Seqüència didàctica

Societat, llengua

Un webquest per a l’ensenyament de la variació lingüística, les actituds i la normalització

Màster de docència Complements per a la formació disciplinar Curs 2014-2015 Anna Garcia, Núria Martínez, Montse Morales, Oriol Teixell

Sumari

1. QÜESTIONS PRÈVIES

1.1. Justificació de la seqüència 2

1.2. Objectius generals 2

1.3. Competències 3

1.4. Continguts 3

2. TEMPORITZACIÓ 4

3. BLOCS D’ACTIVITATS

3.1. Variació lingüística

3.1.1. Objectius específics del bloc 5

3.1.2. Taula d’activitats 5

3.1.3. Orientacions metodològiques 6

3.1.4. Rúbrica d’avaluació 8

3.2. Actituds lingüístiques





3.3. Estàndard i normalització lingüística





4. CRITERIS D’AVALUACIÓ GENERALS 18

5. BIBLIOGRAFIA 19

2

1. Qüestions prèvies

1.1. Justif icació de la seqüència Aquest blog, aquesta webquest, naix de la necessitat de tractar tot una seqüència didàctica a través de les TIC. I, sobretot, naix amb la voluntat de fer-ne un ús crític i plenament funci-onal. Aquest blog no és un complement al llibre ni tampoc ben bé un substitut. És, en tot cas, una nova manera d'accedir al coneixement: la recerca, intuïtiva i guiada (però perso-nal), d'un nou coneixement. Tot aquest webquest es realitza a través del web i d'altres plata-formes d'accés lliure i gratuït, també d'Internet. Els arxius i les activitats són accessibles des del blog i s'han de penjar també en xarxa. Es tracta de facilitar les eines a l'estudiant perquè, poc a poc i al seu ritme, vagi configurant el seu saber. Se li proporcionen les eines bàsiques per moure's en el temari i se li ofereix la possibilitat de cercar-ne més, si ho desitja.

I, per què societat i llengua? Perquè encara queda molta feina per fer, perquè és un tema-ri apassionant que, llegit amb calma, pot enganxar els estudiants i resoldre alguns dels seus dubtes en matèria de sociolingüística. 1.2. Objectius generals D’acord amb el currículum, els objectius de cicle que es pretenem assolir són els següents:

1. Comprendre diferents tipus de textos, orals i escrits, i les seues distintes estructures formals i, especialment en l’àmbit acadèmic i en el dels mitjans de comunicació, po-sar atenció en els elements del context que en condicionen una adequada interpre-tació.

2. Conéixer la realitat plurilingüe de la Comunitat Valenciana, valorant la diversitat lingüística com a manifestació de la diversitat lingüística com a manifestació de la naturalesa social de les llengües, afavorint una actitud respectuosa cap a totes les llengües i els seus parlants, coneixent els distints orígens i històries i valorant, espe-cialment, la importància de la normalització del valencià per a aconseguir la plena incorporació en tots els àmbits d’ús.

3. Adquirir uns coneixements sociolingüístics per a ser utilitzats en la comprensió, l’anàlisi i el comentari de textos i en la planificació, composició i correcció de les pròpies produccions.

3

4. Analitzar críticament els usos socials de les llengües i evitar, en les produccions prò-pies, aquells que manifesten actituds discriminatòries o d’abús de poder, evitant es-tereotips lingüístics que suposen juís de valor o prejuís.

1.3. Competències • Actitud positiva per aprendre a adequar el tipus de llenguatge a la situació de comuni-

cació. • Valoració positiva de la diversitat lingüística com un enriquiment cultural. • Foment de l’audició de cançons en català. • Respecte per les varietats dialectals de la llengua. • Reconeixement de les varietats geogràfiques. • Valoració positiva del fet de compartir un mateix origen lingüístic amb molts països. • Interés per expressar-se oralment i per escrit amb correcció. • Valoració de la coordinació i el treball en equip. • Actitud decidida a l’hora d’emprar la nostra llengua en qualsevol situació de comunica-

ció. 1.4. Continguts

• Coneixement del paper que exerceixen els factors de la situació comunicativa en la determinació de la varietat dels discursos.

• Classificació i caracterització dels diferents gèneres de textos, orals i escrits, d’acord amb els factors de la situació, i anàlisi del seu registre i la seua adequació al context de comunicació.

• Reconeixement i ús de les formes lingüístiques d’expressió de la subjectivitat i de l’objectivitat i de les seues formes d’expressió en els textos.

• Reconeixement dels trets configuradors del sistema fonològic del valencià en relació amb el contacte entre llengües, amb les varietats sincròniques i amb les convencions ortogràfiques.

• Coneixement del fenomen de l’existència de distints registres i usos socials i valora-ció de la necessitat d’una norma.

• Coneixement dels trets més característics i de l’origen del valencià. Coneixement de la pluralitat lingüística d’Espanya, de les seues causes històriques, de les situacions de bilingüisme i diglòssia, i desenrotllament d’una actitud positiva davant de la di-versitat i convivència de llengües i cultures.

4

2. Temporització

SEGONA AVALUACIÓ Període Continguts

7 gener- 21 gener Variació lingüística

7 gener – 9 gener Introducció. Varietats. Diafàsica, diacròni-

ca, diastràtica 12 gener – 21 gener Dialectes. Els subdialectes valencians 22 gener- 6 gener Actituds lingüístiques

22 gener – 27 gener Actituds 28 gener – 30 gener Prejudicis 2 febrer - 6 febrer Usos

2 gener-20 gener (com que el treball es fa només per Internet, es podrà treballar pa-

ral·lelament amb el bloc anterior)

Normalització lingüística

2 gener – 16 gener Estàndard i norma 9 gener – 16 gener Estàndard oral i escrit 16 gener – 20 gener Normalització lingüística 2 gener – 20 gener Llengua als mitjans de comunicació

5

3. Blocs d’activitats 3.1. Variació l ingüística 3.1.1. Objectius específics del bloc a) Analitzar i interpretar textos orals i escrits en les principals varietats geogràfiques i socials

de la llengua.

b) Redactar textos amb adequació, coherència, cohesió i correcció lingüística, seguint les

fases que integren el procés de creació d’un text: planificació, escriptura i reescriptura.

c) Identificar i saber distingir les varietats dialectals.

d) Valorar els dialectes com elements enriquidors de la diversitat lingüística i cultural.

e) Usar un lèxic adequat a cada text i situació, i analitzar-lo, tenint en compte les relacions

formals i semàntiques.

3.1.2. Taula d’activitats

Activitats Organització Recursos Temporalització Objectius

Generals Específics A1: Identificació de

registres Individualment - 25’ 1, 3 a, e

A2: Recreació d’una situació tenint en

compte l’àmbit d’ús

Per grups de quatre o cinc

Ordinador amb con-

nexió a Internet

A casa 1, 3 a, b, e

A3: Adaptació d’oracions Individualment - 25’ 3 a, b, e

A4: Imitació d’una reacció arquetípica Individualment

Ordinador amb con-

nexió a Internet

A casa 1, 3, 4 a, b, e

A5: Comparació de poemes dels s. XV i

adaptació d’un poema del s. XIX

Individualment - 50’ 1, 3 b, e

A6: Visionats de vídeos Tota la classe

Ordinador amb con-

nexió a Internet

15-20’ 1, 2, 3, 4 a, c, d

6

A7: Reflexió sobre llengua i dialecte Tota la classe

Ordinador amb con-

nexió a Internet

50’ 1, 2, 3, 4 a, d

A8: Determinar a quin subdialecte valencià

pertanyen els parlants i identificar les caracterís-

tiques de la parla de cada municipi

Parelles

Ordinador amb con-

nexió a Internet

40’ 2, 3 a, c, d

A9: Identificació dialec-tal a partir de vídeos Individualment

Ordinador amb con-

nexió a Internet

50’ 1, 2, 3 a, c, d

3.1.3. Orientacions metodològiques A1: Identificació de registres

A partir d’una sèrie d’oracions pertinents a diferents registres, l’alumnat de manera indivi-

dual ha de determinar a quin de tots correspon l’enunciació.

A2: Recreació d’una situació tenint en compte l’àmbit d’ús En grups de quatre l’alumnat recrearà i enregistrarà una situació imaginària tenint en comp-

te els següents àmbits d’ús: mèdic, cientificotècnic, jurídic o periodístic. Quan estiga realit-

zat, es penjaran els vídeos al blog de la classe. Es recomanarà fer servir recursos (atrezzo,

localització…) que ajuden a entendre l’escena.

A3: Adaptació d’oracions Individualment, l’alumnat ha d’adaptar les oracions triades a com les enunciaria una perso-

na segons les característiques dels parlants que s’han indicat.

A4: Imitació d’una reacció arquetípica

A partir d’una notícia concreta extreta d’un noticiari virtual en català, l’alumnat (individu-

alment) ha d’enregistrar un àudio amb la reacció que tindria un parlant amb les caracterís-

tiques que determinen.

7

A5: Comparació de poemes dels s. xv i adaptació d’un poema del s. XIX

L’alumnat ha de comparar la llengua del segle XV i l’actual a partir d’uns fragments Tirant

lo Blanch, concretament el passatge en què Tirant li declara l’amor a Carmesina amb l’ajuda

d’un espill i el poema XIII d’Ausiàs March. A més, haurà de fer l’actualització d’un frag-

ment de “La barraca”, de Teodor Llorente.

A6: Visionats de vídeos

L’alumnat ha de veure vídeos que tracten sobre dialectologia, sobre prejudicis lingüístics o

musicals. En el cas dels videoclips, hauran d’esbrinar de quina zona és el grup o cantant, és

a dir, quin n’és el dialecte o subdialecte.

A7: Reflexió sobre llengua i dialecte

Es farà en classe una reflexió/debat sobre la relació existent entre llengua i dialecte, la qual

tradicionalment no ha sigut equitativa ja que la llengua ha gaudit d’una certa supremacia

respecte els dialectes.

A8: Determinar a quin subdialecte valencià pertanyen els parlants i identificar les caracterís-tiques de la parla de cada municipi

Per tal de posar en pràctica allò aprés sobre els subdialectes valencians, els alumnes hauran

de saber, per parelles, a quina població -i per tant a quin subdialecte- pertanyen els parlants

dels talls de Trau la llengua i, a més, hauran de determinar quines són les característiques

d’aquestes parles locals que no es corresponen, en principi, als trets generals del subdialecte

en qüestió.

A9: Identificació dialectal a partir de vídeos

Amb l’experiència de l’activitat anterior i amb tots els recursos que tenen a l’abast després

d’explicar les característiques de tots els dialectes del català i dels subdialectes valencians, els

alumnes relacionaran les cançons de diversos grups d’arreu del territori amb els trets fonè-

8

tics, lèxics o morfosintàctics que han estudiat i determinaran la procedència dialectal

d’aquelles lletres.

3.1.4. Rúbrica d’avaluació

Activitats Criteri Excel · lent Assolit Poc assol it No asso-l it

Identificació de registres

Realització S’ha realitzat i no hi ha cap

errada.

S’ha realitzat tot i que hi ha un

parell d’errades.

S’ha realitzat però hi ha

moltes errades.

No s’ha realitzat

l’activitat. 10 punts 10 punts 8 punts 5 punts 0 punts

Recreació d’una situació tenint en compte l’àmbit

d’ús

Vídeo Hi ha una rúbrica d’avaluació específica per a l’enregistrament de l’activitat.

5 punts — — — —

Contingut

S’han seguit les pautes. És

original, visual, clar i directe.

S’han seguit les pautes però no és del tot clar ni/o

visual ni/o direc-te.

S’han seguit les pautes però no és clar ni visu-

al.

No s’han seguit les

pautes. No és clar ni visual.

5 punts 5 punts 3-4 punts 2-3 punts 0-1 punts

Imitació d’una reacció arquetípica

Adequació al registre i

versemblança

El contingut s’adequa al que

es demana.

El contingut no s’adequa del tot al

que es demana.

El contingut no s’adequa al que es demana.

No s’ha realitzat

l’activitat.. 10 punts 10 punts 8 punts 5 punts 0 punts

Adaptació d’un poema del s. XIX

Contingut L’actualització no té errades.

L’actualització té algunes errades.

L’actualització té moltes erra-

des.

El contin-gut és un plagi o no s’ha realit-

zat. 10 punts 10 punts 8 punts 5 punts 0 punts

Determinar a quin subdialecte valen-cià pertanyen els

parlants i identifi-car les característi-ques de la parla de

cada municipi

Contingut

S’ha realitzat sense cap erra-da i s’ha justifi-

cat correctament.

S’ha realitzat però hi ha alguna

errada. S’ha justi-ficat insuficient-

ment.

S’ha realitzat però hi ha

errades o no s’ha justificat.

No s’ha realitzat

l’activitat.

10 punts 10 punts 8 punts 5 punts 0 punts

Identificació dia-lectal a partir de vídeos (en classe)

Contingut

S’ha participat suficientment i

no hi ha cap errada.

S’ha participat suficientment

però hi ha erra-des.

S’ha participat però no sufici-

entment.

No s’ha participat.

10 punts 10 punts 8 punts 5 punts 0 punts

9

3.2. Actituds l ingüístiques 3.2.1. Objectius específics del bloc a) Aprendre a valorar la diversitat lingüística com a element de riquesa del món. b) Fomentar una actitud positiva envers totes les llengües del món. c) Ser conscients dels prejudicis que envolten les llengües i analitzar els que trobem a la nos-tra societat. d) Desenvolupar la capacitat crítica dels alumnes en relació als estereotips lingüístics. e) Fomentar una visió positiva sobre l'ús de la llengua en tots els àmbits. 3.2.2. Taula d’activitats

Activitat Organització Recursos Temporització Objectius A1: PRIMERA APROXIMA-CIÓ A LES ACTITUDS LIN-

GÜÍSTIQUES. Qüestions sobre actituds lingüís-

tiques

Individualment

Ordinador amb con-nexió a Internet

Dos dies fora de l’aula i un dia de posada en comú

a classe.

1, 2, 3

a, b

A2: REFLEXIONEM! Reflexió actituds lingüístiques al

País Valencià Individualment


Dos dies fora de classe.

2, 3, 4

a, b

A3: IDENTIFIQUEM PREJU-DICIS LINGÜÍSTICS.

Formulari prejudicis lingüístics Individualment


Un dia prèvia-ment assignat fora de classe.

1, 2, 3, 4

a, b,

c, d

A4: TRENQUEM ELS PRE-JUDICIS.

Breu text sobre prejudicis lingüís-tics

Individualment


Dos dies fora de classe.

2, 3, 4

a, b,

c, d

A5: QUINS SÓN ELS NOS-TRES USOS LINGÜÍSTICS?

Formulari usos lingüístics Individualment


Un dia prèvia-ment assignat fora de classe.

2, 4 f

A6: QUÈ FA LA GENT DEL NOSTRE VOLTANT?

Informe final Individualment


Una setmana fora de classe.

1, 2, 3, 4

a, b, c,

d, f

10

3.2.3. Orientacions metodològiques A1: Primera aproximació a les actituds lingüístiques En aquesta activitat es pretén que, després de la lectura de dos fragments breus que parlen d’actituds lingüístiques, de Bernat Joan i Marí i M. Carme Junyent, i del visionat de dos vídeos relacionats amb el tema, que fomenten actituds positives envers la llengua, els alum-nes responguen unes qüestions sobre els vídeos i siguen capaços de definir, amb l’ajuda d’altres fonts si és necessari, conceptes fonamentals d’aquesta àrea.

Amb aquest enfocament, volem que els alumnes arriben als conceptes d’una manera di-ferent, proporcionant-los nosaltres els recursos, però amb una teoria mínima. Després, a classe, a partir de les definicions fetes dels conceptes, s’arribarà a un acord per a incorporar-los al glossari participatiu, amb una definició consensuada. A2: Reflexionem! Després de l’aprenentatge sobre què són les actituds lingüístiques, volem que els alumnes reflexionen sobre quina és la situació que tenim al nostre territori. Per a això, hauran d’elaborar un breu text d’una cara on siguen capaços de relacionar els continguts anteriors amb la situació que vivim al País Valencià, utilitzant els conceptes de l’activitat anterior i els coneixements previs del tema. A3: Identifiquem prejudicis lingüístics Després de presentar una teoria mínima sobre els prejudicis lingüístics, a través d’una defi-nició de Jesús Tuson, els elements que recopila M. Carme Junyent i que han determinat el grau de prestigi de les llengües al llarg de la història i la definició dels prejudicis interlingüís-tics i intralingüístics, presentem un formulari que conté diversos arguments que deriven de prejudicis, els quals han d’identificar com a interlingüístics o intralingüístics.

D’aquesta manera, seguim la dinàmica de la primera activitat, de presentar la teoria mí-nima necessària perquè els alumnes després siguen capaços d’ampliar els coneixements mit-jançant els exemples pràctics. A més, incorporem una eina TIC dins d’una altra, ja que l’exercici es realitzarà a través d’un formulari de Google. A4: Trenquem els prejudicis En aquesta activitat els alumnes han de visionar tres vídeos curts, dos dels quals representen prejudicis lingüístics de cara als nouvinguts i, el tercer, és el tràiler del documental Què ens passa valencians!?, on es presenta la situació de la llengua al País Valencià a través dels ulls d’una alemanya amb un gran domini del català. Després, hauran de redactar un text a partir d’unes qüestions que es troben al webquest i que tenen la intenció de ser una guia per ajudar a l’alumne a crear el text. La finalitat és que els alumnes reflexionen sobre els prejudicis lin-

11

güístics i es qüestionen, amb uns coneixements dels quals abans no disposaven, quina vali-desa tenen determinats prejudicis que ben segur que han escoltat moltes vegades.

Tenim la intenció que, a través dels recursos proporcionats en aquesta activitat i el text de reflexió que han de crear, els alumnes arriben a trencar els prejudicis que pogueren tindre anteriorment a través de la reflexió i l’autocrítica, i assumisquen una actitud positiva cap a la nostra llengua. A5: Quins són els nostres usos lingüístics? Aquest és l’apartat més pràctic del bloc “Actituds lingüístiques”. La finalitat d’aquesta pri-mera activitat és que els alumnes siguen conscients dels usos que fan de la llengua, a través d’un formulari de deu preguntes que han de respondre amb sinceritat. Amb aquest formu-lari, el professor també podrà conèixer bé quins són els usos lingüístics dels seus alumnes i, a partir d’aquests, prepararà la sessió corresponent presencial, on es farà un taller didàctic, seguint el model del Taller d’Espai Lingüístic Personal (TELP), per tal de parlar aquestes qüestions i proporcionar estratègies als alumnes perquè increment l’ús de la llengua en el major nombre d’àmbits possible. A6: Què fa la gent del nostre voltant? Aquesta és l’activitat final del bloc “Actituds lingüístiques” i la que més pes hi tindrà, ja que és una síntesi de tots els continguts apresos i els alumnes hauran de demostrar el domini que tenen del tema, a través d’aquesta activitat. Es tracta de fer una investigació de camp sobre usos lingüístics i, per a realitzar-la, hauran de preguntar a cinc persones diferents del seu voltant, quins usos fan de la llengua. Per a realitzar aquesta investigació, poden agafar com a exemple el qüestionari anterior, amb el qual se’ls preguntava els usos lingüístics pro-pis; però una vegada tinguen la informació, hauran d’elaborar un informe de tres pàgines com a mínim, amb la informació de les persones entrevistades, els prejudicis que s’hi han detectat, els usos i les possibles pautes que farien que aquestes persones adoptaren una acti-tud més positiva envers la llengua, si és el cas. 3.2.4. Rúbrica d’avaluació A més de la rúbrica d’avaluació, es facilita als alumnes el pes que cada activitat té sobre l’avaluació, a raó de: A1: 15% A2: 15%

A3: 10% A4: 20%

A5: 10% A6: 30%

Act

ivit

ats

Cri

teri

s E

xcel

·len

t A

ssol

it

Poc

asso

lit

No

asso

lit

Prim

era a

prox

i-m

ació

a les

ac

titud

s lin

güís-

tique

s

Reali

tzac

ió

Ha r

ealit

zat t

otes

les q

üesti

ons i

def

init

tots

els co

ncep

tes q

ue s’

indi

quen

cor-

rect

amen

t.

Ha r

ealit

zat t

otes

les q

üesti

ons i

de

finit

tots

els co

ncep

tes,

però

hi h

a alg

una e

rrad

a de c

ontin

gut.

S’ha

deix

at al

guna

qüe

stió

o co

ncep

te

per d

efin

ir, o

bé h

i ha d

iver

ses e

rra-

des e

n el

cont

ingu

t. N

o ha

reali

tzat

l’ac

tivita

t.

10 p

unts

10 p

unts

7 pu

nts

4 pu

nts

0 pu

nts

Refle

xion

em!

Con

tingu

t

És u

na b

ona r

eflex

ió d

e l’es

tat d

e la

qües

tió i

cont

é els

conc

epte

s esp

ecífi

cs

de l’

àrea

. S’ad

apta

a la

llarg

ària

indi

ca-

da i

té co

nclu

sions

.

És u

na b

ona r

eflex

ió p

erò

no ac

aba

d’ut

ilitz

ar el

s con

cept

es es

pecí

fics.

S’ad

apta

a la

llarg

ària

indi

cada

i té

co

nclu

sions

.

No

és d

el to

t clar

ni/o

visu

al ni

/o

dire

cte.

No

utili

tza q

uasi

conc

epte

s es

pecí

fics.

No

s’ada

pta a

la ll

argà

ria

indi

cada

i no

té co

nclu

sions

.

No

és cl

ar n

i visu

al. N

o ut

ilitz

a ca

p co

ncep

te es

pecí

fic. N

o s’a

dapt

a a la

llar

gària

indi

cada

i no

té

conc

lusio

ns.

7 pu

nts

7 pu

nts

5 pu

nts

3 pu

nts

0 pu

nts

Cor

recc

ió li

ngüí

stica

El

text

té en

tre 0

i 2

falte

s. El

text

té en

tre 2

i 4

falte

s. El

text

té en

tre 4

i 5

falte

s.

El te

xt té

més

de 5

falte

s.

3 pu

nts

3 pu

nts

2 pu

nts

1 pu

nt

0 pu

nts

Iden

tifiq

uem

pr

ejudi

cis l

in-

güíst

ics

Reali

tzac

ió

Ha c

onte

stat t

otes

les p

regu

ntes

del

qües

tiona

ri co

rrec

tam

ent.

Ha c

onte

stat t

otes

les p

regu

ntes

del

qües

tiona

ri, p

erò

ha ti

ngut

una

o

dues

erra

des.

Ha c

onte

stat t

otes

les p

regu

ntes

del

qües

tiona

ri, p

erò

ha ti

ngut

tres

erra

-de

s; o

bé s’

ha d

eixat

due

s o tr

es q

ües-

tions

per

reso

ldre

.

Ha t

ingu

t més

de t

res e

rrad

es en

les

qüe

stion

s o b

é s’h

a deix

at m

és

de tr

es q

üesti

ons p

er re

sold

re.

10 p

unts

10 p

unts

7 pu

nts

4 pu

nts

0 pu

nts

Tre

nque

m el

s pr

ejudi

cis

Con

tingu

t

El co

ntin

gut r

espo

n to

tes l

es q

üesti

ons

indi

cade

s. C

onté

bon

s arg

umen

ts i

dom

ina e

l tem

a. Pr

esen

ta b

ones

con-

clusio

ns. E

s cen

yeix

als o

bjec

tius m

ar-

cats

a l’en

unci

at.

El co

ntin

gut r

espo

n to

tes l

es q

üesti

-on

s ind

icad

es. P

rese

nta u

ns ar

gu-

men

ts i u

nes c

onclu

sions

mill

orab

les.

No

acab

a de c

enyi

r-se a

ls ob

jectiu

s m

arca

ts a l

’enun

ciat

.

El co

ntin

gut n

o pa

rteix

de l

es q

üesti

-on

s ind

icad

es. P

rese

nta u

ns ar

gu-

men

ts i c

onclu

sions

forç

a mill

orab

les.

No

acab

a de c

enyi

r-se a

ls ob

jectiu

s m

arca

ts a l

’enun

ciat

.

El co

ntin

gut n

o s’a

dequ

a al q

ue es

de

man

a o b

é no

es p

rese

nta o

bé

és u

n pl

agi.

7 pu

nts

7 pu

nts

5 pu

nts

3 pu

nts

0 pu

nts

Cor

recc

ió li

ngüí

stica

El

text

té en

tre 0

i 3

falte

s. El

text

té en

tre 3

i 5

falte

s. El

text

té en

tre 5

i 7

falte

s. El

text

exce

deix

les 7

falte

s. 3

punt

s 3

punt

s 2

punt

s 1

punt

0

punt

s

Qui

ns só

n els

no

stres

uso

s lin

güíst

ics?

Re

alitz

ació

Ha c

onte

stat t

otes

les p

regu

ntes

del

qües

tiona

ri.

No

ha co

ntes

tat d

ues p

regu

ntes

del

qües

tiona

ri.

No

ha co

ntes

tat e

ntre

due

s i ci

nc

preg

unte

s del

qües

tiona

ri.

No

ha re

alitz

at el

qüe

stion

ari.

10 p

unts

10 p

unts

7 pu

nts

4 pu

nts

0 pu

nts

Què

fa la

gen

t de

l nos

tre v

ol-

tant

?

Con

tingu

t

Fa u

na co

rrec

ta p

rese

ntac

ió d

e les

da

des i

recu

ll els

conc

epte

s tre

balla

ts du

rant

tot e

l blo

c. Pr

esen

ta co

nclu

sions

i s

’adeq

ua a

les p

rem

isses

esta

blid

es.

La p

rese

ntac

ió d

e les

dad

es és

mill

o-ra

ble.

Recu

ll els

conc

epte

s tre

balla

ts du

rant

tot e

l blo

c. Pr

esen

ta co

nclu

si-on

s per

ò no

s’ad

equa

a to

tes l

es p

re-

miss

es es

tabl

ides

.

La p

rese

ntac

ió d

e les

dad

es és

bas

tant

m

illor

able.

S’o

blid

a de m

olts

conc

ep-

tes.

Pres

enta

conc

lusio

ns p

erò

no

s’ade

qua a

tote

s les

pre

miss

es es

tabl

i-de

s.

No

s’ade

qua a

les p

rem

isses

i pr

esen

ta m

olts

dèfic

its d

e con

tin-

gut i

form

a. N

o té

conc

lusio

ns n

i in

clou

els co

ncep

tes d

el te

ma.

8 pu

nts

8 pu

nts

4 pu

nts

2 pu

nts

0 pu

nts

Cor

recc

ió li

ngüí

stica

El

text

té en

tre 0

i 3

falte

s. El

text

té en

tre 3

i 5

falte

s.

El te

xt té

entre

5 i

7 fa

ltes.

El

text

exce

deix

les 7

falte

s. 2

punt

s 2

punt

s 2-

1 pu

nts

1-0

punt

s 0

punt

s

13

3.3. Estàndard i normalització l ingüística 3.3.1. Objectius específics del bloc a) Reconèixer i conèixer els principals termes que engloben els processos d’estandardització i normalització lingüística. b) Diferenciar els conceptes de llengua estàndard i llengua normativa i treballar la dicotomia adequat/inadequat enfront de correcte/incorrecte. c) Concebre els processos de normalització de les llengües com a actes propis de les societats modernes i avançades. d) Entendre la necessitat de l’establiment d’una llengua estàndard i la seva difusió per a l’assoliment de la normalitat d’una llengua. e) Treballar i distingir les diferents etapes que engloben la normalització lingüística i enten-dre el procés en la seva globalitat. f) Analitzar la relació de la llengua estàndard i els mitjans de comunicació. 3.3.2. Taula d’activitats

Activitats Organització Recursos Temporitza-

ció Objectius

Generals Específics

A1: GLOSSARI COOPERATIU

Individualment


Durant tot el bloc fora de

l’aula 1, 3 a, b

A2: PRESENTANT LA LLENGUA

“Elaboració d’una presentació ‘Prezi’ entorn del subapartat

‘Estàndard i norma’”

Per grups de quatre o cinc

Ordinador amb con-

nexió a Internet

Quinze dies fora de l’aula; dues sessions a l’aula per fer les pre-

sentacions

1, 3 a, b, c, d

A3: UN COP D’ULL A

L’ESTÀNDARD ORAL “Recull de tres situacions del

parlar informal inadequades en l’àmbit formal”

Els mateixos grups de

l’activitat A2

Ordinador amb con-

nexió a Internet

Una setmana fora de l’aula;

sense sessions a l’aula

2, 3, 4 a, b, c, d

A4: RÈPLICA PER LA NORMALIT-

ZACIÓ LINGÜÍSTICA

“Elaboració d’un text de rèplica-reflexió a partir d’un text de Sara

Bolaño”

Individualment

Ordinador amb con-

nexió a Internet

Una setmana fora de l’aula

1, 3, 4 a, c, d, e

A5: LLENGUA I MITJANS

DE COMUNICACIÓ “Fòrum de discussió entorn de la relació de la llengua i els mitjans

de comunicació”

Individualment

Ordinador amb con-

nexió a Internet

Una setmana fora de l’aula

1, 2, 3, 4

a, c, d, e

14

3.3.3. Orientacions metodològiques A1: Glossari cooperatiu Aquesta activitat es realitza paral·lelament a la lectura dels materials dels diferents subapar-tats del bloc. Es tracta d’elaborar, entre tots, un glossari dels termes que més apareixen. No es tracta, simplement, de cercar, copiar i enganxar definicions d’un diccionari. Malgrat que se’n podeu servir, cal que siguin ells mateixos qui elaborin, poc a poc, el glossari. Poden recollir-hi també noms d’autors, d’institucions o d’obres, entre d’altres. És més una enciclo-pèdia que no pas un diccionari.

Per elaborar-lo, s’emprarà la plataforma gratuïta i de lliure accés “Google Docs”. Al web s’explica molt sintèticament i senzilla com funciona. A més a més, s’hi faciliten les instruc-cions per tal que tothom realitzi les intervencions correctament i en vermell, al document, hi ha un exemple de dues aportacions al glossari.

Per tal que puguin veure avançar (o, fins i tot, no avançar) el glossari, el document està també enllaçat al web i s’actualitza automàticament a mesura que es van fent canvis a la plataforma. A2: Presentant la llengua Aquesta activitat consisteix en l’elaboració d’un “Prezi”, una presentació de diapositives de l’estil “PowerPoint”, de lliure accés i gratuïta, senzilla i intuïtiva i molt visual. Els xiquets han d’elaborar una presentació a partir de tots els materials que se’ls proporcionen: webs, articles en PDF i llibres. En grups de quatre o cinc, han d’organitzar-se per llegir tots els textos i extreure’n les idees més importants. Per fer els grups, es farà servir un “Google Docs”, que serà públic. En aquest document hauran d’anar afegint els grups ja formats. D’aquesta manera tots els alumnes saben amb qui poden afegir-se.

Si ho desitgen, els xiquets poden emprar més recursos. Un cop cada grup hagi fet una posada en comú de tot allò que ha llegit, cal que elabori la presentació. Com que és possible que no hagin fet servir mai la plataforma “Prezi” o ho hagin fet poc, se’ls facilita diferents recursos perquè els sigui més fàcil moure’s per la interfície.

Al web s’adjunta una rúbrica d’avaluació específica de la presentació oral a l’aula del “Prezi”, per tal que sàpiguen què se’ls avaluarà abans de començar. Es fa especial èmfasi en la necessitat que tots els integrants del grup participin en la presentació i que la seva dicció sigui clara i adequada, entre d’altres elements. A3: Un cop d’ull a l’estàndard oral Aquesta activitat pretén fer una llambregada pel concepte de l’estàndard oral de la llengua catalana. Després de la lectura dels textos proporcionats a través del web, cal que els xiquets (amb els mateixos grups de l’A2) elaborin una petita llista de tres elements inadequats en una situació de caràcter més formal, això és, una situació en què sigui necessari emprar

15

l’estàndard. Un cop elaborada la llista, cal que la recullin en un document de “Google Docs”, l’accés del qual es pot trobar al web. A4: Rèplica per la normalització lingüística A partir d’un text de Sara Bolaño, es demana als xiquets i xiquetes que elaborin una rèplica-reflexió a partir de la idea que les polítiques de normalització lingüística són pròpies de les societats modernes i progressistes. Cal que els alumnes destaquin perquè aquests processos són propis de polítiques igualitàries, positives i de modernització d’una societat.

Quan hagin elaborat el text de la rèplica, han de penjar-lo al “Google Docs” i enllaçar-lo en un dels comentaris de la pàgina. A5: Llengua i mitjans de comunicació Després de la lectura d’uns textos proposats pel professors, penjats al web, els xiquets i xi-quetes han d’afegir comentaris a la pàgina com si es tractés d’un fòrum de debat. Així, se’ls demana que reflexionin entorn de la idea de la necessitat (o no) del lligam estret entre llen-gua i mitjans de comunicació. Els xiquets poden presentar arguments a favor o en contra, plantejar preguntes als seus companys o respondre qüestions que resten obertes. A més a més, poden enllaçar nous continguts que considerin interessants per a la resta dels alumnes. 3.3.4. Rúbrica d’avaluació A més de la rúbrica d’avaluació, es facilita als alumnes el pes que cada activitat del bloc té sobre l’avaluació, a raó de:

A1: 10% A2: 35% A3: 10%

A4: 25% A5: 20%

16

Act

ivit

ats

Cri

teri

s E

xcel

·lent

A

ssol

it

Poc

asso

lit

No

asso

lit

Glo

ssari

co

oper

atiu

Apor

taci

ons

Ha p

artic

ipat

tres

o m

és v

egad

es en

la

parti

cipa

ció

del g

lossa

ri.

Ha p

artic

ipat

due

s veg

ades

en

l’elab

orac

ió d

el gl

ossa

ri.

Ha p

artic

ipat

una

veg

ada e

n l’e

labor

ació

del

glos

sari.

N

o ha

par

ticip

at en

l’ela

bora

ció

del g

lossa

ri.

4 pu

nts

4 pu

nts

3 pu

nts

2 pu

nts

0 pu

nts

Ver

acita

t i in

terè

s de

les d

ades

La in

form

ació

que

apor

ta és

corr

ecta

, s’a

dequ

a al q

ue es

dem

ana i

/o és

gen

u-ïn

a (al

conj

unt d

el gl

ossa

ri).

La in

form

ació

que

apor

ta n

o és

del

tot c

orre

cta,

o bé

no

s’ade

qua a

l que

és

dem

ana.

La in

form

ació

que

apor

ta n

o és

del

tot c

orre

cta,

o bé

no

s’ade

qua a

l que

es

dem

ana i

és re

petit

iva.

La in

form

ació

que

apor

ta n

o és

co

rrec

ta, o

bé n

o s’a

dequ

a al q

ue

es d

eman

a o b

é és r

epet

itiva

. 6

punt

s 6

punt

s 4

punt

s 2

punt

s 0

punt

s

Pres

enta

nt la

lle

ngua

Pres

enta

ció

oral

Hi h

a una

rúbr

ica d

’avalu

ació

espe

cífic

a per

a la

pres

enta

ció

oral

del “

Prez

i”.

5 pu

nts

—

—

—

—

Con

tingu

t És

una

bon

a sín

tesi

dels

text

os p

ropo

-sa

ts. É

s visu

al, cl

ar i

dire

cte.

Té c

onclu

-sio

ns.

No

acab

a de s

inte

titza

r tot

s els

con-

cept

es. N

o és

del

tot c

lar n

i/o v

isual

ni/o

dire

cte.

Té c

onclu

sions

.

No

recu

ll la

maj

oria

dels

cont

ingu

ts de

ls te

xtos

. No

és cl

ar n

i visu

al (h

i ha

mas

sa te

xt).

No

té co

nclu

sions

.

No

recu

ll m

ajor

ia d

els co

ntin

guts

dels

text

os o

ho

fa er

ròni

amen

t. N

o és

clar

ni v

isual.

No

té co

nclu

-sio

ns.

5 pu

nts

5 pu

nts

3-4

punt

s 2-

3 pu

nts

0-1

punt

s

Un

cop

d’ul

l a l

’està

ndar

d or

al

Parti

cipa

ció

Recu

llen

tres e

xem

ples

Re

culle

n 1

o 2

exem

ples

. N

o re

culle

n ex

empl

es.

5 pu

nts

5 pu

nts

3 pu

nts

2 pu

nts

0 pu

nts

Con

tingu

t El

cont

ingu

t s’ad

equa

al q

ue es

dem

ana

Nom

és 2

inte

rven

cion

s s’ad

eqüe

n al

que e

s dem

ana

Nom

és 1

inte

rven

ció

s’ade

qua a

l que

es

dem

ana

El co

ntin

gut n

o s’a

dequ

a al q

ue es

de

man

a 5

punt

s 5

punt

s 3

punt

s 1

punt

0

punt

s

Rèpl

ica p

er a

la

norm

alitz

ació

lin

güíst

ica

Con

tingu

t

El co

ntin

gut e

s bas

a en

els te

xtos

treb

a-lla

ts. P

rese

nta b

ones

conc

lusio

ns. E

s ce

nyeix

als o

bjec

tius m

arca

ts a

l’enu

ncia

t.

El co

ntin

gut e

s bas

a en

els te

xtos

tre

balla

ts. P

rese

nta u

nes c

onclu

sions

m

illor

ables

. No

acab

a de c

enyi

r-se a

ls ob

jectiu

s mar

cats

a l’en

unci

at.

El co

ntin

gut n

o pa

rteix

dels

text

os

treba

llats.

Pre

sent

a une

s con

clusio

ns

forç

a mill

orab

les. N

o ac

aba e

s ce-

nyeix

als o

bjec

tius m

arca

ts a

l’enu

ncia

t.

El co

ntin

gut n

o s’a

dequ

a al q

ue es

de

man

a o b

é no

es p

rese

nta o

bé

és u

n pl

agi.

7 pu

nts

7 pu

nts

5 pu

nts

3 pu

nts

0 pu

nts

Cor

recc

ió li

ngüí

stica

El

text

té en

tre 0

i 5

falte

s. El

text

té en

tre 6

i 10

falte

s. El

text

té en

tre 1

1 i 1

5 fa

ltes.

El te

xt ex

cede

ix le

s 15

falte

s 3

punt

s 3

punt

s 2

punt

s 1

punt

0

punt

s

Llen

gua i

m

itjan

s de

com

unica

ció

Parti

cipa

ció

Parti

cipa

més

de d

ues v

egad

es. H

o fa

re

spec

tuos

amen

t. Pa

rtici

pa m

és d

e due

s veg

ades

. Ho

fa

resp

ectu

osam

ent.

Parti

cipa

una

veg

ada.

Ho

fa re

spec

-tu

osam

ent.

No

parti

cipa

o h

o fa

des

pect

iva-

men

t. 4

punt

s 4

punt

s 3

punt

s 2

punt

s 0

punt

s

Con

tingu

t El

cont

ingu

t és n

ou i

inte

ressa

nt. G

e-ne

ra d

ebat

. Par

teix

i/o

recu

ll co

ncep

tes

treba

llats

prèv

iam

ent.

El co

ntin

gut é

s nou

i in

tere

ssant

. G

ener

a deb

at.

Es fa

repe

titiu

o re

pete

ix id

ees j

a ex

posa

des p

els se

us co

mpa

nys.

El co

ntin

gut é

s un

plag

i.

6 pu

nts

6 pu

nts

4 pu

nts

2 pu

nts

0 pu

nts

17

Rúb

rica

d’a

valu

ació

pre

sent

ació

ora

l

Cri

teri

s A

ssol

it

Poc

asso

lit

No

asso

lit

Parti

cipac

ió

Parti

cipen

equi

tativ

amen

t tot

s els

mem

bres

del

grup

Pa

rticip

en to

ts els

mem

bres

del

grup

pe

rò n

o eq

uita

tivam

ent

No

parti

cipen

tots

els m

embr

es d

el gr

up

2 pu

nts

2 pu

nts

1 pu

nt

0 pu

nts

Ges

tuali

tat

La g

estic

ulac

ió és

corre

cta i

acom

pany

a el

disc

urs.

És m

esur

ada i

resp

on al

ritm

e de

la di

cció

i als

cont

ingu

ts.

La g

estic

ulac

ió n

o ac

aba d

’acom

pany

ar

el di

scur

s. G

estic

ula u

na m

ica m

assa

o

bé es

man

té so

vint

imm

òbil.

Es m

ante

nen

mas

sa rí

gids

i im

mòb

ils. O

bé:

gesti

culen

amb

excé

s i n

o re

spon

ent a

l di

scur

s ora

l. 2

punt

s 2

punt

s 1

punt

0

punt

s

To d

e veu

C

anvi

a el t

o de

veu

d’ac

ord

amb

allò

que

expr

essa

.

Can

via s

ovin

t el t

o de

veu

, d’ac

ord

amb

allò

que e

xpre

ssa, p

erò

de v

egad

es

es m

ostra

mon

òton

o m

olt b

rusc

.

El to

de v

eu és

exce

ssiva

men

t mon

òton

o b

é els

canv

is en

la d

icció

són

exce

ssiva

men

t ab

rupt

es.

2 pu

nts

2 pu

nts

1 pu

nt

0 pu

nts

Adeq

uació

al

regi

stre

Empr

a un

regi

stre a

dequ

at p

er a

la fo

rmali

tat q

ue m

ereix

la p

rese

ntac

ió a

l’aul

a.

Empr

a un

regi

stre a

dequ

at am

b alg

unes

inad

equa

cions

. Em

pra u

n re

gistr

e exc

essiv

amen

t inf

orm

al,

inad

equa

t.

4 pu

nts

4 pu

nts

2-3

punt

s 0

punt

s

18

4. Criteris d’avaluació generals

A cada bloc, es pot trobar una rúbrica d'avaluació, que recull el sistema qualificador de les activitats que s'hi desenvolupen. Ara bé, el pes dels blocs respecte de tota la seqüència cor-respon a aquests percentatges: Bloc 1: Variació lingüística 40% Bloc 2: Actituds lingüístiques 30% Bloc 3: Estàndard i normalització lingüística 30% A més, el pes de tota la seqüència respecte de la totalitat de l'avaluació és del 40%.

19

5. Bibliografia ACADÈMIA VALENCIANA DE LA LLENGUA: <http://www.avl.gva.es/va/documents-

normatius/minidestacado/00/document/Oral.pdf>. [Consulta: 3 gener 2015]. ARAGONÉS, Albert: «La llengua oral i la proposta d’estàndard»,

<http://usuaris.tinet.org/aragones/estandardiec.htm>. [Consulta: 3 gener 2015]. BARCELÓ, P. et alii (2002) Textos i contextos 2: valencià: llengua i literatura, Alzira, Bromera. BIBILONI, Gabriel (1997): Llengua estàndard i variació lingüística, València, Eliseu Climent. BLOG BATXILLERAT: «La variació lingüística»

<http://batxillerat.blogspot.com.es/2004/10/la-variaci-lingstica.html>. [consulta 5 gener 2015].

BLOG BATXILLERAT DEL SERPIS: «L’estàndard» <http://1rbserpis.blogspot.com.es/> [Consulta: 3 gener 2015].

CANÓS, T. et alii (2002), Veles. Valencià: llengua i literatura 1, València, Castellnou. CASTELLANOS, CARLES (2009): «Els processos d’estandardització lingüística. Reflexions

concretes entorn de l’estandardització de la llengua catalana», Revista Estudios Catalanes, Universidad Nacional del Litoral, Santa Fe, Argentina.

CONCA, M. et alii (2003), Text i gramàtica. Teoria i pràctica de la competència discursiva, Barcelona, Teide.

CONSORCI PER LA NORMALITZACIÓ LINGÜÍSTICA, Unitat 25: Pla de treball- els dialectes de la llengua catalana: <http://blocs.cpnl.cat/dgava12/files/2012/12/Full-ruta-unitat-25.pdf>. [Consulta: 4 gener 2015].

DURAN DE VALÈNCIA, Miquel (1936), «La barraca», Teodor Llorente, Barcelona, Barcino, p. 40-1.

INSTITUT D’ESTUDIS CATALANS: «Proposta d’Estàndard Oral I», <http://www.google.es/url?sa=t&rct=j&q=&esrc=s&source=web&cd=8&ved=0CE4QFjAH&url=http%3A%2F%2Fpublicacions.iec.cat%2Frepository%2Fpdf%2F00000062%2F00000072.pdf&ei=9JiiVILfFIKrU9CngvgK&usg=AFQjCNGAmZILS45QgLOw_XRaJ-qTyUyYUA&sig2=eCqBfH0wCfAfFXBoacgzlQ&bvm=bv.82001339,d.d24>. [Consulta: 3 gener 2015].

— « Proposta d’Estàndard Oral II», <http://www.google.es/url?sa=t&rct=j&q=&esrc=s&source=web&cd=2&ved=0CCcQFjAB&url=http%3A%2F%2Fpublicacions.iec.cat%2Frepository%2Fpdf%2F00000062%2F00000073.pdf&ei=m5miVK6zHIftUsK7gZgL&usg=AFQjCNFYicUN4LI8Q5tzUTFlpJ0t40X-6w&sig2=MAJOp-YU2vY8Y4cxOXvhaQ&bvm=bv.82001339,d.d24>. [Consulta: 3 gener 2015].

20

INS BAIX EMPORDÀ: «Llengua estàndard», <http://blocs.xtec.cat/catalaperecalders/sociolinguistica/llengua-estandard/>. [Consulta: 3 gener 2015].

— «L’estàndard català», <http://blocs.xtec.cat/catalaperecalders/sociolinguistica/lestandard-catala/>. [Consulta: 3 gener 2015].

— «Estandardització» <http://blocs.xtec.cat/catalaperecalders/sociolinguistica/lestandard-catala/>. [Consulta: 3 gener 2015].

— «Normalització lingüística» <http://blocs.xtec.cat/catalaperecalders/sociolinguistica/normalitzacio-linguistica/>. [Consulta: 3 gener 2015].

LACREU, Josep (2006): Manual d'ús de l'estàndard oral, València, Publicacions de la Universitat de València. JUNYENT, C. (1992), Vida i mort de les llengües, Barcelona, Empúries. MARCH, Ausiàs, (1993), «XIII», Antologia poètica, a cura de Jaume Pérez Montaner,

Alacant, Aguaclara, p. 76-9. MARTORELL, Joanot (1988), «Tirant declara el seu amor a Carmesina amb l’ajut d’un

mirall», Tirant lo blanch, a cura de Martí de Riquer, Barcelona, Edicions 62, p. 59-61. MORENO, J.C. (2008), El nacionalismo lingüístico. Una ideologia destructiva, Barcelona,

Península. UN MUNT DE LLETRES: «La varietat estàndard»

<https://unmuntdelletres.wordpress.com/2013/04/17/la-varietat-estandard/>. [Consulta: 3 gener 2015].

UNIVERSITAT POMPEU FABRA: «Model de llengua» <http://www.upf.edu/leupf/03models/21.htm>. [Consulta: 3 gener 2015].

TUSON, J. (1988), Mal de llengües, Barcelona, Edicions 62. VENY, J. (1998), Els parlars catalans, Palma de Mallorca, Moll.

Documents

Seqüència didàctica