41
QUADERN DE L’ALUMNE, nivell 1 Material didàctic destinat als alumnes de 1r i 2n d’ESO RUTA RAMON LLULL A MALLORCA I CATALUNYA

RUTA RAMON LLULL A MALLORCA I · PDF fileRUTA RAMON LLULL A MALLORCA I CATALUNYA QUADERN DE L’ALUMNE nivell 1 Material didàctic destinat als alumnes de 1r i 2n d’ESO

Embed Size (px)

Citation preview

QUADERN DE L’ALUMNE, nivell 1

Material didàctic destinat als

alumnes de 1r i 2n d’ESO

RUTA RAMON LLULL A MALLORCA I CATALUNYA

RUTA RAMON LLULL A MALLORCA I CATALUNYA

QUADERN DE L’ALUMNE nivell 1

Material didàctic destinat als alumnes de 1r i 2n d’ESO

  4  

ABANS  DE  LA  RUTA    

1. INTRODUCCIÓ  

Aquesta  publicació  t’ajudarà  a  conèixer  qui  va  ser  Ramon  Llull,  el  gran  savi  mallorquí  de  la  baixa  edat  mitjana  que  va  escriure  265  llibres,  en  català,  àrab  i  llatí.    

Et  convidem  a  fer  la  Ruta  Ramon  Llull  a  Mallorca  i  a  Catalunya  per  seguir  les  seves  passes  i  el  seu  record.  Descobrirem  un  personatge  sorprenent.  

Ramon  Llull  va  néixer  a  la  Ciutat  de  Mallorca,  l’any  1232,  és  a  dir,  tres  anys  després  que  el  rei  d’Aragó  Jaume  I  conquerís  l’illa.  Va  ser  a  Barcelona  diverses  vegades  i  va  viatjar  per  tota  la  Mediterrània.  

El  gran  objectiu  de  la  seva  vida  era  convèncer  els  que  aleshores  eren  anomenats  «infidels»,  o  sigui,  les  persones  que  no  professaven  la  fe  cristiana.  La  seva  arma  fou  la  raó.  Per  això  va  predicar  i  sobretot  va  escriure.  El  seu  llibre  més  important  va  ser  l’Art,  en  el  qual  explicava  les   seves   idees.   Li   agradava   molt   debatre-­‐les   amb   persones   que   pensessin   diferent.   Va  morir   el   1315,   amb  més  de   vuitanta   anys,   de   tornada  de   Tunis   (nord  d’Àfrica),   on  havia  anat   a   polemitzar   amb   els  musulmans.  Una   vegada  més   havia   hagut   de   fugir-­‐ne   perquè  alguns,  segons  sembla,  li  havien  replicat  de  forma  violenta.  

Ramon  Llull,  amb  la  seva  barba  blanca,  ha  esdevingut  un  personatge  gairebé  llegendari.  Els  seus   llibres   han   estat   llegits   per  moltes   persones   i   se   n’ha   parlat   durant   segles.   Però   de  vegades   se   li   han   atribuït   activitats,   idees   i   invencions   que   han   resultat   falses,   com   la  pràctica  de  l’alquímia  o  la  invenció  de  la  brúixola.    

Et   proposem   visitar   diversos   llocs   de   Mallorca   i/o   de   Catalunya,   on   trobaràs   imatges   i  records  que  tenen  a  veure  amb  Ramon  Llull.    Pots  ampliar  informació  a  la  web  http://www.rutesramonllull.com/.      Durant   la   realització   de   la   ruta,   pots   fer   fotografies   i   vídeos,   que   et   seran   útils   per  confeccionar  un  reportatge,  una  presentació  o  un  mural,  unes  activitats  que  et  proposem  al  final  d’aquest  quadern.                        

  5  

DURANT  LA  RUTA      

2. RUTA  RAMON  LLULL  A  MALLORCA    Ramon  Llull  va  néixer  el  1232  en  una  Ciutat  de  Mallorca  que  havia  deixat  de  ser  la  florent  Madina  Mayurqa   islàmica   feia   tan   sols   tres  anys.   Els   carrers  d’aquella  Palma  del   final  de  l’edat   mitjana   eren   compartits   pels   colonitzadors   cristians,   acabats   d’arribar,   pels  musulmans,  que  havien  estat  esclavitzats   i   finalment  pels   jueus,  molts  d’ells   artesans  de  professió.  Llull  va  viure  doncs  al  cor  d’una  Mediterrània  en  la  qual  convivien  les  tres  grans  religions  monoteistes.      Ramon  Llull  ha  estat  un  dels  mallorquins  més  universals  de  la  història.  Va  passar  la  infància  i   la   joventut   a   la   seva   illa   natal.   Era   de   bona   família   i,   de   ben   jove,   va   treballar   com   a  senescal  de  l’infant  Jaume,  fill  de  Jaume  l  el  Conqueridor  i  que,  amb  la  mort  de  son  pare,  va  passar  a   ser   rei  de  Mallorca  amb  el  nom  de   Jaume   II.  De   jove,   fou   trobador,  és  a  dir,  componia  i  cantava  poemes  d’amor.  Es  va  casar  i  va  tenir  dos  fills.      Quan  tenia  prop  de  trenta  anys  d’edat  va  tenir  cinc  visions  del  Crist  crucificat  i  aleshores  va  decidir  dedicar  la  seva  vida  a  la  religió.  Aprengué  l’àrab  d’un  esclau  musulmà  i,  a  una  cova  del  puig  de  Randa,  va  experimentar  la  il·∙luminació  de  Déu,  que  li  va  mostrar  el  camí  de  l’Art  (un   llibre   grandiós   que   mai   no   va   acabar   del   tot).   Va   estudiar   els   clàssics   cristians   de  l’època  i  també  diversos  llibres  musulmanes  i  hebreus,  i  va  fundar  una  escola  de  llengües  orientals  amb  permís  del  rei  Jaume  II  i  del  Papa.  Tot  això,  a  Mallorca.  Després,  començà  a  viatjar   per   tot   el   món   conegut   d’aleshores:   Montpeller,   Marsella,   París,   Gènova,   Roma,  Nàpols,  Xipre,  Tunísia,  Algèria,  etc.  Volia  convèncer  els  «infidels»  que  la  religió  cristiana  era  la  vertadera.  Era  una  feina  grandiosa  i  evidentment  no  ho  va  aconseguir.      Mallorca   és   “plena   de   Ramon   Llull”:   indrets   que   trepitjà,   imatges   i   també   arxius   i  biblioteques  on  es  guarden  gelosament  els  seus  manuscrits.  Et  proposem  visitar  el  puig  de  Randa,  el  monestir  de  Miramar,  el  monestir  de  la  Real,  la  basílica  de  Sant  Francesc  i  molts  altres   llocs.  A  Mallorca,  Ramon  Llull,  sense  ser  sant,  és  molt  més  que  un  sant:  el  savi  per  excel·∙lència,  el  mallorquí  més  popular,  encara  que  hagin  passat  set-­‐cents  anys  de   la  seva  mort.  Et  convidem  a  descobrir  aquest  personatge  únic.                        

  6  

2.1. RUTA  URBANA  A  PALMA    

2.1.1. Monestir  de  la  Real    UBICACIÓ    El  monestir   de   la   Real   es   troba   a   la   part   nord   del   terme  municipal   de   Palma,  entre  les  carreteres  d’Establiments  i  de  Valldemossa.      

 Monestir  de  Santa  Maria  de  la  Real  (Palma).  

 EL  MONESTIR  DE  LA  REAL  I  RAMON  LLULL    El  monestir  de  Santa  Maria  de  la  Real  és  un  antic  monestir  cistercenc  fundat  per  un  abat  de  Poblet  (Catalunya)  l’any  1239.  El  1897  s’hi  van  establir  els  Missioners  dels  Sagrats  Cors,  els  quals  han  creat   la  valuosa  Biblioteca  Balear.   L’església  és  del  segle  XIII  amb  afegits  del  XVII.  El  2006  el  monestir  de  la  Real  va  ser  catalogat  com  a  BIC  (Bé  d’Interès  Cultural)  i  per  tant  està  protegit  per  la  llei.    Al   bell   mig   del   claustre   hi   ha   una   estàtua   de   Ramon   Llull   subjectant   el   Llibre  d’Ave  Maria;  és  obra  d’Andreu  Orell  Salvà  (1952).  Aquesta  figura  ens  recorda  la  presència  de  Llull  a  la  Rel,  on  féu  diverses  estades  entre  el  1265  i  el  1269,  ja  que  hi   havia  una  biblioteca  molt  notable.  Hi   tornà  el   1274   i   hi   va  escriure  diversos  llibres:   Art   abreujada   d’atrobar   veritat   (primera   versió   de   l’Art),   Llibre   d’Ave  Maria   i  Llibre  del  Gentil   i  dels  Tres  savis.   Llull,  al   seu  testament,  va   fer  donació  d’un  cofre  de  llibres  al  monestir  de  la  Real.    CONTINUACIÓ  DE  LA  RUTA    En   transport   públic   (autobusos   EMT),   ens   adrecem   a   la   plaça   d’Espanya   de  Palma,   que   travessarem   cap   a   la   plaça   de   la   Porta   Pintada   i   carrer   de   Sant  Miquel.              

  7  

2.1.2. Església  de  Santa  Margalida    UBICACIÓ    L’església  de  Santa  Margalida  està  situada  al  carrer  de  Sant  Miquel  núm.  69.      

 Església  de  Santa  Margalida  (Palma).  

   L’ESGLÉSIA  DE  SANTA  MARGALIDA  I  RAMON  LLULL  

 Cap  a  l’any  1263,  Ramon  Llull  va  sentir  un  sermó  sobre  sant  Francesc  en  aquesta  església.  Diuen  que  va  quedar  impressionat  i  convençut  que  havia  de  canviar  de  vida.    Fou  aixecada  l’any  1238  vora  la  Porta  Vella  de  Santa  Margalida,  una  de  les  portes  de  la  murada  musulmana  de  Madina  Mayurqa  (nom  en  àrab  de  Palma),  per  on  nou   anys   abans   havia   entrat   el   rei   Conqueridor.   Aquesta   església   gòtica   havia  pertanyut   al   convent   del   mateix   nom,   que   fou   enderrocat   el   1837   com   a  conseqüència  del  decret  de  desamortització.  En  el  seu  lloc  s’hi  construí  l’Hospital  militar.  És  parròquia  castrense  des  del  1967.    CONTINUACIÓ  DE  LA  RUTA    Seguim  pel  carrer  de  Sant  Miquel  en  direcció  a  la  plaça  Major.              

  8  

 2.1.3. Església  de  Sant  Miquel  

 UBICACIÓ    Església  situada  al  carrer  de  Sant  Miquel,  núm.  21.      

 Figura  de  Ramon  Llull  al  portal  gòtic  de  l’església  de  Sant  Miquel  (Palma).  

 L’ESGLÉSIA  DE  SANT  MIQUEL  I  RAMON  LLULL  

 En  aquesta  església  es  va  celebrar  la  primera  missa  després  de  la  Conquesta  del  1229.  A   la  part  esquerra  del  portal  gòtic  observem  una  bella   imatge  de  Ramon  Llull,  obra  de  l’escultor  Pere  de  Sant  Joan  (1398),  amb  llarga  barba,  hàbit  de  sac  i  un  llibre  a  la  mà.      A  l’interior  de  l’església,  a  la  darrera  capella  de  l’esquerra  (mirant  cap  a  l’altar),  hi  ha  un  retaule  barroc  dedicat  a  Ramon  Llull,  al  centre  del  qual  destaca  una  gran  pintura  del  beat,  amb  llibres  i  una  creu.  A  la  predel·∙la  (part  inferior  del  retaule),  hi  ha  diverses  escenes  de  la  seva  vida:  predicant  als  moros  (a  baix  a  l’esquerra);  l’enterrament,  inspirat  en  un  quadre  de  Miquel  Bestard  que  hi  ha  a  l’Ajuntament  (a  baix  al  mig);  i  l’episodi  d’un  amor  de  joventut  que  la  llegenda  situa  a  l’església  de  Santa  Eulàlia  (a  baix  a  la  dreta).    CONTINUACIÓ  DE  LA  RUTA    Seguim  pel  carrer  de  Sant  Miquel  en  direcció  a  la  plaça  Major.  

  9  

2.1.4. Plaça  Major      UBICACIÓ    Ens   situem   a   l’angle   nord   d’aquesta   plaça   porticada   on,   devora   l’oficina   d’una  entitat  bancària,  observem  una  làpida,  a  la  part  superior  dels  arcs.      

 Làpida  commemorativa  del  naixement  de  Ramon  Llull,  a  la  plaça  Major  (Palma).  

 LA  PLAÇA  MAJOR  I  RAMON  LLULL    Aquesta   làpida  marca  el   lloc  on  es   trobava,   segons   la   tradició,   la   casa  natal  de  Ramon   Llull,   que   hi   va   néixer   l’any   1232.   Fou   instal·∙lada   per   la   Societat  Arqueològica  Lul·∙liana  el  1888.    A  la  part  superior  reprodueix  el  símbol  lul·∙lià  de  la   mitja   lluna,   que   ha   estat   incorporat   al   logotip   de   la   Universitat   de   les   Illes  Balears  (UIB)  en  homenatge  al  gran  savi  mallorquí.      Aquesta  plaça  es  va  començar  a  construir  a  mitjan  segle  XIX  enderrocant,  a  més  de  la  casa  dels  Llull,  la  Casa  Negra  (tribunal  de  la  Inquisició)  i  un  antic  convent.    CONTINUACIÓ  DE  LA  RUTA    Prenem   per   la   placeta   del   Marquès   del   Palmer,   el   carrer   de   l’Argenteria   i   el  carrer  de  Santa  Eulàlia.                          

  10  

2.1.5. Església  de  Santa  Eulàlia    UBICACIÓ    Al   final  del  carrer  de  Santa  Eulàlia   trobem  la  plaça  del  mateix  nom.  Ens  situem  davant  la  casa  del  número  2  d’aquesta  plaça,  a  tocar  de  l’església.      

 Capelleta  dedicada  a  Ramon  Llull  (dreta),  al  carrer  de  l’església  de  Santa  Eulàlia  (Palma).  

 L’ESGLÉSIA  DE  SANTA  EULÀLIA  I  RAMON  LLULL    L’església   de   Santa   Eulàlia,   de   tres   naus,   fou   edificada   en   estil   gòtic   (XIII-­‐XVI)  damunt   una   antiga   mesquita.   La   façana   és   neogòtica   (1894-­‐1924),   excepte   la  rosassa,  que  és  original.  Està  reconeguda  com  a  BIC  des  del  1931.    En  aquesta  església,  que  fou  una  de   les  primeres  de  Mallorca,  situa   la   llegenda  un   episodi   d’un   jove   Ramon   Llull   afeccionat   a   l’art   dels   trobadors,   és   a   dir,   a  escriure  poemes  d’amor.  Fins  aquí  va  arribar  perseguint  una  noia  que  va  arribar  a  mostrar-­‐li  un  pit  afectat  per  un  càncer  per  tal  que   la  deixés  tranquil·∙la.  Ell  va  tenir  un  gran  ensurt  i  va  començar  a  pensar  sobre  el  poc  temps  que  dura  la  vida  i  la  necessitat  de  donar-­‐li  un  sentit  espiritual.    Al  número  1  del  carrer  Església  de  Santa  Eulàlia,  a  poca  distància  del  temple,  hi  ha   una   capelleta   exterior   amb   una   rajola   que   ens  mostra,   d’esquerra   a   dreta,  sant  Alonso  Rodríguez,   santa  Catalina   Thomàs   i   el   beat  Ramon   Llull.   Aquest   hi  apareix  en  el  moment  de  la  conversió  (visió  del  Crist  crucificat).      CONTINUACIÓ  DE  LA  RUTA    Pel  carrer  de  la  Cadena,  tot  d’una  arribem  a  la  plaça  de  Cort.                  

  11  

2.1.6. Ajuntament  de  Palma    UBICACIÓ    La  seu  de  l’Ajuntament  de  Palma  és  a  la  plaça  de  Cort,  núm.  1.    

 Enterrament  de  Ramon  Llull  segons  quadre  de  Miquel  Bestard.  Ajuntament  de  Palma.  

 L’AJUNTAMENT  DE  PALMA  I  RAMON  LLULL    Al  vestíbul  de  la  primera  planta,  destaquen  dos  grans  quadres  de  Miquel  Bestard  (1592-­‐1633).   El   de   l’esquerra   presenta   l’enterrament   de   Ramon   Llull,   que   va  morir  el  1315.  Una  llarga  comitiva  d’autoritats  i  capellans  acompanya  el  fèretre.    A   la   sala   de   plens,   damunt   el   dosser   presidencial,   observem   quatre   busts,  esculpits   per   Llorenç   Rosselló   (1867-­‐1901);   el   tercer   començant   per   l’esquerra  correspon   a   Ramon   Llull.   D’altra   banda,   dins   la   batlia   antiga   es   conserva   un  magnífic  retrat  de  Llull,  pintat  a  l’oli  per  Ricard  Anckerman  (1842-­‐1907).      CONTINUACIÓ  DE  LA  RUTA    Des  de  la  plaça  de  Cort,  seguim  pel  carrer  del  Palau  Reial,  tombem  a  l’esquerra  pel   carrer  de   Sant   Sebastià   i   el   de   Sant  Roc   fins   arribar   a   la   cantonada  amb  el  carrer  de  l’Estudi  General,  on  es  forma  una  petita  plaça.              

  12  

2.1.7. Estudi  General  Lul·∙lià    UBICACIÓ    En  aquesta  placeta  hi  ha  la  seu  de  l’Estudi  General  Lul·∙lià.  Unes  lletres  a  la  façana  ens  ho  indiquen:  «Studium  Generale  Lullianum».    

 Estudi  General  Lul·∙lià  (Palma).  

 L’ESTUDI  GENERAL  LUL·∙LIÀ  I  RAMON  LLULL    Un   estudi   general,   a   l’edat   mitjana,   era   una   universitat.   L’Estudi   General   de  Palma   fou   fundat   l’any   1483   a   Monti-­‐sion,   i   fou   traslladat   aquí   el   1540.  Tanmateix  l’edifici  actual  va  ser  construït  el  1950  i,  a  partir  del  1959,  hi  va  haver  la  primera   seu  de   la  Universitat  de  Mallorca,  que  depenia  de   la  Universitat  de  Barcelona;   la  seva  primera  càtedra  va  estar  dedicada  a   l’estudi  de  Ramon  Llull.  Aquella  universitat  fou  el  bessó  de  l’actual  Universitat  de  les  Illes  Balears  (UIB),  que  va  ser  traslladada  al  campus  de  la  carretera  de  Valldemossa.    A   l’esquerra   del   portal   principal   observem   una   capelleta   amb   una   rajola   que  reprodueix  les  figures  de  Ramon  Llull,  la  Mare  de  Déu  i  el  beat  fra  Juníper  Serra.  Llull  hi  apareix  amb  un  llibre  obert  que  mostra  una  figura  de  l’Art.  De  fet  en  va  dibuixar   diverses   de   semblants   per   argumentar   els   seus   pensaments   i   fer-­‐los  més  esquemàtics  i  comprensibles.    CONTINUACIÓ  DE  LA  RUTA    Seguim   pel   carrer   de   l’Estudi   General   fins   al   carrer   del   Palau   Reial,   que  travessem,   i   tot  seguit,  a   la  dreta,  baixem  per   les  escales  de   la  costa  de   la  Seu,  pel  costat  nord  del  palau  de  l’Almudaina.  A  la  nostra  dreta  tenim  el  palau  March.              

  13  

2.1.8. Palau  March  i  biblioteca  March    UBICACIÓ    A  la  biblioteca  March  s’hi  entra  pel  carrer  del  Palau  Reial,  núm.  18.    

 Palau  March  (Palma).  

 EL  PALAU  MARCH  I  RAMON  LLULL    El  palau  March  és  un  sumptuós  palau  de  mitjan  segle  XX  que  fou  residència  de  la  família  March.  Des  dels  anys  noranta  és  la  seu  de  la  Fundació  Bartolomé  March  Servera,  que  acull  la  Biblioteca  March  (BIC  2005)  on  es  guarda  el  fons  bibliogràfic  de   la  Maioricensis   Schola   Lullistica   (l’entitat   que   agrupa   els   més   prestigiosos  lul·∙listes  del  món)  i  també  una  sèrie  de  manuscrits  lul·∙lians  dels  segles  XVII  al  XIX  cedits  pels  franciscans.      CONTINUACIÓ  DE  LA  RUTA    Travessem   els  magnífics   jardins   de   l’Hort   del   Rei,   i   al   final,   a   l’altra   banda   de  l’avinguda  d’Antoni  Maura,  veiem  un  gran  monument  a  Ramon  Llull.              

  14  

2.1.9. Passeig  de  Sagrera    UBICACIÓ    Al   començament   del   passeig   de   Sagrera,   fent   cantonada   amb   l’avinguda  d’Antoni  Maura,  hi  ha  un  gran  monument  dedicat  a  Ramon  Llull.    

 Monument  a  Ramon  Llull,  al  passeig  de  Sagrera  (Palma).  

 EL  PASSEIG  DE  SAGRERA  I  RAMON  LLULL    Aquest  monument  colossal  va  ser  erigit  l’any  1967.  L’estàtua,  de  bronze,  és  obra  de   l’escultor  basc  Horacio  de  Eguía  (1914-­‐1991).  El  pedestal  presenta,  a   la  part  frontal,   el   text   «La   ciutat   de   Mallorca   a   Ramon   Llull».   Els   altres   tres   laterals  mostren  uns  versos  de  Llull  en  català,  llatí  i  àrab  (aquest  darrer,  en  text  simulat).      CONTINUACIÓ  DE  LA  RUTA    Tornem  a  travessar   l’avinguda  d’Antoni  Maura   i,   tot  recte,  pugem  unes  escales  cap  a  Dalt  Murada,   la  part  alta  de  la  murada  renaixentista  de  la  mar.  Llavors,  a  l’esquerra,  pugem  per  l’ampla  escalinata  del  Mirador  de  la  Seu.                            

  15  

2.1.10. Catedral  de  Mallorca    UBICACIÓ    Aquest  edifici  gòtic   impressionant,  conegut  popularment  com   la  Seu  (per  ser   la  seu  del  bisbat  de  Mallorca),   forma  part  d’un  conjunt  monumental  excepcional,  integrat  també  pel  palau  reial  o  de  l’Almudaina,  el  Palau  del  bisbe  i  les  murades  de  la  mar.    

 Façana  principal  de  la  Seu  de  Mallorca  (Palma).  

 LA  CATEDRAL  DE  MALLORCA  I  RAMON  LLULL    La  catedral  de  Mallorca  ocupa   l’indret  on  hi  hagué  una  mesquita.  Fou  manada  edificar  pel  rei  de  Mallorca  Jaume  II,  el  segle  XIII.  És  considerada  una  de  les  joies  del  gòtic  universal  i  compta  amb  la  declaració  de  BIC  (Bé  d’Interès  Cultural)  des  del  1931.    A   la   façana   principal   o   de   l’Almudaina   (la   de   ponent)   es   veu,   a   l’esquerra   i   a  notable   alçada,   una   gran   estàtua   de   Ramon   Llull.   N’hi   ha   tres   més,   al   mateix  nivell   i  seguint  cap  a   la  dreta:  sant  Pere,  sant  Pau   i  santa  Catalina  Thomàs.  Són  obra   de   l’escultor   Guillem   Galmés,   que   les   va   fer   entre   1879   i   1888.   Aquesta  façana,   d’estil   neogòtic,   va   ser   construïda   de   bell   nou,   després   que   resultés  afectada  per  un  terratrèmol  l’any  1851;  les  obres  foren  dirigides  per  l’arquitecte  Joan  Baptista  Peyronnet.  Però  el  portal  Major  és  anterior  (1594-­‐1601),  i  és  d’estil  de  transició  entre  el  renaixement  i  el  manierisme.  Dins  la  Seu  reposen  les  restes  de  Jaume  II  de  Mallorca,  de  qui  Ramon  Llull,  de  jove,  havia  estat  senescal.      Des  del  portal  gòtic  del  Mirador  (el  que  dóna  a  la  mar)  distingim  Portopí,  que  fou  el  port  medieval  de  Palma,  des  del  qual  Llull  s’embarcà  en  direcció  a  Barcelona,  Marsella,  Gènova,  Pisa,  Roma,  Nàpols,  Sicília,  el  Pròxim  Orient  o  el  nord  d’Àfrica.    CONTINUACIÓ  DE  LA  RUTA    Seguim  pel  passeig  del  Mirador  cap  a   llevant,  a   l’esquerra  prenem  el  carrer  del  Palau,   després   a   la   dreta,   el   carrer   de   Sant   Pere   Nolasc   i,   per   la   tercera  cantonada  a  la  dreta,  arribem  al  carrer  de  la  Portella.      

  16  

2.1.11. Museu  de  Mallorca    UBICACIÓ    Carrer   de   la   Portella,   5.   Actualment   (2013),   l’edifici   està   tancat   per   reformes.  Mentrestant   es   pot   admirar   una  mostra   de   les   seves   col·∙leccions   al   Centre   de  Cultura  “Sa  Nostra”,  al  carrer  de  la  Concepció,  12.    

 Mascaró  de  proa  del  vaixell  Lulio,  al  Museu  de  Mallorca  (Palma).  

 EL  MUSEU  DE  MALLORCA  I  RAMON  LLULL    Segons   la   configuració  prèvia   a   les  obres  de   reforma   (començades  el   2012),   al  primer  pis,  es  pot  admirar  una  predel·∙la  en  la  qual  es  veu  Ramon  Llull  predicant  als  musulmans.   Es   tracta   de   la   imatge  més   antiga   del   beat   que   es   conserva   a  Mallorca.      A   l’escala   principal,   destaca   un   gran   mascaró   de   proa,   esculpit   en   fusta   per  Ricard  Anckerman  (1842-­‐1907),  que  va  pertànyer  al  vaixell  Lulio.    El   casal,   del   segle   XVII,   conegut   tradicionalment   com   «ca   la   Gran   Cristiana»,  compta  amb  la  declaració  de  BIC  des  del  1962.    CONTINUACIÓ  DE  LA  RUTA    Continuem  pel  carrer  de  Pont  i  Vic  i,  a  la  dreta,  pel  carrer  de  Monti-­‐sion.                        

  17  

2.1.12. Societat  Arqueològica  Lul·∙liana    UBICACIÓ    Carrer  de  Monti-­‐sion,  9.      

 Pati  de  la  Societat  Arqueològica  Lul·∙liana  (Palma).  

 LA  SOCIETAT  ARQUEOLÒGICA  LUL·∙LIANA  I  RAMON  LLULL    Aquesta  institució  cultural  fou  fundada  el  1880  sota  l’impuls  de  Bartomeu  Ferrà.  Els   seus   objectius   eren:   la   recuperació   de   la   figura   i   l’obra   de   Ramon   Llull,  l’estudi  i  conservació  del  patrimoni  històric  de  Mallorca  i  la  fundació  d’un  museu  que   exhibís   objectes   d’art   i   peces   arqueològiques   disperses.   Aquesta   entitat  patrocinà  la  làpida  que  podem  contemplar  a  l’actual  plaça  Major  i  que  recorda  la  casa  natal  de  Ramon  Llull.  S’hi  conserva  la  biblioteca  lul·∙lista  Jeroni  Rosselló.    CONTINUACIÓ  DE  LA  RUTA    Seguim  pel  carrer  de  Monti-­‐sion  i,  tot  dret,  pel  carrer  del  Seminari,  i  llavors  a  la  dreta  prenem  el  carrer  de  Calders.                                  

  18  

2.1.13. Biblioteca  Diocesana  de  Mallorca      UBICACIÓ    La  Biblioteca  Diocesana  té  la  seva  seu  a  l’edifici  del  Seminari  Vell.  S’hi  entra  pel  carrer  de  Calders,  2.  

 Il·∙lustració  de  l’Arbre  de  filosofia  d’amor,  a  la  Biblioteca  Diocesana  de  Mallorca  (Palma).    LA  BIBLIOTECA  DIOCESANA  I  RAMON  LLULL    Aquest   edifici   alberga   la   Casa   de   l’Església   (antic   seminari),   on   s’ubiquen   avui  l’Escola   Lul·∙lística   i   la  biblioteca  Diocesana.   En  aquesta  biblioteca  es   conserven  diverses  obres  de  Ramon  Llull  manuscrites  i  altres  documents  de  gran  valor.    S’hi   guarda   el   Llibre   de   contemplació   en   Déu,   escrit   per   Llull   entre   el   1271   el  1274,  i  qualificat  de  «catedral  bibliogràfica».  L’original  fou  escrit  en  àrab.  Aquest  volum  és  en  català  i  fou  transcrit  sobre  pergamí  l’any  1300.  Una  altra  obra  molt  valuosa,   també   en   català,   és   l’Arbre   de   filosofia   d’amor,   una   obra   mística  singular  redactada  per  Llull  a  París  el  1298;  es  tracta  d’una  novel·∙la  d'amor  a  Déu  que   Llull   dedicà   al   rei   Felip   IV   de   França   i   a   la   seva   esposa,   i   que   presenta  diverses   figures  en  forma  d’arbre.  També  s’hi  conserven   les  Vindiciae   lullianae,  una  obra  de  diversos  volums,  escrita  el  1778  pel  lul·∙lista  mallorquí  Antoni  Ramon  Pascual.      CONTINUACIÓ  DE  LA  RUTA    Tornem  enrere  pel  mateix  carrer  de  Calders  i  sortim  a  la  plaça  de  Sant  Jeroni.              

  19  

2.1.14. Col·∙legi  de  la  Sapiència    UBICACIÓ    Aquesta  institució  té  la  seva  seu  a  la  plaça  de  Sant  Jeroni,  1.      

 Portal  del  Col·∙legi  de  la  Sapiència  (Palma).  

 EL  COL·∙LEGI  DE  LA  SAPIÈNCIA  I  RAMON  LLULL    El  col·∙legi  de  Nostra  Senyora  de  la  Sapiència  fou  fundat  el  1629  sota  l’advocació  de   Ramon   Llull,   amb   l’objectiu   de   donar   estudis   religiosos   a   joves   amb   pocs  recursos  i  fomentar  les  doctrines  lul·∙listes.      L’edifici  és  d’estil  barroc  classicista.  Sobre  el  portal  d’accés  observem  un  relleu  amb  un  medalló  tancat  per  la  mitja  lluna  lul·∙liana  que  presenta  una  imatge  de  la  Mare  de  Déu  de  la  Sapiència  amb  el  Bon  Jesús  infant,    flanquejada  per  les  figures  de   Ramon   Llull   (esquerra)   i   del   fundador   del   Col·∙legi,   Bartomeu   Llull   (dreta);  l’escena  evoca   la   llegenda  de   la  mata   escrita   de  Randa   (l’arbust   que   apareix   a  l’esquerra).  Al  bell  mig  del  claustre  hi  ha  una  escultura  del  beat,  erigida  el  1929.  A   la   Sapiència   es   guarden   nombrosos   escrits   lul·∙lians,   alguns   de   gran   valor.  Actualment  és  la  seu  del  Seminari  Major  de  Mallorca.    CONTINUACIÓ  DE  LA  RUTA    Prenem  a  la  dreta  pel  carrer  dels  Botons  i  a  l’esquerra  pel  carrer  de  Ramon  Llull.      

  20  

2.1.15. Casa  de  Cultura    UBICACIÓ    La  Casa  de  Cultura  de  Palma  és  un  edifici  de  grans  dimensions,  al  qual  s’accedeix  pel  núm.  3  del  carrer  de  Ramon  Llull.    

 Segona  finestra  del  primer  pis  de  la  Casa  de  Cultura,  al  carrer  de  Ramon  Llull  (Palma).  

 LA  CASA  DE  CULTURA  I  RAMON  LLULL    Aquest   edifici   fou   construït   entre   1942   i   1955,   sobre   un   antic   solar   dels  franciscans.   La   direcció   va   anar   a   càrrec   dels   arquitectes   Guillem   Forteza   i  Gabriel  Alomar.  Alberga  l’Arxiu  del  Regne  de  Mallorca  (declarat  BIC  el  1997)  i  ara  (2013)  està  en  reformes  per  acollir-­‐lo  en  millors  condicions.      La  façana  recorda  les  set  Arts  liberals,  que  podem  contemplar  representades  en  els  medallons  de  la  part  superior  de  les  set  finestres  del  primer  pis.  Es  tracta  de  la  divisió  de  les  ciències  pròpia  de  l’antiguitat  clàssica,  que  pervivia  al  segle  XIII  i  que   Ramon   Llull   va   tenir   molt   en   compte.   Aquestes   set   arts   (o   matèries)   es  dividien   en   trivium   (gramàtica,   lògica   i   dialèctica)   i   quadrivium   (aritmètica,  geometria,   astronomia   i   música).   Foren   anomenades   liberals   perquè   eren  conreades  pels  «homes  lliures».    El  primer  medalló  començant  per  l’esquerra  correspon  a  la  lògica  (o  retòrica)  i  hi  veiem  dos  personatges:  el  de  l’esquerra  podria  ser  Ramon  Llull  i  el  de  la  dreta  un  savi   musulmà   (ambdós   davant   uns   documents   i   en   situació   de   parlar).   En   el  segon  medalló,   el   que   correspon   a   la   geometria,   hi   ha   un   personatge   (que   de  nou  seria  Llull)  que  subjecta  un  cub,  una  figura  perfecta  i  per  això  considerada  el  símbol  de  Déu.    CONTINUACIÓ  DE  LA  RUTA    Seguint  el  carrer  de  Ramon  Llull  arribem  a  la  plaça  de  Sant  Francesc.  

  21  

2.1.16. Basílica  de  Sant  Francesc    UBICACIÓ    Per  accedir  a  la  basílica  de  Sant  Francesc  hem  d’entrar  per  la  porta  del  col·∙legi  de  Sant  Francesc,  a  la  plaça  del  mateix  nom,  núm.  7.      

 Sepulcre  de  Ramon  Llull,  a  la  basílica  de  Sant  Francesc  (Palma).  

 LA  BASÍLICA  DE  SANT  FRANCESC  I  RAMON  LLULL    L’església   pertany   a   un   convent   dels   franciscans.   És   d’estil   gòtic   (1281-­‐1384)   i  una  de  les  més  importants  de  Palma.  El  claustre,  també  gòtic  (segles  XIV-­‐XV),  és  d’una   gran   bellesa.   La   façana   de   l’església   és   del   segle   XVII   (1618-­‐1700)   i  presenta   un   impressionant   portal   que   suposa   la   culminació   del   barroc   a  Mallorca.  El  conjunt  està  reconegut  com  a  BIC  des  del  1981.    En   una   capella   de   la   part   esquerra   de   la   capçalera   de   la   basílica,   podem  contemplar  el  sepulcre  on  descansen  les  restes  de  Ramon  Llull.  Aquest  sepulcre,  treballat  en  alabastre,  és  obra  de  Francesc  Sagrera,  que  el   va  esculpir  el  1487.  Presenta  una  estàtua  jacent  del  beat,  amb  dos  àngels.  A  la  part  inferior  hi  ha  set  fornícules   buides,   entre   columnes,   que   estaven   destinades   a   acollir   unes  estàtues   al·∙legòriques   de   les   set  Arts   liberals,   que   no   s’arribaren   a   posar   o   bé  foren   robades.  Però  a   la  part   inferior  de  cada  una  observem  uns  capitells  amb  unes   escultures   petites   que   també   recorden   les   set   arts.   El   capitell   que  correspon   a   la   geometria   presenta   una   roda   lul·∙liana   (formada   per   un   cercle,  amb  un  quadrat  i  un  triangle  inserits).    CONTINUACIÓ  DE  LA  RUTA    Aquí  podem  donar  la  ruta  urbana  per  acabada,  ja  que  els  dos  llocs  que  segueixen  en  queden  bastant  separats.  Però  si  tenim  temps,  podem  visitar-­‐los.  Per  fer-­‐ho,  hem   de   tornar   enrere   pel   carrer   de   Ramon   Llull,   carrer   del   Temple,   carrer  d’Antoni   Planas   i   plaça   de   la   Porta   del   Camp.   Aquí,   travessem   l’avinguda   de  Gabriel  Alomar  i  agafem  un  bus  (EMT)  fins  a  l’avinguda  de  Portugal.        

  22  

2.1.17. IES  Ramon  Llull      UBICACIÓ    Avinguda  de  Portugal,  núm.  2.    

 Monument  a  Ramon  Llull,  al  pati  de  l’IES  Ramon  Llull  (Palma).  

 L’IES  RAMON  LLULL  I  RAMON  LLULL    L’edifici  d’aquest   institut  d’ensenyament  mitjà   fou  projectat  el  1912.  No  va  ser  fins   al   1936  que   se   li   posà  el  nom  de  Ramon  Llull.  Al  pati   hi   ha  un  monument  amb  una  escultura  del  beat  que  originàriament  havia  estat  al  pati  del  col·∙legi  de  Monti-­‐sion.      Aquesta  aturada  ens  serveix  per  recordar  la  vocació  pedagògica  de  Ramon  Llull.  La  seva  principal  preocupació  era  ser  comprès  per  les  persones  que  l’escoltaven  i  que  el  llegien.  Per  això  va  escriure  en  les  llengües  del  poble,  que  a  la  Mallorca  d’aquell  temps  eren  el  català  i  l’àrab,  més  que  en  llatí,  que,  en  aquell  temps,  era  una   llengua   que   només   entenia   la   gent   culta.   També   per   això   va   dibuixar   les  figures  (cercles,  arbres,  escales)  i  va  redactar  algunes  obres  en  forma  de  novel·∙la.      CONTINUACIÓ  DE  LA  RUTA    Travessem  l’avinguda  de  Portugal  i  prenem  pel  carrer  de  Rubén  Darío,  el  carrer  de  Bonaire  i  finalment  sortim  a  l’avinguda  de  Jaume  III.              

  23  

2.1.18. General  Òptica      UBICACIÓ    Avinguda  de  Jaume  III,  14.    

 L’escala  de  l’enteniment  lul·∙liana  en  un  gravat  renaixentista.  

 GENERAL  ÒPTICA  I  RAMON  LLULL    Aquest  comerç  presenta  al  seu   interior  un  bell  mural  escultòric  que  representa  l’«escala  de  l’enteniment»  de  Ramon  Llull.  Es  tracta  d’una  obra  de  Josep  Maria  Subirachs  i  forma  part  d’un  conjunt  d’intervencions  artístiques  que  aquest  gran  escultor   català   va   realitzar   a   partir   del   1966   per   a   21   establiments   d’aquesta  cadena  òptica  a  tot  el  territori  espanyol.    Potser  l’artista  va  triar  un  tema  lul·∙lià  per  a  Palma,  no  només  perquè  es  tractava  de  la  ciutat  de  naixença  del  savi  mallorquí,  sinó  també  amb  la  intenció  de  donar  a  entendre  que  Llull  hi   va   veure  més  enllà  que   la  majoria  de  persones  del   seu  temps.              

 

  24  

2.2. RUTA  PER  MALLORCA    2.2.1. Puig  de  Randa  (Algaida)  

 UBICACIÓ    El  cim  del  puig  de  Randa  està  situat  al   límit  entre  el  terme  municipal  d’Algaida  i  el  de  Llucmajor,  al  Pla  de  Mallorca.      

 Santuari  de  Cura,  al  cim  del  puig  de  Randa  (Algaida).  

 EL  PUIG  DE  RANDA  I  RAMON  LLULL    Al  cim  del  puig  de  Randa  (543  m)  hi  ha  el  santuari  de  la  Mare  de  Déu  de  Cura,  que  va  adquirir  notorietat  al  segle  XVI;  va  entrar  en  decadència  al  segle  XIX  i  va  ser  restaurat,  al  principi  del  XX,  pel  bisbe  Pere  Joan  Campins.  Els  frares  franciscans  se’n  van  fer  càrrec  el   1913   i   hi   van   instal·∙lar   el   noviciat   de   Mallorca.   Actualment   hi   ha   un   bar,   un  restaurant  i  una  hostatgeria  per  als  pelegrins  i  turistes.  També  s’hi  pot  visitar  l’Aula  de  Gramàtica,  dedicada  a  la  memòria  de  Ramon  Llull.      Al   vessant   sud-­‐est   d’aquesta   veritable   «muntanya   sagrada»,   de   gran   tradició  d’ermitans,  hi  ha  dos  santuaris  més:  el  de  Sant  Honorat  (fundat  el  1394)  i  el  de  Gràcia  (fundat  el  1497).  El  puig  de  Randa  està  reconegut  com  a  ANEI  (Àrea  Natural  d’Especial  Interès).    La  vinculació  entre  Ramon  Llull   i  el  puig  de  Randa  és  molt   important.  Amb  uns  trenta  anys   d’edat,   es   retirà   a   una   cova   de   la   muntanya,   on   féu   vida   d’ermità.   Allà   féu  meditació  i  li  esdevingué  la  Il·∙luminació  que  el  dugué  a  escriure  l’Art,  la  seva  gran  obra,  on  exposà  un  ambiciós  sistema  filosòfic  d’abast  universal  destinat  a  trobar   la  veritat   i  demostrar-­‐la.  La  cultura  popular  de  Mallorca  recull  la  llegenda  de  la  «mata  escrita»  de  Randa,  un  llentiscle  que  té  unes  fulles  amb  dibuixos  de  línies  i  punts  en  els  quals  Llull  hauria  llegit  les  paraules  dictades  per  Déu  en  algun  alfabet  oriental.      

   

  25  

2.2.2. Monestir  de  Miramar  (Valldemossa)    

UBICACIÓ    El  monestir  de  Miramar  és  al  vessant  marítim  de  la  serra  de  Tramuntana.  Està  situat  al  terme  municipal  de  Valldemossa,  de  camí  cap  a  Deià,  entre  les  possessions  de  s’Estaca  i  de  Son  Marroig.      

 Monestir  de  Miramar  (Valldemossa).  

 EL  MONESTIR  DE  MIRAMAR  I  RAMON  LLULL    Miramar   és   un   lloc   de   gran   bellesa,   entre   mar   i   muntanya,   que   compta   amb   els  reconeixements  propis  de  la  serra  de  Tramuntana:  Paratge  Natural  i  Patrimoni  Mundial  UNESCO  com  a  paisatge  cultural.    El  1276,  sota  el  patrocini  del  rei  de  Mallorca  Jaume  II  i  amb  el  permís  del  papa  Joan  XXI,  Ramon  Llull  hi  fundà  una  escola  per  a  missioners.  S’hi  instal·∙laren  tretze  frares  menors  franciscans,  que  es  dedicaren  a  l’aprenentatge  de  l’àrab  i  de  l’Art  lul·∙liana,  i  que  havien  d’anar   a   predicar   a   terres   llunyanes.   Llull   hi   residí   fins   al   1279.   El   1295,   el  monestir  havia  quedat  abandonat  i  Llull  se’n  lamentava  a  la  seva  obra  Desconhort.      Al   segle  XV,   s’hi  establiren  dos   savis   lul·∙listes  que  hi  muntaren  una   impremta  que,  el  1485,   publicà   el   primer   llibre   imprès   a   Mallorca.   El   1872   l’arxiduc   Lluís   Salvador  d’Àustria  comprà  la  possessió,  restablí  l’oratori  (1877)  i  hi  aixecà  diversos  monuments  a   la   memòria   de   Ramon   Llull.   Avui   s’hi   poden   admirar   uns   bells   jardins   i   visitar   un  museu  que  tracta  sobre  ambdós  personatges.    

   

   

  26  

3. RUTA  RAMON  LLULL  A  CATALUNYA    Ramon  Llull  es  va  definir  sovint  com  «un  català  de  Mallorca».  Ja  hem  dit  que  va  néixer  a  Palma   i   que   allí   reposen   les   seves   restes,   però   la   dimensió   literària   i   filosòfica   del  personatge   supera   de  molt   les   dimensions   de   l’illa   natal,   de  manera   que   també   trobem  petjades  de  la  seva  vida  i  elements  que  ens  el  recorden  a  molts  altres  indrets  d’Europa  i  de  la  Mediterrània,  i  especialment  a  Catalunya.      3.1. RAMON  LLULL  A  CATALUNYA  

BARCELONA,  NUS  DE  LA  MEDITERRÀNIA  OCCIDENTAL  

Barcelona  fou,  durant  la  baixa  edat  mitjana,  la  residència  dels  comtes  de  Barcelona  i  a  la  vegada  reis  de   la  Corona  d’Aragó,  que  en  temps  de  Ramon  Llull  experimentava  un  important  procés  d’expansió  territorial  (conquesta  de  Mallorca  el  1229  i  de  València  el  1238).   Barcelona   constituïa   aleshores   un   important   nucli   estratègic,   estretament  connectat  comercialment  i  políticament  amb  tota  la  Mediterrània  occidental,  inclosos  els   ports   del   nord   d’Àfrica,   on   era   habitual   sentir   parlar   català.    RAMON  LLULL,  UN  CATALÀ  DE  MALLORCA    Ramon  Llull,  nascut  a  Ciutat  de  Mallorca  l’any  1232,  era  fill  de  pares  barcelonins,  que  havien  arribat  a   l’illa  amb  la  Conquesta  del  rei   Jaume  I.  Aquesta  gesta  històrica  havia  tingut   lloc   tan   sols   tres   anys  abans.  Ramon  Llull,   doncs,   va   viure  en  una  Palma  en   la  qual   els   colonitzadors   parlaven   català   i   la   població   sotmesa   encara   s’expressava   en  àrab.  

UN  PELEGRINATGE  CRUCIAL  

Des   de   Mallorca   va   viatjar   amb   freqüència   a   Barcelona,   on   feia   escala   en   els   seus  nombrosos  viatges,  camí  de  Montpeller,  de  París  o  d’altres  destins.  L’any  1265,  va  fer  una  llarga  peregrinació  a  peu:  des  de  Barcelona  va  anar  fins  a  Montpeller  i  després  cap  a   Rocamador,   un   monestir   situat   al   nord   de   Tolosa   de   Llenguadoc,   i   d’allà   cap   a  Santiago  de  Compostel·∙la.  Finalment  va  tornar  a  Barcelona  amb  la  intenció  de  viatjar  a  París  i  començar  a  difondre  el  seu  projecte  de  conversió  dels  «infidels».    

SANT  RAMON  DE  PENYAFORT  I  LA  TORNADA  A  MALLORCA  

Però  quan  va  arribar  a  la  Ciutat  Comtal  provinent  de  Galícia,  va  trobar  sant  Ramon  de  Penyafort,   que   el   va   dissuadir   d’anar   a   París   a   donar   lliçons   i   el   va   convèncer   que   li  convenia   més   fer   un   període   de   formació   i   de   reflexió.   Seguint,   doncs,   els   seus  consells,   Llull   finalment   es   va   embarcar   cap   a   Mallorca,   on   va   passar   nou   anys  estudiant,  meditant  i  escrivint.  

VIATGES  A  BARCELONA  

Ramon   Llull   va   fer   altres   estades   a   Barcelona.   El   maig   de   1294   hi   va   viatjar   des   de  Nàpols.   Hi   tornà   el   1297,   aquesta   vegada   procedent   de   París,   per   provar   a   les  

  27  

sinagogues  barcelonines  l’eficàcia  del  seu  mètode  de  raonament  i  debat  (l’Art)  amb  els  jueus.  En  aquesta  estada,  que  es  perllongà  fins  al  1299,  dedicà  un  Dictat  a  Jaume  II  el  Just,  rei  d’Aragó,  i  li  oferí  el  llibre  Oracions,  dedicat  a  la  seva  esposa  Blanca.  Es  traslladà  una   altra   vegada   a   Barcelona   el   1305   per   demanar   de   nou   el   suport   de   Jaume   II,  aquesta  vegada  per  al  seu  projecte  de  croada  a  Al-­‐Àndalus,  que  no  s’arribà  a  realitzar.  

 3.2. RUTA  URBANA  A  BARCELONA  

 La  ciutat  de  Barcelona  presenta  diferents  indrets  relacionats  amb  la  vida  i  la  memòria  de   Ramon   Llull.   Tracem   a   continuació   una   ruta   urbana   al   llarg   de   la   qual   podrem  admirar  monuments,  imatges  i  obres  d’art  que  hi  tenen  relació.      3.2.1. Universitat  de  Barcelona  

 UBICACIÓ    La  nostra   ruta   té   l’inici   a   la   seu  històrica  de   la  Universitat  de  Barcelona   (UB),  situada  a   la  plaça  Universitat.  Hem  d’entrar  al   vestíbul  de   la  planta  baixa,  on  observarem   cinc   grans   estàtues   en   unes   fornícules   de   les   parets,   una   de   les  quals  correspon  a  Ramon  Llull.    

 

    Estàtua  de  Ramon  Llull  al  vestíbul  de  la  Universitat  de  Barcelona.        

  28  

LA  UNIVERSITAT  DE  BARCELONA  I  RAMON  LLULL    Cal  cercar  els  antecedents  de  la  Universitat  de  Barcelona  en  l’Estudi  General  de  Medicina  que  va  fundar  el  rei  Martí  l’Humà  el  1401.  Per  tant,  encara  no  existia  en  vida  de  Ramon  Llull.  Però  la  UB  té  una  important  tradició  d’estudis  lul·∙lians,  és  a  dir,  entorn  de  l’obra  del  savi  mallorquí.      Aquesta   tradició  es  manté  ben  viva  actualment,  amb   la  presència  a   la  UB  del  centre   de   documentació   Ramon   Llull,   que   promou   la   recerca   especialitzada  sobre   el   beat,   el   lul·∙lisme   i   la   literatura   catalana   medieval.   Des   del   fons  bibliogràfic  Ramon  Llull  de  la  UB  s’elabora  la  base  de  dades  Ramon  Llull.    Pel   que   fa   a   l’estàtua   de   Ramon   Llull,   forma   part   d’un   conjunt   escultòric  integrat  per  cinc  grans  figures:  el  mateix  Ramon  Llull,  Averroes,  Sant  Isidor  de  Sevilla,   Alfons   X   el   Savi   i   Lluís   Vives.   Són   obra   dels   germans   Vilamitjana   i  Barbany   (Venanci   i   Agapit),   considerats   els   escultors   realistes   catalans   més  destacats.   Foren   esculpides   segons   projecte   de   l’any   1865   i   instal·∙lades   a   les  fornícules  corresponents  el  1876.  

CONTINUACIÓ  DE  LA  RUTA  

Des  de  la  plaça  Universitat,  prenem  pel  carrer  de  Pelai,  la  Rambla,  el  carrer  de  Porta  Ferrissa  i  l’avinguda  de  la  Catedral.  

 

3.2.2. Catedral  de  Barcelona    UBICACIÓ    La   catedral   de   Barcelona   està   situada   al   Pla   de   la   Seu   (part   central   i  més   ampla   de  l’avinguda   de   la   Catedral),   al   cor   del   Barri   Gòtic   barceloní.   Constitueix   el  monument  gòtic  més  rellevant  de  la  ciutat.    Una  vegada  dins  la  catedral,  ens  dirigim  cap  a  la  capella  de  Sant  Ramon  de  Penyafort,  situada  a  la  dreta  de  la  basílica,  mirant  endavant  cap  a  l’altar  major.      

 Escultura  jacent  de  sant  Ramon  de  Penyafort  a  la  capella  del  mateix  nom,  a  la  catedral  de  Barcelona.  

  29  

LA  CATEDRAL  DE  BARCELONA  I  RAMON  LLULL    La   catedral   de   Barcelona   guarda   les   restes   de   sant   Ramon   de   Penyafort,   amb   qui  Ramon  Llull  es  va  entrevistar  a   la  mateixa  Ciutat  Comtal   l’any  1265.  Tal  com  hem  dit,  aquest   destacat   sacerdot   dominicà   el   va   convèncer   que   tornés   a   Mallorca   i   fes   un  període   de   preparació   intel·∙lectual   i   espiritual   abans   d’anar   a   predicar   a   terres  llunyanes.      Ramon   de   Penyafort     (1180-­‐1275)   fou   scriptor   de   la   catedral,   confessor   del   papa  Gregori  IX,  introductor  de  la  Inquisició  a  la  Corona  d’Aragó  i  conseller  del  rei  Jaume  I.  Va   morir   a   Barcelona   l’any   1275.   Se   li   atribueix   el   fet   extraordinari   d’haver   fet   la  travessia  marítima  entre  Sóller  (Mallorca)  i  Barcelona  damunt  la  seva  capa.    L’entrevista  de  Ramon  Llull  amb  Ramon  de  Penyafort  ens  permet  relacionar  la  vocació  missionera   d’ambdós.   D’acord   amb   això,   constatem   que   Ramon   de   Penyafort   fundà  dues   escoles   perquè   els   missioners   que   volien   dedicar-­‐se   a   la   conversió   dels  musulmans  aprenguessin  la   llengua  àrab:  una  a  Tunis  (1245)   i   l’altra  a  Múrcia  (1266).  També  Llull   promogué   la   fundació  d’una   institució   semblant  al  monestir  de  Miramar  (Valldemossa,  Mallorca),  el  1276.    La  catedral  de  Barcelona,  pròpiament  catedral  de  la  Santa  Creu  i  de  Santa  Eulàlia,  està  declarada  BCIN  en  la  categoria  de  Monument  (1929).  Les  obres  de  l’edifici  gòtic  actual  s’iniciaren  el  1298  i  finalitzaren  dins  la  primera  meitat  del  segle  XV.  Per  tant,  la  catedral  de  Barcelona  que  va  veure  Ramon  Llull  (1232-­‐1315)  fou  la  romànica,  anterior.    CONTINUACIÓ  DE  LA  RUTA    En  sortir  de   la  catedral  agafem  el  carrer  dels  Comtes   i   tot   seguit   trobem   la  plaça  del  Rei.  

  30  

3.2.3. Palau  Reial  Major    UBICACIÓ    A   la  plaça  del  Rei   podem  admirar   l’escalinata   i   un  magnífic   conjunt  d’edificis   gòtics   i  renaixentistes  que  integren  el  Palau  Reial  Major  de  Barcelona.    

 Escalinata  del  Palau  Reial  Major  a  la  plaça  del  Rei  (Barcelona).  

 EL  PALAU  REIAL  MAJOR  I  RAMON  LLULL    El  Palau  Reial  Major   fou   la  seu  dels  comtes  de  Barcelona   i   reis  de   la  Corona  d’Aragó.  Aquí,  Jaume  I  va  convocar  les  Corts  al  final  del  1228  per  comunicar  la  seva  intenció  de  conquerir   Mallorca.   Quatre   anys   després,   Ramon   Llull   va   néixer   en   una   Ciutat   de  Mallorca  ja  cristiana.      L’actual  conjunt  està  integrat,  de  fet,  per  diferents  recintes:  la  capella  de  Santa  Àgata  (1302),  el  saló  del  Tinell  (1359-­‐1362),  el  palau  del  Lloctinent  (1549)  i  el  mirador  del  Rei  Martí   (1555).   El   Palau   Reial  Major   fou   declarat   BCIN   en   la   categoria   de  Monument,  l’any  1931.      Probablement  fou  en  aquest  edifici  on  Ramon  Llull  s’entrevistà  amb  el  rei  Jaume  II  el  Just,   comte   de   Barcelona   i   rei   d’Aragó,   en   diverses   ocasions.   En   aquell   temps   ja   hi  havia  l’escalinata,  del  segle  XI,  i  la  capella  de  Santa  Àgata.    CONTINUACIÓ  DE  LA  RUTA    Abandonem   la   plaça   del   Rei   per   dirigir-­‐nos   a   la   plaça   de   Sant   Jaume   i   tot   seguit   al  carrer  de  Marlet.          

  31  

3.2.4. Sinagoga  major  de  Barcelona      UBICACIÓ    La  sinagoga  major  de  Barcelona  es  troba  al  carrer  de  Marlet,  5,  al  cor  del  Call  Major  o  barri  jueu  medieval  de  la  ciutat.    

 A  la  dreta,  portal  de  l’antiga  sinagoga  major  de  Barcelona.  

 LES  SINAGOGUES  DE  BARCELONA  I  RAMON  LLULL    L’any   1297,   Ramon   Llull,   procedent   de   París,   arribà   a   Barcelona   amb   la   intenció   de  predicar  a  les  sinagogues  de  la  ciutat,  on  romangué  fins  al  1299.  Aleshores,  al  Call  de  Barcelona  hi  havia  almenys  cinc  sinagogues.  Llull  estava  convençut  que   les  tres  grans  religions  monoteistes   (cristianisme,   islam   i   judaisme)   tenien  una  base   comuna   i   que,  per  tant,  era  possible  convèncer  els  musulmans  i  els  jueus  de  les  bondats  de  la  religió  cristiana  per  la  via  de  la  raó.    La  sinagoga  major  de  Barcelona  és  la  més  antiga  de  la  ciutat  i  una  de  les  més  antigues  d’Europa.   Enfonsa   els   seus   orígens   en   els   temps   de   l’imperi   Romà   (segle   III   dC)   i  constitueix  un  testimoni  de  l’arrelament  i  la  vitalitat  que  la  comunitat  hebraica  tenia  a  la  Ciutat  Comtal.  Actualment  no  és  un  lloc  de  culte  diari  però  sí  un  centre  cultural  i  un  punt   d’acolliment   per   a   tothom   qui   vulgui   conèixer   els   costums,   la   història   i   el  patrimoni   jueus  a  Catalunya.  Pertany  a   l’Associació  Call  de  Barcelona,  que  va  adquirir  l’edifici  l’any  1995,  el  va  rehabilitar  i  el  va  obrir  al  públic.    CONTINUACIÓ  DE  LA  RUTA    Tornem  a  la  plaça  de  Sant  Jaume,  la  travessem  i  ens  adrecem  a  la  veïna  plaça  de  Sant  Miquel,  situada  a  la  dreta  de  l’Ajuntament.  

  32  

3.2.5. Ajuntament  de  Barcelona    UBICACIÓ    A  la  plaça  de  Sant  Miquel  podem  admirar  el  gran  fris  «Barcelona»,  de  formigó,  situat  al  cos  transversal  més  baix  de  la  façana  de  l’edifici  «Novíssim»  de  l’Ajuntament.    

 Fris  «Barcelona»,  a  l’edifici  «Novíssim»  de  l’Ajuntament  de  Barcelona.  El  segon  medalló  de  baix,  

començant  per  la  dreta,  representa  una  roda  lul·∙liana.  

 L’AJUNTAMENT  DE  BARCELONA  I  RAMON  LLULL    Aquest  fris  espectacular,  de  45  m  de  llarg,  és  conegut  com  el  fris  «Barcelona».  És  obra  de  l’escultor  Josep  Maria  Subirachs,  que  el  va  elaborar  en  formigó  entre  els  anys  1964  i  1969.   És   d’estil   abstracte   geomètric   i   hi   podem   observar   diversos   medallons,   amb  inscripcions  i  elements  figuratius  i  simbòlics.  Es  tracta  d’imatges  representatives  de  la  política,  el  dret,  el  comerç,  etc.  Un  d’ells,  el  que  correspon  a  les  ciències  i   la  filosofia,  està  dedicat  a  Ramon  Llull.  Representa  una  roda  lul·∙liana,  amb  la  A  al  centre.      El   sistema   filosòfic   de   Llull   (conegut   com   l’Art)   se   servia   d’una   tècnica   complexa,  ideada  per  ell  mateix,  per  trobar  la  veritat  i  demostrar-­‐la;  i  d’aquesta  manera  justificar  la   fe   cristiana   a   través   de   la   raó.   Per   fer-­‐ho,   emprava   rodes   com   la   que   veiem   al  medalló   de   Subirachs.   Hi   situava   lletres,   nombres   i   paraules   clau   que   tenien   unes  significacions   concretes:  per  exemple,   la   ‘A’  del   centre   representava  Déu.  Ajudat  per  aquests  símbols  pretenia  crear  un  mètode  infal·∙lible  per  a  la  conversió  dels  «infidels».  Aquest  tipus  de  dibuixos  esquemàtics  foren  molt   innovadors  en  el  seu  temps.  De  fet,  Ramon  Llull  és  considerat  un  precursor  del  llenguatge  informàtic  de  l’actualitat.    CONTINUACIÓ  DE  LA  RUTA    Seguim   pels   carrers   dels   Gegants,   de   Cervantes,   d’Arai   i   sortim   a   les   Rambles.   Les  seguim   en   direcció   al   mar   fins   gairebé   el   monument   a   Colom,   per   adreçar-­‐nos  finalment  a  les  Reials  Drassanes,  situades  a  la  nostra  dreta.  

  33  

3.2.6. Museu  Marítim  de  Barcelona    UBICACIÓ    Una  vegada  arribats  a  les  Reials  Drassanes,  entrem  al  Museu  Marítim  i  ens  adrecem  a  la  sala  Ramon  Llull.  Val  a  dir  que  en  el  moment  de  redactar  aquest  document  (2013),  el  Museu  està  en  fase  de  reformes.    

 Entrada  al  Museu  Marítim  de  Barcelona.  

 EL  MUSEU  MARÍTIM  I  RAMON  LLULL    El  Museu  Marítim  de  Barcelona,   creat  per   la  Generalitat  de  Catalunya   l’any  1936,  va  ser   instal·∙lat  en  els  espais  espectaculars  de   les  antigues  Reials  Drassanes,  on  s’havien  fabricat  milers  de  vaixells  de  fusta  que  van  permetre  als   intrèpids  navegants  catalans  solcar   les   aigües   de   la   Mediterrània   i   de   mars   llunyanes.   El   Museu   Marítim   de  Barcelona   fou   declarat   BCIN   en   la   categoria   de   Monument   el   1962   i   les   Reials  Drassanes  en  la  categoria  de  Conjunt  històric  artístic  l’any  1976.    Una  de  les  sales  està  dedicada  a  la  cartografia  nàutica  i  als  instruments  de  navegació,  i  du  el  nom  de  Ramon  Llull.  Aquest  nom  probablement  es  deu  a  la  creença  que  el  savi  mallorquí   va   ser   l’inventor  de   la  brúixola,  però   realment   les  primeres  brúixoles  de   la  història   cal   cercar-­‐les   a   la   Xina.   De   fet,   sovint   s’han   atribuït   al   savi  mallorquí   idees   i  creacions  de  les  quals  no  es  té  cap  prova.        El  que  és  ben  cert  és  que  Llull  viatjà  moltíssim  per  mar  en  el  seu  afany  de  convertir  els  «infidels»   i  d’entrevistar-­‐se  amb  reis,  prínceps   i  papes  per  aconseguir  suport  als  seus  projectes  missionals.  Se  sap  amb  certesa  que  va  viatjar  als  següents  punts  de  les  costes  

  34  

mediterrànies:   Palma,   Barcelona,  Montpeller,  Marsella,   Gènova,   Pisa,   Roma,   Nàpols,  Messina   (Sicília),  Xipre,  Armènia  Menor   (actual  Turquia),  Tunis   i  Bugia   (Algèria).  Solia  viatjar   acompanyat   d’un   secretari   i   carregat   de   caixes   de   llibres   i   d’estris   d’escriure.  Entre  altres  anècdotes  marineres  de  Llull,   se   sap  que   l’any  1307  va  patir  un  naufragi  davant  les  costes  de  Pisa,  on  va  arribar  nedant.    Va  morir  el  1315,  amb  més  de  vuitanta  anys,  dins  el   vaixell  que  el   tornava   cap  a  Ciutat  de  Mallorca,  procedent  de  Tunis,  on  havia  estat  apedregat.    CONTINUACIÓ  DE  LA  RUTA    En   aquest   punt   podríem   donar   per   acabada   la   Ruta   Ramon   Llull   a   Barcelona.  Tanmateix,  si  disposem  de  més  temps,  val  la  pena  arribar  fins  al  Museu  Nacional  d’Art  de  Catalunya  (MNAC),  a  Montjuïc.  Per  anar-­‐hi,  agafarem  la  línia  verda  (L3)  del  metro  a  l’estació   de   Drassanes,   direcció   Zona   Universitària,   i   baixarem   a   la   plaça   d’Espanya  (dues  estacions).  Llavors,  pujarem  per  les  escales  mecàniques  de  l’avinguda  de  la  Reina  Maria  Cristina,  fins  al  MNAC.      

3.2.7. Museu  Nacional  d’Art  de  Catalunya  (MNAC)      UBICACIÓ    El  Museu  Nacional  d’Art  de  Catalunya   (MNAC)  es   troba  al  Palau  Nacional,   al  parc  de  Montjuïc.      

                                                                           Ramon  Llull  segons  un  quadre  del  pintor  barroc  Francesc  Ribalta,  al  MNAC  (Barcelona).  

     

  35  

EL  MUSEU  NACIONAL  D’ART  DE  CATALUNYA  I  RAMON  LLULL    El  Palau  Nacional,  on  es  troba  el  MNAC,  és  un  edifici  emblemàtic,  construït  amb  motiu  de   l’Exposició   Internacional   de   l’any   1929   a   la  muntanya   de  Montjuïc,   en   un   entorn  privilegiat  que  permet  gaudir  d’unes  vistes  esplèndides  sobre   la  ciutat.  Com  a  museu  va   ser   inaugurat   l’any   1934   amb  el   nom  de  Museu   d’Art   de   Catalunya.   Fou   declarat  BCIN  en  la  categoria  de  Monument,  l’any  1962.      Enmig   del   valuós   patrimoni   de   la   col·∙lecció   permanent   del  Museu,   hi   ha   dues   obres  evocatives  de  Ramon  Llull.    Una   és   a   la   sala   de   l’art   gòtic   i   hi   veiem   l’escena   de   la   lapidació   de   Ramon   Llull.   Es  tracta  en  realitat  d’un  compartiment  que  pertanyé  a  una  predel·∙la  que  incloïa  també  la  Trinitat   i   sant   Antoni   Abat.   Procedeix   de   la   capella   dels   terrissaires   de   l'església   del  convent   de   Trinitaris   calçats   de   Palma.   És   una   pintura   a   l’oli   amb   daurat   de   pa   d’or  sobre  fusta  (1500-­‐1503),  obra  de  Joan  Desí.      L’altra  obra  és  a   la   sala  del  Renaixement   i  el  Barroc.  Es   tracta  d’un  oli   sobre   tela  del  pintor  barroc  català  Francesc  Ribalta  (1565-­‐1628).  És  de  l’any  1620  (aprox.)   i  fa  102  x  84,5  cm.  Hi  veiem  un  ancià  amb  barba  blanca,  assegut  en  una  cadira  de  braços  davant  un  escriptori,   llegint  un  escrit.  Ribalta  ens  mostra  un  Llull  més  semblant  a  un  filòsof   i  intel·∙lectual  que  a  un  home  de  fe.        

3.3. RUTA  RAMON  LLULL  A  CATALUNYA  

No   només   a   la   capital   catalana   podem   seguir   les   passes   de   Ramon   Llull.   Us   proposem  arribar  fins  al  castell  de  Vilassar  de  Dalt,  on  es  conserva  el  manuscrit  del  seu  testament,  i  al  monestir  de  Montserrat,  on  podrem  admirar  un  gran  monument  sobre  Ramon  Llull,  obra  de  l’escultor  Josep  Maria  Subirachs.      

3.3.1. Monestir  de  Montserrat    UBICACIÓ    El  monestir   de  Montserrat   està   situat   en   el  massís  muntanyós   de  Montserrat,   avui   Parc  Natural.  Està  situat  dins  el  terme  municipal  de  Monistrol  de  Montserrat  (Bages),  a  720  m  d’altura.  S’hi  pot  arribar  en  cotxe  particular  o  en  transport  públic  (ferrocarril  cremallera  o  funicular  aeri).      El  monument  dedicat  a  Ramon  Llull  es  troba  sota  la  plaça  dels  Apòstols,  en  un  replà  des  del  qual  es  contempla  una  panoràmica  espectacular  sobre  el  Vallès  i  el  Baix  Llobregat.      

  36  

 Monument  dedicat  a  Ramon  Llull,  al  monestir  de  Montserrat.  

 EL  MONESTIR  DE  MONTSERRAT  I  RAMON  LLULL    Al  monestir  de  Montserrat  hi  ha  un  monument  especial  dedicat  a  Ramon  Llull.  Fou  realitzat  l’any  1976  per  l’escultor  català  Josep  Maria  Subirachs,  nascut  a  Barcelona  el  1927.  Es  tracta  d’una   gran   obra   abstracta   de   formigó   que   fa   8,70   m   d’altura   i   està   integrada   per   nou  paral·∙lelepípedes,   un   damunt   l’altre,   formant   esglaons   ascendents   que   s’obren   com   un  vano.   Representen   l’Escala   de   l’enteniment   ideada   per   Ramon   Llull;   els   seus   esglaons  simbolitzen,  de  baix  a  dalt:   la  pedra,   la   flama,   la  planta,   la  bèstia,   l’home,  el  cel,   l’àngel   i  Déu  (aquest  darrer  representat  en  forma  de  cub,  com  a  símbol  de  la  perfecció).    La  magnificència  de  la  natura  en  aquest  indret  ens  convida  a  destacar  la  dimensió  mística  de  Ramon  Llull,  que  podem  fruir  sobretot  en  el  Llibre  d’Amic  e  Amat.                                

  37  

3.3.2. Castell  de  Vilassar  de  Dalt    UBICACIÓ    Aquest  castell  es  troba  al  carrer  d’Àngel  Guimerà,  núm.  39,  de  la  població  de  Vilassar  de  Dalt,  a  la  comarca  del  Maresme.    

 El  castell  de  Vilassar  de  Dalt  (Maresme).    

 Testament  de  Ramon  Llull,  conservat  al  castell  de  Vilassar  de  Dalt  (Maresme).    EL  CASTELL  DE  VILASSAR  DE  DALT  I  RAMON  LLULL    Es   tracta   d’un   castell   gòtic,   amb   aspecte   de   palau   residencial,   flanquejat   per   torres  quadrades  amb  merlets  i  amb  una  magnífica  torre  mestra  rodona  de  cinc  pisos  al  mig.  Es   va   començar  a   construir   el   segle  X   i   es   va  acabar  el   segle  XVIII.   L'any  1931  va   ser  

  38  

declarat  monument  històric  artístic  (avui  BCIN),  i  fou  restaurat  el  1950.  És  de  propietat  privada  però  constitueix  un  element  identificatiu  de  la  localitat  i  es  pot  visitar.      Actualment  acull  l'arxiu  històric  dels  marquesos  de  Barberà,  que  guarda  més  de  8.000  pergamins  i  70  manuscrits,  i  que  és  un  dels  arxius  privats  medievals  més  importants  de  Catalunya.  S’hi  conserva  el  valuós  manuscrit  original  del  testament  de  Ramon  Llull,  que  no  es  pot  consultar.    Ramon  Llull  va  atorgar  testament  a  Mallorca  el  dia  26  d’abril  de  1313.  Hi  vetllava  pel  futur  dels  seus   llibres,  dels  quals  manà  fer  tres  col·∙leccions:  una  havia  de  romandre  a  l’illa,   una   altra   a   París   i   la   tercera   a   Gènova.   No   sembla   que   els   seus   hereus   i  administradors  fessin  gaire  cas  d’aquesta  disposició  testamentària,  ja  que  el  seu  llegat  bibliogràfic  va  quedar  molt  dispers.        

DESPRÉS  DE  LA  RUTA    

ACTIVITATS    1. Amb  les   fotografies  o  vídeos  que  has   fet  durant   la  realització  de   la  Ruta  Ramon  Llull,  

pots  elaborar:    

a. Una  presentació  multimèdia  (PowerPoint  o  Prezi).  b. Un  reportatge  de  premsa.  c. Un  mural.  

 Per   a   la   redacció   del   guió   i   dels   texts   que   han   d’acompanyar   aquestes   creacions,  tingues  en  compte  les  informacions  que  apareixen  en  aquesta  publicació  sobre  cada  un  dels  indrets  lul·∙lians.    Pots  ampliar  informació  a:  www.rutesramonllull.cat    

 

GLOSSARI  

Alquímia.   Nom   amb   què   era   coneguda   la   química   en   temps   antics   i   medievals.   En  realitat  era  una  doctrina   i  un  estudi  experimental  que  cercava   l’obtenció  de   la  pedra  filosofal  (destinada  a  convertir  les  coses  en  or)  i  l’elixir  de  llarga  vida.  

Art.  En  el   llenguatge   lul·∙lià,   l’Art  era   la  tècnica   ideada  per  Ramon  Llull  per  edificar  de  forma   coherent   tot   el   coneixement  humà   (incloses   les   veritats   de   la   fe   cristiana),   de  manera  que  tot  hi  quedés  estructurat  d’una  manera  lògica  i  ordenada,  i  fos  fàcilment  demostrable.  

Barroc.   Estil   artístic   i   arquitectònic   difós   a   Europa   durant   el   segle   XVII   i   la   primera  meitat   del   XVIII   (entre   el   renaixement   i   el   neoclàssic)   i   que   es   caracteritza   per  l’abundància  d’ornaments.  

  39  

Beat.  Persona  digna  de  veneració  i  amb  fama  de  santa.  També,  sobrenom  amb  què  es  coneix   sovint   Ramon   Llull   (el   beat),   ja   que   gaudeix   d’aquesta   consideració   dins  l’Església  catòlica.  

BIC.   Sigles   de   «Bé   d’Interès   Cultural»,   un   reconeixement   que   la   llei   aplica   a  determinats   elements   de   notable   valor   patrimonial   com   ara   edificis  monumentals   o  obres   d’art.   A   Catalunya   la   denominació   legal   és   BCIN   («Bé   Cultural   d’Interès  Nacional»).  

Cistercenc.  Que  pertany  o  té  a  veure  amb  el  Cister,  que  és  una  branca  reformada  dels  monjos  benedictins,  fundada  per  sant  Robert  a  Cîteaux  (França)  al  final  del  segle  XI.  

Fèretre.  Caixa  per  soterrar  un  mort.    

Gòtic.  Estil  artístic  i  arquitectònic  difós  a  Europa  els  segles  XIII  i  XV  (entre  el  romànic  i  el  renaixement)   i   que   es   caracteritza   per   l’arc   apuntat   i   en   general   per   la   verticalitat   i  l’entrada  abundant  de  llum  dins  els  edificis.    

Infidel.  Paraula  amb  què  a  l’edat  mitjana  es  designava  la  persona  que  no  professava  les  creences  cristianes,  les  més  generalitzades  a  l’Europa  occidental.  

Lapidació.  Matar  algú  tirant-­‐li  pedres.  

Lul·∙lià.  Propi  o  relacionat  amb  Ramon  Llull  o  amb  la  seva  vida  o  les  seves  idees.  

Lul·∙lisme.   Corrent   filosòfic   que   estudia   i   promou   el   pensament   de  Ramon   Llull   i   que  s’ha  perllongat  des  de  la  seva  mort  (principi  del  segle  XIV)  fins  a  l’actualitat.  

Madina   Mayurqa.   Nom   en   àrab   que   rebé   Palma   durant   la   dominació   musulmana  (segle  X  fins  al  principi  del  XIII).  Literalment,  significa  ‘ciutat  de  Mallorca’.  

Mesquita.  Temple  dels  musulmans,  destinat  sobretot  a  les  oracions  dels  fidels.  

Musulmà.  Persona  que  professa  la  fe  de  Mahoma  o  Islam.  

Neogòtic.  Estil  artístic  i  arquitectònic  difós  arreu  del  món  durant  el  segle  XIX  (entre  el  neoclassicisme  i  el  modernisme)  i  que  es  caracteritza  per  un  retorn  a  l’art  gòtic.  És  de  fet   una   imitació   del   gòtic   vinculada   al   romanticisme   i   a   la   recuperació   de   les   arrels  medievals  de  les  cultures  nacionals  dels  països.  

Noviciat.  Edifici  on  hi  ha  instal·∙lats  els  novicis,  que  són  els  religiosos  que  encara  no  han  fet  els  vots  (compromisos  del  sacerdot  catòlic).  

Orde.  Societat  de  religiosos  que  viuen  sota  una  mateixa  regla  o  ordenament  de  la  vida  en  comú.  

Predel·∙la.  Part  inferior  d’un  retaule,  que  sol  presentar  pintures  o  escultures.  

Retaule.   Moble   decoratiu   situat   darrere   un   altar   i   que   sol   presentar   escultures   o  pintures  amb  motius  religiosos.  

  40  

Rosassa.  Finestra  circular  de  les  esglésies,  sovint  coberta  amb  vitralls  de  colors.  

Senescal.  Primer  funcionari  o  oficial  major  en  el  palau  d’un  rei  o  d’un  noble.  

Sinagoga.  Temple  dels  jueus,  destinat  sobretot  a  les  oracions  dels  fidels.  

Trobador.   A   l’edat   mitjana,   persona   culta   que   escrivia   poemes   per   ser   cantats   o  recitats   en   llengua   vulgar   (per   exemple   en   català   o   provençal,   no   en   llatí),   sovint   de  temàtica  amorosa.