Embed Size (px)
Citation preview
EQUlP DE RECERQUES ESPELEOLOGIQUES
S E C C I ~ D ' E S P E L E O L O G I A
d e l
CENTRE EXCURSIONISTA DE CATALUNYA
I'EQUIP DE RECERQUES ESPEEEOLOGIQUES del CENTRE EXCURSIONISTA DE CATALUNYA
J U N Y ANY II
1 9 6 7 NUM. 3
Portada: AVENC FONT I SAGUE Dibuix de J. Llongueras. Any 1912. Clixé: A T X ~ U C. E. C. {E R. E.)
E. R. E. del C. E. C.
P a r a d í s , 10 i 1 2 Telkfon 232 45 01
232 45 02
B A R C E L O N A 2 232 45 o3
Dipbcii lega! B. 22844 - 1967 Ciclosti1 Duplico. - Bruc, 70. - Barcelonrt 9 1,mpremfa V. Cusó. - O. S. Artesania núms. 12.216 i 62.221. - Passeig dels Til.lers, 41 - Barcelona 17
I N D E X ' ====ef =Sr
E S P E L E O L E G NQ III J t T N Y 1967
EñFI, SECCIO DrESPEIEOLOGIA DEL CE3UTRE Edi.t;orial
INFORMACIO GENERAL
HA MORT FWCESC TBEPAT
A DOS COWANYS E. P e t i t
EL CAMPaMENT S U B T E W I DtASSAIG DE "RONTSEC 1965" O, Escola
FITXES DE CAVITATS:
- COVA D E E ESCAROLS
- AVENC DEL CURSET 0. Escola 1 f
ZA COVA DE CAN U U R I 1 BERGA EN U S SEVES TRADIC IONS HISTOEIQIES V. Cus6 i Armengou 91
B I B L I O G W JA: - SUPUMENTO XNFOBMJU"P0 Y B I B L I O G W I C O DE MISCELANEA ZOOLOGLCA O. Escola
IU3COMANACIONS SOBRE LFS REGLAMENTACIONS
COVA DEL MAL PAS DE' PUIGDOURl3
CONSELL DE EJIACCIO: 0, Escol"a i Boada J* A. Raventbs i Soler R. S i t j a i Comas
IMPREMTA: V. Cus6 i Armengou I INTERCANVZt J. M@ Sala i Vinós
E,R.E., SECCIO DfESPELEOLOGU DEL CENTRE. _-_-C_____-_-_-__-I---------------------- I__-______-C--I----I_I--l----------------------
LtAssemblea General de 7965 va acordar La mdacclb I dguns nous E s t a t u t s de ltE.R.E. per completar i ampliar els exis- i tenes,
'- . i 1
I puntualment ,l 'Assemblea de 7966 ( 7 d 'octubre de i
1966) va poder escol tar la primera lectura del pro j e c t e dtEstatuts 1 el qual comprenia X I X Capitol S, amb un t o t a l de 59 articles. I
i
i Diversos punts def Lnien una clara linia dtactuaci6 !
i la t raduien sobre el paper, mentre fins aleshores aquesta nomes i i
havia e s t a t seguida per "acord t & c i t H . Entre e l l s f iguren e l s arti 1 oles t 2 , 17, 21, 37 i 49 (~efinició i f ina l t i ta t , Admissió de - nous s o c i s , Estructura de ItE.R.E., Assemblea de Membres Actius I
i Relaci6 amb el CEC.) 1 i
* 1 En destaquem acf un que e s refere ix al pmcés hig
tbric seguit per 1 'E.R.E. sobre el paper: el oanvi de si tuaci6 - 1 i
o f i c i a l de "Subsecció de la de Geografia i Geologiafl a la de Se$ g
c56 independent del Centre.
Aquest punt , contingut dilis de l pro jecte, va Bsser presentat a la Junta de Geografia 5 Geologia, que hi va donar La i
seva t o t a l aprovació, no t a n sols respectan% sin6 t m b 6 defensant i la pos ic ió de 1 tE.R.E. Es va elevar a. l a Junta de l Centre (~1-66) 1
i aque s t a el va aprovar amb pet ites modif icaoions, despr6s de deta i l l a t estudi , e l dfa de Maig -1 1967. j
> I 1
No podem pas entonar cants a la independencia n i exultar dfalegria, doncs veiem d i f i c i l d'aconseguir m6s indepen- dencia de la que sempre hern t ingu t , i no trobem anter iors opre- ss ions per a poder-nos-en deslf hrar . El Centre ha considerat -- m$s aviat a 1'E.X.E. oom e l seu "enfant g ~ t & " , i ha defensst sem- pre l 'opinió i 1 in te res de la nost ra minor ia activa.
De la SeociQ de Geografia només hern rebut ajut, i alla que sempre hem considerat primordial 2 e l llegat espiritual de FONT I SAGUE, principal promotor de l a Secc5.6 en 7908.
En aquesta ocasió, doncs, ens reservem l e s c r i t i - ques i deixem const&ncia ací de la import&ncia del f e t r e 1 reconel- I xement o f i c i a l de 1 'E .R.S. com a gmip de suficient i m p o r t h c i a per - 1 a ocupar una Secció del CEIZRF EXGURSIONIDA DE CATALUNYA, m&xim -
l
--* honor al que podfem aspirar. 1
Nomes amb una mica de nost&lgia ens "xepazlemtf de - i Geografia i Geologia, ltobra i e l grup espeleol6gic de Font i Sa- m&, creat en una epoca en que l tEape leo logia formava cos m b la
1 1
Geografia i Geologia, 5. Martel preferia e l nom ge6grgf i geoleg que 1
e l dtespele61eg. 1 1
1 ho agafem oom una necessitat actual , que fa pre- ! cisa no soZs 1 f e spec id i t a ac i6 en la practica sin6 també xobre e l 1 paper I
- LfAssemblea General de la F.F.S. (~ederaccib Francesa dgEspeleolo- @.a) va t e n i r l l o c el dia 18 de Juny de 1967 a la Facultat de -
LtE.R,E, va rebre ~untua lment el seu b u t l l e t í de vot per 0amspundi?ncia,-i7erb en reunió o r d i n a r i a de la J u ~ t a . es va decidir d abstenir-se degut al deacorieixernent' de la major ia de candida t S i la voluntat de no voler i n t e r f e r i r ner aquest rnotiu el rnil lor - desenvolu~ament de F.FoS.
- E. R.E. ha rebut una car ta de ltAssociaci6 Esne leo lbg ica de Chrse- ar inforrnat iva de @;a (escr i ta en ~atd&)acom@anyaaa d'una c i r c ú l -
la nropera anar ic ió d e l Mana e s~e l eo lbg i c departamental de l'illa de Corsega amb la s i t u a c i ó de t o t e s les caviatx conegudes f i n s - ara i ind icac i6 de coordenades 5er a la f'aci.1 s i tuac i6 de les ca- v i t a t s que es puguin descobrir easteriorrnent,
d. A
731 mreu de cada mapa (format 65 x 100 cm) 6 s de 2 F (o- fe r t a espec ia l a 1,5 F.)
A
E l s i n t e r e s ~ t s poden dirigirese a L a Secretaria de l f E , - X.E. on els ser& faci l i tada m6s informació,
Stha rebut una c i r c u l a r informativa d e l Camp d f E s ~ e l e o l o - & franco-alemanyl967 a ~ e r n h e c k / ~ l e c h (~r*%nk. lb) que t i n d r a - 1Loc d e l dos a l r o n z e d'agost,
- Ens in teressa , Nos interesa, Nous r e c h e r c h o ~ a , .-We are 3n Want of:
- Memoria d e l X Curso o f i c i a l de Ex-ploraciones subterrá - ileas. ( SES r>uigmal) 1 96c Barcelona.
A
- J, Cadoux,- Operat iun -5000 A
I
- Spelunca. Memoires de la ~ o c i e t é de Srieleologia. T, IX.
- Accident.
E . R X E , e s suma al d o 1 de l s farnifiars i comnanys de l'espe- leoleg Ti.et>at d e l Centre Excursionista Montserrat de Manresa, que 1 morí e l nassat d i a 28 de maig en un áccident d'entrenament, fent imrnersid amb escafandre autbnom, al no& de Blanes.
.a. i Descansi en rau aquest rnalaurat col , legao
El diunen& dia 29 del proppassat nos de maig, va mo- rir, victima dtun accident d *escafandrisme al port de Blanes, e l - nostre company espeleoleg manresg Francesc Trepat , de 33 anys, sol- t e r i pertanyent a la Secció d 'Espeleologia del Centre E x c u r s i u n i r ta Montserrat , de Manresa, membre actiu del "Casal Sant Francesa" - dels Pares Caputxins i soci de la delegació local del GRIS de Saba- del1 ,
Fora del curaet diewcafandrisme que s'estava desenvo- lupant a l e s m a t e i x e s aigüesde d i t a p o b l a o i ó costera, l r a m i c T r e - ) pat junt amb un a l t r e company realitoaven practiques d ' immersib a - +
1
La punta de Santa Ama per la part del. trencaones. 1 i
I
A pxop del rnigdia, en iridicar-ll e l seu cornpany que se li esgotava Ptaire de Iss bote l les , junts pujaren a la superfi - c i e , i en Trepat li assenyal& que es dir igis cap a la plat ja situa- da a. uns 50 6 60 metres. En arribar-hi i no veuseg l , va in'cerpretar que tal vegada havia continuat uns rnoments més la iiainersió degut a anar equipat amb ampolles de doble capacitat.
En notar que passaven els minuts sense apar'eixer, va donar e l senyal d'alarma, i e s comenpa una recerca, que va resul tar inSructuosa, a cárrec dels rnonitors del CRIS de Sabadell i de Barcg lona, de l Cos de Bombers, que e s trobava a Blanes, i d'un gmp de - Pescadors amb l l u r s barques, fins a 1/4 de 7 de la tarda que fou t r ~ bat e l cos inert del nos t re company,
L e s sevex res tes van ésser traslladades a: Uanresa, on t ingueren lloc les exSquies a 1'Esgl6sia de Sant Josep del Poble Nou, 1 que cons t i tu l ren una man rnanifestaciú de dol. La caixa amb l e s se- ves despulles va d s s e r portada a espa t l l e s p s l s companys pe ls oum -
' panya del CRIS.
Aquesta rnort, t a n sentida per tots e l s qui el concgue- ren, ha representat una p a n perdua per al Centre Excursionis ta Mon. serrat , on, m b e l seu entusiasme 3. iniciativa havia aconseguif for- mar un gmp d'Espeleologia, equip amb e l qual estava rea l i t zan t una ac t i v i t a t realmenk notable dins l knbient sspoleol6gic local .
Cal remarcar ent re aquesf a, l ' exploraoi6 de 1 'Avena de 1 'Eura, de 11 2 rnetres de profundi tat , s i tuau a ls Rasos de Peguera - (~ergueds) . 1 1
Francesc Trepa t , tant per les seves q u a l i t a t s humanes I com esport ives, ha deixat un p a n bui t enf re t o t s els companys i en 1 par% icu l ar en 1 'Espeleo1 ogia Manre sana, 1
1
MONTSERRAT UBACR
A D O S C O N P A N Y S ----------------------------- ------------de---------------
Adéu companys, mies d 'ahir ad6u p e r sempre; No tomareu mal . dtaguest v i a t e , Hem quedat sense saber, CQDI al t res , hi ha m& enLl& d 'aquest paa d i f f o i l . Si tornéssiu, escoltarfem atents vostres paraulea, i sabrfem aix5 qu8 cal fer. T e n h a la m& la corda tensa perduda en la foscor; El nostre cor ba'cega dqangoixa per l'esforg, B poc a poc en e l temps anem m b pos? baixant I fescala, i s e n t h La ven3 - No terneu, ene veuremg tots estem ZlLgata a fa mateixa corda.
Per OLEG'IfER ESCOLA 1 BOADA.
La Se.Gmauia Santa de 1965 va Bsser dedicada. a 1lE.R.E. a l s GrallerG del Montsec de Noror,i especialmenf al G- I l e r G r a n d e l Corralote
La h p o r t & n c i a dgaquesta cavifat, ens va - decidi r a dedicar-li bona par* de l temps de qui, dispos&ven tant - per a la seva detallada exploraci6 com per a i n i c i a r l 'estudi ge- peleologic i realitzar-ne La topografia.
Aquesta circumst&ncia ens va donar la idea de provar L 'experigncia dfun camp subtemani d'una certa durada - (superior a l a del cap==-bivac) .
Per al tra banda,la proximitat de l 'Opera - ci6 hlt Aragó ?965,aquell any arnb lfAvenc E.R.E. com a object iu - principal i la probable necessitat que ens pens&vem t e n i r d *iris - talelar-hi un camp for96s,ens van decidir totalment.La similitud clim&tioa en certa manera amb 1'Avenc E.R.E., i el oai.re que dona riem al camp en far ien wn expsriment de preparació per a 1 'Al* - Arag6.
Exposem a continuacid les característiques i sesu l ta t s dfaquest camp,portat a t eme en e l curs de la c m - panya de l ' i i al -18 dtabril de t965:
G U L E R GRAN DEL C ORRALm, -1 6% (MORUR ,MONT SEC D 'ARES ) . 1
. DTTW;DA g 73 hores (peman&noia ininterrompuda sota terras de les I
18 h de l dia 12 a les 19h del dia 15) - 1
1 !
SF'TUACIO DE LA CAVFTAT, Pla-bafomes d r e r o a i ó super iors del Montsec dsAres,ve -
! ssant N (ekposició ~ ) , a 1540112 dtalg&ria (boca i n f e r i o r ) . Prop de la cresta del Montsec,amb ven* dominant de l N, a 1 'hivern, en plans sense boso (hinicament mates de boix a l tes 5. ai l lades , )
SITUACLO T DESCRIPCLO DEL LLOC DEL C ~ P ~ 7 T . (vegeu ESPELEOLEG No 1 ,A 966 p.23,Zjbia i 24) El camp va Bsser Lnsta1, la t en una pe t i t a gaIeria en -
cul de sac, d'uns 6 m, de 3-largada, 3,5m0 dfamplada i 12 dial- ~ada~situada al fons de l a Sala Gran del Graller,a 98m de pro-
Aquesta nala,fins ara la m6s gran de Catalunya (100 X 1 40 x 65m),est& en comunioaci6 amb lfexterior per das pousrun de 30m a llextrem X 5. un de 94m prop de l'extrem S. Mentw e l pou N 6s de seccid important , (uns 7 X 4m), el S. Es r e l a t i v ~ - X
i ment es t r e t i tuort;u8s, EZ p i s de la sala forma un fort pendent, que va des de la cota -52n-1 a lfextrem N , a -98 a1 S.En aguest - I
dltim punf el terra &a fomlat per un dip6si-b ho r l t zon ta l dlar- g i l a de decalcif icació i materia orgknica fina,que li ddna un- ¡ color molt fo~lc,moLt humit,por6 m b estructura aire jada.Aquest mateix nivel1 forma el. pis de la galeria de l cmpmeuit,
1
I
E l corren% d 'a i r e h i 6 s practicament nul i La cavitat- 1 -- ---
---=- -- - ------m-- ? I _ - ~ _C\I_____XII; ---------u-" ----- ---J
actua com a sac d t a i r e f r ed en aquest punt,sense variacions b- ques.
L 'obscur i ta t h i 6 s t o t a l ,malgrat que e l pou N il .lumina una pa r t de l a sala.El pou S,mQs pr6xim9nom6s e s re f lexa per l a - presencia en e l fons d'un p e t i t cerc le de llum molt p a . l i d a , d i - ffcilment d iscern ib le .
Psico16gicament91a s i tuac ió i config.araci6 de l a gale - ria f 6 r a l a idea l per a l a in s t a l . l ac i6 d 'un camp subter rani en - una cav i t a t que ho prec isés r
- Separat de l a gran sa la ,c rea un p e t i t espa i i n t e r i o r aco l l idor.
-- P i s perfectament hor i teonta l davant d e l s grans blocs de l a sa la .
-- Pare t s de color c l a r (recobriment es ta lagmí t ic amb t o n a l i t a t s ro jenques) sense anf rac tuos i ta t s . - Presenta l t inconvenient d e l co lor quasi negre d e l m& t e r i a l de l p i s i de l a seva conversi6 en fang engan- xós en 1 '6sser massa t r e p i t jat . Aquest inconvenient queda compensat per f e r possible l t e s t a l v i d e l s matalassos pneumatics.
2 Tendes de tres places del CEC.
Arnb t e r r a impermeable incorporat ,tancades per cremallg r a i amb f i n e s t r a d ' a i r e j a c i ó a l ' a b s i s .
Van Q s s e r in s t a l . l ades encarades,amb e l s tensors fixats a pedres o a i r r e g u l a r i t a t s de l e s parees.
No varem u t i l i t z a r e l doble-sostre degut a l a ins igni - f i canc ia de l gote jar d e l sos t re .
Ex te r io r (plataformes d ' e m s i ó ) : -20 i-15QC a l a n i t , e l gener de 1965 i 1967 respectivament.
12-IV-65: 7 Q C a l e s 18,4511.
Galer ia de l Cam~r -1-65 1 12-IV-65 1 9 3/4'c
Temp. sediment s 1 I / ~ Q C
I n t e r i o r de l e s tendes: 13-IV-65 En s o r t i r del sac de dormir, a l matf, havent-hi dormit un so l espelebleg: a 10 cm. de l t e r r a : 9Qc a 10 cm. del sostrez 12eC
El sistema de calefacció u t i l i t z a t va Qsse r e l buta- amb cremador norma1,ences durant uns 5 minuts,una vegada s 'ha- v i a tanca t l a tenda totalment. AixO permetia aumentar s u f i - cientment l a temperatura ( f i n s a uns 1 3 - 1 5 ~ ~ ) que d e s p d s e r a bastant mantinguda pel propi ca lor corporal.
E l grau dthumitat obtingut e r a plenament acceptahle, i nc lús quan e r a a p r o f i t a t e l buta per a assecar roba humida.
La impressiú que ens va quedar d 'aquesta experiencia de camp s u b t e r r m i sibarita,vs. esser que havia val@;ut le pena la pro- va,
V a r e m compruvar la importancia de 1 te lecc i6 (cpan aques- f a 6s possible)del l l o c dtemplapament del camp per la seva influ62 c l a sobre la psicologia de lrespele61eg. 1 tot i que l e s cir - cmst2ncies en ens trobavem no eren ni de lluny per a poder ex pe rben t a r e l "pes de la cavitat" ( o sigui una mica d'angoixa o so breexcitaci.6 de les grans cavitats amb di f i cu l t a f S i perill)v&rem puder ob t en i r una experiencia vglilida per a aquests casos.
A la tornada de les exploracions a les diferents zones - de La cavitat ,o de la topograf ia, conniderablement cansats ,entrar - al reducte d e l campmerzt era veritablement com 'larribar a casa" i descansar, I en t ra r a la tenda,encendre el. but& i posar-se dins - del sac 6s quelcom que desprds hem somniat en e l curs de m6s d 'una esgotadora, exploraci6 de les de t ipus g f sense dormir".
4
El color carbassa vlu de les "cendes i la u t i l i t z a c l 6 de I
la potent llum de oarbur en lloc de la freda llum e l6c t r ioa , s6n perfectes, i
i i
Conservar un cer t ordre (no excessiu) dins de les ten - 1 des 6 s molt eficaq. ¡
El f r e d intens (menys de 2 9 ~ ) contribuia a f e r les ten - des rné s acoll idore s ,
El fang era un de~avantatge~ pero donava la impressi.6 - que Irinterior de les tendes, n e t , estava més a i l l a t de l'exterior.
El f e t de separar la flcuinaff del c a p (uns iOm f i n s a un massis e& j tala$rnitic) va Qsser de gran u t i l i t a t . !
No vgrem poder comprovar els avantatges de la llum de bu t&, pero no creiem que superi massa la llum de carbur.Per altra -- banda en varern u t i l i t z a r postesiorment en un bivac a ItAvenc del - Bmc sense trobar-hi cap cosa especial ( ~iegons alguna aquesta llum molt blanca, 6s indicadissima per a "donar moral tf en l e s gmms ex- plorscions) .
Ltabs&nciade corrent d'aire fort 6 s p o t s e r u n d e l s grans avantatges de sota terra i compensa en bona part el fred i l a humi-
' v,>
tat, Tmb4 permet prescindi-?? de3 p e r i l l de l vent en muntar l e s ten- des i =tenir només es compte el p c r i l l que representen e l s espeleo - 1 legs en passar per entmern5.g de l ' enreixat de f ils.
L a pr inc ipa l dif5cultat del camp subterrani potser sigui i i
el p e r i l l que comporta de perdua i n ú t i l de temps si no s'instaura una rfgida autodisciplina. f
EL p e r i l l 6 s greu quan a l y n dels rnembrec comenna a ac - tuar com a "tentaciótf en el o r í t i c rnoment de s o r t i r del sac, o bé
L l a preparaci.6 d e l msn jar s ' allarga massa, o tambO quan la p o l i t i c a 1 o qüestions actuals i diverses són responsables de qu& no es comen ci a dormir fins a &%es hure9 de l a r i i t ,
SERRA DEL MONTSEC D'ARES
poble d'bger desde Font de Pou
Clixé: C. E. C. Anp 1917.
Campament subterrani E. R. E., a -100 metres. Montsec 1965 Foto: Ravent6s. (Clixé color)
GRALLER GRAN DEL CORRALOT
Montsec Campament E. fl. E. 1965 Foto: Raventós. (Ciixé color:
Es amb el desig de c o n t r i b u i r a Lravenc de lfesgeleologia 1 que voldriern afegir una nova expressió al seu vocabulari amb raom 1 prou suficients perqu& aquesta inc lus ió no pugui Qsser una arbi - t rarie t a te 1 I
Estem dtacord amb e l o r i t e r i de Nartel --La multiplicacid de la teminologia pot ésser un m a l , ddoncs no serveix, a vegades, per a simplificar la descripci6 de la realitat-. Pero en el cas present creiem Ut il agrupas sota e l domini d ' ap l icac ió dluna pa - raula un nombre de f i n i t d'axpectee de I tespeleologia que f5ns ara estaven dexlZigaLs entre ells uns per nous i altres pe r descone - guts. Ai-xi dones 1'Espeleotecnologia fa la seva aparició en la - terminologia espeleolhgica com s La brame. de la tecnica general que S 'ocupa de l ' e s tud i 5. resolucio de problemes relacionats m b l e s cavitats sub te r rh i e s tant per llum exploracíó cam per a La posterior aplicacid pr&ctica.
Parlar de tdcnica no vol d i r deslligar-se de la ciencia - pura sin6 e s t abl ir un vincle d 'unió ent re 1 feapeculaof 6 i n t e l .leo tual i e l s en t i t pr&ctlc, La tecnica 6 s deteminant drínn mecauiig me que parteix dtun coneixemen% 4iriern superficial- de la reali- tat per obteni r r e s u l t a t s imimediats mentre que le. ciencia perse - gue,ix el t o t a l coneixement de la real i tat en la seva unitat hamk nica.
Creiem que cianoia 1 tkcnica són interdependents, f h s - potser ens atreviriem a dir que l a ciencia dep&n en gran park de 1 %ven9 de la t&cnica, particulament en el m6n d 'ami on 1 'Qsser hma, per exemple, desafia les forces de gravitacio p e r explorar el cosmos, sense saber que s6n i a que obeiexen.
L tespeleologia e s t a actualment impregnada de l que podrfern anomenar, la rnistica de la ciencia pura, no disposad!ha tscni- i
ca prou amplia per a a p ~ o f o n d i r e l seu coneixement c ien t f f i c ni - / per a resoldre certes s i t uao ions on lfordre pr&ct io . 1
El nos t re ob jeotiu e s t a centrat justament en aquest p&t a 1 Es necessari que l 'espeleologia d i s p o s i de tgcn ioa perqu8 pugui - donar totes l e s p o s s i b i l i t a t s .
! Per aix8 ens 6 s necessari yn programa de t r e b a l l que tro-
bem ara es tabler t dins de LsEspeleotecnologia, e s t rac t i , ja de 1 trabar diferents sistemes per a acondicionar una cavita-b per al turisme, o bé aparells per 1 'analisi de les a lg i i es subtexr&nies , procediments per exploraci6 de oavitat S inundades o p e r l 'estudi i
'lin vivo" d'un determinat Ligus &'insec to , e tc , En aquest darrer cas, 1'Espeleotecnologia sfinteresa p e l s procediments i la Biospg
1 b
leol,ogia per t o t a re.sta, -3
ti i Voldríem que aquestes ratlles servissin per a u n i f i c a r eg
forgos que stapliquen gaLreb6 tots d'una forma uni la tera l . [ 4
I Les conseqü&ncieei del t r eba l l en comú aer&n iindubtablement '
diuna gran valua per a t o t s els espeleolegs, s iguin ja c ien t f f i cs i : o esport ius , b
La feina la t i n d r w , en aquest aapecte, únioament els t&g 1 nics enamorats del valor prac t lc de l l u r s t r o b a l l e a * !
1 - -- --- -- II_IXrZ----_- e ----- ESrCErn mM! - *
---- -- -
Bogeli Sit .j& i. Comas
Aquesta cavifat fou desonberta a m i t jans de l 'any 191 1 p e l buscador de " s a l de I l o p t t , en Cells de Va'llirana, e l qual ho cg !
munica a Mn, Mari& Faura i S m s
La primera exploració es porta a teme el dia 3 de De- sembre de 3911 p e r un equip compost de n &. M. Faura i Sans, Al - 1
l bert Santanaria, P. Adeodat Marcet, na tu ra l i s t a i b o t j n i c , Soler i ! P l a , A m a t Ber t rán i l 'enginyer senyor Vaste116 que sIiavla d <enoarrg gar de la instaI.laci.6 telefanica. 1
El pr inc ipa l o% jectiu que es t ingué en oompte en pre- I
I
parar l 'expedic5.6. ora organitzar una exploració de caire soriosament / o i e n t f f i c a m b l a f i n a l i t a t de t r o b a r e l riu subterrani de l qual e s ooneix la desembocadura a l m a r , la Falconera. Es p o r t a a teme so ta 1 la direcoi6 del Centre Excursionista de Catalunya amb la cooperaoió ¡ dfalgunes a l t r e s e n t i t a t s i amb la valuosa ajuda del president de la Cambra A g r i c o l a de Sant Sadurnf d ' h o i a , en Pere M i r . I
i
Despres de 1 fexploració, tots plegats acordaren bate jar i lfavenc mb el nom de l'intraductor de lTespeleologia a Catalunya,&, Norbert i Sagué. Degut a estar s i f u a t prop d'un pou na tura l que fuma
En alguns catglegs apareix amb el nom d'aveno de M. Faura degut que - ! una gran Arcada, e s ooneix tmb6 amb el norn d'avenc &e 1 'Arcada Gran. a
durant la seva exploracid se 'l vol ia bate jar amb e l norn de l seu pri ,- mer explorador, f e t que no sfarriba a produir. I 1
! Actualmenk, 6s un avenc mof t v i s i t a t per &ser molt c m - :
p l e t , perb fins ara no slhavien publicat gaires t rebal ls . Aquest es - 1 tudi, que pret6n ompl i r en part la b i b l i o g r a f ia dedicada en squest - 1 aveno, e s portas teme e l s d ies 23-24 de maig i 1 dgabril de 1966 -- per un equip de ItE.R.E. format per C. Mor, R. S i t j & i amios. I
Ltavenc e s t a s i t u a t en un dels es t reps de la vora d f k d a l , que parteix del Ccll de la Creu, a uns 25 minuts dtaqueat, a la vessant dre ta i a uns metres per sobre del t o r ren t de ItArca- da inirant cap al S, i a uns A00 metres més aval1 del pont nak.mal- de lfArcada. L e s seves coordenades sbnz X= 5Q 3 3 1 18" Y= 41Q 22%$8tf 7;: 423 metres sobre el nivel1 del mar. Loca l i tzab le fhcilrnent per - estar s i t u s t per sobre d fun afloraanent de "sal de Llopff ,
L a c a v i t a ~ e s t & e n o l a v a d e e q l e s d o l o m i e a a p t i e n s e s d e 1 la capa cret&cica assentades sobre ltaritiga penillanura paleozoica de pisarres rnetam6rfiques, continuaci6 de la Cordillera Li to ra l Ca- I l
$a3 ana c
DESCRIPC 10 1 r
I
i La boca de 2 x i m d6na pas a un pou orientat W - NE i
de socció regular de 4 x 9 m que s'eixampla en direccib m. Aquest i pou, en arr ibar 81s 36 m,, pren una seccid d l i 1 x 12 12, que e E oentL .- .nua eixaanplaxt f i n ~ arribar a l s 46 m. a tenir una xecci6 d-e 13x12 m. Zlavors e s %roba una cornisa de 6 m. de llurg i 30 o~ii. drtuiipl!lo, que parta fins a un replit de 12 x 8 m. ooupat per argila de decdc i f i a a - ;
-e . -- . . . _--- ,--. -_--__ __- ~-__Ic_ ,. ----_*_I ---___--. I X_I , -_I__ -A
cib 1 per concreció molt desoaloificada,
I En aquest repla es troben les boquea de tres pous. El 2011
-pou 6s continuaci6 del primer i pren a p a r t i r dfaquf una seccid - 1 i
allargada (1 4 x 4 m. ) , es tant estructurat sobre una diaclasse d o- r ientacid N S . Les seves parots es tkn recobertes p a r ooncreciona pa 1 rietals bastan% descalcif icades, a part i r de ls -98 m. ea t roben b q deres i algunee exc6ntriques. La planta dtaquest pon (14 x 3 m.) ea t roba a - j j 2 m, Una pe t i t a rampa ens porta a la cota mínima de Va-
l venc ( -113 m). El p i ~ i e s t & cobert en gran part per argila de deca l cificacib i material d e t r f t i c e mida pe t i t a proceden* de 1 'exterior. 7 I I
Tornant al repla a -46 m., es t roba a ltextrem NNE la bo- ca ( 0,5 x 2 m) del 3er pou, de 16 m. de profonditat , arrrba~t s un altre repl& de 4 x 2,5 m. cobert per material e last ic de p e t i t ta -
i i
many. A oontinuaaió e s t roba la baca ( 1 x i m ) del 4art pou, de 1 3 m, Les parets dgaquests dos pous es tan recobertes per concrecions
i parietals i algunee exc8ntriques. Aquest pou porta a un p e t i t replh de 0,S x 1 ,S m cober t per material, e l a s t i c des d i o n es baixen uns 6 I
m. pel 6& pou arribant a. la minima. cota de l a via lateral. I des d t g I
quest 6 1 t h repla stefectua'un "ramonagell lateral de 5 m. i es puja un ressalt de 2,5m,qUc$ p r t a amadala& 2,5~11.-rlCfeo [email protected]&dwr(ra
I !
per colades de color blano. El p i s dtaquesta s d a t6 una incl inaoi6 dtuns 200 i a ltextrem N es troba. un diposit dtaigua de fqma trian- 1 guiar i dfuns 15 cm, de profunditat , 1 !
I
Des del mpl& a -46 m i baixant pel pou de lrextrem Si! - I S 'arriba a un repla d tuns 5 m de d i b e t r e situat a -61 m., que no. Qa
i !
1 m6s que un taponement dlaquest pou, que va a parar al r ep lk de 1 x. 9,5m. de la via lateral I. Efectuant un flanqueig es baixa per lfex-
1
-
i trem S de la sala situada a -68 m. 1
Es tracta dfuna oavitat mixte que podem descompondre en i l es se&e;nts unitatss i k
POU I i 11,- Cavitat d i recta actuant com a smider r e c o l l i n t l e s - l
ai&es del t o r r en t de 1 'Arcada, probablement en el plioce . En bai- I
xar de nivel1 el t -eg d e l tor rent es f o s s i l i t e & i comen?& la. fase . ! lit o d n i c a .
r
r
P(XJ 111,- Forma par% m b tv3ta els altres d'una cavitat inversa, Fus orlginat per e ros i6 inversa que ha contactat smb el - pou II desprgs que aquest deix6s de funcionar com a a m i - der ,
POU IV.- Fus origi:inat per e r o s i 6 inversa que ha contactat per la - part superior m b e l pou 11 i estmctura-t sobre la mateixa diaclasse .
POU V.- Cavitat inversa formada per t r e s fums e ~ ~ t r u c t u r a t s rigi- , daiielit sobre uria diaclasse d ' orierit aci6 N*.
POU VI. - Cavif at inversa cegada per materials e las t ics que provenen 1
en contactar per l a part superior amb el puu 1: 1
i
SALA a -68 m.- Originada per la con junci.6 de d iversos fuaus al ienats seguint una diaclasse d'orientació paralelela a la - 1 que ha dona% origen a l a pous 111 i IV, i
i El proc6s l i tog6nic es% & molt desenvolupat en tots els pous que for- 1 men fa cavitat i n v e ~ s a de Ifavenc. En canvi en ef pou II la concm -
8 I
84 1 ! !
ci6 e s t a mol t decalcificada.Actu~lment e l pou 11 actua com a t rop- i p l e i n en el cas dtuna pujada del n ive l1 de base, acreditant-ho u- nes marques de llot si tuades 4 m per sobre e l p i s i que senyalen-
1 1
el nivel1 on arriba l 'aigua,
Faura i Sans r o c o l l i en la primera exploració Troglochar i - 1 nus Fer re r i - Rei t t , essent la segina l oca l i t a t , despf is d'haber. l o t robat Jeannel a l'avenc dTen Roca, dis tan t 15 qm, draquest.
1 1
En les explosaoions que es portaren a te lme per a efectuar aquest estudi, no e s r e c o l a l cap material,
! I E SPELEOliIETRIA
l
1
Fondaria. Via principal , Desnfveil llavis boca...,...... 1 m, 1 POU 1 45 m * i Desnivel1 repla 1 m,. i Pou 11 66 m, Desnivel1 fona 7 m*
l '1
T m AL ?A3 m * i 1
V i a lateral 1 Desnivel1 llavis boca, ...... ... 1 m. 1 Pou I 45 m. Desnivel1 repl& 2 m. 1 Pou 111 .is m, I
Pou IV 13 m* Pou V 6 m,
1 1
T ~ ? A L 82 m.,
I V i a la teral 11 Desnivel1 llavis boca,.,,.,,,., i m, i Pou I 45 m * I 1 Desnivel1 r e p G 1 m, 1 Pou VI 44 m * TX'AL 6? m.
1 i
i TECfTICA D 1EX133;0RI;CI0 l Material necessaris Pou 1. 46 m. d'elecktró (ha de fixar-se amb u- ¡
na escarpa)~ou II. 70 m. d'elecktró (ha de f ixar-se amb u- I na esoarpa en l'extrem opost del r a p l & ) . !
Pou 111 . 20 m de corda, Es baixs fent un 'Ira- mgnageU 1
2011 IV, A5 m, de curdas Ea baixa fent unttra- monapf ' .
Pou TT, 8 m de corda, TmbQ es baixa fen-t; - un "ramonage'P, I I
PouVI. 1 5 m d g e l e c t r 6 i 4 m . de torda.( La [ instzl ? l . laoió e s fa 3mb la corda en un s o r t i n t de la paret).
c i i
E SPl3LE9~TE9BOLOGIA
Les temperatures foxen preses el d'abril de I !
1.966, i
T, ex te r io r 8 h, - 8%' T. repig -46 m. @ h. 11 9 5 ~ ~
73QC T, -113 m * 9 h. 40 ki, q 2 Q C Y, repia -63 m, r
T, bepX& -76 m. 33 h, - I zQC 1
J T . 4 2 m. 1& h. 1 2,SQC
No e s pogu6 observar cap mena de circulaoi6 d 'aire. La humitat relativa a -1 1 3 m. era del 97 $.
1 !
---- --- - -= I --------y ---__i_____ . . , 7
( 1 ) FAURA 1 SBNS, Y.- En busca del riu soterrani de les costes de Garraf, Centre Excursionista de Catalunya. - i
Butllet 'ci, Fbbrer 1912* I
i
I
(3) LLOPIS LLADC), 8.- Contribución al conocimiento de l a morfoest- l 1
t u r a de l o s Catalanides. Barcelona, 1947
(4) LLOPIS LLDO, N.- Nociones de Espeleologia, Ed, U p i n a , Grano - Ilers, A954* I
J'
(5 ) LLOPIS LL~JO) N*- Norfología e hidro log ía subterránea de la paz 1 i
t e or ienta l del macizo c&rst ico de ~ a r r a f ( ~ a ~ i I celona . Est, Geogr, , año 11, n9 4-Sp PP 41 3-1 . i 466, Uadrkd q94-I.
(6) IUUCCI, W.- Ltipotesi del18erosione inversa come contr ibuto a l l o 1 i
studio de l l a speleogenesi. Bol. Soc. Adriat . Sc. N a t v~ l . XLVL, q952.
i I 1
(7) TERMES ANGLES,F.- Catálogo espeleogético de la regi6n de Garraf I
. i (*rovincia de Barcelona. Speleon . 'Pomo 111, 1 nQ 3 pp 131-146, Oviedo, 1952.
I
i
(8) V I R G Z I ; C A m W . - El triFtsico de l o s Ceta lhides . Bol. de l I n s t . I
Geol. y bfinero de España, T. LXIX. Yadrid, - i 1
3958. 1
( 9 ) FAURA I SNS, N*- Excursi6 espeleológica a Ordal 1 exploraci6 - d e l nou avenc Font i ~ a g ' d . i lustxaci6 Cata - lana n, 454.18 febrer 1912. -- ---
i ! 1
1
l I
1 I
j
i I
i i
b?
i c
1 1
j 1
1 ---- ------ ---.- -A - -- ----_T_ _C ._ _ - ___--__- _
Qlecci do Banesvalls (ORDAL)
Topografia: R. SITA4 i C. MOR Di buixat : R- SETJA
COVA DELS ESCAROLS --.."--------------- ------------------
CADIr (JOSA DEL CADI) - Alt Urgell- -
COORDEXADESz X = 5 % .18' 28" Y=42Q -15' 35" Z=.t.420 m. sobre n ive l1 mar.
SI!I?UACIOz A 300 metrec al NE de Josa del Gadi, a uns 80 metres per sobre del talveg de la Riera de Josa , marge d re t , 81 c- tat dtun p e t i t c m $ ,
GEOLOGIA x Cavitat excavada en cal carie s.
DESCRIPCIOoBoca de 4 x 2 m, orientada W 408 S- E 40Q TJ, Galeria orientada al S 40 E , -3 40 V descendent , de 28 m. de Ióz gi tud i uns 7 m. d'anplada rnitjana, T é un pe-kit salt de 2 ' 5 m. Galeria Lateral de 14 m. que sfinicia a prop de la boca i després e s torna a a j u n t a r a La resta,
ESFELEOGENESI e P e t it engolidor sobre plans Li 'est rat if icaci6 compli c a t p e r un avanqat proc6s cl&stic.
ESPELEO~~TEOROLOGU~ D i a 9-IV-66 a les 13 hores Temp. Boca ' 9'5 QC.
16 m, boca 9 Q C o fons i n t e r i o r 8 t7yCCo
KISTORIAo Coneguda pe lx habitants de h s a del Cad l , Exploraci6 E.R.& : 9-IV-qg66
B L B L I O G W f A i C r l R T O G W U x Full I , G , C , nQ 254 -"Serra del Cadítt .(lUapa topop&fico-Notas explioativas)
Ed ic idn ASplna, Grmol lers . -TOPOGWI:A ERE D J'oan-Ant . Raventós , i Oleguerc Escola,
9-IV-66
AVEKC DEL CURSES, ----------------- -----------------
Fi txes de cavl-bats. I
I I
SITUACIO. A l t W de l Tur6 del Karst (co ta 494)s abans de travessar el primer t o r r e n t , a uns 4m sobre el ni-ve11 del t&lveg,a uns 130m a l ?J de 1'Bveno cie la Roser.Entre el to rsent L- e l c m 5 carretero
!
XISTORIA. 1" Explp E.R.E. 27-3(1-66 (X CURSET D'ES~ELEOLOGIA) I
Topagsafias ESCOLA, amb Ravent6s i Guerra. I !
DZSCRIPCIO ,Do1 ina de 6 x 5m plena. de vcgetació. Boca f ons , a -3 m. Pou de 6,5m,Planta ocupada per b locs : 4,5 x 6m, dividida per un por t ic que d6na pas a una saleta lateral . DesprEs de remuntar 3 m, per 15sxtrem N s'accedeix a un pou de 4,5 m estmcturat sobre diaclassa amb el fons a -1 2,5 m. respecte a la boca. I I
1 GEOLOGIAo Excavada en calcaries cret&ciques. 1
a i ESPELOGZNEXI. Cavitat i n v ~ r s a m b 3 subdivisions, en vies de 'desapa-
rici6 p a r degradaci6 de l e s pa re t s interm&dies. Estnictu- I
i
! rada sobre diaclasses de d t f f c t l ob~ervació~ 1 Apraxkiadamont gN30PE y E20QN. Boca obe r t a per conjugac5.6 I
1 d 'un de ls f i x o x amb la dolina, '%il.jts erosionadea amb microcavitats produTdes per eroai6,-
i corrosi6, de 2 a 10 cm. ?roces l i tog&nic inexistent.
I S
I
i
1 . . I ESPEEOB-@?TEOROLOGIA O 27-XT-66 o
1 Temperatura ex te r io r a l a s 3 3 h. 14QC i 3 2QC
i ! Boca del pouet i n t e r i o r : i
i Base del pou dlentradaz 9 QC 1 1
BIOSBET30LOGZA0 [email protected] 51 S A r a ~ y e s en graki nombre .Lepid$%era.
! I I
Gaster6podx. (
TECBICA, No es precisctma'cerial, I
STBLIOGRAFLA 1 CAIMIOGI?.AFIA, j l
FulZ nQ 4-20 IGC, 4= yfÜrdalfl Napa topogrgf ice d. ~l~ iy1a j l ¡ j r
_, _ .. I,XI..Y .--.-". --- E.R.E.- C*EeCo Circular pels socis . ( ~ e n e r 1.967 ) 1 r
O R I G 3 X U FITXA x 1
1 O, ESCQLA,
l 1
C
1 '=&-x---~----.----" d.------- ------- . . -- _ -------------- "-* * rrXII- --..--L.-~---" - , . - ~ - - ~ .j
ITINERAR1.- Per anar a la Cova de C a n Mauri o do sal Xori, es s u r t de Berga per la part de dal- t do l a cj-utat , pel camí ral de Sant L lo reng , i, seguint c m 5 de carros m o l t costanit, es remunta la vara dre ta del M e t j e . Diverses fabriques pintorescement situadeq molt properes unes dlaltres, aprofi ten la forpa d e l s rkpits saltan* del, p e t i t r l u ,
Es deixa a l'esquerrarl c m 5 de Queralt per la part so le ia i la val1 va estrenyent-se considerablement , presentan% a 1 'enfront un aspse engor jat ,
L 1 E s t r e t , 944 m. al t . Espadats de penya gaireh6 ver t i ca l s es redrecen a dreta i esquerra, rematats per esquerps t r e n c a l l s de rare 6 i capritxoses formes, El r3u curra a t r i b u l a % ent re l 'e aboranc de penyes i t s r e t o r g saltant f r i s ó s , deixant t o t jus t pas pera ' l - rnf ober t aota'l muradal de roca,
1 Un xic eri m n t del cami de S a n t Lloreng, passada la pala2 i
oa de la Font de Uossen Guiu, es pren un p e t i t viaraiy que s ' e n f i l a rgpidament a la dreta per terrer rocós.
! Cal Norf, casa de pagés, en un planell oonreuat , la qual - 1
d6na norn a la cova, I l
I Es puja dre t al NO., de cara al cinglerar espadat,dret * a
una a l t a reconca que forma un rem de mur avanqat.
S'oviratl t r a u de la cova sota la cinglera i . 's puja per - dolent te rre s.
!
l
1
DesprSs d'una hora escassa de c m 2 S 'arriba a la Cova de ca l Mori, -l. 1 65 m. alt . De 13. gran serra de l a Figuerassa, que co- rre d f O . a E., s e ' n despr6n una derivació espadada. damunt de l col1 de 1 tOreller, 1 4.35 m. dt., que avangant d.e primer d re t a m i t g -
I , jom, revolta canbadament encarant-se amb 1 a propia Figuerassa, - fomant una arracerada reconca d 'alts murs est lmbats. En aquest. - recta muradal , a m i t g oaient , molt i n o l i na t , m i r a n % al N. i a la. repet ida Figuerassa, s ' o b r e un eran t rau en forma de triangul de ratlles Irregulars, que e s la magestuosa boca de la cova, que apar en son entrada una nau original allancetada. A mida que 's va en - t r an t , Les parets d a j u n t e n regulement, i ltaresta superior va - Beclinmt f i n s a formar al fons de l e s t r e s ratlles de la punta - dfuna p l r h i d o . T a l aparenta la foma eneraJ. de la uova una pir& mide caiguda, essent la base de la figurafl f o r a t dientrada, Lgin t e r i o r t6 una m i t ja llum mis t e r i o sa . No s nota arreu cap estala&
I 3
ta, los parets son seques, i en l loc sfobserven f i l t r a c i o n s aquosq c% sols prop de 1 'entrada hi ha un eoc~5its degoter que fuma un p e t i t -
bassal que t6 son de sguag penya avall. P I
Iia cova de Cmp 1,taur.f nieraix i a te rbs per nee tradi~ions - hist8rique s. Qumt a. i -rrupoió 4 iAhdñrreman, saque jada i armnada - Bergn, lfcxbrcit inuarior remonta. ia val1 del NIet ja per a eri~zriiirisr. se a la Seu. ELs capdills crist ians refugiats en aquesta srrecona- da oova organitzaren un atac a lrencmic, dainurit del quef$; Ilanpa- Ten des de l s a 8 8 ~ ~ 8 8 en e l pas de 1 ' E ~ t r e - G ~ Possexsionats els - cristians de l e s a l tu res , causaren gran destrona als serrshins, i dtsqul ve Iu. t r a d i c i ó sanjrelant que els cr i s t i ans o s t izaven con - trs. e1.s agarens ñ l s c r i t s con-binuats .de "cal m o r i r , cal mori r . . . t t .
que ropet ien e l s ressons de l e s muntanyes. D.iu que 1a ha'czl.la dura t res dies, al cap deLs qualu eln morog forpamn el paa i ' o dirigi-a ren vcrs e l col1 de lrO:reller, abont e n t e r r e e n a l s cadavres de -
l l u r s capi tostes . E l s cr is t ians continuaren r e s i s t i n t en l e s al tu- res de Quers l t , de la Figuerassa i de Corbera. Camp Mauri - menada la vessant amagada de la Figuerassa, desdetl col1 superior de l 'Ureller al s iu , camp de repos dels moros. En el nomenat col1 s han descobert aritigucs sepul tures , cadavres, ames i ob jec-tes - del s serrahins, que corroboren aquest fe t tradicional .
Arninada Berga9 fundat el poble sarrahi de 1 'Albio l , o l s - I
cristians restaren encastel lats en e l s espadats oims de la Figue- 1
rassa, i le. cova de Camp Maurí els lii oferfa. segur magatall. E n . 1 aquest lloc tingueran efocte les tradicionals l l u i t e s de moros i - i
cabretes, en temps del Comte Oliva Gabreta de Besalf, senyor de l - pago bergi~t&~ s u r t i n t vencedoss e l s c r i s t ians en cinc sagnants - ! combats. Aquest Es 16r igen tradicional de les cinc llunes minvants amb l e s puntes cap p e r aval1 que ostenta en u n d e aos camps 1 !escut de Berga,
i l i
L e s tradioionals gestes de Cmp Maurí donaren naixement - f ambé, segons s 'af ima, a l 'ant iga comparsa de la Bulla, nomenada ami la Patum, simulant el capdi l l mor2 Abul Afer la renomexada -
i mula fera o mula guita de la citada d a n ~ a 1
i
i i !
Viceng Cysó i Brmengou. 1 I I
(~xtret de: "El Pir ineu Catala" i volum Berguedg - C.A. Tosras 1905) . 1
1
i
1 I
I í I
I 1 !
- í 1
i P
I
i 1 1
I 1 1
l - 1
I
,
l , , ,,
?-?-?-?-?-?-?-- . . . . ---- -- - ----.--- -
I R 3 J Í 3 C C I Q DE DIAPQSITIITES AMB G M V A C I 3 DE L 'EXZLORACIO D. LgAWNC b!iiIOEJSSRRA.T UBACH
L t E E ofereix a t o t e s l e s EntZta t s interesssdes aquexta - gravaci.6 amb pro jeoci5 de diapositives que f i n s ara ha está% preseg tada en 22 ent l la ts , de di ferents loca l i ta t s de Catalunya.
Per a, donar una inajor idea del seu contingut passem a ofe- rir alguns coment aris apareguts en diferent x diaris x
DiarLo de Barcelona, 12 de Marzo de 7966
"EN EL CENTRic) ARilGClNES 3'IESEBTDA CON EXTRAOl3DIWARIO - EXD(3 UNA S S I 3 N BE DIAP3SDIVAS DE LA EXPLORACI~M AL ''AVEB'C M\'IPJT- S E m T UBACH",
En e l sal& Costa del Centro Aragonés de Barcelona, tuvo lugar el estrono de la grabación con proyecciúr. de diapositivas a t3do ca lor de la exploración al "Avenc Montserrat Ubachu, realizada ba jo la iniciativa.^ asesoramiento del eminente espeleólogo barcelo nés don Jos6 Sublls VaLls, y presentada por la señor i ta Mon-bser~a-t; Ubach Tarr6s - record femenino de profundidad subterrELnaa de Cata- ña, "Angel de Plata -?965q1 de la FederaciOn Catalana de F&ontañismo ,y miembro act ivo del EDECA del Centro Aragon6s y del E.X,E. d e l "Can- . tre Excursionista de Catalunya" . Con l a colaboraci6n e s p ~ c l a l de - don Fellx Alabart V i l a - Ins tmctur &e la Escuela Catalana de Eape- l e o l o g i a , y miembro activo del EDECA y ElB.-, y con coloquio a car- go de don Oleguer &colá Boada -colaborador del Avfuseo de / ,oología y del I n s t i t u t o de Invest igaoiones C i e n t ff icas de Barcelona, y presi- dente del E.R.E.
Dicho ac to se vi6 honrado can la presencia del. señor Pabf o Serra, hermano y representante del muy i l u s t r e señor alcalde de Sol- xona, y otras muy dis t inguidas personalidades.
E s t a prcyecci6n, de extraordinario realismo, hizo vivir ic tensamente al. numerosísho público que l l enaba l a sala, las inciden cias de La exploraci5n a e s t a sima sorprendente y record de profun- didad subterrhea de Cataluña, ( -2AQ m)*
Las d i a p o s i t ivas, 390 en t o t a l , la mayorfa do e l l a s de un 1
color ido y perfecci6n admirable, fueron adaptadas' a una g~abac i6n - i impecable, ambientada con rnfisica de l o s mandes maestros, que puso 1
de manif ies to la maestrfa en cuanto a técnica, del señor Enrique -- T a t jé, de la ernisúra EA3 S í Radio Manreaa,. . . . . , e O O O O O B e e * O S O L
El Noticiero de Zaragaza* Viernes li de marzo de '1966,
"RIESGO Y AlIENTlW DE LA ESPELEOLOGIA9 EN LA DELEGACION DEI LA I N S T D U C I ~ 2 ~ v ~ F E ~ ~ 3 EL CATrlZICOu DEL C m R O ARAGQE3S DE MRCE-
F . . . . . . . Y metidos ya - con agrado por nuestra $arte- en e s t e c a d t u l o de las alabanzas y de los merecidisúnos el3gios, jus to 1 será deci r que, la praparación de t en sugestiva confarencia ha sido i el fmto del gran e s p í r i t u de cumpañerisrxo que ha ex i s t ido desde el primer día en la "Operaci6n SolsonEsq', ya que ninguna de las diapo- sitivas de L a e x p l o r a c i h a la sima, y e s t o se nos advierte muy es-
1 i pecialmente, fu6 tomada ponsando en una p ~ s t e r i o r proyecci6r1, sino que todas el las fuemn captadas de escenas realmente vividas y s i n
I 1 Í
más propds i to que el de guardar lo m e j o r pos ib l e e l recuerdo de unos 1 mon~ontos inolvidables, BI rfineTu de iliapwsllivas proyectadas se ele- i
va a t rescientas, y todas e l las fueron aportzdas pos: l o s m5ernbros -- --.-- - ------- - ---- - ----- ---- -------- - _ _ _ - __-_-______---
1
que integraban l o s eguinos de explo5aci6n9 debiendo señalar igual- mente, la adrni%able y extraordinaria colaboración del formidable - f o t ó g r a f o y espele6log0, don Félix Alabart Vila,,o.,.,,QOe,.......
Per iód ico Manresa* Martes, 25 de Octubre de 1966
"LA. ESPELE0IX)GA MONTSERRAT UBACH, ESJ LA C A J A DE AHORROS DE M A N R E S A "
A medida que se aproxima e1 sábado día 29, crece e l i n t e r é s n o r e s t a conferencia que ha desner tado i nus i t ada exriectación,-- no s ó l o en l o s medios d e r o r t i v o s sino en todos l o s séctores ciuda- dai?ox que se sienten at ra ídos nor l a s aventuras que ~ r o n o r c i o n a la
1 1
E ~ ~ e l e o l o g í a , o s e a e l arte de las exploraciones subterránease.. . o
Hasta la fecha, en tódas las ciudades que ha sido Tresen tada, 1'á conferencia y l a s diz~ositivas, han obtenido un é x i t o ro= tundo, oor l o que se espera que el ~>rBximo sbbado, a las ocho de - la noche, el magnífico Sal6n de actos -de la Caja de ahor ros de M- resa, registrará el completo.
Por i6d ico Mmresa. Lunes, 31 de Octubre de 4 966
"GRAN EXITO DE LA CON2XBEX~CIADE MONTSERW UBACI-I,ORGABIZADA POR - 'tMANm SA1' *
Con gran éx i to de pcb l i co , se celebró e l pasado sábado- en el sal& de actos d e - l a Caja de Ahorros de Nanresa; 1.a ctnvn.cia- da conferencia sobre Esneleología, o~ganizada p o r el c e r i ó d i c o - - fbM~resa t ' 9 o . O O o O D Í o O O B D D O . e o .
81 f inal izar la eonfercncia, el numeroso G b l i c o que --- llenaba p o r c b m l e t o el ampl io sa lón de actos de la Caja de Ahorros de Manrexa, anlzudi6 caiurosamGnt e a la señor i t a blontserrat USach- Tarrés, al igual que a s u s comn,zñeros s e E u r e s Alabart y Escol&,
La v e l d a concluyó con u~ coloquio a cargo de don Olagum Escolá , quién con t e s tó a todas l as v regun tas que se le h ic ie ron , - con s u n r o v e r b i a l amabil idad y conocimientos t 6 c n i c o s y C i e n t í f i m que posee de la Esneloología , rec ibiendo igualmente el a d a u s o sin
I
cero de la concurrencia., i
En resumen, la conferencia con proyecciones, obtuvo un - s e ñ a l d o &Ato, viéndose la sala abarrotada hasta los t o p e s , sien- do muchos los esnectadores que no nudieron acomodarse y o t r o s pene- i t r a r en la sala. 1
-? La s e ñ o r i t a Montserrat Ubach Tar r6s y sus más di rec tos - j 1
colaboradores recibieron numerosas f e l i c i t ac iones , a las que un3 - e mos la de " W ~ S A " que se honró en nresentarla al nUblico rnanresa - I
no O r-
0 0 0 ~ 0 0 0 0 0 0 P 0 0 e 0 0 Q 0 0 0 0
1 j i !
Gas d' interessar a alguna e n t i t a t o nartio~hx??,obden di- rigir-se al nos t r e consQci, senyoreta Montxerrat Ubach, ERE d e l - C.E.C. c / , Paradis, 10 p r a l . BARCEUINA - 2 .
1 i
1
I i
1
_ -- __^ ____C____ --e----- -=---. ___-)__-\ T_- ==---
SUPL;EMENTO INFORI~UTIVO Y BIBLIOGRLFICO DE " M X S C E ~ A Z003X)G3CAV' -- - VoloII,fasc.l,1964. g 1965.Instituto Municipal de Ciencias Naturales de Barcelonao
-- In rnernoriam: Ricardo Zariquley Alvarez (1 897-1 965) Per F.ESP&L p. 3-5,
Excelalsnt comentari biogrLfic del nr imer rnestre de la - I
1 B iosne leo log ia catalanag r c a l i t a s t n a l seu gran deixeble,al que sg
i
gueix una vaXu0sa 1lisrf;a d e les nublicacions d e l Dr. Zariquiey, i 1 una a l t r a d ' e s d c i e s dedicades,
I Aquesta nota ens r ecoda al mostre i Ifobligaci6 mora l --
d e l ~ esneleolegs catalans de nernetuar la mem0r5.a de qui , d&sconsgut de les generacions actuals , va &ser el n o s t r e primer biosnelebleg. 1 i -E* NOLTE Y A m U R U e IV Congreso Internacional de Esneleologia. 12-26 - IX ?965.p. 13
1
Comentkri general i 1 arnent acions sobre l a imperdonable - i 1
absencia de l s e x ~ e l e b l e g s catalans. i 1
I Reunidn de1 tfComitQ des M i l i e ~ x f ñ ~ u l a i r e x ' ~ Mjnaco 27-30 octubre 1964. n. 73-15. j
28 Comunicacions dfEs-panya. Comunicac5.6 de M, Soler : "Notas sobre la geología y e l
karst de FormentsraH a al es res)?^
-E 0 BAXELLS R e Reuniones de zoologos .baro8loneses en 1963-64. n o 18.
Cornu"r,icacifi de JoSenent i O,Escol% en 1964: Biosgeleologia a lTAit Arag6.
-F.ESPA~~OL. -
Reuniones 6snelsr)lógicas 1964-65. 'p O ~ 2 ~ 2 3 . .
Re sum de les novet at s b i o s ~ 6 leol6giques comunic ades- du - r a n t e l s d o s anys a les raunionx d t e s ~ e l e & l e g s , organitzades ve r la I
i HComisión d e E s t u d i o s zosl6gicoñ '~ d e l CSIC , 1
-E.BAXELLS Re Exglorac ibn aoológica d e l A l t o Aragón en 1963, p. 23-25.
1 -O.ESCOLA B, Exnloraci6n espe leo lóg icade l Valle de Hecho DO 25-28.
I Resum de la campanya de 1963, "OPERACIO ALT ARAGO 1964"
1 i "OPERACIO ALT ARAGO 1 96511. P r i n o i n a l s r e su l t a t s ob t ingu ts i Llur 1
l ds senvolupament o 1
-A.VIDAL Y J,P,MARSTN@?. ~x~loracidn de las P i t i u s a s de 1963 a 1965. p.
C r f t i c a ober ta , sense segones n i males intencions.
L'ROIB DE LES PLAQUES.
F m i t de l ' e s p e c i a l i t z a c i ó espeleologica extrema,ha a r r i - ba t a un grau t a l de perfecció que viu por a l e s plaques,medalles , d i s t i nc ions , homenatges, agra 'ben ts , l i tpides, creus , i n mem6riam0..
Algú f a alguna cosa: p laca S 'ha d ' a g r a i r quelcom e medalla S 'ha mort a lgúr lgp ides , medalles, creus. L'han sa lva tg medalles als h e r o i s salvadors.
S 'ha de recordar quelcomr placa, d i s c u r s inaugural - a g r a k e n t - evocació - e l o g i - i clausura d e l d i scu r s inaugural .
Bon sistema per a tirar per t e r r a i t r e u r e t o t va lo r a l s a c t e s o comrnemoracions que en t i nd r i en . Pe r a t r e p i t j a r l ' e s e c i a d e l s f e t s r eves t in t - l a de s u p e r f i c i a l i t a t s absurdes, s i no - s ' u t i l i t z e n en r igorosa mesura.
1 r e s , a e spe ra r l a creació de l a Medalla a l Merit Sub- r r a n i , l t E l e c t r Ó de P l a t a , e l Mosquetó a l a immortal i ta t i l a P l g ca al bon explorador mansoi.
L ' H ~ I B DE LA PXEI'I'A CONYA CATALANA.
Dins d e l p p d e l s " an t i c s i n i c i a t s " , e r a f e l i ~ mentre no li f e s s i n l a ccmpet6ncia. O b6 pogués e s t a r un pam per dmun t d e l s competidors.
PerO quan ha de ixa t d l Q s s e r e l primer, o bé quan " e l s - seuet' no han e s t a t e l s primers, no ho ha acceptat . S 'ha tanca t una mica m6s i s ' ha negat a reconsixer e l va lo r de r e s de l que n9 f o s seu .
Ha t r a c t a t de " torremassif icar" e l s f e t s , o ha abandonat e l m6n públic.
1 e l que ens sap m6s greu 6 s aixO i no a l l b .
1 en propers números r VAINILLA, FROFETA MAN, CRFSJNGSLUB, i SA- C R I S Y - NOUSE.
Extractern de 1 larticle "Etude des acciden-ts daas les @;rottes belges" de M.A. Slagmolen, preaident de SpB16o-secours,ap~ regut al butlle-i;5 de la F.S.B. el següen-t; apartst tradults
"L 'Espeleolo@;ia 6 s e asencialment un espor% d 'eguipg no obs tan t , i aix6 pot semblar paradoxal, lfespele61eg 6 s general- ment i n d i v i d ~ ~ a l l s t a i es plega dif5cilmen-t; a la disciplina. 3. al sentit de la jerarquia necessaria dins d1un club; aquest e s t a t d t & nXm u n i t al fst que s o v i d es produeixen escissions dinx de lx - clubs,, explica potser el gran nombre dfespele61egs independents i de p e t i t s equips, que no volen afiliar-se a r e s , sigui a l l b que sL mi.,
Una LegislaclO obligan%-los a demanar una autori tza- 1 ci6 previa a quansevol aescens en una oavitat, e l ~ i repugnar& i p c
I
ser e2 s portara a practicar 1 ' espeleologia clandest inmeule, i i
Si he i n s i s t i t m6s aanunt sobre líndividualisme de 11espele61eg, 6's p e q u e v u l l cridar ltatenció sobre una consequ8y! cia possible de la reglanentaci6 de l'espeleofogiax
Alguna espelehlegs ocasionals, poc intereasats a - af 31 iar-se a un club ni a demanar una autoritzaci8 espeo id per a cada descens, exploraran l e s coves de nit, d'amagat de tothomg si fenen un aocident, ni%& no en t i n d r a coneixement i ning6 no po- dr& dones portar-los socors.
i Per aLtra banda, si ea troben en d i f i cu l t a t s sabent
1 que s 'arrisquen a un proc6s en no posseir una a u t o r i t z a c i ó previa procurant aortisi-ne p e r lliars m i t jans, aense ajuda e x t e r i o r , po- san% així 1l.ur en p e r i l l , f g
e e o e ' . s s s o o o o e , * m e .
En el mateix butlletl, i en un a r t i c l e de M.J.P.Ge- non (~vooa - t pr6.s La Cour dtAppel, Conseiller Juridique de la - - F.S.B.) l%,utor arriba a les següents conclusions, entre altres:
= * "Estimo que cap forma de legislació especifica se - 1
ria fitil per a Irespeleologia i per als espeleolega e s p o ~ t l u s , ~ ~ ! F
! . . . V e r altra banda t o t a reglamentacid perjudica - m ria l fespeLeologia i 1 esport en general., 1
La soluci8 6 s proposada a base de fomax tecnicment als espele6- 1 legs, divulgar nomes i consells Útils de l l i u r e acceptaci6 2 mi- llorar ?sh fp6180~ec~ursu , de funciú t a d prevcnt iva com "cura"cvaf' . i Aquest 6 1 t h a r t i c l e Qs t i t u l a t v LA REGLEMENTATIUN BE LA ASPELEO- I
ZOGIE: EEU?-~CIJIJ~ P0SSIBL;E ET SOTJHA~ABLE?" l
Ponf natural al Torrent de I'Arcada, aprop de
1'Avenc FONT 1 SAGUE [CIixh: C. E. C. any 1911
Crani tipus Cromanyoide trobat tt I rnetre (jacirnent) a la Cova del Mal de Puigdoure.
Vas de ceramica de la Cova del Mal Paa de Fuigdoure. Sem de I'Obaa (Terrassal
G O V A D E L M A L P A S D E P U I G D O U R E i
(BARCELONA)
'RamOn Viñas
La cueva del Turd d e l M a l Paa e s t 5 situada en e l Tur6 de Puigdoure, unos 17 Km. al noroeste de la poblaci6n de Tarrasa, en . la sierra del Obac, Se t ra ta de una diaclasa abierta en conglomera dos eocenoa, de unos 50 m t s . de recorr ido, en la que se pentra por - una gatera de l s50 m. de longitud por 0,50 de altura y 0,30 de e,n - chura aproximadamente, Al traspasar la misma , y después de e s t e cor- to pasadizo, se halla la galeria, de unos 4 mts. de anchura por 10 - de altura, ca lculhdose una potencia aproximada de unos 10 mts. de a r~5Zl . a~ Casi al f i n a l de la, cueva un hundimiento de t i e r ra ha de ja- do al descubierto un piso in fe r io r de unos 4 mts. de altura, en el. que sdlo fueron hallados restos de fauna p reh i s tó r i ca , de l o s que da mos cuenta,
1 Mi primera exploración fu8 rea l izada con varios m i e m - bros del grupo de Exploraciones Subterrgneas de l C.M.B. en vistas al
l i
I segundo catálogo espeleol6gico de la provincia que comprenderá la z g na. de conglomerados de Sant Llorenp de h n t y Montserrat , en abril -
. de 1.963. Durante e l transcurso de su exploraoi6n, hal lé l o s prime - l I I j ros r e s tos humanos y un 6ti l p reh i s tó r i co que darian lugar a prospeg i
ciones u l t e r io res . Xás tarde en A ,965 instalamos un campamento en el 1
i n t e r i o r de La cavidad, primero de l o s vfectuados en e s t a zona con 1
I
vistas a prospecciones ar~ueolbgicas , durante el cual se hallo, en - l
tre o t r o s materiales, un c r h e o al parecer de t i p o crornaño5.de, muy 1
Í bien conservado, actualmente en curüo de estudio (1 ) V e r fotograf ia !
1 fuera de texto., Puestos los materiales en conocimiento del Ins t i tu - to da P reh i s to r i a y Arqueologia se efectuó una visita a la cueva con
1 r
doe miembros del museo, comprob&ndose que se trata de una interesan- -
I
t e cueva sepuloral de d i f i c i l excavación, no sdlo por la d i f i cu l t ad I 1 i
de su.entra.da, s ino tambien porque l o s materiales que se hallan en - i I
superf icie se encuentran recubier tos en gran parte de una gruesa ca- 1
pa estalamiticae i
El propósi to de e s t a nota es especialmente dar a cono- I
cer los materiales arqueoldgicos y paleontol6gioos Iiallsdoa , y hacer constar e l i n t e rds que posee el yacimiento para efectuar en'éz una - excavaoidn sistemática que permita conocer totalmente la naturaleza del mimoo
l l a Los r e s t o s arqueo16gicos hallados hasta e l momento en i 1 superficie y en catas efectuadas para intentar concretar l a potencia
d e l e s t ra to f 6 r t i l supeificial, consis tentes en ú t i l e s de s i l ex , hug i
1 I 1
1 so y ceramica, son los siguientes: I ,. 7 i Una punta de flecha de pedúnculo g a le tas , de 3$5 cm . 1
5. i .A de long i tud , tallada en a i l e x gris r o j i z o , que conserva parte de l c@ - e ' t ex en su c a ~ a infer ior . Los retoques a presi6n no llegan a c u b r i r - i
la .totalidad de la pieza . (iig. nQ 3) 1 Un raspador sobre extremo de hoja de sección triangu - !
lar , de s i l exmar r6n n e w a c o . posee retoques abruptos en amos f i l o s . 1
que producen un adelgazamiento de la base para ser utilizada copo - I . I
punz0n o para emangue (f ig. nQ 2 ) .
Fragmento de una ho ja de secci6n t rapezoida l , tallada en s i l e x color marronoso, ' con retoque^ en ambos f i l o s . ( f i g , n g S.) I
F r a e e n t o de una ha jtl de co lor melado, con restos del borde de un nficleo. I
I --- I
4 cm.
EREEQU
IP
D
E R
EC
ER
Q U E S E S PE
LE
OL
ÒG
IP
EL
EO
LÒ
GIQ
UES
