és persones. Us ho asseguro: només que tinguéssiu fe com un gra de … · 2012-05-14 · có, Natzaret i Cafarnaüm. Va partir de Jerusalem cap a Egip-te, va visitar Alexandria

és persones. Us ho asseguro: només que tinguéssiu fe com un gra de mostassa, si dèieu a aquesta muntanya: «Vés-te’n allà», se n’hi aniria.

6

1 Religions monoteistes

LA Religión 3 ESO CAT - UD 01 11/5/10 11:15 Página 6

Art | ARQUITECTURA

La mesquita-església del Cristo de la Luz

DocumentalLa convivència a Toledo en l’Edat Mitjana

7

1. Les pregàries1.1. Xemà Israel1.2. El Parenostre1.3. La Salà

2. Les celebracions2.1. La Pasqua jueva2.2. La Pasqua cristiana2.3. La festa musulmana del xai

3. El compromís3.1. El Yom Kippur 3.2. La Quaresma 3.3. El ramadà

Assolir els somnis

Connecta T

La convivència amb altres religionsEls homes i les dones de les diverses religions monoteis-tes creuen en un únic Déu.

Els cristians i cristianes saben que l’ésser humà és unacriatura creada per Déu; que és imatge de Déu i quetotes les persones són iguals en dignitat, origen i des-tí. Per això col·laboren per assolir l’objectiu de mante-nir una convivència respectuosa i pacífica amb lespersones d’altres religions o cultures.Aquesta bona con-vivència els enriqueix com a éssers humans i els ajudaen el seu creixement personal.

I tu? Ets capaç de conviure amb persones que tenencreences o cultures diferents de les teves? Creusque t’aporten alguna cosa que t’enriqueix? Pots mi-llorar alguns aspectes d’aquesta convivència? Com hofaràs?

Res no us seria impossible. (Mt 17,20) Les persones de fe

Homes i dones de fe

Con

tin

gu

ts


gèria és considerada la primera escriptorade la península Ibèrica de nom conegut. Viat-gera intrèpida i culta, tenia coneixements degrec, literatura i geografia. Va ser una donad’una robusta personalitat, admirada per al-

gunes persones i criticada per d’altres.

Va viure en el segle IV d. C. Va néixer a la zona de l’ac-tual Galícia, que en aquell moment pertanyia a la pro-víncia romana de la Gallaecia. Era d’origen noble i pro-bablement familiar de l’emperador Teodosi I. Es va fermonja i va ser abadessa d’un convent.

Egèria tenia un somni: pelegrinar a Terra Santa i conèi-xer altres cultures. Per això va abandonar el convent iva iniciar un llarg viatge, que va durar uns tres anys, del381 al 384. No se sap el lloc ni la data exacta en quèva morir; l’última notícia que en tenim la situa a Constan-tinoble (l’actual Istanbul).

El pelegrinatge d’Egèria a Terra Santa va ser difícil i peri-llós, com tots els de l’època. A més a més, en aquellmoment cap dona de bona família no viatjava sola; peraixò, tractar d’assolir el seu somni va ser un gest de lli-bertat, un repte per a tota la societat.

En el seu viatge, Egèria va ser escortada i acompanya-da per les persones que trobava en el camí: des de sacerdots fins a alts càrrecs militars que consideraven unhonor acompanyar-la. Així, Egèria va poder conèixer deprimera mà les cultures dels llocs pels quals viatjava.

La nostra protagonista va travessar el sud de la Gàl·lia(l’actual França) i el nord d’Itàlia. Va creuar en vaixell la mar

Adriàtica i va arribar a Constan-tinoble. D’allà va partir cap a Je-rusalem i va visitar llocs impor-tants en la vida de Jesús: Jeri-có, Natzaret i Cafarnaüm.

Va partir de Jerusalem cap a Egip-te, va visitar Alexandria i va arri-bar fins a Tebes pel riu Nil. Va tor-nar a Palestina passant per la marRoja i el Sinaí. Després va anar capa Antioquia, va passar per Edes-sa, va arribar fins a Mesopotà-mia, on va travessar el riu Eufratesi va tornar a Constantinoble traves-sant el territori de Síria.

Durant el seu pelegrinatge, Egè-ria va escriure un llibre: Itinerari als Llocs Sants, en el qualva narrar les seves experiències i va descriure ambdetall llocs, persones i costums. El seu llibre ens mos-tra amb claredat i exactitud com era el Pròxim Orienten el segle IV.

Gràcies a la seva obra coneixem molts monuments i es-glésies que avui dia han desaparegut o han estat transfor-mats. També coneixem millor la litúrgia que es desenvo-lupava a Jerusalem en aquell moment.

Egèria va ser una dona valenta que va lluitar per complirel seu somni. En el seu viatge va conèixer de prop altrescultures i va conviure-hi estretament. El seu testimoniatgeens mostra com la diversitat cultural ens enriqueix a tots.

8

EEXPERIÈNC

IA IN

ICIA

L

Viatgera intrèpida i escriptora detallistaConnecta T

Viatge d’Egèria

La Corunya

RomaConstantinoble (Istanbul)

Jerusalem

Alexandria

Tebes (Luxor)


FIXA-T’HI1. Imagina’t que tu volguessis repetir el recorregut d’Egè-

ria.Fixa’t en l’itinerari i anota els Estats actuals pels qualsviatjaries.

a) Fes una llista de les diverses cultures i religionsamb les quals et trobaries.

b) Anota possibles inconvenients,perills i dificultats alsquals t’enfrontaries.

Exemples: dificultats d’idioma, cansament...

9

PREGUNTA’T2. Quin somni tens per al teu futur?

3. Quines comoditats i seguretats hauràs de deixar enre-re per assolir el teu somni? Completa la taula.

4. Quin viatge t’agradaria realitzar? Per què?

— Què deixaries enrere per poder fer aquest viatge?

RESPON 5. Què et mou a deixar comoditats i seguretats per as-

solir allò que et proposes?

6. T’agrada conèixer llocs i cultures diferents dels teus?

— Valora com t’enriqueix la convivència amb personesd’altres cultures i/o religions.

El més positiu: ....... El més difícil: ......

7. Imagina’t que una pelegrina s’aturés uns dies al teu po-ble o barri.Prepara una exposició breu o una presenta-ció multimèdia per mostrar-li el més destacat de la cul-tura i la societat en què vius.

Assolir els somnisSegurament tens plans per a assolir elsteus somnis: dur a terme uns estudis de-terminats per aconseguir de treballar en elque t’agradaria; millorar com a personaper tal de mantenir amb la teva família i elsteus amics unes relacions basades en l’amor,les atencions i la llibertat; sentir-te lliureper a expressar les teves opinions i creencesdes del respecte i la tolerància...

Aconseguir els objectius que ens propo-sem o assolir els nostres somnis requereix,sovint, el nostre esforç i també una bonadosi de creativitat.

Per a molts cristians i cristianes un dels ob-jectius més importants de la seva vida éspoder viure plenament la seva fe i ser-hiconseqüents: tenir els seus moments depregària, celebrar les seves festes religio-ses i viure el seu compromís. Al final, con-sideren que ha valgut la pena lluitar peraixò.

El meu somni: estudiar a l’estranger

Comoditats materials Seguretats personals

El meu llit actual......

Tenir a prop els amics......


Les pregàries La pregària és l’expressió més íntima de l’ésser humà en la seva relació amb Déu.Con-vida a callar per fora i per dins,per poder escoltar,observar i comprendre millor el queens succeeix o el que ens alegra.

És important buscar moments de profund silenci per escoltar amb més atenció ipercebre la presència de Déu. La pregària no elimina els problemes de maneramàgica, però pot donar força i llum per a resoldre’ls o per a portar-los amb dignitat.

Cada religió té la seva manera d’expressar i dur a terme la pregària, i cadascuna de-dica especialment un dia de la setmana a la pregària i a la relació amb Déu.

1.1. Xemà IsraelEls jueus resen tres vegades al dia: al matí, a migdia i a la tarda. Resen sempre drets imirant cap a Jerusalem, o, si són en aquesta ciutat, cap a la muntanya del Temple. Enaquests moments de pregària reciten la Xemà Israel, que és la confessió de fe enun únic Déu. A més, els jueus distingeixen altres pregàries, com les de lloança, lesd’agraïment i les de petició.

El dissabte, sàbat, és per als jueus el dia més important de la setmana. És un dia depregària i trobada amb Déu en el qual acudeixen a la sinagoga per a la lectura dela Torà i les pregàries. A més, és un dia de descans en el qual no poden realitzarunes determinades accions, com ara treballar, cuinar o tocar instruments musicals.

La celebració del sàbat comença amb la posta del sol del divendres i acaba amb elcrepuscle del dissabte. Els divendres arreglen la casa i preparen els khalot, pans tre-nats, per rebre el sàbat amb tota la dignitat.Tota la família es reuneix al voltant de lataula, vestits elegantment per a l’ocasió. La mare és l’encarregada de beneir la taulai encendre dues espelmes abans que es pongui el Sol.La llum de les espelmes simbo-litza l’alegria i la pau que s’espera trobar durant el dia sagrat.

1.2. El ParenostreEls cristians i les cristianes mantenen una relació personal amb Déu. Moltes de lesseves pregàries són diàlegs espontanis en els quals es posen en presència de Déuper explicar-li el que els alegra i el que els entristeix, per donar-li gràcies, per inter-cedir pels seus germans... Deixen en mans de Déu Pare les seves preocupacions iles seves il·lusions i anhels personals. La pregària els ajuda a conèixer la voluntatde Déu, compassiu i misericordiós, en el seu projecte de vida.

Els Evangelis mostren sovint Jesús pregant. A Lc 11,1-4 es narra com Jesús mateixensenya als seus deixebles a pregar amb el Parenostre.

Jesús s’adreça a Déu amb una paraula entranyable:abba, la primera paraula que apre-nen els nens hebreus, equivalent a un afectuós «papa». Jesús es relaciona amb Déucom un Fill que se sent segur en braços del seu Pare.

En el Parenostre, Jesús demana a Déu que vingui el seu Regne; que el seu Amorregni per sobre d’altres perspectives. Sota l’atenta mirada del Pare, Jesús ensenya atotes les persones a reconciliar-se amb elles mateixes, amb els altres i amb Déu perviure en pau.

10

1

Xemà IsraelXemà Israel, Adonai elohenu, Ado-nai E’had.

Escolta, Israel: el Senyor és el nos-tre Déu, el Senyor és l’Únic.

Dt 6,4

El Parenostre—Senyor, ensenya’ns a pregar, talcom Joan en va ensenyar als seusdeixebles.

Ell els digué:

—Quan pregueu, digueu:

Pare, santifica el teu nom, vingui elteu Regne. Dóna’ns cada dia el paque necessitem; perdona els nos-tres pecats, que nosaltres tambéperdonem tots els qui ens hanofès, i no permetis que caiguem enla temptació.

Lc 11,1-4


El diumenge és el dia de la setmana que els cristians dediquenespecialment a Déu. És un dia de descans per refer-se física-ment i espiritualment.

Els catòlics es reuneixen a l’església per celebrar l’Eucaristia.Comparteixen la Paraula de Déu i el Cos i la Sang de Crist,commemorant que Jesús va morir i va ressuscitar per salvar lahumanitat.

11

La FàtihaEn el nom de Déu, el Compassiu, el Misericordiós! Lloat sigui Déu, Se-nyor de l’univers, el Compassiu, el Misericordiós, l’Amo del dia del judi-ci final. A Tu només servim, i a Tu només preguem. Guia’ns pel camí segur,el camí dels qui Tu vols ajudar generosament, no dels qui han caigut enla ira, ni dels qui s’equivoquen.

Alcorà 1,1-7

1.3. La SalàEls musulmans resen (la Salà) cinc vegades al dia. A l’Alcorà esfixen la freqüència i les hores de la pregària, que es determinenper la posició del Sol.Se situen en qualsevol lloc no impur,miranta la Meca, ciutat sagrada per excel·lència; es descalcen en se-nyal de reverència i es col·loquen sobre una catifa,per indicar ques’aïllen del món.Llavors inclinen el cos fins que el front toca la ca-tifa. La pregària comença amb la recitació de la Fàtiha, que és laprimera sura (capítol) de l’Alcorà.

El divendres és el dia de la comunitat. Sempre que les condi-cions ho permetin, els musulmans i les musulmanes es reu-neixen per resar la pregària de migdia en una mateixa mes-quita.

Religió monoteista que planteja que no hi ha cap mésDéu que Al·là i que Mahoma és el seu profeta. El seu llibresagrat és l’Alcorà i els seus seguidors són anomenats musul-mans.

Islam

Digues a quina religió pertanyen els textos següents i qui-na és la idea principal de cadascun.

A. «Tens sis dies per a treballar, però el setè dia és dissabte,dia de repòs amb aplec sagrat. No feu cap treball. És diade repòs dedicat al Senyor arreu on habiteu.» (Lv 23,3)

B. «Has de fer les pregàries obligatòries en els dos extremsde la llum del dia i quan ja vingui la nit fosca. Les bonesobres fan que se’n vagin les dolentes. Aquest és un avísbo per als qui volen recordar.» (Alcorà 11,114)

C. «Quan preguis, entra a la cambra més retirada, tanca-t’hiamb pany i clau i prega al teu Pare,present en els llocs mésamagats, i el teu Pare, que veu el que és amagat, t’ho re-compensarà.» (Mt 6,6)

Busca en la Bíblia aquests salms i relaciona’ls amb el tipus depregària que els correspon.

Explica el significat que té la pregària per als cristians.

a) Anota les semblances que trobis entre la pregària cris-tiana i una conversa amb un amic.

b) Tria la frase del Parenostre que més t’agradi i explicaquè significa per a tu.

Lloança Agraïment Petició Confessió

……… ……… ……… ………

Sl 148,7-12; Sl 134,1-2; Sl 22,1-3 Sl 16,9-11; Sl 69,24; Sl 13,6

1 2

3

Activitats


Les celebracionsDes de les civilitzacions antigues les persones van organitzar la vida al voltant delscicles de la natura: van començar a comptar el temps, van definir els ritmes de tre-ball i de descans i van assenyalar dies especials en els quals recorden uns determi-nats esdeveniments. D’aquesta manera van néixer els calendaris.

La nostra societat actual recorda i celebra dates importants de la història de les diver-ses nacions, pobles i comunitats.

Les festes i les celebracions també són elements característics de la religió. Les fes-tes de les religions monoteistes recorden, celebren i commemoren els esdeveni-ments importants relacionats amb la seva fe.

2.1. La Pasqua juevaLa festa jueva de la Pasqua (Pésah) se celebra el dissabte següent a la primera llunaplena de primavera. En aquesta celebració els jueus recorden la sortida del poblehebreu d’Egipte, on vivien com a esclaus, guiats per Moisès i acompanyats per Déu.És la festa del pas de l’esclavitud a la llibertat.

Celebren un sopar en el qual mengen xai amb herbes amargues (símbol de les amar-gors i dificultats que va passar el poble d’Israel a Egipte).

La festa jueva de la Pasqua recull dues tradicions relacionades amb la primavera:

En la festa de la Pasqua,els jueus recorden que el seu poble va ser nòmada en el desertfins a arribar a la terra en la qual es van instal·lar i que Déu els va guiar i acompanyar enaquest procés.

2.2. La Pasqua cristianaEls cristians celebren la Pasqua el primer diumenge després de la primera lluna ple-na de primavera, data que oscil·la entre el 22 de març i el 25 d’abril.

És la festa més important per als cristians. Recorden la mort i resurrecció de Jesús.Gràcies a la Pasqua els cristians saben que Déu no els abandona per difícil que siguila seva situació, de la mateixa manera que no abandona Jesús en la mort.

Jesús, com a jueu que era, es va reunir amb els seus deixebles per celebrar el soparde la Pasqua;aquest va ser l’Últim Sopar de Jesús amb ells.Els cristians donen a aques-ta festa un nou significat i identifiquen Jesús amb el xai de la Pasqua,mostrant-lo coml’innocent que se sacrifica per salvar la humanitat.

12

2

Celebració de la Pasqua jueva.

L’Últim SoparEls deixebles van complir el queJesús els havia ordenat i prepara-ren el sopar pasqual. [...] Mentresopaven, Jesús prengué el pa, di-gué la benedicció, el partí i, tot do-nant-lo als deixebles, digué:

—Preneu, mengeu-ne: això és elmeu cos.

Després prengué una copa, diguél’acció de gràcies i els la donà totdient:

—Beveu-ne tots, que això és lameva sang, la sang de l’aliança,vessada per tothom en remissiódels pecats.

Mt 26,19.26-28

Tradició ramadera

Els pastors nòmades sacrificaven unxai per assegurar-se la fertilitat delsramats. Sucaven els pals de les ten-des amb la sang de la víctima perdemanar bons auguris en els seusdesplaçaments. Menjaven el xaidrets,com a símbol de marxa immi-nent del poble nòmada.

Tradició agrícola

Les tribus camperoles,sedentàries,oferien els primers fruits de la terraper demanar la fertilitat dels camps.Durant set dies menjaven pa fetamb el gra de les espigues acaba-des de tallar.Era un pa àzim, sensellevat (massot), ja que no hi haviatemps per a elaborar el nou fer-ment.


2.3. La festa musulmana del xaiÉs una de les festes més importants del calendari religiós musulmà. Se celebra des-prés del mes del pelegrinatge (Dhu’l-hyyja).

En aquesta celebració els musulmans recorden que Ibrahim (Abraham) va oferir aDéu un xai en comptes del seu fill primogènit, Ismael per als musulmans, Isaac perals jueus i cristians.

Molts musulmans pelegrinen a la ciutat de la Meca per complir amb el precepte devisitar-la almenys una vegada a la vida i, si és possible, durant aquest mes.

El dia de la festa del xai (Aïd al-Kabir), els homes pares de família sacrifiquen o fansacrificar un xai i celebren una reunió familiar per menjar-se’l. També acudeixen ales mesquites per a la pregària.

13

El calendari lunarEl calendari mu-sulmà i l’antic calen-dari jueu són lunars.Els mesos no coin-cideixen amb els delcalendari gregorià, que és oficial aOccident i és solar.

Cal usar taules i fórmules matemà-tiques per a saber la correspondè-cia entre aquests calendaris.

A partir de la data en què se celebra la Pasqua s’estableixen altres festes.

Organitza la informació de les pàgines 10, 11, 12 i 13.

A partir del text Mt 26,19.26-28, explica en què consisteixel sopar que celebren els apòstols amb Jesús.

a) Quins gestos i paraules de Jesús hi destaquen? Per què?

b) Què significa per a tu aquest manament de Jesús?

Resumeix què va succeir després del sopar. Ho trobaràs enels versets següents a la citació que has llegit.

— Esbrina en quina celebració litúrgica es pronuncien lesparaules de Jesús en l’Últim Sopar.

Reflexiona sobre aquest cas.

a) Valora de l’1 al 5 si és raó vàlida per a anar o no a la festa.

• Assistir-hi per no ferir sentiments: ......• Assistir-hi per conèixer altres cultures: .....• No assistir-hi per contradicció personal: .....• No assistir-hi per no perdre’s la final: .....

b) Creus que si en David hi assisteix es contradiu amb les se-ves creences? Per què? A qui li pot demanar consell so-bre aquest tema?

c) Escriu tres arguments que ajudin en David a decidir.

En grup, busqueu informació sobre dues de les festes reli-gioses suggerides i elaboreu-ne un informe o presentacióen PowerPoint.

Els creients de religions monoteistes

......... .........

.........................

En David està convidat a assistir a una festa d’una religió dife-rent de la seva. Ell dubta d’anar-hi o no. Si no hi acudeix, feriràels sentiments del bon amic que l’ha convidat i perdrà l’ocasióde conèixer uns altres costums. Però assistir a la festa li semblaque es contradiu amb la seva religió, a més de perdre’s la finalde Copa que retransmeten a la mateixa hora.

de les Tendes (Sukkot) – de la Llum (Hanukkà) del naixement de Mahoma (Mulud) – de la revelació de l’Alcorà

Jueus

Com?Quan?

On?

Com?Quan?

On?

Com?Quan?

On?

Com?Quan?

On?

Com?Quan?

On?

Com?Quan?

On?

Cristians

......... ......... ......... ......... ......... .........

......... .........

Preguen

4

5

6

7

8

Activitats

Dimecresde Cendra

Diumengede Rams Pasqua

40 dies 7 dies 50 dies 11 dies

PentecostaCorpusChristi


El compromísLes persones que desitgen construir un món millor i treballen per una societat mésjusta, més solidària i pacífica mantenen actituds concretes que els porten a com-prometre’s i actuar per aconseguir el seu objectiu.

Els creients de les diverses religions en general i els cristians en particular troben enla seva religió els valors que els ajuden a viure actituds de reflexió sobre el sentit dela seva vida; de recerca del bé i la veritat; de solidaritat amb els altres, i de reconcilia-ció. Per això dediquen temps personal a plantejar-se el seu compromís amb elmón i amb la societat de la qual formen part.

3.1. El Yom KippurEl Yom Kippur és el dia del gran perdó per als jueus. Se celebra el dia 10 del mes detixrí, el primer de l’any hebreu, com a culminació de deu dies de penediment.

El Yom Kippur és el dia més sant i solemne de l’any. Està centrat en la reconciliació ila reparació. No és un dia de tristesa, sinó d’alegria. La comunitat jueva reflexiona so-bre les seves accions i reconeix els seus pecats, i recorda i renova la fidelitat a l’Aliança,el pacte establert amb Déu. Per a rebre el perdó primerament cal reparar les ofensesamb el proïsme, de manera que la celebració representa una conversió i un compro-mís amb el món.

3.2. La QuaresmaLa Quaresma és el període de quaranta dies que va del Dimecres de Cendra al Diu-menge de Rams. En aquest temps els cristians es preparen per a la celebració de lamort i la resurrecció de Jesucrist. Per això:

— Es dediquen a pregar i recordar tot el que Déu fa per la humanitat, a sentir-seperdonats pel seu amor i a perdonar les altres persones. Per això, la Quaresmaimplica un canvi, una conversió de cor, la presa de decisions i el compromís permillorar la seva vida i el món que els envolta.

— Se senten especialment cridats a practicar l’almoina, entesa com la disponibili-tat a compartir-ho tot; amb una actitud d’obertura i caritat envers els altres.Compartint part dels béns que es posseeixen es fomenta l’allunyament d’allòmaterial i, alhora, el compromís de solidaritat amb els altres.

Però l’almoina no es relaciona exclusivament amb els bénsmaterials.Els coneixements, l’alegria,el temps...també for-men part de la riquesa que es pot compartir amb gene-rositat. Per això, ensenyar al qui no sap, repartir somriu-res o passar part del temps acompanyant una altra per-sona també formen part de l’almoina.

— Procuren abstenir-se de menjar carn i dejunar els dies as-senyalats. Suposa un esforç per vèncer les actituds deculte al cos i als sentits per tal de desitjar de ser més a propde Déu. Així, el cristià oblida el seu propi ego i pot pen-sar millor en els altres.El dejuni no es relaciona només ambel menjar, de la mateixa manera que l’almoina no es re-fereix només als diners. Es pot dejunar de les activitats oactituds que allunyen dels altres.

14

3El kippur

El dia de kip-pur era l’únicdia de l’anyen què el gransacerdot entra-va al debir,l’estança cen-tral i més sa-

grada del Temple de Jerusa-lem.

El gran sacerdot sacrificava unmoltó, i n’abocava la sang so-bre el boc expiatori. Aquest re-corria tota la ciutat i, finalment,era dut al desert com a símbolde l’allunyament del mal i l’ex-piació dels pecats.

La Quaresma evoca els 40 anys que

van passar els israelites al desert des

d’Egipte a Canaan, la Terra Promesa.

També recorda els 40 dies que Jesús

va estar-se al desert perquè l’Esperit

li revelés la seva missió.

Molts cristians comparteixen generosament el seu temps.

Debir o Santdels Sants.


15

Completa la citació de l’Alcorà.

«Els qui (....) la seva hisenda per Déu són semblants a un(....) que produeix set espigues, cadascuna de les qualsconté (....) grans. Així multiplica Déu per a qui Ell vol. Déués (....), omniscient.

Els qui gasten la seva (....) per Déu sense fer-ho seguir d’(....)ni greuge tindran la seva recompensa al costat del seu (....).No han de (....) i mai no estaran tristos.»

a) A quin element de la religió islàmica es refereix el text?

b) Durant quina època de l’any es duu a terme especialment?Per què?

Llegeix el testimoniatge següent i explica per què es trac-ta d’una conversió.

«Abans només pensava en el que m’afavoriria, en els meuscapricis. Però després d’una visita a un menjador assisten-cial em vaig adonar que ajudar altres persones m’ompliade satisfacció.»

— Coneixes algú amb un testimoniatge de conversió simi-lar? Explica-ho als teus companys.

Explica per què per a la comunitat jueva la celebració delYom Kippur no és de tristesa sinó d’alegria.

Comenta aquestes actituds.

• Defenses que la caritat comença amb tu mateix i gastestots els teus diners en capricis encara que, algunes vega-des, convides els teus amics.

• Dónes regularment part dels diners que no necessites aCàritas diocesana.

• Passes les tardes dels dissabtes en un geriàtric jugant acartes amb els ancians.

• No vols compartir ni els teus diners ni el teu temps ambaltres persones si no reps res a canvi.

a) Quines d’aquestes actituds t’ajuden a créixer com a per-sona?

b) Valora-les segons que es corresponguin o no amb el con-cepte d’almoina cristiana.

c) Enumera dues dificultats i dues facilitats amb les qualset trobaries per dur-les a terme.

d) Escriu dos arguments que t’ajudarien a decidir quina ac-titud triaries per a tu.

cent – gasten – gra – immens – hisenda ostentació – Senyor – témer

Els musulmans trenquen el dejuni del ramadà quan es pon el Sol.

3.3. El ramadàEl ramadà és el novè mes del calendari islàmic. Comença ambla lluna nova i acaba quan es pot observar el següent inici delquart creixent. Per això,la durada del ramadà pot variar dos o tresdies si el cel està ennuvolat. Durant aquest mes recorden elmoment en què va tenir lloc la revelació de l’Alcorà a Mahoma.Ésun mes de dejuni obligatori.Durant les hores de llum s’abstenende menjar, beure, fumar i mantenir relacions sexuals; creuenque en buidar el cos ressona en ells el missatge alcorànic amb méssentit.

També és un mes en què presten més atenció als problemes dela comunitat musulmana.Per això,en finalitzar el ramadà contribueixen amb el zakat,que s’acostuma a traduir com a almoina. Els musulmans amb un determinat nivellde riquesa reparteixen de forma obligatòria part dels seus béns entre els més ne-cessitats.

En acabar el mes de dejuni se celebra l’Id al-Fitr, una festa en què les famílies es visi-ten i s’ofereixen regals els uns als altres. Per a aquesta festa procuren dedicar unsdies de les seves vacances anuals.

Jueus

Cristians

Musulmans

Yom Kippur

Quaresma

Ramadà

• Penediment

• Pregària • Almoina • Dejuni

• Dejuni • Almoina

9

10

11

12

Activitats

Compromís


Les ciències

Per a poder dur a terme les pràctiques religioses jueves i musulmanes es necessitaven precisoscàlculs científics, matemàtics i astronòmics. Calia fixar amb exactitud l’horari de les pregàries,orientar-se correctament en direcció a la Meca o a Jerusalem, determinar amb precisió lesfases de la Lluna per tal d’establir el calendari i assenyalar l’inici del mes del ramadà...

Així, en l’Edat Mitjana la cultura musulmana i la cultura jueva van ser d’una gran importàn-cia per a l’avenç de ciències com l’astronomia, la medicina, la botànica, les matemàtiques,l’enginyeria i l’alquímia. En astronomia van sobresortir el musulmà Azarquiel i el jueu Abra-ham ibn Ezra.

La convivència a Toledo en l’Edat Mitjana

Una ciutat, tres culturesEn el segle XI, després de la descomposició del califat de Còrdova, la ciu-tat de Toledo estava habitada per una important comunitat musul-mana, juntament amb un petit grup de jueus i cristians.

Les autoritats islàmiques de la taifa toledana van tendir a respectar l’es-tatut de cadascuna de les comunitats religioses que vivien en el seu ter-ritori. La conversió a l’islam era voluntària, tot i que els no musulmanshavien de pagar un tribut. Així es va produir una convivència força har-moniosa, encara que la gran pressió fiscal sobre jueus i cristians feiaque sorgissin conflictes.

Jueus i musulmans compartien algunes tradicions i costums, que els cris-tians van adoptar. Se’n pot veure un exemple en l’ús de l’aigua o enla importància de la ciència.

A finals del segle XI, després de la conquesta de la ciutat per Alfons VI,va començar a desenvolupar-se l’escola de traductors de Toledo. Toledo en l’actualitat.

Astrolabi de Toledo.

16

L’aigua

L’aigua va ser de vital importància per a jueus i musulmans, ja que la hi-giene i la purificació ritual del cos eren essencials. A la taifa andalusinade Toledo hi havia diversos hammams i al call hi havia els miqvah.

A Toledo hi havia fins a dotze banys, que solien ser al costat de les mes-quites i sinagogues de cada barri, així com també a les portes de la ciu-tat.

A l’Àndalus eren també molt importants els perfums; així, era freqüent por-tar-los al bany públic amb sabons, tint d’alquena per a les dones i kohl perals ulls.

Torrassa del Baño de la Cava, vora el Tajo.

Documental


Quina és la funció dels edificis següents? Quina comuni-tat creient hi acudeix?

Explica la relació que hi ha entre la tasca científica d’Azar-quiel i d’Abraham ibn Ezra i la religió.

Resumeix en tres frases quina és l’aportació de l’escola detraductors de Toledo a la cultura europea medieval.

La convivència entre cristians, jueus i musulmans en l’E-dat Mitjana va donar lloc a múltiples situacions religioses.Busca en què consisteixen les següents i explica-les:

En el discurs de clausura del Parlament de les Religions delMón a Melbourne, el desembre de 2009, el Dalai-Lamava dir:

«Tinc amics cristians que em consideren un bon cristià ijo a ells els considero bons budistes. [...] Buda ja va ense-nyar el respecte a les diferents tradicions i cultures. Lesdiverses religions van néixer en contextos i situacions di-ferents, però totes comparteixen la necessitat d’un reco-neixement i aprenentatge mutus.Per això,el fet de trobar-nos amb gent de credos diferents és d’una enorme aju-da. Les organitzacions interreligioses són tremendamentpositives. El Parlament de les Religions i el moviment in-terreligiós són cridats a un treball cada vegada més ac-tiu…»

a) Redacta un breu text en el qual expliquis què és el dià-leg interreligiós.

b) Enumera alguns dels beneficis de conèixer altres tra-dicions religioses.

17

Et proposem que elaboris el teu propi documental. Segueixaquestes pautes.

Tria el tema sobre el qual investigaràs. En aquest cas, etproposem que busquis informació sobre el Parlamentde les Religions del Món.

Busca documentació a internet sobre el tema.Per exemple:— Pàgines web que expliquin què és i la seva història.— Testimoniatges de participants en alguna de les ses-

sions.

— Imatges que puguin il·lustrar la teva exposició.

Organitza la informació i mira d’obtenir-ne conclusions.Procura respondre les preguntes clau:

Prepara un document en el qual sintetitzis la informació re-copilada i les teves conclusions. El document ha de tenirla forma més adequada al tipus de presentació que facis.

— Recorda de fer el treball amb correcció ortogràfica i pul-critud.No t’oblidis d’esmentar les fonts de les quals hasobtingut la informació.

Libro de las Leyes, redactat en temps d’Alfons X el Savi.

L’escola de traductors de Toledo

A la ciutat de Toledo es van concentrar, gràcies a la varietatde la seva població i a l’interès per les ciències, obres d’im-portants biblioteques del món àrab que recollien textos cientí-fics i filosòfics grecs. La presència d’aquests textos va permetreque es desenvolupés l’escola de traductors de Toledo: un conjuntd’estudis, biblioteques i persones (cristianes, musulmanes i hebre-es) que treballaven en la traducció de textos de l’àrab o del’hebreu al llatí.

L’escola va tenir la seva esplendor en els segles XII i XIII, i vapermetre que Toledo i els regnes hispànics es convertissin enels grans transmissors de la cultura clàssica a la resta de l’Euro-pa occidental.

mudèjar – mossàrab – muladí

hammam – miqvah – església – sinagoga – mesquita

què – quan – on – qui – com – per què

Tipus Word

Tipus Photoshop

Tipus PowerPoint

Editor de textos

Editor d’imatges

Presentaciómultimèdia

Treball monogràfic

MuralExposició

oral

Documentalista

13

14

15

16

17

A

B

C

D

Tipus de presentació

Activitats


18

Art

Mesquita de Bab al-Mardum o església del Cristo de la Luz | TOLEDO

ARQUITECTURA: La mesquita-església del Cristo de la LuzLa mesquita-església del Cristo de la Luz, també coneguda com a Bab al-Mardum, és una petitamesquita d’estil califal cordovès, situada en una de les portes de l’antiga ciutat andalusina de To-ledo. S’usava per a resar en arribar a la ciutat o en anar-se’n.

Va ser construïda a finals del segle X, segons el que indica la inscripció de la porta principal. Finsal segle XII va ser una mesquita, i el 1186 es va remodelar l’edifici i es va consagrar com a esglé-sia catòlica. En l’actualitat és un espai dessacralitzat.

Façana principal. Cúpules vistes des de dins.

Pintures romàniques del Pantocràtor.Interior de la mesquita.

9 8

5

6

123

47


Descriu les principals característiques de la mesquita delCristo de la Luz.

— Com expliques que una mesquita estigui dedicada a Crist?

Investiga sobre els tres tipus d’arcs que apareixen a la mes-quita de Toledo.Digues de quin tipus d’art és propi cadas-cun i quina comunitat religiosa solia usar-lo.

Formeu grups i busqueu imatges de sis edificis religiosos,dos de cada religió monoteista. Procureu que siguin depaïsos i estils diferents. Per exemple: Sant Pere de Roma,catedral de Notre-Dame de París, gran sinagoga de Jeru-salem, sinagoga de la Rykestrasse a Berlín, mesquita dela Meca, mesquita Blava d’Istanbul.

a) Organitzeu un àlbum que contingui les imatges delssis edificis.Descriviu cada edifici i expliqueu breumenton se situa i quin és el seu ús.

b) Anoteu els elements que tenen en comú els edificis decadascuna de les religions i la seva funció.

L’espai de l’església-mesquita del Cristo de la Luz va ser untemple musulmà i després cristià.

a) Enumera altres temples que hagin passat d’una con-fessió religiosa a una altra i en els quals es pugui veu-re el canvi en la construcció mateixa.

b) Creus possible que persones de diferent credo com-parteixin un espai comú com a lloc de pregària? Argu-menta la teva resposta i enumera casos en els qualssucceeixi.

c) Què opines del fet que un espai de culte es dediqui aactivitats culturals com ara concerts o exposicions?

A l’exterior s’usen simultàniament la pedra petita i el maóvermell. La façana principal té tres portes, cadascuna ambun arc d’estil diferent: de ferradura (1), de mig punt (2)i apuntat polilobulat (3). A la part superior de la façanahi trobem un fris decoratiu (4) d’arcs que s’encreuen i sesuperposen.

L’interior de la mesquita és un espai obert que s’articulaal voltant de les seves quatre columnes centrals. Les co-lumnes (5) i els capitells (6) van ser aprofitats de construc-cions anteriors.

Sobre les columnes s’alcen nou petites cúpules d’es-tructures diferents entre elles. La cúpula central és lamés elevada. La volta (7) té nervis gruixuts, disposatsper parells i que es recolzen a la cornisa deixant un espailliure en el centre.

La planta de la mesquita és de creu grega, inscrita en unquadrat, com en altres mesquites anteriors del segle IX.

Encara es conserven els frescos romànics de l’interior del’absis, del segle XII, quan ja era una església. Represen-ten una Majestat (8) envoltada del tetramorf. El més benconservat és la imatge mateixa de Crist dins d’una màn-dorla, que porta l’habitual llibre i beneeix amb la mà dre-ta. El fons de la màndorla (9) és de color blau amb es-trelles, tot representant la volta celeste.

19

de mig punt

de ferradura

apuntat

Les mesquites són els edificis religiosos de l’islam. Són centres per a la co-

munitat, la pregària i l’educació. Posseeixen dues parts: el pati exterior i una

sala interior per a la pregària.

Algunes mesquites estan decorades amb rajoles i fragments de l’Alcorà. D’al-

tres no posseeixen ornaments per tal d’evitar distreure l’atenció dels fidels.

La sala de pregària està orientada a la Meca i no hi ha bancs, ja que els fidels

s’estan drets, de genolls o postrats. El lloc principal de la sala de pregària és

el mihrab, una fornícula buida cap a la qual s’orienten els fidels.

18

19

20

21

Activitats


20

Filmografia• El 1984, milers de

refugiats africansarriben als campa-ments del Sudan.A instàncies delsEUA i Israel es posaen marxa un projecte per a portarjueus etíops a Israel. Una mare cristiana convenç el seu fill denou anys perquè digui que és jueu i així salvar-lo de la fam i d’u-na mort segura. El nen és adoptat per una família jueva sefarditafrancesa.Allà descobrirà l’amor, la cultura occidental i el judaisme,però també el racisme i la guerra als territoris ocupats per Israelals palestins.

TÍ TOL: Vete y viveDIRECTOR: Radu MihaileanuDADES: França-Israel (2005)

Música• Àlbum que recull música sefardita andalusina

en homenatge al cordovès Maimònides,pensa-dor jueu que va escriure en llengua àrab.

TÍ TOL: Maimónides, Edad de oro de SefaradAUTORS: Eduardo Paniagua i Jorge RozemblumDADES: Pneuma/Karonte

• Jueus, cristians i musulmans expressen la seva fe mésprofunda per mitjà de la pregària; celebren les sevescreences i les seves tradicions, i es comprometen amb elmón.

• Els creients senten la necessitat de comunicar-se amb Déu,de pregar. Els cristians resen el Parenostre,els jueus la XemàIsrael i els musulmans la Fàtiha.Les tres pregàries recordenque Déu és únic.

• Les religions monoteistes recorden,celebren i commemo-ren els esdeveniments més importants de la seva fe en fes-tes com la Pasqua jueva, la Pasqua cristiana o la festa mu-sulmana del xai.

• Els creients de les tres religions monoteistes dediquen partdel seu temps a plantejar-se el compromís amb el món ila societat, especialment en el Yom Kippur, la Quaresma iel ramadà.

Lectura• Llibre per a aventurers, apassionats de la vida i persones que

busquen la felicitat i la comprensió entre les diverses maneresd’observar la realitat.

El protagonista és un mu-sulmà de Granada que hade marxar després que laciutat sigui presa pels cris-tians. A partir d’aquí fala volta al món unint l’ex-periència d’Occidentamb la d’Orient.

TÍ TOL: Lleó l’AfricàAUTOR: Amin MaaloufEDITORIAL: Proa (2002)

ReligionsmonoteistesJudaisme

Xemà Israel

Yom Kippur

Pasqua jueva

Preguen

Parenostre QuaresmaPasqua cristiana

Celebren Es comprometen

Islam

Salà

Ramadà

Festa del xai

Cristianisme

Preguen

Celebren

Escomprometen

Preguen

Celebren

Es comprometen

Síntesi

Esquema

Recursos


21

1. Expressa en forma de frases els continguts de l’esquema de launitat que tens en la pàgina anterior.

2. Explica amb paraules teves què és la pregària per als cris-tians.

a) D’on prové la pregària del Parenostre? b) Resumeix-ne en dues frases la idea principal.

3. Explica en què es diferencien la celebració cristiana de la Pas-qua i la jueva.

4. Defineix els conceptes següents i digues la religió a la qual per-tanyen:

5. Comenta el tipus de compromís cristià que s’observa en la fo-tografia.

a) Com es compromet aquest voluntari amb els altres?

b) Quina relació pots establir entre la imatge i el gest de Je-sús de rentar els peus als seus deixebles?

c) Explica el significat de la frase estimar és servir.

d) Enumera altres formes de compromís que es puguin dur aterme.

6. Reflexiona sobre el cas següent:

a) Creus que l’Enric hauria d’anar-hi només perquè hi van elsseus companys? Per què?

b) Opines que el fet que l’Enric estigui impressionat és raósuficient per a deixar d’anar-hi?

c) Anota dos arguments que puguin ajudar l’Enric a decidirquè ha de fer.

7. Digues si les afirmacions següents són vertaderes o falses.Con-verteix les falses en vertaderes.

a) Durant el segle XI Toledo va ser una ciutat en què la convivèn-cia entre les religions cristiana, jueva i budista va ser moltproblemàtica.

b) Els banys rituals dels jueus s’anomenen hammam.

c) Per als musulmans l’aigua no era important i els banyseren lluny de les mesquites.

d) La religió musulmana requereix l’estudi de l’astronomia pera determinar la fi del ramadà.

e) L’escola de traductors de Toledo va traduir obres científi-ques del llatí a l’àrab.

8. Enumera dos avenços científics que es van produir a la Penín-sula durant l’Edat Mitjana i que mantenen algun tipus de re-lació amb la religió musulmana.

— Explica quina és aquesta relació.

9. Comenta aquest fragment del discurs de Benet XVI en l’Encon-tre amb les Organitzacions per al Diàleg Interreligiós a Jeru-salem, l’11 de maig de 2009.

a) Què suposen per als cristians les diferències entre les reli-gions?

b) Creus que les diferències religioses justifiquen les fric-cions entre persones o societats?

c) Anota actituds concretes que han de tenir les persones per-què les diferències religioses no siguin font d’enfrontamentsinó d’autèntica pau i d’una humanitat més justa i digna.

d) Creus que aquestes actituds són exclusives dels cristians?Argumenta la teva resposta.

Alguns voldrien fer-nos creure que les nostres diferènciessón necessàriament causa de divisió i que, per tant, com amolt s’haurien de tolerar. [...] Però nosaltres sabem que lesnostres diferències mai no s’han de presentar indegudamentcom una font inevitable de fricció o de tensió, sigui entrenosaltres o sigui, en un àmbit més ampli, en la societat.

Contràriament, ofereixen a persones de diverses religionsuna esplèndida oportunitat per a conviure en profund res-pecte i estimació, animant-se els uns als altres pels caminsde Déu.Tant de bo que,impulsats per l’Omnipotent i il·lumi-nats per la seva veritat, continueu caminant amb valentia,respectant tot allò que ens diferencia i promovent tot allòque ens uneix com a criatures beneïdes amb el desig de por-tar esperança a les nostres comunitats i al món.

L’Enric ha anat un parell de vegades amb els seus amics dela parròquia a l’hospital a visitar malalts que estan sols. Elsmalalts van estar molt contents,però a ell l’impressiona moltaquesta realitat. Els seus amics volen tornar-hi aquest cap desetmana, però ell no sap què fer.

sàbat – zakat – abstinència

Avaluació


Documents

és persones. Us ho asseguro: només que tinguéssiu fe com un gra de … · 2012-05-14 · có, Natzaret i Cafarnaüm. Va partir de Jerusalem cap a Egip-te, va visitar Alexandria