Rutes històriques per Horta-Guinardó

El barri de la Font d’en Fargues A la falda del Turó de la Rovira

Ruta 4

La Ciutat de l’Aigua

L’aigua ha estat un element que al llarg del temps ha anat marcant la configuració dels onze barris d’Horta-Guinardó.

La proximitat amb la serra de Collserola ha fet que les rieres, els tor-rents, les basses, els pous, les mines d’aigua i les fonts, formin part de la nostra orografia, del nostre paisatge i de la nostra història.

L’aigua, font de vida, ha estat motor de l’agricultura, a més de propi-ciar l’impuls d’activitats artesanes i de determinades indústries en diferents moments del passat del nostre actual districte.

Així, l’aigua ha esdevingut un element en comú i sovint encara ben present a la vida dels nostres barris. És per aquest motiu que volem recuperar la nostra memòria i projectar-nos dins la gran Barcelona a través de la idea que Horta-Guinardó és “La Ciutat de l’Aigua”.

La publicació que teniu a les vostres mans forma part d’aquesta voluntat i és una proposta més per tal de convidar-vos a descobrir indrets encara desconeguts i racons plens d’història de la nostra Ciutat de l’Aigua.

Descobriu Horta-Guinardó, descobriu La Ciutat de l’Aigua!

El 1912 Montserrat de Casanovas, hereva del mas Pujol (can Fargues) i el seu marit Pere Fargas i Sagristà, presentaren a l’Ajuntament un projecte de parcel·lació de les seves terres per crear una ciutat-jardí, a partir de l’eix del passeig Font d’en Fargues. El 1915 es va obrir el carrer de Verdi (després de Pedrell).

En aquells primers anys es van construir torres en parcel·les petites (en terres de la muntanya i de difícil accés), i torres més grans més avall, prop de la ctra. d’Horta (pg. Maragall).

Uns anys més tard es formà la Cooperativa de Periodistes per a la Cons-trucció de les Cases Barates i s’inicià el projecte de construcció de xalets per als seus associats. El primer grup es va construir en el sector del c/ Pe-ris Mencheta (abans pg. Font de la Mulassa) i c/ Maryland (actual Marquès de Foronda); l’altre a la zona de la Font d’en Fargues.

Aquesta barriada, en plena muntanya, es triava per fer-hi la torre per des-cansar i fer salut ja que, en èpoques de tuberculosis freqüents, es recoma-nava passar temporades en llocs sans i allunyats de la ciutat.

Després de la Guerra Civil molts d’aquells veïns benestants ja no van tornar i, amb els anys, moltes cases es transformaren en escoles, després en llars d’avis i d’altres van caure per aixecar-hi pisos d’un cert nivell econòmic.

El barri de la Font d’en Fargues

Francina Vila i Valls Regidora d’Horta-Guinardó

Casal Font d’en Fargues Abans dels anys vint del segle passat, amb l’em-penta dels periodistes que es van instal·lar al barri i d’altres veïns, es va crear l’Asociación de Propietarios de Fargas, Mulassa y sus entornos.El terreny es va aconseguir amb una escriptura d’establiment pel propietari que tenia la casa al costat, a Pedrell. Es va inaugurar el 1928 i l’arqui-tecte va ser Adolf Florensa, que tenia una casa d’estiueig al barri.

Després de les vicissituds de la Guerra Civil i desapareguda l’associació fundadora del Ca-sino, amb avals dels feligresos de la parròquia es compra l’edifici i s’inicia el Casal Familiar de Sant Antoni de Pàdua. Aquesta etapa religiosa dura fins que al 2001, davant la decadència de l’edifici, es va iniciar un moviment reivindicatiu veïnal per aconseguir la titularitat pública amb la compra de l’edifici a l’Església catòlica.

Llargues negociacions amb l’Ajuntament de Bar-celona i l’Església van dur a la compra del Casal per part de l’Ajuntament, les obres de rehabili-tació i a la consecució d’un nou Casal Font d’en Fargues al servei de la ciutadania, el 2011.

Església de Sant Antoni de Pàdua Pel mateix afany de dotar de serveis el barri, els veïns van voler tenir una parròquia més a prop, ja que els feligresos havien d’anar a l’església del Carmel o d’Horta. Montserrat de Casanovas els va cedir un terreny al carrer Verdi i Adolf Floren-sa es va encarregar també del projecte i la cons-trucció d’una església.

Es va inaugurar el 1927. Tenia l’aspecte d’esglé-sia marinera, segons deien aquells veïns. Els pri-mers dies de la guerra civil va resultar cremada i quasi totalment destruïda i posteriorment va ser reconstruïda pel mateix Florensa.

Mossèn Josep Bundó va ser el primer rector de la parròquia durant molts anys.

Punt 1

Punt 2

Passeig Font d’en Fargues A començament del segle XX Montserrat de Ca-sanovas va ser la primera que va començar a parcel·lar les seves terres amb la idea de cons-truir cases amb jardí, sense tanques altes, en la línia de les de ciutat-jardí. Ella personalment re-visava molts dels projectes de cases que es van fer als inicis.

El passeig de la Font d’en Fargues era l’eix prin-cipal i s’hi van construir diverses torres, algunes de considerable envergadura, a partir de 1908. La més antiga és can Giol cantonada amb passeig Maragall, ara és una residència geriàtrica.

Es conserva alguna torre més perquè s’hi van fer escoles.

La font d’en Fargues El 1900 Montserrat de Casanovas i Pere Fargas van decidir construir una petita cova a la font que tenien a les seves terres del turó de la Rovi-ra. També s’hi va construir un berenador amb un quiosc modernista.

L’aigua tenia gran prestigi perquè segons deien tenia propietats oligometàl·liques i lítiques i durant uns anys es va comercialitzar. Va ser un indret de gran afluència per fer-hi fontades i aplecs fins ben entrats els anys setanta.

A meitat dels anys setanta va ser quan s’hi va construir un restaurant i es va malmetre tot l’en-cant del lloc, a més a més de gran part del quiosc modernista.

Actualment s’està a l’espera de la remodelació i dignificació de tot aquell espai amb la font ara amagada i sense l’ús lúdic del temps de les fon-tades.

Punt 3

Punt 4

Cases dels Periodistes (grup Font d’en Fargues) La Cooperativa de Periodistes es va acollir a la llei de las ‘Casas Baratas’ de 1911 i van fer un projecte per construir 70 xalets entre els sectors de la Salut (a Gràcia), de Fargues i de la Mulassa.

El de Fargues va ser el segon grup a construir entre 1918 i 1919 (el primer va ser el de la Mu-lassa). Es van fer sis xalets: -al carrer Verdi (Pe-drell): casa Altimis (existent), casa Garcia-Anné (existent), casa Eduard Solà (ara és una casa de pisos); -i al carrer Frederic Rahola: la casa Alme-rich (existent, però deteriorada), la casa Manu-el Miralles (ara és una casa de pisos) i la casa Pérez-Carrasco (és l’escola Petit Príncep).

Casa de Joan Salvat- Papasseit A la torreta del carrer de Can Pujolet, 51, durant una temporada de 1922 hi ha viure el poeta Joan Salvat-Papasseit per refer-se de la tuberculosi. Poeta català que va néixer a Barcelona el 1894, és autor també d’articles, manifestos, i altres proses de caire polític i social. La seva vida va ser intensa i marcada per una tuberculosi que el conduiria precoçment a la mort (1924).

En llibre Els nens de la meva escala, deixaria es-crit: «Oh, com fa bo! De l’hort de casa s’albira el Montseny. Tant com és clar i quiet el dia, i reta-llat, el Parc de Catalunya apareix ple de neu!».

Una visió que ara resulta com una evocació lite-rària, ja que els blocs de pisos fa anys que han fet malbé les bones vistes.

Punt 5

Punt 6

Cases dels Periodistes (sector de la Mulassa)Es van construir vuit xalets entre el carrer Peris Mencheta (llavors passeig Font de la Mulassa) i el carrer Maryland, que als anys vint li fou canviat el nom pel de Marquès de Foronda, president de la Companyia de Tramvies de Barcelona i que havia concedit bitllets de lliure circulació als periodis-tes perquè es poguessin traslladar de les redac-cions dels diaris, a casa seva. Es van inaugurar el 1917. Encara podem veure en peu i rehabilitades dues torres a Peris Mencheta, amb una antiga tor-re d’aigua. L’abastament d’aigua va ser un malde-cap constant per als habitants de les torres. Per això es va optar per fer un pou i una torre d’aigua que subministrés a les vuit cases.

Torre Maria, casa d’Antoni Rovira i VirgiliEn una de les vuit torres dels periodistes del grup de la Font de la Mulassa, al carrer Marquès de Foronda, hi va viure en estades estiuenques i permanentment fins a marxar a l’exili, l’insigne polític i periodista Antoni Rovira i Virgili, diputat i vicepresident primer del Parlament de Catalunya en temps de la Generalitat republicana, als anys trenta. Quan van marxar a l’exili i li van requisar la casa es van endur tota la documentació, que va anar a parar a l’Arxiu de Salamanca, com tanta documentació política i privada d’aquella època, requisada com a botí de guerra. En el moment en què Rovira i Virgili va marxar amb la seva família a exili, van cremar tot el que hi havia a la casa i va quedar en mans de forans (policies, marins...) del 1939 al 1985 aproximadament. Gràcies a la previ-sió de Rovira i Virgili a partir de 1985 la família va poder recuperar la casa i la va rehabilitar. Per fora ha recuperat gairebé tot l’antic encant; per dins ho van haver de fer tot de nou.

Actualment a la casa hi viuen els descendents de Rovira i Virgili.

Punt 7

Punt 8

Punt 10

Punt 9

Can FarguesLa masia dóna identitat al barri, perquè n’és l’origen. La torre romànica de defensa, a l’entorn de la qual va anar creixent la casa, és del segle XII.

Al segle XVIII s’anomenava Mas Pujol doncs hi vivia la família Pujol, especiers i adroguers enriquits. L’úl-tima hereva es va casar (a meitat segle XIX) amb An-toni de Casanovas, família propietària d’un territori que arribava fins a l’Hosp. de Sant Pau.

Malgrat que era una masia catalogada patrimo-nialment, a partir de 1997 va començar un periple de despropòsits que va culminar, el febrer de 2009, en la recuperació de la masia, degut a la seva vàlua patrimonial. Està destinada a ser un equipament municipal del Districte.

La intervenció va consistir en l’excavació de 19 cales, repartides a l’interior de la masia i les zones enjar-dinades, i va permetre documentar una seqüència, des del finals del segle XI o l’inici del segle XII fins al segle XX. L’origen de la masia es troba en la cons-trucció d’una torre romànica de defensa, com asse-nyala l’estudi històric i arquitectònic de l’empresa Veclus l’any 2009. A mitjan del segle XIII, s’adossa a la torre una construcció annexa i a mitjan del segle XVII es construirà el cos principal de la masia, que, amb modificacions, ha arribat fins l’actualitat.

Can Carabassa (Col·legi de la Sagrada Família)La casa data com a mínim del segle XVII. N’eren pro-pietaris a començaments del XVIII, Llúcia Mel gar i Ignasi Carabassa. El 1909 la va comprar Car les Ma-rés i Robert, que s’havia enriquit a Amèrica i va con-vertir la vella casa en un palauet neoclàssic, del gust del temps. La finca tenia terres dedicades a la vinya. Teni en cup, bótes i trull, i es disposava de facilitats de regatge amb aigua abundant. Fins al 1954 hi van residir els fills de Carles Marés, (Joaquim Pere Ma-rés fou el cèlebre violinista). Ales hores la finca va ser venuda als germans de la Sagrada Família que hi van establir un col·legi. Amb els anys s’amplià el centre escolar i han desaparegut gran part dels seus jardins, el torrent i les casetes de pagès.

Ruta 4:

El barri de la Font d’en Fargues

1. Casal Font d’en Fargues 2. Església de Sant Antoni de Pàdua 3. Passeig Font d’en Fargues 4. La Font d’en Fargues 5. Cases dels Periodistes (grup Font d’en Fargues) 6. Casa de Joan Salvat-Papasseit 7. Cases dels Periodistes (sector de la Mulassa) 8. Torre Maria, casa d’Antoni Rovira i Virgili 9. Can Carabassa (Col·legi de la Sagrada Família) 10. Can Fargues

Rutes històriques per Horta-Guinardó

1 2

6

7

8 9 10

3

4

5

Passeig de la Font d

’en Fargues

C. Pedrell

C. Can Pujolet

twitter.com/Bcn_HG #ruteshg

facebook.com/DistricteHortaGuinardo

@hortaguinardo #ruteshg

Comparteix la teva experiència d’aquesta ruta perquè ningú s’ho perdi:

Col·labora en la realització d’aquestapublicació El Pou, Grup d’Estudis de laVall d’Horta i la Muntanya Pelada