363r quadrimestre 2010

ENTREVISTA

Miquel Molledo, militant de l’organització obrero catòlica i sindicalistaRACONS DE GIRONA

La Carbonera

Viure el Nadal

2 Editorial

omenço aquest articleamb una confidènciaque m’ha fet moltfeliç: acabo de ser àvia

del meu primer nét. Molts devosaltres segur que ho sou i nocal que us expliqui gaire res sensecaure en la repetició, però tambésé que trobaré entre vosaltresmoltes complicitats. I per què usexplico això, si el que vull és par-lar-vos de les activitats d’aques-tes dades tan assenyalades?Doncs perquè vull que per Nadalsigueu còmplices de la felicitatdels nostres sers estimats.Els que m’heu seguit amb elsmeus escrits ja sabreu que des dela Regidoria que presideixo, la defestes com m’agrada dir a mi,busquem la participació de totsels ciutadans en les activitats queorganitzem, amb la finalitat deno oblidar les nostres tradicions ipromoure-les entre els que no lesconeixen.Els nostres petits formen partd’aquest grup de gent a qui hemd’endinsar dins les nostres festes itradicions més populars per tal

que se les facin seves, en gaudei-xin i al mateix temps s’esdevin-guin transmissors d’aquestes tra-dicions dins la cadena generacio-nal. Potser vosaltres teniu una micamés de temps per acompanyar elsmés menuts a les variades activi-tats que la ciutat ens oferirà:De tots és coneguda la Cavalcadade Reis, molt popular, que fa dedic de contenció de tant PareNoel escampat pels aparadors demolts comerços, sobretot delsgrans magatzems. Enguany orga-nitzem un concurs de tions alsaparadors de les botigues. Semblaque farem sort, ja que els nostrescomerciants també volen servaledors dels nostres costums.El Gran Tió, que per segon anyconsecutiu estarà a la zona delMercadal, oferirà a la mainadaveritables “cagades”, amb premiscom entrades al Lleuresport delGEiEG de Sant Narcís, passis per ala pista de gel del Palau Firal, lotsculturals com llibres, entrades alsteatres, caramels i llaminadures,que tampoc poden faltar. Els més

grans us podreu distreure miranti comprant a les parades d’artesa-nia solidària que hi haurà al vol-tant, i quan s’acabi la funció elscavallets podran completar unatarda feliç.El dia 18 de desembre, com ja éstradicional, s’inaugurarà el Tallerde Tions que prepara ÒmniumCultural, amb animació infantil inadales. Un altre clàssic, Firanadal, unregal per a la vista, l’olfacte i eltacte, a la plaça de la Indepen-dència, us oferirà la possibilitatde completar els vostres pesse-bres o comprar regals per ajudarels Reis Mags a omplir la bossa. Isi fa molt fred, ens podem tancaruna estona a la biblioteca i gau-dir de l’Hora del conte, o la lec-tura conjunta d’un bon llibre decontes. També podrem seurecòmodament en una butaca del’Auditori de Girona per escoltarun bon concert, o en una del Tea-tre Municipal per riure amb elsPastorets de Girona. També mol-tes altres entitats organitzen qui-nes i festes de Cap d’any. No em

C

El temps, el tresor més preuat també al Nadal

SUMARI2 EDITORIAL3 OPINIÓ9 CIUTAT Vida associativa de la gent gran

16 CONSELL G.G. Balanç del Projecte Educatiu de Ciutat 17 ENTREVISTA Miquel Molledo, militant de l’organització

obrero catòlica i sindicalista20 QUALITAT Gastronomia21 DE VIDA Resulta que Déu no està pas mort20 CULTURA Icones, retaules, pessebres22 L’estel de Nadal24 Poemes de Nadal26 RACONS La Carbonera28 AHIR I AVUI Carrer Nou

Núm. 36 - 3r quadrimestre 2010Publicació del CONSELL MUNICIPAL DE LA GENT GRAN: Una eina per a l’intercanvi i la comunicacióEQUIP DE REDACCIÓ:Francesc Pararols, Enric Homet, Pere Madrenys, Albert Juncà,Narcís Amagat, Pere Vilà, August Moret, Joan Miró i Àngela Ferrer.

CORRESPONSALS:Imma García (C. St. Jordi de Girona), Melcior Coll (Esplai G.G. St.Narcís), la Junta (Assoc. de Pensionistes i Jubilats de Vila-roja), LuisHerrera (Assoc. G. G. La Unió), Joan Farré (Assoc. de Pensionistes iJubilats St. Joan), Pitu Caicedo (Assoc. de Pensionistes i Jubilats deTaialà), Enric Homet (G. G. "L'Esplai"), Josep Majó (Assoc. de G. G."Onyar-Montilivi"), Ma. Mercè Costa (Caixa Terrassa Club 60), laJunta (Assoc. G. G. Barri Vell), la Junta (Assoc. G.G. de Pedret) i laJunta (Assoc. G.G. Vall de Sant Daniel)

El Consell Municipal de la Gent GranPlaça del Vi, 1 - 17004 Girona

Foto portada: Juanjo Valeros / Coordinació: Plural ComunicacióDisseny: Juanjo Valeros / Impressió: Gràfiques Alzamora SADipòsit legal: GI-066-96

3Opinió

esprés de les Fires de SantNarcís ens disposem a

esperar el Nadal, festesentranyables en les quals ens reu-nim amb familiars i amics.Aquestes festes ens porten a moltsde nosaltres records de la infància,de tradicions que amb el temps hananat canviant. Avui, amb tota l’a-bundància d’aliments i de tot ple-gat, recordem com anys enrere a lescases es preparaven amb antelacióal Nadal tots els dolços com els clàs-sics pestiños, un dolç de Nadal oSetmana Santa típic d’Andalusia,polvorons o rosques de Nadal. Entred’altres menjars es feien els gusto-sos potajes a base de cigrons, xoriço,porc, espinacs... El dia següent espreparaven sopes d’all i ceba que

també eren molt típiques del Nadal. Ens reuníem tots els familiars iamics al voltant d’una taula i men-jàvem i cantàvem nadales al ritmede les simbombes i panderetes, ins-truments que fèiem nosaltresmateixos.Amb aquest escrit voldria desitjar atots els implicats en El Roure i alslectors, i als treballadors i treballa-dores del Centre Cívic del PontMajor un molt bon feliç Nadal ambaquesta nadala popular:

“Esta noche es noche buena,y mañana Navidad...saca la bota María,que nos vamos a emborrachar!”

Feliç Nadal!

Arriba el Nadal

D

per Luís Herrera

vull deixar res! Per això usdemano que busqueu dins la guiad’activitats de Nadal, que l’Ajun-tament edita cada any, allò quemés us agradi. Poseu-vos-la dinsla butxaca i mireu què podeu ferperquè cada dia sigui una micaespecial. I arribat aquest punt, permeteuque em repeteixi un any més: En aquests temps de crisi valoremel temps com un tresor méspreuat que els diners i oferim-loals nostres amics, fills i néts perfer-los el millor dels regals possi-bles: estones de passeig, de lec-tura, de conversa, de somriures,de menjar castanyes, de comprargarlandes per arreglar la casa.Jo vull pensar que l’any vinent jaseré una d’aquestes àvies que aju-daré a encendre el fanalet al meupetitó, embolicats tots dos en unabona bufanda. Bones festes de Nadal!

Pilar PratsREGIDORA D’ACTIVITATS

DE DINAMITZACIÓ DEL TERRITORI

� CARTES

Sra. Anna Pagans, alcaldessa de Girona

En primer lloc, volem agrair-li que alguns dels petitsprojectes que li demanàvem s’hagin tirat endavant ialtres estiguin en projecte, és a dir: reconstruir el Pontdel Dimoni, fer que la part alta de les Pedreres deixi d’és-ser un abocador i habitatge d’ocupes i que la nostraDevesa sigui un lloc més arranjat per passejar-hi i gau-dir-ne.

És un primer pas d’esperança amb la finalitat deveure de mica en mica, com ja vàrem exposar, que esprocurés que Girona fos una ciutat més bonica del queja és.

També la ubicació d’una font al jardí ha quedat moltbé, en realitat sempre n’hi havia hagut una i és boreconstruir el que per raons diferents i/o pel pas deltemps ha desaparegut, però són patrimoni que no cal

perdre.Ara que és ben a prop el Nadal suposem que es pro-

curarà que la nostra ciutat brilli com es mereix; però bé,ja sabem que estem immersos en una crisi i que

l’economia de l’Ajuntament també ho deu notar; aixídoncs, ens agradaria que l’ornamentació fos com méssòbria millor, que es procuri un bon embelliment peròpoc costós.

Sabem que és difícil, però si s’hi posa bona voluntati es fila prim segur que s’aconsegueix. La crisi ha d’afi-lar l’enginy per aconseguir uns bons objectius.

Estem segurs que vostè estarà d’acord amb el sug-geriment i que procurarà que tot surti molt i molt bé, tanten l’aspecte econòmic com en el de la bellesa que es potoferir en dies tan importants.

Ben afectuosament,Àngela Ferrer i Mató

COMIATEl company i col·laborador de “EL ROURE”, Josep Casals i Dorca, ensva deixar a primers d’octubre amb el record d’haver estat uncomplidor fidel a la tasca de corresponsal. Tenia un esperit auster iera concís quan se li oferia la paraula, sempre encertada i erudita.En sentirem la seva absència.

Consell de Redacció de El Roure

4 Opinió

entir la paraula Nadal sac-seja els sentiments, unscops per bé i altres per no

tant, el Nadal és un dels esdeveni-ments familiars que primer conei-xem a la nostra infantesa. Els pri-mers Nadals de la nostra vida sem-pre els recordem macos encara queles circumstàncies de la època fos-sin dures, el menjador era a larebotiga al mig de caixes ampollesentrebancs i un lavabo pel mig, tincla primera felicitació que vaig fer,recordo el vers enfilada a la cadira,fèiem cagar el tió resant un pare-nostre m’entra mullàvem un pal alcubell de cinc en el desaigua de lanevera de gel, a taula la mare, elpare, en Raimon, jo, la iaia Catalinai la tia Teresa, de fet no podíem sermés no hi havia lloc.Durant anys els Nadals no van can-viar, al anar creixent sentia la maredir com li agradaria poder reunir elsseus germans, el pessebre era sem-pre present, el tió no cagava res mésque les neules, els torrons, botelle-tes de xocolata, acabant amb unamica de carbó i algun cèntim quevolia dir no hi havia res més. Els reisno arribaven fins el 5 de Gener, maiabans, farcits de imaginació, semblaimpossible que amb pocs recursos espoguessin fer tan feliços a la mai-nada. Van ser els Nadals més bonicsde la meva vida, no perquè em dei-xessin el que volia, els pares et feienentendre que les coses no podienarribar a tothom i que si no arribavaaquell any arribaria l’altre.L’Any 1961 va arribar la primerareforma de la botiga, la primeraornamentació de Nadal, el primertocadiscos i alguna nadala. Jo era

mes gran i aquell ambient compar-tit amb els clients m’agradava. Elgran canvi va ser el 1962 amb lainauguració dels Salons per les fes-tes de Nadal, va ser l’any de la grannevada. La mare va anar a Can Rei-xach, va comprar unes estovalles ametres que portava dibuixos nada-lencs i ella mateixa les va fer, doncsli havia agradava cosir; per primercop va poder reunir la família, esvan ajuntar les petites taules i elsomni es va fer realitat, la iaia veiatots els fills i nets junts, l’escudella icarn d’olla tan ben presentada; tansols va haver un inconvenient, aca-bat de dinar es va tenir que dema-nar a la família que s’havia acabatla sobretaula per donar pas alsclients abans, ni el dia de Nadal estancava.Amb els anys de Nadals ni ha hagutde molt bonics i també de tristos.Els Nadals treballant es varen aca-bar. M’agradava desitjar les bonesfestes als clients posant el naixe-

ment, les panses, figues, nous, oli-ves, mel i mató, posava musica alcarrer, les avies paraven a contem-plar-lo i anaven cantant la cançódel Noi de la Mare. Tenia un nen al’aparador que cagava el tió i mésendavant esperava el reis amb el seufanalet. Varen arribar els Nadalssense la iaia ni la tia i als Nadals quedesprès de dinar tots quatre anà-vem a passar la tarda amb la tiaPilar, les monges i els nens que que-daven a la Llar Infantil. Més enda-vant arribaren els Nadals sensepares, ja res era igual, havíem que-dat jo i en Raimon. Desprès de recu-perar els gegants antics de Girona iels capgrossos van haver uns Nadalsque tot i que no era el mateix dia,però sí dins dels dies de festa, anà-vem amb la colla gegantera a portaruna espurna d’alegria a les personesque estaven ingressades al HospitalJosep Trueta, no us podeu imaginarcom es de gratificant passar unatarda compartint tantes emocions

Els Meus Nadals, El Vostre Nadal ,Aquest Nadal...

S

per Ma. Carme Ribas i Mora

Bombers petits visitant l’Hospital Josep Trueta.

5Opinió

amb malalts i familiars, era unaemoció continua, va ser una de lesexperiències mes entranyables quehe viscut amb els gegants. També alPuig d’en Roca, veure els avis envol-tats de la mainada era colpidor,suposo que algun d’ells veia en lamainada el net que potser feia diesno veia o el net que havia estatpetit i ara era gran. La visita a LlarInfantil, lloc que aprecio, monges inens s’ho passaven d’allò més bé,inclosa la tia Pilar al cel cia. Són els últims Nadals de quanencara estava en actiu, tots aquetsNadals encara que molt resumitspodrien ser una part de “Els MeusNadals”.El vostre Nadal, encara que suposoque tampoc n’hi hauria cap d’igual,exceptuant els de família nombrosa,que pels pares es una joia veure’lsreunits, cal mirar la foto de família iveure com el pare té agafada la madel seu fill, un gest d’afecte i lligam,aquest podria ser el vostre Nadal.I aquest Nadal? Com serà aquestNadal? Han passat molts anys de laprimera felicitació, dels Nadals quehi érem tots i que estàvem bé, d’a-quella taula petita que es va anarfent gran, ara faltaria la majoria dela gent ,d’aquelles misses del Gallamb família; aquest Nadal serà unNadal de nostàlgia que no s’obriràla llum del menjador ni sortirà del’armari la vaixella, les copes, elscoberts, ni les estovalles de Nadal, ni

aquells petits detalls que feien mésbonica la taula, serà un Nadal com-partit amb germanor mai més bendit. En Raimon i jo no ens hi faltaràel naixement i un record molt espe-cial per els que ja no estan ambnosaltres.Enyoraré les felicitacions d’enFerrandiz, a moltes llars el tió esconvertirà en reis abans d’hora, elscarrers aniran plens de gent peròseran pocs els que es diran ” BonNadal”, serà un Nadal amb llums iornamentació. Per fora i per dins?No vull pensar com serà aquestNadal per moltes persones, perquè

el que ens manca tots ho sabem, araentenc perquè moltes personesquan són grans voldrien que elNadal ja hagués passat.M'agradaria que aquest Nadal permi fos com aquell de la primera feli-citació que malgrat no tenir res vaser un dels més bonics de la mevavida, com que se que això no pot serem conformaré amb la felicitatd'una família que després de moltsanys es retrobaran.Bon Nadal i que el 2011 ens arribiple de Pau i Prosperitat però sobre-tot amb molta salut per a tots.Bon NADAL 2010.

“M’agradava desitjar lesbones festes als clientsposant el naixement, lespanses, figues, nous,olives, mel i mató, posavamúsica al carrer,...”

Dibuix del pintor Buyreu.

6 Opinió

Quin descans...!per Enric Homet

n bon dia de fa pocs anys,em va caure en gràcia unarticle d’El Punt de l’agut i

incisiu periodista Jordi Soler refe-rent a les persones que, com qui novol la cosa, t’encarreguen uns “sen-zills” versos per sortir del compromísde felicitar el Nadal als seus fami-liars i amistats més properes. I aque-lla sol·licitud, per descomptat jaassegurada, se’t correspon amb unarialla i un copet a l’espatlla que etve a dir que ja has cobrat només deconsiderar-te entre els escollits.Als esmentats individus, el perio-dista els titllava, molt encertada-ment, “els tuques”.Aquestes festes solen ser les mésapropiades per a aitals “encàrrecs”,però no són les úniques, ja que alllarg de l’any se n’hi troben per aqualsevol esdeveniment que es cre-gui mereixedor “d’uns versos”, i “perajudar-te” ells ja te’n dicten el tema.I així, quan s’acosten les festesnadalenques hi ha dies que valdriamés no haver sortit de casa, perquèet trobes amb els famosos “tuques”quan menys t’ho esperes, insistint iamb presses. La introducció que etfan és sempre la mateixa. Com el quitreu importància, diuen: “tu que fasversos, me n’hauries de fer unper…”. I es queden tan “panxos”perquè ja t’han encarregat els neu-lers. I per la manera de dir-t’ho sem-bla que et demanen una fotesa,però ells, els “tuques”, són a les antí-podes de reconèixer l’esforç querepresenta l’encàrrec… I no els par-lis pas del cost, perquè tu rai!Al dia següent, a casa, poden tenirun tub que els degota i han de recó-rrer al lampista, i allí ja no treuen el“tuque”, sinó que amb un parelld’hores de feina i amb el desplaça-ment inclòs, pagaran religiosament

tot el que se’ls demani i a mésdonant les gràcies (i potser amb“propina” i tot) perquè aquell pro-fessional els ha solucionat un pro-blema molt important. I si percasualitat al “creador” del poema seli ocorre fer pagar el temps que s’hapassat per deixar-lo delicadamentdecent, els semblarà un pecat, i pot-ser renyireu i tot. Ah, i a l’hora depresumir-ne, ho farà amb el seunom…Doncs sàpigues, amic “tuque”, queel poeta s’ha esforçat molt més amb

les neurones del cervell que no pasho ha fet el lampista amb les seveseines, i probablement s’hi ha passatmés temps i ha treballat en una tes-situra intel·lectual que mai tu noarribaràs a comprendre, perquèmoltes persones, per cert ben erudi-tes en lletres, s’hi pensen molt abansno gosen encertar el tema.Per això, per aquesta manca de sen-sibilitat dels “tuques”, quan hanpassat les festes nadalenques senseel molest borinot, pensem: Quindescans…!

U

7Opinió

í, s'apropa Nadal i ja ens horecorden constantment elsmitjans de comunicació. És

una espècie de bombardeig per ofe-rir-nos: perfums, dolços, cava... i elspobres vailets queden ben atabalatsamb el nombre de joguines que elsmostren i els inciten a demanar jasigui per Reis, pel Tió, pel Pare Noel,que també ens hem passat a lamoda americana, o fins i tot per atotes les festes, i la veritat és queacaben sense saber què volen ni perquè ho demanen.Llavors pot ésser bo recordar l’èpocade la infantesa de fa uns anys i feruna comparació. Comencem pel Tió,festa molt tradicional catalana. Enla meva època el Tió solia ser untronc que guardàvem any rere any, iaixò sí, l'alimentàvem als voltants dela festa. Però, què ens "cagava"? Elstorrons que menjaríem aquelles dia-des,"duros"de xocolata, cigarretes ipetites ampolles de cava també dexocolata, algun dolç de massapà... itan contents. M'imagino la carad'un infant actual que rebés aquestsregals. Ara esperen jocs electrònics itota una sèrie d'estris que o no fanservir o acaben per obsessionar-los ijugar sols en un racó. Malament!Com ens divertíem abans ambjoguines senzilles però compartidesamb amics!La Missa del Gall se celebrava ambil·lusió i el pessebre que fèiem erasempre senzill però ple d'encant.Moltes vegades ens fèiem les figuresi no es venia molsa, calia anar albosc i recollir-la, així com talls debranques i pedretes... I cantàvem lescançons de tota la vida tota la famí-lia aplegada vora el foc, que molts

cops era un simple braser. El dia deNadal no podia faltar l'escudella i elpollastre rostit i les postres eren elstorrons que el Tió ens havia "cagat".No fèiem arbre, que no és ni eracostum català, però penso queaquella vida més senzilla també ensfeia feliços.Posàvem llufes a tort i a dret el diadels Innocents, i ho fèiem tan barro-erament que més aviat semblavauna gresca col·lectiva, uns posant iels altres fent veure que no se n'a-donaven.L'últim dia de l'any anàvem a veurel'home dels nassos, que deien queen tenia tants com dies té l'any, ésclar aquell dia en tenia un comtothom.Ningú pensava a fer grans "comilo-nes"per Cap d'Any ni anar a esquiaro viatjar... Les reunions familiarssolien ser molt agradables: les con-verses, els jocs com la quina... I lla-

vors venia el dia dels Reis. La mai-nada solia fer-se els fanals, i la veri-tat és que es demanaven coses útilsi encara que solia caure algunajoguina no era gairebé mai massacostosa: pepes per a les nenes,cavalls de cartró per als nens... Usimagineu la cara d'un infant actualamb un regal d'aquest tipus?La pregunta del milió és: érem mésfeliços abans amb tota la senzillesaque ens acompanyava o ara amb lasofisticació electrònica i el poc valorque se sol donar als llaços familiars?Tot canvia i molt de pressa i caladaptar-nos al temps que ens hatocat viure, però de vegades la nos-tàlgia et corprèn i et dius: ara tinc elsfills a la neu, si no surto per Capd'Any semblaré un "bitxo rar"... ipenses i penses i recordes, i també ésun consol haver viscut altres temps ihaver-te sabut adaptar a l'actualitatper esbojarrada que sigui.

LLAMBREGADES

Evolució de les celebracions nadalenques

S

per Àngela Ferrer i Mató

8 Opinió

El cavaller sant Jordi, el drac i en Joan al Pont Major

per Francesc Pararols

isset de juny de 2010.L’escola bressol delPont Major celebra una

festa molt especial. És la clo-enda de les activitats de l’any.La festa és especial perquè és eldia dels avis, i nosaltres hi anemperquè el nostre besnét, enJoan, ens hi ha convidat. Sí, éscert que és l’escola qui formal-ment ens ha convidat, però a mim’agrada creure que ha estaten Joan.Fa tres anys que en Joan va al’escola bressol. Aquest és el seudarrer any de bressolaire. El cursvinent canviarà d’escola icomençarà una nova etapa delseu camí per la vida. Avui, a labressola, ens reunirem néts iavis, sense pares. Dues genera-cions amb un salt enmig. Els besavistambé compten!Puntuals com cal, àvies i avis (ialguns altres familiars) entrem a lasala de jocs de la mainada. Un con-junt de cadiretes formen una mitjarotllana. Ens esperen. Els grans,conscients que som motiu d’espera,contents, ens hi asseiem.Llavors, entren els nens. Pugen enuna tarima i tots junts en silenci escol·loquen ordenadament. Un coporganitzats d’acord amb les normesde l’espectacle, una de les educado-res, que exerceix de directora de lacoral, els fa cantar en grup. Una rerel’altra, s’alcen pels aires dues can-çons dedicades als avis. Quan sonal’última nota, els avis fem esclatarun aplaudiment unànime. Nens inenes riuen. Són rialles, són desatisfacció que encara ens entusias-men més.Apareixen cinc infants. Surten de

darrere una cortina, van disfressats.Un fa de rei, una nena és la reina,també hi ha una princesa, un dracmeravellós que ens deixa bocaba-dats, i sant Jordi, naturalment, queencarna el valor i l’esperança en lajustícia. Ara comença la representa-ció de Sant Jordi i el drac.Una educadora guia els petits actorsi els corregeix, si cal. El públic, elsnens, no para d’intervenir en el cursde l’obra. Com hi participen tots! Lamainada avisa els actors del perilldel drac. On és, què fa, on s’oculta.El drac, mentrestant, no s’està decridar que té fam, que vol menjar…El paper d’aquest públic, xisclaire ientregat vívidament a la represen-tació, és essencial. Sense els nens iles nenes que presencien l’acció, quisap què els passaria a la parella dereis i a la seva filla! I potser el cava-ller no completaria la seva missió! Alcapdavall, el cavaller sant Jordi

mata el drac.El grup de nens es descompon.Corren i riuen enjogassats. Tots vana remenar una panera, una paneramolt gran. Agafen, cadascun, unregal i el porten als seus avis. Sónpetits paquets de caramels.Avis, néts i besnéts sortim al pati. Elseducadors i els treballadors de l’es-cola ens conviden a menjar talls decoca ensucrada i a beure refrescs depinya, de préssec, taronjada o aigua.A poc a poc, s’apaivaga la gresca i,pausadament, els assistents se’nvan. Nosaltres, els besavis d’en Joan,a dos quarts de sis.Hem passat una bona tarda, totsjunts, avis i néts, petits i grans. L’ex-periència de la vida i la vida enexperiència. Tots hem gaudit de lafesta.Serà cert que quan ens anem fentgrans ens tornem altra vegadanens?

D

9Ciutat

VIDA ASSOCIATIVASecció dedicada als casals i associacions de gent gran de Girona, com a espai d’intercanvi, departicipació, relació intergeneracional en la vida de la ciutat i com a exponent de cohesió social.

Cafè tertúlia La Unió amb PiaBosch

Dins la nostra programació de cafèstertúlia, el passat dijous dia 21 d’octu-bre la diputada al Parlament de Cata-lunya Pia Bosch va fer una xerrada.La xerrada es va basar en el contingutdel llibre El futur comença ara, escritper Joaquim Nadal i Pia Bosch, perso-nes molt vinculades a la vida municipalde Girona.Pia Bosch va parlar, és clar, de la crisi iva enumerar diferents punts del llibreen els quals fa referència a les espe-rances per sortir d’aquesta situació tannegativa per al nostre país. En aquestsmoments difícils ens hem de preparar isobretot preparar la joventut, ja queaquesta situació no durarà eternament.En aquest país hem viscut èpoquesmolt dramàtiques, sobretot pel que fa ala classe treballadora. Hem d’ensenyar

aquests joves a superar la competitivi-tat i preparar-los per sortir d’aquestacrisi. Tinguem esperança.La xerrada va ser seguida amb moltd’interès per part dels socis que van

assistir-hi. Des de la nostra associacióagraïm a Pia Bosch el seu interès peraquesta xerrada, de la qual tots hemgaudit. Gràcies, Pia.

ASSOCIACIÓ GENT GRAN LA UNIÓ DE PONT MAJOR Luis Herrera

Aquest any s’ha renovat la nostrajunta, ha plegat el Sr. Antonio Carvajal,per motius personals, i ara tenim la pri-mera dona presidenta en la històriad’aquesta associació de jubilats, laSra. Maria Galán, acompanyada d’unequip amb moltes ganes de fer coses.Ànims, Maria!En aquesta primera etapa volem pro-moure un nou estatut i un nou regla-ment que reguli de la millor forma pos-sible aquesta associació. També volem introduir la informàticacom una eina que ens ajudi a millorarla nostra part administrativa i el funcio-nament de l’associació.Però a part d’això, continuem amb lesmateixes activitats que fins ara i ambganes d’ampliar-les. Els balls del diu-menge, el taller de memòria, viatges, lagimnàstica, el taller de costura i, ésclar, la setmana cultural del “Veranillo

del membrillo”, que s’escau la segonasetmana del mes d’octubre i cada anydistreu el personal amb campionats dejocs de taula, desfilada de vestits depaper, petanca, billar, la caminada,diferents espectacles ( teatre, sevilla-nes ...), una fantàstica fideuà i ballsamb música en directe. Els que no hi heu participat mai, esteu

convidats a venir l’any vinent, no us hopodeu perdre. Cal dir que hem obert elnostre espai al conjunt de veïns, per-què en les hores que no fem activitatsse’n facin d’obertes a la població de lazona, per contribuir a millorar les rela-cions amb altres entitats i entre elsveïns del barri. En aquests momentstenim balls de saló i sevillanes.

ASSOCIACIÓ DE PENSIONISTES I JUBILATS DE TAIALÀ Pitu Caicedo

10 Ciutat

ASSOCIACIÓ DE GENT GRAN DE PEDRET La Junta

Iniciem un nou curs, ambempenta i ple d’il·lusions, és elnostre tercer any, o sigui, som unaassociació jove.El treball que duem a terme ésconsolidar i desenvolupar l’asso-ciacionisme de gent gran, oferintsuport a les activitats que els nos-tres associats volen fer. Les activi-tats que estem oferint actualment iles previstes per al curs que ini-ciem són les següents: gimnàs-tica de manteniment, taller demanualitats, xerrades diverses,sortides culturals, balls i jocs detaula. Cal dir que totes aquestes activi-tats són possibles gràcies alsuport que ens ofereix l’Ajunta-ment de Girona, sense aquest suportseria pràcticament impossible conti-nuar oferint activitats diverses a la gentgran de Pedret i rodalies, per aquest

motiu volem aprofitar aquestes líniesper donar-los el nostre agraïment. El nostre casal està obert a totes aque-lles persones que estiguin interessadesa formar part de l’associació o simple-

ment que ens vulguin conèixer. Ens hipodeu trobar els dilluns, dimarts,dijous i els dissabtes quinzenalment,l’horari és de 16 a 20 h. Fins aviat!

VIDA ASSOCIATIVA

El passat mes de setembre aquestEsplai va fer una sortida memorableque ja tenien programada des detemps, ja que la sol·licitud no espodia demorar per més temps, i evi-dentment es va demostrar per partdels expedicionaris.Foren una trentena de persones des-itjoses de conèixer la Turquia monu-mental i de profunda cultura conser-vadora de les seves arrels.Les visites foren sempre acompan-yades d’un guia molt experimentat iagradable, i aquest motiu fou l’escade captar amb més intensitat totesles seves descripcions.Les visites foren quantioses, desd’Istanbul, amb els seus palaus imesquites, Sant Salvador a Khora,les cisternes, el mercat de les espè-cies, el gran basar i un fascinantcreuer pel Bòsfor.Efes-Pamukkale fou també un objec-tiu ben aprofitat, van visitar l’antigaEfes, la ciutat de l’Àsia Menor més

ben conservada, una meravella natu-ral de cascada blanca i les famosespiscines d’aigües calcàries. DeCapadòcia els captivà la vall deGöreme, plena de monestirs i cape-lles excavades en les roques.També les valls, amb un espectacularpaisatge de les xemeneies de lesfades, etc.

A banda del bon tracte i l’exquisidadedicació de les persones que elsatengueren, els expedicionaris expo-sen que fou un viatge agradable i fas-cinant, molt valorat per tots ells, i querestarà sempre en el seu record.La instantània d’Antoni Culubretmostra l’animat i joiós grup davantd’un dels innombrables monuments.

GENT GRAN “L’ESPLAI” Enric Homet

11Ciutat

VIDA ASSOCIATIVA

Durant aquest primer trimestre del curs2010-2011 hem reprès les activitatsdesprés de l’aturada de l’estiu. Enaquest nou curs que ara comencem,continuem els nostres cursos demanualitats, de gimnàstica de mante-niment per a gent gran, el taller de puntde creu i el Taller de Memòria – Espaide Salut. A més, aquest curs hem tor-nat a incorporar les classes de sevilla-nes, que han tingut un gran èxit depopularitat i d’assistència. Els que esti-gueu interessats en el Taller de Memò-ria – Espai de Salut o en qualsevol altredels nostres cursos, us podeu dirigir alCentre Cívic Santa Eugènia (972 24 5111) per a les inscripcions o fer-ho mit-jançant el web de la Xarxa de Centres

Cívics de Girona www.girona.cat/cci-vics. Si us voleu apropar personalmenta fer les inscripcions o a informar-vossobre els nostres cursos, activitats itallers, som al carrer Santa Eugènianúmero 146.També continuem fent el ball cada dosdiumenges a la sala d’actes de la Llarde Jubilats Sant Joan. És un granesdeveniment que atreu, fins i tot,molta gent de diferents barris de la ciu-tat de Girona i també d’altres pobla-cions veïnes. Quedeu convidats i con-vidades, des d’aquestes línies, a assis-tir a qualsevol dels actes que organit-zem a la nostra Llar i ens faria moltail·lusió poder-los compartir i gaudir-losamb tots vosaltres

ASSOCIACIÓ DE PENSIONISTES I JUBILATS SANT JOAN Joan Farré

Ja hem tornat a la feina després delparèntesi estiuenc, i tothom s’ha anatubicant en aquelles activitats que mésli plauen. Fa goig veure com la gentgran cerca no caure en la rutina i exer-cita el cos per no perdre la seva poten-cialitat i gaudir d’una qualitat de vidaque era impensable fa pocs anys.Cal dir que, actualment, la programa-ció d’activitats que ofereixen els cen-tres és molt completa, variada i ade-quada a les necessitats d’avui dia, i

això es nota amb la gran quantitat departicipants. Però això no vol dir queels usuaris dels casals no siguintambé molt necessaris, imprescindi-bles, diria jo, per al bon funcionamentde tota la xarxa que possibilita el fun-cionament dels centres.Arran d’aquest funcionament voluntarii solidari, el nostre centre ha passat aconvertir-se en casal cívic, que faràoficial com les diferents associacionsque fem ús de l’edifici compartim l’es-

pai i col·laborem, i el grau de partici-pació conjunta i l’aprofitament òptimd’un espai públic per a activitatssocials.Es farà l’acte d’inauguració oficial eldia 2 de novembre de 2010 a les setde la tarda i tindrem una actuaciómusical del grup Alehop que farà unrecorregut pels diferents estils musi-cals que han tingut lloc durant el segleXX, en definitiva, per la majoria delsanys de la nostra joventut.

ASSOCIACIÓ DE GENT GRAN “ONYAR-MONTILIVI” Josep Majó

12 Ciutat

VIDA ASSOCIATIVA

Un NadalperrecordarJosepCasals i Dorca

Quan un s’allibera de la seva tasca ofunció voluntàriament, perquè té enperspectiva un altre destí que milloraràla seva posició, no mirem ara de quinordre, sempre és un apaivagament pera la persona que l’ha de rellevar, encaraque sigui d’una manera provisional. Però quan aquesta substitució és for-çada a causa de la pèrdua d’un amic,com és el cas, la pèrdua del corres-ponsal d’El Roure, Josep Casals iDorca, que aquest mes de setembreens ha deixat , després d’una relativa-ment ràpida i cruel malaltia, aleshoresla situació t’obliga, però amb recança,no es pretén suplir la seva forma de feri saber, perquè el seu estil era propid’en Josep, molt acurat i detallista,donat que qualsevol fet, circumstància,nimietat, etc. que copsés, passavaimmediatament a la seva agenda, quesempre portava a sobre, on escriviaamb aquella ploma estilogràfica (que

no recordo que hagués canviat mai)que tenia un traçat gruixut de fàcil lec-tura.Era un home participatiu, no tan solsen El Roure el trobarem a faltar. La seva important col·laboració era entot allò que desenvolupava en la sevavida.Pel que fa al centre cívic era tan actiuamb l’Esplai de la Gent Gran de SantNarcís de Girona com amb l’Associa-ció de Veïns.Ara quasi estem a les portes de Nadal.Durant tot l’any en el centre cívic hi hauna gran activitat, però quan s’acostenles festes nadalenques, allò és un gar-buix de faïments. En bona part hi tro-barem a faltar el saber fer d’en Josep.Però en el que afecta especialment anosaltres, els seus companys de l’Es-plai de la Gent Gran, ho serà d’unaforma remarcada.Ens feia saber que arribaven aquestesfestivitats quan ens portava un grandibuix, al·lusió a les festes nadalen-ques, fet per la seva filla, que exhibiaamb orgull de pare i que tots admirà-vem, una obra d’art que penjava en elgran retaule que l’Esplai té dins el cen-tre. Una de les activitats d’aquests dies, és

el sorteig d’un centenar de lots deNadal entre tots els associats a l’Es-plai. El sorteig es fa al teatre del centre,que sempre per aquests esdeveniments’omple de bat a bat. Dins d’una bossavermella s’hi posen tots els númerosque corresponen als dels carnets delssocis. Primerament es demana a totsels assistents que comprovin que elseu número hi és present. En aquestacte també recordarem en JosepCasals, donat que aquests númerosestan fets per ell, sobre cartró gruixut iresistent, ja que fa anys que ens ser-veixen. Un cop ben remenats per unapersona del públic, una mà innocentextreu un número que seguidament escanta per l’altaveu, i es va confeccio-nant el quadre d’afortunats. En aquestaselecció de la mà innocent també hiparticipava, i és per això que sensevoler-ho són molts els moments que eltindrem present.Siguin aquestes ratlles per agrair-li laseva important col·laboració al nostreEsplai i a la revista El Roure, i a lavegada també per expressar el sincercondol de tota la Junta a la sevaesposa, Montserrat, i fills.

Amic Josep, et trobarem a faltar.

ESPLAI DE LA GENT GRAN DE SANT NARCÍS Melcior Coll

L’estiu ja s’ha enretirat definitiva-ment i ja som a la tardor. Baixen lestemperatures, les fulles cauen, arri-ben les pluges i els bolets! S’acosten, doncs, els últimsmesos de l’any, moment per ferbalanç del que hem fet al llarg del’any.A l’esplai Sant Jordi és tambétemps de festes, ja que a finalsd’any és quan celebrem la nostrafesta dels 80, 90 i noces d’or; tothomenatjant els socis que durantaquest any han celebrat un aniversarirodó: 80, 90 o 100 anys. I també alsque han celebrat els 50 anys decasats. Enguany aquesta festivitat tin-drà lloc el dia 21 de desembre, amb

actuacions del nostre grup de playbacki de la nostra coral. També a finals d’any gaudirem de lafesta dels avis i els néts, amb un tallerde construcció d’instruments i dejoguines amb material reciclat.

I per a aquestes dates festivestenim previstes també moltesaltres activitats, com per exempleun taller de tornejament de fusta,on podrem fer plats, bolígrafs, i unaltre de vidre on decorarem i cou-rem algunes peces.Des d’aquí volem convidar-vos atots a apropar-vos i participar enaquestes activitats, i també en laresta de cursos i tallers que es fanal llarg de l’any com són la gim-

nàstica, el ioga, la informàtica, el play-back, la coral, el country, la salsa, eltai-txi, el dibuix i la pintura, la gimnàs-tica mental, etc. Anima’t i vine a conèi-xer-nos!Bones festes!

CLUB SANT JORDI DE GIRONA Imma García

13Ciutat

El gaudir de la retrobada

Ha passat un nou estiu i arriba l’horade reprendre les activitats que ens ofe-reix el Centre i també de retrobar denou els/les companys/es i fruir de laseva companyia.Ens ha d’omplir de goig tornar-nos atrobar i poder explicar totes les vivèn-cies que l’estiu ens ha brindat. Potseralgunes seran millors que d’altres,però compartir ja siguin alegries openes sempre és una manera o béd’alleugerar el que no ha estat tan bocom pensàvem o bé de compartir lesalegries, i així es multiplica la il·lusióque ens poden haver produït. Ara comença també la tardor, unaèpoca molt formosa, farcida de colorsque ens convida a gaudir de la natura.Les fulles formen catifes multicolors iel vent les mou com si ballessin unasardana. Els tons ocres, marrons,grocs dels arbres i del paisatge ensconviden a somniar com sempre hanfet els poetes, pintors i artistes engeneral, que veuen aquesta estaciócom una font d’inspiració. Talmentnosaltres podem preparar el nostre

esperit per viure aquesta època ambànims i molta, molta il·lusió. Tenirganes i ànsies per fer coses ens dónacoratge per minimitzar les petites con-trarietats del dia a dia i, al mateixtemps, fa que ens conservem mésjoves. Tothom té l’edat que el cor li diui per aquesta raó podem ser sempre

joves d’esperit, i com que aquest esreflecteix en el cos, al nostre CentreCívic només hi assistim persones ambel cor jove i ple de coratge, que ensanima a participar en tantes activitatscom sigui possible.Bon començament i millor seguimentd’aquesta nova etapa.

ASSOCIACIÓ DE GENT GRAN DEL BARRI VELL La Junta de l’AssociacióVIDA ASSOCIATIVA

Diuen que l’experiència ésun grau i la gent gran és unbon exemple d’això. D’unabanda, perquè aplega unelevat nombre de perso-nes que per edat i coneixe-ments representen un bonnivell d’expertesa. De l’al-tra, perquè fa anys quecontribueixen enèrgica-ment a fer que la participa-ció activa sigui un fet.Aquest exercici ha estatpossible gràcies a la llargatrajectòria participativaque té aquest col·lectiu ique ha demostrat dia a dia amb la sevapresència activa als casals.Per tot això i per poder combatre lasoledat i l’aïllament, continuem posantèmfasi en la millora de les condicions

de vida de la gent gran. Actualmentestem preparant un programa ple d’ac-tivitats diverses: tallers de memòria,taller d’arts aplicades, aula d’informà-tica, gimnàstica de manteniment,

xerrades culturals, desalut, concerts i un llargetc.El passat 23 d’octubrevàrem fer la castanyada,que va tenir una bona aco-llida. La gent va rebre ambmolta satisfacció la pro-posta dels joves de la Vallde Sant Daniel ( JSD) il’associació de veïns, elsquals varen ser els enca-rregats d’organitzar-la, ides del casal de gent granes va dur a terme la pre-paració de la cuita de les

castanyes, cosa que ens fa pensar quehem de continuar treballant conjunta-ment amb aquestes entitats. Moltes gràcies, per comptar ambnosaltres!

ASSOCIACIÓ DE GENT GRAN DE LA VALL DE SANT DANIEL La Junta de l’Associació

14 Consell G.G.

a gairebé un any que des dela Regidoria d’Educació s’hainiciat el procés del Projecte

Educatiu de Ciutat (PEC), obert atota la ciutadania de Girona. L’objec-tiu d’aquesta iniciativa és fer exten-siva la importància de l’acció educa-tiva més enllà de l’àmbit escolar, iper tant, s’ha volgut recollir les dife-rents aportacions dels ciutadans iciutadanes de Girona. Una de lesaccions que s’han dut a terme són elsgrups de treball, i en aquest procés,el Consell Municipal de la Gent Grantambé hi va ser convocat.El grup de treball de gent gran es vareunir el 15 de maig de 2010 al cen-tre cívic de Palau i com a partici-pants van assistir-hi representantsdel Consell Municipal de la Gent

Gran i els referents de l’oficina tèc-nica del PEC. S’ha elaborat un diagnòstic del quees va treballar a la reunió, un coprecollits els temes tractats i les res-pectives fortaleses i debilitats. Delsdiferents temes, queda palès que elnostre sector està satisfet dels recur-sos informatius i de difusió, així comtambé dels espais participatius jaexistents, que es van valorar positi-vament. També es varen recollir unseguit de propostes elaborades iacordades col·lectivament pel grupde treball, fruit de les inquietudsdetectades en el nostre col·lectiu. Esvaren donar idees per millorar l’in-tercanvi intergeneracional, elsaspectes relacionats amb la cura delcos i de la ment, l’aprenentatge de

nous criteris per a la vida desprésdels 65 anys, la promoció dels clubsde lectura “entre iguals”, etc.Tota aquesta interessant diagnosi lapodem consultar al web de l’Ajunta-ment que adjuntem a continuació.www.girona-edu.cat/cat/grups_tre-ball.phpDes del Consell Municipal de la GentGran valorem molt positivamenthaver tingut l’oportunitat de partici-par en aquest grup de treball dins delmarc del Projecte Educatiu de Ciutat,ja que considerem que aquest és unbon punt de partida per seguir millo-rant la nostra qualitat de vida i lesnostres il·lusions.

Consell Municipal de la Gent Gran

Balanç del ProjecteEducatiu de Ciutat

F

15Entrevista

- Miquel, quantes plantofades etva donar la policia de Franco?- Plantofades a mi, mai cap. Peròem va cridar força vegades a decla-rar a comissaria.- On era llavors la comissaria deGirona?- A la pujada de Sant Martí, davantl’església del Carme.- I per què et feien anar a decla-rar?- Perquè sabien que jo rebia propa-ganda comunista de França i queera de l’HOAC.- Qui t’enviava la propagandacomunista?

- El meu pare que, acabada la gue-rra civil, s’hagué d’exiliar perquè erarepublicà.- I com ho sabia la policia, querebies propaganda comunista?- Molt fàcilment. Obrien tota lameva correspondència.- I això de l’HOAC, què era?- Era un moviment obrer de l’Esglé-sia dels anys cinquanta que acolliaels cristians que volíem evangelitzarel món dels treballadors. Per aixòse’n deia HOAC, perquè venia delcastellà Hermandad Obrera deAcción Católica.- I qui t'hi va portar?

- Un ferroviari vingut d’Albaceteque es deia Juan López i que vavenir a fer el servei militar a Gironai pertanyia a aquest moviment- I per això també et perseguia lapolicia franquista?- Sí, perquè nosaltres no estàvemd’acord amb la política social delgovern. Una vegada vàrem anar auna reunió a Madrid amb mossènIglesias i l’Espadalé, que era directorde Càritas, i allà ens van entregarunes còpies del Plan de Estabiliza-ción, abans que es publiqués en elBoletín Oficial del Estat. I en tornara Girona nosaltres les vàrem repar-

És un ferroviari nascut a Deva (Guipús-coa) que l’any 1944 va venir a treballara Girona i es va fer militant de l’orga-nització obrera catòlica (HOAC) iaquesta militància li va comportar quehagués d’anar a declarar diferentsvegades a la comissaria de la policia deFranco, ja que el tenien per comunista ienemic del règim. Un policia infiltratassistia a les seves reunions. Curiosa-ment el llavors bisbe de Girona, JosepCartañà, el defensava i cada vegada quehavia anat a declarar a comissaria el cri-dava i li preguntava insistentment sil’havien torturat. Quan es va fundar elsindicat Comissions Obreres alguns delsseus companys de l'HOAC se’n van fer iell també era amic de sindicalistes.Actualment està desencisat de l’Esglé-sia, que diu que li fa pena, i critica elsviatges del Papa, que viatja pel móncom un cap d’estat i gastant tantsdiners.

Miquel MolledoMilitant de l’organització obrera catòlica (HOAC) i sindicalista. Miquel Molledo té una llarga història al darrera, no diu mentides però tampoc ho explica tot. A Molledo l’església li fa molta pena.

Fotos: Jordi S. Carrera

tir el dia 1 de maig.- I això era mal vist pel règim?- Sí, perquè en repartir-ho pel nos-tre compte ho consideraven propa-ganda subversiva. L’endemà passatvan venir a casa uns policies i es vanemportar totes les còpies que emquedaven.- I què més et va fer la policia?- A més, em van fer anar a declarara comissaria i allà em van preguntarper què hi arribava més tard del quem’havien dit. Jo els vaig respondreque abans havia anat a veure elbisbe i com que allà hi havia trobatel governador civil parlant amb elprelat hi havia estat més delcompte. Llavors no em van demanarres més i em van deixar tornar acasa.- Et vas trobar alguna vegada ambel policia Joan Creix, que teniafama de torturador?- Sí, a la comissaria de la Via Laye-tana de Barcelona, anava sempreamb la pistola a la cintura.- I què hi vas anar a fer, a lacomissaria de Barcelona?- És que havien agafat el nostrecompany de l’HOAC de Girona(Cipriano Mera), i la dona del seugermà, en Paco Mera, em va dema-nar que anés a parlar amb en Creixperquè tenia por que l’estomaques-sin.- De què l’acusaven?- D’haver tingut en Cipriano, queera comandant de l’exèrcit comu-nista, a casa seva.- En Paco també era comunista?- No, encara que més tard es va afi-liar a Comissions Obreres. Es deiaque els comunistes volien imitarl’Església, que tenia un representanta cada poble, el capellà, i ells hivolien posar un comissari.- Quines relacions teníeu els de

l’HOAC amb Comissions Obreres?- Bones, perquè com que llavors nohi havia sindicats lliures on apun-tar-se alguns dels nostres s’apunta-ven a Comissions.- Però, vosaltres no criticàveu enFranco en les vostres reunions?- No, nosaltres no parlàvem maid’en Franco de manera que el poli-cia que venia com a infiltrat a lesnostres reunions s’estranyava queno ho féssim. Això m’ho va diralguna vegada.- Com ho sabíeu que hi havia unpolicia infiltrat?- Perquè el coneixíem i ell mateixens ho va confessar.- De què parlàveu, doncs, en lesreunions?- De la situació del món i de l’evan-geli de Jesús. Seguíem el mètode“Veure, jutjar, actuar.”- Però no reclamàveu coses, comara un salari suficient per mante-nir una família?- Sí, això, sí. Un dia vaig dir que elsministres també l’haurien de cobrar,aquest salari mínim, mentre tin-guessin aquest càrrec i també vaigacabar a comissaria.- Qui presidia les vostres reunions?- Solia haver-hi un mossèn.

- Com es deia?- Em van tenir uns quants: mossènIglesias, mossèn Bachs, mossèn Cal-das, mossèn Tibau, el doctor DamiàEstela, rector del Seminari, a quivisitava tots els diumenges al matí.- Caram, caram… molts d’aquestsmossens eren de l’Opus Dei.- Crec que sí. També ens feia xerra-des el doctor Josep Maria Cases, queera capellà de la presó de Salt i des-prés va ser bisbe de Segorb-Castellóde la Plana.- I organitzàveu manifestacionspel carrer?- No, però per la festa de l’1 de maigsolíem organitzar trobades de mili-tants i simpatitzants. Una vegadavàrem fer un acte cultural en unlocal del carrer de la Força i elgovernador civil va organitzar unaballada de sardanes al mateix tempsa la plaça de la catedral per contra-restar el nostre acte.- I els bisbes us donaven suport?- El de Girona, el doctor Josep Car-tañà, sí. Quan l’anava a veure des-prés d’haver estat cridat a la comis-saria em posava el dit al pit i emdeia: “No m’enganyis, eh! T’han tor-turat?”- Ho van fer alguna vegada?

16 Entrevista

“Nosaltres no parlavem mai de’n Franco de manera que el policia que veniacom a infiltrat a les nostres reunions s’estranyava que no ho féssim.”

17Entrevista

- No, ja t’he dit que no.- Doncs, un teu company del’HOAC m’ha dit que a ell l’havienpegat fort.- Potser sí, però a mi, no.- Éreu molts els de l’HOAC aGirona?- Una dotzena.- Digue’m alguns noms.- Els germans Mera, en Pallàs, enBarberà, l’Herrera, en Brugada...- També hi havia dones, a l’HOAC?- No gaires perquè llavors no hihavia tantes dones obreres com ara.La majoria es quedaven a casa a ferel dinar i cuidar els petits i vells.- Digue’m el nom d’alguna dona del’HOAC?- La Leonor, esposa d’en Pere Blesa;la Rosa, que és la meva dona; laRosa Rigau, la Martínez, la JoaquinaTomàs.- On us reuníeu?- A la casa anomenada de Les Mis-sioneres, a la carretera de SantaEugènia.- Les dones també hi assistien?- Sí, però els bisbes no ho volien.- Vaja! I fins quan va durarl’HOAC?- Fins després del Concili Vaticà II, afinals dels seixanta.

- Què va passar?- Que els bisbes que manaven a laConferència Episcopal Espanyola, enCasimiro Morcillo i en José Guerra,van decidir eliminar els movimentsespecialitzats de l’Acció Catòlica iconservar només la branca general.- Tinc entès que també hi va haverproblema amb els castellans?- Sí, és que els militants de Madridno entenien la nostra manera de seri deien que els catalans érem unaHOAC diferent.- Sempre igual, en tot! I com veusara l’Església?- Em fa molta pena!- Per què?- Perquè el Papa està fent marxaenrere respecte el Concili Vaticà II.Veig moltes contradiccions ambJesús i l’Evangeli i com, per exemple,que el Papa vagi pel món com uncap d’estat, protegit per la policia,gastant-se milions per organitzarels seus viatges.- I què més veus?- Tampoc m’agrada que l’Esglésiaparli del matrimoni com ho fa.- Com ho fa?- Ens ofereix com a models Maria iJosep que són dos esposos amb elsquals ningú no es pot comparar tal

com ens els presenten. I l’Esglésiatampoc accepta les separacions queresponen a la mateixa naturalesaamb què Déu ens va fer i tampocpermet que les dones s’equiparin entot amb els homes, no poden sercapellans.- Saps que Ratzinger ha recuperatel símbol del poder absolut que ésla tiara?- No, no ho sabia pas.- Doncs, t’ho dic jo que l’any 1945era a Roma i vaig veure com Pau VIse la treia del cap ell mateix,renunciant-hi per sempre.

Pere Madrenys

- Una flor?- El clavell.- Un color?- Cap, perquè sóc daltònic.- Una pel·lícula?- He anat molt poc al cinema.- Un actor?- En Cantinflas.- Un rei?- No puc entendre que algú vulgui ser rei.

- Un Papa?- Joan XXIII.- Un futbolista?- En Zarra.- Divorci?- Tal com ens ha fet Déu, sí.- Avortament?- En certs casos de risc per la vida de la mare, sí.

- El moment més agradable de la teva vida?

- Que ja sóc besavi!- Què hi ha més enllà del cementiri?- No ho sé ni em preocupa.- M’has dit alguna mentida?- Mentida, no… Però sí que m’he callat alguna cosa.

A RAIG!

18 Qualitat de vida

GASTRONOMIA

PREPARACIÓ1. Fondrem la mantega en un cassó

per afegir-hi els porros que hau-rem netejat meticulosament per laterra que puguin portar a la partdel mig (per elaborar aquest platdesestimarem la part superior), laceba i la patata, tot tallat a trossos.

2. Al cap d'uns minuts, que serà quanja estigui una mica cuit, hi afegi-rem el brou que com que minvaràen bullir, haurà de portar moltpoca sal.

3. Ho deixarem coure durant uns 30minuts, rectificant la sal i afegintles espècies

4. Abans de passar-ho per la bate-dora. Esperarem que es refredi i hodeixarem reposar a la neveradurant una estona.

5. Abans de servir hi afegirem lacrema de llet, remenant fins quequedi una crema homogènia. Hemde procurar que no arribi a bullir.Cada comensal se servirà la quan-titat que desitgi del cebollí quepresentarem a taula tallat moltmenut.

RECEPTA NADALENCA

Vichyssoise, crema de porros Ingredients per a 4 persones

PREPARACIÓ1. Posarem el pollastre salat i empe-

brat a daurar a la cassola amb bonraig d'oli ja calent.

2. Quan estigui daurant hi afegiremtots els ingredients i el conyac.Esperem una estoneta i per últimhi posem els dos vasos de caldo od'aigua. Abaixem el foc i tapem lacassola.

3. Deixem coure a foc lent, si es unpollastre normal 1/2 hora, si es depagès caldrà 1 hora, sempre vigi-lant que no es quedi sec. Quan

sigui cuit retirarem el pollastre, ala mateixa cassola afegirem elsraïms pelats i els deixarem couredos minuts, tirarem la salsa sobreel pollastre, posant els raïms al seuvoltant.

Pollastre rostit a la cassola, amb raïmsIngredients per a 6 persones

Luís Herrera Díaz

INGREDIENTS:

� 4 porros� 1 ceba mitjana� 1 patata grosseta� ¾ de litre, aproximadament, decaldo de gallina o pollastre� mantega, sal, pebre negre aca-bat de moldre� un pessic de nou moscada� 2 tassetes de cafè de crema dellet fresca� 1 cebollí per a la guarnició.

INGREDIENTS:

� 1 Pollastre sencer tallat a quarts� 1 ceba tallada a juliana� 1 Tomàquet mitjà a quarts� 4 Alls sencer sense pelar� 1 Fulla de llorer � 1 Copa de conyac� 2 Vasos de "caldo" o bé d'aigua� oli, sal i pebre� raïms

Tot acompanyat d’unes bones postres, de torrons, neules i cava! Bon profit i Bon Nadal!!!

19Qualitat de vida

RELIGIONS

quest 2010, algunes de lestradicions més assenyala-des dels calendaris cristià,

musulmà i jueu s’han celebrat ambmolta proximitat en el temps. Men-tre que la celebració del Nadal vedeterminada pel calendari solar, laFesta del Xai (Eid al Adha) ho fa pellunar i la Festa de les Llums(Hanukà) es regeix pel calendarijueu, d’anys lunisolars (una barrejadels dos anteriors). Per aquestmotiu, novembre i desembre hanconcentrat les tres celebracions.Però no han estat les úniques. Algu-nes comunitats indígenes andinescelebren a finals de desembre elQhapaj Raymi o festa del solsticid’estiu, i el mateix mes, algunesescoles budistes commemoren el diadel Bodhi, o de la il·luminació deBuda. Diferents pobles, diferentscreences i manifestacions. Sota ellema “Quin Déu? Quina religió?”,l’Agenda Llatinoamericana Mundialha volgut reflexionar entorn de lareligió, en l’edició del seu vintè ani-versari.Per a José María Vigil, un delsimpulsors de l’Agenda Llatinoameri-cana Mundial, tocava parlar de reli-gió donat que vivim en una societatmundialitzada, en la qual tantpodem quedar afectats pel fona-mentalisme religiós d’algunescomunitats humanes, com perterroristes suïcides en nom de lareligió, o per la manca de compro-mís d’altres grups inspirats per reli-gions que els allunyen d’aquest móni els seus problemes. Pere Casaldàliga, bisbe emèrit deSâo Félix do Araguaia, reflexiona enla introducció de l’edició del 2011:«El fenomen de la mundialitzaciótambé sacseja específicament el

tema, perquè les poblacionsmigrants, entrant “sense papers” alprimer món, no hi entren sense elseu Déu; traginen amb ells els Déusde les seves vides, de les vides delsavantpassats. Avui, cultures i reli-gions, conegudes abans amb proufeines per algunes lectures o imat-ges de la televisió, són vivència iconflicte a les famílies, als carrers, ales escoles, a la feina, a la política detots els països. Nietzsche, finalmenten la pau merescuda per la sevarecerca desesperada, ja ha rectificatel seu axioma categòric; resulta queDéu no està pas mort. El problemarau a saber de quin Déu parlem.» Per a Casaldàliga, després de gue-rres i inquisicions cal «preguntar-nos si una religió veritable pot exis-tir atacant, tancant-se, forçant unassentiment de fe (que és gratuïtat,

afer del cor, recerca de tota unavida i tota una història). Totes lesreligions poden ser veritables ialbergar simultàniament molta fal-sedat.» Casaldàliga considera que «totes lesreligions serien la recerca de Déu,l’acollida de Déu, l’espera de Déu.D’un déu que sempre ens està cer-cant a nosaltres, acollint-nos i reve-lant-se, cada dia, en qualsevol anglede la geografia humana. Cap religióno té l’exclusiva d’aquest Déu detots els noms, que perdona i salvaperquè és l’Amor.»La campanya de sensibilització del’Agenda Llatinoamericana del 2011vol estimular totes les riqueseshumanes que aporten les religions,vinguin d’on vinguin.

Coordinadora d’ONG Solidàries

Resulta que Déu no està pas mort

A

20 Cultura

NADAL

L’origen de la celebració del Nadals’extreu dels escrits de l’evangelistasant Lluc, que relata el naixement deJesucrist a Betlem. No obstant això,en la narració de l’apòstol no conei-xem en quin temps exacte va tenirlloc l’esdeveniment.Va ser al segle IV que l’occident cris-tià situà el Nadal a la fi de desembre.Abans els cristians primitius tan solscommemoraven la vida de Jesús apartir del seu baptisme al riu Jordà oper les noces de Canà. Posteriormentl’Església, sota la influència romana,va decidir de celebrar el naixementbiològic de Jesús. Associaren l’apari-ció de la llum temporal a l’espirituali escolliren els dies més curts de l’anycoincidint amb les festes paganesque tenien lloc els mateixos dies;eren les festes dedicades al déuSaturn, durant la setmana del sols-tici, l’esdeveniment social principal,que arribava al seu màxim apogeu el25 de desembre. Sembla que foul’emperador Constantí el Gran, con-vertit al cristianisme, qui va voleranimar un festival religiós comúentre els cristians i els pagans. Elmot Nadal prové del llatí Natalisdies, el dia del naixement de la llum.El papa Juli II ho va ratificar l’any350.Les primeres representacions artísti-ques que ens mostren les imatgesdel que explica sant Lluc apareixen apartir del segle IV, quasi sempre enpetites miniatures sobre pergamí enels còdexs antics o pintures muralsals absis de les esglésies i també enicones, en aquestes no hi figura laSagrada Família tal com després laveurem, només la Mare i l’Infant.En unes èpoques en què molt pocagent sabia llegir, era molt importantil·lustrar els ensenyaments amb les

imatges, així que la pintura va cobrirels murs de les primitives esglésies iels relleus dels suports de l’arquitec-tura sacra. A partir de l’art romànic,la Bíblia es presenta amb tots elscolors que poden mostrar amb mésautenticitat les escenes als cristiansdevots. En tenim encara moltsexemples: al Museu Diocesà inclòs alMuseu d’Art, podem veure l’absis de

Pedrinyà on trobem un Naixementrepresentat amb tots els detalls, pre-sidit per l’Anunciació i la Visitació, ésdel segle XII, allà segurament s’exta-siarien els fidels del poblet contem-plant la Mare de Déu ajaguda en unllit primitiu, acabada d’infantar elNen, que apareix en el que podriaser una menjadora. Els segles handeixat la seva petjada, i tot plegat

Icones, retaules, pessebres

Mare de Déu de la llet del Retaule de Canapost.

21Cultura

ho veiem un xic malmès,però no hi falta cap detall.Igualment els gironins con-templarien el Nadal en larepresentació del Naixementde pedra del claustre, laMare, el Nen, el bou i lamula... Al mateix Museupodem estudiar els granscanvis que el temps ha anatportant a l’art sacre, ara elsretaules gòtics presenten lesmateixes escenes amb méscura, buscant la bellesa i elsdetalls petits. Sempre elmateix relat adequant-se ales noves mentalitats delsfidels, a maneres de viurefins i tot a les vestidures del’època. A partir del segle XVI,les pintures i escultures sónmolt nombroses, esglésies icatedrals posseeixen gransretaules amb la vida de laMare de Déu, on no hi mancael naixement, els pastors, elsàngels, els Reis... El Nadal és la festa cristianamés popularitzada, tot i quemoltes tradicions han anat variant iel pas del temps, la vida atrafegadad’ara, la necessitat de descans, deviatjar, de sortir dels habitatgesmassa petits, i sobretot la laïcitatprogressiva, ha fet que alguns delscostums anessin agafant caires mésdiversificats. Els pessebres, una tra-dició molt establerta des de segles,consistent en la representació delnaixement de Jesús fent maquetesimaginades de Betlem i les sevescontrades, on les figures principalssón l’estable o pessebre. El nom vedel costum d’esmentar on se suposàque nasqué el Nen, la Sagrada Famí-lia: Josep i Maria, els àngels, animals

i pastors, també els tres Reis Mags, iun estel amb una gran cua sobre elportal, que s’anomena també lacova. Segons es pensa, sant Francescd’Assís fou l’ inventor i primer cons-tructor de pessebres.A Catalunya des de sempre ha estatmolt arrelat el pessebrisme, se’nconstrueixen de molts estils, algunssón autèntiques obres d’art. D’altres,populars, que poden portar molsa,suro i figuretes d’argila, sorra ipedretes; n’hi ha amb aigua correntformant petits rius i llacs. Abans ales cases se’n feien de ben tradicio-nals, generalment allà on vivien elsavis, que hi havia més lloc. Qui no

recorda haver fet caminar els pas-tors i els Reis cap al portal? Em ve ala memòria aquell pescador queteníem a casa de petits, que es vanegar a la nit, tot pescant en un rie-rol d’aigua natural voltat de molsa. Iel disgust que vàrem tenir en veureque fins el peix també s’havia con-vertit en un pilonet de fang!Ara les cases són petites i difícilments’hi pot muntar un gran pessebre,sort que hi molta afició a fer-ned’artístics als temples i sales d’expo-sicions, aquests salvaran l’esperit i elrecord de la tradició.

Maria Rosa Ferrer i Dalgà

Carro del Sol del Tapís de la Creació.

22 Cultura

El misteriós estel de Nadal ésencara un misteri. Dels evangelissinòptics, l’únic que en parla és elde Mateu (2,1-2). L’evangelista diu:“Després d’haver nascut Jesús aBet-Lèhem de Judea, en temps delrei Herodes, uns mags vinguts d’o-rient arribaren a Jerusalem, i pre-guntaren: “On és el rei dels jueusque ha nascut? Hem vist a l’orientla seva estrella, i hem vingut a fer-li homenatge.” (edició de Montse-rrat). Els evangelis de Marc i deJoan no tracten del naixement deJesús. Altrament, sí que apareixl’estel en els evangelis apòcrifs(edició de la Biblioteca de AutoresCristianos), com el Protoevangelide Jaume (21,1-3), l’Evangeli delpseudo-Mateu (13,7), el Liber deinfantia Salvatoris (90 i 91), l’Evan-geli àrab de la infantesa (7,1) o l’E-vangeli armeni de la infantesa(5,10). És en aquest darrer on es diuque els mags eren perses, cita elsseus noms tradicionals i descriu elviatge dels mags fins a Jerusalem,un viatge que va durar nou mesos.Moltes tradicions populars sobreJesús infant i la família de Mariatenen el seu origen en els apòcrifs.L’església cristiana ortodoxa orien-tal considera l’estel com un esde-veniment sobrenatural, unail·luminació dels mags per la gràciadivina, no com un fenomen astro-nòmic. La majoria d’esglésiesorientals celebren el Nadal el 6 degener. A Betlem, celebren la festadel naixement de Jesús dues vega-des, una el 25 de desembre i l’altrael 6 de gener.

Planetes, cometes o estrellesque explotenQuan s’ha buscat una correspon-dència astronòmica de l’estel, s’haespeculat amb una coincidènciavisual de dos planetes almenys, l’o-cultació de Júpiter per la Lluna, l’a-parició temporal d’una nova, d’unasupernova o d’un cometa.La primera explicació astronòmicade l’estrella la va proposar Kepler, aprincipis del segle XVII. Segonsaquest astrònom hi va haver unasèrie de coincidències visuals o con-juncions dels planetes Júpiter iSaturn cap a l’any 7 aC. Actualmentes considera que la distància entreles imatges dels dos planetes eramassa gran, l’equivalent d’un parellde vegades el diàmetre de la Llunaen el moment de màxima proximi-tat (el maig del 7 aC), per impressio-nar els astròlegs babilonis. Els dosplanetes s’havien acostat l’un a l’al-tre des de feia un temps fins a coin-cidir a la constel·lació de Pisces dematinada.Més tard, es van separar i, aparent-ment, a causa del moviment de laTerra, van tornar a aproximar-se pelsetembre. Tot seguit, es van separari van tornar a aproximar-se un ter-cer cop al desembre. El fenomen esconeix com a triple conjunció, tot ique en realitat no van arribar acoincidir visualment. Tanmateix, lLamajor part del procés, però, nopodia ser fàcil d’observar a Solixent.El mes d’abril de l’any 6 aC hi vahaver una doble ocultació de Júpi-ter per la Lluna a la constel·lació

d’Àries. Els moviments de l’estrella,que d’acord amb l’evangeli desapa-reix i torna a aparèixer i semblaquedar-se quieta en el cel, podencorrespondre al moviment en l’es-fera celeste d’un planeta exterior.Júpiter retrocediria entre l’agost i eldesembre de l’any 6, romandriaaparentment quiet, quan Jesús pot-ser ja tenia vuit mesos. Recordemque Herodes, segons Mateu (2,16),va ordenar la mort dels infants dedos anys en avall. Després, Júpiteravançaria. Tanmateix, la visió deJúpiter en aquells moments eramolt difícil perquè es trobava aprop del Sol.El mes d’abril de l’any 6 AC Júpiteres trobava a l’est d’Àries, ambSaturn el Sol i la Lluna. Mart i Mer-curi estaven un xic més enrere queel Sol. L’astrologia relaciona amb lesconstel·lacions els pobles i àdhucl’aparició i evolució de les religions,pel canvi progressiu de la posiciódel Sol en el zodíac a l’inici de laprimavera, a causa de la precessiódels equinoccis. Enguany, per exem-ple, la primavera va començar ambel Sol a Pisces i amb el tempscomençarà a Aquari.Júpiter també va coincidir ambRegulus, una estrella brillant, i ambVenus diverses vegades entre els

L’estel de Nadal

23Cultura

anys 3 i 2 aC; però Herodes ja eramort (es considera en general queva morir el 4 aC). Urà també vaintervenir en aproximacions els anys9 aC i 6 aC; tanmateix no se sabiallavors que aquell punt brillant delcel, si és que es veia, era un planetaque es movia.Una altra possibilitat és que l’estelfos una nova, és a dir, una estrellapetita que esclata o una estrella queperiòdicament incrementa demanera extraordinària la seva bri-llantor. Els astrònoms de l’orientllunyà, la Xina i Corea, consignenuna nova o cometa l’any 5 aC,observada durant 70 dies; però nos’han trobat rastres del fenomen enl’actualitat. Potser era un cometa; elHalley va ser visible l’any 12 aC i nos’ajusta a les altres dates. A més, uncometa hauria cridat l’atenció detota la població en un temps sensecontaminació lumínica. Antiga-ment, les imatges que il·lustren elnaixement de Jesús mostren unaestrella que il·lumina la cova deBetlem. Potser va ser Giotto, quanva pintar la capella Arena a Pàdua(1305-6), el primer que va represen-tar l’estrella amb cua, ja que vapoder veure el cometa Halley al seupas l’any 1301.També s’ha especulat amb una

super–supernova a la galàxia d’An-dròmeda. El rastre d’aquest fet ésmolt difícil de detectar. Tampochauria passat desapercebuda per ala resta del món una estrella novade lluminositat tan excepcional.Cal recordar que la majoria de fenò-mens celestes observables a simplevista es repeteixen en períodes detemps més o menys llargs. Les con-juncions de Júpiter i Saturn passencada 20 anys; les triples entre Júpi-ter i Saturn varien, però n’hi hahagut, entre altres, els anys 967 dC,1007, 1306 i 1683; les darreres vanser el 1940 i el 1981 i n’hi haurà unaaltre el 2238. D’ocultacions de Júpi-ter per la Lluna n’hi ha hagut l’any2009 i n’hi haurà unes quantes el2012. Sempre podrem trobar, en lahistòria dels pobles de tot el món,fets importants esdevinguts els anyscitats; però no seran sempre el nai-xement d’un fundador d’una novareligió. És cert que els mags de l’e-vangeli no disposaven de registrestan extensos com els nostres i queper a ells el fenomen fou sorpre-nent.S’ha dit també que l’excepcionalitatcorresponia al conjunt dels fenò-mens: la triple aproximació de pla-netes el 7 aC., a Pisces, més el càlcul,no observació, de l’ocultació de

Júpiter per la Lluna, a prop del Solanunciaven alguna cosa; finalmentla nova es va convertir en l’avís defi-nitiu per als mags.

El problema teològic i el lliurealbirL’explosió d’una estrella propera a laTerra pot afectar greument la vidaen el nostre planeta. Una supernovapròxima pot implicar una extincióen massa. Una nova pot ser menysamenaçadora. L’estrella que tenimmés a prop està, a l’hemisferi sud, a4 anys llum. La galàxia d’Andrò-meda, a uns 2 milions d’anys llum.Vol dir que, per ser vistes des de laTerra en una època determinada,havien d’esclatar a temps, posemuns 5 anys abans, una nova pròximao dos milions d’anys si era la super-nova d’Andròmeda. És a dir, la novahavia d’iniciar l’expansió abans quel’àngel anunciés a Maria la concep-ció de Jesús o la supernova haviad’esclatar quan encara no existial’espècie humana, o abans de la cre-ació del món segons la cronologiabíblica.Si el fenomen era periòdic, com l’a-proximació dels planetes, significaque havia d’estar predeterminat enel moment que es va formar el sis-tema solar i que s’havia d’ajustar ala multiplicitat d’interaccions gravi-tatòries entre els planetes durantmilers de milions d’anys. És moltdifícil compaginar aquestes ideesamb el lliure albir. Els personatgesde la nostra història no eren lliuresd’escollir. No oblidem que eljudaisme i el cristianisme oficialscondemnen l’astrologia. El relat delviatge dels mags ha representat unconflicte per a la teologia, conflicteque els teòlegs s’han esforçat perresoldre de la manera més adequadasense posar en dubte el relat. A més,les traduccions poden diferir

Joan Miró Ametller

24 Cultura

Els núvols de NadalEls núvols de Nadal no sé què tenen que són manyacs: no posengens de malícia al cel:pel blau puríssim dolçament s'estenen, a la llum de la posta suaus s'encenen i de nit deixen veure algun estel.

És una de les coses més alegres veure entre núvols els estels brillar. Tenebres de Nadal, no sou tenebres; més hi veig en vosaltresque no en el dia clar.

Ai, nit que vas passant silenciosa;ai, núvols blancs que pels estels passeu; ai, llum que no ets enlloc misteriosa; ai, portal de Betlem, que ets tot arreu! Quan me vulgueu donar més alegria parleu-me dels Nadals ennuvolats,i com veureu com infant que somnia,que riu a lo que veu amb els ulls aclu-cats.

Joan Maragall

Torna Nadal L'arbre desvella sons i el vent escriuratlles de llum damunt la pell de l'aigua.Tot és misteri i claredat extrema.

Torna Nadal i torna la pregunta.

¿Proclamarem la pau amb les paraulesmentre amb el gest afavorim la guerra?

Miquel Martí i Pol

També vindrem,Infant, a l'hora vella També vindrem, Infant, a l’hora vellaCom a pagès, per ser més sols amb Tu;Deixarem rella i la mula de sella,I a peu, pel rost, allà on l’estel ens duu.

Et portarem vegetals esperancesI el que jo tinc en el graner tardà:Llibres marcits, amb versos de vacancesOn Tu no hi ets, i el camp és de secà.

Els vaig escriure en el parlar dels pares,Que és el més dolç per qui el sap confe-gir,Però hi fa nit en platges i sahares,I el teu Nom és de sol i de jardí.

Guardo per Tu gallines ponedoresA camp obert, darrere el mur herbós,Tocant al rec on maduren les móresPer als infants que Et saben dir de Vós.

En embolcalls que em fan la passa curta,Porto una leica i pàl·lids pensaments,Cançons d’hivern en fontanes de murtaD’un monestir i un castell transparents.

Mantells eslaus i Florències alades,Poliol de la Nou, brucs de Lladurs,Illes ardents i gorgs negres amb fades,Llavor de goig i guies del Pertús.

I els segells nous de la Teva naixençaEn atlas filatèlics estel·lars,Vàlids per tots, per l’amo i pel remença,Pels llibertins, els pròdigs i els avars.

Porto els papers d’una casa foranaEscumejant vora la mar i el port;-Omple-la tu amb Ta divina ufana,Deixa-hi un àngel si m’hi ve la mort.

I quan tot just si la tenora sona,Pastors i estels perduts serrat enllà,La Verge I Tu tots sols, a l’Hora Sola,

I els corns reials qui sap qui els sentirà,Vindré mudat, al costat de la dona,Amb els vestits de quan ens vam casar.

J.V. Foix

L'arbre de NadalLa Cova, pedra viva;desert, el camí ral.Sota una llum freda,creix l’arbre de Nadal.

El freguen ales d’àngel,hi canten els ocells.Oh tenderol i prada!oh verda branca al vent!

Les branques d’aquest arbrela freda Cova han clos.No deixen que se’n vagil’alè calent del bou.

Pengem-hi els nostres somnis,que així els veurà l’Infant.Taronges d’or es tornena l’arbre de Nadal.

Tomàs Garcés

Cançó de bressol Bruixeta la non-non,amb la caputxeta blanca.Hi ha una finestra als núvolsque si s'obre no es tancasi no ve la sonetaamb ventallet molt fi.Pestanyeta de seda,lluneta de coixí.

Ma. Mercè Marçal

Poemes de Nadal

Nit de NadalJo vull la taula paradacom el temps que era nina prop de la llar fumosabaix el sostre revellit.

Sols vós i jo, la serventa,tornem al casal antic:

tots els altres se n’anareni mai més han de venir.

Guarniu la taula ben llarga,que hi càpiguen grans i xics,que han nascut el Fill de l’Home,i és nit de goig esta nit.

Traieu la vaixella fina,les estovalles de bri,ompliu els pitxers de rosescom en temps que era feliç.

Poseu un cap de taula,la cadira del padrí,en l'altre cap la del parei la de la mare al mig.

A vora d’ella la tronade mon germanet petit;jo m’asseuré a l’altra banda,com en temps que van fugir.

Enceneu la llar dels avis,mig cremat hi ha un tronc de pi;l’últim dia que es va encendrequan la mare va morir.

I aneu-se’n lluny, la serventa,que m’ofeguen els sospirs,

i vull que s’abeuri l’ànimaamb los records d’aquí dins.

Jo el rostre damunt la taulaposaré ben absconditentre els braços que no trobenningú que estrènyer ací.

Amb mos gemecs d’enyorançala taula faré estremir;millor que dringuin les copescom si m’estés entre els vius.

La ventada en les escletxesfarà l’udol del mastíamb qui a l’escó m’adormiaabraçats com dos amics.

I per sobre de ma testala remor haig de sentirde la gàbia trista i solaque mou el vent esta nit.

I ne la paret els filferrosveuran mos ulls enrogitscom els barrots d’unes reixesque passen sens mai finir.En tant sentiré per foracom tresca la gent feliç,sonant ferrets i guitarres,que el goig per tots sobreïx.

I als vidres de la finestraescoltaré un dolç brogit,igual que si fos la maretrucant amb el cap dels dits.

I, ai, que la mare no ha d’éssersinó el palmó que hi deixí;tan airós quan jo el portavai ara trencat i ennegrit!

Àngel Guimerà

25Cultura

Silencis serensEmmudint llums i remors,els plors prims esbotzen l’alba.

L’esposa de Sant Josepgronxa un infant a la falda,i amb herbes seques del boscque uns pastors espigolarenli fa un jaç que hi canten àngels,perquè cada brot és pled’escampalls d’amor i gràcia.

El camí es fa costerutper arribar-se a l’establei copsar-ne tot l’escalfhumil d’un bou i d’un ase.

Silencis esbatanatsdonen colors a la calmaben migrada de cabalsi ben rica d’esperances…

El peu descalç de la nittrepitja estels i rosades…enmig, un sanglot petitesberla la matinada.

Enric Homet i Romà

Senyors polítics:el Poble no admet sigles;vol feina neta!

E.H.

L’HAIKÚ D’EL ROURE

26 Racons

es que les ciutats són lajoia de la corona de lescivilitzacions, els edificis

que resulten ser representatius esconverteixen en una guardiola deltemps on una diversitat de noms,episodis i una successió de segles vadeixant-hi un pòsit històric fet d’ò-bols irrepetibles i generosos. La ciu-tat de Girona té en el Barri Vell totun lligall de cròniques d’aquestes,ben densa, a cada portal entreobert.Avui, per exemple, podem fullejarels capítols del Museu d’Història dela Ciutat que, en la seva part infe-rior, té un espai concret que s’ano-mena entranyablement la Carbo-nera. Es tracta de l’edifici de l’Insti-tut Vell del carrer de la Força, cons-trucció documentada del segle XV

que va tenir en el transcurs deltemps diversos propietaris, successi-vament, com les famílies dels Caste-lló, la dels Caselles, el marquès deCartellà i d’altres. Era en els seusprincipis un considerable casal decaire senyorial que a la part deponent tenia un jardí sobre elcarrer de les Ballesteries i l’Onyar,amb vistes a tot el pla de Girona,escassament edificat aleshores. Eljardí tenia dues cisternes i a la partmés baixa, una sortida al peu de lapujada de Sant Feliu. L’any 1733 elscaputxins compren aquell edifici i elconverteixen en el seu convent, queocupen fins a 1835, any en què ésclausurat per la Desamortització deMendizábal. A partir de 1845 l’edi-fici és destinat a Instituto Provincial

Gerundense. Aquesta institució,amb tots els seus canvis oficials dedenominació al llarg del temps,estrena edifici propi, l’any 1966, albarri de les Pedreres. És l’actual Ins-titut Jaume Vicens i Vives.

Als primers anys de la demo-cràcia actual l’Ajuntament deGirona va saber convertir aquell Ins-titut Vell en Museu d’Història de laCiutat. De dalt a baix, tot el quedonava el sentit de la plomada, vulldir des de la torre del Servei Meteo-rològic fins a baix a la pujada deSant Feliu. Més endins de l’agrisadaporta de la Carbonera era comaquella guardiola de records per atots els gironins que allà, rebobinantals anys quaranta, hi havíem fetllargues cues, tot esperant un xic decarbó d’alzina de racionament.La Carbonera s’ha convertit en unsingular àmbit per celebrar-hi expo-sicions i instal·lacions artístiquesdiverses. El carisma d’aquells murs,sòlids entre els més sòlids de Girona,

LA CARBONERA

La Carbonera, un símbol

Foto: Plural Comunicació

D

Imatge de l’interior de la Carbonera.

ja és una primera motivació per alvisitant. Vàrem veure-hi tot un sím-bol aquell any que la celebració deTemps de Flors ens va obsequiaramb una visita a la grandiosa cis-terna, quan una genial projecciófotogràfica semblava fer reduiraquella humitat secular del lloc, eracom el retrobament de la ciutatactual amb els seus orígens méspregons. Heus aquí com un espaimig perdut en els seus orígens, totun gruix de construcció , esdevé unsímbol gironí d’acolliment i deconstant renovació de l’esperit cívic.

En aquests darrers anys la Car-bonera ha estat donant acollimenta l’exposició de pessebres que orga-nitza l’Associació de Pessebristes deGirona, amb motiu de les festes deNadal. És una mostra que exhibeixobres aportades pels pessebristesassociats i també procedents degran nombre de comarques catala-nes. La mateixa tradició de culturapopular ens pot portar també a unareflexió: la recuperació de la Carbo-nera en el seu dia, per a usos cultu-rals, va tenir la categoria d’un ver-dader naixement, un donar a llumesperançat; l’austeritat històrica,natural, del recinte faria pensar enaquella senzillesa de Greccio, el llocon Sant Francesc d’Assís va idear elprimer pessebre de la història; laCarbonera rep l’escalf de totes lesactivitats que s’hi celebren durantl’any, a semblança del bou i la muladels conjunts pessebrístics. I pelTemps de Flors la Carbonera rep lavisita del seguici dels vegetals ricsen colors, com uns altres reis magsque vénen de tots els camins ambles seves ofrenes al regne de lanegritud que havia sigut el lloc.Que per molts anys, estimada Car-bonera, puguis continuar recor-dant-nos amb el teu nom el granservei que ens feien el carbó d’al-zina cremada al seu punt, i el seu

germà gran, el carbó de coc, unsnoms negres, tan negres com aque-lla paraulota esclavitzadora delracionament. Tot això haurem d’ex-plicar-ho bé als nostres descen-

dents, ara que ells s’escalfen dife-rent i tenen tota una altra manerade fer la seva joiosa celebració de lavida.

Jordi Dalmau

27Racons

LA CARBONERA

F a onze anys que l’Associa-ció de Pessebristes deGirona va iniciar la realit-

zació de la seva exposició anualde pessebres i diorames a les salesde la Carbonera. Amb la col·laboració oberta iconstant de l’Ajuntament deGirona, la mostra pessebrística haentrat plenament en les comme-moracions nadalenques. Es tracta d’una exposició quesuposa, cada any, el muntatged’una estructura complicada peracollir les diverses obres quevénen d’arreu i amb exigències defragilitat. Quan visitem l’exposició de laCarbonera cal apreciar-hi l’esforçassociatiu que es posa en marxaamb molta anticipació. Entre 30 i40 diorames es poden veure cadaany, de procedències diverses. Amés dels pessebristes de Girona,han aportat les seves obres els deSalt, Banyoles, Olot, Palafrugell,Mont-ras, Sant Feliu de Guíxols,

Lloret de Mar, Vall-llobrega,Gualta, Sant Hilari Sacalm, lesPreses i fins i tot un pessebre deSolius, obra de l’inoblidablegermà Gilbert Galceràn. D’altrescomarques, s’han vist pessebresde Mataró, Sant Joan Despí, Vila-nova i la Geltrú. Algun any també s’ha pogut gau-dir de la realització de pessebresmonumentals populars, muntat-ges que s’han instal·lat a lamateixa sala de la Carbonera o al’espai exterior, just al costat, alpeu del Museu d’Història de laCiutat.Cal agrair als pessebristes la sevaestimació ben demostrada enversel costum nadalenc per excel·lèn-cia. Que l’esmentada Associació dePessebristes de Girona, fundadal’any 1947, conservi per moltsanys l’escalf de l’entranyable tra-dició.

Jordi Dalmau

Els pessebres de la Carbonera

Ahir i avui

Vista del carrer Nou a l'encreuament amb el carrer Santa Clara. Ajuntament de Girona. CRDI (Autor desconegut).

Vista actual del carrer Nou des del Pont de Pedra. (Juanjo Valeros).

Carrer Nou

Ah

ir28

Av

ui