Santa Brígida

140

Santa Brígida, una escola d’escalada

10

1. ANTECEDENTS HISTÒRICSA la nostra província, una de les primeres entitats que va practicar l’excursionisme i l’escalada va ser el Grup Excursionista i Esportiu Gironí, el GEiEG, una entitat fundada l’any 1919 per un grup de companys, la finalitat de la qual era fomentar l’excursionisme i les belleses naturals de la nostra geografia.

El Gobierno Civil de Girona va aprovar els primers estatuts de l’entitat el 7 de novembre de 1919. En poc temps, l’afició a la muntanya i les excursions es va combinar amb diverses activitats i esports. L’evo-lució del club va ser constant i intensa, ja que ha estat i és una entitat amb esportistes de renom na-cional, estatal i internacional, i un dels motors de la vida social i cultural gironina.

Centrant-nos en l’escalada, el GEiEG va començar a practicar-la l’any 1950 a les pedreres de Girona. El Sr. Joaquim Casal Ortiz en va ser un dels impulsors. I a partir d’aquest període, es té constància que l’any 1956 ja es va organitzar cada 15 dies un curset d’es-calada a Santa Brígida, i que el 7 d’octubre es va escalar per primera vegada la paret frontal del cingle de Santa Brígida. La cordada va estar formada per N. Bonet, J. Juanola, J. Casal i F. Casal. Aquesta va ser la crònica de la jornada:

141

Per camins i corriols

Durant els anys 1957, 1958, 1959 i els posteriors es van continuar organitzant cursets d’escalada a San-ta Brígida i també a Sant Roc de la Barroca. Eren cursets oficials i reconeguts, perquè coincideixen amb la creació a Girona de la delegació de l’ENAM (Escuela Nacional de Alta Montaña); el que ara co-neixem amb el nom d’ECAM (Escola Catalana d’Alta Muntanya).

142

Trobem, doncs, el naixement dels cursos d’iniciació a l’escalada, com corroboren els tríptics de difusió següents:

143


Amb la finalitat de recollir records i experiències d’aquests antecedents històrics, vam entrevistar en Pere Planas Petit, soci de l’ECAM, el GSM, el GEiEG i del GEAE i exdirectiu de la Delegació a Girona de l’ENAM.

Santa Brígida, una escola d’escalada. Antigament, perquè gràcies al tren era un lloc a l’abast des de Girona i actualment és un indret idoni per iniciar-se.

Segons Pere Planas, “l’escalada era un mitjà per in-troduir tècniques per fer ascensions de gran dificul-tat, no era un fi. Baixàvem del tren i caminàvem a peu

144

fins a dalt...; en el meu primer dia a Santa Brígida, l’any 1955, vam començar per les vies de la plaça de la Sardana, concretament la via xemeneia [...]”.

A les parets de Santa Brígida fa molts anys que s’hi escala; però no de la mateixa manera que avui.

El primer material d’escalada provenia del GEIEG i més tard d’Andorra, tot i que era d’origen austríac i francès. Les primeres cordes eren de cànem (el ba-callà, les anomenàvem, perquè quedaven molles a causa de la neu o la pluja); posteriorment trobem les

145


cordes de niló i material més sofisticat. Els peus de gat i el talabard tampoc existien, portaven botes de cuir, que sovint es feien a mida; i a la cintura es lliga-ven la corda per assegurar el company. “[...]quan era doble corda, hi havia 2 persones que asseguraven [...]”.

Els primers escaladors no utilitzaven elements de seguretat prèviament ancorats a la roca, sinó que clavaven pitons (claus de ferro) als forats i fissures de la paret, i encastaven estaques de fusta a les es-querdes. “[...] res de química!”, comenta Pere Planas, “picàvem a mà un forat d’una profunditat de 2 cm; i cansats de picar mentre pujàvem la via; els forats eren menys profunds [...]”.

Les tècniques que utilitzaven (cadiretes, bagues, burins, etc.) eren fruit de la lectura d’alpinistes de l’època, com Ernest Mallafré, el qual va aportar l’en-senyament tècnic d’aquesta modalitat esportiva. La seva capacitat tècnica per a l’escalada queda de-mostrada en el llibre Escalada, publicat l’any 1948.

146

147


148

2. REEQUIPAMENT DE LES VIES D’ESCALADA ESPORTIVA *Aquests primers escaladors que acabem d’esmen-tar no practicaven l’escalada esportiva, segurament perquè aquesta especialitat encara no s’havia inven-tat. Practicaven l’escalada alpina o clàssica, del ma-teix tipus que es practica avui dia en grans parets desequipades.

L’escalada esportiva consisteix a pujar per una paret on prèviament s’hi ha ancorat uns elements de seguretat. Aquests elements de seguretat són claus químics o ancoratges (tacs) expansius. Per posar aquests ancoratges primer hem de fer un fo-rat a la paret amb el trepant. En els químics s’uti-litza una mena de “ciment” que reacciona quími-cament amb la pedra, de manera que quan posem el clau al forat de la paret queda com “soldat” a la roca. Els ancoratges (tacs) expansius s’entren al forat amb l’ajuda d’un martell, i quan els cargolem s’expandeixen per la seva part posterior i queden fixats.

Fa més de 20 anys que a Santa Brígida s’hi practica l’escalada esportiva. Hem trobat escaladors espor-tius que ens expliquen que fa 30 anys que hi vénen a escalar. En un principi no hi havia gaire vies equipa-des, però amb el pas dels anys se n’han fet de noves tant al davant com al costat de l’ermita. La majoria de les vies d’escalada les han equipat escaladors a títol personal, i no s’han fet ressenyes acurades de les vies ni dels sectors d’escalada. Algunes de les vies tampoc estan del tot ben equipades, ja que hi manquen ancoratges i en cas de caiguda es poden produir greus accidents.

Per tot plegat va sorgir la iniciativa d’equipar bé totes les vies obertes, d’obrir-ne alguna de nova, i fer unes bones ressenyes per tota la gent que hi vingui a es-calar. L’estiu del 2008 es va començar a reequipar les vies d’escalada esportiva de Santa Brígida, concre-tament les que es troben al SECTOR DEL COSTAT DE L’ERMITA.

149


Actualment en aquest sector hi ha una vintena de vies equipades, i algunes variants de les vies ja ober-tes que busquen l’escalada més atractiva.

Santa Brígida és un lloc ideal per iniciar-se en aquest esport, on la dificultat de les vies varia des de les fàcils (IV, V, i 6a) fins a les vies més exigents (7a, 7b, i algun 7c).

Al proper apartat trobareu les ressenyes de les vies. S’ha intentat respectar els noms de les vies antigues. En cas que algun nom estigui equivocat o vulgueu fer algun comentari, agrairíem que ens informéssiu a través de la web o el correu electrònic: http://www.joventamer.com/[email protected]

* Iniciativa duta a terme pels socis del GEAE i esca-ladors: Joaquim Rabionet, Imma Ruiz, Jordi Collell, Eva Pol, Marçal Marcos, Josep Capdevila i Jordi Ra-bionet.

3. RESSENYES Aquestes ressenyes han estat actualitzades el dia 21 de gener de 2009. Hi consten les vies d’escalada es-portiva ubicades al costat de l’ermita. No hi consten vies d’escalada clàssica ni artificial. Queda pendent fer més vies, sobretot al sector de davant de l’ermita. Quan les acabem actualitzarem de nou les ressenyes.

LLEGENDA:

Cada via porta el seu nom i un número per ubicar-la amb facilitat a la fotografia de la paret.

Juntament amb el nom de cada via es fa constar: llargada en me-tres (m), nombre d’ancoratges d’anella (parabolts) i dificultat de la via (on hi hagi un ? significa via nova de dificultat alta i amb el grau per acabar de determinar).

A les fotografies hi trobarem:

: Indica on hi ha un paravolt

: Indica on hi ha una reunió (R)

: La línia vermella indica l’itinerari que segueix la via.

: El llamp indica zona descomposta o paravolts que allarguen.

18

150

3 Al tanto que va de canto: 11m, 8 xapes + R, dificultat: 6C4 Canet Urquia: 11m, 6 xapes + R, dificultat: 7b?5 La llastra atlètica: 12m, 5 xapes + R, dificultat: V+

34

5

151


1 El Llavi: 12m, 6 xapes + R, dificultat V+2 Variant directa: 12m, 6 xapes + R, dificultat 6b+

1

2

152

6 La Placa: 12m, 7 xapes + R, dificultat: 7a

5

6

7

8

153


7 La cova: 12m, 6 xapes + R, dificultat: 6b 8 Via d’en Roc: 12m, 6 xapes + R, dificultat: 6a+

7

8

154

9 El Cul del Mandril: 12m, 8 xapes + R, dificultat: 7c?

9

10

155


10 Totet: 12m, 8 xapes + R, dificultat: 7c?

9 10

11

156

11 La berruga: 12m, 7 xapes + R, dificultat: 6a+12 EvImRoc: 12m, 7 xapes + R, dificultat: 6b13 Diedre UEC (un autèntic mestre): 12m, 5 xapes + R, dificultat: V14 El Cargol: 12m, 6 xapes + R, dificultat: 6b

11 12

13

14

23 Ariadna: 12m, 5 xapes + R, dificultat: V24 La bústia: 12m, 6 xapes + R, dificultat: V+25 El nas: 12m, 6 xapes + R, dificultat: 6a26 Burils i paravolts: 12m, 5 xapes + R, dificultat: 6a

23

24

25

26

157


11 La berruga: 12m, 7 xapes + R, dificultat: 6a+12 EvImRoc: 12m, 7 xapes + R, dificultat: 6b13 Diedre UEC (un autèntic mestre): 12m, 5 xapes + R, dificultat: V14 El Cargol: 12m, 6 xapes + R, dificultat: 6b

11 12

13

14

23 Ariadna: 12m, 5 xapes + R, dificultat: V24 La bústia: 12m, 6 xapes + R, dificultat: V+25 El nas: 12m, 6 xapes + R, dificultat: 6a26 Burils i paravolts: 12m, 5 xapes + R, dificultat: 6a

23

24

25

26

158

15 L’alzina: 12m, 7 xapes + R, dificultat: 7c?16 Capi, no hi arrips!: 12m, 8 xapes + R, dificultat: 7b?17 La fàcil: 12m, 8 xapes + R, dificultat: V

15 16 17

159


18 Diedre fàcil: 10m, 4 xapes + R, dificultat: V+19 La Banya: 10m, 4 xapes + R, dificultat: 6a+20 Diedre que enganya: 10m, 4 xapes + R, dificultat: 6a+21 Qui ho diria: 10m, 5 xapes + R, dificultat: 6a+22 Iniciació: 10m, 4 xapes + R, dificultat: IV

18 222119 20

Documents

Santa Brígida