1

» Dossier de Premsa

20 de desembre de 2012

S’inaugura la instal·lació dels hipopòtams

- Es recrea l’hàbitat natural d’aquests animals, tal com s’ha fet amb altres instal·lacions del Zoo.

- La zona de visió del públic es fa des d’una balconada que s’endinsa sobre un llac, on també hi ha bancs per observar els animals.

- - El Zoo clou els actes de commemoració del seu 120è aniversari

amb una exposició retrospectiva del Centre d’Experimentació i Adaptació Animal d’Ikunde

Els hipopòtams comuns del Zoo estrenen nova instal·lació exterior, que s’ha dissenyat recreant l’hàbitat natural d’aquesta espècie, ampliant la superfície i la làmina d’aigua. A més, s’incorpora un nou sistema de filtració “eco eficient” que permetrà un important estalvi d’aigua. El nou recinte recrea una part de riu, amb la seva zona de “platja”, i compta amb vegetació de ribera (canyes, papirs, plantes aquàtiques...) així com una zona rocosa amb una petita cascada que dóna sensació de moviment i vida. Aquest hàbitat permet diferents visions dels hipopòtams, en funció de les necessitats de cada moment. La nova àrea, està formada per una zona de llac, divisible en dues àrees. A cadascuna li correspon una zona de ribera, amb un

2

» Dossier de Premsa

20 de desembre de 2012

sòl de terra i vegetació. Aquesta separació en dues zones, que ha de ser temporalment reversible, permet l'associació entre diferents individus, millorant les possibilitats de maneig dels animals per part del personal del Zoo. S’han realitzat també millores en els accessos des de les quadres, de manera que tots els hipopòtams poden desplaçar-se a totes les zones, segons les necessitats de cada moment. Actualment, el Zoo de Barcelona compta amb 4 exemplars d’hipopòtam comú: les femelles Plitsch (de 21 anys), Rita (de 19) i Maria (de 12) i el mascle Komtu (d’11 anys i fill de la Rita). De moment, a la nova instal·lació s’hi han traslladat les femelles Plitsch i la seva filla Maria. L’altre femella, Rita, ho farà més endavant per tal que l’associació i adaptació sigui progressiva. El mascle Komtu té previst marxar properament a un Zoo del nord d’Europa. Millores en la filtració de l’aigua Una de les principals característiques de la instal·lació és la construcció d’un petit edifici on se situa un nou sistema de filtració de l’aigua, eficient i sostenible, que permet mantenir-la en perfectes condicions tant d’aspecte com de salubritat i alhora estalviar recursos. Té dues plantes, una a l’alçada del fons del llac i l’altra on hi ha la rampa de la fauna africana. Des d'aquest punt es pot accedir a la zona de manteniment de filtres amb vehicles mecànics que facilitin el treball als cuidadors. El volum de l'edicle s’ha reduït al màxim, per tal de garantir la visió de tota la instal·lació per part del públic, i a més ha quedat naturalitzat en dues de les seves cares, on s’hi han posat roques, vegetació i una cascada. Aquesta zona s’ha dissenyat amb totes les garanties de seguretat per als visitants i alhora buscant aquelles vistes sobre la instal·lació on els hipopòtams hi passen més estones. El visitants entren dins el nou espai dels hipopòtams, mitjançant una balconada que s’endinsa sobre el llac, i que incorpora uns bancs de fusta que permeten observar els animals dins del seu hàbitat. La retolació informativa inclou codis QR. Per saber-ne més dels hipopòtams, podeu consultar les fitxes dels nostres animals a: zoobarcelona.cat (cliqueu a “Cercador d’animals”)

3

» Dossier de Premsa

20 de desembre de 2012

Instal·lació antiga

Instal·lació actual

4

» Dossier de Premsa

20 de desembre de 2012

Exposició retrospectiva sobre Ikunde que commemora el 120è aniversari del Zoo La commemoració del 120è aniversari del Zoo es clou amb una exposició retrospectiva sobre el Centre d’Experimentació i Adaptació Animal d’Ikunde (1958-1969) a Guinea Equatorial, on Sabaté i Pi va descobrir el goril·la albí Floquet de Neu. Aquesta exposició, situada al costat del Punt d’Informació, és un recorregut de 12 plafons visuals i didàctics on s’explica la important tasca conservacionista i de recerca impulsada pel Zoo durant els anys seixanta. En el recorregut es fa una especial menció al director del Zoo d’aquella època, Antoni Jonch, principal impulsor del Centre d’Ikunde i qui va apostar fermament per l’educació i la recerca del Parc Zoològic, convertint-lo en un dels centres de referència mundial en aquest àmbit. Durant els anys que el Zoo de Barcelona va tenir el Centre d’Experimentació i Adaptació Animal d’Ikunde es van dur a terme importants investigacions i descobertes, tal com s’explica a l’exposició, essent les més destacades les relatives a la granota goliat, l’anur més gran del món i el descobriment del goril·la albí, Floquet de Neu.

(Plafó 1) (Plafó 2)

5

» Dossier de Premsa

20 de desembre de 2012