Seqüència Batxillerat Definitiva Urtzi Sònia

INS MIL I FONTANALS

SEQNCIA DIDCTICA 2n de BATXILLERAT: EVOLUCI

Curs 2014-2015

Autors: Urtzi Muoz i Snia Suer

15/02/2015

Tutor: Marcel Costa Mentora: Maria Selles

Biologia: 2n de Batxillerat INS Mil i Fontanals Curs 2014-2015

1

NDEX

1. Presentaci

2. Continguts

3. Objectius daprenentatge

4. Desenvolupament de competncies

4.1. Competncies bsiques

4.2. Competncies especfiques de la matria

5. Context

5.1. Context daprenentatge

5.2. Contextos daplicaci

6. Seqncia dactivitats

6.1. Sessi 1: Traient les idees prvies. Darwinisme i Lamarckisme. Evidncies de

levoluci.

6.1.1. Descripci i desenvolupament

6.1.2. Gesti daula

6.1.3. Materials i recursos alumnat

6.2. Sessi 2: Fonts de variabilitat gentica


6.2.2. Gesti daula


6.3. Sessi 3: Mecanismes devoluci


6.3.2. Gesti daula


6.4. Sessi 4: Construcci de la teoria neodarwinista. Activitat Metacognici.



2

6.4.2. Gesti de laula

6.4.3. Materials i recursos de lalumnat

6.5. Sessi 5: Aplicaci de conceptes. Exercicis selectivitat


6.5.2. Gesti de laula

6.5.3. Materials i recursos de lalumnat

7. Criteris generals datenci a la diversitat

8. Avaluaci

9. Connexi amb altres matries


3

1. Presentaci

La seqncia didctica que hem dissenyat pels alumnes de 2n de batxillerat est dedicada a

treballar part dels conceptes devoluci i de les competncies que apareixen al currculum .

Lobjectiu global de la seqncia didctica s aconseguir que els alumnes spiguen aplicar els

coneixements sobre evoluci per a resoldre i donar explicaci a fenmens naturals. Aquest

objectiu es perseguir a travs dactivitats que permetin introduir conceptes devoluci i alhora

treballar algunes de les competncies bsiques i cientfiques. Tamb es busca que els alumnes

desenvolupin una actitud cientfica, s a dir, crtica i indagativa ; i que tinguin la capacitat de

debatre i argumentar les idees prpies o alienes amb respecte i tolerncia.

Les activitats que sutilitzen per a perseguir aquests objectius estan contextualitzades. Al llarg

daquesta seqncia sutilitzen diversos contextos tant daprenentatge com daplicaci. El

context principal daprenentatge s la diversitat en els gossos. Els altres que sutilitzen sn les

sargantanes de les Illes Balear i el cas de les ratites. Finalment els contextos daplicaci i

avaluaci shan extret dexercicis de la selectivitat i tracten de la resistncia als antibitics i la

major capacitat de transportar oxigen dels tibetans i atletes dlit.

Les dificultats ms rellevants que probablement trobarem a laula seran lajust al temps en

algunes activitats i la regularitzaci del debat. La primera de les dificultats la podrem superar

mitjanant la programaci del temps, ja que tota la seqncia presenta el timing. El fet que el

debat sigui avaluable afavorir la preparaci i la regulaci daquest, tamb ho far la rbrica

davaluaci i la pauta per a preparar-se el debat que es donar als alumnes a la sessi anterior.

Com que dins de la seqncia didctica es desenvolupar un cicling de recerca acci que busca

fomentar lesperit crtic de lalumne a laula, es treballa de manera que els alumnes hagin de fer

recerca dinformaci de manera crtica, aportar coneixements argumentant-los i posar en dubte

el que diuen els companys i el professor. Daltra banda es pretn treballar des duna concepci

constructivista del procs ensenyament-aprenentatge tot dissenyant situacions problemes que

suposin oportunitats daprenentatge i de modificar el coneixement ja existent.

La seqncia didctica savaluar de manera sumativa i formativa en tres tasques davaluaci on

savaluen coneixement i competncies. En el primer daquests exercicis lalumne realitza una

reflexi sobre laprenentatge realitzat. En la segona un debat facilitat per un document guia de

preparaci. I en la ltima els alumnes hauran de fer una petita exposici sobre la resoluci dun

exercici contextualitzat de selectivitat. Aquesta exposici ser el producte final de la seqncia i

savaluar en format de coavaluaci amb lajuda de rbriques.


4


5

2. Continguts

- Plantejament i discussi de levoluci com un fet i les seves evidncies.

- Revisi dels antecedents histrics: lamarckisme i darwinisme

- Fonts de variabilitat gentica: mutaci i recombinaci gentica

- Identificaci i anlisi dels mecanismes d'evoluci: selecci natural, flux gnic i deriva

gnica i aplicaci daquests mecanismes a la interpretaci dels diversos mecanismes

despeciaci.


6

3. Objectius daprenentatge

Objectiu final

Aplicar coneixements evolutius per a donar explicaci a fenmens naturals.

Objectius especfics

Objectius actitudinals:

1. Debatre i argumentar les idees prpies tot respectant la diversitat dopinions.

2. Utilitzar amb propietat la terminologia biolgica durant la comunicaci en diferents

contextos.

3. Construir un esperit cientfic amb actitud indagativa i crtica.

Objectius conceptuals:

4. Explicar les caracterstiques i diferncies del lamarckisme i el darwinisme.

5. Identificar i reconixer les evidncies evolutives. Relacionar lestructura i el

funcionament dels ssers vius com a resultat de levoluci.

6. Justificar la variabilitat gentica a travs de la mutaci i la recombinaci gentica.

7. Descriure els mecanismes evolutius i despeciaci a travs dels conceptes de selecci

natural, flux gentic i deriva gnica.

8. Explicitar la teoria sinttica moderna de levoluci, neodarwinisme.

9. Aplicar en contextos diversos els conceptes evolutius per a donar explicaci a diferents

situacions.

10. Comprendre lexplicaci que proposa la teoria sinttica de levoluci a la diversitat

dels ssers vius.

Objectius procedimentals:

11. Aplicar estratgies dinvestigaci cientfica: formulaci dhiptesis, cerca dinformaci i

elaboraci destratgies de resoluci.

12. Utilitzar les TIC per a buscar informaci contrastada i el mxim de rigorosa .


7

4. Desenvolupament de competncies

4.1 Competncies bsiques

Competncia comunicativa: Hauran de expressar les seves idees tant oralment com per

escrit, en mltiples suports en varietat de contextos i finalitats (debat, resoluci i

exposici de casos, completar fitxes).

Competncia en gesti i tractament de la informaci i digital: Desenvolupament de

lhabilitat per a trobar informaci, contrastar-la, seleccionar i utilitzar-la per a resoldre

diverses situacions mitjanant diversos suports (evidncies devoluci, drive).

Competncia en recerca: Capacitat de elaborar hiptesis i a partir dels coneixements

adquirits durant les sessions anteriors i recursos dinformaci, intentar donar respostes

a preguntes o per resoldre problemes rellevants (evidencies devoluci, resoluci de

casos i debat sobre teories de levoluci).

Competncia personal i interpersonal: Treballar cooperativament per aprendre i

adonar-se de les seves capacitats i destreses i les dels altres per permetre

lautoconeixement i el coneixement dels altres (treball individual omplint fitxes i durant

els debats, treball en parelles en evidencies devoluci, treball en grup per resoldre

casos).

Competncia en el coneixement i interacci amb el mn: Adonar-se de la significativitat

dels conceptes terics i les tasques acadmiques per entendre el mn en el que viuen.

Assolir la capacitat de actuar de manera tica tant a la societat de la que seran part com

amb la natura (transversalment al llarg de tota la seqncia, especialment quan es tracta

la selecci artificial i natural).

4.2 Competncies especfiques de la matria

La competncia en la comprensi de la naturalesa de la cincia: Co-construcci del

coneixement cientfic. Han de comprendre que la cincia es distingeix daltres formes de

coneixement per lelaboraci de models, per ls de mtodes emprics, darguments

lgics i de lescepticisme com a actitud, per contrastar les hiptesis i validar les teories i

models proposats. Hauran darribar a les millors explicacions possibles sobre el mn

amb el que interactuen. El coneixement cientfic s susceptible de ser revisat i canviat si

es troben noves evidncies que no encaixen en les teories vigents. Adonar-se de la

importncia dels consensos cientfics i de comunicar els coneixements adquirits o


8

descoberts mitjanant la recerca (indagaci devidencies cientfiques, debat, estudi del

neodarwinisme).


9

5. Context

5.1 Context daprenentatge

Es parteix duna fitxa amb una conversa al whatsapp sobre lorigen del color i del pelatge

del gos duna de les participants. Aix, es vol generar una petita discussi mitjanant el

qual es treballaran les idees prvies i es podran introduir els continguts i treballar les

competncia que volem desenvolupar. Tot i que la introducci es centre en els gossos, al

llarg de la seqncia didctica es treballa el context de les sargantanes de les Illes

Balears, per tant, el contextos busquen que sentengui levoluci i la variabilitat com un

fenomen global.

5.2 Context daplicaci

Sessi 1: Sutilitza una polmica al whatsapp en el que es parla sobre la llargada i el color

del cabell dun gos segons on viu, per explorar les idees prvies sobre evoluci i

variabilitat que tenen els alumnes. Es fa servir aquest context perqu trobem que toca la

vida quotidiana dels alumnes mitjanant una aplicaci de mbil que utilitzen diriament

i els gossos son animals molt habituals al seu voltant.

Sessi 2: Sutilitza la imatge duna famlia de gossos en el que cada individu s diferent i

es condueix a una reflexi sobre lorigen de la variabilitat fenotpica en els ssers vius.

Per intentar tendir a una sntesi de tots els conceptes donants fins aquest moment

sintrodueix el context del llop com antecessor de totes les races de gos.

Sessi 3: Es planteja com va afectar la historia geolgica del Mediterrani a les

sargantanes de les Illes Balears. Com que estem a un pas mediterrani, trobem que pot

ser molt proper als alumnes i una eina de conixer el territori on viuen.

Sessi 4: Es fan servir dos contextos diferents per una mateixa finalitat. Utilitzant

imatges, un representen les diferents races de gossos i laltre les diferents espcies de

rates per plantejar un mateix problema (Qu vol dir evolucionar des dun punt de vista

biolgic?) i que mitjanant un circuit dialgic complex sarribi a concloure entre tots la

teoria sinttica moderna sobre evoluci.

Sessi 5: Els contextos dels diferents casos sn extrets dels exmens de selectivitat, han

estat seleccionats aquells que pensem que poden ser significatius pels alumnes i els

considerem tils pel desenvolupament de competncies (interpretaci de dades).


10

6. Seqncia dactivitats

6.1 Sessi 1: Traient les idees prvies. Darwinisme i Lamarckisme. Evidncies de

levoluci.

6.1.1 Descripci i desenvolupament

Es comena la seqncia didctica presentant el que sespera dels alumnes i els criteris

davaluaci, donant-los-hi una taula dels continguts i competncies que volem que assoleixin i

una rbrica davaluaci que farem servir.

Tot seguit es reparteix el material on hi ha el context daprenentatge acompanyat duna srie de

preguntes que pretenen extreure les idees prvies. La conversa de whatsapp busca aproximar el

tema de levoluci als alumnes i iniciar una discussi sobre lorigen de les diferncies entre els

fenotips dels gossos.

A continuaci es comenten les preguntes en veu alta i sinicia una discussi entre els alumnes

sobre el que pensen per a donar explicaci a les diferncies entre un gos i un altre. El docent

tindr un rol noms de guia, moderador i estimulador de la discussi. s a dir, el professor

enriqueix la discussi fent deco, repetint amb paraules similars el que han diuen els alumnes ,i

si s necessari de manera resumida i ms clara. Les idees prpies duna visi Lamarckista del

fenomen sanotaran a una banda de la pissarra mentre que les idees ms darwinistes

sapuntaran a una altra columna. Una vegada comentades les opinions el professor recull el full

de preguntes que acompanya el context tot indicant que lutilitzarem ms endavant, dient als

alumnes que no s avaluable.

Desprs a travs del dileg socrtic els alumnes completaran les caracterstiques de la teoria

Darwinistes de levoluci i el professors clarificar i concretar de manera expositiva el que

pensava Lamarck, ja que durant la discussi hauran sortit idees prvies lamarckistes per part

dels alumnes.

A la segona part de la sessi es planteja als alumnes la pregunta Quines proves podem trobar

per demostrar que els ssers vius evolucionen? mitjanant la qual sespera que sorgeixin

algunes evidncies dels coneixements dels propis alumnes com per exemple: paleantolgiques

(fssils) i bioqumiques (el codi gentic, DNA). A continuaci es demana que busquin a internet

ms evidencies i que les afegeixin totes al drive, on les han de referenciar i justificar-ne la

fiabilitat de les fonts bibliogrfiques (imatge i una petita explicaci) i indicant quines aportacions


11

fa cada grup. Daquesta manera, es vol que entre tots creem un document (construcci social

del coneixement) que reculli les evidncies sobre evoluci mitjanant ls de noves tecnologies i

desenvolupin una capacitat de recerca crtica.

6.1.2 Gesti daula

La distribuci de les activitats en els 50 minuts de durada de la sessi es distribueixen de la

segent manera:

Lectura del context i contestar les preguntes que lacompanyen: treball individual.

Discussi i el dileg socrtic: interacci alumne-professor i alumne-alumne.

Cerca dinformaci i aportaci al document sobre evidncies devoluci: treball en

petits grups (2-3 alumnes).

6.1.3 Materials i recursos per lalumnat

Taula de continguts i competncies (Taula 1).

Fitxa de lactivitat (Fitxa 1).

Rbrica davaluaci (Veieu criteris davaluaci).

Ordinador porttil o qualsevol aparell amb connexi a Internet.


12

Taula 1

Al final de la seqncia didctica

hem de conixer...

- Teories de levoluci: Lamarckisme i darwinisme

- Evidncies de levoluci

- Fonts de variabilitat gentica

- Mecanismes devoluci

-Concepte devoluci des duna perspectiva

neodarwinista

- Processos despeciaci

hem de ser capaos de... - Relacionar els conceptes devoluci

- Aplicar coneixements evolutius per a donar

explicaci a fenmens naturals

- Comunicar oralment i per escrit la resoluci de

problemes evolutius

- Posar en dubte per respectar les idees alienes i

argumentar per a defensar las prpies


13

Fitxa 1

Aquest s la conversa que hem trobat en un grup de whatsapp dunes noies de 1r de batxillerat

del nostre institut.

1. Hi ha una polmica en aquest fil de conversa? Sobre qu?

2. Qui creieu que te ra en aix del creixement del pl? Per qu?

3. Qu aportareu? Per qu creieu que aquest gos t aquestes caracterstiques (blanc i

pelut), mentre que el gos egipci te els contraris (pel curt i marr)?


14

6.2 SESSI 2: Origen de la diversitat


La sessi comena amb una exposici sobre les evidncies de levoluci presentada pel

professor. El material de suport ser un powerpoint amb les aportacions al drive que hagin fet

els alumnes amb les modificacions i extensions que el professor cregui pertinents per aconseguir

treballar tots els conceptes degudament.

A continuaci sentrega als alumnes una fitxa que segueix amb el context dels gossos, en aquest

cas sobserva una famlia on tots els seus membres sn diferents. Aqu es plantejar lorigen de

la variabilitat primer en forma de preguntes que persegueixen una reflexi individual primer,

desprs un comentari amb parelles i finalment una posada en com seguida duna exposici dels

detalls conceptuals de les mutacions i la recombinaci gentica.

6.2.2 Gesti daula

Classe magistral amb la distribuci habitual dels alumnes.


15

Reflexi individual.

Treball per parelles.

Posada en com.

6.2.3 Materials i recursos alumnat

Presentaci evidncies evoluci (Presentaci 1) Co-creat amb els alumnes. Vegeu

annex 1

Fitxa de lactivitat (Fitxa 2).

Presentaci origen variabilitat gentica (Presentaci 2).

Ordinador porttil o qualsevol aparell amb connexi a Internet.

Fitxa 2

Els fills sn igual que els pares?Els germans sn iguals entre ells?

Com li donareu explicaci a aquest fenomen?


16

Quin altre font de variaci gentica coneixeu que pogus originar variabilitat?

Quines han de ser les caracterstiques de la mutaci perqu sigui heretable?

Qu passa durant la meiosi que pugui originar variabilitat?

Presentaci 2:


17


18

6.3 SESSI 3: Mecanismes devoluci


En aquesta sessi sintrodueixen els conceptes de selecci natural, flux gnic i deriva gentica

utilitzant una analogia i el context de la diversitat de sargantanes a les Illes Balears.

Lanalogia consisteix en representar els allels amb caramels. Sindica als alumnes que noms

sestudia el carcter del color de les escates de les sargantanes i que els allels que codifiquen

per aquest carcter sn lA (caramels vermells) i la (caramels grocs).

El context indica que fa 6 milions danys el Mediterrani es va assecar i hi havia una nica espcie

de sargantanes en aquesta zona. A continuaci es demana que els alumnes representin amb els

allels presents dins dorganismes 3 situacions proposades. A cada situaci proposada els


19

alumnes hauran de comptar abans i desprs de representar cada situaci els nmero dallels A i

a.

A la primera situaci sexplica que quan la zona mediterrnia va tornar a inundar-se les

sargantanes van quedar allades i en algunes illes el fenotip taronja de les escates els permetia

que samaguessin dels depredadors. Aqu es demana que un alumne faci de depredador i que es

mengi 3 sargantanes abans de cada reproducci de les sargantanes. Daquesta situaci es pretn

que els alumnes reconeguin que els individus ms adaptats a lambient sobreviuen ms i que per

aix els allels que defineixen el fenotip afavorit augmenten a llarg de les generacions. Desprs

de descriure el procs el professor els hi comunica que aquest fenomen sanomena selecci

natural.

Desprs de la primera situaci sencamina a reflexionar a lalumnat qu passaria si la barrera

geogrfica que proporciona el mar es mantingus durant molts i molts anys. Daqu sencamina a

la idea despeciaci alloptrica. En aquest moment el professor tamb defineix el concepte

despeciaci alloptrica.

Partint de poblacions diferenciades entre les illes a causa de la selecci natural,a la segona

situaci es proposa que simulin qu passaria si el nivell del mar mediterrani disminus i aix

origins ponts de terra entre les illes. En aquesta situaci es busca que els alumnes prediguin i

comprovin que hi haurien migracions i que aquestes provocarien una homogenaitzaci de la

freqncia alllica. Una vegada reproduda la situaci sels indica que es tracta dun exemple de

flux gnic.

Finalment la tercera situaci planteja qu passaria si caigus un meteorit. Daquesta situaci

sextreu el concepte de deriva gnica. Sexplicar lefecte fundador i coll dampolla amb uns

minuts de classe magistral desprs de que ells extreguin les seves conclusions.

Abans de tancar la sessi, sels informar de que a la segent sessi reprendrem el debat de

neodarwinisme vs lamarckisme (en aquest cas lamarckisme modern) i que ells agafaran la

postura a favor del primer. Per a la seva defensa hauran de trobar informaci i arguments

durant el cap de setmana. A ms, sels donar un esquema amb conceptes que han de tenir clar

i dos fonts dinformaci (pgines web) relacionats amb el context treballat com a informaci

addicional.

6.3.2 Gesti daula

El 6 alumnes de segon de batxillerat es disposaran al voltant duna taula gran i seguint les pautes

que el material els ofereix reproduiran les situacions i , completaran els exercicis i preguntes. El


20

professor estar a la seva disposici sempre que ho necessitin i intentar regular si el curs de

lactivitat funciona. Donar indicacions i guiar quan ho consideri necessari.

Per a reproduir la primera situaci les tasques estan repartides en diferents rols (secretari,

depredador, encarregats de la reproducci dels organismes) que escolliran els propis alumnes.


Fitxa 2

Pauta debat

Esquema contingut

Fitxa 2

Fa ms de 6 milions danys, el mar Mediterrani era

tancat pel estret de Gibraltar i el nivell del mar va

disminuir molt (1.500-2.700m respecte el nivell actual).

A Barcelona no podien anar a la platja a lestiu, els

quedava lluny...El territori continental i les Illes Balears

estaven en contacte formant un desert gegant. A tot

arreu vivia la mateixa espcie de sargantana.

En aquest exercici el carcter que estudiarem s el

color de les escates de les sargantanes. Els allels que

Per a la preparaci sessi 4


21

codifiquen per aquest carcter sn els a i A. On A s dominant sobre a.

El fenotip dels individus homozigots de lallel dominant (AA) s de color verd, igual que els

individus heterozigots (Aa) (Individu 2 a la imatge). Els nics individus de color taronja seran els

homozigots dallel recessiu (A>a) (Individu 4 a la imatge).

Explicaci analogies:

En aquesta activitat considerarem que cada allel correspon a un

caramel. Els caramels vermells representaran lallel A mentre

que els caramels grocs representaran lallel a.

Situaci 1 (____________________): Per, fa 5,3 milions danys el Mediterrani es torna a obrir i

va pujar el nivell del mar en molt poc de temps i les illes queden allades al igual que els seus

habitants. En cadascuna de les illes es van generar condicions diferents, fent que les sargantanes

ms taronges fossin molt ms visibles a unes illes, i quedaven molt ms amagades en unes

altres. Aix, els depredadors es menjaven als que ms fcil veien.

Pauta:

1. Poseu-vos en un grup i fent servir els caramels com si fossin allels, reproduu lescenari.

2. 3 de vosaltres sencarrega de la reproducci dun quants organismes.

3. 1 de vosaltres fa el paper de depredador de la Illa 2 i es menja 3 sargantanes taronges

per cada perode reproductiu de les sargantanes noms a la poblaci de la Illa 2.

4. 1 de vosaltres s el secretari i sencarrega de comptar el nmero dallels del

comenament i desprs de cada perode reproductiu.

5. Feu una ronda on hi ha 4 perodes reproductius de les sargantanes .

A tenir en compte:

1. Els individus sn diploides i es reprodueixen de manera sexual.

2. De cada parella reproductora neixen dos individus i els pares moren.

3. De generaci en generaci els individus es reprodueixen (amb el que implica aix)

a. A cada generaci un individu genera dos gmetes. En el moment de la

reproducci sha dagafar un gmeta de cada progenitor a latzar (ulls tancats).


22

Illa 1: vegetaci de herba tendre.

Abans de larribada del depredador

Al cap de x generacions desprs de larribada del depredador

Nm allels color vermell

Nm allels color groc

Illa 2: roques argiloses. Abans de larribada del depredador

Al cap de x generacions desprs de larribada del depredador



Quina conclusi podeu extreure?

Si aquesta barrera geogrfica (el mar) hagus impedit durant molt temps el contacte entre les

poblacions de sargantanes de les illes qu hagus passat?

Qu ens demostra que la sargantana balera (Podarcis lilfori) i la sargantana de les Pitises

(Podracis pityusensis) no es puguin reproduir?


23

Situaci 2 (____________________): Que passaria si el Mediterrani es tornes a tancar i

apareguessin petits ponts de terra entre les illes? Reprodueu lescenari i el que passaria segons

vosaltres seguint les pautes dabans.

Illa 1: vegetaci de herba tendre. Abans dels ponts de terra

Al cap de x generacions desprs de la formaci

dels ponts de terra



Illa 2: roques argiloses. Abans dels ponts de terra Al cap de x generacions desprs de la formaci

dels ponts de terra




24

Quines conclusions extraieu?

Situaci 3 (____________________): I si caigus un meteorit sobre la zona on viu aquesta

poblaci? Reprodueu lescenari i el que passaria segons vosaltres seguint les pautes dabans.

1 mateixa poblaci Abans del meteorit Desprs del meteorit



Quines conclusions extraieu?

Informaci addicional per lalumne:

https://www.educaixa.com/-/la-desecacion-del-mediterraneo

http://www.vertebradosibericos.org/reptiles/identificacion/podlilid.html


25

Esquema contingut

Pauta debat

PAUTA PREPARACI DEBAT

1. Repassar el que sha fet a classe

2. Buscar ms informaci

Arguments a favor de la teoria Darwinista -

-

-

-

Arguments en contra de la teoria Lamarckista -

-


26

-

-

Aspectes a tenir en compte durant el debat:

Respectar el tron de paraula.

Respectar les opinions dels altres.

Utilitzar els conceptes que hem utilitzat a classe de manera correcte.

Valorar i reconixer les aportacions dels altres

6.4 SESSI 4: Construcci de la teoria neodarwinista


En aquesta sessi es tracta de fer un exercici de sntesis dels continguts treballats al llarg de les

sessions anteriors. Es dividir la classe en dos grups i se'ls donar una fitxa amb una situaci o

context diferent a cadascun dels grups. Un dels contextos tractar sobre la varietat de races de

gossos amb la intenci que surti el concepte de selecci artificial. I laltre tractar de les

diferents ratites (ocells bpedes) que es poden trobar a diferents llocs del mn. Aix, hauran de

respondre a les preguntes que acompanyen al context i consensuar entre els membres del grup

la resposta a la pregunta general que sescriu a la pissarra:

Qu vol dir evolucionar des dun punt de vista biolgic?

Un cop sels ha donat una estona per llegir, respondre les preguntes i consensuar-ho tot, shaur

de tractar a arribar a la co-construcci de la teoria sinttica moderna sobre evoluci entre tots

els alumnes. Aqu sutilitzar un circuit dialgic complex basat en els problemes proposats als

dos grups i ells hauran daportar tot el coneixement. Per tal davaluar sha desenvolupat lesperit

crtic que es buscava, al llarg de la conversa els docents tractaran de fer dubtar als alumnes.

A la segona part de la sessi, es proposa als alumnes el debat de neodarwinisme (al que han

arribat ells mateixos) vs lamarckisme modern (aportaci de la epigentica). Per a aix, se'ls

informar del debat daquesta sessi al final de la tercera sessi, i per tant hauran dhaver trobat

informaci i uns bons arguments durant el cap de setmana per a defensar el neodarwinisme. Per

tal que la majoria porti el debat preparat, sels donar lincentiu de poder pujar la nota de

lactivitat mig punt si completen amb arguments la pauta del debat que sels hi va donar a la

sessi anterior. El professor tindr el rol de defensor del lamarckisme modern. Aix, es vol

treballar lesperit crtic dels alumnes i el fet de qestionar al professor a ms de la capacitat de

la recerca dinformaci fiable. El debat no tindr una tancada completa, es fa un resum del


27

parlat fins al moment perqu daquesta manera sadonin que la cincia canvia i que el

coneixement cientfic sha creat grcies a les recerques,observacions, descobriments i esforos

de molts cientfics i cientfiques.

Per acabar, es planteja un altra vegada les preguntes de reflexi que acompanyaven el context

inicial de la sessi 1. A continuaci el professor entrega la fulla inicial amb la resposta que havien

donat els alumnes a cada alumne. Finalment els alumnes han de tornar a respondre-les i

daquesta manera autocorregir-se la resposta inicial. La correcci shaur dentregar al docent ja

que es far servi com a avaluaci. Amb aquest exercici es pretn treballar la metacognici.

6.4.2 Gesti daula

La distribuci de les activitats en els 50 minuts de durada de la sessi es distribueixen de la

segent manera:

Lectura i consens dels casos: grups de 3 alumnes (2 grups).

Co-construcci de la teoria neodarwinista: participaci global e individual mitjanant

circuit dialgic complex.

Debat: participaci lliure.

Autoavaluaci de les preguntes inicials: treball individual.


Fitxes amb els casos A i B.

Fitxa avaluable de regulaci aprenentatge. Preguntes sessi 1 i pregunta reflexi.

Presentaci cam teoria sinttica evoluci (Presentaci 3)


28

Fitxa cas A

En aquesta imatge podeu observar algunes de les diferents races de gossos que podem trobar

avui en dia al nostre voltant, gossos per la cacera, per la defensa, per a carreres, per fer

companyia, per a tirar de trineus per:

1. Han existit sempre? Cm sha pogut originar tanta diversitat?

2. Si es t en compte que tots tenen com avantpassat com al llop, com s que shan

originat en el mateix lloc sense barreres fsiques?

Fitxa cas B

Espcie Distribuci actual

Estru frica

Nyand Sud-Amrica


29

Kiwi Nova Zelanda (Oceania)

Casuari Austrlia i Papua Nova Guinea (Oceania)

Em Austrlia (Oceania)

Au elefant Madagascar

En aquesta imatge podeu observar algunes de les diferents especies de ratites (docells bpedes

la majoria no-voladors) que existeixen o han existit.

1. Cm s que sassemblen tant per a la vegada sn diferents? A qu es pot deure?

2. L'avantpassat com d'aquestes aus vivia en un supercontinent anomenat Pangea, del qual

han acabat sorgint els continents actuals. Es creu que el trencament de Pangea va afavorir

l'origen d'aquestes espcies. Per qu la separaci de continents afavoreix lorigen de noves

espcies (a partir dun avantpassat com).


30

Presentaci 3

Fitxa regulaci de laprenentatge:

De la pregunta de la Fitxa del primer dia :

Per qu creieu que aquest gos t aquestes caracterstiques (blanc i pelut), mentre que el gos

egipci te els contraris (pel curt i marr)?

Quins errors, imprecisions trobes a la teva respost inicial?

Utilitza els coneixements adquirits durant aquestes sessions per a tornar a contestar la pregunta

6.5 SESSI 5: Aplicaci de conceptes, exercicis selectivitat


Es realitzar una activitat daplicaci dels conceptes que han aprs durant les sessions anteriors.


31

Es divideix la classe en 2 grups heterogenis (diferents nivells daprenentatge) de 3 persones. A

cada grup se li proporciona un cas inspirat amb exercicis de la selectivitat. En primer lloc, hauran

de respondre les preguntes en equip i una vegada resolt el cas, una persona de cada grup

(escollida a latzar) haur dexplicar el cas i com lhan resolt.

Aquesta activitat tamb ser una activitat avaluable (en forma de coavaluaci) i de regulaci de

laprenentatge. Desprs de cada exposici laltre grup haur de consensuar un punt fort i un

punt feble de laltra exposici. A ms, es facilitar la coavaluaci dels companys de classe a

travs duna rbrica que s la que tamb far servir la professora per avaluar.

Abans de tancar la sessi, sels donar un ltim cas (Fitxa cas C) per a que de manera voluntria

la facin a casa i aix entrenar per a selectivitat. Els professors len corregiran i tornaran amb

comentaris o aportacions que hagin de tenir en compte.

6.5.2 Gesti daula

Lectura dels casos i respondre les preguntes: treball en grups de 3 alumnes.

Exposici del cas: treball individual en nom de tot el grup.

Coavaluaci: rbrica mitjanant treball individual i comentaris com treball de grup

amb un portaveu.


Fitxes amb els casos de selectivitat

Rbrica coavaluaci de les presentaci. Vegeu criteris davaluaci.


32

Fitxa cas A

Escherichia coli s un bacteri sensible a l'estreptomicina. s a dir, que si s'afegeixen unes gotes

d'aquest antibitic a un medi de cultiu, els bacteris moren. Per com en altres ssers vius, hi ha

casos de mutacions. Una d'aquestes mutacions converteix el bacteri portador en resistent a

l'estreptomicina.

a) Qu sn les mutacions i com s'originen?

b) En un laboratori es van fer multiplicar bacteris de l'espcie descrita, en un medi de cultiu

lquid normal (sense estreptomicina). Desprs d'unes hores s'hi va fer un recompte de

microorganismes, els resultats del qual es mostren a la taula A.

Taula A: medi de cultiu inicial sense estreptomicina

Bacteris sensibles a l'estreptomicina 2.000 milions de bacteris

Bacteris resistents a l'estreptomicina 20 bacteris

Es van agafar 2 milllitres d'aquest medi. Un es va collocar en un medi amb estreptomicina i

l'altre en un medi sense estreptomicina. Transcorregudes 48 hores es va fer un recompte de

microorganismes en aquests medis, els resultats del qual es mostren a les taules B i C.

Taula B: medi de cultiu amb estreptomicina

Bacteris sensibles a l'estreptomicina 0 bacteris

Bacteris resistents a l'estreptomicina 1.750 milions de bacteris

Taula C: medi de cultiu sense estreptomicina

Bacteris sensibles a l'estreptomicina 2.000 milions de bacteris

Bacteris resistents a l'estreptomicina 20 bacteris

Interpreteu, en termes de selecci, els resultats d'aquest experiment.


33

c) Investigadors del Scripps Research Institute i de la Universitat de Wisconsin han publicat una

explicaci sobre com la protena LexA del bacteri Escherichia coli estimula laparici de

mutacions. Creieu que LexA pot ajudar a desenvolupar resistncia contra els antibitics?

Expliqueu-ho.


34

Fitxa cas B

Hi ha diversos gens que controlen la quantitat doxigen que pot transportar la sang duna

persona, entre els quals destaca lanomenat EPAS1. Lany 2010 es va publicar un treball que

demostra que els tibetans i molts esportistes delit tenen allels daquest gen que fan que la sang

pugui transportar una quantitat superior doxigen. Expliqueu, en termes evolutius, com shan

originat aquests allels a partir del gen ancestral, i justifiqueu per qu sn tan freqents en els

tibetans i en molts esportistes delit.

a) Com shan originat aquests allels a partir del gen ancestral?

b) Per qu els tibetans tenen aquests allels?

c) A partir de l'exemple de l'enunciat es podria pensar que les mutacions apareixen degut a

la necessitat de sobreviure o millorar. Utilitzeu els mecanismes que proposa el

neodarwnisme per discutir la validesa d'aquesta opini.

Fitxa cas C (opcional)

En el viatge que va fer a bord del Beagle, Charles Darwin va recollir nombroses dades

zoolgiques. En un dels seus escrits es pot llegir el segent:

A lAmrica del Sud, un rosegador excavador, el tuco-tuco, mostra hbits encara ms

subterranis que el talp. Un espanyol que nhavia caat sovint em va assegurar que eren cecs, i un


35

tuco-tuco que vaig conservar viu ho era. Com que els ulls no sn, certament, indispensables per

als animals amb hbits subterranis, una reducci de la mida dels ulls, juntament amb ladhesi

de les parpelles per sobre daquests, podria en aquest cas constituir un avantatge.Traducci feta

a partir del text de Charles Darwin.

Narrative of the surveying voyages of His Majestys Ships Adventure and Beagle between the

years 1826 and 1836.

Els tuco-tucos procedeixen, evolutivament, duns rosegadors ancestrals relativament semblants

als ratolins que no eren cecs, i no estan emparentats amb els talps.

a) Si sobliga a ratolins amb una visi normal a viure en un hbitat subterrani com el dels

tuco-tucos, normalment pateixen dinflamaci crnica de les parpelles com a resultat

del contacte constant de la terra i la pols amb els ulls. Tenint en compte aquesta

informaci, expliqueu el mecanisme evolutiu mitjanant el qual sha originat la manca

de visi dels tuco-tucos a partir daquests avantpassats que no eren cecs.

b) Malgrat que no provinguin dun mateix avantpassat com, els talps i els tuco-tucos

presenten un tipus molt similar dextremitats anteriors excavadores, que shan originat

per evoluci convergent. Com sanomenen els rgans daquest tipus? Esmenteu un altre

exemple drgans despcies diferents que tamb shagin originat per evoluci

convergent, i justifiqueu per qu sha donat la convergncia evolutiva en lexemple que

esmenteu.


36

7. Criteris generals datenci a la diversitat

Per una banda, a lhora de fer els grups per treballar, es tindr en compte les caracterstiques

dels diferents alumnes i es tractar de fer els grups heterogenis, en els que es trobaran alumnes

amb ms capacitats i alumnes als que les costi ms.

Per un altra banda, tant al llarg de la co-construcci de la teoria sinttica moderna de levoluci

com al debat, el docent regular el torn de paraula per a que tots parlin.

Finalment, a les respostes de les preguntes inicials, es considerar el progrs que hagin fet al

llarg de les sessions apart de la correcci, vocabulari i argumentaci.


37

8. Criteris davaluaci

8.1 Criteris generals davaluaci

Duna banda es persegueix una avaluaci formadora que permeti regular laprenentatge per

tamb adquirir nous coneixements i desenvolupar competncies. Lexemple que trobem a la

nostra unitat didctica es lexercici de recerca devidncies de levoluci.

A lhora davaluar es tindr en compta que els alumnes siguin capaos daplicar, resolutivament i

justificant, coneixements evolutius (mecanismes de variaci i devoluci) per a donar explicaci

a fenmens naturals a quan hagin de resoldre els casos proposats duna manera coherent.

A ms es valorar que hagin assolit una actitud cientfica i moral apropiada demostrada per la

actitud indagativa i crtica per sempre amb tolerncia pels altres i les seves opinions (recerca

dinformaci, capacitat crtica, necessitat de verificaci dels fets, actitud oberta a noves idees,

treball en equip, aplicaci i comunicaci dels coneixements).

8.2 Criteris especfics davaluaci

1- Tasca individual (no avalua per es tindr en compte per sumar fins 0.5 punts): Aportaci al

document del drive sobre evidencies de levoluci.

Criteris davaluaci de la tasca:

Qualitat de la imatge o recurs

Qualitat del comentari de levidencia

Fiabilitat de la font

2- Tasca individual (30%): Autocorrecci de la pregunta de reflexi inicial (sessi 4).


Qualitat de la resposta

Vocabulari i conceptes claus utilitzats

Argumentaci

Progrs respecta a la resposta inicial

3- Participaci activa (30%): Actitud i comunicaci en la co-construcci del coneixement i debat

(sessi 4).

Criteris davaluaci

Rbrica davaluaci 1 (avaluada pels tres docents a laula)


38

Nom del alumne:

Aspectes a avaluar Nivell 3 Nivell 2 Nivell 1 Punts

Participaci Ha participat activament

Noms ha participat de tant en tant

No ha participat

Actitud ferma amb la seva postura

Sha mantingut firme al llarg del debat (ha pogut canviar a les conclusions)

Sha mantingut prou firme encara que ha dubtat en alguns moments

No sha mantingut a la seva postura i ha anat canviant al llarg de la sessi

Actitud crtica

Mostra una actitud crtica amb el que diu la resta (incls el docent)

Dubta de algunes coses per es deixa convncer amb facilitat

Accepta sense dubtar el que li diuen

Respecte mostrat

Ha escoltat a la resta, ha respectat altres opinions i el torn de paraula

Ha mostrat fora respect tot i que no sempre ha mantingut les formes

No ha tingut cap mostra de respect

Vocabulari i domini del tema

Es capa dutilitzar un vocabulari divers, adequat i amb conceptes claus

Utilitza vocabulari i conceptes claus per limitat

Utilitza un vocabulari molt limitat i repeteix las mateixes paraules

Argumentaci i aportaci didees

Ha argumentat amb el que sha aprs i aportava nova informaci

Noms ha argumentat amb informaci de classe i no ha aportat gaire b res de nou

No ha argumentat ni ha donat suport a les seves idees i tampoc a aportat res de nou

Total:

4- Tasca grupal (40%): Exposici de la resoluci dun cas a partir dels conceptes apresos. (20%

nota dels professors i 10% nota de la coavaluaci de laltre grup)


Rbrica davaluaci 2


39

Noms Nota

Aspectes a avaluar Nivell 3 Nivell 2 Nivell 1 Punts

Domina el tema que exposa

Expressa amb claredat i fludesa les seves idees i detalles del tema.

A vegades es clar amb les seves idees i detalles.

No demostra claredat i consistncia en les seves idees.

Seguretat en la exposici del seu cas

En la seva resposta actua amb seguretat.

Actua dubtant de tant en tant, tot i que en general defensa b la resposta.

Dubta molt i no mostra cap seguretat al respondre.

Vocabulari

Es capa dutilitzar un vocabulari ample, adequat i conceptes claus.

Utilitza vocabulari i conceptes claus per limitat.

Utilitza un vocabulari molt limitat i repeteix las mateixes paraules.

Opini personal i del grup

Dona a conixer la opini consensuada i els diferents punts de vista dins del grup.

Noms dona un parell dindicacions sobre el que han parlat.

No dona explicaci de cap opini dins del grup.

To de veu Parla fort i clar. Parla clar per no sempre se sent b el que diu.

Parla amb molt poca claredat.

Total:


40

9. Connexi amb altres matries

Histria i filosofia: Es tracten els avenos, descobriments i aportacions de diferents

naturalistes i cientfics fets al llarg de la historia sobre la evoluci, tractant amb especial

atenci als dos ms importants, Lamarck i Darwin.

Llengua: Es treballa lobtenci dinformaci rellevant en diferents fonts, es tracta i

contrasta i es fa servir per largumentaci a lhora de donar respostes i al debat.

Cincies de la Terra i del Medi Ambient: Sanalitza la diversitat ecolgica i

transversalment es tracta la importncia de la biodiversitat al planeta.

Matemtiques: Es treballa la probabilitat, les freqncies i lefecte del atzar a lhora

dexplicar els mecanismes devoluci.


41

Annex 1: Estructura presentaci evidncies evoluci.

Sha elaborat una presentaci de guia pel professorat sobre les evidncies de levoluci. Aix ser

ms fcil elaborar una presentaci a partir de les aportacions dels estudiants. Comparant la

presentaci elaborada pels alumnes i la nostra sha de poder detectar si a la dels alumnes hi

manca contingut que els professors trobem important.


42


43


44

Documents

Seqüència Batxillerat Definitiva Urtzi Sònia