SILVICULTURA

APUNTS 2N FORESTALS (REPOBLACIONS)

UDL

TEMA 1

INTRODUCCIÓ A LA SILVICULTURA

Què és la silvicultura?

-Cultiu dels boscos o monts.

-La silvicultura és la ciència de manejar o gestionar les masses forestals de tal manera que mantinguin les seves propietats biològiques alhora que proporcionen béns i serveis de manera persistent.

PUNTS

1. Terreny forestal

2. Diversitat i importància dels monts espanyols

3. Funcions del bosc

4. Utilitat de les repoblacions

5. Tipus de repoblacions

SECCIÓ 1

Terreny forestal i utilitats

2

1. Terreny Forestal:

● Tot allò que no és terreny agrícola ni urbanitzable.

● Terrenys conflictius: Les plantacions de pollancres així com d’altres arbres de producció i torn ràpid com les pawlonies i eucaliptus són anomenats terrenys forestals temporals, és un terreny de característiques entre forestals i agrícoles.

Plantació de populus (terreny forestal temporal)

3

2. La diversitat i importància dels monts espanyols

● Els monts espanyols es caracteritzzen per la seua diversitat ecològica, específica, estructural i funcional.

● Importància del bosc:

- Bosc com a protector d’energia frenant pluges torrencials, i actua com a regulador del cicle hidrològic.

- Element de protecció del sol

- Fre d’allaus a l’alta muntanya

A dalt, bosc alpí a Ordessa i a baix erosió hídrica per falta de coberta vegetal

3. Funcions del bosc

1. Funció productiva: fusta, pastoreig, aprofitaments no fustaners

2. Funció ambiental: capatdor de CO2, regulador hídric, purificador d’aire

3. Funció social: lleure

4. Funció patrimonial: patrimoni medioambiental

4. Objectius de les repoblacions

1. Fusta

2. Recreatiu

3. Protecció

4. Fauna i pastures

5. Productes no fustaners (pinyó, suro, plantes apícoles...)

Les repoblacions poden ser arbustives o herbàcies quan els objectius son protectors o bé quan les característiques ecològiques no permeten la implantació d’un bosc.

PUNTS

1. Productes sílvicoles: productes directes i indirectes

2. Planificació de la densitat de repoblació

3. Intensitat d’actuacions: silvicultura intensiva i silvicultura extensiva

4. Grau i tipus d’actuacions: silvicultura activa,

SECCIÓ 2

Silvicultura i Producció

4

1. Productes silvícoles:

● Productes directes: Són quantificables i tenen un preu de mercat, es poden extreure mitjançant una gestió del bosc. Exemples: fusta, suro, resina, fruits, caça...

● Productes indirectes: Aquells que donen benefici a la societat però no són evaluables econòmicament.

2. Planificació de la densitat de repoblació

● Segons l’ús que se li doni:

-Aprofitament apícola

-Aprofitament de fongs

-Protecció hidrològica i de l’erosió

Repoblació per a pastures (Devesa extremenya de carrasca)

5

3. Intensitat d’actuacions

● Silvicultura intensiva: S’intervé freqüentment, major grau d’intervenció, cicles curts (Eucaliptus sp. , Populus sp. , Pinus radiata... )

● Silvicultura extensiva: Menor grau d’intervenció, actuacions de baix impacte. La major part de les masses forestals estan gestionades amb aquesta mena de pràctiques.

4. Grau i tipus d’actuacions

● Silvicultura activa: El silvicultor guia la massa, selecciona uns arbres preferents. Exemple: fusta de qualitat.

● Silvicultura passiva: Menor intervenció del silvicultor. Es limita en dossificar la competència.

A l’esquerra, gestió extensiva del bosc de faig; a la dreta gestió intensiva d’eucaliptus A dalt, gestió passiva, amb dossificació de sotabosc, a baix gestió activa de castanyer

6

● Silvicultura monofuncional: Un únic objectiu.

● Silvicultura plurifuncional: Més d’un objectiu o funció.

● Silvicultura general: Aplicació i utilització de bases i principis silvícoles universals.

● Silvicultura aplicada: Aplicada a una àrea climàtica en concret. Exemple: silvicultura atlàntica, tropical o mediterrània.

A l’esquerra plantació plurifuncional (pastura i producció) a l’esquerra plantació monofuncional (producció) d’eucaliptus

Usos del sector forestal

SECCIÓ 3

Els Boscos a Catalunya, Europa i el món

7

1. Boscos de Catalunya

1. A Catalunya representen el 61% del terreny forestal.

2. El 80% són de titularitat privada

2. Boscos d’Europa

1. Representen el 47% de la superfície europea i creix un 0,8% l’any.

2. El 91% són públics.

1. Boscos del Món

1. Representen el 25% de la superfície terrestre.

2. Hi ha un balanç negatiu pel que fa al creixement del bosc. Disminució dels boscos als països en desenvolupament i augment de la superfície atbrada en països desenvolupats

3. Els 7 països que controlen més de la meitat dels boscos: Rússia, Canada, Brasil, EUA, Congo, Indonèsia i Xina.

TEMA 2

Dinàmica d’ecosistemes Forestals

L’ecosistem natural és dinàmic, està en constant canvi i mai és estàtic. Hi ha diferents tipus de dinàmiques.

1. Dinàmica històrica:

És la que fa que en una zona hi hagi uns boscos o uns altres.

2. Dinàmica entre formacions vegetals (succesió):

Succesió vegetal, quan una comunitat dóna lloc a una altra.

3. Dinàmica d’una massa:

Creixement dels individus, augment o disminució de densitat de pesu...

Tipus de dinàmiques1. Dinàmica Històrica

Hi ha hagut 4 grans glaciacions durant el Pleistocè i l’última (Würm), es produï fa 10000 - 12000 anys i va marcar l’inici de l’holocè.

Les conseqüencies d’aquestes glaciacions van ser l’empobriment del nombre d’espècies arbòries degut a les barreres geogràfiques que dificultaven les migracions d’espècies.

El clima influeix molt en la dinàmica històrica. El bosc d’ara no és el mateix de fa 7000 anys.

8000 aC Vents freds i secs

4000 - 2000 aC Calentament, expanció del bosc

2000 aC Contrasts tèrmics: Canvis succesius de la vegetació.

Efectes del canvi climàtic

Segons el clima una espècie habita una zona o una altra depenent del seu caràcter competitiu, llavors si varia el clima variaran les masses i es produiran migracions.

Actualment esxisteix una migració en el gradient altitudinal. En la silvicultura hem de pensar en anys vista i predir aquestes migracions.

9

Els boscos naturals i potencials

Bosc natural: Bosc que no ha intervingut l’home

La majoria dels boscos mediterranis no són naturals, des de fa molt de temps s’han aprofitat i han tingut pertorbacions afavorides per l’home (tala, foc...) o no (sequera, ventades...).

Bosc potencial: Bosc que en condicions naturals hi podria crèixer en una zona amb determinades característiques climàtiques i fisiogràfiques. Actualment degut a l’home, hi ha pocs boscos potencials.

2. Dinàmica entre formacions vegetals (succesió)

Succesió vegetal: Procés en el que el bosc passa d’una etapa primària a una climàcica.Està condicionada per les pertorbacions que al produir-se reinicien el cicle de nou.

Les etapes serials (etapes de la succesió) poden ser regressives (amb pertorbacions) o bé progressives (sense pertorbacions)

Classes de pertorbacions: incendis, erupcions volcàniques, extrems climàtics (sequera, ventades, gelades, allaus...), plagues i antròpiques.

Per tal de prevenir els incendis podem modificar la continuïtat del bosc, o canviar l’estructura de la massa.

Models de succesió vegetal

De més climàcic a més regressiu:

Òptim natural: Bosc format per les espècies climàciques de la zona.

Bosc esclarissat: Apareixen arbusts o espècies de mescla, freqüents espècies de fabàcies.

Etapa de pinedes: Desapareixen per complet les espècis climàciques i apareixen espècies de Pinus i de matollar heliòfil (cistàcies o ericàcies).

Etapa de matollar: Absència ‘estrat arbori dominant. Predomini d’espècies lamiàcies i asteràcies.

Etapa de prat: Predomini de plantes herbàcies (poàcies)i algun matoll isolat, presenta fenòmens erosius.

Sòl desertitzat: Coberta vegetal ínfima, pèrdua de sòl elevada.

No totes les vegetacions estables sónb climàciques:

- Intrazonalitat: El sòl condiciona la vegetació.

- Azonalitat: El relleu i els accidents geogràfics condicionen la vegetació.

10

3. Dinàmica de les masses Forestals

Exemple d’avet o pícea de Centraeuropa

- Fase òptima: Màxim creixement i abundància. Massa vigorosa amb estructura regular.

- Fase d’envelliment: Envelliment de la massa, regeneració d’espècis d’ombra.

- Fase de destrucció: La major part dels arbres són vells, apareixen clarianes i hi ha més regeneració.

- Fase de massa irregular: Individus de totes les classes d’edat, tendeixen a regularitzar-se i a donar lloc altre cop a la fase òptima.

Exemple masses mixtes de Nord-Amèrica

- Catàstrofe: Destrucció de biomassa viva

- Estabilització: Regeneració natural (20 anys)

- Creixement: Màxima producció (100 - 200 anys)

- Transició: Mort de peus

- Equilibri dinàmic: Mort compensada amb regeneració

11

CAPÍTULO 3

Descripció sílvicola de les masses forestals

Lorem ipsum dolor sit amet, suspendisse nulla pretium, rhoncus tempor placerat fermentum, enim integer ad vestibulum volutpat. Nisl rhoncus turpis est, vel elit, congue wisi enim nunc ultricies dolor sit, magna tincidunt. Maecenas aliquam est maecenas ligula nostra.

TEMA 4

Fonamnets ecològics de la silvicultura

Factors que influeixen en la Vegetació:

Factors climàtics

Factors edàfics

Factors fisiogràfics

Fcators biòtics

Factors antròpics

14

TEMA 5

Fonaments Culturals de la Silvicultura

Estructura de l’arbre en massa

L’espècimen que creix en solitari ho fa d’acord amb l’òptim possible de l’estació forestal on vegeta. Té un creixement diferent que si creix en massa; ja que no existeixen límits en el desenvolupament d’arrels i copa.

Port

Descripció de la forma que adopta la part aèria, està d’acord amb el cànon de l’espècie. Els elements de definició són l’altura de l’arbre i la forma de la copa. L’aproximació de la forma serà la diferenciació entre sòlids simples de revolució; per exemples les coníferes tenen forma piramidal o cònica.

Per descriure la forma dels arbres s’utilitza: coeficient de forma(k), coeficient mòrfic(f) i l’índex d’esveltessa(e).

-Coeficient de forma (k): Relació entre el diàmetre a mig fuste i el diàmetre normal

K = d’ / D

-Coficient mòrfic (f): Relació entre el volum real de l’arbre i el d’un cilindre del mateix diàmetre normal i alçada.

V= f · AB · h ------> f = V / (AB · h)

-Índex d’esveltessa (e): Relaciona l’alçada en metres i el seu diàmetre en centímetres.

e = h/d

e < 80 estable

e (80 - 100) inestable

e > 100 molt inestable

16

Copa

Part verda de l’arbre. Desenvolupa les següents funcions:

- Fotosíntesi i capacitat de produir biomassa.

- Producció de fruita i regeneració.

- Transpiració i transport de saba i aigua.

- Estabilitat de l’arbre enfront de la neu o el vent.

Índexs referents a la copa:

- Percentatge de copa: Longitud de copa/Longitud de fust x 100

- Relació de copa: Longtud de copa / Longitud de fust

Arrel

Principals funcions

-Anclatge

-Absorció d’aigua i nutrients

-Emmagatzemament de nutrients

En alguns casos poden rebrotar i fusionar-se amb altres espècimens. L’estructura radicular depén de l’espècie i les condicions edàfiques.

Port

-Port més cilíndric

-Coeficients de forma i mòrfics més petits

Copa

-Copa méspetita

-En funció de la posició fisiològica

Arrel

-Limitades lateralment

-Presència de conexions i fusions

Les pertorbacions i la competència poden modificar els patrons innats de les espècies. A partir de la forma de l’arbre hem d’executar una resposta determinada havent entès la seua història.

17

Estructura de l’arbre en massa

Temperament

Càracter d’una espècie vegetal pel que tolera o exigeix certs graus d’intensitat d’insolació en les seues primeres edats.

-Espècies d’ombra

-Espècies de semiombra

-Espècies de semillum

-Espècies de llum

Les espècies de llum requereixen una alta iluminació per prosperar durant les primeres edats.

Les plantes d’ombra o semiombra pateixen danys danys durant l’etapa primària si tenen excés d’insolació.

La regeneració d’espècies de llum es produeix amb escassa o nula espessor.

Les espècies de llum no toleren l’espessor, per això les podes naturals hi són freqüents en aquestes espècies.

Sota la coberta d’espècies de llum, donada la pocaa opacitat de copa, hi poden crèixer arbusts.

Les espècies s’ombra a l’arribar a l’edat de perxada necessiten total iluminació.

El temperament influeix en la duració de classes naturals d’edat, mètode de regeneració, tractaments de millora, etc...

El temperament pot modificar-se depenent de:

- Latitud: Q. robur és de llum a Europa i de semillum a Catalunya.

- Edat: Les espècies en la etapa jove resisiteixen més a l’ombra que quan són adultes.

18

TEMA 6

Regeneració natural

La regeneració natural és un procés espontani, que s’origina com a resposta d ’ u n e c o s i s t e m a e n f r o n t u n a colonització d’un nou sistema natural, una pertorbació (ja sia natural o antròpica) o bé enfront una restauració d’una massa envellida (substitució d ’ a r b r e s v e l l s m o r t s p e r n o u s plançons). És obtinguda per la dispersió natural de llavors, pot ser afavorida per tractaments sílvicoles.

Models i circumstàncies de la regeneració

Model en espècies d’ombra

Òptim > envelliment > destrucció > regeneració > massa irregular.

A la fase òptima els arbres ocupen el 100%. Després a mesura que es moren els arbres neixen nous arbres i creen una massa irregular.

Model en espècies de llum

Necessitat d’un espai de lliure, bé produida per una catàstrofe o bé una intervenció humana per a regenerar. Són espècies colonitzadores.

Pertorbació > creixement > transició > equilibri dinàmic > massa irregular.

Circumstàncies de la regeneració

- Colonització d’espais sense modificar prèvia a l’espessor.

- Restauració de zones afectades per pertorbacions

- Regeneració natural induïda per tales que redueixen l’espessor de la massa principal o bé regeneració natural

-Colonització: Regeneració de zones on no hi havia bosc.

- Restauració: Regeneració de zones que han patit un incendi.

Regeneració artificial

S’obtenen després d’una acció humana per sembra directa o repoblació. A vegades es combina la regeneració naural amb artificial.

20

FACTORS QUE INFLUEIXEN

1. Referents a l’estació

2. Referents a la massa

3. Referents al sòl i a la seua superfície

4. Referents al desenvolupament del disseminat

5. Referents a la predació, plagues o malalties

Factors que poden influir a la regeneració

1. Factors referents a l’estació

Les espècies han d’estar adaptades a l’estació (clima, condicions edàfiques, medi físic... ) però tot i aixi hi poden haver factors puntuals en que les plantes no estàn del tot adaptades.

- Climàtics: gelades tardanes, dessecació per vent, excessiva radiació...

- Edàfics: Augment del nivell freàtic, salinitat...

- Competència: On se solapen nínxols ecològics de diferents espècies.

Els factors de l’estació no es poden canviar però es poden millorar i minimitzar a través de la silvicultura.

2. Factors referents a l’estació

La massa regeneradora ha de tenir suficient maduresa i suficient llavor. La silvicultura ha d’actuar afavorint la fructificació, disseminació i germinació.

-Aplicació de tales abans de la regeneració per tal d’augmantar la il·luminació i afavorir a la fructificació.

-Selecció adequada d’arbres llavorers en funció de la vigorositat, estabilitat i fructificació.

-Coincidir les tales de regeneració amb els anys bons de llavor.

21

3. Factors referents a la superfície del sòl

Factors que incideixen en l’arrelament i supervivència de les plantes. Possibles dificultat degudes a:

- Compactació superficial deguda a pastoreig o maquinària.

- Restes de tala i altres restes orgàniques que impedeixen l’arrelament al sòl.

- Empratització que impedeixen la germinació. Competència per aigua i nutrients.

Per tal de facilitar l’arelament i descompactar el sòl s’escarifica el sòl. A vegades amb l’extracció d’arbres i desbroçament s’aconsegueix descompactació i no cal escarificació.

4. Factors referents al desenvolupament del disseminat

- Lluminositat disponible en funció de les necessitats de cada espècie (regulació de l’espessor). Quan hi ha excés d’espessor hi ha mort per falta de llum. Si apliquem tales disminuïm espessor i augmentem el regenerat.

- Els exemplars en estat de disseminat resisiteixen millor a l’espessor, però s’ha de reduïr la espessor quan aquests arriben a l’edat de plançoneda grossa.

- Competència entre altres espècies en masses mixtes.

5. Factors referents a la predació, plagues i malalties

- Presència de malalties

- Presència de ramats (predació de les plantes)

- Presència de fauna silvestre (predació i deteriorament del regenerat)

La presència de ramats i fauna silvestre és molt abundant en alguns llocs, però es pot protegir el regenerat mitjançant valles.

A vegades la fauna afavoreix la regeneració (zoocòria).

22

Densitat suficient

La medició del regenerat es fa mitjançant un mostreig en unitats que tinguin característiques d’estació que puguin ser tractades en forma de rodal.

Rodalització: Divisió en unitats de terreny (rodals) per pendents, unitats i altres característiques, de tal manera que una unitat sigui homogènia fisiogràficament.

Mostreig sistemàtic: En un rodal establim una malla quadriculada i en els punts d’intersecció de la malla fem una parcel·la de mostreig.

Mostreig aleatori: Seleccionem un punt a l’atzar dins de l’àrea.

Tipus, mida i densitat de Parceles

- Tipus: poden ser transectes, parcel·les quadrades, circulars...

- Mida: Pot ser fixa (1 m2 o més), també pot ser variable, es a dir varia en funció de la presència de regenerat.

- Densitat de les parcel·les de mostreig: Sempre depèn de la variabilitat de regenerat que hi hagi en aquella zona.

La densitat depén de:

- Temperament: A més tolerància a l’ombra, densitats superiors.

- Qualitat de l’estació: Menor densitat amb menor qualitat.

- Funció preferent de la massa ( Segons espessor final que volem del torn):

2000 - 5000 peus / ha per espècies de llum

10000 peus / ha per espècies d’ombra

23

Densitat suficient

Fonaments de Regeneració

-La disseminació depén de característiques pròpies de l’espècie, vitalitat d’arbres pare i condicions ambientals.

-Fer coincidir tales de regeneració en anys de bona producció de llavor i a través dels millors peus.

-Remoció lleugera del sòl per afavorir l’arrelament

- Necessitat de regular la lluminositat en funció del temperament de l’espècie.

- Necessitat d’assegurar en les primeres etapes certa protecció contra factors climàtics. Es aconsellable preservar una mínima coberta adulta.

- Quan el regenerat arriba a la fase de plançoneda grossa, s’extreuen els arbres adults.

Aventatges de la regeneració natural

- Perpetuació d’ecotips adaptat a l’estació corresponent.

- Adaptació òptima de s isseminat a comndicions microestacionals, afavoreix un creixement de les plàntules.

- Selecció natural per competència degut a l’elevada densitat, ajudada per esclarissades.

- Possibilitat de crear o afavorir zones mixtes.

- Mínima alteració de l’estació per tales de regeneració.

- Menys gast econòmic que en regeneracions artificials.

Desventatges de la Regeneració natural

- Dependència de veceria de les espècies.

- Superfícies regenerades no homogènies.

- Necessitat d’esclarissades per excessiva densitat.

- Limitació del bestiar.

24