BOIB Núm. 45 14-04-20015 2 1 8

Secció I - Comunitat Autònoma Illes Balears

1.- Disposicions generals

CONSELLERIA DE MEDI AMBIENT

Núm. 7597Decret 46/2001, de 30 de març, d’aprovació definitiva del Pladirector sectorial per a la gestió de residus urbans a Eivissa iFormentera

L’Estatut d’autonomia de les Illes Balears, aprovat per la Llei orgànica 2/1983, de 25 de febrer, en la redacció derivada de la reforma operada per la Lleiorgànica 3/1999, de 8 de gener, en l’article 10.3. disposa que és competènciaexclusiva de la comunitat autònoma «l’ordenació del territori, litoral inclòs,urbanisme i habitatge» i en l’apartat 7 de l’article 11 estableix que correspon ala comunitat autònoma, en el marc de la legislació bàsica de l’Estat i, si escau,en els termes que aquesta legislació estableixi, el desplegament legislatiu il’execució de normes addicionals de protecció del medi ambient.

La Llei 10/98, de 21 d’abril, de residus, publicada en el BOE número 96de 22 d’abril del mateix any, en l’article 4.2. estableix que és competència de lescomunitats autònomes «l’elaboració dels plans autonòmics de residus il’autorització, la vigilància, la inspecció i la sanció de les activitats de producciói gestió de residus».

Malgrat que el Pla director per a la gestió dels residus sòlids urbans de l’illad’Eivissa fou aprovat pel Decret 68/1994, de 13 de maig (BOCAIB de 7 de juny),hi ha dubtes jurídics sobre la validesa de l’esmentat pla atès que aquest mai foupublicat en la seva totalitat en el butlletí oficial de la comunitat autònoma. A més,l’aprovació, en l’àmbit estatal, de la Llei 11/1997, de 24 d’abril, d’envasos iresidus d’envasos, i de la Llei 10/1998, de 21 d’abril, de residus, obliga a una novaplanificació per a la gestió dels residus urbans generats a Eivissa i Formentera.

La Llei 9/1997, de 22 de desembre, de diferents mesures tributàries iadministratives (BOCAIB de 30 de desembre) estableix en l’article 26 novesmesures per al tractament dels residus i, sense perjudici de ser aplicada directament,faculta el Govern perquè la desplegui i l’obliga a adaptar els anteriors planssectorials de residus al nou marc legislatiu vigent.

El Parlament de les Illes Balears, en data de 20 de maig de 1997, aprovà elscriteris per elaborar el Pla sectorial per a la gestió de residus a la comunitatautònoma de les Illes Balears; i la Llei 6/99, de 3 d’abril, de les Directriusd’ordenació territorial de les Illes Balears i mesures tributàries disposa, enl’article 69, que aquest Pla incorpori, si cal, els plans directors sectorials vigentsde residus urbans i les seves modificacions, com a conseqüència de l’entrada envigor de la Llei 11/1997, de 24 d’abril, d’envasos i residus d’envasos de la Llei10/1998, de 21 d’abril, de residus. Per tant, aquest Pla director sectorial per a lagestió dels residus urbans d’Eivissa i Formentera, aprovat segons aquest Decret,s’incorporarà en el futur al Pla director sectorial per a la gestió de residus de lesIlles Balears, actualment en fase d’elaboració.

Aquest Pla director sectorial, a més de donar una solució ambientalmentavançada als residus urbans generats a Eivissa i Formentera, inclou una solucióper al tractament d’una sèrie de residus assimilables als urbans (fangs d’estacionsdepuradores d’aigües residuals urbanes, restes d’origen animal que no tinguinconsideració de material específic de risc i residus sanitaris del grup II) que, perimperatius legals o per millorar-ne de forma sensible la gestió, han de menestermesures urgents prèvies a l’elaboració del futur pla sectorial per a la gestió deresidus de la comunitat autònoma de les Illes Balears.

Altres residus com els domèstics perillosos, voluminosos, olis usats...s’inclouran en el futur pla director sectorial per a la gestió dels residus de les IllesBalears.

Així, doncs, seguint els criteris del Parlament de les Illes Balears, laConselleria de Medi Ambient ha redactat el Pla director sectorial per a la gestiódels residus urbans d’Eivissa i Formentera (revisió de març de 2001), aprovatinicialment per la Comissió de Coordinació de Política Territorial amb data 20de setembre de 2000, i sotmès a exposició pública durant un període de dosmesos.

Per tot el que s’ha dit abans i d’acord amb el que preveu l’article 13.2. dela Llei 14/2000, de 21 de setembre, d’ordenació territorial, a proposta de laconsellera de Medi Ambient i del conseller d’Obres Públiques, Habitatge iTransports, vist l’informe de la Comissió de Coordinació de Política Territorial,i havent-ho considerat el Consell de Govern a la sessió de 30 de març de 2001,

DECRET

Article únic

S’aprova definitivament el Pla director sectorial per a la gestió dels residus

urbans d’Eivissa i Formentera (revisió de març de 2001) que s’inclou com a annexa aquest Decret.

Disposició derogatòria única

A partir de l’entrada en vigor d’aquest Pla director sectorial per a la gestiódels residus urbans d’Eivissa i Formentera quedarà derogat el Decret 68/1994, de13 de maig, que aprova el Pla director per a la gestió dels residus sòlids urbansde l’illa d’Eivissa.

Disposició final primera

La consellera de Medi Ambient dictarà les resolucions que exigeixin eldesenvolupament i l’execució del Pla director sectorial per a la gestió de residusurbans d’Eivissa i Formentera.

Disposició final segona

Aquest Decret entrarà en vigor l’endemà d’haver-se publicat en el BOIB.

Palma, 30 de març de 2001EL PRESIDENT,

Francesc Antich i OliverLa consellera de Medi AmbientMargalida Rosselló PonsEl conseller d’Obres Públiques, Habitatge i TransportsJosep Antoni Ferrer Orfila

ANNEX

NORMATIVA DEL PLA DIRECTOR SECTORIAL PER A LA GESTIÓDELS RESIDUS URBANS D’EIVISSA I FORMENTERA

(REVISIÓ DE MARÇ DE 2001)

TÍTOL INORMES GENERALS

CAPÍTOL IDISPOSICIONS GENERALS

Article 1. Objecte

L’objecte d’aquest Pla director sectorial per a la gestió dels residus urbansd’Eivissa i Formentera és:

a) Elaborar una eina de planificació territorial en matèria de gestió deresidus urbans que s’adapti a la normativa vigent.

b) Definir un model de gestió dels residus ambientalment avançat que esmarqui uns objectius superiors als exigibles per la normativa vigent.

c) Establir uns mecanismes de gestió que facin possible el desenvolupamentdel Pla.

Article 2. Àmbit d’aplicació

1. L’àmbit territorial d’aplicació d’aquest Pla director sectorial són les illesd’Eivissa i Formentera, sense perjudici del que s’estableix en la disposicióaddicional primera..

2. El present Pla director sectorial és d’aplicació a la gestió dels següentresidus:

a) Residus urbans produïts com a conseqüència de les activitats i lessituacions següents: domiciliàries; comercials i de serveis; sanitàries a clíniques,hospitals i ambulatoris; neteja viària, zones verdes i recreatives.

b) Residus d’envasos, que són una fracció dels residus definits en l’epígrafa), els quals queden inclosos en aquest Pla director sectorial sense perjudici delque estableix la disposició addicional segona d’aquesta norma.

c) Fangs de les estacions depuradores d’aigües residuals urbanes.d) Residus sanitaris del grup II i restes d’origen animal que no tinguin

consideració de material específic de risc.

Article 3. Principis d’actuació

El model de gestió de residus que el present Pla director sectorial preténimplantar es regeix pels següents principis d’actuació o jerarquia de principis:

a) La prevenció i la minimització dels residus en la seva generació

BOIB Núm. 45 14-04-2001 5 2 1 9

constitueixen la màxima prioritat.b) Aquells residus que la seva producció sigui inevitable hauran de ser

valorats, la qual cosa implica la seva reutilització, el seu reciclat o la sevavaloració energètica segons aquest ordre de preferència i importància.

c) Com a darrera opció de tractament per a aquells residus de produccióinevitable que no puguin ser valorats s’estableix que es dipositin en abocadorcontrolat.

Article 4. Objectius concrets

Els objectius concrets d’aquest Pla director sectorial, sense perjudici delque s’estableix en la disposició addicional tercera, són:

1. Estabilitzar la producció dels residus urbans generats a Eivissa iFormentera inclosos en els epígrafs a) i b) de l’article 2.2. d’aquest Pla directorsectorial en 95.000 tones anuals.

2. Procedir a establir els requisits tècnics per a l’adequació de l’abocadorde Ca na Putxa a Eivissa. La seva ubicació exacta s’inclou a l’annex XII de lapresent norma.

3. Procedir a establir els requisits tècnics per a l’adequació de l’abocadordel Cap de Barbaria a Formentera, perquè s’utilitzi durant un termini de tres anys,se’n faci el segellament posterior i se’n recuperin els terrenys. La seva ubicacióexacta s’inclou a l’annex XIII de la present norma.

4. Aconseguir els percentatges següents de recollida selectiva dels residusurbans:

Total PitiüsesAls 3 anys Als 5 anysd’entrar en vigor d’entrar en vigor

Paper cartó 29,3% 46,9%Vidre 55,7% 69,8%Envasos lleugers 15,8% 23,2%Fracció orgànica 0% 61,3%

5. Aconseguir els objectius de recuperació de matèria orgànica a Formenteraper mitjà del compostatge domèstic:

ANY % RECUPERACIÓDE LA MATÈRIAORGÀNICA

2001 102002 202003 252005 30

6. Aconseguir que els objectius per als diferents tractaments en el total deles Pitiüses siguin els següents:

TRACTAMENT Als tres anys Als cinc anysFINAL d’entrar en vigor d’entrar en vigor

ABOCADOR 75,4% 44,3%VALORACIÓ DELS MATERIALS23,9% 27 %VALORACIÓ DE LA MATÈRIA ORGÀNICA 0,7 % 28,7%

7. Definir els tractaments per a la resta de residus dels epígrafs c) i d) del’article 2.2. d’aquest Pla director sectorial.

8. Definir i ubicar en el territori les plantes de tractament necessàries pera una adequada gestió dels residus inclosos en el present Pla director sectorial.

9. Reservar terrenys destinats a instal·lacions de gestió dels residus noinclosos en el servei públic obligatori insular encomanat al Consell Insulard’Eivissa i Formentera i a l’Ajuntament de Formentera.

10. Sensibilitzar i informar tots els agents implicats en la producció i lagestió dels residus mitjançant campanyes d’informació i conscienciació amb lafinalitat de complir els objectius marcats en aquest Pla director sectorial i com apart del dret a la informació ambiental.

11. Sensibilitzar i informar tots els agents implicats (agricultors, cambresagràries, particulars, entitats públiques...) sobre la conveniència d’utilitzar elcompost com a sistema d’adob.

12. Impulsar la creació de nous llocs de feina en el sector terciari relacionatsamb l’eliminació, la recuperació, el reciclatge i la minimització dels residus.Aquests llocs de feina s’enfocaran cap a grups marginals mitjançant la creaciód’escoles taller d’aprenentatge, cursos homologats per a recicladors i experiènciespilot de creació d’empreses.

Article 5. Definicions

A l’efecte de l’aplicació d’aquest Pla director sectorial s’entendrà per:

Residu, residu urbà o municipal, residu perillós, prevenció, productor,posseïdor, gestor, gestió, reutilització, reciclat, valoració, eliminació, recollida,recollida selectiva, emmagatzemament, estació de transferència i abocador, elque disposa l’article 3 de la Llei 10/98, de 21 d’abril, de residus (BOE número96, de 22 d’abril de 1998).

Material específic de risc el que disposa l’article 1.2 del Reial decret 1911/2000, de 24 de novembre, pel qual es regula la destrucció dels materials específicsde risc en relació amb les encefalopaties espongiformes transmissibles.

Residus sanitaris del grup II, el que disposa l’article cinquè del Decret 136/1996, de 5 de juliol, d’ordenació de la gestió dels residus sanitaris a la comunitatautònoma de les Illes Balears (BOCAIB número 91, de 20 de juliol de 1996).

Restes d’origen animal, el que disposa l’article 2 en el punt 1 del Reialdecret 2224/1993, de 17 de desembre (BOE número 16, de 19 de gener de 1993).

Residu inert, els residus que no experimenten transformacions físiques,químiques o biològiques significatives. Els residus inerts no són solubles nicombustibles, ni reaccionen físicament ni químicament ni de cap manera, ni sónbiodegradables, ni afecten negativament altres matèries amb què entren encontacte de forma que puguin donar lloc a una contaminació del medi ambiento perjudicar la salut humana. La lixiviació total, el contingut de contaminantsdels residus i l’ecotoxicitat de la lixiviació han de ser insignificants.

Fracció orgànica dels residus urbans o municipals, comprèn els residuspropis de la llar, que es produeixen principalment a les cuines a l’hora demanipular, preparar i consumir el menjar, i també els residus procedents degeneradors singulars com els mercats municipals, els restaurants, els hotels, lesgrans superfícies, etc. També s’inclouen en aquesta categoria els residus dejardineria o poda, tant privats com públics.

Envasos lleugers: les llaunes (d’acer, alumini, etc.), els envasos de plàsticde qualsevol tipus, els envasos de cartó alumini i d’altres inclosos en els residusurbans.

Àrees d’aportació: llocs o zones d’ús públic posats a disposició del ciutadài destinats a facilitar la recollida selectiva dels residus urbans no perillosos, elsquals se separen en origen segons les diferents fraccions.

Parc verd: àrea d’aportació de titularitat municipal tancada i delimitada ique té aquesta qualificació per part del Consell Insular d’Eivissa i Formentera.

Generadors singulars: són aquells posseïdors de residus que per lescaracterístiques que tenen, la ubicació, la quantitat i la qualitat dels residus espoden agrupar a fi d’efectuar una millor gestió dels residus esmentats.

Població mitjana anual: el valor de la mitjana anual d’habitants de fetobtinguda a partir dels valors mensuals.

Plantes de selecció o triatge: qualsevol instal·lació que, basant-se en laseparació dels distints tipus de residus, permet fer-ne una selecció prèvia quefacilita operacions posteriors de reutilització, reciclat o eliminació d’aquestsresidus.

Tractament: operació o conjunt d’operacions de canvi de característiquesfísiques, químiques o biològiques d’un residu amb l’objectiu de reduir-ne oneutralitzar-ne les substàncies perilloses que conté, recuperar-ne matèries osubstàncies valorables, facilitar-ne l’ús com a font d’energia o afavorir-ne ladisposició com a deixalla.

Àrees de gestió integrada de residus: zones destinades a la ubicaciód’empreses de gestió de residus i dotades de les infraestructures, les obres, lesinstal·lacions i els serveis necessaris.

Deixalleries: centres de recepció i emmagatzematge selectius de residusmunicipals que no són recollits de manera domiciliària.

Article 6. Obligacions bàsiques de les diferents administracions públiquesimplicades

1. Correspon als ajuntaments de l’illa d’Eivissa, sense perjudici del queestableix la disposició addicional quarta:

a) La recollida en massa i selectiva dels residus urbans i obligatòriamenttransportar-los fins a les plantes de tractament de residus designades pel ConsellInsular d’Eivissa i Formentera.

b) Traslladar a les respectives ordenances, en un període de temps nosuperior a un any des de l’entrada en vigor d’aquest Pla director sectorial, lesmesures necessàries per complir les obligacions derivades d’aquest Pla directorsectorial.

2. Correspon a l’Ajuntament de Formentera:

a) La recollida en massa i selectiva dels residus urbans i transportar-los al’estació de transferència de Formentera.

b) Adequar per al funcionament durant tres anys, i posteriorment segellar,

BOIB Núm. 45 14-04-20015 2 2 0

clausurar i recuperar, l’abocador del cap de Barbaria a Formentera.c) Engegar i gestionar posteriorment la deixalleria de Formentera, l’objectiu

del qual serà la recollida de tot tipus de residus.d) Engegar, en un període de temps no superior a tres anys, una estació de

transferència per als residus urbans generats a Formentera sense perjudici del quedisposa la disposició addicional cinquena. En aquesta estació de transferèncias’emmagatzemaran i es compactaran, si cal, aquests residus urbans de maneratemporal per, posteriorment, transportar-los a les plantes de tractament d’Eivissa.

e) Aprovar una tarifa única per a la gestió dels residus urbans generats aFormentera.

f) Aprovar una tarifa específica per als residus que es recullin a ladeixalleria de recollida de tot tipus de residus perillosos quan doni servei aempreses productores.

g) Engegar una campanya específica de compostatge domèstic de lamatèria orgànica amb el suport financer del Govern de les Illes Balears.

3. Correspon al Consell Insular d’Eivissa i Formentera, sense perjudici delque estableix la disposició addicional quarta, amb caràcter de servei públicobligatori insular:

a) El transport dels residus urbans des de l’estació de transferència deFormentera fins a les plantes de tractament d’Eivissa.

b) El tractament unitari i integrat de tots els residus inclosos en aquest Pladirector sectorial amb l’execució prèvia de les obres relatives a la construcció deles plantes previstes amb aquest objectiu pel present Pla director sectorial.

c) L’adequació de l’abocador de Ca na Putxa, segons la Directiva 1999/31CE, de 26 d’abril, relativa a l’abocament de residus.

d) La coordinació amb els ajuntaments per engegar la recollida selectivaa mesura que les plantes de tractament es trobin operatives.

e) Aprovar una tarifa única per a la gestió dels residus urbans i els fangs deles estacions depuradores d’aigües residuals urbanes regulats en el capítol I deltítol III d’aquesta norma. Aquesta tarifa serà la mateixa amb independència de ladistància entre el centre productor i el centre de tractament i inclourà els costsderivats de la informació, la vigilància, els controls i les despeses de gestiónecessaris per a un control ambientalment correcte i adequat a la legislació vigenten cada moment.

f) Aprovar una tarifa específica per al tractament dels residus sanitaris delgrup II i les restes d’origen animal que no tinguin consideració de materialespecífic de risc regulats en el capítol II del títol III d’aquesta norma. Únicamenti exclusivament els productors de residus abonaran les tarifes específiques iinclouran els costs derivats de la informació, la vigilància i els controls necessarisper a una gestió ambientalment correcta i adequada a la legislació vigent en cadamoment.

g) La participació en les tasques d’inspecció i vigilància de les activitats degestió dels residus inclosos en el servei públic insular.

h) La redacció de propostes normatives per fomentar el compliment, perpart dels ajuntaments, dels objectius i les obligacions derivades d’aquest Pladirector sectorial.

4. Correspon al Govern de les Illes Balears:

a) La revisió i/o modificació d’aquest Pla director sectorial.b) L’autorització, la vigilància, la inspecció i la sanció de les activitats de

producció i gestió dels residus que s’hi inclouen.c) El finançament del 30% de les inversions no subvencionades per la Unió

Europea en les infraestructures previstes en el present Pla director sectorial en elcas de l’illa d’Eivissa i d’un 40% en el cas de Formentera.

d) El suport a les mesures de promoció i foment necessàries per a l’execucióde determinats postulats del present Pla director sectorial a l’objecte d’incentivarles polítiques de minimització i valoració dels residus i optimitzar així l’eficàciadel Pla.

CAPÍTOL II INFORMACIÓ INTERADMINISTRATIVA I DRETS DELS

CIUTADANS A LA INFORMACIÓ

Article 7Subministrament d’informació

1. El Consell Insular d’Eivissa i Formentera i l’Ajuntament de Formentera,anualment i abans del dia 31 de març següent, lliuraran a la Conselleria de MediAmbient sengles informes corresponents a l’any anterior sobre el tractament delsresidus amb el contingut mínim següent:

a) Producció total de residus urbans, en tones per any, diferenciada permunicipis.

b) Producció total de fangs de depuració i les seves destinacions.

c) Producció total de residus de restes d’origen animal que no tinguinconsideració de material específic de risc i les seves destinacions.

d) Producció total de residus sanitaris del grup II i les seves destinacions.e) Percentatge de residus tractats mitjançant les diferents tècniques previstes.f) Programes de minimització elaborats.g) Llista de municipis amb sistemes de recollida selectiva.h) Dades de la recollida selectiva, en què es diferenciï per tipus de residus

i per municipis i/o mancomunitats.i) Síntesi dels resultats obtinguts.j) Certificats de destinació final.

2. Tota la informació se subministrarà en suport informàtic i, si cal, esdetallarà mitjançant els formularis prevists en la normativa vigent.

3. La Conselleria de Medi Ambient, el Consell Insular d’Eivissa i Formenterai l’Ajuntament de Formentera, d’acord amb el que estableix la Llei 38/1995, de12 de desembre, sobre el dret a l’accés a la informació en matèria de mediambient, la posarà a disposició dels ciutadans.

TÍTOL IIREDUCCIÓ, RECOLLIDA I TRACTAMENT DELS RESIDUS URBANS

CAPÍTOL IREDUCCIÓ

Article 8Mesures de prevenció

1. El Govern de les Illes Balears i el Consell Insular d’Eivissa i Formenteraduran a terme mesures encaminades a fomentar el reciclatge i la reducció deresidus per mitjà de les actuacions següents:

a) Obertura de l’oficina per al foment del mercat de productes reciclats.b) Foment de programes sectorials de minimització i reducció de residus.c) Elaboració d’estudis a fi d’establir taxes específiques en funció de la

producció real dels residus.d) Foment de la utilització d’envasos retornables.e) Elaboració de programes empresarials de prevenció de residus d’envasos.f) Elaboració de campanyes de conscienciació ciutadana.g) Incloure en la política de compres de les administracions públiques

criteris d’adjudicació favorables a la reducció en origen.h) Fomentar la recollida de residus perillosos de la llar amb l’objectiu de

reduir-ne la perillositat (minimització qualitativa).i) Fomentar el compostatge domèstic de la fracció orgànica de residus

municipals (FORM).j) Fomentar la implantació de sistemes de gestió ambiental.k) Afavorir, incentivar o promocionar l’ús de materials amb components

no perillosos.l) Elaborar estudis de cicles de vida de productes.m) Elaborar normatives dirigides a la recollida interna classificada en

edificis públics, centres comercials, hotels, comerços, que incloguin serveisd’inspecció i assessorament per part de l’Administració. Integrar aquestesnormatives amb les d’activitats classificades.

n) Promoure la creació d’una Borsa de Subproductes que posi en contacteals seus productors amb eventuals demandants dels esmentats subproductes, ambl’objectiu de facilitar la reutilització i el reciclat dels materials.

2. Per dur a terme aquestes mesures de reducció i reciclatge:

a) El Govern de les Illes Balears i el Consell Insular d’Eivissa i Formenterapodran signar convenis i acords de col·laboració amb els agents econòmicsproductors dels residus o amb els responsables de posar en el mercat productesque amb l’ús es converteixin en residus.

b) Si transcorreguts dos anys des de l’entrada en vigor d’aquest Pla directorsectorial no s’ha arribat a la signatura dels acords i convenis esmentats abans, elGovern de les Illes Balears regularà normativament l’obligació d’establir elsplans de minimització i les mesures necessàries en els sectors implicats.

3. El Govern de les Illes Balears i el Consell Insular d’Eivissa i Formenterapromouran el foment de la indústria local del reciclatge i de la comercialitzacióde productes reciclats.

4. Els ajuntaments posaran en funcionament mecanismes per incentivarmesures de reducció i de recollida selectiva dels residus, i n’intentaran adaptarles taxes corresponents en funció de la producció, basant-se en els estudisesmentats en l’apartat 1 c) d’aquest article.

5. Les taxes han d’incorporar a l’import no tan sols la producció delsresidus, sinó tots els costs reals derivats d’una gestió ambiental correcta, inclososels originats pel tancament, el segellament, la restauració i la vigilància delsabocadors.

BOIB Núm. 45 14-04-2001 5 2 2 1

6. El Govern de les Illes Balears i el Consell Insular d’Eivissa i Formenteracoordinaran totes les actuacions i les accions previstes en aquest article i elComitè Especialitzat de Residus, creat per la Comissió Balear de Medi Ambient,en la sessió de 22 d’octubre de 1998, les supervisarà.

7. L’Ajuntament de Formentera establirà un programa per al compostatgeen l’àmbit particular de la fracció orgànica dels residus urbans generats a l’illade Formentera. Aquest programa serà cofinançat pel Govern de les Illes Balears.

CAPÍTOL IIRECOLLIDA

Article 9Separació domiciliària

Per poder realitzar la recollida selectiva domiciliària dels residus urbans,els qui els posseeixin els hauran de separar de la manera següent:

1. Fase A: des de l’entrada en vigor fins al tercer any inclòs de l’aplicaciódel PDSGRUEF:

a) Paper i cartób) Vidrec) Envasos lleugersd) La resta

2. Fase B: a partir del tercer any des de l’entrada en vigor del PDSGRUEFtan sols per a generadors singulars de matèria orgànica (mercats, hotels, granssuperfícies, empreses productores de residus que són matèria orgànica, etc.). Laseparació per a la recollida selectiva de matèria orgànica no serà obligatòria al’illa de Formentera.

a) Paper i cartób) Vidrec) Envasos lleugersd) La restae) Matèria orgànica

3. Fase C: a partir del quart any des de l’entrada en vigor del PDSGRUEFa tot l’àmbit territorial de l’illa d’Eivissa. La separació per a la recollida selectivade matèria orgànica no serà obligatòria a l’illa de Formentera.

a) Paper i cartób) Vidrec) Envasos lleugersd) La restae) Matèria orgànica

Article 10. Mesures per a la recollida selectiva

1. Els residus procedents de la separació domiciliària es recolliran de lamanera següent:

a) A la voravia: en una primera fase, per mitjà d’un únic contenidor per ala resta de residus urbans en massa i, en una segona fase, per mitjà de contenidorsespecífics per a la fracció orgànica (de color negre) a partir dels quatre anys del’entrada en vigor d’aquest Pla director sectorial.

b) A les àrees d’aportació: on es recolliran el paper i el cartó (en uncontenidor blau), el vidre (en un contenidor verd) i els envasos lleugers (en uncontenidor groc).

2. Els ens locals hauran d’adaptar la recollida dels residus urbans alssistemes de gestió i tractament derivats d’aquest Pla director sectorial abans del’1 de gener de l’any 2001, amb l’excepció de la matèria orgànica, que s’hiincorporarà en les dates indicades en l’article 9.

3. Es garantiran almenys les següents ràtios de nombres de contenidors/població mitjana anual en la recollida de paper i cartó, vidre i envasos lleugers:

Municipi Núm. Contenidor/habitants de fet

Eivissa 1/400Sant Antoni de Portmany 1/300Santa Eulària des Riu 1/250Sant Joan de Labritja 1/150Sant Josep de sa Talaia 1/250Formentera 1/150

4. A causa de la seva utilitat com a suport vegetal per a la planta de

compostatge que preveu aquest Pla director sectorial:

a) Els ens locals i el Govern de les Illes Balears, mitjançant l’Institut Balearde la Natura (IBANAT), disposaran de sistemes de recollida selectiva dels residusvegetals procedents de diverses activitats públiques o privades (jardineria, netejaviària i de boscs, etc.) que siguin suficients per garantir-ne la producció i laqualitat.

b) Es promouran convenis de col·laboració amb el sector agrícola i ramaderde l’illa d’Eivissa perquè aquest proporcioni el suport vegetal esmentat.

5. Els ens locals realitzaran, si cal, la recollida selectiva porta per porta delsgeneradors singulars de residus, els quals hauran de destinar, dins les sevesinstal·lacions, una zona específica per a la recollida selectiva dels residus en lesfraccions que s’especifiquen en l’article 9.

6. Acordat prèviament amb el Consell Insular, els ens locals podranrealitzar la recollida selectiva dels residus urbans mitjançant altres sistemes queno utilitzin contenidors, sempre que se’n garanteixi la segregació en les fraccionsdescrites en l’article 9 d’aquesta norma.

7. A partir de l’1 de gener de l’any 2001, la normativa sobre novesedificacions i urbanitzacions haurà de contenir especificacions i requisits tècnicsde disseny i execució que facilitin la recollida selectiva dels residus mitjançantla segregació prevista en aquest Pla director sectorial.

Article 11. Estacions de transferència

1. Després de la clausura de l’abocador del cap de Barbaria, els residusurbans recollits per l’Ajuntament de Formentera es destinaran a una estació detransferència que s’ubicarà a la zona de l’abocador.

2. Sense perjudici del que disposa la disposició addicional cinquena,l’Ajuntament de Formentera posarà en funcionament, abans de tres anys del’entrada en vigor d’aquest Pla director sectorial, l’estació de transferènciaprevista en el punt 1 d’aquest article seguint els requisits tècnics mínims ques’especifiquen en l’annex VII d’aquesta norma.

3. L’Ajuntament de Formentera posarà en funcionament una deixalleriaper a la recollida de tot tipus de residus seguint els requisits tècnics mínims ques’especifiquen en l’annex VIII d’aquesta norma.

CAPÍTOL IIITRACTAMENT

Article 12Mesures per al tractament

1. Sense perjudici del que s’indica a la disposició addicional vuitena, elConsell Insular d’Eivissa i Formentera procedirà a l’adequació de l’abocador deCa na Putxa d’acord amb la normativa vigent, Directiva 1999/31/CE del Consell,relativa a l’abocament de residus i segons els requisits tècnics mínims ques’especifiquen en l’annex III d’aquesta norma. El Consell podrà procedir al’adequació de l’abocador després d’obtenir la total disponibilitat dels terrenyso, en cas de gestió indirecta, per quedar integrats en el patrimoni del gestor efectiudel servei.

2. El Consell Insular d’Eivissa i Formentera, sense perjudici del ques’estableix en la disposició transitòria primera, realitzarà el tractament delsresidus urbans per mitjà de les infraestructures següents que només donaranservei als residus generats a Eivissa i Formentera:

a) Una planta de selecció per a fems en massa i els envasos lleugers recollitsde forma selectiva, segons els requisits tècnics mínims que s’especifiquen enl’annex II d’aquesta norma.

b) Una planta de metanització per als fangs de depuració, que servirà en unasegona fase per al tractament de la fracció orgànica dels residus urbans, segonsels requisits tècnics mínims que s’especifiquen en l’annex V d’aquesta norma.

c) Una planta de compostatge per als fangs de metanització, segons elsrequisits tècnics mínims que s’especifiquen en l’annex VI d’aquesta norma.

d) Eliminació per mitjà de la disposició en un abocador controlat, segonsels requisits tècnics mínims que s’especifiquen en l’annex III d’aquesta norma.

3. L’Ajuntament de Formentera procedirà a l’adequació de l’abocador delcap de Barbaria d’acord amb la normativa vigent, Directiva 1999/31/CE delConsell, relativa a l’abocament de residus i segons els requisits tècnics mínimsque s’especifiquen en l’annex X d’aquesta norma. Aquest condicionament esrealitzarà perquè funcioni durant tres anys amb la finalitat de realitzar-neposteriorment la clausura i el segellament.

TÍTOL IIIGESTIÓ DELS RESIDUS ASSIMILABLES ALS URBANS EN AQUEST

PLA DIRECTOR SECTORIAL

BOIB Núm. 45 14-04-20015 2 2 2

CAPÍTOL IFANGS DE LES ESTACIONS DEPURADORES D’AIGÜES RESIDUALS

URBANES (EDAR)

Article 13Compostatge i/o metanització dels fangs

1. Els titulars de les EDAR seran responsables de:

a) Realitzar una analítica de cada partida de fangs que lliuri, amb la finalitatde comprovar-ne els nivells de metalls pesants i altres components perillosos detal manera que no suposin posteriorment un increment dels metalls pesants delcompost que impedeixi aprofitar-lo en l’agricultura segons la legislació vigent.

b) Gestionar els fangs per mitjà d’un gestor autoritzat per a residusperillosos quan el contingut en metalls o en altres components perillosos elsconverteixi en un residu perillós segons el Decret 952/97.

c) Transportar els fangs fins a les plantes de tractament que designi elConsell Insular d’Eivissa i Formentera.

2. El Consell Insular d’Eivissa i Formentera realitzarà el tractament delsfangs de les EDAR per mitjà de les tècniques de metanització o compostatge enfunció de la naturalesa que tinguin.

3. Els requisits tècnics mínims de les plantes de metanització i compostatges’especifiquen en els annexos V i VI d’aquesta norma, respectivament. Aquestesdues plantes només donaran servei als llots de les EDAR generats a Eivissa iFormentera.

Article 14Utilització directa dels fangs de les EDAR en el sector agrícola

1. De manera excepcional la Conselleria de Medi Ambient permetrà lautilització directa dels fangs de les EDAR en el sector agrícola si es compleixen,simultàniament, les condicions següents:

a) Quan el cabal d’aigües residuals tractat per les EDAR sigui inferior a10.000 m³ anuals.

b) Quan hi hagi documentació acreditativa de la demanda real dels fangs.

2. La Conselleria de Medi Ambient permetrà la utilització directa delsfangs de les EDAR de Formentera en el sector agrícola sempre que es compleixiestrictament la normativa vigent al respecte i sota el control estricte del’Administració.

3. En aquest cas, els serà aplicable el Reial decret 1310/1990, l’Ordre de26 d’octubre de 1993 del Ministeri d’Agricultura, i la resta de normativa vigenten la matèria.

4. Per al cas de Formentera, la Conselleria de Medi Ambient i el ConsellInsular d’Eivissa i Formentera i l’Ajuntament de Formentera estudiaran laviabilitat de realitzar un assecament tèrmic dels fangs de les EDAR que utilitzienergia solar.

Article 15Fangs del tractament d’aigües residuals industrials

1. Per als fangs procedents de les estacions depuradores d’aigües residualsindustrials no serà d’aplicació el que disposa aquest capítol ja que aquests residuspoden tenir components que els converteixen en residu perillós segons lanormativa vigent.

2. Els titulars de les estacions depuradores d’aigües residuals industrialshauran de lliurar els fangs que s’hi generin a un gestor autoritzat per tractar aquesttipus de residus, com determina la normativa vigent.

CAPÍTOL IIRESTES D’ORIGEN ANIMAL I RESIDUS SANITARIS DEL GRUP II

Article 16Responsabilitat dels productors

1. Els productors de les restes d’origen animal hauran de separar en origenels residus que tinguin consideració de material específic de risc de la resta.

2. Els productors hauran de lliurar les restes d’origen animal que tinguinconsideració de material específic de risc a gestors degudament autoritzats.

3. Els productors de les restes d’origen animal que no tinguin consideracióde material específic de risc i dels residus sanitaris del grup II seran responsablesde transportar-los fins a les instal·lacions previstes en l’article 17.

4. El transport dels residus s’haurà de realitzar per mitjà d’un gestor o untransportista autoritzat si així ho determina la normativa vigent.

5. El transport dels residus d’origen animal es realitzarà segons els requisitsmínims prevists a la normativa vigent. Així mateix, i com a mesura addicionalde protecció del medi ambient, el transport es durà a terme amb vehiclesrefrigerats. Durant el transport no es realitzaran transvasaments des dels recipientsinicials a altres recipients.

Article 17Tractament

1. El Consell Insular d’Eivissa i Formentera tractarà els residus d’origenanimal que no tinguin consideració de material específic de risc segons lestècniques següents:

a) Material de baix risc: enterrament amb calç en la cel·la específica per aresidus d’origen animal prevista en l’adequació de l’abocador de Ca na Putxa.

b) Material d’alt risc: abocament, un cop desinfectat prèviament amb undesinfectant apropiat i autoritzat, en la cel·la específica prevista en l’adequacióde l’abocador de Ca na Putxa per a les restes d’origen animal.

c) Si no s’efectua la separació entre el material d’alt risc i baix risc, totesles restes es consideraran d’alt risc.

d) Els requisits tècnics mínims de la cel·la prevista a l’abocador de Ca naPutxa per als residus d’origen animal s’especifiquen en l’annex IV d’aquestanorma.

2. El Consell Insular d’Eivissa i Formentera tractarà els residus sanitaris delgrup II segons les tècniques següents:

a) Enterrament en una cel·la específica per a residus sanitaris del grup II.b) Els requisits tècnics mínims de la cel·la prevista a l’abocador de Ca na

Putxa per als residus sanitaris del grup II s’especifiquen en l’annex IV d’aquestanorma.

3. Les instal·lacions definides en el punt anterior donaran servei únicamenti exclusivament als productors ubicats a Eivissa i Formentera.

4. El Consell Insular d’Eivissa i Formentera aprovarà una tarifa específicaper al tractament d’aquests residus, que serà abonada exclusivament pels seusproductors.

5. Totes les instal·lacions previstes en aquest capítol només donaran serveials residus d’origen animal que no tinguin consideració de material específic derisc i residus sanitaris grup II generats a Eivissa i Formentera.

TÍTOL IVUBICACIÓ DE LES INSTAL·LACIONS

CAPÍTOL IESTACIÓ DE TRANSFERÈNCIA I DEIXALLERIA DE FORMENTERA

Article 18. Estació de transferència

L’estació de transferència prevista en l’article 11.1. d’aquest Pla directorsectorial s’ubicarà a la zona de l’abocador del cap de Barbaria que s’especificaen els mapes detallats de l’annex XIII d’aquesta norma.

Article 19. Deixalleria

La deixalleria prevista en l’article 11.3. d’aquest Pla director sectorials’ubicarà a una parcel·la de titularitat pública dins de la zona delimitada en elsmapes detallats de l’annex XI d’aquesta norma.

CAPÍTOL IIPLANTES DE TRACTAMENT

Article 20. Instal·lacions de tractament

1. Als terrenys indicats en l’annex XII d’aquesta norma, que afecten elterme municipal de Santa Eulària del Riu, s’hi ubicaran les instal·lacionssegüents incloses en el servei públic insular:

a) Una planta de selecció d’envasos lleugers i residus urbans en massab) Una planta de metanització/compostatge per a fangs de depuració i

fracció orgànica de residus urbansc) Un abocador controlat

2. Fins que no s’engegui l’estació de transferència de residus de Formentera,els residus urbans produïts a Formentera es destinaran a l’abocador del cap deBarbaria ubicat a la zona que s’especifica en l’annex XIII d’aquest Pla directorsectorial.

BOIB Núm. 45 14-04-2001 5 2 2 3

Article 21. Altres instal·lacions per a la gestió de residus

1. Amb la finalitat de garantir el control públic del preu del sòl, el Governde les Illes Balears i el Consell Insular d’Eivissa i Formentera promouranconjuntament la creació d’una àrea específica per al desenvolupament d’activitatsde gestió de tot tipus de residus i per a la reutilització com a matèria primerasecundària d’alguns d’aquests residus.

2. Aquesta àrea de gestió integrada de residus esmentada en el punt anteriors’ubicarà a la zona no ocupada per les infraestructures del servei públic delsterrenys indicats en l’annex XII d’aquesta norma.

3. Aquesta àrea de gestió integrada de residus haurà de complir els requisitsmínims que s’especifiquen en l’annex IX d’aquest Pla director sectorial. Ladelimitació que figura en els plànols corresponents s’ha d’entendre com el límitmàxim ocupable, que es concretarà amb precisió a l’hora de redactar el corresponentpla d’ordenació (art. 76 del Reglament de planejament de la Llei del Sòl).

4. El Govern de les Illes Balears i el Consell Insular d’Eivissa i Formenteraelaboraran conjuntament els projectes definitius d’aquesta àrea. La col·laboracióentre ambdós organismes es definirà en la redacció del corresponent plad’ordenació per part del Consell Insular d’Eivissa i Formentera. En la redacciódel pla d’ordenació d’aquestes àrees, hi participarà un representant de l’ajuntamentdel municipi afectat.

5. Per instal·lar-se en una àrea de gestió integrada de residus caldrà unaautorització expressa de la Conselleria de Medi Ambient en què consti quel’empresa sol·licitant és un gestor autoritzat de residus o un recuperador dematèries secundàries.

TÍTOL VVINCULACIONS MUNICIPALS I AVALUACIONS D’IMPACTE AM-

BIENTAL

CAPÍTOL IVINCULACIONS MUNICIPALS

Article 22. Vinculacions als plans urbanístics

1. Totes les zones d’ubicació d’instal·lacions i la resta de determinacionsprevistes en aquest Pla director sectorial són vinculants per als plans urbanísticsi s’aplicaran directament per part de les administracions competents ambindependència de la posterior adaptació del plans urbanístics a aquesta norma.

2. Com a conseqüència del previst en el punt anterior, no serà d’aplicacióla disposició addicional tercera de la Llei 14/2000, de 21 de desembre, d’ordenacióterritorial.

3. Pel que fa a la ubicació de la deixalleria de Formentera, s’entendràdelimitada d’acord amb el present Pla de forma transitòria fins que el planejamentmunicipal la ubiqui de forma concreta i definitiva.

4. La classificació urbanística de les zones delimitades en el present Pladirector sectorial serà de sòl rústic i la qualificació de sistema generald’infraestructures.

Article 23. Declaració d’utilitat pública, interès general i llicència d’obresi explotació

1. Totes les obres, les instal·lacions i els serveis, inclosos els accessos,prevists de forma concreta en aquest Pla director sectorial duen implícita ladeclaració d’utilitat pública a l’efecte d’expropiar forçosament els terrenysnecessaris perquè es materialitzin.

2. Les obres, les instal·lacions i les activitats previstes en aquest Pla directorsectorial no hauran de menester sol·licitar la condició d’interès general enexecució del que disposa l’article 24 de la Llei del sòl rústic.

3. Les obres, les instal·lacions i les activitats, incloses dins el servei públicinsular, que siguin programades i detallades en aquest Pla director sectorial coma obres i instal·lacions a executar, tindran la consideració excepcional establertaen l’article 2.6. a) de la Llei 10/1990, de 23 d’octubre, de disciplina urbanística,i la prevista en l’article únic de la Llei 9/2000, de 27 d’octubre, de modificacióde la Llei 12/99, de 23 de desembre, de mesures tributàries, administratives i defunció pública i econòmiques.

CAPÍTOL IIAVALUACIÓ D’IMPACTE AMBIENTAL

Article 24. Avaluacions d’impacte ambiental dels projectes definitius

1. Abans de l’inici de la construcció i posada en funcionament, esdesenvoluparan els projectes definitius de les obres i les instal·lacions definidesen aquest Pla director sectorial, com també el pla d’ordenació de l’àrea de gestióintegrada de residus prevista en l’article 21, que determinaran exactament lesinfraestructures i els equipaments necessaris. Tots aquests projectes hauran de

tramitar i aprovar els estudis corresponents d’avaluació d’impacte ambientalsegons la normativa en vigor.

2. La Conselleria de Medi Ambient aprovarà un programa de mesures ivigilància ambiental de totes les infraestructures previstes en aquest Pla. Aquestesmesures començaran, com a mínim, sis mesos abans de posar en funcionamentles noves infraestructures. La Conselleria de Medi Ambient i el Consell Insulard’Eivissa i Formentera faran públiques les dades del Programa de mesures ivigilància ambiental mitjançant la Comissió de Seguiment i Control de la Gestiódels RU del CIEF (en què participaran associacions de veïns implicats, respon-sables municipals, grups ecologistes, etc.) i la Comissió Balear de Medi Ambient.

TÍTOL VIVIGÈNCIA I REVISIÓ D’AQUEST PLA DIRECTOR SECTORIAL

CAPÍTOL IVIGÈNCIA

Article 25. Vigència

1. Aquest Pla director sectorial serà vigent inicialment fins a l’any 2010sense perjudici de ser prorrogat tàcitament en finalitzar.

2. Sense perjudici de la vigència assenyalada en el punt anterior, el Governde les Illes Balears podrà revisar-lo o modificar-lo abans que n’acabi el períodede vigència, si així ho considera oportú o si hi ha una sol·licitud del ConsellInsular d’Eivissa i Formentera.

CAPÍTOL IIREVISIÓArticle 26. Revisió

La revisió i/o modificació d’aquest Pla director sectorial s’ajustarà alprocediment i a la tramitació prevists en la Llei 14/2000, de 21 de setembre,d’ordenació territorial.

TÍTOL VIIRESPONSABILITAT ADMINISTRATIVA I RÈGIM SANCIONADOR

CAPÍTOL IRESPONSABILITAT ADMINISTRATIVA I RÈGIM SANCIONADOR

Article 27. Responsabilitat administrativa i règim sancionador

En tot el que es refereix a l’incompliment del que es regula en aquestDecret, s’aplicarà la responsabilitat administrativa i el règim sancionadorreguladors de la Llei 10/1998, de 21 d’abril, de residus.

DISPOSICIONS ADDICIONALS

Disposició addicional primeraTractament de residus en instal·lacions de tractament de Mallorca

Encara que, en un principi, els residus inclosos en aquest Pla directorsectorial es podran tractar de forma autosuficient a les instal·lacions d’Eivissa iFormentera, de forma excepcional, sol·licitat prèviament pel Consell Insulard’Eivissa i Formentera, es podran tractar aquests residus en instal·lacions detractament de Mallorca, sempre que així ho autoritzi la Conselleria de MediAmbient, amb un informe previ vinculant del Consell Insular de Mallorca, el qualno s’hi podrà oposar si el futur Pla director sectorial de residus de les Illes Balearsdetermina que algunes instal·lacions de tractament previstes a Mallorca (Decret21/2000) han de donar servei a tot el territori de les Illes Balears. Tot això senseperjudici del manteniment de l’equilibri economicofinancer de les futuresconcessions administratives derivades de l’aplicació d’aquest Pla director secto-rial.

Disposició addicional segonaResidus d’envasos

1. Per a la recollida i el tractament dels residus d’envasos és aplicable el quedisposa el Programa de gestió de residus d’envasos de la comunitat autònoma deles Illes Balears aprovat en el Consell de Govern, el 16 d’octubre de 1998, imodificat posteriorment el 24 de novembre de 2000, i que forma part delsconvenis marc de col·laboració entre el Govern de les Illes Balears i els sistemesintegrats de gestió autoritzats en aquesta comunitat autònoma.

2. El Programa de gestió de residus d’envasos de la comunitat autònomade les Illes Balears queda integrat en l’annex I del text normatiu d’aquest Pladirector sectorial per a la gestió dels residus urbans d’Eivissa i Formentera.

BOIB Núm. 45 14-04-20015 2 2 4

Disposició addicional terceraRevisió dels objectius de reducció, recollida selectiva i tractament dels

residus urbans

Els objectius de reducció, recollida selectiva, recuperació i tractament delsresidus urbans definits en aquest Pla director sectorial seran revisats als tres i cincanys des de l’entrada en vigor del Pla mitjançant una resolució de la Conselleriade Medi Ambient, amb una consulta prèvia al Consell Insular d’Eivissa iFormentera.

Disposició addicional quartaAltres fórmules de recollida i tractament de residus

1. Els ajuntaments podran habilitar, per mitjà de l’instrument legal necessari(conveni, acord, consorci, etc.), el Consell Insular d’Eivissa i Formentera perquèpugui realitzar la recollida selectiva i/o en massa dels residus urbans.

2. El Consell Insular d’Eivissa i Formentera podrà habilitar, per mitjà del’instrument legal necessari (conveni, acord, consorci, etc.), els ajuntamentsperquè participin en la comanda de gestió de tractament dels residus urbans.

Disposició addicional cinquenaAltra fórmula de gestió de l’estació de transferència de Formentera

L’Ajuntament de Formentera podrà habilitar, per mitjà de l’instrumentlegal necessari (conveni, acord, consorci, etc.), el Consell Insular d’Eivissa iFormentera perquè pugui engegar l’estació de transferència per als residusurbans de Formentera prevista en aquest Pla director sectorial.

Disposició addicional sisenaComitè Especialitzat de Residus

El Comitè Especialitzat de Residus, creat per la Comissió Balear de MediAmbient en la sessió de 22 d’octubre de 1998, serà l’òrgan consultiu i deseguiment dels objectius prevists en aquest Pla director sectorial per a la gestiódels residus urbans d’Eivissa i Formentera.

Disposició addicional setenaActivitats molestes, insalubres, nocives i perilloses

A les activitats molestes, insalubres, nocives i perilloses previstes en aquestPla director sectorial, incloses les que s’ubiquen dins l’àrea de gestió integradade residus i que disposin de mesures correctores que es prevegin en el projectetècnic de l’activitat segons la normativa vigent aplicable i en la corresponentavaluació d’impacte ambiental, no se’ls aplicarà el que disposa el reglamentd’aquestes activitats sobre distàncies mínimes dels nuclis de població.

Disposició addicional vuitenaResponsabilitat dels causants de la possible contaminació dels sòls

contaminats inclosos en aquest Pla director sectorial

Estaran obligats a realitzar les operacions de neteja i recuperació delspossibles sòls contaminats afectats per aquest Pla director sectorial, amb elrequeriment previ del Govern de les Illes Balears, els causants de la contaminació,que quan siguin més d’un respondran d’aquestes obligacions de manera solidàriai, subsidiària, per aquest ordre, els posseïdors dels sols contaminats i elspropietaris no posseïdors

Disposició addicional novenaConveni de col·laboració entre el Govern de les Illes Balears i el Consell

Insular d’Eivissa i Formentera

En un termini de temps no superior a un any des de l’entrada en vigor dela present norma, el Govern de les Illes Balears i el Consell Insular d’Eivissa iFormentera signaran un conveni de col·laboració respecte a les actuacionsconjuntes previstes en aquest Pla director sectorial.

Disposició addicional desenaMillora dels accessos a la zona de tractament de residus a Eivissa

Amb l’objectiu de facilitar el transport dels residus fins a les plantes detractament d’Eivissa, el Govern de les Illes Balears efectuarà les oportunesmodificacions del Pla director sectorial de carreteres aprovat mitjançant Decret87/1998.

DISPOSICIONS TRANSITÒRIES

Disposició transitòria primera

Manteniment de l’equilibri economicofinancer

1. Si n’és el cas, i amb relació als contractes administratius que puguinveure’s afectats per l’execució del present Pla i es mantinguin vigents, el ConsellInsular d’Eivissa i Formentera durà a terme el tractament dels residus inclosos enaquest Pla director sectorial per a la gestió dels residus urbans d’Eivissa iFormentera i mantindrà l’equilibri econòmic i financer de les concessionsexistents actualment que tenen els ajuntaments de les illes d’Eivissa i Formenterai l’Institut Balear de Sanejament per al tractament de residus.

2. El Consell Insular d’Eivissa i Formentera haurà de tenir en compte elsprojectes específics de recollida selectiva destinats als recicladors de residusimpulsats per fundacions o fundacions d’acció social dins el règim de l’actualconcessió per mantenir l’equilibri econòmic i financer esmentat en el primer puntd’aquesta disposició.

Disposició transitòria segonaPeríode fins que finalitzi la construcció o l’adequació de les instal·lacions

1. El període màxim fins que finalitzi l’adequació de l’abocador d’Eivissade Ca na Putxa serà de 20 mesos des de l’entrada en vigor d’aquesta norma. ElConsell Insular podrà executar aquesta adequació de forma subsidiària amb lacorresponent imputació de costos als responsables, d’acord amb la legislacióvigent.

2. El període màxim fins que finalitzi l’adequació de l’abocador deFormentera del cap de Barbaria serà de 6 mesos des de l’entrada en vigord’aquesta norma.

3. El període màxim fins que finalitzi el segellament i la restauració del’abocador de Formentera del cap de Barbaria serà de 36 mesos des de l’entradaen vigor d’aquesta norma.

4. El període màxim fins que es posi en funcionament la planta de triatged’envasos i residus urbans en massa serà de 24 mesos des de l’entrada en vigord’aquesta norma.

5. El període màxim fins que es posi en funcionament la planta demetanització/compostatge de fangs de depuradora serà de 30 mesos des del’entrada en vigor d’aquesta norma.

6. El període màxim fins que es posi en funcionament l’ampliació de laplanta de metanització/compostatge serà de 48 mesos des de l’entrada en vigord’aquesta norma.

Disposició transitòria terceraPeríode transitori

1. Sense perjudici del que disposen els punts 2, 3, 4 i 5 d’aquesta disposiciótransitòria, fins que les infraestructures previstes en aquest Pla director sectorialno estiguin en funcionament, l’emmagatzematge temporal i/o el tractament delsresidus inclosos en l’àmbit d’aplicació haurà de seguir el procediment deconsulta, aprovació i autorització amb els termes que es determinaran mitjançantuna resolució de la Conselleria de Medi Ambient.

2. Fins que no entri en funcionament la planta de triatge prevista a l’article12.2.a) del present pla director sectorial, els residus d’envasos lleugers i elsresidus de paper cartó recollits de forma selectiva a Eivissa i Formentera esdestinaran a l’estació de transferència ubicada en els terrenys especificats al’annex XIV i que complirà els requisits tècnics mínims que s’especifiquen al’annex XV. Des d’aquesta estació de transferència els residus d’envasos lleugersseran enviats a la planta de triatge de Mallorca prevista en el Pla director sectorialper a la gestió dels residus urbans a Mallorca (Decret 21/2000 de 18 de febrer),sense perjudici del que indica la disposició addicional primera.

3. Fins que no es construeixi i entri en funcionament el centre de residusde Formentera es continuarà amb l’eliminació controlada dels residus a l’abocadorde Formentera del cap de Barbaria, per la qual cosa es procedirà a adequar-loperquè s’hi aboquin residus durant tres anys.

4. Fins que no s’adeqüi l’abocador d’Eivissa de Ca na Putxa, es continuaràamb l’abocament en les condicions actuals.

5. Fins que no s’implanti el sistema de recollida selectiva i el tractamentespecífic per a la fracció orgànica dels residus municipals, es continuarà ambl’abocament en l’abocador de Ca na Putxa a Eivissa.

Disposició transitòria quartaDestinació dels fangs de depuració

Mentre es realitza la construcció i la posada en funcionament de la plantade metanització/compostatge es continuarà amb la utilització directa dels fangsen el sector agrícola, sempre que es compleixi la legislació vigent i sota el controlestricte de l’Administració.

ANNEX IPROGRAMA DE GESTIÓ DE RESIDUS D’ENVASOS DE LES ILLES

BOIB Núm. 45 14-04-2001 5 2 2 5

BALEARS

La gestió dels residus és una de les màximes prioritats en el conjunt de lespolítiques que configuren l’actual gestió mediambiental orientada a undesenvolupament sostenible.

En l’Agenda 21, signada en la Conferència de Medi Ambient iDesenvolupament, que va tenir lloc a Rio de Janeiro l’any 1992, es marquen lespautes a seguir perquè el desenvolupament sigui socialment, econòmicament iambientalment sostenible. S’hi preveu una llarga llista d’accions per realitzar, is’hi destaca promoure la prevenció i la minimització dels residus.

En l’àmbit europeu, la política en matèria de residus ve marcada pel CinquèConveni Marc, actualment en revisió, que emana de la Resolució del Consell dela Unió Europea, de 7 de maig de 1990 (90/C122/02). L’objectiu general de lapolítica comunitària en matèria de gestió de residus és garantir un nivell elevatde protecció del medi ambient sense alterar el funcionament del mercat internamb la finalitat de fomentar un desenvolupament sostenible.

A fi d’aconseguir aquest objectiu general, es pot obtenir, entre d’altreselements, un marc legal complet i integrat i unes definicions precises delsconceptes relacionats amb els residus.

La jerarquia de principis en aquesta matèria és clara; amb la minimitzaciói la prevenció com a màxima prioritat, seguida de la valoració (material ienergètica) i, en darrer terme, l’eliminació segura dels residus.

En aquest marc global, la Llei 11/1997, de 24 d’abril, d’envasos i residusd’envasos, compleix amb el compromís adquirit davant la Directiva 94/62/CE.Dins la jerarquia de principis indicada anteriorment, la Llei 11/1997 marca unsobjectius de reducció, reciclat i valoració de residus que s’han de complir abansdel 30 de juny de l’any 2001 a tot el territori de l’Estat espanyol; mentre que,d’una banda, s’ha de consagrar, per interès públic i atenent aspectes econòmicsi de racionalitat, el caràcter insular de la gestió a la nostra Comunitat.

La Llei 9/1997, de 22 de desembre, de diverses mesures tributàries iadministratives, mitjançant l’article 26 possibilita que el tractament dels residuses pugui realitzar per altres mètodes de valoració (recollida selectiva, reciclatge,compostatge, incineració) no prevists en el Pla director sectorial, aprovat permitjà de plans insulars.

Per tant, la necessitat d’adaptar-se a la normativa recentment aprovada,article 17 de la Llei 11/1996, i d’aprofundir en la recerca de noves i millorssolucions d’acord amb l’època actual, obliga a aprovar el Programa de gestió deresidus d’envasos de la CAIB.

CAPÍTOL I

Disposicions generals

Article 1. Objecte

El Programa de gestió de residus d’envasos de la CAIB té com a objectiucomplir les obligacions que deriven de l’article 17 de la Llei 11/1997, de 24d’abril, d’envasos i residus d’envasos, i que es refereix al que estableix ladisposició final primera, que determina el caràcter bàsic de la integritat del texti els models actuals per a la gestió de residus, basats a donar prioritat a laminimització, la reutilització i la valoració dels residus.

Article 2. Àmbit d’aplicació

Queden dins l’àmbit d’aplicació d’aquest Programa els residus d’envasosinclosos en la Llei 11/1997 i posats en el mercat en el territori de les Illes Balearsindependentment que l’origen d’aquests residus sigui domiciliari, industrial,comercial, hoteleria, restauració o qualsevol altre.

Article 3. Definicions

A més de les definicions que s’estableixen en la Llei 11/1997 i la Llei 10/1998, a l’efecte de l’aplicació d’aquest programa s’entendrà per:

Àrees d’aportació: llocs o zones d’ús públic posades a disposició delciutadà destinades a facilitar la recollida selectiva dels residus urbans noperillosos, els quals se separen en origen segons les diferents fraccions.

Planta de selecció: qualsevol instal·lació que, basant-se en la separaciódels diferents tipus de residus domiciliaris, permet fer-ne una selecció prèvia quefacilita les operacions posteriors de reutilització i reciclat.

Deixalleries: centres de recepció i emmagatzematge selectius de residusmunicipals que no són recollits de forma domiciliària.

Article 4. Àmbit de gestió i actuacions

1. El Programa de gestió de residus d’envasos de la CAIB implicaactuacions d’interès suprainsular, per tant, correspon al Govern de les Illes

Balears:

a) Dissenyar i elaborar les campanyes de conscienciació ciutadananecessàries per fer efectiva l’aplicació de la Llei 11/1997 a fi d’oferir un missatgeunitari per a tot el territori de les Illes Balears.

b) Garantir de forma subsidiària el trasllat a la Península dels residusd’envasos que no es puguin reciclar a les Illes Balears i que els SIG finançaransegons el que estableix la disposició addicional quarta de la Llei 11/1997.

c) Promoure la instal·lació de noves empreses de reciclatge i valoració enel territori de les Illes Balears.

2. A causa del caràcter supramunicipal, correspon als consells insulars deMallorca, Menorca i Eivissa i Formentera, com a gestors del servei públicobligatori insular, el tractament dels residus d’envasos, i s’entén per tractamentqualsevol gestió que no sigui la recollida i el simple transport. Si cal, el transportde les estacions de transferència fins a les plantes de tractament també seràcompetència dels organismes indicats.

3. Pel caràcter municipal, correspon als respectius ajuntaments la recollidaselectiva i el transport fins: a) a les estacions de transferència, si cal; b) a la plantao plantes de tractament; c) directament als recollidors quan no sigui necessari untractament intermedi. A pesar del que s’ha exposat anteriorment, les mancomunitatso els consells insulars podran realitzar la recollida selectiva, per mitjà de la cessióde competències per part dels ajuntaments.

Article 5. Objectius de reducció, reciclat i valoració

1. Els consells insulars de Mallorca, Menorca i Eivissa, com a gestors delservei públic obligatori insular, com també l’Ajuntament de Formentera, quanentri en vigor aquesta norma, hauran de procedir a adaptar el sistema detractament dels residus urbans per permetre, d’acord amb el que estableix la Llei11/1997, de 24 d’abril, la valoració diferent d’aquests residus, tal com el textlegal determina, i hauran de complir amb els objectius de reducció, reciclat ivaloració que marca l’esmentada Llei en el conjunt de la comunitat autònoma.

2. Sempre que sigui econòmicament i tècnicament viable, els objectius dereducció, reciclat i valoració marcats en la Llei 11/1997, de 24 d’abril, s’haurande complir a tot el territori de les Illes Balears i a cadascuna de les illes que formenl’arxipèlag.

Article 6. Seguiment dels objectius marcats per la Llei 11/1997

Si bé el seguiment de l’operativa i dels SIG i el compliment de lesobligacions d’aquests segons els objectius marcats en la Llei 11/1997 correspona cadascun dels consells insulars i a l’Ajuntament de Formentera, aquestssubministraran al Govern de les Illes Balears, de forma trimestral o quan aquestho sol·liciti, la informació estadística necessària per a un control global delsobjectius esmentats, com també la que té relació amb els fluxos de residus i lafinalitat d’integrar-los en el futur Pla director sectorial per a la gestió dels residusde les Illes Balears, actualment en elaboració.

CAPÍTOL IIDefinició del nou sistema de gestió integrada

Article 7. Separació domiciliària de residus

El posseïdor final dels residus considerats no perillosos els haurà de separaraixí com s’indica a continuació:

1. Material de vidre2. Material de paper i cartró3. Envasos lleugers superiors a 20 cl, llaunes d’acer i alumini, envasos de

plàstic, brics, etc.4. Matèria orgànica5. La resta

La separació dels residus dels punts 4 i 5 només és necessària si a l’illacorresponent es pretén realitzar compostatge de la matèria orgànica.

Article 8. Recollida de residus d’envasos d’origen comercial i industrial

1. Els residus d’envasos d’origen industrial o comercial (sense incloure elsque després de ser usats es considerin residus tòxics i perillosos) es gestionaransegons la Llei 11/97 i, per tant, s’hauran d’entregar separats adequadamentsegons el que es disposa en l’apartat anterior.

2. En els casos de grans productors d’envasos o residus d’envasos, l’òrgancompetent del Govern de les Illes Balears podrà obligar a establir mecanismes perrecollir-los selectivament i recuperar-los.

BOIB Núm. 45 14-04-20015 2 2 6

3. En tot cas, els productors de residus d’envasos d’origen comercial iindustrial es veuran subjectes a complir tota la normativa en matèria de gestió deresidus d’envasos que els sigui aplicable.

Article 9. Recollida selectiva en deixalleries

És possible la recollida selectiva d’envasos lleugers a les deixalleries queconstitueixin un espai tancat on s’instal·lin una sèrie de contenidors receptors deles distintes fraccions de residus que permetin classificar-los, per donar acadascun el tractament adequat, ja sigui valoració o eliminació controlada.

Article 10. Recollida selectiva de residus

1. És responsabilitat dels ajuntaments la recollida domiciliària i el transportfins a les estacions de transferència, si cal, o el transport a les plantes de tractamentdesignades pels consells insulars respectius.

2. Els ens locals responsables de la recollida selectiva dels residus d’envasostraslladaran a les respectives ordenances les mesures necessàries per al complimentde les obligacions derivades del present Programa de gestió de residus d’envasos.Pel que fa a la recollida selectiva, els ens locals responsables de la recollidaselectiva s’hi hauran d’adaptar en funció del que estableix el conveni marc decol·laboració amb els SIG previst en la Llei 11/1997 i en el seu desplegamentreglamentari, amb l’objectiu d’optimitzar la gestió posterior dels residus d’envasosi que aquesta no estigui penalitzada per un rebuig elevat en les plantes de selecció.

3. En els punts de recollida selectiva o àrees d’aportació voluntària esrecolliran, com a mínim, paper, vidre i envasos lleugers, garantint-ne almenysun contenidor per cada 500 habitants de població mitjana anual.

Article 11. Valoració energètica dels residus d’envasos

Independentment de la recollida selectiva, queden compreses en aquestPrograma de gestió de residus d’envasos de la CAIB:

a) La valoració energètica dels residus d’envasos, ja prevista en la Llei 11/1997.

b) La valoració material de les escòries procedents de les plantes devaloració energètica dels residus urbans recollits en massa amb recuperació delseu material ferri.

Article 12. Plantes d’emmagatzematge i selecció

1. Amb el fi d’aconseguir els objectius de valoració material determinatsper l’article 5 de la Llei 11/1997, els consells insulars de Mallorca, Menorca iEivissa i Formentera hauran de procedir a la posada en funcionament de lesinstal·lacions de separació i selecció, i també dels dipòsits d’acollida i transferènciade residus d’envasos que siguin necessaris a les àrees assignades al tractamentdels residus urbans pels corresponents plans directors sectorials.

2. Sempre que sigui tècnicament i econòmicament viable, els respectiusconsells insulars hauran d’aprofitar els rebuigs procedents de les plantes deselecció i triatge.

Article 13. Plantes de reciclatge

1. Els SIG i els consells insulars acordaran les plantes de reciclatge on esdestinaran els residus d’envasos. Sempre que sigui possible, el reciclatge delsresidus procedents es realitzarà en l’àmbit territorial de les Illes Balears.

2. Els consells insulars i els SIG informaran la Conselleria de MediAmbient de les plantes de reciclatge a les quals es destinen els residus d’envasos.

Article 14. Creació de la Comissió de Seguiment

Amb el fi de complir amb els objectius prevists en la Llei 11/1997 i poderdur a bon terme aquest Programa de gestió de residus d’envasos de la CAIB, escrea una Comissió de Seguiment d’aquest Programa constituïda per:

2 representants de la comunitat autònoma de les Illes Balears1 representant de cada SIG2 representants del Consell Insular de Mallorca1 representant del Consell Insular de Menorca1 representant del Consell Insular d’Eivissa i Formentera1 representant de l’Ajuntament de Formentera4 representants de la Federació de Municipis (2 de Mallorca, 1 de Menorca

i 1 d’Eivissa)

Article 15. Activitats de promoció i educació ambiental

La Conselleria de Medi Ambient del Govern de les Illes Balears podrà

promoure aquelles actuacions d’àmbit local, insular i suprainsular amb càrrec alspressuposts que permetin realitzar les activitats següents:

1. Promoure campanyes d’informació ambiental relatives a l’adequadagestió dels residus.

2. Promoure campanyes d’educació ambiental.3. Obtenir els contactes d’empreses que consumeixin materials recuperats,

fabricants i distribuïdors de productes reciclats, consumidors potencials, etc.4. Mantenir una base de dades en la qual han d’aparèixer: fabricants de

productes reciclats, importadors de productes, generadors i usuaris potencials,etc.

5. Garantir el subministrament de matèries primeres a tots els possiblesrecicladors amb igualtat de condicions.

6. Altres activitats i objectius: organitzar taules rodones, realitzar jornadesde treball sectorial, publicar i distribuir un butlletí, redactar guies ciutadanes dereducció i compres de materials respectuosos amb el medi ambient, organitzarmostres de productes fabricats amb materials recuperats.

La Comissió de Seguiment prevista en l’article 14 d’aquest Programacoordinarà totes les activitats indicades anteriorment.

ANNEX IIREQUISITS TÈCNICS MÍNIMS PER A LA PLANTA DE TRIATGE I

EMBALATGE

Un dels punts més importants d’aquesta planta ha de ser la flexibilitat, ésa dir, que pugui adaptar-se als diferents escenaris al llarg del període de concessióde l’explotació, en què, en l’inici d’aquesta, la majoria dels residus arribaran enmassa i, a la fi, ho faran com a fracció orgànica de residu municipal (FORM) irebuig de la fracció orgànica de residu en massa (RFORM), també anomenatresta.

Per això, s’ha de proposar una solució modular, amb diverses línies detractament que permeti modificar els escenaris d’entrada i mantenir criterisd’eficiència en totes les línies.

La capacitat inicial de tractament de la planta serà de 85.000 t/any de femsen massa i 4.000 t/any d’envasos lleugers procedents de la recollida selectiva encontenidor. La superfície necessària per a la construcció serà de 20.000 m2.

En el disseny haurà de tenir-se en compte l’estacionalitat, és a dir:— Època de màxima producció: 375 t/dia— Època de mínima producció: 125 t/dia

En un futur (any 2005, quan la planta de valoració de matèria orgànica jaestigui en funcionament) la planta de triatge tractarà 50.000 t/any de rebuigs defems en massa, ja que es procediria a realitzar una separació de matèria orgànicaselectiva d’unes 23.000 t. En funció de la qualitat obtinguda en la separació dela fracció orgànica, també hauria de ser capaç de tractar aquesta fracció orgànicaper millorar-ne el rendiment.

Fins a l’any 2005, l’únic objectiu de la planta serà la separació i valoraciód’envasos. És a dir, no s’efectuarà separació de matèria orgànica per valorarcompostatge, posteriorment, mitjançant metanització.

S’han considerat dues línies per alimentar RMM i RFORM (en un futur).La conducció cap a les etapes posteriors es realitza mitjançant cintes transporta-dores, reversibles en molts casos, que permeten escollir el tipus de tractament enfunció de l’entrada.

D’altra banda, la FORM s’alimentarà des d’una platja de descàrrega a unalínia de tractament específica per a aquests tipus de residus, que no es construiràfins a l’any 2005.

La planta disposarà d’instal·lacions per premsar els rebuigs de la plantamitjançant el sistema d’embalatge abans de l’abocament.

CONDICIONS DE LES INSTAL·LACIONS

La instal·lació tindrà una capacitat de tractament de 85.000 t/any de fems.Mitjançant garbells rotatius i separacions electromecàniques i manuals, seseparen els envasos que s’enviaran a valoració. A la zona de separació manuals’incorporaran els envasos procedents de la recollida selectiva en contenidor.

Les quantitats per tractar són les següents:

Temporada baixa: 125 t/diaTemporada alta: 375 t/dia

1. Control i pesEs disposarà d’una bàscula de 60 t de capacitat. Aquesta bàscula serà

comuna en diverses instal·lacions del centre insular de gestió de residus.

2. Descàrrega dels residus

BOIB Núm. 45 14-04-2001 5 2 2 7

Es realitzarà en una nau tancada en depressió per evitar la sortida de pudorsa l’exterior.

La descàrrega podrà realitzar-se de dues maneres:

- A la plataforma de la nau- A la boca de l’alimentador

Disposarà de zones diferenciades per als residus en massa i per a la fraccióorgànica del residu en massa.

Les vies i la zona de descàrrega permetran la descàrrega dels residus en untemps màxim de 10 minuts.

3. Emmagatzematge en nau de descàrregaHaurà de tenir una capacitat mínima d’emmagatzematge de 2 dies.Tota la nau es mantindrà en depressió per assegurar l’absència de pudors

a l’exterior. Aquest volum d’aire es passarà a través del biofiltre de la instal·lació.

4. Dosificació i alimentacióEs disposarà d’alimentadors de plaques per conduir els residus a les línies

de tractament.

5. Cabines d’objectes voluminososLes línies de RRM i RFORM disposaran d’unes cabines de separació

d’objectes voluminosos, abans que es dugui a terme l’obertura de bosses.La seva tasca és evitar la introducció en el garbell tamisador d’objectes i

de grans trossos de cartró o de qualsevol altre producte que pugui interferir elprocés normal de la planta.

6. Obridor de bossesEs tracta d’un element fonamental, la missió del qual és l’obertura de totes

les bosses que arribin a la planta.Les línies d’alimentació de RRM i/o RFORM estan equipades amb

obridors de bosses, ja que per la densitat dels materials no és possible garantir lacorrecta obertura de les bosses en els tallants del garbell posterior.

La futura línia de FORM no disposarà d’obridor de bosses, ja que la sevamajor densitat fa que l’obertura es realitzi perfectament en el garbell.

El mecanisme d’obertura haurà de disposar d’elements d’esquinçamentque garanteixin l’obertura de les bosses amb un correcte buidatge i distribució delfluix del material en un 95 %.

7. ClassificacióLa planta disposarà d’una zona de classificació i neteja del material

d’entrada que asseguri la correcta valoració d’envasos posterior. Els productesper separar seran els següents:

1. Paper i cartró2. Plàstics:2.1. PVC2.2. Polipropilè2.3. Polietilè d’alta densitat2.4. Polietilè de baixa densitat2.5. PET2.6. Poliestirè2.7. Poliestirè estès3. Brics4. Metalls ferris5. Metalls no ferris5.1. Alumini5.2. Coure5.3. Acer inoxidable6. VidreLa planta comptarà amb els elements electromecànics i el personal necessari

per al correcte triatge d’aquests productes reciclables.Es prioritzaran els mitjans electromecànics respecte als manuals.Els garbells utilitzats seran garbells rotatius amb uns diàmetres de garbellatge

que garanteixen una òptima neteja del residu d’entrada.Un conjunt de cabines de selecció constituirà la zona de separació manual.

En aquesta zona es procedirà a la selecció i classificació de residus.Tant la plataforma de triatge com la cinta transportadora estaran situades

de forma elevada, i deixaran a la part inferior una alçada per poder emmagatzemarels productes valorats.

La plataforma de selecció manual disposarà de 8 llocs de selecció a ambdóscostats de les cintes transportadores. Aquests llocs de feina estan disposats demanera que els productes seleccionats puguin llançar-se per gravetat a travésd’unes boques fetes a posta cap als boxes d’emmagatzematge de la part inferiorde la plataforma.

A la part inferior de la plataforma de selecció se situen els boxes ohabitacles d’emmagatzematge de valorats, que allotgen cintes de transport cap

a la cinta engranada de la premsa de valorables.La cinta transportadora de triatge se situa a una alçada que facilita de forma

còmoda les operacions de selecció a les persones que les efectuïn.La plataforma de selecció disposa d’escales d’accés i es troba aïllada de la

resta de la instal·lació mitjançant un tancament o cabines al voltant de tota laplataforma. Les cabines es troben climatitzades.

La selecció de materials ferris es realitzarà al final de les cabines de seleccióen el salt entre cintes per a les línies de RRM i RFORM i en la futura línia deFORM.

Els materials ferris es duran cap a la premsa corresponent de formaautomàtica per a la RRM i per a la RFORM.

S’utilitzaran separadors per corrents de Foucault en les línies de RMM.

8. PremsatTots els materials s’alimentaran a la premsa de valorables mitjançant cintes

a fi d’automatitzar al màxim el funcionament de la planta.Aquesta premsa també haurà de disposar d’una possibilitat d’alimentació

directa. La raó és poder utilitzar aquest element també per al premsat de productesno procedents de les cabines d’alimentació.

A més aquesta premsa haurà de ser compatible per al premsat dels rebuigspel sistema d’embalatge per dipositar-los posteriorment a l’abocador. La premsahaurà d’equipar-se amb un dispositiu especial per fermar les bales.

Els productes valorats, una vegada que són premsats, s’emmagatzemaranen bales en una zona habilitada a posta.

Les dimensions aproximades d’aquesta zona seran suficients peremmagatzemar les bales premsades, separades per materials en grups distints finsa traslladar-los al magatzem final o abocador, segons quin sigui el material.

9. Evacuació de rebuigsEls rebuigs es recolliran en contenidors i s’enviaran a la premsa d’embalatge

per eliminar-los posteriorment a l’abocador.

10. Magatzem de productes reciclablesComptarà amb terreny per a l’emmagatzematge dels fardells de productes

reciclables per al posterior transport cap a les plantes de reciclatge.

ANNEX IIIREQUISITS TÈCNICS MÍNIMS PER A L’ADEQUACIÓ DE

L’ABOCADOR DE CA NA PUTXA

Només es podran destinar en aquest abocador els residus no perillosos, enconseqüència s’aplicarà la normativa en matèria d’abocament de residus noperillosos.

Els requisits tècnics mínims per a l’adequació de l’abocador seran elsinclosos en la Directiva europea 1999/31/CE, de 26 d’abril de 1999, relativa al’abocament de residus.

Com assenyala la directiva en l’article 1, l’objectiu és establir, mitjançantrigorosos requisits tècnics i operatius sobre residus i abocaments, mesures,procediments i orientacions per impedir o reduir, en la mesura que sigui possible,els efectes negatius en el medi ambient de l’abocament de residus, particularmentla contaminació de les aigües subterrànies, el sòl i l’aire i del medi ambientmundial, fins i tot, l’efecte hivernacle.

Els requisits més importants per al cas que ens ocupa es concreten en bonapart en els annexos I i III, les prescripcions dels quals s’adjunten a continuació.

REQUISITS GENERALS PER A L’ABOCADOR

1. UbicacióPer a la ubicació d’un abocador s’hauran de prendre en consideració els

requisits següents:- Les distàncies entre el límit de l’abocador i les zones residencials i

recreatives, vies fluvials, masses d’aigua i altres zones agrícoles urbanes.- L’existència d’aigües subterrànies, aigües costaneres o reserves naturals

a la zona.- Les condicions geològiques i hidrogeològiques de la zona.- El risc d’inundacions, enfonsaments, moviments de terra o allaus a

l’emplaçament de l’abocador.- La protecció del patrimoni natural o cultural de la zona.

L’abocador només s’autoritzarà si les característiques de l’emplaçament,respecte als requisits esmentats o les mesures correctores que es prenguin,indiquen que l’abocador no planteja cap risc greu per al medi ambient.

2. Gestió d’aigües i control de lixiviatsEs prendran les mesures oportunes tenint en compte les característiques de

l’abocador i les condicions meteorològiques, amb l’objectiu de:

- Controlar l’aigua de les precipitacions que penetri dins l’abocador.

BOIB Núm. 45 14-04-20015 2 2 8

- Impedir que les aigües superficials o subterrànies penetrin en els residusabocats.

- Recollir les aigües contaminades i els lixiviats. Quan una avaluacióbasada en la ubicació de l’abocador i els residus que s’admetin mostri quel’abocador no és potencialment perillós per al medi ambient, l’autoritat competentpodrà decidir que no s’apliqui aquesta disposició.

- Tractar les aigües contaminades i els lixiviats recollits de l’abocador deforma que compleixin la norma adequada requerida per abocar-los.

3. Protecció del sòl i de les aigües

3.1. Qualsevol abocador se situarà i es dissenyarà de manera que compleixiles condicions necessàries per impedir la contaminació del sòl, de les aigüessubterrànies o de les aigües superficials i garantir la recollida eficaç dels lixiviatsen les condicions establertes en el punt 2. La protecció del sòl, de les aigüessubterrànies i de les aigües de superfície es realitzarà mitjançant la combinaciód’una barrera geològica i un revestiment inferior durant la fase activa od’explotació, i a través de la combinació d’una barrera geològica i un revestimentsuperior durant la fase passiva o posterior a la clausura.

3.2. Hi ha barrera geològica quan les condicions geològiques ihidrogeològiques subjacents i als voltants d’un abocador tenen la capacitatd’atenuació suficient per impedir un risc potencial per al sòl i les aigüessubterrànies.

La base i els costats de l’abocador consistiran en una capa mineral quecompleixi uns requisits de permeabilitat i espessor, l’efecte de la qual, combinaten matèria de protecció del sòl, de les aigües subterrànies i de les aigüessuperficials, sigui almenys equivalent al derivat dels requisits següents:

Abocadors per a residus no perillosos: K<= 1,0 × 10 m/s; gruixa >=1mQuan la barrera geològica no compleixi de forma natural les condicions

esmentades abans, podrà completar-se de forma artificial i reforçar-se per altresmitjans que li proporcionin una protecció equivalent. La gruixa d’una barrerageològica artificial no podrà ser inferior a 0,5 metres.

3.3. A més de les barreres geològiques descrites anteriorment, s’hi hauràd’afegir un sistema d’impermeabilització i de recollida de lixiviats, de maneraque es garanteixi que l’acumulació de lixiviats en la base de l’abocador esmantingui en un mínim.

3.4. El mètode que s’haurà d’utilitzar per determinar el coeficient depermeabilitat dels abocadors, sobre el terreny i en tota l’extensió de l’emplaçament,serà establert i aprovat pel Comitè al qual es refereix l’article 17 de la Directivad’abocament de residus.

4. Control de gasos4.1. Es prendran les mesures adequades per controlar l’acumulació i

emissió de gasos d’abocament.4.2. En tots els abocadors que rebin residus biodegradables es recolliran els

gasos de l’abocador, es tractaran i s’utilitzaran. Si el gas recollit no pot utilitzar-se per produir energia, s’haurà de fer cremar.

4:3. La recollida, el tractament i l’ús de gasos es durà a terme de manera quees redueixi al mínim el mal o el deteriorament del medi ambient i el risc per a lasalut humana.

5. Molèsties i riscsEs prendran mesures per reduir al màxim les molèsties i riscs procedents

de l’abocador en forma de:

- Emissió de pudors i pols- Materials transportats pel vent- Renou i trànsit- Aus, paràsits i insectes- Formació d’aerosols- Incendis

L’abocador s’haurà d’equipar per evitar que la brutor originada enl’emplaçament es dispersi a la via pública i a les terres del voltant.

6. EstabilitatLa col·locació dels residus a l’abocador es farà de manera que es garanteixi

l’estabilitat de la massa de residus i estructures associades, particularment perevitar els llenegaments. Quan es construeixi una barrera artificial, s’haurà decomprovar que el substrat geològic, tenint en compte la morfologia de l’abocador,és prou estable per evitar assentaments que puguin fer malbé la barrera.

7. TancamentL’abocador haurà de disposar de mesures de seguretat que impedeixin

l’accés lliure a l’emplaçament. Les entrades estaran tancades en les hores que nohi hagi servei. L’accés de cada instal·lació haurà d’incloure un programa demesures per detectar i dissuadir l’abocament il·legal en l’emplaçament.

PROCEDIMENTS DE CONTROL I VIGILÀNCIA EN LES FASESD’EXPLOTACIÓ I DE MANTENIMENT POSTERIOR

1. IntroduccióLa finalitat d’aquest apartat consisteix a facilitar els procediments mínims

per al control que ha de dur-se a terme amb l’objecte de comprovar que:

- Els residus han estat admesos per a l’eliminació d’acord amb els criterisfixats segons la classe d’abocador.

- Els processos dins de l’abocador es produeixen de la forma desitjada.- Els sistemes de protecció del medi ambient funcionen plenament com es

pretén.- Es compleixen les condicions de l’autorització per a l’abocador.

2. Dades meteorològiquesSi es decideix que el balanç hidrològic constitueix un instrument eficaç per

avaluar si s’acumula lixiviat en l’abocament o si l’emplaçament té filtracions, esrecomana recollir dades meteorològiques de la vigilància a l’abocador o del’estació meteorològica més pròxima, en la mesura que ho requereixi el Programade vigilància ambiental previst en aquest Pla director sectorial .

3. Dades d’emissió: control d’aigües, lixiviats i gasosS’hauran de recollir mostres de lixiviats i aigües superficials, si n’hi ha en

punts representatius. Les preses de mostres i mesuraments (volum i composició)dels lixiviats s’haurà de realitzar per separat en cada punt on es descarregui ellixiviat de l’emplaçament. Referència: «Principis generals de la tecnologia depresa de mostres», document 150 5667-2 (1991).

El control de les aigües superficials, si n’hi ha, s’haurà de dur a terme enun mínim de dos punts, un, aigües amunt de l’abocador, i l’altre, aigües avall. Elcontrol de gasos haurà de ser representatiu de cada secció de l’abocador. Lafreqüència de la presa, de les mostres i de les anàlisis ha de seguir unametodologia definida per aquesta directiva. Per al control dels lixiviats i del’aigua, s’haurà de prendre una mostra representativa de la composició mitjana.

4. Protecció de les aigües subterrànies

Presa de mostres. Els mesuraments hauran de donar informació sobre lesaigües subterrànies que puguin veure’s afectades per l’abocament de residus,amb, al manco, un punt de mesurament a la zona d’entrada d’aquestes aigües idos a la de sortida. Aquest número podrà augmentar-se sobre la base d’unreconeixement hidrogeològic específic i tenint en compte la necessitat dedetectar ràpidament qualsevol abocament accidental de lixiviats a les aigüessubterrànies. Abans d’iniciar les operacions d’acaramullament, s’agafaran mostres,com a mínim, a tres punts, amb el fi d’establir valors de referència per a posteriorspreses de mostres. Referència: «Presa de mostres en aigües subterrànies»,document 150 5667 (1993), part 11.

Vigilància. Els paràmetres que hauran d’analitzar-se a les mostres presess’hauran de determinar en funció de la composició del lixiviat prevista i de laqualitat de l’aigua subterrània de la zona. En seleccionar els paràmetres per aanàlisi, s’haurà de tenir en compte la mobilitat a la zona d’aigües subterrànies.

Nivells d’intervenció. Pel que fa a les aigües subterrànies, s’haurà deconsiderar que s’han produït els efectes mediambientals negatius i significatiusa què es refereixen els articles 12 i 13 de la Directiva d’abocament, quan l’anàliside la mostra d’aigua subterrània mostri un canvi significatiu en la qualitat del’aigua. S’haurà de determinar un nivell d’intervenció tenint en compte lesformacions hidrogeològiques específiques del lloc en què està situat l’abocadori la qualitat de les aigües subterrànies. El nivell d’intervenció haurà d’establir-se en l’autorització sempre que sigui possible.

Les observacions hauran d’avaluar-se mitjançant gràfics de control ambnormes i nivells de control establerts per a cada pou situat aigües avall. Els nivellsde control hauran de determinar-se a partir de les variacions locals en la qualitatde les aigües subterrànies.

ACTUACIONS D’ADEQUACIÓ DE L’ACTUAL ABOCADOR DE CANA PUTXA

Tenint en compte els antecedents indicats anteriorment, les actuacionsmínimes d’adequació per a l’abocador seran les següents:

1. Eliminació per als riscs potencials dels aqüífers

- Aïllament superficial de la massa actual de residus amb objecte que nil’aigua d’escorrentia ni l’aigua de les precipitacions que pugin a la superfície del’abocador penetri i es filtri sense control en la massa de residus. Condicions del’aïllament:

I. Condicionament i impermeabilització del clot de l’abocament, mitjançantla implantació d’una barrera de tancament, en les fases següents:

BOIB Núm. 45 14-04-2001 5 2 2 9

a) Estudiar de les condicions del terreny en el moment de l’execuciób) Compactar i preparar el terreny originalc) Estendre una capa de 0,5 m de terres de pedrera i un sistema de drenatge

del biogàs superficial que es generi sota la làmina de tancamentd) Estendre una manta bentònica impermeablee) Una capa drenant d’àrids de 0,5 m, on anirà dipositada la xarxa de

canonades drenants de lixiviats

II. Control de lixiviats i escorrenties, que inclou:

a) Un ras perimètric d’evacuació de pluvials procedents dels pendentsd’aigües amunt de l’abocador.

b) Un dipòsit d’escorrenties per controlar les aigües pluvials que entrin encontacte amb l’àrea d’explotació, amb prou capacitat per recollir els lixiviatsd’una setmana en explotació.

c) Un dipòsit de control de lixiviats, amb prou capacitat per recollir elslixiviats d’una setmana en explotació.

d) Les canalitzacions i els bombeigs annexos necessaris per al funcionamentde les instal·lacions.

e) Les obres necessàries per a la prevenció de l’erosió tant en l’esplanadad’explotació com en el front de l’abocador.

f) Un sistema per al tractament i destinació d’aquests lixiviats en funció delvolum i de la composició.

Entre els factors que condicionen la generació dels lixiviats, quant a volumi característiques fisicoquímiques, s’han de ressaltar les circumstànciesdeterminants següents:

- Entrades d’aigua a la massa d’abocaments: fonts a l’interior de la massad’abocament, pluviometria, etc.

- Característiques (tipologia i quantitats) dels residus dipositats: continguten humitat.

- Condicions de segellament (final i intermedi) de la superfície de l’abocador.- Característiques de l’abocament (terreny sobre el qual se situa).- Tipus de residus. Els components químics que dugui el lixiviat dependran

directament de la composició.- Sistemes d’explotació. Fa referència a la forma de procedir en el dipòsit

dels residus, com pot ser el grau de compactació (dependrà de la maquinària i delnombre de passades), el cobriment (segons la freqüència i gruixa de la capa dematerial de cobriment), la trituració o no dels residus, la forma de procedir alsegellament final de l’abocador (de forma progressiva o no), etc.

- Edat de l’abocador. Implica una variació progressiva de la quantitat dematèria orgànica i fracció mineral dels residus dipositats, la qual cosa es veutambé reflectida en la composició dels lixiviats.

Per tant, el tipus i la quantitat de lixiviats condiciona en gran part eltractament recomanat. A continuació, s’inclou un ventall de possibilitats ques’hauran de tenir en compte en el projecte d’adequació de l’abocador d’Eivissaen funció del tipus de lixiviats existents. De la mateixa manera, s’haurà de teniren compte la possibilitat d’enviar-los a plantes depuradores existents i infiltrar-los a l’abocador mateix.

Taula comparativa de tractaments

DQO DBO5 NH4+ MetallsAptitud

pesants(Cr total)

Procés (grau d’eliminació %) (% d’eliminació)1 Tractament biològic 60 95 99 15 Sí2 Oxidació química 80 80 0 0 No3 Adsorció en jaç sòlid 80 80 0 25 No4 Floculació/Precipitació 50 50 50 70 No5 Osmosi inversa simple 95 95 90 95 Sí6 Osmosi inversa doble 99 99 99 99,9 Sí7 Evaporació de lixiviat 90 95 20 95 No8 Evaporació a pH < 3 90 95 99,5 95 Sí9 Extracció de volàtils

del lixiviat 0 0 50 0 No10 Extracció de

volàtils a pH > 11 0 0 99,5 0 Sí

Combinació de processos11 Tractament biològic /

adsorció / floculació /precipitació 96 98 99,5 90 Sí

12 Tractament biològic /

oxidació química 96 95 99,5 15 Sí13 Osmosi inversa / evaporació /

assecament / eliminació denitrogen 99 99 98 99,9 Sí

14 Evaporació / assecament /eliminació N2 / osmosiinversa 98 99 98 99,9 Sí

Procés (grau d’eliminació %)15 Tractament biològic /

adsorció en jaç sòlid 96 98 99,5 30 Sí16 Tractament biològic /

nanofiltració / adsorcióen jaç sòlid 98 98 99,5 50 Sí

17 Tractament biològic / osmosiinversa / evaporació /assecament 99 99 98 99,9 Sí

2. Control d’emissions de gasos a l’atmosferaEl compliment de les prescripcions de la Directiva d’abocament de residus

obliga a prendre mesures per reduir l’alliberament de gas metà als abocadors,amb el triple objectiu d’atenuar l’escalfament global (propiciat per l’anomenatefecte hivernacle), d’evitar el risc de generació espontània d’incendis i, endefinitiva, de donar un valor a la potencial font d’energia que es desaprofitaria.

El projecte de condicionament ha d’especificar com a mínim:

a) Fase d’assaig i quantificació per estimar la qualitat i quantitat de biogàsextret amb vista a la valoració energètica.

b) Desgasificació de la massa residual preexistent fins al moment del’execució de les obres mitjançant la implantació de pous d’extracció de biogàs,xarxa d’extracció, valoració, control i eliminació de gasos. Així mateix, s’instal·laràuna xarxa de drenatge superficial del biogàs immediatament davall de la làminade segellament.

c) Desgasificació de l’abocador controlat Insular durant la fase d’explotaciómitjançant la implantació d’una sèrie de pous col·lectors de gas, després de lesobres d’impermeabilització, condicionament i control del creixement del’esmentada instal·lació.

d) Desgasificació de la fase de clausura de l’abocador.e) Possibilitats d’aprofitament energètic del biogàs generat.

3. Pudors i altres vectorsEl projecte haurà d’especificar detalladament com s’abordarà la reducció

en l’emissió de les pudors produïdes en l’abocador i com s’ha de controlarl’afecció de les pudors en zones pròximes habitades.

També s’especificarà la manera de reduir les molèsties i riscs associats avectors clàssics com les aus, els paràsits i els insectes.

4. Pla d’explotacióEl Projecte haurà d’establir les tasques necessàries per a l’explotació

adequada de la zona:

a) Recreixement dels RU disposats en abocament controlat.b) Possibilitats de millora de l’explotació amb el tractament previ de

l’abocament (formació de bales d’alta densitat, compactació...).c) Condicionament de les instal·lacions de recollida de pluvials al creixement

de l’abocador controlat.d) Condicionament de les obres d’impermeabilització al creixement de

l’abocador controlat.e) Condicionament de les obres de desgasificació al creixement esperat.f) Control de les aigües pluvials recollides durant l’explotació i de l’erosió

de la zona de treball.g) Execució d’obres auxiliars com el tancament perimètric del recinte, vies

de servei, talussos, control de creixement, treballs especials per a l’abocament deresidus assimilables en urbans, etc.

h) Pla de vigilància i control de l’activitat segons el que està indicat en laDirectiva.

i) Neteja exterior i minimització d’impactes negatius: pols, pudors moles-tes, impacte visual, arrossegaments pel vent, etc., i vigilància.

j) Les obres de clausura correctes i tancament de les instal·lacions.k) Instal·lació de piezòmetres per al seguiment i control de contaminació

d’aigües subterrànies aigües amunt i avall de l’abocador.

ANNEX IVREQUISITS TÈCNICS MÍNIMS DE LES CEL·LES PER ALS RESIDUS

SANITARIS DEL GRUP II I ELS RESIDUS DE REBUIGS ANIMALS

El projecte d’adequació de Ca na Putxa haurà de preveure el disseny de

BOIB Núm. 45 14-04-20015 2 3 0

dues cel·les específiques, una per als residus de rebuigs animals que no tinguinconsideració de material específic de risc i una altra per a residus sanitaris delgrup II.

Les especificacions sobre les quals s’ha de realitzar el Projecte d’aquestescel·les són les següents:

1. ESTUDIS PREVIS

S’han de realitzar els estudis previs següents:

- Caracterització del residu que s’hi ha de dipositar- Aixecament topogràfic del terreny- Cartografia geològica- Informe hidrogeològic i hidroquímic- Informe geotècnic- Dades de condicions meteorològiques

2. SUPERFÍCIES NECESSÀRIES

Es calcularà la superfície necessària en funció de la quantitat de residusestimada que s’inclou a continuació en la qual se suposa un increment anual d’un5% durant 25 anys.

RESIDUS DE REBUIGS ANIMALSAnimals (tones/any):

Alt risc Baix riscDecomisos

Eivissa 11,5 200

Aus (tones/any) :

Alt risc Baix riscEivissa 0,8 36

RESIDUS SANITARIS

Grup II Kg/anyEivissa i Formentera 391.820

3. DISSENY DEL CLOTEl disseny del clot es farà per a una vida de 25 anys, de manera que el

material d’excavació sobrant sigui al mínim possible. En tot el perímetre de laboca, es deixarà una pista d’accés de 6 a 8m d’amplada que s’asfaltarà per evitarla pols.

El fons de la boca tindrà un pendent mínim, cap a un o diversos costats, del2%, el qual ens permetrà l’evacuació dels lixiviats.

4. CANAL PERIMÈTRICEl canal perimètric s’ubicarà dins el perímetre intern de la pista perimètrica.

Té per fi l’evacuació de tots els pluvials caiguts a la pista perimetral en la fased’explotació, o sobre el recinte en la fase posterior al tancament. S’haurà dedimensionar per a l’evacuació dels pluvials per un període de retorn de 50 anysi tindrà un pendent mínim cap a la bassa de lixiviats de l’1 %.

5. SISTEMA D’IMPERMEABILITZACIÓ I DRENATGE DEL FONSDEL CLOT

Per impermeabilitzar el fons de la boca i els talussos, es disposarà de dostipus de barreres impermeables:

- Geomembranes: làmines de polietilè d’alta densitat (PEAD)- Argila que, un cop compactada, tingui una permeabilitat inferior o igual

a 10-9m/s. L’argila es pot substituir per un geocompost de bentonita.

A més de les geomembranes i les argiles, es posarà entre ambdues capesd’àrids amb tubs de drenatge que facilitaran l’eliminació de lixiviats.

Per a la impermeabilització del fons de la boca, s’ha de posar una capa dedrenatge i tancament, amb la distribució estructural següent, des de la zonasuperior fins a la base del tancament (de dalt a baix):

- Geotèxtil antipunxament(1) de 200 g/m2.- Capa de drenatge de 50cm de gruixària(2), formada per àrids amb tubs de

drenatge de PVC de 10cm de diàmetre, amb un pendent de l’1,5-2 %.- Geotèxtil antipunxament de 200 g/m2.

A les superfícies de treball es posarà una capa de rodatge de 20cm degruixària formada per terres de la zona amb el fi d’evitar el contacte directe dela maquinària amb el drenatge. Abans de col·locar els residus damunt d’aquest

drenatge, s’eliminarà aquesta capa de rodament.Els àrids es distribuiran de la manera següent: 10 cm d’arena silícia de riu

rentada d’1 a 6 mm de diàmetre, 30 cm d’àrids de 20-40 mm i 10 cm d’arena silíciade riu rentada d’1 a 6 mm de diàmetre.

Capa impermeable- Geomembrana de polietilè d’alta densitat (làmina PEAD) amb doble

soldadura i una gruixària d’1,5 mm.

Segona capa impermeable Capa d’argila de 100 cm de gruixària i amb una permeabilitat inferior o

igual a 10-9 m/s, compactada al 90% de l’assaig Proctor Normal.

(1)Tota l’argila ha de presentar la mateixa qualitat i no s’ha de deixar eixugardurant la col·locació, per evitar que s’esquerdi.

(2)La Directiva europea considera que la gruixària no ha de ser inferior a50cm.

ESQUEMA DE LA DISPOSICIÓ D’IMPERMEABILITZACIÓ DELFONS DEL CLOT I TALUSSOS INTERIORS (sense escala determinada)

6. DESGASIFICACIÓ DE LA CEL·LAS’instal·larà una xarxa de pous d’extracció del biogàs generat per la

degradació de la matèria orgànica abocada, els quals se situaran sistemàticamenten funció de l’avanç de la massa d’abocament i el seu creixement en alçada.

Els tubs d’extracció seran amb ranures per permetre el pas del biogàs iacabaran, en la part superior, en unes canonades col·lectores a través de les qualsserà conduït el gas cap a la torxa, on s’haurà de cremar totalment per raonsd’eliminació d’organismes patògens que hi pugui haver en la massa d’abocament.

7. IMPERMEABILITZACIÓ I TANCAMENT DE LA SUPERFÍCIE DELA CEL·LA

Tota superfície de la cel·la d’abocament, juntament amb els talussosexteriors, s’aïllaran dels residus abocats mitjançant la disposició superficial dedues capes impermeables. Aquest aïllament pretén que els pluvials caiguts a lacel·la es canalitzin a la cuneta perimètrica.

El sistema d’impermeabilització estarà constituït (de dalt a baix) i en totala superfície per:

Terra vegetal- Capa de 100 cm de potència de material d’excavació (70%) amb

rectificació de compost procedent de les plantes de tractament de residus (30%).

Drenatge de control- Geotèxtil antipunxament de 200 g/m2.

BOIB Núm. 45 14-04-2001 5 2 3 1

- Capa de drenatge de 50 cm de gruixària formada per àrids de diàmetre40-60 mm, amb tubs de drenatge de PVC de 10 cm de diàmetre i pendent (al’esplanada superior) fins als talussos.

- Geotèxtil antipunxament de 200 g/m2.

Capa mineral impermeable- 50 cm d’argila amb una permeabilitat inferior o igual a 10-9 m/s

compactada al 90% de l’assaig Proctor Normal.

Capa de drenatge de gasos- Capa de drenatge de 30 cm de gruixària formada per àrids de diàmetre

40-60 mm. Es recolliran els gasos de la cel·la i s’hauran de cremar per assegurar-me la destrucció d’organismes patògens.

ESQUEMA DEL PAQUET D’ IMPERMEABILITZACIÓ DE LASUPERFÍCIE DE LA CEL·LA. CLAUSURA DE LA CEL·LA (sense escaladeterminada)

N-NH4, N-NTK

S’haurà de controlar, també de forma periòdica, el volum dels lixiviatsgenerats. Per aquest motiu, s’instal·laran comptadors de registre a l’entrada de lesarquetes.

Per poder dur a bon terme una avaluació eficaç dels lixiviats que s’acumulina l’interior de la cel·la, s’instal·larà pels voltants de la caseta de control unaestació meteorològica capaç de controlar:

Fase d’explotació Fase de mantenimentposterior

Volum de precipitacions diàriament diàriament més valorsmensuals

Temperatura (mín., màx., 14.00 h HCE) diàriament mitjana mensualDirecció i força del vent dominant diàriament -Evapotranspiració (lisímetre) diàriament diària i

mitjana mensualHumitat atmosfèrica (14.00 h HCE) diàriament mitjana mensual

El control dels lixiviats i dels paràmetres meteorològics, una vegadafinalitzat el tancament de l’abocador, es continuarà realitzant durant un períodede 30 anys.

Control de l’emissió de gasosEs procedirà al control de l’emissió de gasos i de la seva composició en

funció de la tipologia de la matèria orgànica que hi hagi a l’abocament. Elsparàmetres per analitzar seran, com a mínim, CH4, CO2, O2, H2S, H2 o d’altres,en funció de la composició dels abocaments.

El control es realitzarà de la forma següent:

Fase d’explotació Fase de mantenimentposterior

Emissions potencials de gasos ipressió atmosfèrica mensualment semestralment

Control de les aigües subterrànies

Es tracta de controlar el nivell piezomètric i la qualitat de les aigüessubterrànies properes al dipòsit.

Per això, es perforaran tres pous de prou fons per determinar-ne el nivellfreàtic, un aigües amunt i l’altre aigües avall, en els quals s’instal·larà una bombaextractora i un tub piezomètric:

El control es realitzarà de la forma següent:

Fase d’explotació Fase de mantenimentposterior

Nivell piezomètric mensualment semestralmentQualitat hidroquímica de l’aigua trimestralment semestralment

Els elements que s’analitzaran seran:

PH, conductivitat, sòlids en suspensióDBO5, DQON-NH4, N-NTK

El control dels aqüífers, una vegada finalitzat el tancament de l’abocador,es continuarà realitzant durant un període addicional de 30 anys. Si la diferènciaentre les anàlisis dels pous, situats aigües amunt i aigües avall, fossin significatives,es realitzaran dos pous nous de control en un lloc determinat en funció de lesdades obtingudes.

Control topogràfic

El control es realitzarà de la forma següent:

Fase d’explotació Fase de mantenimentposterior

Estructura de composició delclot del’abocament Anualment -Comportament de l’assentamentdel nivell del clot de l’abocament Anualment Lectura anual

ANNEX VPLANTA DE METANITZACIÓ DE FANGS DE DEPURACIÓ I

FRACCIÓ ORGÀNICA DE RESIDUS URBANS

Descripció general

8. REPOBLACIÓUn cop situada la capa de terra vegeta, es repoblarà tota la superfície

exterior de la cel·la amb espècies arbòries i arbustives pròpies de les illes,incloent-hi bermes i talussos.

La repoblació s’iniciarà tan aviat com s’arribi a les superfícies definitivesper a així disminuir-ne l’impacte ambiental.

9. SISTEMA DE CONTROL I SEGUIMENTEl sistema de control i seguiment pretén controlar, per una part, la qualitat

de les aigües subterrànies situades sota la cel·la i, per altra, la qualitat i la quantitatde tots els lixiviats recollits a l’interior del recinte de la cel·la, tant del fons de laboca com dels pluvials caiguts a la superfície.

Control de lixiviatsLes arquetes, situades a l’interior del pou de lixiviats, permetran recollir

mostres procedents del sistema de drenatge, de l’interior del clot i de l’exteriori del sistema de tancament. Ambdós lixiviats hauran d’analitzar-se, com a mínim,amb la periodicitat següent:

Interior Clot Exterior ClotFase Fase de Fase Fase ded’explotació manteniment d’explotació manteniment

Volum de lixiviats mensual semestral mensual semestralComposició de lixiviats trimestral semestral trimestral semestral

Els elements que s’analitzaran seran:

PH, conductivitat i sòlids en suspensióDBO5 i DQO

BOIB Núm. 45 14-04-20015 2 3 2

El procés escollit és una planta de biometanització termòfila o mesòfila detecnologia humida.

La recepció dels residus comptarà inicialment amb un sistema de controli de pes en bàscula de tots els residus. Aquest sistema serà igualment vàlid per alcontrol dels subproductes que surtin de la planta. Aquesta bàscula, en principi,serà comuna amb la resta d’instal·lacions del centre insular de gestió.

Abans de la introducció dels residus en els reactors de fermentaciócontrolada es disposa d’uns tancs d’homogeneïtzació on se n’obté un producteuniforme.

El tanc, en què tindrà lloc el procés de biogàs, ha de ser hermètic i dissenyatde manera que els equips de bombeig de residus, moviment, escalfament i rebudade biogàs estiguin instal·lats.

A més, són necessaris paràmetres de control per a la mesura de temperatura,nivell de líquid, pressió, etc., per aconseguir el màxim rendiment del procés.

L’escalfament dels residus s’efectuarà a través de canviadors externs decalor, o a través d’espirals internes D’escalfament. Cal aïllar la planta a causa deles altes temperatures (especialment si es treballa a temperatura processaltermòfila). El biogàs obtingut es condueix a un equip de refredament i decondicionament, de manera que condensa el vapor d’aigua i es troba ja encondicions de ser valorat.

1. Capacitat i residusLa planta haurà d’estar preparada per rebre:

a) En una primera fase els fangs d’EDARb) En una segona fase, a més dels fangs, la FORM recollida de forma

selectiva i la procedent del triatge en massa, sempre tenint en compte que aquestsresidus han de contenir fracció biodegradable del 90%.

La planta de biogàs estarà preparada per rebre residus líquids que poden serbombats directament als tancs previs d’emmagatzematge. Els residus líquidsseran els fangs de depuració. La planta també pot admetre, en un futur, líquidsprocedents de les activitats ramaderes (purín, gallinassa) com de la indústria deconsum (alpechín, residus de remolatxa de sucre, etc.). Aquest tipus de residu ésquasi inexistent a Eivissa, però en cas d’una futura generació es podrien tractaren aquesta planta.

Es proposa una construcció modular de la planta, de forma que es vagiampliant segons s’incrementi la recollida selectiva de matèria orgànica.

Fase I

Fangs d’EDAR: 20.000 t/any o 66 t/diaTotal fase I: 20.000 t/any o 66 t/dia

Fase II

Tractament RU: 25.000 t/anyFangs d’EDAR: 20.000 t/anyTotal fase II: 45.000 t/any o 150 t/dia

2. Recepció i descàrrega de residus sòlidsQuan la implantació dels sistemes de recollida selectiva domiciliària no

estan prou desenvolupats, la recepció de material orgànic sol disposar d’unsistema múltiple d’emmagatzematge amb capacitat per admetre residus bruts dela recollida domiciliària tradicional, residus seleccionats procedents de recollidaselectiva en àrees on està implantada o residus procedents de centres comercials,mercats i d’altres en què sigui factible realitzar la separació dels residusbiodegradables amb notable èxit.

L’objectiu és obtenir un material orgànic amb un contingut inferior al 10%de material inert per introduir-lo en els reactors, amb el fi d’evitar una disminucióde l’eficiència del sistema de gestió (els bacteris no poden descompondre elsmaterials inerts, però ocupen un cert volum en el reactor).

En cas que la separació de la matèria orgànica domiciliària no compleixiaquests requisits de qualitat haurà de passar prèviament per la planta de triatge.

La descàrrega de residus des dels camions es realitzarà en platges dedescàrrega o en fossats. Aquestes àrees tenen un sistema per extreure l’aire viciatque es produeix per al seu tractament, evitant-ne la sortida de pudors cap al’exterior.

El tractament de l’aire captat s’haurà de realitzar mitjançant un filtrebiològic o biofiltre, que consisteix en una massa de fusta triturada (o materialporós), sobre la qual s’ha desenvolupat una biopel·lícula, regada periòdicamenti que l’aire extret travessa de manera forçada. També es condueixen cap a aquestbiofiltre les aspiracions d’aire procedent de dependències i rescloses en quès’hagin vessat residus que generin, o puguin generar, pudors.

3. Tancs de recepció i homogeneïtzació

Abans d’introduir els residus en els reactors de fermentació, es disposaràd’uns tancs d’homogeneïtzació dels quals s’obtindria un producte uniformeadequat per a l’operativitat dels reactors.

La quantitat i el volum d’aquests tancs d’homogeneïtzació seria en funcióde les quantitats diàries per tractar i les quantitats rebudes. Igualment es té encompte l’origen dels residus. Es tracta d’obtenir una alimentació amb procésestable quant a la composició i la quantitat. En qualsevol cas, en la fase II, s’hauràde disposar d’un mínim de tres equips o tancs, tenint en compte la recepció dematerials en fase líquida i la necessitat d’efectuar mescles amb diferents tipus dematerials.

A la part superior, els tancs tenen un dispositiu que gira lentament i queaconsegueix l’homogeneïtzació de la mescla. Aquest dispositiu està controlat perl’equip de regulació i control de la planta.

En el cas d’alguns residus, es podrà procedir a una mescla i homogeneïtzacióimmediata. Això es donarà en el cas de residus amb un contingut baix de matèriaseca, com, per exemple, fangs de depuració i purins, a causa que l’aiguacontinguda en els residus permet que hi hagi prou líquid en els tancs perquè espugui efectuar la mescla contínua amb altres residus.

Per a altres tipus de residus caldrà afegir líquid en forma de biomassadesgasificada o residus líquids. Per exemple, s’ha d’afegir líquid de la matèriadesgasificada en la fracció orgànica dels RU, que sol tenir un 30-35 % de matèriaseca per ser mesclada i aconseguir una massa que es pugui bombar.

Aquests tancs han de disposar d’un tipus d’agitador que permeti duesfuncions: triturar els residus que hagin pogut quedar amb una grandària excessiva(si s’hi introdueixen residus sòlids) i mantenir líquida la biomassa de manera quese n’eviti la sedimentació.

Des d’aquests tancs d’homogeneïtzació, la biomassa es bomba als tancs dereacció.

4. Procés de metanitzacióEn funció de la quantitat a tractar en cada fase es fixarà el nombre de

reactors de reacció i el seu volum unitari, ajustat per a un òptim funcionament dela planta (sempre considerant un mínim de dos reactors per evitar aturades,guanyar en flexibilitat i augmentar l’eficiència de la planta).

Els tancs es poden construir amb acer, formigó armat, etc., generalmentamb un cobriment exterior aïllant per minimitzar les pèrdues de calor i amb ladisposició d’un sistema d’escalfament de la mescla de residus. L’objectiu finalés mantenir constant la temperatura del procés al llarg del reactor (temperaturaen el rang termòfil). La temperatura es mesura a través de sondes que transmetenel senyal als equips de regulació perquè aportin a l’aigua la calor necessària.

La configuració dels reactors pot ser tant vertical (generalment cilíndrics)com horitzontal (de forma prismàtica en general). A l’interior, o bé des de la partsuperior —digestors verticals— o bé des de la lateral/inferior —digestorshoritzontals—, duran instal·lat un dispositiu giratori lent que s’ocuparà de lamescla total del contingut del tanc. Per motius de seguretat, s’hi instal·larà unavàlvula de sobrepressió.

També s’hi instal·laran sistemes de control de nivell i es regularan lesquantitats de biomassa que entra i surt.

En aquests tancs es produirà el biogàs que, ben condicionat, servirà decomplement energètic per a la valoració. El temps de permanència dels residusen els reactors fins a la captació de, aproximadament, el 85-90% del metà que se’npot extreure és d’uns 12-20 dies. Durant aquests dies la captació del biogàs esprodueix de forma ininterrompuda.

Els residus desgasificats es transformen en les fraccions següents:- Aigua amb un 2% de matèria seca i un valor d’adob de 4 quilos de

nitrogen/t i 1 Kg de fosfat/t. Suposa un 80 % de la quantitat introduïda de residus.- Un producte sòlid residual que conté material fibrós de plantes. Suposa

un 10% de la quantitat introduïda de residus.Biogàs.

Aquest tipus de plantes posseeixen, per tant, dues grans avantatges:

a) Possibiliten la mescla d’una àmplia varietat de residus orgànics (fraccióorgànica de residus urbans, fangs, purins, gallinassa, alpechins,...) amb un bonrendiment d’obtenció de biogàs, sempre que estiguin mesclats així com cal.

b) El volum de residu sòlid obtingut es pot tractar mitjançant compostatge.

El líquid desgasificat obtingut es destinarà a l’estació depuradora pel seutractament previ a la seva reutilització, per exemple, en el rec de l’abocador.

La composició mitjana d’un líquid desgasificat és la següent:

PARÀMETRE VALOR (Kg/t) LÍMIT* (Kg/t)N TOTAL 20 —-P TOTAL 5,3 —-POTASSI 36,2 —-PLOM 13 750

BOIB Núm. 45 14-04-2001 5 2 3 3

CADMI < 0,3 20MERCURI < 0,1 16ARSÈNIC 1,6 —-

* Segons RD 1310/90, pel qual es regula la utilització de fangs de depuració en el sector agrari.

5. Depuració d’aigüesD’acord amb la legislació de referència quant a la utilització de residus

orgànics com a fertilitzants en el sector agrari, la qual serà d’aplicació, s’observaque el contingut en nutrients és molt elevat i els valors dels metalls pesants estroben molt per sota dels legislats per als fangs de depuradora.

A causa d’això, la planta de metanització estarà prevista per a una estaciódepuradora per al tractament de les aigües residuals, el líquid desgasificat i elslixiviats generats a la planta mateixa i a la de compostatge.

6. Tancs d’emmagatzematgeEl producte obtingut al final del procés de metanització és l’anomenat

biomassa desgasificada, que es pot separar en dues fraccions: aigua desgasificadai producte residual.

S’haurà de disposar de tancs d’emmagatzematge per a la biomassadesgasificada (o fangs de metanització) i per als productes sòlids residuals.

Tenint en compte que no tot el metà que es genera en la fermentaciós’extreu en els reactors, els tancs d’emmagatzematge estaran coberts per un softtop.

Mitjançant aquest sistema de coberta es recull el biogàs restant i s’evitenfiltracions de biogàs i vapor d’aigua a l’atmosfera.

7. Condicionament i valorització del biogàs obtingutLa producció de biogàs depèn del tipus de residu introduït:

TIPUS DE RESIDU MATÈRIA SECA % MATÈRIA M3 BIOGÀS/t

ORGÀNICA SECA % RESIDU BRUTGreixos d’escorxador 30 20/25 300-400Fangs de depuració 20 10/20 200-250Fracció orgànica deresidus urbans 45 40 150/200

El biogàs obtingut en els reactors és conduït a un equip de refredament icondicionament. Per al refredament, s’utilitza un sistema de canonades en formad’aletes que poden ser regades. En aquestes canonades la temperatura del gas ésreduïda, la qual cosa significa una condensació del vapor d’aigua del biogàs. Enaquest estat el gas està en condicions de ser valoritzat a la planta mateixa o enaltres instal·lacions. En el cas de valoritzar-se a la planta, el sistema més usual ésmitjançant la generació d’energia elèctrica en motors de gas acoblats a alternadors.

L’equip de generació per al cas estudiat produirà:

Fase IDades per considerar per realitzar el càlcul:

- Quantitat de residus per tractar: 22.500 t/any.- Quantitat mitjana de producció de biogàs: 90 Nm3 biogàs/t de residu

tractat.- Percentatge de metà en el biogàs: 60 %.- Capacitat calorífica del metà: 9,967 kWh/m3 CH

4.

- Rendiment del motor: 37%.- Disponibilitat anual: 90%.- Consum propi de la planta: 40% de l’energia produïda.

Amb aquestes dades es pot calcular que la generació anual d’energia és de:

2,42 GWh/any

Els motors de gas poden ser explotats de manera modulada i produirl’energia pròpia corresponent a la quantitat de gas disponible en cada moment.Una mínima part de l’energia elèctrica produïda es consumeix a la instal·laciómateixa i la resta és exportada a la xarxa elèctrica de la companyia subministradora.

L’energia tèrmica residual procedent dels motors és utilitzada com a calordel procés a la planta de biogàs (manteniment de la temperatura dels reactors) iper a aigua calenta. L’energia tèrmica es podrà utilitzar per eixugar altres líquids,fangs, o fins i tot per evaporar l’aigua desgasificada en l’abocament directe al llit.

Fase IIConsiderant una capacitat de tractament de 50.000 t/any, la generació

d’energia elèctrica aproximada serà:6,37 Gwh/any

8. Compostatge

Els residus procedents de la planta de biometanització (fangs demetanització), conjuntament amb materials de poda i la resta dels fangs notractats, se sotmetran a un procés de compostatge en túnels, de manera ques’asseguri un producte de qualitat i baixes emissions de gèrmens, pudors i pols.Així mateix, aquest sistema permet una instal·lació modular.

9. Condicions sanitàriesA causa de la temperatura existent als tancs de reacció, les experiències

demostren que salmonel·la, listeriosi i enterococs desapareixen a partir d’unahora a 56 ºC.

ANNEX VIPLANTA DE COMPOSTATGE DE FANGS

1. INTRODUCCIÓ

La planta es realitzarà en dues fases i ocuparà 15.000 m2. En una primerafase, serà apta per al compostatge de fangs de depuració amb restes de poda i,posteriorment, en una segona fase, s’ampliarà per realitzar el compostatge de lafracció orgànica recollida selectivament i procedent de la planta de triatge delsRU.

La capacitat de tractament total de la planta serà la següent:

MATERIAL FASE 1 FASE 2FANGS DE METANITZACIÓ (t/any) 8344 18692ME (t/any) 3129 7009

11.473 25.701Compost produït, aproximadament (t/any)3100 7000

S’incrementa la capacitat de la planta per als fangs en un 10% respecte alsfangs inventariats en la MJ.

2. CRITERIS DE DISSENY I NORMATIVA APLICABLE

Criteris de dissenyEls criteris que es recullen a continuació han de tenir-se en compte per al

disseny del procés a fi d’obtenir una planta moderna, que permeti una correctavaloració de la matèria orgànica present en els fangs de metanització de formamodular, obtenir-ne un compost d’alta qualitat i evitar la formació i propagaciód’olors.

Els criteris per a la selecció de la tecnologia són:

1. Disseny adaptable a les successives FASES de funcionament de la plantaper adaptar-se a la generació de les fraccions orgàniques des del punt de vistatècnic i d’inversió.

2. Possibilitat de tractar a la planta les diferents fraccions orgàniquesexistents amb garanties de produir un compost d’alta qualitat.

3. Evitar la formació d’olors i implementar les mesures oportunes per a ladepuració i control.

4. Disponibilitat i garanties de la tecnologia proposada a plantes existentsen funcionament.

5. Maximitzar la qualitat dels productes finals.6. Uniformitat i estandardització, tant com sigui possible, dels equips per

facilitar-ne la gestió de recanvis i el subministrament.7. Normativa aplicable.Les instal·lacions, com a norma general, estaran dissenyades i fabricades

segons els codis, les normes o els reglaments espanyols. Si no existissin enl’àmbit espanyol, s’utilitzaran normes internacionals de reconegut prestigi.

A continuació, es recullen les principals normatives aplicables al dissenyde la planta de compostatge:

- Reial decret 1310/1990, de 29 d’octubre, que defineix els fangs dedepuració.

- Reial decret 72/1988, de 5 de febrer, pel qual s’aprova l’ordenació i elcontrol de fertilitzants i afins. Ordre de 28 de maig de 1998 sobre fertilitzants iafins.

- Reial decret 664/1997, de 12 de maig, sobre la protecció dels treballadorscontra els riscs relacionats amb l’exposició a agents biològics durant la feina.

- Reial decret 1942/1993, de 5 de novembre, pel qual s’aprova el Reglamentd’instal·lacions de protecció contra incendis.

- Reglament electrotècnic d’alta i baixa tensió i les instruccionscomplementàries aplicables.

3. DADES BÀSIQUES

Capacitat de tractament

BOIB Núm. 45 14-04-20015 2 3 4

Es recull, a continuació, la capacitat de tractament en períodes per fases iper tipus de residu.

MATERIAL FASE 1 FASE 2FANGS DE METANITZACIÓ (t/any) 8344 18692ME (t/any) 3129 7009

11.473 25.701Compost produït, aproximadament (t/any)3100 7000

Dies de feina per setmana 5

Dies de feina per any 250

3. CARACTERÍSTIQUES DEL COMPOST FINALEn el cas del compost obtingut, i ja que no hi ha una legislació oficial

específica, es tindran com a referència les següents característiques preses de lesrecomanacions que estableix la Junta de Residus de Catalunya i que es basen enlegislacions de diferents països europeus.

Això no obstant, el seguiment de la qualitat del compost serà objecte d’unapartat específic en el programa de vigilància i control mencionat en l’article22.2.

Humitat 25 –35pH 7 – 8Matèria orgànica (% ms) > 35Nitrogen orgànic (% ms) > 1,5N no hidrolitzable (% ms) > 0,6N-NH

+

4 (ppm ms) < 750

Conductivitat (dS/m) < 4Grau de maduresa IVGranulometria (mm) (95%) < 25

Impureses (% ms):

Metalls de diàmetre > 2 mm < 1Vidres de diàmetre > 2 mm < 1Plàstics de diàmetre > 2 mm < 1Metalls + Vidres + Plàstics de diàmetre > 2 mm < 3Pedres de diàmetre > 5 mm < 2

Metalls pesants (ppm):

Cd 2Cr 100Cu 100Hg 1Ni 50Pb 150Zn 400

Gèrmens i patògens Absents

Llavors i males herbes màx. 2 / litre compost

4. DESCRIPCIÓ DEL PROCÉS

A continuació, es descriuen les característiques mínimes que ha de reunirla planta de compostatge.

Procés de fermentació.

El tractament metanització/compostatge ha de ser un tractament flexible,en conseqüència s’ha de preveure la possibilitat que una part dels fangs nodigerits o d’una FORM d’elevada qualitat pugui ser compostat sense necessitatde passar primer per un tractament de metanització. Per tant, la planta decompostatge haurà de tenir una primera fase de fermentació per a aquells residusque no s’hagin tractat a la planta de metanització.

Es preveu que el sistema de fermentació es realitzi de forma completamenttancada.

Ja que el sistema de recollida selectiva de matèria orgànica no estàimplantat, s’opta per una solució modular que permetrà que, a mesura que avancila implantació de la recollida selectiva, augmenti el nombre d’equips implantats.

Com que no es coneix la composició de la FORM d’entrada i la concentraciód’impureses pot ser alta (aprox. 15%), sobretot al principi de la implantació dela recollida selectiva, s’ha previst un sistema de selecció d’impureses que potfuncionar abans o després dels tambors de compostatge.

Aquest sistema només s’utilitzarà abans del sistema de compostatge en cas

que hi hagi una alta presència d’impureses en els residus d’entrada.Separar aquests materials després de la descomposició intensiva suposa

una major higiene per als treballadors implicats, ja que els gèrmens que contenenels residus s’han eliminat en el procés de descomposició.

La unitat de neteja, on se separen els materials estranys que acompanyenel compost abans de dirigir-lo al procés de maduració, és una unitat que incorporaels elements següents:

- alimentador- separador magnètic- separació pneumàtica dels films- cabina de selecció- sistema de control associat

Una vegada que ha finalitzat el procés de neteja del material prefermentates dirigeix, mitjançant un sistema de cintes, al sistema de maduració en túnels o,si s’ha realitzat la selecció d’impureses prèviament, als tambors de compostatge.

El tambor, que funciona per càrregues de 5-7 dies, estarà controlat per unprograma que s’encarrega del gir, la injecció d’aire i la humitat. Els ventiladorsincorporaran variador de velocitat.

La rotació intermitent del tambor rotatiu du a la homogeneïtzació ideal delmaterial introduït. Al mateix temps l’aireig forçat seqüencial subministra alsmicroorganismes l’adequada aportació d’oxigen.

El líquid que es produeix durant la descomposició està enriquit ambsubstàncies orgàniques fàcilment degradables i, per tant, és un nutrient ideal perals microorganismes que, com que queda a l’interior del tambor, afavoreix aquestprocés. El compostatge en tambor allibera aquest nutrient en quantitats dosificadesi el distribueix contínuament i uniforme a través del material, al contrari del quesucceeix en els processos estàtics.

A diferència dels sistemes estàtics, la pèrdua d’aigua només es produeix permitjà de la saturació de l’aire, però no per percolació mitjançant el material, ambla qual cosa no existeix un assecament de la matèria tan intens i el procés detemperatura aconsegueix molt ràpidament valors de, aproximadament, 60ºC i esprodueix, per tant, la higienització del residu.

Les possibles olors desagradables que es puguin produir ho faran al’interior del tambor i es dirigiran als biofiltres, amb la qual cosa s’eliminen elspossibles problemes d’olors a la planta (vegeu la descripció del sistema de controld’olors).

El procés de compostatge en tambors utilitzarà aire fresc (no recirculal’aire) procedent de les diferents naus de la instal·lació (vegeu la descripció deltractament d’olors), amb la qual cosa es garanteix que en la primera etapa defermentació el nivell d’O2 sigui sempre del 21%, cosa que afavoreix l’oxigenaciódel residu.

Per a les diferents fases d’operació de la planta es preveu un nombre detambors variable (2-3) en funció de la capacitat. La capacitat anual dels tamborsés d’unes 2.000 tones per any amb un volum útil de 70 m3.

Aquesta tecnologia de tractament té uns avantatges clars que es descriuena continuació:

- EfectivitatL’homogeneïtzació i desfibració intensives del material tenen lloc amb

cada rotació del tambor de compostatge durant tot el temps que dura el procés dedescomposició intensiva.

El tambor incorpora un sistema de control de temperatura, injecció i gird’aire. Així garanteix una descomposició més ràpida que en altres sistemes (perexemple, el sistema estàtic de túnels).

- HigieneNo caldrà preseleccionar la FORM abans de la fermentació intensiva, amb

la qual cosa no apareixen els problemes relatius a la higiene dels treballadors.Gràcies al moviment rotatiu i l’aireig forçat, els plàstics, els films i altres elementsno interfereixen en el flux d’aire ni en l’homogeneïtzació del material. La netejadel material s’efectua a la sortida del tambor quan la matèria ja s’ha descomposti la separació és més fàcil i higiènica.

- Nul·la formació de lixiviatsJa que el tambor és un sistema tancat, no es forma en aquesta etapa cap tipus

de lixiviat.

- EconòmicCom que és un sistema dinàmic controlat de forma seqüencial, la quantitat

d’aire que es necessita injectar és menor, per tant, els costs operatius per consumelèctric són menors que en altres sistemes.

- CompacteLa integració de l’etapa de preparació en la descomposició intensiva dins

del tambor redueix els requisits d’espai per al sistema de compostatge.

BOIB Núm. 45 14-04-2001 5 2 3 5

- Proporció de material estructuralEn funció de la quantitat de material estructural present en la matèria

orgànica cal afegir-ne més o menys.El tambor de compostatge distribueix el material estructural de forma

completament homogènia en tot el residu orgànic i el material s’afluixa i remoucontínuament durant el procés de rotació del tambor. Per aquest motiu, laproporció de material estructural requerida pot mantenir-se baixa front a altressistemes amb el compostatge estàtic, així que es preveu introduir al voltant d’un15% del pes de material estructural en el tambor.

Aquest factor és especialment important a l’illa d’Eivissa, on l’aportacióde material estructural pot ser problemàtica.

El material, una vegada finalitzat el procés en els tambors (i la seleccióposterior, si és aplicable), es dirigirà automàticament al sistema de maduració.

A causa que el sistema de maduració que es preveu és idèntic per a FORM,MET i fangs, a continuació es descriu aquest sistema.

Procés de maduració

Es preveuen els sistemes de tractament que s’indiquen en la taula adjunta.

TIPUS DE TRATACMENT TRACTAMENTS PREVISFANGS + ME Túnels de compostatge

o tambors rotatius Metanització o fermentació

Compostatge de fangsLa tecnologia escollida per al procés de compostatge serà el sistema de

túnels tancats de compostatge o el de tambors rotatius descrit a l’apartat defermentació, en què s’incorpora alimentació i descàrrega automàtiques i la o lesvoltejadores autònomes necessàries.

Els avantatges del sistema dels tambors rotatius s’han descrit a l’apartatanterior.

Els avantatges del sistema de túnels tancats de compostatge s’exposen acontinuació:

1. Automatització de tot el procés de càrrega i descàrrega de material

2. Millor qualitat del producte final en incorporar un sistema de volteig dela matèria orgànica a l’interior del túnel.

3. Baixes emissions de gèrmens, pols, aerosols i olors a causa que el sistemaes troba completament tancat.

4. Control individual del procés per a cada túnel i per càrrega.5. Requisits menors de personal perquè els sistemes d’alimentació i

descàrrega són automàtics.6. Construcció i operació completament modular i flexible.7. Control individual sobre el punt de generació d’olors.

La maduració dels fangs necessita, únicament, dues setmanes.El control del procés se centrarà en tres paràmetres (temperatura, humitat

i contingut en oxigen), que són directament responsables del desenvolupamentòptim del procés.

Cal recordar que al final del període de maduració el material haurà decomplir els requisits de grau de maduresa, absència de llavors i gèrmens patògensper aconseguir-ne l’òptima comercialització. Això només es pot aconseguir ambun control del procés en el qual els tres paràmetres esmentats anteriorment espuguin verificar i modificar en cada moment.

En cada túnel un conjunt d’aspersors permetran injectar aigua per mantenirel material de compostatge en un nivell òptim d’humitat.

Es preveu que l’aigua percolada a través del material es reculli per la zonainferior dels túnels mitjançant les lloses d’injecció d’aire. El plenum d’injecciód’aire s’executarà amb una inclinació suficient (entre 1º i 2º) perquè es puguirecollir aquest líquid en la part posterior dels túnels per injectar-l’hi.

Per al control de l’aportació d’oxigen s’injecta aire a la massa del túnel perla part de baix amb una proporció d’aireig màxima de 110 m3/ (m2xh).

Quan s’executi aquesta operació, la vàlvula d’injecció d’aire al túnel estancarà i el ventilador s’aturarà, s’obre la porta de la vàlvula i es fa entrar en eltúnel la voltejadora, que executa l’operació de volteig desplaçant-se sobre doscarrils laterals a l’interior del túnel.

Quan s’acaba el procés de volteig de la massa, la voltejadora surt del túneli torna a iniciar-se el procés d’aireig obrint la vàlvula corresponent i posant enmarxa el ventilador.

Un cop finalitzat el procés de compostatge, es procedeix a la detenció delsistema d’aireig, es torna a introduir la voltejadora a l’interior del túnel i escol·loca darrere el sistema de descàrrega automàtic que rep el compost i eltransporta cap al sistema de refinament.

El sistema de descàrrega automàtic consta, així mateix, d’un sistema decintes telescòpiques.

Sistema de control d’olors

El control d’olors en aquest tipus de plantes resulta molt important perevitar-ne la formació i la possible propagació.

Els túnels prenen aire fresc de la nau de túnels i del refinament de les platgesde descàrrega de matèria orgànica per mitjà de ventiladors i l’introdueixen en elstúnels, com el ventilador de cada túnel.

L’aire que sobra de les naus no captat pels túnels ni pels tambors s’utilitzaràper refredar l’aire exutori de tambors i túnels abans d’introduir-lo al rentador degasos on s’humidificarà fins a la saturació.

L’aire exutori dels túnels, inclòs l’aire de les naus (aquell que no esrecircula), es dirigeix al rentador de gasos de depuració on s’eliminen partículesi substàncies que poden generar males olors afegint-hi aigua. Per garantir percomplet aquest procés, es dissenyarà el sistema amb una petita injecció de H2SO4

al 40% sobre l’aigua del rentador de gasos.Després del rentador de gasos l’aire es dirigirà al biofiltre. El biofiltre es

dissenyarà amb unes condicions conservadores de càrrega nominal de 120 m3/m2/h per aconseguir una eliminació completa de les olors. En cap cas, ni tan solsen condicions externes, la càrrega del biofiltre superarà els 150m3/m2/h.

El biofiltre tindrà una coberta per impedir que el llit biològic tinguiproblemes per la pluja o la sequera.

Sistema de recollida i depuració de l’aigua

Els sistemes de compostatge són consumidors d’aigua. L’aigua netas’utilitzarà al rentador de gasos i al sistema de rec del biofiltre.

En el procés de compostatge es generaran lixiviats que caldrà recollir enuna bassa i bombar a un sistema d’irrigació per als túnels. Caldrà preveure unasolució per a excedents de lixiviats de forma conjunta amb els lixiviats del’abocador.

Refinament del compost

El compost, un cop acabat el procés de maduració, s’extreu dels túnels i escondueix cap a la instal·lació de refinament de compost amb un sistema de cintes.

El procés es dissenyarà amb dues línies de refinament per garantir-ne lamàxima disponibilitat. A continuació, se’n descriu una línia, l’altra és idèntica.

Les cintes descarregaran a un alimentador de doble caragol sense fi i senseeix, que s’encarrega d’alimentar el compost al procés d’una manera uniforme, laqual cosa augmenta l’eficàcia de tot el sistema.

L’alimentador descarregarà sobre una cinta i aquesta sobre un garbellrotatiu amb un pas de malla de 25 mm, amb el qual se separa el material estructurali el compost per refinar. El compost passarà a una taula densimètrica. Abansd’alimentar la taula densimètrica s’instal·la un overband per separar les restes deferralla. L’alimentació a les taules es realitza a través d’un alimentador vibranttransversal per augmentar la regularitat de l’alimentació i, per tant, la depuració.

De la taula densimètrica s’extrauran tres fraccions. La fracció pesada,consistent en pedres i petits trossos de vidre; la fracció lleugera, consistent enpetits trossos de paper i plàstics, i la fracció intermèdia, que és el compost.

La fracció fina que s’extreu de les taules densimètriques es recull en unfiltre de mànegues. Totes les caigudes de cintes tindran una campana extractoraper recollir la pols que s’hi forma i evitar que es propagui. La pols que es recullies dirigirà al filtre de mànegues.

S’instal·larà un sistema d’extracció dels plàstics del material estructuralmitjançant un bufador i un cicló.

Es preveurà un sistema d’ensacat de compost.A la instal·lació hi haurà un garbell rotatiu mòbil per poder obtenir del

compost ja refinat en diferents granulometries.

Zona de magatzem

S’haurà de preveure una zona de magatzem del compost final elaborat.

Sistema elèctric i de control

A causa de les característiques d’aquest tipus d’instal·lacions, els sistemeselèctrics i de control són relativament senzills.

Tots els armaris elèctrics se situaran en una sala on hi haurà, també, elsarmaris de control del procés i els ordinadors de visualització de les diferentspantalles.

On calgui, el material serà antideflagrant.

5. OBRA CIVIL

La zona destinada a la planta de compostatge se situarà al costat de la zonade la planta de classificació.

BOIB Núm. 45 14-04-20015 2 3 6

Des del punt de vista arquitectònic, l’objectiu fonamental del projecte ésaconseguir que l’observador percebi un conjunt d’aspecte unitari i agradable.

Se li donarà un caràcter singular i allunyat del prototip d’edifici industrial.Per això, s’hi integraran elements que sobresurtin, se n’eliminaran les proporcionsverticals, se cercarà l’horitzontalitat, es trencaran els elements pautats tan propisde les estructures i tancaments prefabricats i se n’eliminaran, tant com siguipossible, les obertures pròpies d’aquest tipus d’edificis.

La jardineria es limita a complementar la composició del conjunt d’edificisamb la disposició d’importants zones arbòries.

ANNEX VIIESTACIÓ DE TRANSFERÈNCIA DE RESIDUS URBANS DE

FORMENTERA

Abans de la clausura de l’abocador del cap de Barbaria, es posarà enfuncionament una estació de transferència per als residus urbans recollits enmassa i de residus voluminosos. A causa del tipus de recollida selectivaplantejada, en la qual els objectius de recollida selectiva són molt ambiciosos, noestà previst realitzar un triatge del fems en massa recollit a Formentera. Per tant,la compactació de la recollida de la fracció restant serà tan efectiva com es pugui,perquè el transport sigui més econòmic.

La planta se situarà en una nau tancada.La capacitat de la planta serà suficient per suportar les puntes de producció

de residus a Formentera segons l’estimació següent:

Anual DiàriaEstiu (juny–octubre) 4.500 t 30.000 kg/diaHivern (octubre–maig) 1.500 t 9.000 kg/diaTotal 6.000 t

La planta disposarà de les instal·lacions mínimes següents:

Habitatge unifamilar: Se considera necessari la construcció d’un habitatgeunifamiliar per crear un sistema de control i vigilància permanent. Aquesthabitatge servirà per allotjar a la persona encarregada del manteniment i elcontrol de l’estació de transferència.

Nau industrial: d’una superfície aproximada de 500 m2 per a la instal·laciód’un premsa contínua d’empaquetat de paper cartró i d’envasos. La nau serviràde magatzem d’aquests materials i d’aquesta forma es podrà optimitzar elstransport marítim dels mateixos.

Compactador: A causa de les característiques dels compactadors estancsque està previst utilitzar, de 30 m3 amb capacitat fins a 22 t, caldrà disposaralmenys de tres unitats amb la finalitat de poder suportar la punta d’estiu ipreveure la possibilitat de no poder realitzar algun viatge per motius tècnics oclimatològics.

Contenidors: Es disposarà dels contenidors necessaris per emmagatzemartots els residus, que s’indiquen en l’apartat de residus no perillosos i urbans, deforma separada i per poder transportar-los amb la freqüència adequada al centred’Eivissa. S’haurà de disposar com a mínim de dos contenidors per a cada tipusde residu.

Caps tractors amb enganxament: caldrà disposar-ne d’un mínim de 2unitats.

Premsa: caldrà comptar amb una premsa per als residus d’envasos i papercartró, la compactació dels quals pugui permetre posteriorment el triatge delsenvasos lleugers a la planta d’Eivissa o a la planta de Mallorca (fins que no estiguiconstruïda la planta d’Eivissa).

Cisterna d’aigua potable: Pel bon funcionament de l’estació de transferènciai de l’habitage unifamiliar es fa necessari la construcció d’una cisterna d’aiguapotable de 300 tn. A l’actualitat a l’abocador hi ha un pou d’aigua però no permetla seva utilització ni per netejar ni per consumir.

Premsa o compactadora per a voluminosos: pot utilitzar-se el compactadorper a residus urbans sempre que estigui dissenyat per a això. Tots els materialspotencialment reciclables, com enderrocs per a recuperació de pedreres, fustasense tractar, ferro, paper i cartró es dipositaran per separat en contenidorspreparats i es traslladaran separats.

Els residus següents només podran ser compactats si prèviament han estatdescontaminats, en cas contrari hauran de ser traslladats tal i com es recullin perprocedir a la posterior descontaminació en les instal·lacions autoritzades.

— Frigorífics amb CFC— Vehicles fora de servei

— Qualsevol residu voluminós que presenti restes de productes perillososque la compactació impedeixi la posterior separació.

Trituradora: està prevista la compra d’una trituradora per l’estació detransferència. També es podria organitzar de tal manera que es traslladés latrituradora mòbil per a pneumàtics i altres voluminosos prevista per al centre detractament de voluminosos d’Eivissa (centre que es definirà en el futur PDS pera la gestió dels residus de les Illes Balears). L’entitat gestora podrà estudiar lacompra d’aquesta infraestructura revisar-la per comprovar si la reducció devolum d’alguns materials per trituració compensa respecte a la reducció del preudel transport.

Per a la descontaminació de vehicles fora de servei s’estarà a disposició deles especificacions tècniques mínimes que es detallen a continuació:

Zona de recepció

- Superfície adequada pel magatzem dels vehicles fora de servei amb sòlimpermeabilitzat i resistent a la contaminació per abocament de líquids.

- Canalització i arqueta impermeable de recollida d’aigües i separaciód’olis i grasses. L’arqueta disposarà de tapa per assegurar el desviament del’aigua de pluja per una altra canalització.

- El pendent de la zona de recepció i de la canalització assegurarà la correctarecollida de les aigües.

Zona de descontaminació i magatzem de combustible i residus perillosos

- Superfície adequada coberta i prevista d’un sòl impermeabilitzat iresistent a la contaminació.

- Màquina descontaminadora de vehicles fora d’ús.- Sistema d’elevació que permeti les operacions de retirada de fluids amb

les suficients garanties de seguretat.- Sistema d’extracció de fluids.- Recipients adients adequats per l’emmagatzematge diferenciat.- Sistema de recollida d’aigües per arqueta impermeable i separador d’olis

i aigües.

En aquesta fase els residus a extreure seran: oli de motor, oli de la caixa decanvis, oli del diferencial, líquid de frens, líquid de la servodirecció, combusti-ble, líquid refrigerant, fluid del sistema d’aire condicionat, bateries, filtres icatalitzadors.

Per assegurar el correcte emmagatzematge temporal dels residus es disposaràde:

- Contenidor per a bateries.- Dipòsit d’oli.- Dipòsit de gasolina.- Dipòsit de gas-oil.- Dipòsit de líquid refrigerant.- Dipòsit de líquid de frens.- Recipient de pressió pels fluids de l’aire condicionat.- Contenidors per als filtres.- Contenidors per las catalitzadors.

Zona de compactació

Pel seu transport fora de l’illa els vehicles fora de servei seran compactatsi destinats a la fragmentadora.

A més, i atès que a l’actualitat la única font d’energia elèctrica és ungenerador que serà insuficient en un futur, es dotarà a l’estació de transferènciaamb energia elèctrica suficient per assegurar el correcte funcionament de totes lesinstal·lacions previstes en el Pla. La línia, que provindrà d’una distànciaaproximada de 4 Km, anirà soterrada.

ANNEX VIIIDEIXALLERIA DE RESIDUS A FORMENTERA

1. DEFINICIÓ

La deixalleria de residus de l’illa de Formentera ha de constituir un espaitancat receptor de diverses fraccions de residus. En aquest espai es classificaran,agruparan i, en cas necessari i sempre que estigui permès, es compactaran elsresidus amb el fi de procedir a enviar-los a Eivissa, a Mallorca o a la Penínsulaper donar a cadascun el tractament més adequat.

Aquest centre rebrà els residus procedents de la recollida domiciliària i dela recollida selectiva de les distintes fraccions i actuarà, també, com a deixalleriaper a recepció de residus entregats per particulars, petites empreses i comerços.

La deixalleria de residus disposarà d’un petit emmagatzematge per als

BOIB Núm. 45 14-04-2001 5 2 3 7

residus perillosos rebuts, tant perquè els hagin entregat particulars i petitesempreses com perquè els hagi recollits el centre.

2. LEGISLACIÓ

Aquestes instal·lacions no estan específicament descrites ni en la legislacióestatal ni en la legislació autonòmica. Per ser instal·lacions gestores de residushauran de complir tot allò que està especificat en la Llei de Residus 10/1998. Amés, com que són centres receptors de residus perillosos, se’ls aplicarà tota lanormativa en matèria d’aquests tipus de residus i els gestors de les instal·lacionshauran de tenir la corresponent autorització administrativa com a gestorsd’emmagatzematge de residus perillosos. El transport de residus perillosos hauràde realitzar-se a través de transportistes autoritzats.

Aquestes instal·lacions hauran de complir totes les prescripcions tècniquesque estableixi el Govern de les Illes Balears.

A més haurà de complir amb la normativa aplicable en funció del tipus deresidus emmagatzemats:

— Reglament d’emmagatzematge de productes químics APQ-001, APQ-006

— Reglament d’activitats molestes, insalubres, nocives i perilloses— Activitats classificades— Seguretat d’instal·lacions industrials— Seguretat i higiene en el treball— Avaluació de l’impacte ambiental

L’entitat local que sigui titular del servei de la deixalleria ha d’establir através d’un reglament les condicions en què els residus ha de cedir-se al serveiper als seus productors o posseïdors i per limitar la relació de residus admesosquan es disposi d’un altre sistema adequat per fer la recollida selectiva.

3. CONSIDERACIONS PRÈVIES

3.1. UBICACIÓ DE LA INSTAL·LACIÓ

Una adequada ubicació del centre, que faciliti l’accés als possibles visitants,és un factor important per aconseguir-ne un funcionament òptim. A més, atès elcaràcter de planta de transferència per a l’enviament posterior dels residus, hauràd’estar centrada a l’illa i no gaire allunyada del punt de destinació dels residus,el port de Cala Sabina. Naturalment, la situació estarà delimitada per ladisponibilitat de terrenys per part de la col·lectivitat.

La instal·lació estarà situada a la zona que es descriu en l’annex XId’aquesta norma a la zona industrial que qualifica les Normes subsidiàries del’Ajuntament de Formentera.

3.2. ZONA D’ATRACCIÓ

A causa del caràcter de deixalleria inclòs dins del centre s’hauran decomplir els condicionaments de zona d’atracció.

S’entén per zona d’atracció l’àrea més directament afectada per a laimplantació d’una deixalleria que vindrà definida pel trajecte màxim que elsusuaris acceptaran fer per utilitzar aquest servei.

Segons l’experiència d’altres països i comunitats autònomes, s’estima untrajecte màxim d’uns 15 minuts. La distància recorreguda en aquest temps estaràdirectament relacionada amb les condicions de circulació de la zona i l’estat deles carreteres. Es poden considerar els radis d’acció següents.

— Zona urbana densa: 2-5 km— Zona rural: 5-15 km

El punt escollit es pot classificar com d’atracció a zona rural, per lescaracterístiques de població dispersa de Formentera, i compleix amb les distànciesestablertes.

3.3. CARACTERÍSTIQUES DE LA DEIXALLERIA

La deixalleria haurà de disposar de dues zones clarament separades, ambaccessos independents per als vehicles de particulars, respecte a la zona d’entradade camions procedents de la recollida domiciliària i de recollida selectiva,ferralla i voluminosos.

Zona de deixalleria

Es prenen com a possibles models les definides a Catalunya com adeixalleries tipus A, B i C.

Els tres tipus de deixalleries sorgeixen d’un mateix concepte essencial queestà adaptat a les seves necessitats en funció del nombre potencial d’usuaris

previst a cadascuna.

TIPUS DE DEIXALLERIA HABITANTS SUPERFÍCIESERVITS PREVISTA

A 5.000-10.000 652 m2

B 30.000-70.000 2.275 m2

C 150.000 4.500 m2

Donada l’existència d’aquesta zona de transferència a la qual es traslladenels residus, es pot optar per un model de deixalleria petit, de tal manera que al’hivern no estigui excessivament sobredimensionat. S’opta per la deixalleriatipus A.

Deixalleria tipus A

La instal·lació petita (tipus A) s’ha plantejat de forma senzilla, amb unasola cota, comuna per a totes les àrees, i una superfície de circulació al voltant dela qual es distribueixen col·locats en bateria els contenidors dels diferents residus,amb una capacitat màxima de 15 m3.

Haurà de tenir unes oficines per a la recepció i el control de residusprocedents de particulars i empreses petites. Haurà de disposar de llocs adequatsper a la col·locació dels residus segons el model de deixalleria tipus A. Els residusque es recullin es traslladaran posteriorment a la zona de transferència de residuso al centre d’emmagatzematge de residus perillosos.

Magatzem de residus perillosos

L’objecte d’aquesta zona coberta és poder emmagatzemar durant unperíode de temps els residus perillosos en petites quantitats, que es recullin o queels particulars transportin a la deixalleria, amb el fi d’agrupar-los i, una vegadacaracteritzats i classificats, es transportin a plantes de tractament o eliminacióautoritzades. El magatzem i els contenidors compliran tots els requisits exigitsper a l’emmagatzematge de residus perillosos establerts en la legislació RD 833/98 i Llei 10/1998 de residus. A més, hauran de complir la normativa vigent pera l’emmagatzematge de productes combustibles ITC APQ-001 i corrosius ITCAPQ-006 i, en general, totes les normes que siguin d’aplicació en funció de lescaracterístiques dels productes que s’emmagatzemin, tant per emmagatzemar-los com per transportar-los posteriorment.

Els olis hauran de transportar-se obligatòriament al futur centre detransferència d’olis usats de l’illa d’Eivissa. La resta de residus podran traslladar-se directament a gestors autoritzats, sempre que estiguin degudament caracteritzats.

L’existència d’aquest magatzem de residus perillosos permetrà aconseguirun volum suficient per aconseguir un raonable cost de transport fins a les plantesde tractament de la Península o fins al centre d’emmagatzematge intermedid’Eivissa. Per tant, el magatzem de residus perillosos complirà les funcionssegüents:

— Caracteritzar, classificar i emmagatzemar separadament els residusperillosos

— Agrupar-los en palets o en contenidors adequats per facilitar la logísticadel trasllat amb les mesures de seguretat

— Reduir els costs de transport

Al magatzem s’agruparan els residus perillosos en palets o contenidorssegons les característiques dels residus. Els productes s’emmagatzemaranseparadament segons la naturalesa i es destinarà una zona per a l’emmagatzematged’inflamables i una altra per a l’emmagatzematge de corrosius. Els palets estaranproveïts de cubetes de contenció per al control de qualsevol vessament acciden-tal. Els contenidors o dipòsits disposaran de cubetes de contenció.

La freqüència mínima de retirada de residus serà de sis mesos, tempsmàxim permès per a l’emmagatzematge de qualsevol tipus de residus perillosos.

El magatzem comptarà amb un petit laboratori que tindrà les funcionssegüents:

— Identificació de productes sense etiquetar i desconeguts— Anàlisi fisicoquímica dels productes que permeti determinar-ne la

destinació final. Aquesta anàlisi pot ser suprimida si s’envien els residus al centred’emmagatzematge de residus perillosos d’Eivissa.

— Determinació de les característiques o paràmetres que permetinl’emmagatzematge en condicions de seguretat.

4. RESIDUS QUE ES RECOLLIRAN

La deixalleria de residus recollirà tots els residus generats a l’illa deFormentera amb excepció dels residus de construcció i demolició d’obres majors.Ja que, en principi, no està previst realitzar una recollida i classificació d’aquestsresidus en aquestes instal·lacions. El centre sí haurà de recollir els residus de

BOIB Núm. 45 14-04-20015 2 3 8

construcció d’obres menors que entreguin els particulars.L’Ajuntament de Formentera, com a entitat responsable, haurà d’assegurar

la destinació correcta de les fraccions residuals recollides.

4.1. RESIDUS PERILLOSOS

— Fluorescents i llums de vapor de mercuri— Bateries— Dissolvents, pintures i vernissos— Piles— Frigorífics i electrodomèstics amb CFC— Residus de la indústria fotogràfica (revelador, fixador)— Olis minerals usats de procedència de particulars— Olis marins i aigües de sentines— Altres residus perillosos de procedència domiciliària o de petits productors— Residus sanitaris de tipus III

4.2. RESIDUS NO PERILLOSOS

— Residus sanitaris tipus II— Equips electrònics (ordinadors...)— Electrodomèstics— Residus de la construcció i enderroc d’obres menors— Altres residus voluminosos (mobles, electrodomèstics, matalassos...)— Vehicles fora de servei— Pneumàtics— Olis vegetals— Restes de poda— Algues

4.3. RESIDUS MUNICIPALS

— Paper i cartró— Vidre— Plàstics— Ferralla i metalls— Fustes— Tèxtils

5. PLANIFICACIÓ DEL PROJECTE

Abans de la realització del projecte de detall del centre, cal observar unasèrie de punts clau perquè respongui a les necessitats del municipi o comarca:

— Optimització del projecte i calcular les quantitats de residus que s’hande recollir i les quantitats susceptibles de ser recuperades.

— Estudi de mercat per a la recerca de vies de valoració o d’eliminació delsresidus

— Adaptació de la implantació en la superfície disponible i lescaracterístiques mínimes de les instal·lacions incloses en aquest annex.

— Estudi de funcionament i estimació dels costs d’explotació— Si escau, compliment de la reglamentació: permisos de construcció,

avaluació de l’impacte ambiental, normativa d’activitats classificades, normati-va de matèria de recursos perillosos, etc.

6. CONCEPTES CONSTRUCTIUS

6.1. CONDICIONAMENT GENERAL

El condicionament del centre ha de basar-se, fonamentalment, en criterisde funcionalitat, sense oblidar criteris paisatgístics que afavoreixin la integracióen l’entorn. En aquest sentit, farà falta incloure petites zones amb jardins per ales quals és recomanable utilitzar espècies autòctones.

En funció del nombre potencial de visitants, el condicionament pot ser méso menys centre, ja que determinarà directament factors com el nombre i capacitatdels contenidors necessaris, existència de plataformes de descàrrega, circuitsdiferencials per als particulars i els transportistes, etc.

En conseqüència, l’accés s’haurà d’escollir i condicionar en funció de lafreqüència punta, amb l’objecte de no pertorbar la circulació a les vies públiquesafectades.

La recuperació i evacuació dels materials i residus s’efectuarà d’acord ambun pla prefixat, per evitar tot risc d’accident per als usuaris o el personal al recintedel centre. En particular, cal preveure un pla de circulació o uns horaris de feinaque permetin coordinar les operacions de retirada dels contenidors i les operacionsde cessió per part dels particulars.

6.2. RESUM D’INFRAESTRUCTURES

Considerant el concepte bàsic de la instal·lació i amb la finalitat de garantirel millor servei als usuaris, des del punt de vista funcional, el centre hauràd’assegurar:

1. Integració en l’entorn per minimitzar l’impacte ambiental i evitar-ne elrebuig social.

2. Accés per als usuaris i per als camions de residus de forma independent.3. Cartells informatius que indiquin els horaris d’obertura i els residus

acceptats.4. Tancament perimètric que impossibiliti l’accés al centre fora de l’horari.

Separació física de les instal·lacions on pugui entrar el públic de les de la plantade transferència.

5. Una caseta que inclourà com a mínim una petita oficina i un lavabo.6. La deixalleria disposarà d’una àrea condicionada per a la implantació de

diferents contenidors. Per a contenidors grossos, farà falta preveure materials depavimentació resistents per evitar que les operacions de càrrega i descàrregapuguin deteriorar-lo i, si és necessari, guies metàl·liques.

7. Una nau coberta per emmagatzemar els residus perillosos.8. Una nau coberta per a la planta de transferència i tractament de

voluminosos.9. La construcció de cubetes de seguretat per a l’emmagatzematge de

residus líquids.10. La descàrrega pràctica i fàcil dels residus en els contenidors o caixes,

ja sigui amb límit de l’alçada o mitjançant plataformes o molls de càrrega.11. Àrea de maniobra per als camions que s’encarreguen del transport dels

contenidors procurant que no dificultin l’accés als particulars.12. Implantació de dispositius d’il·luminació.13. Xarxa d’aigua per a la neteja i el rec de zones verdes.14. Xarxa per a la prevenció de possibles incendis.15. Sistema de drenatge per a l’evacuació d’aigües pluvials.16. Bàscula per al control dels residus.17. Petit laboratori.

6.3. SENYALITZACIÓ

En primer lloc, cal preveure la senyalització necessària per localitzarl’emplaçament de la instal·lació i facilitar l’accés dels usuaris potencials.

Posteriorment, és necessari un o diversos cartells d’informació, benvisibles, a l’entrada del centre, que indiquin com a mínim la informació següent:

— Nom— Horari d’obertura— Residus admesos— Restriccions de cessió (naturalesa i/o quantitats)— Entitat/empresa responsable de l’explotació— Telèfon de contacte

Per completar aquesta informació es col·locarà un cartell d’anuncis petit itancat a la part interior de la porta d’entrada, però visible des de l’exterior, on espuguin penjar fulls informatius o similars.

La deixalleria disposarà de senyalització interna necessària per facilitar lacirculació dels vehicles en què s’indicarà el trajecte a seguir.

En l’àmbit intern, cal disposar d’un cartell indicatiu específic per a cadaresidu que identifiqui el contenidor on s’ha de dipositar. És recomanable que elscontenidors disposin d’un logotip o dibuix explicatiu i d’una llegenda amb elnom del residu.

7. RECOMANACIONS PER A L’ESTABLIMENT DEL REGLAMENTD’EXPLOTACIÓ

7.1. RESPONSABLE DEL CENTRE

El centre ha de disposar d’una persona responsable durant les horesd’obertura, particularment quan s’acceptin residus perillosos.

El responsable durà a terme un control continuat de la instal·lació,mantindrà un registre diari i informarà de les incidències que observi.

7.2. CONTROL D’EXPLOTACIÓ

— La modalitat i naturalesa de les aportacions ha de ser supervisada ambmitjans proporcionals amb els riscs i la dimensió de la instal·lació.

— Es realitzarà periòdicament un control de l’estat i el grau d’omplimentdels contenidors.

— Els productes recollits han de ser periòdicament evacuats a lesinstal·lacions de tractament o de valoració adequades i autoritzades per laConselleria de Medi Ambient.

BOIB Núm. 45 14-04-2001 5 2 3 9

— No s’acceptarà cap operació de recuperació en el recinte del centre.— El control del centre no s’ha de limitar només al centre i al seu espai físic,

sinó que cal avaluar tota la gestió en conjunt i, especialment, la destinació delsresidus.

7.3. HORARIS I DIES D’OBERTURA

Com a norma general, cal adequar els horaris i dies d’obertura a lesnecessitats dels usuaris potencials per facilitar-ne l’accés. És recomanable que lainstal·lació de la deixalleria estigui oberta el cap de setmana, com a mínim eldissabte.

Sobre la utilització de la deixalleria per comerciants i petits industrials, eslimitarà la quantitat màxima en pes o volum que, de forma gratuïta, es puguiaportar per cadascun dels residus. En general, les activitats econòmiques (tallers,comerços, petita indústria) hauran de pagar una quantitat en funció de la quantitatdel residu aportat, amb el fi de posar en pràctica el principi de qui contamina paga.

Respecte als horaris, és recomanable que estiguin parcialment fora del’horari laboral convencional per permetre’n una major aportació. Els horarisd’obertura no coincideixen necessàriament amb els del personal adscrit al’explotació, ja que cal considerar el temps dedicat a conservació i mantenimentde la instal·lació.

En qualsevol cas, serà necessari establir un sistema lògic d’explotació(optimitzant l’obertura amb les necessitats de la població) i fer el concurs iadjudicació de l’explotació.

7.4. RECOLLIDORS I TRANSPORTISTES

Caldrà assegurar-se que els recollidors i transportistes estiguin autoritzatsi compleixin la normativa vigent en temes ambientals.

7.5. REGISTRES

El responsable de l’explotació consignarà en un registre diari els aspectessegüents:

— Entrada d’usuaris— Naturalesa, destinació i data de retirada dels productes evacuats— Incidents i reclamacions— Facturació— Documentació dels transports— Tota la documentació relativa a la seva autorització com a gestor

7.6. CONTENIDORS

El públic ha de col·locar els productes, directament i de manera selectiva,als contenidors específics de cada categoria de residus. En cap cas, es dipositarandirectament al terra.

Cal considerar les puntes d’assistència i buidar preventivament el diaanterior els contenidors que puguin provocar desbordaments.

7.7. RESIDUS PERILLOSOS EN PETITES QUANTITATS

Com a norma general, l’explotador del servei del centre garantirà la gestiódels residus d’acord amb la legislació vigent.

La manipulació dels residus perillosos ha d’evitar la mescla de diferentsresidus i el vessament accidental de substàncies contaminants al medi.

Les empreses encarregades del transport i del tractament dels residusestaran autoritzades per la Conselleria de Medi Ambient i emplenaran ladocumentació de control i seguiment establerta.

7.7.1. FluorescentsS’assegurarà que durant la manipulació no es trenquin.7.7.2. BateriesL’emmagatzematge de bateries s’efectuarà en un lloc tancat, ventilat i

estanc. Les bateries es col·locaran de manera que no vessin els líquids quecontenen.

7.7.3. Dissolvents, pintures i vernissosEn el moment de la retirada de dissolvents, pintures o vernissos recollits,

s’han de prendre les mesures necessàries per evitar vessaments, sobretot en el casde canvi de recipient.

S’avisarà el públic dels riscs i de la prohibició formal de mesclar lesdiferents substàncies amb altres de distintes característiques.

7.7.4. PilesCaldrà garantir la separació entre les piles de botó i la resta de piles per

garantir-ne el tractament correcte.7.7.5. Frigorífics i electrodomèstics amb CFCS’assegurarà, durant la manipulació, que no es trenqui el circuit de

refrigeració.7.7.6. Olis minerals usatsEn el moment de la retirada dels olis recollits, s’han de prendre les

precaucions necessàries per evitar vessaments, sobretot en el cas de traspàs derecipient. Se seguiran les indicacions del Programa de gestió de residus oliososcom a programa específic del PDS per a aquest tipus de residus.

S’avisarà el públic dels riscs i de la prohibició formal de mesclar els olisusats de motor amb altres olis de característiques diferents, per exemple, elsmarins.

7.8. CONSERVACIÓ I MANTENIMENT

7.8.1. Accessos i entornL’accés i les àrees de deposició es mantindran permanentment en perfecte

estat de neteja.El manteniment s’entendrà en l’entorn immediat del centre per evitar que

es converteixi en un punt d’abocaments incontrolats.7.8.2. Aigües pluvialsEs prendran les disposicions adequades per evitar l’entrada i acumulació

d’aigües pluvials a l’interior dels contenidors.7.8.3. Prevenció d’incendisQualsevol classe de tractament de residus al centre està prohibida. El centre

estarà equipat, d’acord amb el risc intrínsec de l’activitat d’emmagatzematge,amb les instal·lacions de protecció contra incendis que corresponguin a lagrandària de la instal·lació i segons la normativa vigent. En aquest sentit esconsidera convenient la col·locació d’un extintor portàtil per a cada 500 m2, i deboques d’incendi equipades (BIE) en nombre i distribució de manera que tota lasuperfície per protegir estigui sota els efectes d’una BIE com a mínim (aquestacondició, conjuntament amb la llargària de les mànegues usuals en el mercat,impliquen que la separació màxima entre BIE sigui d’uns 50m). La prohibició defumar a les zones d’emmagatzematge de productes inflamables ha de serclarament senyalitzada. Els mitjans de protecció enumerats anteriorment escol·locaran prioritàriament en la proximitat immediata de la zonad’emmagatzematge d’aquests productes.

Els serveis de seguretat i intervenció més propers rebran totes lesinformacions necessàries per a una intervenció eventual.

7.8.4. Prevenció d’accidentsS’han de prendre les mesures necessàries per evitar tota classe d’accidents.

En cas que es produeixi el trencament de contenidors, caldrà assegurar que no hihagi vessaments de productes perillosos al medi natural.

S’incorporaran totes les mesures que assegurin el funcionament del centred’acord amb les mesures de seguretat i higiene vigents. També es posarà especialesment en la prevenció de qualsevol contingència que pugui tenir lloc durant lesoperacions d’explotació.

Les mesures s’agruparan segons la classificació següent:

Seguretat personal

Tots els operaris encarregats de la manipulació de productes comptaranamb mitjans adequats de seguretat i higiene en funció de cada situació i que, coma mínim, són:

— Roba de feina— Botes de seguretat— Guants de protecció— Màscares integrals amb filtres específics— Màscares per a la pols— Ulleres de seguretat— Dutxes i renta ulls d’emergència— Formació adequada personal— Senyalització

Prevenció i lluita contra vessaments

A més dels mitjans de cada sistema d’emmagatzematge es comptarà ambels mitjans següents:

— Palets de seguretat— Cubetes portàtils de contenció— Absorbents específics— Segellaments i material antifugues

7.8.5. RenousEl funcionament de la instal·lació no ha de ser l’origen de renous aeris o de

vibracions mecàniques que puguin ser una molèstia. Els materials i equipsutilitzats per a la manipulació dels contenidors hauran de complir les prescripcionslegals en matèria d’emissió sonora.

BOIB Núm. 45 14-04-20015 2 4 0

7.8.6. OlorsQualsevol emissió d’olors ha de ser immediatament combatuda a través de

mitjans adequats.7.8.7. DesratitzacióAl centre s’establiran les campanyes de desratització pertinents per evitar

la presència de rosegadors a la zona.

8. AULA AMBIENTAL

En el centre també es construirà una aula destinada a l’educació ambientalon es realitzaran tot tipus de cursos relacionats en l’adequada gestió dels residus:realització del compost individual, posada en funcionament de mesures efectivesde reducció de residus a la llar, separació del residus en les seves diferentsfraccions a la llar, etc.

ANNEX IXREQUISITS MÍNIMS PER A LES ÀREES DE GESTIÓ INTEGRADA

DE RESIDUS

OBJECTE

L’objecte de la reserva d’espai plantejada en l’article 21 és la localitzaciód’una zona específica per a l’establiment d’empreses dedicades a activitats degestió de residus no inclosos en els servei públic insular del Consell Insulard’Eivissa i Formentera o empreses dedicades a l’aprofitament de matèriessecundàries, per resoldre la ubicació, actualment dispersa, ambientalment deficiento inexistent d’aquests dos sectors per falta d’un lloc adequat. Aquest concepte jaes fa servir en els esborranys de normativa sobre gestió de residus que elabora elMinisteri de Medi Ambient.

Les dificultats per situar les activitats de tractament i recuperació de residussón degudes, sobretot, a la necessitat de disposar d’una extensió de terrenyconsiderable, als problemes d’ubicació en sòls urbanitzables, al rebuig derivat del’impacte visual i al rebuig social de tot allò relacionat amb residus. Per tant,pareix que el millor és agrupar-les totes en una zona exclusiva.

Tant les AGIR com cadascuna de les activitats per a les quals siguipreceptiu que s’instal·lin hauran de sotmetre’s a una avaluació d’impacteambiental per assegurar-ne els efectes mínims.

La conveniència de concentrar en una AGIR aquestes infraestructures pera gestors autoritzats i recicladors ve donada per moltes raons: l’elevada exigènciaambiental que es requereix, l’aprofitament de serveis comuns, facilitar el controlde les autoritats ambientals, evitar al màxim el transport de residus, la proximitata les àrees de producció, el control públic del preu del sòl i disposar d’espaispúblics.

La ubicació d’un polígon destinat a la instal·lació d’empreses dedicades ala correcta gestió de residus donaria resposta a diferents problemes que actualmentes plantegen a Eivissa: destinació adequada dels residus, sol·licitud per part delsgestors autoritzats de terrenys per instal·lar-s’hi, possibilitar la realització d’unaadequada gestió dels residus que generen als petits productors, la necessitatd’abaratir els costs econòmics del sector i dels petits productors, etc.

Per a aquesta activitat es preveu suficient una zona, o polígon verd, de100000 m2.

ACTIVITATS QUE POTENCIALMENT ES PODEN DESTINAR A LESÀREES DE GESTIÓ INTEGRADA DE RESIDUS.

A continuació, de manera orientadora, es detallen les activitats quepotencialment es poden destinar a les AGIR:

— Tractament de residus voluminosos metàl·lics (ferralla, electrodomèstics,equips electrònics, etc.)

— Centres autoritzats de recuperació i descontaminació de vehicles fora deservei

— Plantes trituradores de pneumàtics, matalassos, etc.— Plantes de reciclatge de diferents tipus de residus: paper, vidre, envasos,

voluminosos no metàl·lics, tòners, etc.— Deixalleries o magatzems dels residus recollits a les deixalleries— Plantes de triatge i tractament de residus de construcció i enderrocs— Autoclau per al tractament de residus sanitaris— Centre de transferència de residus perillosos— Magatzems de gestors autoritzats— Tractament de residus oliosos— Instal·lacions de control ambiental del Govern de les Illes Balears i del

Consell Insular d’Eivissa i Formentera

ORDENACIÓ BÀSICA DE LA ZONA

L’ordenació bàsica de la zona ha de pretendre els objectius següents:

intervenció pública en la gestió del sòl per garantir la màxima qualitat ambientalde l’AGIR i el control dels preus del sòl; parcel·lació adequada i creació d’unapantalla visual de tipus vegetal per evitar molèsties pels voltants; viabilitatmínima per aconseguir una economia d’infraestructures; serveis adequats i el seumanteniment.

Les condicions mínimes de tipus tècnic, d’organització i de procedimentper garantir les condicions ambientals de les activitats que es poden instal·lar ales AGIR són:

— Assistència als plans de gestió de les empreses que s’hi instal·lin— Disponibilitat de sòl industrial i altres infraestructures— Facilitat en l’obtenció de permisos, tràmits administratius i, en un futur,

possibilitat d’homologacions de productes reciclats— Possibilitat d’ajudes o desgravacions fiscals en les inversions en equips

i/o tecnologia destinada a disminuir la càrrega contaminant de les empreses— Canalització d’ajudes procedents del fons de cohesió de la Unió

Europea— Possibilitat de compartir serveis, equips i instal·lacions al polígon

mateix— Assessorament per retornar al mercat de consum els productes reciclats

En definitiva, amb la ubicació d’un polígon verd es pretén facilitar lainstal·lació de qualsevol tipus d’empresa dedicada a la gestió de residus quecompleixi amb la normativa vigent.

ANNEX XREQUISITS TÈCNICS MÍNIMS DE L’ADEQUACIÓ, CLAUSURA I

SEGELLAMENT DE L’ABOCADOR DE FORMENTERA, CAP DEBARBARIA

INTRODUCCIÓ

Fins que les infraestructures previstes a l’estació de transferència de residusde Formentera no estiguin instal·lades, es preveu continuar amb l’explotació del’abocador durant un període màxim de tres anys. Per tal que funcioni, caldràpreveure una adequació de l’abocador de tal manera que es compleixin lescaracterístiques tècniques mínimes que imposen els annexos I i II, «Requisitsgenerals per a qualsevol classe d’abocadors», excepte el punt 1 de la Directiva1999/31/CE del Consell relativa a l’abocament de residus. El projecte d’adequacióde l’abocador haurà de tenir en compte els requisits exigits en aquests annexos.

El projecte de la clausura i el segellament de l’abocador del cap de Barbariahaurà de tenir en compte el procediment de tancament i manteniment posteriorque preveu l’article 13 de la Directiva 1999/31/CE del Consell. Aquest articleestableix:

—El procediment de tancament d’un abocador o d’una part d’aquests’iniciarà quan es compleixin les condicions corresponents enunciades enl’autorització.

—Amb l’autorització de l’autoritat competent, si ho sol·licita l’entitatexplotadora.

—Per decisió motivada de l’autoritat competent.

Un abocador o una part d’aquest tan sols es podrà considerar definitivamenttancat després que l’autoritat competent n’hagi realitzat una inspecció final insitu, hagi avaluat tots els informes presentats per l’entitat explotadora i hagicomunicat a l’entitat explotadora que se n’aprova el tancament. Això no faràdisminuir en cap cas la responsabilitat de l’entitat explotadora d’acord amb lescondicions de l’autorització.

Després que l’abocador s’hagi tancat definitivament, l’entitat explotadoraserà responsable de mantenir-lo, vigilar-lo i controlar-lo en la fase posterior deltancament durant un període de 15 anys ampliable a uns altres 15, si l’autoritatcompetent ho considera necessari arran de les dades obtingudes en la primeraetapa.

L’entitat explotadora comunicarà a l’autoritat competent qualsevol efectenegatiu significatiu per al medi ambient que revelin els procediments de controli acatarà la decisió de l’autoritat competent sobre la naturalesa i el calendari deles mesures correctores que s’hagin d’adoptar.

L’entitat explotadora serà responsable de la vigilància i les anàlisis delsgasos i els lixiviats de l’abocador i del règim d’aigües subterrànies que hi hagial voltant, d’acord amb el que disposa l’Annex III de la Directiva.

ACTUACIONS D’ADEQUACIÓ DE L’ACTUAL ABOCADOR DELCAP DE BARBARIA

(condicionament, gestió i clausura del dipòsit per a un període d’explotacióde 3 anys)

1. Producció i tipologia de residus per gestionar

BOIB Núm. 45 14-04-2001 5 2 4 1

Admissió de residus

L’admissió de residus es farà d’acord amb el que disposa la Directiva 1999/31/CE del Consell, de 26 d’abril de 1999, relativa a l’abocament de residus(DOCE L 182 de 16-9-99) i la legislació vigent a les Illes Balears. Es projecta undipòsit de residus no perillosos per a la gestió dels residus municipals.

* Residus no admissibles—Líquids—Residus que siguin explosius, oxidants fàcilment inflamables o inflama-

bles—Residus hospitalaris i clínics de centres mèdics i veterinaris infecciosos—Residus inerts: enderrocs i runes—Residus que no compleixin els criteris d’admissió establerts en l’Annex

2 de la Directiva 1999/31/CE.

* Residus admissiblesEs gestionaran tots els residus que provenen tant del rebuig com de la via

de recollida selectiva. També es poden admetre residus voluminosos (mobles,estris, etc.), fangs de depuradora que s’emmagatzemen a part i que serviran pera la restauració edàfica, com a material d’adob de les darreres capes de tancament.Restes de vegetals, poda i semblants, i entrada dels fems cremats de l’anticabocador de Formentera.

Producció de residus

La producció anual de residus urbans és, aproximadament, de 6.000 tones.Els mesos de juliol a setembre és de 30 t/dia, a l’hivern és de 8 t/dia (corresponenta 5.300 habitants fixos de Formentera). L’ampliació de l’abocador que s’ha demenester és d’uns 43.000 m³. El volum definitiu serà de 95.000 m³.

2. Disseny morfològic de l’abocador

S’ha de dimensionar un espai ajustat a les necessitats d’explotació i laclausura. El procés es realitzarà per etapes:

1. Remodelació de l’actual massa de residu dipositada, inclosa la que s’hade traslladar de fems cremats de l’antic dipòsit. Els dos volums de fems escondicionaran per deixar una geomorfologia adequada per obtenir una superfícieadient per a la clausura definitiva i la restauració vegetal. Caldrà utilitzar lasegona fase durant l’explotació del dipòsit al llarg dels tres anys.

2. Es clausurarà el màxim de superfície possible, i es deixarà només unespai habilitat i perfectament condicionat per continuar l’explotació al llarg detres anys. Després només es clausuraran les noves superfícies originades.

3. Treballs previs

— Netejar les dispersions de materials lleugers que es troben espargits pertota la finca

— Retirar els munts de fraccions residuals que hi ha: piles, bateries, etc.S’enviaran a la Península i, si no, es tractaran com a rebuig

— Apagar els nuclis de combustió, desmuntar el talús perimètric per arribaral nucli de combustió.

4. Remodelació de la massa de residusEs delimitarà i es replantejarà topogràficament la zona ocupada per la

massa de residu que es preveu clausurar. Carregar i traslladar els fems cremats iremodelar la massa actual de fems per aconseguir la nova geomorfologia.Restauració edàfica de les superfícies que s’han de clausurar per mitjà d’estendreterres i condicionar-les amb adobs orgànics i minerals. I restauració vegetal deles noves superfícies.

5. Feines de condicionament del clot per a la continuïtat de l’explotació alllarg de 3 anys

Creació d’una àrea condicionada per estendre controladament els femsfrescs, independentment de la zona clausurada. Infraestructures que s’han derealitzar:

— Remodelar la topografia que s’hagi d’afectar com a fons de l’abocador— Instal·lar-hi una làmina impermeable (geotèxtil)— Crear un sistema de drenatge per captar i drenar els lixiviats— Crear una àrea per construir una bassa de lixiviats— Crear una xarxa de drenatge perimètric per canalitzar les aigües de pluja— Crear un front inferior de tancament— Formar un vial ample per donar servei a l’àrea de llacunatge i a les

terrasses de nova formació.

6. Altres feines complementàries

—Complementar els trams de barrat del tancament perimètric—Desmantellar el triturador de fems actual—Desmantellar la nau actual—Pavimentar l’accés a l’abocador

7. Remodelació del dipòsit per clausurar-lo en la fase 1

Situar els fems cremats en el front oest, i ampliar l’extensió que tenen pelsector sud. Es formaran dues terrasses, una a 90 m i l’altra a 95 m. Finalment, estindran tres terrasses, la darrera de 99 m de cota.

Els talussos nous tindran un pendent del 27-30% (15-17º).No s’impermeabilitzaran les superfícies que hagin de ser ocupades pels

fems cremats del nou i de l’antic abocador i els fems voluminosos, ja que aquestmaterial és inert. Tota la zona que s’ha de clausurar ha de ser compostada per mitjàde material inert: fems cremats.

Usos del rebuig (fems cremats)—Aprofitar-lo com a material per omplir el fons de regularització de

l’abocador a fi de coronar la plataforma a 87 m per situar-hi l’àrea de llacunatge—Recobrir els fems frescs durant els 3 anys, 0,2 m per cada 2,3 m de fems

frescs—El sobrant es dipositarà a la zona que s’ha de clausurar

8. Infraestructures de l’abocador perquè continuï durant 3 anys

— Vial perimètric nord— Creació d’una barrera física entre el peu del talús i les aigües de pluja

que permeti la circulació de camions i l’accés a l’àrea de llacunatge.—Formació del clot.—Es regularitzarà el terreny: es recollirà el material bast, pedres i semblants,

terres i vegetació (es recollirà en una àrea a part després d’aprofitar-lo),s’arrabassaran els peus dels arbres i es remodelarà el fons per estendre-hi una capade material terri, uniforme i compactada.

— Tancament del front del clot.— El front de l’abocador que s’explotarà durant 3 anys es tancarà per mitjà

de la formació d’una escullera amb pedra pròpia del lloc des de 87 m fins a 90m on se situa la zona de llacunatge.

—Drenatge i evacuació superficial de les aigües.—La finca rep les aigües de les finques que hi confinen i les drena per mitjà

dels dos torrents que se situen a cada costat. Línia 1: peu del talús i drenarà foradels límits que afecten el dipòsit. Línia 2: canal revestit de formigó estructural.Línia 3: formigó estructural i costat dret. Línia 4: canal empedrat, canal quesegueix els peus inferiors de les noves terrasses.

—Protecció de les aigües subterrànies: impermeabilització amb PEADd’1,5 mm de gruixària. Soldadura contínua, doble i termosoldadura. S’ha decomprovar l’estanquitat de les soldadures. Ha d’ocupar tota la superfície que s’had’ocupar durant els tres anys.

—Drenatge de lixiviats: es realitza des del fons de l’abocador i des de lescotes altes del dipòsit quan s’infiltra per la massa del residu. Es dissenyen unspendents perquè circuli ràpidament el fluid cap avall. En el fons es posa unalàmina de PEHD protegida amb geotèxtil i damunt d’una capa de drenatge de 20cm (graves de 5-12 mm). El recreixement de l’abocador per causa de la formacióde terrasses fa que el lixiviat que es produeix pels fems de les cotes superiorss’hagi d’infiltrar per les cotes inferiors o el fons de l’abocador.

—Àrea de captació de lixiviats: es formarà una plataforma a la cota de 87m amb els fems cremats, que s’estendrà sense cap material bast visible. Eltractament dels lixiviats es durà a terme a l’EDAR de Formentera. La bassa delixiviats està sobre una làmina de PEHD d’1,5 mm i sobre una capa de bentonitao un gruix de terres de 50 cm com a mínim.

—Es farà el tancament perimètric de l’abocador, s’ha de subministrarenergia, instal·lació elèctrica i aigua, equip contra incendis, instal·lació desanejament, desmantellament de la nau magatzem i de la tremuja del trituradorde fems.

9. Explotació de l’abocador

Es formaran cel·les d’abocament diari, se segellaran les superfíciesobtingudes en una periodicitat màxima de 7 dies, s’estendrà una geomembranadel tipus Covertop o semblant sobre els fems amb pneumàtics damunt. Quans’hagi de segellar, se’n retirarà la làmina.

Les terrasses que hagin recrescut seran limitades per un mur mixt de terresi pedres.

Es formaran unes xemeneies d’evacuació de gasos i es crearan vies decirculació preferent a partir de la creació d’uns canals verticals de graves i s’hi

BOIB Núm. 45 14-04-20015 2 4 2

col·locaran ventiladors estàtics.

10. Clausura de l’abocadorS’estendrà una capa de segellament amb terres de regularització d’una gruixària de 15 cm com a mínim, s’instal·larà una xarxa de drenatge agrícola (un tub

ranurat de drenatge). S’estendrà una capa no compactada de 50 cm de terra capaç de suportar la vegetació i es farà un sembrat de protecció amb espècies autòctonesmillorades per espècies restituïdores de nitrogen, per protegir l’erosió per l’aigua o el vent i minimitzar la infiltració d’aigua.

11. Manteniment de l’abocador clausuratLes feines de control s’han de fer durant un interval de temps no inferior als 10 anys. S’han de controlar:

— Emissions: volum i composició de lixiviats i detecció d’emissions de gasos. La bassa de lixiviats s’haurà de buidar una vegada a l’any.— Protecció d’aigües subterrànies: presa de mostres, vigilància i nivells d’intervenció.

S’instal·larà un piezòmetre en el punt més baix de l’abocador fins a l’aqüífer i es compararan amb els resultats del pou que hi ha a la finca. En començarl’explotació es realitzarà, com a mínim, una analítica completa de les dues mostres a l’hivern i a l’estiu. En la primera etapa de l’explotació (0-3 anys) l’analítica sensemetalls pesants serà com a mínim semestral, durant la segona etapa (4-8 anys) el pH, la conductivitat, els clorurs i l’amoni es farà com a mínim semestralment il’analítica completa anualment. En la tercera etapa, el pH, la conductivitat, els clorurs i l’amoni es realitzarà trimestralment i l’analítica anualment. En qualsevol cas,el tipus i la periodicitat de les mesures s’especificaran en el programa de vigilància ambiental previst en aquest Pla director sectorial.

—Dades sobre l’assentament de la massa i el comportament de l’assentament al nivell del clot. Mesures anuals amb una xarxa de control topogràfica.—Consolidació i colonització de la vegetació. Anual.—Manteniment general de les infraestructures de l’abocador durant un mínim de 10 anys, amb revisions semestrals.

ANNEX XIUBICACIÓ DE La DEIXALLERIA DE RESIDUS DE FORMENTERA

BOIB Núm. 45 14-04-2001 5 2 4 3

BOIB Núm. 45 14-04-20015 2 4 4

ANNEX XIIUBICACIÓ DE LES PLANTES DE TRACTAMENT DE RESIDUS URBANS, TRIATGE I CLASSIFICACIÓ, METANITZACIÓ I COMPOSTATGE A

EIVISSA

BOIB Núm. 45 14-04-2001 5 2 4 5

BOIB Núm. 45 14-04-20015 2 4 6

BOIB Núm. 45 14-04-2001 5 2 4 7

ANNEX XIIIUBICACIÓ DE L’ABOCADOR ACTUAL DEL CAP DE BARBARIA I DE L’ESTACIÓ DE TRANSFERÈNCIA DE RESIDUS URBANS A FORMENTERA

BOIB Núm. 45 14-04-20015 2 4 8

BOIB Núm. 45 14-04-2001 5 2 4 9

ANNEX XIVUBICACIÓ DE L’ESTACIÓ DE TRANSFERÈNCIA PROVISIONAL

BOIB Núm. 45 14-04-20015 2 5 0

BOIB Núm. 45 14-04-2001 5 2 5 1

ANNEX XVREQUISITS TÈCNICS MÍNIMS DE L’ESTACIÓ DE TRANSFERÈNCIA

PROVISIONAL

Introducció

De forma transitòria, fins a la posada en funcionament de la planta de triatgedefinitiva, es preveu la necessitat de destinar els residus d’envasos i residus depaper - cartró recollits de forma selectiva a una estació de transferència.

Des d’aquesta estació de transferència els residus d’envasos i de paper -cartró seran compactats i destinats a la planta de triatge de Mallorca i alsrecicladors, respectivament.

Per poder realitzar els càlculs de les necessitats d’instal·lacions en aquestaestació de transferència s’han realitzat els següents supòsits:

Densitat mitja a compactar 0,090 kg/m3

Producció anual estimada 833 tn/anyProducció diària estimada 2,2 tn/dia

Descripció de les instal·lacions

El mòdul previst estarà format per un compactador estàtic i un contenidormòbil, és a dir, el compactador es mantén en el lloc de recepció dels residus i elque es transporta és el contenidor.

Hi haurà que disposar d’un nombre de contenidors de forma que elcompactador sempre estigui disponible per rebre residus d’envasos lleugers i depaper cartró.

Per al transport s’haurà de disposar d’un camió amb braç hidràulic i que elcontenidor pugui ser transportat per via marítima.

Aquest sistema presenta les principals avantatges de tenir una menorinversió i una compactació mitjana. La desavantatge fonamental és la possibilitatde dispersió dels residus en el transport.

En conseqüència l’estació de transferència estarà constituïda per:

Un compactador estàtic fix.Quatre contenidors de compactació de 40 m3 (volum màxim per rentabilitzar

el transport) per als residus d’envasos. D’aquesta forma n’hi haurà sempre 2 a lamateixa estació de transferència i 2 en el trajecte del transport marítim o a laplanta de triatge de Mallorca.

Una cinta elevadora.

Obra civil que comprèn:Accessos.Tancament.Solera de formigó amb fossa.Instal·lació elèctrica (potència necessària 30 Kw).Instal·lació d’abastament d’aigua.Instal·lació de sanejament.

Aquests equipaments seran utilitzats de forma temporal fins a la posada enfuncionament de la planta de triatge d’Eivissa prevista en el present Pla directorsectorial. Després de la posada en funcionament de la planta de triatge elsequipaments podran ser traslladats a l’estació de transferència de Formentera. Sifos necessari s’hi poden afegir dos contenidors més per a la transferència de papercartró.

Com a mesures generals per a la instal·lació de la maquinària serànecessària una àrea aproximada de 625 m2 més una àrea d’emmagatzematge pera dos contenidors de 42 m2.

— o —-

3.- D’altres disposicions

CONSELLERIA DE PRESIDÈNCIA

Núm. 7644Ordre del Conseller de Presidència per la qual s’ofereixen iregulen ajudes públiques per a l’execució de projectes de recercasobre el fet emigratori balear per a l’any 2001.

La Conselleria de Presidència, conscient de la necessitat d’estimular larecerca i la publicació d’estudis sobre l’emigració històrica, ofereix, seguint lalínia iniciada l’any passat, ajudes a projectes de recerca sobre el fet emigratoribalear per a l’any 2001.

L’apartat segon de la disposició final primera del Decret 248/1999, de 26

de novembre, de modificació del Decret 103/1998, de 20 de novembre, pel quales regulen les ajudes públiques a favor de les Comunitats Balears assentades forade les Illes i de les entitats associatives per al foment de la participació ciutadana,faculta el conseller de Presidència perquè, mitjançant ordre, promogui una líniad’ajudes per a l’execució de projectes d’investigació i recerca sobre el fetemigratori balear i/o la seva realitat.

Per tot això, vist el capítol V del Decret 102/1998, de 13 de novembre, pelqual es despleguen determinats aspectes de la Llei de finances i de les lleis depressuposts generals de la comunitat autònoma de les Illes Balears, modificat pelDecret 213/1999, d’1 d’octubre, i pel Decret 155/2000, de 15 de desembre, aproposta de la Direcció General de Relacions Institucionals i havent-ne informatprèviament els Serveis Jurídics del Departament i la Comissió d’Estudis sobre elfet emigratori de les Illes Balears, creada per l’Ordre del conseller de Presidènciade 22 de desembre de 1999, d’acord amb les facultats que em confereix lanormativa vigent dict la següent

ORDRE

Article 1ObjecteL’objecte d’aquesta Ordre és oferir i regular la concessió d’ajudes públiques

per a l’any 2001 per a l’execució de projectes d’investigació i recerca sobre el fetemigratori balear a Amèrica, França, Algèria i altres zones receptores d’emigrantsde les Illes.

Article 2BeneficiarisPoden ser beneficiaris de les ajudes regulades per aquesta Ordre:- Llicenciats universitaris de les Illes Balears o estudiants de segon cicle

que duguin a terme projectes de recerca sobre el fet emigratori balear.

- Associats a les cases balears a l’exterior que estiguin en possessió d’untítol de llicenciat o cursin estudis equivalents al segon cicle universitari, i queduguin a terme projectes de recerca sobre el fet emigratori balear.

Article 3Sol·licitudLa sol·licitud d’ajuda s’ha de fer mitjançant la presentació d’instància

oficial, segons model normalitzat annex a aquesta Ordre, adreçada al consellerde Presidència, a la qual s’ha d’adjuntar la documentació següent:

- Fotocòpia del DNI o passaport.- Dades personals, adreça i telèfon.- Títol acadèmic corresponent, degudament acarat, o document acreditatiu

d’estar cursant estudis de segon cicle, o en el cas dels joves associats a les casesbalears a l’exterior, del seu equivalent.

- Currículum acadèmic i investigador.- Memòria del projecte d’investigació que se sotmet a aquesta oferta, en la

qual s’han de fer constar la transcendència i els objectius concrets del projecte,l ‘índex provisional dels continguts de la investigació, les fonts i la bibliografiabàsica per a l’elaboració del treball i les despeses per dur-lo a terme.

- Declaració jurada d’estar al corrent de les obligacions tributàries o dequalsevol naturalesa envers la comunitat autònoma de les Illes Balears, segonsmodel normalitzat annex a l’Ordre.

- Declaració jurada de conèixer la legislació reguladora de la concessiód’ajudes públiques de la comunitat autònoma de les Illes Balears i les obligacionsque assumeixen les persones beneficiàries, segons model normalitzat annex al’Ordre.

- Declaració jurada de realitzar les activitats que fonamenten la concessióde l’ajuda, amb subjecció a les comprovacions pertinents i amb l’obligació decomunicar a la Conselleria de Presidència l’obtenció d’ajudes o subvencions peridèntica finalitat, procedents de qualsevol administració o ens públic o privat,nacional o internacional, segons model normalitzat annex a l’Ordre.

- Compromís de col·laborar i participar en qualsevol activitat que organitzila Conselleria de Presidència, en relació amb aquesta oferta, segons modelnormalitzat annex a l’Ordre, com també de fer constar, de manera expressa,durant la realització de l’activitat subvencionada i en la difusió que se’n faci ambposterioritat, el suport de la Conselleria de Presidència del Govern de les IllesBalears.

- Imprès de certificació d’existència de compte bancari a nom de la personasol·licitant, segons imprès normalitzat TG002.

Els impresos i models normalitzats als quals fa esment l’epígraf anterior esfacilitaran a la seu de la Conselleria de Presidència (plaça de la Drassana, 4,07012, Palma, Illes Balears) o a qualsevol de les comunitats balears assentadesfora del territori balear.

Article 4