Santandreu 52

redacció: 93 458 87 80 – [email protected] | anuncia’t: 619 13 66 88 – [email protected] | administració: [email protected]

barcelonalíniasantandreu

26 de novembre de 2014 · Núm.52 · www.liniasantandreu.cat

Comunicació pàg 12

La premsa gratuïta es fa forta als diversos barris de Barcelona

Polèmica pàg 15

El director de l’Espai 30denuncia la situació“crítica” de la sala

Patrimoni pàg 12

Descobreixen un antic refugi antiaeri a la Sagrera

Esports pàg 20

El Sant Andreu derrotaa domicili el Saragossa B

Tot a punt per a la Festa Majorde Sant Andreu de Palomar

Des de demà passat i fins al pròxim 8 de desembre l’antiga vila s’omplirà d’activitats per a tots els gustos pàg 12

Entrevista a Jaume CollboniCandidat del PSC a l’alcaldia

pàgs 10 i11

“Suggereixo al senyor alcaldeque visiti més elsbarris. Ho fa poc”

Agenda Nacional pàg 3

Sant Andreu, el segondistricte on el ‘No’ varebre més suports el 9N

Comerç pàg 18

La Fundació BarcelonaComerç, liderada perGasca, celebra 10 anys

Per a publicitat: [email protected] - 619 13 66 88| 2 26 novembre 2014líniasantandreu.cat

3 | En Portada 26 novembre 2014 líniasantandreu.cat

Més de mig milió. Aquest és elnombre de barcelonins i barce-lonines que van participar fatres diumenges en la ‘consulta’del 9N, que a escala catalana varegistrar més de 2,3 milions departicipants i que va deixar –comja s’esperava– el Sí-Sí com aclar vencedor, amb un 80,76%dels vots.

A la ciutat, amb 149 punts devotació habilitats, el 9N es vaviure intensament des de pri-mera hora. Com a la resta delpaís, a dos quarts de vuit delmatí els voluntaris –més de40.000 a tot Catalunya– ja es-taven als punts de participaciópreparats per materialitzar una

jornada que no hauria estat pos-sible sense ells. Emoció, ale-gria, il·lusió i esperança van seralgunes de les paraules que lamajoria d’ells van repetir més in-tensament al llarg d’un dia quepassarà a la història.

A diferència d’altres indretsdel país, on es va produir algunincident –com a Girona o a Car-dedeu–, a Barcelona la jornadava estar marcada per la norma-litat i per la imatge de les cues degent esperant per poder votar.En molts casos, les fileres vore-javen tota l’illa de cases del puntde votació en qüestió.

Els resultats barcelonins,força similars als del conjunt delpaís, van deixar el Sí-Sí com aclar vencedor amb el 78,42%dels vots. Tanmateix, a la ciutathi va haver un percentatge lleu-gerament més elevat de Sí-No

(12,88%) respecte als resultatsdel conjunt del país (10,07%). ElNo va fregar, en ambdós casos,el 4,5%.

LA PARTICIPACIÓ, L’ÈXITPerò més enllà dels resultats, l’è-xit de la jornada de diumenge vaser, sens dubte, la participació.Ni les previsions més optimistesimaginaven que es pogués arri-bar al total de 2,3 milions de par-ticipants en el conjunt del país,una xifra que ha tornat a de-mostrar que la societat catalanavol decidir lliurement el seu fu-tur polític.

Com a referència –si bé sal-vant les distàncies–, els 507.454vots d’aquest 9N a la ciutat gai-rebé dupliquen els 257.645 queva registrar la consulta popularque Barcelona Decideix va or-ganitzar el 10 d’abril del 2011.

La participació, l’autèntic triomf» Més de mig milió de barcelonins participen en la ‘consulta’ del 9N, on el Sí-Sí s’imposa amb el 80% dels vots

» La imatge de les llargues cues de veïns i veïnes esperant per poder votar marca la jornada a la ciutat

Arnau NadeuBARCELONA

REDACCIÓ4Un total de 46.610veïns de Sant Andreu van parti-cipar en la jornada del 9N i un6,2% va votar No, la segona xiframés alta de la ciutat, només perdarrere de Nou Barris. Un 74% vadecantar-se pel Sí-Sí i un 14,2% hova fer pel Sí-No –una xifra tambéelevada–.

La jornada es va viure en unclima festiu, cívic, com totes lesmobilitzacions que s’han dut aterme a favor del dret a decidir ide la independència de Catalun-ya. Hi havia moltes famílies ambnens i molta paciència malgrat lapluja que va caure en alguns mo-ments.

Sant Andreu, al podi del No a escala de ciutat

Més de 2,3 milions de catalans van participar en el 9N. Foto: ANC / Josep M. Grau

26 novembre 2014

Ciutat| 4

líniasantandreu.cat

Barcelona ja té Llibre Blanc so-bre què pot representar per a laciutat el fet d’esdevenir capitald’un hipotètic Estat català in-dependent. L’obra, titulada Bar-celona, capital d’un nou Estat,inclou un conjunt d’opinions ipropostes que ajuden a refle-xionar sobre aquesta qüestió.

Un total de 137 autors, entretècnics, experts i referents cívicsi professionals reflexionen obreels reptes i oportunitats quesorgirien si Barcelona es con-vertís en la capital d’un Estat ca-talà. Alguns dels beneficis queapunten els experts són el crei-xement d’infraestructures, comel port i l’aeroport, i una majorcaptació d’inversió estrangera.Alhora, com a capital, la ciutathauria d’assumir noves respon-sabilitats envers Catalunya.

La idea d’elaborar aquest

Llibre Blanc la va anunciar l’al-calde Xavier Trias el 8 de se-tembre passat en l’acte institu-cional de la Diada Nacional deCatalunya i el passat dimecresdia 5 de novembre es va pre-sentar en un acte al Saló de

Cent. En la presentació, carre-gada d’humor i ironia, es va si-mular una reunió l’any 2024d’alguns dels experts que hancol·laborat amb el llibre. El Salóde Cent es va teletransportarsimbòlicament deu anys des-prés del 9N i es va convertir enla sala d’embarcament d’un hi-

potètic aeroport “Pau Casals” deBarcelona.

L’investigador BonaventuraClotet, la monja teresiana Vic-tòria Molins o la professorad’Hisenda Pública Marta Espa-sa són alguns dels col·laboradorsque van contribuir al col·loqui ique van coincidir a afirmar que“Catalunya serà molt millor si al-gun dia és independent”.

L’alcalde Xavier Trias es va su-mar a aquesta visió de futur i vadir que “si volem construir un noupaís amb una nova capital, ne-cessitem somiar. Necessitem ima-ginar, ser creatius i innovar”.Però des del present també va afe-gir que “penso que el dret a deci-dir va lligat al dret a conèixer, i peraixò vaig creure oportú que ha-víem de disposar de la màximainformació sobre els possiblesescenaris de futur que es pre-senten a la capital del país”.

El llibre s’ha editat en cata-là i es pot consultar al web mu-nicipal. Pròximament estaràdisponible en castellà i anglès.

Pensant en ser capital d’un nou Estat» Barcelona ja té Llibre Blanc sobre què pot representar la capitalitat d’un Estat català independent

» El treball, de 834 pàgines, reuneix articles de 137 autors, entre tècnics, experts i referents cívics

RedaccióBARCELONA

AGENDA NACIONAL4 El Lli-bre Blanc compta també amb untotal d’onze il·lustracions queexpressen, sintèticament i a tra-vés de la imatge, les opinionsdels seus autors, no necessària-ment coincidents, sinó plurals idiverses.

Les il·lustracions ajuden acondensar la multitud de res-postes que existeixen sobre una

mateixa pregunta. I és que elprocés polític que està protago-nitzant el país té múltiples vi-sions, per la qual cosa el LlibreBlanc és una aproximació a al-gunes d’elles.

Toni Batllori i Jordi Calvo,dos dels il·lustradors que hi hancol·laborat, van dibuixar en di-recte l’acció que es va desenvo-lupar al Saló de Cent.

Onze il·lustracions

Xavier Trias:“Si volem construir

un nou país ambuna nova capital,

necessitem somiar”

Foto de família de l’acte de presentació del Llibre Blanc al Saló de Cent, el passat dimecres 5 de novembre. Foto: Ajuntament

L’estat de la ciutat | Una capital en marxaEl Llibre Blanc incorpora una primera part dedicada a l’estat de la ciutat,

una anàlisi elaborada pel Gabinet Tècnic de Programació de l’Ajuntamentde Barcelona. En aquest apartat s’hi pot trobar tota mena de dades que per-

meten, segons els seus autors, fer-se una idea acurada de com va la ciutat.

Per a publicitat: [email protected] - 619 13 66 885 | 26 novembre 2014 líniasantandreu.cat

| 6Opinió26 novembre 2014líniasantandreu.cat

publicitat 619 13 66 88

amb el suport de:

Les cartes d’opinió es poden enviar a: [email protected]

Línia Sant Andreu no comparteix necessàriament les opinions que els signants expressen en aquesta secció ni se’n fa responsable.

redacció: [email protected] publicitat: [email protected]ó: [email protected]


15.000 exemplars

Dipòsit legal: B.11298-2010

Un diari plural Un diari participatiu

Actualitat a la xarxa

Doncs ja el tenim aqui! Ho sa-bíem, pero així i tot quan apa-reix, ens ve l’esglai. El fiscal ge-neral de l’Estat, el senyorTorres-Dulce, convoca la flor inata de la fiscalia i, malgrat quedos fiscals presenten objeccions,tira endavant la demanda del go-vern espanyol contra el presidentArtur Mas, la vicepresidenta Or-tega i la consellera d’Ensenya-ment Irene Rigau, amb el se-guents carrecs: Desobediencia,malversacio, prevaricacio i usur-pacio de funcions. Quasi res! I lafiscalia de Catalunya, tal com es-tableix l’escala de comandamenten l’escalafo dels fiscals, obeira ila presentara, es clar.

Alícia Sanchez estara exul-tant de contenta perque els seusamics fiscals han complert ambla seva obligacio i així no tan solsjudicialitzar la política, sino ames penalitzar-la. Per si no fospoc, el senyor Pedro Sanchezaterrara a províncies per donar-nos la tabarra i predicar, de bra-cet amb Miquel Iceta, no se quede la tercera via i una reforma dela constitucio espanyola. Per re-blar el clau, Mariano Rajoy vin-dra a la colonia a renyar els obs-tinats independentistes i aamanyagar els que no ho son perdir-los-hi que be que aniran con-tinuant sent Espanya. Pero notot s’acaba aquí, corre la bramaquee tambe vindra el rei borbo,Felip VI, a donar-nos peixet,daurar-nos la píndola i deixaranar quatre frases en catala per-què els aborígens del territoriquedin felicos i contents. Que veel llop? Ens cau a sobre una ma-nada de llops. Socors, cames aju-deu-me! Me’n vaig d’Espanya,ara mateix.

4Que ve el llopper Jordi Lleal

#DiaDelsInfants#SHanQuerellat #NiUnaVíctimaMés

4I si Artur Mas no fos català?per Alberto Aquilué

La Clara tanca els ulls i, al fer-lo,espera allunyar el dolor que es-garrifa el seu cos i ànima; pateixrecordant aquell passat colpejatde paraules fosques i mansagressives. La Clara tremola.

El 25 de novembre les donescelebrem el Dia Internacionalcontra la violència de gènere; elpròxim desembre farà 10 anysque es va aprovar la Llei Integralcontra la violència de gèneredesenvolupada pel darrer go-vern socialista. Una llei eficaçque té com a objectiu l’elimina-ció de la violència de gènere con-tra les dones i les nenes. Una vio-lència que podem avaluar comuna de les formes més genera-litzades d’abús contra els dretsi la dignitat humana. Una so-cietat democràtica que vol sermoderna ha de treballar pereradicar la xacra que cada anyens deixa dones assassinades inens i nenes víctimes; ha de tre-ballar les polítiques de gènere id’igualtat d’oportunitats des detotes les administracions persuperar les desigualtats que pa-tim les dones i les situacions dis-criminatòries que ens afecten iavançar cada vegada més cap auna distribució equitativa deles oportunitats. Els drets de les

dones són drets humans, i la vio-lència masclista és una greuvulneració d’aquests drets i unobstacle perquè les dones pu-guem assolir la plena ciutadania,l’autonomia i la llibertat.

Les socialistes, un any més,reivindiquem tornar a prioritzarla perspectiva de gènere i les po-lítiques contra la violència versles dones, amb els recursos i me-sures desmantellades en elsdarrers anys pel govern del PP.Perquè les polítiques d’igualtatd’oportunitats, d’acompanya-ment a la inserció laboral, d’e-ducació, de salut i les polítiquesde suport a les persones amb de-pendència són innegociables inecessàries per a una societat onla justícia social, la solidaritat ila igualtat democràtica són elspilars bàsics per a la humanit-zació del nostre món.

La Clara obre els ulls sentint-se com si no formés part delmón, encara viu en un espai ne-gre: viure amb senyals de pati-ment en la pell no és viure. LaClara sent com una llàgrima lirellisca per la galta i se l’eixugaamb la mà. Les seves llàgrimesencara tenen el sabor de la por,i espera impacient el sabor d’unnou despertar.

per Mari Carmen Lozano

4Contra la violència de gènere

Què li semblaria a vostè si elmateix president de la Gene-ralitat de Catalunya, Artur Mas,no fos català, no visqués a Ca-talunya ni milités políticamenta Catalunya però... vingués aCatalunya a dir-nos què hemde fer?

I si el mateix alcalde deBarcelona, Xavier Trias, nofos barceloní, ni visqués a Bar-celona ni milités políticamenta Barcelona però... vingués a

Barcelona a dir-nos què hemde fer?

Doncs... per què acceptemsense discussió que la immen-sa majoria dels regidors dels di-ferents Districtes de Barcelona(entre ells el de Sant Andreu)no siguin del propi districte, novisquin al mateix i ni tan solsmilitin políticament al distric-te que governen però... vingu-in a dir-nos als que sí que hi vi-vim què hem de fer?

@jordiborras: Torres-Dulce i la fiscalia del'Estat estan fent la millor campanya elec-toral possible a Artur Mas. Com poden sertan rucs aquesta colla?

@nilska: La violència masclista és la mani-festació més extrema d’un model degènere, de relacions i de patrons d’amor dela societat patriarcal.

@marzoar: Avui és el dia de la infància.Aquí 1 de cada 3 és pobre. Al món n’hi hamilions sense drets, però els informatiusobren amb la mort de la duquessa.


| 8Envia’ns les teves cartes a: [email protected] novembre 2014líniasantandreu.cat

@encampanya: Cava a Palau en conèixerque Sweet Towers presentarà la querella.“Rajoy compleix amb la seva paraula" diuMas.

@kikucatkiku: L'exvicepresident del gov-ern Espanyol, Alfonso Guerra, que va haverde dimitir per corrupció, compara el 9Namb la violència de gènere.

@cristina_pardo: Hoy se cumplen 3 añosde la victoria electoral del PP. El único que noestá tocado en el Gobierno y en el partido esel programa electoral.

Un diari obert

Opinió en 140 caràcters

Moltes de les reaccions a la votació del9N són d’allò més pintoresques. Cadascúvincula la seva defensa al color del cris-tall de les ulleres que porta. Que si hi hahagut pocs votants, que si n’hi ha hagutmolts, que si n’hi hagués pogut havermés, que si n’hi hagués pogut haver me-nys, però, objectivament, han estat mésde dos milions tres-centes mil personesles que han acudit a votar. Molts la-menten les condicions deplorables enquè s’ha hagut de celebrar un acte de-mocràtic, perquè el govern de l’Estat es-panyol ha fet tot el que ha pogut per im-pedir que el poble català pogués exerciraquest dret que tenen tots els pobles ci-vilitzats del món.

Mentrestant, assistim a un desvari,que ja és massa habitual. Sembla que al-gunes persones han arribat a un estat dedeliri absolut. Els que volen que no es pu-gui actuar democràticament tenen unaràbia sorda que els rosega les entrany-es quan se n’adonen que el poble cata-là ha acabat fent el que li correspon a unpoble lliure, encara que amb condi-cions lamentables, a causa dels bastonsa les rodes d’un govern que no sap quèés governar democràticament.

Les reaccions del govern del PP,molts dels seus dirigents i abundantsdels vividors que viuen aixoplugats sotael paraigua popular, han afirmat queeren pocs els que havien anat a votar,quan havien estat més de mig milió delsque havien previst els organitzadors, en-tenent com a organitzadors la societat ci-vil, el poble. Alguns arriben a demostrarque han perdut el seny, quan parlen denazis, quan pretenen igualar el sobira-nisme amb el nazisme. Una guarda dedescastats pretenia que el Govern de Ra-joy hagués d’impedir les votacions ambles armes. Uns altres, en lloc de votar, esdedicaven a denunciar a la Justícia ques’estava votant, com si això fos il·legal.Ni la Constitució espanyola s’atreveix adir que votar és il·legal.

El poble català del Principat ha fet totel que ha pogut per exercir el dret a vo-tar, encara que hagués volgut exercir eldret a decidir. El Govern català i els par-tits que volien fer el que fan tots els po-

bles del món, és a dir, poder accedir a lesurnes, no han fet res més que ajudar alseu poble. Ara el govern de Madrid volreprimir, com ha volgut fer al llarg delssegles, el poble català, i com que no potanar contra milions de persones, cabussael seu fiscal general perquè posi quere-lles contra els cappares del govern de laGeneralitat. En lloc d’asseure’s i escol-tar, vol continuar amb la línia de sem-pre, que no és cap línia, que és tractarcom a colònia el poble català. Ja sé quela nació catalana no és una colònia a lavella usança. El que dic sempre que enparlo, és que en molts d’aspectes, rep untractament colonial.

Va ser molt emocionant veure per-sones velles que s’emocionaven o queploraven per poder exercir aquest dretfonamental abans de morir. Algunsvoldrien morir independents d’Espanya.En canvi, alguns dels que s’oposen a lavotació callen i no diuen res.

Ha quedat molt clar i el món ara jaho sap, que el poble català vol poder de-cidir el seu futur, i s’haurà d’arbitrar al-gun sistema per a fer-ho. Al Principat deCatalunya hi ha gent que es vol inde-penditzar d’Espanya i n’hi ha que volencontinuar essent espanyols. La maneramés adequada d’esbrinar quina és la si-tuació real és preparar un referèndumi votar. Si perden els catalans que volenla independència, si són menys que elsque volen continuar igual, ho accepta-ran pacíficament, com ho han fet sem-pre; en canvi, sembla, que no seria aixísi perdessin els que volen continuar almapa espanyol, ja que els dirigents d’a-questa posició no volen que es voti. Si noes pot votar, perquè el dia que es voti eldret a decidir i guanyi aquesta opció, lasocietat ha de quedar fracturada, ja hideu estar ara.

Si ara no passa res, tampoc no pas-saria en una Catalunya independent, jaque se suposa que els no independen-tistes no són els violents. Els problemeses podrien resoldre millor, ja que no hihauria els obstacles que han posat sem-pre els governs que es troben a Madrid.Per això no es pot aturar el camí cap ala independència.

4Cap a la independènciapor Joan Lladonet

Petons i abraçades a tots i totes! Ho hemfet molt bé i som l’admiració del món,per vergonya dels covards i profit delsanglosaxons! D’acord? Ja podem acabarde petonejar-nos i de beure ratafia a ga-let? Doncs apa, anem per feina, que l’es-cenari posterior a la festassa del 9N ésd’allò més trempant, per molt que hi hagiencara llums, ombres, dubtes i xifres ba-llant al so dels Godó i la resta de la cadacop més irrellevant botifleria nostrada.Què queda després que més de dos mi-lions de catalans es passessin l’Estat perl’engonal i anessin a votar?

Per una banda, la resurrecció políti-ca del president Mas, aquell madelmanque ens va colar en Pujol, que no era in-dependentista i que ens pensàvem queno tindria pebrots per acompanyar-nos fins on hem arribat, ens ha sortit unestadista pota negra i un patriota de capa peus. Encara que corri el perill de vo-ler-ho monopolitzar en excés, dubto quesigui tant burro després de la clatelladade fa dos anys. Tothom sap que s’estàpreparant el “partit del president”, unaocasió única per desfer-se de paparresque fa trenta anys que estan amorrats alpiló de CiU i que no aporten res al futurpolític de Catalunya –i no, no dirénoms–, i també de filtrar i anar a pes-car gent nova de la societat civil que pu-gui bastir la proposta del centre-dreta ca-talà de cara a la construcció de la Re-pública Catalana. Gent que no estiguiempastifada pel modus operandi de lapolítica del fangar català i de l’omertà,dels silencis còmplices o de les espantásprèvies al 9N. El President Mas hauriad’aprofitar l’avinentesa per fer net itrobar gent lleial al país que vulgui ga-rantir que no muntem una espanyeta alnord-est de la Península.

Junqueras, finalment, tindrà o no laforça per fer-ho, espero que si, però hau-ria també de trobar la fórmula d’apor-tar credibilitat a les seves llistes electo-rals cara les plebiscitàries que se’ns ti-ren a sobre. Que no, que no Oriol, queno pots tornar a anar al partit a veure quèhi trobes, que tens una colla de gent acasa que treu escuma per la boca de plaerquan recorda la VISA que tenia durantel tripartit. Aquest cop tampoc diré

noms. Però tens l’oportunitat històricade rebregar les esperances dels medio-cres que t’envolten, amb la patriòtica ex-cusa d’incorporar gent de la societat ci-vil a les teves llistes, si es que no et fa elpes la llista conjunta amb les restes delnaufragi convergent, que també ho en-tendríem, no pateixis, i no em tornis asomicar, si us plau.

Ostipa! Seriosament David? Serio-sament Quim? No tornareu a encapça-lar les llistes de la CUP? Els paios –i pa-ies– que han tingut més sentit d’estat ales reunions pel dret a decidir fotreu elcamp i deixareu orfes a tota la gent queheu convençut els darrers dos anys? Peròsi gairebé estava per votar-vos jo! No usho podeu repensar? No veieu que sou elsqui defenseu les fronteres del Lerrou-xisme de Podemos? Ara ens deixareu ti-rats? Ostres, que el país us necessita.

Estic convençut que la CUP, en unestat independent, seguirà portant la fla-ma de la reivindicació de l’esquerramés genuïna. I tanmateix estic conven-çut que acabat el frau fiscal i amb lleisque rebentin el capitalisme hereditari -i no ho dubteu… en aquesta feina us aju-darem més d’un: no caldrà que la CUPestigui disposada a cremar-ho tot, ambfer polítiques d’esquerres i redistributi-ves ja tindreu prou bona feina per fer. Iels d’Iniciativa? Trencats per la meitaten el vot i atacats per totes bandes pelsPodemos! Per molt que reivindico el seuesperit democràtic i el gran esforç quehan hagut de fer… potser que s’ho facinmirar. Ai Camats… què en farem de tu?Ai Herrera… ja has parlat amb en Du-ran per fer la candidatura del Sí però No?

Catalunya va donar un pas de gegantel dia 9 i la por ha canviat de bàndol, isi no us ho creieu, llegiu la premsa in-ternacional en comptes de Periódicos,Mundos y Vanguardies. A Espanya esdesperten els qui diuen que la batalla ca-talana es la batalla per les llibertats, icada cop seran més a dir-ho. Amb unPSOE en descomposició i amb un PP es-micolat per la corrupció només quedael “Mariano y cierra España”! i el sabut“la culpa es de los catalanes”, que d’ai-xò en faran la campanya electoral. Vis-ca el 10N! Visca!

4Visca el 10N, visca!per Carles Savalls


| 10 26 novembre 2014líniasantandreu.cat Entrevista

Jaume CollboniCandidat del PSC a l’alcaldia de Barcelona

“Hi ha una part de la ciutat que estàcomençant a sentir que ja no és Barcelona”

Per què Jaume Collboni serà mi-llor candidat a l’alcaldia de Bar-celona que els companys que livan disputar les primàries?Si sóc millor candidat o no ho hau-ran de decidir tots els barcelonins,perquè la prova definitiva seranles eleccions municipals del maigde l’any que ve. Dit això, crec queen el procés de primàries la gentva entendre molt bé el missatgeque vaig llançar i la meva apostasincera, honesta i a fons per la ciu-tat. Em vaig arriscar i va sortir bé.

La persona que li va disputar lesprimàries fins al final, CarmenAndrés, ara forma part del seuequip. Ha guanyat múscul popu-lar amb aquesta incorporació?La Carmen ens aporta una visiómolt important de la ciutat: la dela Barcelona popular, la dels barris,connectada als problemes quoti-dians, sobretot dels sectors queestan patint més la crisi.

Aquesta visió no la tenia vostè?Sí, també. I així crec que ho reflec-

teixen els resultats de les primà-ries. Vaig guanyar a barris molt di-ferents: des de Sarrià fins a SantMartí, des de les Corts fins a Sants.Vaig obtenir un vot molt transver-sal. Fins i tot em va sorprendre po-sitivament a mi.

S’autodefineix com un activista.Creu que la gent el veu així?No ho sé, si m’hi veu o no, però ésaixí. Jo entenc que el fet d’estar vin-culat amb un partit condiciona lavisió que els ciutadans tenen de tu,però afortunadament això estàcanviant molt ràpidament. La mevapretensió no és, en cap cas, ser unprofessional de la política.

Parlant del seu projecte de ciutat,vostè sempre diu que treballaper a la Barcelona real. N’hi hauna d’irreal?Sí, i tant!

Quina?La dels rànquings. Aquesta Barce-lona que se’ns ven com a idíl·lica.La dels grans números, la que viudels mercats internacionals. Peròhi ha una altra Barcelona: la de lamajor part dels veïns de la ciutat.Aquests són, de fet, els grans dam-nificats i els grans oblidats d’un

Ajuntament que té les competèn-cies i els recursos –perquè ha tin-gut superàvits– per fer la vida mésfàcil a la seva gent, però no ho fa.

Actualment, el gran debat d’a-questa Barcelona real de la qualparla és el turisme. Creu que laciutat ha arribat al seu límit?El cas del turisme és un dels ex-emples més clars d’aquesta dobleBarcelona. La que diu que tenim7,4 milions de turistes, que això re-presenta més del 10% del PIB dela ciutat i que tot plegat genera

més de 100.000 llocs de treball,però que paga un preu pel que faa la convivència i a l’ocupació del’espai públic que a molta gent noli compensa. El cost de la indústriadel turisme l’estan pagant aquellsque no en treuen beneficis: la Bar-celona real, en definitiva.

Què proposa el PSC per fer front aaquesta problemàtica?En primer lloc, una cosa molt sen-zilla i concreta: que el 100% de larecaptació de la taxa turística esquedi a la ciutat. En aquests mo-ments, el 70% d’aquesta recapta-ció va destinada a la promocióturística. Nosaltres creiem que aixòno pot ser. La ciutat ha de tenir elsrecursos que genera el turisme percompensar els barris que més enpateixen les conseqüències. Jo de-fenso la indústria del turisme, peròcrec que hem de trobar els meca-nismes per repartir els beneficisque genera.

L’Ajuntament ja ha congelat elspisos turístics. Què hauria fetvostè en aquest cas concret?Quan hauria arribat al despatx del’alcaldia, hauria obert el calaix im’hauria llegit un pla estratègicque hi havia consensuat des delpassat mandat amb tots els actorsde la societat i on ja es recoma-nava canviar la regulació delspisos turístics. Concretament, ja esdeia que s’havia de limitar el nom-bre d’aquests habitatges en fun-ció de la densitat de cada zona.També es deia que s’havia de ferun pla específic per combatre els

pisos il·legals i que s’havia d’anarcap a la concentració dels legalsen edificis sencers. Moltes de lessolucions que ara es venen com agrans novetats ja estaven escrites.

Per què no es van aplicar en el seumoment, doncs?Això li hauria de preguntar al se-nyor alcalde.

I l’alcalde d’abans perquè no hova fer?L’alcalde d’abans va diagnosticarel que estava passant.

No va tenir temps, m’està dient?Va preveure que això podia passar.No em sentirà mai exculpant l’an-terior alcalde de tots els problemesi donant totes les culpes al d’ara.Evidentment, nosaltres vam go-vernar durant trenta anys i tambévam fer coses malament, però enaquest cas concret no. Vam pre-veure el que podia passar i vam co-mençar a planificar les mesures aprendre. Però el govern actual n’hafet cas omís.

Deixant de banda el turisme,vostè demana que es rebaixi elpreu del transport públic...Sí, perquè crec que és un dels drets

Text: Arnau NadeuFotografia: Pamela Martínez

“Suggereixo alsenyor alcalde quevisiti més els barris,perquè ho fa poc”

11 | 26 novembre 2014 líniasantandreu.cat

bàsics d’una ciutat gran com Bar-celona: facilitar la mobilitat i quesigui assequible. I, en canvi, el preude la T-10 ha augmentat un 23%en només 3 anys.

TMB té un deute acumulat moltimportant...És cert, però no pot ser que aixòvagi sempre a costa del preu de laT-10 o dels altres títols. El transportpúblic és un element cabdal per ala ciutat.

Vostè l’utilitza?Sí.

Què li sembla la nova xarxa debus ortogonal?Jo faig servir més el metro i el bi-cing. Però la nova xarxa de bus or-togonal, que era un projecte queja venia del nostre govern, estàmolt bé si no s’utilitza com a ex-cusa per suprimir altres línies quecontinuen tenint sentit o els busosde barri els caps de setmana.

Joaquim Forn diu que han “ra-cionalitzat” el servei de bus...Sobre el paper sí, però la realitatem diu una altra cosa. Es tracta demillorar, no d’empitjorar. Crec quealguns detalls de la implementaciódel projecte s’han de replantejar.

En tot cas, això no és la Barce-lona real?No si no es fa pensant, precisa-ment, en la Barcelona real. No si esfan reformes de laboratori sense

participació. Aquest govern té unproblema que és constant: disse-nya molt les coses des de la casagran sense escoltar gaire els Dis-trictes. És un Ajuntament moltcentralista i això té efectes greus enel dia a dia dels barcelonins.

L’alcalde Trias diu que fa políti-ques més socials que les ques’han fet durant els últims trentaanys...No sé què pensar...

...Si les desigualtats a la ciutat hanaugmentat un 12% en només unany, vol dir que alguna cosa greuestà passant. Suggereixo al senyoralcalde que visiti més els barris,perquè ho fa poc. Sobretot els delBesòs. I ja no dic Ciutat Meridiana,que segurament és el paradigmad’una part de la ciutat que, no ésque senti que Barcelona li ha giratl’esquena, sinó que està comen-çant a sentir que ja no és Barce-lona. Hi ha un problema socialmolt greu i una desconnexió del’Ajuntament amb una part im-portant de la ciutat. S’han deixatde fer moltes polítiques preventi-ves mentre, en canvi, es fa de bancbo de la Generalitat.

Precisament aquesta crítica ja lifeien anys enrere altres partits algovern d’Hereu...Sí, però les xifres no tenen res aveure. En un flux entre administra-cions, que hi hagi un petit percen-

tatge d’impagaments es pot enten-dre. Però ara estem parlant de mésde 200 milions d’euros. I s’estan fentinversions fonamentals per a la ciu-tat a compte de l’Ajuntament sensereconèixer el deute. Fins i tot l’Ajun-tament està comprant edificis a laGeneralitat que prèviament els hihavia cedit el mateix consistori. Unaficció comptable que provoca que

els barcelonins paguem dues i tresvegades molts serveis. Altres ajun-taments han portat el deute de laGeneralitat als tribunals. Nosaltresni tan sols el reclamem.

Vostè diu que cal una renovació al’Ajuntament. Un partit com elseu, que l’ha governat tants anys,pot representar aquest aire fresc?Absolutament. Nosaltres hem estatels impulsors d’aquesta Barcelonade la qual ara n’estem tots tan or-gullosos. Com tot a la vida, aquellprojecte es va esgotar. Però el pro-blema és que no s’ha substituït perun altre: s’ha substituït un projecteper una inèrcia. I què passa quan es

fa això? Doncs el que està passantamb el turisme, amb els comerços...Si tu no fas la ciutat, te la fan. I enaquests moments qui està fent laciutat són els interessos econòmicsi el projecte nacional del presidentMas, molt respectable però que noés el de Barcelona. La ciutat ha detenir projecte propi i aquest, ara,també ha de ser renovador.

El seu projecte ho és? Senseanar més lluny, el seu consell as-sessor està presidit per l’exal-calde Hereu...El meu projecte té vocació de resol-dre problemes i, en aquest sentit, jaés renovador. Però els socialistes notenim la vocació de ser els més re-novadors. El que volem és confec-cionar un projecte i poder-lo aplicar.I que això tingui efectes reals en lavida quotidiana de la gent.

Sigui com sigui, no creu que potser més atractiu el projecte d’al-tres partits que no han governatmai o que comencen de zero,com Guanyem Barcelona?No ho sé, ja es veurà a les elec-cions. Concretament, els partitsque estan naixent a la nostra es-querra me’ls prenc com un estí-mul, però els demano que tinguinvocació de govern. És a dir, que noes quedin només en el testimo-

niatge. Que tinguin vocació decanviar les coses i, per tant, de go-vernar. I governar també vol diradministrar les contradiccions queaixò implica, que no és gens fàcil.Dit això, ho segueixo amb molt in-terès perquè penso que cal articu-lar una majoria de progrés quepugui governar la ciutat.

Miquel Iceta va obrir la porta auna sociovergència a escala na-cional. Vostè estaria disposat agovernar amb Xavier Trias des-prés de les eleccions?No. Jo espero liderar un projecte

per a la ciutat i desitjo que aquestsigui de progrés, com el que haviagovernat Barcelona durant trentaanys. Amb quina fórmula? No hosé, ja ho veurem. Ara per ara estàtot molt obert. Ja veurem com s’a-caba configurant la correlació deforces. Però jo mantinc el que vaigdir a les primàries: la meva idea ésliderar una alternativa de progrés ien aquesta equació no hi entra CiU.

Hi entra Guanyem Barcelona?És clar, en principi molt més queCiU. Ara bé, dit això primer vull co-nèixer el seu programa. De mo-ment, aquestes forces emergentstenen una diagnosi, una imatge.Però crec que tots plegats hem defer un esforç per traslladar tot aixòen un programa perquè, al cap i ala fi, una coalició de govern s’ha defer sobre la base d’un programa.Però, a priori, el que és lògic pen-sar és que sempre tens més cosesen comú amb els partits de l’es-querra que no pas amb la resta.Però bé, ja ho veurem.

Parlant de Miquel Iceta, recent-ment va comparar unes hipotè-tiques eleccions plebiscitàriescatalanes amb l’Alemanya nazi.Què en pensa?Que és un error. No es poden fercomparacions d’aquest tipus. Josempre dic que el feixisme noméss’ha de citar per condemnar-lo. Ellmateix va reconèixer el seu error iho considero una relliscada que vaestar fora de lloc.

Creu que Barcelona podrà seralgun dia la capital d’un Estatcatalà?Si la gent així ho decideix, sí. I crecque Barcelona també ha d’estarpreparada en aquest sentit. Peròno esperem que això passi, no hosupeditem tot a aquest fet, nomirem Barcelona només com lacapital d’un futur Estat. Som méscoses i hem de seguir-ho sent.

Entrevista

“Si tu no fas la ciutat, te la fan. I en aquests moments quil’està fent són els interessoseconòmics i el projecte nacional del president Mas”

“Les declaracionsd’Iceta van ser unerror. El feixisme

només s’ha de citar per condemnar-lo”

“Altres ajuntamentshan portat el deutede la Generalitat alstribunals. Nosaltres

ni el reclamem”

“El cost de la indústria del turisme

l’estan pagantaquells que no entreuen beneficis”

26 novembre 2014

Sant Andreu| 12


S’acaba el mes de novembre iarriba l’hora de la Festa Major deSant Andreu de Palomar.

A partir de demà passat i finsal pròxim dia 8 de desembreaquesta antiga vila es vestiràde gal·la per celebrar una novaedició de la seva diada, que en-guany arriba amb un programafarcit d’activitats. Tot i que desde dissabte passat ja s’han anatcelebrant actes previs, serà apartir de divendres quan co-mençaran els actes oficials delprograma.

El primer acte serà el 7èTorneig de Petanca ADEGG,que se celebrarà demà passat apartir de les 10 del matí al parcde La Pegaso. A partir d’aquí co-mençaran 11 dies frenètics ontots els andreuencs podran gau-

dir de diferents concerts, expo-sicions, obres de teatre, projec-cions de documentals, balls,concursos de cuina, tornejosesportius, rutes amb itinerarishistòrics, sardanes, actuacionsde pallassos, xerrades políti-ques, activitats comercials i elcorrefoc, entre altres. Final-ment, el dia 14 de desembre, forade les dates oficials de la festa,el programa també inclou la

lectura del Poema de Nadal, deJosep Maria de Segarra.

GLÒRIA SERRA, PREGONERAEnguany la lectura del pregó,que se celebrarà aquest diu-menge al balcó de la seu del Dis-tricte, anirà a càrrec de la pe-riodista andreuenca Glòria Se-rra. Serra, amb una llarga tra-jectòria periodística, treballaactualment a La Sexta.

Els avis de Sant Andreu, un dels protagonistes de la Festa Major. Foto: Arxiu

Tot a punt per a la Festa Major de Sant Andreu de Palomar

» Començarà demà passat i acabarà el pròxim dia 8 de desembre» Hi haurà un programa ple d’activitats per a tots els públics

La premsa gratuïtaes fa forta arreu de la ciutat

COMUNICACIÓ4L’Enquesta deServeis Municipals 2014 indicaque, dels barcelonins que llegei-xen premsa diàriament (un49,9%), el 20% consumeix pe-riòdics gratuïts. Es tracta d’unsector que majoritàriament esreparteixen 20 Minutos i la xar-xa Línia Barcelona amb les sevesdeu edicions, i que té més força endistrictes menys cèntrics comNou Barris, Sant Martí o Horta-Guinardó. Tenint en compte lacaiguda sostinguda en la difusió de20 Minutos, i que aquest té pocspunts de distribució en els barrismés perifèrics, l’alta acceptació deles publicacions gratuïtes en de-terminades zones de la ciutat es

podria atribuir a l’increment en ladifusió de la xarxa Línia.

El districte on millor funcio-na la premsa gratuïta és Nou Ba-rris, consumida per un 38% delsenquestats, només superada perEl Periódico (39,5%) i situant-seper sobre de La Vanguardia(36,6%). A Sant Martí i Horta-Guinardó, els lectors de premsagratuïta suposen el 24,5%; a Ciu-tat Vella, el 22,3%, i a Sants-Montjuïc, el 22,2%. Per sota de lamitjana global de la ciutat hi ha elsdistrictes de Sant Andreu, amb el18,7%; Gràcia, amb el 14,8%; Ei-xample, amb el 14,4%; Les Corts,amb el 13,5%, i tanca Sarrià-SantGervasi amb el 5,6%.

El concurs per construir elcomplex Kids Sagrera, aturatURBANISME4El govern mu-nicipal ha retirat de la Comissiód’Economia el punt que feia re-ferència a la licitació d’un parctemàtic d’oci infantil en uns te-rrenys municipals propers alParc de la Maquinista.

Segons ha informat BTV, ladecisió s’ha pres per la manca desuports, especialment la delPSC, que en un primer mo-ment era partidari de l’absten-ció però ara ha demanat méstemps per estudiar el projecte.

Tal com va informar la set-mana passada El País, que va

avançar la notícia, el parc ocu-paria gairebé 20.000 metresquadrats al carrer Josep Solde-vila, la zona coneguda com eltriangle ferroviari i que té laqualificació urbanística d’equi-pament. Segons la documenta-ció del projecte que una empre-sa va fer arribar al consistori, i ala qual va tenir accés El País, elparc temàtic tindria una plaça dejoc a l’aire lliure, tallers, locals derestauració, comerç especialitzaten jocs i complements infantilsi espectacles. L’aforament seriade 2.000 persones.

Descobreixen un refugiantiaeri a la Sagrera

PATRIMONI4Les obres del pro-jecte de rehabilitació i ampliacióde la Torre de la Sagrera, al ca-rrer Berenguer de Palou, perconvertir-la en un casal de barrii seu de l’associació de veïns, hanofert una sorpresa: un refugiantiaeri de la Guerra Civil.

Mentre es feia la inspecció del’edifici els operaris de l’obravan descobrir una entrada ta-piada que permetia l’accés aunes escales que s’endinsaven

sota l’edifici. Immediatament,tècnics del Servei d’Arqueologiade Barcelona, juntament ambla Unitat de Subsòl dels Mossosd’Esquadra, van confirmar que estractava d’un refugi antiaeri d’uns80 metres de llargària. La ins-pecció va permetre confirmar elbon estat de les restes conserva-des, tot i que bona part de l’espaiestà inundat. Això ha provocatque hagi calgut tancar-lo finsque no se n’extregui l’aigua.

RedaccióSANT ANDREU

Micromecentage | Campanya per renovar els Avis de Sant AndreuLa Germandat de Trabucaires, Geganters i Grallers de Sant Andreu va començar fa unes

setmanes una campanya de micromecenatge per poder finançar la renovació dels gegantons Avid'Orient i Àvia Orfila. Les figures estan malmeses, ja que es van estrenar l’any 2000. Quan

queden 18 dies perquè acabi la campanya, s’han recollit 1.145 euros dels 2.200 que es demanen.


Per a publicitat: [email protected] - 619 13 66 88| 14 26 novembre 2014líniasantandreu.cat

Sant Andreu15 | 26 novembre 2014 líniasantandreu.cat

L’Espai 30 acollia, principalment, concerts. Foto: Nau Ivanow

El director de l’Espai 30 denunciala situació “crítica” de la sala

OBRES4Els terrenys de l’entornde la presó de la Trinitat Vella, onhi havia les cases dels antics fun-cionaris del centre penitenciari,seran un espai de lleure on hi hau-rà un aparcament, dues pistes debàsquet, un parc infantil, un cir-cuit esportiu per a la gent gran iuna zona d’esbarjo per a animalsde companyia. Les obres comen-çaran d’aquí dues o tres setmanesi l’Ajuntament preveu acabar-lesa principis de l’any que ve.

Aquests canvis formen partdel projecte que ha de convertiraquesta zona en una illa d’equi-paments, habitatges de proteccióoficial i zones verdes. La trans-formació, llargament reivindica-da pels veïns, es farà durant elspròxims nou anys.

L’entorn de la presóde la Trinitat Vella,zona de lleure

PROTESTA4La Plataforma d’A-fectats per la Hipoteca (PAH) vaocupar dimarts de la setmanapassada el Centre de Serveis So-cials del Districte, al carrer d’enPaixalet, en senyal de protestapel desnonament d’una senyorade 65 anys que vivia en un localdel barri amb el seu fill i els seustres néts.

Aquesta família va ser des-nonada el passat 13 de novembrei des del Centre d’Urgències iEmergències Socials es va ges-tionar l’allotjament de la famíliaen una pensió durant cinc dies.Un cop esgotats aquests cinc diesla PAH va exigir a l’Ajuntamentuna solució per a la família, queva acabar arribant gràcies a l’a-cord entre el consistori i la pla-taforma, que va establir que la fa-mília tindria allotjament durant15 dies mentre es resol la situació.

La PAH ocupa el Centre deServeis Socials

“Dos mesos més així i no aguan-tarem”. Són paraules del respon-sable de l’Espai 30 de la NauIvanov, Xavier Basiana, que la-menta la situació en què es trobaaquesta sala després que fa duessetmanes l’Ajuntament, “en rebrediverses queixes veïnals per so-roll”, segons asseguren fonts mu-nicipals, ordenés el cessamentde la celebració de concerts per nodisposar de la llicència d’establi-ment de pública concurrència.

Basiana explica a Línia SantAndreu que han demanat unareunió amb el regidor del Dis-tricte però que de moment no haestat possible. El responsable del’Espai 30, que és arquitecte, s’o-fereix per fer el projecte de lesobres que fan falta fer per rever-tir la situació, “que no serienmolt costoses”. Paral·lelamentestà en marxa un procés de re-collida de firmes per donar suporta la reobertura de l’espai i Basia-na es mostra satisfet del suportque estan rebent de “molta gent”.

Des de l’Ajuntament, però, re-corden que després que es noti-fiqués als responsables de la sala

l’ordre de cessament de l’activi-tat no permesa, “la Guàrdia Ur-bana va rebre una trucada quei-xant-se pels sorolls i en personar-se al lloc es va detectar que s’hifeia una activitat no permesa”. Almateix temps, des del consisto-ri afirmen que quan la propietatde les naus passi a l’Ajunta-ment –el maig es va aprovar unpla de reparcel·lació que així hoestableix– “s’analitzarà la viabi-litat d’insonoritzar l’espai peracollir activitats musicals”. Fi-nalment, recorden que ja s’hanmantingut reunions “amb elsorganitzadors de les activitats”per resoldre el problema.

Albert RibasSANT ANDREU

26 novembre 2014

| 16


Districte

Conèixer a fons Sant Andreu» El Districte edita un plànol turístic amb 31 punts d’interès i quatre rutes temàtiques diferents

» Durant l’any que ve se senyalitzaran els llocs a la via pública i es crearà una aplicació mòbil

NUCLI ANTIC4 Aquest itinerariinclou 32 punts. Els visitants po-den descobrir la història de SantAndreu de Palomar i recórrer es-pais industrials com la Fabra i Co-ats o d’altres d’emblemàtics comla plaça d’Orfila o Can Guardiola.

PATRIMONI INDUSTRIAL4 La segona ruta reuneix 16 puntsd’interès que destaquen el passatobrer del districte, les grans in-dústries, les condicions de vida al’època i l’associacionisme.

COMERÇOS SINGULARS4La ter-cera ruta agrupa 11 comerços sin-gulars, que majoritàriament sóncomerços centenaris, reconegutsamb el Premi a la Botiga Cente-nària, i d’altres que destaquenpel valor de l’edifici que els acull.

VIES D’AIGUA4Aquest itinerariestà format per 12 espais i permetresseguir els punts d’interès vin-culats amb l’aigua i, per tant, ambla fundació i el creixement del’antic poble de Sant Andreu.

Diversos punts d’interès turístic del districte de Sant Andreu. Fotos: Ajuntament

El Districte de Sant Andreu ja hadesenvolupat l’acció principaldel seu Pla de Turisme. Es trac-ta del disseny d’un plànol de tu-risme del districte amb 31 puntsd’interès i quatre itineraris di-versos per tal que els visitantspuguin gaudir de tots els ele-ments d’atractiu turístic que téSant Andreu.

El regidor del Districte, Rai-mond Blasi, ha mostrat la sevasatisfacció per aquest projecte“que busca posar Sant Andreuentre els punts d’interès turísticprincipals de la ciutat de Barce-lona”, i ha refermat que “som undistricte amb molts elementsque poden ser d’interès per alsvisitants de la ciutat, ja quecomptem amb un interessantpatrimoni arquitectònic, natural,comercial i cultural”.

Els objectius d’aquesta ini-ciativa són, principalment, con-tribuir a la preservació i conei-xement públic dels elements pa-trimonials censats i estudiatsdel territori; vincular la sevaexistència al territori, tant a ni-vell del districte com dels barris;i contribuir a potenciar el comerçal territori i a facilitar la promo-ció econòmica general al districtede Sant Andreu.

A més, es treballa per facilitarla creació de referents culturalsbasats en el patrimoni dels barris;es busca cohesionar cultural-ment el districte i els barris; i, fi-nalment, es potenciarà la imatge

del districte en altres àmbits i te-rritoris de la ciutat i també entreels seus visitants.

En total s’han editat 5.000exemplars del plànol general i5.000 més del de cada itinerariespecialitzat en català, castellà ianglès. Aquests documents espoden trobar als equipamentsculturals del districte, les oficinesd’atenció al ciutadà i les oficinesde Turisme, així com a través dela seva versió online.

Els elements que conformenaquestes rutes se senyalitzarandegudament a la via pública du-rant l’any que ve per tal que elsvisitants puguin seguir còmo-dament els recorreguts. A més,s’està treballant en una aplicaciómòbil que també estarà en mar-xa durant el 2015.

El principal objectiu del Plade Turisme és donar difusió pú-blica al coneixement i apreciaciódels elements patrimonials delterritori per tal de potenciar elvalor turístic de Sant Andreu.

Quatre itineraris temàtics

Blasi: “Som undistricte amb moltselements d’interès”


Turisme | Repartir els beneficisAquestes actuacions es financen a través del Fons de Foment del Turisme de la Generalitat, provi-nent de l’impost sobre estades en establiments turístics. El principal objectiu d’aquestes mesures

és desenvolupar nous serveis i infraestructures que promocionin la desconcentració territorialdels turistes i ajudin a repartir la riquesa que generen els visitants a tots els barris i districtes.


26 novembre 2014

Comerç| 18


La Fundació Barcelona Comerçva celebrar el seu desè aniversa-ri el passat 11 de novembre alWorld Trade Center amb un so-par on es va reconèixer la tascadels 18 dinamitzadors dels eixoscomercials que formen la fun-

dació amb el guardó especial del’ens. Vicenç Gasca, president dela fundació, va expressar la seva“especial satisfacció personal”per haver lliurat el Premi Fun-dació als dinamitzadors. L’alca-de, Xavier Trias, també present ala gala, va fer una crida a la uni-tat del comerç barceloní i va as-segurar qualsevol nova decisió so-bre el sector “haurà de comptaramb el suport dels eixos”.

Foto de família dels dinamitzadors guardonats. Foto: Fundació

La Fundació Barcelona Comerçcelebra el seu desè aniversari

» L’organització premia la tasca dels 18 dinamitzadors dels eixos que la conformen durant un sopar commemoratiu de celebració

El Mercat de Sant Andreucelebra el seu centenari

HISTÒRIA4El Mercat de SantAndreu es va acabar l’any 1914al cor del barri que li dóna nom,tot i que des de mitjans del segleXIX el recinte ja acollia diversesparades ambulants de pagesos icomerciants que volien vendreles seves mercaderies. Va ser faun segle que es va tancar ambuna coberta metàl·lica de paretsd’obra vista.

Per tal de celebrar el seuaniversari, aquest dissabte es

farà, a partir de les 10 del matí,una festa de commemoració almateix mercat on al llarg de totel matí hi haurà música d’am-bient.

Actualment el mercat acullun total de 40 parades, tot i quedècades enrere havien arribat alcentenar. Al llarg d’aquests 100anys la instal·lació ha patit al-guna reforma, però de cara a unfutur no tan llunyà, està previstel seu projecte de reforma.

RedaccióBARCELONA

EQUIPAMENT4Bargelona, lapista de gel dels eixos comercialsbarcelonins, ja ocupa de noul’espai de la plaça Catalunya.Divendres passat va tenir lloc lainauguració oficial d’un equipa-ment que comptarà enguanyamb algunes novetats com lanova cúpula, la més gran utilit-zada fins ara per cobrir Bargelo-na. A més, la decoració exteriorde la instal·lació s’ha realitzat enconsonància amb l’enllumenatque l’Ajuntament ha col·locat a laplaça i a la seva rodalia.

Segons dades de la FundacióBarcelona Comerç, impulsora

de la pista, l’any passat l’equipa-ment va acollir un total de700.000 visitants, dels quals87.000 hi van anar a patinar. En-guany les previsions que fa lafundació són més optimistes, jaque esperen que hi vagin a pati-nar 95.000 persones, un 10%més que l’any passat.

La instal·lació de la pista degel ha estat envoltada de polè-mica, ja que per primera vegadal’Ajuntament hi ha aportat di-ners –243.000 euros–, proce-dents de la taxa turística, una de-cisió que ha topat amb les pro-testes de l’oposició en bloc.

Les botigues obriran de nouels diumenges d’estiu de 2015HORARIS4El govern munici-pal torna a apostar per permetreobrir els diumenges d’estiu ales zones turístiques de la ciutatl’any que ve. El balanç que elconsistori va fer la setmana pas-sada d’aquesta mesura és “posi-tiu”, ja que afirma que “no s’hanproduït efectes negatius sobre elnostre model comercial va afir-mar Sònia Recasens, tinent d’al-calde d’Economia, Empresa iOcupació.

Aquesta afirmació es va ferpartint d’un informe sobre el ba-lanç de l’obertura de comerçosdurant l’estiu passat. L’estudi,però, mostra uns resultats mésaviat modestos: a cap dels 9diumenges d’estiu on va estarpermès obrir es va superar el28% de comerços oberts. Lesraons dels botiguers per no obrirvan ser el fet que diumenge és undia festiu i de descans i que no ésrentable.

La plaça Catalunya torna a acollir la pista de gel

Enguany la pista compta amb finançament de l’Ajuntament. Foto: Arxiu

Solidaritat | Els mercats municipals, amb el Gran RecapteEls mercats alimentaris de la ciutat acolliran punts de recollida del Gran Recapte

d'Aliments, que enguany arriba a la seva sisena edició i que tindrà lloc els pròximsdies 28 i 29 de novembre. La iniciativa necessita uns 20.000 voluntaris que es

repartiran entre els 2.000 punts de recollida habilitats a mercats i supermercats.


26 novembre 2014

Esports| 20


Cinc jornades després, la UESant Andreu va tornar a sumartres punts a la lliga. Els quadri-barrats van derrotar el Saragos-sa B dissabte passat en un partitplàcid pels de Piti Belmonte queva poder finalitzar amb una go-lejada dels andreuencs.

Quan només s’havien jugatuns segons del partit, el Sant An-dreu va estar a punt de fer el pri-mer gol a la sortida d’un córner,però el porter aragonès Ibáñez varefusar un cop de cap de Carro-za. El gol va arribar minuts méstard obra de Víctor, que va mar-car després de rebre una granpassada que el va deixar sol da-vant del porter local. El gol va do-nar tranquil·litat als andreuencs,que també es van mostrar moltsòlids en defensa.

A la represa, els aragonesosvan abaixar definitivament elsbraços, cosa que van aprofitar elsbarcelonins que, tot i gaudir debones oportunitats per fer el se-gon, no ho aconseguien. Aquestarribaria al minut 73 de la mà dePuerto, que va rematar una grancentrada al segon pal de Ton.

Amb aquesta victòria el SantAndreu respira a la classificaciói aconsegueix sortir dels llocsdelicats. Ara per ara els an-dreuencs són onzens amb 18punts. Aquest diumenge els qua-dribarrats rebran al Narcís Salaun altre filial, en aquest cas el delMallorca.

Els quadribarrats són ara onzens a la classificació. Foto: UESA

El Sant Andreu torna a guanyardesprés de cinc jornades

» Els quadribarrats derroten el filial del Saragossa a domicili per 0 a 2 » Els de Piti Belmonte rebran a casa aquest diumenge el Mallorca B

Itàlia s’endú el cinquè torneigGym Racket de Sant Andreu

VOLEI4Les instal·lacions delCasal de Barri de Sant Andreu,a l’antiga fàbrica de Can Fabra,van acollir el passat cap de set-mana el cinquè torneig interna-cional de Gym Racket - Vila deSant Andreu.

En la modalitat per equipsdel certamen, celebrada diu-menge, la selecció italiana es vaimposar a la catalana a la finalper 7 a 4 en el partit de desem-pat, després d’haver obtingutdues victòries cada equip.

A més del Torneig de Selec-cions, també es van disputarles categories d’Or Masculí i OrFemení. Les victòries se les van

repartir una altra vegada elsconjunts italià i català. En cate-goria femenina la victòria vaser per a la parella catalanaGemma Egea i Laura Herre-ro –actuals campiones mun-dials– i en la masculina la vic-tòria va ser pels italians StefanoCasadei i Luca Amaducci –ac-tuals campions d'Europa–. Dis-sabte es van celebrar els partitscorresponents a les categories deDobles i Dobles Mixtes, tantAmateur com Pro.

El Gym Racket és una mo-dalitat semblant al voleibol plat-ja que es juga sobre una superí-cie dura.

ATLETISME4Ha tornat a ser totun èxit de participació. La 91aedició de la Jean Bouin, la cur-sa atlètica més antiga de totl’Estat, va aplegar més de 15.000corredors diumenge passat enun recorregut que va sortir de l’a-vinguda Rius i Taulet, a Montjuïci que va tenir gran part del seurecorregut pel districte de CiutatVella.

La prova va comptar amb untotal de quinze curses de dife-rents categories i dos recorre-

guts: un de 10 quilòmetres i unaltre més curt, de 5. La victòriaen el recorregut llarg va ser pera David Martínez –amb untemps de 30 minuts i 52 segons–i Jacqueline Martin –34 minutsi 15 segons–. En la categoria de5 quilòmetres van imposar-seAlejandro Rodríguez –15 mi-nuts– i Victòria Sauleda –17minuts i 8 segons–.

En aquesta ocasió, la cursatambé va servir perquè els par-ticipants col·laboressin amb Cà-

ritas per recaptar aliments en be-nefici del projecte Paidós deprevenció de la pobresa infantil.Un projecte que l’any passat vaatendre més de 200 persones.

Enguany, la Jean Bouin tam-bé va celebrar la 65a edició delTrofeu Internacional Ciutat deBarcelona, la 32a edició delsTrofeus Escolars de la Genera-litat de Catalunya i la 29a delsPremis Promesa de la Diputacióde Barcelona. Una cursa antigaque cada any va a més.


Can Fabra va acollir el torneig de Gym Racket. Foto: ABT

Nou èxit de la cursa degana

La cursa va aplegar més de 15.000 corredors. Foto: Ajuntament

Waterpolo | Els absoluts del CN Sant Andreu punxen a la lligaEl passat cap de setmana els absoluts del CN Sant Andreu de waterpolo van punxar en els seusenfrontaments. Les dones van empatar a casa davant del Mediterrani, un resultat que les deixa

cinquenes a Divisió d’Honor. Pel que fa als homes, el conjunt de Xavier Julià va caure a domicilidavant del CN Terrassa per 15 gols a 7, i es col·loquen vuitens a la màxima competició estatal.


Quin és el secret per mantenir unrestaurant durant quaranta anysoferint sempre la màxima quali-tat en els plats? L’indicat perrespondre a la pregunta és Mar-tí Garcia. Al capdavant del Tossades de fa tres anys, en Martí con-tinua amb el llegat familiar, peròtambé vol començar a donar elseu toc personal al local. En lesseves paraules, “cuina treballadade mercat a l’antiga, adaptant-nosa les demandes actuals sense re-nunciar a la qualitat de sempre”.

Situat al Camp d’en Grassoti Gràcia Nova, ben a prop de laSagrada Família, tenen un perfilde clients molt divers. “Som unrestaurant que rep perfils molt di-versos, famílies, gent que treba-lla i ve a dinar o a fer el cafè, tu-ristes, jubilats, gent del barri...” ex-plica el propietari. I per a tothomhi ha un plat i un moment.

I és que els comensals quevénen atrets per les “croquetes dela mare” queden molt satisfets.De pollastre, de pernil, de ceps,

vegetals i de bacallà són les de-licioses varietats casolanes quehi ha a la carta. “L’elaboració apoc a poc i amb amor, com lesfem, és un ingredient més” as-segura en Martí. El secret de larecepta no el revela, però ambgust el comparteix amb els clientsde Tossa. A més, en poques set-manes, la presentació d’aquestesserà amb unes petites fregidores.

El pop és una altra especia-litat de la casa, fet a la brasa, a laplanxa o a la gallega. El model pelqual aposta Tossa és “més detaula que no pas de barra.” Pro-ductes de la terra i del mar, to-rrades, amanides, l’arròs ambllamàntol o el menú de migdia per9.65 euros.

La gran feina d’aquestes qua-tre dècades ha suposat el reco-neixement de mitjans catalans iinternacionals. The Guardian elva incloure a la llista de restaurantque calia visitar a Barcelona, i re-centment el web TripAdvisor hapremiat la feina dels 10 membresde l’staff de Tossa amb el guar-dó Excel·lent per les ressenyesdels seus usuaris.

Bar Restaurant TossaC/ Nàpols, 291Barcelona93 457 65 10

GASTRONOMIA

Un secret de quatre dècadesCuina artesana i de gran qualitat a la confluència de Gràcia i l’Eixample

+info:www.tossabcn.com

Agenda| 22 26 novembre 2014líniasantandreu.cat

[email protected]

AGENDA MENSUALDIMARTS 2 DE DESEMBRE18:30 Mejor imposible és la pel·lícula que es pro-jectarà en el marc del segon cicle Cinema i Sa-lut de Sant Andreu. / Centre cultural Can Fa-bra.

AVUI 26 DE NOVEMBRE21:00 Xerrada i taula rodona La dona a la pu-

blicitat, a càrrec de la Barraca i que analitzaràel paper de la dona i la presència d’estereo-tips de gènere a la publicitat. / Centre cívic LaSagrera.

DIJOUS 4 DE DESEMBRE17:00Doula i Llibres: taller on s’escolta les par-ticipants per donar valor als seus estatsemocionals durant els inicis de la maternitat.A càrrec de Cristina Latorre. / Biblioteca La Sa-grera - Marina Clotet.

FINS AL 27 DE NOVEMBREMatí-Tarda Exposició del concurs de fotogra-fia solidària, amb instantànies que ajudin lasensibilització entorn de la problemàtica dela pobresa i de les desigualtats. / Centre cí-vic Baró Viver.

FINS AL 28 DE NOVEMBREMatí-Tarda Exposició La Sagrera abans i ara, uncontraposat d’imatges del passat i present d’a-quest racó de Sant Andreu fetes des delmateix angle. Organitza el grup de fotogra-fia PhotoSagrera. / Centre cívic La Sagrera.

DISSABTE 29 NOVEMBRE18:00 Festival del joc del DAU Barcelona 2014.L’auditori de la biblioteca Ignasi Iglésias faràun tastet del què espera al festival. / Biblio-teca Ignasi Iglésias.

DILLUNS 15 DE DESEMBRE17:30 Club de lectura infantil en veu alta per anens i nenes de 8 a 10 anys. Es llegiran en veualta contes escollits específicament per aaquesta activitat, a càrrec de Merche 8A. / Bi-blioteca Bon Pastor.

DIMARTS 2 DE DESEMBRE12:00 Taller de zumba dance, una modalitat es-portiva que barreja l’aeròbic i la salsa i queestà fent furor arreu del país. / Centre cívic Baróde Viver.

CULTURA INFANTIL ESPORTSEXPOSICIONSTALLERS

Abans d’iniciar aquesta activitat de con-ta contes, es farà una visita a l’hort urbàde la biblioteca. Després, es realitza-rà una sessió de contes a càrrec de Nú-ria Clemares. Edat recomanada, de 2a 4 anys. / Biblioteca La Sagrera.

Lletra petitaContes a mà.

Dj. 27 de novembre a les 18:00

Presentació del quadern de dibuix al’Auditori del Centre cultural Can Fabra,a càrrec de l’historiador Pau Vinyes,l’il·lustrador Dani Gómez i el regidor delDistricte, Raimond Blasi.

Presentació del quadern de dibuix

Dl. 1 de desembre a les 19:00

La parròquia de Sant Andreu de Pa-lomar acollirà la sisena Trobada de Co-rals de Sant Andreu, amb la participacióde la Coral de la Institució Cultural delCIC, la Coral Capella Gramalla i la Co-ral de l’Escola Gavina.

Sisena trobada de coralsde Sant Andreu

Dg. 30 de novembre a les 18:00

El Sant Andreu rep al Narcís Sala el Ma-llorca B, en un partit corresponent a laquinzena jornada del grup 3 de Segonadivisió B. / Narcís Sala.

Partit de futbolSant Andreu-Mallorca BDg. 30 de novembre a les 12:00


| 24 26 novembre 2014líniasantandreu.cat Pròxima edició: 18 de desembre

Documents

Santandreu 52