Sant Boi Diari 01 octubre 2015

Nº 1 Octubre 2015 - www.santboidiari.com

La mobilització veïnal obliga a retirar una antena de telefonia

Entrevista a l’alcaldessa de la ciutat, Lluïsa Moret

Sant Boi vota no a la independència el 27-S

Maria Lamuela i Carla Ruiz, campiones del món en dansa

El CBS Sant Boi, campió d’Espanya de beisbol cadet

El 26è Festival Altaveu duplica el públic assistent

El Bicibox no aconsegueix quallar a Sant Boi

Fo

tog

rafi

a: J

avi

Sá

nch

ez

2 3

www.santboidiari.com www.santboidiari.com

2 3


Jose Polo i David Guerrero

Ens fa una gran il·lusió donar-te la benvinguda a Sant Boi Diari, el nou mitjà de comunicació de la ciutat. Aquest és el primer número en paper d’un projecte periodístic que té també una versió digital d’actualització diària i constant, www.santboidiari.com, consultable des de qualsevol lloc, tant des d’ordinadors com telèfons mòbils.

La pàgina web de Sant Boi Diari va néixer el passat 11 de setembre com una evolució del diari digital dSant-Boi, present a la xarxa des del 15 de maig del 2014. El canvi respon a la necessitat de fer créixer el mitjà amb el principal objectiu d’oferir un perio-disme local de millor qualitat i en més formats.

La principal novetat és que a més del diari digital, Sant Boi passa a tenir una publicació en paper que parlarà de forma exclusiva de l’actualitat de la ciutat amb criteris periodístics. A par-tir d’ara, amb una periodicitat bimes-tral, podràs llegir aquesta publicació gratuïta amb les notícies d’actualitat més destacades publicades al diari digital i nous continguts exclusius.

Edita

Grup [email protected] 640 22 60

RedaccióDavid Guerrero i Jose PoloFotografiaDavid Guerrero, Jose Polo i Javi Sánchez.Dissenywww.xavipaisal.comPublicitatMithos (93 640 22 60)Impressió i distribucióGrup MITHOS

Coordinació:George JiménezDepartament Comercial:Denis NebotCap de distribució:Fernando Deogracias

Dipòsit legal

Opinió

La versió web i el paper buscaran complementar-se al màxim, apostant per explotar el potencial que ofereixen les noves eines digitals i combinant el més clàssic del periodisme escrit amb formats innovadors com les infogra-fies interactives i les retransmissions dels plens municipals a través de Twitter.

Sant Boi Diari aspira a copsar el batec de la societat santboiana en un sen-tit ampli, donant veu a l’actualitat política, les inquietuds culturals, els moviments socials i el seguiment es-portiu que genera la ciutat. Esperem que ens ajudis a fer d’altaveu de la nostra ciutat. Amb uns mitjans de comunicació forts, tota societat és millor. Fem un Sant Boi millor!

Neix Sant Boi Diari

Roland Fosso

El escritor Moisés Naím analiza en su libro Ilícito cómo el contrabando y los narcotraficantes desafían la econo-mía. Uno de los temas que analiza es el tráfico de seres humanos. Hoy día, en un mismo contenedor que cruza el mundo de un extremo a otro se mete a personas, droga y otras mercancías. Todo vale y los grandes traficantes se han convertido ya en un poder paralelo a los estados. A su lado, ¿qué son un grupo de inmigrantes desesperados en busca de un futuro mejor? Sencilla-mente, sus víctimas.

Mi experiencia personal lo confirma: salí de Camerún, atravesé 12 países,

recorrí el desierto en vehículos ates-tados de gente; en mi caso viajába-mos 28 personas. A lo largo del ca-mino murieron 17, víctimas de la sed, el hambre, las picaduras de serpiente, los asesinatos por parte de tuaregs...

Las fronteras deberían permanecer abiertas para las personas que huyen de las matanzas indiscriminadas, pero la UE no está respondiendo a la de-manda de la población. ¿Por qué no se pone a organizar la distribución de los refugiados? ¿Qué está fallando? Dos cosas: la primera, que la Conven-ción de Ginebra, que establece que todo aquel que huya de conflictos bélicos debe ser acogido, es papel mojado, no sirve para nada si Europa continúa vendiendo armas a los paí-ses en conflicto. Si España, Rusia o Alemania, por citar algunos países oc-cidentales, no vendieran armas a Al-Qaeda, la guerra en Siria se acabaría mañana. Pero ¿a quién le interesa ter-minar con un negocio tan suculento? La segunda cosa que falla es la falta de ética y coherencia de la UE, ya que las palabras sobre el papel contradi-cen su actitud. Está asfixiada y endeu-

dada, doblegada a los poderes finan-cieros. Mientras tanto las imágenes de hordas de refugiados maltratados en los países a los que llegan son una bofetada tremenda para la mayoría de la ciudadanía, al mismo tiempo que a otros les causa desconfianza, racismo y terror a enfrentarse a esas mareas de desconocidos.

¿Qué puede hacer la ciudadanía? Desde luego, no apoyar a gobiernos corruptos, ni a los que venden armas a países en conflicto. Debe permanecer vigilante e implicada para impedir que intereses económicos acaben con va-lores fundamentales. Asimismo, debe educar a los niños en la tolerancia, pri-mero desde casa y luego en las escue-las. La práctica de valores conseguirá a la larga que caigan las fronteras men-tales y que los seres humanos sean li-bres sin temor.

No olvidemos jamás de dónde veni-mos: ayer emigraron nuestros padres, abuelos y, en mi caso, yo mismo. Es-tamos todos en el mismo barco. Ni los inmigrantes ni los refugiados son los enemigos de nadie.

Contra las fronteras mentales y las alambradas

4 5


Jose Polo

El passat mes de març els veïns del barri de Marianao veien com, per sorpresa i sense previ avís, aparei-xia una antena de telefonia mòbil en el número 9 del carrer Antoni Rubio i Lluch. Era l’inici d’una història de mobilització veïnal que ha polaritzat els veïns entre partidaris i detrac-tors de la instal·lació i que ha acabat amb l’antena precintada a mitjans del mes de setembre, després que el ministeri d’Indústria donés validesa al Pla d’Antenes de Sant Boi per da-munt de la nova llei de telecomuni-cacions. Vodafone, la multinacional propietària de l’antena col·locada amb només el vistiplau de la comu-nitat de veïns, s’havia negat sem-pre a retirar-la. El debat obert és si l’antena és nociva o no per a la salut.

“Davant el dubte hem volgut pren-dre precaucions”, explica a Sant Boi Diari Jordi Biel, un dels portaveus de la plataforma Marianao contra les Antenes, protagonista de manifes-tacions cada dimecres durant el pe-ríode de temps que ha estat activa. Tot i que finalment s’han sortit amb la seva, reconeix que al principi els va costar aglutinar la gent. “No fa soroll ni mala olor, a alguns els costava creure que podien tenir un proble-ma”, diu recordant els inicis del mo-viment que, a més de portar-los a fer manifestacions no molt nombroses però sí constants, ha fet que el ple de l’Ajuntament aprovés per unanimitat una moció en què es comprometia a trobar una solució a la demanda veï-nal. “Hem hagut d’insistir molt però al final m’ha sobtat el gran recol-zament que hem tingut”, sentencia

Biel, després de veure que el movi-ment veïnal s’ha sortit amb la seva.

L’antena precintada té en un radi de 500 metres equipaments com dues escoles bressol, l’institut Marianao, la Fundació Marianao, tres centres escolars de primària i el col·legi Sant Josep. Ara Vodafone té fins al proper mes de novembre per retirar-la de-finitivament. A l’espera que es faci efectiva la seva retirada, la platafor-ma, expectant, es continua reunint cada dimarts per fer seguiment.

Legislació municipal o estatal

L’antena de Marianao també és un enfrontament entre marcs legals on la legislació municipal i l’estatal es contradiuen. En un principi, Vodafo-ne actuava dins dels marges de la legalitat emparant-se en la nova llei estatal de telecomunicacions, can-viada recentment al Congrés dels Diputats amb els vots a favor del PP, el PSOE i CiU. El nou marc jurí-dic deixava sense competències a l’administració local, que no podia regular la situació.

En un context de mobilització veïnal just abans de les eleccions muni-cipals, l’Ajuntament va decidir en-frontar-se a la multinacional, obrint un expedient i portant el cas davant del ministeri d’Indústria. Fins i tot, va amenaçar amb la possibilitat de res-cindir els contractes que el vinculen a Vodafone com a mesura de pressió cap a l’empresa.

Però no ha estat necessari arribar a aquest extrem. El govern espanyol ha considerat que el Pla d’Antenes Sant Boi, aprovat el 2005 i reformu-lat el 2010 arran d’un altre conflicte similar també al barri de Marianao, segueix vigent fins un any després de l’aprovació de la nova llei de teleco-municacions. Així doncs, de moment, la llei municipal s’imposa. “Sense

Una antena de telefonia instal·lada a Marianao és precintada després de les protestes d’alguns veïnsLa polèmica antena de telefonia que Vodafone va instal·lar en una comunitat de veïns del barri de Marianao s’ha precintat després d’uns mesos de reitera-des mobilitzacions veïnals. El Pla d’Antenes elaborat per l’Ajuntament fa uns anys ha prevalgut per sobre de la nova normativa del ministeri d’Indústria.

Fo

tog

rafi

a: M

ari

an

ao

co

ntr

a le

s a

nte

nes

4 5


el pla d’antenes no s’hauria pogut precintar”, destaca l’alcaldessa, Lluïsa Moret, qui es mostra sorpre-sa positivament per la decisió del ministeri d’Indústria i destaca que les mobilitzacions veïnals han estat “molt importants”.

“Inicialment ens va costar molt rebre respostes de l’Ajuntament però finalment ens hem sentit re-colzats”, opina Biel valorant el pa-per del consistori. “El que volem és consens veïnal, el desplegament d’antenes no ha de comportar con-flicte”, declara Moret resumint la postura institucional, que no amaga la necessitat d’una millor cobertura telefònica al barri. “Aprofitarem la situació per tornar a revisar el pla d’antenes local i veure les coses que segueixen vigents i les que no”, anuncia explicant les pròximes pas-ses del govern que encapçala.

Tot i aquesta victòria, la plataforma contra les antenes no s’ha aturat. Continuen treballant amb un objec-tiu clar: “retirar totes les antenes del nucli urbà de Sant Boi”. L’acord

entre els veïns, les telefòniques i l’Ajuntament en una reordenació de les antenes no serà fàcil. “Volem bona cobertura, però amb control”, indica Biel. Fins que això sigui una realitat la plataforma veïnal està rebent moltes crítiques de molts al-tres ciutadans del barri de Marianao que no disposen de cobertura al seu telèfon mòbil.

Des del col·lectiu es posa com a exemple la ciutat de Salzburg, a Àustria, on s’han aplicat tècniques avançades que garanteixen una bona connectivitat dels telèfons i, a la ve-gada, redueixen el risc per a la salut. En tot cas, ara per ara tothom vol te-nir bona cobertura però en canvi són pocs els que accepten tenir antenes al costat de casa.

6 7


de las expectativas puestas en ellos hace unos meses. Aún así, en Sant Boi, con el 15,3% de los votos, ha ob-tenido mejores resultados que en el resto de Catalunya. El otro fracaso de la jornada electoral ha sido el Partido Popular que se ha quedado con tan solo el 8,4% de los votos.

La participación registrada en las elecciones responde al calificativo de histórica al llegar al 76,3%, 11 puntos por encima del 2012. 44.365 sant-boianos pasaron por las urnas el 27 de septiembre. Nunca unas elecciones al Parlamento habían conseguido mobi-lizar a tanta gente en Sant Boi.

David Guerrero

El partido de Albert Rivera e Inés Arri-madas ha ganado las elecciones al Parlamento de Catalunya en Sant Boi con el 24,20% de los votos, 14 puntos por encima de los resultados conse-guidos en las anteriores elecciones autonómicas del año 2012 (10,74%). Ciudadanos ha obtenido el apoyo de 11.286 ciudadanos y ha pasado por delante del PSC, que fue el partido más votado hace tres años y es el ha-bitual ganador de los comicios tanto estatales como autonómicos y loca-les en la ciudad. Los socialistas se han quedado con el 21,33% (9.945 votos), tres puntos por debajo de los anterio-res resultados (24,12%) pese a haber conseguido casi 300 votos más que hace tres años.

Los partidos independentistas, que habían planteado estas elecciones como un plebiscito sobre el futuro de Catalunya como un Estado pro-pio, han quedado muy lejos de los re-sultados conseguidos en el resto de Catalunya. Sumando los votos de las dos candidaturas que apuestan por la ruptura con España -Junts pel sí y la CUP- en Sant Boi tan solo una de cada cuatro personas (26,7%) que han ido a las urnas han votado una formación independentista. Es prácticamente la mitad de la media registrada en el conjunto del país.

Junts pel sí (la coalición de CDC, ERC y miembros de la sociedad civil inde-pendentista) ha quedado como ter-cera fuerza con el 20,8% al obtener 9.718 votos, un centenar menos de los que consiguieron por separado CiU y ERC en las elecciones al Parlamento del 2012. El otro partido independen-tista, la CUP, ha sido el sexto partido más votado con el 5,88%.

Catalunya sí que es pot (la marca que agrupaba a ICV-EUiA y Podemos) ha quedado muy lejos de sus objetivos y

Sant Boi vota NO a la independencia en unas elecciones con participación récordCiudadanos ha sido el partido que más votos ha conseguido en las eleccio-nes al Parlamento de Catalunya del 27 de septiembre pasando por delante del PSC, que ha quedado como segunda fuerza. Los partidos independentis-tas solo representan el 26,7% de los votos en Sant Boi. La participación ha sido la más alta de la democracia reciente (76,3%).

Política

6 7


David Guerrero

Es compleixen 100 dies de l’inici del nou mandat. A l’espera del Pla d’Acció Municipal, per on passen els objectius pels propers quatre anys?

El pla de govern, que s’aprovarà al desembre juntament amb els pres-supostos, combinarà eixos que són desgraciadament vigents per la crisi que no acabem de superar. L’eix més important és el que té a veure amb el desenvolupament econòmic i la crea-ció d’ocupació digna. S’han de crear les condicions necessàries per fer la ciutat atractiva per captar activitat econòmica millorant els polígons in-dustrials i s’ha de desenvolupar el Pla de Comerç 2020 per donar un nou impuls i promoure el comerç local. A més dels sectors tradicionals, hem d’impulsar-ne de nous promovent l’emprenedoria local a través del Co-Boi i posar en valor el nostre entorn natural convertint-lo en un nou motor econòmic.

L’acord de govern amb ICV-EUiA deixa un cartipàs continuista res-pecte l’anterior mandat però Edu-cació i Cultura passen a dependre directament de vostè. Per què?

És imprescindible millorar els proces-sos formatius i la capacitació al llarg de la vida per oferir més oportunitats d’inserció laboral als nostres ciuta-dans. L’aposta per l’educació és una aposta directa per donar un millor fu-tur per la ciutat.

L’educació és una competèn-cia de la Generalitat. Està suplint l’Ajuntament les retallades del go-vern català?

Les reivindicacions locals passen per millorar la qualitat de vida dels ciuta-dans i dos elements fonamentals són l’educació i la sanitat. Són competèn-cies autonòmiques però també són drets fonamentals de la ciutadania i apostarem més enllà de les nostres

competències. En educació treballem per millorar la qualitat dels equipa-ments com l’escola Amat Verdú. In-vertirem diners en la seva reforma en-cara que no ens correspongui perquè és una prioritat com a ciutat.

En el seu discurs d’investidura com alcaldessa convidava la ciutadania a construir junts la ciutat. Com ho pensa aconseguir?

El “com” també l’hem de construir junts, per això hem creat una regidoria específica de noves formes de partici-pació. Els ciutadans han de veure en l’Ajuntament una eina útil per a ells, no una cosa llunyana. Volem revisar totes les ordenances municipals des d’aquesta lògica. També hem de re-pensar l’Oficina Municipal d’Atenció al Públic, el Consell de Ciutat, els consells de participació dels barris i sectorials. Toca repensar aquests ins-truments conjuntament amb la ciuta-dania i explorar noves fórmules.

En aquest mandat veurem el nou model de recollida de residus. Quins canvis introduirà?

Serà un model més polivalent. Ara els contenidors han d’estar sempre a un costat de les voreres, volem que per-meti rotar d’un cantó a l’altre amb un sistema de càrrega superior. El tema de les olors també ha de millorar amb algun material que preservi de les males olors als veïns. Uns camions menys sorollosos i uns sensors que determinin quan els contenidors es-tan plens per organitzar millor les re-collides són alguns dels elements que s’introdueixen al plec de condicions. L’adjudicació serà a principis de l’any vinent.

El desenvolupament urbanístic a la zona de la Parellada es realitzarà un cop finalitzin les obres de la variant i els nous accessos viaris o es co-mençarà abans?

Són dos coses que no estan vincula-des però sí que han d’estar articula-des. Estem en un procés de disseny de la zona. Ha de combinar una zona d’equipaments, sobretot esportius i d’oci familiar, zones verdes per supo-sat i habitatge. És una zona molt im-portant per la ciutat, s’ha de pensar bé i ho estem treballant amb la Gene-ralitat a través del Pla Director Urba-nístic.

Un tema clàssic: la caserna. Es pen-sa fer algun moviment durant els propers mesos? Com sempre hem fet en els diferents mandats tornarem a contactar amb el ministeri de Defensa per rescatar el conveni vigent i fer explícita la de-manda de que no volem una caserna al nucli urbà.

Facilitaria un canvi en l’actitud de Defensa que les eleccions fessin arribar al PSOE a La Moncloa?

Aquest consistori mai ha renunciat a reivindicar de forma recorrent i cons-tant la recuperació d’aquest espai. La predisposició a l’altra cantó a vegades ha estat millor i a vegades absent. Es-perem que si hi ha un canvi de govern estiguin més predisposats a escoltar les nostres demandes.

POTS VEURE L’ENTREVISTA SENCE-RA I EN VÍDEO A SantBoiDiari.com

“Els ciutadans han de veure en l’Ajuntament una eina útil”L’alcaldessa de Sant Boi, Lluïsa Moret, avança els eixos del

pla de govern dels propers quatre anys i es compromet a

reformular ordenances i òrgans de participació ciutadana.

Entrevista

Fo

tog

rafi

a: J

ose

Po

lo

8 9

www.santboidiari.com www.santboidiari.comCultura

L’Altaveu duplica el públic assistentLa 26a edició de l’Altaveu es pre-sentava amb un dels millors cartells de la història segons els seus orga-nitzadors i sembla ser que el públic ho ha apreciat. Al voltant de 9.000 persones han assistit als diversos concerts gratuïts i de pagament que es van celebrar entre el 10 i el 12 de setembre en diferents escenaris: la plaça de l’Ajuntament, Cal Ninyo i els jardins de l’Ateneu Santboià. La xifra d’espectadors aconseguida duplica el nombre de persones assistents al fes-tival de l’any passat.

El creixement de públic s’atribueix a la presència de bandes amb ganxo popular com Sidonie, que va actuar de manera gratuïta a la plaça de l’Ajuntament. Concerts més multitu-dinaris sumats a d’altres com el de Howe Gelb & M. Ward i Dorian Wood, de pagament però de gran qualitat, han permès congregar una tipologia àmplia de públic, tant generalista com especialitzat.

Talent i treball reconegut a escala mundial. Això és el que passa a la Loida Grau Dance Study de Sant Boi de Llobregat. Una de les proves són els resultats aconseguits a l’última Dance World Cup disputada a Buca-rest (Romania). En el campionat del món dues alumnes, Maria Lamuela i Carla Ruiz, han aconseguit la me-dalla d’or en la modalitat de dansa contemporània. La jove parella –Lamuela només té 10 anys– ha su-perat d’aquesta manera la medalla de plata aconseguida l’any passat a Lisboa. Un èxit sense precedents.

Fins a 8 alumnes de Loida Grau han participat en aquesta competició. A més de Lamuela i Ruiz, també han ballat Mónica Crespo, Esther Serra-no, Marina Revelles, Rubén Moreno,

Maria Lamuela i Carla Ruiz, campiones del món de dansa contemporània

jurat format per professionals del sector ha reconegut el treball del duet que realitza música electrònica d’avantguarda Cabo San Roque i del virtuós pianista Marco Mezquida, que és ja considerat un imprescindible de l’escena jazzística nacional.

El grup de Miquel Àngel Landete, Se-nior i el Cor Brutal, ha estat un altre dels premiats, així com Xarim Aresté, de qui s’ha reconegut la seva trajec-tòria actual en solitari i el seu pas per diverses bandes.

El premi a la millor lletra ha recaigut en Ian Sala per la composició “1001 vides”, un retrat d’un rodamón por-tador de savieses mil·lenàries que simbolitza el vessant espiritual que tothom porta amagat a dins.

Més enllà de músics, també ha estat premiat el festival In-Edit, el festival internacional de documentals musi-cals que porta ja una dècada difonent aquest gènere un cop a l’any a Barce-lona en el que s’ha convertit una cita estable de projeccions de documen-tals de temàtica musical a nivell na-cional i internacional.

Els Premis Altaveu reconeixen la trajectòria de Joan Manuel Serrat

Lorena Molina i Alejandro Molina. Moreno ha aconseguit dues meda-lles de plata, una en solitari en la ca-tegoria de Sènior Solo Foklore i una en parella en la categoria de Sènior Duo Folklore formant parella amb Serrano. Lorena Molina, Marina Re-velles i Alejandro Molina han acon-seguit una quarta posició i, aquest últim, també s’ha fet amb un cinquè lloc en solitari en ballet.

Loida Grau porta treballant des de l’any 2003 a la ciutat i ensenya tot tipus de gèneres, com per exemple ballet, jazz, flamenc, dansa espanyo-la, contemporani o funky, per exem-ple. A més, també va fundar el 2008 la Jove Companyia de Dansa de Sant Boi, que fins ara ha presentat vuit treballs originals.

David Guerrero

Joan Manuel Serrat ha estat el prin-cipal focus d’atenció dels Premis Al-taveu 2015 al rebre un premi especial que distingeix l’autor com un referent incontestable de la música catalana i espanyola des de fa 50 anys. El jurat ha valorat la seva “insòlita fusió en-tre excel·lència creativa i compro-mís polític i social” considerant les seves cançons com “un formidable patrimoni de la música popular que ja forma part de l’imaginari de di-verses generacions”.

El cartell de premiats, més enllà de Serrat, ha reconegut grans artis-tes del panorama musical català. El

Fotografia: Loida Grau Dance Study

Fo

tog

rafi

a: D

avi

d G

uer

rero

8 9


David Guerrero

El Bicibox ha registrat un important creixement del seu nombre d’usuaris durant el primer semestre de l’any. Entre desembre del 2014 i juliol del 2015 els usuaris registrats han crescut un 30% amb més d’un miler de noves persones que es mouen en bicicleta i l’aparquen en aquest servei. A dia d’avui ja són més de 4.500 persones les que utilitzen el Bicibox i els nom-bre d’usuaris creix en els 13 municipis on es troba implantat el sistema pú-blic d’aparcaments segurs per a bi-cicletes privades gestionat per l’Àrea Metropolitana de Barcelona.

Però si es tanca el cercle i es posa la lupa exclusivament a Sant Boi, els re-sultats no són tan positius. Dels 1.078 nous usuaris incorporats durant el pri-

El Bicibox no aconsegueix quallar a Sant Boi com a la resta de municipis

mer semestre de l’any, només 55 són de Sant Boi, el que deixa la xifra de santboians registrats en 250, molt per sota de municipis de la mateixa gran-dària com Cornellà (580 usuaris) i d’altres ciutats veïnes més petites. Vi-ladecans té 333 usuaris i El Prat, 308.

Pel que fa al nombre de bicicletes es-tacionades, de gener a juliol del 2015 se n’han aparcat 5.246 a les estacions de Sant Boi, el que suposa un incre-ment del 5,7% respecte al mateix període de l’any passat. L’evolució sembla positiva però torna a no ser tan bona si es compara amb la resta de municipis. A excepció de Sant Just Desvern, les 11 ciutats restants amb Bicibox registren increments de dos dígits. Res a veure amb el 5,7% de Sant Boi, a Cornellà és d’un 20,7% i s’arriba als 13.889 usos i a Viladecans

creix un 15,5% amb 5.319 usos, una xifra similar a Sant Boi tot i tenir una població menor. Encara es nota més a El Prat, on s’han registrat 7.865 usos, amb un espectacular creixement del 42,6% partint d’una base similar a la que tenia Sant Boi fa uns mesos. El mateix passa a Gavà, amb 7.206 usos, un increment del 33,2%respecte l’any anterior. En total a l’àrea metropolita-na s’han fet 92.566 estacionaments, un 35% més que fa un any.

El resultat de tot això es tradueix en un índex d’ocupació a Sant Boi molt baix: el 28,7%. La mitjana metropolitana és del 42,3%, molt per sobre dels nú-meros a la ciutat. De fet, només Sant Just Desvern registra pitjor ocupació amb un 14%. Lluny queden Cornellà (59,7%), L’Hospitalet (50,7%), Gavà (40,3%) i Viladecans (34,5%).

Societat

10 11


El Sant Boi és campió d’Espanya de beisbol cadet

Nou èxit del planter del Club de Beisbol i Softbol Sant Boi. L’equip cadet s’ha proclamat campió d’Espanya de beisbol després de superar a l’Irabia de Pamplona per 20 a 11 a la final.

Els entrenats per Ruben Fente no ho han tingut fàcil i han hagut de remuntar un 8 a 0 en contra a l’inici de la final contra els de Pamplona.

El santboià Edgar Rodríguez ha aconseguit el títol com a millor ju-gador del torneig després de bate-jar 526 pilotes i aconseguir un nivell de defensa gairebé perfecte.

La temporada de la Divisió d’Honor de rugbi ja ha començat i la UE Sant-boiana presenta una gran novetat. Hi ha hagut canvi a la banqueta: el neo-zelandès Lewis Williams ha deixat pas a l’australià Michael Broad.

Broad, de 56 anys, té un recorregut de més de 30 anys com a director d’escoles de rugbi i equips del seu

país. Fins ara era el director tècnic del Club Southern Districts.

L’equip s’ha fet amb els serveis del centre australià Steve Castle, el mig de melé-arrier Alberto Millán i el pri-mera gironí Jaume Genebat. Després de perdre la final la temporada pas-sada, la Santoiana aspira al títol de Divisió d’Honor.

La UE Santboiana aspira al títol de Divisió d’Honor amb un nou entrenador

a la promoció contra el Granollers. Ara, amb l’experiència acumulada i més temps per fer un projecte més sòlid, els de Sant Boi volen pujar de categoria i, si pot ser, aconseguir el títol de lliga per no haver de passar els nervis de la promoció, que ja els van jugar una mala passada.

És per això que l’equip ha incorporat jugadors de qualitat. Dani Acosta, procedent del Martinenc, ha prota-gonitzat un inici de temporada es-pectacular. Té un guant en el seu peu esquerre: en els dos primers partits ha aconseguit tres gols de falta.

El mercat d’estiu també ha suposat l’arribada de dos homes amb molta experiència, com el davanter Jose-le, que ha passat pel Santfeliuenc i el Cornellà, i el centrecampista Ro-berto Camacho, fins ara a l’Europa. Kevin Sánchez ha tornat a Sant Boi i s’ha fitxat el defensa Àlex Ruiz, el da-vanter Pedro Bravo i els centrecam-pistes Sergio López i Carles Martínez. Àlex Espinet també ha arribat per, en un principi, ser el porter suplent.

En l’apartat de baixes, l’equip ha vist marxar Niko Kata, Marc González, Pau Mas, David Morillo, Gerard Mar-sal, Dídac Rodríguez, Dani Iglesias, Vicenzo Napuri i Jaime Hernández.

El FC Santboià vol tornar a Tercera

Jose Polo

Sortir del pou de la Primera Catala-na és l’objectiu del FC Santboià. La segona temporada amb Juan Camilo Vázquez d’entrenador arriba després de quedar-se a les portes de l’ascens el curs passat, quan l’equip va caure

Esports F

oto

gra

fia

: UE

Sa

ntb

oia

na

Fo

tog

rafi

a: J

ose

Po

lo

Fotografia: CBS Sant Boi

10 11


Documents

Sant Boi Diari 01 octubre 2015