SA SELLASencelles. Associació de Premsa Forana de Mallorca. Num. 48 Gener - Febrer 1997. 350 pta.

SA SELLA

entourantC/. Sant Joan, 32 - Tel.: 87 05 83BINIALI - SENCELLES - Mallorca

DILLUNSTANCAT

especialitat en carns al forn de llenya i en cuina casolanaservici de banquetes i menú diari de dimarts a divendres

s'agraeix telefonar per reservar taula

Equip de Redacció ( ordre alfabètic ):

Franciscà Cirer CirerJoana Ferragut Fiol

Joan Bosco Florit HorrachJoan Florit Salas

Tomeu Morro OliverGuillem Mut Llabrés

Col·laboradors ( ordre alfabètic ):

Associació de Mares i Pares del CP can BriiMiquel Amorós Montserrat

BarramotAntoni Florit Florit

Margalida Llabrés FiolJordi Llabrés Sans

Miranda MiretJosep Ramis Ferrer

Es Rossinyol de PrimaveraSebastià Siquier i RamisGuillem Zuàzaga Llabrés

Jordi Zuàzaga Llabrés

Nota de la Redacció:Els articles d'aquesta revista expressen única-ment l'opinió dels propis autors.

Revista Sa SellaC/ Església, 3CP 07140 Sencelles - MallorcaE-Mail: xeremier@arrakis.es

TONIFF@balearcom.esPortada: Monument a Son Arrom de la Ctra.de Biniali. Qui ens pugui dir alguna cosa dequè és això, tendra un regal.

Dipòsit legal: PM 400-89Edita: Centre Cultural de Sencelles (1974) desde 1983.Imprimeix: Tirrena SACarrer J. GrisTel. 555212 Manacor

SA SELLA

EDITORIALEditorial conjunta Associació de Premsa Forana de

Mallorca

La premsa forana: de premsafolklòrica a premsa ignorada.

Des dels anys 1978-80, en que es treballavamolt per constituir i posar en marxa la nostraAssociació, fins a l 'actualitat han passat propde vint anys. Els objectius aconseguits des dellavors són molts i, tal vegada, el més impor-tant ha estat la consolidació i la unió de l'APFM(Associació de Premsa Forana de Mallorca).

Aquests darrers anys, el sòtil de publicaci-ons associades s'ha mantingut entorn de les cin-quanta, amb els alts i baixos propis d'una enti-tat tan diversa com revistes hi ha associades.Amb els anys, s'ha aconseguit que les insti tu-cions hagin participat d'aquest creixement iconsolidació, fins al punt que els ajuts econò-mics han pogut satisfer més d 'una revista encrisi. També és veritat que per als setmanarisaquests ajuts no han estat més que testimoni-als, i és en aquest aspecte on volem centraraquesta queixa.

La premsa diària de Palma absorbeix la pràc-tica totalitat de la publicitat que les gran insti-tucions públiques, Govern Balear i Consell In-sular de Mallorca, destinen per promocionar-se i/o donar a conèixer els seus objectius. Nodebades, la premsa diària forana rep, justament,les miques d 'aquests ajuts institucionals.

Fins el moment els polí t ics han firmat pocsconcerts econòmics amb l'APFM, la majoriaper la seva contribució a la normalització lin-güística, tot i que la premsa forana havia estatpeonera en aquesta tasca; la seva difusió actu-al en català és possible gràcies a l 'esforç comúde moltes de les publicacions associades. Cin-quanta revistes que, per mitjana mensual, su-men un total de 98.000 exemplars de tiratge, imolt més de difusió i lectura. I, encara, pareixque demanam diners en un cap de cantó ambun capellet de palmes. També som conscientsque la nostra premsa no pot viure determinada

pels ajuts institucionals i que ens hem d'espa-vilar: no dormir a la serena, com diuen pel po-ble.

Hem mantingut una fidelitat constant a lesinstitucions, que, molt sovint, no ens han va-lorat suficientment. A l 'hora de respectar elsconcerts, hem compli t i hem procura t serequànims amb tothom, i aquesta equanimitatha permès la unió dins l'Associació. Però, da-vant el futur imminent que ens espera, en quèla professionalització i la competència farantrontollar les petites revistes associades i lesque puguin néixer, cal pegar un crit ben fortperquè les institucions ens tenguin en comptea l'hora de distribuir els barems publicitaris quemarquen. Ho repçtim: la premsa forana no potser ignorada per les retallades pressupostàri-es. El nostre compromís va molt més enfora, ihem mostrat proves evidents de complir elsnostres convenis. Als pobles, on la premsa di-ària no tracta directament la informació i noté la fidelitat que ofereix la premsa forana,aquesta sempre serà una garantia per a les per-sones que hi viuen.

Esperem, aleshores, que amb vista a l'any queve,' les autoritats pol í t iques ho tenguin mésclar.

Olleria Ca'n BernadíC/ Gals Ollers, 5

Pòrtol

Fabricació de tota casta deceràmica pel foc, forn, siu-rells, decoració i jardineria.

Tel. 797898 - 602819

SA SELLA

Què és Internet?És una xarxa telematica hom hi podem tro-

bar tot tipus d'informació per exemple sobreel temps en mapes detallats, també hi podemtrobar informació sobre art, ciència, agènciesde treball, informatius i pels més aficionats al'oci, hi ha pàgines dedicades a la música, alcinema i revistes d'entreteniment per a tots elsgusts.

Per tenir accés a totes aquestes dades hau-rem d'emprar un ordinador o un PC amb unsmínims, com puguin ésser 16 Mb. de memòriaRAM i un Modem/fax intern o extern recoma-nable 33600 BPS. A més de tot això un servi-dor, és a dir (una empresa encarregada d'or-denar les diverses informacions perquè l 'usua-ri tingui més fàcil accés a les dades), ens hauràde concedir una paraula de pas (password), perpoder tenir accés, emprant Infovia (connectatsa Telefònica).

Una part important de la que hem podríemparlar molt són els nacionalismes, dins d'aquest

medi de comunicació universal que va sorgirde dintre de les tenebres de l'espionatge de laGuerra Freda entre les dues grans potènciestecnològiques d'aquest segle (Amèrica, i laUnió Soviètica).

INTERNET ALS PAÏSOS DE PARLA CA-TALANA

A Internet no existeixen fronteres. La nave-gació pel ciberespai no exigeix passaport. Elsestats es desdibuixen i les cultures, les perso-nes i les entitats prenen el relleu que els eranatural. Al món dels àtoms, seguirem essentespanyols mentre la Constitució ens ho orde-ni, però al món dels bits, podem optar per sersúbdits virtuals del nostre propi país.

Per això és que els governs de les diferentsComunitats Autònomes dels Països Catalansproposen l 'homologació de l ' identifïcatiu uni-versal català sota l 'abreviatura "et". Així tin-drem el nostre lloc no depenent de les sigles'es

Antoni Florit i Florit

Centelles i SencellesQuatre branques

Quatre branques d'ametller,primerenques, atrevides,just a primers de febrer,balancegen ja florides.

S'han posat un nou vestitcafit de petita flor,

ai! que coses que li han dital meli ull somniador.

Quatre branques han florit.Un vestit color de neu.

Llavi de flor com el teu.

Oh, quin goig dintre del meu pit,amb dolç balanceig han dit,quatre voltes, el nom teu!

Andreu Coll i Cruells. Tal com raja. Centelles

4

SA SELLA

¿T^ctuftlitat de ^encelles

Temperatura Plu,.,

10,8 °C

Desembre

Gener

Màxima

14,8 °C

14,0 °C

Minima

05,3 °C

05,9 °C

Mitja

10,8°C

09,8 °C

Total l/m2

115 I/m2

92 I/m2

Dia mesplujós

34 l/m2dies 6 i 7

38 l/m2 dia28

Mitja depluja

7,7 l/m2 en15 dies

10,2l/m2en9 dies

T*mp«r»tur*i I Plujel »ny 1996

Demografía:

%ux&K&t&:Desembre:

* Andreu Trobat Fernández, dia 7* Magdalena Alomar Adrover deca'n Mascaró, dia 7

"Defautciotta:

Desembre:ft Bartomeu Ramis Ferrer deca'n Racó. dia 4 als 88 anys.ft Adelina Morcy Alies, dia 9als 58 anys (natural de Ciutat).

Gener:ft Isabel Ensenyat Alomar deca'n Guixa, dia 30 als 71 anys.

Ttoc&i. Cap ni una.

Nota: Dia 9 de Novembre va néixer Mercè OliverVaquer de Ca'n Coranici

H Temperatura

üPkJJa

Gener Març Juliol S»t«mbr» Nov«mbr«

Guillem Zuazaga Llabrés„Margalida Llabrés Fíol

NaixementsNinsNinesTotal

5712

DefuncionsHomesDonesTotals

NocesJornetsRubertsSencellesTotal

044

8

1413

27

SA SELLA

Música ball.

Essent realistes hem d'admetre que a Espa-nya la música electrònica no ha gaudit mai demolt bona premsa dintre dels cercles de la mú-sica popular.

Al referir-me a la música electrònica ho faigtenint en compte el gran espectre d'estils i vi-sions que aquest terme abraça, passant deltechno a la música dance sense oblidar el hip-hop o el rap.

Aquesta definició que li donam és molt pri-mària i servirà pere n t e n d r e ' n s senseque ens haguem deperdre dins un oceàde terminologies quede cada dia es va fentmés i més gros. Faun parell d'anys pa-raules com trip-hop,ragga-miiffin o dub,no tenien cap signi-ficat. En canvi, ara,són peces angularsd'una cultura musi-cal que de cada diavan agafant més for-ça.

Pareix un contra-sentit, però l'estatespanyol, juntamentamb Alemanya, és elpaís europeu on mésdiscos de ba l l espremsen. Perquè esven tanta música deball i té tant malapremsa?. Supòs queus haureu fixat que aEspanya el que esven és el Boom-Mix-te das ciien-tolal.

És a dir, cutre-bacalao creat per discotequesde Benidorm, i d'aquí li ve la mala imatge aaquest tipus de música.

Per tant, la revolució que ens toca viure afinals del 90 i mirant cap al segle XXI és la dela música popular enfocada cap a les pistes de

T~

Si a principis dels 90 ens tocà viure el naixe-ment d ' u n c i r cu i t de pop i n d e p e n d e n t ,l'assignatura pendent que tenim ara és la de lamúsica de ball.

Pareix que no caldrà esperar deu anys per-què anem per feina i s 'intenti acostar la músi-ca electrònica al públic.

De cada vegada són més freqüents els clubson es "pinxa" música dance, també de cada copsón més conegudes revistes dedicades a la

música electròni-ca i també pareixque revistes ja es-t ab l e r t e s en elmercat han obertels ulls al fu turdonant cada diamés espai en lesseves pàgines aaquest t ipus deproposta.

Els artistes depop van canvianta q u e l l a cara dedespreci enversals nous gurús dela tecnologia perun gest d'acosta-ment , i de cadadia s ' interessenmés pels ordina-dors i elssamplers.

Alguns, inclus,deixen les sevescançons en mansalienes perquè si-guin remesclades,com és el cas de

Le Mans o Sexy Sadie que deixaren que BigToxic o Vanguard en fessin de les seves ambla seva música.

Un al t re exemple seria el cas del grupSilvania, que passà del pop a la música de ball.El seu darrer disc està remesclat per autènti-ques figures de la música techno britània com

SA SELLA

Autrechre, Seefeel o Scorn

Silvania varen actuar al Festival Internacio-nal de Benicàssim davant unes vuit mil perso-nes amb estrelles tan consagrades com Orbi-tal (un dels déus de techno m u n d i a l ) oChemical Brothers. Sens dubte alguna cosaes mou dins el panorama musical espanyol.

Conscient de tota aquesta agitació ho són elsresponsables de la gira Cosmosound, que a fi-nals del mes de Gener es proposaren organit-zar una mini-gira per tres ciutats espanyolesamb la finalitat de mostrar al públic una partdel que és la música popular d'avantguarda.

Cosmos és un petit segell discogràfic associ-at a una promotora de concerts (produccionesanimadas) i a la revista Disco 2000 (publica-ció líder en el panorama dance espanyol). Totsj u n t s s 'han proposa t que a Ba rce lona ,Guipúscoa i Madrid puguin veure artistes comVanguard o Parafonk i a disc jockeys comKosmus, Sideral o Pez.

L'empresa ens mostra les possibilitats que pottenir la música de ball a Espanya.

No és que sigui una cosa com per llançar co-ets. Encara fa falta treballar molt i crear can-çons amb una personalitat pròpia i no limitar-se a assimilar les modes que venen de fora.

Però si hi ha algú que ha estat pioner i cons-

cient a Espanya del que és la música dance iles seves possibilitats, aquest algú té el nomsde "Olvido Gara (Alaska)" i "Nacho Canut".Des de ja fa molts anys estan intentant generarun moviment musical relacionat amb la culturade la música de ball. Qui no coneix "bailando,me paso el dia bailando..." varen ésser els pri-mers o els únics en assimilar l'Àcid i des dejafa un temps deixaren de banda Dinarama i esvaren embarcar amb un projecte que es diuFangoria, consentint passar a l'anonimat tot percontinuar la seva creuada ignorant a tots elsqui els acusen de frívols o hedonistes.

El futur està en mans de les màquines i lamúsica del futur qui la tocarà?.

Tomeu Morro Oliver

PUB

senceHes—tf C« *> »ti l u r. i û . *û

Deu Anys de Vida

Fa onze anys que podíem llegir a les pàgines del número 7 de Sa Sella corresponent a les festesde Santa Águeda de 1986 una entrevista amb el senyor bâtie sobre els projectes municipals :arreglar la carretera d'Inca, construir cases al corral del quarter, adequar l 'antiga Casa de laVila com a Casal de Cultura i edificar un mercat cobert. També hi trobam un article sobre comera Sencelles temps enrera, l 'any 1930: els sencellers sumàvem 3.056 persones, que es repartiende la següent manera, 1.829 de la vila, n 'hi havia 453 a Biniali, 77 ruberters, 46 jornaters, 44cascaners i els de Sonarrossa érem 33. També hi ha una crònica sobre la tasca del Centre Cultu-ral de Sencelles.

Sa Sella Deu Anys

SA SELLA

125e Aniversari de lamort del Rector

MolinasL'escrit d'avui, encara que sigui una mono-

grafia biogràfica, no pretén ser un article mésde la secció De Sencelles : sencellers, que ofe-reix aquesta revista. Ja t inguérem ocasió ennúmeros passats, (Sa Sella n. 39, d 'abri l-maigde 1995), de dedicar aquesta pàgina al perso-natge que ens ocupa. Avui pretenem consagrarunes ratlles al qui fou rector de la nostra Par-ròquia i co-fundador juntament amb la beataFrancinaina, del Convent de la Caritat : el Rvd.Sr. D. Joan Molinas i Amengual.

Don Joan Molinas Amengual,de Sencelles, el Rector,vostre Pare Espiritual,

també del Convent n'és fundador.

Ara, en l'avinentesa d'haver celebrat el 125èaniversari de la seva mort, volen ésser aques-tes paraules un sentit homenatge al rector. Algúha di t , i amb mol ta raó, que la f igura deMolinas, dins la tasca de la Fundació fou in-dispensable i que Sor Francinaina, fora ell, nohauria pogut dur a terme la gran obra.

Joan Molinas i Amengual, va néixer a Ciu-tat, dia 7 de novembre de 1811 i fou batejatl'endemà en el Baptisteri de la Seu de Mallorca.Era el primogènit de cinc fills, fruit del matri-moni que formaren D. Pere Josep Molinas iBunyolas, i Dona Maria Magdalena Amenguali Amengual. La família Molinas provenia de lavila de Santa Margalida, allà era distingida perla seva posició social, cultural i religiositat. D.Pere Josep era Doctor en ambdós drets ; unagermana seva, Sor Antònia Molinas, era mon-ja carmelita del Convent de Palma ; un germàdel senyor avi, era Canonge de la Seu, D. PereJosep Molinas i Torrens ; així mateix, dos co-sins germans del pare del Rector, D. Pere Josepi D. Joan Molinas i Roca, eren sacerdots, i elsegon, a més, beneficiat de la Seu. El nostrepersonatge, no se sentia lluny de seguir el camívocacional del sacerdoci.

L'any 1820, el matrimoni Molinas-Amenguali la seva descendència, que residien a Ciutat,

seguint el canonge D. Pere Josep Molinas iTorrens, es van domiciliar a Sencelles. Totsjunts residien a la mateixa casa, situada en elcarrer Major o des Cap d 'Amunt, -avui de SorFrancinaina-, que hom coneixia per cas Canon-ge i més tard per can Molinas, avui can Ramis.

L'oncle canonge morí a Sencelles l 'any1829, mentre tant la família Molinas havia con-quistat l 'estimació i respecte dels sencellers.Des de l 'any 1822, D. Pere Josep Molinas iBunyolas, formava part de la Junta Local deSanitat i l 'any 1827 fou nomenat advocat de laCasa Consistorial.

En aques t a època, D. Joan Mol inas iAmengual, va començar la seva formació sa-cerdotal ; acabats els estudis humanístics, es-tudia tres anys de filosofia (1824-1827) i dosde teologia (1828-1830) a la Unive r s i t a tLul·liana de Mallorca. Hagué d'acabar els es-tudis formatius al Seminari Concilia de SantPere, a causa que per reial decret de dia 3 degener de 1830 fou suprimida la dita Universi-tat. Des de 1830 a 1835, sota l'ensenyança deprestigiosos catedràtics va estudiar els cinccursos de teologia que li mancaven per acabarla carrera. Coronat feliçment el setè curs, fouordenat de sacerdot dia 19 de desembre de1835.

Dia 17 de juny de 1843 es nomenat vicaride la Parròquia de Sencelles. Poc temps des-prés, el que primer fou vicari president en seuvacant i després ecònom, D. Antoni Contestí,sol·licitava la dimissió del càrrec , que li fouadmesa per la Cúria Diocesana. Dia 29 de juli-ol de 1843, el Sr. Molinas, es nomenat succes-sor del Sr Contestí, amb el mateix títol d'ecò-nom. En aquest moment li es encomanada totala direcció de la Parròquia, tant espiritual, commoral, com material, etc. Tota la vila se sentícontenta pel nou nomenament i la CorporacióMunicipal en nom de la mateixa, dia 2 d'agostdel mateix any enviava un comunicat al vicarigeneral i governador de la Diòcesi en seu va-cant, D. Josep Amengual i Hernández, mani-festant les gràcies i acceptació cap al nou ecò-nom ; el document es van signar el Sr. Batle,D. Pere Ferrer, i el Secretari, D. Bartomeu Fiol.

Joan Molinas, aleshores ja s'havia guanyat

8

SA SELLA

l'estimació dels sencellers, i era precís comen-çar la tasca tant en bé de la Parròquia, comamb el poble sencer. Fou una persona compro-mesa amb el seu càrrec i empenyat a millorarel que requeria millorança. El nou ecònom hoprocura tot. Es conserven moltíssims escritsque ens revelen la seva personalitat ; sermons,platiques, llibres sacramentals, i de comptes -molt pulcresi detallats- i l ' interessantissima"Breve noticia de las ocsas mas notablesrelativas a la Iglesia Parroquial desde el 29 dejulio de 1843, en que fui nombrado economode la misma". L'escriptura, cal·ligrafia i con-tingut, ens mostren una persona conscient dela vida social de llavors ; compromesa a can-viar tot allò negatiu ; a exalçar la religió catò-lica ; etc. Professava gran devoció del cultediví, fins al màxim, conforme a la situació eco-nòmica i a l'estil i gust barroc de l'època.

La vida parroquial anava seguint amb el seuritme. El clergat parroquial constituït eb la re-verenda comunitat, col·laborava en la tasca

pastoral de l'ecònom. El nombre de sacerdotshavia minvat notablement, havia passat d'unavintena de capellans a finals del segle XVIII auna desena l'any 1849.

En aquesta època mancaven pocs anys perla gran fundació del Convent de la Caritat ;però no ens avencem i anem per parts.

Joan Molinas, se sentia unit amb D. RafelCaldentey i Perelló amb una constant amistat.Ambdós eren d' igual educació i família, enposició cultural, social i de religiositat. Ales-hores, D. Rafel i un germà seu, el P. PiusCaldentey, amb altres sacerdots s'havien unitamb Monsenyor D. Francesc Ignasi Cabrera iGonzález de Aguilar, de la Companyia de Jesús,i organitzaven la Missió Popular que predica-ria per tots els indrets del solar mallorquí.

Continuarà al proper número.

Jordi Llabrés Sans

Sencelles, municipi pilot?

CARGA

DESCARGA

9

SA SELLA

Plaça km. 0A Sencelles des de sempre hi ha hagut el cos-

tum de fer excursions o passejades pels vol-tants del poble. N'hi ha que són vertaderamenttot un clàssic de l'estirar les cames. Com perexemple anar a fer la volta del Bisbe. N'hi hade més modernes i amb noms mimètics, la vol-ta del Papa.

També hi ha entitats que organitzaven o or-ganitzen sortides, com l 'antic grup excursio-nista del Centre Cultural de Sencelles, l'Asso-ciació de la tercera edat, els amics de la sego-na edat, la pa r ròqu ia o el C lub Cic l i s taSencelles amb la seva cicloturistada anual, etc.

Per tant desprésde dit tot aixòpodeu comprovarque el temad'aquest articleno és nou ni ori-ginal. Jo nomésvull col·laborar iajudar a omplir larevista . PlaçaKm. O t r a c t a r àd'això, què po-dem veure i peron passam en ferpassejades quetenen com a puntde partida la Pla-ça.

En aquesta oca-sió l'excursió que feim partint de sa Plaça téun recorregut total de poc més de 8 quilòme-tres : anam i tornam de Biniagual.

Sortim de la Plaça havent admirat els frontisrestaurats de can Maiol i de la Rectoria. ASencelles realment tenim una plaça estranya.No és gran ni petita, no es rodona ni quadra-da, no és plana, però tampoc té un pendent moltpronunciat. En definitiva una cosa rara. Si heuanat seguint les pàgines de Sa Sella haureucomprovat com al llarg dels temps, la plaça haanat canviant, mantenint emperò l'església i el

campanar com a referent principal. Un cam-panar necessitat de mà de metge però que enla seva robustesa mostra els set cossos, la bal-conada balustrada i el remat octogonal.

Començam la caminada cap a Biniagual aga-fant el carrer de l'Església. El carrer més ven-tós de tot el poble. El fet d'estar orientat capal nord i que s'estrengui vora el campanar faque el vent quedi encanonat i paresqui que bufasempre més fort. Passam pel costat del portalmajor de la Parròquia ( per a més informacióconsultau —»Sa Sella n. 8) o portal dels homesconstruït l 'any 1738 que té dues pilastres i unàtic amb un medalló representant sant Pere iamb l'escala d'accés de 1888. Més envanttrobam ca's vicari -edifici cultural on s'hi fanclasses d'anglès, hi ha Sa Sella, l 'antic Club

d'Espai desPla...-, ca'sCapità -seude la Funda-ció Oliver-,i la posadade la pos-sessió deJornets-seude TVS-.Com veis estracta d 'uncarrer bencultural !

C o n t i n u -ant pel nuclimés antic dela vi laarribam fins

a un creuer : davant hi ha el camí del pou ma-jor i l'escorxador, i a l'esquerra una raconadaque forma la base i la torre del molí de casFerrerico, a la dreta hi ha el carrer del RectorMolines que agafarem ( en aquesta mateixa-»Sella trobareu un article sobre aquest ecò-nom senceller). Avençant trobam la intersec-ció amb el carrer de Son Arrom, el casal decan Calent i can Garrover amb les seves fines-tres geminades. Davant l'antic teatre hi ha elcarreró del capità amb el molí de can Masca-ró. Continuarà...

J B F

W

SA SELLA

Biniali l'any 1789

loi ulano

Darrerament està de moda escriure guies so-bre viatges i rutes. Però aquesta febre actuals'ha de dir que té precedents des de fa moltsd'anys. De fet com vos imaginau que va veureBiniali l'any 1789 un viatger ? Llegiu aquestarticle i ho sabreu.

Té (Sencelles) un llogaret de menor conse-qüència i de 73cases no cont i -gües, encara quea jun tades a unserralet o pet i taaltura on hi ha unaesglésia pe t i ta ,que es fabricà alsegle passat i foubeneïda i conclosael 1675 dia 27d'octubre. Constade 13 vares del la rg , quat re elpresb i te r i i vu i td'ample. La sevafàbrica de canó devolta, de pedra or-dinària mares so-bre tres arcs rec-tes, llunetes apun-tades i tancades enels entremitjos i elp resb i te r i ambpetxina llisa.

aicajrïtffí fíft-aíCaynnf <fiu €&&• &*^\y t If

gueix la Mare de Déu del Rosari, imatgepetiteta amb decoració de quatre columnes,relleus a l'antiga amb daurat i colors i llençospetits dels Misteris, tot regular i ordinari. I,darrerament, la de les Beneïdes Ànimes, ambnomés un sant Crist, pintat en petit nínxol, duescolumnes i dos pilars amb altres dos a la defi-nició amb llenços i daurada tota, aquesta úni-

cament entre totesles e smen tades .Està assistida d'uncapellà vicari súb-dit del rector deSencelles.

rStM&t ¿-ió*tnonttuAociU /i^^feX, „i*.**/*

nLj^.-uiiLxTio g^ t JL» . fte¿ i «i«*<á«.3i <*•*•••« #

-r^ r.i^íXJ«.

' '' '-*'.

I -~* '„jtm. ;>Ac i.

ai, O <*uou> IK> u».

jrilSlJífo -j fri0££¿72

,;•«*. JWÍ&èj-' /' L

aaxío fit /Ai, uJiu t.

tt ¿turma ifafaj.. , '' J.i

z.- AC "»J trjUtSiL' >

'i-'L «..«.».r.- ,;rn• t ', '

... ftJtJiX F! i-tMA, l'í < -.'

• < ."•---.^òuíro t' ALctiJ. :«'' .., 1 . f ;•

.. '-xt.í I I ^t- í •*¿li¿ £;

^•j.T>.i. j.'íifc aL-tjuf-

^j un» fmrio f*nj)i

iti >jí. ¡orí- deïM. /í«J

C-í* ivt.a r jjja'tjttí*

1 firat «vr.i-.. ¿t. ítauíit^f ^

i,¿.JÁ.S~*S'™4£

i «?::T^n^í,ó! -t.-_^A ^

:̂ H.|

LüXi

Al costat dret téla primera capella dedicada al gloriós santJosep pintat en llenç i relleus de fusta, i figuraespirals imitant a quatre pilars. Segueix la se-gona porta molt petiteta. I després la capellade sant Vicenç Ferrer, en llenç pintat ordinari iquatre pilars daurats, llis i pla o espaiós. L'Al-tar major, de només fustam vell, conté quatrecolumnes entorcillades. Tres llenços vells, sen-se definició, i el gloriós sant Cristòfol el seutitular. Segueix al costat de l'evangeli la cape-lla de sant Bernat, el mateix que la de santVicenç ja esmentada. Només te aquesta mésque alguns colors reglasat o sobredaurat. Se-

Sota té una espla-nada amb un rieroli un pou. El terrenyja pa r t i c ipa enqualque cosa delsarbres de la munta-nya, amb moltes fi-gueres que la neuesmentada destros-sà.

Nota posterior :

El Ms. deM o n t s e r r a ta c o m p a n y àaquesta descripcióamb un petit dibuixde l 'església deBiniali. Per la seva

part Bover afegí : Pel ponent te el llogaret deBiniali, població de 100 cases amb església eri-gida en sufragània pel bisbe Nadal i dedicada asant Cristòfol l'estàtua exempta del qual ésobra d'Antoni Josep Llabrés Mudoy natural deSencelles que morí el 1826. Aquest lloc, jun-tament amb el de Biniferrí, que és una reunióde cases, i Castell d'Amos, ..., són baroniesdel comte d'Aiamans.

Documentació extreta de l'entrada "Censellasy su término" del Viaje a las villas de Mallorcade Jeroni de Berard 1789.

Miranda Miret

untare"

//

SA SELLA

NoticiariUn any més es va fer la tradicional festa anu

al del Col·legi Públic can Brii per celebrarNadal a les instal·lacions del poliesportiucobert amb la participació de tots els cursosd'escolars.

Les eleccions celebrades per a la constitu-ció d'una nova junta directiva de l'Associa-ció de Mares i Pares d'Alumnes (AMPA) delCol·legi Públic can Brii de Sencelles varendonar com a resultat la renovació dels seusdirectius. Els nous dirigents han arribat ambnous aires i ganes de fer feina. Ja han orga-nitzats cursets de cuina, escacs, informàti-ca, psicomotricitat, tall i confecció, etc.

L 'Agrupació F o l k l ò r i c a Es Jonc deSencelles va esser la protagonista d'un pro-grama de ràdio de l'emissora municipal deMarratxí, Ràdio del Pla de Na Tesa dia 21de desembre.

Un calendari per al nou any fou el regal denadal de l 'ajuntament. El calendari conté re-marcades les festes que fan referència aSencelles, Biniali, Ruberts i Jornets. Està il--lustrat amb fotografies de Gaspar Valero iMartí sobre vistes i monuments del municipi.

Durant aquest mes s'iniciaren per part delConsell Insular de Mallorca a la carretera deBinissalem a Biniali unes obres de reasfaltat imillora d'alguns revolts. També es varen re-prendre les obres de sanejament del nucli deBiniali amb les síquies laterals (Carrer de laGlòria, Sant Llorenç, Molí, etc) de la canona-da que es va instal·lar l'any passat.

Dia 13 de desembre es va procedir a la sig-natura d'un conveni de col·laboració entre elConsell Insular de Mallorca, presidenta MariaAntònia Munar, i l'Associació de Premsa Fo-rana de Mallorca, presidida per Miquel Com-pany.

Des del passat mes de desembre el ConsellInsular de Mallorca i Unió de Pagesos han llen-çat una campanya per fomentar el consum deproductes agraris mallorquins. Entre les diver-ses accions de la iniciativa destaca la presèn-

12

eia d'una caravana-exposició de productes delcamp de Mallorca que es passeja per tots elsmercats de l 'Illa amb el lema "Consumeix pro-ductes de la nostra terra. Sembram Mallorca".

Dissabte 21 de desembre s'aprovaren elspressuposts de l 'ajuntament de Sencelles perl 'any 97 que contemplen una pujada de quasiun cent per cent per als regidors i d'un 400 percent per al batic. Al mateix plenari es restituï-ren els càrrecs a Ventura Rubí.

La Coral Sor Francinaina de Sencelles vaparticipar a la trobada els Cors de Mallorcacanten nadal dia 22 de desembre a la Basílicade Sant Francesc de Ciutat interpretant con-juntament amb la Coral Euterpe quatre com-posicions.

La Comissió de Cultura i Patrimoni Històricdel Consell Insular de Mallorca té previst ator-gar per enguany una subvenció perquè es pu-gui procedir a la restauració de la capella deSant Josep de Jornets.

Dia 28 de desembre, a l'església de Sant Perede Sencelles, i l 'endemà dia 29, a l'església deSant Cr is tòfol de B i n i a l i , la Coral SorFrancinaina de Sencelles oferí una mostra delseu repertori en sengles concerts inclosos dins

SA SELLA

el Pla Pilot de Normalització Lingüística de laLlengua Catalana a Sencelles.

Dia 30 de desembre l 'Agrupació FolklòricaEs Jonc de Sencelles animà les compres nada-lenques dels visitants del carrer 3 1 de desem-bre de Palma, que celebrà un parell de dies defesta per festejar el cap d'any

El dia de cap d'any el patge dels Reis d'Ori-ent recollí a l 'entrada de la Casa de la Vila lescartes dels nins i nines sencellers, anunciantl'arribada de Ses Magestats per dia 5. Un altreany més els tres monarques màgics se'n recor-daren de Sa Sella duent-li un regalet. Un anymés els Reis també arribaren a Biniali per ini-ciativa del Pub s'Aguait.

Al plenari celebrat per l 'A jun t amen t deSencelles de dia 3 de gener el tema de més in-terès tractat fou la concessió del permís per-què el batle pugui signar un conveni amb laConselleria de Presidència sobre les obres del ' acol l iment dels pe l eg r in s de la BeataFrancinaina que es vol bastir a la zona de SonCompany.

A principis de gener vasortir al carrer el núme-ro 3 de la Revista de laMancomunita t Pla deMallorca. A part de do-nar les adreces i telèfonsdels serveis de l'entitathi ha reportatges sobreles excavacions deCostitx, els Cossiers, elgrup d'esplai de SantaEugènia, etc. No hi hacap article sobre el mu-nicipi de Sencelles.

EI cor parroquial tam-bé oferí concer t s encompl imen t del ques'havia compromès alPla Pilot : a Ruberts,Sencelles i Jornets.

El Consell Insular de Mallorca ha decidit aug-mentar fins a dues quarterades, la superfíciemínima que haurà de tenir una finca per poder

construir-hi. Aquesta nova normativa afectaràa Sencelles, encara que per al terme municipalsegurament arriba tard quan ja s'han fet cara-mulls de desastres a fora vila.

La Mancomunitat Pla de Mallorca ha convo-cat les II Jornades d'estudis locals que es des-envoluparan a l'ajuntament de Porreres del 13al 16 de Març amb els temes : Porreres, el medii la gent, i El vi, passat i present.

Dia 11 de gener l'Agrupació Folklòrica EsJonc celebrà una festa al Poliesportiu Cobertper agrair al Consell Insular de Mallorca laconcessió d'un ajut per a la compra del nouequip de so. L'acte comptà amb la presènciade la presidenta Maria Antònia Munar.

El foguero de Sant Antoni va esser un anymés organitzat dia 17 de gener per l'Associa-ció de Pares i Mares del Col·legi Públic canBrii de Sencelles i comptà amb l'actuació d'EsJonc. També hi va haver una exposició de glo-aats fets pels alumnes del col·legi, Tampoc nofaltaren les tradicionals beneïdes d'animals. ABiniali la cita fou dissabte dia 18 amb un fo-guero i la música de Guitarres i Castanyetes.

Dia 17 de gener l ' ag rupac ió d ' e lec to rsSencellers Independents (SI) va fer públic uncomunicat on exposaven la seva postura sobrela marginació de Sencelles en el Pla d'Obres iServeis del Consell Insular de Mallorca per a1997. Els SI volíem contrarestar les acusaci-

~7s

SA SELLA

ons del Batic que els culpava d'aquesta pèr-dua de subvencions.

Dia 18 de gener l'Ajuntament de Sencellesconvidà, a la finca d 'agrotur isme de SonXotano, a un dinar a tots els regidors, funcio-naris i demés empleats mu-nicipals. La menjada anu-al de companyonia nor-malment se celebra al vol-tants de Nadal.

A partir de mitjans degener les o f ic ines del ' a jun tamen t romandrantancades tots els dil luns iúnicament funcionarà elregistre general. Aquestamodificació de l'horari vemotivada per l'incrementde servicis dels dissabtesque ara serà un dia com-pletament feiner per l 'administració local aSencelles.

Dia 21 de gener es va celebrar la reunió de laJunta Local del PP de Sencelles en la qual elsafiliats havien de procedir a la seva renovació,una vegada celebrat el congrés insular del par-tit. Diversos problemes i enfrontaments exis-tents entre les dues tendències del PP local(venturistes i cavalleristes) varen fer que esposposàs la votació.

Una bona partida d'associats al Club del pa-drins de Sencelles anaren d'excursió dia 25 degener a la zona de Magalluf i voltants.

S'està estudiant la possibilitat de construirponts als camins municipals de Montuïri, alcostat de sa Torrentera sobre el torrent deSol ler ic , i de Muro sobre el t o r r en t des'Estorell a la zona de cas Jutge, es RafalGarcés.

A partir de dia 28 de gener, la numeració delstelèfons de Sencelles varià. Tots els abonatsque tenien els números que començaven amb591 canviaren per 872. Feia uns deu anys queSencelles tenia assignada la numeració 591, jaque abans el servici es donava a través del 512o 511, i tres xifres més.

Encara que Sencelles fos l 'únic municipi del'Illa exclòs del Pla d'Obres i Serveis del Con-sell Insular de Mallorca, ja que l 'ajuntamentno va presentar cap projecte perquè fos sub-vencionat, al final també rebre una aportacióprovinent de sobres d'obres. Els municipis del

Pla de Mallorca, Comarca d'Acció Especial,rebren uns extres de 90 milions de pessetes.Sencelles amb els 12 milions que li toquin faràobres al pou i conduccions que han de submi-nistrar d'aigua Biniali. L'excavació d'aquestpou ha estat altra vegada motiu de polèmicaentre el batic i el regidor del seu grup VenturaRubí, qui defensant els drets de la seva empre-sa d 'a igües reclama els seus drets sobrel'abastiment de Biniali.

Si teniu fotos interessants, treballs escolars,informació sobre possibles reportatges i arti-cles, notícies sobre persones i llocs referits aSencelles, no vos priveu de comunicar-ho a SaSella i així tots en sabrem més sobre el nostremunicipi.

Un curset organitzat per la Conselleria deTurisme i un centre d'estudis sobre conscien-ciació de la població cap els agroturistes no vapoder celebrar-se a Sencelles a mitjan mes defebrer davant la desídia i la manca de col--laboració de l 'Ajuntament.

El grup de rock local Insect Cream va parti-cipar al tercer festival organitzat per la revistaYouthing a ses Voltes de Ciutat divendres dia24 de gener. Dia primer de febrer actuaren a

14

SA SELLA

un pub de Binissalem. El Club de Persones Majors de Sencelles orga-nitzà una berenada al seu local del carrer AntoniJosep Llabrés Mudoy dia 9 de febrer.La Conselleria de Turisme del Govern Bale-

ar té previst per enguany destinar una partidade 20 milions per al projecte de convertir l'an- dia Ì 2 de febrer per aprovar els comptes muni-tic quarter en una escola de turisme rural. El cipals dels anys 93, 94 i 95.

L'Ajuntament celebrà un plenari extraordinari

projecte està subvencionat pel segon pla d'em-belliment de les zones turístiques.

La Mancomunitat del Pla de Mallorca ha co-mençat, a proposta del batic de Santa Eugè-nia, una prova pilot a 4 pobles, entre d'ellsSencelles, sobre el menjador social a domiciliper als majors.

Per les festes de Santa Águeda, Es Jonc foul'amfitrió de dues altres agrupacions tambéafiliades a l'Associació d'Agrupacions Folklò-riques de Mallorca, elsgrups Aires de Pagesiade Sant Joan i l 'Estoldel Coco de Llosetaanimaren la ve t lada .També per la festa esfeu la rifa de l'Associ-ació contra el Càncer il'endemà el concurs decarrosses.

La festa dels DarrersDies es va celebrar aSencelles amb una ruetainfantil organitzada perl 'Ajuntament i un so-par-ball dels SencellersIndependents al Cellerde can París dissabtedia 8 de febrer.

El grup d'acció social dela Parròquia de Sant Pereva organitzar una recolli-da de roba usada dia 22 defebrer.

Aquest mateix dissabte larevista Udol de Llubí vacelebrar un festival musi-cal per recaptar fons perla zona dels grans llacsafricans. Un grup d'afec-c ionats a la música deSencelles hi participaren.

Si la vostra entitat, grup,institució, club, associa-ció o agrupació fa activi-tats i voleu que surtin re-

f l ec t ides sobre el no t i c i a r i de Sa Sella,comunicau-nos-les i puntualment apareixeran.

Els actes centrals de les Festes de la BeataFrancinaina Cirer varen esser un anys més lescelebracions de les misses i l'ofrena floral almonument.

Dia 1 de març el Club Ciclista Sencelles va ce-lebrar el seu ja tradicional trofeu aniversari ambuna gran expectació i gran nombre de corre-dors inscrits.

15

SA SELLA

Per dia 9 de març va estàprevis t per par t del'Associació de la TerceraEdat de Biniali de realitzaruna excursió a la zona deCapdepera i Cala Rajada.

Agència de Selleters

Presentació ClubEl passat dia 22 de febrer es presentà el Club

Ciclista de Sencelles en el Poliesportiu quecompte de nou amb el recolzament de Ca'nPau es Gomer.

Per la temporada actual la plantilla està com-posta per:

Gabriel Bauzà Sastre, Juan Manuel MorenoMuñoz. En Master 30 (30 a 39 anys):JoanAntoni Abraham Sampol, Carlos AbrahamSampol, Juan Amengual Bergas, BernardoFranco Franco, Juan Franco Franco, RafaelMartín, José Maria Payà Galindo, GabrielRamón Oliver. En Master 40 (40 a 49 anys):Luís García Montes. En Master 50 (50 a 59anys) Fermin Andrés de Anta.

Junta Directiva: Llorenç Jaume Horrach,President. Antoni Cañellas Vicens, Vice-pre-sident i director esportiu. J. Manuel MorenoMuñoz, Secretari. Jané Sutcliffe, tresorera.

Ciclista SencellesL'equip s'ha entrenat cada cap de setmana des

de principi d'any per estar preparat per la tem-porada que començà el 23 de febrer, amb unaprimera victòria. Té previst participar a la vol-ta internacional a Eivissa per pasqua. Despréscomençarem les carreres "Gran Premi de laCaixa. XIII Pla de Mallorca" durant el mes demaig.

Sencelles no compta amb una etapa pròpiaenguany. Hi ha només cinc etapes atorgades perla Federació, havent-hi deu clubs organitza-dors. Però s'espera que algunes de les restantsetapes passaran pel nostre poble. L'any passatfou un any éxitos pel CC Sencelles i esperamque enguany encara ho serà més amb els nousreforços.

Jané Sutcliffe

16

SA SELLA

Qui dies passa, anys empeny !

Les fotografíes d'aquesta ocasió la veritat és que no són massa antigues ni hi podrem apreciarmolts de canvis. La imatge més vella està presa de l'entrada Sencelles del Corpus de Toponímiade Mallorca de Josep Mascaró Pasarius Tom III de l'octubre de 1964. A la foto veim la devalladadel carrer des Rafal just des de la creu. A les façanes no hi ha tant de cables ni fils de corrent,això sí, l'antiestètic rètol d'una marca d'electrodomèstics ja embrutava la magnífica façana decan Bonet. La foto més recent és de Jordi Zua'zaga Llabrés de l'any 1996 i evidentment hi hamolts més cotxes. Si vos fíxau bé, per les ombres veureu que l'antiga està feta durant el matí ien canvi l 'altra és de l 'horabaixa.

JBC

~ff

SA SELLA

BruixeriesAnimes i Cases de sa Por

Dins d'aquesta categoria hi entren els espe-rits dels avantpassats, els "manes" o "perrates"dels romans, que representen la presència delsavantpassats i familiars difunts. També sónaquelles altres presències intangibles, que noagafen cap forma concreta, però que ens por-ten el vent gèlid del més enllà i, els esperitsque encanten llocs sencers com a representa-cions d'ultra-tomba. Aquelles cases on es ma-nifesten mitjançant llums, renous o fenòmensestranys, es coneixen amb el nom de cases desa por.

És aquest un altre capítol que podria allar-gar-se infinitament donada la gran quantitat decasos i històries que fan referència als morts ials esperits. Basta veure la existència de llocsgeogràfics que guarden el seu record : El collde ses Animes i sa Cova de ses Ànimes aAndratx, els lloc de ses Ànimes a Felanitx iPorreres, així com sa Talaia de ses Ànimes deBanyalbufar de la que parlarem després.

I es que, segons una creença popular, les àni-mes del purgatori tornen al món dels vius apartir de les dues de l'horabaixa del dia de TotsSants per, durant unes hores, visitar la casa onvisqueren. Si les ànimes no són desgraciades i,se'ls prepara una animeta o llum d'oli en el seurecord, no passa res. Passen com un alè, emo-cionats d'estar de bell nou entre els seus.

Però si no es així, si la seva antiga casa haestat esbucada, la família disgregada o les àni-mes sofreixen alguna condemna, ens mostrenel seu disgust mitjançant desagradables fenò-mens.

Antigament, dins els pobles mallorquins estocaven les campanes durant la nit dels difunts,perquè així els morts poguessin trobar el camíde tornada de cap als seus pobles. Segons quinspobles tenien un tocar especial ; als campanersels hi donaven bunyols i vi blanc perquè po-guessin aguantar el seu treball fora desmai, ino deixassin les ànimes a mitjan camí.

Es per això que la nit de difunts (com en lesnits de Walpurgis de les cultures nòrdiques, oles nits dels penates a Roma) poden passarcoses molt estranyes. Tots es reuneixen a unafoganya per contar històries d'apareguts, ven-jances de morts i promeses fetes a sers esti-mats queja no hi són. Aquesta nit, els homesno podien sortir ni a caçar ni a pescar desprésde la posta de sol : era el regne de les ànimes.

L'aspecte dels cementiris el dia de Tots Sants,després de que les famílies hagin netejat lestombes i deixat flors en record dels morts, quan

^?

ja no hi queda ningú, és esfereïdor. Els ciris iels llumets sembles signes de vida i festa. Totrespira un aire diferent dels altres vespres del'any ; es diria que efectivament els morts es-tan desperts, asseguts damunt de les seves tom-bes, mirant el món que un dia deixaren.

També són importants algunes de les costumsmortuòries de l'illa. Quan algú moria, s'atura-va el rellotge de la casa (d'aquells rellotges deparet, amb un fort Tic-Tac) ; es tancaven por-tes i finestres i es llevaven de la paret tant qua-dres com miralls. Es molt important amagar otapar els miralls d'una casa de mort ja que, lesànimes del mort, reflectides dins al mirall, po-

18

SA SELLA

drien afegir-se a la del mort que està a l 'altrabanda del mirall

Després, una vegada enterrat, era obligatoriencalar la casa per alliberar-la de la presènciadel difunt. En aquesta feina hi col·laboravenfamiliars, veïns i amics. Una vegada acabat, laviuda o els fills feien regals a tots aquells queels havien ajudat : eren presents del mort.

També és curiosa la costum de col·locar mol-tes de cadires dins les entrades de les cases.Algunes vegades, cases que tenien molt pocsmobles i cap luxe, tenien una gran quantitat decadires ; sempre buides i en cercle. Es pot cor-respondre a costums semblants als de l 'antigaRoma on, els "penates" o esperits del avant-passats estaven presents per mitjà d'aquestescadires guardades en el seu honor. Podria ser

que aquesta antiga pràctica hagi arribat alsnostres dies sense que en coneguem exacta-ment el seu origen.

Què passa quan les ànimes no són tan benè-voles ?. Aleshores, passen coses que ens om-plen de terror.

Sobre tot, per les zones muntanyenques, tot-hom a sentir contar històries protagonitzadesper aquestes presències invisibles. Eren moltsels pastors que veien com la seva guarda, decop i resposta, començava a caminar com siseguissin a un invisible pastor. Els animals pu-javen muntanya amunt fins que cada animalpartia pel seu vent. El pastor, sabia ben bé queen aquests casos, es tractava d 'un pastor fan-tasma, visible sols pel bestiar.

Miquel Amorós Montserrat

ES NYARRO SENCELLER

S'altre dia vaig obrir es diari, i, es cabells s'adreçaren ü!. I que sabeu sa darrera que haamollat aquest "pimpollo"?.

Idò...jo ja estic retirat de sa pol í t ica . . . (quan li demanaren per sa "col·lecta" pro-Cañellas. (*)Quina Barra !!!!!!! I Sencelles 9. Tal vegada es pensa que a n'aquest poble tots son beneits?.

(*) "Prefiero no hablar de política. Ya estoy retirado de eso. Pregunta lo que quieras delMallorca, que el fútbol es mucho más interesante", declaró un escurridizo Ramón Servalls.

Diario de Mallorca, diumenge dia 9 de febrer 1997, pàgina 14.

Es Rossinyol de Primavera

W

SA SELLA

IMATGES D' AHIR

Aquesta fotografìa està feta en motiu del bateig d'en Guillem Alomar de ca'n Coques. Estàpresa davant el portal de ca na Barraqueta ( actualment ca na Margalida Floreta) al carrer delsBons Aires. Vet aquí uns quants dels convidats a la festa:

Ia Fila: Maria Torrens de ca na Llabiana, Miquel Aloy de ca'n Llargo (o Estela), Bel Cirerde ca'n Teco (mig amagada), Raimundo, Sebastià, Toni Carbonell de ca'n Xoi, DomingoGarcías de ca'n Revull.

Fila d'enmig: Margalida Arrom de ca'n Pintat, Maria Arrom de ca'n Pintat, Antònia Ferragutde ca'n Flor, Jeroni Ferragut de ca'n Pere d'Inca, Joana Ferrer de ca'n Reveli, ?, CatalinaAlomar de ca'n Roquet, Francisca Verd de ca'n Papa (tapada amb una bufeta), Toni Torrens deca na Llabiana.

Fila de dalt: Francisca Garcías de ca'n Revull, Jeroni Florit de ca'n Cota, Joana Alomar deca'n Roquet, Catalina Vallés de ca na Lipa.

Davall el portal: Catalina Coll de ca'n Pep, Aina Llabrés de ca'n París, Joana Maria Martorellde ca'n Coques.

Gràcies a na Magdalena de ca'n Coques per haver-nos deixat aquesta fotografía.

Guillem Mut Llabrés

EAELÉCTRICA ARROMINSTALACIONES Y LINEAS ELÉCTRICAS

Guillermo Arrom Villalonga

C/. Ramón Llull, 9Tel. 591229 07140 SENCELLES (Mallorca)

Tel. 59 15 40C/. Jardines. 26 - SENCELLES

REPARACIÓN DE TODA CLASE MAQUINARIA AGRÍCOLA

Pensiones Mallorquínas de Seguridad - Metálicas y en aluminioPuertos Basculantes - Metálicas o forradas en moderaBarreras y Rejas (firtfeticos) o Simplesestrujadoras y Prensas de UvaRemolques - Toda la gamaMolinos de Pienso - Toda la gamaCompresores a tracción tractortonto de Rceite hidráulico y outomociónAtento de hilo pora empacadoras

20

SA SELLA

El pla MirallEntenc dins la meva ignorància que el pla mi-

rall és un pla que es dedicarà a l 'embellimentdels pobles i li vull fer unes acotacions.

Jo, com a metge, m'he dedicat anys a inten-tar que persones que per una o altra raó tenenmancances físiques, millorassin o curassin, siera possible, a base de tractaments físics i quí-mics i, sincerament, si la cosa era complicadaamb els mitjans que tenia, li deia que no hihavia res a fer que no fos la cirugía. Algunsho aceptaven i altres, insistien amb el que joles deia que no hi havia molt que fer. Amb totaixò no hi havia que la petita milloria les con-hortava i donaven per boel que s'havien gastat.Diferent cas hagués es-tat que jo les haguéspromès que tornar ienunes "silfides" i, quesols hagués estat unaminúcia.

Aquesta petita històriave al cas del Pla Mirall,a n u n c i a t a "bombo iplatillo" ; si veis l'spot publicitari on surtencases en semi-runes, que amb l 'ajut de la tèc-nica àudio-visual es converteixen en petitesmeravelles arquitectòniques, entendreu que elpla mirall és per millorar el que tenim.

Crec important senyalar que hi ha coses quees conserven amb bon estat però que el tempsles ha desgastades però que segueixen mante-nint la seva figura d'anys enrera; trob a vega-des, i supòs que estimats lectors estareu ambjo, que de voler-les fer millor, les degradenfins a més no poder, fins que la seva altivesarància es perd i es converteixen en un engendreterrible. Estic parlant de canvis de colors, ma-terials, etc.. . també hi ha coses que no es po-den arreglar de cap manera i el més pràctic éstomar-ho tot i començar de bell nou.

Hi ha gent amb molta més vida quejo que havist com el món canviava i que l'energia delllum d'oli passava a l'electricitat i que els avan-tatges d'aquest tipus d'energia eren millor queel l lumet d 'oli però, fent un parèntesi, a

Sencelles encara som a anys l lum, i mai mésben dit, d'aquesta comunitat amb l lum elèctri-ca, que per dos trons ja se'n va la llum. Peròt'emprenya que qui la mos suministra se'n fot.Vos en recordau d'una apagada de llum a NovaYork que va dur moltes conseqüències; els abo-nats a les diferents empreses subministrado-res les denunciaren perquè si ells paguen perun servei, és just que els hi donen allò que pa-guen. Les companyies varen haver d'indemnit-zar als abonats fora que passas molt de tempsni hi hagués tribunals pel mig. Aquí, tant si vo-lem com si no, hem de fer capades d'agraïment

a Gesa. Si no pa-elgues el rebut

tallen la llum iet"a

vivir , i si vas a re-c l amar perds eltemps i sa llavor.

Idò, la tal Gesat roba que e lscomptado r s hand'estar al carrer, isi la teva façana ésuna meravella, has

de posar una persiana o similar, d'unes midesque ells et diuen, a una altaría que també etdiuen, etc. . . ; si queda un nyarro, no passa res.Els senyors del pla mirall no ho contemplen.

L'altra empresa que també "ajuda" a l'embe-lliment és telefònica, que també no tenen capcontemplació: si han de posar capses d'empal-mes, tubs, fils ho han de tomar alguna cosa queels hi fa nosa. . . no tenen cap escrúpol. I si tu,per afavorir la teva façana dius que ho enter-rin, tu has de pagar la feina de la síquia.

A la fotografia adjunta veis un petit exemplede com van les coses.

En conclusió, com sempre les coses que ensvolen vendre no tenim en general per on aga-far-les; i els que s'haurien d'imposar baden,com sempre, i no diuen res; resulta que el plamirall deu ser un pla vist per la cara opaca delmirall, perquè si no és així, no s'entén.

Sebastià Siquier i Ramis, Son Calussa

21

SA SELLA

CARTASencelles, 22 de febrer de 1997

Sencellers:

Corn va dir un personatge, més famós peraquesta frase que per allò que va fer, "Ja socaquí". (Premi per els qui sàpiguen qui és)

Sí, som nosaltres els nous integrants del'A.M.P.A. de Sencelles (abans es deia A.P.A.només, però si qualque vegada s'ha demostratque Mallorca és un matriarcat és en el nostregrup), això si, som l'Associació de Mares i Pa-res d'Alumnes, no val posar-hi un H davant delnom.

Ja sé que molts de vosal-tres ens coneixeu, i és per aixòque hem volgut aprof i taraquesta edició de Sa Sella perexplicar, als que encara no hosaben i sobretot als que nomésens coneixen per la nostraparticipació a les carrosses deSanta Águeda que, a part defer el gambirot i disfressar-nos pels carrers de la vila, somun grup de persones que te-nim una gran il·lusió per fercosses, primer pels alumnesdel nostre col·legi i per tot elpoble en general.

Gairebé tots els integrantssom novells en aquestes acti-vitats, ja sabem que ho sabeu,son els avantatges de viure enun poble petit i on la gent esduu tant bé que tot s'ho con-ten; aquí no hi ha secrets.

L'A.P.A. anterior ens vadeixar un bon problema. Hovaren fer massa bé i nosaltresno podem baixar el ll istó iaixò costa molt.

cap de poc temps de haver-nos conegut, unfoguero, unes carrosses, una rua, uns cursetsextra-escolars, i tot això en poc més de dosmesos. Des d'aquí vos deim, que si ha sortitbé ha estat gràcies a l 'ajut de tot el poble i elsprofessors i si ha sortit malament només entenim la culpa nosaltres.

Enguany és la pr imera vegada que hointentam, hem creuat els dits tantes vegadesqueja ens fan mal, fins hi tot hem apel·lat alcel perquè els dies que fèiem alguna activitatno mos plogués, de moment en tingut sort, ique duri.

De tota manera creim que la millor formade donar-nos a conèixer és mitjançant la nos-

Hem hagut d'organitzar, al

Guanyi més amb la seva pensióTenir la s-ftvn pflníïA domiciliada ;i "la C»ix;i

u' T U T U avantatgi :*: t r ami tac ió g r a t u ï t a

màxima r end ib i l i t a t per als seus

estalvis, a s s e g u r a n ç a per a la »èva

Il·ir', d isponibi l i ta t de la seva pensió

*la Cau

on vulgui i quan v u l g u i ï m o l t s més

avantatjós. Inl'uimi's cii qualsevol de Ics

nosir<t* ofkiïi<s de com pot guanyar

Tm:.s Limfo la s t* va pensió.

22

SA SELLA

tra feina, per això vos direm el que feim i elque volem fer.

Hem organitzat, i ja funcionen, cursets decuina, anglès, p s i c o m o t r i c i t a t , cos tu ra imanualitats. El curset d'informàtica està pen-dent d'aconseguir els maleïts, i carísims ordi-nadors, però tot arribarà.

Aquest és un tema important, el curset d'in-formàtica és el que ha tingut més subscripció iés l'únic que no hem pogut començar; ja tenimel professor, és un dels millors que hem poguttrobar, i molt entusiasta, per obtenir la sevadisponibilitat només hem hagut d'amenaçar-loun parell de vegades en no fer públiques lesinformacions que tenim d'ell. Al final tot aniràbé.

Una vegada aconseguit el professor ens fal-ten els ordinadors, aquí hem trobat una pedragrossa per continuar el camí, simplement estracta que les tendes on en tenen molts tenenla pretensió de cobrar per deixar-nos-els em-prar, i nosaltres voluntat molta però calés po-ques. L'excel·lentíssim Ministeri ens ha promès300.000 Pta. Però ja se sap que les promesesse les emporta el vent. El nostre enviat especi-al al Ministeri està fent una feina de penetra-ció per tal d'arribar a la persona que amb laseva signatura farà possible que els al·lots deSencelles comencin a conèixer l 'emocionantmón de l'informàtica. I qui sap, pot ésser queen trobem un que es guanyi la vida amb això.Arribat aquest cas prometem no demanar-li cappercentatge damunt el seu milionari sou.

Resumint el tema informàtic, tingueu paci-ència que tot arribarà, abans de setmana santacreiem que el curs haurà començat.

Estam satisfets de com va el curs de cuina, iho estam per dues cosses molt importants quantes tracta de una assignatura tant fonamentalcom es aquesta, ja duim quatre o cinc classes iencara cap nin s'ha intoxicat ni sa cremat (béun si però poc) que eren els dos reptes que esvaren fer les professores titulars i els seus aju-dants. Pot ésser que no surti cap gran cuinerperò al·lots que arriben a ca seva berenats cada

vegada n 'hi ha més.

La bona notícia del curs d'anglès és que non'hi cap, això vol dir que la professora encarano s'empenadeix i que, essent en dissabte matí,els al·lots o bé dormen tota la classe o bé apre-nen molt , en fer el viatge de fi de curs aGibraltar ja veurem el profit que ha tingut.

A j u n t a n t aques t curse ts amb el dePsicomotricitat, costura i manualitats podeuveure que cultura ens hi donam poca però elstenim entretinguts bastants d'horabaixes i aixòés una cosa que les mares agrairan abastament,tal i com ho han demostrat en les dues vegadesque mos han assortit de coques; coques quenoltros hem venut una altra vegada a les ma-teixes mares, negoci rado.

Provarem de xerrar en seriosament i vos di-rem que estam a la vostra disposició per totallò que ens volgueu comunicar, sempre queno faci mal, ni sigui perillós per la nostra mo-ral. Cada darrer divendres de mes ens trobareureunits a l'escola, a partir de les vuit i mitja enprimera, segona i tercera convocatòria, tal icom diuen els entesos. Hem d'aprofitar queten im la sort de v i u r e a un pob le pe t i t(maldament que sigui el més gran del món) iaconseguir que l'A.M.P.A funcioni tot el bé quevolem. Els al·lots bé s'ho mereixen

A la propera edició de la Sella, si no enshan expulsat del poble tornarem a contar-vosles nostres quenossis.

L'A.M.P.A. Col·legi de Sencelles

ffrà¿'A6UMT-

TOnnENT. 1 -0-7143 DirHALI

Bones Copes, Bon Ambient i Bona Música

23

SA SELLA

sa campanaNotícies Fresques

Estic cansat que aquests de Sa Sella me ven-guin amb coverbos, me censurin i no me deixindir tot lo que jo vu l l . Abaco sa dictaduraselletera. M'he decidit a crear sa meva propirevista. Ni Sa Sella ni merda: visca sa campa-na, revista criticona però pagada pes selleters.

Això des club de futbol s'ha convertit en unmerder que no hi ha qui ho entengui. Que si espresident ha dimiti t o no, que no se saluden,que li duen es carnet de soci amb una firmafalsificada. Aquí hi ha pasta per un culebrónde 500 capítols !

Me sabrà molt de greu que a partir de sespròximes eleccions ja no me pugui ficar mésamb so nostro guiemet. Això de què es seumandamàs mierdalenyo digués que domés po-den estar 8 anys en es càrrec, els s'ha de matara tots. Ara bé, si lo de sa puja des 400% ésseguir ses indicacions des quefe de contenció,estuviar i congelació sa lar ia l , que venguin'Aznar i ho toqui a Sencelles amb ses mans

S'exposició que se feia per santa Águedacontinua desapareguda. Ni en Lobatón quan vavenir per devers na Felipeta l 'ha poguda tro-bar damunt es pograma de festes.

Tot aquest trui d'en Ventura, d'ara me'n vaig,ara torn, ara me treuen, m'engeguen, ara metornen voler,... ha parescut allò des torró desa te le : vue rve a casa por n a v i d a d . Id'aguinaldo.. .sa pujada des sous que fan fibla-da.

Com que en surten com a formigues he deci-dit de crear sa nostra pròpia ONG. Sí, aquestgrups de persones que se'n van per aquí i perallà, a veure món amb s'excusa d 'ajudar a l'al-tri. Es nom que he triat es Selleters sense fron-teres. Sa veritat és que no és massa original,però si no n'hi ha més. Sa primera visita lafaré a n'es saharauis ; és que des de la Salam'han donat memoris per ells!

Sa creu des pou de Binali encara du sa polè-mica alabança fatxa. Ningú fa res per adobar

es pegat. Ah ! i a sa plaça nova encara hi hatrastos des trial de la Mare de Déu d'agost.D'agost a febrer : 6 mesos. Mai havíem tengutunes festes que durassin més de mig any ! En-horabona , és realment difícil cagar-la duranttant de temps !

Me recorda que es socialistes varen dir quequan ells acabassin amb Eppanya no la conei-xeria ni sa mare. Des pas que van, quan aSencelles acabin es peperos, a ca seva seran aells que no els coneixeran amb aquestes puja-des de sous que s 'embutxaquen. Aniran tanempimpollats i enjoiats que no pareixeran ells!

No m'explic com així aquests jovencells deSa Sella se varen apuntar a n'aquest fracàs depla pilot, quan Sa Sella no necessita ser plapilot de ningú, perquè ja compleix, des de famés anys que es mateix ajuntament amb totses requisits. No varen tenir c de dir queno i devant es dobbés amén amén. Venuts. Ah! i TVS que presumia de virginal amb tot estema de subvencions... Ara ja els han desvir-gat !. Cobren, mamen i toquen mare des PlaP i lo t . Devien anar tan t endar re r . . .pobrepobrets!

Estic content que a la fi tot aquest embui desdobbés de don Bartomeu Capità s'hagi aclarit.Lo que no me pareix tan bé és que si sa Funda-ció s'ha de dedicar a fomentar tot lo nostrotradicional, una de ses primeres coses que hanfet ha estat espenyar ets escopidors de saportassa de cas Capità...

Es colmo des c in i sme i de sa barra ésautopujar-se es sous un 400% i justificar-hodiguent que és ben just per sa feinada que sefa. Menos mal que enguany havia de ser un anyde congelació salarial, donar llum amb l'exem-ple, i de restriccions pressupostaris. Ah ! i anaua cercar lo que pujaran ses famoses D i K, die-tes i quilometratges. Treuran flamada !

En per mi a n'aquest poble devem ser com apardals, però tot ho feim pes que venen de fora.Tenim una escola que cau i penja, i a n'es corter

24

SA SELLA

mos faran una escola de turisme agrari perquéhi venguin a estudiar altra gent. Volen fer uncentre de pelegrins pes de fora, i noltros tenimuna cosa que li diven casal de cultura de lo méspelegrí que s'ha vist mai. Me voleu dir quanmos llevarem ses cucales de devant ets uis ?

A Costitx no tenien cap talaiot i en compra-ren un i l'arreglaren en un tres i no res, i haquedat una cosa garrida, garrida. A Sencellesfa 10 anys que és nostra sa finca des talaiot deSon Fred i alio està mes abandonat que es se-menters d'ametlers d'ara, queja és dir ferm ! Ino se si m'enteneu, millor que ho deixin quecaigui totsol, que no que li ajudin a caure comvaren fer amb so pou de Judí.

Ja deveu sabre que a través des pla pilota sepaguen unes actuacions des grups musicals despoble, etc etc etc. Idò bé, resulta que tant an'es pasquins que anunciaven un concert de saCoral com a sa tele des poble, que hi ha unprograma patrocinai, hi figura una inexistentConselleria de Cultura, Educació i Esportsquant en realidat s'organisme oficialment se diuConselleria d 'Educació, Cul tura i Esports.Mirau, mirau, ni saben d'avon han xupat. Siesto é curtura, que vage dió i lo vea !

Any Miró, res. Any de s'Arxiduc, nanai. Anydes centenari des Cine, una película i pus. Anyde ses Rondaies, res de res. Enguany, any deLlorenç Villalonga, vorem a Sencelles qualquecosa ? o serà res de res de res i més de res. Joem per mi que per devers cultura de s'ajunta-ment s'haurien de fer net ses peganyes de sesidees i llevar-se ses teranyines des cervellet.

Jo sempre dic que aquesta revista fa moltbona feina i que no és pagat per lo que val.Encara que sa pujada d'enguany encara fibla.Bé però tot això ho dic perquè basta que esmetge de Son Calussa se queixi des coixosaperçais, perqué ho arreglin ; se queixa de quehi ha poc lluny pes carrer, i li fan net ses faro-les de sa seva barriada ; se queixen de que escer t i f ica t s de r e s iden t enca ra són es t i larribaspaña, i amb un tres i no res ja les fan enmallorquí. Què és que han d'esperar que sequeixin per posar fil a l'aguia?

Qualcú, qualque dia, mos hauria d'explicarqui va permetre que entafarrassin una grua-antena de ferro que competeix amb altari a n'escostat des campanar. S'efecte que fa és desas-trós. Sa imatge que dóna és penosa. Parlend'empedrar, enjardinar, enterrar fils i cables,però permeten que impactes visuals antiestèticsd'il·legals se fassin a tutiplén. Hi deu haverqualque manera d'adobar-ho, no ?

Serà ben vera que a n'es final aquest serà unpoble domés de cap de setmana. Ara ses ofici-nes de s'ajuntament no funcionen en dilluns,perquè es xaleters i sencellers-llonguets puguinarreglar es seus assumptos tranquil·lament endissabte. Es qui hi vivim 7 dies per setmanamos fotem. I jo que som de Biniali he de venira Sencelles. Jo trob que es dimartsos podriaestar també tancat a Sencelles perquè s'hagues-sin mudat a Binali. O no és just !

S'oficina de banca des carrer des Rafal haposat un lletrero nou que tapa sa placa des car-rer des Jardins. Si sou de forapoble i la cercau,telefonau a la Sala i demanau noves. Una dedues : o ho adoben o canvien es nom des car-rer, per carrer de sa Banca March.

Això de regalar calendaris m'ha agradat molt.La Sala cada vegada se pareix més a un banc:se queden es teus doblers però te regalen agen-des, caramel-lets, calendaris... Ara que per ferses fotos no importava anar a cercar un artittade tanta nomenada. Emplea més puesto es nomdes retratista que es nom des lloc retratat.Modesti a part. I aquí tenim gent tant o méspofeçional.

Sa v i t r i n a d ' a n u n c i s de s ' a jun tament aRuberts encara anuncia coses de l'any 1994.Ses festes de la Beata d'aquell any, s'exposi-ció des cadastre de sa contribució, etc. No vossona de res ses paraules deixadesa, me'n fot,pas de tot. . . Tres anys no són massa per enca-ra anunciar-ho !

Sa plaça de la Immaculada de Biniali està tandestroçada des de fa ja tant de temps que lihaurien de canviar es nom per plaça de la Ma-culada

En Barramot

25

SA SELLA

Constantí i Centcelles

Membres del CentreCultural de Sencelles

- Revista Sa Sellavisitaren el mes defebrer Centelles i

Constantí. An'aquest darrer

poble pogueren ad-mirar les ruïnes de la

vil·la romana deCentcelles.

••-» ,. ;-:-J«? >•• S-'!^Y^v*j*j.í;:.v*>-. - • -' l -^ -,--•.-< _«-..•>->•:,_,,>v-

£«* «• 9y "̂*̂ sè»î«*i Í̂ A¿*«

^

SA SELLA

suggerenciesexposicions

Fotografia i societat a l'Espanya de Franco 1939 -1975 "Las Fuentes de la Memoria IH'Fundació "La Caixa". Fins al 6 d'abril.

Andy Warhol, Serigrafies. Palau Solleric Fins el 30 de març.

llibres"Guadalajara" Quim Momó (Quaderns de crema)El darrer llibre de relats de Mon/.ó, en el qual hi ha relectures capgirades de la "Metamorfosi" deKafka i de la llegenda del cavall de Troia.

"Breve historia de la inmortalidad" Antonio Álamo (Lengua de Trapo).Guanyador del segon certamen de narrativa de Lengua de Trapo. Pablo un jove espanyol ens conta lesseves vivences en el Londres dels okupes, les mescles racials i tot tipus de drogues.

discs"Omega" Enrique Morente y Lagartija Nick ( Hl Europeo Música).

La fusió del flamenc i el rock de guitarres poderoses, amb textes de Garcia Lorca i músiques delcanadenc Leonard Cohen.

"Red Hot + Rio" Varis (Red Hot Organization)Aquesta organització que lluita contra la Sida, es concient de que un disc benèfic no ha d'estar exentde qualitat. Això ho ha anat demostrant en les seves diferents entregues. La saga Red Hot amb artistescom Marisa Monte, David Byrne, A. Carlos Jobim, Everything But the Girl . . . ens ofereixen unaparticularísima visió de la mùsica brasilera, sempre fugint dels tòpics.

cinemaEl Cine Club Municipal d'Inca ens ofereix pels propers mesos les següents pel·lícules :"La alegría está en el campo" Etienne ('hatillie: (França, 1996). 18 de març."El secreto de la Isla de las focas" J hon Saylcx (Estats Units, 1995). 8 d'abril."Belleza robada" Bertolucci (Italià, 1996). Versió en català. 22 d'abril."Bwuana" Imanol Uribe (Espanya, 1996). 6 de maig."Vania en la calle 42" Louis de Malle. 20 de maig.Les pel.lícules es projectaran al Cine Novedades, a partir de les deu del vespre. Preu : 500 ptes sessió,4.000 ptes. Abonament anuai.

Pep Ramis i Tomeu Morro_

PRODUCTES DE NETEJA

CATALINA REINES I ALTRES C.B.CAMÍ VELL D'INCA,207310 CAMPANE!

$551 61 08-51 6989

PERE CIRER VERDServeri TècnicMóvil 908 63 00 91

GESTIMOTORC/. Licorers, Solar 176 - B - 3Pol. Industrial MarratxíMallorca - Baleares

Distribuïdor oficial Case Poclain