32
AQUEST TEXT INCORPORA LES PRESCRIPCIONS DE LA COMISSIÓ D’URBANISME DE BARCELONA DE 22 DE JUNY DE 1999 PLA ESPECIAL D'ORDENACIÓ I PROTECCIÓ DEL MEDI RURAL DE L'ÀREA DE SANTIGA Santa Perpètua de Mogoda (Barcelona) Maig 1999

Santa Perpètua de Mogoda (Barcelona) Maig 1999...1. Aquest Pla entrarà en vigor el mateix dia de la publicació de l'acord de la seva aprovació definitiva, al DOGC, i tindrà vigència

  • Upload
    others

  • View
    2

  • Download
    0

Embed Size (px)

Citation preview

AQUEST TEXT INCORPORA LES PRESCRIPCIONS DE LA COMISSIÓ D’URBANISME DE BARCELONA DE 22 DE JUNY DE 1999

PLA ESPECIAL D'ORDENACIÓ I PROTECCIÓDEL MEDI RURAL DE L'ÀREA DE SANTIGA

Santa Perpètua de Mogoda (Barcelona) Maig 1999

AQUEST TEXT INCORPORA LES PRESCRIPCIONS DE LA COMISSIÓ D’URBANISME DE BARCELONA DE 22 DE JUNY DE 1999

CAPITOL IV. NORMES URBANÍSTIQUES IV-1

DISPOSICIONS DE CARÀCTER GENERAL

Art. 1 Definició, àmbit i objecte del PEOPMRS

1. El Pla Especial d'Ordenació i Protecció del Medi Rural de l'Àrea de Santiga (PEOPMRS) és I'eina de planejament que desenvolupa les determinacions establertes a l'article 17 de les NormesUrbanístiques i a l'annex de les mateixes del Pla General d'Ordenació de Santa Perpètua de Mogoda(Pla Especial "Nucli Històric de Santiga i entorn" A6).

2. L'àmbit del PEOPMRS ve determinat per la "Modificació Puntual del Pla General Municipald'Ordenació de Santa Perpètua de Mogoda a l'àmbit del Pla Especial del Nucli Històric de Santiga iEntorn", i és el que consta als plànols informatius núms. 1.1. "Situació" i 1.2. "Planejament vigent".

3. L objecte del PEOPMRS és definir una ordenació de l’àrea que garanteixi l'equilibri entre l'ús delleure per part dels ciutadans, la protecció dels espais naturals i la regulació dels usos i de lesedificacions existents.

Art. 2. Contingut

1. El PEOPMRS està integrat, d'acord amb l'art. 77 del Reglament de Planejament, pels següentsdocuments:

− Memòria− Estudi econòmic i financer− Pla d'etapes- Normes urbanístiques: Ordenances reguladores− Plànols d'informació (sèrie I)− Plànols d'ordenació (sèrie O)− Informació fotogràfica

2. Tindran caràcter normatiu els següents documents:

− Ordenances Reguladores,

− Plànols d'Ordenació. Els continguts gràfics deis plànols d'ordenació tenen diferent força normativavinculant atenent el seu grau de relació amb l'ordenació integral del territori, o amb l'ordenació mésdetallada de les condicions d'edificació i usos. Els plànols d’ordenació que fan referència a lesintervencions, infrastructures i imatge final de la proposta, no tenen caràcter normatiu.

− Pla d'Etapes.

AQUEST TEXT INCORPORA LES PRESCRIPCIONS DE LA COMISSIÓ D’URBANISME DE BARCELONA DE 22 DE JUNY DE 1999

Art. 3. Marc legal de referència

Aquestes normes desenvolupen el Pla General Municipal d'Ordenació de Santa Perpètua deMogoda, dins de l’àmbit definit a l'article primer.

En tot cas, i per tot allò que no sigui expressament regulat per la present normativa, serand'aplicació les determinacions del Pia General Municipal d'Ordenació de Santa Perpètua deMogoda i les del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic de Santa Perpètua deMogoda a l’àmbit assenyalat com entorn protegit en el plànol núm. 0.1 "Zonificació".

Art. 4. Vigència i modificació del PEOPMRS

1. Aquest Pla entrarà en vigor el mateix dia de la publicació de l'acord de la seva aprovaciódefinitiva, al DOGC, i tindrà vigència indefinida, d’acord amb el que determina [article 72 delDecret Legislatiu 1/1990.

2. La modificació de qualsevol dels elements del Pla s'ajustarà al que estableix l'article 75 delDecret legislatiu 1/1990.

Les propostes de modificació hauran de tenir, com a mínim, el mateix grau de precisió, definició idetail que aquest PEOPMRS; i haurà de fer-se palès que la modificació no comporta alteraciódirecta o indirecta de les determinacions dels instruments urbanístics de rang superior. Sis’escaigués, s'hauria de tramitar, de forma prèvia o simultània, la corresponent modificació.

Art. 5. Efectes del PEOPMRS

1. El PEOPMRS, conforme a la legislació urbanística és públic, executiu i obligatori (art. 88,89 i90 del Decret Legislatiu 1/1990).

2. La publicitat porta aparellat el dret de qualsevol ciutadà a consultar-ne la documentació itambé el dret de sol·licitar certificació administrativa d'allò que determina.

3. L'executivitat implica, d'una banda, la possibilitat d'aprovació deis projectes d'urbanització id'obres previstos en el Pla, i la declaració d'utilitat pública i necessitat d'ocupació dels terrenysque són afectats, d'acord amb els articles 98 i 99 del Decret legislatiu 1/1990. Així mateix, habilitaels òrgans de l’Administració Pública per executar les potestats públiques enumerades a [article 3del Decret Legislatiu 1/1990 de 12 de juliol, segons la seva respectiva competència.

4. Tant l'Administració com els particulars estan obligats a complir les determinacions o lesdisposicions del PE. Qualsevol intervenció o actuació sobre el territori, tingui caràcter definitiu oprovisional, sigui d'iniciativa privada o pública, haurà d'ajustar-se a les disposicions per ellesmentades, tal com preveu la legislació urbanística del Decret Legislatiu 1/1990).

AQUEST TEXT INCORPORA LES PRESCRIPCIONS DE LA COMISSIÓ D’URBANISME DE BARCELONA DE 22 DE JUNY DE 1999

Art. 6. Interpretació dels documents que formen part d'aquest PEOPMRS

1. Els documents d'aquest Pla Especial s'interpretaran sempre atenent al contingut i d'acord ambels objectius i les finalitats expressades a la Memòria.

En casos de dubte o imprecisió s'aplicaran els criteris següents:

1.1. Davant de dubtes o contradiccions entre la documentació gràfica i escrita, prevaldrà sempre elque determina aquesta darrera.

1.2. En el supòsit d’imprecisió entre diferents plànols, prevaldran les determinacions dels plànols demajor escala (el divisor d'escala més petit), és a dir, d'aquells que maximitzin la definició i precisió.

1.3. En qualsevol cas, prevaldrà la solució més favorable a la menor edificabilitat i a la major dotacióper a equipaments comunitaris.

IV-2 DESENVOLUPAMENT DEL PEOPMRS

Art. 7. Competència

El desenvolupament del PEOPMRS correspon en primer lloc a l’Ajuntament de Santa Perpètua deMogoda, amb la salvetat de les competències que corresponguin a altres òrgans de l’Administracióo a la iniciativa de particulars, d'acord amb el que disposa la legislació vigent.

Art. 8. Àrees de planejament: Plans Especials

1. Amb l'objecte de complementar i desenvolupar les determinacions del PEOPMRS, a lesàrees en què, per la seva actual complexitat, requereixen una especial concreció, esdefineixen dos àmbits de Pla Especial : PE-CASTELL, per al castell de Santiga i PE 4."Antic Can Figuls’.

2. Quan no sigui necessària o no estigui prevista expressament per aquestes Normes l'aprovacióprèvia de Plans Especials, les determinacions del PEOPMRS seran d'aplicació immediata.

3. Els plans especials PE-CASTELL i PE4 tindran com a finalitat l'ordenació de I’edificació, laconcreció de l'ús i l'obtenció dels sòls necessaris per a l'establiment dels sistemes previstos dinsdel seu àmbit.

4. El procediment es regularà, segons les disposicions del Decret Legislatiu 1/1990 i les altresdisposicions urbanístiques vigents a Catalunya.

5. Dins de l'àmbit deis Plans Especials no podran donar-se llicències d'obres i enderroc,fins i tot després de l’aprovació definitiva del PEOPMRS, mentre no s'hagi aprovat elcorresponent Pla Especial.

31

AQUEST TEXT INCORPORA LES PRESCRIPCIONS DE LA COMISSIÓ D’URBANISME DE BARCELONA DE 22 DE JUNY DE 1999

Art. 9. Determinacions específiques de regulació de !l'edificació i els usos.

1. "La caseta de Santiga"

1.a) S'estableix de manera expressa la possibilitat de reconstruir les restes de I’edificaciódel segle XVIII situada a I' extrem sud-oest de l’àmbit qualificat com equipament cultural-associatiu de l'església de Santa Maria de Santiga, clau C10n, i coneguda com a "la casetade Santiga".

1.b) El sòl que ocupa la caseta serà de titularitat pública de cessió a l'Ajuntament i esdestinarà a finalitats socials. S'haurà de fer compatible aquest ús amb la possibilitat deresoldre uns accessos a l'equipament religiós en aquest punt.

2. "Pla Especial al Castell de Santiga: PE-CASTELL’

2.a) En l'àmbit assenyalat al plànol! 0 1 de Zonificació a l'entorn de l'edificació del castellde Santiga, s'haurà de regular l'edificació existent atenent a l'establert en el Pla Especialde Protecció del Patrimoni Arquitectònic de Santa Perpètua de Mogoda mitjançant un plaespecial.

2.b) L'objecte de I' esmentat pla especial és el de definir, al menys, els paràmetresd'ordenació següents:

Altures reguladores màximes, en edificacions no protegides, que estaran persota de les actuals.

Distància a les edificacions protegides en què no s'admetrà edificació,constituint espais lliures de protecció.

Ordenança de materials i morfologia urbana d'acord amb I' estètica deles edificacions catalogades.

Connexions amb els aparcaments i els vials públics. Vegetació de l'espai lliure. Ordenació dels accessos de vianants i vehicles.

2.c) En cap cas no es podrà construir nou sostre i s'establirà aquell sostre existent ques'hagi d'enderrocar per tal de preservar els valors arquitectònics de la masia fortificada iels valors paisatgístics de l'entorn protegit.2.d) El Pla Especial d'ordenació dels entorns del Castell de Santiga, haurà de ser informatpreceptivament pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

2.e) El pla especial PECASTELL serà d'iniciativa privada preferentment. En cas que hiconcorri l'interès públic per al canvi d' ús o per a la protecció expressa del patrimoniarquitectònic podrà ser d' iniciativa pública.

AQUEST TEXT INCORPORA LES PRESCRIPCIONS DE LA COMISSIÓ D’URBANISME DE BARCELONA DE 22 DE JUNY DE 1999

3. Pla Especial " Antic Can Fíguls’

3.a) S'estableix el Pla especial PE4 "antic Can Fíguls’ l'àmbit del qual està definit en elplànol 01 de Zonificació per tal de regular la substitució dels usos incompatibles amb elssitemes de parc periurbà, clau D3.

3.b) El PE4 serà d'iniciativa privada en cas que els usos corresponguin als establerts enl'apartat següent o bé d'iniciativa pública si hi concorre l'interès públic per al canvi d'ús deparc periurbà (clau D3).

AQUEST TEXT INCORPORA LES PRESCRIPCIONS DE LA COMISSIÓ D’URBANISME DE BARCELONA DE 22 DE JUNY DE 1999

4. P a r à m e t r e s d ' o r d e n a c i ó i u s o s del PE4, P l a especial "Antic Can Figuls’

IDENTIFICACIÓ PE-4 "Antic Can Figuls’Objectiu Espai Iliure,parc periurbà (D3) i

Equipament del medi rural (c8.2)Situació Segons plànol núm.O.1 "Zonificació"Titularitat PúblicaGestió ExpropiacióPromoció Pública/ privadaEtapa SegonaÀMBIT D'ACTUACIÓSuperficie de l’àmbit 9.823,22 m2ESTAT ACTUALSuperfície de sòl privat 9.823,22 m2Superficie de sòl públic ------------------Nombre de finques 2Nombre de propietaris 1Identificació finques F.núm. 5. NC. 11.41. Sup.aprox.7.237,31 m2

F.núm. 6. NC. 11.40. Sup.aprox.3.027,97m2Identificació propietaris F.núm. 5 i 6 Sánchez Fernández, JuanQUALIFICACIÓ URBANÍSTICASISTEMESParc periurbà (D3) 9.823,22 m2Equipament del medi rural (c8.2) Dins D3TIPUS D'ORDENACIÓOrdenació Segons futur Pla Especial

Segons requeriments PEOPMRS (plànol 0.2)Nombre de plantes Edif. pral. PB + 1 PP

Edif. aux. PBSostre edificable Edif. pral. 500 m2.

Edif. aux. 250 m2Ocupació màxima Edif. pral. 5 %

Edif. aux.2,5 %Ús dominant Lleure

Serveis tècnics i mediambientals vinculats aUsos compatiblesl'administració públicaEducatiuCultural associatiuAgrícola (inclòs vivers de plantes i arbres a l'airelliure)ForestalEcológico-paisatgísticHípicaVenda de productes artesanals(*)Restauració lligada a l'activitat agrícola enedifici de caràcter rural

Usos complementaris Unihabitatge lligat a l'activitat principalAparcament lligat a l'activitat

EDIFICABILITATNeta: m2 sostre/ m2 sòl edificable La resultantBruta: m2 sostre/ m2 sòl total PE La resultant

(*) Per tal d'acollir-se a l'activitat referida, caldrà que la totalitat de la construcció resultant s'ajusti a qualsevol de lestipologies clàssiques de construcció rural catalana (masies), segons manuals arquitectònics de reconeguda autoritat.

AQUEST TEXT INCORPORA LES PRESCRIPCIONS DE LA COMISSIÓ D’URBANISME DE BARCELONA DE 22 DE JUNY DE 1999

Art. 10. Projectes d’obres

1. Les obres necessàries per a dur a la pràctica les determinacions del PEOPMRS pel quefa a la vialitat, xarxes de serveis, enllumenat públic, jardineria, i d'altres, seran objecte deprojecte/s d'obres ordinàries, conforme determina la Llei Municipal i de Règim Local deCatalunya i el ROAS.

2. També podran redactar-se projectes d'obra quan l'actuació no tingui per objecteexecutar íntegrament les determinacions del planejament urbanístic.

Art. 11. Estudis d'impacte ambiental

1. Dins l'àmbit del PEOPMRS seran preceptius estudis d'impacte ambiental en aquellessituacions que afectin el domini públic hidràulic i que puguin implicar riscos per al mediambient (art. 90 de la llei 29/85 de 2 d'agost i art. 36 NNUU del PGMOSPM).

2. Les activitats amb risc elevat de contaminació atmosfèrica hauran de presentar unaavaluació de l’impacte de l'activitat sobre l'atmosfera (art. 6.3 de la llei 7/89 de 5 de juny iart.36 NNUU del PGMOSPM).

Art. 12. Llicències urbanístiques

1. Tots els actes a què es refereixen els articles 41 al 44 de la Normativa del Pla GeneralMunicipal d'Ordenació de Santa Perpètua de Mogoda, estan subjectes a l’obtenció prèvia dellicència municipal.

2. Les llicències seran atorgades de conformitat amb el procediment que pel que fa al sòl nourbanitzable estableix la legislació urbanística i sectorial vigent en cada una de les matèries,i a més s'observaran amb caràcter general els requisits determinats a l’art. 466 de laNormativa del PGMOSPM.

3. Serà possible concedir, d'acord amb allò que disposa l'art. 44 del Reglament de GestióUrbanística, llicències «obres o d’ús en les finques incloses dins l’àmbit del PEOPMRSsempre que, ajustant-se a les normes i ordenances d’aquest Pla, no estiguin incloses dinsdels àmbits de Pla Especial grafiats al plànol núm. 0.1 "tonificació", i per a la qual cosacaldrà la redacció del planejament corresponent (art. 61 NNUU del PGMOSPM).

4. La sol·licitud de llicències urbanístiques anirà acompanyada de la documentació ques'exigeix, amb caràcter general, a l'art. 47 de les Normes Urbanístiques del Pla General, amés de la que es requereixi de conformitat amb les disposicions especifiques establertes, ales corresponents ordenances municipals.

5. La sol·licitud de llicències d'edificació caldrà acompanyar-la, a més, dels documents quees requereixin de conformitat a l'article del punt anterior, d'un plànol on es reflecteixi larelació de I'edifici amb allò consolidat a les finques confrontats, les situacions de mitgeres aldescobert per tractar i la coherència de la proposta amb l'entorn.

i `,

AQUEST TEXT INCORPORA LES PRESCRIPCIONS DE LA COMISSIÓ D’URBANISME DE BARCELONA DE 22 DE JUNY DE 1999

6. Quan la dimensió o complexitat d'alguna intervenció demani una adaptació o unreajustament de les alineacions, rasants o volums edificatoris, assenyalats pel PEOPMRS,l'organisme municipal tindrà potestat per exigir el corresponent "Estudi de detall’, previ aI'atorgació de la llicència municipal.

7. Per a tots els actes que necessitin llicència i afectin a sòls o edificacions incloses dinsl'àmbit d'entorn protegit definit en el plànol núm. 0.1 "Zonificació", aquestes s'atorgaranseguint el procediment establert a les NNUU del Pla Especial de Protecció del PatrimoniArquitectònic de Santa Perpètua de Mogoda.

Art. 13. Règim transitòri

En qualsevol cas, les previsions oportunes per resoldre totes les qüestions que aquest PlaEspecial plantegi respecte als edificis, a les instal·lacions i als usos preexistents, estaranregulades en les disposicions transitòries d'aquestes NNUU.

AQUEST TEXT INCORPORA LES PRESCRIPCIONS DE LA COMISSIÓ D’URBANISME DE BARCELONA DE 22 DE JUNY DE 1999

IV-3 GESTIÓ DEL PEOPMRS

Art. 14. Obtenció dels sistemes

1. Els sistemes generals i locals que no siguin de ti tularitat pública s'obtindranmitjançant actuacions afi l lades, per expropiació.

2. Seguint la tramitació pertinent, es podrà considerar l 'al l iberament de lesexpropiacions previstes en els sòls que mantinguin o recuperin els usos o activitatscomplementaries i compatibles amb els objectius i determinacions que per a la sevaqualif icació determina el PEOPMRS. Les condicions de l 'al l iberament s'haurand'establir a la resolució all iberatòria.

3. En les àrees incloses dins d'un àmbit a desenvolupar mitjançant planejamentespecial, l 'administració podrà potestativament acceptar la cessió gratuïta de sòlscompresos dins el seu àmbit i reconèixer al cedent, un dret de superfície integrat perl 'edif icació existent o aquella que determini el títol constitutiu, per un termini que noexcedeixi de cinquanta anys.

AQUEST TEXT INCORPORA LES PRESCRIPCIONS DE LA COMISSIÓ D’URBANISME DE BARCELONA DE 22 DE JUNY DE 1999

IV-4 REGIM URBANÍSTIC DEL SÒL

Art. 15. Qualificació del sòl

1. EI sòl comprès a l’àmbit del PEOPMRS està classificat com a sòl no urbanitzable i esqualifica en zones i sistemes. S'entén per zona aquella part de terreny dins de la qual, iateses les previsions del present PEOPMRS, es poden exercir els drets d'aprofitamentprivat de les activitats. S'entén per sistema el conjunt de terrenys que constitueixenl'estructura de comunicacions i espais dotacionals de l’àrea.

El sòl no urbanitzable estarà subjecte a les limitacions que estableix la legislació urbanísticavigent (art. 127, 128 del Decret legislatiu 1/1990 de 12 de juliol).

2. La qualificació del sòl establerta pel PEOPMRS ve definida al plànol d'ordenació núm. 0.1“Zonificació".

3. Les definicions i condicions de regulació de les zones i sistemes assenyalats pelPEOPMRS són, en tot allò que el Pla Especial no especifiqui, les establertes pel PlaGeneral Municipal d'Ordenació de Santa Perpètua de Mogoda i les definides pel PlaEspecial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic de Santa Perpètua de Mogoda a l'àmbitassenyalat com entorn protegit en el plànol d'ordenació núm. 0 .1 "Zonificació".

Art. 16. Zones

En l'àmbit del PEOPMRS es defineixen, dins del marc global establert pel PGOSPM com a"Zona general rural’ (clau 7), la "Zona de valor ecològico-paisatgístic" (clau 7.2) i la "Zonanucli rural Santiga" (clau 7.3).

Els sòls inclosos dins la "Zona nucli rural Santiga", estan qualificats com a subzones:

- Zona terciari nucli rural (clau 7.3.1)

- Zona terciari nucli rural. Edifici protegit (clau 7.3.1p)

- Zona habitatge nucli rural (clau 7.3.2)

Art. 17. Sistemes

En l’àmbit del PEOPMRS es defineixen els següents sistemes:

• 1. Camí públic rural (clau a l )

• 2. Espais lliures (clau D /d):

− Plaça rural (clau d3)

− Parc periurbà (clau D3)

− Cursos de rius (clau D5)

.

59

AQUEST TEXT INCORPORA LES PRESCRIPCIONS DE LA COMISSIÓ D’URBANISME DE BARCELONA DE 22 DE JUNY DE 1999

• 3. Equipaments (clau C/c):

− Equipament cultural/ associatiu (clau C10 n)

− Equipament de proveïment del medi rural (clau C10 s)

− Equipament del medi rural, La Caseta de Santiga (Clau c10 nO)

− Equipament del medi rural 2 (clau c8.2)

AQUEST TEXT INCORPORA LES PRESCRIPCIONS DE LA COMISSIÓ D’URBANISME DE BARCELONA DE 22 DE JUNY DE 1999

IV-5 ORDENANCES: REGULACIÓ DE LES ZONES I ELS SISTEMES

IV-5.1 DISPOSICIONS GENERALS

Art. 18. Determinacions comunes a les zones i sistemes

Per a tot allò que no estigui especificat en aquestes normes, s'entén que és d'aplicació elque disposen les Normes Urbanístiques del Pla General Municipal d'Ordenació de SantaPerpètua de Mogoda i a l'àmbit definit com "entorn protegit" en el plànol 0 .1 "Zonificació", elque determina el Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic de Santa Perpètuade Mogoda.

IV-5.2 REGULACIÓ DE LES ZONES

IV-5.2-a Zona general rural.(clau 7)

Art. 19. DefinicióSegons l’article 458 del PGMOSPM: "El sòl no urbanitzable comprèn aquelles àrees delterritori municipal caracteritzades, pel seu interès agrari, forestal, ecològic o paisatgístic on elpresent PG no permet processos d'urbanització de caràcter urbà, per tal de potenciar lacontinuïtat i millora de les condicions naturals d'aquests sòls, els seus valorsmediambientals i la seva funció d'espais oberts a l'entorn de l'àmbit urbanitzat.

En el sòl qualificat com a no urbanitzable es defineix una única zona general rural.

L'ús global d'aquesta zona general és l'ús rural’.

IV-5.2-b Zona de valor ecològico-paisatgístic.(clau 7.2)

Art. 20. Definició

Segons l’article 488 del PGMOSPM: "Aquesta zona comprèn aquells terrenys inclosos en lazona general rural subjectes a especial protecció, ja que pels seus valors ecològics,paisatgístics o ambientals (actuals o potencials) han d'ésser preservats de qualsevolactivitat que pugui perjudicar aquests valors per tal d'assegurar la seva conservació,regeneració i millora.

La finalitat de l'ordenació d'aquests sòls és la seva protecció per tal de gaudir de la sevafunció ecològica i/o de la seva qualitat paisatgística".

AQUEST TEXT INCORPORA LES PRESCRIPCIONS DE LA COMISSIÓ D’URBANISME DE BARCELONA DE 22 DE JUNY DE 1999

IV-5.2-c Zona nucli rural Santiga. (clau 7.3)

Art. 21. Definició

1. Aquesta zona comprèn aquella àrea inclosa dins de la zona general rural, que per lesseves característiques d'assentament històric al voltant de l'església de Santiga, la tipologiade les seves edificacions i les activitats que desenvolupen, han generat requeriments inecessitats especifiques que les diferencien de la resta de l'àrea, sense que per això,perdin el seu caràcter eminentment rural.

2. L'àmbit de la zona "nucli rural Santiga" queda definit en el plànol 0 .1 "Zonificació".

3. Els sòls inclosos dins de la zona "nucli rural Santiga" (clau 7.3) estan qualificats com a:

a. Subzones

− Zona terciari nucli rural (clau 7.3.1)− Zona terciari nucli rural. Edifici protegit (clau 7.3.1p)- Zona habitatge nucli rural (clau 7.3.2)

b. Sistemes (clau que correspongui a cada sistema)

Aquestes zones i sistemes es delimiten en el plànol 0.1 "Zonificació".

IV-5.2-c.1 Zona terciari nucli rural.(clau 7.3.1)

Art. 22. Definició

1. La zona "Terciari nucli rural’ comprèn els terrenys inclosos en la zona "Nucli ruralSantiga" (clau 7.3) que per les seves característiques de centralitat, i de tipologiaedificatòria, tenen les condicions idònies per desenvolupar activitats de servei per a l'àrea.

Art. 23. Tipus d'ordenació

Es reconeix exclusivament l'edificació principal existent i assenyalada en el plànol 0.2"Ordenació de l'edificació i els camins públics rurals’.

Art. 24. Edificabilitat

1. El sostre màxim edificable és el que correspon a aquella part l'edificació principalexistent que s'assenyala en el plànol núm. 0.2 "Ordenació de l'edificació i els caminspúblics rurals’.

41

AQUEST TEXT INCORPORA LES PRESCRIPCIONS DE LA COMISSIÓ D’URBANISME DE BARCELONA DE 22 DE JUNY DE 1999

2. No es permet cap tipus d'edificació auxiliar en la part de la finca no ocupada perl'edificació principal. Aquests terrenys seran considerats a tots els efectes espais lliuresd'edificació i es tractaran amb jardineria i arbrat o es dedicaran a l'horta recreativa o al'aparcament, a I' aire lliure, de vehicles lligat a l'activitat principal.

Art. 25. Condicions de les segregacions i les divisions

1.El PEOPMRS opta per conservar les característiques actuals de la propietat, totreconeixent les dimensions de les finques existents amb anterioritat a la redacció d'aquestPE.

2. No es podran fer posteriors segregacions que comportin la subdivisió de les finquesexistents en peces de dimensions inferiors a les reconegudes per aquest PE.

Art. 26. Condicions de I'edificació

1. Les condicions de l'edificació venen donades pel reconeixement de les característiquesde l'edificació principal existent i reconeguda per aquest PE.

2. En cas de ésser necessària la substitució total de l'edificació, la nova construcció tindràque mantenir els paràmetres de façana principal, profunditat edificable, número de plantes ialçada total, corresponent al volum edificat actual i reconegut per aquest PE.

3. Es preceptiva la redacció d'un estudi de detall, on es valori la incidència sobre l'entorn,prèvia a la redacció de projectes executius d'obra nova.

Art. 27. Condicions estètiques de les edificacions

1. Coberta

La coberta de I’edifici serà obligatòriament inclinada i a dues aigües, cap a l a plaça il’interior de la finca, amb un pendent màxim del trenta per cent (30%).

No es podrà incloure cap entresolat habitable entre l'últim forjat i la coberta.

Les cobertes de les edificacions seran tractades amb elements ceràmics: tipus teula àrab osimilar.

2. Cossos i elements sortints

No es permetrà cap tipus d'element sortint del pla de les façanes, tant si són principals, comsi són posteriors o laterals.

4?

AQUEST TEXT INCORPORA LES PRESCRIPCIONS DE LA COMISSIÓ D’URBANISME DE BARCELONA DE 22 DE JUNY DE 1999

3. Façanes

Les façanes tindran acabat arrebossat i pintat. Els colors seran seleccionats dins la gammacromàtica que predomina actualment a l'àrea.

Qualsevol mitgera o part d'ella, que quedi a la vista, tindrà el mateix tractament de façanadescrit al paràgraf anterior.

4. Tanques

Les tanques que delimitin propietats diferents, i les que separin l'espai públic de espaiprivat, compliran els requeriments assenyalats a l'article 470 de les NNUU del PGMOSPM,amb la següent especificació: només s'admetran tancaments opacs si tenen menys d'unmetre resseguint la topografia natural i estiguin construïts amb carreus de pedra natural oamb acabat arrebossat i pintat.

En el cas de tanques opaques que limiten amb l'espai públic i quan es cregui convenient unaugment de la seva alçada, serà necessari redactar un estudi de detall que permeti valorarla conveniència d'aquesta modificació.

Art. 28. Condicions de l'aparcament de vehicles de la zona 7.3.1

1. Tan sols es podran crear àrees per a estacionament de vehicles als àmbits assenyalatsen el plànol núm. 0.2 "Ordenació de l'edificació i els camins públics rurals’.

2. Es limita la superfície per a ús d'aparcament a 2.000 m2., al sector nord-est del Castell.

3. L'aparcament de vehicles serà una àrea a l'aire lliure. El tractament de la sevasuperfície serà de terra i en cap cas es podrà asfaltar. Es preservaran expressament lescaracterístiques físiques de la vegetació i l'entorn paisatgístic.

4. El tancament del seu perímetre haurà de ser amb elements vegetals autòctons quegaranteixin l'harmonia amb el paisatge i l'ocultació de l'aparcament des de l'exterior.

5. A l'interior de I'àrea d'aparcament, es plantarà ,com a mínim, un arbre autòcton per cadaquatre places d'estacionament.

Art. 29. Condicions d’ús

1. L’ús dominant és: Agrícola

2. Els usos compatibles són: Cultural-associatiuRestauració

3. Usos complementaris: Unihabitatge lligat a l’activitatHorta recreativaAparcament lligat a l’activitat

AQUEST TEXT INCORPORA LES PRESCRIPCIONS DE LA COMISSIÓ D’URBANISME DE BARCELONA DE 22 DE JUNY DE 1999

IV-5.2-c.2 Zona terciari nucli rural. Edifici protegit.(clau 7.3.1.p)

Art. 30. Definició

1. La zona "Terciari nucli rural. Edifici protegit" comprèn l'edifici de la masia fortificadaanomenada "Castell de Santiga" inclòs en la zona "Terciari nucli rural’. (clau 7.3.1), que perles seves característiques de construcció històrica, ha estat protegida pel Pla Especial deProtecció del Patrimoni Arquitectònic de Santa Perpètua de Mogoda (fitxa núm. 29).

2. En tot cas, i per tot allò que no sigui expressament regulat en las presents NNUU, esrecorrerà al que determina el Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic deSanta Perpètua de Mogoda (PEPPASPM).

3. Es preveu el desenvolupament del PECASTELL de Santiga per a la regulació de l'edificacióexistent.

Art. 31. Tipus d'ordenació

Es reconeix exclusivament l'edificació principal existent assenyalada en el plànol núm. 0.2"Ordenació de l'edificació i els camins públics rurals’.

Art. 32. Edificabilitat

1. El sostre màxim edificable és el que correspon a aquella part l'edificació principal existentque s'assenyala en el plànol núm. 0.2 "Ordenació de l'edificació i els camins públics rurals’.

Art. 33. Condicions de l'edificació

1. L'edifici "Castell de Santiga" té definit el nivell B de protecció segons el PEPPASPM.

2. Els elements protegits de l'interior de l'edifici són: l'estructura de suport i l'estructurafuncional general.

3. Els elements protegits de l'exterior són: la volumetria de l'edifici assenyalada en el plànolnúm. 0.2 "Ordenació de l'edificació i els camins públics rurals’, la geometria i el tractamentde les façanes i de les cobertes.

4. La protecció de l'entorn té definit el nivell D i la seva delimitació està assenyalada en elplànol núm. 0.2 "Ordenació de l'edificació i els camins públics rurals’.

AQUEST TEXT INCORPORA LES PRESCRIPCIONS DE LA COMISSIÓ D’URBANISME DE BARCELONA DE 22 DE JUNY DE 1999

Art. 34. Condicions d’ús

1. L'ús dominant és : Agrícola

2. Els usos compatibles són : Cultural-associatiuRestauració

3. Usos complementaris Unihabitatge lligat a l'activitat

IV-5.2-c.3 Zona habitatge nucli rural.(clau 7.3.2)

Art. 35. Definició

1. La zona "Habitatge nucli rural’ comprèn els terrenys inclosos en la zona "Nucli ruralSantiga" (clau 7.3) que per la reduïda dimensió de les finques i per la tipologia residencial deles edificacions, no es poden considerar explotacions agrícoles.

Art. 36. Tipus d'ordenació

Es reconeix exclusivament l'edificació principal auxiliar existent assenyalada en el plànol 0.2"Ordenació de l'edificació i els camins públics rurals’. Les noves ampliacions previstesfiguren també en el mateix plànol 0.2 "Ordenació de l'edificació i els camins públics rurals’.

Art. 37. Edificabilitat

1. El sostre màxim edificable és el que correspon a aquella part l'edificació principal auxiliarexistent o nova ampliació, que s'assenyala en el plànol núm. 0.2 "Ordenació de l'edificació iels camins públics rurals’.

2. En la part de la finca no ocupada per l'edificació principal o nova ampliació, es permetl'edificació auxiliar quan estigui assenyalada en el plànol núm. 0.2 "Ordenació de l'edificaciói els camins públics rurals’,. La resta de l'espai serà considerat a tots els efectes espai lliured'edificació i es tractarà amb jardineria i arbrat o bé es dedicarà a l'horta recreativa.

Art. 38. Condicions de les segregacions i les divisions

1.El PEOPMRS opta per conservar les característiques actuals de la propietat, totreconeixent les dimensions de les finques existents amb anterioritat a la redacció d'aquestPE.

2. No es podran fer posteriors segregacions que comportin la subdivisió de les finquesexistents en peces de dimensions inferiors a les reconegudes per aquest PE.

AQUEST TEXT INCORPORA LES PRESCRIPCIONS DE LA COMISSIÓ D’URBANISME DE BARCELONA DE 22 DE JUNY DE 1999

Art. 39. Condicions de l'edificació

1. Les condicions de l'edificació venen donades pel reconeixement de les característiquesde l'edificació principal i auxiliar reconeguda per aquest PE, o pels paràmetres assenyalatsper les noves ampliacions al plànol 0.2.

2. En cas de ésser necessària la substitució parcial o total de l'edificació, la novaconstrucció haurà de mantenir els paràmetres de façana principal, profunditat edificable,nombre de plantes i alçada total, corresponent al volum reconegut per aquest PE.

3. Es preceptiva la redacció d'un estudi de detall, on es valori la incidència sobre l'entorn,prèvia a la redacció de projectes executius d'obra nova.

Art. 40. Condicions estètiques de les edificacions principals i auxiliars

1. Coberta

La coberta de I’edifici serà obligatòriament inclinada, amb un pendent màxim del trenta percent (30%).

No es podrà incloure cap entresolat habitable entre l'últim forjat i la coberta.

Les cobertes de les edificacions seran tractades amb elements ceràmics: tipus teula àrab osimilar.

2. Cossos i elements sortints

No es permetrà cap tipus d'elements sortint del pla de les façanes, tant si són principals,com si són posteriors o laterals.

3. Façanes

Les façanes tindran acabat arrebossat i pintat. Els colors seran seleccionats dins la gammacromàtica que predomina actualment a l’àrea.

Qualsevol mitgera o part d'ella, que quedi a la vista, tindrà el mateix tractament de façanadescrit al paràgraf anterior.

4. Tanques

Les tanques que delimitin propietats diferents, i les que separin l'espai públic de espaiprivat, compliran els requeriments assenyalats a l'article 470 de les NNUU del PGMOSPM,amb la següent especificació: només s'admetran tancaments opacs si tenen menys d'unmetre resseguint la topografia natural i estiguin construïts amb carreus de pedra natural oamb acabat arrebossat i pintat.

AQUEST TEXT INCORPORA LES PRESCRIPCIONS DE LA COMISSIÓ D’URBANISME DE BARCELONA DE 22 DE JUNY DE 1999

En el cas de tanques opaques que limiten amb l'espai públic i quan es consideri convenientun augment de la seva alçada, serà necessari redactar un estudi de detall que permetivalorar la conveniència d'aquesta modificació.

Art. 41. Condicions d’ús

1. L'ús dominant és : Unihabitatge en nucli rural

2. Els usos compatibles són : Cultural-associatiu

Venda al detall de productes artesanals

3. Usos complementaris Horta recreativa

Art. 42. Volums fora d'ordenació, volum o ús disconforme o inclosos dins d'una àreade planejament

Els edificis construïts o les instal·lacions realitzades en terrenys qualificats totalment oparcialment pel PEOPMRS c o m a sistemes, quedaran en situació de fora d’ordenació,d'acord amb el que determina l’art. 93 del Decret legislatiu 1/1990 i els art.57 158 de lesNNUU del Pla General.

Quan la discrepància amb el planejament comporti només una situació de "volumdisconforme", en les parts edificades amb aquesta volumetria discrepant, tan solss'admetran obres per tal d'augmentar la seguretat estructural i constructiva de I’edifici i permillorar-ne les condicions higièniques i, en general, tot el que suposi millorar les condicionsd'habitabilitat. (Art.59 i 60 de les NNUU del Pla General)

En cap cas s'admetran ampliacions en edificis amb volums disconformes.

Els edificis i instal·lacions inclosos dins d'una àrea de planejament (Plans Especials) estroben subjectes a situacions regulades pels articles 61 i 62 de les NNUU del Pla GeneralMunicipal d'Ordenació de Santa Perpètua.

AQUEST TEXT INCORPORA LES PRESCRIPCIONS DE LA COMISSIÓ D’URBANISME DE BARCELONA DE 22 DE JUNY DE 1999

IV-5.3 REGULACIÓ DELS SISTEMES

IV-5.3-a Sistema de camí públic rural (clau al ) .

Art. 43. Definició

La xarxa de camins rurals definida pel PGMOSPM i concretada a l'àrea de Santiga pelpresent PE, és aquella formada pels camins que tenen com a funció principal la vertebraciódel territori no urbanitzat i la comunicació amb la ciutat.

Els camins rurals formen part del sistema viari (clau Al) .

Art. 44. Regulació

1. El sistema camí públic rural es regularà segons l'article núm. 467 de les NNUU delPGMOSPM.2. Les línies continues que delimiten la xarxa de camins públics rurals en els plànolsd'ordenació (sèrie O) del present PE, indiquen l'ordre de magnitud i la disposició del sòlreservat per aquest sistema.

3. Amb la finalitat d'assegurar la comunicació entre les diferents parts del territori senseque sigui imprescindible l'ús de mitjans mecànics i acompanyant la xarxa de camins ruralsprevista pel PE o introduint-se dins àrees d'espai lliure públic, es defineixen en els plànolsd'ordenació (sèrie O) amb línia discontinua, un conjunt d'itineraris per a vianants i ciclistesque constituiran reserves de pas amb traçat indicatiu i s’hauran d'integrar en el disseny iordenació d'aquests camins o espais de lleure.

Art. 45. Titularitat

El sól qualificat com a camí públic rural serà de titularitat pública.

IV-5.3-b Equipament cultural-associatiu L'esglèsia de Santa Maria de Santiga iRectoria (clau C10.n)

Art. 46. Definició

Dotació comunitària pel seu ús cultural-associatiu o religiós.

Art. 47. Regulació

1. Aquesta dotació es regularà segons els articles núm. 207, 208 i 209 de les NNUU delPGMOSPM i les determinacions establertes per les presents NNUU.

2. Aquesta dotació comprèn fes finques núm. 10 i 11, on es situa l'edifici de l'església deSanta Maria de Santiga i la rectoria. Per les seves característiques de construcció històrica,l'edifici de l'església ha estat protegit pel Pia Especial de Protecció del PatrimoniArquitectònic de Santa Perpètua de Mogoda (fitxa núm. 29).

AQUEST TEXT INCORPORA LES PRESCRIPCIONS DE LA COMISSIÓ D’URBANISME DE BARCELONA DE 22 DE JUNY DE 1999

3. En tot cas, i per tot allò que no sigui expressament regulat en las presents NNUU, esrecorrerà al que determina el Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic deSanta Perpètua de Mogoda (fitxa núm. 29).

Art. 48. Titularitat

1. El sòl qualificat com a dotació comunitària d'equipament cultural associatiu, amb clauC.10 n, serà de titularitat privada, excepte a l'àmbit de la "Caseta de Santiga" que podràser de titularitat pública.

Art. 49. Tipus d'ordenació

1. Es reconeix exclusivament l'edificació principal existent assenyalada en el plànol núm.0.2 "Ordenació de l'edificació i els camins públics rurals’.

2. Els espais no ocupats per les edificacions reconegudes pel PEOPMRS i queconstitueixen l'entorn d'aquesta dotació se sistematitzaran com espais lliures enjardinats.

Art. 50. Edificabilitat

1. El sostre màxim edificable és el que correspon a aquella part l'edificació principalexistent que s'assenyala en el plànol núm. 0.2 "Ordenació de l'edificació i els camins públicsrurals’.

2. La caseta de Santiga es podrà reconstruir a partir d'un projecte d'iniciativa pública iatenent a usos d'interès social o dotacional.

Art. 51. Condicions de l'edificació

1. L’edifici de l’església de Santa Maria de Santiga té definit el nivell A de protecció segonsel PEPPASPM.

2. Els elements protegits de l'interior de l'edifici són: l'estructura de suport i l'estructurafuncional general.

3. Els elements protegits de l'exterior són: la volumetria de l'edifici assenyalada en elplànol núm. 0.2 "Ordenació de l’edificació i els camins públics rurals’, la geometria i eltractament de les façanes i de les cobertes.

4. La protecció de l'entorn té definit el nivell D i la seva delimitació està assenyalada enel plànol núm. 0.2 "Ordenació de l'edificació i els camins públics rurals’.

5. L'edifici de la Rectoria té la consideració "d'element singular protegit" dins l'entorn deprotecció que determina el PEPPASPM.

6. El PEOPNRS reconeix la construcció existent de l'edifici de la Rectoria i regula lesseves condicions d'edificació segons l'apartat IV-5.2-c.3 articles 36, 37, 38, 39 i 40 de lespresents NNUU.

AQUEST TEXT INCORPORA LES PRESCRIPCIONS DE LA COMISSIÓ D’URBANISME DE BARCELONA DE 22 DE JUNY DE 1999

Art. 52. Condicions d’ús

1. L'ús dominant és : Cultural-associatiuReligiós

2. Usos complementaris Unihabitatge lligat a l'activitat

IV-5.3-c Equipament de proveïment del medi rural (clau C10 s). Cooperativa agrària"La Perpetuènca"

Art. 53. Definició

La dotació comunitària pel proveïment del medi rural comprèn els sòls que es destinen alusos dotacionals vinculats amb l'activitat agrícola: magatzematge, venda i distribució deproductes relacionats amb l'agricultura, etc...

Art. 54. Regulació

1. Aquesta dotació pel proveïment del medi rural, es regularà segons els articles núm.207, 208 i 209 de les NNUU del PGMOSPM. i les determinacions establertes per lespresents NNUU.

2. La dotació pel proveïment del medi rural comprèn la finca núm. 2 segons el plànol 11d'informació núm I.4 "Cadastral’.

Art. 55. Titularitat

1. El sòl qualificat com a dotació comunitària pel proveïment del medi rural, serà detitularitat privada.

Art. 56. Tipus d'ordenació

1. El sistema d'ordenació d'aquesta dotació serà el de volumetria específica.

2. Es reconeix l'edificació principal existent i les ampliacions de l'edificació principal iauxiliar assenyalades en el plànol núm. 0.2 "Ordenació de l'edificació i els camins rurals’.

AQUEST TEXT INCORPORA LES PRESCRIPCIONS DE LA COMISSIÓ D’URBANISME DE BARCELONA DE 22 DE JUNY DE 1999

Art. 57. Edificabilitat

1. El sostre màxim edificable per a la construcció principal és de 3.000 m2.

2. El sostre màxim edificable per a edificacions auxiliars tipus porxo, serà de 300 m2.

3. Les noves edificacions, principals o auxiliars, es situaran dins del gàlib edificable definital plànol d'ordenació núm. 0.2 "Ordenació de l'edificació i els camins públics rurals’.

Art. 58. Ocupació màxima

1. L'ocupació màxima de l'edificació principal serà del 12%.

2. L'ocupació màxima de l'edificació auxiliar serà del 5%, amb un màxim de superfícieocupable de 1.000 m2, inclòs l'emplaçament de les sitges o altres instal·lacions de serveis al'activitat.

3. La resta de l'espai serà considerat a tots els efectes espai lliure d’edificació i es tractaràamb jardineria i arbrat o bé es dedicarà a l'horta recreativa i/o conreus de secà..

4. Es fixa una franja de protecció visual assenyalada en el plànol núm. 0.2 "Ordenació del'edificació i els camins públics rurals’, on es plantaran elements arboris autòctons del tipus ialçada suficient per garantir l'ocultació de l'edificació principal i dels elements singulars deles instal·lacions, des de qualsevol espai lliure públic de l'entorn més proper, excepte desdel front de la carretera, on es podrà mantenir l’espai obert i dedicat al conreu o enjardinat.

5. La franja de protecció enfront de la riera de Santiga, ha de deixar 10 m. de distànciaentre les edificacions i els arbres, per prevenció d'incendis

AQUEST TEXT INCORPORA LES PRESCRIPCIONS DE LA COMISSIÓ D’URBANISME DE BARCELONA DE 22 DE JUNY DE 1999

Art. 59. Condicions de l'edificació

1. Les condicions de l'edificació vénen donades pel reconeixement de les característiques del'edificació principal existent (alçada màxima, etc..) i les ampliacions assenyalades en el plànol núm.0.2. "Ordenació de l'edificació i els camins públics rurals’.

2. En cas de ésser necessària la substitució parcial o total de l'edificació, la nova construcció haurà demantenir els paràmetres de volumetria específica establerts per aquest PE.

3. Es preceptiva la redacció d'un estudi de detall, on es valori la incidència sobre l'entorn, prèvia a laredacció de projectes executius d'obra nova.

Art. 60. Condicions estètiques de les edificacions principals i auxiliars

1. Tanques

Les tanques que delimitin la propietat, i les que separin l’espai públic de espai privat, compliran elsrequeriments assenyalats a l'article 470 de les NNUU del PGMOSPM, amb la següents especificacions:

- No s'admetran tancaments opacs.

- Els tancaments seran exclusivament de filat metàl·lic (alçada màx. 2 m) per la banda interior de lafinca i amb elements vegetals que ocultin la totalitat del filat per la seva banda exterior, excepte en elfront de la carretera, que podran romandre transparents.

Art. 61. Condicions d’ús

1. L'ús dominant és : Agrícola

2. Els usos compatibles són : Proveïment del medi rural:

-magatzematge de productes agrícoles -venda i distribució de productes agrícoles -serveis a les explotacions agrícoles

3. Usos complementaris Oficines i serveis vinculat a l'activitatCultural-associatiu vinculat a l'activitatUnihabitatge lligat a l'activitatAparcament vinculat a l'activitat Horta recreativa

AQUEST TEXT INCORPORA LES PRESCRIPCIONS DE LA COMISSIÓ D’URBANISME DE BARCELONA DE 22 DE JUNY DE 1999

IV-5.3-d Equipament del medi rural (Caseta de Santiga amb clau c8.2) Antic Trompetai Antic Can Figuls.

Art. 62. Definició

El sistema d'equipaments del medi rural comprèn els edificis, inclosos dins la zona de Parcperiurbà o d'equipament del Medi Rural, susceptibles de destinar-se a usos públics,col·lectius o comunitaris al servei directe dels ciutadans i de potenciar el caràcter rural ilúdic de l'àrea.

Art. 63. Regulació

1. Els equipaments del medi rural estan regulats pels requeriments establerts en elsarticles 8 i 9 de les NNUU del present PE.

Art. 64. Titularitat

1. El sòl qualificat com a equipament del medi rural, serà preferentment de titularitatpública, i aquesta no exclourà la possible gestió privada de l'equipament. Si el titular de lafinca on s'enclava l'equipament, s'erigeix en promotor del pla especial, aquest pla podràdeterminar la titularitat privada de l’equipament, sempre que el propi pla especial garanteixil'eradicació d'activitats incompatibles i l'acompliment dels paràmetres del present PlaEspecial.

IV-5.3-e Plaça rural (clau d3). Plaça de Santiga

Art. 65. Definició

Comprèn els sòls destinats a espais verds o places, pavimentades o no, de nuclis rurals ide superfície igual o inferior a una hectàrea, que tenen com a funció principal el repòs,l'esbarjo i la relació social entre els ciutadans.

Art. 66. Regulació

1. En els sòls qualificats com a plaça rural, s'observaran els preceptes establerts enaquestes NNUU i, si escau, els fixats pel corresponent Estudi de detall, previ al projected'obres.

2. Els sòls qualificats com a plaça rural estan inclosos dins de l'entorn protegit definit pelPEOPMRS i regulat pel Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic de SantaPerpètua de Mogoda (fitxa núm. 29).

Art. 67. Titularitat

EI sòl qualificat com a plaça rural serà de titularitat pública.

AQUEST TEXT INCORPORA LES PRESCRIPCIONS DE LA COMISSIÓ D’URBANISME DE BARCELONA DE 22 DE JUNY DE 1999

Art. 68. Condicions d'edificació i ordenació

1. No s'admet cap tipus d'edificació.

2. Només es permetrà la instal·lació de mobiliari, sempre que aquest no perjudiqui ni limiti,en cap cas, la utilització d'aquests espais i no distorsioni amb el seu disseny la imatge ruralde la zona.

3. No es permetrà disgregacions de l'espai en trossos sense identitat.

4. L'àmbit de l'entorn de protecció té assignat, pel PEPPASPM, el nivell D.

Els elements singulars a protegir dins d'aquest entorn són: la font i el safareig, elslledoners, l'olivera i el plataner.

5. El present PE protegeix, a més, la resta d'elements arboris de l'entorn protegit i laconfiguració i paviment de l'era existent.

Art. 69. Condicions d'ús

Ús dominant: Lleure

Usos compatibles: Aquells usos i activitats que estiguin absolutamentvinculats amb les funcions d'esbarjo, lleure, i repòsdels vilatans.Pas per a vehicles, on el projecte d'obres determini.

Usos incompatibles: L'aparcament de vehicles

IV-5.3-f Parc periurbà (clau D3). Entorn del nucli rural i de la riera de Santiga

Art. 70. Definició

Comprèn els sòls propers a l'àrea urbana, respecte dels quals l'Administració públicaintervindrà activament per tal de garantir i promoure les seves funcions mediambientals,d'esplai, repòs, esbarjo i lleure per als ciutadans a partir de la conservació i la regeneracióde les qualitats ambientals existents.

AQUEST TEXT INCORPORA LES PRESCRIPCIONS DE LA COMISSIÓ D’URBANISME DE BARCELONA DE 22 DE JUNY DE 1999

Art. 71. Regulació

En els sòls qualificats com a parc periurbà, s'observaran els preceptes establerts enaquestes NNUU. i els fixats pels Plans Especials que desenvolupen els àmbits assenyalatsen el plànol 0.1 "Zonificació".

Art. 72. Titularitat

1. El sòl qualificat de parc periurbà serà de titularitat pública.

2. S'admetrà la titularitat privada, conforme es determina a l'article 14.2 d'aquestes NNUU,en els sòls qualificats de parc periurbà que actualment desenvolupin de forma exclusivaactivitats agrícoles

3. S'admetrà, conforme determina l'article 14.2 de les NNUU, la titularitat privada en els sòlsqualificats de parc periurbà i amb activitats actuals incompatibles amb aquesta qualificació,en el cas que recuperin l'ús agrícola original.

4. S'admetrà la titularitat privada en les finques qualificades de parc periurbà i que incloguinla qualificació "equipament del medi rural’ (clau c8), en el cas que, mitjançant eldesenvolupament dels PE prevists en aquestes NNUU (article 8 i 9), s'assoleixi la necessàriaadequació als objectius definits per a la zona.

Art. 73. Condicions d'ordenació i d'edificació

1. No s'admet cap tipus d'edificació.

2. Tan sols s'admetrà l'edificació existent quan estigui lligada a l'activitat agrícola ireconeguda en el plànol 0.2 "Ordenació de l'edificació i els camins públics rurals.

3. En els sòls qualificats de parc periurbà inclosos dins d'un àmbit a desenvolupar mitjançantPE, s'admetrà l'edificació que correspongui a l'equipament del medi rural (clau c8) i compleixiels requeriments establerts en l'article núm.9 d'aquestes NNUU.

Art. 74. Condicions d'ús

1. Us dominant: LleureForestal

2. Usos compatibles: AgrícolaUsos corresponents als equipaments del medi rural

3. Usos complementaris Edificacions auxiliars lligades a l'activitat forestal oagrícola

4. Usos incompatibles: UnihabitatgePlurihabitatge

AQUEST TEXT INCORPORA LES PRESCRIPCIONS DE LA COMISSIÓ D’URBANISME DE BARCELONA DE 22 DE JUNY DE 1999

Comerç de gran superfícieOficines i serveisHotelerRecreatiuIndustrialTallers de reparacions de vehiclesVenda i aparcament de caravanes

5. Els usos compatibles s'entendran admesos sempre i quan siguin activitatscomplementàries amb els objectius del parc.

6. L'ús d'unihabitatge i d'aparcament només s'admeten com a complementaris vinculats alsusos admesos dins de la zona d'equipament del medi rural. Tot aparcament s'implantaràmitjançant projectes d'urbanització que preservin les característiques naturals i de vegetacióde l'entorn.

1V-5.3-g Cursos de rius (clau D5). Riera de Santiga i Torrent dels Morts

Art. 75. Definició

Comprèn els terrenys ocupats per les lleres i les riberes de les rieres i els torrentsconstituents del domini públic hidràulic i les instal·lacions adequades a la seva ordenació.

Art. 76. Regulació

En els sòls qualificats com a espais lliures "cursos de rius’, s'observaran els preceptesestablerts en aquestes NNUU i en la legislació sectorial vigent.

Art. 77. Titularitat

1. El sòl qualificat de "cursos de rius’ serà de titularitat pública.

Art. 78. Condicions d'ordenació

1. L'arranjament de la riera de Santiga i els Torrent dels Morts es farà de forma integrada alpaisatge i observant, per a cada tram assenyalat en el plànol 0.3 "Intervencions’, lesrecomanacions següents:

1.1. Riera de Santiga. Tram núm 1

• Neteja i recuperació, pel pas de la fauna, de la canalització de la riera per sota de lacarretera B-140.

• Neteja i condicionament dels marges del curs de la riera.• Eliminació de les espècies no autòctones, les malaltes i les desenvolupades

AQUEST TEXT INCORPORA LES PRESCRIPCIONS DE LA COMISSIÓ D’URBANISME DE BARCELONA DE 22 DE JUNY DE 1999

excessivament (canyissar, heures, etc.)• Repoblació del bosc de ribera.• Arranjament del camí existent com a itinerari per a vianants i ciclistes.• Canalització de la riera sota el camí públic rural• Regulació de la quantitat d'aigua per a rec, per tal de mantenir el cabal ecològic de la

riera i prohibir els abocaments d'aigües brutes.

1.2. Riera de Santiga. Tram núm 2.

• Neteja i condicionament dels marges del curs de la riera amb especial cura de nomalmetre la fauna i les nidificacions existents.

• Eliminació de les espècies no autòctones, les malaltes i les desenvolupadesexcessivament (canyissar, heures, etc.).

• Tenir especial cura de les següents espècies: "Celtis australis’, "Ruscus aculeatum" i"Ulmus Minor".

• Repoblació del bosc de ribera. Urbanització de l'itinerari per a vianants i ciclistes.• Regulació de la quantitat d'aigua per a rec, per tal de mantenir el cabal ecològic de la

riera i prohibir els abocaments d'aigües brutes.

1.3. Riera de Santiga. Tram núm 3.

• Neteja i condicionament dels marges del curs de la riera amb especial cura de nomalmetre la fauna i les nidificacions existents.

• Eliminació de les espècies no autòctones, les malaltes i les desenvolupadesexcessivament (xiprers, canyissar, heures, etc.).

• Repoblació del bosc de ribera.• Urbanització de l'itinerari per a vianants i ciclistes.• Anàlisi de la qualitat de l'aigua per a rec i per el consum humà en el pou i en la mina

existents.• Estudi de l'àrea d'influència en cas de contaminació.• Regulació de la quantitat d'aigua per a rec, per tal de mantenir el cabal ecològic de la

riera i prohibir els abocaments d'aigües brutes.

1.4. Riera de Santiga. Tram núm 4.

• Neteja dels marges de la riera.• Impedir l'accés de I'home per tal de protegir i conservar la flora i la fauna d'aquest tram.• Canalització de la riera sota el camí públic rural.• Impedir l'avançament de terres de conreu per la carena sud del tram.• Recuperar amb vegetació de ribera l'espai malmès per la canalització per les aigües

Ter-Llobregat.• Regulació de la quantitat d'aigua per a rec, per tal de mantenir el cabal ecològic de la

riera i prohibir els abocaments d'aigües brutes.

AQUEST TEXT INCORPORA LES PRESCRIPCIONS DE LA COMISSIÓ D’URBANISME DE BARCELONA DE 22 DE JUNY DE 1999

1.5. Torrent dels Morts

• Neteja i condicionament dels marges del curs de la riera.• Eliminació de les espècies no autòctones, les malaltes i les

desenvolupades excessivament.• Repoblació del bosc de ribera.• Regulació de la quantitat d'aigua per a rec, per tal de mantenir el cabal ecològic de la

riera i prohibir els abocaments d'aigües brutes.

2. Les respectives administracions públiques competents establiran les mesuresd'intervenció adequades per a la realització dels projectes de sanejament i endegamentde la riera de Santiga i el Torrent dels Morts, seguint els objectius i les funcions deregeneració i recuperació de l'equilibri ecològic del curs de les rieres.

Art. 79. Condicions d'ús

1. Us dominant: Ecològico-paisatgístic

2. Usos compatibles: LleureEls necessaris per complir amb la funció de conduirles aigües en cas de riuades.

IV-5.3-h. Condicions generals de les obres en els sistemes

Art. 80. Condicions generals d’obres

1. Les propostes d'ordenació i d'obres dels sistemes de camins públics rurals,equipaments i espais lliures que s'expressen en els plànols d'ordenació, s’entendrà quesón orientatives.

2. Per a l a concreció de l'ordenació i execució dels sistemes, serà preceptiu la redacciódel corresponent projecte d'obres.

AQUEST TEXT INCORPORA LES PRESCRIPCIONS DE LA COMISSIÓ D’URBANISME DE BARCELONA DE 22 DE JUNY DE 1999

CAPÍTOL V. DISPOSICIONS TRANSITÒRIES

Primera. Per a totes aquelles activitats existents amb anterioritat a la redacció del presentPE i que presentin un grau d'incompatibilitat total amb les determinacions establertes per laqualificació dels sòls on estan incloses, es considerarà un període de dos anys, a partir del'aprovació definitiva del PE, per a dur a terme el trasllat de l'activitat i el desguarniment deles instal·lacions i edificacions lligades a aquesta, sempre i quan sigui inviable la sevareconversió o adequació a un ús permès pel propi Pla mitjançant la redacció d'un PlaEspecial.

Santa Perpètua de Mogoda , 18 de maig de 1999