SINTAXI L’oració composta

Copulativa Disjuntiva Adversativa

Coordinades Il·lativa Distributiva Explicativa

Adjectives Especificativa Explicativa

L’ORACIÓCOMPOSTA

de Subjecte Completiva de C. directe

d’atribut D’infinitiu de C. indirecte

Subordinades Substantives de C. preposicional

Interrog. indirecte de C. de nom de C. d’adjectiu De relatiu

Temporal Locativa Modal

Adverbials Comparativa Consecutiva

Condicional Concessiva

Causal Final

L’oració coordinada

L’oració coordinada és aquella formada per dues o més oracions- proposicions- amb la mateixa funció gramatical- les dues clàusules tenen la mateixa importància-, les quals s’uneixen al mateix nivell mitjançant un element d’enllaç,conjuncions.

Tipus: Les oracions coordinades es classifiquen segons les conjuncions que les enllacen i el matís de significat que aporten:

1. Copulatives: expressen suma. Les conjuncions copulatives són: i, ni.

Exemple: L’Amèlia llegeix una novel·la i l’Arnau resol els mots encreuats del diari.

2. Disjuntives: expressen opció. Les conjuncions disjuntives són: o, o bé, o sinó.

Exemple: Farem una festa a la terrassa o bé convidarem els amics al restaurant.

3. Adversatives: expressen oposició. Les conjuncions adversatives són però, sinó, tanmateix, no obstant això…

Exemple: Vam oblidar-nos els bombons a casa, però li vam comprar un ram de flors.

4. Il·latives: expressen conseqüència. Les conjuncions il·latives són doncs, per tant, de manera que…

Exemple: Estàs refredat? Doncs no vagis a piscina.

5. Distributives: expressen alternança o distribució. Les conjuncions, sempre dobles i precedint cada una de les proposicions, són ni… ni, ara… ara, ja… ja, mig… mig, etc...

Exemple: O passegem per la Rambla o visitem l’exposició del MACBA.

6. Explicatives: expressen un aclariment. Solen portar signes de puntuació. Les conjuncions són és a dir, o sigui…

Exemple: Els pagesos estan sindicats, és a dir, tenen representants.

L’oració juxtaposada

Les proposicions coordinades que no portin cap enllaç seran les oracions juxtaposades.

Les reconeixerem perquè s’uneixen mitjançant signes de puntuació: coma, punt i coma…

Exemples:

No és bo; és boníssim.

No s’ha gastat els diners, els ha guardat.

Tens febre, t’has de quedar al llit.

L’oració subordinadaLes proposicions subordinades s’uneixen a la principal mitjançant nexes subordinants que tenen una funció dins l’oració principal.

A diferència de les oracions coordinades i juxtaposades, en aquestes hi ha una proposició principal i una altra de secundària, que depèn de la principal.

Tipus:Subordinades substantives La proposició subordinada es pot substituir per un SN o un pronom (això).

Subordinades adjectives La proposició es pot substituir per un adjectiu.

Subordinades adverbials La proposició es pot substituir per un adjectiu (només les pròpies).

EXERCICI:Digues el tipus d’oració composta.

Anirem amb pocs cotxes, és a dir, agrupeu-vos.

Ara es dedica a vendre electrodomèstics.

Compres el berenar? Doncs jo també en compro.

M’agrada que portis aquesta camisa.

M’agradaria comprar aquesta masia, però no tinc prou capital.

No tenia ganes de preparar el sopar.

No només vull el contracte sinó que també vull els diners.

Els que arribin tard, no entraran a la discoteca.

Volia retrobar-lo o oblidar-lo?

En Ramon talla la gespa, l’Agustí recull les fulles.

Era un somni irreal i era imaginari.

L’oració subordinada adjectivaLes oracions subordinades adjectives són aquelles oracions que fan la funció d’un adjectiu dins l’oració principal. Sempre van introduïdes per un pronom relatiu, d’aquí que s’anomenin també oracions de relatiu.

Tipus:

Especificatives: afegeixen informació al nom de l’oració principal que és l’antecedent i en restringeixen el significat:

Exemple: Els alumnes que ara s’han incorporat aporten reflexions noves.

Explicatives: reiteren la informació, ja coneguda, sobre l’oració principal i comenten l’antecedent sense restringir-ne el significat, només l’expliquen. Aquestes oracions van separades per comes.

Exemple: En Sergi, que dibuixa molt bé, farà el batxillerat artístic.

L’oració adjectiva complementa sempre un sintagma nominal que és l’antecedent, per tant, la funció que realitza aquesta subordinada és de complement del nom.

El pronom relatiu té un doble paper:

Enllaç entre l’oració principal i la subordinada.

Funció sintàctica. Com que és un pronom, substitueix en la subordinada una estructura de l’oració principal que realitzarà aquesta mateixa funció.

Exemple:

Els jugadors [ que van entrenar dissabte ] estan lesionats.

antecedent Pron. Relatiu

(els jugadors)

Oració subordinada adjectiva

CN

Aquests són els pronoms relatius i les funcions que poden substituir en una oració composta:

QUE (àton): pot substituir les funcions de subjecte, CD i CC de temps. Aquest pronom en les oracions explicatives pot ser substituït per la forma el qual.

Remarques:

- no pot portar mai una preposició al davant. És incorrecta la forma:

*El llapis amb que escrius és molt vell.

- són incorrectes les construccions: preposició + article + que. No està ben construïda la frase:

*Els amics amb els que surts s’ho passen molt bé.

- només és correcta la construcció d’article + que, si es pot substituir per: aquell/a/s/es + que, o això + que.

Anota les seves notes i les que (aquelles que) treu el seu germà.

El que (això que) dius és molt important.

QUÈ (tònic): pot substituir les funcions de C.Prep i CC quan es refereix a coses.

Remarques:

- aquest pronom sempre va precedit per una preposició. Es pot substituir per la construcció variable: prep + art + qual/s.

Exemples:

L’ordinador amb el qual escrius té el teclat brut.

L’ordinador amb què escrius té el teclat brut.

QUI: sempre es refereix a persones i pot realitzar les funcions de CI, CPrep i CC. Sempre es refereix a persones i pot realitzar les funcions de CI, CPrep i CC. Pot anar precedit de preposició i pot substituir-se per la forma composta prep+art+qual/s.

Exemples:

Els professors amb qui vas anar de viatge han marxat de l’escola.

Els professors amb els quals vas anar de viatge han marxat de l’escola.

ON: es considera un relatiu adverbial i realitza les funcions de CC de lloc. No l’hem de confondre amb l’adverbi de lloc. Es pot substituir per les construccions en què i en el qual, la qual, els quals, les quals.

Exemples:

Aquest estiu viatjaré a un país en què els mosquits semblen avions.

Aquest estiu viatjaré a un país on / en el qual els mosquits semblen avions.

DE+ARTICLE+QUAL/S: realitza la funció de CN respecte al seu antecedent. Aquestes construccions sempre són explicatives.

Exemple:

Vaig veure la pel·lícula, els actors de la qual són de Barcelona.

COSA QUE, FET QUE, LA QUAL COSA: el relatiu es refereix a tota una oració, la quat té per antecedent.Aquestes construccions són sempre explicatives.

Exemple:Té un riure molt escandalós, cosa que / fet que / la qual cosa li planteja problemes greus.

L’oració subordinada substantiva

L’oració subordinada substantiva és aquella oració que realitza la funció pròpia d’un substantiu de l’oració principal.

Exemple:

El vencedor rebrà un premi Oració simple

Qui guanyi la cursa rebrà un premi Or. Composta Oració subordinada substantiva

Les oracions subordinades substantives es poden classificar segons les funcions possibles del SN en l’oració:

Subjecte: substitueixen el subjecte, l’agent de l’acció, dins la principal.

Exemple:

Ens convé que vinguis ben de pressa.

CD: substitueixen el CD de la principal, indicant, per tant, l’objecte sobre el qual recau l’acció del verb.

Exemple:

Hem decidit que farem un viatge per Nadal.

Atribut: substitueixen l’atribut de l’oració principal formada amb un verb copulatiu (ser, estar, semblar i aparentar), de manera que indiquen una qualitat relativa al subjecte de la principal.

Exemple:

La qüestió bàsica és triar el pressupost adequat.

CI: substitueixen el complement indirecte, és a dir que indiquen qui rep l’acció de l’oració principal.

Exemple:

L’Anna repartia els fulletons a qui li semblava.

Cprep: substitueixen el complement preposicional de l’oració principal.

Exemple:

L’editor insisteix que la feina es revisi dues vegades

CN: substitueixen el complement d’un nom, presentant una característica o qualitat que especifica el seu significat.

Exemple:

L’Anna tenia el pressentiment que no vindries.

CAdj: complementen un adjectiu, acabant-ne de precisar el significat.

Exemple:

En Quim se sent feliç que te l’escoltis.

Tipus de nexes

Les oracions subordinades substantives poden tenir estructures sintàctiques que s’uneixen a la principal mitjançant elements d’enllaç específics:

Conjunció que + oració:

La meva mare vol que passegi el gos cada vespre.

M’agrada que m’escriguis poemes.

Pronom de relatiu + oració:

Qui sàpiga la resposta que alci la mà.

Ho va dir el que acabava d’estossegar.

Pronom interrogatiu:

L’encarregat ens dirà on hem de lliurar l’imprès.

Em pot dir quan ens costaran aquestes reparacions?

Infinitiu+complements verbals:

M’ha satisfet fer bé la feina.

La solució ha estat traslladar l’empresa als afores.

1. L’infinitiu pot anar precedit de la preposició de o a:

El motorista es proposava d’avançar el seu rival.

Les protestes contribuïen a crear un bon clima de treball.

2. En les oracions d’infinitiu, encara que no té marca de persona i no hi ha subjecte gramatical, es pot distingir un subjecte lògic de l’acció expressada pel verb que es dedueix del context.

La nena m’ha promès fer la feina ara mateix.

El subjecte lògic de l’ácció és la nena

(la nena farà la feina ara mateix)

Recordar:Caiguda de la preposicióLes preposicions que enllacen complements al nom, a l’adjectiu o al verb despareixen quan l’estructura que complementa aquestes paraules és introduïda per la conjunció que:

La idea de … / La idea Ø que l’espiïn la turmenta. CN

És conscient de … / És conscient Ø que tot ha de canviar. CAdj

S’oblida de … / S’oblida Ø que el temps passa ràpid. CPrep

Convé, doncs, evitar el fenomen del dequeisme (anteposició incorrecta de la preposició a una conjunció: *No t’he avisat de que venia.

Canvi de la preposició:

Les preposicions que introdueixen un complement preposicional només poder ser a o de quan aquest és una subordinada formada per un infinitiu i els seus complements (mai en + infinitiu).

L’acusat insistia en la seva innocència.

L’acusat insistia a afirmar la seva innocència.

Ens amenaçava amb la dimissió.

Ens amenaçava a/de dimitir.

Detalls

Convé recordar que la paraula que pot ser, segons el context en què es trobi:

1. Conjunció: només relaciona elements, una oració al verb de la principal:

Vigilava que les criatures no caiguessin dels gronxadors.

2. Pronom de relatiu: a més de relacionar la subordinada a la principal, el pronom substitueix un element sintàctic de la subordinada:

El bolígraf que li he deixat no és meu.

3. Adverbi: sol acompanyar un adjectiu:

Que bonic!

Tot i que són poc freqüents, és possible trobar subordinades substantives que complementen un adverbi, com:

Exemple:Els paleontòlegs eren lluny de trobar una resposta per a aquell misteri. Adverbi Oració sub. Substant. CAdv.

Cal recordar que en català no és possible l’ús d’un infinitiu precedit d’article i que, en conseqüència, són construccions incorrectes i que es corregeixen fàcilment sense l’article:

*El fumar perjudica Fumar perjudica.

*El saber no destorba Saber no destorba.

L’oració subordinada adverbialL’oració subordinada adverbialLes oracions subordinades adverbials són aquelles que fan funcions pròpies d’un adverbi o sintagma adverbial dins l’oració principal; per tant, equivalen a un complement circumstancial:

Aniré a treballar demà (adverbi CCircumst) quan em trobi bé (oració

CCircumst)

Hi ha dos grups bàsics d’oracions subordinades adverbials:1.PRÒPIEScomplementen un verb (locatives, temporals i modals).

Exemple:Jo aniré on vulguis.

2.IMPRÒPIEScomplementen tota l’oració (comparatives, consecutives, condicionals, concessives, causals i finals).

Exemple:Parlo perquè vull.

Les oracions subordinades adverbials poden ser de diferents tipus:

Temporals (o de temps): situen en el temps. Poden indicar una relació de simultaneïtat, l’anterioritat o la posterioritat.

Nexes: quan, aleshores, abans que, després que, des que…

Exemple:

Quan et vingui bé, fes-me aquest favor.

Locatives (o de lloc): indiquen el lloc on transcorre l’acció.

Nexes: on, fins on, allà on, pertot on…

Exemple:

Anirem a on tu voldràs.

Modals (o de mode): Expressen la manera com es realitza l’acció.

Nexes: com, segons com, en la mesura que, igual que…

Exemple:

Fes-ho com vulguis.

Comparatives: estableixen una comparació amb l’oració principal.Nexes: -Igualtat: tan/tant… com, tal com, així… com, tal qual, etc-Superioritat i Inferioritat: més… que/ de/ que no pas, menys que/ de/ que no/ que no pas, etc-Proporcionalitat: com més… menys, quant més… més, etc

Exemple:No plou tant com jo esperava.

Consecutives: expressen una acció que és conseqüència de l’oració principal.Nexes: tan… que, tant(s)… que, tal(s)… que, talment… que.

Exemple:Hi veig tan bé que no me´n sé avenir.

Condicionals:Indiquen una condició imprescindible perquè es compleixi allò que s’expressa en la proposició principal.Nexes: si, amb que, mentre que, en cas que, tret que, només que, posat que, llevat que, etc

Exemple:Si plou, no ens mourem.

Concessives: la subordinada representa un obstacle a l’acció expressada per l’oració principal.Nexes: encara que, tot i que, per més que, malgrat que, a pesar de, etc.

Exemple:Encara que no t’agradi t’ho has de menjar.

Causals: indiquen la causa o la raó de l’acció que s’expressa en l’oració principal.Nexes: perquè, ja que, com que, atès que, vist que, a causa que, etc.

Exemple: Estic amoïnat perquè ningú no m’ajuda.

Finals: expressen l’objectiu o intenció amb què es realitza allò que es manifesta a l’oració principal.Nexes: perquè, a fi de/que, per tal de/que, etc.

Exemple:Ho dic a fi que tothom ho sàpiga.