Sexenni Revolucionari

7/30/2019 Sexenni Revolucionari

1/32


2/32

1.- LAREVOLUCIDESETEMBREDE 18681.1.- Causes de la Revoluci :

Feblesa Poltica per la mort de dos figures importants com :- ODonnell 1867 (unioniste).- Narvez 1868 (moderantisme).

Crisis econmiques:- Fallida bancria i empresarial.= Davallada de les cotitzacions de lesaccions ferroviries,del DeutePblic i daltres entitats financeres.

- Industrial: Pujada del preu del cot per la guerra de Secessi dels EUA.- 1866-1868 males collites= crisis agrria = carestia de vida idesabastiment.

Crisis del sistema poltic:- Per la corrupci.

- Per la incapacitat de resoluci dels problemes del pas.

- Despretigi de la figura de Isabel II, que afavoreix el monopoli moderat. Pacte dOstende 1866 : reuni i uni dels demcrates i progressistes, (ms

tard els unionistes) per:

- Posar fi al regnat de Isabel II.

- Formar un govern provisional.

- Convocar una assamblea constituent amb sufragi universal, per decidir laforma de govern: monarquia o repblica.

2


3/32

1.2.- Fases de la Revoluci 1868 La Gloriosa.1.- 19 Setembre de 1868 : Lesquadra, concentrada a Cadis, sota el

comandament del almirall TOPETE, saixeca en armes contra elgovern dIsabel II.

2.- El General PRIM es reuneix amb els revoltats i a consegueixlaixecament de la poblaci de Cadis, Mlaga, Almeria i Cartagena.Rapidament es formen les Juntes Revolucionaries , que organitzenlalamement i criden al poble amb el manifest de Viva Espaacon Honra !

3.- A Catalunya la Junta Revolucionaria o del Principat, estacontrolada pels republicans i progressistes, otorgan un carctermolt radical, com lenderrocament de la Ciutadella, smbol delpoder borbnic.

4.- El General Serrano (lder dels Unionistes) desde Sevilla faavanar les tropes cap a Madrid.

5.- El govern i la corona es troben allats i quan les tropes fidels al

govern son derrocades a Alcolea, el govern dimiteix i Isabel IIsexilia a Frana el 29 de setembre de 1868.6.- Durant les primeres setmanes el poder efectiu s en mans de

les Juntes Revolucionaries, integrades majoritariament perdemcrates i republicans, que es fan amb el poder local. Elmoviment popular que va dirigir la revolta, consolida elpronunciament.

3


4/32

4


5/32

Joan Prim i Prats.Francisco Serrano i

Domnguez.

Juan Bautista Topete.

5


6/32

1.3- Creaci dun govern provisional. Als primers dies 8 octubre de 1868, els signants del Pacte dOstende

(1866), sobretot els unionistes i progressistes, van pendre la direcci delmoviment. Van construir un govern provisional format per : President: SERRANO (Unionista). Primer ministre : PRIM (Progressista).Quedant aix fora del poder els sectors ms radicals com els republicans

i els demcrates .

Obra del govern Provisional.1.- Dissoluci de les Juntes Revolucionaries i el desarmament dels

cossos de Voluntaris de la llibertat = Grup de milicians que vandonar suport a les juntes revolucionaries, per evitar canvisrevolucionaris radicals.

2.- Sestableix la Pesseta com a unitat monetaria.3.- Mesures anticlericals com lexpulsi dels jesutes.

4.- Problemes amb la Hisenda Pblica i el seu deute, es va intentarsolucionar amb lutilitzaci del patrimoni miner, amb la venda o

concesi, per aconseguir recursos per afrontar la devoluci delsprstecs.5.- Supressi dels consums, que va ser substitut per un impost personal i

universal.

6.-Aprovaci dun aranzel lliurecanvista que baixava el preu de lesimportacions. 6


7/32

2.- LESCORTS CONSTITUENTSILOBRADEGOVERN.

Entre 15 i 18 gener de 1869 el govern convocar eleccions constituents. Elsufragi universal mascul, tenien dret al vot tots els homes majors de 25anys.

El resultat es una victoria dels grups monrquics i la representaci delrepublicans i carlins.

PARLAMENT DE 1869Esquerra Centre Dreta

Partit Republic Federal . Monrquics Carlins.

Francesc Pi i Maragall. Unionistes Progressistes Demcrates. Unitat religiosa, monarquia, Carles VII

Estanislau Figueres i Moragas. Moderats Monrquics partidaris

Emilio Castelar i Ripoll. Fill Isabel IIAlfons XII . (Canovas)Defensen la Repblica.

Supressi de les Quintes

Abolici de lesclavitud.

7


8/32

2.1- La Constituci 1869 (juny).

Caracterstiques:

1. Sobirania Nacional.

2. Sufragi universal mascul.3. Forma de govern; monarqua Parlamentaria , perles limitacions del poder reial i la preeminencia delpoder legislatiu . (sector republicans)

4. Qesti religiosa; llibertat religiosa per la naci es

compromet a mantenir el culte i els seus ministres.( no va agradar al sectors anticlericals)5. Divisi de poders; Legislatiu resideix en dues

cambres la del Senat i els Diputats, Executiuresideix en el rei i el Judicial en els tribunals de

justicia.6. El poder judicial es fa independent perqu es crea un

sistema doposicions per accedir a jutge.

7. Amplis drets i llibertats; es reconeixen els dretsinalienables de lindividu. 8


9/32

9


10/32

3.- ELREGNATDAMADEU I (1870-1873)3.1.- La Regncia del General Serrano.

Una vegada aprovada la Constituci 1869 es va haver de nomenar unaregncia fins lelecci del nou monarca. Aix el General Serrano esdesignat regent i el cap de govern el General Prim, que serlencarregat de trobar un candidat monrquic amb loposici delsrepublicans i els carlins.

Carlins: El destronament de Isabel II 1868 i la manca inicial de candidat

dona forces al carlisme. El candidat era Carles VII, duc de Madrid, queofereix una imatge fonamentada en lantiliberalisme, la unitat catlica i ladescentralitzaci administrativa.

Carles M. Isidre Maria Francesca de Portugal.

Carles V

Comte de Molina.

Carles Llus Maria Beatriu de Mdena Joan CarlesJoan III

Carles VI comte de Montizn.

Comte de Montemol

Carles Maria Dels Dolors Alfons Carles

Carles VII

Duc de Madrid.

1 guerra carlina

1833-1840

2 guerra carlina

1846-1849

3 guerra carlina

1872-1876

10


11/32

Joan de Borb i Braganza abdic el 3 doctubre a favor del seu fill.

Durant la revoluci i la regncia el carlisme augmentar les accions

propagandstiques. En les eleccions constituents de 1869 obt

majoria de vots a les zones del Pas Vasc i Navarra, per en elconjunt carl es donen dos posicions.

1.- Opta per la via legal de participaci poltica per arribar alpoder com CNDIDO NOCEDAL.

2.-Via militar representada pel General DAZ DE RADA.

El 1869 es donen aixecament per sense cap transcendncia.

11


12/32

3.2.- Problemes de la regncia.1.- La guerra llarga o Deu anys 1868-1878. El 10 doctubre de 1868 , propietari CARLOS MANUEL CSPEDES des de

lingenio LA DEMAJAGUA, va liderar laixecament armat contra ladominaci espanyola i a favor duna repblica cubana.

La crida es coneguda amb el nom Grito de Yara, que rep el suport delslders independentistes MXIMO GMEZ I ANTONIO MACEO, que alhoracontaven amb lajud dels negres emancipats i plantadors pobres.

Cspedes va decret labolici de lesclavitud, (perqu per a undesenvolupament econmic calia una m dobra qualificada) i donar a conixeruna costituci federal de lilla.

La repressi la fa el general FRANCISCO LERSUNDI, organitzada amb elsuport delsVoluntaris, milicians organitzats i finanats pels granspropietaris.

Les autoritats espanyoles revolucionaries de setembre de 1868, van teniruna actitud negociadora, per no perjudicar el seu nou govern. Es vanplantejar la venta de lilla als Estats Units, perloligarquia sopos pelsseus interessos econmics.

Els insurrectes, encara que contaven amb els suport dels Estats Units, van

fracasar i al 1878, en plena restauraci, es sign la Pau de Zanjn, que posarfi al conflicte per no als problemes cubans. Per aix es donaran conflictes posteriors com : La guerra Chiquita (1879-

1880) fracas per la manca de caps militars, larmament i suport exterior; laGuerra Cubana 1895-1898, que va acabar amb la prdua de Cuba davantels Estats Untis.

12


13/32

Carlos Manuel Cspedes

Francisco Lersundi.

13


14/32

2.- Conflicte social. Liberalitzaci dels intercanvis exteriors, juliol 1869, amb la llei de

bases aranzelaries: Aix acaba amb la poltica proteccionista deleconomia espanyola del s.XIX. Aquesta liberalitzaci del mercat

espanyol, al capital estranger, van provocar loposici dels industrialscatalans cotoners i dels propietaris cerealistes de linterior, queveien perillar el seu monopoli.

Reivindicacions classiques com :

- Repartiment de les terres.

- Revoltes urbanes contra els impostos sobre els bns de cosum.

- Contra les quintes.

- Moviment obrer, que demanava millores salarials i de condicions de vida.

A Catalunya seran els republicans qui reivindicara aquestesdemandes i en octubre de 1869, es dona la revolta a favor de laRepblica Federal, que va ser durament reprimida. Aquest fracs ms laimposibilitat daconseguir les reivindicacions per la via parlamentaria

portar a aquest sector a la seva radicalitzaci.14


15/32

3.- Elecci dun nou monarca.

Les principals potncies vigilen lelecci, perqu podia suposar una

modificaci en la correlaci de forces europees.

La primera elecci de Prim, va ser el prncep alemany LEOPOLD DEHOHENZOLLERN, per aix va causar les suspicacies de Frana ,Napole III; (estava patin la guerra Franco-Prussiana 1870, atac de Frana

a Prssia esperant la divisi dels estas alemanys,per la reacci va ser

dunificaci davant latac francs).

Finalment es elegitAMADEU DE SAVOIA, Amadeu I, fill de VictorManuel II d Italia artifex de lunificaci Italiana.

1. Finals octubre 1870 Amadeu acceptar la corona.

2. Al novembre es elegit per les Corts parlamentaries .

3. 30 de desembre Prim assessinat.

4. 2 Gener de 1871 Amadeu I , es proclamat rei.

15


16/32

3.3.- Les oposicions al monarca Amadeu I.1.- Moderats: Que continuaven fidels a la monarquia borbnica, alfonins.

2.- Republicans: Demanaven un canvi de sistema social pels sectors agraris iproletaris. Una forma de govern no monrquica.

3.- Els Carlins: Que defensaven la postura de Carles VII.

4.- Lesglsia: Que el veuen com el fill de lenemic del papa per lunificaciItaliana.

3.4.- Les Crisis constans de Govern.

1.- Guerra de Cuba 1868-1878: El govern amadeista va intentar portarendavant un projecte dabolici de lesclavitud i de concessi de reformes

poltiques per es va trobar amb loposici dels sectors econmics espanyols.Part dels catalans i organitzacions patronals proteccionistes amb interessos a

Cuba, que no volien perdre els seus interessos.

Eren defensors de la guerra, lesclavitud i mercat unitari espanyol, aix frustr la

possibilitat duna soluci pacfica.

2.- Insurreccions de carcter federalista 1872 : On es barrejen lacci delsrepublicans amb la influncia de idees internacionals, com lanarquisme,

que tot i que van ser reprimides van augmentar liniestabilitat del rgim.16


17/32

3.- Tercera guerra Carlina 1872-1876: El 51 diputats obtinguts a les eleccions de 1871

van animar a Carles VII per donar suport a Nocedal,

el qual va nomenar com cap del partit 1872. Per el

el resultat de les eleccions dabril de 1872, on es van perdre la

Meitat dels diputats, van enfortir el bndol dels partidaris de la insurrecci armada. La revolta es va iniciar abril 1872 al Pas Basc, Valncia, Maestrat, Arag i a

Catalunya per tots van fracasar. Les conseqncies de la derrota dels carlinsa la batalla dOroquieta, s lexili de Carles VII a Frana. La signatura del

Conveni dAmorebieta, entre la diputaci biscana i Serrano (24 maig

1872)posa fi al conflicte basconavarrs i estableix el lliurament de lesarmes per obtenir lidult i el retorn de lexili. A Catalunya continuen actuant amb exit les partides carlines per aix al ms de

desembre 1872 els carlins navarresos tornen a lacci militar. Carles VII dona alseu germAlfons el comandament de les accions militars a Catalunya i perobtenir el suport dels catalans, valencians i aragonesos promet el retorn de lesinstitucions dautogovern perduts amb Felip Val Decret de Nova Planta 1714.

Amb labdicaci d Amadeu I (10 feb 1873) i la proclamaci dela I Repblica (11feb 1873) molts monrquics es van posar al bndol carl.El 16 juliol 1873 CarlesVII torna a Navarra i es reactiva la revolta al Pas Basc i Navarra (ConveniAmorebieta havia aturat). Establint el setge a Bilbao.

Les tropes carlines catalanes sn comandades per Rafael Trinstany i FrancescSavalls,que van aconsegu algunes victories com la dAlpens (1873)i la deCastellfollit (1874), la seu dUrgell, ocupaci ciutats com Igualada, Manresa, Olot i

Vic.

17


18/32


19/32

4.- Divisi poltica i inestabilitat de govern: El primer govern va ser una coalici de progressistes, unionistes i

demcrates, presidida per Serrano, pero la divisi i els enfrontaments vanser una tnica general que van portar a sis governs , tres eleccions (gener

1869 ; mar 1871, abril 1872) en un periode de dos anys. Divisi de :

PROGRESSISTES: que li donaven suport dividits en :

Radicals: encapalats per MANUEL RUIZ ZORRILLA.

Constitucionals: encapalats per PRAXEDES MATEO SAGASTA.

UNIONISTES: dividits en :Partidaris del monarca Amadeu I encapalats per FRANCISCO SERRANO.

Crtics amb elmonarca Amadeu I, partidaris deAlfons XII, encapalats perCNOVAS DEL CASTILLO. (fundador del partit alfons)

DEMCRATES: amaedistes dividits en :

Partidaris de CRISTINO MARTOS .

Partidaris de NICOLS MARIA RIVERO. Aix suposa la ruptura del PartitDemcrata.

19


20/32

1. Govern de Serrano(gener-juny 1871): En el govern estaven representadesal govern totes les forces monrquiques revolucionries, per la crisi provocadaper la revolta de Cuba va fer caure el gabinet.

2. Govern de Ruiz Zorrilla (juliol-novembre 1871): Les dificultats per formarun govern estable van fer tancar les Corts.

3. Govern del general Malcampo (novembre-desembre 1871): Laincapacitat del govern per afrontar les crtiques procedents de radicals icarlistes van portar Malcampo a dimitir noms un mes desprs daccedir alpoder.

4. Govern de Sagasta (desembre 1871-abril 1872): Sagasta va convocareleccions i va imposar-se en els comicis. El descobriment dun fons de 2 milionsde pessetes sense justificar, per, va fer caure el seu govern.

5. Govern de Serrano (abril-juny 1872): Govern efmer de transici.6. Govern de Ruiz Zorrilla (juny 1872-febrer 1873): Format desprs dunes

noves eleccions amb aclaparadora majoria dels radicals, la guerra de Cuba, laguerra carlista i les insurreccions republicanes van entorpir la tasca del nougovern que va portar a terme importants reformes com retallar elpressupost de lEsglsia i abolir lesclavitud a Puerto Rico. La nullacollaboraci de conservadors i moderats va deixar el govern en mans delextremistes. El govern de Ruiz Zorrilla va prendre la decisi de dissoldre el Cos

dArtilleria i el decret va ser presentat a Amadeu I que lhavia de signar, fetque lhauria enfrontat frontalment amb un exrcit dubtosament fidel a la sevapersona. En canvi, si no el signava senfrontaria amb els nics poltics queencara li donaven suport.

Finalment, el monarca va signar el decret i, privat de tota mena de suport, l10de febrer de 1873, va presentar la seva renncia al tron i va abandonarEspanya.

20


21/32

3.5.- L abdicaci del monarca. La monarquia no tenia suport poltics ni socials per consolidar-se. El rei

cansat de lactitud dels partits i dels seus lders abdicar. Malgrat tot el

Congrs i el Senat es van constituir en Assamblea Nacional i van assumirla sobirania nacional per reconduir la situaci.

Manuel Ruiz Zorrilla.

Prxedes Mateo Sagasta.

Jos Malcampo 21


22/32


23/32

4.- LAPRIMERAREPBLICA(1873-1874). Labdicaci dAmadeu I , va deixar el poder en mans de les Corts, es

van reunir conjuntament i van Proclamar la Primera Repblica

Espanyola al 1873, amb 256 diputats a favor i 32 en contra. Oposici a la Repblica.1. Carlins : Tercera guerra carlina.2. Alfonins: representats amb Canovas del Castillo.3. Republicans federals intransigentscantonalisme-4.1.- 1 fase de la Repblica ( 4.2 del llibre)

El primer president de la Repblica va ser Estanislau Figueres(febrer a juny 1873).

La repblica no contava amb recolzament social i poltic. Perqu unamajoria de la cambra dideologia monrquica va votar per la repblicaper obtenir temps i organitzar el retorn d Alfons XII.

Els nics partidaris de la republica eren els 70 diputats del PartitDemcrata republica dirigits per Pi i Maragall i EstanislauFigueres. I dintre daquest partit van sorgir diferncies que vanprovocar la seva divisi entre :

Unitaris o Benvols, defensors dun poder central fort.

Federals o Intransigents, defensors duna organitzaci federal delEstat.

23


24/32

Grups poltics durant el sexenni.

Republicans Unitaris, defensors dun poder central fort. Liderats per

Castelar.

Republicans Federals Benvols o moderats, defensors duna organitzacifederal de lEstat. Liderats per Pi i Maragall, contraris a lesinsurreccions armades i a les mobilitzacions popularsreivindicatives.

Republicans Federals radicals o intransigents, defensors duna organitzaci

federal de lEstat. Liderats per Jos Mara de Orense, defensaven elrecurs a la via insurreccional com a mtode per a proclamar la Repblicafederal. On el primer pas era la proclamaci inicial de la independncia dels

diferents territoris amb una personalitat histrica diferenciada.

Alfonsins, partidaris dAlfons XII liderats per Canovas del Castillo.

Carlins, partidaris de Carles VII.

24


25/32

Els federalistes van constituirjuntes revolucionaries per desplaarladministraci local monrquica.

A Andalusia els aixecaments amb ocupacions de les terres vanescampar-se i les reivindicacions que exigien eren el repartiment

igualitari de les terres. A Catalunya, els republicans federals van presionar perqu la Republica

adopts una estructura federal. Hi va haver un intent per proclamar

lEstat Catal dins la Repblica.

El govern de la repblica va dissoldre les juntes i va acabar amb les

revoltes populars i es varen atendre demandes populars com leliminaci

de les quintes i la reglamentaci del treball infantil i lintent dabolirlesclavitud.

4.2.- 2 fase de la Repblica .Eleccions a Corts constituents.

Al ms de maig 1873 es van celebrar eleccions per a Corts constituents,

amb una ampliaci del dret a vot als ms grans de 21 anys. El resultat de

les eleccions donen la victria als republicans federals i presidentFrancesc Pi i Maragall (juny-juliol 1873).

Selabora la Constituci de 1873 de carcter republic federal

(que no entrar en vigor).

25


26/32

Caracterstiques de la constituci 1873.

Sadopta un model dEstat descentralitzat, una estructurafederal. La federaci estava integrada per quinze estatspennsulars i insulars, ms els estats de Cuba i Puerto Rico iels territoris de les Filipinies, Fenando Poo, Annobn, Corisco iles possessions africanes.

La constituci reconeixia als estats una autonomia econmicai administrativacompleta i tota lautonomia polticacompatible amb la repblica.

Als tres poders tradicionals shavia dafegir un quart anomenat

relacional, que tenia com a objectiu mantenir lequilibri entreels estats de la federaci, li correspon al president de larepblica.

Corts bicamerals, diputats elegits per sufragi universaldirecte, mentre que els senadors havien de ser elegits per

les corts dels respectius estats, per tant era una cambraterritorial. Sestableix una amplia relaci de drets, aix com la separaci

total entre lEsglsia i lEstat. Llibertat de culto.

Abolici de lesclavitud en les colnies. 26


27/32

4.3.- 3 fase de la Repblica. Inici del moviment cantonalista.(4.5) El moviment cantonalista, dirigit pels republicans federalistes

intransiguents, partidaris de la forma federal de lestat, es va generalitzar als

mesos dejuliol i agost del 1873.

El president de lexecutiu Pi i Maragall, per aturar el moviment va portar alassamblea el projecte de la Constituci que estructurava Espanya com una

repblica federal, per no va aconseguir neutralitzar el movivent.

Aix el 18 de juliol Roque Barcia, va donar una ordre per proclamarlautonomia cantonal. Les insurreccions ms importants van tenir lloc alPas Valenci, Mrcia i Andalusia. Les autoritats van ser substitudes

per juntes revolucionries dirigides per homes de la petita burgesia ide la classe obrera. Impregnant el moviment de revoluci social.

Els llocs on va triomfar el moviment sn zones amb forta influncia dels

anarquistes de la Internacional.

El cant de Cartagena que shavia revoltat 12 juliol

de 1873, va resistir fins l11 de gener 1874.

27


28/32

28


29/32

4.4.- 4 fase de la Repblica. Repressi del moviment cantonalista.(4.6)

Pi i Maragall es nega a ls de les armes per sofocar la insurre-

cci i per aix dimiteix i es substituit per Nicols Salmern

(juliol-setembre 1873).

Salmern s lencarregat de reprimir el moviment cantonalista

mitjanant la fora de lexrcit comandat per militars monrquics.

Lexrcit va aconseguir dominar la situaci excepte a Cartagena.

4.5.- 5 fase de la Repblica.

El desacord amb el restabliment de la pena de mort Salmern present la

dimissi. Va ser nomenat president Emilio Castelar ( setembre 1873-gener1874) unitari i amb ell la repblica donar un gir.

Castelar governar de manera autoritaria, illegalitzar el federalisme i

les associacions obreres, va suspendre les sessions parlamentries i donsuport als sectors conservadors i als caps militars per tal de mantenirlordre pblic. La possibilitat de qu, a les Corts els federals recuperessin la

presidncia es per mitj dun cop.

29


30/32

30


31/32

4.6.- 6 fase de la Repblica. El cop destat del general Pavia. El general Manuel Pavia, va oferir al president Castelar, prorrogar la suspensi

de les corts, tancades 20 de setembre per no donar explicacions per les sevesdecisions poltiques. Pavia temia que les Corts no aprovessin lactuaci delpresident i els federals intransigents poguessin capgirar la situaci.

Castelar no va aceptar loferiment i el 3 de gener de 1874, el general Paviaentr amb la gurdia civil al Parlament. Va entrar en el moment de votar perla candidatura del federal intransigent Eduardo Palanca per a president.

A Catalunya el generalArsenio Martnez Campos va reprimir els sectorspopulars i obrers, va destituir els membres de lAjuntament de Barcelona percontrolar la situaci. Joan Mart Torres, el Xic de les Barraquetes, es va revoltara Sarri amb 800 homes, al crit de Viva la Repblica Federal! per va ser

derrotat. La resistncia al cop destat va ser mnima perqu ja havia estat reprimida durant

els governs de Salmern i Castelar.

4.7.- 7 fase de la Repblica. Retorn de Alfons XII.

El Parlament donar pas a la formaci dun govern presidit per Serrano, queva dissoldre el parlament i amb el suport de lexrcit i del partit alfons, que

governar de manera autoritaria al llarg del 1874. Espanya s una Repblica presidencialista amb un govern provisional.

Lalternativa de restaurar els Borbons va anar guanyant posicions i el copdEstat de Martnez Campos al desembre de 1874, facilitar larribadadAlfons XII, per ser coronat rei dEspanya.

31


32/32

5.- L AIT A ESPANYA.5.1.- Els primers nuclis internacionalistes.

LAssociaci Internacional de Treballadors (AIT) era una organtizaci

de carcter internacional que havia estat fundada 1864 a Londres. Elseu objectiu era lemancipaci dels treballadors.

Va ser introduda a Espanya a la fi de 1868 per Giusepe Fanelli,seguidor de Bakunin. Fanelli va fundar un nucli provisional de lAITa Madrid i ms tard a Barcelona.

Per iniciativa de La Solidaridad, rgan de lAIT a Madrid i de LaFederaci, portaveu de lAIT a Barcelona es va celebrar a 1870 unCongrs obrer. Una gran part de les associacions es van adherir a laInternacional i es fundar la Federaci Regional Espanyola de lAIT.

5.2.- Illegalitzaci i persecuci del moviment.

A la fi de la guerra entre Frana i Alemanya al 1871, es va propiciar la

persecuci de lAIT i el 1872 va ser illegalitzada a Espanya. La direcci de lAIT refugiada a Portugal, es va dividir en dos tendncies:

1. Marxista o politicista.

2. Bakuninista o antipoliticista.32

Documents

Sexenni Revolucionari