•An forcer - 11.a Epoca - N.° 86 Dissabte r O d« Juny 192*

Quan serà comprès que el pa-triotisme consisteix, sobre tot,en fer la pàtria digna?

GABRIEL ALOMAR

15 cts. SETMANARI SOCIALISTA

Art i socialismeA l'Exposició de les Arts decoratives de Paris la ße-

pública dels Soviets hi te el seu pabelló. Per primera ve-gada, després de la revolució d'octubre de 1917, els rus-sos exhibeixen a l'estranger llur producció arüslica. Icom totes les coses d'aquell pais, aquesta manifestacióde l'espiritualitat és organitzada, dirigida i controladapel Govern. Es, doncs, la Rússia idònea la que es mos-tra als ulls del món en un dels seus aspectes més elevats.

No hem vist l'Exposició i si l'haguéssim vista la nos-tra incompetència ens obligaria a callar el nostre judicii la nostra impressió. La nostra informació és natural-ment deficient però ens ha semblat endevinar una extre-mada reserva en els medis artístics parisencs en tot elque fa referència a aquesta manifestació filla de la fanta-sia obrera i camperola. Serà pel seu especial caràctertendenciosament socialista? Serà per l'efecte causat eldia de la seva inauguració per l'incident esdevingut en-tré el ministre de Monzie i l'ambaixador Krassin? Seràper que tingui escassa importància des del punt de vistaemocional o artístic?

Es possible que hi hagi una mica de cada cosa, peròés evident que la manifestació artístico-soviètica té elmèrit de l'originalitat i la virtut de l'expontaneitat gaire-bé infantil. Krassin ho feia remarcar en l'acte de la inau-guració. No tenim encara—venia de dir—la necessàriaorganització per presentar-nos dignament en aquests cer-tàmens. El nostre art, com expressió de l'esperit que in-fornía el nostre moviment revolucionari, està encara enun període de tanteig. Es el treball ingenu de pagesos iproletaris. Però haureu d'observar la diferència que hina entre el nostre art i el de les altres nacions. El nostreart és sumament democràtic i el sentiment de la massano ha arribat a donar-li formes concretes però li dona jaexpressió de símbol particularment amb relació amb lafigura que ha empapat tota la vida del nostre poble, elgran fundador del Govern soviètic, Lenin.

Els grans crítics podran especular llargament sobrel'èxit assolit pels revolucionaris russos en aquest esforçgegantí de donar expressió plàstica a les idees d'organit-zació social i als conceptes de justicia distributiva i -sen-tit pregon de la comunitat. Possiblement arribiràn a laconclusió de que l'art no és instrument adequat per l'ex-pressió de les idees. Repetidament aquesta afirmació hasigut feta i sembla suficientment fonamentada per obli-gar-nos a creure que l'art no passa de l'expressió incom-pleta dels moviments mes elementals de l'esperit.

Nosaltres, però, aplaudim l'esforç del Govern soviè-tic i el considerem sumament útil per al progrés espiri-tual. L'art és comú i universal però mostra una varietatètnica efecte de les idees que es mouen en l'ambent i quees progecten secretament en la concepció de les formes.I precisament perquè sabem que per mitjà de l'art lesidees motrius passen a un pla sensorial i es fan assequi-bles a les multituds, nosaltres experimentem una gran sa-tisfacció al veure que els Soviets no deixen pedra permoure i aprofiten aquest poderós ressort per assolir latransubstanciació de llur poble. Nosaltres mateixos, sen-se la tradició pagana del nostre art, no podríem ésser al-tra cosa que ombres escardalenques i eixarraides, satu-rades de metafísica medieval.

Confiem, però, que els Soviets tindran una irradia-ció múltiple i complexa sobre l'ànima popular i no hau-rem de topar amb l'imatgeria guerrera, amb l'atleta ner-vut i ángulos p amb l'enclusa i el martell que fins arahan ,sjgut els únics motius que han inspirat als glossa-dors del Socialisme triomfant. El nacionalisme guerrer iagressiu ha sigut deu de constant inspiració pels artistesde totes les èpoques. I si idealment el Socialisme repre-senta una superació del nacionalisme, ens cal afirmar lasuperioritat de la nostra doctrina de una manera acaba-da i complerta; i aixis com l'exaltació de tots els misti-cismes no ha pogut matar les inclinacions de l'intel·ligèn-cia vers el lliure examen, cal que el Socialisme sigui unaescola ampla i oberta que sàpiga interessar tot el siste-ma emotiu i no intenti en eap moment restringir els im-pulsos individuals que, en tots els ordres, però particu-larment en l'ordre artístic, seran sempre la font inex-haurible, del progrés.

Els nostres lectors no han d'estranyar que, aparent-ment, negligim, a voltes, certs esdeveniments d'actualitat,deixant de subrallar-los amb el comentari degut. Però hihan albiradores dificultats insuperables.

Altrament, l'ideari conegut de JUSTÍCIA SOCIAL ila dignitat civil dels que redactem aquesta fulla, donenla màxima eloqüència al nostre silenci.

Aquest número ho passat per IQ censuro

Giacomo Matteotti

El secretari general del PartitSocialista unitari d'Itàlia, LuigiBasso, qual càrrec havia des-empenyat el gran martre de lacausa, en ocasió del primer ani-versari d'aquell crim afros haremès la següent nota n tots elspartits socialistes d'Europa quegustosament reproduïm:

«La direcció del Partit Socia-lista unitari d'Itàlia a tots elspartit socialistes del món enocasió del primer aniversari del'assassinat de Giacomo Mat-teotti:

»Grans mercès als germanssocialistes de tot el món queaquests dies recorden i plorenamb nosaltres a Giacomo Mat-teotti, el més bo, el més valententre els nostres, que ens fou ar-rebaçat pel més violent delscrims el qual continua sense és-ser castigat.

»En l'aspra lluita que soste-nim contra la cruenta reaccciódel feixisme, el consol més grani el major reconfortament ésaquell que ens arriba de la soli-daritat sempre viva del proleta-riat internacional.

»Es per aquesta solidaritatque renovem cada dia la nostraforça de ressistència i el nostreentusiasme per a soportar elssacrificis necessaris.

»La certesa de la victòria finaldel Socialisme alliberador exis-teix en nosaltres més forta quemai.

»Visca el proletariat interna-cional!

>. Visca el Socialisme!»

: El meu credo :S'ens tira en cara el no

creure.Voldria posar-me dret i fer

en veu molt alta la professió defe meva.

Crec en el meu segle amb to-ta la meva moderna tendresa.Solament els creients són forts.Tot aquell, en política com enliteratura, que no cregui en elseu temps, caurà en l'error y laimpotència. He vist als meusmajors, esterilitzar-se emmig dellurs pesars; veuré certament re-lliscar al buit a aquells delsmeus contemporanis que lliguinperles a part, per una distinciód'escepticisme.

Crec en la ciència, perquè ésl'eïna del segle, perquè porta ensí l'única fórmula sòlida de lapolítica i de la literatura de de-mà. Ella fou qui obrí la revolu-ció i ella serà qui la tanqui.Solament en ella hi ha salvacióper a l'Humanitat. Eixamplaràel nostre domini sense rebutjarres d'ell, precisant les nostresfacultats i establint la lògica deles nostres relacions.

Crec en el dia que es desgra-na, i crec en el dia de demà, se-gur d'un agrandament cada ve-gada més vast, per haver posattota la meva passió en les forcesde la vida.

Emili Zola

LA FINESTRAO B E R T AARI SOVIÈTIC I POLÍ-

TICA DE MUSEUUn cèlebre crític d'art pari-

senc ha adressât una lletra alnostre car amic. Y escultor catalàPau Gargallo, actualment resi-dent a Paris, demanant-li el seuparer réspede la instal·laciólussa que amb el títol de «Pa-velló bolxevic» figura en T Ex-posició Internacional d'Arts De-coratives. «La vostra opinió—diu la lletra — ha d'ésser perforça original i interessant».

Aquest «Pavelló bolxevic» esveu que fa rodar el cap. ElPresident del Foment <ie lesArts Decoratives, de Barcelona,definia l'estructura de la instal-lació, dient que era «una menad'incubadora sorgint d'entre unmón d'enderrocs».

S'ha dit sovint que T art, entot temps, o responia a la con-dició social de la respectiva època o no era més que una crea-ció artificiosa que els anys escuidaven d'esvair. L'art rus ésun exemple típic i present d'a-questa íntima i fecunda iidelitatentre les creacions de l'esperit il'arquitectura ideològica del cossocial que les dóna forma. A-quells cèlebres trens i vaixellsde propaganda soviètica quehan corregut per les línies-tèr-ries i els rius de Rússia, durantels primers anys de la revolu-ció, decorats amb pintures futu-ristes, foren una demostracióexpontània d'aquest parelismeentre l'art àdhuc essent inter-pretat pels selectes, i l'estat so-cial de les classes populars quesón, avui en dia, ¡es que matit-zrn l'història.

Les construccions de Fart rustrenquen ¡es normes clàssiquesi porten la perplexitat a l'espe-lit crític occidental.

Es ben cert que, per fer-semar endins, cal primer rompreles amarres. Serà veritat que,per regenerar-nos, haurem decomençar per destruir els Mu-seus?

Airet

Mentre els obrers, corpresosper la simplicitat dels dog-mes, ens deixem impressio-nar per la faramalla del'abstencionisme polític iabandonem la pròpia autori-tat en mans dels altres es-taments, ens haurem de sots-metre, de grat o per força,a les lleis que els altres ens

imposin.

Rcoacció: Guardia, 14, pral. • BARCELONA

CRÓNICA HEBDOMADARIA

Política internacionalEls mancaments d'Alemanya

Es possible que una gran part del públic que segueix somera-ment el curs de la política europea arribi a fer-se una confusió-en-tre teintes conferències, interviews, canvis d'impressions, etc.,- deque cada did venen plens els periòdics. Nosaltres, per a evitaraquestes confusions solem parlar només de fets consumats i< *nsocuparen] opor tunament del projecte de pacte de garantia acceptatper França i Gran Bretanya, però sembla necessari conèixer-pri-mer la riota l l iurada a Alemanya el dia 5 de juny per'les-potènciesaliades sobre els mancaments comesos contra les estipulacions)delTractat de Versailles i les mesures a pendre per a corwtgir*lo*.

Aquesta nota fou redactada per la Conferència d'Ambaixadorsa base de l'informe rendit per la Comissió militar de Control.Aquest raport comença detallant els obstacles posats pel "Governalemany a la realització de les tasques de la Comissió interaliada.Fou necessari un període de set setmanes per a posar-se d'acordrespecte a les condicions a que havia de subjectar-se la inspeccióla qual, si es té en compte que feia més de sis mesos que ara anun-ciada, no podia en cap manera atrapar desprevinguda a Alema-nya. Aquesta inspecció va durar del 8 de setembre de 1924 al 5 degener de 1925 i la sèrie de mancaments i contraventions observa-des són en nombre considerable i, algunes, poden qualificar-se degreus. Però suposa la Comissió que tot quant pogué constatar enles seves visites era el més secundari car Alemanya tenia temps iocasió sobrades per a amagar totes aquelles accions i organitza-cions que podessin comprometre-la.

La nota interaliada a Alemanya és un document escrit en ter-mes moderats i conciliatoris. Expressa el desig d'evaquar la pri-mera part de la zona ocupada bon punt Alemanya ofereixi les ne-cessàries garanties de pau. Neguen que siguin inspirats per capmala voluntat ni esperit de venjança i deploren no haver pogutdeixar la zona de Colònia el 10 de gener darrer a causa de no ha-ver complert Alemanya les seves promeses de corretgir les infrac-cions denunciades i liquidar ràpidament i amb bona voluntat elsabusos comprovats.

La part positiva de la nota interaliada és continguda en l'AnexeI que consta de quatre parts. La primera detalla els articles delTractat de Versailles sobre clàusules militars, un per un, i expres-sa que l'única que s'ha complert és la d'haver limitat la composi-ció de l'exèrcit a set divisions i a cent mil homes si bé, eventual-ment, aquesta xifra és augmentada pels joves que reben instrucciómilitar durant un període breu.

La part segona indica les 13 clàusules militars respecte a lesquals eis aliats no han rebut la deguda satisfacció. Aquestes són:

Organització de la policia.Fàbriques, dipòsits i arsenals. Manca cumplir certes destruc-

cions, transformacions i dispersions estipulades.Entrega de material de guerra sobrer.Organització de l'exèrcit d'acord amb el Tractat.Regulació del recrutament i entrenament militar.Importació i exportació de material de guerra.Possessió, comerç i manufactura ilícita de material de guerra.Zones prohibides.Expropiacions de guerra. Fortalesa de Königsberg.Fortificació i defensa de costes.Plànols-necessàrís per a conèixer les fortificacions i poder ve-

rificar els treballs d'estadística.Entrega de documents relatius als estocs existents de material

de guerra i producció de les fàbriques alemanyes durant la guerraí després de l'armistici.

La part tercera de l'Anexe detalla les mesures que cal pendred'acord amb el Tractat i fonamenta amb el texte del mateix l'accióproposada. No volem fadigar el lector amb un extracte d'aquestallarga relació de supressions, destruccions i modificacions exigi-des. Esmentarem només la de la reducció a 150.000 homes de lapolicia (Schutzpolizei) composta ara de 180.000, llevant-li el seucaràcter militar i constrenyint-la a l'esfera municipal i departamen-tal i suprimint el terme d'afiliació que és ara de 12 anys com el dela milícia nomenada Reichswehr.

Mes la importància capital la situen els aliats en la organitza-ció de l'estat major i comanament de l'exèrcit i en l'entrenamentmilitar que de mica en mica va establint-se amb caràcter universali semi-compulsori. S'exigeix la derogació dels decrets creant l'es-tat major en especial el d'agost de 1920 creant el Comanament encap i agrupant en ell els serveis tècnics i administratius. S'ha po-gut comprovar que gràcies a la nova organització adoptada l'efi-càcia combativa d'Alemanya, podia, en alguns extrems, ésser su-perior a la de 1914. Per exemple, els vagons de transports militarsque eren aleshores 160.000 ara arriven a 200.000.

S'exigeix la supressió de l'entrenament <militar mitjançant legis-lació expressa i que no consenü el frau. El Reichswdn ha denodrir-se únicament de voluntaris contractats per 12 aays. Asso-ciacions com la Jung Deutscher Orden, Stahlheim Wehrwolf i al-tres es confonen amb la milícia nacional, fan amb l'exèrcit llurentrenament militar, tenen la mateixa oficialit it i, en general, tenenuna preparació minuciosa i precisa per un cas de movilització.Convé que quedi clar que el Reichsweln és compost no inés devoluntaris i els seus no són superiors a cent mil homes i que noés una escola d'entrenament militar de la joventut alemanya.

L'anexe II de la nota és una carta de la Comissió de Repara-cions adressada a la Conferència d'Ambaixadors en la qual esdona compte de que Alemanya cumpleix fidelment i amb precisióles seves obligacions econòmiques.

La nota aliada fou rebuda pel Govern alemany sense que «sproduïssin escenes ni escarafalls. El Consell de ministres va reu-nir-se amb el President Hindenburg i després de llarga deliberacióva donar a entendre que es corretgirien urgentment les infraccionsmanifestes i que els necessaris .aclariments justificarien les deci-sions en els cassos discutibles. Sense que l'actitut del Govern im-pliqui l'acceptació de la nota, aquesta no ha sigut mal rebuda is'esperarà probablement a contestar-la quan es rebi la resposta deFrança a la proposició del pacte de garantia, car el Govern ale-many vol donar a entendre que considera íntimament unides Liqüestió del desarmament i de la garantia mútua.

Tenim, en resum, que els únics mancaments d'Alemanya só:id'ordre militar i que la Comissió de Control i la Conferènciad'Ambaixadors han hagut de menester cinc mesos per a precisar-los. Tenim que els aliats par len amb suavitat i cortesia i que elsalemanys s'esforcen en demostrar moderació i bona voluntat. Nohan fallat , doncs, els nostres càlculs i el nacionalisme alemany noés tan terrible com molts suposaven. Quatre hones paraules me-,i l'evacuació ik Colònia serà un fet ab.ins d'acabar-se l'any,.

M. Serra Í Moret

J U S T I C I A S OC TAX •ûdtJtaaftMM

llíeollsta ostutI rinttftectufll badoc

Es curiosa la posició delsenemics d* un Ideal sobretotquan aquest Ideal comporta tanpMfones transformacions comel socialista o el comunista. L'e-nemic en aquest cas, es transfor-ma en un espectador imperti-nent que surt ja de casa seva•wb el propòsit de bescantar-ho tot. Si des del poder, com aRússia, volen aplicar amb to-ta puresa llurs doctrines, sónuns dictadors miserables, unstirans enemics de l'Humanitatetc. etc; si al inrevés, mogutsper la necessitat i per la toleràn-cia fan concessions a l'antic ré-gip, son uns fracassats, uns vi-sionaris desenganyats o uns

: forçants. Des del galliner l'es-píctador actua d'actor i comen-ça a donar consells, especulasdire moral i acaba per anun-ciar-nos que ell te el remei detot això; i el seu remei, com ésde suposar, ¿s continuar comfins ara, que al capdevall estemen el millor dels móns possiblescom anuncià, fa dos segles, elDr. Panatosi.

No volen veure que quan unIdeal revolucionari triomfa té deésser forçosament una dictadu-ra perquè te d'ésser forsosa-ment una educació. En tota re-volució triomfa sempre una se-lecció que apuntalant-se en unestat de descontent col·lectiu.assalta el poder i des de daltcomença l'educació de les mul-tituds, relligades per una labor«le segles, potser, als interessoscreats i a la mentalitat de l'an-tic règim. No és la doctrina el<{tie puja, és la pre-doctrinaque sobre la carn de les costumsi de l'ignorància que aguantavaJa vella injusticia modela la no-va llei. I té de m«delar-ho acops de mall, torturant la matè-

: ria que oposava mes resistènciacom menys capacitada i més ig-norant sigui. En aquests igno-rants i incapaços, el vell règimtrobarà la més enèrgica defen-va, car en el vell règim ells erengent sens iniciativa ni originali-

_jat i el seu raoures per la vidaera pura inconsciència degudaa una complerta domesticació.

En aquesta domesticació an-cestral de les multituds igno-rants, els intelectuais de les ve-lles idees,—l'intel·lectual tambéés un animal subgecte a domes-ticació; costa una mica més car,no molt, volent trobar-hi les di-rectives de l'esperit humà, volenveure-hi l'arca santa on es guarda la llei pura i que dicta la pu-ra doctrina. Aixís no és estranyque del camperol o del munta-nyenc al marge de tota civilitza-ció i cultura se en fassi el per-fecte tipus humà, el model quecal imitar per a la conservaciósocial i per a l'esplendor delhome, que llur ignorància i gro-lleria sigui un apostolat i undogma.

Quan tota transformació pre-gona es proposa canviar el monsocial, sempre devant de l'idea-li te s'hi posa aquesta massabarroera a entrebancar-li el pas.E:la no te raons per oposar pe-i ò, oposa la seva inèrcia, la se-va pasivitat amb tota la mala fe.Cal educar-la, però ella té unaresistència de pedra a tota edu-cació; cal moure-la però ella escaragola més i s'ageu més per ano moure's. Es un monstre pre-històric que no pots abando-n.ir-lo per que sinó fa, tampocdeix fer, que quan el deixes per»,'guir el teu camí, comença abramar i a guitejar i a destor-bar tota l'obra feta. L'idealistadesprés d'intentar cpnvertir-lai fracas*ar, s'enfada i començaH punir-la. Inútil; té la pell dura,és massella, no sent els cops nili mostra cap reacció. Per últim,l'idealista: mes astut, cansat delluita inútil, ocupa un nou pro-cediment, parla amb el seu llen-guatge, predica les noves ideesamb paraules velles, per a cla-var-li els nous sentiments en elsforats dels vells sentiments.Allavors, és l'hora del intel·lec-tual, domesticat, germà i devotdel montanyenc sorrut, a qui hadeificai. Allavors ha arribat cl»ant moment de considerar eltracas de tot ço nou i de pregarperquè llueixi el llautó de lesVelles idees. Allavors l'intelec-t ial> obrant de profeta,'es po-Ï..Í amb contacte amb el sorrut ir arla de IVterna llei humana ij»urlï de l'inutilitat de tota nova

justicia i parla de moltes altrescoses mes que el seu deu, abrams, li diu a cau d'orella.

Ell no veu o no vol veure quel'idealista és més astut i méspropens a la victòria que mai.Que en les orelles enormes, ele-fantissiaques, del rústec, vancaient, lentament, nous pensa-ments vestits amb vells ropatjes;que s'ha hagut de parlar amb elseu dialecte per que ho enten-gués; que entremig de aquellscrits selvatgins que ara ampral'idealista no deix de haver-hinoves armonies que el sorrutamb lentitut copsa í sinó el des-vetllen del tot, no serà ja mésaquella massa inerta i feixugaal mig del camí. Comença llureducació com si fos la seva an-tiga domesticació perüongada.

I la nova llei, allavors, creaels nous interessos. A tots a-quests devots materials de lavida els enrola al seu costat, elscompra, soborna a tots aquellsque després de tant parlar i deamprar un fisiologisme monte s-sorià per a llur educació no seha pogut clavar en el seu espe-rit un bri d'ideal, una espurnad'espiritualitat. Però tot aquestpes »ort avans, ara cooperavaa l'obra ideal sense donar-se'ncompte, ara aportarà el seu tre-ball de remat, però treball al fi,al progrés humà. Com més ani-rà més relligat es trobarà ambel nou règim, la domesticacióés la mateixa, però el fi del -do-mesticador és un altre, és mésalt i esguarda mes enllà. I si unjorn, per cansanci, per traïció, odissort, la nova llei caigués i elvell règim tornés a manar altravolta, trobaria entrebancat elseu camí per aquesta massa i-nerta, per aquest sorrut mate-rialista, ben avingut ara ambels nous interessos creats i lesnoves costums. Quan la Revo-lució Francesa fou vençuda des-prés de tantes traicions, lareacció fracassà perquè li entre-bancà el seu camí el botiguer iel camperol que havien comprata la Nació els bens dels caigutsi en ells s'avivaren els nous re-volucionaris.

Rússia claudica; no, Rússiasoborna als materialistes, Rús-sia crea interessos; l'obra delsocialisme començarà ara.

Cot de Reddis

ECOS ! COMENTARISSanta igno*oénoia!

La darrera d>> I"» rovoles que oadaquatre n cinc d i « ' s publica l'iuesgol.i-blo Sr. Jtwp M." Foleh i Torres", poruno gens manya qne «I títol poeticament expressiu de "Fulles de Rosa",així tal com sona Quel culot! Un pòmelllsta conegut—tenim amistats atotes bandes-l'ha llegida i ens asso-prara que no conté res pecaminós."Tot cosa bona", com les edicions do¡'"Hormiga d*- Oro".

Després encara hi haurà qui es ma-ravelliíie qne no tinguem noveles! Sila generalitat dels escriptors de casanostra viuen als llims! Quan parlend'un matemàtic relacionen el seu sa-ber amb el binon! de Newton; quanvoleu descriure "n potroui modernrecorren al vers fa ui 6 f .

"Amb punys, bastó 1 lentes passejalo jovent"; si'ns volen escruixir ambles depravacions del vici e.ns parleud'«ho-rizontals» que prenen coco ambinjeccions (!). Ni coneixen Ics dolorsdel pob c ni els vicis uels rics. Viuenuna mlnça gr'sa vida de Sr. Canonsi re« me,".

Tant mat'U, nero, l'angelical inge-nuïtat del Sr. .loti-p M-* (i el desig-nem pol nom d-i bateig pnrqu«, gegqns deia un diu IVi.ic » * «, hi hanmony* Josep« qu<! Folchs i Torres) voreja el I rnl t d'» raletUmo assolibleentre el» human».* Per ¡i trobar un pa-rió al neu cau lor d'usutz'ma o d'es-tampa d« primera comunió, ens calr e p r o l u i r o l següent fragment d'unarticle necrològic, dui srrafic SenyorRamón Riic;ilwdo c nsïi^rat a 1» bonamemòria du la simpàtica personalitatde Mossèn Frederic Glnpcar (quo, araj i es pot dir, i-ra rnús viu q u e i a 1i-nya) tal com fon inscr i t damunt lesp mi-!» di- »l.a Wn de Catalunya».

' • N i ï . t - ' u con ell tonia el do de laC ' H i ú v í M i e i n , que ¿s el ver sentit civili le i cr int i - jLi i i iuie , el senti t tradicionalile la llibertat catalano. La caritat eraen ell la virtut substancial, tota laseva obra i la seva vida, essent, tarn»

bé diríem, un mullader de amor al'Església i a Cataluny», al qual amors hjiniolii iot (ìli".

(Kl subratllat es do l'autor)

Ooiea del* vell* tempslin el "Brasi" del dia 2 dui actual,

Secció, "un siglo attáV, os publicarael següent document, que transcri-bí m com un eco, sonso cap convuitaHi amb l'ortografia original:

«Madrid 25 do mayoDon Juan Jusef Rocacho, Super inten-

dente general de Policía del Reino.A l u i habitantes de esta capital y

de todas las provincias del Ho i no,Hugo suben que i'csigiondo la segu-ridad del Estado reprimir los escesoarevolucionarios de todu especie,adop-tando medidas just« i enérgica*, quoafiancen sobre bases sólida? el pater-nal gobierno dol lley Nuestro tacñor,y desvanezcan hasta las esperanza«perturbadoras del orden, la Pulidadirigirá sus operaciones de maneraque se prive a los mal avenidos coniatranquilidad do perturbarla. Los rovo-1 iciouarios de todas las naciónos yde toilas las épocas, lo-« primeros ti-ros los nun hecho a las autorides,porf)uedcsacredltadas estasse paraliza'su acción, y los maqulnrloros tionencampo libre para atacar al {{Obii4iiocon seguridad y t'esito favorable asus perversas intenciones. La cortfu-nicación de cartas y noticias, l»s ina«veces supuestas, el escítar la descon-fianza do las autoridades enu l n ved Kvas y calumnias contra los que ocu-pan ios primeros puestos en oí reino,y aun contra personas augustas, dequienes jamás deben hablar cualquie-ra que se llame español, sino con elmayor respeto y veneración, run ar-dides ya por desgracia muy conoci-dos en la perseguida España.

Esta infame táctica aun no se bahabandonado; y siendo tan justo có-mo general el odio de loa españolea ala anarquía reglamentada, que lla-maron Cons t i t uc ión española, ra In-concebible como algunos, hasta doaquellos quo noblemente combatie-ron el sistema desolador adoptan hoysin conocerlo rnácsinuis revoluciona-rías.

Mengua sería qne siendo tan cono-cldus his arterías do los anarquista0,enemigos del Rey Nuestro Sríl·ir,del orden, del sosiego y do la prospe-ridad du aus pueblos, no se atajasentalos males.

(Continua la par dipositiva)»

Si ets conscient veuràsclarament el carni del tendeure:

Com a home, has d'és-ser socialista.Com a obrer, deus sindi-

carte.

L'iniquitat econòmica ésla més irritant, però no laúnica iniquitat social ques'ha de combatre* Pertan, el Socialisme deu 9^tacar tots els mals socjsusi morals, i posar fi,''nosols a l'explotació del'home per l'home, a to-tes les apreciacions i ini-quitats religioses, fami-liars i polítiques, sinótambé a tots els egoismes,a totes les dureses moles-tes i, en conseqüència atots els sofriments evita-

bles,. BENET MALÓN

J O G U I N E SQue feliç ets, infant, així, en

terra, jugant, una hora darreral'altra, amb aquest bastonet! Nopuc menys de riure en veure'tjugar tot el matí amb aquesttrocet de bastó. Jo sumo i sumo,hores senceres també, preocu-pat amb els meus comptes. Ipotser tu, mirant-me, penses:«Ves quin joc tontol Quines ga-nes de perdre el matí!»

Ail He oblidat l'art de distreu-..re'tn amb bastonets i ambpastels de fangl Solament vulljuguets cars, troços de plata iori Tu, amb qualsevol coseta quetrobis, et fas els teus jocs, dit-xós. Jo esmerço el meu temps iles forces meves en coses quejamai podré abastar. Lluito perpoder creuar el mar de l'ambi-ció amb el meu fràgil barquet, im'oblidaba de que jo també es-tic jugant!

Rabindranath Tagore

Si hom es diu lliberal, iper justificar-ho, obralliberalment però sense

," posar-hi el cor, es troba-rà en una posició tanmesquina que la seva vi-da no podrà cumplir resd'excelent. Inütil hauràsigut la seva naixensa, i

inútil la seva mort.Del TRIPITAKA X1NESC

Pàgines dels vells mestres

EL CATECISME SOCIALISTA de Louis Blanc

(continuació)P. — Però no és rebaixar l'in-

tel·ligència el refusar-li el bene-fici d'una situació excepcional iprivilegiada?

R. — Al contrari: és assignar-li la seva veritable grandària,que és essencialment inmaterial;és designar-la al respecte, ál'admiració, al reconeixement,mentres que el sistema d'acapa-rar al seu profit la assenyala alodi i a la enveja. «Que el pri-mer de vosaltres—com és dit a'l'Evangeli—sigui el servidor detots els altres.

P.— Així el pretingut dret queen una civilització imperfectacom la nostra s'atribueix l'ho-me intel·ligent sobre el que hoés menys es una usurpació fla-gant, de la mateixa manera que,en l'estat salvatge, ho era eldret que l'home vigorós s'atri-buia sobre el feble?

R.— Sí, i fins, en el primercas, l'usurpació és més condem-nable encara que en el segon.

P. — Per què?R.—Perquè la força muscular

no raona els seus actes i l'intel-ligència està obligada de fer-ho.

P. — Però, suposant realitzatplenament l'ideal de que parleu,quina fóra la recompensa i l'en-coratjament dels homes de mè-rit.

R. — El més noble dels enco-ratjaments, la més dolça de lesrecompenses: car exercir lliure-ment les seves facultats quanhom és cridat a satisfer les se-

ves necessitats i els gustos, tre-ballar per a fer benaurats alsaltres essent feliç un mateix, noés pas això el terme darrer versel qual puguin tendir els esfor-ços del seny humà? La mésgran suma de benaurança per atots, tenint compte de l'organit-zació particular de cada u i deles seves aptituts especials, vet-ad l'igualtaJ

P. — Que cosa és la fraterni-tat?

R. —Es l'igualtat consagrada,positiva, santificada i mantingu-da per l'amor.

V P. — Es que existeix la lliber-j tit en la societat d'avui?» R.— Noi Car, si la tiranial·dels individus ha estat destrui-da, al menys en part, amb el

.règim feudal, la tirania de lescoses subsisteix, i una multitudde germans nostres es troben

'sotmesos a la pobresa, que és¡l'esclavatge per l'ignorància iper la fam.

P. —Es que aquest esclavatgeés una conseqüència forçada de

" constitució de la societat actual?R.— Sí; car per una bañada

com que l'educació es donadasolament als que la paguen, i lamajor part no es troben en es-tat de pagar, l'ignorància és unfet absolutament fatal pel majornombre, i, per altre banda, comque el treball no es troba retri-buit d'una guisa suficient, nitan sols és garantit, la misèriaés, pel més gran nombre, un fetinevitable.

DELS CLÀSSICS

El Ireball en la societat lliureQuè succeirà en la societat

lliure? Per de prompte, que totstindran, en condicions de tre-ball absolutament iguals, ufiafunció en la societat, i cada ú esmourà en el medi en que llursaptituts i llur habilitat l'hagincol·locat, i és clar que les dife-rències entre els serveis prestatsseran molt dèbils. Tota l'atmos-fera social que obligui l'hom asobrepujar als demés, tendeix anivellar aquestes diferències.Un individuu té la persuado deque li és impossible en determi-nat ofici realitzar iguals serveisque llurs companys, i n'escullun altre en relació amb les se-ves forces i les seves aptituts.Amb quin dret, en aquestes con-dicions, pot ningú fer menysque un altre? Si la Naturalesas'ha portat com una marastraamb un home, fins al punt deque, amb la millor voluntat delmón, no pot ésser útil en grauigual que els demés, la societatno serà capaç de castigar defec-tes dels quals la única culpableés la Naturalesa. Sí, inversa-ment, un individuu ha rebut dela Naturalesa capacitat que elcol·loca per damunt dels seuscongèneres, la societat no té derecompensar el que no és mèritpersonal.

Quan Goethe, en el seu viat-ge pel Rhin, estudià la catedralde Colònia, va descubrir en elsantics comptes de la construc-ció que els arquitectes d'altrestemps pagaven a tots els seusobrers a jornal, per a que exe-cutessin bona tasca i a conscièn-cia. Estava reservada a la so-cietat burgesa, que compra lamà d'obra com una mercaderia,deixar que els obrers es facinuna competència mútua per mit-jà del treball a preu fet. Intro-duí el sistema de pagament perpeces, que obliga als obrers asobrepujar en producció, per apoder d'aquesta manera regularla depreciació, o sigui la dismi-nució dels salaris.

I ço mateix que del treballmanual, es pot dir de l'intel·lec-tual. Cada individuu és produc-te del temps i del medi en queviu. Un Goethe, per exemple,nat, en les mateixes condicionsfavorables per al seu desenrot-llament, en el segle IV i no enel segle XVIII, hauria estat enlloc d'un poeta il·lustre i un ob-servador de la Naturalesa, ungran pare de l'Església, que talvegada hauria eclipsat amb laseva ombra a Sant Agustí. Goe-the, vingut al món en el segleXVIII, fill d'un pobre sabaterde Francfort, en lloc d'ésser filld'un ric patrici, no hauria arri-bat a ministre en el gran ducatde Weimar i hauria conservatla professió paternal, morintsota la pell d'un honorable sa-bater. Si Napoleó I hagués nas-cut deu anys més tard, no hau-ria arribat a Emperador delsfrancesos. Col·loqueu un nenben dotat, de pares intel·ligents,entre els selvatges, i serà un sel-vatge, encara que sigui un sel-vatge intel·ligent. Sigui el quevulgui un home, és sempre,doncs, la societat qui l'ha fet.Les idees no són el producte deres ni d'una inspiració de lo altque penetra en el cervell de l'in-dividuu, sino un producte en-gendrat en el cervell per la vidai per l'activitat socials, per l'es-perit dels temps. Un Aristòtilno podia tenir les idees d'unDarwin, i un Darwin devia pen-sar necessàriament d'altra ma-nera que un Aristòtil. Cadaú pensa segons l'esperit del seutemps i el que l'envolta l'obligaa pensar. D'aquí el fet de quesovint individuus diferents tin-guin un mateix pensament si-

multani i que un sol i mateixinvent o descubriment es faci0 es realitzi al mateix temps enllocs molt separats l'un de l'al-tre. D'aquí també el fet de queuna idea llençada al món fa cin-quanta anys, deixant al món in-diferent, renaixi sota una formaidèntica, removent el món enter,L'emperador Segismond poguéen 1415 violar la seva parauladonada a Joan Huss i cremar-loviu a Constanza: Carles VI, fa-nàtic molt exaltat, tingué quedeixar a Luter en 1521 abando-nar tranquilament la Dieta deWorms. Les idees són doncs, elproducte dels esforços socialscombinats, de la vida social ma-teixa. Això és clar i salta a lavista. I si s'afegeix, en aventat-ge a la societat nova, que elsmitjans de que cada ú disposa-rà per a perfeccionar-se seranpropietat de la societat, se de-dueix, per conseqüència, queaquesta no podrà distingir par-ticularment de qui és el seu pro-ducte.

Altre tant pot dir-se en, el querespecta a les diverses classifi-cacions donades al treball físic1 al dit intel·lectual. I resulta queno pot existir diferència entre eltreball manual «inferior» i talaltre «superior», com, per exem-ple, un mecànic d'avu^ no escreu en la categoria més eleva- *da que un bracer o un peó. Desdel moment que la societat noexecutarà més que el treball so-cialment necessari, tot treballque tingui aquesta qualitat tin-drà el mateix valor. Si hi hatreballs desagradables, répug-nants, que no puguin refrlitzar-se ni amb ajuda de la Física ide la Química; si no hi aa capmitjà de transformar-los en tre-balls agradables—ço que f a moltdubtós—i manca per a jells lanecessària mà d'obra, llavorsserà deure de cada u el llogar'se quantes voltes li correspon-gui en torn. No hi haurà per aell una falsa vergonya ni capestúpit despreci vers el treballútil. Sentiments d'aquest gènereno són possibles en aquesta so-cietat de ximples on el no 1erres es considera com un lot en-vejable i on el treballador éstant més despreciat quant mésaspra és la seva tasca i més pe-nosa i útil a la societat... S'ex-plica també que avui el treballestigui tant menys retribuït commés desagradable sigui. Aixòsucceeix perquè, per efecte de larevolució constant que s'operaen la producció, sobren unamultitud de treballadors, que esconsagren als treballs més vil«per a assegurar llur existència;per tal raó, fins la mateixa in-troducció del «maquinisme» i»improductiva per al món burgès.Així, per exemple, trencar pedraés un dels oficis més desagra-dables i menys retribuïts. Seria,per això, fàcil de realitzar aques-ta feina per mitjà de la màqui-na, com es fa en í'Amèrica delNord; però existeix una massatan enorme d'obra a tan baixpreu, que la màquina no «pro-duiria». Ben considerat, un tre-ballador que neteja les "clava-gueres és un membre útil a lasocietat, mentre els nostres fun-cionaris i dignataris actuals dela Ciència són en la seva majorpart una Corporació destinada—i per a això se la paga—a de-fensar, baix l'autoritat del seusaber, la supremacia de les clas-ses directores, fent-la aparèixercom a justa, humana i necessà-ria, destinada a mantindré elsactuals prejuicis.

Augmt Bebel

I Ml ,

ao au Juny oViea* J U S TI C I fCZS O G I A L

AL MARGE DE «Coses Vistes»

¡í(1)

Desde París, su actual resi-dencia, José Pía, mandó algunjscrónicas a EL PUEBLO que se-guramente habrán motivada unprincipio de familiaridad entreel y nuestros lectores. Pía regis-tró entonces con agilidad y gra-cia, las inquietudes políticas dela vida española, forzosamentealejadas de nosotros.

José Pía, es muy joven. Antesdel Directorio era ya diputadode la Mancomunidad Catalana,pero este hecho no cuenta en suvida. Su actuación como dipu-tado resultó muy breve. Pía, selanzó a los viajes, desmintiendoa los que creyeron ver en él—escritor únicamente—un futuropolítico de temperamento orga-nizador. Sin embargo, no per-dió la fe en su personalidad lite-raria, emplazada desde luego,exclusivamente, en las letras ca-talanas. Las polémicas, las revi-siones, las críticas, están lli nasde alusiones a Pla, quien a pe-sar de todo, indiferente a las in-dicaciones que se le hacian pa-ra que dedicara su »esfuerzo auna obra seria, seguia segregan-do cuartillas para diarios, y porexcepción, en estos últimostiempos, algunos estudios polí-ticos insertos en una nueva re-vista de Cataluña.

El único libro de José Pía eséste, a cuya aparición dedica-mos unas líneas. Se titula «Co-ses vistes» y consta en su ma-yor parte de trabajos publica-dos. «Mis amigos me han venci-do», dice en las cuatro palabrasde prefacio. Por si solo, él nohubiese llegado nunca a publi-car un libro. «Sospecho—dicetambién—que no he nacido pa-ra hacer libros ni novelas nihistorias, porque para lo quesirvo, realmente, es para vivirsin trabajar para leer cosas a-gradables, para hablar e ir a pa-seo con el bastón y el cigarroen los labios». En lugar de de-jar esta confesión suelta, con-viene recoger el comentario deJosé Carner, con el cual quedabellamente inteligible: «Esto di-ce ahora y ha dicho siempre, ysiempre nos ha parecido unacosa deliciosamente griega. Haytres razas de hombres; los queorganizan, los que se dejan or-ganizar y los que prefieren ir apaseo. La civilización la crea elgrupo primero y el tercero; yesto no quiere decir que el gru-po segundo, que es el más nu-meroso, no nos merezca un res-peto moral considerable.»

La juventut de Pía no se ad-vierte leyéndole. Tanto si discu-rre acerca de temas políticos oliterarios, cuanto si su plumatraza un paisaje o la historiaabreviada de alguien, José Píaparece un hombre maduro. Leleemos y no nos es posible pen-sar en un joven de iguales añosque nosotros. Tras esa aparien-cia de vida consagrada a la hol-ganza, José Pía ha de ser porfuerza, un enorme trabajador.De otro modo, aunque de supluma hayan salido algunas iró-nicas justificaciones del plagio,seria incomprensible su labor.En su permanencia en diferen-tes países, como corresponsalde diarios catalanes, Pía ha conseguido llegar al fondo de lascosas, conocer no sólo la mecá-nica aparente de la política queobserva, sino las causas íntimasy profundas, dando por consi-guiente a su correspondenciauna seguridad en la orientaciónverdaderamente admirable. Pa-ra un espíritu liberal, en lascuestiones extranjeras, Pía esun inmejorable guía. Recorda-mos sus crónicas de la Confe-rencia de Genova, su campañade Italia en el momento de la e-closión fascista, su informaciónce Alemania en los días delRhur, pero sobre todo aquellascinco o seis crónicas escritas araíz de la muerte del dictadorbúlgaro Stambuliski. Pía demos-tró en ellas la capacidad de in-terés que puede haber en unasimple carta periodística.

Pía ha sido, dentro de Catalu-ña, el que de un modo mas fran-co se ha pronunciado contra lascomodidades literarias. A fuer-za de persistir ingeniosamente,con escasas preocupaciones so- |cíales, ha logrado que el am- ;

biente se purificara un poco, y

que en esa tarea, meritoria, aun-que pueda pare ce r io contrariole acompañen algunos camara-das. Lfls lenguas son ahoramás,expedit , ' . 1 , con U a < : j t - i i v o sabro-so o la punta; pt'ro las costum-bres literarias han ganado indu-dablemente en moralidad.

El libro que titula «Coses vis-tes» no se aparta en nada de susprédicas anteriores. Pía sienteuna aversión profunda por la li-teratura aburrida é inútil. Su li-bro no cansará a nadie, no qui-tará el gusto de leer. Es una se-lección muy variada de su acti-vidad de escritor. Lo encabezancon el título general de «Homesi Paisatges», algunas historias ydescripciones. Sigue luego unintermezzo, sobre la cocina ca-talana. A continuación hay unoscapítulos de novelas y final-mente, veinte retratos.

Estos veinte retratos se leenávidamente. Están hechos conun estilo muy próximo a la ca-ricatura, acentuándose los ras-gos esenciales para deducir porcontraste la verdadera expre-sión. Pía ha involucrado delicio-samente anécdotas, recuerdos yconversaciones, consiguiendopresentarnos á través de suprosa vida, algo más que lasilueta de algunos escritores. Elretrato de José Carner, es, se-gún la mayoría de comentarios,no sólo el más bien conseguido,sino lo mejor que se ha escritosobre el gran poeta. Los de Ga-briel Alomar, Ernesto MartínezFerrando y Estelrich, son irre-sistibles. El que rotula sencilla-mente «Manolo», no puede leer-se con impasibilidad. El pintorManuel Humbert, que es elmodelo, adquiere una simpatíaextrordinaria en el curso de lasandanzas que cuenta Pía. Unode los más curiosos, porque noesperábamos encontrarle en es-ta pequeña galería, es el deMaurrás, director de «L'ActionFrançaise». En su autorretratoPla no se ha visto ni con másironía ni con menos compren-sión.

Los capítulos de novela de-muestran la traza de escritor dePía: sus influencias son Stendaly Dostoïevski. (De la obra deStendal dice en el prólogo quele produce una envidia sin ate-nuaciones.) Tienen estos traba-jos el ambiente exótico de laspensiones internacionales. Aveces Pía consigue una descrip-ción animada y llena de buenhumor. Pero los tipos trascien-den á humanidad, sin que puedanunca decirse que se trata deliteratura banal. Hay algunoscapítulos de novela tan inten-sos, que nos impresionan fuer-temente.

Estas excelencias están supe- Iradas, para nuestro gusto, porlas historias y paisajes que ini-cian el libro. Las historias deGervasi y de Carrau [cómo nosemocionanl Son sencillas y bre-ves; pero comarcadas, fundidasen el paisaje, admirablementepenetrado por Pía, se ennoble-cen. En algunas descripciones,llega á percibirse la huella deBaroja. «L'Esperit de l'Empor-dà», «Sard« nés» y «Girona»constituyen también páginasmuy finas, de un sabor inolvi-dable.

En resumen: «Coses "Vistes»es uno de los libros más inte-resantes de la literatura catala-na que inicia una colección,«Edicions Diana», cuyo propó-sito queda bien patente con laprimacía otorgada á José Pía.

Juan Cardona

UN LLIBRE INTERESSANT

Profilaxis de lo tuberculosis

(1) Amb aquest títol l'excel·lent pe-riodista Adolf Pizcueta ha publicat «n«El Pueblo» de Valentía l'article queco» c* gratto transcrita«.

Si l'obrer ven la sevaforça de treball per ne-cessitat, el capitalista lacompra per interès. Sen-se aquesta força de tre-ball, la seva terra, les se-ves màquines, els seustransports, els seus ma-gatzems, el seu or, el ;seu crèdit, els seus mit-jans de producció seranriquesa, però no capital.Podria menjar-se'ls, gau-dir-los, consumir-los odestruir-los; romandrien,però, estèrils. No pro-crearien valor. La forçade treball és el poder fé-condant d'aquesta riquesa.Per la seva acció adqui-reix virtut prolífica, esde-vé «capital».

J. VERA

No sovintegen gaire enlre no-saltres els estudis medi-coso-cials. No per culpa dels nostresmetges, ni menys intel·ligents,ni menys aciençats, ni menysgenerosos, que els d'altres po-bles, sinó per la manca d'esta-dístiques car ni l'Estat, ni elMunicipi, ni les «Províncies»,possen en mans dels homesd'estudis mitjans suficients pera que aquests treballs puguinel·laborar-se amb tota cura. Totsels assaigs tenen de fer-se mon-tant-los en un càlcul de proba-bilitats car la demografia ésentre nosaltres una ciència en-cara caòtica i desordenada; noes compta amb un cens veritat depoblació i per tant amb un censde districtes i barriades, quesón indispensables en tot treballde policia sanitària. Això fa queels pocs que es publiquen tin-guin un cert regust de cosesartificioses bastida solament pera provar les conclusions quel'autor ha sentat per endavant.

Per això són d'estimar elsque ixen, sobretot quan són tanacurats com el del Dr. LluisSayé, cap del «Servei d'Assis-tència Social dels Tuberculososde Catalunya» i com a resultatdels treballs i estudis fets per lafundació.

Deixarem de banda aquellapart de pura especulació, cien-tífica interessantíssima ai tècnici remarcarem aquella part so-cial imprescindible a tot ciutadàper a donar-li un coneixementdels perills que l'envolten, undesig d'esmenar-los i bandejar-los i una actuació constant pera que aquest desig se transfor-més en realitat.

Primerament ens trobem ambl'enorme mortalitat tuberculosaque té Catalunya. En 40.000 es-tima l'autor el nombre d'atacatsdels que en corresponen 18.000a la ciutat de Barcelona. Peròno és això el inés greu, tot iésser-ho molt, sinó que a l'enre-vers de lots els pobles civilit-zats, el percentatge tuberculóses manté estacionari í àdhuc tétendència a augmentar. Si resfem per a disminuir-lol Si con-tinuen encara les nostres vilessens un pla higiènic; si conti-nuen les nostres ciutats essenttan brutes o més que un segleenrera; si l'amor a la ciutat elsnostres devanters no l'han sen-tit, quan l'han sentit, més quecom estètica, com anhel per aembellir-la i els barris rics so-lament. Així la tuberculosis viui creix entre nosaltres com unacarabassera.

El Dr. Sayé descriu perfecta-ment els nostres medis obrers;respectem-li les seves paraules:«En la gran majoria de cassos,diu, l'obrer viu en cases anti-gues o en botigues o barraquesde condicions higièniques do-lentes, formades gairebé sempreper tres o quatre habitacions,de les que s'han de destinar adormir dos o tres i on viuenper regla general de 5 a 6 indi-vidus, essent l'ingrés econòmicd'unes 60 ptes. per setmana:Quan un dels individus enma-

pel Or. Lluí» Sayólalteix, no disposant del localper a possar un llit, sedueixdormint amb la seva muller oels seus fills o germans, i aixínosaltres, tan sols en 54 cassos,en una tersa part, hem vist quedormia el malalt sol en el seallit, no en habitació apart. Enels altres 72 cassos, el físic greudormia amb la seva muller oamb els seus fills, o amb abdósa l'ensemps, el més freqüent.» Itot això l'autor no ho diu pas ala babalà car són dades consta-tades per les infermeres del Ser-vei que visiten la casa del tu-berculós per aconsellar i pen-dre les mides més convenientsal seu estat i a la defensa delsque l'envolten.

En 116 nens estudiats pel Ser-vei, el 66 °[0 no tenen llit per aells sols, dormen junt amb elsgermans, o junt amb els pares«í en més d'una ocasió, diu l'au-tor, eren nens o nenes de 10 o12 anys que dormien amb elsseus pares.»

Això fa que sols el 772 °t0dels nens observats estiguinsans; i els demés presentin unatara o altre essent en llur majo-ria de caràcter tuberculós. I es-tà clar, el Servei troba que el 76°[0 d'individus que viuen ambun tuberculós es contagien perles males condicions higièni-ques que l'envolten.

No més les males condicionshigièniques persisteixen en a-quells malalts abandonats o queper escrúpols són cuidats ambmitjans econòmics insuficientsper metces particulars sinó quequan l'atacat demana l'auxili dela Beneficència Pública, aquestaes veu impossibilitada de aten-dre'ls completament car no té al'abast aquells mitjans que a-consella l'estat de la malaltia nipot lluitar com cal per a defen-sar aquell individu ni la sevafamília ni la societat que ell po-sa en perill. Ni hospitals, nisanitaris tenen entre nosaltresllocs per a tants tuberculosospobres i el Servei, de 686 ma-lalts, que necessitaven hospita-litzar-se, treure'ls del mitjà enque vivien, per defensa d'ells iper defensa dels seus, sols hoha pogut aconseguir en 139.Malalts que en la seva majoria,no han mort pas a l'Hospital, nimenys s'hi han curat, perquè elsHospitals, insuficients per ladensitat de la població, necessi-ten els llits i tan aviat com el ,tuberculós presenta la millora, jno de la malaltia, sinó de qual-que síntoma molestos o parlad'anar-s'en, caprici de malalt,potser un tifó dic, potser unpneumonic, fa dies que espera icada matí els seus parentsvan a l'administració a v e u -r e si l i h a tocat 1 a tanda.I tornen una temporadeta més (o menys llarga amb la família a icontagiar-la, a fer una nova lle-va per a la tuberculosis, a re-partir microbis al seu entorn pera fomentar llur avivament i crei-xença. Fins que moren voltatspels seus, fins als últims mo-ments,—bella mort, dolça mort,si no repartís la mort com única

Edicions de JUSTÍCIA SOCIALS'ha posat ja a la venda a totarreu el SEGON NÚMERO de ¡es

Edicions de JUSTÍCIA SOCIALPublica sencera la gran obra de H.-G. Weils,apareguda en diversos fulletons d'aquest hebdo-madari, traduïda pel company f. Roure i Torrent,

Aquest diantre de sabatots!L'interès amb que han estat seguits els fulletons,augura un veritable èxit del segon número de les

Edicions de JUSTÍCIA SOCIALque forma un fullet de 54 pàgines de text, im-près en paper verjurat. Només costa 30 cents.

Feu tot seguit les comandes.Company! Propagueu T obra de H. G. WELLS

Aquest diantre de sabatots!

herència,—o tornen a l'Hospital,per a rebre els darrers auxilisespirituais, car els mèdics ja noels necessiten. De les dades es-tadístiques—la única estadísticaventat que aquí es porta és lade la mortalitat,—resulta «quesols una quinta part dels tísicspobres han pogut morir sensecontagiar fins el darrer momentals seus parents».

Ni la filantropia, ni la caritatcristiana,—al cap-d'avall uncompte a cobrar a l'altra vida—ni la Beneficència oficial, posenavui en mans dels metges ele-ments contra la terrible endemiaque se'ns emporta 1800 indivi-dus anuals a Barcelona i uns4.000 en tot Catalunya. La nos-tra salut no es veu guardadaper cap mesura profilàctica, nila dels nostres medis humils pergairebé cap mida terapèutica; totestà deixat a la mà de Déu ambuna santa resignació cristiana.El municipi i la «pro/íncia» es-mercen uns cabals en beneficèn-cia, pocs però improductius, carla beneficència és exercida sen-se un pla sanitari complet i elsciutadans que d'ella necesiten,per poc que la mort tingui inte-rès en emportar-se'ls, ho fa, queel metge té de concretar-se a vi-sitar-los i enviar-los amb la re-cepta a cal apotecari, sense queels pugui sustreure al medi me-fític que els ha emmalaltit mol-tes vegades o que els sosté lamalaltia altres.

Així viuen i fructifiquen ex-plendorosament malalties comla tuberculosis, que poc a pocvan minvant en els altres llocson la salut és un pensament pri-mordial en les autoritats i en elsciutadans.

I en totes les nacions del món ci-vilitzat la mortalitat tuberculosadecreix—encara que la guerrafou un nou viver,—arribant aDinamarca i Nort d'Amèrica, en1921, a la meitat de les xifres de1904, ço que representa 100.000vides guanyades per l'Humani-tat, i el Dr. Laya preveu, pera aquests pobles, el dia en quela tuberculosis hi sera conside-rada com malaltia representati-va de la manca d'educació hi-giènica individual i de l'ender-reriment col·lectiu.

Igual que entre nosaltres;igual que entre nosaltres...

J. Aguadé

Obrers: Sou petits per-què esteu de genolls.

Redreceu-vos!

HUMANITATLa humanitat és la resultant

de la totalitat dels homes; elmón, la resultant del conjunt deles forces. Freqüentment, aques-tes forces estan en oposició i,mentre cerquen la seva destruc-ció mútua, la Natura les sosté iposa un altre cop en joc. Desdel treball material més íntimfins l'expressió més elevada delnen, fins els accents de l'oradormés eloqüent, des de les quere-lles dels escolars fins les enor-mes guerres que donen per re-sultat la conquesta d'imperis,des de la benevolència més lleu-gera fins l'amor més immensa,des de la passió més violenta,des del sentiment més senzill dela presència material fins lapresència més indefinible de l'a-venir espiritual més llunyà, tot,absolutament tot, està continguten l'home i tot exigeix ésserperfeccionat, i no en un individuisolot, sinó en el conjunt d'indi-vidus. Tota facultat és importanti ha d'ésser endegada cap a laperfecció. Si aquesta no s'ocupad'altre cosa que de lo bell, iaquell altre atén únicament loútil, entre ambdós formen unhome complet. Lo útil pren alèper ell mateix, però lo bell ne-cessita que li donguin alè desde fóra, perquè són pocs els queho posseeixen, són pocs els quetenen necessitat de lo bell.

Goethe

L'Estat ha o'estar sempre perdamunt òe la Religió.

JtERRiOT

U N I T A TEn pendre la plomi per a es-

criure aquestes ratlles, acopiotota la meva sinceritat, mirantper sobre un munt de prejudicisla llum de l'ideal que ha d'aco-blar a la immensa massa delshomes de bona fe.

Què fem, germans, per a do-nar la impressió d'homes supe-riors, escullits? Ens desfem detotes les passions més vergo-nyoses que perden l'actual so-cietat? Sabem col·laborar a l'u-nisson en l'embranzida delcanvi?

Aquestes són les preguntesque em faig jo infinitat de vega-des tot fent exàment dels duc*rents partidismes que volen im-plantar la justícia a la terra. Iaquestes, també, són les. pregun-tes que cada u s'hauria de t fer,els que actuem—dins Catalunyasobre tot—i ens diem homes defam de justícia.

Som un poble immensamentatrassat, i en l'implantamentd'un nou règim sembla que vol-guem pegar un salt cap a la ca-rena i no ens cuidem de fona-mentar la terra que té d'aguan-tar l'embranzida.

Tots prediquem per la nostrapart l'ideal exclussivament nos-tre; tots,tenim fe només en l'i-deal quimèric o no; però la fan-tasia o la vanitat ens fa exclus-sius en la nostra capella petita0 gran. Siguem sincers, diguem-ho en una paraula: som tan in-dividualistes i vanitosos com elsaltres, els de l'actual règim.

Tenim arrapat al fons del nos-tre ésser aquelles passions iprivil·legis que caracteritzen elsodiats; no sabem despendre'nsde la faràndula del nostre «jo»,donem a la fera ço que la feraens demana: qui té una carava-na que el segueix alimenta lespassions del grup i es creu un iúnic redemptor; no prediquem isols critiquem al del costat; nofem obra positiva quasi en capconcepte i ens fem la guerra so-bre les tares de les teories queencara són lluny a realitzar-se.I, dient-ho tal com ho crec, sommaterialistes i pensem massa enl'estómac.

Socialistes, sindicalistes, co-munistes, anarquistes, etc., ensdiem les capelles i la massa ensdiu: Regeneració. Justícia. Elsque seguim, els humils, no te-nim més que una fe: Volemigualtat. Implantem la igualtatamb totes les conseqüències,amb l'essencial de la paraula,amb l'extensió. Implantem laigualtat que és la Justícia i llavors parlarem de perfecció. Do-nem a cada individu el necessa-ri per a que es desenrotlli i esperfeccioni. Creem un món sen-se egoisme individual i ja vin-dran les formes, i depressa, sen-se sotracs, amb mètodes plaentsperquè la llei de l'evolució éseterna i necessària. Comencemcreant la llibertat i la fe mútua ivindrà l'estudiar les conseqüèn-cies per a cada individu i cadacol·lectivitat. Comencem l'obradesvenllant els nostres esperits1 obrint-los als aires dels quesalten la malla actual.

Mirem, germans, la corrupciódel present i per a desfer-ho .unim els cors i els braços. Quesigui l'única paraula desfer elmal organitzat, els -prejudicisactuals. Obrim d solc i seguim-lo tots amb la febre que ens ani-ma. Arborem l'amor com ideali la generositat com a sacrifici.Cartera himnes de llibertat, lagran llibertat sense donar-li al-tre nom ni altra harmonia. Re-baixem el nostre orgull indivi-dual i abracem-nos en la unitatde la lluita. Empenyent la im-mensa mole per a precipitar-laamb broó i ja ens constituiremposant cada u el que tingui mésde bo i de possible. ;

Si no fem aquesta unitat, ésque tots som uns xerraires i unshipòcrites incapaços de fer resde bo. Però jo us dic a tots, rec-tors de capelleta, que els d'abaixcomencem d'unir-nos, de sentirl'unísson dels nostres desitjós ide juntar les forces i passaremper sobre dels vostres egoismesi concupicències, de les vostresdebilitats i personalismes, de lesvostres teories exclussíve.«, taiímancades de tolerància com 1rsdels mateixos catòlics. No volgueu caure en aquesta absurd iiat del «tu» i del «jo», volguemen la nostra lluita l'esforç detots i la comprensió d'un solideal: el canvi del món aclualper un món de Just í« ia.

Joan Farré Gaaso.Lleida

r afta* 4 J U I T I O I A ajOOlAL ao„*d**itMiriMft

Sbfr&p&lictt

..qu

,b

•'h

Itíbrt át po&ies de

EMILI SALETA i LLORENS> fab^tmptòkg de F

IGI^CI'KÌEESIAS j... .A rOmkr« 4<1 C«n|. íol lot« al m«f« *lf »B 11« 4i«)nglt «W l'CItol -4KlMtoi«i to» «o*««. »MiMaoai f««

j·to.tfMjtdiCtt·taii*«.

Ediciófapir de fil ornada amb boixos

,#iptes.

B* n* • t*»» I« W*rtrttt

-ï!'

yi ̂ Jl p̂ ~-ilMhl»««l Aïlp

m»Jo-*- ÎO-ei•Kf

»i

ai

TJ" ri s

»mrtmsfaxmià,.̂ i É«p»sl »iBlrtMuslé, genal-. •.iUHfMiü ofcnra, és.un ~ex-

u (justes» ilu xPtEMneipa-í t,oJ<>sotÉ»fc íacoaàwka. Té

, »UnÉitfMM*, a Is «èlldari-. . ftat4e:)«|*««tftt»stm4tar8

l a rajat dSLterts-elHiomes.q p»of»s»lns.

:»TIIÉ1 fhprt*'t**M

^"^^Ä^^^ '̂l'iiàmintLóXA." Pf^Wfffírr ~*^

"yrrwï

^BBlntí-

rBrcA^W« 4ÍIÍ^MMsKi

Ofciwr<tefc«Bp/L·legnt,1,pfOjtfgtiea

^tA-TfRIW' SÏTJgANARI POPULAR

'íP^AVÉl^ffl·tA^lIlQO.WifiA··l ' ' BA^pp m mmm*»Btr*>Hc»mdaaittabt$. iSCtt.

tr«!U*Wridt!Crtn,1U.-' lAÄOTI-OBA

riî,ï

i'»rfave*:¿4!iA fttorèeiê dt Coo-, -ptfft^^dt.Ooifinna- Actide» -tocírkials sobreijcooi^racioç·'BlarOTiment

:OQop«ratitt a , OitftlanyaS 4 Espanya i Broblwnesispcials oefack»nats> «nb

1«, cooperació..Vl'íatBlX OAUA <|üfmBMA

SufKripcj* anyal- - f p/e«.wrcü tJfcÉfcttdÉ:*̂ "" f'" 'TT^I^^^f^^** ̂ „^ mf , ,

JÍftíill «. iflUU

{ Tnb«n«4pr!f Síg*m#m*à*>lm*v*to*U'1 dóhwHMl

Çomvihonw, ¿ttbastide tmtítcNadAlrfefcorar «nb el socte-H«nie p«r V*4»oiisactit 4'tina

societat ! «Olor.,Ço» « pro^nctor, Hhas d'a-

p|cgar diqa !«• o«f anltuckmsobrer«*, Í MtteHar pd mlllora-Bic«t, ÍMWdfart «els tens («r-nans.

Gempnfly; Sí sentiu (esln-|uieíud?,,que dignifiquen laeondioló'íwmfrna dels opri-

JB Its, ̂ apagueu^ VI TIC í A S O C fcA LtfMtòdic r,80claW»ta oataíà.

Í

Què fas pel milloramentde la nostra societat? Comcontribueixes al manteni-ment de le premsa socia-

lità i obrerista?

Noves i documentsAUSTRALIÀ.-ü«» »Itr» vlotórU

•ooUUst*Després de la victòria obtinguda

pel» laborist«« de Nova (¡alea del Suren lea darreres eieccious guanyant46 llocs dels 90 que constitueixen laCambra du Representants, a l'illa duTasmània, al sur d'Australia, s'haproduit un fenomen idèntic en leselección« celebrades el dia darrer damaig. De 30 llocs que constitueixenla Cambra u Parlament de Tasmània,Iß han correspost ala socialistes. Tas-raaiua, com altres Estats d'Australiasegueix el sistema de representacióproporcional de manera que les ma-jories socialistes que van apareixentaïreu d'Austràlia no tenen res de ca-suai ni de fortuit, si no que expres-sen l'opi n jó indubitable del país.

DlüAMAR'JA.-OwurlloU molt

El Govern socialista que presideixStaunlng ha obtingut un èxit senya-

• lat posant n al cou flicte obrer barrej tde vaga i lock out que afectava dife-rent« ofici« i tflnfa poc menys queparalitzada la vida comercial <ie totala nació. Durant les onze setmanesque ha durat el conflicto, diversesvegades s'havien començat negocia-cions les quals a'bavlen hagut de sus-pendre sense trobar termes d'acord.Per fi el Govern va escollir àrbitres iaquests varen posar-se a la tasca ambfermesa i sabiduría arribant a conclu-sions després de llarques sessionsamb els representants de patronsi obrers les quals eren ateses des delcarrer per una gernació de molts milsobrers que esperaven amb impacièn-cia, ell resultat«.

No coneixem encare el detall .Je losestipulacions convingudes, però lesdades que tenim ens permeten antlçlparque < s tracta d'una veritableviatòria dels treballadors. Llur con:aqueta ha,sigut extremadament paci-fica, uohavont se registrat un sol in-cident desagradable en els tres mesos

/derWga la qual ha sigut d'una mag-uitut que representa la pèrdua demés de set milions de jornals eva-luate en 200.000.000 (te corones dane-ses, ço que equival a uns 2Ü8.000.000de pessetes.

El dia 8 d'aquest mes va rependre'sel treball a Dinamarca regnant abso-luta normalitat! sense que hagin oco-rregut incidents de cap mena ni «'ha-gin registrat represàlies.

ESTATS UNITS.-L» llibertat mu-ai«*»»!

El gran truat de petroli que portael nom de Standard OU Company sos-té un plet davant dols tribunale dol'Bstat de Nebraska contra l'Ajunta-ment de la ciutat de Lincoln a causade que aquest té un dipòsit rie n "ft ala qual expendeix al públic a 18 c.en-taus el galó o sigui quatre centausmés barata que el propi trust. AU-gala Standard Oil Co. quo la ciutat deLincoln gaudeix el règim da cartamunicipal i plena autonomia per aatendre els afer« rtel governament lo-cal l no pas per a establir comerç fncompetència amb els contribuientslescàrregura rtels quals són utilltza-dfls per a privar los de benefici* lícits.La benzina no és considerada com ar-ticle de primera necessitat i no entraper consegüent en l'ordre do Ics fa-cultats municipals de control. Tractade demostrar que el preu de 22 cen-taus per galó CA un preu raonable idemana que es li alititi els poders delmunicipi a llur esfera de govern lo-cal sense invadir el terreny de lesempreses privades.

S'espera amb gran interès la sen-tència dols tribunals per a veure quinprecedent sentará en matèria de lli-bertat municipal per a contendlr enmatèria comercial contra els interes-so? dols propis contrlbuientü.

ITALI A.-Kl traetot *mb »testaDesprés d'un diseur* de Mussolini

a favor dol tractat amb Rússia, el Par-lament italià va aprovar-lo definitiva-ment el dia 4 do juny. Mussolini vadir quo en els quinze mesos de prova,d* resultats no podien considerar-seuio'l·louta però no deixaven d'éssersatisfactori!). Durant aquest període,Itàlia a importat de Russin per valordo 19.000 000 do lires i ha exportat aHw-tsla per valor de 17.000.000. Lesprincipals exportacions fóreu fruites,s -<lc» i automòbil?. Va indicar que elcontrol dol comorç exterior que exer-ceix el Govern soviètic, creava qualquês dificultats, però confiava queserien resoltes amb cl temps, afegintque si el tractat tenia rscaasa impor-thncin econòmica, teniu, en canvi,gran trascendencia política.

El JnblUn rtlal

LH c» li'bració del 25è. aniversari delr-giiat do Vittorio Emmanuele va do-nar lloc a certes solemnitats on divi-rBUS ciutats d'Itàlia <ü dia 7 d'aquestmes. Contra el que molts havien su-

posat, cl roí no va parliir, li mitant sea ptesenciar des dol sou balcó la des-filada deia manifestants pur espai detres hores.

Kl Congrés i el Senat varen cele-brar una sessió especial d'homenatge.UI president del Congrés va dir queel rei eu maig de 1910 havia interpre-tat la voluntat nacional igual que enoctubre de 1922. Kl lector -recordaràquo aquestes dates corresponen * laentrada d'Itàlia en la grau guerra i al'or.trada dol feixisme en ui govern.Mussolini va afegir que durant tresanys cl feixisme havia tur vit lleal-inent al rei i a la nació i que conti-nuaria servint al rui amb totes les se-ves forces iuclóí .amb el sacrifici id«la pròpia vida.

El rei no era present a cap d'aquei-xeg cerimònies i probablement va ca-llar per no dir que el millor-serveii) nu podi» fer H el feixisme ora el dedissoldre's i deixar a oït 1 a la nacióitaliana lliures d'aquest terriblo pe-sombre.

•at**ottiDesprés del jubileu reial, l'aniver-

sari de la mort de Mattuott el dia BOde juny fou cel·lebrat per tota els tto-balladors conscients -d'Itàlia suspe-nent el treball per cinc minuta t dedi-cant al martre un record intim i ftTvo-rós. Tota manifestació i reunió fonprohibida liguresament i la policia vadedicar se a risitar entitats obreros isocialistes incautant se de postals, segeli» o impresos que .reproduïssin laefigie de Matteotti o evoquessin la se-va mort. Ei president del Congre«,Delcroix, va negar autorització aladiputats.socialiste» por a reunir se enuna sala del Congrés i commemorarla mort de la més il'lustre-víctima dalfeixisme.

BOI I'm-asntanoisMamortLa causa instruida per l'assassitai

del Sirdar, Sir Lee Stack va cloure'sel dia 2 de juny i el 7 fou comunicadala sentència als acusats. Són condem-nats a mort els germans Abd el FattaliEnayat i Abd el Hamld Enayat, estu-diants; Ibrahim Musa i Ali Ibrahim,obrers 4els taller» de ferrocarrils}Mahmut Haahid, deliuiant; Dr. Sha-f,fik Mansur, advocat i exdiputat, iMahmud Ismail, empleat de l'EstatEl xofer que va conduir l'auto eu cl 'qual varen fugir els assassins, Mau-mud Sale, és condemptat a dos auysde presó.

La principal prova contra els con-dem pnats l'ha aportada el regicidaperdonat Helbarvi Effendi, posat alservei de ia policia «ecreta, al qual séli han donat les 10.000 lliures egípciesquo el Govern havia ofert al que de-nunciés els criminals. Aquest subjec-te complicat en l'atemptat contra elSoldà Husseim, continuarà ara a Eu-ropa els seus estudis interromputsen 1910 quan fou pres amb amb aquest 'motiu. D'aquesta prova es dedueixque el Dr. Shafik Mansur, en 1906, va 'organitzar una socjetat secreta per ala comissió d'atemptats, havent estatja detingut en relació amb la mortdel Primer ministre, Butros PaixàGhali, en 1910, i amb la col·locació de 'la bomba contra el Soldà Hussein) aAlexandria eu Í915. Shafik Mansurpertanya ai Comitè dei partit Wafdque predideix Zaghlul Paixà i haviainspirat tanta confiança a aquest,quehavia estat proposat pel càrrec de Di-rector general de Seguritat. Mansur iMahmud Ismail són assenyalats comindictors de l'assassinat del Sirdar, ide les confessions i proves més Qmenys fidedignes recullides pel tri-bunal, resulta que els condempnats amort han pres part més o menys di-recta cu ois atemptat» contra Mr. Al-fred Brown, Ductor Robsou, el curoael,Pigot, Mr, Townseod, Mr. Macintosh,Mr. Thomas Brown, Dr. Itobson, Has-sau Paixà, Abdel Razok i Zubdi Bei,aquests doa darrers morta per equi-vocació carel grup terrorista voliamatar a Rushdi Paixà i Adey PaisàYeghen, la mort del» quals havia es-tat- secretament - decretada.

Si les dadas recullides pel tribunalsón certes, l'endèmic terrorisme egip-ci serà poc menys que liquidat. Lessentencies de mort no podran éssercomplertes fins quaaigul reaolt el re-cura de cassació i sjguln, passa les leaf sto« del BairaiD durant les quals nopi it ¿saur executat uingú. La impres-sió, puro, és que cap dels vuit escapa-rà de la mort abans de quatre setma-uus.

El lector recordarà que l'assassinatdel Sirdar fou la causa de la caigudado Zaghlul Paixà.i del gran trastornpolitic que sufreix Egipte des de famig any.

A L E M A N Y A.-Pagaments realit-zats.Pios a 31 do maig darrer, les pagues

i f .'ctuades per Alemanya a compte dela primoraanualitat estipulada segonsel pla Dawes ascendien a la xifra de

740.125.07(5 marcs or, du quina sumahavien participat França amb300.40!).050 marcs or, (irmi Un l« i y.-iamb l.VUIMl.-ra i HiM^¡,..., ¡imi. 'T2.l«5.:»14.T U K (j U I A . - L'oposiold per.eÍ.guida

Dios passats aiiuciavom la provabi-litutdeque el Govern d'Angora di-aolgués el partit progresista abansde que pogués cel·lebrar d 'Congrésgeneral que estava preparant a Cons-tantinoblo. Kn efecte, el Govern, fentus deis poders especials que va con-ferir U la Gran Assemblea, ha publi-cat Ja un decret en aquest sentit justifícantla mesura en les suposadesproves de quo alguns membres di·lpartit treballaven en favor do la reac-ció i enganyaven els ciutadans o oisdesviaven del bon camí. Així la revo-lució kurda ha tingut la virtut d'a-nul·lar ela homes i cl partit que go-vernava Turquia quan va esclatarquedant l'actual govern sense capoposició organitzada.

•Demés do la supressió del Partit re_publicà progressista suspecte de teudèucios reaccionàries, ois famoso« tri -buttala de la Independència continuenordenant detencions en gran nombrehavent-se empresonat rescentment eldegà dels advocats turcs Lntfl FikriBey, a l'excomandant do la gond r-merla do Constantiuoble, Ali KemalPaixà i a l'exminiatre imperial do Jus-tícia, Jemil Mol'A, Sabri Paixà i al-tres personalitats notables. Les pre-caucions que pren el Govern contraenemics reals o fantàstics són potserexagerades. Es evident, però, que al-guus dels perseguits feien servir elpretext religiós per a fomentar eldesafecte i l'adversitat envers el nourègim republicà de Turquia.BÈLO ICA. -L'lnaoabablft.arisl.

Kl període de crisi iniciat desprèsde les eleccions generala del dia 5 doabril continua tan agut i insolublecom el primer dia. Fracassat el go-vern extra-parlamenteri format perVan de Vyvere, el vescomte Poullet-

¡rebé l'encàrrec de intentar la consti-tució de un ministeri integrat pelsitres partits—socialistes, catòlics i lli-cerals. EU catòlics acceptaren la col-laboraciò i els socialistes eg reunirenen Congres extraordinari els dies 6 i

i*l de juny i després de llarga delibe-ració, a proposta del camarada Van-dervelde, va acordar se prestar el concurs del Partit socialista en la forma-ció de un ministeri de concentració.HI hagueren 495.481 vots a favor de lacol·laboració, 108.325 en contra i 21tnll 952 abstencions.

Segons els termes d'aquest acord,ei« socialistes tenien cinc llocs en elministeri: Vandervelde havia d'ésserviee president del Consell 1 ministred'Afers estrangers; Waretters, minis-tee del treball; Ausecle de Ferrocar-lü»; Huysmans d'Instrucció pública itaboulle de l'Interior. Els catòlicshavien de tenir altres cinc carteres iItèrent els lliberals negat llur col·la-boració s'afegia un membre extraparlamentari. Jaussen, director delBanc Nacional, per el ministeri deFinances, i un general per a la carte-ra de Guerra.

Després de la negativa dels llibe-rals, ela catòlics es mostraren divi-dita però en la reunió de diputats isenadors d'aquest partit hi hagué en-saca 74 vota a favor de la participacióen el govern, 42 en contra i 7 absten-cions. Contant amb la disciplina soclalista, el vescomte Poullot podiaencara sostenir el seu ministeri, peròquan ja tot semblava daclilt, Poulletha abandonat l'empresa i ha sigutnovament cridat Van de Vyvere aIntentar la formació de ministeri amb1» col·laboració de socialistes, catò-lics 1 lliberals, amb caràcter provisio-nal.

En dificultats tan extraordinàriesés remarcable la prudència i tactedsl ret de Bèlgica que ni per UB mo-ment abandónales normes contitu-cionali i cerca amb la.mé* gran curai delicadesa interpretar fidelment lavoluntat sobirana del-pain.

La correspondència d'administracióde JUSTÍCIA SOCIAL, (^irs, redamacions, canvis d'adreça), per que nosufreixi cap retard, preguem es Diri-geixi a Marçal Badia, carrerLloœe?3^13,Reus.

: Edicions Dlfliu :Segona edició del llibre de

Josep PlaMalgrat el nombre extraordi-

nari d'exemplars del llibre «Co-ses Vistes», de Josep Pla, ques'han posat a la venda, a .horesd'ara s'ha de considerar exhau-rida la primera edició.

» L'interès que han despertatles pàgines que ha escrit EnJosep Pla, fa que el primer vo-lum de les «Edicions Diana» si-gui considerat com l'èxit mésimportent de llibreria del nostrepaís.

Per a respondre a aquest in-terès i perquè puguin tenir elllibre els que no nagín tingutencara ocasió d'adquirir-lo, s'es-tà preparant una segona edició.

Els corresponsals i /llibretershan de dirigir llurs comandes a«Edicions Diana», .(Rambla Ca-talunya. 125) o a ,«La,'Publicitat»(P. de Graciai, 3^);.

Els amics <k fqpa als qualsno sigui fàcil 4ß idiricìr-ìse alsrevenedors, podran adquirir elllibre directament de Barcelonapel mateix preu de 4 pessetes.Aquesta quantitat s'ha, de tra-metre necessàriament en segellsde correu o per gir postal en f erla comanda.

Els encàrrecs s'aniran servintper l'ordre que es vagin rebent,

JUSTÍCIA SOCIAL

és l'únic periòdic de la nos-tra terra que recull en unsol ideari >, tots els desitjós

del poble

LLETRES AL DIRECTOR

iaiaiïsie oial Sitiate

Vosaltres que no teniu de tre- «ballar per aviare i que a des-grat del vostre treball no podeu iarribar a donar a la vostra fa-mília una vida acordada amb ladignitat humana.

AQUEST NUMERO HA PAS-SAT PER LA CENSURA.

Mentre predomini Tindtferèn-cia o l'esperit de capelleta no hihaurà remei per nosaltres. Iamb tot, la solució és ben senzi-lla: Agrupem-nos tots com unsol home entorn de la; banderade l'emancipació proletària. Elfront únic mtewia donai, vet-acíla salvació.

Francesc ArgemirTolosa de França

No servirem cap »us-cripció que no vinguiacompanyada Ull seuimport«

AIS COmpanyS qucexpontítóiainent;«is ajuden amb llur col·laboració, hem dg, p^garrlosmdguin fer-se càrrec <ie la limitació de l'espai disponi-ble í no oblidar mai les restriccions íimposadesüpef lesactuals circumstàncies. Interessa que ̂ per a facilitai4aínostra tasca procurin:

1." Parlar d'allò que es pugui parlar.2.on Tractar especialment qüestions sindicals i de

propaganda de les doctrines socialistes.3." Exposar els temes amb la major claretat tconr

císsió possibles, i ¡4.' ̂ Escriure en quartel·les per una sola caras i°dei-(

xant els interlineats ben amples a fi que ; podem fèrricial damunt les eventuals correccions ortogràï^tie^. ,

"Company!"per>Má¿e^m Gorki-

P K E Ü : 1 0 c è n t i m s

Demaneu aqu«*t interessant; ¿fallet nl'administració d* JUSTICIA «OCIA I

PÍ[ a a» a JDSlli »u.a mnn tutu .OM

*wW.~BI»amto8 de JUSTfCIA; 7'60ptes. ' .

A tots el nostre agraïment.

: <ÍUltíUA..Jbctod '

SETMANARI SOCIALISTA2 , a èpo ca

CIÈNCIES -LITERATURA * AfifS

RBD4CCIÓ:[aneriïWa.Ujrai.-UHtlSBa

ADMINISTRACIÓ:

Maniai BaÉ.Uoïera, a-ï£BSREDACTORS i. COL·LABOBADORS:

Gabriel Alomar - Serra I Moret> Josep Comaposada • Alfons Ma-seras-Dr. Aßaade Miró - Cristò-for d* Ooraèoec, J. Carner- Ri^balta - I. Llorens I AcügasDr. E. Mira - J. de C. Seira RàfolsDr. Joaquim Xirau - Francesc X.Casals - "Apa, - Rossend LiâtesDr. Muntanya - Francesc Vilado-mai - Sara Llorens -.Manuel Oalé»

• "OaWric. - Markts Vidal - Fmani Cuito - B. Farré - Josep Ridarti, .Sata - Manuel Bteort» - Or. J. E*-

tadcliaAmó - J. Recasens i Mer-cadé - Rafael Carapalans - Fran-cesc Gandia - Dr. Josep AmorósEmili Saleta - 'Shum. - P. CaBa-das-Josep M.1 d« Sucre - J. Rou-re ¡.Torrent - Manuel Alcantara IGusart - Dr. Cosme Rpfes r JgnaalIglesias * Roc Gulnart - Puig Pu-iades - Joan Fronjosà - BateguéBaró* a Ràfol» Camí -, JaumeCardas * J. Duran 1 Guardia -loan

Forment.REDACTORS-COHRBSPONSM.S •Albert Schneaberger - Rafael-Ra-

mi«, frança ¡.-. iJoan Comorera.'-v4rwTJ//,naCarlota Gotere».—'JÍOfRené Lvr.—lfàgicaRoberto Matvial-^alla ¡Dr. Andrés OwelerorM^ftdWrf i

ftlBUS D'ABONAMBNT:Catalunya iprçvíítclèi:

Trimeífre, 21» pie«. - Mlg a^ fSívttt.Unany, 8pt«i.

'tístrüxngcf:Mlgany, 5>75 >le«.U» «BU, WS»f tu.

JHSTICIA Soaniés'túate periodic <WctoHst* ave t&public* *<G*fa- •

. Juny». IWH eldeupeffafvdarrlo., ¡SUSORIVJU'VOS-HI

x personalment a ¡n*redatxi4>&»Tadmütitíratíó, •*. W awa^ení ,rfmportderabonafaenta càdmi-},itìstrador, *m1> stàetis ét^MU,

o fittomi, tic, - n ^"

Afavorint irimpreiiilade AJUSTICIA SOCIALa^Hleu el 'no«4re '«et-manari« ~ '

Äff«:—M. T.—Rebufles ÌS«60t pes-: setes: 15, paquets num. 82,1 "P5Q, perel que Indica.

JtPreffuem ale itottres»uecriptorf p«r> trlmee- :itre» «e eerveixln notò*»var Uur »u»ciJp6ÌP. ^,

('3 t"\ ui >