Sant marti 55

barcelona

redacció: 93 458 87 80 – [email protected] | anuncia’t: 619 13 66 88 – [email protected] | administració: [email protected]

líniasantmartíPublicació quinzenal · 16 d’octubre de 2014 · Núm.55 · www.liniasantmarti.cat

“Hem de debatreentre tots fins a

on podem arribaramb el turisme”

Entrevista a Joaquim FornPrimer tinent d’alcalde

pàgs 8 i 9

Ciutat pàg 4

Barcelona és la ciutatmés cara de l’Estatper als universitaris

Cultura pàg11

Arriba una nova edició de l’Escena Poblenouamb noves propostes

Tradició pàg 13

Els Castellers de Barcelonafan història a les Corts

Comerç pàg 19

Els paradistes dels Encantspodrien obrir més festius

L’antiga Cooperativa Pau iJustícia acollirà la sala BeckettL’espai artístic tindrà la nova seu al Poblenou a finals del 2015 després que el trasllat s’hagi demorat 10 anys pàg 11

Agenda Nacional pàg 3

La preparació de la jornada participativadel nou 9N, en marxa

Esports pàg 20

Sant Martí, apadrinat pel periodista Adam Martín, guanya el CorrebarriFALTEN23DIES

Per a publicitat: [email protected] - 619 13 66 88| 2 16 octubre 2014líniasantmartí.cat

3 | En Portada 16 octubre 2014 líniasantmartí.cat

“Anem endavant. El 9N hi hauràlocals, urnes i paperetes”. Aquestés el missatge que va voler llançarabans-d’ahir Artur Mas desprésd’una nit –l’anterior– plena dedesconcert i que va acabar amb elconsens polític “esquerdat”, enparaules del president. La sevaproposta, el seu pla B davant lasuspensió del 9N original perpart del Tribunal Constitucional,es presenta com una “consulta an-ticipada a la definitiva”: unes elec-cions plebiscitàries amb una even-tual gran coalició sobiranista.

Les reaccions polítiques s’hanmultiplicat en les darreres hores ihan evidenciat la disparitat deposicions envers un nou 9N que,

en forma de procés participatiu, noés la consulta que s’havia pactatperò sí una oportunitat per podervotar la pregunta acordada –si béen un marc de participació dife-rent– i tornar a demostrar la for-talesa de la majoria social a favordel dret a decidir –que al carrer esmanté, almenys fins ara, unida–.

ELS DETALLS QUE SE SABENLa nova ‘consulta’ no es farà d’a-cord amb el decret de la consul-ta original del 9N, suspès pel Tri-bunal Constitucional, sinó partintde “marcs legals preexistents departicipació ciutadana” compe-tència de la Generalitat. Això té di-verses conseqüències, també peral govern espanyol: la possibilitatd’impugnar-la és molt difícil.

Dit això, no hi haurà un censelectoral: caldrà registrar-se per-sonalment amb el DNI al lloc de

la votació al moment d’exercir elvot –de manera informàtica perevitar duplicitats–. Ho podranfer els majors de 16 anys residentsa Catalunya i també els catalansque visquin a fora però que al DNIhi consti que resideixen aquí. Enaquest sentit, no hi haurà vot an-ticipat però els 15 dies posteriorsal 9N es podrà votar –encara nose sap ben bé com– si s’acreditaque no es pot fer el dia 9, de talmanera que el dia 10 només es do-naran els resultats provisionals.

Per poder dur a terme la nova‘consulta’ es necessiten 20.000voluntaris –a partir de demà ja espoden fer les inscripcions– i esdisposarà de 6.000 meses elec-torals en uns 600 locals, sobretotinstituts públics de titularitat dela Generalitat. També es crearà unòrgan de supervisió que vetllaràper la transparència del procés.

Elnou9N:unajornadaparticipativa» Artur Mas impulsa una ‘consulta’ alternativa per al 9N com a avantsala d’unes eleccions plebiscitàries

» La nova proposta, sense consens polític, requereix 20.000 voluntaris i un registre al moment de la votació

Arnau NadeuBARCELONA

Artur Mas assegura que el dia 9 de novembre hi haurà “locals, urnes i paperetes” per votar la pregunta acordada des d’un principi. Foto: Jordi Bedos / ANC

AGENDA NACIONAL4“Sempre,l’Ajuntament i l’alcalde, estaremal costat del president i del Par-lament: la nostra actitud serà demàxima col·laboració”. Així decontundent es va mostrar ahirl’alcalde de la ciutat, XavierTrias, després de participar enl’ofrena floral de l’Ajuntament ala tomba de l’expresident de laGeneralitat, Lluís Companys.

Segons l’alcalde, en proces-sos com aquest “sempre hi hatensions, però al final predo-mina el sentit comú”. “La uniófa la força i és bo anar el màximde junts possible, cosa que novol dir que no hi hagi moments

de discrepància”, va argumen-tar Trias. Davant d’això, però,l’alcalde va afegir que, “comcomprendran, el que fa el pre-sident m’agrada”.

Trias va explicar que, comcada any, membres de la cor-poració municipal reten home-natge a l’expresident Companys,el qual “va morir defensant Ca-talunya”. “És bo, en momentscom aquest, tenir un record peruna persona que va ser fidel a laterra fins al darrer moment. Ésun exemple que hem de tenirtots de fidelitat al país”, va sen-tenciar l’alcalde després de re-tre-li homenatge.

Xavier Trias reafirma el seusuport a la nova ‘consulta’

LA MATEIXA PREGUNTA:

1. Vol que Catalunya esdevingui un Estat?

2. En cas afirmatiu, vol que aquest Estat sigui independent?

| 4En Portada16 octubre 2014líniasantmartí.cat

Un estudi recent del metabus-cador immobiliari Nuroa.es haestablert que Barcelona és laciutat més cara de l’Estat per alsestudiants universitaris. L’estu-di es fixa en el cost de l’allotja-ment, del transport públic i altresdespeses, principalment deri-vades de l’alimentació i l’oci.

Aquesta realitat va estreta-ment correlacionada amb la dadaque mostra que Barcelona és latercera ciutat més cara de l’Estat,segons un estudi del web d’estalviKelisto.es. Aquesta realitat lacomparteixen dos dels repre-sentants de la Federació Nacio-nal d’Estudiants de Catalunya(FNEC) i el Sindicat d’Estudiants

dels Països Catalans (SEPC),que en declaracions a aquestapublicació consideren que Bar-celona “és una ciutat cara per viu-re-hi com a estudiant”. El presi-dent de la FNEC, Marc Cassany,afirma que, especialment en elcas dels estudiants que vénen defora de la ciutat, “has de trobaruna feina o que els pares t’ajudin,ja que són molt pocs els estu-diants que s’ho poden pagar totamb beques”. Cassany lamentaque “hi ha estudiants de famíliesamb rendes baixes que han per-dut beques i han hagut de deixard’estudiar”.

Per la seva banda, Tura Tu-sell, portaveu del Sindicat d’Es-tudiants dels Països Catalans(SEPC), lamenta casos “d’estu-diants que no poden pagar el costde viure a Barcelona” i que “hand’estudiar a Lleida, Girona o

Tarragona, quan la seva prime-ra opció pel tipus d’estudis eraBarcelona”.

EL TRANSPORT, CLAUUn dels cavalls de batalla de lalluita estudiantil, en aquest sen-tit, és el del transport. Els repre-sentants dels dos sindicats con-sideren que el preu que paguenels universitaris de la ciutat ésmassa car. “Crec que hi hauriad’haver una targeta, sobretot perals estudiants que acreditin unarenda baixa, com la T-Jove peròmés enfocada a estudiants, unamena de T-Estudiant”, apuntaCassany. Tusell recorda com desdel seu sindicat s’han fet cam-panyes com la T-UAB, per de-manar preus més assequiblesper als estudiants que es despla-cen a Bellaterra, i també afirmaque “fan falta més ajudes”.

‘Universitàriament’ cara » Un estudi del portal Nuroa.es indica que Barcelona és la ciutat més cara de l’Estat per als universitaris

» Els sindicats d’estudiants consideren que fan falta més ajudes, sobretot per a habitatge i transport

Albert RibasBARCELONA

SOCIETAT4Des de l’Ajunta-ment es remarca que el seumarge d’actuació en relació ambles ajudes per fer que la ciutat si-gui més econòmica per als uni-versitaris és “limitat”, ja que notenen “la competència directa”de tot el que té a veure amb lesbeques perquè “vénen a travésdel Ministeri d’Educació, Cul-tura i Esports o de la Generali-tat de Catalunya”.

Les mateixes fonts munici-pals remarquen, però, que desde l’Ajuntament “es consideraprioritari facilitar que els estu-diants de grau, postgrau, màs-ter o doctorat vulguin venir a

formar-se a les nostres univer-sitats o centres de recerca”.

En aquesta línia, el consistoriha posat en marxa els portalsBarcelona Centre Universitari iBarcelona Ciutat Universitàriai de Recerca. Tot i que són com-plementaris, el primer buscaajudar els estudiants o futurs es-tudiants de la ciutat amb qües-tions com la recerca d’habitat-ge o proporcionar-los informa-ció variada sobre la ciutat, men-tre que el segon es focalitza enoferir un ventall d’informació enrelació amb les beques de la Ge-neralitat i els preus dels estudis,entre d’altres.

L’Ajuntament, amb un“marge d’actuació limitat”

Els sindicats estudiantils demanen una targeta especial per al transport públic. Foto: Universitat Pompeu Fabra

Per a publicitat: [email protected] - 619 13 66 885 | 16 octubre 2014 líniasantmartí.cat

| 6Opinió16 octubre 2014líniasantmartí.cat

Un diari plural Un diari participatiu

No es tracta ara de parlar de lacançó de Sau, es tracta de co-mentar i analitzar les declara-cions de l’advocat d’UPyD, se-nyor Andrés Herzog, a l’hora depresentar una querella davantdel Suprem contra Artur Mas,Núria de Gispert i quatre mem-bres de la Mesa del Parlament(afirmant que estan embogits)pels delictes de prevaricació, des-obediència, usurpació, malver-sació i delictes electorals. I resmés per fer el caldo gros? Les de-claracions de la senyora RosaDíez al programa Els matins deCatalunya Ràdio, amb la presen-tadora Mònica Terribas, dientque el nacionalisme català és pus,és purulent i que perilla la convi-vència, divideix i enfronta la so-cietat, i que Mas és un dèspotaautoritari. Fot-li fort! Afegint queel seu partit regenerarà la políticaespanyola, defensant a capa i es-pasa les lleis, la Constitució i per-seguirà tots aquells que s’aprofi-ten dels seus càrrecs públics enbenefici propi, continuant ambun abrandat discurs populista.

Una vegada més erren el tret,perquè hi ha nacionalistes cata-lans que no són independentis-tes, però que cada vegada queobren la boca insultant i menys-preant els catalans, són més elsque canvien de bàndol, dels queesperaven una negociació percontinuar dins Espanya, a voler-ne marxar. No sé vosaltres, peròjo també he embogit i estic boigper Catalunya.

4Boig per tuper Jordi Lleal

4Ultres contra la sobiraniaper Oriol Domingo

El catedràtic de Ciència Políticade l’UAB Quim Brugué vaabandonar fa uns dies a la fran-cesa la Comissió de Control dela consulta del 9-N, exacta-ment, quatre dies després delseu nomenament. Una llàs-tima: sembla haver estat inca-paç d’avaluar quins són elscondicionants en els quals, perdesig exprés d’una de les partsen conflicte (la que ara lloamassivament i arreu el seucapteniment), tindrà lloc.

S’entén bé que un tractatacadèmic ha de perfilar tots elsrequisits necessaris per dotaruna consulta de les millorsqualitats de puresa democrà-tica del món mundial. Natu-ralment que sí. Però, en el casque ens ocupa, a l’Espanya de-mofòbica d’avui, qui no estiguiinteressadament cec, ha departir d’una constatació: quela part del No s’escuda en la le-galitat (interpretada restricti-vament, amb la descaradaintencionalitat política d’obs-taculitzar l’exercici de drets fo-namentals) per boicotejar laconsulta que desitgen gairebétres quartes parts dels mem-

bres de la comunitat políticacatalana.

Davant d’aquesta realitatpolítica que ens toca gestionarhi ha dues possibilitats: accep-tar el bloqueig de la democràciaque imposa una minoria deci-dida a impedir la consulta, oanalitzar, a partir de les possibi-litats efectivament existents, dequina manera es poden assolirels màxims estàndards de qua-litat democràtica en el disseny iexecució del procés consultiu.

El senyor Brugué, per morde la puresa, ha triat alinear-seamb els primers, perquè diuque “una societat creua unafrontera quan considera que elfi legitima els mitjans”. A mi, encanvi, em sembla que quan l’es-querra transformadora decideixno travessar la frontera de la in-justícia, esdevé conservadora ies posa al servei de l’establish-ment. I, sobretot, que el que faés tapar amb una maldestra igruixuda capa de pintura negra(molt negra) la responsabilitatdels qui realment estan destros-sant les garanties democràti-ques en l’exercici dels dretsfonamentals a Catalunya.

per Joan Granollacs

4Pintures Brugué

Ultres de l’esquerra extrapar-lamentària i ultres eclesiàsticscoincideixen en oposar-se a lesurnes del 9N i en posicionar-secontra la Catalunya sobirana.

Aquesta coincidència sin-tonitza amb la frase "Antes unaEspaña roja que una Españarota", de José Calvo Sotelo(1893-1936). Calvo Sotelo fouministre amb el dictador MiguelPrimo de Rivera i fundadordel Bloque Nacional, d’extremadreta. Aquest polític era –pobrai estimada Galicia– gallec comFrancisco Franco, Manuel Fra-ga i Mariano Rajoy.

Aquesta esquerra extrapar-lamentària ha fet públic el ma-nifest “Per la unitat del pobletreballador. Decidim no a la in-dependència!”. Els signants,en una barreja de tronades po-lítiques lerrouxista i de mar-xisme soviètic, s’erigeixen, pres-cindint de les urnes, en porta-veus de la classe treballadora,defensors de la sobirania espa-nyola i opositors a la sobiraniadel poble català. Entre els sig-nants figuren comunistes d’u-na altra època com Paco Frutos

i Lidia Falcón, i comediantscom Ramon Fontseré de lasaga d’Albert Boadella.

Aquest grup, des d’una mi-litància atea i de “menjacape-llans”, sacralitza la unitat espa-nyola de manera que coincideixamb declaracions de la Confe-rencia Episcopal Espanyolaquan estava liderada pels ul-tracatòlics Antonio Maria Rou-co i Antonio Cañizares. Comaquella declaració polèmica queestablia que “la unidad de Es-paña es un bien moral”.

Darrerament, però, semblaque, un cop Rouco ja no presi-deix l’episcopat espanyol, els bis-bes moderen la seva postura. Laimpressió és que els bisbes es-panyols s’apropen a la posturade l’episcopat català que afirmaque tota opció política, inclòs elsobiranisme català, és legitimasi es promou per les vies pací-fica i democràtica com succeeixa Catalunya. En tot cas, que hihagi gent i grups que facin cam-panya amb motiu de la consul-ta o procés participatiu del 9Nés una bona noticia, tant si és pel“no” com si és pel “sí”.

Actualitat a la xarxa

#MárquezCampió#ProuImpunitat #Excalibur

@vozinsolente: Colocar una ikurriña enIruñea: 5 años de cárcel. En Montjuïc fran-quistas queman banderas catalanas y nopasa nada.

@criticatordog: Y si mi amiga la Cabra dela Legión se contagiase de #Ebola, ¿le apli-carían la eutanasia como a Excalibur? #Ex-caliburnoestasolo.

@Suprunaman82: Triplet català de motos.Marc Marquez puto amo. Espectacular. Iamb l'estelada onejant a la zona de fans.#Marquezcampió

publicitat 619 13 66 88

amb el suport de:

Les cartes d’opinió es poden enviar a: [email protected]

Línia Sant Martí no comparteix necessàriament les opinions que els signants expressen en aquesta secció ni se’n fa responsable.

redacció: [email protected] publicitat: [email protected]ó: [email protected]

líniasantmartí.cat

15.000 exemplars

Dipòsit legal: B.11298-2010

7 | Envia’ns les teves cartes a: [email protected] 16 octubre 2014 líniasantmartí.cat

@eduardorepi (Eduardo Reyes): El presi-dente Mariano Rajoy dice que no sabequién manda en Cataluña. El pueblo, señorRajoy, el pueblo!!!

@elbenegre: Societat Civil Catalana ex-igeix al president Artur Mas que escolti lamajoria silenciosa de 38.000 catalans.#12Octubre.

@cristina_pardo: Un diputado del PPcatalán está exigiendo a TV3 por Twitter quepida perdón por decir que hoy llovería enBarcelona. #12Octubre

Un diari obert

Opinió en 140 caràcters

Durante los últimos días hemos asisti-do a un hecho deleznable, la crónica deuna muerte anunciada: el asesinato deExcálibur, el mejor amigo de la auxiliarde enfermería con ébola.

Muerto el perro se acabó el ébola.Eso es lo que ha debido pensar la Con-sejería de Sanidad de la Comunidad deMadrid al decretar por orden judicial elasesinato de la mascota de Teresa Ro-mero, la auxiliar de enfermería afecta-da por el virus, sin tan siquiera saber siel perro estaba enfermo. De este cruelmodo han querido poner fin a una se-rie de errores por los que el virus ha lle-gado a España. Lo que serviría de pocoen el caso de dar positivo en el test queno le han hecho, porque, según hacontado su dueño, el can ha estado encontacto con decenas de perros durantelos últimos días.

Javier Limón, el marido de la sani-taria, hacía un llamamiento a través delas redes sociales para que le ayudarana salvar a su Excálibur. Miles de ciu-dadanos iniciaron una campaña deapoyo en las redes sociales y llegaron aconseguir más de 300.000 firmas enChangepara evitar el asesinato. Porque,

por mucho que quieran suavizar la si-tuación con eufemismos como “euta-nasia”, no están ayudando a morir a unenfermo que se ve postrado en unacama de por vida o en un coma del quejamás despertará, sino que están ma-tando a un ser vivo sin saber siquierasi ha contraído el virus.

Este asunto, ha saltado a los mediosde comunicación de todo el mundo. De-jando, una vez más, en evidencia a unpaís gobernado por ineptos. Da igual elcolor, azul o rojo: quienes se supone querepresentan a la ciudadanía española nohacen más que dejar a sus representa-dos en evidencia constantemente. Estaes la verdadera #MarcaEspaña de laque tanto hablan.

Todo el esfuerzo, todas las voces quese han alzado, no han servido de nada.Al drama de contraer la enfermedad, almatrimonio de Teresa y Javier se lesuma otro más, el del asesinato de sumejor amigo.

La historia ha finalizado como la no-vela de Gabriel García Márquez, asis-tiendo a la crónica de una muerteanunciada. Muerto el perro, comienzala rabia.

4Muerto el perro, empezó la rabiapor David Hernández

En la plaza de las Glorias, se terminaronparte de los equipamientos que el equi-po de gobierno socialista, pactando conlas asociaciones de vecinos y vecinas y sufederación, diseñó y proyectó. En estemandato de gobierno de CiU debíanhacerse el resto de los equipamientos, fi-nalizando con un gran Parque Centralcomo el de muchas grandes ciudades mo-dernas europeas y del mundo, para asíconvertir este espacio en una nueva cen-tralidad de Barcelona. Es lo que debe serla futura plaza de las Glorias. Un espaciode integración, que favorezca la mezclade usos presentes y futuros, posibilitan-do la evolución de las formas y de los con-tenidos. Para que sea un urbanismo deuna virtualidad democrática, asumiendoexplícitamente y desarrollando un pro-yecto actual de nuestra ciudad de Bar-celona, y no simplemente un parque te-mático de los barrios colindantes.

El actual equipo de gobierno está re-alizando –por fin–un medio proyecto re-ferente a la transformación de la plaza delas Glorias. Ya ha tirado el tambor, perosin aclarar lo referente a por dónde irá eltúnel –que según los expertos, si seconstruye, se debe iniciar a la altura dela calle Bibao/Gran Vía y tener dos ra-males, uno hasta la calle Aragón y otrohasta la calle Castillejos/Padilla–. Ade-más, provisionalmente, el tráfico pasa casipor el centro de la plaza de las Glorias.También se adecuarán los espacios co-lindantes, se construirá un mirador, es-pacios de juegos infantiles, etcétera.Pero no se mojan para decir por dóndese unificarán los dos tranvías existentesen la avenida de la Diagonal. Y todo sinla participación de la ciudadanía de Bar-celona, con una consulta –que para estoestán las normativas aprobadas–.

El gobierno municipal se calla y se es-conde. Su política es de cartón piedra ypropaganda, recordándonos la historiadesde 1714, potenciando más fiestaspara atraer más turistas y baldeando lossábados las calles más importantes de losdistritos para que se vea que cuidan denuestra ciudad y de su futuro.

Un tema colateral de vital impor-tancia es lo referente a la plaza de torosde la Monumental. Se quiere reconver-

tir en un equipamiento privado o algo pa-recido –donde se puedan realizar actoscívicos o culturales– donde colocar par-te de los souvenirsde las Ramblas –queahora se quiere volver a discutir en el plande usos de Ciutat Vella– y que se man-tenga el museo taurino. Así también secortarán los constantes rumores de quela familia Balañá venderá la plaza a losSaudíes para hacer la Gran Mezquita deCataluña. Mejor que este centro se cons-truya cerca del aeropuerto en terrenos delConsorcio de la Zona Franca, cerca dedonde debe ir la cárcel que debe sustituira la actual Modelo, que está en la calleEntenza, dentro de la misma Barcelona.

Estos ejemplos nos obligan a estudiary consensuar hacia donde queremosque vaya nuestra ciudad de Barcelonapara que siga siendo importante en elmundo y en Europa a todos los niveles,desde las nuevas tecnologías, la moda, elmarketing, los grandes eventos, el ocio,la cultura globalizada, la ciudad de la di-versidad, la tolerancia y la convivencia.

Quiero hacer una pregunta final al go-bierno municipal de CiU. Cuando esta-ban en la oposición constantemente cri-ticaban al gobierno socialista por ejecutarinfraestructuras ciudadanas, asfaltar ca-lles, hacer equipamientos y repetíanhasta la saciedad que ellos se dedicaríana las personas. Qué pasa con las necesi-dades que están pasando tantos ciuda-danos y ciudadanas de nuestra ciudad?A qué esperan? Y cómo permiten que secierren, también en nuestra ciudad,plantas hospitalarias y se recorten ser-vicios públicos esenciales? A qué perso-nas se referían? A las pudientes? A las declase trabajadora, populares, de nuestrosbarrios periféricos? A crear más desigu-aldades sociales? O a qué cuestiones? De-bemos exigir respuesta y los medios decomunicación deben denunciarlo.

Resumiendo, debemos dejarnos deresignaciones y ponernos a trabajar porun proyecto realista, creíble y futurible.No amilanarnos ante esta larga crisis eco-nómica y dejar de buscar constantementenuestra identidad, sin olvidarnos queBarcelona es la capital de la nación ca-talana, lo cual nos obliga a ejecutar ideasy anhelos.

4La nueva centralidad de BCNpor Salvador Pastor

| 8 16 octubre 2014líniasantmartí.cat Entrevista

Hem viscut un estiu de protestesa la Barceloneta a causa del tu-risme i les reivindicacions s’este-nen a altres barris. La ciutat estàarribant al seu límit?És veritat que, any rere any i des deja en fa uns quants, va augmentantel nombre de turistes que arribena la ciutat. Però aquest fet té unadoble lectura. Per una banda, ésevident que un excés de concen-tració de turistes en determinadeszones o barris ocasiona molts pro-blemes, però també és veritat queel turisme és una font de riquesaimportant. Una riquesa de la qualno en gaudeix tothom, és cert,però sí molta gent. Per tant, crecque hem de fer un gran debatentre tots –hotelers, touropera-dors, restauradors i lògicament elsciutadans– per decidir fins a onpodem arribar amb el turisme iquè és raonablement sostenibleper a la nostra ciutat.

Què faran amb els pisos turístics?Hi ha una cosa que calia fer i que jahem fet: posar limitacions. A la Bar-

celoneta, per exemple, ja hi ha unalimitació dels pisos turístics. Som elprimer govern que ho ha fet. Ditaixò, ara estem preparant un plaespecial que s’haurà de votar alplenari i que establirà com afron-tem aquesta qüestió. Però ja li pucdir que hi haurà una limitació moltclara: l’excés de concentració. Elspisos turístics són dolents per defi-nició? Jo crec que no. Cal donaruna sortida a aquesta oferta però

adaptant-la a cada zona de la ciu-tat. No és el mateix la Barcelonetaque l’Eixample.

Vostè proposa que els ingressosde la taxa turística es puguin uti-litzar per a la neteja i per comba-tre el soroll que genera el turisme,per exemple. És possible?Sí, això és una llei i, per tant, es potcanviar. En el moment en què es va

crear aquest impost, la Generalitatva decidir que es destinaria a lapromoció turística, però nosaltrescreiem que Barcelona no necessitapromocionar-se més. No té sentitque els 8,2 milions d’euros quenosaltres recaptem amb la taxa tu-rística els hàgim de destinar a pro-mocionar la ciutat quan ja n’estàprou. Seria molt millor poder-losdestinar a pal·liar totes les proble-màtiques que genera el turisme endeterminats barris, com pot ser laneteja o la millora de la seguretat.I per això ho negociarem amb laGeneralitat i espero que ho pu-guem aconseguir.

Contràriament al turisme, aquestha estat un estiu tranquil des delpunt de vista de la seguretat...Bé, jo crec que s’està fent una moltbona feina des de la Guàrdia Ur-bana i els Mossos d’Esquadra i aixòestà donant bons resultats. Peròaquesta ha de ser una feina moltconstant: no es pot abaixar la guàr-dia. Mai pots estar tranquil, però síque és veritat que, avui, a diferènciade fa anys, Barcelona no té espe-cialment un problema de segure-tat. Per posar un exemple, l’índex devictimització ha caigut de maneraimportant i això ens demostra que

els ciutadans i ciutadanes també hoveuen així. I això ens satisfà, com nopot ser d’altra manera.

Recentment, però, ha esclatat uncas de blanqueig de diners a tra-vés de la prostitució en què s’hanvist implicats agents de la sevaGuàrdia Urbana...Lògicament, a nosaltres casos comaquest ens colpegen i ens preocu-pen, i especialment a mi d’una ma-

nera més directa. És evident quequan tens 3.000 guàrdies urbanshi ha de tot. També és veritat queen aquest cas, com en qualsevolaltre, ha de prevaldre la presump-ció d’innocència. En primer lloc,hem d’esperar que la justícia facila seva feina. És a dir, presumpciód’innocència fins que no es de-mostri el contrari. Ara bé, si final-ment es demostra que han comès

algun delicte, els ha de caure tot elpes de la llei. No ens podem per-metre que la gent actuï al margede la llei, però encara menys queho faci un funcionari públic, i es-pecialment un policia. En aquestsentit, actuarem amb tota la con-tundència que calgui, però abanscal esperar, per suposat, el vere-dicte de la justícia.

En tot cas, no és el primer copque es destapa un cas similar ones barreja policia i prostitució. Elpreocupa?Sí, em preocupa perquè no és elprimer cop que passa ni serà l’úl-tim. Són diners fàcils, és el món dela nit i, malauradament, això passa.Però nosaltres hem de dedicar-hitots els esforços necessaris, primerper intentar detectar qualsevol in-dici i, a partir d’aquí, actuar.

Parlant de policia, recentments’ha celebrat el primer congrésde seguretat i gènere que ha tin-gut lloc a la ciutat. Què cal ferperquè l’equitat de gènere arribitambé als cossos policials?Aquest també és un tema que enspreocupa. Actualment, a la Guàr-dia Urbana hi ha aproximadamentun 10% de dones i és evident que

Joaquim FornPrimer tinent d’alcalde de l’Ajuntament

Text: Arnau NadeuFotografia: Neus Màrmol

“Hem de debatre entre tots fins a on podem arribar amb el turisme”

“Avui, a diferènciade fa anys, la ciutatno té un problema

de seguretat”

“Els pisos turístics no són dolents perdefinició. El que cal

és posar limitacions”

9 | 16 octubre 2014 líniasantmartí.catEntrevista

això no és representatiu de la so-cietat en què vivim. A més, commés important és el càrrec, menysdones hi ha i, per tant, equilibraraquest desfasament és una qües-tió que ens preocupa i que ensocupa: és una prioritat. Una de lescoses que hem fet és crear una Co-missió de la Dona per intentar pro-mocionar aquesta sortida laboralentre les dones. Això ho fem alSaló de l’Ensenyament i als insti-tuts, entre altres llocs. Cal trencarestereotips i aconseguir que lesdones vegin en la policia una sor-tida laboral com qualsevol altra,sobretot perquè així tindrem uncos policial millor.

Canviant de tema, ja s’han tancatun bon nombre de clubs cannà-bics a la ciutat i vostès han dit que

evitaran que Barcelona es con-verteixi en l’Amsterdam català.Com ho faran?Com que no hi ha una regulació es-pecífica, actualment la constituciód’una associació d’aquest tipus ésrelativament senzilla. En els darrersanys s’han obert prop de 150 clubscannàbics a la ciutat. Per tant, i da-vant d’això, el primer que cal és uncontrol més estricte, i hem comen-çat per aquí, per les inspeccions. Iaixò ja ha comportat el tancamentde set associacions i tretze més quehan estat precintades.

Un altre dels temes estrella delseu àmbit és el top manta. Creuque es podrà acabar amb aquestapràctica?Acabar amb fenòmens d’aquesttipus és complicat, molt compli-

cat. Sobretot perquè molta gent,amb bona voluntat, els compraproductes perquè creu que és unamanera d’ajudar-los. Però cal tenirpresent que aquestes personespoden formar part d’una xarxa

d’explotació o que els productesque venen, com el cas de les llau-nes, sovint poden representar pe-rills per a la salut. I tot això sumat al’impacte negatiu que representa

aquesta pràctica per al comerç dela ciutat. Amb tot, nosaltres nonomés hem d’actuar per la via po-licial, sinó també per la social. Iaixò estem fent. Ho eradicarem?No ho sé, però amb constància jocrec que és possible.

Vostè també lidera TMB, que ac-tualment continua desplegant lanova xarxa ortogonal de bus.Està donant bons resultats?Estem molt satisfets, perquè el quehem fet és una revolució en el mónde l’autobús. En aquests momentsestem gairebé a la meitat del que ésel canvi definitiu de les 28 línies i lasatisfacció dels usuaris expressadaa les enquestes és més alta que enel cas de les línies de bus tradicio-nals. Per tant, estem molt satisfets.És evident que encara estem en unperíode de petites correccions, demoure alguna parada, però la valo-ració ara com ara és molt bona.Amb els mateixos recursos estemoferint freqüències més grans endeterminades línies perquè hem ra-cionalitzat la xarxa de bus.

Acabem parlant de l’agenda na-cional. Han aprovat una moció desuport al 9N i promouran la inter-nacionalització del procés, peròBarcelona no hauria de fer algunacosa més com a capital del país?N’hi ha prou amb això?Miri si n’hi ha prou que, amb totaprobabilitat, amb una altra corre-lació de forces a l’Ajuntament comla que hi ha hagut durant 32 anysaquesta moció no s’hauria aprovati Barcelona no hauria figurat entre

els 900 municipis que donen su-port a la consulta. Per tant, jo vullposar en valor aquest fet. Si avui lacapital de Catalunya s’adhereix aldret a decidir dels catalans és per-què al capdavant hi ha un alcaldenacionalista. El que no podia ser ésel que ha passat durant tants itants anys, quan Barcelona estava

d’esquena a les reivindicacions na-cionals del país. Ara estem al cos-tat fent el que ens toca: donantsuport al dret a votar de la gent ifent pinya amb els partits procon-sulta, el parlament de Catalunya iel president, els quals competen-cialment els pertoca liderar aquestprocés. Crec que el compromís d’a-quest Ajuntament amb el país noes pot negar.

A ulls del PP és clar que no, fins itot els sembla excessiu. Els vancriticar per la xifra dels 1,8 milionsde la V de l’Onze de Setembre idiuen que vostès estan “politit-zant la policia municipal”...Quina credibilitat té un partit quedavant de les xifres ridícules que vadonar la Delegació del govern es-panyol, inferiors fins i tot a les per-

sones que s’havien inscrit a la V, hanestat incapaços de dir res? Jo els hereptat: els puc donar les explica-cions que vulguin i on calgui. Hemseguit sempre el mateix sistema decàlcul, que és el més objectiu quehi ha, però si ells es van posar ner-viosos perquè els hauria agradatque hi hagués hagut menys gentno és el meu problema.

Quines són les seves perspectivesde cara a les eleccions del maig del’any que ve?Jo estic convençut que nosaltresrevalidarem la confiança de la gent.Hem dut a terme un canvi a la ciu-tat però necessitem més temps peraprofundir-hi. Crec que la gent va-lora positivament la gestió queestem fent. Enguany podrem fer500 milions d’euros d’inversió ipodem dir que no hem fet ni unasola retallada en matèria social a laciutat. Estic convençut que la gentsabrà reconèixer tota la feina quehem dut a terme en aquest man-dat. Però ara no em preocupen leseleccions, sinó acabar tota la feinaque hem començat.

“Hem dut a termeun canvi a la ciutat

però necessitemmés temps peraprofundir-hi”

“Fa anys Barcelona estava d’esquena a les reivindicacions nacionals del país. Ara estem al costat”

“Si un policia hacomès algun delicte,actuarem amb tota

la contundènciaque calgui”

“Hem fet unarevolució en el mónde l’autobús: l’hem

racionalitzat”


11 |

16 octubre 2014

Sant Martílíniasantmartí.cat

L’antiga Cooperativa Pau i Jus-tícia, situada a la cantonada dePere IV amb Batista, serà lanova seu de la Sala Beckett a fi-nals del 2015, quan aquest espaide creació artística i experi-mentació teatral deixi definiti-vament la seva seu de Gràcia.

El trasllat, que estava pro-gramat des de feia quasi deuanys, s’havia anat endarrerint acausa de la crisi econòmica. Arael projecte s’ha desencallat grà-cies al conveni que van firmarabans d’ahir la Sala Beckett ambl’Ajuntament i el compromíseconòmic que ha adquirit elConsorci per a la Reahabilitacióde Teatres, format per l’Ajunta-ment, la Generalitat i el Minis-teri de Cultura. El seu director,Toni Casares, va mostrar la seva

satisfacció durant la presentacióde l’acord i va deixar clar que“seguirem sent una sala petitaperquè continuarem apostantper la proximitat”.

LA NOVA SALALa nova Sala Beckett comptarà,un cop enllestit tot el projecte,

amb dos espais d’exhibició tea-tral (la Sala Beckett i el seuObrador, de 250 i 100 localitatsrespectivament), un local d’as-saig, un bar-restaurant a peu decarrer i els diversos espais per ales activitats de formació, crea-ció, producció i gestió teatral quenecessita.

Ara l’antiga Cooperativa Pau i Justícia no té cap ús. Foto: Google Maps

L’antiga Cooperativa Pau iJustícia acollirà la Sala Beckett

» Es preveu que deixi Gràcia i s’instal·li al Poblenou a finals del 2015» Es desencalla un projecte que estava aturat des de fa deu anys

Les obres de l’estació de metrodel Poblenou, a finals d’any

MOBILITAT4Les obres per mi-llorar l’accessibilitat de l’estacióde metro del Poblenou, que for-ma part de l’L4, començaran afinals d’aquest any, després queel Departament de Territori iSostenibilitat ha licitat les obres.

Les obres, llargament rei-vindicades pels veïns, consisti-ran en la instal·lació de tres as-censors i la construcció d’unasortida d’emergència al carrerLope de Vega. Es preveu que l’a-daptació total de l’estació sigui

una realitat durant l’estiu del2016.

El projecte, amb un cost to-tal de 2,1 milions d’euros, tam-bé permetrà suprimir les ba-rreres arquitectòniques delspassadissos interiors gràcies aunes rampes que facilitaran lamobilitat i augmentaran l’altu-ra de les andanes. Això perme-trà eliminar el desnivell ambl’entrada als combois. El vestí-bul d’accés també es reformaràper complet.

FESTIVAL4Del 23 al 26 d’octu-bre arriba la tretzena edició delFestival Escena Poblenou, refe-rència en el camp de les d’artsescèniques contemporànies.

Un any més, l’objectiu d’a-quest festival és continuar ambla seva vocació d’apropar el pú-blic a les manifestacions artís-tiques contemporànies i donarsuport als creadors i creadores.La programació d’enguanycompta amb la presència d'unaquinzena de companyies i la

presentació de més de 20 es-pectacles per ser visionats enuna desena d'espais diferentsdel Poblenou. En destaquenpropostes innovadores i espec-tacles amb artistes consagratscom Circus Klezmer, que rees-trena a Barcelona el seu espec-tacle després de 10 anys de girainternacional, i la ballarinaclown Claire Ducreaux amb Ré-fugiée Poétique.

També cal destacar queaquesta edició arrisca, més que

mai, amb tres coproduccionsque donen suport a la creació ennoves dramatúrgies, circ i artsde moviment. Antic Teatre, quepresentarà Hostiando a M d’Ag-nès Mateus; la Central del Circ,amb l’espectacle Esquerdes i laFira Tàrrega, amb SOM, seranles tres companyies encarrega-des de presentar les tres copro-duccions.

El passat 30 de juny l’Esce-na Poblenou va rebre el PremiFAD Sebastià Gasch 2014.

RedaccióEL POBLENOU

Actualment l’estació no té accessos adaptats. Foto: Google Maps

Arriba l’Escena Poblenou

Tecnologia | Una aplicació per gestionar permisos d’art urbàLa plataforma Murs Lliures llança aquest dissabte la primera aplicació per a mòbils per gestionar permisos per pintar a l’espai públic de la ciutat. L’aplicació permetrà gestionar els murs destinats a l’art urbà, on els usuaris podran seleccionar l’espai i

demanar el permís per pintar de manera senzilla, ràpida, àgil i immediata.


Sant Martí13 | 16 octubre 2014 líniasantmartí.cat

El pilar de set amb folre dels vermells. Foto: Castellers de Barcelona

Els Castellers de Barcelona firmenuna actuació històrica a les Corts

APARCAMENT4Dilluns es vaposar en funcionament l’am-pliació de l’àrea verda al distric-te, que consta de 287 places no-ves amb preferència per als ve-hicles dels veïns.

Els carrers que tenen les no-ves places són alguns dels queformen part del que es coneixcom les zones 8 i 19. Pel que faa la primera, s’ha ampliat amb 53places noves entre Joan d’Àus-tria, Llull, Almogàvers i Marina,mentre que a la segona, amb 234places, la nova zona es distri-bueix en tres carrers: el cantómar de la Gran Via entre Bilbaoi Selva de Mar; el carrer de Perúentre Fluvià i Selva de Mar, i elpassatge Tèxtil entre els carrersd’Espronceda i Bac de Roda.

287 placesd’àrea verda més al districte

OBRES4L’Ajuntament ha apro-vat el projecte per iniciar lareurbanització del darrer tramdel Parc de Diagonal Mar, in-augurat l’any 2002, que enca-ra estava per acabar. Es tracta dela zona entre el passeig GarciaFaria i el camí de connexió exis-tent entre aquest passeig i el pas-seig de Taulat.

Les obres, que està previstque comencin a finals d’any,tenen un pressupost de 830.000euros i serviran per pavimentarl’espai amb zones enjardinadesi nou arbrat, col·locar fanals, noumobiliari urbà i una tanca quetambé envolta la resta del parc.La connexió entre el passeig deGarcia Faria i el passeig de Tau-lat també permetrà garantir unamillor seguretat per als veïns imillorar l’accessibilitat per alsvianants.

S’urbanitzarà del tot el Parc de Diagonal Mar

Els Castellers de Barcelona vandescarregar diumenge passatdurant la diada castellera de laFesta Major de les Corts el segonpilar de set amb folre de la sevahistòria.

L’actuació de la colla amb seual Clot va servir per confirmar elseu bon estat de forma. Els ver-mells no ho van tenir fàcil percompletar el castell, ja que vanhaver de defensar-lo, suant devalent, des de la carregada. El

primer cop que la colla va ca-rregar aquest castell va ser l’any2000 a Vilanova, mentre que vaser el 2009 quan el van desca-rregar per primer cop.

L'espadat, però, no va ser l'ú-nica alegria dels vermells durantla jornada. La colla va descarre-gar abans el quatre de vuit ambl'agulla, el cinc de vuit i el tres denou amb folre, tercer consecutiu,que va servir per demostrar quela Festa Major de Les Corts és unescenari talismà.

SARRIÀ I TARRAGONAAbans de la diada de les Corts, elsvermells van ser, el dia abans, a

Sarrià, on van participar en la jor-nada castellera de la Festa Major.La colla va completar la sevaparticipació amb un pilar dequatre caminant, un quatre devuit, un quatre de vuit amb l’a-gulla, un tres de vuit, un pilar desis i un pilar de quatre al balcó.

Sis dies abans, diumenge 5d’octubre, els vermells van repetirla millor actuació del seu histo-rial al XXVè Concurs de Castellsde Tarragona, on van finalitzar enla sisena posició després de com-pletar un quatre de vuit ambagulla, un quatre de nou amb fol-re, un tres de nou amb folre i dospilars de cinc.

RedaccióSANT MARTÍ

| 14Sant Martí16 octubre 2014líniasantmartí.cat

En temps de dificultats, l’espe-rit solidari és més necessari quemai i aquesta tardor torna aquedar palès al districte. Arribara finals de mes s’ha convertit enuna tasca titànica per a moltesfamílies i aquestes dificultatstenen una de les seves expres-sions en l’alimentació.

Aquests dies torna a quedardemostrat que l’esperit solidariés un dels grans actius de SantMartí, després que dilluns es vacelebrar el principal acte de lacampanya Tardor Solidària, queenguany ha arribat a la sevatercera edició. La campanyaconsisteix a aconseguir ajudar lagent més necessitada dels dife-rents barris del districte per talque rebin aliments i així puguintenir cobertes les seves necessi-tats alimentàries. En el marc dela campanya, en què col·laboren

els Supermercats Bonpreu i 20entitats distribuïdores d’ali-ments de Sant Martí, el Distric-te i l’entitat financera La Caixahan fet una donació de 30.000euros. Concretament, des del’administració es donen 15.000

euros i des de La Caixa, a travésde l’Obra Social, s’aporten els al-tres 15.000.

Els Supermercats Bonpreu,com a col·laboradors de la cam-panya Tardor Solidària, tambéofereixen la seva logística perdistribuir els aliments compratsi incrementen la seva participa-

ció amb el lliurament de pro-ductes en promoció.

L’acte de dilluns va consistiren l’entrega dels xecs alimenta-ris a les entitats i parròquies, quesón les encarregades de distri-buir els aliments.

“SUPORT A LES FAMÍLIES”El regidor del Districte, EduardFreixedes, que va ser present al’acte d’entrega dels xecs ali-mentaris de dilluns, consideraque “aquesta iniciativa ens per-met donar suport a les famíliesque més ho necessiten, a travésde la compra d’aliments i ambl’ajut en la distribució de les en-titats solidàries del districte”.

És el tercer any que la cam-panya es porta a terme sota elnom de Tardor Solidària, ja quees va decidir avançar-la en eltemps, a petició de les mateixesentitats, perquè al Nadal coin-cidia amb altres accions solidà-ries i calia cobrir les necessitatsdels veïns del districte més en-llà de les dates nadalenques.

La tardor més solidària» El Districte i La Caixa donen 30.000 euros a la nova edició de la campanya Tardor Solidària

» També hi col·laboren els Supermercats Bonpreu i 20 entitats distribuïdores d’aliments de Sant Martí


SOCIETAT4 Una iniciativa si-milar però a gran escala és elGran Recapte d’Aliments, lacampanya d’àmbit nacional derecollida d'aliments bàsics peraconseguir que les personesmés necessitades rebin ajuda.

En l’edició de l’any passat esvan recollir 3.634.000 quilos enmés de 1.900 punts de recolli-da i l’acció va comptar amb l'a-

juda de 20.000 voluntaris. Lesxifres van suposar una millorarespecte a la ja exitosa edició del2012, que va aconseguir recollir2.727.000 quilos de menjar enmés de 1.000 punts de recollidaamb l’ajuda de 13.000 voluntaris.

L’edició d’enguany serà elpròxim cap de setmana del 28 i29 de novembre i l’objectiu és su-perar les xifres de l’any passat.

El Gran Recapte, un referent

La campanya Tardor Solidària

ja és una iniciativaconsolidada al districte

L’esperit solidari de la gent de Sant Martí es fa molt visible durant els dies de la campanya. Fotos: Ajuntament i arxiu



Sant Martí17 | 16 octubre 2014 líniasantmartí.cat

Acaben les obres a Almogàvers» Els treballs de reurbanització del carrer s’han dut a terme entre la Meridiana i Joan d’Àustria

» L’actuació, que va començar el mes de maig, ha suposat una inversió municipal de 676.198,73 euros

Segons el Disitrcte, el carrer Almogàvers (a dalt, abans i després de les obres) millorarà la seva accessibilitat. Fotos: Ajuntament i Google Maps

Ja són una realitat. Les obres deremodelació del carrer Almogà-vers, entre la Meridiana i el ca-rrer Joan d’Àustria, van finalit-zar a finals de setembre desprésque comencessin el mes de maigpassat. Segons el regidor deldistricte, Eduard Freixedes,“amb aquestes actuacions a l’es-pai públic es garanteix l’orde-nació dels vials i fem que un delscarrers més importants del dis-tricte sigui més accessible per atots els ciutadans”. I és que lesactuacions que s’han imple-mentat en aquest tram urbà vanen la línia de millorar l’accessi-bilitat tant de veïns com de cot-xes, amb l’adequació de les vo-reres i de la calçada.

La remodelació del carrer hasuposat una inversió total de676.198,73 euros. En aquest sen-

tit, Freixedes recorda que “laqualitat i el manteniment del’espai públic és cabdal per a laciutat, en concret en un distric-te com el de Sant Martí on moltsdels seus carrers són essencialsper a la mobilitat general”.

VORERES MÉS AMPLESUn dels objectius de l’actuació alcarrer Almogàvers ha estat laurbanització superficial de la via,

amb l’ampliació de les voreres ila nova pavimentació de la cal-çada, que presentava desperfec-tes i desigualtats en el seu llis,cosa que podia provocar situa-

cions de perill durant la con-ducció. A més, també s’hi hainstal·lat nou mobiliari urbà iun nou sistema d’enllumenat. Aaquestes renovacions cal afegir laimplementació d’un nou sistemade reg i drenatge per als arbresque s’han plantat al carrer.

En referència a la nova pavi-mentació del carrer Almogà-vers, aquesta compta amb 20metres d’amplada –la distànciaque hi ha entre les dues líniesd’edificis– distribuïts entre lesvoreres laterals i la calçada cen-tral. Pel que fa a les primeres,aquestes estan a un nivell més alti tenen una amplada de 4,6 me-tres cadascuna. La calçada cen-tral, per la seva banda, està for-mada per tres carrils –amb unaamplada de 2,55 metres cadas-cun– i un carril bus adjacent a lavorera del costat muntanya delcarrer –amb 3,15 metres d’am-plada–. En total, la calçada cen-tral queda amb una amplitud de10,8 metres.

Freixedes: “Hem fet que el carrer siguimés accessible per

a tots els ciutadans”


OBRES4Les actuacions de mi-llora de l’entorn del carrer Al-mogàvers també van afectar lacruïlla amb Joan d’Àustria.

En el cantó muntanya d’a-quest tram s’han mantingut lesvoreres laterals de 3 metresd’amplitud i s’ha plantat nou ar-brat, mentre que al cantó de mars’han modificat: la del costat

Llobregat té una amplada de 5,5metres, superior a la del costatBesòs, amb 4,5 metres.

Les voreres s’han pavimen-tat amb llosetes de rajola hi-dràulica i la calçada amb pavi-ment asfàltic. A més, tambés’han reemplaçat els semàfors il’enllumenat, amb columnes illuminàries de tipus led.

Millora de la cruïlla entre Almogàvers i Joan d’Àustria


19 |

16 octubre 2014

Comerçlíniasantmartí.cat

Els Encants van celebrar el seu primer any de vida el setembre. Foto: Arxiu

TRADICIÓ4La tardor ja és aquíi el temps de les castanyes om-ple tots els racons del país. Enaquest sentit, l’Eix Clot i el Mer-cat celebraran de nou la seva cas-tanyada solidària amb l’activitatl’Eix Clot “conta” castanyes, unasessió de contes –a càrrec de Mi-reia Jerez el 31 d’octubre a les 6de la tarda al carrer Rogent– queintentarà posar el seu gra de so-rra per competir amb el cada copmés omnipresent Halloween.

Durant la sessió l’eix comer-cial vendrà castanyes, els benefi-cis de les quals aniran a parar al’entitat Petits Somriures, quetreballa per ajudar els infants delbarri amb dificultats. A més, elForn Elías regalarà un dolç a totsels petits que participin en l’acte.

Una castanyadasolidària amb l’Eix Clot

GUARDÓ4Per reconèixer la con-tribució del comerç a la ciutat deBarcelona, la regidoria de Co-merç, Consum i Mercats orga-nitza els premis Barcelona, la mi-llor botiga del món, un acte quese celebra des del 1997 que ser-veix com a homenatge del sectorcomercial local.

El pròxim dilluns 20 d’octu-bre es coneixeran els guanyadorsdel premi, en una gala que tindràlloc a l’Auditori de Barcelona onassistiran representants del móndel comerç barceloní.

Una de les novetats d’en-guany és la incorporació d’unanova categoria de premis enl’àmbit de l’accessibilitat en lesbotigues, que premiarà els co-merciants que hagin introduïtserveis o millores en els seus es-tabliments per afavorir l’accés deles persones amb discapacitat.

Premien lesmillors iniciativescomercials locals

Els paradistes dels Encants es plantegen obrir més festius

Després del primer any de vidadel nou edifici dels EncantsVells –i la posterior ampliació del’horari d’obertura fins a les 8 dela tarda–, els paradistes s’estanplantejant la possibilitat d’obrirmés dies festius que coincideixinamb dates assenyalades o esde-

veniments importants de la ciu-tat de cara a l’any vinent. Tot iaixí, no seria de manera perma-nent i com a norma. “El que nopodem fer és obrir un diumengecada mes”, explica a Línia SantMartí Armand Colàs, presidentde l’associació de venedors delsEncants Vells, que assegura que“en ser petits autònoms, obrir elsdiumenges després d’un dissab-te de feina i d’un dilluns també la-boral l’endemà, suposaria re-

nunciar i sacrificar part de lateva vida familiar”.

De moment, els paradistestornaran a obrir diversos festiusde desembre com el 6 i el 8, i elsdiumenges 14 i 21, a més delpròxim 1 de novembre, com hanfet sempre. El 2015 es faran pro-ves d’obertura en festius quecoincideixin amb esdevenimentsimportants. “Volem fer l’esforçnomés en dies puntuals que enspuguin beneficiar”, conclou Colàs.


Solidaritat | El comerç local, contra el càncer de mamaMés de 10.000 comerços de tota Barcelona s’han sumat a la campanya de

l’Associació Espanyola Contra el Càncer Suma’t al rosa, una iniciativa que vol lluitar contra el càncer de mama. Fins al pròxim diumenge, els establiments

locals faran difusió amb cartells i fulletons sobre la prevenció d’aquesta malaltia.

16 octubre 2014

Esports| 20

líniasantmartí.cat

Continuen imbatuts. Per tercerany consecutiu els atletes deSant Martí van imposar-se alCorrebarri, la popular cursa perdistrictes que es va disputar elpassat diumenge i que va aplegarmés de 4.000 atletes d’arreu dela ciutat.

De fet, la victòria individualde la prova la va aconseguir JoséLuis Blanco, de l’equip de SantMartí, que va creuar la línia demeta amb un temps de 32 mi-nuts i 45 segons. Pel que fa a lesdones, la cortsenca Jessica Bonetva ser la primera a arribar a lameta, aturant el cronòmetre als40 minuts i 41 segons.

El càlcul per saber quin dis-tricte s’havia endut la victòria esva fer tenint en compte els 35 pri-mers homes i les 15 primeres do-

nes classificades de cada distric-te. D’aquesta manera, Sant Mar-tí va finalitzar en primera posicióamb 4.775 punts, seguit de molta prop per l’Eixample, amb 4.871punts en total.

Cada districte participant, amés, comptava amb l’apadrina-ment d’un personatge rellevant.

En el cas de Sant Martí, va ser elperiodista i escriptor Adam Mar-tín, un ferm defensor de l’ali-mentació saludable.

Amb aquesta tercera victòria,el districte de Sant Martí té eldret de quedar-se en propietatl’orelluda, que és com es coneixal trofeu del Correbarri.

Sant Martí no ha perdut encara cap edició de la cursa. Foto: Correbarri

Sant Martí aconsegueix eltriplet de victòries al Correbarri» El districte va comptar amb el periodista Adam Martín com a padrí» Amb el tercer triomf els martinencs reben l’orelluda en propietat

Barcelona s’examina perpoder acollir el Mundial

ATLETISME4Una comissió d’a-valuació de la Federació Inter-nacional d’Atletisme (IAAF) vavisitar la ciutat dimarts i dime-cres per tal d’avaluar les instal·la-cions amb què compta la ciutatper organitzar el Mundial de2019. Durant la primera jornadala comissió va visitar l’Estadi deMontjuïc i ahir l’alcalde Trias i elvicepresident de la IAAF, Se-bastian Coe, van oferir una rodade premsa on van fer una valo-ració de la visita. Coe va celebrarque Barcelona “s’hagi ofert aformar part de la nostra família

i donar-nos l’opció de ser l’esce-nari del nostre Mundial”, men-tre que Trias va agrair “el suportde les institucions al projectebarceloní”.

El Mundial d’atletisme és undels pocs esdeveniments queBarcelona encara no ha acollit.De fet, la ciutat ja va presentarcandidatura per al del 2013, peròva perdre davant Moscou. Bar-celona competeix per acollir elMundial amb Doha (Qatar) iEugene (EUA). El pròxim 18 denovembre es coneixerà el vere-dicte final dels avaluadors.

El Júpiter segueix líder a lalliga tot i tenir un partit menysFUTBOL4La victòria aconse-guida pel CE Júpiter davant laUA Horta aquest diumenge a do-micili per 1 gol a 2 suposa la cin-quena de cinc partits disputatsfins ara pel conjunt martinenc ala lliga, un balanç que permet elsde Juanjo García seguir líders ensolitari amb 15 punts, tot i comp-tar amb un partit menys.

A Horta els martinencs vanhaver d’apel·lar a l’èpica per en-dur-se els tres punts en un par-

tit on els locals van gaudir demés ocasions de gol. De fet,l’Horta es va avançar en el mar-cador gràcies a una acció murrid’Uri Serra. A la represa, Kukuva fer l’empat gràcies a una xi-lena que va sorprendre tothom.Quan el partit semblava que fi-nalitzaria en empat, el mateixKuku va aprofitar un mal refúsdel porter local per fer el gol dela victòria que deixa el Júpiter adalt de tot de la classificació.

El Sant Martí Adrianencespatlla la festa al Poblenou

HANDBOL4L’Handbol Poble-nou va celebrar el passat diu-menge 5 d’octubre la presentaciódels seus conjunts de cara a lanova temporada, on el seu equipsènior va jugar un partit amistóscontra l’altre gran equip del dis-tricte, el Sant Martí Adrianenc ‘B’.

El derbi martinenc va fina-litzar amb la victòria per la mí-nima del Sant Martí Adrianenc(29-30), en un partit molt dis-putat que va comptar amb mo-

ments de tensió sobre la pista queno van anar a pitjor.

Pel que fa a la competició re-gular, el Sant Martí Adrianenc ‘B’lidera el grup de Lliga catalanaamb tres victòries de tres partits,mentre que el Poblenou ocupal’última plaça amb tres derrotes.Per la seva banda, l’equip abso-lut del Sant Martí Adrianenctambé lidera la seva divisió –Pri-mera estatal, un esglaó mésamunt que la Lliga catalana–.


El 18 de novembre se sabrà si Barcelona acull el Mundial. Foto: Ajuntament

Natació | Barcelona, capital del socorrismeLa platja de Barcelona va acollir dissabte passat la quarta edició del Catalunya Rescue Festival, unacita que va incloure el Trofeu Internacional de Salvament i Socorrisme i el campionat de Catalunya

de Platja. Aquestes dues competicions van comptar amb la participació de prop de 60 esportistes,tant catalans com estrangers, que van reivindicar el vessant esportiu del socorrisme.


Agenda| 22 16 octubre 2014líniasantmartí.cat

DIUMENGE 19 D’OCTUBRE12:00 Blau marí, a càrrec de la companyia Pi-notxo en bicicleta és una obra de teatreadreçada a tots els públics que s’inspira en lafamosa cançó infantil Puff, el drac màgic. / LaFarinera del Clot.

DIMECRES 22 D’OCTUBRE19:00 Taller Fem salut: deixem el tabac, una xe-rrada on els participants imaginaran com se-ria la seva vida sense el tabac. Taller a càrrecdel professor Xavier Vilaplana. / Centre cívicdel Besòs.

DILLUNS 27 D’OCTUBRE18:00Taller de memòria on, amb exercicis i ac-tivitats pràctiques i entretingudes, la pro-fessora Eva Lladó ajudarà a estimular i millorarla memòria dels alumnes participants. / LaFarinera del Clot.

FINS AL 25 D’OCTUBREMatí-Tarda En clave morse. Exposició de pinturesa l’oli de temàtica abstracta i impressionis-ta, en format rodó i quadrat. Les obres volenser un reflex de l’alegria i la varietat dels co-lors de la realitat. A càrrec d’Ester Lago. / Cen-tre cívic Besòs.

FINS AL 31 D’OCTUBREMatí-Tarda Allò que queda és una exposició acàrrec de Clara Sopeña i Falcó sobre tot allòque el temps degrada, embruteix, oxida o mal-met. / Espai Antonio Miró Peris.

DIMECRES 22 D’OCTUBRE17:00-18:30Taller de sevillanes per a infants,on Mayra Soldevila ensenyarà els més petitsde la casa els secrets i les característiques d’a-quest ball típicament andalús. / Centre cívicBesòs.

DIVENDRES 31 D’OCTUBRE18:00 L’Eix Clot conta castanyes. Una activitat deconta contes que organitzen l’Eix Clot i el Mer-cat del Clot on es vendran castanyes per a unacausa solidària. / Carrer Rogent amb Coll i Vehí.

DIUMENGE 26 D’OCTUBRE18:00 Partit d’handbol entre el Sant MartíAdrianenc i el Joventut Handbol Mataró,corresponent a la sisena jornada de Prime-ra estatal. / CEM La Verneda.

CULTURA INFANTIL ESPORTSEXPOSICIONSTALLERS

Espectacle de dansa inspirat en lesil·lustracions del llibre de l’escriptoraSuzy Lee, L’onada. Activitat a càrrec deMargherita Bergamo. / Sala infantil dela biblioteca El Clot - Josep Benet.

Llibres a escenaLa mar i l’ona

Dv. 17 d’octubre a les 18:00

Xerrada divulgativa de salut a càrrecde la docent Conxita Lasmarías Ugar-te, una infermera del Poblenou, en elmarc del cicle Parlem de salut. / Cen-tre cívic Can Felipa.

Xerrada de salut:Deixa fora el colesterolDj. 30 d’octubre a les 19:30

Aquest és un festival consolidat i im-prescindible del gènere de la músicanegra, que acosta al públic el bo i mi-llor dels artistes més representatiuscom Myles Sanko, Speech Debelle oIzah. / La Farinera del Clot.

Cicle de música negraSay it loud

Del 23 al 25 d’octubre

El Júpiter rep a la Verneda el Vic ambl’objectiu de mantenir-se invicte a lalliga, on de moment és líder amb 15punts i un partit menys. / La Verneda.

Partit de futbolCE Júpiter-CUE Vic

Dg. 19 d’octubre a les 12:00

[email protected]

AGENDA UINZENALQ


| 24 16 octubre 2014líniasantmartí.cat Pròxima edició: 30 d’octubre

Documents

Sant marti 55