secundèriaLA REVISTA PER ALS JOVES DE SECUNDÀRIA estiu 2008 - any 13 - www.deria.cat

número

127

Èxit de la segona edició de Ficcions - El mocador palestí, de símbol a tendència

Tiratge: 54.300

a

02 nosaltres www.deria.cat

25 On vols anar de vacances?

26Guia jove

30Recomanem i Agenda

31 Històries de Catalunya

cultura

12 Concursos del Carnet Jove

14 Nova convocatòria d’ajuts

16 FICCIONS’08, l’aventura de crear històries

18 Joan Manuel Tresserras

20 Tu ets una tendència!

127ESTIU 2008

02 Temps de vacances!

03 Joves i Conducció

06 Mireia Belmonte

08 VerdCel

09El món empresarial

euncetaltaveula convidadaconcursnosaltres

tendèriesboca a bocaconcurscaixa manresa

joventut

cultura27 Què fem aquest estiu?

apren a consumir 28

Falling in love

sexologiaturisme24 Gaudeix de la música a Tarragona

10 La kufiyya, de símbol revolucionari a última moda

tema del mes

música

l’editorial

Tiratge: 54.300

Editor: Josep Ritort i Ferrús · Direcció: Albert Lladó · Cap de màrqueting: Àngel Garcia · Redacció: Diego Giménez, Jaume López, Laura Cerdan i David Baret · Foto portda: Ivan Giménez ·Disseny i maquetació: Enric Vidal

Famadas, Susana Perdomo · Assessorament lingüístic: Rosa Soley · Edita i distribueix: Edicions Catalanes del Món de l’Ensenyament - Edicat, SL · Impressió: Imprintsa · Dipòsit legal: GI-161-95 · ISSN: 1137-4306 · Tirada útil

mitjana: 54.300 exemplars (PGD/OJD Distribució gratuïta 2005) · Edicions Catalanes del Món de l’Ensenyament-Edicat, S.L.: Adreça: Carrer Roger de Flor, 334. 1r 2a - 08025 Barcelona · Telèfon: 93 451 61 70 - Fax: 93 451 33

91 · Adreces electròniques: www.edicat.net - Correu electrònic: revista@edicat.net (redacció) - Publicitat: 93 451 61 70, publicitat@edicat.net Subscripció 1 €

Per fi. Arriba l’estiu i els ritmes can-vien. Les rutines són més flexibles, menys estrictes i – fem el que fem- el bon clima ens ha de fer gaudir del temps lliure. Anar al cinema, llegir un bon llibre sense les presses del dia a dia, quedar amb amics per veu-re el grup favorit al concert que tant portes esperant...

Últim número d’aquest curs del Se-cundèria. Un número on us agraïm la vostra atenció durant tot l’any, la par-ticipació constant al nostre web i la complicitat que hem aconseguit en-tre alumnes, professors i la revista. Com sempre, en aquestes pàgines, trobareu una barreja entre oci, ten-dències i espai per a la reflexió. Per això, i per parlar de la importància de

l'esport, hem entrevistat a la nedado-ra Mireia Belmonte, que a l'estiu par-ticiparà a les olimpíades de Pequín. També parlem, al tema del mes, de la peça de vestir que s’ha portat més durant aquest any: el mocador pa-lestí. D'on ve? Què simbolitzava? Per què s’ha posat ara de moda?

Ens veiem al setembre. Us espera-rem amb nous concursos, noves propostes i la il·lusió de poder com-partir amb tots vosaltres un punt de trobada. Fins llavors, només ens queda desitjar-vos un bon estiu. I unes vacances inoblidables!

Joves i Conducció, l’aventura arriba a la seva fi

Concurs Joves i Conducció www.jovesiconduccio.cat

El passat 29 de maig es va celebrar a les oficines del RACC a Barcelona l’entrega de premis de la primera edició del concurs Joves i Conducció, que va aplegar a més de 600 par-ticipants d’arreu dels territoris de parla catalana. Al voltant de 150 persones, van poder assistir al reconeixement de l’es-forç, dedicació i compromís d’uns joves que tenen molt a dir i que, amb il·lusió, han intentat fer de les carreteres un lloc més segur.

Fa uns mesos, la Fundació RACC i el Servei Català de Trànsit van posar en marxa el programa "Joves i conducció: un dret i una responsabilitat", amb l’objectiu de frenar l’accidenta-litat de joves a la carretera. Amb la finalitat de conscienciar dels problemes, responsabilitats i riscos a la carretera, van crear, en aquest sentit, el pack educatiu sobre seguretat vial "Joves i conducció: un dret i una responsabilitat" adre-çat a joves d’educació secundària i Batxillerat.

A la millor classe La millor classe guanyadora d’un viatge a FUTUROSCOPE és La Salle 3r B de La Seu d’Urgell. No obstant, volem felicitar la participació de l’IES Badia del Vallès de Badia del Vallès, El Sagrat Cor de Sarrià de Barcelona i la classe La Salle 3r ESO A de La Seu d’Urgell, el col·legi Mare de Déu de la Serra de Montblanc, l’IES Pineda L’Hospitalet de Llobregat, l’IES Montclar d’Igualada, i l’IES Ramon Pont de Terrassa pel seu alt compromís amb el concurs i la temàtica que ens ha aplegat a tots al voltant dels Joves i la Conducció.

Els guanyadors Els guanyadors de la primera edició, seleccionats entre els més de 600 participants per professionals del món de la conducció i de l’educació, van ser:

(Totes les participacions es poden veure al web del concurs jovesiconduccio.cat)

A tal efecte, la Fundació RACC, el Servei Català de Trànsit i la revista Secundèria van organitzar un concurs al voltant dels continguts d’aquest pack educatiu, el concurs Joves i Conducció, un concurs de relats, fotografia i vídeo adreçat als joves.

FotografiaGrup: JOANV, Escola Art Olot (Joan Vila Carbonell)

Secundèria va poder entrevistar les guanyadores en la categoria de vídeos. El Grup Seguretat Màxima és del col-legi La Salle de La Seu d’Urgell. Està format per l’Esther Cerdanya, la Núria Llahí i l’Anna Solé.

Què estudieu ara mateix?Estem estudiant 3r d’ESO al Col·legi La Salle de la Seu d’Urgell

Com us vau assabentar del concurs Jo-ves i Conducció?Ens van informar d’aquest concurs a l’as-signatura Educació per a la ciutadania.

Què us sembla la iniciativa?Creiem que és una iniciativa molt bona. És una bona manera d’aprendre temes

relacionats amb els joves i la conducció. A més, també és una bona manera de conscienciar-nos dels risc que hi ha a la carretera, de la importància de portar el casc, del perill de l’alcohol...

Què opineu sobre la temàtica del con-curs?Tots els temes són molt adients. Amb cada un d’ells, es treballen aspectes que ens afecten a tots nosaltres, els joves.

Com va sorgir la vostra idea?Quan ens van explicar el concurs a la classe d’Educació per a la ciutadania ja se’ns va ocórrer la idea. Vam pensar que havíem de ser originals i buscar una idea que no fos la de la majoria

“La teva vida no és un joc”(amb persones). La Núria tenia guar-dats molts Playmobils antics a casa seva i vam pensar que seria una molt bona idea fer-los servir per fer el vídeo.

Us va costar dur-la a terme?Una mica. Primer de tot vam haver de buscar els Playmobils que tenia ben guardats en una caixa la Núria. Després vam seleccionar allò que necessitàvem: els personatges, els decorats, els cotxes, l’ambulància... i vam fer els decorats. Com que no teníem càmera de vídeo, vam fer servir una càmera fotogràfica. Vam fer diverses fotos i després les vam ajuntar amb un programa de Windows. Finalment, vam seleccionar la música i la vam afegir. En total, vam tardar unes dues hores.

Quins són els vostres plans de futur?Jo vull fer infermeria (Esther).Jo no ho tinc gaire clar, però m’agra-daria fer un Batxillerat Humanístic i Social (Anna).I jo vull estudiar Administració i Di-recció d’Empreses o una Enginyeria (Núria).

Què diríeu als futurs joves conduc-tors?El lema que vam posar al final del nos-tre vídeo: “La teva vida no és un joc”

Diego Giménez, diego@edicat.cat

Vídeo Grup: SEGURETAT MÀXIMA, La Salle 3r B (Anna Solé, Núria Llahí i Esther Cerdaña)

Relats • Grup: XAVI90, IES Torrent de les Bruixes,

1r Batxillerat (Xavi Garcia Balaguer )• Grup: KAO, IES Els Tres Turons, 1r F (Cristina Zhang Yu)

Què t’estàs perdent amb tot això?Els estudis i la meva adolescència. Hi ha gent que surt quan vol o va de compres però jo, quan surto de classe, he d’anar sempre a entrenar. Però no ho canvio perquè crec que val la pena quan veig que faig una bona marca.

Com portes tenir tanta responsabili-tat com altres joves com Bojan Krkic o Ricky Rubio?Prou bé! És molt diferent guanyar una medalla en un europeu i poder-ho aconseguir als JJOO. Intento no dei-xar-me portar per la pressió, ja que si m’estresso nedaré pitjor i no assoliré el meu objectiu.

6 la convidada www.deria.cat

Anem al CAR de Sant Cugat per xerrar amb una de les més fermes candidates de la natació catalana per aconseguir pujar al podi dels Jocs Olímpics de Pe-quín. Apareix aquesta badalonina de 17 anys amb uns texans, una samarreta, enganxada a l’MP3 i amb una timidesa que no ens acabem de creure que sigui tota una campiona d’Europa dels 400 metres lliures.

Com et vas iniciar en la natació?Vaig començar als 4 anys per un pro-blema a l’esquena i els metges em van recomanar fer cursets per solucionar-ho. Em va anar molt bé i als 6 anys vaig co-mençar a competir al Club Natació Bada-lona. Recordo que al meu primer campi-onat de Catalunya, vaig quedar segona i em va agafar un “rebote” espectacular, hehehe!. Sempre vaig a guanyar.

T’impressiona saber que el teu nom té 43.800 entrades al Google?Alguna vegada ho he mirat, hahaha!! Ara ho veig més normal perquè em fan moltes entrevistes, però abans sí que m’impactava una mica. Per sort, els meus pares i el meu entrenador m’aju-den a mantenir els peus a terra.

I pel que fa al menjar?Per sort, la natació no és un esport com el taekwondo en què has de tenir un pes concret. Menjo de tot però quan competeixo, sempre m’aprimo pels nervis. I això em va bé perquè no em sento pesada a l’aigua.

Què penses quan nedes?Ja que no puc parlar amb ningú, aprofi-to per repassar la lliçó quan estic d’exà-mens, cantar o buscar solució per als problemes de fora. La natació m’ajuda a desfogar-me i a treure la ràbia que puc portar. Això sí, mentre competeixo, em concentro en allò que faig.

Estàs preparada per al fracàs?Buf! Encara que hagis entrenat molt i estiguis al 100%, en el moment decisiu, sempre et pot passar alguna cosa quan et fiques a l’aigua. La pressió és molt de-licada en aquells moments.

7

Creus que les de Pequín’08 seran les te-ves olimpíades?Al principi em costava creure-ho però en guanyar la medalla d’or als Europeus d’Eindhoven (Holanda) ho vaig veure d’una altra manera. I veient com han evolucionat les coses, crec que aquests sí que poden ser els meus jocs.

Com et prepares per assolir aquest repte?Des que visc al CAR de Sant Cugat, em llevo a les 7, esmorzo i entreno fins a les 9’30. Vaig a classe fins a les 12’30. Faig una hora de musculació. Dino i fins a les 17’45 estic estudiant. Llavors tor-no a la piscina fins a les 20. I a la nit: sopar, fer els deures i a dormir.

Com compagines l’esport d’elit amb els estudis?Al CAR, entenen que després de l’esco-la tens una altra vida. Adapten els estu-dis a l’esport. Tot i això, no m’ho prenc amb calma. Sóc molt exigent amb mi mateixa. Quan s’acabi la natació penso estudiar Empresarials i ja veurem si se-gueixo al món de l’esport.

Creus en el factor sort?Sempre tens els teus amulets i les te-ves manies, però són per donar-te se-guretat. Has de fer bé les coses i tre-ballar dur, ja que la sort no apareix per si sola.

Quins altres esports t’agraden?No tinc temps per practicar-ne però m’agrada veure la fórmula 1 i la gim-nàstica.

Com portes el xinès?Hahaha! Molt malament! Espero que ens acompanyin tota l’estona i ens ajudin en tot.

I per acabar: qui és Mireia Belmonte?Una noia presumida, lluitadora, auto-exigent i a qui no li agrada deixar res a mitges.

Ricard Isidro / Fotos: Ivan Giménez

08 altaveu www.deria.cat

En temps de mediocritat, de consum de fast music, d’usar i llençar, i de recerca d’èxit fàcil i immediat, dos germans d’Al-coi (País Valencià) continuen resistint. La seva aposta no és només estrictament musical, sinó que recorre els camins de la història, la geografia, els sentiments, el cinema, el còmic, la poesia i el videoart. Es diuen VerdCel i acaben de presentar el seu tercer disc, Sàmara (Propaganda pel fet!, 2008), un àlbum que és alhora un DVD i un còmic.

Els projectes de VerdCel tenen sempre un valor afegit. No es tracta d’encabir dotze cançons en un disc, gravar-lo i dur-lo a la fàbrica. Rere cada nota i cada gest, hi ha un “per què” reflexionat. “Per a nosaltres una “sàmara” representa tot allò que emprèn el vol, que fa un viat-ge, però que alhora conserva les arrels”, diu el compositor, lletrista i veu del grup, Alfons Olmo. A més, afegeix que, fonè-ticament, la paraula suggereix feminitat, i que han volgut simbolitzar cada síl·laba

en una dona: l’àvia, la mare i la dona. Però la protagonista és una: té vora no-ranta anys i és l’àvia de l’Alfons i del seu germà Daniel. A través d’ella, el treball de VerdCel reviu el segle xx.Sàmara té tres eixos: els fets històrics, els fets de vida i la geografia. El perso-natge central és l’àvia i, a partir dels seus records i experiències, el duet ha anat muntant tota la resta. El més curiós és que comença a l’actualitat i el temps va passant a l’inrevés, avançant cap al pas-sat. Una llicència cap al surrealisme.Musicalment, Alfons Olmo considera que han seguit un nou camí, diferent del primer àlbum, On està el lloc (PAE, 2004), i del segon, PaísViatge (Cambra Records, 2006). “Hem volgut provar coses noves. No sabria dir un referent perquè tinc la sensació que és fruit del que s’ha anat macerant durant molt de temps. És indubtable que molts ens han influït encara que siga de manera no volguda, igual que Ovidi Montllor o Pink Floyd, per dir artistes ben diferents. Jo he treballat en teatre i he estat deu anys al món de l’animació infantil. Segur que tot això també m’ha influït, però no sé de quina manera. El més important, però, és que no hem volgut fer res que s’assemblara a una producció que ja existira, hem volgut ser nosaltres.”Per tot plegat, el compositor de Verd-Cel està content i creu que amb aquest disc s’ha pujat més d’un graó de cop: “És el nostre disc més contundent. I ho dic perquè no vull fer servir cap etiqueta del tipus pop-rock ni cap altre estil. Hi ha més seqüenciadors i més guitarres elèc-triques, però també més guitarrons i més mandolines. Potser el que el defineix és que és contundent quan cal ser-ho”.

Text: Joaquim Vilarnau Foto: Juan Miguel Morales

Pau AlabajosTeoria del caos

Comença el disc “Contra el ciment” de l’especulació. A partir d’aquí les paraules brollen a raig, i guitarra i violí s’enlairen en una “Lletania” revoltada, com l’hu-racà de Bob Dylan. La tempesta amaina a una melo-dia més pop de “Síl·labes de vidre”, bella cançó d’un desamor on “Queda l’amistat,/ pots comptar amb mi/ per al que necessites,/ vine a buscar-me”. Un disc ple de colors per cicatritzar ferides.

HELENA M. ALEGRET

www.enderrock.cat

La puerta de los SueñosTres

Són tres, aquest és el seu tercer treball “sense comp-tar el DVD en directe” i asseguren que el tres porta bon rotllo. Des de “Visc” fins a “Pels bons moments”, i sense oblidar les cançons dedicades als amors pas-sats i presents, La Puerta presenta deu temes vitalis-tes i un bonus track en forma de “Llàgrimes al cel”, el tema del Disc de la Marató 07 amb Jofre Bardagí. Tres és la consolidació definitiva del trio.

ALBA DANÉS

Companyia Elèctrica DharmaEl misteri d’en Miles Serra i les músiques mutants

En aquest país, quan tan sovint la crítica parla a la lleugera de mestissatge musical, sempre s’obvia el paper fonamental en aquest àmbit de la Companyia Elèctrica Dharma, el primer i més autèntic grup mestís de Catalunya. Actius després de més de trenta anys, els germans Fortuny sorprenen ara amb un nou gir jazzístic: fusionen l’obra del trompetista Miles Davies amb la del mestre de la sardana Joaquim Serra.

ROGER PALÀ

09euncetwww.deria.cat

T’agrada el món empresarial? T’agra-daria dedicar-t’hi però no saps on anar? Desconeixes on et poden oferir la millor educació en Ciències Empresarials? No et preocupis. Nosaltres tenim la res-posta i és l’Euncet.

I què és l’Euncet? Doncs molt senzill, és l’Escola Universitària Caixa Terrassa on hi podràs trobar els millors serveis i re-cursos per preparar-te i incoporar-te de ple en el mercat laboral. A més, la titu-lació de Ciències Empresarials que ob-tindràs després de cursar els tres anys de la diplomatura està oficialitzada per la Universitat Politècnica de Catalunya.

Allò que fa diferent l’Euncet de la res-ta d’escoles universitàries és el model d’aprenentatge basat en millorar el conei-xement de l’àmbit empresarial i les com-petències professionals de cada alumne (pensament analític, treball en equip, comprensió interpersonal, iniciativa, fle-xibilitat i orientació a l’assoliment). Dins la diplomatura de Ciències Empresarials, hi podreu trobar tres especialitats: finan-ces, màrqueting o noves tecnologies. A cada una, s’hi imparteixen assignatures teòriques pròpies i compartides, a més d’un ampli ventall de presentacions orals, resolucions de casos pràctics, treballs en equip, simulacions, pràctiques en empre-ses i desenvolupament de projectes que

Un dels serveis més destacats de l’Euncet és la borsa de treball, on hi ha més de 8.000 empreses que s’hi adre-cen buscant persones qualificades. La borsa coordina les sol·licituds, les de-mandes, assessora, prepara i planifica la carrera professional de l’estudiant. A més, per tenir un perfil molt complert i facilitar la inserció laboral, es crea un perfil competencial mitjançant una metodologia que s’anomena assess-ment center. Aquest es basa en una entrevista personal i la realització d’un conjunt d’exercicis de simulació que exposen a l’estudiant situacions desco-negudes, no directament relacionades amb la seva formació i funcions quoti-dianes. Això permet observar mostres de conducta sota pressió i és un mitjà òptim per a l’expressió i la valoració de competències emocionals.

aconsegueixen fer de l’alumne un profes-sional ben preparat.

L’Escola Universitària Caixa Terrassa, adaptant-se al nou Espai Europeu d’En-senyament Superior (EEES), ofereix, a més dels coneixements teòrics de la diplomatura, habilitats, actituts, valors i eines (competències) que serviran per enfrontar-se encara amb més garanties al món laboral. En aquest sentit, una de les

eines que ofereix l’Euncet és l’assigna-tura de Desenvolupament Professional. Amb grups reduïts, es combina el treball individual i en grup, per treballar diferents aspectes com l’autoconfiança, el treball autònom, el treball en equip, l’empatia i el compromís ètic, la planificació i l’or-ganització, les habilitats comunicatives, la presa de decisions, etc. Igualment, hi ha el Serveis d’Orientació Personal que dóna als estudiants tot l’assessorament que necessitin, tant a nivell acadèmic com social o personal.

10 tema del mes www.deria.cat

La “kufyya” és un mocador d’origen àrab que, principalment, s’utilitza a països com Jordània, Palestina, Iraq i Aràbia. Generalment, està fet de cotó o lli, en-cara que també hi ha peces realitzades amb llana. S’utilitza, en la majoria dels casos, per protegir el cap i la boca del sol i el fred, i de la sorra quan hi ha mas-sa vent.

Avui, a Occident, s’està imposant com a peça de roba d’última moda. Combinant colors i gèneres, adornat amb monedes i serrells de diverses mides, s’ha conver-tint en la tendència d’aquesta primavera i s’utilitza tant per a l’ús quotidià com per sortir de festa.

Sinònim de revolucióLa kufyya, que es pot conèixer també com a “kafiya” o “hatta”, té una simbo-logia més enllà del seu ús al món àrab. Si s’ha anomenat durant molt de temps com el “mocador palestí” és perquè el seu líder, ara mort, Yasser Arafat el va popularitzar durant els setanta i vuitanta com a símbol de resistència i rebel·lió. De fet, molts intel·lectuals de l’època, com a senyal de complicitat amb “la causa palestina”, duien aquets mocador – en aquest cas, blanc i negre – per posi-cionar-se a favor de les Intifades.

Les dues Intifades“Intifada” vol dir en àrab “agitació” o “aixecament”. I aquest nom s’utilitza per anomenar les revoltes populars dels palestins contra l’ocupació d’Israel a la franja de Cisjordania i la franja de Gaza. Aquesta resistència civil, molt violenta, va ser resposta encara amb més violèn-cia per part dels israelians, començant així un cicle de terror i venjança que en-cara avui continua.

La Primera Intifada va tenir lloc el 1987, amb l’anomenada “Guerra de les pe-dres”, quan ciutadans palestins atacaven amb tot tipus d’objectes els soldats que ocupaven el seu territori. El 1993, amb

els “Acords d’Oslo”, es va crear l’Auto-ritat Nacional Palestina i va disminuir considerablement la violència durant alguns anys. Però, en aquesta primera confrontació, ja van morir més de 1.100 palestins i més de 150 israelians.

Però l’any 2000, amb la visita d’Ariel Sha-ron (primer ministre israelí del moment) envoltat de soldats a l’esplanada de les mesquites de Jerusalem, la violència va tornar a la frontera entre els dos territo-ris. És el que es coneix com a Segona Intifada, i que va durar fins al 2005. Avui, però, el conflicte persisteix i la solució és encara massa complexa.

Foto

em

e ph

otog

raph

y’s

Foto

Flic

kr

Foto

elp

ais.

com

11

Franja de GazaÉs una franja de terra localitzada al sud-oest d’Israel. Amb Cisjordània, és administrada militarment per Israel i governada de mane-ra interna per l’Autoritat Palestina.

Cisjordània És el territori de l’Orient Mitjà, localitzat a la vora occidental del riu Jordà, delimitat a l’est per la Mar Morta, i a l’oest per la línia verda, la línia del cessament al foc que se-para el territori de l’estat d’Israel. També és administrat militarment per Israel, però go-vernat com a nació autònoma per l’Autoritat Palestina.

Del símbol a la botigaOccident sap que el capitalisme és capaç de convertir tots els símbols en objectes de moda. Així es va fer amb la figura del Che Guevara – que ha esdevingut una de les imatges més reproduïdes –, i amb altres personatges com John Lennon o, fins i tot, Gandhi.

Això ho sap perfectament Nicolas Ghesquière, director creatiu de la casa Balenciaga, que es va atrevir a inclou-re el mocador en la seva col·lecció de tardor-primavera. Des de llavors, és fà-

cil veure’l a les botigues més famoses o als mercats més tradicionals. Amb di-verses versions, amb colors llampants i amb tot tipus d’accessoris, ja s’ha con-solidat com la peça de roba que més ha revolucionat el mercat aquest any. D’una revolució a una altra. I és que és veritat que quan els objectes canvien de context, canvien també de significat. Però saber quin és l’origen d’allò que portem ens fa més lliures o, com a mí-nim, més autèntics.

Albert Lladó, albert@edicat.cat

Foto

Flic

kr

quatre minuts de duració aproximadament, sobre els temes abans esmentats. El/la guanyador/a del concurs tindrà una col·laboració tres cops per setmana a “El Matí i la Mare que el va parir”, on comentarà amb el presentador del programa notícies referents als temes abans esmentats. Per tant, els enregistraments han de ser una prova d’allò que el/la col·laborador/a farà durant aquest espai. Aquests es poden enviar en format CD o bé en mp3 a través de correu electrònic.

JOVE.CAT

El material s’ha d’enviar a: Programa Connecta’t del Carnet Jove- Agència Catalana de la Joventut, c/ Calàbria, 147, 08015 BarcelonaTambé es pot presentar per correu electrònic a: connectat@tujuca.com.Termini de presentació de propostes: 31 de juliol.Selecció del/de la col·laborador/a: 20 d’agost - 10 de setembre.Inici de la col·laboració amb el programa: A mitjan setembre.

Els treballs han de ser originals de l’autor i inèdits, en color i tenir les mides 13,6 cm (horitzontal) i 4,1cm (vertical). La presentació de les obres es pot fer individualment o de forma conjunta entre guionista i dibuixant. Els treballs han de ser en català.

El material s’ha d’enviar a: Programa Connecta’t del Carnet Jove - Agència Catalana de la Joventut, c/ Calàbria, 147, 08015 Barcelona

També es pot presentar a través de correu electrònic a: connectat@tujuca.com.

Cal adjuntar una butlleta d’inscripció que es pot descarregar a JOVE.CAT

JOVE.CAT

12 joventut www.deria.cat

Dibuixants i guionistes de vinyetes pa-reu atenció! El programa Connecta’t del Carnet Jove de la Secretaria de Joventut convoca la tercera edició del Premi Tira Còmica ' Més Jove '. Gràcies a aquest concurs el/la guanyador/a obtindrà un contracte de col·laboració amb l’ADN, diari distribuïdor de la revista Més Jove, per reatlitzar la tira còmica de la contra-portada durant els onze números se-güents al lliurament del premi.

D’aquesta manera, el/la guanyador/a rebrà 1.650 euros bruts i també publi-carà a la revista El Jueves. A més, una de les persones finalistes, o bé la gua-nyadora, tindrà l’ocasió de publicar un llibre amb Edicions Glénat. Aquells/es que vulgueu participar-hi, heu de ser titulars del Carnet Jove i presentar tres tires còmiques originals. Teniu temps fins al 31 de juliol.

Vols que la teva veu desperti els i les oients del programa “El Matí i la Mare que el va parir”, de Ràdio Flaixbac? El grup Flaix i el Progra-ma Connecta’t de la Secretaria de Joventut obren, fins al 31 de juliol, una convocatòria per trobar un/a col·laborador/a que comentarà amb el presentador del programa notícies referents al cinema, activi-tats culturals (exposicions, teatre, concerts...), televisió, escapades (turisme), premsa del cor o socie-tat i notícies d’actualitat curioses. La persona guanyadora signarà un contracte de col·laboració per una temporada (de setembre a juliol) amb el Grup Flaix.

14 caixa manresa www.deria.cat

CaixaManresa ajuda els estudiants que inicien els seus estudis universitaris, premiant-ne el rendiment acadèmic, per donar suport als seus projectes de formació.

Gabinet de Comunicació – tel. 938 782 735 / fax 938 782 757

comunicacio@caixamanresa.es

Per sexes, 407 becats són noies, xifra que representa el 59,76%, i 274 són nois, que re-presenten el 40,23%.

Per universitats, el 28,40 % dels becats van provenir de la Universitat Politècnica de Cata-lunya; el 23,66% de la Universitat de Barcelona; el 21,15% de la Universitat Autònoma de Barcelona; i el 12,72 de la Universitat Pompeu Fabra. També hi ha estudiants de les univer-sitats Ramon Llull i Rovira i Virgili, així com de les universitats de Vic, Girona i Lleida.

Per àrees d’estudi un 28,84% eren de l’àrea Tècnica i un 26,77% del’àrea de Ciències Socials. A continuació segueixen, amb un 18,19%, els de l’àrea de Ciències de la Sa-lut; amb un 17,15 %, els de l’àrea de Ciències; amb un 8,72%, els de l’àrea d’Humanitats; i amb un 0,29 %, els de l’àrea de Gestió i Pràctica de l’Esport.

curs d’uns estudis universitaris oficials (homologats o propis) de primer cicle, o de primer i segon cicle el curs aca-dèmic 2008-2009. Resten exclosos de la convocatòria els estudis de 2n cicle i de 3r cicle.

o adscrits a una universitat catalana.

el curs acadèmic 2008-2009.

-resa estigui implantada.

posaran a disposició dels interessats les oficines de caixaManresa, i adjun-tar-hi una fotocòpia del full de matrí-cula corresponent al curs 2008-2009.

requereix una antiguitat ni un saldo mínims.

licituds s’iniciarà el dia 15 de juliol de 2008 i finalitzarà a les 14.00 hores del dia 31 d’octubre de 2008.

Una vegada més, els resultats d’aquesta convocatòria van posar de manifest l’ac-ceptació d’un programa social molt sin-gular, estès a tot l’àmbit geogràfic d’actu-ació de CaixaManresa, que té la capacitat de revertir una part significativa dels re-cursos generats per l’activitat financera als joves estudiants universitaris. Caixa Manresa és l’única entitat finance-ra de Catalunya que ajuda els estudiants que accedeixen a la universitat amb un programa d’aquestes característiques, donant suport any rere any als joves es-tudiants que inicien els seus estudis de primer cicle, o de primer i segon cicle de titulació oficial, cursats en qualsevol de les universitats catalanes.

Colònies en anglès

BERMUNIC

EDIM

DDUBLÍNCORKLÍNLÍNLLONDRESCORKCORK

WIMBLEDONO SBRISTOEDIMEDIMWIMBLEWIMBL

TTORONTEDIMEDIMVANCONTONT

PARÍSBBVAVA

FRANKFBERBERMUNMUSIDNEYMUNMUN

DUBLÍNCORKLONDRESWIMBLEDONBRISTOLEDIMBURGOTORONTOVANCOUVERPARÍSBERLÍNFRANKFURTMUNICHSIDNEY

DemanaÊns informació

de 6 a 12 anysColònies d’immersió lingüística a 40km de Barcelona: CLASSES D’ANGLÈS DINÀMIQUES, QUADS, ESPORTS D’AVENTURA, TEATRE, BTT, GOLF I MOLT MÉS...

TÊapuntes?

VIATGES ROSA DELS VENTS, S.A.Avinguda Madrid, 95 7-3 - 08028 Barcelona - Tel: 935 036 035 / 902 504 003

E-mail: comercial@rosadelsvents.es - www.cursosidiomas.com

HORARI D’OFICINA: 9:00h-13:00h i de 15:00-18:00h (durant tot l’any)

i també CURSOS a L’ESTRANGER

16 ficcions www.deria.cat

El dijous dia 15 de maig es va celebrar a l’Ateneu Barcelonès l’entrega de premis de la segona edició de FICCIONS. El ju-rat, format pels escriptors i personatges destacats del món cultural com Edgar Cantero, Pau Vidal, Sebastià Alzamora, Ferran Mascarell, Antònia Cortijos, Hor-tènsia Galí, entre d’altres, després de lle-gir 200 històries acabades, va fer públic el veredicte final .

A l’acte, hi van assistir els joves de les 44 històries finalistes, juntament amb un públic massiu i entregat que va omplir el jardí “romàntic” de l’Ateneu.

El guanyador va ser: Álvaro Jiménez Camarena del col.legi Maristes de Girona.

La segona classificada: Marta Blasco Porto de l’I.E.S. Torras i Bages del Delta del Llobregat.

Ficcions acaba amb més de 1.000 participants Des de Barcelona fins a Menorca, des de La Seu d’Urgell fins a Roses, més de 1.000 joves, de 12 a 18 anys, de Catalunya, les Illes, el País Valencià i Andorra, han partici-pat en aquest concurs literari a través de la xarxa. Prop de 200 escoles i instituts han donat suport als seus alumnes i, d’aques-ta manera, hem potenciat, entre tots, la lectura d’escriptors en català com Mercè Rodoreda, Care Santos, Manuel de Pedro-lo, Andreu Sotorra i Jordi Sierra i Fabra en proposar als alumnes que desenvolupessin la seva història, en quatre capítols, a partir de fragments d’aquests autors.

Diego Giménez, diego@edicat.cat

Álvaro Jiménez Camarena (primer premi), Marta Blasco Porto (segon premi), Meritxell Martínez Ruiz, Paula Bon Maquet, Jordi Chiner Betlloch, Bernadeta Bigas Ribosa, Rocío Gallego Gómez, Mireia Dalmau Quera, Gemma Cuatrecasas Font, Sara Berzas Polo, Mohamed El Amrani, Olivia Benítez Manrique, Carolina Mira Mercader, Marc Cortés Fargas, Mireia Pané Caballero, Maria Mon-cusí Pino, Miquel Toni Font Genovart, Eloi Subira-na Brecha, Sandra Gas Martí, Esmeralda Valen-zuela Aguiló, Laura Agustí Barea, Koen Alvarez Wintels, Ikram Ajaoud Saidi, Sergi, Maria Gràcia Larrégola, Javier Tejero Gomis, Gerard Serra Por-cel, Laura Martín Dinarès, Teresa de Cubas Martí, Alba Durán Sanguino, Jordi Pena Mateu, Maria Roser Macià Alcaide, Cèlia Garriga Bonnín, Nú-ria Villalba Ballester, Ana Isabel Castillo Martínez,

17

Anna Moya Clivillé, Vanessa Hernando González, Laura Vidal Esforzado, Anaïs Labat Blasco, Ge-orgina Benavente Aparicio, Marc Espín, Andrés Felipe Betancourt Payan, Núria Egidos Plaja, Laia Miranda Elias, Esther Naval Canal, Sheila Segovia Carrasco,Juan Leon Carmona, Joel Pagès Ortiz, Jordi Crous Sabidó, Montse Peñalvert Montaña, Alejandro Vicente Pagán, Marc Pérez Xaus, Lin-gyu Chen Chin, Anna Cortadelles Adzerias, Cris-tòfol Bonnin Casellas, Jessica Rubiño Piechula, Miriam Valverde Núñez, Laura Heredia Fontanet, Manel, Neus Farré Jordana, Miquel Febrer Serra,

Marc Trias Colom, Marta Plana Pes, Gerard Tei-xidó Sanjuan, Judit Garriga Batlle, Alba Vidrier Gazquez, Mònica Vidal Mislata, Janire Salazar Villacorta, Irena Palou Julibert, Ana Del Bosque, Anna Palacios Honrubia, Daniel Perucha López, Sara Rodríguez Collazo, Leilee Chojnacki, Marc Barceló de Tost, Anna Esteve García, Eduard, Guillem Cladera Gayà, Joshua Venetti Valenzuela, Ariadna Gutiérrez Quiñones, Arnau Carré Talarn, Alba Sánchez Naharro, Noelia Vidrier Samblas, Agnès Francesch Batista, MªCristina Maldonado Fernández, Anna Tarragó García

18 boca a boca www.deria.cat

Joan Manuel Tresserras és actualment el Conse-ller de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Ge-neralitat de Catalunya. Nascut a Rubí el 1955, és doctor en Ciències de la Informació. Va treballar com a professor del Departament de Periodisme i Ciències de la Comunicació de la UAB, i està especialitzat en Història de la comunicació, l’anà-lisi de la societat de la informació i l’estudi de les indústries culturals i la cultura de masses.

Com es podria definir?Com un professor universitari que fa més de 30 anys que dóna classes i que circumstan-cialment va ser convidat a entrar a la política i va pensar que era un repte interessant i una qüestió de responsabilitat. Sempre m’ha inte-ressat la política, però mai me l’havia imaginat des de tant a primera línia. L’experiència està resultant intensa, més del que em pensava, molt dura, però també, interessant.

No és una persona que s’hagi dedicat exclusiva-ment a la política sinó que prové de l’àmbit aca-dèmic. Què li ha suposat això?Hi ha un avantatge i un inconvenient que la gent no et vegi com un polític normal, és a dir, un po-lític de carrera. Tenir un perfil més tècnic o més teòric és un avantatge en el sentit que la gent es-pera que facis coses no exactament equivalents a les que s’esperen del conseller de l’àmbit. Però, per contra, és possible que en alguns aspectes la gent consideri que no tens prou experiència polí-tica. De fet, jo de gestió política directa no n’he

tingut, fora de l’àmbit universitari i del Consell de l’Audiovisual. Però diguem que jo he fet molta política de base.

Ara que porta ja un temps de conseller, com valo-ra la seva experiència?Bé, sempre t’endus una sorpresa quan desco-breixes el món de la política regular i encara ho he d’acabar de pair. Faig les coses amb tot l’es-forç que puc per sortir-me’n el millor possible. He pogut triar el meu equip, un equip que és molt bo. La gent que ja hi havia al departament ens ha tractat molt bé i els mitjans de comunicació, també. En general, la sensació és molt positiva. No se m’ha exigit que canviés de manera de fer i, a vegades, de tant en tant, faig coses que no són gaire ortodoxes però la gent ho accepta. Potser sóc l’extraterrestre del govern, però no en tinc la sensació. Molta feina, molta col·laboració i molta unitat al voltant d’un projecte polític.

Ja fa dos anys que està al capdavant del departa-ment, què ha canviat des de llavors?No hi ha hagut massa canvis perquè vam comen-çar amb un discurs clar sobre la cultura catalana, sobre el sistema de comunicació i sobre cap on havíem d’anar, però amb més discurs que política. Aquest segon any, la impressió que tinc és que ja podem anar desplegant polítiques amb prou bons resultats. I la percepció clara que, ara, Ca-talunya té un repte fonamental que és el repte del finançament. Per desplegar aquestes polítiques, tenim menys recursos dels que ens mereixem i

dels que en justícia ens corresponen. Això no és només un problema del nostre departament, sinó del govern en general.

Els dos reptes que es plantejava en entrar al de-partament van ser la Llei de la Corporació i la del Consell de les Arts. Sí, efectivament, totes dues ja feia un temps que cuejaven. La Llei de la Corporació es va aprovar en consens, però pagant un peatge molt alt per-què hi havia clàusules de bloqueig. En el Consell de les Arts, va ser diferent, però no es va apro-var per consens, encara que s’havia pactat amb l’oposició. Aquests són dos dels reptes que hi havia, però el dia a dia n’ha portat molts més.

Quins altres reptes es va plantejar en comunica-ció?En l’àmbit de la comunicació, potser un dels més destacats és la imminència del tancament de Rà-dio 4 i la liquidació de les emissions de Televisió Espanyola en català des de Sant Cugat. Aquí vam fer una feina bastant considerable i molt ràpida-

ment perquè no teníem temps. Vam actuar amb decisió i amb bons arguments per convèncer la gent de RTVE i de la SEPI que estaven cometent un error. Aquests temes encara estan oberts per-què encara s’han de resoldre, però com a mínim vam aturar una decisió que semblava inevitable.

I en cultura?En l’àmbit de la cultura, allò que hem anat fent és intentar desplaçar el centre d’atenció del que en podríem dir una cultura catalana presentable estadísticament, però escassament representa-da al mercat, cap a una cultura catalana més realista abocada a la batalla de ser més present al mercat i, per tant, compromesa amb l’objec-tiu de la qualitat per anar guanyant reputació i més presència. El resultat de diverses políti-ques anteriors permetien disposar de sectors de producció que anaven subsistint, cosa que ja és important, però en canvi no aconseguien guanyar posicions des del punt de vista del mer-cat. És un mercat molt rellevant, que té una clau de distinció lingüística i de patrimoni cultural, distribuït en diversos territoris, que no té gaires empreses que el concebin com un mercat po-tencial de gran envergadura. És impossible que surtin empreses cap al mercat global si no són capaces d’atendre el mercat de proximitat.

Dins la cultura, trobem una àrea important que és la cultura popular. Quines actuacions són neces-sàries en aquesta àrea?En l’àmbit de la cultura popular, ens semblava que ens havíem quedat enganxats en les polítiques de defensa, protecció i resistència del patrimo-ni de la cultura popular tradicional concebent-lo com un patrimoni heretat de les classes populars del passat. La cultura popular es manté viva i té assegurada la seva continuïtat si es vincula a les noves classes populars, a la gent jove, a les se-ves festes, als seus neguits... Hi ha un procés obert de replantejament del treball de la cultura popular, de rejoveniment de les juntes directives i d’un plantejament més modern de la qüestió. També hem millorat les relacions de les noves migracions i les aportacions que fan des de les seves cultures populars.

Quines són les línies generals a seguir pel que fa a la cultura?Cal plantejar la cultura des de la seva producció fins al màrqueting, la promoció, la prescripció que en fan els mitjans de comunicació, la presència al punt de venda i el destí final que és el mercat, el receptor. Hi ha un element fonamental i és que amb aquest temps hem fet un pla d’equipaments culturals per tal d’establir a tot el conjunt del territori quines són les infraestructures que han d’assegurar el lliure accés de tota la població a la cultura, el coneixement i la informació. Això contempla biblioteques, arxius, museus, teatres, auditoris, centres de creació artística, sales d’ex-posicions, etc. Estem potenciant els circuits de difusió culturals a través dels ajuntaments. També s’està treballant en equipament de biblioteques en ajuntaments de més de 5.000 habitants. I en els casos que no hi ha biblioteca pública però hi

19

ha biblioteca escolar es treballa per veure si amb una actuació coordinada amb el Departament d’Educació podem fer que aquestes biblioteques escolars puguin complir una missió de biblioteca pública. Amb pocs recursos i menys temps, po-dem millorar substancialment el objectius per la lectura pública que tenim.

La cultura està en crisi?Està en una crisi de canvi, en un canvi de model cultural. Crec que els símptomes de crisi són que efectivament en matèria de llengua i en matèria de consums culturals en alguns àmbits no han progressat en la mesura cultural del creixement demogràfic, això és un factor conjuntural. Tanma-teix tenim problemes estructurals des del s. XVI, però alguns d’ells els hem anat corregint.

Hi tenen alguna cosa a veure els joves i la nova cultura digital?Bé, hi ha gent jove que està creixent i madurant a partir d’hàbits diferents dels seus pares, dels seus mestres i de la gent que té de referència. Aleshores, bona part d’aquests joves pensen que les seves maquinetes i els seus hàbits a través de la xarxa són un substitut adequat d’hàbits de la cultura tradicional. Allò que estem intentat és fer-los veure que això no és exactament així: no es tracta d’hàbits, tecnologies ni recursos de substi-tució, sinó que són complementaris. De la matei-xa manera que en sorgir la pastisseria industrial no vol dir que la gent hagi de deixar de menjar fruita i verdures, perquè si no es provoca un de-sequilibri amb la dieta. Pel que fa als consums culturals, passa el mateix. Pel fet que miris més

hores la televisió o estiguis més estona navegant per Internet, això no substitueix la capacitat de conformar un estil de pensar que et proporciona la lectura. La història ens explica molt clarament que el cinema no va matar el teatre, la fotogra-fia no va matar a la pintura. La cultura configura un sistema de gran complexitat i els joves s’han d’adonar de tot el sistema cultural perquè és la garantia de la seva llibertat.

És en aquest sentit que s’ha dissenyat el Pla de Foment de la Lectura. Sí, efectivament. Els joves que no llegeixen perden oportunitats de gaudi, perden oportuni-tats de ser més cultes, de ser més feliços, de ser més competents professionalment, de tenir més èxit en els estudis, de tenir unes relacions personals més complexes i equilibrades perquè la seva experiència no s’haurà enriquit de les experiències d’altres que els arriben a través de la literatura. Per tant, la gent ha de saber que hi perd. Cada oportunitat de llegir que s’abando-na és una oportunitat perduda. És veritat que hi ha estones que tu no llegeixes perquè mires una pel·lícula o perquè estàs amb els amics o

perquè practiques un esport, però tot això és necessari per buscar l’equilibri personal. Un pla de vida que no inclou la lectura és un pla de vida de discapacitat.

Com hi ajuda la premsa gratuïta?La premsa gratuïta hi pot ajudar i hi ajuda molt perquè té una cosa fantàstica que és la dispo-nibilitat. És a dir, que hi ha gent que se la troba. Per despertar l’hàbit de llegir és important tenir uns materials disponibles que la gent es tro-ba: en sortir del metro, a la facultat, a l’institut, anant a la botiga, etc. Un altre avantatge és que aquest tipus de premsa està dissenyada d’una manera que proporciona alguns dolços atractius directament i d’altra banda, serveis. El factor de proximitat, el de disponibilitat i aquesta lectura esporàdica s’adapten molt bé al nou sistema de comunicació, sobretot, entre la gent jove.

I els mitjans de comunicació, què hi poden fer?Els mitjans en general, a Catalunya, no han acabat d’assumir amb prou contundència la ne-cessitat d’exercir una funció prescriptora. Ens limitem a ser subsistemes de consums culturals i de sistemes més grans, espanyol o europeu, o assumim que tenim la capacitat de ser sis-temes i som alhora sistema i subsistema. Si els mitjans de comunicació catalans, públics i privats, no assumeixen com una part important la prescripció de consums culturals catalans, de tradició cultural catalana i també de llengua ca-talana, acaben posant en risc el seu futur com a mitjans de comunicació. En aquest sentit, hi ha una escassa consciència de fins a quin punt mitjans de comunicació i indústries culturals es-tan al mateix vaixell.

Mònica Puntí Brun

20 tendèries www.deria.cat

Per fi és estiu!!!S’acaben les classes, els maleïts exàmens seguits durant tota una setmana, atapeir-nos de xocolata mentre repasses l’últim tema i escoltar els pares que et diuen que arribes tard perquè portes cinc minuts triant quina samarreta posar-te amb els últims pantalons nets que et queden.

Els estils, les tendències de moda, allò que con-sideres modern o no, ho decideixes tu? els dis-senyadors? les revistes de moda?. Actualment, el món de la moda està passant una fase de fusió total amb la societat, les clàssiques tendències com barroc, chic o hippie es barregen, sorgeixen nous noms com “megatrend”, “hot trend”, “cool”, “dink’s”, “singles”, “I agree”… Els dissenyadors busquen des de fa anys les tendències al carrer, fins i tot ja existeix la professió de “coolhunter”, que es dedica a assessorar empreses com Man-go o Inditex (Zara, Berska, Pool&Bear) espiant allò que la gent porta al carrer i preveient què és allò que es voldran posar en el futur. Japó fa anys que es va convertir en la gran escena d’anàlisis dels coolhunters, ja que allà el més important per als joves és trencar amb tot i definir-se un mateix, convertint-se el cabell i la roba amb les eines més importants.

Així que mentre que tu et preocupes per anar bé, amb un estil que no hagi passat de moda, els coolhunters

que defineixen les fu-tures tendències busquen tot el contrari. Per aquesta teoria tu sempre segueixes una moda que caducarà d’aquí a poc. Fes una proba i per un dia posa’t el que a tu t’agrada de veritat, alguna cosa que et faci riure, que et faci sentir més tu ma-teix i que no tingui gens a veure amb els aparadors del carrer Pelai de Barcelona. Potser així et sentiràs millor i arribaràs

puntual als llocs.

A continuació, veurem allò que per al Secundè-ria marca tendències de veritat: vosaltres matei-xos, nois i noies d’insti-tut. Bones vacances.

Susana Perdomo. susana@edicat.cat

1 i 2

3

4

6

Nom: Lucas Mathias Rodríguez Loaiza

Portes posat: Samarreta estampada, pantalons pirates, Converse.

Peça de roba o complement que t'agra-da més: Gorret de llana.

Sabates que prefereixes: Cordons apretats (Converse).

Botigues que t'agraden: FNAC.

Mai et posaries: Pantalons shorts, calçotets slip, banyador slip.

Dónes importància a les modes: No gaire.

3

Nom: Toni Amela Marín

Portes posat: Un polo, uns texans i unes bambes Vans.

Peça de roba o complement que t'agrada més: Bambes.

Sabates que prefereixes: Bambes.

Botigues que t'agraden: Pull&Bear.

Mai et posaries: Roba de noia com mitjes.

Dónes importància a les modes: Sí.

Nom: Lautaro Diaz Piola

Portes posat: Texans i samarreta.

Peça de roba o complement que t'agrada més: Sabates.

Sabates que prefereixes: Esportives.

Botigues que t'agraden: Pull&Bear.Mai et posaries: Un tutú.

Dónes importància a les modes: No.

Nom: Marta Soto Mayor (esquerra) / Marina Espino Valverde (dreta)

Portes posat: Marta: Uns texans, una samar-reta, unes bambes tipus Victoria, un collar.Marina: Bambes amples, pantalons de cul baix blaus elèctrics i jaqueta Adidas negra.

Peça de roba o complement que t'agrada més: Marta: Penjoll. Marina:Bambes.

Sabates que prefereixes: Marta: Bambes. Marina: Bambes amples i els tacons.

Botigues que t'agraden: Marta: mmm...Berska. Marina: Berska, Allstar, Stradivarius, Adidas.

Mai et posaries: Marta: mmm... uns panta-lons acampanats. Marina: faldilla o pantalons acampanats.

Dónes importància a les modes: Marta: Sí!!! Marina: Sí.

6

4

1 i 2

Nom: Gerard Nicolau i Martí

Portes posat: Una samarreta de màniga cur-ta, uns pantalons texans i unes bambes Nike.

Peça de roba o complement que t'agrada més: Samarreta.

Sabates que prefereixes: Esportives.

Botigues que t'agraden: No tinc preferènci-es, tot i que d'esport prefereixo Nike.

Mai et posaries: Un tanga.

Dónes importància a les modes: No!!

5

5

21museo olímpicwww.deria.cat

Un espai únic, situat a Barcelona, on gràci-es a la tecnologia, els simuladors i les re-presentacions interactives viuràs l’esport com mai l’havies imaginat. Podràs córrer contra Carl Lewis, comparar el calçat de Jordan amb el de Gasol o comprovar com nedava Mark Spitz.

Aquest equipament pioner a Europa amb una visió històrica, ètica, lúdica i educativa, mostra una perspectiva global de l’esport i de l’olimpisme en totes les seves discipli-nes i modalitats en un espai interactiu que disposa d’una avançada tecnologia aplica-da a tots els àmbits i que és un espectacle per als sentits. Al Museu, conviuen aspectes de l’esport en totes les seves vessants, des de l’alt rendi-ment fins a l’esport competitiu i d’oci, així com la pràctica esportiva de persones amb discapacitat o l’esport en general. La manera d’apropar-se a l’esport i al moviment olímpic s’ha fet tractant els valors positius que trans-meten la pràctica de l’esport, com són el joc en equip, el treball o la constància.

Museu Olímpic i de l'EsportAvinguda de l’Estadi Olímpic, 60 (al costat de l’Estadi Olímpic de Montjuïc), Barcelona. Tel. 93 292 53 79

www.museuolimpicbcn.cat

24 escoles música tarragona www.deria.cat

Les Escoles i Conservatoris de Música que la Diputació de Tarragona té ubicats a Tarragona, Reus i Tortosa presenten una gran oferta musical que fan de les comarques tarragonines una de les millors opcions per aprendre música.

L’Escola i Conservatori de Música de Tarragona és un centre educatiu que ofereix als ciutadans una formació pràctica i teòrica, que permet des dels seus inicis gaudir de la interpretació indivi-dual i col·lectiva de la música, donant la prepara-ció necessària per poder cursar estudis professi-onalitzadors.L’Escola i Conservatori de Música de Tarragona vol promoure la qualitat de l’ensenyament dels alumnes perquè els permeti continuar amb èxit els estudis superiors i potenciar, a la vegada, els grups vocals i instrumentals. Segons els respon-sables, els valors que incita i desenvolupa el cen-tre en el seu professorat són l’orientació al client, el treball en equip, gaudir de l’ensenyament, la millora continua i la responsabilitat.

Escola i Conservatori de Música de TarragonaCarrer dels Cavallers, núm. 10 - 43003 Tarrago-naTel.: 977 23 58 30 - Fax: 977 23 51 09cmtgna@diputaciodetarragona.catwww.cmusicatgna.altanet.org L’Escola i Conservatori de Música de Tortosa va

ser fundada l’any 1975 com a delegació del con-servatori de Tarragona. Actualment, el centre, au-tònom des dels anys 90, està ubicat al nucli antic de la ciutat, al Palau Oriol, un edifici emblemàtic de gran valor arquitectònic que la Diputació de Tarra-gona va adquirir l’any 1969.Actualment, l’Escola i Conservatori de Música de Tortosa ofereix als prop de 350 alumnes matricu-lats una oferta educativa que permet avançar des dels estudis bàsics, corresponents a l’Escola, a al-tres professionalitzats, que ofereix el Conservatori. D’aquesta manera, l’alumne pot estudiar música des dels 5 fins als 17 anys. Potenciar l’escolta de la música, l’expressió musical, la creativitat són, a tall d’exemple, part dels objectius que el centre s’ha marcat per a aquest curs.A banda dels programes bàsics i la instrucció de 16 especialitats instrumentals, el centre ha obert una nova via d’ensenyament moderna i innovado-ra amb la incorporació de cursos de Dj’s i Vj’s, que

apliquen les noves tecnologies a la música.

Escola i Conservatori de Música de TortosaC. de la Rosa , 6 (Palau Oriol), 43500 TortosaTel.: 977 444 124 / 977 445 544Fax: 977 440018conservatori.tortosa@diputaciodetarragona.cat

L’Escola i Conservatori de Música de la Diputació de Tarragona a Reus ofereix una formació íntegra al seu alumnat que desenvolupa l’esperit creatiu i potencia les qua-litats humanes. Per aquesta raó, les formacions instrumentals del centre són pilars fonamentals per formar els joves músics tant a nivell pedagògic com humà. Potencien els intercanvis amb altres escoles i conservatoris perquè entenen que la relació de l’alumnat amb músics d’altres comunitats o països enriqueix els alumnes tant a nivell personal com musical. Ensenyar a aprendre sense dependències, fomentar l’esperit crític des del diàleg i bus-car la responsabilitat de la creació o la interpretació, com a decisió argumentada dels alumnes, és la filosofia del centre. En definitiva, una educació musical que tingui en compte els diferents components de la nostra societat, que ajudi a elaborar processos educatius multidimensionals i cultivi els valors de participació entre l’alumnat.

Escola i Conservatori de Música de Reus- Llovera 15, 43201 Reus Tel.: 977345950 - conreus@diputaciodetarragona.cat- www.cmr.cat

25turismewww.deria.cat

Estàs preparant algun viatge per aquest estiu? Necessites assessorament? Per sort, La Mostra de Turisme Juvenil de Barcelona arriba del 5 de juny al 31 de juliol per oferir-te informació, assessora-ment i propostes per a què preparis el teu viatge.La mostra es realitza al Centre d’Infor-mació i Assessorament per a Joves – CIAJ, El Punt – PIJ Sants-Montjuïc, PIJ Sarrià-Sant Gervasi, PIJ Gràcia, PIJ Sant Martí i Biblioteca Jaume Fuster.Totes les activitats són gratuïtes!

Als equipaments:Activitats: tot un seguit de conferències, xerrades, exposicions, tallers... que, a càrrec de professio-nals del turisme, viatgers experts, escriptors, fotò-grafs..., t’orientaran i t’ajudaran en la planificació del teu viatge.Fons bibliogràfic especialitzat: literatura de viat-ges, llibres sobre expedicions, atles i cartografia, llibres de fotografia i guies de viatges.Ordinadors des dels quals podràs navegar per In-ternet i fer les cerques oportunes per planificar el teu viatge.Espai de consulta: un lloc on poder llegir amb tranquil·litat tota la informació que se t’ofereix.Assessorament personalitzat a càrrec d’un/a expert/a en turisme, que atendrà les teves deman-des per a què planifiquis les teves vacances (no-més al CIAJ).Viatgeteca: informació de tots els països i regions del món, guies de viatge, mapes, camps de treball, turisme solidari... (només al CIAJ).

A www.bcn.cat/mostraturisme:Tota la informació de les activitats que es realit-zen dins la Mostra de Turisme Juvenil 2008.Fòrum virtual sobre viatges des del qual podràs demanar tota la informació que et calgui i intercan-viar experiències amb altres viatgers-internautes.

www.bcn.cat/mostraturisme www.bcn.cat/joventut

EDUC

ACIÓT’ajudem a assolir l’èxit

L’EUNCET és un centre universitari adscrit a la UPC, pioner i innovador, que basa el seu model educatiu en les competències, avançant-se, així, al nou Espai Europeu d’Ensenyament Superior.Si la teva finalitat és aconseguir un lloc de treball adequat al teu perfil competencial, adquirint no només coneixements teòrics, sinó també habilitats, actituds, valors i eines per afrontar amb èxit la in-serció al món laboral, la teva escola és l’EUNCET.

Crta. de Talamanca km.3, 08225 Terrassa (Barcelona).Tel. 93 730 19 00 info@euncet.eswww.euncet.es

GUIA JOVEMODA EDUCACIÓ SERVEIS NIT

26

Disseny, una professió de futur L’Istituto Europeo di Design de Barcelona, forma part d’una xarxa internacional d’es-coles de Disseny amb seus a Milà, Torí, Roma, Venècia, Madrid i Sao Paolo, que imparteixen formació en les àreas de Dis-seny Industrial, d’Interiors, d’Áutomoció, Arts Visuals (Disseny Gràfic i de Video) , Moda i Comunicació. És l’escola del pro-jecte, on la teoria s’aprèn amb la pràctica i la creativitat es mesura amb la realitat.IED Barcelona. C/ Torrent de l’Olla, 208. Barcelona 08012 Tel.: 93 2385889 www.ied.esinfo@bcn.ied.es

EDUC

ACIÓ

publicitat@edicat.net

El futur a l’empresa La Diplomatura en Ciències Empresarials d’EAE potencia especialment l’aprenen-tatge pràctic amb un mètode comunicatiu on la participació dels alumnes és essen-cial. Aquesta formació t’ajudarà a desen-volupar la capacitat de treball, d’anàlisi i l’ètica professional i t’aportarà els conei-xements teòrics necessaris per accedir al món de l’empresa i introduir-te a cadas-cuna de les seves àrees específiques. C/ Aragó, 55 - BarcelonaTel.: 902 47 46 67www.eae.es admisiones@eae.es

EDUC

ACIÓ

Turisme, una opció amb futur Si t’agrada relacionar-te amb la gent, aprendre idiomes, viatjar i conèixer cultures diferents, no ho dubtis, estudia turisme, vine a CETA. A la Diploma-tura en Turisme et podràs especialitzar en gestió hotelera, informadors i guies, i agències de viatge, podràs estudiar fins a set idiomes i gaudir, des del primer curs, d’una borsa de treball amb més de 650 empreses d’arreu del món.

C/ Aragó, 55 - Barcelona Tel.: 93 227 80 90www.ceta.edu.es ceta@ceta.edu.es

EDUC

ACIÓ

EDUC

ACIÓ

EDUC

ACIÓ

T’obrim les portes al món · Hostessa Relacions Públiques· TCP Tripulant de Cabina de Passatgers,· Hostessa i Auxiliar de vol· Relacions Públiques i Màrqueting· Secretariat Internacional d’alta direcció· Agent de viatges

Pg. De Gràcia, 66 (Barcelona) Tel.: 93 215 88 66www.formatic-barna.comformatic@formatic-barna.com

EDUC

ACIÓ

T’agrada el Turisme?Adscrits a la pr imera universitat en re-cerca tur íst ica del país, amb nosaltres podràs cursar des de cicles formatius d’allot jament, agències de viatges i in-formació tur íst ica, f ins la diplomatura en Tur isme.Una borsa de treball amb més de mil ofer tes de feina i de pràctiques. Ins-cr ipció ja ober ta! Descobreix perquè som líders en tur isme a Barcelona.

C/Rocafort, 104 Tel.: 93 426 98 22. www.mediterrani.com

EDUC

ACIÓ

apren a consumirwww.deria.cat 27

Gran Via Carles III, 105, lletra I, 08028 Barcelona, Tel. 93 556 67 10, Fax 93 556 67 11

Tot seguit, et proposem diferents ac-tivitats que pots realitzar aquest estiu. Saps quins drets i quins deures tens a l’hora d’utilitzar cada un d’aquests serveis? Esbrina quina de les opcions següents és errònia:

1. En un cinema: A) La nostra responsabilitat és comprar l’entra-

da i guardar-la fins a la sortida del recinte. B) En cas de problemes tècnics, com ara que

la projecció no es vegi bé o el so sigui de-ficient, entre d’altres, l’empresa està obli-gada a retornar-nos els diners.

C) Estar en silenci per respectar els altres es-pectadors: apagar els aparells mòbils i/o electrònics...

2. En un parc d’atraccions: A) En cas de pluja, l’empresa es fa responsa-

ble i ha de tornar els diners de l’estada. B) Les atraccions han de disposar d’un car-

tell, visible i llegible, on s’informi l’usuari de les característiques i instruccions per a la seva utilització (alçada, aforament...).

C) Hem de llegir i seguir les normes de segu-retat (edat, alçada...). En cas d’accident, si no hem fet cas d’aquestes normes, l’em-presa no té perquè fer-se responsable.

El 90% dels catalans no coneixen cap dels seus drets com a persones consumidores.

Font: Estudi sobre la percepció i valoració dels drets com a persones consumidores (Agència Catalana del Consum, novembre 2006)

Hem de saber que com a consumi-dors, entre d’altres, tenim dret a:A) Adquirir productes que no siguin

defectuosos.B) Ser ben atès.C) Protecció de la salut i seguretat en-

front productes i serveis perillosos.D) Rebre publicitat no enganyosa.E) Rebre informació sobre el produc-

te o el servei de forma clara (preu, condicions de venda, condicions d’ús, etc.).

Però també tenim un seguit de res-ponsabilitats:A) Fer un bon ús del producte.B) Comportar-nos correctament.C) Utilitzar els productes i serveis cor-

rectament.D) Fer una lectura crítica de la publicitat.E) Interpretar correctament la infor-

mació rebuda.

Quan nosaltres creiem que hem com-plert amb les nostres responsabilitats però han incomplert un dels nostres drets, ens podem qüestionar: Què puc fer per a reclamar? Realment puc reclamar en aquesta situació? Aques-tes i d’altres són preguntes que ens poden sorgir davant un conflicte de consum. Per solucionar aquest con-flicte, a Catalunya, l’eina legal és el full oficial de reclamació/denúncia. Tots els establiments que ofereixen un servei o venen un bé han de tenir a disposició dels clients fulls oficials de reclamació.

Què faig si no em volen donar un full oficial de reclamació/denúncia?Si no et volen donar el full de re-clamació, pots trucar al 012, telèfon d’atenció ciutadana de la Generali-tat de Catalunya, per informar-te de què fer o pots adreçar-te a l’oficina d’atenció al consumidor del teu mu-nicipi o comarca, i allà t’informaran del procediment a seguir.

Per a més informació, podeu con-sultar la web: www.consum.cat

3. En un parc aquàtic: A) Les atraccions han de tenir un aforament limitat. B) No cal que hi hagi un local destinat a usos

mèdics. C) La nostra responsabilitat és tenir un compor-

tament cívic seguint les normes del recinte i fer cas de les indicacions dels monitors, so-corristes o personal de seguretat del parc.

4. En una activitat d’esports d’aventura, les entitats que les organitzen han de:

A) Tenir contractada una pòlissa d’asseguran-ça per als participants.

B) Ens hem, i ens han, d’informar de com és l’activitat i de quins riscos comporta realit-zar-la (tipus d’indumentària, itineraris, me-sures de seguretat, dificultat...).

C) L’empresa o entitat no pot negar a ningú la realització de l’activitat.

5. Un dinar en un lloc on fan una oferta de 2x1:

A) La informació que ens donen ha de ser clara i correcta. Nosaltres hem de llegir i saber in-terpretar la informació rebuda, sense oblidar-nos de la lletra petita, ja que hi haurà explicat per a quins dies ens serveix aquesta oferta i quina és la seva data de caducitat.

B) Els preus de la carta no han de porta l’Iva inclòs.

C) Abans de pagar, hem de comprovar que el compte estigui correcte. Per tant, els bars i res-taurants tenen l’obligació d’entregar el tiquet.

Aquesta activitat està basada en una part del taller “Què fem aquesta tarda?” que es realitza a l’Escola del Consum de Catalunya de l’Agència Catalana del Consum. L’activitat vol reflexionar sobre els diferents drets i deures que es tenen a l’hora de realitzar una activitat en el nostre temps de lleure.

1. Incorrecta B : En cas de problemes tècnics en

la projecció de la pel·lícula, l’empresa hauria

d’oferir-nos una solució que pot ser o bé tornar

els diners de l’entrada o donar una entrada per a

un altre dia.

2. Incorrecta A: En cas de pluja l’empresa no es fa

responsable i no té obligació de retornar els diners,

ni donar una entrada per a un altre dia.

3. Incorrecta B: Al recinte hi ha d’haver un local,

degudament senyalitzat, exclusivament per a ús

mèdic per poder dur a terme qualsevol atenció

sanitària d’urgència bàsica.

4. Incorrecta C: Els organitzadors poden posar

limitacions per edats, en cas de ser menors d’edat

han de dur una autorització signada pels pares o tutor

legal. Poden limitar l’activitat per l’estat físic, salut o

coneixement previ de l’activitat contractada.

5. Incorrecta B: Els bars i restaurants tenen l’obliga-

ció d’incloure l’Iva en el preu que han marcat a la

carta. Per tant, ens han de cobrar allò que marca

la carta.

RESPOSTES INCORRECTES:

28 sexologia www.deria.cat

La Judith va conèixer en Samuel a la festa d’aniversari del seu cosí Marc. Van anar amb un grup d’amics a fer unes copes i, des del primer moment que la Judith el va veure, va pensar que en Samuel era un noi realment atractiu. Aquell mateix dia van estar parlant gai-rebé tota la nit, en Samuel va acompa-nyar la Judith a casa i van quedar per a veure’s l’endemà. D’això ja fa un mes i, tant la Judith com en Samuel, estan més que convençuts que estan enamo-rant-se a poc a poc l’un de l’altre....

L’enamorament és un estat emocional difícil de definir pel seu caràcter subjec-tiu. L’amor s’entén des del punt de vista psicològic com un conjunt de comporta-ments i actituds que la persona expressa a través de la intel·ligència emocional. L’amor implica una relació passional en-tre dues persones que estableixen una sèrie de relacions interpersonals afecti-ves i sexuals.

Generalment, abans de conèixer la per-sona de qui ens enamorarem, les perso-nes ja han fet a la seva ment una imatge amb els trets generals que agraden més i que, per tant, en el moment que es tro-ben, es fan més fàcils d’estimar.

L’enamorament sorgeix a cada persona de manera diferent, ja que les causes que provoquen aquest sentiment solen ser específiques de cada subjecte. Aquestes causes no són concretes ni objectives, ja que l’amor no és racional ni objectiu sinó, passional, temperamental i irracio-nal. Això fa que les qualitats que poden enamorar un noi o una noia siguin positi-ves en uns casos mentre que poden ser negatives o indiferents en uns altres.

L’enamorament és un sentiment molt bonic però, a vegades, és fàcil confon-dre sentiments i creure que les papallo-nes que se senten a l’estómac són amor quan en realitat són només un fals ena-morament. Aquest fals enamorament acostuma a donar-se en persones que només creuen que estan enamorades quan perceben algun problema o im-pediment en aconseguir l’altra persona. Això no és amor sinó el desig de superar una prova. En aquests casos, l’amor de-sapareix quan desapareix l’impediment.

Un altre cas de fals enamorament és aquell en què la persona se sent atreta únicament i exclusivament per allò que l’altra persona posseeix o representa. En aquest cas, es tindrien en compte quali-tats tals com el poder, l’estatus social, el nivell econòmic, etc., i no existeix l’amor sinó l’interès. Aquesta conducta indica un desig d’aconseguir objectius propis a través de l’altra persona.

Més casos de fals enamorament són aquells en els quals es manté un relació amb una altra persona només per la ne-cessitat de crear un vincle de dependèn-cia. Aquest és el cas de persones que no saben o no volen estar soles, o que tenen por a patir el dol d’un desengany amorós. Per temor a la soledat o per vo-ler negar la seva realitat i els seus verita-bles sentiments, passen fàcilment d’una

relació a una altra amb l’objectiu de tro-bar en l’altre el suport que necessiten.

Però quan l’enamorament és real pot ser fantàstic. L’amor és un sentiment que om-ple la persona d’alegria, és un estat físic i mental. Estar enamorat fa experimentar tota una sèrie de sensacions i símptomes que normalment la persona percep lleu-ment, com ara un augment de la pressió

Al Secundèria escoltem les teves de-mandes i busquem resposta als teus dubtes d’amor, sexualitat, relacions... no ho dubtis i escriu-nos! lauracerdan@edicat.net

29

arterial, de la capacitat muscular, es generen a la sang més glòbuls vermells i el sistema nerviós envia missatges a les di-ferents glàndules del cos per tal que produeixin adrenalina. A més, es produeix una disminució de l’atenció. Segons els conegut psiquiatra Enrique Rojas Marcos, a la primera fase de l’enamorament, es produeix un dèficit en la capacitat d’aten-dre. La persona enamorada se sent absorbida i els seus pen-saments estan contínuament amb la persona estimada.

El fet que aquest enamorament pugui ser positiu i favora-ble depèn en gran mesura de la intel·ligència emocional de cada persona. Un dels estudiosos que més ha tractat aquest tema és Daniel Goleman, que defineix aquest concepte com la capacitat de reconèixer els sentiments propis i els de l’al-tre, de motivar i de fer un bon ús de les emocions i de les relacions personals.

Laura Cerdán (Psicòloga)

LLIBRES RECOMENATS PER:

MORT DE TINTACornelia FunkeEd. La Magrana22 euros605 pàg. – Tapa dura

Al Món de tinta, les coses van de mal en pitjor. Fenoglio, l’escriptor que va crear-lo està deprimit, veient com Orfeu, el malvat i exageradament ambiciós lector, li està destrossant la història. Umbra cada dia és més gris i hi regna la tristor i la pobresa. Què pot fer Fenoglio? I Mo, dita Llengua Màgica, podrà aconseguir res? I Meggie, ara sí que voldria tornar al món real, sortir del Món de tinta. No us perdeu aquest final màgic de la trilogia del Món de tinta.

CINEMA

Kung Fu Panda www.kungfupandainternational.com/intl/esDirector: Mark Osborne i John Stevenson

DreamWorks ens acosta la història de l’ós Po, el més gandul de les criatures de la Vall de la Pau. Una profecia diu que un poderós heroi s’aixecarà per salvar els habitants de la Vall amenaçats per temibles enemics.

Patatabravawww.patatabrava.com

Portal per a estudiants amb apunts, frases d’alumnes, professors, llocs d’interès i una excel·lent guia Michelin amb les millors bra-ves de l’estat.

MISCEL·LÀNIA

Blocs de lletreswww.blocsdelletres.com

Sindica escrits de diferents blocs relacionats amb el món de la literatura, preferentment la catalana, gràcies a un sistema automàtic de lectura RSS que periòdicament actualitza les fonts textuals (feeds) existents en cada bloc.

RECOMANEM

LA HECHICERAMichelle PaverEd. Salamandra13.80 euros251 pàg.- Tapa dura

Si esteu enganxats a les Crónicas de la Prehistoria, esteu de sort. Ja ha aparegut la quarta entrega!! Pareu atenció: el tatuatge dels Devoradors d’Ànimes fa que Torak sigui declarat proscrit i qui el trobi, el podrà matar. Renn, la seva amiga, creu que és innocent i vol ajudar-lo. Ja ho sabeu, transporteu-vos a una època llunyana, de la qual no us podreu desenganxar.

Les cròniques de Narnia: El Príncep Caspian http://disney.go.com/disneypicturesDirector: Andrew Adamson

Els reis de Narnia, els germans Pevensie, tornen al seu reialme un any després per comprovar com els Telmarins han conquerit Narnia, dominada ara pel malvat Miraz.

AGENDAESTIU2008

Dies: fins al 28/09/2008“Las Meninas” reinterpretades, al Museu PicassoExposicions.- Aquesta exposició vol posar en relleu una part fonamental de la col·lecció del museu, tot explorant els lligams de Picasso amb la tradició pictòrica espanyola, especialment amb Velázquez, i proposant noves lectures sobre la sèrie Las Meninas a través de les nombroses interpretacions i aportacions que diversos artistes contemporanis n’han realitzat posteriorment. Lloc: Museu PicassoC. Montcada, 15Ciutat Vella + info: 932563000

Dies: fins al 08/06/2008Dia de partit, al Teatre Lliure Teatre.- Un partit del Barça serveix d’excusa per analitzar el futbol, la política i els entramats tèrbols que envolten les lleis de la confrontació entre dos bàndols per un bé que no es pot repartir perquè la victòria de l’un és la derrota de l’altre.Lloc: Fundació Teatre Lliure - Teatre Fabià PuigserverPg. Santa Madrona, 40Sants-Montjuïc+ info: http://www.teatrelliure.cat

Dia: 02/07/2008Concert Stereophonics Concerts .-Lloc Espai MovistarC. Pascual i Vila, 2Les Corts+ info: http://www.espacio.movistar.es

Dies: fins al 11/07/2008Stripart 2008 XIII Mostra d’Art Jove Exposicions.- Mostra de: fotografia, il·lustració, estampa digital, mail-art, disseny gràfic, pintura, instal·lacions, escultura, moda, joieria, vídeocreació, curtmetratges, disseny web, art, música, dansa, performances, teatre... Activitats del 4 de juliol (inauguració): per determinar. Activitats de l’11 de juliol (cloenda): per determinar.Lloc: Centre Cívic GuinardóRda. Guinardó, 101Horta-Guinardó+ info: http://www.stripart.org

30 cultura www.deria.cat

Dies: 19/07/2008 i 20/07/2008Concert Bruce Springsteen & The E Street BandConcert.- Lloc Futbol Club Barcelona - Camp NouC. Aristides Maillol, 12Les Corts+ info: 934963600

Dia: fins al 20/07/2008Dones. Els camins de la llibertatExposició .- Aquesta exposició, que ocupa tota la primera planta del museu, està dedicada a les dones i a la conquesta dels seus drets a través dels temps. El recorregut permet copsar la realitat de les dones des del món grecoromà fins als nostres dies. També permet veure com, al llarg del temps, han lluitat per superar la marginació i conquerir la igualtat i la llibertat, tot obligant a introduir canvis en la societat.Lloc: Museu d’Història de CatalunyaPl. Pau Vila, 3Ciutat Vella+info: 932254700

Dia: 06/09/2008 i 07/09/2008Campionats de Catalunya d’AutomobilismeMotor .Lloc: Circuit de CatalunyaCtra. Parets, 0+info: http://www.circuitcat.com

Oriol Junqueras

La germanor d’Europa

El 7 de maig del 1824, el Teatre de la Cort Imperial de Viena es vestia de gala per acollir l’estrena mundial de la Novena simfonia en re menor de Ludwig van Beet-hoven.

L’alta societat assistia a la que és preveia l’última aparició pública del gran músic. I, aquella nit, tot dirigint l’orquestra, Beethoven va mostrar al públic la seva obra més grandiosa. A causa de la seva sordesa absoluta, no va poder sentir res d’allò com-post, ni tampoc el xàfec d’aplaudiments del teatre just en acabar el concert. Encara que, en girar-se amb els ulls plens de llàgrimes, va poder veure els espectadors dempeus retent-li homenatge.

En aquell moment, Viena era una de les grans capitals del món occidental tant en l’aspecte musical com en el polític. Per a un artista, poder estrenar en aquesta ciutat europea era una garantia de difusió i de prestigi. I el cert és que s’hi van acabar establint músics com Haydn, Mozart i el mateix Beethoven.

Nascut i batejat a Bonn el 17 de desembre del 1770, la seva obra comprèn sona-tes, simfonies, trios, quartets, concerts per a piano... Amb la inclusió de solistes i cors, la Novena simfonia va representar una innovació substancial de l’estructura clàssica i un trànsit decisiu cap a l’estil romàntic, caracteritzat per elements com la varietat estètica, la universalitat o la passió per la llibertat.

Adaptada a partir d’un poema escrit per Friedrich von Schiller (1785) sobre una visió idealista de l’agermanament del gènere humà, la Novena simfonia és l’expres-sió musical d’un somni compartit per Beethoven. I, més tard, serà coneguda com a “Simfonia Coral”, pel seu quart i darrer moviment, la famosa "Ode an die Freude" (Oda a l’alegria o Himne a l’alegria). De fet, aquesta va ser l’última composició del geni alemany i l’estrena va suposar la seva última aparició en públic, ja que poc després emmalaltirà greument fins a morir als 57 anys, el 1827.El 1972, l’Himne a l’alegria va ser escollit pel Consell d’Europa com a himne oficial de la Unió Europea, decisió que va ser ratificada pels caps d’Estat i de Govern, el 1985.

Helena Moliné

31

HISTÒRIESDECATALUNYA

Dia: 03/10/2008Concert Amaral Concerts .-Lloc: Palau Sant JordiPg. Olímpic, 5Sants-Montjuïc+ info: 934262089

Dia: 22/10/2008Concert Queen + Paul Rodgers, dins el Cosmos Tour 2008 Concerts .- El grup de rock britànic Queen tocarà cançons noves com “Say it’s no true” i d’altres de la seva discografia.Lloc: Palau Sant JordiPg. Olímpic, 5Sants-Montjuïc+info: http://www.queenonline.com