Embed Size (px)
Citation preview
QUADERN DE L’ALUMNE, nivell 1
Material didàctic destinat als
alumnes de 1r i 2n d’ESO
RUTA RAMON LLULL A MALLORCA I CATALUNYA
RUTA RAMON LLULL A MALLORCA I CATALUNYA
QUADERN DE L’ALUMNE nivell 1
Material didàctic destinat als alumnes de 1r i 2n d’ESO
4
ABANS DE LA RUTA
1. INTRODUCCIÓ
Aquesta publicació t’ajudarà a conèixer qui va ser Ramon Llull, el gran savi mallorquí de la baixa edat mitjana que va escriure 265 llibres, en català, àrab i llatí.
Et convidem a fer la Ruta Ramon Llull a Mallorca i a Catalunya per seguir les seves passes i el seu record. Descobrirem un personatge sorprenent.
Ramon Llull va néixer a la Ciutat de Mallorca, l’any 1232, és a dir, tres anys després que el rei d’Aragó Jaume I conquerís l’illa. Va ser a Barcelona diverses vegades i va viatjar per tota la Mediterrània.
El gran objectiu de la seva vida era convèncer els que aleshores eren anomenats «infidels», o sigui, les persones que no professaven la fe cristiana. La seva arma fou la raó. Per això va predicar i sobretot va escriure. El seu llibre més important va ser l’Art, en el qual explicava les seves idees. Li agradava molt debatre-‐les amb persones que pensessin diferent. Va morir el 1315, amb més de vuitanta anys, de tornada de Tunis (nord d’Àfrica), on havia anat a polemitzar amb els musulmans. Una vegada més havia hagut de fugir-‐ne perquè alguns, segons sembla, li havien replicat de forma violenta.
Ramon Llull, amb la seva barba blanca, ha esdevingut un personatge gairebé llegendari. Els seus llibres han estat llegits per moltes persones i se n’ha parlat durant segles. Però de vegades se li han atribuït activitats, idees i invencions que han resultat falses, com la pràctica de l’alquímia o la invenció de la brúixola.
Et proposem visitar diversos llocs de Mallorca i/o de Catalunya, on trobaràs imatges i records que tenen a veure amb Ramon Llull. Pots ampliar informació a la web http://www.rutesramonllull.com/. Durant la realització de la ruta, pots fer fotografies i vídeos, que et seran útils per confeccionar un reportatge, una presentació o un mural, unes activitats que et proposem al final d’aquest quadern.
5
DURANT LA RUTA
2. RUTA RAMON LLULL A MALLORCA Ramon Llull va néixer el 1232 en una Ciutat de Mallorca que havia deixat de ser la florent Madina Mayurqa islàmica feia tan sols tres anys. Els carrers d’aquella Palma del final de l’edat mitjana eren compartits pels colonitzadors cristians, acabats d’arribar, pels musulmans, que havien estat esclavitzats i finalment pels jueus, molts d’ells artesans de professió. Llull va viure doncs al cor d’una Mediterrània en la qual convivien les tres grans religions monoteistes. Ramon Llull ha estat un dels mallorquins més universals de la història. Va passar la infància i la joventut a la seva illa natal. Era de bona família i, de ben jove, va treballar com a senescal de l’infant Jaume, fill de Jaume l el Conqueridor i que, amb la mort de son pare, va passar a ser rei de Mallorca amb el nom de Jaume II. De jove, fou trobador, és a dir, componia i cantava poemes d’amor. Es va casar i va tenir dos fills. Quan tenia prop de trenta anys d’edat va tenir cinc visions del Crist crucificat i aleshores va decidir dedicar la seva vida a la religió. Aprengué l’àrab d’un esclau musulmà i, a una cova del puig de Randa, va experimentar la il·∙luminació de Déu, que li va mostrar el camí de l’Art (un llibre grandiós que mai no va acabar del tot). Va estudiar els clàssics cristians de l’època i també diversos llibres musulmanes i hebreus, i va fundar una escola de llengües orientals amb permís del rei Jaume II i del Papa. Tot això, a Mallorca. Després, començà a viatjar per tot el món conegut d’aleshores: Montpeller, Marsella, París, Gènova, Roma, Nàpols, Xipre, Tunísia, Algèria, etc. Volia convèncer els «infidels» que la religió cristiana era la vertadera. Era una feina grandiosa i evidentment no ho va aconseguir. Mallorca és “plena de Ramon Llull”: indrets que trepitjà, imatges i també arxius i biblioteques on es guarden gelosament els seus manuscrits. Et proposem visitar el puig de Randa, el monestir de Miramar, el monestir de la Real, la basílica de Sant Francesc i molts altres llocs. A Mallorca, Ramon Llull, sense ser sant, és molt més que un sant: el savi per excel·∙lència, el mallorquí més popular, encara que hagin passat set-‐cents anys de la seva mort. Et convidem a descobrir aquest personatge únic.
6
2.1. RUTA URBANA A PALMA
2.1.1. Monestir de la Real UBICACIÓ El monestir de la Real es troba a la part nord del terme municipal de Palma, entre les carreteres d’Establiments i de Valldemossa.
Monestir de Santa Maria de la Real (Palma).
EL MONESTIR DE LA REAL I RAMON LLULL El monestir de Santa Maria de la Real és un antic monestir cistercenc fundat per un abat de Poblet (Catalunya) l’any 1239. El 1897 s’hi van establir els Missioners dels Sagrats Cors, els quals han creat la valuosa Biblioteca Balear. L’església és del segle XIII amb afegits del XVII. El 2006 el monestir de la Real va ser catalogat com a BIC (Bé d’Interès Cultural) i per tant està protegit per la llei. Al bell mig del claustre hi ha una estàtua de Ramon Llull subjectant el Llibre d’Ave Maria; és obra d’Andreu Orell Salvà (1952). Aquesta figura ens recorda la presència de Llull a la Rel, on féu diverses estades entre el 1265 i el 1269, ja que hi havia una biblioteca molt notable. Hi tornà el 1274 i hi va escriure diversos llibres: Art abreujada d’atrobar veritat (primera versió de l’Art), Llibre d’Ave Maria i Llibre del Gentil i dels Tres savis. Llull, al seu testament, va fer donació d’un cofre de llibres al monestir de la Real. CONTINUACIÓ DE LA RUTA En transport públic (autobusos EMT), ens adrecem a la plaça d’Espanya de Palma, que travessarem cap a la plaça de la Porta Pintada i carrer de Sant Miquel.
7
2.1.2. Església de Santa Margalida UBICACIÓ L’església de Santa Margalida està situada al carrer de Sant Miquel núm. 69.
Església de Santa Margalida (Palma).
L’ESGLÉSIA DE SANTA MARGALIDA I RAMON LLULL
Cap a l’any 1263, Ramon Llull va sentir un sermó sobre sant Francesc en aquesta església. Diuen que va quedar impressionat i convençut que havia de canviar de vida. Fou aixecada l’any 1238 vora la Porta Vella de Santa Margalida, una de les portes de la murada musulmana de Madina Mayurqa (nom en àrab de Palma), per on nou anys abans havia entrat el rei Conqueridor. Aquesta església gòtica havia pertanyut al convent del mateix nom, que fou enderrocat el 1837 com a conseqüència del decret de desamortització. En el seu lloc s’hi construí l’Hospital militar. És parròquia castrense des del 1967. CONTINUACIÓ DE LA RUTA Seguim pel carrer de Sant Miquel en direcció a la plaça Major.
8
2.1.3. Església de Sant Miquel
UBICACIÓ Església situada al carrer de Sant Miquel, núm. 21.
Figura de Ramon Llull al portal gòtic de l’església de Sant Miquel (Palma).
L’ESGLÉSIA DE SANT MIQUEL I RAMON LLULL
En aquesta església es va celebrar la primera missa després de la Conquesta del 1229. A la part esquerra del portal gòtic observem una bella imatge de Ramon Llull, obra de l’escultor Pere de Sant Joan (1398), amb llarga barba, hàbit de sac i un llibre a la mà. A l’interior de l’església, a la darrera capella de l’esquerra (mirant cap a l’altar), hi ha un retaule barroc dedicat a Ramon Llull, al centre del qual destaca una gran pintura del beat, amb llibres i una creu. A la predel·∙la (part inferior del retaule), hi ha diverses escenes de la seva vida: predicant als moros (a baix a l’esquerra); l’enterrament, inspirat en un quadre de Miquel Bestard que hi ha a l’Ajuntament (a baix al mig); i l’episodi d’un amor de joventut que la llegenda situa a l’església de Santa Eulàlia (a baix a la dreta). CONTINUACIÓ DE LA RUTA Seguim pel carrer de Sant Miquel en direcció a la plaça Major.
9
2.1.4. Plaça Major UBICACIÓ Ens situem a l’angle nord d’aquesta plaça porticada on, devora l’oficina d’una entitat bancària, observem una làpida, a la part superior dels arcs.
Làpida commemorativa del naixement de Ramon Llull, a la plaça Major (Palma).
LA PLAÇA MAJOR I RAMON LLULL Aquesta làpida marca el lloc on es trobava, segons la tradició, la casa natal de Ramon Llull, que hi va néixer l’any 1232. Fou instal·∙lada per la Societat Arqueològica Lul·∙liana el 1888. A la part superior reprodueix el símbol lul·∙lià de la mitja lluna, que ha estat incorporat al logotip de la Universitat de les Illes Balears (UIB) en homenatge al gran savi mallorquí. Aquesta plaça es va començar a construir a mitjan segle XIX enderrocant, a més de la casa dels Llull, la Casa Negra (tribunal de la Inquisició) i un antic convent. CONTINUACIÓ DE LA RUTA Prenem per la placeta del Marquès del Palmer, el carrer de l’Argenteria i el carrer de Santa Eulàlia.
10
2.1.5. Església de Santa Eulàlia UBICACIÓ Al final del carrer de Santa Eulàlia trobem la plaça del mateix nom. Ens situem davant la casa del número 2 d’aquesta plaça, a tocar de l’església.
Capelleta dedicada a Ramon Llull (dreta), al carrer de l’església de Santa Eulàlia (Palma).
L’ESGLÉSIA DE SANTA EULÀLIA I RAMON LLULL L’església de Santa Eulàlia, de tres naus, fou edificada en estil gòtic (XIII-‐XVI) damunt una antiga mesquita. La façana és neogòtica (1894-‐1924), excepte la rosassa, que és original. Està reconeguda com a BIC des del 1931. En aquesta església, que fou una de les primeres de Mallorca, situa la llegenda un episodi d’un jove Ramon Llull afeccionat a l’art dels trobadors, és a dir, a escriure poemes d’amor. Fins aquí va arribar perseguint una noia que va arribar a mostrar-‐li un pit afectat per un càncer per tal que la deixés tranquil·∙la. Ell va tenir un gran ensurt i va començar a pensar sobre el poc temps que dura la vida i la necessitat de donar-‐li un sentit espiritual. Al número 1 del carrer Església de Santa Eulàlia, a poca distància del temple, hi ha una capelleta exterior amb una rajola que ens mostra, d’esquerra a dreta, sant Alonso Rodríguez, santa Catalina Thomàs i el beat Ramon Llull. Aquest hi apareix en el moment de la conversió (visió del Crist crucificat). CONTINUACIÓ DE LA RUTA Pel carrer de la Cadena, tot d’una arribem a la plaça de Cort.
11
2.1.6. Ajuntament de Palma UBICACIÓ La seu de l’Ajuntament de Palma és a la plaça de Cort, núm. 1.
Enterrament de Ramon Llull segons quadre de Miquel Bestard. Ajuntament de Palma.
L’AJUNTAMENT DE PALMA I RAMON LLULL Al vestíbul de la primera planta, destaquen dos grans quadres de Miquel Bestard (1592-‐1633). El de l’esquerra presenta l’enterrament de Ramon Llull, que va morir el 1315. Una llarga comitiva d’autoritats i capellans acompanya el fèretre. A la sala de plens, damunt el dosser presidencial, observem quatre busts, esculpits per Llorenç Rosselló (1867-‐1901); el tercer començant per l’esquerra correspon a Ramon Llull. D’altra banda, dins la batlia antiga es conserva un magnífic retrat de Llull, pintat a l’oli per Ricard Anckerman (1842-‐1907). CONTINUACIÓ DE LA RUTA Des de la plaça de Cort, seguim pel carrer del Palau Reial, tombem a l’esquerra pel carrer de Sant Sebastià i el de Sant Roc fins arribar a la cantonada amb el carrer de l’Estudi General, on es forma una petita plaça.
12
2.1.7. Estudi General Lul·∙lià UBICACIÓ En aquesta placeta hi ha la seu de l’Estudi General Lul·∙lià. Unes lletres a la façana ens ho indiquen: «Studium Generale Lullianum».
Estudi General Lul·∙lià (Palma).
L’ESTUDI GENERAL LUL·∙LIÀ I RAMON LLULL Un estudi general, a l’edat mitjana, era una universitat. L’Estudi General de Palma fou fundat l’any 1483 a Monti-‐sion, i fou traslladat aquí el 1540. Tanmateix l’edifici actual va ser construït el 1950 i, a partir del 1959, hi va haver la primera seu de la Universitat de Mallorca, que depenia de la Universitat de Barcelona; la seva primera càtedra va estar dedicada a l’estudi de Ramon Llull. Aquella universitat fou el bessó de l’actual Universitat de les Illes Balears (UIB), que va ser traslladada al campus de la carretera de Valldemossa. A l’esquerra del portal principal observem una capelleta amb una rajola que reprodueix les figures de Ramon Llull, la Mare de Déu i el beat fra Juníper Serra. Llull hi apareix amb un llibre obert que mostra una figura de l’Art. De fet en va dibuixar diverses de semblants per argumentar els seus pensaments i fer-‐los més esquemàtics i comprensibles. CONTINUACIÓ DE LA RUTA Seguim pel carrer de l’Estudi General fins al carrer del Palau Reial, que travessem, i tot seguit, a la dreta, baixem per les escales de la costa de la Seu, pel costat nord del palau de l’Almudaina. A la nostra dreta tenim el palau March.
13
2.1.8. Palau March i biblioteca March UBICACIÓ A la biblioteca March s’hi entra pel carrer del Palau Reial, núm. 18.
Palau March (Palma).
EL PALAU MARCH I RAMON LLULL El palau March és un sumptuós palau de mitjan segle XX que fou residència de la família March. Des dels anys noranta és la seu de la Fundació Bartolomé March Servera, que acull la Biblioteca March (BIC 2005) on es guarda el fons bibliogràfic de la Maioricensis Schola Lullistica (l’entitat que agrupa els més prestigiosos lul·∙listes del món) i també una sèrie de manuscrits lul·∙lians dels segles XVII al XIX cedits pels franciscans. CONTINUACIÓ DE LA RUTA Travessem els magnífics jardins de l’Hort del Rei, i al final, a l’altra banda de l’avinguda d’Antoni Maura, veiem un gran monument a Ramon Llull.
14
2.1.9. Passeig de Sagrera UBICACIÓ Al començament del passeig de Sagrera, fent cantonada amb l’avinguda d’Antoni Maura, hi ha un gran monument dedicat a Ramon Llull.
Monument a Ramon Llull, al passeig de Sagrera (Palma).
EL PASSEIG DE SAGRERA I RAMON LLULL Aquest monument colossal va ser erigit l’any 1967. L’estàtua, de bronze, és obra de l’escultor basc Horacio de Eguía (1914-‐1991). El pedestal presenta, a la part frontal, el text «La ciutat de Mallorca a Ramon Llull». Els altres tres laterals mostren uns versos de Llull en català, llatí i àrab (aquest darrer, en text simulat). CONTINUACIÓ DE LA RUTA Tornem a travessar l’avinguda d’Antoni Maura i, tot recte, pugem unes escales cap a Dalt Murada, la part alta de la murada renaixentista de la mar. Llavors, a l’esquerra, pugem per l’ampla escalinata del Mirador de la Seu.
15
2.1.10. Catedral de Mallorca UBICACIÓ Aquest edifici gòtic impressionant, conegut popularment com la Seu (per ser la seu del bisbat de Mallorca), forma part d’un conjunt monumental excepcional, integrat també pel palau reial o de l’Almudaina, el Palau del bisbe i les murades de la mar.
Façana principal de la Seu de Mallorca (Palma).
LA CATEDRAL DE MALLORCA I RAMON LLULL La catedral de Mallorca ocupa l’indret on hi hagué una mesquita. Fou manada edificar pel rei de Mallorca Jaume II, el segle XIII. És considerada una de les joies del gòtic universal i compta amb la declaració de BIC (Bé d’Interès Cultural) des del 1931. A la façana principal o de l’Almudaina (la de ponent) es veu, a l’esquerra i a notable alçada, una gran estàtua de Ramon Llull. N’hi ha tres més, al mateix nivell i seguint cap a la dreta: sant Pere, sant Pau i santa Catalina Thomàs. Són obra de l’escultor Guillem Galmés, que les va fer entre 1879 i 1888. Aquesta façana, d’estil neogòtic, va ser construïda de bell nou, després que resultés afectada per un terratrèmol l’any 1851; les obres foren dirigides per l’arquitecte Joan Baptista Peyronnet. Però el portal Major és anterior (1594-‐1601), i és d’estil de transició entre el renaixement i el manierisme. Dins la Seu reposen les restes de Jaume II de Mallorca, de qui Ramon Llull, de jove, havia estat senescal. Des del portal gòtic del Mirador (el que dóna a la mar) distingim Portopí, que fou el port medieval de Palma, des del qual Llull s’embarcà en direcció a Barcelona, Marsella, Gènova, Pisa, Roma, Nàpols, Sicília, el Pròxim Orient o el nord d’Àfrica. CONTINUACIÓ DE LA RUTA Seguim pel passeig del Mirador cap a llevant, a l’esquerra prenem el carrer del Palau, després a la dreta, el carrer de Sant Pere Nolasc i, per la tercera cantonada a la dreta, arribem al carrer de la Portella.
16
2.1.11. Museu de Mallorca UBICACIÓ Carrer de la Portella, 5. Actualment (2013), l’edifici està tancat per reformes. Mentrestant es pot admirar una mostra de les seves col·∙leccions al Centre de Cultura “Sa Nostra”, al carrer de la Concepció, 12.
Mascaró de proa del vaixell Lulio, al Museu de Mallorca (Palma).
EL MUSEU DE MALLORCA I RAMON LLULL Segons la configuració prèvia a les obres de reforma (començades el 2012), al primer pis, es pot admirar una predel·∙la en la qual es veu Ramon Llull predicant als musulmans. Es tracta de la imatge més antiga del beat que es conserva a Mallorca. A l’escala principal, destaca un gran mascaró de proa, esculpit en fusta per Ricard Anckerman (1842-‐1907), que va pertànyer al vaixell Lulio. El casal, del segle XVII, conegut tradicionalment com «ca la Gran Cristiana», compta amb la declaració de BIC des del 1962. CONTINUACIÓ DE LA RUTA Continuem pel carrer de Pont i Vic i, a la dreta, pel carrer de Monti-‐sion.
17
2.1.12. Societat Arqueològica Lul·∙liana UBICACIÓ Carrer de Monti-‐sion, 9.
Pati de la Societat Arqueològica Lul·∙liana (Palma).
LA SOCIETAT ARQUEOLÒGICA LUL·∙LIANA I RAMON LLULL Aquesta institució cultural fou fundada el 1880 sota l’impuls de Bartomeu Ferrà. Els seus objectius eren: la recuperació de la figura i l’obra de Ramon Llull, l’estudi i conservació del patrimoni històric de Mallorca i la fundació d’un museu que exhibís objectes d’art i peces arqueològiques disperses. Aquesta entitat patrocinà la làpida que podem contemplar a l’actual plaça Major i que recorda la casa natal de Ramon Llull. S’hi conserva la biblioteca lul·∙lista Jeroni Rosselló. CONTINUACIÓ DE LA RUTA Seguim pel carrer de Monti-‐sion i, tot dret, pel carrer del Seminari, i llavors a la dreta prenem el carrer de Calders.
18
2.1.13. Biblioteca Diocesana de Mallorca UBICACIÓ La Biblioteca Diocesana té la seva seu a l’edifici del Seminari Vell. S’hi entra pel carrer de Calders, 2.
Il·∙lustració de l’Arbre de filosofia d’amor, a la Biblioteca Diocesana de Mallorca (Palma). LA BIBLIOTECA DIOCESANA I RAMON LLULL Aquest edifici alberga la Casa de l’Església (antic seminari), on s’ubiquen avui l’Escola Lul·∙lística i la biblioteca Diocesana. En aquesta biblioteca es conserven diverses obres de Ramon Llull manuscrites i altres documents de gran valor. S’hi guarda el Llibre de contemplació en Déu, escrit per Llull entre el 1271 el 1274, i qualificat de «catedral bibliogràfica». L’original fou escrit en àrab. Aquest volum és en català i fou transcrit sobre pergamí l’any 1300. Una altra obra molt valuosa, també en català, és l’Arbre de filosofia d’amor, una obra mística singular redactada per Llull a París el 1298; es tracta d’una novel·∙la d'amor a Déu que Llull dedicà al rei Felip IV de França i a la seva esposa, i que presenta diverses figures en forma d’arbre. També s’hi conserven les Vindiciae lullianae, una obra de diversos volums, escrita el 1778 pel lul·∙lista mallorquí Antoni Ramon Pascual. CONTINUACIÓ DE LA RUTA Tornem enrere pel mateix carrer de Calders i sortim a la plaça de Sant Jeroni.
19
2.1.14. Col·∙legi de la Sapiència UBICACIÓ Aquesta institució té la seva seu a la plaça de Sant Jeroni, 1.
Portal del Col·∙legi de la Sapiència (Palma).
EL COL·∙LEGI DE LA SAPIÈNCIA I RAMON LLULL El col·∙legi de Nostra Senyora de la Sapiència fou fundat el 1629 sota l’advocació de Ramon Llull, amb l’objectiu de donar estudis religiosos a joves amb pocs recursos i fomentar les doctrines lul·∙listes. L’edifici és d’estil barroc classicista. Sobre el portal d’accés observem un relleu amb un medalló tancat per la mitja lluna lul·∙liana que presenta una imatge de la Mare de Déu de la Sapiència amb el Bon Jesús infant, flanquejada per les figures de Ramon Llull (esquerra) i del fundador del Col·∙legi, Bartomeu Llull (dreta); l’escena evoca la llegenda de la mata escrita de Randa (l’arbust que apareix a l’esquerra). Al bell mig del claustre hi ha una escultura del beat, erigida el 1929. A la Sapiència es guarden nombrosos escrits lul·∙lians, alguns de gran valor. Actualment és la seu del Seminari Major de Mallorca. CONTINUACIÓ DE LA RUTA Prenem a la dreta pel carrer dels Botons i a l’esquerra pel carrer de Ramon Llull.
20
2.1.15. Casa de Cultura UBICACIÓ La Casa de Cultura de Palma és un edifici de grans dimensions, al qual s’accedeix pel núm. 3 del carrer de Ramon Llull.
Segona finestra del primer pis de la Casa de Cultura, al carrer de Ramon Llull (Palma).
LA CASA DE CULTURA I RAMON LLULL Aquest edifici fou construït entre 1942 i 1955, sobre un antic solar dels franciscans. La direcció va anar a càrrec dels arquitectes Guillem Forteza i Gabriel Alomar. Alberga l’Arxiu del Regne de Mallorca (declarat BIC el 1997) i ara (2013) està en reformes per acollir-‐lo en millors condicions. La façana recorda les set Arts liberals, que podem contemplar representades en els medallons de la part superior de les set finestres del primer pis. Es tracta de la divisió de les ciències pròpia de l’antiguitat clàssica, que pervivia al segle XIII i que Ramon Llull va tenir molt en compte. Aquestes set arts (o matèries) es dividien en trivium (gramàtica, lògica i dialèctica) i quadrivium (aritmètica, geometria, astronomia i música). Foren anomenades liberals perquè eren conreades pels «homes lliures». El primer medalló començant per l’esquerra correspon a la lògica (o retòrica) i hi veiem dos personatges: el de l’esquerra podria ser Ramon Llull i el de la dreta un savi musulmà (ambdós davant uns documents i en situació de parlar). En el segon medalló, el que correspon a la geometria, hi ha un personatge (que de nou seria Llull) que subjecta un cub, una figura perfecta i per això considerada el símbol de Déu. CONTINUACIÓ DE LA RUTA Seguint el carrer de Ramon Llull arribem a la plaça de Sant Francesc.
21
2.1.16. Basílica de Sant Francesc UBICACIÓ Per accedir a la basílica de Sant Francesc hem d’entrar per la porta del col·∙legi de Sant Francesc, a la plaça del mateix nom, núm. 7.
Sepulcre de Ramon Llull, a la basílica de Sant Francesc (Palma).
LA BASÍLICA DE SANT FRANCESC I RAMON LLULL L’església pertany a un convent dels franciscans. És d’estil gòtic (1281-‐1384) i una de les més importants de Palma. El claustre, també gòtic (segles XIV-‐XV), és d’una gran bellesa. La façana de l’església és del segle XVII (1618-‐1700) i presenta un impressionant portal que suposa la culminació del barroc a Mallorca. El conjunt està reconegut com a BIC des del 1981. En una capella de la part esquerra de la capçalera de la basílica, podem contemplar el sepulcre on descansen les restes de Ramon Llull. Aquest sepulcre, treballat en alabastre, és obra de Francesc Sagrera, que el va esculpir el 1487. Presenta una estàtua jacent del beat, amb dos àngels. A la part inferior hi ha set fornícules buides, entre columnes, que estaven destinades a acollir unes estàtues al·∙legòriques de les set Arts liberals, que no s’arribaren a posar o bé foren robades. Però a la part inferior de cada una observem uns capitells amb unes escultures petites que també recorden les set arts. El capitell que correspon a la geometria presenta una roda lul·∙liana (formada per un cercle, amb un quadrat i un triangle inserits). CONTINUACIÓ DE LA RUTA Aquí podem donar la ruta urbana per acabada, ja que els dos llocs que segueixen en queden bastant separats. Però si tenim temps, podem visitar-‐los. Per fer-‐ho, hem de tornar enrere pel carrer de Ramon Llull, carrer del Temple, carrer d’Antoni Planas i plaça de la Porta del Camp. Aquí, travessem l’avinguda de Gabriel Alomar i agafem un bus (EMT) fins a l’avinguda de Portugal.
22
2.1.17. IES Ramon Llull UBICACIÓ Avinguda de Portugal, núm. 2.
Monument a Ramon Llull, al pati de l’IES Ramon Llull (Palma).
L’IES RAMON LLULL I RAMON LLULL L’edifici d’aquest institut d’ensenyament mitjà fou projectat el 1912. No va ser fins al 1936 que se li posà el nom de Ramon Llull. Al pati hi ha un monument amb una escultura del beat que originàriament havia estat al pati del col·∙legi de Monti-‐sion. Aquesta aturada ens serveix per recordar la vocació pedagògica de Ramon Llull. La seva principal preocupació era ser comprès per les persones que l’escoltaven i que el llegien. Per això va escriure en les llengües del poble, que a la Mallorca d’aquell temps eren el català i l’àrab, més que en llatí, que, en aquell temps, era una llengua que només entenia la gent culta. També per això va dibuixar les figures (cercles, arbres, escales) i va redactar algunes obres en forma de novel·∙la. CONTINUACIÓ DE LA RUTA Travessem l’avinguda de Portugal i prenem pel carrer de Rubén Darío, el carrer de Bonaire i finalment sortim a l’avinguda de Jaume III.
23
2.1.18. General Òptica UBICACIÓ Avinguda de Jaume III, 14.
L’escala de l’enteniment lul·∙liana en un gravat renaixentista.
GENERAL ÒPTICA I RAMON LLULL Aquest comerç presenta al seu interior un bell mural escultòric que representa l’«escala de l’enteniment» de Ramon Llull. Es tracta d’una obra de Josep Maria Subirachs i forma part d’un conjunt d’intervencions artístiques que aquest gran escultor català va realitzar a partir del 1966 per a 21 establiments d’aquesta cadena òptica a tot el territori espanyol. Potser l’artista va triar un tema lul·∙lià per a Palma, no només perquè es tractava de la ciutat de naixença del savi mallorquí, sinó també amb la intenció de donar a entendre que Llull hi va veure més enllà que la majoria de persones del seu temps.
24
2.2. RUTA PER MALLORCA 2.2.1. Puig de Randa (Algaida)
UBICACIÓ El cim del puig de Randa està situat al límit entre el terme municipal d’Algaida i el de Llucmajor, al Pla de Mallorca.
Santuari de Cura, al cim del puig de Randa (Algaida).
EL PUIG DE RANDA I RAMON LLULL Al cim del puig de Randa (543 m) hi ha el santuari de la Mare de Déu de Cura, que va adquirir notorietat al segle XVI; va entrar en decadència al segle XIX i va ser restaurat, al principi del XX, pel bisbe Pere Joan Campins. Els frares franciscans se’n van fer càrrec el 1913 i hi van instal·∙lar el noviciat de Mallorca. Actualment hi ha un bar, un restaurant i una hostatgeria per als pelegrins i turistes. També s’hi pot visitar l’Aula de Gramàtica, dedicada a la memòria de Ramon Llull. Al vessant sud-‐est d’aquesta veritable «muntanya sagrada», de gran tradició d’ermitans, hi ha dos santuaris més: el de Sant Honorat (fundat el 1394) i el de Gràcia (fundat el 1497). El puig de Randa està reconegut com a ANEI (Àrea Natural d’Especial Interès). La vinculació entre Ramon Llull i el puig de Randa és molt important. Amb uns trenta anys d’edat, es retirà a una cova de la muntanya, on féu vida d’ermità. Allà féu meditació i li esdevingué la Il·∙luminació que el dugué a escriure l’Art, la seva gran obra, on exposà un ambiciós sistema filosòfic d’abast universal destinat a trobar la veritat i demostrar-‐la. La cultura popular de Mallorca recull la llegenda de la «mata escrita» de Randa, un llentiscle que té unes fulles amb dibuixos de línies i punts en els quals Llull hauria llegit les paraules dictades per Déu en algun alfabet oriental.
25
2.2.2. Monestir de Miramar (Valldemossa)
UBICACIÓ El monestir de Miramar és al vessant marítim de la serra de Tramuntana. Està situat al terme municipal de Valldemossa, de camí cap a Deià, entre les possessions de s’Estaca i de Son Marroig.
Monestir de Miramar (Valldemossa).
EL MONESTIR DE MIRAMAR I RAMON LLULL Miramar és un lloc de gran bellesa, entre mar i muntanya, que compta amb els reconeixements propis de la serra de Tramuntana: Paratge Natural i Patrimoni Mundial UNESCO com a paisatge cultural. El 1276, sota el patrocini del rei de Mallorca Jaume II i amb el permís del papa Joan XXI, Ramon Llull hi fundà una escola per a missioners. S’hi instal·∙laren tretze frares menors franciscans, que es dedicaren a l’aprenentatge de l’àrab i de l’Art lul·∙liana, i que havien d’anar a predicar a terres llunyanes. Llull hi residí fins al 1279. El 1295, el monestir havia quedat abandonat i Llull se’n lamentava a la seva obra Desconhort. Al segle XV, s’hi establiren dos savis lul·∙listes que hi muntaren una impremta que, el 1485, publicà el primer llibre imprès a Mallorca. El 1872 l’arxiduc Lluís Salvador d’Àustria comprà la possessió, restablí l’oratori (1877) i hi aixecà diversos monuments a la memòria de Ramon Llull. Avui s’hi poden admirar uns bells jardins i visitar un museu que tracta sobre ambdós personatges.
26
3. RUTA RAMON LLULL A CATALUNYA Ramon Llull es va definir sovint com «un català de Mallorca». Ja hem dit que va néixer a Palma i que allí reposen les seves restes, però la dimensió literària i filosòfica del personatge supera de molt les dimensions de l’illa natal, de manera que també trobem petjades de la seva vida i elements que ens el recorden a molts altres indrets d’Europa i de la Mediterrània, i especialment a Catalunya. 3.1. RAMON LLULL A CATALUNYA
BARCELONA, NUS DE LA MEDITERRÀNIA OCCIDENTAL
Barcelona fou, durant la baixa edat mitjana, la residència dels comtes de Barcelona i a la vegada reis de la Corona d’Aragó, que en temps de Ramon Llull experimentava un important procés d’expansió territorial (conquesta de Mallorca el 1229 i de València el 1238). Barcelona constituïa aleshores un important nucli estratègic, estretament connectat comercialment i políticament amb tota la Mediterrània occidental, inclosos els ports del nord d’Àfrica, on era habitual sentir parlar català. RAMON LLULL, UN CATALÀ DE MALLORCA Ramon Llull, nascut a Ciutat de Mallorca l’any 1232, era fill de pares barcelonins, que havien arribat a l’illa amb la Conquesta del rei Jaume I. Aquesta gesta històrica havia tingut lloc tan sols tres anys abans. Ramon Llull, doncs, va viure en una Palma en la qual els colonitzadors parlaven català i la població sotmesa encara s’expressava en àrab.
UN PELEGRINATGE CRUCIAL
Des de Mallorca va viatjar amb freqüència a Barcelona, on feia escala en els seus nombrosos viatges, camí de Montpeller, de París o d’altres destins. L’any 1265, va fer una llarga peregrinació a peu: des de Barcelona va anar fins a Montpeller i després cap a Rocamador, un monestir situat al nord de Tolosa de Llenguadoc, i d’allà cap a Santiago de Compostel·∙la. Finalment va tornar a Barcelona amb la intenció de viatjar a París i començar a difondre el seu projecte de conversió dels «infidels».
SANT RAMON DE PENYAFORT I LA TORNADA A MALLORCA
Però quan va arribar a la Ciutat Comtal provinent de Galícia, va trobar sant Ramon de Penyafort, que el va dissuadir d’anar a París a donar lliçons i el va convèncer que li convenia més fer un període de formació i de reflexió. Seguint, doncs, els seus consells, Llull finalment es va embarcar cap a Mallorca, on va passar nou anys estudiant, meditant i escrivint.
VIATGES A BARCELONA
Ramon Llull va fer altres estades a Barcelona. El maig de 1294 hi va viatjar des de Nàpols. Hi tornà el 1297, aquesta vegada procedent de París, per provar a les
27
sinagogues barcelonines l’eficàcia del seu mètode de raonament i debat (l’Art) amb els jueus. En aquesta estada, que es perllongà fins al 1299, dedicà un Dictat a Jaume II el Just, rei d’Aragó, i li oferí el llibre Oracions, dedicat a la seva esposa Blanca. Es traslladà una altra vegada a Barcelona el 1305 per demanar de nou el suport de Jaume II, aquesta vegada per al seu projecte de croada a Al-‐Àndalus, que no s’arribà a realitzar.
3.2. RUTA URBANA A BARCELONA
La ciutat de Barcelona presenta diferents indrets relacionats amb la vida i la memòria de Ramon Llull. Tracem a continuació una ruta urbana al llarg de la qual podrem admirar monuments, imatges i obres d’art que hi tenen relació. 3.2.1. Universitat de Barcelona
UBICACIÓ La nostra ruta té l’inici a la seu històrica de la Universitat de Barcelona (UB), situada a la plaça Universitat. Hem d’entrar al vestíbul de la planta baixa, on observarem cinc grans estàtues en unes fornícules de les parets, una de les quals correspon a Ramon Llull.
Estàtua de Ramon Llull al vestíbul de la Universitat de Barcelona.
28
LA UNIVERSITAT DE BARCELONA I RAMON LLULL Cal cercar els antecedents de la Universitat de Barcelona en l’Estudi General de Medicina que va fundar el rei Martí l’Humà el 1401. Per tant, encara no existia en vida de Ramon Llull. Però la UB té una important tradició d’estudis lul·∙lians, és a dir, entorn de l’obra del savi mallorquí. Aquesta tradició es manté ben viva actualment, amb la presència a la UB del centre de documentació Ramon Llull, que promou la recerca especialitzada sobre el beat, el lul·∙lisme i la literatura catalana medieval. Des del fons bibliogràfic Ramon Llull de la UB s’elabora la base de dades Ramon Llull. Pel que fa a l’estàtua de Ramon Llull, forma part d’un conjunt escultòric integrat per cinc grans figures: el mateix Ramon Llull, Averroes, Sant Isidor de Sevilla, Alfons X el Savi i Lluís Vives. Són obra dels germans Vilamitjana i Barbany (Venanci i Agapit), considerats els escultors realistes catalans més destacats. Foren esculpides segons projecte de l’any 1865 i instal·∙lades a les fornícules corresponents el 1876.
CONTINUACIÓ DE LA RUTA
Des de la plaça Universitat, prenem pel carrer de Pelai, la Rambla, el carrer de Porta Ferrissa i l’avinguda de la Catedral.
3.2.2. Catedral de Barcelona UBICACIÓ La catedral de Barcelona està situada al Pla de la Seu (part central i més ampla de l’avinguda de la Catedral), al cor del Barri Gòtic barceloní. Constitueix el monument gòtic més rellevant de la ciutat. Una vegada dins la catedral, ens dirigim cap a la capella de Sant Ramon de Penyafort, situada a la dreta de la basílica, mirant endavant cap a l’altar major.
Escultura jacent de sant Ramon de Penyafort a la capella del mateix nom, a la catedral de Barcelona.
29
LA CATEDRAL DE BARCELONA I RAMON LLULL La catedral de Barcelona guarda les restes de sant Ramon de Penyafort, amb qui Ramon Llull es va entrevistar a la mateixa Ciutat Comtal l’any 1265. Tal com hem dit, aquest destacat sacerdot dominicà el va convèncer que tornés a Mallorca i fes un període de preparació intel·∙lectual i espiritual abans d’anar a predicar a terres llunyanes. Ramon de Penyafort (1180-‐1275) fou scriptor de la catedral, confessor del papa Gregori IX, introductor de la Inquisició a la Corona d’Aragó i conseller del rei Jaume I. Va morir a Barcelona l’any 1275. Se li atribueix el fet extraordinari d’haver fet la travessia marítima entre Sóller (Mallorca) i Barcelona damunt la seva capa. L’entrevista de Ramon Llull amb Ramon de Penyafort ens permet relacionar la vocació missionera d’ambdós. D’acord amb això, constatem que Ramon de Penyafort fundà dues escoles perquè els missioners que volien dedicar-‐se a la conversió dels musulmans aprenguessin la llengua àrab: una a Tunis (1245) i l’altra a Múrcia (1266). També Llull promogué la fundació d’una institució semblant al monestir de Miramar (Valldemossa, Mallorca), el 1276. La catedral de Barcelona, pròpiament catedral de la Santa Creu i de Santa Eulàlia, està declarada BCIN en la categoria de Monument (1929). Les obres de l’edifici gòtic actual s’iniciaren el 1298 i finalitzaren dins la primera meitat del segle XV. Per tant, la catedral de Barcelona que va veure Ramon Llull (1232-‐1315) fou la romànica, anterior. CONTINUACIÓ DE LA RUTA En sortir de la catedral agafem el carrer dels Comtes i tot seguit trobem la plaça del Rei.
30
3.2.3. Palau Reial Major UBICACIÓ A la plaça del Rei podem admirar l’escalinata i un magnífic conjunt d’edificis gòtics i renaixentistes que integren el Palau Reial Major de Barcelona.
Escalinata del Palau Reial Major a la plaça del Rei (Barcelona).
EL PALAU REIAL MAJOR I RAMON LLULL El Palau Reial Major fou la seu dels comtes de Barcelona i reis de la Corona d’Aragó. Aquí, Jaume I va convocar les Corts al final del 1228 per comunicar la seva intenció de conquerir Mallorca. Quatre anys després, Ramon Llull va néixer en una Ciutat de Mallorca ja cristiana. L’actual conjunt està integrat, de fet, per diferents recintes: la capella de Santa Àgata (1302), el saló del Tinell (1359-‐1362), el palau del Lloctinent (1549) i el mirador del Rei Martí (1555). El Palau Reial Major fou declarat BCIN en la categoria de Monument, l’any 1931. Probablement fou en aquest edifici on Ramon Llull s’entrevistà amb el rei Jaume II el Just, comte de Barcelona i rei d’Aragó, en diverses ocasions. En aquell temps ja hi havia l’escalinata, del segle XI, i la capella de Santa Àgata. CONTINUACIÓ DE LA RUTA Abandonem la plaça del Rei per dirigir-‐nos a la plaça de Sant Jaume i tot seguit al carrer de Marlet.
31
3.2.4. Sinagoga major de Barcelona UBICACIÓ La sinagoga major de Barcelona es troba al carrer de Marlet, 5, al cor del Call Major o barri jueu medieval de la ciutat.
A la dreta, portal de l’antiga sinagoga major de Barcelona.
LES SINAGOGUES DE BARCELONA I RAMON LLULL L’any 1297, Ramon Llull, procedent de París, arribà a Barcelona amb la intenció de predicar a les sinagogues de la ciutat, on romangué fins al 1299. Aleshores, al Call de Barcelona hi havia almenys cinc sinagogues. Llull estava convençut que les tres grans religions monoteistes (cristianisme, islam i judaisme) tenien una base comuna i que, per tant, era possible convèncer els musulmans i els jueus de les bondats de la religió cristiana per la via de la raó. La sinagoga major de Barcelona és la més antiga de la ciutat i una de les més antigues d’Europa. Enfonsa els seus orígens en els temps de l’imperi Romà (segle III dC) i constitueix un testimoni de l’arrelament i la vitalitat que la comunitat hebraica tenia a la Ciutat Comtal. Actualment no és un lloc de culte diari però sí un centre cultural i un punt d’acolliment per a tothom qui vulgui conèixer els costums, la història i el patrimoni jueus a Catalunya. Pertany a l’Associació Call de Barcelona, que va adquirir l’edifici l’any 1995, el va rehabilitar i el va obrir al públic. CONTINUACIÓ DE LA RUTA Tornem a la plaça de Sant Jaume, la travessem i ens adrecem a la veïna plaça de Sant Miquel, situada a la dreta de l’Ajuntament.
32
3.2.5. Ajuntament de Barcelona UBICACIÓ A la plaça de Sant Miquel podem admirar el gran fris «Barcelona», de formigó, situat al cos transversal més baix de la façana de l’edifici «Novíssim» de l’Ajuntament.
Fris «Barcelona», a l’edifici «Novíssim» de l’Ajuntament de Barcelona. El segon medalló de baix,
començant per la dreta, representa una roda lul·∙liana.
L’AJUNTAMENT DE BARCELONA I RAMON LLULL Aquest fris espectacular, de 45 m de llarg, és conegut com el fris «Barcelona». És obra de l’escultor Josep Maria Subirachs, que el va elaborar en formigó entre els anys 1964 i 1969. És d’estil abstracte geomètric i hi podem observar diversos medallons, amb inscripcions i elements figuratius i simbòlics. Es tracta d’imatges representatives de la política, el dret, el comerç, etc. Un d’ells, el que correspon a les ciències i la filosofia, està dedicat a Ramon Llull. Representa una roda lul·∙liana, amb la A al centre. El sistema filosòfic de Llull (conegut com l’Art) se servia d’una tècnica complexa, ideada per ell mateix, per trobar la veritat i demostrar-‐la; i d’aquesta manera justificar la fe cristiana a través de la raó. Per fer-‐ho, emprava rodes com la que veiem al medalló de Subirachs. Hi situava lletres, nombres i paraules clau que tenien unes significacions concretes: per exemple, la ‘A’ del centre representava Déu. Ajudat per aquests símbols pretenia crear un mètode infal·∙lible per a la conversió dels «infidels». Aquest tipus de dibuixos esquemàtics foren molt innovadors en el seu temps. De fet, Ramon Llull és considerat un precursor del llenguatge informàtic de l’actualitat. CONTINUACIÓ DE LA RUTA Seguim pels carrers dels Gegants, de Cervantes, d’Arai i sortim a les Rambles. Les seguim en direcció al mar fins gairebé el monument a Colom, per adreçar-‐nos finalment a les Reials Drassanes, situades a la nostra dreta.
33
3.2.6. Museu Marítim de Barcelona UBICACIÓ Una vegada arribats a les Reials Drassanes, entrem al Museu Marítim i ens adrecem a la sala Ramon Llull. Val a dir que en el moment de redactar aquest document (2013), el Museu està en fase de reformes.
Entrada al Museu Marítim de Barcelona.
EL MUSEU MARÍTIM I RAMON LLULL El Museu Marítim de Barcelona, creat per la Generalitat de Catalunya l’any 1936, va ser instal·∙lat en els espais espectaculars de les antigues Reials Drassanes, on s’havien fabricat milers de vaixells de fusta que van permetre als intrèpids navegants catalans solcar les aigües de la Mediterrània i de mars llunyanes. El Museu Marítim de Barcelona fou declarat BCIN en la categoria de Monument el 1962 i les Reials Drassanes en la categoria de Conjunt històric artístic l’any 1976. Una de les sales està dedicada a la cartografia nàutica i als instruments de navegació, i du el nom de Ramon Llull. Aquest nom probablement es deu a la creença que el savi mallorquí va ser l’inventor de la brúixola, però realment les primeres brúixoles de la història cal cercar-‐les a la Xina. De fet, sovint s’han atribuït al savi mallorquí idees i creacions de les quals no es té cap prova. El que és ben cert és que Llull viatjà moltíssim per mar en el seu afany de convertir els «infidels» i d’entrevistar-‐se amb reis, prínceps i papes per aconseguir suport als seus projectes missionals. Se sap amb certesa que va viatjar als següents punts de les costes
34
mediterrànies: Palma, Barcelona, Montpeller, Marsella, Gènova, Pisa, Roma, Nàpols, Messina (Sicília), Xipre, Armènia Menor (actual Turquia), Tunis i Bugia (Algèria). Solia viatjar acompanyat d’un secretari i carregat de caixes de llibres i d’estris d’escriure. Entre altres anècdotes marineres de Llull, se sap que l’any 1307 va patir un naufragi davant les costes de Pisa, on va arribar nedant. Va morir el 1315, amb més de vuitanta anys, dins el vaixell que el tornava cap a Ciutat de Mallorca, procedent de Tunis, on havia estat apedregat. CONTINUACIÓ DE LA RUTA En aquest punt podríem donar per acabada la Ruta Ramon Llull a Barcelona. Tanmateix, si disposem de més temps, val la pena arribar fins al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC), a Montjuïc. Per anar-‐hi, agafarem la línia verda (L3) del metro a l’estació de Drassanes, direcció Zona Universitària, i baixarem a la plaça d’Espanya (dues estacions). Llavors, pujarem per les escales mecàniques de l’avinguda de la Reina Maria Cristina, fins al MNAC.
3.2.7. Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) UBICACIÓ El Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) es troba al Palau Nacional, al parc de Montjuïc.
Ramon Llull segons un quadre del pintor barroc Francesc Ribalta, al MNAC (Barcelona).
35
EL MUSEU NACIONAL D’ART DE CATALUNYA I RAMON LLULL El Palau Nacional, on es troba el MNAC, és un edifici emblemàtic, construït amb motiu de l’Exposició Internacional de l’any 1929 a la muntanya de Montjuïc, en un entorn privilegiat que permet gaudir d’unes vistes esplèndides sobre la ciutat. Com a museu va ser inaugurat l’any 1934 amb el nom de Museu d’Art de Catalunya. Fou declarat BCIN en la categoria de Monument, l’any 1962. Enmig del valuós patrimoni de la col·∙lecció permanent del Museu, hi ha dues obres evocatives de Ramon Llull. Una és a la sala de l’art gòtic i hi veiem l’escena de la lapidació de Ramon Llull. Es tracta en realitat d’un compartiment que pertanyé a una predel·∙la que incloïa també la Trinitat i sant Antoni Abat. Procedeix de la capella dels terrissaires de l'església del convent de Trinitaris calçats de Palma. És una pintura a l’oli amb daurat de pa d’or sobre fusta (1500-‐1503), obra de Joan Desí. L’altra obra és a la sala del Renaixement i el Barroc. Es tracta d’un oli sobre tela del pintor barroc català Francesc Ribalta (1565-‐1628). És de l’any 1620 (aprox.) i fa 102 x 84,5 cm. Hi veiem un ancià amb barba blanca, assegut en una cadira de braços davant un escriptori, llegint un escrit. Ribalta ens mostra un Llull més semblant a un filòsof i intel·∙lectual que a un home de fe.
3.3. RUTA RAMON LLULL A CATALUNYA
No només a la capital catalana podem seguir les passes de Ramon Llull. Us proposem arribar fins al castell de Vilassar de Dalt, on es conserva el manuscrit del seu testament, i al monestir de Montserrat, on podrem admirar un gran monument sobre Ramon Llull, obra de l’escultor Josep Maria Subirachs.
3.3.1. Monestir de Montserrat UBICACIÓ El monestir de Montserrat està situat en el massís muntanyós de Montserrat, avui Parc Natural. Està situat dins el terme municipal de Monistrol de Montserrat (Bages), a 720 m d’altura. S’hi pot arribar en cotxe particular o en transport públic (ferrocarril cremallera o funicular aeri). El monument dedicat a Ramon Llull es troba sota la plaça dels Apòstols, en un replà des del qual es contempla una panoràmica espectacular sobre el Vallès i el Baix Llobregat.
36
Monument dedicat a Ramon Llull, al monestir de Montserrat.
EL MONESTIR DE MONTSERRAT I RAMON LLULL Al monestir de Montserrat hi ha un monument especial dedicat a Ramon Llull. Fou realitzat l’any 1976 per l’escultor català Josep Maria Subirachs, nascut a Barcelona el 1927. Es tracta d’una gran obra abstracta de formigó que fa 8,70 m d’altura i està integrada per nou paral·∙lelepípedes, un damunt l’altre, formant esglaons ascendents que s’obren com un vano. Representen l’Escala de l’enteniment ideada per Ramon Llull; els seus esglaons simbolitzen, de baix a dalt: la pedra, la flama, la planta, la bèstia, l’home, el cel, l’àngel i Déu (aquest darrer representat en forma de cub, com a símbol de la perfecció). La magnificència de la natura en aquest indret ens convida a destacar la dimensió mística de Ramon Llull, que podem fruir sobretot en el Llibre d’Amic e Amat.
37
3.3.2. Castell de Vilassar de Dalt UBICACIÓ Aquest castell es troba al carrer d’Àngel Guimerà, núm. 39, de la població de Vilassar de Dalt, a la comarca del Maresme.
El castell de Vilassar de Dalt (Maresme).
Testament de Ramon Llull, conservat al castell de Vilassar de Dalt (Maresme). EL CASTELL DE VILASSAR DE DALT I RAMON LLULL Es tracta d’un castell gòtic, amb aspecte de palau residencial, flanquejat per torres quadrades amb merlets i amb una magnífica torre mestra rodona de cinc pisos al mig. Es va començar a construir el segle X i es va acabar el segle XVIII. L'any 1931 va ser
38
declarat monument històric artístic (avui BCIN), i fou restaurat el 1950. És de propietat privada però constitueix un element identificatiu de la localitat i es pot visitar. Actualment acull l'arxiu històric dels marquesos de Barberà, que guarda més de 8.000 pergamins i 70 manuscrits, i que és un dels arxius privats medievals més importants de Catalunya. S’hi conserva el valuós manuscrit original del testament de Ramon Llull, que no es pot consultar. Ramon Llull va atorgar testament a Mallorca el dia 26 d’abril de 1313. Hi vetllava pel futur dels seus llibres, dels quals manà fer tres col·∙leccions: una havia de romandre a l’illa, una altra a París i la tercera a Gènova. No sembla que els seus hereus i administradors fessin gaire cas d’aquesta disposició testamentària, ja que el seu llegat bibliogràfic va quedar molt dispers.
DESPRÉS DE LA RUTA
ACTIVITATS 1. Amb les fotografies o vídeos que has fet durant la realització de la Ruta Ramon Llull,
pots elaborar:
a. Una presentació multimèdia (PowerPoint o Prezi). b. Un reportatge de premsa. c. Un mural.
Per a la redacció del guió i dels texts que han d’acompanyar aquestes creacions, tingues en compte les informacions que apareixen en aquesta publicació sobre cada un dels indrets lul·∙lians. Pots ampliar informació a: www.rutesramonllull.cat
GLOSSARI
Alquímia. Nom amb què era coneguda la química en temps antics i medievals. En realitat era una doctrina i un estudi experimental que cercava l’obtenció de la pedra filosofal (destinada a convertir les coses en or) i l’elixir de llarga vida.
Art. En el llenguatge lul·∙lià, l’Art era la tècnica ideada per Ramon Llull per edificar de forma coherent tot el coneixement humà (incloses les veritats de la fe cristiana), de manera que tot hi quedés estructurat d’una manera lògica i ordenada, i fos fàcilment demostrable.
Barroc. Estil artístic i arquitectònic difós a Europa durant el segle XVII i la primera meitat del XVIII (entre el renaixement i el neoclàssic) i que es caracteritza per l’abundància d’ornaments.
39
Beat. Persona digna de veneració i amb fama de santa. També, sobrenom amb què es coneix sovint Ramon Llull (el beat), ja que gaudeix d’aquesta consideració dins l’Església catòlica.
BIC. Sigles de «Bé d’Interès Cultural», un reconeixement que la llei aplica a determinats elements de notable valor patrimonial com ara edificis monumentals o obres d’art. A Catalunya la denominació legal és BCIN («Bé Cultural d’Interès Nacional»).
Cistercenc. Que pertany o té a veure amb el Cister, que és una branca reformada dels monjos benedictins, fundada per sant Robert a Cîteaux (França) al final del segle XI.
Fèretre. Caixa per soterrar un mort.
Gòtic. Estil artístic i arquitectònic difós a Europa els segles XIII i XV (entre el romànic i el renaixement) i que es caracteritza per l’arc apuntat i en general per la verticalitat i l’entrada abundant de llum dins els edificis.
Infidel. Paraula amb què a l’edat mitjana es designava la persona que no professava les creences cristianes, les més generalitzades a l’Europa occidental.
Lapidació. Matar algú tirant-‐li pedres.
Lul·∙lià. Propi o relacionat amb Ramon Llull o amb la seva vida o les seves idees.
Lul·∙lisme. Corrent filosòfic que estudia i promou el pensament de Ramon Llull i que s’ha perllongat des de la seva mort (principi del segle XIV) fins a l’actualitat.
Madina Mayurqa. Nom en àrab que rebé Palma durant la dominació musulmana (segle X fins al principi del XIII). Literalment, significa ‘ciutat de Mallorca’.
Mesquita. Temple dels musulmans, destinat sobretot a les oracions dels fidels.
Musulmà. Persona que professa la fe de Mahoma o Islam.
Neogòtic. Estil artístic i arquitectònic difós arreu del món durant el segle XIX (entre el neoclassicisme i el modernisme) i que es caracteritza per un retorn a l’art gòtic. És de fet una imitació del gòtic vinculada al romanticisme i a la recuperació de les arrels medievals de les cultures nacionals dels països.
Noviciat. Edifici on hi ha instal·∙lats els novicis, que són els religiosos que encara no han fet els vots (compromisos del sacerdot catòlic).
Orde. Societat de religiosos que viuen sota una mateixa regla o ordenament de la vida en comú.
Predel·∙la. Part inferior d’un retaule, que sol presentar pintures o escultures.
Retaule. Moble decoratiu situat darrere un altar i que sol presentar escultures o pintures amb motius religiosos.
40
Rosassa. Finestra circular de les esglésies, sovint coberta amb vitralls de colors.
Senescal. Primer funcionari o oficial major en el palau d’un rei o d’un noble.
Sinagoga. Temple dels jueus, destinat sobretot a les oracions dels fidels.
Trobador. A l’edat mitjana, persona culta que escrivia poemes per ser cantats o recitats en llengua vulgar (per exemple en català o provençal, no en llatí), sovint de temàtica amorosa.
