Sessió 8: L’aplicació del mètode de valoració contingent

MVC- Aplicacions Curs d'Avaluació de riscs ambientals 1

Sessió 8: L’aplicació del mètode de valoració contingent

• Aspectes pràctics del mètode de valoració contingent– Objectius:

• Com es fa?

• Com interpretar un exercici de valoració contingent

– Principals dificultats

• Exemple d’aplicació: la valoració dels efectes ambientals associats al creixement urbà a la Regió Metropolitana de Barcelona


El mètode de valoració contingent (VC)

• En què consisteix?

És un mètode de valoració especialment indicat per obtenir informació sobre la valoració que els individus tenim de béns pels quals no existeixen mercats. Aquests són simulats mitjançant enquestes.


Etapes en un exercici de VC1. Definició del bé objecte d’estudi

2. Definició de la població rellevant

3. Simulació del mercat

4. Elecció modalitat d’entrevista

5. Selecció mostral

6. Redacció del qüestionari (*)

7. Realització de les entrevistes

8. Explotació estadística de les respostes

9. Interpretació de resultats


Etapa 1. Definició de l’objecte d’estudi

• Necessitat de delimitar exactament què és el que es vol valorar– definició sense ambigüitat del bé– quantitat del bé – Exemples: millora qualitat sorra platja; neteja

carrers

• Evitar que l’enquestat faci la seva pròpia interpretació del que s’està valorant


Etapa 2. Població rellevant• Molt important cara a l’agregació i

interpretació dels resultats

• Qui forma la població rellevant?– Usuaris? (valors d’ús)– Total residents? (valors de no ús)– De quin àmbit territorial?– Relació de la població rellevant amb el mètode

d’entrevista, factor temps (estacionalitat),...


Etapa 3. Simulació del mercat

• Fase central i complexa

• Indicació de caire general: convé que s’assembli a escenaris de mercat reals– Quantitat i qualitat, clarament identificades– Escenaris alternatius a la provisió del bé– Forma en que el bé es proveeix– Preguntes de valoració (formats) (equival a la

fase de transacció)


Etapa 4. Modalitatas d’entrevista• Tipus:

– personal– telefònica– correu postal

• Disjuntives cost/temps/percentatges de resposta...

• Possibles biaxos: de selecció, de no-resposta...


Etapa 5. Mostratge

• Mostra vs població total

• Tamany mostra grau fiabilitat i ajust desitjat

• Tipus de selecció mostral:• quotes

• de probabilitat o aleatòries

• mixtes


Etapa 6. Redacció del qüestionari

• Recomanacions generals: – Tenir clar l’objecte de l’estudi– Evitar qüestionaris excessivament llargs– Preguntes clares, curtes i amb llenguatge senzill

i poc tècnic– Aproximació interdisciplinar


Etapa 6. Redacció del qüestionari (cont.)• Diferents etapes:

– esborrany, proves amb experts i públic, grup d’orientació, correccions, proves pilots o pretest,...

• Estructura habitual del qüestionari:– Secció introductòria : preguntes d’actitud i de

comportament– Grup de preguntes de valoració– Secció de preguntes socioeconòmiques


Etapa 6. Redacció del qüestionari (cont.)

• Secció introductòria: – familiaritzen a l’entrevistat amb l’escenari de la

valoració (fase de preparació)– Les preguntes sobre comportament poden

utilitzar-se després per controlar les respostes– Descripció de l’escenari de valoració

• relativament curt

• evitar l’excés d’informació

• específic (no s.a. interpretació), neutral, creïble


Etapa 6. Redacció del qüestionari (cont.)• Preguntes de valoració:

– concreció sobre les condicions de la valoració• quantitat (unitats, %, canvi risc), forma de provisió i

alternativa, mètode i vehicle de pagament, cost d’oportunitat,...

– format de pregunta:• continu (obert)

• discret (tancat)– format referèndum, múltiple, de tanteig, rangs, rànking o

elecció d’alternatives, mxtes

• motius de protesta?


Etapa 6. Redacció del qüestionari (cont.)

• Preguntes socioeconòmiques:– edad, residència, renda, nivell d’estudis,

professió,…– Utilització:

• Per comprovar la representativitat de la mostra

• Poden ajudar a controlar i explicar millor els valors obtinguts

• Quan els resultats de l’exercici de VC s’han de considerar en el procés de presa de decisions


Etapa 7. Realització d’entrevistes

• Millor que la realització la facin enquestadors professionals

• Resulten molt importans tant sessió prèvia de l’investigador amb els enquestadors com la realització de proves pilot prèvies i treball en grups d’orientació abans de la realització definitiva de l’enquesta.


Existència de biaxos• Biaxos: errors comesos sistemàticament

degut a algun aspecte de l’exercici de VC, que provoquen una divergència entre el valor estimat i el vertader

• És important intentar evitar-los en la fase de redacció del qüestionari. Tot i així, es comprova la seva presència mitjançant contrastos, i d’existir, cal explicitar-los i interpretar com afecten els resultats.


Tipus de biaxos

• Mostratge

• Plantejament teòric– diposició a pagar o disposició a ser compensat

• Actitud dels entrevistats– estratègia– complaença amb promotor/entrevistador– restriccions pressupostàries


Tipus de biaxos (cont.)• Pistes implícites per a la valoració

– importància– ordenació– rangs– preus de partida i format tancat

• Percepció del context– credibilitat i forma de provisió del bé– confondre la part amb el “tot” (o simbolisme)


Etapa 8. Explotació de resultats• Codificar la informació pel seu tractament

estadístic: – fase molt laboriosa (i amb moltes decisions)

• Estimació disposició a pagar pel canvi– Estimació paramètrica o no paramètrica?– Variables explicatives?– Tractament respostes protesta?– Estadístic a utilitzar? Mitjana, mediana,…– Contrastos biaxos


Etapa 9: Interpretació de resultats• Aproximació a la disponibilitat a pagar pel

bé (marge d’error). Intervals de confiança.

• Cal explicitar supòsits (tractament “no” respostes, estimació,…). Anàlisis sensibilitat.

• Utilització dels resultats:– projecte o política desitjable? (ACB)– preferències declarades vs revelades...


Part 2a: Aplicacions

Exemple d’aplicació del mètode de valoració contingent:

La valoració dels efectes ambientals

associats al creixement urbà a la

Regió Metropolitana de Barcelona


Objectiu de l’estudi:• Investigar sobre quin tipus o model de

creixement urbà seria desitjable des d’un punt de vista ambiental, a la RMB

• Context de l’estudi: el debat sobre la ciutat sostenible o sustentabilitat urbana – diferències principals respecte del plantejament

habitual– elecció de dos efectes ambientals que afecten

de manera contrària el benestar de la població


Context del debat: la ciutat sostenible• Dispersió urbana vs ciutats compactes

– argument principal d’aquells que defensen un model de ciutat compacta

• Aproximació empírica habitual:– contrastos estadístics que relacionen forma

urbana i consum de benzina, contaminació,…

• Aproximació al nostre estudi: MVC, amb dos atributs ambientals que van en sentit oposat


Algunes dades rellevants• RMB:

Alt Penedès, Baix Llobregat, Barcelonès, Garraf, Maresme, Vallès Oriental i Vallès Occidental

Barcelona RMBPoblació 1.508.805 4.228.048Km2

97,6 3234,5% urbà/total 76,7% 15’8%Densitat(hab/km2)

15.459 1.307

Densitat (hab/km2

urbà)21.158 8.288


Definició de l’objecte de l’estudi

• El canvi respecte de l’status quo proposat consisteix en una variació en la intensitat del creixement urbà:– implica una variació en els ratis de densitat– implica una variació en els ratis d’ocupació del

sòl als entorns de les ciutats– Una reducció de densitat i una menor ocupació

són els dos béns pels individus


Com es concreta l’estudi?• Primera qüestió: per què cal valoració

contingent?

• Població rellevant?

• Modalitat d’entrevista? Personal (n=600)

• Selecció mostral: de probabilitat aleatòria (amb quotes sobre variables)– municipis representatius distribució tamanys– aplicació de ponderacions


Possibles escenaris considerats• Status quo: mantenir el nivell de densitat

(k0) i el rati de conversió dels paisatges (r’0)

• Escenari amb menor densitat: es redueix la densitat (k1) però s’ocupen més paisatges (r1)

• Escenari amb major densitat: augmenta la densitat (k2) però es preserven més paisatges (r2)


Supòsits sobre les disposicions al pagament associades al canvi

• Per viure amb menys densitats, estaríem disposats a pagar (MDP)

• Per perdre paisatges, ens haurien de compensar (MDA)

• En agregat, un derminat canvi tindrà en compte els dos impactes sobre el benestar i les dues mesures


Supòsits sobre les disposicions al pagament associades al canvi (cont.)

• Exemple: – Un individu pro dispersió en agregat estaria

disposat a pagar una quantitat de diners positiva per un model de creixement amb més baixa densitat

– Un individu pro contenció en termes nets només acceptaria un canvi que impliqués menys densitat si se’l compensés (o pagament negatiu)


Qüestionari: part introductòria• Exemples de preguntes i comentaris previs:

– Factors influint les decisions de localització– Opinió sobre quant denses són les seves

localitats, i quant ràpidament creixen– Explicació i èmfasi de la disjuntiva de cada

model (pros i contres)– Qualitat relativa de la nova construcció,

possible abandonament dels centres,…– Pregunta de posicionament (també screening)


Qüestionari: preguntes de valoració• Quantitat

Canvi proposat: variació d’un 10% (5%) en el nivell de densitat, respecte situació actual– Increment del 10% densitat per aquells pro-

contenció– Disminució d’un 10% densitat per aquells pro-

dispersió – A aquells indiferents, se’ls assigna l’escenari

corresponent a l’status quo


Qüestionari: preguntes de valoració (cont)

• Vehicle de pagament: impostos associats al manteniment infraestructura (més barat amb més contenció).

• Signe del pagament? Possible biaix

• Mètode: pagament /estalvi anual

• Format de pregunta: dues submostres– dicotòmic doble (5 preus sortida diferents)– rànking o ordenació contingent


Resultats

• Estimem com es distribueixen les respostes pels diferents preus de sortida (estimacions paramètriques)

• Resultats del ranking (qualitatius):– Una reducció de l’1% de densitat es va valorar

en 900 pts per persona i any (no significatius)– Les primeres opcions varen correspondre a

l’escenari d’status quo i de reducció de densitats


Resultats (cont.)• Resultats del dicotòmic doble:

– Proporció de respostes– Estadístics:

Mediana Mitjana

Dicotòmic simple 1.718 1.493

Dicotòmic doble 1.309 692



Interpretació dels resultats

• Com s’interpreta el signe (de mediana o mitjana) ? El resident medià o mitjà valora positivament un model de creixement menys dens (tot i a costa de perdre entorns)

• Proposta de ciutat compacta: cal analitzar-la en cada contexte concret

• Paper regulacions urbanístiques?

Documents

Sessió 8: L’aplicació del mètode de valoració contingent