SD Guillem Mollà

TÍTOL DE LA SD: Nosaltres som els autors, antologia de textos avantguardistes Nivell: 4t ESONom alumne: Guillem Mollà BononadFASE DE PREPARACIÓ DEL PROJECTE

Formulació del projecte/tasca/producte

Tasca: què es farà Els alumnes hauran de fer una wiki que funcionarà com una antologia. Els alumnes l'hauran de construir mitjançant textos avantguardistes, manifestos, poemes visuals, cal·ligrames, contes, que acompnayaran d'un comentari. A més també inclouran uns altres elements, com per exemple dades dels autors.

Amb quina intenció (projecció social): El producte estarà disponible en línia per a qualsevol usuari i servirà de material de consulta sobre les avantguardes catalanes en literatura.

Qui en seran els destinataris: Els mateixos alumnes, els seus companys de l'institut, amics, famílies...

Formulació dels objectius d’aprenentatge

Què s‘aprendrà:1. Aprendre quines són les característiques

bàsiques de l'avantguardisme com a moviment literari en català.

2. Treballar l'escriptura a través de la creació d'una wiki.

3. Conéixer les característiques de les antologies.

4. Dissenyar una antologia.5. Conéixer diversos escriptors catalans i les

seues obres del període de l'avantguardisme.6. Conéixer els diferents manifestos.

Aprendre quins són els elements que caracteritzen un text avantguardista en català.

Justificació

El títol que porta la nostra seqüència didàctica és Nosaltres som els autors, antologia de textos avantguardistes. El motiu d'haver escollit aquest títol és perquè així podem generar intriga i expectatives en els alumnes. Així doncs els aspectes que es destacaran de les avantguardes en literatura catalana seran els fonaments teòrics, és a dir, descobrirem quines són les bases sobre les que se sustenta aquests moviments. Per tant haurem de tindre en compte els cal·ligrames, els manifestos, la poesia visual, els contes fins i tot etc. És a dir, que oferirem un ventall ampli i divers de corpus de textos.Pel que fa al curs on aplicarem la nostra SD es tracta de 4t d'ESO, ja que al currículum ve marcat que han de treballar aquests moviments. Com a curiositat afegirem que aplicarem la SD a dos cursos de 4t d'ESO alhora, per tant serà interessant de veure com reaccionen els alumnes d'ambdues classes i comparar els resultats i el procés d'aprenentatge. A més hem triat 4t d'ESO per tractar aquest tema ja que anteriorment hauran treballat el Noucentisme. Per tant és interessant per a la formació dels alumnes que coneguen quins són els moviments posteriors. D'altra banda també cal destacar que serà interessant descobrir-los als alumnes un altre tipus de literatura com són els cal·ligrames, la poesia visual i els altres textos avantguardistes, que sovint semblen un poc oblidats i que ho relacionen amb els coneixements que tenen sobre el moviment anterior.Respecte a la formulació del projecte partim del problema que tenen els alumnes amb l'escriptura, perquè cometen moltes faltes, aleshores hem cregut convenient que facen ús de les TIC. En concret la idea és que els alumnes facen una wiki sobre les avantguardes. Aquesta wiki hauria de ser una antologia de textos que els alumnes hagueren triat i per tant els alumnes hauran de triar un text per grups per incloure'l a l'antologia i fer una mena de comentari d'aquest text.

Quadre-resum de les sessions1

Sessió 1

Objectius Activitats Materials (textos i altres)

Organització de l'aula

Presentació del projecte: Quins aspectes de la llengua i literatura treballarem, com ho treballarem, quina avaluació seguirem i quin producte final farem. A més també se'ls preguntarà als alumnes si saben què és una antologia i quines característiques té.

Grup classe (15 min)

Familiarització amb el treball cooperatiu.Conéixer les característiques bàsiques d'una antologia.

A partir de l'antologia que teniu heu d'observar per després explicar, les característiques següents a la resta de la classe: quina estructura té? Qui són els autors? Quants textos la componen? De qui són els textos?

Una antologia per grup

Per grups de 5 (15 min)

Fomentar el treball cooperatiu.Practicar el discurs oral.Practicar la capacitat de síntesi i exposició d'idees.Veure si han entés les parts d'una antologia.Treballar la capacitat de relacionar idees.Treballar la capacitat de síntesi.

Posada en comú de les característiques de l'antologia. Oralment, i per torns, heu d'exposar quines són les conclusions que heu extret de l'activitat anterior. A més haureu d'arribar a un consens entre tots per triar les característiques de la nostra antologia.

Antologia Grup classe (30 min)

1Pel que fa a l'avaluació la detallem més avant, en concret en parlem a “Exercicis per a les sessions”, on a més d'indicar si hi ha avaluació per a la sessió o no, detallem com s'ha de portar a terme.

Sessió 2



Extreure informació d'un text.Comprendre les idees principals que es desprenen de cada manifest.Entendre els postulats teòrics de cada -isme que treballarem.Treballar l'escriptura sintètica.Aprendre a sintetitzar idees.

Mitjançant la rúbrica d'anàlisi d'un manifest, heu de posar el títol del manifest i respondre a les graelles. Cada equip analitzarà un manifest diferent.

RúbricaManifestos: Manifest futurista, Manifest tècnic de la literatura futurista, Manifest Groc, Manifest del senyor Antipirina, Posició moral del surrealisme

El treball es farà per grups de 5. Cada grup analitzarà un manifest diferent. (35 min)

Treball de la capacitat de síntesi.Aprendre les característiques d'un corrent literari determinat.Conéixer la literatura a través dels textos.

Mitjançant la informació que heu extret amb la rúbrica heu d'exposar per grups la informació que heu pogut extraure de cada manifest



Sessió 32



Conéixer una mostra representativa de les

Es repartiran cinc texts a cada grup d'alumnes. Cada text serà d'un autor diferent. El que hauran de fer és viatjar a través dels textos i

Fitxa d'anàlisi de textos


2 Si els alumnes no acaben la feina se'ls manarà com a deures

avantguardes en literatura catalana.Aprendre a interpretar els textos literaris.Fomentar el treball cooperatiu.Aprendre què són els cal·ligrames i la poesia visual.

mitjançant unes instruccions intentar analitzar quines característiques té el text que tenen entre les mans. Finalment es posarà en comú entre tots.

Oda a Guynemer de JunoyEspanya de Brossa.Poema de Brossa.Cal·ligrama del vaixell de Papasseit(els poemes els tindran tots i es repartiran primer els cal·ligrames, després els poemes visuals i hauran de fer els viatges)

Sessió 43



Conéixer una mostra representativa de les avantguardes en literatura catalana.Aprendre a interpretar els textos literaris.Fomentar el treball cooperatiu.Conéixer textos representatius de la literatura catalana avantguardista en prosa.

Es repartiran 3 texts a cada grup d'alumnes. Cada text serà d'un autor diferent. El que hauran de fer és viatjar a través dels textos i mitjançant unes instruccions intentar analitzar quines característiques té el text que tenen entre les mans. Finalment es posarà en comú entre tots.

Fitxa d'anàlisi de textosDijous d'Àngel PlanellsEra un enginyer de Carles SalvadorPoema agafat al vol, no taquigràficament, de Salvador Dalí


3 Si els alumnes no acaben la feina se'ls manarà com a deures

Sessió 5



Familiarització amb el text biogràfic.Foment del treball cooperatiu.Aprendre l'estructura d'una biografia.Conéixer les dades més rellevants dels autors que s'han treballat prèviament a classe.Aprendre a escriure una biografia.

Es repartiran fragments rellevants de les biografies dels autors. Els alumnes hauran de fer una presentació de l'autor mitjançant aquests fragments. Cada grup triarà quin autor vol treballar.

Fragments de biografies de la Gran Enciclopèdia Catalanai de biografies de la Viquipèdia.


Sessió 6



Fomentar la curiositat lectora.Aprendre a cercar informació.Aprendre característiques d'un determinat autor avantguardista en català.Conéixer textos avantguardistes en català.Fomentar el treball en equip.

Els alumnes hauran de tindre present la biografia de l'autor que els va tocar en la sessió anterior i el text que es va analitzar a la sessió 3 (pauta d'anàlisi completada) per tal de poder triar un nou text de l'autor que se'ls va assignar.

Ordinador.Pauta d'anàlisi dels textos.Text que trien els alumnes.


Fomentar la curiositat lectora.

En aquest nou text que els alumnes troben, hauran d'aplicar la mateixa pauta d'anàlisi que la de la sessió 3. Amb aquesta pauta

Pauta d'anàlisi dels textos.


Aprendre a cercar informació.Aprendre característiques d'un determinat autor avantguardista en català.Conéixer textos avantguardistes en català.Fomentar el treball en equip.Aprendre a analitzar un text literari.

hauran de poder ser capaços d'analitzar el text que hagen triat. Text que trien els alumnes.

Fomentar la curiositat lectora.Aprendre a cercar informació.Aprendre característiques d'un determinat autor avantguardista en català.Conéixer textos avantguardistes en català.Fomentar el treball en equip.Aprendre a redactar un text informatiu.

Un cop hagen completat la pauta, els alumnes hauran de redactar allò que han escrit a la pauta, que serà el text que acompanyarà el poema en l'antologia.

Pauta d'anàlisi dels textos. Text que trien els alumnes.


Sessió 7



Descobrir com és una wiki i quin funcionament té.Contruir una antologia en format digital.Comprendre el funcionament de l'antologia.

Passeig per la wiki. A classe s'hauran d'observar i analitzar la wiki ja dissenyada amb l'esquelet per veure com funciona i per tant poder incorporar els textos.

OrdinadorWiki


Explicitar els continguts que hem assolit.Reflexionar sobre allò que hem aprés.

Mentre un grup treballa a la wiki, la resta de grups han d'anar completant la graella d'avaluació de l'aprenentatge. Aquesta graella tindrà dues parts, una referent a l'antologia, que es farà en base a les propostes dels alumnes i una altra referent a les avantguardes i autors que s'han treballat. Aquesta graella ens servirà per veure si els estudiants han aprés i assolit els objectius al llarg de la SD.

Graella d'autoavaluació


Annex

En aquest annex reproduïm en primer lloc els manifestos que brindarem als alumnes a la sessió 2 i també els fragments de biografia amb els que treballarem i els textos que poden triar per incloure a l'antologia:

MANIFEST DEL FUTURISME. Filippo Tommaso Marinetti

1. Volem cantar l'amor al perill, el costum a l'energia i a la temeritat.2. El valor, l'audàcia, la rebel·lia, seran elements essencials de la nostra poesia.3. La literatura ha exaltat fins avui la immobilitat del pensament, l'extasi i la son. Nosaltres volem exaltar el moviment agressiu, l'insomni febril, la cursa, el salt mortal, la bufetada i el puny.4. Nosaltres afirmem que la magnificència del món s'ha enriquit amb una bellesa nova: la bellesa de la velocitat. Un cotxe de carreres amb el seu capó adornat amb grans tubs semblants a serpents d'alè explosiu... un cotxe brogent, que sembla que corre sobre la metralla, és més bell que la Victòria de Somotràcia.5. Nosaltres volem alabar l'home que s'agafa al volant, l'asta ideal del qual travessa la Terra, llançada a córrer, fins i tot pel circuit de la seva òrbita.6. Cal que el poeta es prodigui, amb ardor, pompa i liberalitat, per tal d'augmentar l'entusiàstic fervor dels elements primordials.7. No hi ha bellesa sinó en la lluita. Cap obra que no tingui un caràcter agressiu no pot ser una obra mestra. La poesia ha de ser concebuda com un assalt violent contra les forces ignotes, per reduir-les a postrar-se davant l'home.8. Nosaltres estem sobre el promontori extrem dels segles...! Per què hem de mirar enrere, si volem traspassar les misterioses portes de l'Impossible? El Temps i l'Espai moriren ahir. Nosaltres ja vivim en l'absolut , perquè ja hem creat l'eterna velocitat omnipresent.9. Nosaltres volem glorificar la guerra -única higiene del món-, el militarisme, el patriotisme, el gest destructor dels llibertaris , els bells ideals pels quals hom mor, i el menyspreu per la dona.10. Nosaltres volem destruir els museus, les biblioteques, les acadèmies de tota mena, i combatre el moralisme, contra el feminisme i contra qualsevol vilesa oportunística o utilitària.11. Nosaltres cantarem les grans multituds mogudes per la feina, pel plaer o per la revolta: cantarem les marees multicolors i polifòniques de les revolucions en les capitals modernes; cantarem el vibrant fervor nocturn dels arsenals i de les drassanes incendiades per violentes llunes elèctriques; les estacions golafres, devoradores de serpents que fumen;: les oficines penjades als núvols pels contorns fils dels seus fums; els ponts semblants a gimnastes gegants que salten els rius llampeguejants al sol amb resplendor de ganivets; els vaixells de vapor aventurers que flairen l'horitzó, les locomotores de pit ample, que trepitgen els rails com enormes cavalls d'acer embridats de tubs, i el vol relliscós dels aeroplans, l'hèlix dels quals xiscla al vent com una bandera i sembla i sembla que aplaudeixi com una boja entusiasta.12. És des d'Itàlia que nosaltres llancem al món aquest nostre manifest de violència trasbalsadora i incendiària, amb el qual fundem avui el "Futurisme", perquè volem alliberar aquest país de la seva fètida gangrena de professors, d'arqueòlegs, de cicerons i d'antiquaris.13. Ja durant massa temps Itàlia ha estat un mercat de drapaires. Nosaltres volem alliberar-la dels innombrables museus que la cobreixen tota de cementiris innombrables.

"Le Figaro", 20 de febrer de 1909

9

MANIFEST TÈCNIC DE LA LITERATURA FUTURISTA. F. T. Marinetti

En avió [...] vaig sentir la inutilitat ridícula de la vella sintaxi heretada d'Homer.[...]Vet aquí què és el que em digué l'hèlice [...]:1. Cal destruir la sintaxi col·locant els substantius així tal com naixen.2. Cal emprar el verb en infinitiu, per tal que s'adapti elàsticament al substantiu i no el sotmeti al jo de l'escriptor, que observa o imagina.[...]3. Cal abolir l'adjectiu, per tal que el substantiu nu conservi el seu color essencial. L'adjectiu, tenint com té un caràcter de matís, és inconcebible [...] ja que suposa una pausa, una meditació.4. Cal abolir l'adverbi, vella sivella que manté unida una paraula amb l'altra. [...]5. Cada substantiu ha de tenir el seu doble, o sigui, el substantiu ha d'anar seguit, sense conjunció, pel substantiu al qual està lligat per analogia. Exemple: home-torpediner, dona-golf, gentada-ressaca, plaça-embut, porta-aixeta.[...]6. Abolir també la puntuació. [...] Per tal d'accentuar certs moviments i poder indicar les seves direccions, s'utilitzaran signes de les matemàtiques: + - x; = > <, i els signes musicals.7. Els escriptors, fins ara, s'han abandonat a l'analogia immediata. Han comparat, per exemple, l'animal a l'home o a un altre animal, la qual cosa equival encara, poc més o menys, a una mena de fotografia. (Han comparat, per exemple, un fox-terrier amb un petitíssim pura sang. D'altres, més avançats, podien comparar aquell mateix fox-terrier trepidant amb una petita màquina Morse. Jo, en canvi, ho comparo amb una aigua bullint. En això hi ha una gradació d'analogies cada vegada més àmplia, hi ha relacions cada vegada més profundes i sòlides, per bé que llunyaníssimes.)L'analogia no és altra cosa que l'amor profund que lliga les coses distants, aparentment diferents i hostils. [...]Quan en la meva Batalla de Trípoli he comparat una trinxera eriçada de baionetes amb una orquestra, una metralladora amb una dona fatal, he introduït intuïtivament una gran part de l'univers en un breu episodi de la batalla africana. [...]Quantes més relacions àmplies continguin les imatges, més conserven la força d'estupefacció. Cal -diuen- estalviar la meravella al lector. Ei! Fora! Tinguem cura més aviat, de la fatal corrosió del temps, que destrueix no només el valor expressiu d'una obre mestra, sinó també la seva força d'estupefacció. Les nostres orelles massa vegades entusiastes, que potser no han destruït ja Beethoven i Wagner? Cal, doncs, abolir en la llengua tot allò que la conté pel que fa a imatges estereotipades, a metàfores descolorides, o sigui quasi tot.8. No hi ha categories d'imatges, nobles o grolleres o vulgars, excèntriques o naturals. [...]9. Per donar els moviments successius d'un objecte, cal fer la cadena de les analogies que provoca, cadascuna condensada, recollida en una paraula essencial.Vet aquí un exemple expressiu d'una cadena d'analogies encara maquillades i densificades per la sintaxi tradicional."Ei, sí! Vós sou petita metralladora, una dona fascinant, i sinistra, i divina, al voltant d'un invisible cent cavalls, que rugeix explosions d'impaciència. Oh! Certament dintre de poc saltareu al circuit de la mort, cap a la caiguda destrossadora o cap a la victòria...! Voleu que us faci madrigals plens de gràcia i de color? Com vós vulgueu, senyora... Vós, per a mi, us assembleu a un tribú estès, la llengua eloqüent del qual, incansable, colpeja al cor dels oïdors en cercle, commosos... Sou, en aquest moment, un trepant omnipotent, que forada en rodó el crani massa dur d'aquesta nit obstinada... Sou, també, un laminador, un torn elèctric, i què més? Un gran bufador oxhídric que crema, cisella i fon de mica en mica les puntes metàl·liques de les últimes estrelles...!" (Batalla de Trípoli).En certs casos caldrà unir les imatges de dues en dues, com les bales encadenades que trenquen, en el seu vol, tot un grup d'arbres. [...]10. Com que tota mena d'ordre és fatalment un producte de la intel·ligència cauta i astuta, cal orquestrar les imatges disposant-les segons un màxim de desordre.11. Destruir el "jo" en la literatura, o sigui tota la psicologia. [...] Substituir la psicologia de l'home,

10

ara ja exhaurida, amb l'obsessió lírica de la matèria.Guardeu-vos de donar sentiments humans a la matèria, però endevineu més aviat els seus diversos impulsos directes [...] L'escalfor d'un tros de ferro o de fusta és ja més apassionant, per a nosaltres, que el somriure o les llàgrimes d'una dona. [...]Cal introduir a la literatura tres elements que fins ara foren omesos:1. El soroll (manifestació del dinamisme dels objectes).2. El pes (facultat de vol dels objectes).3. L'olor (facultat de disseminació dels objectes).[...]

Només el poeta asintàctic, i mitjançant les paraules deslligades, podrà penetrar l'essència de la matèria i destruir la sorda hostilitat que la separa de nosaltres.El període llatí que ens ha servit fins ara, era un gest pretensiós amb el qual la intel·ligència indolent i miop s'esforçava a donar la vida multiforme i misteriosa de la matèria. El període llatí, doncs, havia nascut mort. [...]Tots vosaltres que m'heu estimat i m'heu seguit fins aquí, poetes futuristes, fóreu com jo frenètics constructors d'imatges i valents exploradors d'analogies. Però les vostres estretes xarxes de metàfores, malauradament són massa pesants a causa del plom de la lògica. Us aconsello que les alleugeriu, per tal que la vostra immensitat pugui llançar-les luny, desplegades sobre un oceà més vast.Nosaltres inventarem junt això que jo anomeno la imaginació sense fils. Arribarem un dia a un art encara més essencial, quan gosem suprimir tots els primers termes de les nostres analogies per no fer altra cosa que el sentit ininterromput dels segons termes. Per a això, caldrà renunciar a ser compresos. [...] La sintaxi és una mena d'intèrpret o de ciceró monòton. Cal suprimir aquest intermediari per tal que la literatura entri directament en l'univers i hi prengui cos. [...]En això no hi ha res d'absolut ni de sistemàtic. El geni té rauxes impetuoses i torrents fangosos. Això tal vegada imposa lentituds analítiques i explicatives. Ningú no pot renovar de sobte la pròpia sensibilitat. Les cèl·lules mortes estan barrejades amb les vives. L'art és una necessitat de destruir i d'escapar-es, gran regadora d'heroisme que omple el món. Els microbis -no ho oblideu- són necessaris per a la salut de l'estómac i de l'intestí. Hi ha també una espècie de microbis necessària per a la vitalitat de l'art, aquest perllongament del bosc de les nostres venes, que s'escampa, fora del cos, en la infinitat de l'espai i del temps.Poetes futuristes! Jo us he ensenyat a odiar les biblioteques i els museus, per preparar-vos a odiar la intel·ligència, despertant en vosaltres la intuïció divina, do característic de les races llatines. Mitjançant la intuïció vencerem l'hostilitat aparentment irreductible, que separa la nostra carn humana del metall dels motors.Després del regne animal, vet aquí que s'inicia el regne mecànic. Amb el coneixement i amb l'amistat de la matèria, de la qual els doctes només en poden conèixer les reaccions físico-químiques, nosaltres preparem la creació de l'home mecànic amb parts canviants. Nosaltres l'alliberarem de la idea de la mort i, doncs, de la mort mateixa, suprema definició de la intel·ligència lògica.

11 de maig de 1912

11

MANIFEST DEL SENYOR ANTIPIRINA. Tristan Tzara

DADA és la nostra intensitat: que erigeix les baionetes sense conseqüència al cap sumaral del nadó alemany; DADA és la vida sense pantafles ni paral·les; que està en contra i a favor de la unitat i decididament en contra del futur; sabem de manera sensata que els nostres cervells es convertiran en coixins blanquinosos, que el nostre antidogmatisme és tan exclusivista com el funcionari i que no som lliures i cridarem llibertat.DADA roman dintre del marc de les debilitats europees, és una porqueria com totes les altres, però d'ara en endavant volem apallisar-nos en diversos colors per ornar el jardí zoològic de l'art de totes les banderes dels consolats.Nosaltres som directors de circ i escarnim entre els vents de les fires, entre els convents, les prostitucions, els teatres, les realitats, els sentiments, els restaurants, ui, ohoh, bang, bang.Nosaltres declarem que el cotxe és un sentiment que ens ha mimat més del que calia en les lentituds de les seves abstraccions, com els transatlàntics, els sorolls i les idees. Amb tot, nosaltres exterioritzem la facilitat, cerquem l'essència central i ens sentim contents si podem ocultar-la; no volem comptar les finestres de l'elit meravellosa, perquè DADA no existeix per a ningú i volem que tothom ho estengui. És aquí, us ho asseguro, on és el balcó de Dada. Des d'on un pot sentir marxes militars i descendir tallant l'aire com un serafí en un bany popular, per orinar i comprendre la paràbola.DADA no és follia ni saviesa, ni ironia, mira'm, gentil burgès.L'art és un joc color d'avellana, els nens construïen els mots que tenen repic al final, després ploraven i cridaven l'estrofa, i li posaven els peücs de les nines, i l'estrofa es va tornar reina per morir una mica i la reina es va convertir en balena i els nens corrien i es van quedar sense sopar.I després van venir els grans ambaixadors dels sentiments que van exclamar històricament, a cor:

Psicologia, Psicologia, ehehCiència, Ciència, CiènciaVisca FrançaNo som naïfSom successiusSom exclusiusNo som simplesi sabem discutir bé sobre la intel·ligència.

Però nosaltres, DADA, no compartim llur opinió, perquè l'art no és una cosa seriosa, us ho asseguro, i si mostrem el crim per dir doctament ventilador, és per afalagar-los, estimats oients, us estimo tant, us ho asseguro i us adoro.

Dins Sept manifestes Dada, 1924

12

MANIFEST GROC. Salvador Dalí, Sebastià Gasch, Lluís Montanyà

Del present manifest hem eliminat tota cortesia en la nostra actitud. Inútil qualsevol discussió amb els actuals representants de l'actual cultura catalana, negativa artísticament per bé que eficaç en altres ordres. La transigència o la correcció condueixen als deliqüescents i lamentables confusionismes de totes les valors, a les més irrespirables atmosferes espirituals, a la més perniciosa de les influències. Exemple: "La Nova Revista". La violenta hostilitat, per contra, situa netament les valors o les posicions i crea un estat d'esperit higiènic:

HEM ELIMINAT tota argumentacióExisteix una enor-

me bibliografia i

tot l'esforç dels ar-

tistes d'avui per a

suplir això.

HEM ELIMINAT tota literatura

HEM ELIMINAT tota lírica

HEM ELIMINAT

tota filosofia a favor de les nostres idees

ENS LIMITEM a la més objectiva enumeració dels fets

ENS LIMITEMa assenyalar el grotesc i tristíssim espectacle de la intel·lectualitat catalana d'avui, tancada en un ambient resclosit i putrefacte.

PREVENIMde la infecció als encara no contagiats.Afer d'estricta asèpsia espiritual.

SABEMque res de nou anem a dir. Ens consta, però, que és la base de tot el nou que avui hi ha i de tot el nou que tingui possibilitats de crear-se.

EL MAQUINISME ha revolucionat el món

EL MAQUINISME-antítesi circumstancialment indispensable futurisme- ha verificat el canvi més profunt que ha conegut la humanitat.

UNA MULTITUDanònima -anti-artística- col·labora amb el seu esforç quotidià a l'afirmació de la nova època, tot vivint d'acord amb el seu temps

UN ESTAT D'ESPERIT POST-MAQUINISTA HA ESTAT FORMATELS ARTISTES d'avui han creat un art nou d'acord amb aquest estat d'esperit. D'acord amb llur època.

ACÍ, PERÒ, ES CONTINUA

PASTURANT IDÍL·LICAMENT

LA CULTURAactual de Catalunya és inservible per a l'alegria de la nostra època. Res de més perillós, més fals i més adulterador.

PREGUNTEMALS INTEL·LECTUALS CATALANS

- De què us ha servit la Fundació Bernat Metge, si després haveu de confondre la Grècia antiga amb les ballarines pseudo-clàssiques.AFIRMEM que els sportmen estan més aprop de l'esperit de Grècia que els nostres intel·lectuals.AFEGIREM que un sportman verge de nocions artístiques i de tota erudició està més a la vora i és apte

13

http://www.institutcambo.org/pages/cat/bernat.html

per a sentir l'art d'avui i la poesia d'avui, que no els intel·lectuals, miops i carregts d'una preparació negativa..

PER NOSALTRESGrècia es continua en l'acabat numèric d'un motor d'avió, en el teixit antiartístic d'anònima manufactura anglesa destinat al golf, en el nu, en el músic-hall americà.

ANOTEM que el teatre ha deixat d'existir per uns quants i gairebé per a tothom

ANOTEMque els concerts, conferències i espectacles corrents avui dia entre nosaltres, acostumen a ésser sinònims de llocs irrespirables i avorridíssims.

PER CONTRA nous fets d'intensa alegria i jovialitat reclamen l'atenció dels joves d'avui.HI HA el cinema

HI HAl'estadi, la boxa, el rugby, el tennis i els mil esports

HI HAla música popular d'avui: el jazz i la dansa actual

HI HAel saló de l'automòbil i de l'aeronàutica

HI HA els jocs i les platges

HI HAels concursos de bellesa a l'aire lliure

HI HA la desfilada de maniquins

HI HAel nu sota l'electricitat en el music-hall

HI HA la música modernaHI HA l'autòdrom

HI HAles exposicions d'art dels artistes moderns

HI HA encara, una gran enginyeria i uns magnífics transatlànticsHI HA una arquitectura d'avuiHI HA útils, objectes, mobles d'època actualHI HA la literatura moderna

HI HA els poetes moderns

HI HA el teatre modernHI HA el gramòfon, que és una petita màquinaHI HA l'aparell de fotografiar, que és una altre petita màquinaHI HA diaris de rapidíssima i vastíssima informacióHI HA enciclopèdies d'una erudició extraordinàriaHI HA la ciència en una gran activitatHI HA la crítica, documentada i orientadoraHI HA etc., etc., etc.,HI HA finalment, una orella immòbil sobre un petit fum dret DENUNCIEM la influència sentimental dels llocs comuns racials de Guimerà

DENUNCIEMla sensibleria malaltissa servida per l'Orfeó Català amb el seu repertori tronat de cançons populars adaptades i adulterades per la gent més absolutament negada per a la música, i

14

http://www.palaumusica.org/agrupacions.html

http://www.xtec.es/~malons22/personal/biografies1833-1931.htm#guimera

àdhuc, de composicions originals. (Pensem en l'optimisme del cor dels "Revellers" americans)

DENUNCIEM la manca absoluta de joventut dels nostres jovesDENUNCIEM la manca absoluta de decisió i d'audàciaDENUNCIEM la por als nous fets, a les paraules, al risc del ridículDENUNCIEM el soporisme de l'ambient podrit de les penyes i els personalismes barrejats a l'art DENUNCIEM l'absoluta indocumentació dels crítics respecte l'art d'avui i l'art d'ahir

DENUNCIEM els joves que pretenen repetir l'antiga pintura

DENUNCIEM els joves que pretenen imitar l'antiga literaturaDENUNCIEM l'arquitectura d'estilDENUNCIEM l'art decoratiu que no sigui l'estandaritzatDENUNCIEM els pintors d'arbres tortsDENUNCIEM la poesia catalana actual, feta dels més rebregats tòpics maragallians

DENUNCIEMles metzines artístiques per a ús infantil, tipus: "Jordi" (Per a l'alegria i la comprensió dels nois, res més adequat que Rousseau, Picasso, Chagall...)

DENUNCIEM la psicologia de les noies que canten: "Rosó. Rosó..." DENUNCIEM la psicologia dels nois que canten: "Rosó. Rosó..."

FINALMENT ENS RECLAMEM DELS GRANS ARTISTES D'AVUI, dins les més diverses tendències i categories PICASSO, GRIS. AZENFANT, CHIRICO, JOAN MIRÓ, LIPCHTZ, BRANCUSI, ARP, LE CORBUSIER, REVERDY, TRISTAN TZARA, PAUL ELUARD, LOUIS ARAGON, ROBERT DESNOS, JEAN COCTEAU, GARCÍA LORCA, STRAWINSKY, MARITAIN, RAYNAL, ZERVOS, ANDRÉ BRETON, ETC, ETC.

SALVADOR DALÍ LLUÍS MONTANYÀSEBASTIÀ GASCH

15

http://www.xtec.es/~malons22/personal/jordi1.htm

Posició moral del surrealisme

Abans de tot, crec indispensable de denunciar el caràcter eminentment envilidor que suposa l'acte de donar una conferència, i encara més, l'acte d'escoltar-la. Es doncs amb les màximes excuses que reincideixo en un acte semblant, que pot considerar-se sens dubte com el més allunyat de l'acte surrealista el més pur, que com explica Breton des del segon manifest, consistiria a, revòlvers als punys, baixar al carrer i tirar a l'atzar, tant com es pugui, sobre la multitud.No obstant, en un cert pla de relativitat, l'innoble acte de la conferència, pot ésser utilitzat encara amb mires altament desmoralitzadores i confusionistes. Confusionistes car, paral·lelament als procediments (que cal considerar com a bons sempre que serveixin a ruinar definitivament les idees de família, pàtria, religió) ens interessa igualment tot el que pugui contribuir també a la ruïna i descrèdit del món sensible i intel·lectual, que en el procés entaulat a la realitat pot condensar-se en la voluntat rabiosament paranoica de sistematitzar la confusió, aquesta confusió tabú del pensament occidental que ha acabat essent cretinament reduïda al no-res de l'especulació, o a la vaguetat, o a la bestiesa.L'innoble esnobisme ha vulgaritzat les troballes de la psicologia moderna, adulterant-les fins al punt inaudit de fer-les servir per a amenitzar subtilment les conversacions espirituals dels salons, i sembrar una estúpida novetat en l'immens podrimener de la novel·la i el teatre moderns. No obstant els mecanismes de Freud són ben lletjos, i per damunt de tot ben poc aptes a l'esplai de la societat actual.Efectivament, aquests mecanismes han il·luminat els actes humans d'una claror lívida i enlluernadora.Hi ha els "rapports" d'afecte familiar. Hi ha l'abnegació: Una esposa amatíssima del seu marit, té cura d'aquest, dos anys durant una llarga i cruel malaltia; el cuida dia i nit amb una abnegació que ultrapassa tots els límits de la tendresa i del sacrifici. Segurament, com a recompensa de tant d'amor, el marit en qüestió guareix; seguidament la muller cau malalta d'una gran neurosi. La gent creu naturalment la malaltia conseqüència de l'esgotament nerviós. Res, però, de més lluny de tot això. Per als feliços no hi ha esgotament nerviós. La psicoanàlisi i la interpretació pacient dels somnis de la malalta confirmen el desig intensíssim, subconscient (per tant ignorat de la mateixa malalta), de desempallegar-se del seu marit. Es per això que la cura d'aquest motiva la neurosi. El desig de mort es retorna contra ella mateixa. L'extremada abnegació és utilitzada com una defensa del desig inconscient. [...]

La naixença de les noves imatges surrealistes cal considerar-la abans de tot com la naixença de les imatges de la desmoralització. Cal insistir en la rara agudesa d'atenció, reconeguda per tots els psicòlegs, a la Paranoia, forma d'enfermetat mental, que consisteix a organitzar la realitat de manera a fer-la servir per el control d'una construcció imaginativa. El paranoic que creu ésser envenenat, i descobreix en tot el que el rodeja, fins en els detalls més imperceptibles i subtils, els preparatius de la seva mort. Recentment, per un procés netament paranoic, he aconseguit una imatge de dona, la posició, ombres i morfologia de la qual, sense alterar ni deformar el més mínim el seu aspecte real, és al mateix temps un cavall. Cal pensar que és únicament qüestió d'una intensitat paranoica més violent, d'aconseguir l'aparició d'una tercera imatge, i d'una quarta, i de trenta imatges. En aquest cas seria curiós de saber què és el que representa en realitat la imatge en qüestió, quina és la veritat, i seguidament es planteja el dubte mental de pensar si les imatges mateixes de la realitat, són únicament un producte de la nostra facultat paranoica.Però això és un curt incident. Hi ha encara els grans sistemes, estats més generals ja estudiats, l'al·lucinació, el poder de l'al·lucinació voluntària, el pre-somni, la il·luminació, el somni diürn (car es somnia sense interrupció), l'alienació mental i molts altres estats que no deixen de tenir menys sentit i importància que l'estat anomenat normal del putrefacte enormement normal que pren cafè.No obstant la normalitat de la gent que omple els carrers, les seves accions d'ordre pràctic, són

16

traïdes dolorosament per l'automatisme. Tothom es corba dolorosament i s'agita per uns sistemes que creu normals i lògics; no obstant tota la seva acció, tots els seus gestos, responen inconscientment al món de la irracionalitat i de les convencions, les imatges entrevistes i perdudes en els somnis; és per això que quan troben unes imatges que s'hi assembles creuen que és l'amor i diuen que només de mirar-les els fan somniar. [...]La revolució surrealista és abans que tot una revolució d'ordre moral, aquesta revolució és un fet viu, l'únic que té un contingut espiritual en el pensament occidental modern.La Revolutión Surrealiste ha defensat - L'escriptura automàtica - El text Surrealista - Les imatges de pre-somni - Els somnis - L'alienació mental -L'histèria - La intervenció de l'atzar - Les enquestes sexuals - La injúria - Les agressions anti-religioses - El comunisme - El somni hipnòtic - Els objectes salvatges - la targeta postal. [...]Salvador Dalí, "Posició moral del surrealisme". "Hèlix", 10, 1930.

17

Biografies

Josep Maria Junoy i Muns

Poeta, periodista i dibuixant.Barcelona, 1887 — Barcelona, 1955

Introduí l’avantguarda a Catalunya.

De jove va viure a París, on treballà de venedor de llibres i de marxant de pintura.

Junoy també és conegut com a autor d'un dels més cèlebres cal·ligrames de la literatura catalana: Guynemer o Oda a Guynemer (1917). Considerat el primer cal·ligrama en llengua catalana, aquesta peça poètica reflecteix els trets de la primera etapa de les avantguardes catalanes, en què la poesia fusiona l'estructura cubista amb el contingut futurista.

Va col·laborar en diverses revistes.

La seva obra és com una sèrie d’apunts impressionistes o de teoria artística.

Després del 1939 escriví, només en castellà

Joan Brossa i Cuervo

Poeta i dramaturg.Barcelona, 19 de gener de 1919 — Barcelona, 30 de desembre de 1998

El 1936 s’allistà a l’exèrcit republicà i lluità en el front de Lleida.

Elements recurrents de la seva obra posterior, com són la militància d’esquerra i catalanista.

El seu esperit de recerca, que concebia com a falses les fronteres entre gèneres, el portà a col·laborar amb artistes de diversos camps.

L’activitat creativa de Brossa, inconformista i d’una gran coherència, té com a expressió principal un concepte molt personal de la poesia, que hom pot qualificar d’investigació pràctica sobre el llenguatge o, més generalment, sobre els codis de la comunicació.

La qualitat rupturista d’aquesta poètica no li impedí utilitzar formes tradicionals i, al costat dels ‘poemes objecte’ i de procediments propers als cal·ligrames del dadaisme, Brossa revelà un domini absolut de l’oda, el sonet i la sextina, formes a les quals recorregué molt sovint.

Denominava com a «poesia» tot el que feia.

És possiblement el poeta avantguardista català més important de la segona meitat del segle XX.

El primer text que va signar Brossa el va escriure en castellà durant la Guerra Civil.

Gràcies a la biblioteca personal del seu pare, de ben jove Brossa va poder llegir alguns autors catalans.

El progressiu reconeixement de la seva obra va convertir el poeta en un referent de l'avantguarda catalana des dels anys setanta, tant en el terreny plàstic com en l'escènic i el literari.

En reconeixement a la seva obra poètica i a la seva fecunda trajectòria en el món de la cultura, Brossa va rebre nombrosos premis al llarg de la seva vida, en especial durant els últims anys.

18

http://ca.wikipedia.org/wiki/Castell%C3%A0

http://ca.wikipedia.org/wiki/Segle_XX

http://ca.wikipedia.org/wiki/Avantguardista

http://ca.wikipedia.org/wiki/Poesia

http://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0095665.xml


http://ca.wikipedia.org/wiki/Cal%C2%B7ligrama

http://ca.wikipedia.org/wiki/Cal%C2%B7ligrames

Joan Salvat-Papasseit

Nom amb què signà la seva obra l’escriptor Joan Salvat i Papasseit.

Barcelona, 16 de maig de 1894 — Barcelona, 7 d’agost de 1924

Al seu primer llibre de poemes és ben clara la fascinació que exerciren en ell Marinetti, els futuristes italians i, encara més, Apollinaire; potser veié en aquests, i en l’avantguardisme que exemplificaven, el model literari que no havia trobat en el Noucentisme burgès. Hi combina l’admiració pel món “futur” de la màquina amb els paisatges, visuals i socials, del seu barri, la Barceloneta.

Va morir de tuberculosi

Va haver de treballar de jove al port per poder tirar endavant la família.

Va passar per molts treballs fins que va fer de llibreter i això li va obrir un nou món.

És de formació autodidacta.

D'extraccció humil.

El seu estil enèrgic i impulsiu contrasta amb una vida d'obligada rutina i repòs deguts als problemes de salut.

El 1901, amb set anys, va haver d'afrontar la mort accidental del seu pare.

L'ambient social tens a Barcelona i especialment el fets de la Setmana el 1909 van motivar la politització de Joan Salvat.

Àngel Planells i Cruanyes

Pintor.

Cadaqués, Alt Empordà, 1901 — Barcelona, 23 de juliol de 1989

Amic de Salvador Dalí. Se centrà en un surrealisme.

El 1974 fou presentada una important exposició antològica de la seva obra, que representa una de les aportacions més matineres de l’art català al surrealisme.

Va ser un pintor vinculat a l'avantguarda catalana i al surrealisme.

Entre 1928 i 1929, Planells va participar en les seves primeres exposicions col·lectives.

El 1928 va començar a publicar poemes surrealistes i crítiques de pintura.

Després de la Guerra Civil Planells va abandonar el seu compromís amb el surrealisme per a dedicar-se a pintar paisatges, marines i bodegons, i no va retornar a l'estil surrealista fins al 1974.

Carles Salvador i Gimeno

Poeta i gramàtic.

València, 1893 — València, 1955

19

Cursà estudis de magisteri i exercí de mestre durant molts anys.

Fou actiu col·laborador de la premsa de Castelló de la Plana, de València i de Barcelona.

Com a poeta, estigué molt influït per Maragall i per Salvat-Papasseit i fou un dels capdavanters de l’avantguardisme literari a València, per la qual cosa hagué de mantenir dures polèmiques amb els escriptors conservadors.

A partir del 1928 inicià la seva col·laboració amb Lo Rat Penat, que anys després resultaria fecunda. Fou un dels principals promotors de la normalització ortogràfica al País Valencià.

Publicà diversos opuscles gramaticals que foren decisius per a la divulgació de la doctrina gramatical de P.Fabra al País Valencià.

Després de la guerra civil, la seva poesia esdevingué menys lúdica i audaç i més tradicional i austera.

El 1951 fundà dins Lo Rat Penat els cursos de Llengua i Literatura Valenciana, que desenvoluparen una eficaç tasca en uns moments difícils i per als alumnes dels quals publicà una Gramàtica valenciana (1951).

Salvador Dalí i Domènech

Pintor, decorador i escriptor.

Figueres, Alt Empordà, 11 de maig de 1904 — Figueres, Alt Empordà, 23 de gener de 1989.Fill d’un notari, estudià a l’Escola Municipal de Dibuix de Figueres i a l’Escola de Belles Arts de Madrid, on ingressà el 1922 i d’on fou expulsat el 1926.

Tingué una estreta relació amb Luís Buñuel i García Lorca.

Els anys 1925, 1926 i 1928 exposà individualment a les Galeries Dalmau de Barcelona. EL 1928 amb companyia d'altres autors va escriure el Manifest groc.

Instal·lat a París des de la darreria dels anys vint, esdevingué la figura més brillant del surrealisme pictòric.

En 1940-48 s’establí a Nova York, i consolidà la seva projecció internacional. El 1948 torna a l'Estat Espanyol.

La seva pintura, d’una originalitat i qualitat innegables, partí del Noucentisme i, després d’una etapa cubistitzant, adoptà el que ell anomenà activitat paranoicocrítica.

Dalí va ser un artista prolífic, ja que va practicar disciplines ben diverses com la literatura, el cine, la pintura, el teatre, l'escultura, moda i joieria.

Dalí va tenir l'habilitat de forjar un estil personal i recognoscible.

L'obra de Dalí està dotada d'un gran simbolisme.

La seua muller, Gala, li va servir d'inspiració en nombroses ocasions.

20

Dossier de textos literaris

Espanya, Joan Brossa:

Clau, Joan Brossa

21

Les formigues, Joan Salvat-Papasseit

22

5 4 0 4 5, Joan Salvat-Papasseit

23

Romàntica, Joan Salvat-Papasseit

24

Zig zag, Josep Maria Junoy

25

Miró, Josep Maria Junoy

26

Una polla xica, Salvador Dalí

Una polla xica, pica, pellarica, camatorta i becarica va tenir sis polls xics, pics, pellarics, camatorts i becarics.

Si la polla no hagués sigut xica, pica, pellarica, camatorta i becarica, els sis polls no haguessin sigut xics, pics, pellarics, camatorts i becarics.

Poema de les cosetes, Salvador Dalí

A Sebastià Gasch, amb tota l’alegria anti-artística

Hi ha una coseta petita posada alta en un indret.Estic content, estic content, estic content, estic content.Les agulles de cosir es claven en els niquelets dolços i tendres.La meva amiga té la mà de suro i plena de puntes de París.Una sina de la meva amiga és una calma garota, l’altra un vesper bellugadís.La meva amiga té un genoll de fum.Els petits encisos, els petits encisos, els petits encisos, els petits encisos, els petits encisos, els petits encisos, els petits encisos, els petits encisos... ELS PETITS ENCISOS PUNXEN.L’ull de la perdiu és vermell.Cosetes, cosetes, cosetes, cosetes, cosetes, cosetes, cosetes, cosetes, cosetes, cosetes, cosetes,cosetes...HI HA COSETES, QUIETES COM UN PA.

Divagacions quan els sorolls s'adormen, Salvador Dalí

Els reflexos d’un llac...Un cloquer romànic...La quietud de la tardamorenta... El misteride la nit propera... totes dorm i difumina... i és allavors que baix la pàl.lidaclaror d’una estrella,vora el portal d’una casaantiga es sent enraonarbaix i tot seguit els sorollss’adormen i el fescoreig de la nit gronxantles acàcies del jardífa caure damunt dels enamorats; una plujade flors blanques...

Rev. Studium, n. 6. Figueres, 1 juny 1919

27

8 hores, Àngel Planells

En el mirall els paisatges es succeïen amb una velocitat de sis quilòmetres per hora, mentre el barber em passava la navalla sobre les meves solapes on naixien, ininterrompudament, pèls d'un verd rabiós.Les mans del barber eren de goma vermella i els llavis d'aquella dona que un temps fou la meva estimada estaven eriçats de puntes de garota i la seva cabellera era un munyoc de filferros que vibraven harmònicament.Feia vuit hores que estava assegut. La testa del barber es blanquejava lentament i les seves parpelles estaven closes. La navalla s'havia transformat en un ocell mort que em passava suaument per la cara, mentre a cau d'orella em contava una història d'una simplicitat esgarrifosa.De sobte em sentí submergit en una atmosfera càlida. Em trobava en un lloc desert, en una immensa planúria asfaltada. La set em turmentava i vaig alçar els braços desesperadament. Les meves mans van separar-se sense violència dels braços i descrivint dues línies ondulants i paral·leles desaparegueren cel enllà tot deixant una estela de fum blanquinós. Als meus peus, apretant encara la navalla entre les seves mans de goma, el barber agonitzava.En fer-se fosc, el meu cos era de vidre blau i, sobre les meves mans esteses, la testa del barber somreia dolçament. Al meu davant les cabelleres rosses de tres-centes dones posaven una muralla impenetrable a les meves mirades."8 hores". "Recull", núm. 395, 1931.

Punxes, Àngel Planells

Sobre la corba del ventre d'un peix prem' un dit pelut i els ulls se'm tanquen perquè sobre el meu braç nu es projecta l'ombra d'un rodet de fil.

Els meus pensaments llisquen sobre la corba de les celles d'aquella dona inconeguda i sobre la seva esquena nua es claven innumerables puntes de garota que vibren harmoniosament

Al meu entorn una multitud de peixos es mou àgilment sobre l'herba tendra isalta entre les branques deis arbres.Els peixos sorpresos per una mort violenta s'han precipitat sobre l'herba quan lesmeves mans s'han fet de pedra en posar-se sobre la testa d'aquella dona inconegudai una explosió magnífica ha dispersat el seu cos en una constel·lació de fragmentssagnosos.

Els homes grisos, Àngel Planells

Els homes de pell grisa caminen en silenciseguits per les mirades extingidesde dos lleons de marbre blanc.Els homes de pell grisa caminen en silenci:duen cremades sobre el pitllurs mansque tiny un violent color vermell.Temps ha caminen tot seguint el vold'aquella enorme papallona grisa;en arribar la nit, resten immobils.La llunasuspesa d'un filferro es balanceja.

A mitja nit, els homes de pell grisatenen el cos de vidre blau;

28

les mans sempre vermellesposadesal damunt de llurs testes griseson les meves paraulesfan llur camí per un paisatge inèditentre el silenci afrósd'un vol d'ocells de porcellana.

El rellotge de la paret, Carles Salvador

- Tic, tac, tic, tac, tic, tac! Aquesta és la meua eterna cançó. De tant en tant sé fer música i la faig en tocar les hores.Però la meua missió és de més alta importància. Medisc el temps. I no acabe ahí, sinó que senyale les hores.Per això tots em miren i em tornen a mirar. Sense mi la vida seria més difícil de passar. I m'estimen. I em conreen.I estic orgullós de mi mateix perquè tot sol complisc el meu destí. Donar-me corda no és una cosa que em desagrade. Açò és el meu aliment.- Tic, tac, tic, tac, tic, tac! Aquesta és la meua eterna cançó.Estic guarnit amb grups de flors, un a cadascun dels angles de la meua faç.Les sagetes, les cadenes, els contrapesos són de metall i ben polit.La maquinària també rellueix d'allò més.Jo sóc feliç fent la meua eterna cançó.- Tic, tac, tic...- Aquest rellotge! Cosa més roí! Ja s'ha parat! En una mica de pols que li entre ja està parat.- Voleu que el tirem a un racó?- En comprarem un altre que no faça tant de soroll.

29

Nosaltres som els autors, antologia de textos avantguardistes

Dossier del professor

Guillem Mollà Bononad

Tutora UAB: Anna JuanTutora INS Vallès: Gemma Coca

Índex

Quadre-resum de les sessions 4Justificació 11Criteris d'avaluació 11Ús de les TIC 11Introducció de la SD 11Exercicis per a les sessions 13Sessió 1 13Sessió 2 16Sessió 3 18Sessió 4 26Sessió 5 31Sessió 6 34Sessió 7 38Annex 40

Quadre-resum de les sessions1

Sessió 1



Presentació del projecte: Quins aspectes de la llengua i literatura treballarem, com ho treballarem, quina avaluació seguirem i quin producte final farem. A més també se'ls preguntarà als alumnes si saben què és una antologia i quines característiques té.


Familiarització amb el treball cooperatiu.Conéixer les característiques bàsiques d'una antologia.

A partir de l'antologia que teniu heu d'observar per després explicar, les característiques següents a la resta de la classe: quina estructura té? Qui són els autors? Quants textos la componen? De qui són els textos?

Una antologia per grup


Fomentar el treball cooperatiu.Practicar el discurs oral.Practicar la capacitat de síntesi i exposició d'idees.Veure si han entés les parts d'una antologia.Treballar la capacitat de relacionar idees.Treballar la capacitat de síntesi.

Posada en comú de les característiques de l'antologia. Oralment, i per torns, heu d'exposar quines són les conclusions que heu extret de l'activitat anterior. A més haureu d'arribar a un consens entre tots per triar les característiques de la nostra antologia.

Antologia Grup classe (30 min)

1Pel que fa a l'avaluació la detallem més avant, en concret en parlem a “Exercicis per a les sessions”, on a més d'indicar si hi ha avaluació per a la sessió o no, detallem com

s'ha de portar a terme.

5

Sessió 2



Extreure informació d'un text.Comprendre les idees principals que es desprenen de cada manifest.Entendre els postulats teòrics de cada -isme que treballarem.Treballar l'escriptura sintètica.Aprendre a sintetitzar idees.

Mitjançant la rúbrica d'anàlisi d'un manifest, heu de posar el títol del manifest i respondre a les graelles. Cada equip analitzarà un manifest diferent.


El treball es farà per grups de 5. Cada grup analitzarà un manifest diferent. (35 min)

Treball de la capacitat de síntesi.Aprendre les característiques d'un corrent literari determinat.Conéixer la literatura a través dels textos.

Mitjançant la informació que heu extret amb la rúbrica heu d'exposar per grups la informació que heu pogut extraure de cada manifest



6

Sessió 32



Conéixer una mostra representativa de les avantguardes en literatura catalana.Aprendre a interpretar els textos literaris.Fomentar el treball cooperatiu.Aprendre què són els cal·ligrames i la poesia visual.

Es repartiran cinc texts a cada grup d'alumnes. Cada text serà d'un autor diferent. El que hauran de fer és viatjar a través dels textos i mitjançant unes instruccions intentar analitzar quines característiques té el text que tenen entre les mans. Finalment es posarà en comú entre tots.

Fitxa d'anàlisi de textosOda a Guynemer de JunoyEspanya de Brossa.Poema de Brossa.Cal·ligrama del vaixell de Papasseit(els poemes els tindran tots i es repartiran primer els cal·ligrames, després els poemes visuals i hauran de fer els viatges)


Sessió 43



Conéixer una mostra representativa de les avantguardes en literatura catalana.Aprendre a interpretar els

Es repartiran 3 texts a cada grup d'alumnes. Cada text serà d'un autor diferent. El que hauran de fer és viatjar a través dels textos i mitjançant unes instruccions intentar analitzar quines característiques té el text que tenen entre les mans. Finalment es posarà en comú entre tots.

Fitxa d'anàlisi de textosDijous d'Àngel PlanellsEra un enginyer de


2 Si els alumnes no acaben la feina se'ls manarà com a deures3 Si els alumnes no acaben la feina se'ls manarà com a deures

7

textos literaris.Fomentar el treball cooperatiu.Conéixer textos representatius de la literatura catalana avantguardista en prosa.

Carles SalvadorPoema agafat al vol, no taquigràficament, de Salvador Dalí

Sessió 5



Familiarització amb el text biogràfic.Foment del treball cooperatiu.Aprendre l'estructura d'una biografia.Conéixer les dades més rellevants dels autors que s'han treballat prèviament a classe.Aprendre a escriure una biografia.

Es repartiran fragments rellevants de les biografies dels autors. Els alumnes hauran de fer una presentació de l'autor mitjançant aquests fragments. Cada grup triarà quin autor vol treballar.

Fragments de biografies de la Gran Enciclopèdia Catalanai de biografies de la Viquipèdia.


Sessió 6



Fomentar la curiositat Els alumnes hauran de tindre present la biografia de l'autor que els va Ordinador. Per grups de 5 (10 min)

8

lectora.Aprendre a cercar informació.Aprendre característiques d'un determinat autor avantguardista en català.Conéixer textos avantguardistes en català.Fomentar el treball en equip.

tocar en la sessió anterior i el text que es va analitzar a la sessió 3 (pauta d'anàlisi completada) per tal de poder triar un nou text de l'autor que se'ls va assignar.

Pauta d'anàlisi dels textos.Text que trien els alumnes.

Fomentar la curiositat lectora.Aprendre a cercar informació.Aprendre característiques d'un determinat autor avantguardista en català.Conéixer textos avantguardistes en català.Fomentar el treball en equip.Aprendre a analitzar un text literari.

En aquest nou text que els alumnes troben, hauran d'aplicar la mateixa pauta d'anàlisi que la de la sessió 3. Amb aquesta pauta hauran de poder ser capaços d'analitzar el text que hagen triat.



Fomentar la curiositat lectora.Aprendre a cercar informació.Aprendre característiques d'un determinat autor avantguardista en català.Conéixer textos avantguardistes en català.Fomentar el treball en equip.

Un cop hagen completat la pauta, els alumnes hauran de redactar allò que han escrit a la pauta, que serà el text que acompanyarà el poema en l'antologia.



9

Aprendre a redactar un text informatiu.

Sessió 7



Descobrir com és una wiki i quin funcionament té.Contruir una antologia en format digital.Comprendre el funcionament de l'antologia.

Passeig per la wiki. A classe s'hauran d'observar i analitzar la wiki ja dissenyada amb l'esquelet per veure com funciona i per tant poder incorporar els textos.

OrdinadorWiki


Explicitar els continguts que hem assolit.Reflexionar sobre allò que hem aprés.

Mentre un grup treballa a la wiki, la resta de grups han d'anar completant la graella d'avaluació de l'aprenentatge. Aquesta graella tindrà dues parts, una referent a l'antologia, que es farà en base a les propostes dels alumnes i una altra referent a les avantguardes i autors que s'han treballat. Aquesta graella ens servirà per veure si els estudiants han aprés i assolit els objectius al llarg de la SD.

Graella d'autoavaluació


10

Justificació

Tots sentim la necessitat d'escriure, que és una activitat comunicativa pròpia de les persones. Sempre recordarem quan vam aprendre l'alfabet a l'escola o quan vam saber escriure per primera vegada una de les paraules més importants com és el nostre nom. A poc a poc ens vam anar endinsant en un món que ens ofereix unes possibilitats molt grans com és l'escriptura. L'escriptura ens permet descobrir maneres de pensar, sentiments, altres persones. Sobretot actualment l'escriptura ens permet comunicar-nos amb altres persones de tot arreu mitjançant els correus electrònics, les xarxes socials, el whatsapp, etc.Per tant en aquesta SD el que intentarem fer és explorar un poc més el món de l'escriptura, però per fer això ho vehicularem a través de la literatura, que és un altre tipus d'escriptura que ens possibilitarà de treballar un tipus d'escriptura o si es vol un gènere concret. El que es pretén al llarg de les 7 sessions que dura aquesta SD és que els alumnes siguen capaços de dissenyar una antologia de textos avantguardistes. Per fer això els alumnes hauran de fer un treball previ de descoberta de la literatura d'aquesta època i a continuació triar un text i comentar-lo per incloure-ho a l'antologia. Per tant els alumnes es convertiran en crítics literaris durant 7 sessions i viatjaran a través d'un món un poc desconegut com és el de la literatura catalana d'avantguardes. Pel que fa a l'antologia que els alumnes creen, aquesta es dissenyarà en forma de wiki i estarà disponible a la xarxa perquè la puguen consultar quan els faça falta i també perquè la puga consultar qualsevol usuari d'internet que ho desitge.

Criteris d'avaluació

En aquesta SD hem optat per una avaluació formativa. Què volem dir amb avaluació formativa? Que els alumnes són els que marquen el ritme i el que hem de tindre en compte és fins on poden arribar, o siga, què és el que hauran aprés al final de la SD. En altres paraules, nosaltres no establim uns mínims, sinó que es valorarà tot allò que els alumnes hagen aprés al llarg de la SD. Aquesta avaluació s'anirà fent en base a les fitxes, les rúbriques i el treball que facen els alumnes a l'aula, que hauran de lliurar al professor. Amb aquest material el professor mitjançant una pauta analitzarà i observarà si els alumnes van progressant i per tant, assolint els coneixements i objectius que es proposen al llarg de la SD.

Ús de les TIC

Pel que fa a l'ús de les TIC, hem cregut convenient que els alumnes facen ús de les TIC, així doncs com ja s'ha explicat els alumnes hauran de dissenyar una wiki, que serà el producte final, on dipositaran els textos que han creat per acompanyar els poemes, contes o manifestos que trien. Aquesta wiki tindrà forma d'antologia i estarà en xarxa disponible per a consultar per qualsevol usuari. A més també cal dir que els alumnes estan avesats a emprar les TIC per a qualsevol aspecte de la seua vida, ja siga acadèmic, lúdic, com a mitjà informatiu, etcètera, per tant creiem que és un recurs que cal explotar.

Introducció de la SD

Què enteneu per avantguarda o avantguardisme? De segur que us evoca alguna cosa molt avançada, també us evocarà la part capdavantera d'un exèrcit. I una antologia, què enteneu per antologia?Al llarg d'aquestes sessions descobrirem què són les avantguardes, què les converteixen en un moviment tan peculiar i a més ho relacionarem amb les antologies, ja que el que haureu de fer és precisament això, una antologia de textos avantguardistes catalans. Per fer-ho haureu de descobrir

11

què és una antologia, quina estructura té, quins textos s'hi reprodueixen, quants autors hi participen...Ara bé, per fer aquesta feina el que haurem de fer és fer un viatge a través de les avantguardes catalanes. Aquest viatge el farem a través dels manifestos i dels textos de diferents autors catalans que formen part d'aquest moviment.L'interés d'aquesta tasca per vosaltres serà fer una antologia de textos literaris catalans en forma de wiki i tindre-la en xarxa com a material de consulta sobre les avantguardes.Com farem tot això? Treballarem en petits grups d'unes 4 persones. A més cada grup s'encarregarà d'un autor diferent, així doncs tindrem un espectre variat de textos i estils.Ara bé, quins són els objectius que hem d'assolir després d'aquests 7 dies que dura la nostra aventura en aquest projecte?

• Aprendre quines són les característiques bàsiques de l'avantguardisme com a moviment literari en català.

• Treballar l'escriptura a través de la creació d'una wiki.• Conéixer les característiques de les antologies.• Dissenyar una antologia.• Conéixer diversos escriptors catalans i les seues obres del període de l'avantguardisme.• Conéixer els diferents manifestos.• Aprendre quins són els elements que caracteritzen un text avantguardista en català.

12

Exercicis per a les sessions

Sessió 1

En la sessió de hui aneu a descobrir què són les antologies. Per fer això haureu de formar grups de treball d'unes 4 persones. Aquests grups són amb els que treballareu al llarg d'aquesta SD. Haureu de treballar tots els membres de grup en equip. En base a aquesta exploració de les diverses antologies que teniu haureu de decidir quins són els apartats que voleu incloure a la vostra antologia i tindre'ls en compte.Els objectius que treballarem en aquesta sessió són els següents:Familiarització amb el treball cooperatiu.Conéixer les característiques bàsiques d'una antologia.Fomentar el treball cooperatiu.Practicar el discurs oral.Practicar la capacitat de síntesi i exposició d'idees.Veure si han entés les parts d'una antologia.Treballar la capacitat de relacionar idees.Treballar la capacitat de síntesi.

1. Per grups heu d'explicar el que sapigueu sobre el terme “antologia”, és a dir, cal que feu una pluja d'idees:

13

2. A continuació se us ha repartit un antologia a cada grup, el que heu de fer és explorar-la per descobrir què amaga. Per poder explorar-la bé potser hauríeu de pensar què caracteritza un llibre qualsevol i tractar d'explicar l'antologia en aquest sentit, és a dir, l'autor, quin gènere de textos hi ha publicat. Una vegada fet això ho posareu en comú i decidirem quin és l'esquelet que voleu que tinga la vostra antologia:

14

• Oralment i per grups, els alumnes hauran de respondre a l'exercici anterior, és a dir, hauran d'exposar les característiques que han trobat en l'antologia que els ha tocat. A més hauran de triar d'aquestes característiques les que volen que tinga la seua antologia. El professor també pot ajudar els alumnes en la construcció de l'esquelet de l'antologia, que una vegada decidit haurà de dissenyar i donar-los-el als alumnes. A més, el professor haurà de recollir l'exercici dos per veure què han trobat en cada antologia i en base a això escriure en una fitxa quines són les parts que tindrà l'antologia i donar-los-el als alumnes el proper dia. El professor haurà de recollir l'exercici dos i analitzar què és el que els alumnes troben a l'antologia.

Nom de l'antologia:

Membres del grup:

Han sabut trobar qui són els autors?

Reconeixen els textos que configuren l'antologia?

Saben reconéixer l'estructura de l'antologia?

L'esquelet que han dissenyat recull les idees més importants de les antologies que s'han vist?

Han descobert que l'antologia es compon de textos de diversos autors i aporten exemples.(1 punt)

Han explicat que l'antologia es configura de diferents textos i aporten exemples. (1 punt)

Han explicat quin ordre segueixen els textos a l'antologia i aporten algun exemple. (1 punt)

Han basat el seu esquelet en la majoria de propostes que han fet amb fonament. (1 punt)

Han descobert que l'antologia es compon de diversos autors però no aporten exemples. (0.5 punts)

Han explicat que l'antologia es configura de diferents textos però no aporten exemples. (0.5 punts)

Han explicat quin ordre segueixen els textos a l'antologia però no aporten cap exemple. (0.5 punts)

Han basat l'esquelet amb algunes de les propostes. (0.5 punts)

No han explicat res dels autors (0 punts)

No han explicat res dels textos (0 punts)

No han explicat l'estructura de l'antologia (0 punts)

No han tingut en compte les antologies explorades (0 punts)

15

Sessió 2

Al llarg d'aquesta sessió descobrireu què són els manifestos d'alguns moviments avantguardistes rellevants. Per portar a terme aquesta tasca haureu de col·locar-vos en companyia dels vostres companys de grup i inspeccionar el manifest que us haja tocat per després explicar-lo a la resta de la classe.Els objectius que treballarem en aquesta sessió són els següents:Extreure informació d'un text.Comprendre les idees principals que es desprenen de cada manifest.Entendre els postulats teòrics de cada -isme que treballarem.Aprendre a sintetitzar idees.Aprendre les característiques d'un corrent literari determinat.Conéixer la literatura a través dels textos.

1. Mitjançant la següent rúbrica heu d'extreure la informació que se us demana del manifest que us hagi tocat. Després haureu d'exposar-la als vostres companys:

Títol del manifest:

Membres del grup:

Elements clau Què reivindiquen?

Període Contra què es posicionen?

Eines que empren per posicionar-se

Autors

16

• Una vegada finalitzada l'activitat el professor passarà a recollir el full d'anàlisi de cada grup i en base a aquest exercici seguirà una pauta per verificar que els alumnes han treballat i han sabut trobar el que se'ls demanava:

Rúbrica d'anàlisi del manifest:

Membres del grup:

Han trobat els elements clau?

Han descobert què reivindiquen?

Han ubicat el període?

Han descobert contra que es posicionen?

Han trobat les eines que empren per posicionar-se?

Han posat qui són els autors?

Sí, han trobat els elements clau i els han emprat per descobrir més coses del manifest. (1 punt)

Sí, han descobert quines són les reivindicacions principals que es fan al manifest. (1 punt)

Sí, han determinat correctament el període. (1 punt)

Sí, han descobert contra què es posicionen i han aportat exemples. (1 punt)

Sí, han descobert la majoria d'elements que s'empren o es volen emprar per caracteritzar aquest corrent. (1 punt)

Sí, han explicitat l'autoria del manifest. (1 punt)

Han trobat alguns dels elements clau del manifest. (0.5 punts)

Han descobert alguna reivindicació que es fa al manifest. (0.5 punts)

Han delimitat el període a “grosso modo”. (0.5 punts)

Han descobert alguns aspectes contra els que es posicionen o bé no aporten exemples. (0.5 punts)

Han trobat alguns dels elements que empren per posicionar-se però no aporten exemples. (0.5 punts)

Han explicitat alguns dels autors només. (0.5 punts)

No han trobat cap element clau del text. (0 punts)

No han descobert cap reivindicació que es fa al manifest. (0 punts)

No han delimitat el període. (0 punts)

No han descobert contra que es posicionen. (0 punts)

No han trobat cap element que els autors empren per posicionar-se. (0 punts)

No han posat el nom dels autors del manifest. (0 punts)

17

Sessió 3

Al llarg d'aquesta sessió anem a fer un viatge. Aquest viatge el farem a través de diversos textos que ens portaran a llocs inesperats. Per emprendre aquesta aventura heu d'anar amb els vostres companys de grup, perquè us enfrontareu amb tota mena d'imprevistos i us necessitareu els uns als altres per poder avançar. És a dir, que heu de visitar els 4 textos següents en companyia dels vostres companys de grup i estar atents a les dificultats.Els objectius que treballarem en la sessió són els següents:Conéixer una mostra representativa de les avantguardes en literatura catalana.Aprendre a interpretar els textos literaris.Fomentar el treball cooperatiu.Aprendre què són els cal·ligrames i la poesia visual.

1. A continuació us oferim uns textos que són representatius de les avantguardes literàries en català. A través d'aquests textos farem un viatge per l'avantguardisme. Al llarg d'aquest viatge haureu de realitzar 3 parades on potser teniu entrebancs que entre tots els membres del grup heu de superar per poder seguir viatjant:

Primer text, Oda a Guynemer de Junoy

18

Segon text, El Mariner, de Papasseit:

19

Tercer text, Espanya 75 de Brossa:

Quart text, Poema, de Brossa:

20

1.1 Primera parada, per avançar fins la següent estació haureu de respondre a les següents preguntes:

1.1.1. Què us ha sobtat?

1.1.2. És diferent a la poesia que esteu acostumats a llegir?

21

1.2 Heu arribat a la segona parada del viatge, en aquesta part descobrireu nous aspectes amagats dels poemes que heu explorat per fer això us seran d'ajuda les pistes següents, mitjançant les quals podreu conéixer millor els poemes i avançar en el viatge:

Primeres pistes: dibuix, fotografia, relacions, text, novedós, deconstrucció, reordenar.Segones pistes: tema, relació, dibuix, suggerir, imatge, novedós, llenguatge nou, plàstic, visual.

1.3 Esteu a punt de finalitzar el viatge, per això cal que aprofiteu els últims moments d'aquest i torneu a remirar els poemes i fer-vos preguntes per entendre'ls millor:

1- Creieu que els cal·ligrames dibuixen alguna imatge? Penseu que es pot relacionar amb el tema que descriuen? Penseu que els cal·ligrames tenen un ordre per llegir-los?

22

2- Acabeu de trobar un quadre, o és un poema, o una barreja, què en penseu? En qualsevol cas, pel que fa a “Oda a Guynemer”, podeu dividir-lo? Quin penseu que és el motiu que “ciel” estigui en horitzontal i “france” en diagonal? Què penseu de l'oració que està fent unes corbes, es pot dividir d'alguna manera? Perquè parla d'un avió? Creieu que es pot establir alguna relació amb els manifestos que vau treballar?

3- Al text “Com sé que es besa” podeu observar un nou mitjà de transport que us ajudi a seguir amb el viatge? La figura que es dibuixa es pot relacionar d'alguna manera amb el contingut del poema? Perquè creieu que l'autor fa que el protagonista sigui un mariner? Creieu que es pot establir alguna relació amb els manifestos que vau treballar?

23

4- Acabeu de trobar una mena de carta anomenada “Espanya 75”. Perquè creieu que han triat aquests dos colls, els bastons i les espases? Podeu interpretar d'alguna manera la disposició que han adoptat? A la carta també teniu una informació al final en forma de lletra i números, penseu que aporta alguna informació rellevant? Creieu que es pot establir alguna relació amb els manifestos que vau treballar?

5-Vés per on, heu trobat una arma, un revòlver, ara bé, sembla una mica diferent d'un revòlver convencional. El que heu de fer és intentar esbrinar el funcionament d'aquest revòlver. Per això poden ser-vos útils les següents preguntes: quantes parts creieu que té el revòlver de la imatge? Què en penseu del canó, perquè és diferent? Pel que fa al mànec, podeu deduir alguna cosa? Creieu que es pot establir alguna relació amb els manifestos que vau treballar?

24

• El professor haurà de recollir els textos dels alumnes i mitjançant una pauta observar si han sigut capaços d'aprendre alguna cosa dels textos:

Pauta d'avaluació de la interpretació dels textos

Membres del grup:

Diferencien entre cal·ligrama i poema visual?

Relacionen la imatge que dibuixa el cal·ligrama amb el tema?

Poden relacionar els textos amb algun manifest?

Saben relacionar els elements externs al codi lingüístic amb el poema?

Sí, diferencien clarament els dos i saben quina diferència hi ha (1 punt)

Sí, han sabut trobar la relació entre el contingut del cal·ligrama i la imatge. (1 punt)

Han adscrit cada text a un manifest concret o han argumentat perquè no es pot adscriure. (1 punt)

Han sabut relacionar els versos o les paraules amb la imatge que crea un poema visual. (1 punt)

Tenen clares les definicions però de vegades els costa distingir quan es tracta d'un text i quan d'un altre. (0.5 punts)

Els costa de trobar o bé el contingut o bé la imatge que dibuixa i per tant relacionar-los. (0.5 punts)

La informació que donen no està del tot completa o presenta incoherències (0.5 punts)

La informació que donen és incompleta (0.5 punts)

No saben diferenciar entre aquests dos tipus de text (0 punts)

No han sabut veure la relació que s'estableix entre imatge i contingut (0 punts)

No han explicat res en aquest apartat (0 punts)

No relacionen la imatge amb les paraules (0 punts)

25

Sessió 4

Al llarg d'aquesta sessió ens en tornem a anar de viatge. Igual que el dia anterior haureu d'anar fent escales en diversos punts dels 3 textos. Per emprendre el viatge heu d'estar amb els vostres companys d'equip. Una vegada junts esteu preparats per començar!Els objectius per a aquesta sessió són els següents:Conéixer una mostra representativa de les avantguardes en literatura catalana.Aprendre a interpretar els textos literaris.Fomentar el treball cooperatiu.Conéixer textos representatius de la literatura catalana avantguardista en prosa.

1. A continuació us oferim les destinacions del viatge que comença tot just ara. Les parades que us proposem són per fer que descobriu més coses interessants dels textos que visitareu, som-hi:

Primer text, Dijous, d'Àngel Planells:

26

Aquell dijous a la tarda, feien ball al Casino. En entrar, el saló de ball era totalment desert. La quietud, la pols planaven sobre totes les coses. Sobre el teclat del piano, però, hi havia les mans senyorils i blanques d'Elàdia; però Elàdia ¿a on era?Els dubtes i les preguntes naixien profusament en el meu interior, però, tot d'una, la sensació del meu isolament total es féu més categòrica, en veure que el mosaic del saló estava totalment cobert d'una invasió de formigues alades, que lentament anaven pujant per les parets, per les butaques i per les columnes d'on penjaven encara centenars de serpentines i paperets multicolors.Poc després el saló era un mar de formigues. Un mar negre i rumorós; un mar sens espuma. Sobre d'ell, les mans blanques d'Elàdia -com dos minúsculs vaixells d'ensomni- vingueren al meu encontre, posant-se suaument sobre el meu front.Sota la cariciosa guia de les mans d'Elàdia, caminant lentament sobre el mar formiguer, eixí al carrer. Era un dia lluminós i perfumat. Els carrers eren deserts i tancades les portes de les cases. Sota els porxos de la plaça, un home vestit de vermell, regava amb un setrill d'oli unes plantes invisibles per a mi. De totes les finestres penjaven draps blancs amb inscripcions enigmàtiques, i sobre els teulats plens de sol, una multitud d'estàtues de guix s'esbocinaven de mica en mica i els trossos, rodant per les teulades, queien al carrer on es transformaven en boles de fum.En sortir de la vila era ja alta nit. En la planúria deserta plena de la pàl·lida claror de la lluna, les noies, que no havien anat al ball del Casino, buscaven formigues alades.

Àngel Planells "Dijous". "Recull", núm. 383, 1930.

Segon text, Era un enginyer de Carles Salvador:

Tercer text, Poema agafat al vol, no taquigràficament, de Salvador Dalí

27

Veig una ossamenta pútrida i de qualsevol manera. Damunt els ossos una màquina de cosir. Sobre la màquina una ventada de vent subjectada per una palla. Més amunt, una bufetada que es rentava les dents amb una truita a la francesa d’alumini. A la màquina de cosir, el setrill del petroli i sobre el setrill un rellotge tou, com un formatge de Camemberg que regalima, i se li veia l’os, se li veia l’os de la punta del dit gros del peu.

I tot allò no era més que un ruc podrit. L’ossamenta, la màquina de cosir era el ventrell, el vent subjectat per la palla el seu cap, i la bufetada que es rentava les dents amb una truita a la francesa d’alumini no era altra cosa que un eixam de mosques que voltaven el ruc mort i putrefacte.

1.1 Per poder avançar en el viatge i descobrir més coses haureu de seguir la següent guia del viatger, serà així com gaudireu més dels dos textos que acabeu de visitar:

1.1.1. Pel que fa a “Dijous”, l'acció sembla que passi en diversos dies, creieu que és així? Penseu que la relació de les formigues amb la gent és la mateixa al principi que al final del conte? Podeu explicar si us sobta algun aspecte relacionat amb les plantes que es narri al conte? Creieu que es pot establir alguna relació amb els manifestos que vau treballar?

1.1.2. Quins elements industrials creieu que apareixen al conte? Penseu que hi ha alguna diferència entre els dos avions que es descriuen? El final de la narració és un poc tràgic, penseu que simbolitza alguna cosa que el pilot mori? Creieu que es pot establir alguna relació amb els manifestos que vau treballar?

28

1.1.3. Aquest és l'últim text que visitarem, “Poema agafat al vol, no taquigràficament”. Creieu que es pot establir alguna divisió en el text? Com penseu que es relacionen els diversos elements del text entre ells? Pel que fa al primer paràgraf, penseu què té sentit? Creieu que es pot establir alguna relació amb els manifestos que vau treballar?

29

• El professor haurà de recollir les activitats que els alumnes han fet a classe per grups i mitjançant aquestes activitats haurà de completar la rúbrica següent:


Membres del grup:

Adscriuen cada narració a un manifest determinat?

Han descobert els elements de cada conte per adscriure'l a un manifest?

Pel que fa als elements simbòlics han sabut explicar-los?

Sí, i la informació està ben argumentada. (1 punt)

Sí, han aportat exemples dels elements que els han ajudat a descobrir a quin corrent vincular el conte. (1 punt)

Sí, han explicat algun element simbòlic i la resposta està ben justificada. (1 punt)

L'adscriuen però no acaben de saber justificar-ho del tot. (0.5 punts)

Els exemples que aporten són incorrectes o no estan ben explicat (0.5 punts)

Han intentat explicar algun element però la resposta no acaba d'estar justificada del tot. (0.5 punts)

No han adscrit el conte a cap manifest (0 punts)

No han aportat cap exemple dels elements que els han facilitat descobrir a quin corrent vincular el conte. (0 punts)

No han explicat cap element simbòlic (0 punts)

30

Sessió 5

En aquesta sessió aneu a descobrir algunes coses de les vides dels autors que heu anat coneixent aquests dies. El que heu de fer és presentar els autors que heu anat descobrint. Per fer això haureu de seguir algunes instruccions.Els objectius d'aquesta sessió són els següents:Familiarització amb el text biogràfic.Foment del treball cooperatiu.Aprendre l'estructura d'una presentació.Conéixer les dades més rellevants dels autors que s'han treballat prèviament a classe.Aprendre a escriure una presentació.

31

1. Acabeu de trobar uns fragments de textos que parlen d'algun autor el que heu de fer és presentar-lo perquè la gent que no el conegui pugui fer-se una idea general. Per tant, en primer lloc haureu d'ordenar els fragments que heu trobat i deprés haureu d'introduir-lo com si es tractara d'algú conegut, penseu en com presentaríeu un amic vostre. L'extensió màxima és un full:

32

• Una vegada finalitzada la classe, el professor recollira els textos que els alumnes hagen ordenat i els textos que han produït. Si el text produït s'assimila a l'ordenat (sempre que aquest estiga ben ordenat) l'activitat haurà resultat profitosa perquè els alumnes hauran aprés a presentar un autor.

33

Sessió 6

En aquesta sessió haureu de triar per grups un text nou de l'autor que us va tocar i treballar-lo de manera que acabeu escrivint un text que acompanyi el que trieu per incloure'ls a l'antologia. El nou text el podeu triar a partir del recull de textos que s'ofereix a l'antologia.Els objectius d'aquesta sessió són els següents:Fomentar la curiositat lectora.Aprendre característiques d'un determinat autor avantguardista en català.Conéixer textos avantguardistes en català.Fomentar el treball en equip.Aprendre a analitzar un text literari.Interpretar un text literari.

1. Per equips haureu de triar un nou text de l'autor que esteu treballant:

2. Responeu a les preguntes següents sobre el text que heu triat:

1- Perquè heu triat aquest text?

34

2- De quin tipus de text es tracta?

3- Quins elements d'aquest text fan que sigui representatiu de les avantguardes?

35

4- Creieu que el text té elements que permeten adscriure'l a un corrent determinat?

36

• El professor s'emportarà els textos i els revisarà mitjançant aquestes rúbriques:


Membres del grup:

Diferencien entre els diferents tipus de textos?

Justifiquen la tria del text?

Poden relacionar els textos amb algun manifest?

Reconeixen els elements que permeten adscriure un text a un corrent determinat?

Sí, diferencien si es tracta d'un conte, un poema, un poema visual, una narració breu, un cal·ligrama etc. (1 punt)

Sí, expliquen què els ha motivat a triar aquell text. (1 punt)

Sí, han sabut relacionar el text amb un manifest o no l'han relacionat perquè el text no es presta. (1 punt)

Sí, han trobat els elements que els poden ajudar a vincular un text a un corrent determinat. (1 punt)

No acaben de diferenciar si es tracta d'un gènere o un altre (0.5 punts)

La justificació de la tria és incoherent o presenta algunes mancances. (0.5)

Han relacionat el text però no han sabut aportar exemples que els hagen ajudat. (0.5 punts)

Alguns dels elements que han trobat no aporten informació per relacionar el text amb un corrent determinat. (0.5 punts)

No diferencien el tipus de text. (0 punts)

No han justificat la tria del text. (0 punts)

No han adscrit el text a cap manifest o l'han adscrit a un que no es correspon. (0 punts)

No han trobat cap element. (0 punts)

37

Sessió 7

En aquesta sessió, que ja és l'última, haureu d'introduir els continguts a la wiki que ja té la forma que vam decidir a la primera sessió. A més, mentre un grup va introduint els textos a la wiki, els altres haureu d'anar responent la fitxa d'avaluació final.Els objectius d'aquesta sessió són els següents:Descobrir com és una wiki i quin funcionament té.Contruir una antologia en format digital.Comprendre el funcionament de l'antologia.Explicitar els continguts que hem assolit.Reflexionar sobre allò que hem aprés.

1. Heu d'introduir els textos que heu anat creant a la wiki, haureu de fer-ho tant ràpid com pugueu perquè doni temps a tots els grups.

2. (Individual) Contesta la següent fitxa d'autoavaluació:

1. Què has aprés de les antologies?

2. Perquè serveixen els manifestos?

38

3. Quins tipus de textos es van produir durant l'avantguardisme en llengua catalana?

4. Com es pot presentar un autor? És a dir, quin ordre s'ha de seguir?

5. Com saps que un text pertany a un corrent avantguardista determinat?

39

Annex

En aquest annex reproduïm en primer lloc els manifestos que brindarem als alumnes a la sessió 2 i també els fragments de biografia amb els que treballarem i els textos que poden triar per incloure a l'antologia:

MANIFEST DEL FUTURISME. Filippo Tommaso Marinetti

1. Volem cantar l'amor al perill, el costum a l'energia i a la temeritat.2. El valor, l'audàcia, la rebel·lia, seran elements essencials de la nostra poesia.3. La literatura ha exaltat fins avui la immobilitat del pensament, l'extasi i la son. Nosaltres volem exaltar el moviment agressiu, l'insomni febril, la cursa, el salt mortal, la bufetada i el puny.4. Nosaltres afirmem que la magnificència del món s'ha enriquit amb una bellesa nova: la bellesa de la velocitat. Un cotxe de carreres amb el seu capó adornat amb grans tubs semblants a serpents d'alè explosiu... un cotxe brogent, que sembla que corre sobre la metralla, és més bell que la Victòria de Somotràcia.5. Nosaltres volem alabar l'home que s'agafa al volant, l'asta ideal del qual travessa la Terra, llançada a córrer, fins i tot pel circuit de la seva òrbita.6. Cal que el poeta es prodigui, amb ardor, pompa i liberalitat, per tal d'augmentar l'entusiàstic fervor dels elements primordials.7. No hi ha bellesa sinó en la lluita. Cap obra que no tingui un caràcter agressiu no pot ser una obra mestra. La poesia ha de ser concebuda com un assalt violent contra les forces ignotes, per reduir-les a postrar-se davant l'home.8. Nosaltres estem sobre el promontori extrem dels segles...! Per què hem de mirar enrere, si volem traspassar les misterioses portes de l'Impossible? El Temps i l'Espai moriren ahir. Nosaltres ja vivim en l'absolut , perquè ja hem creat l'eterna velocitat omnipresent.9. Nosaltres volem glorificar la guerra -única higiene del món-, el militarisme, el patriotisme, el gest destructor dels llibertaris , els bells ideals pels quals hom mor, i el menyspreu per la dona.10. Nosaltres volem destruir els museus, les biblioteques, les acadèmies de tota mena, i combatre el moralisme, contra el feminisme i contra qualsevol vilesa oportunística o utilitària.11. Nosaltres cantarem les grans multituds mogudes per la feina, pel plaer o per la revolta: cantarem les marees multicolors i polifòniques de les revolucions en les capitals modernes; cantarem el vibrant fervor nocturn dels arsenals i de les drassanes incendiades per violentes llunes elèctriques; les estacions golafres, devoradores de serpents que fumen;: les oficines penjades als núvols pels contorns fils dels seus fums; els ponts semblants a gimnastes gegants que salten els rius llampeguejants al sol amb resplendor de ganivets; els vaixells de vapor aventurers que flairen l'horitzó, les locomotores de pit ample, que trepitgen els rails com enormes cavalls d'acer embridats de tubs, i el vol relliscós dels aeroplans, l'hèlix dels quals xiscla al vent com una bandera i sembla i sembla que aplaudeixi com una boja entusiasta.12. És des d'Itàlia que nosaltres llancem al món aquest nostre manifest de violència trasbalsadora i incendiària, amb el qual fundem avui el "Futurisme", perquè volem alliberar aquest país de la seva fètida gangrena de professors, d'arqueòlegs, de cicerons i d'antiquaris.13. Ja durant massa temps Itàlia ha estat un mercat de drapaires. Nosaltres volem alliberar-la dels innombrables museus que la cobreixen tota de cementiris innombrables.

"Le Figaro", 20 de febrer de 1909

40

MANIFEST TÈCNIC DE LA LITERATURA FUTURISTA. F. T. Marinetti

En avió [...] vaig sentir la inutilitat ridícula de la vella sintaxi heretada d'Homer.[...]Vet aquí què és el que em digué l'hèlice [...]:1. Cal destruir la sintaxi col·locant els substantius així tal com naixen.2. Cal emprar el verb en infinitiu, per tal que s'adapti elàsticament al substantiu i no el sotmeti al jo de l'escriptor, que observa o imagina.[...]3. Cal abolir l'adjectiu, per tal que el substantiu nu conservi el seu color essencial. L'adjectiu, tenint com té un caràcter de matís, és inconcebible [...] ja que suposa una pausa, una meditació.4. Cal abolir l'adverbi, vella sivella que manté unida una paraula amb l'altra. [...]5. Cada substantiu ha de tenir el seu doble, o sigui, el substantiu ha d'anar seguit, sense conjunció, pel substantiu al qual està lligat per analogia. Exemple: home-torpediner, dona-golf, gentada-ressaca, plaça-embut, porta-aixeta.[...]6. Abolir també la puntuació. [...] Per tal d'accentuar certs moviments i poder indicar les seves direccions, s'utilitzaran signes de les matemàtiques: + - x; = > <, i els signes musicals.7. Els escriptors, fins ara, s'han abandonat a l'analogia immediata. Han comparat, per exemple, l'animal a l'home o a un altre animal, la qual cosa equival encara, poc més o menys, a una mena de fotografia. (Han comparat, per exemple, un fox-terrier amb un petitíssim pura sang. D'altres, més avançats, podien comparar aquell mateix fox-terrier trepidant amb una petita màquina Morse. Jo, en canvi, ho comparo amb una aigua bullint. En això hi ha una gradació d'analogies cada vegada més àmplia, hi ha relacions cada vegada més profundes i sòlides, per bé que llunyaníssimes.)L'analogia no és altra cosa que l'amor profund que lliga les coses distants, aparentment diferents i hostils. [...]Quan en la meva Batalla de Trípoli he comparat una trinxera eriçada de baionetes amb una orquestra, una metralladora amb una dona fatal, he introduït intuïtivament una gran part de l'univers en un breu episodi de la batalla africana. [...]Quantes més relacions àmplies continguin les imatges, més conserven la força d'estupefacció. Cal -diuen- estalviar la meravella al lector. Ei! Fora! Tinguem cura més aviat, de la fatal corrosió del temps, que destrueix no només el valor expressiu d'una obre mestra, sinó també la seva força d'estupefacció. Les nostres orelles massa vegades entusiastes, que potser no han destruït ja Beethoven i Wagner? Cal, doncs, abolir en la llengua tot allò que la conté pel que fa a imatges estereotipades, a metàfores descolorides, o sigui quasi tot.8. No hi ha categories d'imatges, nobles o grolleres o vulgars, excèntriques o naturals. [...]9. Per donar els moviments successius d'un objecte, cal fer la cadena de les analogies que provoca, cadascuna condensada, recollida en una paraula essencial.Vet aquí un exemple expressiu d'una cadena d'analogies encara maquillades i densificades per la sintaxi tradicional."Ei, sí! Vós sou petita metralladora, una dona fascinant, i sinistra, i divina, al voltant d'un invisible cent cavalls, que rugeix explosions d'impaciència. Oh! Certament dintre de poc saltareu al circuit de la mort, cap a la caiguda destrossadora o cap a la victòria...! Voleu que us faci madrigals plens de gràcia i de color? Com vós vulgueu, senyora... Vós, per a mi, us assembleu a un tribú estès, la llengua eloqüent del qual, incansable, colpeja al cor dels oïdors en cercle, commosos... Sou, en aquest moment, un trepant omnipotent, que forada en rodó el crani massa dur d'aquesta nit obstinada... Sou, també, un laminador, un torn elèctric, i què més? Un gran bufador oxhídric que crema, cisella i fon de mica en mica les puntes metàl·liques de les últimes estrelles...!" (Batalla de Trípoli).En certs casos caldrà unir les imatges de dues en dues, com les bales encadenades que trenquen, en el seu vol, tot un grup d'arbres. [...]10. Com que tota mena d'ordre és fatalment un producte de la intel·ligència cauta i astuta, cal orquestrar les imatges disposant-les segons un màxim de desordre.11. Destruir el "jo" en la literatura, o sigui tota la psicologia. [...] Substituir la psicologia de l'home,

41

ara ja exhaurida, amb l'obsessió lírica de la matèria.Guardeu-vos de donar sentiments humans a la matèria, però endevineu més aviat els seus diversos impulsos directes [...] L'escalfor d'un tros de ferro o de fusta és ja més apassionant, per a nosaltres, que el somriure o les llàgrimes d'una dona. [...]Cal introduir a la literatura tres elements que fins ara foren omesos:1. El soroll (manifestació del dinamisme dels objectes).2. El pes (facultat de vol dels objectes).3. L'olor (facultat de disseminació dels objectes).[...]

Només el poeta asintàctic, i mitjançant les paraules deslligades, podrà penetrar l'essència de la matèria i destruir la sorda hostilitat que la separa de nosaltres.El període llatí que ens ha servit fins ara, era un gest pretensiós amb el qual la intel·ligència indolent i miop s'esforçava a donar la vida multiforme i misteriosa de la matèria. El període llatí, doncs, havia nascut mort. [...]Tots vosaltres que m'heu estimat i m'heu seguit fins aquí, poetes futuristes, fóreu com jo frenètics constructors d'imatges i valents exploradors d'analogies. Però les vostres estretes xarxes de metàfores, malauradament són massa pesants a causa del plom de la lògica. Us aconsello que les alleugeriu, per tal que la vostra immensitat pugui llançar-les luny, desplegades sobre un oceà més vast.Nosaltres inventarem junt això que jo anomeno la imaginació sense fils. Arribarem un dia a un art encara més essencial, quan gosem suprimir tots els primers termes de les nostres analogies per no fer altra cosa que el sentit ininterromput dels segons termes. Per a això, caldrà renunciar a ser compresos. [...] La sintaxi és una mena d'intèrpret o de ciceró monòton. Cal suprimir aquest intermediari per tal que la literatura entri directament en l'univers i hi prengui cos. [...]En això no hi ha res d'absolut ni de sistemàtic. El geni té rauxes impetuoses i torrents fangosos. Això tal vegada imposa lentituds analítiques i explicatives. Ningú no pot renovar de sobte la pròpia sensibilitat. Les cèl·lules mortes estan barrejades amb les vives. L'art és una necessitat de destruir i d'escapar-es, gran regadora d'heroisme que omple el món. Els microbis -no ho oblideu- són necessaris per a la salut de l'estómac i de l'intestí. Hi ha també una espècie de microbis necessària per a la vitalitat de l'art, aquest perllongament del bosc de les nostres venes, que s'escampa, fora del cos, en la infinitat de l'espai i del temps.Poetes futuristes! Jo us he ensenyat a odiar les biblioteques i els museus, per preparar-vos a odiar la intel·ligència, despertant en vosaltres la intuïció divina, do característic de les races llatines. Mitjançant la intuïció vencerem l'hostilitat aparentment irreductible, que separa la nostra carn humana del metall dels motors.Després del regne animal, vet aquí que s'inicia el regne mecànic. Amb el coneixement i amb l'amistat de la matèria, de la qual els doctes només en poden conèixer les reaccions físico-químiques, nosaltres preparem la creació de l'home mecànic amb parts canviants. Nosaltres l'alliberarem de la idea de la mort i, doncs, de la mort mateixa, suprema definició de la intel·ligència lògica.

11 de maig de 1912

42

MANIFEST DEL SENYOR ANTIPIRINA. Tristan Tzara

DADA és la nostra intensitat: que erigeix les baionetes sense conseqüència al cap sumaral del nadó alemany; DADA és la vida sense pantafles ni paral·les; que està en contra i a favor de la unitat i decididament en contra del futur; sabem de manera sensata que els nostres cervells es convertiran en coixins blanquinosos, que el nostre antidogmatisme és tan exclusivista com el funcionari i que no som lliures i cridarem llibertat.DADA roman dintre del marc de les debilitats europees, és una porqueria com totes les altres, però d'ara en endavant volem apallisar-nos en diversos colors per ornar el jardí zoològic de l'art de totes les banderes dels consolats.Nosaltres som directors de circ i escarnim entre els vents de les fires, entre els convents, les prostitucions, els teatres, les realitats, els sentiments, els restaurants, ui, ohoh, bang, bang.Nosaltres declarem que el cotxe és un sentiment que ens ha mimat més del que calia en les lentituds de les seves abstraccions, com els transatlàntics, els sorolls i les idees. Amb tot, nosaltres exterioritzem la facilitat, cerquem l'essència central i ens sentim contents si podem ocultar-la; no volem comptar les finestres de l'elit meravellosa, perquè DADA no existeix per a ningú i volem que tothom ho estengui. És aquí, us ho asseguro, on és el balcó de Dada. Des d'on un pot sentir marxes militars i descendir tallant l'aire com un serafí en un bany popular, per orinar i comprendre la paràbola.DADA no és follia ni saviesa, ni ironia, mira'm, gentil burgès.L'art és un joc color d'avellana, els nens construïen els mots que tenen repic al final, després ploraven i cridaven l'estrofa, i li posaven els peücs de les nines, i l'estrofa es va tornar reina per morir una mica i la reina es va convertir en balena i els nens corrien i es van quedar sense sopar.I després van venir els grans ambaixadors dels sentiments que van exclamar històricament, a cor:

Psicologia, Psicologia, ehehCiència, Ciència, CiènciaVisca FrançaNo som naïfSom successiusSom exclusiusNo som simplesi sabem discutir bé sobre la intel·ligència.

Però nosaltres, DADA, no compartim llur opinió, perquè l'art no és una cosa seriosa, us ho asseguro, i si mostrem el crim per dir doctament ventilador, és per afalagar-los, estimats oients, us estimo tant, us ho asseguro i us adoro.

Dins Sept manifestes Dada, 1924

43

MANIFEST GROC. Salvador Dalí, Sebastià Gasch, Lluís Montanyà

Del present manifest hem eliminat tota cortesia en la nostra actitud. Inútil qualsevol discussió amb els actuals representants de l'actual cultura catalana, negativa artísticament per bé que eficaç en altres ordres. La transigència o la correcció condueixen als deliqüescents i lamentables confusionismes de totes les valors, a les més irrespirables atmosferes espirituals, a la més perniciosa de les influències. Exemple: "La Nova Revista". La violenta hostilitat, per contra, situa netament les valors o les posicions i crea un estat d'esperit higiènic:

HEM ELIMINAT tota argumentacióExisteix una enor-

me bibliografia i

tot l'esforç dels ar-

tistes d'avui per a

suplir això.

HEM ELIMINAT tota literatura

HEM ELIMINAT tota lírica

HEM ELIMINAT

tota filosofia a favor de les nostres idees

ENS LIMITEM a la més objectiva enumeració dels fets

ENS LIMITEMa assenyalar el grotesc i tristíssim espectacle de la intel·lectualitat catalana d'avui, tancada en un ambient resclosit i putrefacte.

PREVENIMde la infecció als encara no contagiats.Afer d'estricta asèpsia espiritual.

SABEMque res de nou anem a dir. Ens consta, però, que és la base de tot el nou que avui hi ha i de tot el nou que tingui possibilitats de crear-se.

EL MAQUINISME ha revolucionat el món

EL MAQUINISME-antítesi circumstancialment indispensable futurisme- ha verificat el canvi més profunt que ha conegut la humanitat.

UNA MULTITUDanònima -anti-artística- col·labora amb el seu esforç quotidià a l'afirmació de la nova època, tot vivint d'acord amb el seu temps

UN ESTAT D'ESPERIT POST-MAQUINISTA HA ESTAT FORMATELS ARTISTES d'avui han creat un art nou d'acord amb aquest estat d'esperit. D'acord amb llur època.

ACÍ, PERÒ, ES CONTINUA

PASTURANT IDÍL·LICAMENT

LA CULTURAactual de Catalunya és inservible per a l'alegria de la nostra època. Res de més perillós, més fals i més adulterador.

PREGUNTEMALS INTEL·LECTUALS CATALANS

- De què us ha servit la Fundació Bernat Metge, si després haveu de confondre la Grècia antiga amb les ballarines pseudo-clàssiques.AFIRMEM que els sportmen estan més aprop de l'esperit de Grècia que els nostres intel·lectuals.AFEGIREM que un sportman verge de nocions artístiques i de tota erudició està més a la vora i és apte

44

http://www.institutcambo.org/pages/cat/bernat.html

per a sentir l'art d'avui i la poesia d'avui, que no els intel·lectuals, miops i carregts d'una preparació negativa..

PER NOSALTRESGrècia es continua en l'acabat numèric d'un motor d'avió, en el teixit antiartístic d'anònima manufactura anglesa destinat al golf, en el nu, en el músic-hall americà.

ANOTEM que el teatre ha deixat d'existir per uns quants i gairebé per a tothom

ANOTEMque els concerts, conferències i espectacles corrents avui dia entre nosaltres, acostumen a ésser sinònims de llocs irrespirables i avorridíssims.

PER CONTRA nous fets d'intensa alegria i jovialitat reclamen l'atenció dels joves d'avui.HI HA el cinema

HI HAl'estadi, la boxa, el rugby, el tennis i els mil esports

HI HAla música popular d'avui: el jazz i la dansa actual

HI HAel saló de l'automòbil i de l'aeronàutica

HI HA els jocs i les platges

HI HAels concursos de bellesa a l'aire lliure

HI HA la desfilada de maniquins

HI HAel nu sota l'electricitat en el music-hall

HI HA la música modernaHI HA l'autòdrom

HI HAles exposicions d'art dels artistes moderns

HI HA encara, una gran enginyeria i uns magnífics transatlànticsHI HA una arquitectura d'avuiHI HA útils, objectes, mobles d'època actualHI HA la literatura moderna

HI HA els poetes moderns

HI HA el teatre modernHI HA el gramòfon, que és una petita màquinaHI HA l'aparell de fotografiar, que és una altre petita màquinaHI HA diaris de rapidíssima i vastíssima informacióHI HA enciclopèdies d'una erudició extraordinàriaHI HA la ciència en una gran activitatHI HA la crítica, documentada i orientadoraHI HA etc., etc., etc.,HI HA finalment, una orella immòbil sobre un petit fum dret DENUNCIEM la influència sentimental dels llocs comuns racials de Guimerà

DENUNCIEMla sensibleria malaltissa servida per l'Orfeó Català amb el seu repertori tronat de cançons populars adaptades i adulterades per la gent més absolutament negada per a la música, i

45

http://www.palaumusica.org/agrupacions.html

http://www.xtec.es/~malons22/personal/biografies1833-1931.htm#guimera

àdhuc, de composicions originals. (Pensem en l'optimisme del cor dels "Revellers" americans)

DENUNCIEM la manca absoluta de joventut dels nostres jovesDENUNCIEM la manca absoluta de decisió i d'audàciaDENUNCIEM la por als nous fets, a les paraules, al risc del ridículDENUNCIEM el soporisme de l'ambient podrit de les penyes i els personalismes barrejats a l'art DENUNCIEM l'absoluta indocumentació dels crítics respecte l'art d'avui i l'art d'ahir

DENUNCIEM els joves que pretenen repetir l'antiga pintura

DENUNCIEM els joves que pretenen imitar l'antiga literaturaDENUNCIEM l'arquitectura d'estilDENUNCIEM l'art decoratiu que no sigui l'estandaritzatDENUNCIEM els pintors d'arbres tortsDENUNCIEM la poesia catalana actual, feta dels més rebregats tòpics maragallians

DENUNCIEMles metzines artístiques per a ús infantil, tipus: "Jordi" (Per a l'alegria i la comprensió dels nois, res més adequat que Rousseau, Picasso, Chagall...)

DENUNCIEM la psicologia de les noies que canten: "Rosó. Rosó..." DENUNCIEM la psicologia dels nois que canten: "Rosó. Rosó..."

FINALMENT ENS RECLAMEM DELS GRANS ARTISTES D'AVUI, dins les més diverses tendències i categories PICASSO, GRIS. AZENFANT, CHIRICO, JOAN MIRÓ, LIPCHTZ, BRANCUSI, ARP, LE CORBUSIER, REVERDY, TRISTAN TZARA, PAUL ELUARD, LOUIS ARAGON, ROBERT DESNOS, JEAN COCTEAU, GARCÍA LORCA, STRAWINSKY, MARITAIN, RAYNAL, ZERVOS, ANDRÉ BRETON, ETC, ETC.

SALVADOR DALÍ LLUÍS MONTANYÀSEBASTIÀ GASCH

46

http://www.xtec.es/~malons22/personal/jordi1.htm

Posició moral del surrealisme

Abans de tot, crec indispensable de denunciar el caràcter eminentment envilidor que suposa l'acte de donar una conferència, i encara més, l'acte d'escoltar-la. Es doncs amb les màximes excuses que reincideixo en un acte semblant, que pot considerar-se sens dubte com el més allunyat de l'acte surrealista el més pur, que com explica Breton des del segon manifest, consistiria a, revòlvers als punys, baixar al carrer i tirar a l'atzar, tant com es pugui, sobre la multitud.No obstant, en un cert pla de relativitat, l'innoble acte de la conferència, pot ésser utilitzat encara amb mires altament desmoralitzadores i confusionistes. Confusionistes car, paral·lelament als procediments (que cal considerar com a bons sempre que serveixin a ruinar definitivament les idees de família, pàtria, religió) ens interessa igualment tot el que pugui contribuir també a la ruïna i descrèdit del món sensible i intel·lectual, que en el procés entaulat a la realitat pot condensar-se en la voluntat rabiosament paranoica de sistematitzar la confusió, aquesta confusió tabú del pensament occidental que ha acabat essent cretinament reduïda al no-res de l'especulació, o a la vaguetat, o a la bestiesa.L'innoble esnobisme ha vulgaritzat les troballes de la psicologia moderna, adulterant-les fins al punt inaudit de fer-les servir per a amenitzar subtilment les conversacions espirituals dels salons, i sembrar una estúpida novetat en l'immens podrimener de la novel·la i el teatre moderns. No obstant els mecanismes de Freud són ben lletjos, i per damunt de tot ben poc aptes a l'esplai de la societat actual.Efectivament, aquests mecanismes han il·luminat els actes humans d'una claror lívida i enlluernadora.Hi ha els "rapports" d'afecte familiar. Hi ha l'abnegació: Una esposa amatíssima del seu marit, té cura d'aquest, dos anys durant una llarga i cruel malaltia; el cuida dia i nit amb una abnegació que ultrapassa tots els límits de la tendresa i del sacrifici. Segurament, com a recompensa de tant d'amor, el marit en qüestió guareix; seguidament la muller cau malalta d'una gran neurosi. La gent creu naturalment la malaltia conseqüència de l'esgotament nerviós. Res, però, de més lluny de tot això. Per als feliços no hi ha esgotament nerviós. La psicoanàlisi i la interpretació pacient dels somnis de la malalta confirmen el desig intensíssim, subconscient (per tant ignorat de la mateixa malalta), de desempallegar-se del seu marit. Es per això que la cura d'aquest motiva la neurosi. El desig de mort es retorna contra ella mateixa. L'extremada abnegació és utilitzada com una defensa del desig inconscient. [...]

La naixença de les noves imatges surrealistes cal considerar-la abans de tot com la naixença de les imatges de la desmoralització. Cal insistir en la rara agudesa d'atenció, reconeguda per tots els psicòlegs, a la Paranoia, forma d'enfermetat mental, que consisteix a organitzar la realitat de manera a fer-la servir per el control d'una construcció imaginativa. El paranoic que creu ésser envenenat, i descobreix en tot el que el rodeja, fins en els detalls més imperceptibles i subtils, els preparatius de la seva mort. Recentment, per un procés netament paranoic, he aconseguit una imatge de dona, la posició, ombres i morfologia de la qual, sense alterar ni deformar el més mínim el seu aspecte real, és al mateix temps un cavall. Cal pensar que és únicament qüestió d'una intensitat paranoica més violent, d'aconseguir l'aparició d'una tercera imatge, i d'una quarta, i de trenta imatges. En aquest cas seria curiós de saber què és el que representa en realitat la imatge en qüestió, quina és la veritat, i seguidament es planteja el dubte mental de pensar si les imatges mateixes de la realitat, són únicament un producte de la nostra facultat paranoica.Però això és un curt incident. Hi ha encara els grans sistemes, estats més generals ja estudiats, l'al·lucinació, el poder de l'al·lucinació voluntària, el pre-somni, la il·luminació, el somni diürn (car es somnia sense interrupció), l'alienació mental i molts altres estats que no deixen de tenir menys sentit i importància que l'estat anomenat normal del putrefacte enormement normal que pren cafè.No obstant la normalitat de la gent que omple els carrers, les seves accions d'ordre pràctic, són

47

traïdes dolorosament per l'automatisme. Tothom es corba dolorosament i s'agita per uns sistemes que creu normals i lògics; no obstant tota la seva acció, tots els seus gestos, responen inconscientment al món de la irracionalitat i de les convencions, les imatges entrevistes i perdudes en els somnis; és per això que quan troben unes imatges que s'hi assembles creuen que és l'amor i diuen que només de mirar-les els fan somniar. [...]La revolució surrealista és abans que tot una revolució d'ordre moral, aquesta revolució és un fet viu, l'únic que té un contingut espiritual en el pensament occidental modern.La Revolutión Surrealiste ha defensat - L'escriptura automàtica - El text Surrealista - Les imatges de pre-somni - Els somnis - L'alienació mental -L'histèria - La intervenció de l'atzar - Les enquestes sexuals - La injúria - Les agressions anti-religioses - El comunisme - El somni hipnòtic - Els objectes salvatges - la targeta postal. [...]Salvador Dalí, "Posició moral del surrealisme". "Hèlix", 10, 1930.

48

Biografies

Josep Maria Junoy i Muns

Poeta, periodista i dibuixant.Barcelona, 1887 — Barcelona, 1955

Introduí l’avantguarda a Catalunya.

De jove va viure a París, on treballà de venedor de llibres i de marxant de pintura.

Junoy també és conegut com a autor d'un dels més cèlebres cal·ligrames de la literatura catalana: Guynemer o Oda a Guynemer (1917). Considerat el primer cal·ligrama en llengua catalana, aquesta peça poètica reflecteix els trets de la primera etapa de les avantguardes catalanes, en què la poesia fusiona l'estructura cubista amb el contingut futurista.

Va col·laborar en diverses revistes.

La seva obra és com una sèrie d’apunts impressionistes o de teoria artística.

Després del 1939 escriví, només en castellà

Joan Brossa i Cuervo

Poeta i dramaturg.Barcelona, 19 de gener de 1919 — Barcelona, 30 de desembre de 1998

El 1936 s’allistà a l’exèrcit republicà i lluità en el front de Lleida.

Elements recurrents de la seva obra posterior, com són la militància d’esquerra i catalanista.

El seu esperit de recerca, que concebia com a falses les fronteres entre gèneres, el portà a col·laborar amb artistes de diversos camps.

L’activitat creativa de Brossa, inconformista i d’una gran coherència, té com a expressió principal un concepte molt personal de la poesia, que hom pot qualificar d’investigació pràctica sobre el llenguatge o, més generalment, sobre els codis de la comunicació.

La qualitat rupturista d’aquesta poètica no li impedí utilitzar formes tradicionals i, al costat dels ‘poemes objecte’ i de procediments propers als cal·ligrames del dadaisme, Brossa revelà un domini absolut de l’oda, el sonet i la sextina, formes a les quals recorregué molt sovint.

Denominava com a «poesia» tot el que feia.

És possiblement el poeta avantguardista català més important de la segona meitat del segle XX.

El primer text que va signar Brossa el va escriure en castellà durant la Guerra Civil.

Gràcies a la biblioteca personal del seu pare, de ben jove Brossa va poder llegir alguns autors catalans.

El progressiu reconeixement de la seva obra va convertir el poeta en un referent de l'avantguarda catalana des dels anys setanta, tant en el terreny plàstic com en l'escènic i el literari.

En reconeixement a la seva obra poètica i a la seva fecunda trajectòria en el món de la cultura, Brossa va rebre nombrosos premis al llarg de la seva vida, en especial durant els últims anys.

49

http://ca.wikipedia.org/wiki/Castell%C3%A0

http://ca.wikipedia.org/wiki/Segle_XX

http://ca.wikipedia.org/wiki/Avantguardista

http://ca.wikipedia.org/wiki/Poesia



http://ca.wikipedia.org/wiki/Cal%C2%B7ligrama

http://ca.wikipedia.org/wiki/Cal%C2%B7ligrames

Joan Salvat-Papasseit

Nom amb què signà la seva obra l’escriptor Joan Salvat i Papasseit.

Barcelona, 16 de maig de 1894 — Barcelona, 7 d’agost de 1924

Al seu primer llibre de poemes és ben clara la fascinació que exerciren en ell Marinetti, els futuristes italians i, encara més, Apollinaire; potser veié en aquests, i en l’avantguardisme que exemplificaven, el model literari que no havia trobat en el Noucentisme burgès. Hi combina l’admiració pel món “futur” de la màquina amb els paisatges, visuals i socials, del seu barri, la Barceloneta.

Va morir de tuberculosi

Va haver de treballar de jove al port per poder tirar endavant la família.

Va passar per molts treballs fins que va fer de llibreter i això li va obrir un nou món.

És de formació autodidacta.

D'extraccció humil.

El seu estil enèrgic i impulsiu contrasta amb una vida d'obligada rutina i repòs deguts als problemes de salut.

El 1901, amb set anys, va haver d'afrontar la mort accidental del seu pare.

L'ambient social tens a Barcelona i especialment el fets de la Setmana el 1909 van motivar la politització de Joan Salvat.

Àngel Planells i Cruanyes

Pintor.

Cadaqués, Alt Empordà, 1901 — Barcelona, 23 de juliol de 1989

Amic de Salvador Dalí. Se centrà en un surrealisme.

El 1974 fou presentada una important exposició antològica de la seva obra, que representa una de les aportacions més matineres de l’art català al surrealisme.

Va ser un pintor vinculat a l'avantguarda catalana i al surrealisme.

Entre 1928 i 1929, Planells va participar en les seves primeres exposicions col·lectives.

El 1928 va començar a publicar poemes surrealistes i crítiques de pintura.

Després de la Guerra Civil Planells va abandonar el seu compromís amb el surrealisme per a dedicar-se a pintar paisatges, marines i bodegons, i no va retornar a l'estil surrealista fins al 1974.

Carles Salvador i Gimeno

Poeta i gramàtic.

València, 1893 — València, 1955

50

Cursà estudis de magisteri i exercí de mestre durant molts anys.

Fou actiu col·laborador de la premsa de Castelló de la Plana, de València i de Barcelona.

Com a poeta, estigué molt influït per Maragall i per Salvat-Papasseit i fou un dels capdavanters de l’avantguardisme literari a València, per la qual cosa hagué de mantenir dures polèmiques amb els escriptors conservadors.

A partir del 1928 inicià la seva col·laboració amb Lo Rat Penat, que anys després resultaria fecunda. Fou un dels principals promotors de la normalització ortogràfica al País Valencià.

Publicà diversos opuscles gramaticals que foren decisius per a la divulgació de la doctrina gramatical de P.Fabra al País Valencià.

Després de la guerra civil, la seva poesia esdevingué menys lúdica i audaç i més tradicional i austera.

El 1951 fundà dins Lo Rat Penat els cursos de Llengua i Literatura Valenciana, que desenvoluparen una eficaç tasca en uns moments difícils i per als alumnes dels quals publicà una Gramàtica valenciana (1951).

Salvador Dalí i Domènech

Pintor, decorador i escriptor.

Figueres, Alt Empordà, 11 de maig de 1904 — Figueres, Alt Empordà, 23 de gener de 1989.Fill d’un notari, estudià a l’Escola Municipal de Dibuix de Figueres i a l’Escola de Belles Arts de Madrid, on ingressà el 1922 i d’on fou expulsat el 1926.

Tingué una estreta relació amb Luís Buñuel i García Lorca.

Els anys 1925, 1926 i 1928 exposà individualment a les Galeries Dalmau de Barcelona. EL 1928 amb companyia d'altres autors va escriure el Manifest groc.

Instal·lat a París des de la darreria dels anys vint, esdevingué la figura més brillant del surrealisme pictòric.

En 1940-48 s’establí a Nova York, i consolidà la seva projecció internacional. El 1948 torna a l'Estat Espanyol.

La seva pintura, d’una originalitat i qualitat innegables, partí del Noucentisme i, després d’una etapa cubistitzant, adoptà el que ell anomenà activitat paranoicocrítica.

Dalí va ser un artista prolífic, ja que va practicar disciplines ben diverses com la literatura, el cine, la pintura, el teatre, l'escultura, moda i joieria.

Dalí va tenir l'habilitat de forjar un estil personal i recognoscible.

L'obra de Dalí està dotada d'un gran simbolisme.

La seua muller, Gala, li va servir d'inspiració en nombroses ocasions.

51

Dossier de textos literaris

Espanya, Joan Brossa:

Clau, Joan Brossa

52

Les formigues, Joan Salvat-Papasseit

53

5 4 0 4 5, Joan Salvat-Papasseit

54

Romàntica, Joan Salvat-Papasseit

55

Zig zag, Josep Maria Junoy

56

Miró, Josep Maria Junoy

57

Una polla xica, Salvador Dalí

Una polla xica, pica, pellarica, camatorta i becarica va tenir sis polls xics, pics, pellarics, camatorts i becarics.

Si la polla no hagués sigut xica, pica, pellarica, camatorta i becarica, els sis polls no haguessin sigut xics, pics, pellarics, camatorts i becarics.

Poema de les cosetes, Salvador Dalí

A Sebastià Gasch, amb tota l’alegria anti-artística

Hi ha una coseta petita posada alta en un indret.Estic content, estic content, estic content, estic content.Les agulles de cosir es claven en els niquelets dolços i tendres.La meva amiga té la mà de suro i plena de puntes de París.Una sina de la meva amiga és una calma garota, l’altra un vesper bellugadís.La meva amiga té un genoll de fum.Els petits encisos, els petits encisos, els petits encisos, els petits encisos, els petits encisos, els petits encisos, els petits encisos, els petits encisos... ELS PETITS ENCISOS PUNXEN.L’ull de la perdiu és vermell.Cosetes, cosetes, cosetes, cosetes, cosetes, cosetes, cosetes, cosetes, cosetes, cosetes, cosetes,cosetes...HI HA COSETES, QUIETES COM UN PA.

Divagacions quan els sorolls s'adormen, Salvador Dalí

Els reflexos d’un llac...Un cloquer romànic...La quietud de la tardamorenta... El misteride la nit propera... totes dorm i difumina... i és allavors que baix la pàl.lidaclaror d’una estrella,vora el portal d’una casaantiga es sent enraonarbaix i tot seguit els sorollss’adormen i el fescoreig de la nit gronxantles acàcies del jardífa caure damunt dels enamorats; una plujade flors blanques...

Rev. Studium, n. 6. Figueres, 1 juny 1919

58

8 hores, Àngel Planells

En el mirall els paisatges es succeïen amb una velocitat de sis quilòmetres per hora, mentre el barber em passava la navalla sobre les meves solapes on naixien, ininterrompudament, pèls d'un verd rabiós.Les mans del barber eren de goma vermella i els llavis d'aquella dona que un temps fou la meva estimada estaven eriçats de puntes de garota i la seva cabellera era un munyoc de filferros que vibraven harmònicament.Feia vuit hores que estava assegut. La testa del barber es blanquejava lentament i les seves parpelles estaven closes. La navalla s'havia transformat en un ocell mort que em passava suaument per la cara, mentre a cau d'orella em contava una història d'una simplicitat esgarrifosa.De sobte em sentí submergit en una atmosfera càlida. Em trobava en un lloc desert, en una immensa planúria asfaltada. La set em turmentava i vaig alçar els braços desesperadament. Les meves mans van separar-se sense violència dels braços i descrivint dues línies ondulants i paral·leles desaparegueren cel enllà tot deixant una estela de fum blanquinós. Als meus peus, apretant encara la navalla entre les seves mans de goma, el barber agonitzava.En fer-se fosc, el meu cos era de vidre blau i, sobre les meves mans esteses, la testa del barber somreia dolçament. Al meu davant les cabelleres rosses de tres-centes dones posaven una muralla impenetrable a les meves mirades."8 hores". "Recull", núm. 395, 1931.

Punxes, Àngel Planells

Sobre la corba del ventre d'un peix prem' un dit pelut i els ulls se'm tanquen perquè sobre el meu braç nu es projecta l'ombra d'un rodet de fil.

Els meus pensaments llisquen sobre la corba de les celles d'aquella dona inconeguda i sobre la seva esquena nua es claven innumerables puntes de garota que vibren harmoniosament

Al meu entorn una multitud de peixos es mou àgilment sobre l'herba tendra isalta entre les branques deis arbres.Els peixos sorpresos per una mort violenta s'han precipitat sobre l'herba quan lesmeves mans s'han fet de pedra en posar-se sobre la testa d'aquella dona inconegudai una explosió magnífica ha dispersat el seu cos en una constel·lació de fragmentssagnosos.

Els homes grisos, Àngel Planells

Els homes de pell grisa caminen en silenciseguits per les mirades extingidesde dos lleons de marbre blanc.Els homes de pell grisa caminen en silenci:duen cremades sobre el pitllurs mansque tiny un violent color vermell.Temps ha caminen tot seguint el vold'aquella enorme papallona grisa;en arribar la nit, resten immobils.La llunasuspesa d'un filferro es balanceja.

A mitja nit, els homes de pell grisatenen el cos de vidre blau;

59

les mans sempre vermellesposadesal damunt de llurs testes griseson les meves paraulesfan llur camí per un paisatge inèditentre el silenci afrósd'un vol d'ocells de porcellana.

El rellotge de la paret, Carles Salvador

- Tic, tac, tic, tac, tic, tac! Aquesta és la meua eterna cançó. De tant en tant sé fer música i la faig en tocar les hores.Però la meua missió és de més alta importància. Medisc el temps. I no acabe ahí, sinó que senyale les hores.Per això tots em miren i em tornen a mirar. Sense mi la vida seria més difícil de passar. I m'estimen. I em conreen.I estic orgullós de mi mateix perquè tot sol complisc el meu destí. Donar-me corda no és una cosa que em desagrade. Açò és el meu aliment.- Tic, tac, tic, tac, tic, tac! Aquesta és la meua eterna cançó.Estic guarnit amb grups de flors, un a cadascun dels angles de la meua faç.Les sagetes, les cadenes, els contrapesos són de metall i ben polit.La maquinària també rellueix d'allò més.Jo sóc feliç fent la meua eterna cançó.- Tic, tac, tic...- Aquest rellotge! Cosa més roí! Ja s'ha parat! En una mica de pols que li entre ja està parat.- Voleu que el tirem a un racó?- En comprarem un altre que no faça tant de soroll.

60

Nosaltres som els autors, antologia de textos avantguardistes

Dossier de l'alumne

Guillem Mollà Bononad

Tutora UAB: Anna JuanTutora INS Vallès: Gemma Coca

2

Índex

Introducció 4Exercicis per a les sessions 5Sessió 1 5Sessió 2 7Sessió 3 8 Sessió 4 15 Sessió 5 19 Sessió 6 21 Sessió 7 24

3

Introducció

Què enteneu per avantguarda o avantguardisme? De segur que us evoca alguna cosa molt avançada, també us evocarà la part capdavantera d'un exèrcit. I una antologia, què enteneu per antologia?Al llarg d'aquestes sessions descobrirem què són les avantguardes, què les converteixen en un moviment tan peculiar i a més ho relacionarem amb les antologies, ja que el que haureu de fer és precisament això, una antologia de textos avantguardistes catalans. Per fer-ho haureu de descobrir què és una antologia, quina estructura té, quins textos s'hi reprodueixen, quants autors hi participen...Ara bé, per fer aquesta feina el que haurem de fer és fer un viatge a través de les avantguardes catalanes. Aquest viatge el farem a través dels manifestos i dels textos de diferents autors catalans que formen part d'aquest moviment.L'interés d'aquesta tasca per vosaltres serà fer una antologia de textos literaris catalans en forma de wiki i tindre-la en xarxa com a material de consulta sobre les avantguardes.Com farem tot això? Treballarem en petits grups d'unes 4 persones. A més cada grup s'encarregarà d'un autor diferent, així doncs tindrem un espectre variat de textos i estils.Ara bé, quins són els objectius que hem d'assolir després d'aquests 7 dies que dura la nostra aventura en aquest projecte?

• Aprendre quines són les característiques bàsiques de l'avantguardisme com a moviment literari en català.

• Treballar l'escriptura a través de la creació d'una wiki.• Conéixer les característiques de les antologies.• Dissenyar una antologia.• Conéixer diversos escriptors catalans i les seues obres del període de l'avantguardisme.• Conéixer els diferents manifestos.• Aprendre quins són els elements que caracteritzen un text avantguardista en català.

4

Exercicis per a les sessions

Sessió 1

En la sessió de hui aneu a descobrir què són les antologies. Per fer això haureu de formar grups de treball d'unes 4 persones. Aquests grups són amb els que treballareu al llarg d'aquesta SD. Haureu de treballar tots els membres de grup en equip. En base a aquesta exploració de les diverses antologies que teniu haureu de decidir quins són els apartats que voleu incloure a la vostra antologia i tindre'ls en compte.Els objectius que treballarem en aquesta sessió són els següents:Familiarització amb el treball cooperatiu.Conéixer les característiques bàsiques d'una antologia.Fomentar el treball cooperatiu.Practicar el discurs oral.Practicar la capacitat de síntesi i exposició d'idees.Veure si han entés les parts d'una antologia.Treballar la capacitat de relacionar idees.Treballar la capacitat de síntesi.

1. Per grups heu d'explicar el que sapigueu sobre el terme “antologia”, és a dir, cal que feu una pluja d'idees:

5

2. A continuació se us ha repartit un antologia a cada grup, el que heu de fer és explorar-la per descobrir què amaga. Per poder explorar-la bé potser hauríeu de pensar què caracteritza un llibre qualsevol i tractar d'explicar l'antologia en aquest sentit, és a dir, l'autor, quin gènere de textos hi ha publicat. Una vegada fet això ho posareu en comú i decidirem quin és l'esquelet que voleu que tinga la vostra antologia:

6

Sessió 2

Al llarg d'aquesta sessió descobrireu què són els manifestos d'alguns moviments avantguardistes rellevants. Per portar a terme aquesta tasca haureu de col·locar-vos en companyia dels vostres companys de grup i inspeccionar el manifest que us haja tocat per després explicar-lo a la resta de la classe.Els objectius que treballarem en aquesta sessió són els següents:Extreure informació d'un text.Comprendre les idees principals que es desprenen de cada manifest.Entendre els postulats teòrics de cada -isme que treballarem.Aprendre a sintetitzar idees.Aprendre les característiques d'un corrent literari determinat.Conéixer la literatura a través dels textos.

1. Mitjançant la següent rúbrica heu d'extreure la informació que se us demana del manifest que us hagi tocat. Després haureu d'exposar-la als vostres companys:

Títol del manifest:

Membres del grup:

Elements clau Què reivindiquen?

Període Contra què es posicionen?

Eines que empren per posicionar-se

Autors

7

Sessió 3

Al llarg d'aquesta sessió anem a fer un viatge. Aquest viatge el farem a través de diversos textos que ens portaran a llocs inesperats. Per emprendre aquesta aventura heu d'anar amb els vostres companys de grup, perquè us enfrontareu amb tota mena d'imprevistos i us necessitareu els uns als altres per poder avançar. És a dir, que heu de visitar els 4 textos següents en companyia dels vostres companys de grup i estar atents a les dificultats.Els objectius que treballarem en la sessió són els següents:Conéixer una mostra representativa de les avantguardes en literatura catalana.Aprendre a interpretar els textos literaris.Fomentar el treball cooperatiu.Aprendre què són els cal·ligrames i la poesia visual.

1. A continuació us oferim uns textos que són representatius de les avantguardes literàries en català. A través d'aquests textos farem un viatge per l'avantguardisme. Al llarg d'aquest viatge haureu de realitzar 3 parades on potser teniu entrebancs que entre tots els membres del grup heu de superar per poder seguir viatjant:

Primer text, Oda a Guynemer de Junoy

8

Segon text, El Mariner, de Papasseit:

9

Tercer text, Espanya 75 de Brossa:

Quart text, Poema, de Brossa:

10

1.1 Primera parada, per avançar fins la següent estació haureu de respondre a les següents preguntes:

1.1.1. Què us ha sobtat?

1.1.2. És diferent a la poesia que esteu acostumats a llegir?

11

1.2 Heu arribat a la segona parada del viatge, en aquesta part descobrireu nous aspectes amagats dels poemes que heu explorat per fer això us seran d'ajuda les pistes següents, mitjançant les quals podreu conéixer millor els poemes i avançar en el viatge:

Primeres pistes: dibuix, fotografia, relacions, text, novedós, deconstrucció, reordenar.Segones pistes: tema, relació, dibuix, suggerir, imatge, novedós, llenguatge nou, plàstic, visual.

1.3 Esteu a punt de finalitzar el viatge, per això cal que aprofiteu els últims moments d'aquest i torneu a remirar els poemes i fer-vos preguntes per entendre'ls millor:

1- Creieu que els cal·ligrames dibuixen alguna imatge? Penseu que es pot relacionar amb el tema que descriuen? Penseu que els cal·ligrames tenen un ordre per llegir-los?

12

2- Acabeu de trobar un quadre, o és un poema, o una barreja, què en penseu? En qualsevol cas, pel que fa a “Oda a Guynemer”, podeu dividir-lo? Quin penseu que és el motiu que “ciel” estigui en horitzontal i “france” en diagonal? Què penseu de l'oració que està fent unes corbes, es pot dividir d'alguna manera? Perquè parla d'un avió? Creieu que es pot establir alguna relació amb els manifestos que vau treballar?

3- Al text “Com sé que es besa” podeu observar un nou mitjà de transport que us ajudi a seguir amb el viatge? La figura que es dibuixa es pot relacionar d'alguna manera amb el contingut del poema? Perquè creieu que l'autor fa que el protagonista sigui un mariner? Creieu que es pot establir alguna relació amb els manifestos que vau treballar?

13

4- Acabeu de trobar una mena de carta anomenada “Espanya 75”. Perquè creieu que han triat aquests dos colls, els bastons i les espases? Podeu interpretar d'alguna manera la disposició que han adoptat? A la carta també teniu una informació al final en forma de lletra i números, penseu que aporta alguna informació rellevant? Creieu que es pot establir alguna relació amb els manifestos que vau treballar?

5-Vés per on, heu trobat una arma, un revòlver, ara bé, sembla una mica diferent d'un revòlver convencional. El que heu de fer és intentar esbrinar el funcionament d'aquest revòlver. Per això poden ser-vos útils les següents preguntes: quantes parts creieu que té el revòlver de la imatge? Què en penseu del canó, perquè és diferent? Pel que fa al mànec, podeu deduir alguna cosa? Creieu que es pot establir alguna relació amb els manifestos que vau treballar?

14

Sessió 4

Al llarg d'aquesta sessió ens en tornem a anar de viatge. Igual que el dia anterior haureu d'anar fent escales en diversos punts dels 3 textos. Per emprendre el viatge heu d'estar amb els vostres companys d'equip. Una vegada junts esteu preparats per començar!Els objectius per a aquesta sessió són els següents:Conéixer una mostra representativa de les avantguardes en literatura catalana.Aprendre a interpretar els textos literaris.Fomentar el treball cooperatiu.Conéixer textos representatius de la literatura catalana avantguardista en prosa.

1. A continuació us oferim les destinacions del viatge que comença tot just ara. Les parades que us proposem són per fer que descobriu més coses interessants dels textos que visitareu, som-hi:

Primer text, Dijous, d'Àngel Planells:

15

Aquell dijous a la tarda, feien ball al Casino. En entrar, el saló de ball era totalment desert. La quietud, la pols planaven sobre totes les coses. Sobre el teclat del piano, però, hi havia les mans senyorils i blanques d'Elàdia; però Elàdia ¿a on era?Els dubtes i les preguntes naixien profusament en el meu interior, però, tot d'una, la sensació del meu isolament total es féu més categòrica, en veure que el mosaic del saló estava totalment cobert d'una invasió de formigues alades, que lentament anaven pujant per les parets, per les butaques i per les columnes d'on penjaven encara centenars de serpentines i paperets multicolors.Poc després el saló era un mar de formigues. Un mar negre i rumorós; un mar sens espuma. Sobre d'ell, les mans blanques d'Elàdia -com dos minúsculs vaixells d'ensomni- vingueren al meu encontre, posant-se suaument sobre el meu front.Sota la cariciosa guia de les mans d'Elàdia, caminant lentament sobre el mar formiguer, eixí al carrer. Era un dia lluminós i perfumat. Els carrers eren deserts i tancades les portes de les cases. Sota els porxos de la plaça, un home vestit de vermell, regava amb un setrill d'oli unes plantes invisibles per a mi. De totes les finestres penjaven draps blancs amb inscripcions enigmàtiques, i sobre els teulats plens de sol, una multitud d'estàtues de guix s'esbocinaven de mica en mica i els trossos, rodant per les teulades, queien al carrer on es transformaven en boles de fum.En sortir de la vila era ja alta nit. En la planúria deserta plena de la pàl·lida claror de la lluna, les noies, que no havien anat al ball del Casino, buscaven formigues alades.

Àngel Planells "Dijous". "Recull", núm. 383, 1930.

Segon text, Era un enginyer de Carles Salvador:

Tercer text, Poema agafat al vol, no taquigràficament, de Salvador Dalí

16

Veig una ossamenta pútrida i de qualsevol manera. Damunt els ossos una màquina de cosir. Sobre la màquina una ventada de vent subjectada per una palla. Més amunt, una bufetada que es rentava les dents amb una truita a la francesa d’alumini. A la màquina de cosir, el setrill del petroli i sobre el setrill un rellotge tou, com un formatge de Camemberg que regalima, i se li veia l’os, se li veia l’os de la punta del dit gros del peu.

I tot allò no era més que un ruc podrit. L’ossamenta, la màquina de cosir era el ventrell, el vent subjectat per la palla el seu cap, i la bufetada que es rentava les dents amb una truita a la francesa d’alumini no era altra cosa que un eixam de mosques que voltaven el ruc mort i putrefacte.

1.1 Per poder avançar en el viatge i descobrir més coses haureu de seguir la següent guia del viatger, serà així com gaudireu més dels dos textos que acabeu de visitar:

1.1.1. Pel que fa a “Dijous”, l'acció sembla que passi en diversos dies, creieu que és així? Penseu que la relació de les formigues amb la gent és la mateixa al principi que al final del conte? Podeu explicar si us sobta algun aspecte relacionat amb les plantes que es narri al conte? Creieu que es pot establir alguna relació amb els manifestos que vau treballar?

1.1.2. Quins elements industrials creieu que apareixen al conte? Penseu que hi ha alguna diferència entre els dos avions que es descriuen? El final de la narració és un poc tràgic, penseu que simbolitza alguna cosa que el pilot mori? Creieu que es pot establir alguna relació amb els manifestos que vau treballar?

17

1.1.3. Aquest és l'últim text que visitarem, “Poema agafat al vol, no taquigràficament”. Creieu que es pot establir alguna divisió en el text? Com penseu que es relacionen els diversos elements del text entre ells? Pel que fa al primer paràgraf, penseu què té sentit? Creieu que es pot establir alguna relació amb els manifestos que vau treballar?

18

Sessió 5

En aquesta sessió aneu a descobrir algunes coses de les vides dels autors que heu anat coneixent aquests dies. El que heu de fer és presentar els autors que heu anat descobrint. Per fer això haureu de seguir algunes instruccions.Els objectius d'aquesta sessió són els següents:Familiarització amb el text biogràfic.Foment del treball cooperatiu.Aprendre l'estructura d'una presentació.Conéixer les dades més rellevants dels autors que s'han treballat prèviament a classe.Aprendre a escriure una presentació.

19

1. Acabeu de trobar uns fragments de textos que parlen d'algun autor el que heu de fer és presentar-lo perquè la gent que no el conegui pugui fer-se una idea general. Per tant, en primer lloc haureu d'ordenar els fragments que heu trobat i després haureu d'introduir-lo com si es tractara d'algú conegut, penseu en com presentaríeu un amic vostre. L'extensió màxima és un full:

20

Sessió 6

En aquesta sessió haureu de triar per grups un text nou de l'autor que us va tocar i treballar-lo de manera que acabeu escrivint un text que acompanyi el que trieu per incloure'ls a l'antologia. El nou text el podeu triar a partir del recull de textos que s'ofereix a l'antologia.Els objectius d'aquesta sessió són els següents:Fomentar la curiositat lectora.Aprendre característiques d'un determinat autor avantguardista en català.Conéixer textos avantguardistes en català.Fomentar el treball en equip.Aprendre a analitzar un text literari.Interpretar un text literari.

1. Per equips haureu de triar un nou text de l'autor que esteu treballant:

2. Responeu a les preguntes següents sobre el text que heu triat:

1- Perquè heu triat aquest text?

21

2- De quin tipus de text es tracta?

3- Quins elements d'aquest text fan que sigui representatiu de les avantguardes?

22

4- Creieu que el text té elements que permeten adscriure'l a un corrent determinat?

23

Sessió 7

En aquesta sessió, que ja és l'última, haureu d'introduir els continguts a la wiki que ja té la forma que vam decidir a la primera sessió. A més, mentre un grup va introduint els textos a la wiki, els altres haureu d'anar responent la fitxa d'avaluació final.Els objectius d'aquesta sessió són els següents:Descobrir com és una wiki i quin funcionament té.Contruir una antologia en format digital.Comprendre el funcionament de l'antologia.Explicitar els continguts que hem assolit.Reflexionar sobre allò que hem aprés.

1. Heu d'introduir els textos que heu anat creant a la wiki, haureu de fer-ho tant ràpid com pugueu perquè doni temps a tots els grups.

2. (Individual) Contesta la següent fitxa d'autoavaluació:

1. Què has aprés de les antologies?

2. Perquè serveixen els manifestos?

24

3. Quins tipus de textos es van produir durant l'avantguardisme en llengua catalana?

4. Com es pot presentar un autor? És a dir, quin ordre s'ha de seguir?

5. Com saps que un text pertany a un corrent avantguardista determinat?

25

Documents

SD Guillem Mollà