Embed Size (px)
Citation preview
Anàlisi del risc
Tema 6 Verificació d'estats
financers
2019
ANÀLISI DEL RISC Tema 6. Verificació d’estats financers
Tea Cegos, S.A. 2019
2
ÍNDEX
QUALITAT DE LA INFORMACIÓ COMPTABLE .................................................. 3
AUDITORIA EXTERNA DELS COMPTES ANUALS ............................................... 5
EMPRESES OBLIGADES A AUDITAR ELS SEUS COMPTES .................................... 6
INFORME D'AUDITORIA ...................................................................................... 7
L'INFORME D'AUDITORIA COM A INSTRUMENT AUXILIAR D'ANÀLISI .............. 10
PROCEDIMENTS DE VERIFICACIÓ ................................................................. 11
COMPROVACIÓ DE DOCUMENTS .................................................................. 11
REVISIÓ ANALÍTICA ........................................................................................... 18
POSSIBLES CAUSES D'INCOHERÈNCIES ......................................................... 26
FALSEJAMENT DE RESULTATS .......................................................................... 28
MAQUILLATGES PER OCULTAR PÈRDUES ......................................................... 28
MAQUILLATGES PER SIMULAR BENEFICIS MÉS GRANS..................................... 29
EFECTE DELS MAQUILLATGES EN ALGUNES RÀTIOS BÀSIQUES ...................... 30
MODELS DE COMPTES ANUALS ..................................................................... 32
ANÀLISI DEL RISC Tema 6. Verificació d’estats financers
Tea Cegos, S.A. 2019
3
QUALITAT DE LA INFORMACIÓ COMPTABLE
Les empreses no sempre preparen la informació comptable amb la qualitat
adequada i aplicant amb rigor el Pla General de Comptabilitat (o, si s'escau, el
pla sectorial que correspongui). De vegades tampoc no compleixen les
diferents normes que la desenvolupen, d'acord amb el que disposa l'Institut de
Comptabilitat i Auditoria de Comptes, organisme regulador en matèria de
comptabilitat i auditoria que depèn del Ministeri d'Economia i Hisenda.
Encara que la legislació mercantil imposa cada vegada un control i una
transparència més grans en la informació financera que emeten les empreses,
la veritat és que encara cal seguir mantenint cert escepticisme sobre la qualitat
dels comptes anuals d'algunes empreses.
En moltes petites empreses, la comptabilitat és més un tràmit que una eina de
gestió del negoci, per la qual cosa suscita poc interès. Això afecta
negativament a la qualitat i fiabilitat de la informació comptable.
D'altra banda, les empreses (sigui quina sigui la seva grandària) poden tenir la
temptació de maquillar algunes dades comptables per diferents motius, per
exemple:
Pagar menys a Hisenda (bàsicament, per l'Impost de Societats o per
l'Impost sobre el Valor Afegit).
Obtenir crèdits bancaris.
Obtenir crèdits comercials.
Buscar inversors potencials o acords amb altres empreses.
Incrementar la retribució variable dels seus directius (vinculada als
resultats de l'empresa).
Influir en el preu de les accions.
Augmentar la confiança dels clients i del mercat en general.
Sigui per un motiu o per un altre, en moltes ocasions no tenim plena garantia
sobre la qualitat i la fiabilitat dels comptes anuals (balanç, compte de pèrdues
i guanys, estat de canvis en el patrimoni net, estat de fluxos d'efectiu i memòria).
Un dels casos en els quals cal prevenir el risc de falta de qualitat de la informació
comptable és l'anàlisi dels estats financers d'una empresa que sol·licita crèdit
bancari. Si l'empresa tem que la seva sol·licitud sigui rebutjada i necessita amb
urgència els fons, es pot veure temptada a adulterar aquelles
dades comptables que puguin resultar-li més comprometedores. És una
temptació que tindran sobretot aquelles empreses que travessen una situació
ANÀLISI DEL RISC Tema 6. Verificació d’estats financers
Tea Cegos, S.A. 2019
4
financera i econòmica delicada, és a dir, aquelles que precisament han de ser
objecte d'una anàlisi més rigorosa per part de les entitats bancàries.
L'anàlisi dels estats financers, i el diagnòstic consegüent de l'analista, servirà de
poc si la informació comptable està maquillada. Per tant, abans o durant
l'anàlisi, l'analista ha de comprovar la qualitat de la informació.
La qualitat de la informació comptable comença amb un bon sistema de
control intern per part de l'empresa. El control intern és el pla d'organització i el
conjunt de mesures que aplica l'empresa per garantir, entre altres aspectes:
La protecció dels seus actius
La fidelitat i integritat dels seus registres comptables
L'estímul per a l'aplicació i el seguiment dels mètodes establerts per la
direcció
La protecció que realitza l'empresa dels seus actius és un aspecte que interessa
a les entitats financeres, perquè l'empresa respon amb el seu patrimoni del
compliment de les seves obligacions de reemborsament, i la protecció dels seus
actius constitueix una precaució elemental de gestió.
La protecció dels actius s'aconsegueix a través de l'aplicació eficaç de diverses
mesures, com ara:
Normes d'accés i seguretat
Instruccions de correcta utilització
Cobertura d'assegurances
Inscripció en els corresponents registres públics (Registre de la Propietat,
de la Propietat Intel·lectual, de Trànsit, etc.).
Controls de prevenció (inventaris rotatoris, arqueigs, autorització
d'operacions, rotacions de personal, etc.).
La fidelitat i la integritat dels registres comptables constitueixen la base per
elaborar els comptes anuals de l'exercici. Aquestes fidelitat i integritat
s'aconsegueixen a través de l'aplicació eficaç de diverses mesures, com ara:
Disseny i funcionament de circuits informatius des dels departaments de
compres, vendes, fabricació, personal... cap al departament
administratiu
Arxiu de documents i justificants (albarans, factures, declaracions fiscals,
contractes bancaris, etc.)
ANÀLISI DEL RISC Tema 6. Verificació d’estats financers
Tea Cegos, S.A. 2019
5
Capacitat i formació del personal administratiu, així com la correcta
distribució de les funcions
Ús de sistemes i aplicacions informàtiques adequades al negoci
Registre de les operacions i confecció dels comptes anuals d'acord amb
el Pla General de Comptabilitat (o, si s'escau, el pla sectorial de
comptabilitat pertinent)
Controls comptables periòdics (conciliació de comptes, arqueigs de
caixa, quadraments d'operacions, etc.)
És evident que des de l'oficina bancària només es pot tenir una idea genèrica
del control intern de l'empresa, mitjançant converses amb els seus directius,
alguna visita a les instal·lacions i oficines, o l'experiència i coneixement global
que es tingui del client a través de les seves relacions amb l'entitat. Una impressió
de desorganització administrativa i, per tant, de deficient control intern, ha de
servir, d'entrada, per prendre precaucions i comprovar a fons les dades dels
comptes anuals, més encara si sospitem que l'empresa travessa per un
mal moment financer (que tendirà a ocultar).
La idea que l'entitat es formi del control intern de l'empresa ha de servir per
graduar la intensitat dels procediments de verificació. En qualsevol cas, convé
fer algunes comprovacions bàsiques.
L'analista financer pot obtenir informació sobre la qualitat i fiabilitat de la
informació comptable mitjançant:
L'informe d'auditoria externa
L'anàlisi de coherència
A continuació, veurem els principals aspectes dels dos punts anteriors, que
constitueixen el nucli central d'aquest tema.
AUDITORIA EXTERNA DELS COMPTES ANUALS
Si l'empresa sotmet els seus estats financers a auditoria externa i independent,
l'analista haurà d'examinar en primer lloc l'informe d'auditoria, que és un
certificat sobre la fiabilitat dels comptes anuals, elaborat i emès segons la
legislació mercantil espanyola.
ANÀLISI DEL RISC Tema 6. Verificació d’estats financers
Tea Cegos, S.A. 2019
6
EMPRESES OBLIGADES A AUDITAR ELS SEUS COMPTES
La nostra legislació mercantil obliga a què un professional independent revisi els
comptes anuals d'aquelles empreses individuals que, en el tancament de dos
exercicis consecutius, reuneixin almenys dues de les circumstàncies següents:
Import total actiu > 2.850.000 EUR
Import net de la xifra anual de negoci > 5.700.000 EUR
La mitjana de treballadors empleats durant l'exercici > 50
Per tant, en principi, per motius de dimensió o grandària de l'empresa, queden
alliberades de l'obligació d'auditar els seus comptes anuals les petites i mitjanes
empreses que no compleixin el requisit anterior.
No obstant això, en determinats supòsits específics s'imposa l'obligació d'auditar
els comptes, amb independència de la grandària de l'empresa. En concret,
tenen aquesta obligació les empreses que:
Cotitzin els seus títols en mercats secundaris organitzats.
Emetin obligacions en oferta pública.
Es dediquin de manera habitual a la intermediació financera.
Tinguin per objecte social qualsevol activitat subjecta a l'ordenació de
l'assegurança privada, dins dels límits que s'estableixen
reglamentàriament.
Rebin subvencions o ajudes amb càrrec als pressupostos de les
administracions públiques o amb càrrec a fons de la Unió Europea, per
un import total acumulat superior a 600.000 EUR.
Realitzin obres, subministraments o serveis a les administracions públiques,
per un import total acumulat superior a 600.000 EUR, i aquest representi
més de la meitat de l'import net de la seva xifra anual de negocis.
Pertanyin a sectors estratègics o d'interès social (per exemple, societats
cooperatives d'habitatges, entitats de previsió social, institucions
d'inversió col·lectiva, societats de garantia recíproca, societats anònimes
esportives...), en les condicions que es determinin en cada cas.
Finalment, cal indicar dos supòsits addicionals que obliguen a fer l'auditoria dels
comptes:
Quan els accionistes que com a mínim representin al 5 % del capital social
sol·licitin al Registre Mercantil el nomenament d'auditor per a un
ANÀLISI DEL RISC Tema 6. Verificació d’estats financers
Tea Cegos, S.A. 2019
7
determinat exercici. Aquesta sol·licitud s'ha de fer davant del registrador
mercantil del domicili social en el termini de tres mesos a partir de la data
de tancament de l'exercici.
Per mandat judicial, instat per qui acrediti un interès legítim.
Si parlem de Comptes Anuals Consolidats, s'hauran d'auditar sempre que:
1. Al tancament de dos exercicis consecutius, reuneixin almenys dos de les
circumstàncies següents:
Import total actiu > 11.400.000 EUR
Import net de la xifra anual de negoci > 22.800.000 EUR
La mitjana de treballadors empleats durant l'exercici > 250
2. Quan la societat dominant, sotmesa a la legislació espanyola, sigui, al seu
torn, dependent d'una societat mercantil sotmesa a la legislació d'algun estat
membre de la Comunitat Econòmica Europea i es compleixi el que disposa
l'article 9 de la Norma de Formulació dels comptes anuals consolidats.
INFORME D'AUDITORIA
L'auditoria externa, realitzada per un professional independent de l'empresa,
conclou amb un informe que determina si els comptes anuals expressen, en tots
els seus aspectes significatius, la imatge fidel del patrimoni, de la situació
financera, dels resultats de les operacions, dels canvis en el patrimoni net i dels
fluxos d'efectiu.
L'informe d'auditoria ha d'acompanyar els comptes anuals de l'empresa, i ha
d'estar a la disposició dels socis quinze dies abans de la celebració de la junta
general en la qual se sotmeten a aprovació els comptes anuals i s'acorda
l'aplicació del resultat de l'exercici.
El nou informe d’auditoria resulta de l’aplicació pels exercicis econòmics que
s’inicien a partir del 17 de Juny de 2016, així com als estats financers intermedis
corresponents als citats exercicis. Tanmateix seran d’aplicació als treballs
d’auditoria de comptes anuals contractats o encarregats a partir de l’1 de
gener de 2018, independentment dels exercicis econòmics a los que es
refereixin els estats financers objecte del treball.
El model d'informe d'auditoria ha de contenir la informació següent estructura:
a) Títol: "Informe d'auditoria independent dels comptes anuals emès per un
auditor independent".
ANÀLISI DEL RISC Tema 6. Verificació d’estats financers
Tea Cegos, S.A. 2019
8
b) Destinatari: S’identifiquen les persones físiques o jurídiques que van encarregar
el treball i a qui vagi destinat.
c) Opinió de l’auditor, en aquest paràgraf s’inclourà la identificació de
l’entitat amb els estats financers que hagin estat auditats així com la data o
el període que cobreixi cadascun dels estats financers. L’opinió podrà
ser favorable, amb excepcions, desfavorable o denegada.
d) Fonament de l’opinió, on es manifestarà que la auditoria s’ha portat a terme
d’acord a la normativa reguladora de l’auditoria de comptes vigent en
Espanya, es descriuran les responsabilitats de l’auditor i s’inclourà una
declaració d’independència.
e) Incertesa Empresa en funcionament (paràgraf no obligatori), si es revela
adequadament la incertesa material en els estats financers , l’auditor
expressarà una opinió no modificada i l’informe d’auditoria inclourà una
secció separada amb el subtítol “ Incertesa material relacionada amb
l’Empresa en funcionament” Si la informació revelada envers la incertesa
material en els estats financers no es adequada l’auditor expressarà una
opinió amb excepcions o una opinió desfavorable en la secció “ Fonament
de l’opinió amb excepcions” o “ Fonament de l’opinió desfavorable
(adversa)”.
f) Aspectes més rellevants i/o qüestions clau de l’auditoria. En aquest paràgraf
se farà una descripció dels riscos més significatius, de l’existència
d’incorreccions materials així com un resumen de les respostes de l’auditor.
Aquest punt únicament serà d’aplicació per a entitats públiques o altres
entitats d’interès públic.
g) Altra informació, s’inclourà l’opinió sobre la concordança de l’Informe de
gestió amb les CCAA i l’opinió sobre el seu contingut.
h) Responsabilitat en relació els estats financers.
i) Responsabilitat de l’auditor en relació amb l’auditoria dels estats financers.
j) Nombre del soci de l’encàrrec amb nombre de ROAC, firma, direcció i data
de l’informe d’auditoria.
Per a l'analista financer els paràgrafs de més interès són el de l'opinió (punt c) i
el dels aspectes més rellevants de l’auditoria o qüestions clau (punto f), en el cas
d’entitats públiques o altres entitats d’interès públic.
ANÀLISI DEL RISC Tema 6. Verificació d’estats financers
Tea Cegos, S.A. 2019
9
OPINIÓ FAVORABLE O NO MODIFICADA
En els informes d'auditoria, una opinió favorable significa que:
El treball s'ha realitzat sense limitacions segons les normes tècniques
d'auditoria.
Els comptes anuals contenen la informació necessària i suficient per a la
seva interpretació i comprensió adequada.
Els comptes anuals s'han formulat segons els principis i normes de
comptabilitat generalment acceptats, i aquests s'han aplicat
uniformement respecte a l'exercici anterior (la qual cosa permet que es
puguin comparar correctament les dades d'un exercici a un altre).
En l'opinió favorable o no modificada, l'informe haurà de reflectir de manera
clara que els comptes anuals expressen, en tots els seus aspectes significatius, la
imatge fidel del patrimoni, de la situació financera, dels resultats de les
operacions, dels canvis en el patrimoni net i dels fluxos d'efectiu.
OPINIÓ MODIFICADA AMB EXCEPCIONS
L'opinió modificada amb excepcions deixa constància d'una o diverses reserves
significatives.
Les principals excepcions són les següents:
Limitacions a l'abast del treball
Incompliment de principis i normes comptables
Falta d'informació obligatòria de:
- Fets posteriors al tancament de l'exercici de caràcter significatiu (no
inclosos en la memòria)
- Incerteses (assumptes el desenllaç final dels quals no es pot
determinar raonablement, com ara reclamacions, judicis,
contingències fiscals, cobertura de garanties futures, dubtes sobre la continuïtat de l'empresa, etc.).
ANÀLISI DEL RISC Tema 6. Verificació d’estats financers
Tea Cegos, S.A. 2019
10
OPINIÓ MODIFICADA DESFAVORABLE
L'opinió modificada desfavorable expressa que, en conjunt, els comptes anuals
no representen la imatge fidel de l'empresa (del patrimoni, de la situació
financera, dels resultats de les operacions, dels canvis en el patrimoni net i dels
fluxos d'efectiu).
Normalment, un cúmul d'excepcions importants que afecten al conjunt dels
comptes anuals genera una opinió desfavorable.
OPINIÓ MODIFICADA DENEGADA
Opinió modificada denegada suposa l'abstenció d'opinió. Es produeix quan en
el treball d'auditoria no s'han obtingut proves o evidències necessàries per
formar una opinió sobre els comptes anuals en conjunt, per limitacions en el
treball o incerteses significatives.
L'INFORME D'AUDITORIA COM A INSTRUMENT AUXILIAR D'ANÀLISI
Per fer la seva feina, els auditors disposen de moltes més facilitats que els
analistes financers aliens a l'empresa. Per això, l'informe d'auditoria és una eina
útil sobre la fiabilitat dels comptes anuals, que l'analista ha de consultar.
Ara bé, cal tenir present que:
Com hem indicat anteriorment, només tenen obligació d'auditar els seus
comptes anuals les empreses que superin una certa grandària o presentin
determinades circumstàncies, la qual cosa, per regla general, exclou a la
majoria de les petites i mitjanes empreses. Per tant, en molts casos
l'analista no disposarà de l'informe d'auditoria.
Només s'audita la informació presentada en els comptes anuals. Així, per
exemple, els balanços trimestrals, els informes sobre resultats intermedis de
l'exercici o els plans financers d'empresa no tenen supervisió d'auditoria.
Existeixen supòsits d'operacions i transaccions empresarials que, sense
arribar a conculcar la lletra de les normes comptables, poden servir per
maquillar els comptes anuals. No hem d'oblidar que en la formulació dels
comptes anuals intervenen determinades estimacions, algunes amb un
cert grau de subjectivitat.
Com en qualsevol activitat humana, l'auditor pot cometre errors i el seu
treball té limitacions: ha de confiar en algunes informacions facilitades
pels directius de l'empresa, no pot abastar tot l'univers de comptes i
ANÀLISI DEL RISC Tema 6. Verificació d’estats financers
Tea Cegos, S.A. 2019
11
transaccions de l'empresa (ha de treballar mitjançant mostreigs), els
informes d'auditoria s'han d'emetre en un determinat termini de temps,
etc. D'altra banda, en els últims anys s'han produït fraus comptables en
grans empreses, a nivell nacional i internacional, que els auditors no han
detectat.
PROCEDIMENTS DE VERIFICACIÓ
L'analista financer ha d'examinar la coherència dels estats financers amb la
profunditat que, en cada cas, sigui convenient (bàsicament, en funció de la
importància del risc amb el client). Encara que l'empresa presenti informe
d'auditoria, l'anàlisi de coherència, almenys en aquells punts bàsics, donarà més
confiança a l'analista i li permetrà conèixer millor aspectes del negoci que
poden ser rellevants.
L'anàlisi de coherència és molt necessari en petites empreses, que normalment
són poc acurades en la manera de portar la comptabilitat i, com a
conseqüència, en l'elaboració dels comptes anuals.
La coherència dels comptes anuals es pot conèixer, bàsicament, mitjançant dos
procediments de verificació:
Comprovació de documents
Revisió analítica
COMPROVACIÓ DE DOCUMENTS
La comprovació de documents persegueix dos objectius:
Assegurar la concordança entre declaracions comptables i fiscals.
Acreditar la propietat o titularitat de l'empresa mitjançant documents
externs.
ANÀLISI DEL RISC Tema 6. Verificació d’estats financers
Tea Cegos, S.A. 2019
12
CONCORDANÇA ENTRE DECLARACIONS COMPTABLES
I FISCALS
Respecte al primer punt de l'anàlisi de coherència, els documents més
importants a comparar són els següents:
Declaracions comptables: comptes anuals dipositats en el Registre
Mercantil; altres estats comptables (balanços trimestrals, balanç en la
data d'elaboració de l'anàlisi...).
Declaracions fiscals: declaració de l'Impost de societats, resum anual de
l'IVA i, si es considera necessari, declaracions periòdiques (trimestrals o
mensuals, segons la xifra de vendes de l'empresa), o declaració d'algun
trimestre o mes concret, altres declaracions (retencions de rendiments del
treball, declaració anual d'operacions amb tercers...).
DECLARACIONS COMPTABLES
Els comptes anuals constitueixen la principal declaració comptable que realitza
la societat. Els comptes anuals es componen de cinc documents:
Balanç
Compte de pèrdues i guanys
Estat de canvis en el patrimoni net
Estat de flux d'efectiu
Memòria
Les societats que, per motiu de la seva mida, estan obligades a auditar els seus
comptes anuals els hauran de preparar segons el model normal o complet del
Pla General de Comptabilitat. Per contra, si no existeix aquesta obligació, els
podran preparar en model abreujat (que conté menys informació). En cas que
no existeixi obligació d'auditoria per motiu de la mida de l'empresa, tampoc hi
ha obligació de confeccionar l'estat de flux d'efectiu.
Els administradors de la societat són els responsables de formular els comptes
anuals dins del termini de tres mesos a partir de la data de tancament de
l'exercici. Tots els administradors han de signar cadascun dels comptes anuals; si
faltés la signatura d'algun, s'indicarà aquesta circumstància i la causa que la
motiva.
Els accionistes o socis, reunits en junta general, hauran d'aprovar els comptes
anuals dins dels sis primers mesos de l'exercici següent. Un cop aprovats, en el
termini d'un mes s'han de dipositar al Registre Mercantil corresponent al domicili
social. L'incompliment del dipòsit comporta conjuntament dos tipus de sancions:
ANÀLISI DEL RISC Tema 6. Verificació d’estats financers
Tea Cegos, S.A. 2019
13
Tancament del Registre: prohibició d'inscriure cap document referit a la
societat (tret d'algunes excepcions), mentre l'incompliment persisteixi.
Sanció econòmica.
Els comptes anuals dipositats en el Registre Mercantil són de públic accés durant
el termini de sis anys durant el qual romanen en dipòsit, i qualsevol persona en
pot obtenir una còpia.
En rebre la còpia dels comptes anuals de l'empresa, caldrà fer les
comprovacions següents de caràcter formal:
Autenticitat de la fotocòpia (per evitar dubtes, fer la fotocòpia
directament de l'original)
Dades generals d'identificació, que el format del Registre Mercantil
distribueix en tres apartats:
- Identificació de l'empresa (denominació social, domicili social i
activitat principal)
- Personal (nombre d'assalariats)
- Presentació dels comptes (data de tancament i nombre de pàgines
presentades al dipòsit)
Formulació dels comptes anuals en el format del Registre Mercantil, pel
que fa al balanç i al compte de pèrdues i guanys (la memòria no té
format oficial)
Signatura dels administradors i, si en falta alguna, constància de la causa
al·legada
Informe d'auditoria (si la societat hi està obligada)
Certificat de dipòsit dels comptes anuals al Registre Mercantil
Certificat d'aprovació dels comptes anuals i aplicació del resultat,
acordat per la junta general d'accionistes o socis.
La falta de presentació dels comptes anuals al Registre Mercantil o la falta de
signatura d'algun dels administradors, segons quin sigui el motiu al·legat, ha
d'ocasionar en l'analista extern una actitud de desconfiança i recel respecte
a les dades comptables que faciliti l'empresa.
ANÀLISI DEL RISC Tema 6. Verificació d’estats financers
Tea Cegos, S.A. 2019
14
DECLARACIONS FISCALS
Per a l'analista, la principal declaració fiscal és la de l'Impost de societats. Aquest
impost grava el benefici obtingut per la societat, segons la Llei de l'Impost de
Societats. La declaració s'ha de fer dins el termini de 25 dies naturals següents
als sis mesos posteriors a la conclusió del tancament de l'exercici. (Atès que la
majoria de les empreses tanquen l'exercici el 31 de desembre, coincidint amb
l'any natural, el període de declaració més habitual és de l'1 al 25 de juliol).
Les dades comptables que conté el model de declaració de l'Impost de
Societats són:
Balanç (actiu, patrimoni net i passiu)
Compte de pèrdues i guanys
Estat de canvis en el patrimoni net
Distribució de resultats
Les dades anteriors es refereixen exclusivament a l'exercici que es declara. A
diferència dels comptes anuals, en l'Impost de societats no consten les dades
de l'exercici anterior.
En rebre còpia de la liquidació de l'Impost de societats, caldrà realitzar les
següents comprovacions de caràcter formal:
Autenticitat de la fotocòpia (per evitar dubtes, és convenient fer la
fotocòpia directament del document original)
Identificació de l'empresa
Exercici al qual es refereix
Relació d'administradors
Participacions de la societat declarant al capital d'altres societats
Participacions d'altres societats i persones en la societat declarant
Pagaments fraccionats realitzats a compte de l'impost
Bases imposables negatives pendents de compensar i la seva
procedència (un dels motius poden ser les pèrdues acumulades dels
exercicis anteriors)
ANÀLISI DEL RISC Tema 6. Verificació d’estats financers
Tea Cegos, S.A. 2019
15
L'incompliment de la presentació de l'Impost de societats referent a l'exercici
o exercicis que haurien d'estar liquidats, denota un funcionament intern
deficient i en la majoria dels casos condicionarà desfavorablement l'opinió de
l'analista, al marge de la sanció d'Hisenda.
Les presentacions de l'Impost de societats fora de termini sense causa justificada
evidencien greu descurança en l'administració de la societat que, si és
reiterada, han de dur a extremar les precaucions i desconfiar
de les dades comptables de l'empresa.
També es pot sol·licitar la declaració del resum anual de l'IVA i, en cas de
considerar-ho necessari, les declaracions periòdiques (trimestrals o mensuals), o
d'algun mes o trimestre concret. El resum anual de l'IVA, que només té efectes
informatius per a Hisenda, ha de coincidir amb la suma de les liquidacions
periòdiques efectuades durant l'any i ha de presentar-se de l'1 al
30 de gener de l'any següent.
El resum anual de l'IVA conté les següents dades d'interès comptable:
Volum d'operacions subjectes a IVA repercutit, desglossat en:
- Operacions en règim general
- Lliuraments intracomunitaris exempts
- Exportacions i altres operacions exemptes amb dret a deducció
- Operacions exemptes sense dret a deducció
- Lliuraments de béns immobles
- Lliuraments de béns d'inversió
Volum d'operacions subjectes a IVA suportat deduïble, desglossat en:
- Béns i serveis corrents
- Béns d'inversió
En la majoria dels supòsits, la declaració del resum anual de l'IVA és un bon reflex
del volum d'operacions de venda i compra de l'empresa.
La diferència entre l'IVA repercutit i l'IVA suportat il·lustra, en principi, el valor
afegit per l'empresa. No obstant això, cal parar esment al desglossament del
volum d'operacions, perquè, per exemple, les operacions exemptes i les
adquisicions de béns d'inversió (actiu fix) poden desvirtuar el significat d'aquesta
diferència, perquè les operacions exemptes, com les exportacions, no tenen IVA
ANÀLISI DEL RISC Tema 6. Verificació d’estats financers
Tea Cegos, S.A. 2019
16
repercutit i les inversions en béns d'actiu fix suporten un IVA que no es repercutirà
en el mateix exercici.
L'analista haurà de comprovar que les principals dades financeres que
l'empresa declara en els comptes anuals coincideixen amb les que ha declarat
en l'Impost de societats i —si li cal aprofundir en dades relatives al volum
d'operacions— en el resum anual de l'IVA.
També pot comprovar dades sobre nombre d'empleats, l'import global de les
percepcions i de les retencions practicades per l'empresa a les declaracions de
retencions de rendiments del treball (que es fan de manera periòdica, trimestral
o mensual, segons la grandària de l'empresa).
Les dades bàsiques que s'han de comprovar en els comptes anuals i la
declaració de l'Impost de societats són les següents:
Resultat de l'exercici (benefici o pèrdua): coincidència entre el resultat
que consta en els comptes anuals (en el patrimoni net del balanç i en el
compte de pèrdues i guanys) i el resultat que consta en l'Impost de
societats (també en el patrimoni net del balanç i en el compte de
pèrdues i guanys). En altres paraules, coincidència entre el resultat
comptable i el resultat fiscal abans d'ajustos en l'Impost de societats.
Import i composició dels fons propis (capital social, reserva legal, reserva
voluntària, resultat de l'exercici).
Import del total actiu i de les seves partides principals, amb especial
atenció a l'immobilitzat i l'amortització acumulada, provisions, existències,
clients i tresoreria.
Import del total passiu i de la suma de deutes a llarg i curt termini.
La concordança entre les xifres comptables (comptes anuals) i les xifres fiscals
(declaració de l'Impost de societats i, si s'escau, resum anual de l'IVA) és un
senyal de confiança en l'administració de la societat i en la informació financera
que facilita, encara que no significa una garantia plena. Partint del supòsit
general que cap empresa desitja declarar en l'Impost de societats més del que
realment guanya, perquè això suposaria haver de pagar més a Hisenda,
arribarem a la conclusió següent:
ANÀLISI DEL RISC Tema 6. Verificació d’estats financers
Tea Cegos, S.A. 2019
17
Quan les xifres comptables i les fiscals coincideixen, és molt possible que el
benefici de l'empresa sigui vàlid en termes mínims (ja que és estrany que estigui
inflat) i que, en realitat, el benefici encara pugui ser una mica superior al que
s'ha declarat (per exemple, si hi ha vendes sense comptabilitzar de quantia
superior o despeses sense comptabilitzar). En empreses que tinguin dificultat
d'accés al crèdit, pot succeir a l'inrevés i que el benefici sigui inferior al
declarat.
En qualsevol situació, les diferències importants entre les xifres comptables i les
fiscals han de portar a desconfiar de l'administració de l'empresa i, en principi, a
suposar que les dades comptables són poc fiables.
DOCUMENTS EXTERNS SOBRE LA TITULARITAT DE
DETERMINATS BÉNS I DEUTES
A part dels comptes anuals i de les declaracions fiscals, l'analista pot sol·licitar
altres documents (emesos per entitats o organismes externs a l'empresa) que
consideri necessaris per comprovar aspectes rellevants del patrimoni o resultat
de l'empresa.
A la taula següent, s'indiquen algunes de les comprovacions que poden ser
necessàries i els documents que s'han de sol·licitar per dur-les a terme.
COMPROVACIÓ
DOCUMENT
Propietat de béns immobles i, si s'escau, afectació hipotecària i altres càrregues
Certificat del Registre de la Propietat Immobiliària
Propietat de patents i marques Certificat del Registre de Patents i Marques
Béns en lísing Contractes d'arrendament financer (lísing)
Participacions al capital social d'altres
empreses que no cotitzen en borsa
Certificat expedit per les empreses a les quals
participa, indicant nombre de títols,
percentatge de participació i valor comptable
Valors de renda fixa i/o variable que cotitzen en mercats secundaris
Certificat expedit per l'entitat dipositària,
indicant nombre de títols i valoració
Saldos en comptes bancaris Extractes de comptes bancaris o certificacions
expedides per les entitats pertinents
ANÀLISI DEL RISC Tema 6. Verificació d’estats financers
Tea Cegos, S.A. 2019
18
COMPROVACIÓ
DOCUMENT
Capital subscrit Escriptura de constitució i escriptures
d'ampliacions de capital social
Subvencions de capital
Comunicació de la concessió de subvenció
per part de l'organisme públic o privat
pertinent
Deutes amb entitats de crèdit
Pòlisses de préstec, extractes del compte de
crèdit, liquidació d'efectes al descompte
(encara no vençuts) etc.
Deutes amb la Seguretat Social i Hisenda
Certificats expedits per la Seguretat Social i la Hisenda Pública sobre deutes pendents
Valoració de determinats béns de l'actiu
immobilitzat i existències
Factures d'adquisició i pòlisses d'assegurances sobre els béns, amb
indicació del capital assegurat
Cal destacar que els documents anteriors els expedeixen entitats alienes a
l'empresa, amb la qual cosa la seva fiabilitat és molt més gran que la de les
dades declarades per l'empresa en els seus comptes anuals i declaracions
fiscals.
Si se sospita d'algun litigi o assumpte jurídic important, serà útil posar-se en acte
amb els assessors legals de l'empresa.
REVISIÓ ANALÍTICA
La revisió analítica consisteix, bàsicament, en examinar la coherència interna
dels comptes anuals de l'empresa.
El treball de revisió analítica dels comptes anuals es pot dividir en tres parts:
Lectura de la memòria
Examen de les principals partides
Verificació de la coherència de les ràtios
Si la declaració de l'Impost de societats fos més fiable, caldria adaptar la revisió
analítica a la informació comptable que contingui la declaració d'aquest
impost, que és inferior a la dels comptes anuals (perquè aquests, a diferència de
la declaració de l'impost, inclouen la memòria).
ANÀLISI DEL RISC Tema 6. Verificació d’estats financers
Tea Cegos, S.A. 2019
19
LECTURA DE LA MEMÒRIA
La revisió analítica dels comptes anuals comença per la lectura atenta de la
memòria, almenys d'aquelles parts que contenen informació significativa.
La memòria és un document narratiu el contingut del qual ve regulat
minuciosament pel Pla General de Comptabilitat i altres normes
complementàries que han anat apareixent amb posterioritat. La finalitat de la
memòria és completar, ampliar i comentar la informació continguda en el
balanç i en el compte de pèrdues i guanys. La seva redacció, encara que
relativament lliure, s'ha d'ajustar a les informacions que són obligatòries i, a més,
mostrar aquelles altres que siguin necessàries per a la comprensió dels comptes
anuals.
La lectura de la memòria il·lustra a l'analista sobre els criteris i les polítiques
comptables que segueix l'empresa, el context del seu negoci, les transaccions
realitzades, el detall de les partides més importants, els riscos que corre, els fets
rellevants posteriors al tancament de l'exercici i altres qüestions el coneixement
de les quals és indispensable per al correcte enfocament de l'anàlisi i la
validesa de les conclusions que se'n desprenguin.
L'empresa que està obligada a auditar per motiu de grandària, podrà presentar
el model de memòria normal o abreujat en funció que compleixi amb els
requisits exposats en el quadre resum de la pàgina 34 d'aquest mateix tema.
La raó d'aquesta desconfiança de les memòries abreujades és que la memòria
és un document bàsicament narratiu, que no s'obté directament dels registres
de la comptabilitat. La memòria abreujada no s'audita, se sol redactar de
manera bastant rutinària i descurada i, en molts aspectes, no cal usar
quadraments comptables de xifres.
Les memòries en model normal s'auditen, la qual cosa en principi aporta més
fiabilitat.
El model normal de memòria conté els següents apartats:
Activitat de l'empresa
Bases de presentació dels comptes anuals
Aplicació de resultats
Normes de registre i valoració
Immobilitzat material
Inversions immobiliàries
ANÀLISI DEL RISC Tema 6. Verificació d’estats financers
Tea Cegos, S.A. 2019
20
Immobilitzat intangible
Arrendaments i altres operacions de naturalesa similar
Instruments financers
Existències
Moneda estrangera
Situació fiscal
Ingressos i despeses
Provisions i contingències
Informació sobre medi ambient
Retribucions a llarg termini al personal
Transaccions amb pagaments basats en instruments de patrimoni
Subvencions, donacions i llegats
Combinacions de negocis
Negocis conjunts
Actius no corrents mantinguts per a la venda i operacions interrompudes
Fets posteriors al tancament
Operacions amb parts vinculades
Una altra informació
En la confecció de la memòria, l'empresa pot ometre aquells apartats en els
quals la informació sigui irrellevant o, simplement, no l'afectin.
ANÀLISI DEL RISC Tema 6. Verificació d’estats financers
Tea Cegos, S.A. 2019
21
EXAMEN DE LES PRINCIPALS PARTIDES
En la revisió analítica dels comptes anuals, és indispensable examinar l'evolució
del saldo de les principals partides del balanç i del compte de pèrdues i guanys
prenent almenys dos exercicis, amb la finalitat de posar en relleu les alteracions
importants i verificar-ne la coherència.
En els comptes anuals sempre consten els saldos del balanç i del compte de
pèrdues i guanys dels dos últims exercicis tancats que, recordem, s'han
d'elaborar aplicant els mateixos principis i criteris comptables (principi
comptable d'uniformitat).
Per tant, qualsevol canvi significatiu en l'aplicació d'un principi o criteri
comptable respecte a l'exercici anterior, s'ha de comentar a la memòria, a
l'apartat "Bases de presentació dels comptes anuals", amb el propòsit de facilitar
la correcta comparació entre les xifres dels dos exercicis.
Efectuada prèviament la lectura de la memòria, l'examen de l'evolució de les
principals partides comptables dibuixa la tendència de l'empresa i indica a
l'analista aquells aspectes en els quals ha d'aprofundir.
Qualsevol augment o disminució significatiu en el saldo d'alguna partida, o en
el valor d'alguna ràtio, s'ha de comentar-se amb l'empresa, a més de
comprovar si la memòria conté alguna explicació sobre aquest tema.
Així mateix, és molt important examinar l'evolució dels resultats de l'empresa,
desglossats en els seus nivells de presentació en el compte de pèrdues i guanys:
Resultat de l'explotació
Resultat financer
Resultat abans d'impostos
Resultat de l'exercici procedent d'operacions continuades
Resultat de l'exercici procedent d'operacions interrompudes
Qualsevol canvi brusc en els diferents nivells del resultat ha de ser justificat per
l'empresa, que indicarà les circumstàncies que ho han motivat.
En concret, cal posar especial atenció en les partides que componen el resultat
d'explotació de l'empresa. Els eventuals ingressos i despeses extraordinaris
figuraran en un apartat específic del compte de pèrdues i guanys, dins del
ANÀLISI DEL RISC Tema 6. Verificació d’estats financers
Tea Cegos, S.A. 2019
22
resultat de l'explotació. L'explicació sobre aquests ingressos o despeses
extraordinaris que pogués contenir el compte de pèrdues i guanys es trobarà a
la memòria.
Els resultats extraordinaris s'han d'investigar, bàsicament a través de la
informació de la memòria i de preguntes al responsable financer, per tal de
conèixer les causes que els han provocat.
COHERÈNCIA DE LES RÀTIOS
L'última fase de la revisió analítica dels comptes anuals consisteix en verificar la
coherència de les ràtios.
Aquesta verificació se sol fer comparant els valors de les ràtios de l'empresa
analitzada amb altres valors de referència (generalment, els valors
representatius del sector). Convé completar aquest estudi de coherència amb
el de l'evolució de les ràtios de l'empresa al llarg de diversos exercicis.
Per verificar la coherència dels valors de les ràtios, l'analista financer ha de
disposar d'informació externa adequada i ha de formular les preguntes
necessàries al responsable financer de l'empresa.
De vegades els analistes presenten al responsable financer de l'empresa un
qüestionari les respostes del qual poden ser indicatives de contradiccions o
poden ser d'interès per conèixer la situació real de l'empresa.
Les ràtios que són objecte de verificació de coherència més habitualment són
les següents:
Les que estan vinculades als terminis del treball o rotacions del cicle
d'explotació
Les que relacionen comptes de despeses o ingressos amb partides de
l'actiu o passiu del balanç
ANÀLISI DEL RISC Tema 6. Verificació d’estats financers
Tea Cegos, S.A. 2019
23
Segons les característiques de cada negoci, hauran de seleccionar-se les ràtios
més adequades per a l'anàlisi de coherència. A continuació, s'exposen les més
habituals:
RÀTIOS MÉS HABITUALS
VALORACIÓ DE
REFERÈNCIA1
Rotació d'existències = Cost de vendes / Existències Rotació normal del
sector
Termini de cobrament = (Saldo net de clients / Vendes amb IVA) x 365 Termini de cobrament
normal del sector
Termini de pagament = (Saldo de proveïdors / Compres amb IVA) x 365 Termini de pagament
normal del sector
Marge brut = (Resultat brut / Vendes) x 100 Marge brut del sector
Rendibilitat de les vendes = (Benefici net / Vendes) x 100 Marge net del
sector
Mitjana del cost salarial = Despeses de personal / Nombre
d'empleats
Mitjana del cost
per persona en
el sector
Mitjana del cost del deute financer = (Despeses financeres /
Deutes bancaris) x 100
Tipus d'interès de
referència
Rendibilitat econòmica = (Resultat d'explotació / Actiu) x 100 Rendibilitat del
sector
Coeficient d'amortització de l'immobilitzat material = (Dotacions
amortització / Immobilitzat material2) x 100
Amortització mitjana
en el sector
1 Segons les dades que tingui l'analista, o segons el seu criteri, pot substituir o complementar els
valors de referència del sector amb els d'altres empreses que puguin ser comparables o, fins i tot,
amb informacions fiables obtingudes dels responsables financers de l'empresa analitzada.
2 La partida “Terrenys” no s'amortitza; per tant, s'ha d'excloure de l'immobilitzat material per al càlcul del coeficient
A la Ràtio de termini de pagament i de cobrament es multiplica per 365 si la
informació és anual, en el cas de tractar-se d’un estat intermedi es multiplicarà
per mes corresponent per 30
ANÀLISI DEL RISC Tema 6. Verificació d’estats financers
Tea Cegos, S.A. 2019
24
Tota desviació significativa entre la ràtio i el valor de referència s'ha de
comentar amb el responsable financer de l'empresa i, si la resposta no és
convincent, caldrà mantenir una reserva sobre la informació comptable
facilitada, ajustant els valors del balanç i del compte de pèrdues i guanys
perquè mostrin una imatge més creïble.
Els ajustos dels valors del balanç i del compte de pèrdues i guanys s'han de dur
a terme a partir de la informació addicional que aporti l'empresa o de les
estimacions que puguem realitzar, per així esmenar l'anomalia comptable
detectada.
En general, aquests ajustos poden ser de dos tipus:
Ajustos que no afecten al patrimoni net de l'empresa. Per exemple: per
deute a curt termini que està registrat en un epígraf de deute a llarg
termini. Aquest ajust, encara que no afecta el resultat, afecta la qualitat
del deute i a les ràtios de liquiditat.
Ajustos que afecten al patrimoni net de l'empresa. Aquests ajustos es
realitzen contra els fons propis, concretament contra reserves o contra
resultat de l'exercici, segons s'escaigui. Per exemple, si es detecta una
sobrevaloració d'existències, caldrà disminuir el seu valor en l'actiu i, en
contrapartida, disminuir les reserves (si la sobrevaloració procedeix
d'exercicis anteriors) o el resultat (si s'ha produït en l'exercici).
Els ajustos que afecten al patrimoni net de l'empresa són els que tenen més
transcendència i els més freqüents en les anàlisis realitzades per entitats
financeres perquè, per obtenir crèdit, existeix el risc que l'empresa augmenti
artificialment l'actiu o disminueixi el passiu. És funció de l'analista detectar les
anomalies comptables i practicar els ajustos corresponents.
ANOMALIA COMPTABLE QUE
AFECTA EL NET PATRIMONIAL
AJUSTOS QUE S'HAN DE PRACTICAR EN ELS
COMPTES ANUALS
Sobrevaloració de l'actiu Disminució de les
partides d'actiu
afectades
Disminució dels fons
propis o del resultat de
l'exercici
Infravaloració del passiu Augment de les
partides de passiu
afectades
Disminució dels fons
propis o del resultat de
l'exercici
Aquests ajustos solen tenir conseqüències importants, no només en les ràtios de
rendibilitat sinó també en les de solvència, liquiditat i rotacions.
ANÀLISI DEL RISC Tema 6. Verificació d’estats financers
Tea Cegos, S.A. 2019
25
Com és lògic, per realitzar ajustos cal fer una estimació del valor que haurien de
tenir les partides afectades i després ajustar, a l'alça o a la baixa, el valor
comptabilitzat per l'empresa.
Quan es treballa amb ràtios, el mètode més utilitzat (tret que l'analista disposi
d'una altra informació més precisa) consisteix en calcular els saldos teòrics dels
comptes a partir dels terminis i rotacions que consideri normals (generalment, els
del sector).
A continuació, es mostren les fórmules per a l'estimació de saldos teòrics de tres
magnituds comptables: existències, clients i proveïdors, perquè solen ser molt
importants en la majoria de les empreses i presenten un elevat risc de
manipulació.
MAGNITUD COMPTABLE FÓRMULA PER A L'ESTIMACIÓ DEL SALDO
TEÒRIC
Existències Cost de vendes
Rotació normal1
Clients Termini de cobrament normal1 x Vendes amb IVA
365
Proveïdors Termini de pagament normal1 x Compres amb IVA
365
1 Normal segons el sector, empresa equivalent, informacions de tercers…
No es pot fer l'estimació de tots els saldos mitjançant ràtios i, en els casos en els
quals es pot fer, convé tractar les xifres amb prudència i contrastar-les amb
l'empresa analitzada. L'analista no ha de considerar aquestes xifres com a
exactes; però realitzarà els ajustos necessaris quan tingui la convicció que amb
això millora la fiabilitat de la informació comptable.
ANÀLISI DEL RISC Tema 6. Verificació d’estats financers
Tea Cegos, S.A. 2019
26
POSSIBLES CAUSES D'INCOHERÈNCIES
Fins ara hem vist maneres de detectar incoherències mitjançant:
Comprovació de documents:
- Comprovació de la concordança entre declaracions comptables i
fiscals
- Comprovació d'actius amb documents que acreditin la propietat o
titularitat de l'empresa
Revisió analítica dels comptes anuals (lectura de la memòria, examen de
les principals partides i verificació de la coherència de les ràtios)
Seguint la lògica d'una anàlisi causa-efecte, en la qual les incoherències són
l'efecte, ara s'indicaran algunes de les possibles causes, començant per les tres
magnituds comptables més habituals: existències, clients i proveïdors.
MAGNITUD
COMPTABLE ANOMALIA POSSIBLE CAUSA
EXISTÈNCIES
Saldo molt més gran que
l'estimat com a normal
(existències excessives)
Crisi general de vendes
Existències deteriorades, obsoletes, etc.
Sobrevaloració
Saldo molt inferior que el
de l'estimació considerat
com a normal (existències
insuficients)
Dificultats d'aprovisionament per falta de
liquiditat
Reconversió o liquidació del negoci
Infravaloració per evasió fiscal
CLIENTS
Saldo molt més gran que el
de l'estimació considerat
com a normal
Inclusió de clients morosos o insolvents
Augment fictici
Saldo molt inferior que el
de l'estimació considerat
com a normal
Augment fictici de les vendes (i el benefici)
Abonament a clients per descompte
d'efectes comercials que no corresponen a
vendes
PROVEÏDORS
Saldo molt més gran que el
de l'estimació considerat
com a normal
Ajornament de pagaments per falta de
tresoreria
Saldo molt inferior que el
de l'estimació considerat
com a normal
Ocultació de deutes
ANÀLISI DEL RISC Tema 6. Verificació d’estats financers
Tea Cegos, S.A. 2019
27
La manipulació comptable també pot afectar altres partides, per exemple:
Fons de comerç. En cas que l'actiu del balanç reflecteixi un fons de
comerç, caldrà comprovar que correspongui a una adquisició a
tercers i que s'hagi pagat per ell. En cas contrari, estarem davant d'una sobrevaloració de l'actiu.
Terrenys i construccions. Si el seu valor és superior al de la data
d'adquisició, segurament s'han revaloritzat comptablement. En tal cas,
si no existeix, com a contrapartida, el corresponent compte de
"Reserva per revaloració" (ni s'ha incorporat al capital social), la
revaloració ha servit per ocultar pèrdues o per simular majors beneficis.
En cas d'haver-se revaloritzat a l'empara d'una llei, cal comprovar que
s'han seguit els requisits que aquesta estableixi.
Deutes amb entitats de crèdit per efectes descomptats. Els efectes
descomptats per l'empresa amb entitats de crèdit i encara pendents
de venciment (risc) s'han de reflectir en aquesta partida del passiu a
curt termini, i únicament s'han d'eliminar una vegada arribat el
venciment dels efectes. Existeix una infravaloració del passiu a curt si
aquest deute no consta; possiblement també existeixi una minoració
del saldo de clients en l'actiu corrent (en cas que s'hagi considerat que
els efectes ja s'havien cobrat dels clients en portar-los al descompte).
Deutes amb la Seguretat Social. En general, han de correspondre a
l'últim mes. Si corresponen a més mesos, poden revelar dificultats de
tresoreria. En cas que existeixin retards que no apareguin en el passiu
del balanç, l'empresa oculta deutes a curt termini.
Deutes amb Hisenda per l'Impost de societats. La despesa per l'Impost
de societats s'ha d'incloure en el compte de pèrdues i guanys, i el
passiu a curt termini ha de registrar la quota a pagar, una vegada
descomptats els pagaments a compte realitzats, entre l'1 i el 25 de juliol
de l'any següent (per a les empreses que tanquen l'exercici a 31 de
desembre).
Si l'empresa té beneficis i la despesa de l'impost no apareix en el
compte de pèrdues i guanys, reflectirà una xifra de beneficis superior
a la real. Si en el passiu del balanç no apareix el deute amb Hisenda,
es pot tenir la seguretat que l'empresa oculta deutes (passiu a curt
termini). Per contra, si els deutes amb Hisenda per aquest impost
superen la quota a ingressar, l'empresa té quantitats endarrerides, que
poden incloure sancions i interessos de demora.
Dotacions de l'exercici a amortitzacions. En general, les dotacions a
amortitzacions es fan segons la taula de coeficients d'amortització
autoritzada per Hisenda en l'Impost de societats. Si de la comparació
dels coeficients d'Hisenda amb els aplicats per l'empresa es desprèn
que les dotacions per a amortitzacions són insuficients, possiblement
estem davant d'una sobrevaloració de l'actiu i, per tant, una millora
fictícia del resultat. Aquí també resulta molt important veure la
ANÀLISI DEL RISC Tema 6. Verificació d’estats financers
Tea Cegos, S.A. 2019
28
uniformitat de criteri i percentatge utilitzat entre diferents exercicis. De
produir-se canvis, això podrà tenir una incidència directa en un major
o menor resultat.
FALSEJAMENT DE RESULTATS
El maquillatge de resultats negatius o l'augment fictici de beneficis és un risc que
l'analista financer ha de tenir present en l'estudi d'una sol·licitud de crèdit,
perquè la seva anàlisi influeix decisivament en l'autorització o denegació de
l'operació i, en el cas d'autorització, en les condicions sota les quals s'autoritza.
A continuació, en els dos apartats que segueixen, s'explica com una empresa
pot maquillar el resultat i quadrar el balanç.
MAQUILLATGES PER OCULTAR PÈRDUES
L'ocultació de pèrdues es pot dur a terme compensant-les, totalment o
parcialment, amb un augment d'actiu, una disminució del passiu o ambdues
coses alhora.
COMPENSACIÓ EN L'ACTIU
En aquest cas, la manipulació comptable consisteix en l'augment d'una partida
de l'actiu en la mateixa quantitat en què es disminueixen les pèrdues.
Una de les partides d'actiu més utilitzades per efectuar aquesta manipulació és
la d'existències, fins al punt que, en els casos de sospita de manipulació
comptable, s'arriba a parlar d'existències reals, existències fiscals i existències
comptables, tot i que els imports d'aquestes dues últimes han de coincidir si els
comptes anuals concorden amb les dades declarades en l'Impost de societats.
L'efecte de la compensació de pèrdues en l'actiu és una millora fictícia de la
solvència o garantia, perquè el passiu està garantit amb un actiu més gran. Si la
partida manipulada és de l'actiu corrent, com ara existències o clients, també
milloren les ràtios de liquiditat.
COMPENSACIÓ EN EL PASSIU
En aquest maquillatge, la disminució de les pèrdues (que, recordem, figuren en
fons propis amb signe negatiu) es compensa disminuint en la mateixa quantitat
ANÀLISI DEL RISC Tema 6. Verificació d’estats financers
Tea Cegos, S.A. 2019
29
una partida del passiu. L'import total del passiu no varia i, per tant, el balanç de
situació segueix quadrant.
L'efecte d'aquesta manipulació és, també, una millora enganyosa de la
solvència, perquè aparenta que un mateix actiu garanteix un passiu inferior.
També augmenten les ràtios de liquiditat si la partida que es disminueix pertany
al passiu corrent (exigible a curt termini).
Un exemple del que aquí comentem i que suposa una minoració dels passius i
un augment dels fons propis, sorgeix en empreses que han renegociat les seves
deutes amb quitaments (de deutes a proveïdors i bancs).
Els quitaments suposen una minoració del passiu i l’aparició en el compte de
resultats d’un benefici extraordinari, que a la vegada suposarà un augment dels
resultats i de les reserves de l’empresa ( increment del net patrimonial).
A l’any en que es produeix, serà fàcil la seva detecció, però no així en els anys
successius en que aquests extraordinaris provinents de quitaments passaran a
engrosar el compte de reserves.
COMPENSACIÓ REPARTIDA ENTRE L'ACTIU I EL PASSIU
És un mètode mixt dels dos anteriors: augment de l'actiu i disminució del passiu.
MAQUILLATGES PER SIMULAR BENEFICIS MÉS GRANS
També es poden inflar els beneficis mitjançant disminucions de passiu, augments
d'actiu o ambdues coses alhora.
COMPENSACIÓ EN EL PROPI PASSIU
L'increment fictici dels beneficis es compensa amb una disminució d'una partida
del passiu. No varien els totals d'actiu i passiu, per la qual cosa el balanç segueix
quadrant.
L'efecte d'aquesta manipulació és, també, una millora fictícia de la solvència,
perquè el mateix actiu serveix per garantir un passiu inferior. D'altra banda,
milloren les ràtios de liquiditat si la partida que es disminueix és del passiu corrent.
Un exemple del que hem comentat i que suposa una minoració dels passius i un
augment dels fondos propis, sorgeix en empreses que han renegociat els seus
deutes amb quitaments (de deutes a proveïdors i bancs).
ANÀLISI DEL RISC Tema 6. Verificació d’estats financers
Tea Cegos, S.A. 2019
30
Un quitament suposa una minoració del passiu i l’aparició en el compte de
resultats d’un benefici extraordinari, que fet i fet suposarà un augment dels
resultats i de les reserves de l’empresa (increment del net patrimonial).
En l’any en que es produeixi, serà fàcil la seva detecció, però no així en los anys
successius en que, els esmentats extraordinaris que provenen de quitaments,
passaran a engrossir el compte de reserves.
COMPENSACIÓ EN L'ACTIU
L'increment fictici del benefici es compensa amb l'augment d'alguna partida de
l'actiu. Els totals d'actiu i passiu augmenten en la mateixa quantia i el balanç
segueix quadrant.
L'efecte d'aquesta manipulació és, també, una millora fictícia de la solvència,
perquè per a un mateix passiu existeix ara un actiu més gran; si aquest augment
irreal de l'actiu es produeix en alguna partida de l'actiu corrent, també milloren
les ràtios de liquiditat de l'empresa.
COMPENSACIÓ REPARTIDA ENTRE PASSIU I ACTIU
En aquest cas, es tracta d'una manipulació mixta, composta de les dues
anteriors: augment de l'actiu i disminució del passiu.
EFECTE DELS MAQUILLATGES EN ALGUNES RÀTIOS BÀSIQUES
El maquillatge comptable, augmentant l'actiu o disminuint el passiu, aparenta
una disminució de pèrdues o un augment de beneficis.
Com a conseqüència, es falsegen els resultats (millorant-los) i, a més, els falsos
augments d'actiu i disminucions de passiu es tradueixen en augments de la ràtio
de solvència, perquè creix la proporció entre l'actiu comptable i els deutes
comptabilitzats:
ANÀLISI DEL RISC Tema 6. Verificació d’estats financers
Tea Cegos, S.A. 2019
31
Si les partides falsejades pertanyen al circulant o al corrent, es milloren també les
ràtios de liquiditat, per exemple, la ràtio de liquiditat general:
Per descomptat, un augment del benefici significa també un augment de les
ràtios de rendibilitat econòmica i de la financera. Recordem aquestes ràtios:
(BAII = Benefici abans d'Interessos i Impostos)
En aquestes ràtios, un augment del numerador i del denominador en la mateixa
quantia comporta un increment de la rendibilitat, perquè el numerador
augmenta en un percentatge més alt, atès que el seu import és inferior que el
del denominador (actiu o fons propis, en funció de la ràtio). Vegem-ho en un
senzill exemple:
En el supòsit d'incrementar artificialment l'actiu en 10 i, com a conseqüència, els
beneficis en 10, la ràtio de rendibilitat econòmica pujaria al 14,29%.
En definitiva:
ANÀLISI DEL RISC Tema 6. Verificació d’estats financers
Tea Cegos, S.A. 2019
32
Quan es maquilla la comptabilitat per aparentar millors resultats, s'aparenta
també més solvència i, si el maquillatge afecta partides del circulant o corrent,
augmenta també el valor de les ràtios de liquiditat.
Aquestes manipulacions milloren enganyosament les ràtios de rendibilitat.
En aquest tema s'han examinat diferents maneres de comprovar la fiabilitat dels
comptes anuals o estats financers de les empreses. Aquesta comprovació no és
fàcil, i requereix una combinació de coneixements i sagacitat, perquè les
empreses poc escrupoloses empren sistemes cada vegada més rebuscats per
dissimular situacions i resultats que els hi són adversos.
L'analista ha d'aplicar els diferents mètodes de comprovació que té al seu abast
i detectar possibles contradiccions i incoherències. En cas de dubte sobre els
comptes anuals, és aconsellable prendre com a referent les declaracions fiscals
(principalment, l'Impost de societats), perquè gairebé sempre tindran caràcter
de mínim, en el sentit que difícilment mostraran resultats inflats (sense excloure
que per infondre confiança pugui passar el contrari).
MODELS DE COMPTES ANUALS
Els Comptes Anuals consten dels següents estats financers:
El Balanç de Situació
El Compte de Pèrdues i Guanys
L'Estat de Canvis en el Patrimoni Net
L'Estat de Fluxos d'Efectiu
La Memòria
Aquests documents formen una unitat i s'han de redactar conforme a allò que
estableixen les lleis i els textos oficials. No obstant això, cal ressaltar que existeixen
diferents tipus de comptes anuals:
Comptes anuals abreujats
Comptes anuals normals
Comptes anuals PIME
Comptes anuals normals
ANÀLISI DEL RISC Tema 6. Verificació d’estats financers
Tea Cegos, S.A. 2019
33
Els comptes anuals normals estan recollits en el RD 1514/2007, de 16 de
novembre, pel qual s'aprova el Pla General de Comptabilitat. En principi, totes
les societats estan obligades a presentar-los, tret d'aquelles que poden presentar
els comptes anuals abreujats o d'aquelles que es poden acollir al PGC de pimes.
Comptes anuals abreujats
La principal diferència entre els comptes anuals normals i els abreujats és la seva
simplicitat. Els comptes anuals abreujats tenen un format més senzill, perquè hi
ha menys desagregació de la informació. No hi ha normes especials definides
per a aquest tipus de documents.
Podran formular el balanç, la memòria i l'estat de canvis en el patrimoni net
abreujats, les societats que durant dos exercicis consecutius reuneixin, en la data
de tancament de cadascun dels exercicis, almenys dues de les circumstàncies
següents:
Hem de destacar aquí que amb la Llei 14/2013, de 27 de setembre, de suport
als emprenedors i la seva internacionalització, en l'article 49 es van aprovar uns
límits nous:
a) Que el total de les partides de l'actiu no superi els quatre milions d'euros.
b) Que l'import net de la seva xifra anual de negocis no superi els vuit milions
d'euros.
c) Que la mitjana de treballadors empleats durant l'exercici no sigui superior
a cinquanta.
Pel que fa al compte de pèrdues i guanys, les societats podran presentar-lo en
el seu format abreujat quan, durant dos exercicis consecutius, reuneixin a la data
de tancament de cadascun dels exercicis, almenys dues de les circumstàncies
següents:
a) Que el total de les partides de l'actiu no superi els onze milions quatre-
cents mil euros.
b) Que l'import net de la seva xifra anual de negocis no superi els vint-i-dos
milions vuit-cents mil euros.
c) Que la mitjana de treballadors empleats durant l'exercici no sigui superior
a dos-cents cinquanta.
No existeix un estat de fluxos d'efectiu en model abreujat: les empreses que
puguin presentar el balanç, la memòria i l'estat de canvis en el patrimoni net
abreujats, estan eximits de presentar aquest document.
ANÀLISI DEL RISC Tema 6. Verificació d’estats financers
Tea Cegos, S.A. 2019
34
Comptes anuals PIME
El RD 1515/2007, formula un Pla General Comptable per a pimes, amb certes
diferències en els criteris de valoració i en la formulació dels comptes anuals. Les
pimes poden decidir entre aplicar el PGC en la seva versió íntegra o en la versió
específica per a pimes. A més, les societats que apliquin la versió íntegra del
PGC, poden elaborar models abreujats dels comptes anuals si compleixen els
requisits necessaris per a la seva aplicació.
Microempreses
Les microempreses s'acullen al PGC per a pimes, però poden aplicar uns criteris
específics de registre i valoració. Es consideren microempreses totes les
empreses que, havent optat per aplicar el PGC de pimes, durant dos exercicis
consecutius reuneixin, a la data de tancament de cadascun dels exercicis,
almenys dues de les circumstàncies següents:
a) Que el total de les partides de l'actiu no superi el milió d'euros.
b) Que l'import net de la seva xifra anual de negocis no superi els dos milions
d'euros.
c) Que la mitjana de treballadors empleats durant l'exercici no sigui superior
a deu.
Quadre resum
Microempreses PGC pimes Balanç, memòria i
ECPN abreujats
Compte de
pèrdues i
guanys
abreujada
Model
normal
Total actiu <1.000.000 <2.850.000 <4.000.000 <11.400.000 Resta
Import net
xifra de
negocis
<2.000.000 <5.700.000 <8.000.000 <22.800.000 Resta
Mitjana de
treballadors
<10 <50 <50 <250 Resta
ANÀLISI DEL RISC Tema 6. Verificació d’estats financers
Tea Cegos, S.A. 2019
35
L'Informe de Gestió
L'informe de gestió no forma part específicament dels comptes anuals, però
existeixen determinades societats que han de dipositar-lo juntament amb els
comptes anuals obligatòriament, és a dir, aquelles societats obligades a
presentar els models normals del balanç de situació, la memòria i l'estat de
canvis en el patrimoni net.
![MN-RM|23/04/2020|5 - VERBALE...6 M 6 N 6 O 6 P 6 H 6 I 6 J 6 K ,7$/352,0 65/ 6 K 6 D 6 E 6 N 6 O 6 P 6 Q 6 T 6 U 6 Z 6 [ 6 \ 6 ] 6 DD 6 HH 6 K 6 J 6 I (&21(7 65/ 81,3(5621$/( 6 D 6](https://img.pdfslide.tips/doc/110x75/5fef7434ff792c3638638d29/mn-rm230420205-verbale-6-m-6-n-6-o-6-p-6-h-6-i-6-j-6-k-73520-65-6.jpg)
