PROJECTE DELS SECTORS

ECONÒMICSD’OLVAN

Classe de Primària 2LES ACTIVITATS ECONÒMIQUES

Introducció

Tots els éssers humans tenim unes necessitats bàsiques, i per satisfer-les ens valem de les anomenades activitats econòmiques.Aquestes activitats ens permeten obtenir béns, serveis i es classifiquen en tres sectors de producció: primari, secundari i terciari.Gràcies el treball de moltes persones que pertanyen aquests diferents àmbits, s’obté la majoria de productes que es necessiten.

Nosaltres ens centrem en el sector primari, el qual dediquen el seu treball a obtenir recursos de la natura.

El Sector Primari El sector primari està format per unes activitats principals que són: l’agricultura, la ramaderia, la pesca, la mineria i la silvicultura.

Hem fet un esquema de la diversitat de tasques del sector primari que adjuntem escanejat.

El Sector Primari a Olvan

La població treballadora d’Olvan al 2001 es dedicava en un 13% a l’agricultura, un percentatge que dobla el de la gent del Berguedà, i més de cinc vegades superior al de l’ocupació agrària de la població de Catalunya (només era d’un 2,5%).Les dades que tenim sobre l’ús de superfície agrària són del 1999. En aquell any hi havia aproximadament un 19% de terres llaurades, un 32% de pastures permanents i un 41% de terreny forestal. Al Berguedà hi havia un percentatge una mica inferior de terres llaurades però a Catalunya és pràcticament el doble. En canvi el percentatge de pastures permanents és molt més elevat a Olvan (casi el doble) que a Catalunya i també superior al del Berguedà. Per últim, el percentatge de terreny forestal és similar el d’Olvan al de Catalunya però inferior al del Berguedà.Per conèixer més de prop l’agricultura i la ramaderia a Olvan hem pogut entrevistar a l’Angelina Batllaura i visitar la seva granja de porcs.

Treball realitzat per:Oriol Àrias AliasGerard Cabana BatllauraRut Martínez ReigPau Pla Calatrava

ENTREVISTA A L’ANGELINA BATLLAURA

1. Com és el funcionament de la granja?Abans fèiem el cicle complert: nosaltres teníem les mares i els garrinets, llavors els portàvem per matar quan s’havien engreixat prou. Ara comprem els porcs quan ja tenen 2 mesos i als 6 mesos els portem a l’escorxador, només fem l’engreix. De vegades, però, si per exemple s’acaben de vacunar, no els podem portar quan toca perquè abans de matar-los han de passar uns quants dies .

2. Ha canviat últimament? Perquè? Sí, ha canviat molt degut als preus i no poder mantenir una granja petita. Ara ja no fem tot el cicle, només tenim els d’engreix depenent d’una granja més gran que és la que ens porta els porcs, el pinso.... Les granges petites han canviat molt durant aquests anys, o han hagut de tancar.

3. Quant fa que et dediques a això? Com vas començar?A la pagesia i a la ramaderia hi hem treballat tota la vida . Amb la granja vam començar jo i el meu home fa vint anys, quan els meus pares es van jubilar.

4. Quins son els problemes amb que us trobeu en aquesta feina? Quines solucions veus?

Tenim bastants problemes sanitaris perquè el mercat es molt gran. Venen virus de diferents llocs de Europa. Els menjars són molt cars i paguem molt per l’escorxador, els pinsos... Es beneficien els intermediaris. Els propietaris de granges petites tenen poques solucions. Les explotacions més grans es fan ells mateixos el pinso, desinfecten més, ets. Fa vint anys no es posaven tant malalts.

5. Quants metres quadrats té la teva granja?A la nau numero 1 hi fem l'engreix que té 138m2. A la nau numero 2 hi ha dos blocs, un per les parideres de 74 m2 i un per la gestació de 100m2 , tot i que ara no es fan servir.

6. Quants porcs hi caben? Fa dos anys teníem una capacitat de trenta-cinc mares i cent quaranta-quatre porcs d’engreix. Segons els papers la granja era petita.

7. A quin preu es venen els porcs? Els porcs petits que pesen uns quinze kg valen aproximadament 13-14 euros. Fa vint anys valien cinc mil pessetes (uns 30 €). Ara un porc gran i ven engreixat val uns 100 euros.

8.Quan et costa el menjar, l’aigua i totes les despeses de la granja? Fa tres anys es va apujar moltíssim el menjar, va arribar a 3 euros el quilo.

9. A part de la granja, també treballeu al camp?Sí. Tenim terres que cultivem nosaltres. Anys enrere sembràvem cereal (ordi) i el donàvem a les truges (fet farina) però ara venem el gra per fer pinsos i comprem el pinso pels porcs.

10. En que consisteix la teva feina al camp actualment? Ara es fa tot amb màquines i no cal fer gaire esforç físic. Algunes màquines les lloguem i d’altres les tenim nosaltres. Els camps els llaurem nosaltres, però per sembrar-los lloguem sembradores molt grosses.

11. Havies vist el treball a mà? Com ha canviat?Abans segaven els camps a mà, amb el volant, però això jo ja no ho he vist. També ho fèiem amb mules. Ara seguem amb la “cosechadora” i fem les bales de palla amb l’embaladora.

12. La producció és per consum propi o per vendre?La producció de l’ordi es per vendre. Abans teníem un molí i fèiem farina per las truges, però ara ja no va bé perquè ara els pinsos que comprem porten més ingredients.

13. Es molt costosa la maquinària? Si, val molts diners més que un bon cotxe. Hem de tenir arades, corró, estripadora...Els que som petits lloguem les màquines grosses a qui s’hi dedica, en canvi els tractors els comprem perquè els podem fer servir de varies maneres. 14. Quins impostos s’han de pagar per la granja? I pels camps? S’han de pagar els impostos de l’Ajuntament, però no gaires. Rebem subvencions de la Comunitat Europea pels camps i per les bèsties (abans també per pagar el gasoil de la maquinària), però cada vegada en donen menys perquè s’han de repartir amb els nous països de la comunitat, que son més pobres.

15. Els beneficis són fixes? Saps quant guanyes al mes o a l’any? No tenim beneficis fixes, no podem saber mai quan guanyarem en un mes perquè depèn de moltes coses: els preus varien cada setmana i a més et poden retallar del preu base perquè el porc és massa gran i té massa greix, perquè es massa petit... Mai saps el que cobraràs el mes vinent.

16. Quins avantatges i desavantatges té la teva feina? És una feina molt lligada i molt sacrificada i el jovent no s’hi vol dedicar. T’han d’agradar molt les bèsties i hi has d’haver pujat. Cal guanyar-se la vida i és difícil. Els avantatges són que no tens un horari fixe i el pots flexibilitzar. Ara es fan moltes coses automàticament (sobretot amb els porcs).Els inconvenients és que la feina l’has de fer cada dia, inclús els festius. Tos els negocis propis demanen moltes hores de feina. No us ho recomano.

Moltes gràcies. Hem après moltes coses. Vindrem a veure la granja.És una llàstima que no pugeu veure el cicle tancat, només els porcs d’engreix, però ja us ho ensenyaré.

Entrevistadors/a:

Rut Martínez ReigPau Pla CalatravaGerard Cabana BatllauraOriol Àrias Alias

AMB LA FEINA DE TOTS

Les persones que treballen en el sector primari obtenen recursos de la natura. En el sector secundari els elaboren i en el sector terciari els distribueixen.

SECTOR SECUNDARI

En el sector secundari s’ocupen de transformar les matèries primeres en productes més elaborats. Una mica més d’una quarta part de la població catalana treballa al sector secundari.

Activitats econòmiques sector secundari

Indústries producció d’energia Alimentària: s’elaboren l’energia s’obté a partir de s’envasen productes alimentaris. recursos naturals: el sol, el Tèxtil: es fan fils, robes, teixits... vent, l’aigua, el carbó, el Metal·lúrgica: es fabriquen cotxes, petroli, el gas natural ivaixells i altres màquines. l’urani. El petroli també Química: es fabriquen pintures, s’utilitza com a combustible. detergents, coles, medicaments... Les activitats econòmiques Electrònica: es fabriquen màquines ens permeten tenir bénsdomestiques. i comoditats. Siderúrgiques: es fabriquen planxes metàl·liques a partir de minerals.

construcció

La construcció inclou les activitats dedicades a l’edificació d’habitatges, indústries, carreteres,

ponts... la construcció genera molts llocs de treball.Població del sector secundari a OlvanA Olvan, aproximadament un 22% de la població treballa en la indústria i un 18% treballen en la construcció (dades del 2001). Aquesta proporció és molt semblant a la de la resta del Berguedà però es major pel que fa a la construcció de la proporció que es dóna a Catalunya.La majoria d’indústries al 2002 estaven relacionades amb l’energia, el tèxtil i els mobles, però actualment han variat algunes (han tancat indústries tèxtils...). Algunes de les indústries d’Olvan que hem conegut arrel d’aquest treball són l’alimentària Casabella Natura i la de fusta Macusa.

Treball realitzat per:

Laia Barcelón Batlle

Gaia Casas AñóDavid Rojas ArandaAndrea Rovira Zamora

ENTREVISTA A LES GERMANES CASABELLA

1.Per què vau decidir dedicar-vos a fer productes alimentaris a partir de bolets? Perquè treballàvem a una fabrica tèxtil que va tancar i ens vam quedar sense feina. Aleshores, com que a casa nostra ja coneixem els bolets perquè el nostre pare ja feia conserves, vam decidir dedicar-nos a la “vida dels bolets”.

2.Quin producte té més èxit? Les galetes de cep

3.Com promocioneu els vostres productes ?  La publicitat gratuïta és la que funciona millor.

Hem sortit tres cops a TV3, a noticies al diari... hem tingut molta sort i de moment no cal que paguem per la publicitat

4.Què és més important, en el vostre cas, la qualitat o el preu? La qualitat va lligada amb el preu, com més bo sigui el producte és més car. Nosaltres tenim molta cura de la qualitat.

5.Quantes hores i dies treballeu? Treballem 11 hores al dia de dilluns a divendres, i els caps de setmana de vegades la gent ens truca i hem d’anar a la fàbrica a fer algunes coses que els clients ens demanen.

6.Vosaltres aneu a buscar els bolets o bé us els porten? No tenim temps d’anar a buscar els bolets però ens agradaria anar-hi. Comprem els ceps a Galícia perquè son de més bona qualitat i n’hi ha molts.

7.Què veneu quan no és l'època dels bolets? Venem els bolets tot l’any perquè els conservem en pots.

8.Com ho feu per conservar els bolets i que tinguin bones qualitats? Els bolets s’esterilitzen i es guarden en pots envasats al buit (tenim una olla molt gran per fer-ho). No utilitzem conservants, treballem amb poca quantitat cada cop i ho elaborem a poc a poc.

9. Hi ha algun producte que elaboreu sense bolets? Sí, dos: una la melmelada de fruits del bosc i una crema de nyàmeres.

10. Com va sorgir la idea de la llet fresca? En què consisteix exactament? Consisteix en que la gent pot consumir llet fresca. El nostre veí de la casa la Parera ens ho va proposar perquè ell tenia vaques. Nosaltres la portem la llet a pasteuritzar perquè no tenim com fer-ho. Allà la tracten per destruir els bacteris que hi puguin haver. Després la portem a l’expedidora i utilitzem els contactes que teníem amb botigues...

Després vam anar a visitar la fàbrica de les germanes Casabella, la Rosa i la M.Àngels, i allà vam aprendre moltes coses noves:- Els diferents tipus de productes estan separats en diferents

estances. Vam veure una olla molt gran que li diuen “autoclau” i que fan servir per esterilitzar i fer el buit als pots. A l’olla que fan servir hi caben 250 pots, i en tenen una altra que encara es més gran que no fan servir, hi caben milers de pots. Tenien una màquina per tancar pots que els hi va costar molts diners, però com que trigaven molt, van decidir fer-ho a mà. - Procés d’elaboració de cremes i melmelades: Primer netegen la matèria primera, desprès van a la cuina i ho elaboren. Tenen una batedora molt gran per triturar les cremes i les melmelades. Desprès ho posen en pots i dintre l’autoclau ho posen a molta pressió i a més de 118ºC, que es quan es moren tots els bacteris. Controlant la pressió i amb molt de compte van refredant els pots amb aigua tèbia, freda... Així el producte és pot conservar més d’un any.- Les galetes de ceps:Ens van explicar com es feien. Primer fan la massa amb farina, ceps... després les estiren i les posen a una safata. Posen la massa en motlles de dos tipus: una és la gran normal i l’altre és la petita, més salada. Quan ja s’han fet a les galetes petites (amb la mateixa massa que les altres) els hi tiren sal. Quan han acabat les posen al forn i quan ja han sortit les fiquen en bosses i les etiqueten.Per acabar ens van obsequiar amb un paquet de galetes de cep per a cadascú. Van ser molt amables.

Entrevistador/es: Andrea Rovira Zamora

Gaia Casas Añó Laia Barcelón Batlle David Rojas Aranda

El sector terciari a Olvan

A Olvan, al 2001, aproximadament un 47% de persones trabellaben en el sector de serveis, una mica menys de la proporció del Berguedà, i força menys que a Catalunya. La majoria es dedicaven al transport i comunicació, seguidament de la hostaleria i després serveis personals i comerç… La proporció de persones d’Olvan dedicades a l’ hostaleria i transports és forca més elevada que la de Catalunya, i respecte a la resta del Berguedà la d’hostaleria és molt similar però la de transports més del doble.A Olvan trobem quatre cases de turisme rural, algunes d’elles subdividides en d’altres: Ferreres, Collcervera, Casa Ballaró i Cabots. Hi ha, a més, d’altres activitats dedicades al turisme com el Nucli zoològic de Fuives, o els esports d’aventura l’Indòmit, que hem pogut conèixer de més a prop a partir d’aquest treball.

Treball realitzat per:

Laura Àrias SolerLaura Buscallà MorataÀngel Sangres Castán

Bon dia, Paloma, a l’ escola hem treballat els sectors econòmics , nosaltres hem fet el sector terciari i per acabar de completar el treball, hem decidit fer-te una entrevista perquè sabem que tu tens unes cases de turisme rural i formen part del sector terciari.

1-. En què creus que consisteixen els serveis a les persones ? En quin sentit el turisme és un servei a les persones ? Els serveis a les persones és allò que es pot fer per ajudar a les persones i té un resultat positiu. El turisme rural els permet sortir de casa seva i trobar-se a la natura i tenir comoditats de manera més econòmica que si ho haguessin de comprar.

2-. Com promociones les cases ? La via principal és internet. Nosaltres tenim una pàgina web amb fotos de les cases, preus, etc... Aquesta pàgina web està enllaçada en directoris de turisme rural perquè la gent les trobi. També fem servir els concursos que organitza l’ajuntament d’Olvan per promocionar el turisme al poble, per exemple com a premi en un concurs de ràdio. Per altra banda, si la gent queda contenta ho diu als amics i aquests també volen venir (d’això se’n diu el boca a boca). 3-. Hi ha molta competència ? Que has d’oferir per superar la competència ?Hi ha molta competència, però de moment hi ha feina per a tothom. Per tenir un bon negoci has de fer la feina ben feta: tenir les cases sempre a punt, contestar els correus ràpidament, ser amable amb la gent, etc...

4-. Teniu horaris per les trucades o us poden trucar les 24h del dia ?Ens poden trucar les 24h del día, però la gent no acostuma a trucar a partir de 2/4 d’11 de la nit ni abans de les 9 del matí.

5-. On estan situades les cases ? Com ho feu per que a la gent no li costi trobar el lloc ? Les cases estan situades a la carretera de Vic anant cap a Prats.Quan ens fan una reserva els donem un mapa de l’ubicació de les cases i les coordenades del GPS. Quan arriben per la carretera a la sortida de Gironella nord ens truquen i els hi acavem d’explicar.

6-. D’on acostuma a venir la gent ?La majoria de gent ve de Barcelona i dels seus voltants ( Santa Coloma, Badalona, etc...) A l’estiu venen més estrangers. Amb aquests ens entenem sobretot en anglès.

7-. Quina és la temporada que ve més gent ? A l’estiu (juliol i agost). També als ponts hi ve molta gent.

8-. Quantes persones hi caben a cada casa ? Les cases estan pensades perquè hi vagin nens ? Tenim dues cases en les que hi caben quatre persones i dues més que hi caben sis persones. Les cases estàn pensades perquè hi vinguin nens, hi ha gronxadors, un sorral, la piscina està tancada perquè els nens no s’hi tirin sense control i s’ofeguin.

9-. Algun cop ha estat tot ple ? A l’estiu ha estat ple molts cops i als ponts quasi sempre.

10-. Alguna vegada has tingut problemes amb els clients ? De quin tipus? Que has de fer per solucionar-los ? Una vegada van venir un grup de nois joves una mica “gamberros”, per no dir molt. Jo hi vaig anar a fer una ullada; el primer que vaig veure van ser plats tirats pel jardí, taronjes esclafades als vidres, el sofà trencat, etc... Els hi vaig haver de demanar els DNIs, no me’ls van voler donar i els vaig haver d’amenaçar que trucaria a la policia, me’ls van entregar i van netejar.

11-. Hi ha molta gent que us demani si teniu piscina ? Sí molta gent, quan comença el bon temps (l’estiu) volen cases amb piscina.

12-. Cuineu vosaltres o es cuinen els clients ? Es cuinen els clients. A les cases hi ha tots els estris necessaris.

13-. Quines coses s’acostumen a espatllar ? Entra dintre de les despeses previstes? Que es trenquin plats , gots, etc.. està dintre del previst. De vegades em trobo un vidre doble trencat, una postada de la cuina, etc... i això surt una mica més del previst. Hi ha gent que no me’n diuen res, però de vegades hi ha gent que avisa , tot i que ho considerem accidents.

14-. Tens un sou assegurat? Quants inverteixes a les cases? Quins impostos s’han de pagar ? S’ha de pagar l’IVA. En funció de les reserves em quedo un tant %. Si no hi ha reserves no cobro. El propietari és qui assumeix el risc per tot: ha de pagar l’hipoteca que va demanar al banc per fer l’acondicionament de les cases hi hagi reserves o no.

15-. En funció de què es posen els preus ? Quan val cada casa ? Posem els preus en funció del mercat, el que posa la majoria. Surt a uns vint-i-tres euros per nit, una persona.

16-. Creus que és un bon negoci ? Depèn molt de si les cases estan en bones condicions o cal invertir molts diners per arreglar-les.És una feina molt esclava, no tens caps de setmana lliures ni vacances, has de contestar e-mails cada dia, trucades a qualsevol hora, preparar les cases entre setmana...

- Moltes gràcies per haver vingut i esperem que et vagi molt bé el negoci. Estic molt agraïda de que m’agueu convidat, jo també espero que us vagi molt bé.

Entrevistador/es:

Laura Àrias SolerLaura Buscallà MorataÀngel Sangres Castán

ENTREVISTA A ALBERT

PALAU: INDÒMIT- Quan fa que funciona l’Indòmit ?

A l’estiu farà vuit anys, varem començar per la Festa Major del 2002. El primer que vam fer va ser excursions amb quads i també un petit circuit que estava situat al davant de l’escola i al costat del bar.

- En que consisteix la teva feina ? Tinc una empresa petita, som poca gent i hem de ser flexibles i adaptar-se. Ens ho fem tot nosaltres: direcció, neteja, la pagina web,fer de comercial... i de mecànics si podem evitar cridar-ne un.Com a gerent he de saber vendre les activitats, tenir molta paciència amb la gent, fer la planificació de i organització de las activitats, etc.

- Com se’t va acudir aquesta idea ? M’agradava molt anar en moto i sabia organitzar coses per la gent. Jo estava a un motoclub i allà vaig agafar experiència. Sempre havia

treballat lluny de casa i volia estar a prop, així que vaig aprofitar un moment en que havia de canviar de feina per fer-ne una relacionada amb la meva afició. Em va semblar que la moto era molt difícil i vaig pensar que a la gent li seria més fàcil anar amb quad.

- Com has donat a conèixer l’Indòmit? La gent ho troba amb facilitat? Quines estratègies fas servir per aconseguir clients? Amb internet, tele, radió, wordshops, blocs, diaris (premsa especialitzada i general), xerrades, col·laboracions amb empreses que publiquin la seva experiència als seus blocs (es fomenta el treball en equip), etc. A vegades ho coneix més la gent de fora que la de la comarca. És molt important el boca a boca.Intentem que sigui fàcil de trobar ja que la majoria són de lluny.

- A quines èpoques de l’any hi ve més gent ? Hi ha activitats per a tot l’any. A l’hivern fem activitats de neu com per exemple caminades amb raquetes, construcció d’iglús... i quads. A l’estiu fem més activitat d’aigua com ràfting, barques...La gent acostuma a venir quan fa bon temps.

- Acostumen a venir grups organitzats o particulars ? Una mica de tot: famílies, grups d’amics, celebracions, comiats, escoles, empreses, etc. Les famílies van més per lliure, les empreses ens demanen més concretament què volen. Fem allò que el client ens demana per aconseguir arribar a tot tipus de públic.

- Quants metres fa la nova tirolina ?150m d’allargada i 20m d’alçada en el punt més alt.

- Explica’ns els detalls del paintball.El paintball és un joc de grup on es forma una “batalla” d’un equip contra l’altre. Hi ha el dels més grans (a partir de 12 o 13anys, ja que les marcadors que disparen bales de pintura tenen molta potència i poden fer mal) i el de més petits (amb marcadores més senzilles que es construeixen ells mateixos). Quan t’han marcat quedes “eliminat”. Es fan diferents jocs d’ estràtegia on els equips tenen un objectiu comú, com per exemple la bandera.

- Quants dies a la setmana treballes ? Vuit. El cap de setmana rebo la gent, faig la majoria d’activitats... però entre setmana hi ha molta feina d’organització i coordinació.

- Quant guanyes en aquesta feina? Saps el que guanyes al mes o a l’any? No tinc un sou estable, els monitors sí (10 € la hora ) però jo no. Has de tenir titulacions, però hi ha pocs llocs on puguis treballar. La

majoria dels diners de beneficis els torno a invertir en el negoci; l’empresa encara no està prou arrencada com per fixar-me un sou.

- Quins impostos heu de pagar ? Molts. Hi ha riscs que s’ han de cobrir. En els esports d’aventura t’expliquen com funciona l’activitat però depèn del participant la responsabilitat. Les empreses d’assegurances demanen molts diners per responsabilitat civil, per circulació dels quads, per assegurances personals... A més s’han de pagar els impostos de qualsevol empresa: IVA, escombraries, aigua, impostos municipals...

- Quant val el material ? Per exemple els quads. Més o menys un quad val 6000€ els que tenim nosaltres però pot arribar a valdre de 3000 a 18000€. Un segway (ès una marca americana) 7000€, un arc uns 50€, una marcadora 200€ i una barca de ràfting de 800 a 900€

- Teniu projectes d’ampliar l’oferta ? Sí, volem fer més tirolines, barques per fer ràfting a Pedret (Presa de la Baells, Cal Rosal etc... ). També volem fer activitats en aigües tranquil·les i el nordik wolking (caminar amb pals). Per les activitats aquàtiques es molt difícil tenir el permís de l’ACA (agencia catalana de l’aigua).

- Quines són les mesures de seguretat necessàries? Depèn de l’activitat. És molt important que els monitors que condueixen l’activitat tinguin les titulacions i els coneixements necessaris, i que la gent que ve a fer l’activitat els cregui. A més hi ha elements de seguretat com casc, proteccions, arnesos, botes protegides, ancoratges de seguretat, etc.

- Quants monitors necessites ? Actualment tinc dos monitors en plantilla, a vegades estic jo sol i a vegades puc arribar a contractar-ne 12, això depén molt de l’activitat que es faci i del nombre de persones que siguin. Per exemple, quan vam organitzar el parc de nadal a Berga erem 14 monitors.

- Els preus van per activitats soles o conjuntes amb un “pack”? Ens dones alguns exemples ? Pots venir a fer una activitat però els “packs” estan pensats per fer en grups. Per exemple una activitat de tir amb arc complerta val 19€, però en un paquet de varies activitats no tant complertes sortiria per 13,5 €. Quan venen grups surt mes varat a cada persona.

- Ens has parlat de que els monitors/es han de tenir titulacions, però quines?Com més titulacions més possibilitats. La més clara és la carrera d’INEF (a la universitat desprès del batxillerat), és la més correcta per exercir. També hi ha cicles formatius i amb aquests pots fer d’ajudant

dels que han fet la carrera. Depèn del grau d’estudis tens més responsabilitat i guanyes més. També calen coneixements de socorrisme i primers auxilis. Els idiomes també són importants: molts dels grups parlen castellà i/o català, però també venen estrangers i hem de dominar l’anglès.

Mentre parlàvem ens ensenyava fotos de diferents activitats.

Moltes gràcies per haver vingut i explicar-nos tantes coses.De res, a vosaltres. Us espero a l’Indòmit per fer moltes activitats.

Entrevistadors/es:

Oriol Àrias Gaia CasasLaura Buscallà Pau PlaRut Martínez Àngel SangresAndrea Rovira Gerard CabanaLaura Àrias David RojasLaia Barcelón Marisol Pereiro