SEAS - Santjust · 2017. 6. 21. · Conferència «El mite del comte Arnau» per Llorenç Soldevila ... repetir, cosa gens difícil, el que ja ens costa més és trobar què fer i

SEASButlletí de la Secció Excursionistade l’Ateneu de Sant Just Desvern

www.santjust.org/seas

Carrer de l’Ateneu, 3 i 5 - 08960 Sant Just DesvernAdherida a la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya (FEEC)

Butlletí de la Secció Excursionistade l’Ateneu de Sant Just Desvern

SEAS

Lac de Mar amb el Montardo a la dreta i el Tossau de Mar a l’esquerra des del Besiberri Nord.Foto de Josep Gil

Carrer de l’Ateneu, 3 i 5 - 08960 Sant Just DesvernAdherida a la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya (FEEC)

Núm. 330Maig/Juny

2017

CALENDARI

COL·LABORACIONS

FLORETOCreu 66. Tel 933723103

CISTELLERIA BALLARTBonavista 82. Tel 933711364

Butlletí de la SEAS

Informació: si no s’especifica el contrari, les conferències tenen lloc els divendres a les 8 del vespre a la SalaPiquet de l’Ateneu, i les excursions tenen la seva sortida des del Parador. Informació sobre les matinals altelèfon 93 371 51 98 (nits).

2

Núm.330 Maig/Juny 2017

IMMACULADA AMATMARCEL·LÍ CAMATSFRANCESC HOMEDES

— 4 de maigAudiovisual «2.304.400 passes. Pol Sud 1911-2011» a les 20 h a la Sala Piquet de l’Ateneu

— 5 al 7 de maigExcursió a la serra de Tramuntana (Illes Ba-lears). Els detalls s’indicaran en el web de laSEAS

— 14 de maigXLII Marxa de Regularitat Fulgenci Baños alMoianès

— 19 de maigConferència «El mite del comte Arnau» perLlorenç Soldevila

— 21 de maigExcursió a la serra de Montgrony (Ripollès)amb sortida a les 7 h

— 21 de maigExcursió matinal de Vallirana a Gelida (BaixLlobregat - Alt Penedès) amb hora de sortidapendent de concretar

— 4 de maigAudiovisual «Tour 2017 del Festival de Cinema deMuntanya de Torelló» a les 20 h a la Sala Piquetde l’Ateneu

— 11 de junyExcursió de cloenda i literària de les matinals ales cales de l’Empordà

— 18 de junyExcursió de cloenda del cicle temàtic al santuaride Puig-l’Agulla (Osona) amb sortida a les 7 h

— 1 i 2 de juliolSortida de Veterans a Sant Joan de l’Erm fent elcim de la Torreta de l’Orri (2.439 m)

— 8 de juliolSopar de Lluna Plena a la Mare de Déu de la Rocade Mont-roig del Camp (Baix Camp). Places limi-tades

— 15 i 16 de juliolTravessa d’Espot a Sant Maurici pel coll i vall deMonestero, fent nit al refugi Josep Maria Blanc del’estany Tort de Peguera


3 MÓN EXCURSIONISTA


SORTIDA D’ESTIU ALBESIBERRI NORD29-30-31 DE JULIOL DE 2016

Josep Gil Durillo

Des d’aquell llunyà juliol de 1996,quan l’Albert, el Francesc, el Pere i elRafel van decidir plegats fer el Midid’Ossau, han passat vint anys i vint-i-una sortides ininterrompudes on hemgaudit, patit i «conquerit» uns quantscims dels Pirineus, des del Balaitous, elmés occidental, fins al pic d’Escobes aAndorra, el més oriental dels fets pelgrup. Entremig hem trepitjat el MontPerdut, l’Aneto, Posets, Vignemale,per anomenar-ne alguns dels més co-neguts, i d’altres. Dit això, tenint encompte que cada any acumulem mésexperiència, i això és bo, és ben certque cada any també tenim més anys,en altres paraules, cada any som mésvells, i quan ens reunim per decidir quèintentarem fer l’any vinent, a part de norepetir, cosa gens difícil, el que ja enscosta més és trobar què fer i que siguiassequible per a tots nosaltres. Per totaixò, quan l’any passat ens vam reunirper decidir quin cim faríem enguany ialgú més agosarat que la resta va in-sinuar de fer el Besiberri Nord, algunsvam pensar que potser ultrapassava lesnostres possibilitats. Només va ser unapensada, però segurament la il•lusió,el repte i potser la inconsciència, varenser determinants per decidir fer l’any2016 el Besiberri Nord.

Divendres, 29 de juliolFinalment, després d’alguna baixa d’úl-

tima hora som 13 i partirem en 3 cot-xes. L’Agustí González, l’Albert Cortèsi el Pep Gil ens trobem al Parador i mar-xem a Sant Esteve Sesrovires, on ensespera el Francesc Castillo, allà canvi-em de vehicle i ja els quatre partim capa Arties. Abans d’arribar, fem una pa-rada de reagrupament a Vilaller, ja queels tres cotxes hem sortit a diferentshores, la qual cosa, mentre esperem,ens permet fer una cerveseta. Ja totsjunts, cap a quarts de 5 de la tarda mar-xem per arribar a Arties on ens esperaun taxi que ens du fins al pont de Riuson iniciem la pujada al refugi dera Res-tanca. Arribem a 3/4 de 7, a temps persopar, que serà a les 7 o’clock. Desprésde sopar, comentem alguns detalls dela caminada de l’endemà i, sorpresa!,no agradable, el Carles Orriols està en-febrat i no es troba gaire bé, li diemque prengui algun analgèsic per bai-xar la febre, però ell s’hi nega, malgrattot a 1/4 d’onze ens fiquem al llit ambl’esperança que el Carles estigui bé almatí quan soni el despertador a 1/4 deset, i que el temps sigui bo com ens diuel pronòstic.

Refugi de La Restanca 2009 m.Fotos de diversos autors.


MÓN EXCURSIONISTA


Dissabte, 30 de juliolEns llevem puntuals. El pronòstic deltemps es presenta bo, de moment el celblau ens acompanya, però sembla queno tindrem tanta sort amb el Carles, quesegueix tenint febre; i tot i que ha deciditprendre un analgèsic, el Pere i ell decidei-xen no partir amb la resta de companys.Després d’esmorzar, preparats per amarxar, es queden al refugi la Roser Igle-sias, el Carles i el Pere Orriols, la resta decomponents: l’Agustí, l’Albert, el Felip, elFrancesc, el Joan Anton, el Josep Lluís, elRafel, la Teresa, el Xavi i jo mateix sortima 1/4 de 8. La mica de fresqueta i el celblau i transparent ens auguren un bondia d’alta muntanya. Passats uns 20-25minuts l’Agustí té un incident, se li tren-quen les soles de les dues botes, ell volseguir i fa un arranjament per sortir delpas, posa cinta americana i lliga les bo-tes, cosa que li permet continuar, peròsom a alta muntanya i hem d’anar benequipats; alguns companys i jo pensemque hauria de desistir de continuar, peròfinalment les ganes poden més que elsenderi i l’Agustí segueix. Són les 8 del

matí i ja veiem l’estanh de Mar i al fonsdominant, immutable, seguint-nos delluny, la colossal piràmide del BesiberriNord. Voregem l’estany per la riba dreta,esquerra segons el sentit de marxa. Pas-sem i contemplem l’Illa de Mar, converti-da en península per uns dies, perquè elnivell de l’estany és tan baix —de 8 a 10metres per sota del nivell habitual— quela que normalment és una illa avui és unapenínsula. Això no és per causa de la se-quera, com alguns així ho havíem pensat,sinó per la gran demanda d’aigua durantel mes de juliol de l’àrea metropolitanade Barcelona i les indústries dels polí-gons industrials propers. Això sí, el pro-per mes d’agost, quan la demanda baixamolt a causa de les vacances, el tornen aomplir i el restableixen a la normalitat.

Amb tot, ja som a la cua de l’estany i unpal indicador ens assenyala a l’esquerraBesiberri Nord i a la dreta els estanhs deRius i el refugi de Conangles. El sol jaescalfa de valent i es fa notar. Arribem al’estanh Gelat i sense aturar-nos seguimpujant i ens trobem la tartera sota la

Estany Gelat, al centre elBesiberri Nord.


MÓN EXCURSIONISTA


bretxa Peyta, tot i que encara no la ve-iem. Uns minuts més de feixuga ascensiói pels vols de 2/4 de 10 ja veiem la bret-xa; travessem un parell de pales de neu iens situem a la base de la canal final dela bretxa Peyta on anem arribant entreles 9.50 i les 10.15 hores. Quan ens reu-nim aprofitem per col•locar-nos l’arnès iel casc per fer la pujada final, però enca-ra ens queda un tram de flanqueig ambun petit sifonet pel vessant sud est finsa arribar a la base de la piràmide final, auns 100 metres del cim.

Arribats a aquest punt, deixem motxillesi només amb la càmera ens disposem afer la grimpada final. L’Agustí decideixquedar-se i esperar-nos fins que tornem.El temps és molt bo i les vistes espec-taculars, i alguns tenim un cert pessigo-lleig pel que ens espera a partir d’ara. ElFelip s’encorda i demana companys pera la cordada; ens encordem el Francesci jo, encara que donada la dificultat deprogressió i la poca pràctica, per la mevapart decideixo sortir de la cordada i se-guir la pujada per lliure com la resta decompanys. Realment, quan alces la vista

i mires amunt, impressiona, però les pa-raules i consells del Felip, que és el mésexperimentat, ens animen a seguir i ensfa veure que no és tan difícil com ens potsemblar. La pedra, granit, ens facilita lagrimpada ja que és molt rugosa i ambabundants preses. En aquest moment del’ascens, s’uneix a nosaltres un grup dequatre nois, semblen força experimen-tats i passen davant nostre, veient-lossembla que podrem arribar al cim.

De bon principi ens trobem una xeme-neia d’uns 10 metres que salvem sensedificultats. Tots progressem bé i arribema un pas un tant exposat i aeri; ens hopensem abans de fer-lo i finalment tots elpassem bé, i seguim i seguim pujant, arauna grimpada, ara un caminet amb fites,una altra grimpadeta i així gairebé sen-se adonar-nos-en a un quart d’una totssom al cim del Besiberri Nord, 3.008 me-tres. Han estat 50 minuts molt intensos,personalment viscuts segon a segon,realment amb menys por i risc del queem pensava quan era a la base del tramfinal de l’ascensió. Ens felicitem tots elscompanys, ens fem la foto de grup i fem

Gelera i canal final de labretxa Peyta.

Butlletí de la SEASButlletí de la SEAS


fotos i admirem les magnífiques i espec-taculars vistes que gaudim des de daltdel cim, i que tot i la mica de calitja quehi ha, ens permet veure, fent un gir de360º, des de l’Aneto al massís de la Ma-ladeta i al Vallibierna passant pel tuc deMolières, Mauberme, Mont Valièr, massísde la Pica d’Estats (una mica difuminat) i,més a prop, Montardo, Punta Harlé, Pun-ta Alta de Comalesbienes, Comaloforno iBesiberri Sud, entre molts altres. Desprésde fer les fotos, admirar el panorama imenjar quatre ganyips, decidim iniciar ladavallada.

Són les 12.40 h i comencem el descens.Vist des de dalt, el camí no és ben béigual, però res que no sigui insuperable.

Arribem a un flanqueig molt exposat i de-cidim muntar un ràpel aprofitant que hiha una instal•lació a uns 8-10 metres a lanostra esquerra, això ens farà perdre unamitja hora però guanyem en seguretat. ElFelip munta el ràpel, un rere l’altre anemfent els 23 metres del descens. El Xavi ésl’últim en fer el descens i recull la corda.Seguim, i ja sense cap dificultat, pels volsde les 14 h ens reunim amb l’Agustí, enstraiem el casc i l’arnès i continuem fins ala bretxa Peyta. Arribats a la bretxa i sen-se demora, iniciem el descens, passen de2/4 de tres, el terreny es presenta moltdescompost i inestable i decidim baixaragrupats.

Particularment fins a aquest moment,després de fer cim i d’haver fet el des-cens sense cap complicació, estic moltcontent, gairebé eufòric, i penso que hetocat sostre pel que fa a dificultat tècnicaen un cim d’alta muntanya. Tots aquestspensaments se’n van en orris uns minutsmés tard. Ja hem baixat els 40 metres dela canal de la bretxa i som damunt de lagelera —amb uns 35-40 metres de neutova—, trepitgem la neu a un mig metreescàs de la rimaia i anem amb molt decompte ja que, tot i que la neu està molttova i ens permet clavar les botes, tambéestà molt lliscant i el pendent és consi-derable. De sobte, l’Agustí patina, cau ise’n va pendent avall. Porta els pals, licridem que clavi els pals, li cridem, li cri-dem..., l’Albert gairebé es deixa la veu,però en escassos segons veiem, amb di-àfana impotència, com l’Agustí ha caigutper la gelera i ha anat a petar contra unespedres a la nostra esquerra. Durant lacaiguda ha topat amb una pedra, aques-ta ha saltat i al caure ho ha fet sobre elbraç esquerre produint-li un profund tall,això i diversos cops i contusions i un

Comencen la grimpada final, resten uns 100m per fer el cim.

MÓN EXCURSIONISTA



gran esglai han estat el resultat de la cai-guda. La resta de companys, espectadorsde primera fila, hem assistit paralitzats iimpotents al fet i ens quedem més tran-quils quan l’Agustí, 30 metres més avall,ens crida que està bé. Immediatament,el Felip i el Joan Anton, baixen a auxi-liar-lo i li practiquen les primeres curesd’emergència i li donen tot el suport mo-ral. Fetes les primeres cures a l’Agustí,tots una mica més calmats, decidim re-iniciar el descens, i al final de la tarteraens aturem per a recompondre les botesde l’Agustí. A partir d’ara, el terreny noés tan abrupte ni pedregós i això li facili-tarà la caminada.

Sense més entrebancs, arribem al refugidera Restanca uns minuts abans de les 7de la tarda. Fem una petita aturada per arecollir part de l’equip que havíem deixatal matí i tot seguit continuem la baixadafins al Pònt de Rius on ens espera el taxique ens durà a l’aparcament on vam dei-xar els cotxes el dia d’abans.

L’Agustí, malgrat el xoc emocional pro-vocat per la caiguda i pels dolors físics,

conseqüència del tall al braç, rascades icontusions múltiples, es troba força bé ianimat. Arribats a Vielha, anem a l’hos-pitau on li curen les ferides i els cops. Lidiuen que faci vida normal i que en unasetmana vagi al CAP de Sant Just perquèli revisin el tall del braç.

Ja negra nit, tots dutxats i empolainats,ens reunim al voltant de la taula amb unbon sopar. Celebrem un any més la sor-tida d’estiu, aquest any més «mogudeta»que en altres ocasions i l’Agustí ens pro-met comprar-se unes botes noves.

Diumenge, 31 de juliolDesprés d’esmorzar a Vielha sortim capa Sant Just, i de retorn ens aturem aBenavarri per a comprar xocolata i a Al-farràs per a comprar fruita, i a l’hora dedinar ja arribem a Sant Just.

Reprodueixo, amb el consentiment del’Agustí, el correu d’agraïment que vaenviar-nos al grup: «Vull enviar-vos elmeu agraïment pel vostre suport, ajuda ipaciència durant el passat dissabte. Ambreferència als cops i ferides evolucionen

Progressant per l’arestanord-est.

MÓN EXCURSIONISTA



Grup que va assolir el cim del Besiberri Nord.

favorablement gràcies a la cura d’urgèn-cia del Felip i del Joan Anton. Moltes grà-cies a tots i fins a la propera. Agustí».

InformacióSortida 29, 30 i 31 de juliol de 2016 - Besi-berri Nord (Alta Ribagorça-Val d’Aran)«El Besiberri Nord és una muntanya quees troba en el punt on coincideixen els ter-mes municipals de la Vall de Boí i Vilaller(tots dos a l’Alta Ribagorça), i el de NautAran, pertanyent a la Vall d’Aran. Aques-ta muntanya està situada en el límit delParc Nacional d’Aigüestortes i l’Estanyde Sant Maurici i la seva zona perifèrica.El seu nom prové del basc base-be erri(contrada sota l’espadat). L’aplicació alpic és secundària. Besiberri es digué dela vall i de l’estany, llocs que interessenals pastors i muntanyencs del país.

El pic, de 3.008,27 metres, a l’extremnord del massís del Besiberri, està situaten la cresta que separa l’occidental vallde Besiberri de l’oriental capçalera de

Caldes de Boí, i limita al nord amb la vallde Valarties. La bretxa Peyta es troba alseu extrem est-nord-est, el tuc dera Ca-nau de Rius al nord-oest i el Besiberri delMig al sud».Extret de Viquipèdia: https://ca.wikipedia.org/wiki/Besiberri_Nord

Ruta: Des de la vall de Valarties: pontetde Rius, refugi dera Restanca, estanh deMar, estanh Gelat dera Aubaga i bretxade Peyta.Característiques: Altitud 3.008,27 msnmProminència: 101,3 mPrimera ascensió: Nils de Barck, Marceli Henri Spont i J.M.Sansuc, el 7 d’agostde 1899.

Participants: Agustí González, AlbertCortès, Carles Orriols, Felip Linares,Francesc Castillo, Joan Anton Pera, JosepLluís Solé, Pere Orriols, Rafel Malaret, Ro-ser Iglesias, Teresa Reverter, Xavier Ama-dor i Pep Gil.Fotos: Albert Cortès, Rafel Malaret i Pep Gil.

MÓN EXCURSIONISTA

999


9 ON ANEM?


TERRA OBLIDADA: LASMERINDADES

Eduard Vides

Al nord-oest de la província de Burgosexisteix un lloc ple de contrastos, desco-negut i poc poblat . Un territori molt freda l’hivern i on a l’estiu has de dormir ta-pat. Un lloc on els capvespres emboiratsens recorden la proximitat del Cantàbric il’existència del primer gran pantà que ta-lla el curs del riu que mor a Deltebre. Unaterra que agrupa tants centres d’interèsque és difícil destacar-ne un de sol. Sónles Merindades, un conjunt de valls on esdispersen petits pobles, molts d’ells jaabandonats.

Boscos sencers de roures, freixes, faigs,aurons…, humits i sobrevolats per àli-gues, aufranys (alimoches) i voltors, do-nen refugi a isards, armadillos, guineus i,fins i tot, llops. Unes extensions forestalsque es van menjant els camins i sendersque han deixat de costat el seu anteriorús. Per ells circulaven persones i carrosque traginaven les collites de patates icereal fins que arribà la maleïda guerracivil i, cap als anys seixanta, la migracióde persones a zones on una feina pro-curava uns ingressos més regulars i unavida més digna. Com a la resta de l’Estatespanyol, la gent deixa els camps pro-duint-se un èxode rural massiu, les per-sones marxen a les urbs industrials a larecerca d’unes condiciones de vida méssuportables. La guerra també deixa laseva emprempta en aquest territori: trin-xeres, testimonis no sempre compartitso fosses encara per destapar, són troba-

lles que ens porten a uns temps de boge-ria i que un caminant anirà descobrint amesura que trepitgi aquesta terra.

Un territori poblat per persones ambfaccions fortes, probablement herènciad’unes condicions de vida dures i hostils,pagesos que han hagut de sobreviure auna climatologia adversa, caràcter apa-rentment poc afable i esquerp, però hos-pitalari i càlid quan la confiança guanyaterreny. En paraules de José FernándezRuiz, en el seu llibre Valle de Valldebe-zana siglo XX: usos y costumbres: «Niñosdescalzos de primeros de siglo. Cuida-dores de ovejas y cabras. Buscadores denidos de pájaros. Frío en la escuela. Pie-dras a los tejados. Algún cristal de ven-tana roto. Manzanas y ciruelas del huertovecino. Perragorda en las fiestas. Forma-dos más en el temor que en el amor. Apesar de todo, alegres, bulliciosos y di-vertidos».

CaminemUs proposo fer un tros del GR 85. Un delsgrans recorregut que travessa aquestesmuntanyes i aquests pobles. Us recoma-no el llibre La Ruta de los sentidos: Las

Pastures en alçada.Fotos d’Eduard Vides.



montañas de Burgos editat per CEDERMeridandes i escrit pel Sr. José AngelVarona Bustamante, on hi trobareu totsel detalls de les rutes i indicacions bendetallades.

Per proximitat al lloc d’estiueig he pogutfer algunes rutes per la zona i, tambéetapes, d’aquest GR 85 que ara comen-tarem.

Tudanca – Soncillo (GR 85)Aquest tram el vaig recórrer amb un fami-liar aficionat a l’escalada, que no deixa-va d’admirar els grans penya-segats queaviat vam començar a trobar, els qualsens envoltaven guiant el curs del riuEbre. Aquí podríem obrir una via d’esca-lada!, allà seria possible fer el cim! Anavacomentant. La descoberta de llocs poc«explotats» per fer activitats de munta-nya o esports d’aventura, és un denomi-nador comú a tota la zona de Las Merin-dades, com ara l’escalada (però també elràfting, senderisme etc.), pot ser que peraquesta mateixa raó aquestes terres reu-neixen l’encant dels llocs poc transitats ino gaire coneguts. Es dóna la circumstàn-cia que sovint, les poques persones quehabiten tot l’any aquests pobles, desco-

neixen l’existència o no senten l’encantde tal o qual corriol, tal o qual jacimentprehistòric, boscos... o , si més no, noho viuen amb els mateixos ulls que uncaminant. És lògic, el caminant gaudeixd’una natura semi verge uns dies i com aoci, mentre que el que viu a la natura, devegades, la viu com una adversària perles seves «agressions» a les collites o,simplement, al seu dia a dia.

Però, tornem a la ruta, amb una micamés de 18 km, unes quatre hores i mitjade ruta, baixarem i pujarem per uns tu-rons no més alts de 850 m i que, en al-gun moment, ens deixen a tocar de niusde voltors i que ens acompanyaran enla caminada (els voltors). Aquestes ausaprofiten els corrents d’aire i van agafantalçada, se situen a les crestes més escar-pades esperant el senyal d’algun mem-bre de la colònia que els avisi de menjara la vista.

Arribem a Tudanca, que fa olor d’ai-gua. L’Ebre el tenim a tocar. Poble antic,vell. Llegeixo, que es tracta d’un delspocs que conserven una pavimentacióde «cantos», empedrat tradicional de lazona. Arribem al riu, a Ciudad de Ebro,de nou quatre cases, construïdes sobreel mateix llit, antigues, amb grans mursque aïllen del fred i la calor i aquí, ima-ginem, de la molta humitat que es deurespirar en època d’hivern, poca gent oningú, algunes oques que ens amena-cen amb els seus becs, un riu sorollósi ràpid, fred i mig salvatge. Avancem,doncs, fixant la mirada en les parets queens acompanyaran més endavant a ban-da i banda del camí, per un corriol queens farà pujar i passar per altres pobletsfins a arribar a Munilla. Allà, a l’entradadel poble, ens fem una foto en una peti-

Aranyons.

ON ANEM?


ON ANEM?


ta construcció de pedra, es tracta d’unvestigi romà anomenat «humilladero» elqual, com a petita ermita, feia de refugi apagesos i transeünts . Abans d’arribar alfinal de l’etapa, a la darrera vall, Hoz deArreba, un poblet amb l’encant que dónaun dels molts afluents de l’Ebre. Allà vanconstruir una mena de petita presa pertal de convertir el riuet en una zona debany, una presa que anys més tard es vahaver de treure (ens expliquen que lesautoritats competents les han prohibit jaque talla el curs natural del riu de manerail•legal).

Mirant les aigües d’aquests correntscristal•lins, de ben segur que veiemcrancs de riu. Uns animalots que, re-presentant una espècie invasiva, ja quehan desplaçat els autòctons de «totala vida». Es manté però la tradició depescar-los i cuinar-los, essent verita-blement un plat exquisit. Cal dir quecal obtenir una llicència concreta pera pescar-los en determinades zones ien determinades èpoques de l’any. La

pesca del cranc també és una de lesactivitats programades en festes d’al-guns pobles, i adreçada a la poblacióinfantil. He de dir que amb la meva fillavam passar una bona tarda en conjun-ció amb veïns i estiuejants un any quehi vam participar.

Molta aigua, molta aigua… abeuradors,fonts, riuets, gorgs… tot plegat ensrecorda que estem trepitjant una terracàrstica plena de de coves i laberintssubterranis. Ja fora de ruta, un bonexemple d’això és l’espai natural deOjo Guareña, un dels complexos càrs-tics més importants d’Europa, amb mésde 100 km de galeries subterrànies, de-clarat l’any 1996 bé d’interès natural.Fora del GR 85, però de visita obliga-da per la seva importància, aquí s’handescobert restes de poblacions paleolí-tiques i han estat catalogades especiesúniques de fauna cavernícola. Podeu feruna bona passejada pels entorns d’undels principals accessos a aquest com-plex: La Ermita de San Bernabé.

Pantà de l’Ebre.



Y recuerdo de la encina entre las hayas,Que del jugo de sus troncos se alimenta,Y de aquel lugar del monte que le dicenParaíso los Adanes y las Evas».

Bonifacio ZamoraTemas y Paisajes,1987

És en aquest municipi (Argomedo), onacostumo a fer diferents excursions. Deno més de 30 habitants, surt la ruta aLa Maza (penya amb forma de maça).Una excursió que ens fa pujar fins als 1.110 m a una de les crestes més vistosesd’aquesta vall. Hauríem de desviar-nosdel GR 85, però s’ho val. A la sortidadel poble d’Argomedo, en direcció aVillarcayo, i abans d’arribar a la dar-rera casa a mà esquerra, surt el camí.Aquest no està senyalitzat i ho haureude preguntar, no hi ha cap altre remei;un any d’aquests faré una indicació,ni que sigui per als caminants que hivulguin pujar (cada any ho penso). Lapujada, suau al principi, i una mica méspendent més tard, ens fa recórrer uns5 km fins a arribar al cim. És aquí onpodem obtenir una vista d’aquelles quemai s’obliden: a una banda, el primerpantà de l’Ebre, les muntanyes càn-

Vies del ferrocarril.

Aquest lloc de culte és dins de la cova.Es tracta d’una ermita rupestre, queconserva pintures i talles del segle XIII.Travessant l’Ermita, es pot fer un petitrecorregut per algunes de les galerieshabilitades per a la seva visita.

Soncillo - PuentedeySortim de Soncillo (capital de la vall deValldebezana), població que ha patit ladespoblació i on es mantenen algunescases senyorials. Una curiosa inscripcióen pedra on es llegeix: «Guerra a la Blas-fèmia», ens dóna la benvinguda a la casadel mossèn, una llegenda que de nou ensrecorda una època passada de repressiói franquisme.

L’etapa, suau, de baixada i de poc més de10 km, ens condueix en el seus primerstrams al salt d’aigua anomenat de LasPisas (al terme municipal d’Argomedo).Aquesta denominació li ve per ser un llocon abans humitejaven, rentaven i colpe-javen el lli (lino), matèria primera per al’elaboració de llençols i, fins i tot, robainterior. Un vegetal que substituïa el cotóo d’altres teixits difícils d’aconseguir enuna època on les comunicacions estavenanys llums de l’època actual. Aquest saltd’aigua es pot contemplar en la seva ple-nitud en els mesos de fred, a l’estiu elriu desapareix i fa una part del seu re-corregut per sota terra, deixant a la vistael fons fluvial on, amb paciència, podemtrobar fòssils i restes prehistòriques. Re-centment s’ha habilitat una taula de fustaon podem fer una aturada i fer un mos.

«Y al bajar de San Cibrián, en la pendiente,De los frescos avellanos entre piedras,Junto a aquel Arroyo seco en el estío,Que se mete como sierpe retorcido en laaspereza;

ON ANEM?


ON ANEM?


tabres, el sud de Cantàbria, i a l’altratota la vall de Valldebezana, amb mun-tanyes blaves cobertes d’«Argomes»(planta que dóna el nom al poble), bruc(d’on s’extreu una mel fosca i molt sa-borosa) i orenga. Trencant el paisatge,uns molins de vent que contaminen lavista. Baixant la mirada la flor del safràsalvatge creix entre antigues trinxeres illits de vaques.

Els camps que travessem sovint estanacotats amb xarxes metàl•liques que li-miten les propietats. He de dir que maihe tingut cap problema en obrir i tancarles portes de fusta i de filferro, sempreque es deixi tot tal com està, esclar.

Si seguim el GR, i passat el poble deSant Cebrián, trobarem que coincideixamb un tram d’un ferrocarril ja abando-nat. Vies envaïdes per matolls que ens

recorden l’existència d’una obra fara-ònica que pretenia connectar Castellaamb el Cantàbric i que, en el seu trans-curs, es va trobar amb la imponent Cor-dilleria Cantábrica. Un túnel, el de LaEngaña, va aconseguir foradar-la «grà-cies» (dit entre cometes) a la condemnade més de 400 persones que van exca-var fins a set quilòmetres de fondària.De nou la guerra civil i la seva barbàrieens deixa muts.

El final de l’etapa ens reserva una sor-presa: Puentedey, un lloc que s’elevasobre una volta natural sobre del riuNela. Impressionant monument natu-ral el qual, en festes, es converteix enescenari d’una cucanya peculiar on elsjoves del poble han de mirar de tocarun mocador situat a l’extrem d’un paluntat en greix, sense caure al riu sotala gran volta de pedra.

Puentedey.



ASSEMBLEA DE LASEAS 2017

El dissabte dia 4 de març vàrem celebrarl’Assemblea anual de la Secció. En descriu-rem els punts més destacats.

Des del mes de gener, tots els socis de laSEAS reben el Butlletí en format pdf per cor-reu electrònic. Aquesta decisió es va pren-dre per tal d’estalviar paper i contribuir a lapreservació del medi ambient, així com pera estalviar uns diners que es poden desti-nar a altres finalitats. Els socis que ho de-manin també el poden continuar rebent enpaper per correu ordinari.

Enguany la Secció celebra el cinquantè ani-versari del primer Pessebre de la SEAS, quees va col•locar al Pedraforca el 9 de desem-bre de 1967. Aquesta excursió té lloc cadaany a finals de novembre o començamentsde desembre i dura dos dies. L’efemèrideserà el motiu d’una exposició de fotografi-es relacionades amb l’esmentada activitat.

La Caminada Popular del 2016 es va focalit-zar en la recuperació de les fonts de la Vall

de Sant Just i va assolir un èxit considerablede participants. Uns socis de la SEAS havienelaborat un dossier sobre l’aigua i el vanrepartir a les escoles del poble. La comissióde la Caminada suggereix que la del 2017se centri en la rehabilitació de les barra-ques de vinyes que encara queden al muni-cipi. La SEAS està treballant amb el Centred’Estudis Santjustencs i l’Ajuntament pertal de donar a conèixer als veïns la tradicióagrícola del poble.

Durant la celebració de les Festes de laTardor de Sant Just, la SEAS hi serà presentamb el muntatge d’un rocòdrom original,ja que té forma esfèrica, per oferir al joventla possibilitat de participar en una activitatdivertida i engrescadora.

Amb motiu de la commemoració delcentenari de l’Ateneu, les diverses sec-cions col•laboraran en l’organitzaciód’alguna activitat. La SEAS proposa unacursa o caminada nocturna pel PR C-164de Sant Just, amb la possibilitat d’in-cloure-hi un berenar o un sopar per alsparticipants. Diversos socis s’ofereixenper a coordinar-la.

L’assemblea de la SEAS va acordar adhe-rir-se al Pacte Nacional pel Referèndum.

Assemblea de la SEAS2017.Foto de Lluís Solé

INFORMACIÓ DE LA SEAS

151515


15 INFORMACIÓ DE LA SEAS

ACORDS DE LA JUNTA


Reunió del 27 de febrer de 2017

— Altes: cap— Baixes: Itziar Maña (1052) i JesúsVivas (1053)

— Estan en estudi propostes per a re-alitzar una activitat pròpia de la nostraSecció per a la commemoració dels actesdel centenari de l’Ateneu. El tema es pre-sentarà en la propera Assemblea Ordinà-ria del 4 de març.

— En l’esmentada Assemblea, es pre-sentarà, per a ser aprovat, el canvi en lavicepresidència, la qual passarà a ocuparJosep Gil, mentre que Albert Cortès pas-sarà a dur el tema de material. D’altrabanda, s’informarà que Jordi de la Rivadeixa la Junta enguany.

— També es proposarà a l’Assembleaque no es modifiquin les quotes actualsi es farà èmfasi a destacar que les devo-lucions de rebuts ens costen 8,47 eurosi, per tant, cal que els socis comuniquinamb temps suficient si han canviat debanc o de compte bancari. També cal avi-sar amb temps si es tracta d’una baixa.

Reunió del 3 d’abril de 2017

— Altes: Montserrat Almirall Escoté(1173)— Baixes: Pilar Aparicio (988), JoanSánchez (1146) i Pau Santa Marina(1130)

— Durant la reunió de Junta, Rafel Ma-laret ens informa sobre els detalls del’escala d’emergència que s’instal•larà alPati del Roure, la qual cosa comportaràque mentre durin les obres no es podràsortir al Pati des del nostre local.

— Es decideix informar degudament elsparticipants en les excursions en quècalgui una llicència temporal sobre quècomporta l’assegurança.— Se’ns ha comunicat que el propietaridel terreny on hi ha la barraca de vinyasituada en el Camí de Santa Creu, en-tre la cadena i el coll de Can Solanes,no accepta que es restauri. Ho ha fetsaber a l’Ajuntament, el qual intentaràconvèncer-lo.— Es farà un reglament intern sobre lacessió del material als socis per tal de mi-llorar el lliurament i el retorn la setmanasegüent a la cessió.— Es debat a propòsit de la nova llei devoluntariat, que esdevé complexa, i so-bre la qual caldrà esbrinar com ens potafectar.

Reestructuració de la Junta

A la darrera Assemblea General de la Sec-ció, celebrada el 4 de març de 2017 va te-nir efecte una reestructuració dels mem-bres que formen la Junta, que va quedarconstituïda de la següent manera:

Presidenta: Romi PorredonVicepresident: Josep GilTresorer: Joan UrpinellSecretari: Jordi GironèsButlletí: Maria GarcíaMaterial: Albert CortèsComunicacions: Elisabet BartFederació: Joan GironèsBiblioteca i cartoteca: Pere AceitonVegueria: Lluís SoléWeb: Bernat MaciàVocal: Francesc BlascoVocal: Marc Carbonell

Taula de redacció —

Autoedició —Tramesa —Disseny —

Correcció de textos —Impressió —

ÍNDEX


Taula de redacció —

Autoedició —Tramesa —Disseny —

Correcció de textos —Impressió —

ÍNDEXLac de Mar amb el Montardo a la dreta i elTossau de Mar a l’esquerra des delBesiberri Nord.Calendari.Sortida d’estiu al Besiberri Nord 29-30-31 de juliol de 2016, per Pep Gil.Terra oblidada: Las Merindades, per Eduard Vides.Assemblea de la SEAS 2017.Informació de la SEAS.

Fotografia de grup als Roures de Fontanelles, serra de Mont-roig.Cicle sobre Geografies Literàries. Foto de Leonci Canals.

Leonci Canals, Ferran de la Fuente, Maria Garcia,Jordi Gironès, Ramon Prat i Agustí Revilla.Jordi Gironès i Leonci CanalsElisabeth BartToni RoyoServei Local de Català de Sant Just DesvernNB Comunicacions

Portada —

02 —03 —09 —14 —15 —

BUTLLETÍ DE LA SEAS. ANY 84. No. 330


Documents

SEAS - Santjust · 2017. 6. 21. · Conferència «El mite del comte Arnau» per Llorenç Soldevila ... repetir, cosa gens difícil, el que ja ens costa més és trobar què fer i