Dossier de l’espectacle

Sé de un lugarCompanyia Prisamata

www.teatredesalt.net

3

Fitxa artísticaAutor i director: Iván MoralesInterpretació i interpretació musical: Anna Alarcón i Xavi SáezAjudant de direcció: Lali Álvarez Assessorment físic: Joana RañéFotografia i web: Marina Raurell2.0.: Juanjo Maria TarrasónUna producció de PRISAMATA en residència a LA CALDERAPrimera representació al Teatre Romea el 9 d’octubre de 2012

DadesDia i hora: divendres 20 de febrer a les 21hPreu: 18 eurosDurada: 2h

I després de la funció...Queda’t a fer una cervesa al menjador d’en Simó (sobre l’escenari) amb els artistes

PresentacióEl Teatre de Salt recupera el gran èxit de Prisamata Sé de un lugar. El debut a la dramatúrgia i a la direcció d’Iván Morales i a la primera entrega d’un cap de setmana dedicat als treballs d’aquesta jove companyia. Aquest muntatge teatral ha estat tota una revolució, pensat per a espais no convencionals, trenca la barrera entre el públic i l’espai escènic: l’espectador se situa al mig del menjador del protagonista, en Simó (Xavier Sáez). El punt de partida de l’espectacle és quan en Simó rep la visita de la Bére (Anna Alarcón), la seva exparella. La proposta escènica es teixeix al voltant de la seva convers, gens innocent, que obliga els protagonistes (i espectadors) a reflexionar sobre la dificultat de les relacions humanes i sobretot sobre la pregunta: és possible l’amor després de l’amor?

4

SinopsiAl final, la Béré i el Simó ho han deixat.Potser angoixat per la ruptura, sembla que ell no surt de casa ni per anar a comprar, ja que contracta un veí indi perquè ho faci per ell, en Shahrukh.En canvi, ella aprofita la seva recuperada independència per sortir al món, viatjar i experimen-tar amb amants d’ambdós sexes. Tot i això, troba temps per visitar al Simó de tant en tant, preocupada pel seu aïllament progressiu. Passen els mesos i Simó no sembla decidir-se a sortir a l’exterior. Tot i trobar-se a dos llocs vitals totalment antagònics, els dos personatges intenten mantenir una relació més enllà de la seva fracassada història d’amor, una pretensió potser contra-nat-ura. O potser no. sé de un lugar planteja una pregunta que tots ens hem fet com a mínim un cop a la vida: És possible l’amor després de l’amor.

5

Sé de un lugar és, bàsicament, una petita història d’amor sobre dues persones que es neces-siten però alhora ni poden ni volen estar juntes.

Simó i Bérénice, com tots nosaltres, no volen renunciar a fer el seu propi viatge personal, per molt que això els porti a la soledat, però tampoc volen trencar els vincles més íntims, no volen deixar d’estimar. Aquest conflicte intern és el que vertebra el text.

Són dos joves adults lúcids que se senten produndament decebuts pel món que els envolta i, conseqüentment, per si mateixos. Davant d’aquest mateix dolor, els dos prenen posicions an-tagòniques: Simó, davant de la incapacitat de dominar el món de fora decideix crear un refugi interior on no puguin entrar aquelles decepcions exteriors. Bérénice, en canvi, busca respostes tan lluny com sigui possible, viatjant a països exòtics. Com molts dels seus coetanis, ells sobre-viuen econòmicament a Barcelona com poden, però els seus costums i la seva manera de mirar el món està tenyida dels valors de la classe privilegiada: tots som moderns, tots estem connec-tats, tots estem informats. Tenen inquietuds culturals i fins i tot polítiques, els hi falta poc per arribar a la trentena i encara busquen la seva pròpia llibertat. La seva és la Barcelona hereva de Sisa o Gato Pérez, artistes amb afecció per l’underground però sense abandonar un cert elitisme cultural. Tenen la mateixa crisi d’identitat que té la Ciutat Comtal i que té la calsse mitjana del primer món, i el pitjor de tot és que ho saben perfectament. M’interessa molt inda-gar en aquest grup social perquè formo part d’ell, perquè no el trobo suficientment reflectit a l’escena teatral, perquè crec que una part important del públic que va al teatre també en forma part però, sobre tot, perquè crec que és un símbol molt gràfic del moment històric que ens ha tocata viure.

Per últim, en aquesta hitòria d’amor, he volgut fer una petita mostra d’agraïment a la música. A risc de sonar cursi, és música, com a catalitzador per compartir emocions, la que trenca les barreres en aquesta relació estranya que viuen Simó i Bérénice i els fa estar junts un moment de silenci i senzillament, compartir.

Iván Morales. Director

El director n’ha dit

6

Els currículums IVAN MORALES, autor i director

Involucrat en el moviment de ràdios lliures dels 80 i editor de fanzines a la dècada dels 90, amb més de vint anys treballant com actor de cinema, teatre i televisió, ha tingut la sort d’aprendre a la vora de mestres tan diversos com Dario Argento, Sílvia Munt, Ulises Dumont, los Hermanos Calatrava, Manuel Morón, Marcel Borràs, Lydia Zimmermann, Daniel Monzón, Roger Gual, Marc Martínez, Jordi Vilches, David Trueba o Miquel Cors, entre molts d’altres.

Ha escrit els guions de llargmetratges com Mi dulce o El truco del manco, i ha dirigit uns quants curtmetratges, essent Dibujo de David l’últim, pel qual ha rebut un grapat de premis de gran valor sentimental i decoratiu.

Sé de un lugar és el debut com autor i director teatral

ANNA ALARCÓN, intèrpretVa debutar al teatre el 1999 en un muntatge d’Elsa Schneider dirigit per Alfred Sanahuja. Des d’aleshores ha participat en quasi trenta muntatges a les ordres d’alguns dels directors joves més destacats de Catalunya: Pau Miró, RAimon Molins, Jordi Prat i Coll, Marta Buchaca, Pau Carrió, Jordi Oriol, etc. Per la seva composició a la PUPITYTTÖ de Saara Turunen, dirigida per Alícia Gorina, va guanyar el premi a la millor actriu a la Mostra de Teatre Alternatiu del 2008.

També va guanyar el premi a la millor actriu al festival de cine Salenti Finibus Terrae pel curt-metratge 360º, dirigit pr Maja Djokic. Altres feines seves en cinema són els telefilms: “Ull per ull” (Mar Quer), “Rheus” (Carles Torrents).

A part de participar també en telesèries com La Riera (TV3), El cor de la ciutat (TV3) o Gavilanes (Antena 3TV), l’Anna troba temps per practicar de tant en quant una mica de Ioga Bikram.

7

XAVI SÁEZ, intèrpret

La trajectòria del Xavi és tan heterodoxa que, tot i que intentem fer un petit resum, segur que ens deixem alguna de les seves múltiples facetes. Com actor de cine ha protagonitzat pel·lícules independents com És quan dormo de Marcel Juan i Sergi Silvestre o La cicatriz de la muñeca de J.J.Wilson. A part, és actor recurrent del director underground Armand Rovira.

Ha format part de diverses companyies estables de teatre, entre elles Ad Livitum, Atolladero, La Cubana i la Cia. Marta Carrasco. En aquesta última, va ser nominat al Millor Intèrpret als Premis Max, per la seva interpretació a J’arrive.

També ha fet la seva incursió en la direcció teatral, co-dirigint, amb Hugo del Pozo i Ivan Mo-rales, una revisió punk de Estado de sitio d’Albert Camus.

Com a músic, ha trepitjat escenaris amb les seves bandes La cajita amarilla i Jerundios, grups d’un estil que amics i enemics han acabat definint com Psico-Rumba.

A més, Xavi exerceix de professor d’interpretació, zelador, dibuixant de còmics i, si l’amistat és prou ínitima, et fot un cop de mà i et transporta mobles amb la seva furgoneta comprada a Alemanya.

8

La crítica n’ha dit...

Qué regalo, descubrir de repente dos actores como Xavi Sáez y Anna Alarcón, com-pletos, rotundos, desnudándose emocionalmente con el público a dos pasos y sin

caer jamás en grandilocuencias ni chantajes”Marcos Ordóñez. El País

Personatges propers, sentiments recognoscibles i molt sentit de l’humorCarol López Diari Ara

“La sorpresa més estimulant que ens ha proporiconat la cartellera en molt de temps”

Ramon Oliver. Teatralnet

El fenomen del teatre de petit formatSanti Fondevila. Time Out Teatre

9

ESTOY DE SUERTE: he visto dos come-dias estupendas estos días en Bar-celona. Les hablaré pronto de Na-da volverá a ser como antes, en la

Villarroel, una función escrita y montadacon férrea ligereza, con unos efervescentesAndrés Herrera y Dolo Beltrán, y un felizretorno de Carol López a la buena formatras el artificio de Boulevard. Estará en car-tel hasta el 11 de marzo, pero vayan sacan-do entradas porque se perfila como uno delos éxitos de la temporada. Sé de un lugar,de Iván Morales, ya lo es: un éxito sorpresay una revelación. Puntos en común: sonhistorias de amor y desamor, de ahora mis-mísimo, que conectan fabulosamente conun público de todas las edades porque rebo-san verdad y gracia. Iván Morales dialoga ydirige de maravilla. Debuta como autor ydirector, aunque lleva muchos años ganán-dose la vida como actor en cine, teatro ytelevisión. Ha escrito los guiones de Mi dul-ce y El truco del manco, ha dirigido varioscortos, y le honra reconocer su deuda conmaestros tan diversos como Darío Argento,Ulises Dumont, Manuel Morón, RogerGual, Daniel Monzón y los hermanos Cala-trava. He de preguntarle en qué trabajó conlos Calatrava.

Sé de un lugar se presentó hará unosmeses en La Caldera, uno de los bastionesoff del barrio de Gràcia, y ahora ha llegadoa La Seca, la nueva y flamante sede delEspai Brossa, en el Borne. Las funcionesse dan en un salón del primer piso: asisti-mos, a escasos centímetros de distancia, alos encuentros y desencuentros de Simó yBéré, una pareja que se quiere y se necesi-ta, pero no puede vivir bajo el mismo te-cho; un poco en la línea de aquel Confortdoméstico que presentó Roger Bernat enun palacio modernista de Sitges a finalesde los noventa. Sensación inmediata deestar en un teatro porteño, en Timbre 4 oEl Camarín de las Musas: por el espacioreinventado con cuatro trastos, por laproximidad, por la fuerza de Xavi Sàez yAnna Alarcón, los magníficos actores, pa-ra mí desconocidos.

Voy a leerles el pensamiento. Ustedes es-tán pensando: “Oh, no, otra obra sobre unapareja en crisis”. ¡Destierren sus temores! Séde un lugar esquiva todos los tópicos delgénero. Su estrategia es un devenir imprevi-sible, pero sin el menor efectismo; tiene hu-mor, poesía, complejidad y pegada. A su ma-nera es una relectura de El trío en mi bemol,de Rohmer, del que toma la partitura deencuentros espaciados en el tiempo, la pa-sión por la palabra y la anécdota central: enambas, el protagonista afirma no poder que-rer plenamente a quien no ame la músicaque a él le emociona. En Rohmer era Mo-zart; aquí es el inmortal tema de Triana que

da título a la obra. También comparte conRohmer la mirada, aguda y perceptiva: ironi-za, pero nunca caricaturiza, aunque a ratosparezca deslizarse hacia la sátira de diversaspanaceas modernas. Relativamente moder-nas: antes he dicho que es una comedia “deahorísima mismo”, pero le quitas los móvi-les y podría pasar perfectamente a finales delos sesenta, lo que nos lleva a la obvia con-clusión de que cambiamos más bien poco.Morales deja que lleguemos a nuestras pro-pias conclusiones pintando a sus personajescon capas sucesivas. No es complaciente,pero tampoco los denigra, nunca. Estás y noestás con ellos, como debe ser. Los muestraen todas sus torpezas, obsesiones y menti-ras, y también con todo su ingenio y toda suhonestidad. Simó y Béré son un poco comoel Narciso y el Goldmundo de Hesse: una dala vuelta al mundo, el otro viaja alrededor de

su habitación. Hablan un lenguaje mestizo,una gloriosa mezcla de catalán y castellano(la adaptación al catalán corre a cargo deJoan Roselló), que parece naturalista y resul-ta mucho más estilizada de lo que parece:diálogos y monólogos vivos, arborescentes,aparentemente despeinados pero pautadoscon metrónomo, que recuerdan (con mu-cha más luminosidad) a los ritmos de Walla-ce Shawn en Marie & Bruce. Iván Moralessabe lo que se hace. Se toma su tiempo sinperder nunca el compás ni el hilo de la pun-tada. En Sé de un lugar no hay una solaescena que circule por caminos trillados.

Véase el arranque, en el que Simó comienzahablando de su racismo, gira hacia la histo-ria de su padre, los gitanos y el casete deTriana (esencial, como se verá), y se cortamuy hábilmente para presentar a Béré inmedia res, en plena discusión sobre los pro-gramas basura, a gran velocidad. Es un co-mienzo perfecto, definitorio. Todo parececasual, pero todo es estructura, todo es ac-ción y es personaje, y las transiciones quemarcan el paso del tiempo van a entrar,igual que esta, como cuchillos en manteca.

Simó es guionista y dibujante de cómics.Un buen (o mal) día decide no salir de casani para ir a comprar: de esa cuestión va aocuparse Sharukh, un viejo hindú bastanteinvisible. Simó es ciclotímico, verborreico,intolerante, apasionado: podría ser un cruceentre el Alexandre de La maman et la pu-tain y el Matías de Ópera prima. Por cierto,esta función les gustaría mucho a los tresTrueba: Fernando, David y Jonás. Béré esuna montaña rusa, dura y frágil, aceleradapor las pastillas o extasiada por sucesivasepifanías espirituales. Viaja a países lejanos,tiene amantes de ambos sexos, pero regresasiempre para contarle sus aventuras a Simó

y echarle un ojo. Parece insegura y es ex-traordinariamente firme: firme en su volun-tad de cambio y firme en su amor. Por esomi escena favorita es la escena de los chupi-tos, tan bien graduada y tan bien interpreta-da, porque ahí ella es el motor absoluto, ellaque se niega a irse de nuevo, que quiererescatar a Simó en la doble acepción deltérmino: para no perderle y no permitir quese pierda. Precioso personaje: tiene mucharazón su excompañero cuando sentenciaque “Berenice is very nice”. Xavi Sàez, AnnaAlarcón. Retengan esos nombres. Grandesinterpretaciones, un doble tour de force.Qué regalo, descubrir de repente dos acto-res como ellos, completos, rotundos, desnu-dándose emocionalmente con el público ados pasos y sin caer jamás en grandilocuen-cias ni chantajes. Como esta función, tanviva, tan intensa, tan divertida, que, o mu-cho me equivoco, o va a hincharse a girar. �

Sé de un lugar. Texto y dirección de Iván Morales.

Reparto: Anna Alarcón y Xavi Sàez. La Seca. Espai

Brossa. Barcelona. Hasta el 24 de febrero. www.se-

deunlugar.com. Sala Trono. Tarragona. 25 de fe-brero. www.salatrono.com. www.laseca.cat.

Xavi Sàez y Anna Alarcón, intérpretes de Sé de un lugar, de Iván Morales.

Por Luis Hidalgo

LOS NUEVOS TIEMPOS refuerzan nuevas estéti-cas y narrativas para el documental musical.Se trata de explicitar hechos vinculados a larealidad del sujeto del documental, aborda-dos con una estructura narrativa que escapaal modelo del documental canónico. No esun hecho rigurosamente novedoso, puespor ejemplo el sensacional Let’s get lost yaabría la espita de la imaginación para fijaren la memoria la imagen autodestruida deChet Baker, enmarcada en un majestuosoblanco y negro de encuadres maravillososque respondía al punto de vista de su direc-

tor, el fotógrafo Bruce Weber. Pero lo quecomienza a menudear es la intención notanto de narrar vida y milagros profesiona-les de un artista o corriente musical comode encontrar otros elementos que ayuden aentender y contextualizar al protagonista.Así el documental ofrece más de una lectu-ra, ampliando los ángulos de aproximaciónal protagonista. Hay muchos ejemplos. Co-mo muestra Talihina sky, documental re-cientemente editado en España sobre losKings Of Leon, un grupo anecdótico. Por elcontrario, la pieza no lo es, pues lejos de lahagiografía al uso, plantea una inmersiónen el mundo familiar de los miembros delgrupo, descubriéndose un ámbito rural de

paletos integristas, borrachos y nacionalis-tas dominados por principios propios delTea Party. De igual manera, el documentalsobre Michel Petrucciani de título homóni-mo no habla tanto del genial pianista prisio-nero en un cuerpo deforme como de quiensuperó las limitaciones propias de ese cuer-po hasta el extremo de convertirlo, casi, enanécdota. Otro ejemplo reciente sería Lastdays here, la espeluznante redención de Bob-by Liebling, un deshecho humano que se hatirado más de 20 años dándole al crack y laheroína en el sótano de casa de sus octoge-narios padres. Que al espectador le intereseo no la música de Pentagram, el grupo deBobby, es completamente irrelevante. De

igual manera disfrutará un cinéfilo de piezascomo About a son o Color Me Obsessed,obras sobre Kurt Cobain y The Replace-ments, respectivamente, en las que se plan-tean desafíos formales y de contenido. Sepodría decir lo mismo de High on hope, do-cumento de primera mano sobre el iniciode las raves en Blackburn que en realidadhabla de cómo los jóvenes de la época orga-nizaron su ocio cuando el que les ofrecíanno era de su agrado. No es así “sólo” undocumental sobre el nacimiento de las ra-ves, sino sobre la capacidad de autoorganiza-ción juvenil, del do it yourself desvinculadode la estética punk. En suma, a medida queprolifera, el documental musical busca cadavez con más ahínco multiplicar sus sujetos yampliar sus recursos narrativos. �

Luis Hidalgo es director artístico del In Edit Bee-

feater (Festival Internacional de Cine Documen-

tal Musical). www.in-edit.beefeater.es.

Multiplicando el sujeto

Ni contigo ni sin tiAtención, revelación a cuatro bandas: no aparece cadadía un autor y director (Iván Morales), ni dos actorestan jóvenes y tan rotundos (Xavi Sàez, Anna Alarcón).Ni una comedia tan bien ligada como Sé de un lugar

Ustedes están pensando:“Oh, no, otra obra sobreuna pareja en crisis”.¡Destierren sus temores! ‘Séde un lugar’ esquiva todoslos tópicos del género

Su estrategia esun devenir imprevisible,pero sin el menorefectismo; tiene humor,poesía, complejidady pegada

PURO TEATRO Por Marcos Ordóñez

22 EL PAÍS BABELIA 04.02.12

Marcos Ordóñez El País

10

Toni Mata. Regió 7

Culturesdivendres, 15 de febrer del 2013 Regió7

32

teatre | música | lletres | dansa | art | tradicions | cine | televisió

«L’ALQUIMISTA CULTURAL DELS ULLS TRISTOS» l’espectacle que porta aquest suggeridor títol obrirà eldia de la llum l’any dedicat a la vida i l’obra de l’escriptor manresà Joaquim amat-Piniella. Gog i magog explicaranla història del personatge a través de les diferents etapes de la seva vida, marcada pel pas pels camps nazis

4

La companyia Gog i Magog pro-tagonitzarà dijous vinent l’espec-tacle inaugural de l’any dedicat ala vida i l’obra de Joaquim Amat-Piniella, un muntatge a l’aire lliu-re que prendrà per marc l’edificimodernista del Casino de Manre-sa. La vetllada s’iniciarà a 2/4 de 6de la tarda amb la presentació ensocietat del conjunt escultòric quel’artista Ramon Oms ha creat perhomenatjar la figura de l’escriptor,nascut el 22 de novembre del 1913,i per al qual Òmnium Bages encaranecessita recaptar 8.000 euros através de la subscripció popular.

Dansa aèria, teatre, jocs de ban-deres i l’actuació de la coral Es-wèrtia i el grup actoral dels Carlinssón alguns dels elements de laproposta que el grup de Sant Joande Vilatorrada ha preparat perdonar el tret de sortida a l’AnyAmat-Piniella. L’espectacle, queel públic podrà veure de forma gra-tuïta, es desenvoluparà a partirde quatre eixos temàtics que re-correran la vida de l’autor de la no-vel·la sobre els camps nazis KL Re-ich: la joventut i el compromísamb la ciutat, l’exili i la deportacióa Mauthausen, la tristor per lahostil rebuda a la seva ciutat des-prés de l’experiència concentra-cionària, i la projecció universal delseu llegat literari.

«Serà una peça densa i emoti-va», que té de títol Amat-Piniella,l’alquimista cultural dels ulls tris-tos», va explicar ahir al matí JaumePuig, president d’Òmnium Bages,en la presentació de la jornada deldijous que ve, festivitat de la Llum.Les evolucions dels intèrprets deGog i Magog tindran lloc a la ter-rassa del Casino, on una estonaabans s’haurà inaugurat l’escultu-ra de bronze que representa Amat-Piniella assegut prenent un cafè imirant cap al passeig de Pere III.L’ubicació de l’estàtua respon a lavoluntat d’Òmnium de recordar lanovel·la El casino dels senyors,amb la qual Amat-Pinella retratales classes benestants de la Man-resa franquista.

El regidor de Cultura, Joan Cal-met, va apuntar ahir que encara noestà confirmat el nom del repre-sentant de la Generalitat de Cata-lunya que acudirà a l’acte, tot i que

s’espera que sigui el conseller deCultura, Ferran Mascarell. A les 8del vespre, la festa continuarà a lasala petita del teatre Kursaal ambla gala de lliurament del premi li-terari que porta el nom d’Amat-Pi-niella, i al qual, en la tretzena edi-ció, aspiren Rafel Nadal (Quanérem feliços), Valentí Puig (Barce-lona cau) i Lluís Llach (Memòriad’uns ulls pintats). La sessió esclourà amb un concert del BrossaQuartet, que en aquesta ocasióadaptarà el seu espectacle Músi-ques de l’Holocaust a diversos tex-tos de l’obra d’Amat-Piniella.

La primera sèrie d’activitats tin-drà els plats forts a final d’abril,amb una exposició al Casino queobrirà portes del 26 d’abril al 24 dejuny i inclourà materials inèdits so-bre el protagonista de l’efemèride.Un dia abans s’estrenarà al Kursaall’obra KL Reich: Home vs Camp,que dirigeix Ivan Padilla i inter-preten Àlex Guix, Dani Ledesma,Magda Puig i el mateix Padilla.

Novetats editorialsUna de les preocupacions de la co-missió organitzadora de l’AnyAmat-Piniella, que coordina Josep

Alert, és la difusió del corpus lite-rari de l’autor manresà. Per aquestmotiu, el Gremi de Llibreters deCatalunya i l’editorial Ensiola, pro-pietària de bona part dels drets del’obra de l’escriptor, han signat unconveni per facilitar l’accés de lesnovel·les als punts de venda. Decara a la primavera està prevista lareedició d’El casino dels senyors, acàrrec d’Ensiola i amb un pròleg deLluís Calderer. El segell A contra-vent publicarà un recull d’articlesperiodístics d’Amat-Piniella ambuna introducció del periodista deRegió7 Toni Mata i Riu.

REDACCIÓ | MANRESA

Gog i Magog protagonitzarà el xouinaugural de l’Any Amat-Piniella

El muntatge, gratuït per al públic, es realitzarà a l’entorn del Casino de Manresa dijous vinent

Toni Mata i Riu BARCELONA

els caminsinsondablesde l’amor

SÉ DE UN LUGARDirector i autor: Ivan Morales. Intèr-

prets: Xavier Sáez i Anna Alarcón. LaVillarroel. c. Villarroel, 87. Barcelona.Fins al 13 de març. Els dimarts, a les20.30 h, i els dimecres, a les 22.15 h. Entrades a 18 euros (16 euros on-line).www.lavillarroel.cat

l Simó i la Bere han tallat.Ell es tanca a casa i es-devé un Bartleby de l’a-

mor, tot el dia en pijama i enviantun veí indi a comprar. Ella surt aveure món, tasta més homes i al-guna dona i no s’està quieta ni unmoment. Però ... roda el món i tor-na al Born. A la noia no li agradagens que la seva antiga parellaopti per l’estatisme més nafrant iqüestiona la seva opció amb ago-sarament i tendresa. A partir d’a-quí, Sé de un lugar renova set-mana a setmana l’admiració quedes de fa més d’un any despertaallà on passa i que l’ha dut, des del’aparició en societat a La Calde-ra, per La Seca-Espai Brossa, elhall del Romea i diverses pobla-cions tant de Catalunya com del’estat. Ara, instal·lada a La Vi-llarroel dos dies a la setmana,aquesta comèdia romàntica tor-na a demostrar per què és un ja unreferent del teatre de petit format.

Sé de un lugar posa sobre lataula dues qüestions –i aquí se-gurament radica bona part del seuèxit, juntament amb l’enginy deltext i la interpretació actoral–que toquen el moll de l’os de l’a-mor. D’una banda, la necessitat desortir a jugar i prendre riscos: l’è-xit no truca a la porta, cal cercar-lo, incansablement, si cal. De l’al-tra, la possibilitat de refer ponts uncop sembla que s’han trencat persempre. La negativitat de Simó il’entusiasme de la Bere es perce-ben com dos camins predesti-nats a no retrobar-se mai, però hiha un fil invisible que els uneix i,per molt que s’estiri i els extremss’allunyin, els manté connectats.

Símbol de la universalitat deltema és la ubicació del públic(hi ha seients al mateix escenari)i dels actors, que incorporen laplatea als seus moviments. Uns ialtres conxorxats per fer emergirde l’interior dels personatges lanecessitat de no negar-se a l’evi-dència. L’amor demana constàn-cia.

E

TEATRE CRÍTICA

El muntatge de Gog i Magogse celebrarà després de lapresentació del conjuntescultòric de Ramon Oms

La coral Eswèrtia i el grupd’actors dels Carlinsparticiparan en el muntatgede la companyia bagenca

Els plats forts de la primaveraseran l’exposició que es faràal Casino i l’obra de teatre quedirigeix Ivan Padilla

La xifra que els pressupostos municipals destinen a la celebració del’Any Amat-Piniella puja a 11.000 euros, però ahir el regidor de Cul-

tura de l’Ajuntament de Manresa, Joan Calmet, va voler aportar algunsmatisos a aquesta quantitat, clarament minsa per l’envergadura del pro-jecte. «Per muntar les activitats d’aquesta celebració hem anat a buscarsinergies i col·laboracions», va apuntar Calmet, que va citar la Diputacióde Barcelona, el Memorial Democràtic, la Institució de les Lletres Catala-nes, el Museu d’Història de Catalunya, l’Amical de Mauthausen, l’Ajunta-ment de Barcelona i el Gremi de Llibreters de Catalunya, entre altres. Percontextualitzar la necessitat d’aguditzar l’enginy per trobar fons, Alert vaapuntar que l’Any Espriu té una dotació d’un milió d’euros.

4

L’aclariment del regidor Calmet

Ramon Oms, Josep Alert, Joan Calmet i Jaume Puig, d’esquerra a dreta, ahir al matí al Casino

SALVADOR REDÓ

11

La premsa n’ha dit...DiariDijous, 7 de junyde 2012 11|REUS

ASSOCIACIONISME

MasAbellócelebraaquest capdesetmanales festesveïnals■MasAbellócelebraaquestcapde setmana les seves festes debarri amb activitats dirigidesa tots els públics. Demà hi haprevist l’inicidelcampionatdefutbol sala. El dissabte tindràlloc un cercavila amb el Dracde Reus i un sopar de germa-nor.Eldiumengelesfestess’aco-miadaran amb una actuaciód’havaneres,entrealtresactes.

EDUCACIÓ

Xerradaperpotenciareldesenvolupamentinfantil■ La mestra i psicopedagogaLauraPlaserà l’encarregadadedirigir la xerrada ‘Noves einesperpotenciarelsprocessosdedesenvolupamentinfantil’,quetindrà lloc el proper dimarts,dia12dejuny,al’establimentLaCaseta de l’Arbre. Els interes-sats en assistir-hi s’han d’ins-criure prèviament perquè lesplaces són limitades.

MÚSICA

InauguraciódelShowroomPrimaveraalCentred’AmicsdeReus■El ShowroomPrimavera obre avui les seves portes al Centred’AmicsdeReus.La inauguracióde l’acteaniràacàrrecde laCo-ral delsAmics deReus, queoferirà un concert a les 20.30hores.Les actuacionsmusicals continuarandemà, a les sis de la tarda,amblamúsicad’Uno,quepresentaunamescladereggae i soulambelementsdeblues ihiphop,mentrequea lessetde latardaactuaràelgrupAbraxas.ElShowroomPrimaveras’acomiadaràeldissab-te ambuna sessió de rumbes a càrrec deDJ Isma.

ART

Exposició ‘10anysd’ArtCatalunya’a laGaleriaAntoniPinyol■ La Galeria Antoni Pinyol de Reus organitza una exposiciód’obres dels artistes que presenta l’Associació Art Catalunya.Lainauguracióésavuia les20hores.Aquestaassociaciófa10anysqueuneixungrupdeprofessionals del sector interessats endi-namitzar la creativitat i difondre l’art contemporani a Catalu-nya.Durant l’actehiactuaràelduetacústicdeveu iguitarra for-mat per Xavier Rivadulla i SusagnaGalcerà.

COMERÇ ■ LA CAMPANYA ES FARÀ DES DEL JULIOL FINS AL 12 DE SETEMBRE

Elscomerçosde la ‘ReusShoppingDay’obriranelsdimecresalmigdia■LaUnió de Botiguers de Reusengegaràaquest estiuunacam-panya comercial que porta pernomReus ShoppingDay. Tenintencompte lesbonesprevisionsd’increment de turistes russosalaCostaDauradadurantaques-ta temporada estiuenca, els co-merciants de la capital del BaixCamphancregutoportúqueésel moment per iniciar aquestacampanya.La iniciativa comer-cialpreténmillorar l’atractiude

l’experiènciadecompraraReusi, al mateix temps, l’adaptaciódel seu comerç als hàbits de lamajoria de turistes que passenlessevesvacancesalaCostaDau-rada.

Per aquest motiu, la campa-nyaproposaelsdimecresd’aquestestiucomadiaespecialdecom-presa la ciutat, quanels establi-mentsparticipantsestaranobertsalmigdia i oferiran una atencióespecial als seus compradors,

com a regals, promocions, de-gustacions, etc.

ElPatronatMunicipaldeTu-risme i Comerç de la ciutat co-ordinalacampanyaamblacol·la-boració de laUnió deBotiguersde Reus i altres entitats comer-cialsde lacapitaldelBaixCamp.Finsalmoments’haninscritmésd’un centenar de comerços queno tancaran almigdia els dime-cresdelsmesosde juliol, agost ifins al dia 12 de setembre.

S. F.

L’obraSédeun lugar, escrita idi-rigidaper IvánMorales, s’estre-naavuialCentred’ArtCalMassódeReus. La representació, pro-duïda per Producciones Prisa-mata amb la col·laboració delCentred’ArtsEscèniquesdeReusi de l’InstitutMunicipal deMu-seusde laciutat,esrepresentaràenduesfuncionselmateixdia, laprimera a les 20 hores i la sego-na a les 22 hores.

Sé de un lugar és una tragi-comèdia sobre l’amor desprésde l’amor, sobre lanecessitatdetrobarunaàncoraenunmónto-

talment líquid, i sobre la músi-ca com a vincle entre les perso-nes.Elmuntatge,segonselspro-ductorsdelarepresentació,pre-tén tornar als elements bàsicsdel teatre: l’actoroactriu,el textielpúblic.Elsintèrpretsdel’obrasónAnnaAlarcón i Xavi Sàez.

Segonsexplica l’equipdepro-ducciódeSédeun lugar, la repre-sentació«nodeixadeserunabo-geria entre amics, unaaventurafetaperamoral teatre,desde lesganesd’oferir icompartir lanos-tramiradamés enllà de les con-vencions formals en què sovintens trobem; una festa on volemregalaralpúblicallòquemésensapassiona:unaobradeteatreso-bre l’amor i la vida».

Aquesta tragicomèdia sobrel’amor i la vida s’acostuma a re-presentar en un espai no con-vencional per aquesta raó i, enelcasdelacapitaldelBaixCamp,s’ha decidit portar l’escenifica-ció de l’obra alCentre d’ArtCal

Massó. D’aquesta manera, elsactors ielpúblicconviuranenelmateixespai, sense la separacióde l’escenari, buscant una rela-ció íntima entre ells. El públicpodrà gaudir d’una beguda i unaperitiumentrel’escenaesdesen-

volupaal seucostat, recuperantd’aquesta manera el plaer delscafès-teatre.Lesentradesespo-denadquirir prèviamentalMu-seud’Art iHistòriadeReus iunahoraabansdel’espectaclealma-teixCentre d’Art CalMassó.■ ■ ■

sfornos@diaridetarragona.com

TEATRE ■ L’ESPECTACLE S’ESTRENA AVUI AMB DUES SESSIONS, A LES 20 I LES 22 HORES

L’obra‘Sédeunlugar’uneixactorsipúblicalCentred’ArtCalMassó

Imatgede l’obraqueproposaunarelacióentreelpúblic i elsactors. FOTO:WWW.SEDEUNLUGAR.COM

Larepresentació,escrita i dirigidapeltambéactor IvánMorales, ésunatragicomèdia sobrel’amor i la vida

Els intèrpretsAnnaAlarcón iXavi Sàezconviuranenunmateix escenariambels espectadors

LABORALTaller sobre ‘Canals i recursospera la recercade feina’AVUI, 7 de juny10.00 h.MasCarandell. L’objectiu és dotar les persones de recur-sos permillorar el seu procés de recerca de feina.

FESTIVITATDECORPUSBalladadelsGegants ide laMulassaa laplaçadelMercadalAVUI, 7 de juny10.30 h.Plaça delMercadal.Ballades de laMulassa i els Gegantsper a tots els infants de les escolesmentremengen la típica coca ambcireres. A partir de les 19 hores, laMulassa i els Gegants tornaran a ba-llar a la plaça i es farà una degustacióde coca amb cireres per a tothom.

LITERATURAPresentaciódel llibred’IsabelOlesti ‘Lapell de l’aigua’AVUI, 7 de juny19.30 h.Centre de Lectura.Dins el cicle Veus Literàries, presen-tació, a càrrec de RosaCabré, del llibre d’IsabelOlesti La pell del’aigua, guanyadora del premi de novel·la Ciutat deMallorca 2011.L’escriptora reusenca descriu «un conflicte psicològic en una at-mosfera asfixiant i claustrofòbica que, des del primermoment,capta l’atenció del lector en un context que recrea vivament la Bar-celona dels anys vuitanta».

Enviï les sevespropostes a:agenda@diaridetarragona.comPren nota

12

LLL

espectacles 7 D’OCTUBRE DEL 2012 57DIUMENGE

tic en tots vosaltres, que em vau cre-ar. Vaig néixer així», va afirmar. Des de fa un temps, els artistes agraeixen explícitament als fans la compra de l’entrada. Així ho va fer Lady Gaga, potser informada de les dificultats econòmiques en aquest racó d’Europa. «Gràcies a tots per haver comprat l’entrada. Sé que tottom a Espanya treballa fort per guanyar-se la vida», va dir. El guió del nou disc va seguir amb can-çons com Judas i Fashion of his love, i canvis constants de coreografia: ba-llarines amb roba interior de cuir, núvies vestides de blanc que es des-

plaçaven sobre les passarel·les com si flotessin... Una inquietant imat-ge de l’estrella en forma d’hologra-ma, i els músics, inclòs un guitarris-ta amb rampells heavy, situats cada un en un merlet o una torrassa de la fortalesa.

SAMARRETA DE SEGURETAT / A Heavy me-tal love va entrar en escena una mo-to com la de la portada del disc, i a Bad kids, Lady Gaga es va vestir de blaugrana i va afegir una declara-ció d’ànims de cara al Barça-Madrid. «Res pot anar malament perquè duc posada aquesta samarreta». Després de la balada Hair, tanda de rock èpic i gòtic amb You & I i Electric chapel, un Americano amb accents llatins i un trio d’asos: Pokerface, Alejandro i Papa-razzi, entre picades d’ullet a l’imagi-nari gai i noves escenes de pel·lícula sinistra. A prop de les dues hores, el xou es tancava amb The edge of glory i Marry the night, i el Sant Jordi deixava enrere un dels muntatges més apara-tosos que ha acollit en les seves dues dècades d’història. H

El gran muntatge de la novaiorquesa va omplir el recinte, cosa que no van aconseguir Leonard Cohen ni Miguel Bosé

J La idea del castell medieval com a decorat és un recurs del rock dur des de temps remots: de Rainbow a Dio i Ozzy Osbourne van recórrer a aquest imaginari èpic en el passat.

J El muntatge i les coreografies es van situar en l’estela de gires de Madonna (el llit de Just dance va ser una clara complicitat). També van prendre nota del Glass spider tour de David Bowie (1987) i la seva desfilada ballarins-actors. I l’inici del xou va evocar poderosament el començament de Performance, de Pet Shop Boys (1989).

DE MADONNA AL ‘METAL’ I BOWIE

LES INFLUÈNCIES Antònia Font estrena a EL PERIÓDICO dos dels seus nous temes

EL PERIÓDICOBARCELONA

El grup Antònia Font estrena avui i demà en exclusiva a EL PERIÓDI-CO DE CATALUNYA dues de les seves noves cançons, Jugam a ciclops i Ca-mins de plàstic. La banda mallorqui-na segueix navegant a contracor-rent i aquest dimarts publicarà l’ar-riscat disc Vostè és aquí, un àlbum de ni més ni menys 40 temes, que edi-ta tan sols un any i mig després de l’aclamat Lamparetes. La banda de Joan Miquel Oliver està en plena ebullició i amb aquest llançament torna a demostrar que hi ha vida més enllà del pop impe-rant. Les seves peces duren una mit-jana d’un minut i mig, esquiven les tornades i estan plenes d’evocacions intel·ligents i poètiques, així com d’acurats detalls d’instrumentació. Presentat al Mercat de Música Viva de Vic, és un àlbum autoeditat a tra-vés de Robot Innocent Companyia Discogràfica que s’escoltarà, dins de la seva gira, el prò-xim dia 26 a l’Audi-tori de Girona i el 8 de desembre al Mer-cat de les Flors de Barcelona. H

LLANÇAMENT

Vegeu els vídeos de dues noves cançons d’Antònia Font amb el mòbil o a e-periodico.cat

Simó ha trobat una nova casa on plorar la seva pena i ha okupat el vestíbul del Romea. A penes surt al carrer i allà anirà a veure’l a par-tir d’aquest dimarts Béré, la se-va exnòvia, amb qui ha tancat, o no, una dolorosa història d’amor. Simó i Béré són els protagonistes de Sé de un lugar, una obra genera-cional d’aire indie escrita i dirigi-da per Iván Morales que no només va ser la revelació de la temporada teatral passada. També és una ale-nada d’aire tonificant entre tants núvols negres sobre el teatre, una «petita joia» segons Julio Manrique (director del Romea), i «la història d’un miracle» segons el seu autor i director. Miracle perquè es va poder assa-jar gratis a La Caldera, el centre es-cènic de Gràcia. Miracle perquè va tenir un cost de producció de 40 euros. Miracle perquè l’espectacle es va representar a La Caldera du-rant 10 dies el febrer del 2011 com a resultat de la complicitat inquie-ta d’un actor que agafava la batu-ta i la ploma i els seus amics, entre ells els intèrprets Anna Alarcón i Xavi Sáez. Miracle perquè va pas-sar, el febrer passat, a un espai no teatral (el destinat al bar) de La Se-ca-Espai Brossa i el boca-orella va créixer gràcies a l’elogi unànime.

AMOR DESPRÉS DE L’AMOR / Però els miracles no són gratuïts ni casu-als. Sé de un lugar, el títol d’una can-

JOSÉ CARLOS SORRIBESBARCELONA

Un okupa al Romea‘Sé de un lugar’, revelació de la temporada passada, torna a la cartellera per representar-se al vestíbul de l’històric teatre

Aquesta intimitat arriba a més amb dos intèrprets entregats al mà-xim en una obra ja vista a Castelló i Osca, on es va estrenar la versió en espanyol. I que té en la seva agen-da, després de desokupar el Romea l’11-N, places com Sevilla i Grana-da. El miracle continua. H

çó d’un grup capital del rock anda-lús com Triana que escoltava Mora-les a casa seva de petit, intenta respondre amb un brillant text a una pregunta rotunda: ¿És possible l’amor després de l’amor? Resposta que persegueixen Simó i Béré, dos joves de 30 anys que es necessiten però que saben que ja no volen ni po-den estar junts. Morales i els seus socis atrapen l’espectador, busquen la seva com-plicitat, fent saltar pels aires les con-

vencions teatrals. Sé de un lugar «del defecte en fa virtut», diu Morales, i no es representa a la italiana, sobre un escenari, sinó ficant el públic a l’ull de l’huracà. Així era a La Seca i també al Romea, on l’obra ocupa-rà el vestíbul, convertit en la sala de Simó, per on es mou amb la seva ex-nòvia entre els espectadors (uns 60) distribuïts en cadires per l’espai. Allò de la quarta paret no existeix en un muntatge que gairebé exigeix la implicació dels assistents. «Sem-pre m’ha agradat el teatre com una experiència, sense la protecció de la platea. Busquem involucrar el pú-blic i crear intimitat; una cosa fasci-nant en el teatre», diu el director.

PETITA JOIA TEATRAL D’ÚLTIMA GENERACIÓ

Anna Alarcón i Xavi Sáez són la parella d’una gran obra generacional d’Iván Morales

33 Xavi Sáez (Simó), divendres passat, assegut al vestíbul del Romea.

FERRRAN SENDRA

13

| Comarques Gironines | Cultura i Espectacles | 19EL PUNT AVUIDIJOUS, 28 DE FEBRER DEL 2013

1194

01-1

0702

07w

Iván Morales (1979) és ac-tor, guionista –actual-ment escriu el nou filmd’animació del tàndemTrueba-Mariscal– i autor idirector teatral amb unaobra debutant que s’haconvertit en tot un feno-men als escenaris de Bar-celona i mereixedora delpremi Butaca 2012 com amillor obra de petit for-mat. Ara, poc més d’un anydesprés d’haver-la repre-sentat per primer cop engira a la seu d’aquest diari(a la Farinera Teixidordins del festival Fora deTemporada), ofereix duesfuncions de Sé de un lugaraquest dissabte al Teatrede Salt (18 i 21 h).

A la pregunta de coms’ho ha fet per assolir unèxit tan llampant, el jovedramaturg exposa ambeloqüència que sempres’ha plantejat què voldriaveure o li agradaria que liexpliquessin en cas que fosun espectador més. Per ai-xò, en el seu cas, escriu co-ses que el toquen molt i deprop. “Prou pesat és es-criure”, confessa, “doncsmillor que sigui quelcomque valgui la pena”, riu Mo-rales. Així, tot defugint tò-pics del gènere a l’horad’abordar el clàssic relat de

conflicte de parella, ell hapreferit apostar per allòque pocs tracten: el temade l’exparella i el desamo-rament (excel·lents en elsseus papers, Anna Alarcóni Xavier Sáez).

Els crítics citen el teatreporteño de Buenos Airescom a principal influènciaen aquesta obra debutant(per la naturalitat i la pro-ximitat amb el públic), pe-rò a Iván Morales no li fares explicar quins són elsseus referents, entre elsquals hi ha el cinema deCassavetes i, sobretot,Éric Rohmer (El trío en Mibemol) a l’hora d’escriure

els diàlegs i aprofundir enla psicologia dels personat-ges. Com en el cas del di-rector i dramaturg francès“els meus personatges esbanyen i lluiten contra lesseves pròpies contradic-cions”, afirma, i aclareixque, com el mestre, “senseintentar alliçonar ningú”.En aquest punt, remarcaque la possible clau perconnectar amb èxit amb elpúblic ha estat que l’obrano fa més que “parlar detu, jo i els altres, amb totsels problemes aparent-ment domèstics i quoti-dians” amb els quals un espot reflectir. La tesi de

l’obra? “És possible esti-mar després de l’amor?”,es pregunta.

Un altre dels aspectesmés comentats de l’obra ésl’escenografia, mutant illiure a cada representa-ció. “El públic l’integrem al’obra, per això a vegadeshem arribat a fer l’obrad’esquena a la platea”, ex-plica.

Comparant el teatreamb la música en directe,explica que a cada funcióparteixen de zero i ho do-nen tot. També dissabte,en què director i reparti-ment oferiran un col·loquiamb el públic. ■

Iván Morales: “A vegadeshem arribat a fer l’obrad’esquena a la platea”a El director de ‘Sé de un lugar’ torna per oferir dissabte al Teatre de Salt duesfuncions de l’obra, un fenomen als escenaris barcelonins i premi Butaca 2012

TEATRE

Jordi Camps i LinnellGIRONA

Iván Morales, a la Farinera Teixidor, on fa un any va representar l’obra ■ MANEL LLADÓ

El poeta i narrador emporda-nès Josepmiquel Servià vapresentar la tercera ediciódel llibre Pluja de sang. 7 nar-racions dels 70, ahir a la Lli-breria 22 de Girona. Ho va feramb una mena de còctel lite-rari tot repassant la sevaobra narrativa i poeticolírica.Avui, a la mateixa llibreria,Blanca Busquets presenta Lacasa del silenci. ■ M. LLADÓ

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Servià ofereixun còctelliterari a La 22

LITERATURA

14

| Cultura i Espectacles | 47

EL PUNT AVUIDIMECRES, 30 DE NOVEMBRE DEL 2011

L’Agrupació d’Arquitectes

per a la Defensa i la Inter-

venció en el Patrimoni Ar-

quitectònic del Col·legi

d’Arquitectes de Catalu-

nya (AADIPA), va presen-

tar dissabte, a Girona, el

Grup d’Estudi i Protecció

de la Tradició Arquitectò-

nica a les comarques giro-

nines, projecte Greta. Jo-

sep Fortià i Carme Bosch,

arquitectes, van presen-

tar aquest projecte i la se-

va finalitat: “L’anàlisi de

l’estat del tractament del

patrimoni en els planeja-

ments urbanístics muni-

cipals i conèixer l’estat de

la rehabilitació a les co-

marques gironines.” Per

assolir aquestes fites es

planteja la selecció de mu-

nicipis que faran la funció

de mostres, estudiant la

incidència dels seus plane-

jaments en el patrimoni;

la creació d’una base de

dades d’empreses i indus-

trials dedicats a la rehabi-

litació –aquesta informa-

ció es posarà a l’abast de

tothom mitjançant un lloc

web– i la recopilació de la

normativa vigent local,

autonòmica i estatal en

matèria d’intervencions

en el patrimoni arquitec-

tònic. ■

Patrimoni iplanejamentsRedaccióGIRONA

No crec que hi hagi ningú

que no estigui d’acord que

la Farinera Teixidor, la seu

actual d’El Punt Avui, és

un espai singular. No no-

més perquè és una joia del

noucentisme, sinó també

per l’activitat que s’hi des-

envolupa. Doncs bé, diven-

dres (19 h) afegirà una pe-

culiaritat més a la seva his-

tòria, en convertir-se la

planta baixa de la zona no-

ble en un escenari en què

s’hi representarà, en el

marc del festival Fora de

Temporada –l’Off de Tem-

porada Alta, en el cicle Es-

pais Singulars– la peça

teatral Sé de un lugar, de

la companyia Prisamata

–en residència a La Calde-

ra de Barcelona– escrita i

dirigida per Ivan Morales, i

interpretada per Anna

Alarcón, una de les actrius

joves més interessants del

teatre català, que s’ha po-

gut veure en produccions

de Pau Miró o Jordi Prat, i

el polifacètic actor Xavi

Sáez, amb una trajectòria

artística força heterodoxa

en què destaca la nomina-

ció a millor intèrpret dels

premis Max per la seva

tasca a l’espectacle J’arri-

ve, de Marta Carrasco.

Sé de un lugar, “una

tragicomèdia sobre l’amor

després de l’amor”, segons

la companyia, està prota-

gonitzat per la Bérénice i

el Simó, una parella que

han trencat la seva relació

i ho afronten de manera

ben diferent. En Simó es

reclou, no surt de casa i,

per evitar haver de fer-ho,

contracta un veí indi, en

Shahrukh, que li fa les co-

mandes. La Béré, en can-

vi, sembla que redesco-

breix la vida, viatja i expe-

rimenta amb amants

d’ambdós sexes. La peça

es basa en les visites que la

noia, amoïnada per l’aïlla-

ment progressiu del Simó,

fa a la seva exparella. Ell

s’està mesos tancat i la

qüestió no sembla que mi-

llori. Tot i la diferència en

la manera d’encaixar la si-

tuació, tot i trobar-se en

una situació vital en què

estan a les antípodes l’un

de l’altre, els protagonis-

tes de l’obra intenten su-

perar el fracàs de la seva

història d’amor per man-

tenir una relació en què no

es trenquin els vincles més

íntims, deixar d’estimar.

Aquesta és una pretensió

que està per veure si acon-

seguiran culminar i el con-

flicte intern que vertebra

el text de Morales. Segons

explica la companyia,

l’obra parla “sobre la ne-

cessitat de trobar una àn-

cora en un món totalment

líquid, i sobre la música

com a vincle entre les per-

sones”.La particularitat de la

peça que presenta Ivan

Morales, actor de teatre,

cinema i televisió, i guio-

nista, que debuta en l’au-

toria i la direcció teatral

amb Sé de un lugar, és que

el públic està escampat

per l’espai com si estigués

a la sala d’estar del pis que

la Béré i el Simó havien

compartit, ocupant també

l’escenari, convivint amb

els protagonistes, tren-

cant la distància que mar-

ca la convenció i mirant de

buscar també una relació

íntima entre ells. La pre-

tensió de l’espectacle és

“tornar als elements bà-

sics del teatre: l’actor, el

text i el públic”. La propos-

ta és de petit format, les

entrades costen (només)

6 euros i la capacitat de

l’espai, és clar, limitada.

Tercera vetllada

El Fora de Temporada viu-

rà demà al seva tercera

vetllada, la penúltima, als

Jardins de La Mercè amb

tres noves propostes. El

concert teatralitzat Acús-

tic Broadway (23.30 h),

de la companyia homòni-

ma, apadrinada per La Cu-

bana; la micropeça de tea-

tre de text i improvisació

Esperando algo, de Labo-

ratorio SMR (0 h) i el caba-

ret Con Cierto Teatro (0.

30h), de la companyia gi-

ronina homònima, forma-

da per Andrea Zayas (veu)

i Javier Gras (guitarra i

veu). L’entrada, lliure. La

primera proposta de la nit

tindrà una durada aproxi-

mada de 20 minuts, i les al-

tres dues propostes, de 10

minuts. ■

La companyia Prismata presenta a la seu

d’El Punt Avui la peça ‘Sé de un lugar’ en

el marc del Fora de Temporada

Dani Chicano

GIRONA

Un lloccom laFarinera

Ivan Morales, Anna Alarcón i Xavi Sáez, autor i intèrprets de ‘Sé de un lugar’ ■ PRISAMATA

El Museu de l’Empordà, la

Nau Côclea de Camallera i el

col·lectiu Singcat han orga-

nitzat per divendres (19 h), a

l’auditori del museu, la pro-

jecció del film Here (2009)

–a la imatge, un fotograma–,

del cineasta Ho Tzu Nyen

(Singapur). El film segueix el

viatge de He Zhiyuan, un ho-

me que lluita per donar sentit

a la seva realitat. ■

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

El Museu del’Empordàprojecta ‘Here’

FIGUERES

espectaclesDIJOUS

56

12 DE GENER DEL 2012

Figueres munta un gran festival internacional de circ

J. C. S.BARCELONA

«Segurament hem triat el pit-jor dels anys possibles però era el moment». Santi Vila, alcalde de Figueres, va presentar ahir el primer Festival Internacional de Circ Castell de Figueres, que se ce-lebrarà de l’1 al 4 de març a la ca-pital de l’Alt Empordà. En aquest cap de setmana, 52 artistes de 13 països participaran en un festi-val que tindrà caràcter competi-tiu amb uns jurats d’experts in-ternacionals que concediran di-verses distincions. Aquesta és la gran novetat d’un certamen, únic a Espanya, que segueix el model de 12 fes-tivals més de tot el món, amb el de Montecarlo (creat el 1974) com a gran referent. Un expert circense com Genís Matabosch ha trobat a la seva ciutat la con-tinuïtat que no va tenir amb un projecte similar que va desen-volupar els tres últims anys a Albacete. L’excel·lència artística

és la marca d’un festival amb una norma estricta: els números que es presentaran no s’han vist a Eu-ropa. D’aquesta manera la selec-ció compta amb artistes, tots in-ternacionals, de procedències tan exòtiques com Mongòlia, el Vietnam o el Salvador. «El més pròxim és de Kíev», va concretar Matabosch, que ha comptat amb un equip d’observadors estran-gers per confeccionar el progra-ma.

PRESSUPOST DE 250.000 EUROS / A les 32 hectàrees del castell es munta-rà el recinte del festival amb una gran carpa per a les set representa-cions amb números còmics, con-torsió, trapezi, corda fluixa, fu-nambulisme, malabars o perxa. El festival neix amb un pressu-post de 250.000 euros, dels quals es volen cobrir 140.000 amb un club de mecenatge. Figueres n’hi posa 25.000, i la Diputació de Girona i el Patronat de Turis-me Costa Brava, 20.000 cada un. La resta s’espera cobrir amb les 10.000 entrades a la venda. «Ara no ha sigut possible, però crec que en un futur la Conselleria de Cul-tura recolzarà el festival», va sub- ratllar l’alcalde de Figueres. H

INICIATIVA AMBICIOSA

El certamen, de caràcter competitiu, reunirà de l’1 al 4 de març 52 artistes amb números inèdits

Un ministre de vodevil3‘Políticament incorrecte’ torna pel 15è aniversari de la seva estrenaJOSÉ CARLOS SORRIBESBARCELONA

Per descomptat. D’aquesta manera tan contundent i agosarada al mateix temps va respondre Paco Mir, col-laborador llavors d’El Jueves, a la pre-gunta de José Luis Martín de si s’atre-viria a dirigir un vodevil de Ray Co-oney. Ni ell mateix podia sospitar que el seu debut en la direcció amb Políticament incorrecte significaria un èxit en el teatre barceloní. Va estar dues temporades al Condal, amb

Joan Piqué i Esperanza Aguirre (lla-vors ministres) entre els seus espec-tadors, i va penjar moltes nits el so-miat avís de No hi ha localitats. «Fins i tot ens vam fer fotos amb aquell car-tell», recorda Paco Mir. Va ser el bap-tisme inesborrable de la producto-ra Vania. Han passat 15 anys i quina ma-nera millor de recordar-ho que tor-nar al Condal amb Mir –«el direc-tor d’abans i d’ara», subratlla Mercè Puy, sòcia de la productora– i un nou repartiment. No del tot perquè Pep

Ferrer repeteix amb un ascens. Avui ja és ministre. Llavors era el secretari que ha d’arreglar el desgavell provo-cat per la trobada furtiva, una nit en un hotel, entre un ministre i una di-putada de l’oposició. Tot es compli-ca quan descobreixen un cos atrapat en una finestra i l’aparició inespera-da del marit i d’altres personatges.

MÉS AGILITAT / Mir ha pentinat una mi-ca el text per donar-li més agilitat, amb algunes al·lusions a l’actualitat. El ministre és del PP, i la diputada,

del PSC. Tampoc hi falten la prima de risc, els mercats i una possible in-tervenció d’Espanya si es descobreix aquest embolic que pugui afectar els plans governamentals. Els artífexs de la reposició ho fan emparats en la fórmula imbatible de Políticament incorrecte. Aquest vode-vil respon al cànon del gènere: esce-nes hilarants i portes que no deixen d’obrir-se i tancar-se. «No hi ha ni un segon de calma. És dur mentalment i físicament», diu Ferrer. Ningú mi-llor que ell per asseverar-ho. H

rePOSICIó AL CONDAL D’uN ÈXIT TeATrAL

33 Noelia Pérez (la diputada opositora), Lluís Villanueva (el secretari), Pere Ventura (el cadàver) i Pep Ferrer (el ministre), a ‘Políticament incorrecte’.

FERRAN SENDRA

Funció a la sala de casa3‘Sé de un lugar’, d’Iván Morales, narra una crisi de parellaMARTA CERVERA BARCELONA

L’actor Iván Morales, guionista del film El truco del manco, entre altres, presenta com a autor i director Sé de un lugar en un nou espai de La Se-ca-Espai Brossa, la Sala Vermella. Es tracta del lloc on en el futur s’ubica-rà el cafè del teatre, una zona diàfa-na situada al primer pis de l’edifici on la gent se sentirà com si fos a la sala de la casa del protagonista. «No hi ha la protecció de la platea. El pú-blic està directament involucrat en el que passa al seu voltant», expli-ca Morales conscient que aquesta

és part de la gràcia de l’obra que es representarà de dimecres a diven-dres. Hi ha 50 seients. «La gent viu-rà molt de prop tot el que passa», afegeix. Sé de un lugar narra en to agredolç la situació de Béré (Anna Alarcón) i Simó (Xavi Sáez), una parella que intenta tirar endavant després de trencar la seva relació. Mentre ella es dedica a viatjar pel món per des-cobrir noves experiències, ell op-ta per tancar-se a casa. Preocupada per la seva situació, Béré intentarà amb les seves visites animar el seu ex. «Quan vam ensenyar el primer

esbós de l’obra a La Caldera hi va haver gent que va venir plorant do-nant-nos les gràcies. S’havien iden-tificat amb els personatges. Tots te-nim relacions amb exparelles, cada vegada més», comenta Morales. El drama de Béré i Simó és que, tot i es-timar-se, saben que no poden estar junts. «Han arribat a la conclusió que a nivell conjugal no funciona-ran. Parlen perquè no poden follar. Si ho fessin, no parlarien». Sé de un lugar també té una mi-ca de retrat generacional. «Mostra gent que veig quan vaig al cine, jo-ves a punt de complir els 30 anys o que ja els tenen», diu l’autor i direc-tor. «Persones que abans es pensa-ven que eren classe mitjana alta i que ara han vist que no, que estan frustrats en l’aspecte laboral i tam-bé decebuts amb les seves relacions perquè no acaben de funcionar». H

eL BrOSSA OFereIX uNA PeTITA GrAN PeÇA AL Seu FuTur BAr

33 Iván Morales.

15

Programació

16

Canals de vendaWeb:www.teatredesalt.net

Nou punt de venda a Girona: Llibreria 22C/Hortes, 22 (Girona)Horari comercial

Venda telefònica:972 40 20 04De dilluns a divendres, de 10 h a 14 h (laborables)

Paquets i avantatges

17

ContactePl. Sant Jaume, 6-8 Salt972402004

www.teatredesalt.net

Facebook: teatredeSaltTwitter: @teatredeSaltInstagram: teatredeSalt

Comunicació i premsa: Albert Olivas 972 40 20 04 / 626 24 89 02 albert@bitoproduccions.com

18