Sitges Festa Major 2015

Sant BartomeuSanta Tecla

FESTA MAJOR DE SITGES2015

Sant Bartomeu i Santa Tecla 2015 PÀG.3

SumariSalutació del Batlle de SitgeS Pàg.4Miquel Forns i Fusté

Salutació de la regidora de tradicionS i feSteS Pàg.6Rosa Tubau i Llorià

Salutació de la PreSidenta de la coMiSSió

MuniciPal de feSta MaJor i Santa tecla Pàg.8Aroa Llorens i Pellicer

Salutació del rector de la Parròquia

de Sant BartoMeu i Santa tecla de SitgeS Pàg.10Mn. Josep Pausas i Mas

PendoniSta de Sant BartoMeu Pàg.12Josep Ramon Sentís i Julià

PendoniSteS de Santa tecla Pàg.14Rosa Mari i Juani Alexandre i Milà

Pregoner de la feSta MaJor i Santa tecla Pàg.16Sebastià Giménez i Mirabent

autorS del cartell de feSta MaJor Pàg.18Eva Martín, Ona Sales i Jordi Niubó

autora del cartell de Santa tecla Pàg.20Geòrgia Cosialls Puigcorbé

la feSta: un PatriMoni Pàg.22Joan Duran i Ferrer

el que enS faltaVa... un Ball de MoroS i criStianS Pàg.28Blai Fontanals i Argenter

conVerSa de feSta MaJor Pàg.32Carola Fernàndez

Per Lídia Gàzquez

la feSta MaJor durant elS anYS

de la Segona rePÚBlica eSPanYola Pàg.36Ventura Sella Barrachina

conVerSa de feSta MaJor Pàg.40Ricard Ruiz

Per Edwin Winkels

elS XiquetS de VallS Pàg.42Blai Fontanals i Argenter

conVerSa de feSta MaJor Pàg.46Josep Garcia, ‘Garci’

Per Elisabeth Puyoles

elS noStreS eStiMatS “cuBanitoS”

recull de recordS Pàg.48Tea Hill i Mia Muntané

en Miru, la diaBleSSa Vil i MalVada tan eStiMada Pàg.52Xavier Salmerón i Carbonell

PrograMa oficial Pàg.56Sant Bartomeu , Fes ta Major de SitgesPrograMa oficial Pàg.80Santa Tecla , Fes ta Major Petita de SitgesPlànolS de leS ProceSSonS i cercaVileS Pàg.88MarXandatge de la feSta Pàg.90leS ParadeteS de feSta MaJor

caStell de foc en calMa Pàg.91crèditS i agraïMentS Pàg.93


SumariSalutació del Batlle de SitgeS Pàg.4Miquel Forns i Fusté

Salutació de la regidora de tradicionS i feSteS Pàg.6Rosa Tubau i Llorià

Salutació de la PreSidenta de la coMiSSió

MuniciPal de feSta MaJor i Santa tecla Pàg.8Aroa Llorens i Pellicer

Salutació del rector de la Parròquia

de Sant BartoMeu i Santa tecla de SitgeS Pàg.10Mn. Josep Pausas i Mas

PendoniSta de Sant BartoMeu Pàg.12Josep Ramon Sentís i Julià

PendoniSteS de Santa tecla Pàg.14Rosa Mari i Juani Alexandre i Milà

Pregoner de la feSta MaJor i Santa tecla Pàg.16Sebastià Giménez i Mirabent

autorS del cartell de feSta MaJor Pàg.18Eva Martín, Ona Sales i Jordi Niubó

autora del cartell de Santa tecla Pàg.20Geòrgia Cosialls Puigcorbé

la feSta: un PatriMoni Pàg.22Joan Duran i Ferrer

el que enS faltaVa... un Ball de MoroS i criStianS Pàg.28Blai Fontanals i Argenter

conVerSa de feSta MaJor Pàg.32Carola Fernàndez

Per Lídia Gàzquez

la feSta MaJor durant elS anYS

de la Segona rePÚBlica eSPanYola Pàg.36Ventura Sella Barrachina

conVerSa de feSta MaJor Pàg.40Ricard Ruiz

Per Edwin Winkels

elS XiquetS de VallS Pàg.42Blai Fontanals i Argenter

conVerSa de feSta MaJor Pàg.46Josep Garcia, ‘Garci’

Per Elisabeth Puyoles

elS noStreS eStiMatS “cuBanitoS”

recull de recordS Pàg.48Tea Hill i Mia Muntané

en Miru, la diaBleSSa Vil i MalVada tan eStiMada Pàg.52Xavier Salmerón i Carbonell

PrograMa oficial Pàg.56Sant Bartomeu , Fes ta Major de SitgesPrograMa oficial Pàg.80Santa Tecla , Fes ta Major Petita de SitgesPlànolS de leS ProceSSonS i cercaVileS Pàg.88MarXandatge de la feSta Pàg.90leS ParadeteS de feSta MaJor

caStell de foc en calMa Pàg.91crèditS i agraïMentS Pàg.93


salutació


Miquel Fornsi Fustébatlle de sitges

Sitgetanes, sitgetans,

Ja tenim l’agost aquí, el mes més sitgetà de l’any.

El mes més sitgetà de l’any?... Els uns diran que potser sí, al-

tres diran que potser no, i encara uns altres diran que potser

depèn de cadascú. En qualsevol cas, convindrem que a Sit-

ges, des del Vinyet fins a finals d’agost, l’ambient en cada llar

i en cada barri, la intensificació dels costums i el pessigolleig

en molts de nosaltres agafa un protagonisme especial.

Són setmanes per retrobar-nos amb el que érem, som i se-

rem. Són setmanes per reviure el llegat dels nostres avant-

passats. Per tenir aquelles vivències úniques que repetim

any rere any i que concentrem fins l’èxtasi en 36 hores.

Balls i músiques populars, actes tradicionals i de nova for-

nada, petits i grans, tots plegats fluiran com un moviment

innat, transmès de generació en generació i nascut dels pri-

mers respirs de l’aire de Sitges.

Un patrimoni que enguany avança en la seva catalogació

oficial com a festa patrimonial d’interès nacional, com a pas

previ de la tramitació de la candidatura de la nostra Festa

Major com a patrimoni immaterial de la humanitat. Des

de la Mediterrània catalana és la nostra identitat i apor-

tació folklòrica a la globalitat. Potser alguns diran que la

Festa Major i Santa Tecla ja són un patrimoni molt nostre i

que no li calen més distincions. Potser altres diran que cal

fer més inventaris perquè les catalogacions són reconeixe-

ment, protecció i projecció. En qualsevol cas, podem com-

partir que aquest posicionament seria buit de contingut si

la festa hagués deixat d’estar farcida de vida, vivències i ac-

tualitat, quan aquest és precisament el seu tret diferencial.

Aquest és el valor més important del mes d’agost. L’experi-

ència viscuda, familiar, veïnal, col·lectiva, de sentir-nos tots

Vila a l’entorn del present i de la tradició de la Festa Major.

Pregoner, pendonistes, cordonistes, balls, grallers, banda,

cobla, orquestres ... nosaltres, totes, tots, calçats d’esparde-

nyes de vetes blava i vermella, enfaixats, vestits de blanc,

alfàbrega als llavis i preparats per la festa, per ser poble i

exercir, un any més, sitgetanisme i catalanitat.

I d’aquí quatre dies, ja tindrem el setembre aquí, el segon

mes més sitgetà de l’any.

El segon mes més sitgetà de l’any?... Els uns diran que pot-

ser sí, altres diran que potser no, i encara uns altres diran

que potser depèn de cadascú... Perquè Sitges se sent i és viu

tot l’any.

Com ens diu la Comissió... #Preparat ? #Preparada ?... Oi

que sí?... Doncs, sentim, vivim. Bona Festa Major de Sant

Bartomeu i Bona Festa Major Petita de Santa Tecla.

En l’horitzó de festa i país, visca Sitges i visca Catalunya!

Els diEs més sitgEtans


salutació


Miquel Fornsi Fustébatlle de sitges

Sitgetanes, sitgetans,

Ja tenim l’agost aquí, el mes més sitgetà de l’any.

El mes més sitgetà de l’any?... Els uns diran que potser sí, al-

tres diran que potser no, i encara uns altres diran que potser

depèn de cadascú. En qualsevol cas, convindrem que a Sit-

ges, des del Vinyet fins a finals d’agost, l’ambient en cada llar

i en cada barri, la intensificació dels costums i el pessigolleig

en molts de nosaltres agafa un protagonisme especial.

Són setmanes per retrobar-nos amb el que érem, som i se-

rem. Són setmanes per reviure el llegat dels nostres avant-

passats. Per tenir aquelles vivències úniques que repetim

any rere any i que concentrem fins l’èxtasi en 36 hores.

Balls i músiques populars, actes tradicionals i de nova for-

nada, petits i grans, tots plegats fluiran com un moviment

innat, transmès de generació en generació i nascut dels pri-

mers respirs de l’aire de Sitges.

Un patrimoni que enguany avança en la seva catalogació

oficial com a festa patrimonial d’interès nacional, com a pas

previ de la tramitació de la candidatura de la nostra Festa

Major com a patrimoni immaterial de la humanitat. Des

de la Mediterrània catalana és la nostra identitat i apor-

tació folklòrica a la globalitat. Potser alguns diran que la

Festa Major i Santa Tecla ja són un patrimoni molt nostre i

que no li calen més distincions. Potser altres diran que cal

fer més inventaris perquè les catalogacions són reconeixe-

ment, protecció i projecció. En qualsevol cas, podem com-

partir que aquest posicionament seria buit de contingut si

la festa hagués deixat d’estar farcida de vida, vivències i ac-

tualitat, quan aquest és precisament el seu tret diferencial.

Aquest és el valor més important del mes d’agost. L’experi-

ència viscuda, familiar, veïnal, col·lectiva, de sentir-nos tots

Vila a l’entorn del present i de la tradició de la Festa Major.

Pregoner, pendonistes, cordonistes, balls, grallers, banda,

cobla, orquestres ... nosaltres, totes, tots, calçats d’esparde-

nyes de vetes blava i vermella, enfaixats, vestits de blanc,

alfàbrega als llavis i preparats per la festa, per ser poble i

exercir, un any més, sitgetanisme i catalanitat.

I d’aquí quatre dies, ja tindrem el setembre aquí, el segon

mes més sitgetà de l’any.

El segon mes més sitgetà de l’any?... Els uns diran que pot-

ser sí, altres diran que potser no, i encara uns altres diran

que potser depèn de cadascú... Perquè Sitges se sent i és viu

tot l’any.

Com ens diu la Comissió... #Preparat ? #Preparada ?... Oi

que sí?... Doncs, sentim, vivim. Bona Festa Major de Sant

Bartomeu i Bona Festa Major Petita de Santa Tecla.

En l’horitzó de festa i país, visca Sitges i visca Catalunya!

Els diEs més sitgEtans


salutació

de la regidoraSant Bartomeu i Santa Tecla 2015 PÀG.7

rosAtuBAu

i lloriàregidora de tradicions i festes

l ’estiu avança i ja ens trobem a la segona quinzena

d’agost a tocar per gaudir els dies més intensos i

sentits per a molts de nosaltres. Les darreres set-

manes, enlloc d’anar de viatge o traslladar-nos a un in-

dret menys calorós i més tranquil, ens hem quedat a casa

per preparar la Festa. Des de l’inici de l’estiu un continu

d’activitats van encaminades a pensar-la i organitzar-la.

Uns reprenen els assajos i altres repassen davant els ven-

tiladors tota la indumentària que lluiran els balladors,

perquè tots els detalls, per petits que siguin, estiguin ben

cuidats i tots fruïm de la imatge que ens ofereixen. Alguns

assisteixen a llargues reunions on tothom té un únic objec-

tiu, aconseguir que la propera Festa Major sigui la millor.

El grau d’implicació i compromís amb què es participa per

tirar endavant la Festa, mostra les possibilitats que tenim

com a comunitat quan treballem per un objectiu comú.

Arriba la vigília, dia tan esperat. Ens dirigim al carrer Sant

Francesc per sentir el primer toc de gralles. Buscarem els

músics de casa, que són els que més ens plauen i comenta-

rem com toquen de bé.

Trobarem amics, coneguts i a altres que no ho són tant.

Compartirem una petita conversa al voltant de quant temps

fa que no ens veiem i sort que tenim Festa Major per retro-

bar-nos. Anirem al carrer Major, al Cap de la Vila o a l’Hort

de Can Falç per veure i escoltar els balls. Farem un petit mos

a qualsevol casa d’amics o família i ens afanyarem per anar

a veure la Bandera i, tot just quan acabi, anirem d’una re-

volada a aquell lloc on sempre contemplem el castell de foc.

Anirem al ball, en què tots tenim alguna història particular

per recordar. Què seria de la Festa Major sense ball?

Cansats, però amb totes les ganes, començarà la matinal

amb el toc de matinades avançant pel Baluard. Sonaran

també els primers coets llançats en honor del Sant que des-

pertaran als que encara no ho han fet.

Sense un respir, escoltarem com les campanes anuncien

l’Ofici, i sortirem complaguts per haver assistit a l’ofrena

que enguany hauran fet ‘Les Cubanites’ per a celebrar el

50è aniversari del gegants Americanos . Però la intensitat

màxima de la celebració arriba a la sortida, a la plaça on no

hi cap ni una agulla, amb la representació de tota la festa

alhora. Ens retrobarem de nou al vermut concert i, tot se-

guit, a compartir el dinar de Festa Major i la sobretaula,

amb les anècdotes que sempre acostumem a sentir. Brin-

darem, pels que hi som i els que ja no, tenint uns instants

per recordar-los.

I som-hi! De nou cap a la Processó! Esperant que arribi

el moment solemne de l’entrada del Sant amb el Baluard

a esclatar, envoltats pel so de campanes, músiques, coets i

mirades d’emoció.

Sitgetanes i sitgetans, preparats un any més. Gaudim de la

Festa Major de Sant Bartomeu i de Santa Tecla amb civis-

me i intensitat.

Visca Sitges i visca la Festa Major!

salutació

diEs intEnsos, sEntits i dE rEtrobamEnt


salutació

de la regidoraSant Bartomeu i Santa Tecla 2015 PÀG.7

rosAtuBAu

i lloriàregidora de tradicions i festes

l ’estiu avança i ja ens trobem a la segona quinzena

d’agost a tocar per gaudir els dies més intensos i

sentits per a molts de nosaltres. Les darreres set-

manes, enlloc d’anar de viatge o traslladar-nos a un in-

dret menys calorós i més tranquil, ens hem quedat a casa

per preparar la Festa. Des de l’inici de l’estiu un continu

d’activitats van encaminades a pensar-la i organitzar-la.

Uns reprenen els assajos i altres repassen davant els ven-

tiladors tota la indumentària que lluiran els balladors,

perquè tots els detalls, per petits que siguin, estiguin ben

cuidats i tots fruïm de la imatge que ens ofereixen. Alguns

assisteixen a llargues reunions on tothom té un únic objec-

tiu, aconseguir que la propera Festa Major sigui la millor.

El grau d’implicació i compromís amb què es participa per

tirar endavant la Festa, mostra les possibilitats que tenim

com a comunitat quan treballem per un objectiu comú.

Arriba la vigília, dia tan esperat. Ens dirigim al carrer Sant

Francesc per sentir el primer toc de gralles. Buscarem els

músics de casa, que són els que més ens plauen i comenta-

rem com toquen de bé.

Trobarem amics, coneguts i a altres que no ho són tant.

Compartirem una petita conversa al voltant de quant temps

fa que no ens veiem i sort que tenim Festa Major per retro-

bar-nos. Anirem al carrer Major, al Cap de la Vila o a l’Hort

de Can Falç per veure i escoltar els balls. Farem un petit mos

a qualsevol casa d’amics o família i ens afanyarem per anar

a veure la Bandera i, tot just quan acabi, anirem d’una re-

volada a aquell lloc on sempre contemplem el castell de foc.

Anirem al ball, en què tots tenim alguna història particular

per recordar. Què seria de la Festa Major sense ball?

Cansats, però amb totes les ganes, començarà la matinal

amb el toc de matinades avançant pel Baluard. Sonaran

també els primers coets llançats en honor del Sant que des-

pertaran als que encara no ho han fet.

Sense un respir, escoltarem com les campanes anuncien

l’Ofici, i sortirem complaguts per haver assistit a l’ofrena

que enguany hauran fet ‘Les Cubanites’ per a celebrar el

50è aniversari del gegants Americanos . Però la intensitat

màxima de la celebració arriba a la sortida, a la plaça on no

hi cap ni una agulla, amb la representació de tota la festa

alhora. Ens retrobarem de nou al vermut concert i, tot se-

guit, a compartir el dinar de Festa Major i la sobretaula,

amb les anècdotes que sempre acostumem a sentir. Brin-

darem, pels que hi som i els que ja no, tenint uns instants

per recordar-los.

I som-hi! De nou cap a la Processó! Esperant que arribi

el moment solemne de l’entrada del Sant amb el Baluard

a esclatar, envoltats pel so de campanes, músiques, coets i

mirades d’emoció.

Sitgetanes i sitgetans, preparats un any més. Gaudim de la

Festa Major de Sant Bartomeu i de Santa Tecla amb civis-

me i intensitat.

Visca Sitges i visca la Festa Major!

salutació

diEs intEnsos, sEntits i dE rEtrobamEnt


salutació de la


AroAllorens

i pellicerpresidenta de la comissió municipal de festa major

i santa tecla

e l so dels picarols a ritme lent i tranquil, algun so

de timbal esmorteït i el so de les gralles imparables

dins d’alguns caps.

Ulls vermells, llavis adormits, espatlles encarcarades, dits

adolorits, bessons enrampats i peus que no responen.

Pel terra carcasses i anelles i al menjador de casa esparde-

nyes, escut i faixa... roba per rentar i planxar, per repassar

amb fil i agulla, no és un dia qualsevol sinó l’endemà de la

nostra estimada Festa.

Surt ara el cansament després de ballar l’última sardana,

gaudir del vermut de Sant Llí, emocionar-nos a l’entrada

del Sant, buscar lloc per la calorosa sortida d’Ofici, veure

sortir el sol pel Portal de Santa Caterina, ensordir-nos amb

el magnífic castell de focs, veure com surt el Sant de casa

del pendonista, menjar un tall de síndria refrescant, escol-

tar els versos, l’entrada de grallers, el pregó oficialment ar-

renca la festa i doncs anem desencaixant i preparant tot el

necessari que ja comença. I tant a l’agost com al setembre

gaudim de les nostres estimades festes, tenint ben present

a totes aquelles persones que les fan possibles i en especial

als meus companys i a les meves companyes de Comissió,

gràcies per compartir amb mi aquesta experiència, pel vos-

tre esforç, el vostre temps, pel bon humor i la paciència,

la vostre imaginació, les ganes de treballar per la festa i el

vostre saber fer.

no és un dia qualsEvol


salutació de la


AroAllorens

i pellicerpresidenta de la comissió municipal de festa major

i santa tecla

e l so dels picarols a ritme lent i tranquil, algun so

de timbal esmorteït i el so de les gralles imparables

dins d’alguns caps.

Ulls vermells, llavis adormits, espatlles encarcarades, dits

adolorits, bessons enrampats i peus que no responen.

Pel terra carcasses i anelles i al menjador de casa esparde-

nyes, escut i faixa... roba per rentar i planxar, per repassar

amb fil i agulla, no és un dia qualsevol sinó l’endemà de la

nostra estimada Festa.

Surt ara el cansament després de ballar l’última sardana,

gaudir del vermut de Sant Llí, emocionar-nos a l’entrada

del Sant, buscar lloc per la calorosa sortida d’Ofici, veure

sortir el sol pel Portal de Santa Caterina, ensordir-nos amb

el magnífic castell de focs, veure com surt el Sant de casa

del pendonista, menjar un tall de síndria refrescant, escol-

tar els versos, l’entrada de grallers, el pregó oficialment ar-

renca la festa i doncs anem desencaixant i preparant tot el

necessari que ja comença. I tant a l’agost com al setembre

gaudim de les nostres estimades festes, tenint ben present

a totes aquelles persones que les fan possibles i en especial

als meus companys i a les meves companyes de Comissió,

gràcies per compartir amb mi aquesta experiència, pel vos-

tre esforç, el vostre temps, pel bon humor i la paciència,

la vostre imaginació, les ganes de treballar per la festa i el

vostre saber fer.

no és un dia qualsEvol


salutació


Mn. joseppAusAs

i MAsrector de la parròquia

de sant bartomeu i santa tecla de sitges

la Festa Major d’un poble es distingeix per ser la fes-

ta de tots, com més tots compartim la festa (prepa-

ració, economia, actuació, presència, etc.) més serà

la festa de tots. Cal admetre que la democràcia ha donat

un gran pas en aquest sentit, i és ben patent que les actu-

als festes s’han llançat al carrer, i la gent amb elles.

Salvant el respecte que ens mereix la vila, i ens mereixem

uns i altres, la festa serà variada, múltiple, rica, ja que sor-

geix sempre el millor, com allò que es guarda per un gran

dia i ho compartim amb els amics.

La Festa Major és exponent de la millor convivència, i com

fruit de l’esperit, ens fa sentir l’orgull de ser ciutadans lliu-

res, i l’aportació de cadascú al que és de tots logra que tot-

hom en participi, sense oblidar aquells que per circumstàn-

cies adverses no podran gaudir-ne amb alegria plena.

Les paraules de sant Lluc, que encapçalen aquest article,

foren escrites al recuperar un germà infeliç. Recordar els

Sants Patrons, Sant Bartomeu i Santa Tecla, és quelcom

més que un acte de culte als sants; és celebrar la magnani-

mitat amb que donaren la vida per Déu i pel homes i dones.

Que la nostra festa sigui una Festa Major ben reeixida.

“alEgrEm-nos i FEm FEsta”(LLuc, 15,32)


salutació


Mn. joseppAusAs

i MAsrector de la parròquia

de sant bartomeu i santa tecla de sitges

la Festa Major d’un poble es distingeix per ser la fes-

ta de tots, com més tots compartim la festa (prepa-

ració, economia, actuació, presència, etc.) més serà

la festa de tots. Cal admetre que la democràcia ha donat

un gran pas en aquest sentit, i és ben patent que les actu-

als festes s’han llançat al carrer, i la gent amb elles.

Salvant el respecte que ens mereix la vila, i ens mereixem

uns i altres, la festa serà variada, múltiple, rica, ja que sor-

geix sempre el millor, com allò que es guarda per un gran

dia i ho compartim amb els amics.

La Festa Major és exponent de la millor convivència, i com

fruit de l’esperit, ens fa sentir l’orgull de ser ciutadans lliu-

res, i l’aportació de cadascú al que és de tots logra que tot-

hom en participi, sense oblidar aquells que per circumstàn-

cies adverses no podran gaudir-ne amb alegria plena.

Les paraules de sant Lluc, que encapçalen aquest article,

foren escrites al recuperar un germà infeliç. Recordar els

Sants Patrons, Sant Bartomeu i Santa Tecla, és quelcom

més que un acte de culte als sants; és celebrar la magnani-

mitat amb que donaren la vida per Déu i pel homes i dones.

Que la nostra festa sigui una Festa Major ben reeixida.

“alEgrEm-nos i FEm FEsta”(LLuc, 15,32)


de Sant BartomeuPendonista


Josep RamonSentís i Julià

era l’any 2004 quan un grup de gent de la Comissió

de Festa Major sortint, convençuts del significat de

la Festa i conscients que calia potenciar la part més

feble, vàrem decidir anar a veure a Mn. Josep Nicolau i

Martí, aleshores Rector de la nostra Parròquia, per col·l-

aborar en la Processó i poder assistir-hi acompanyant el

Sant portant el ciri. Però la nostra gran sorpresa va ser

l’encàrrec que ens va proposar: el d’afegir-nos al grup de

persones que portaven el Tabernacle de Sant Bartomeu,

ja que calien reforços. No cal dir-ho: ho vàrem acceptar

tot seguit i amb molta il·lusió.

Els anys següents, fent pedagogia de la Festa, començàrem

a donar forma i a estructurar el nou grup. I ja a la Festa

Major de l’any 2009, amb l’arribada de Mn. Josep Pausas i

Mas, com a nou Rector de la Parròquia, es va oficialitzar i

constituir a nivell parroquial el nou grup del “Cos de Por-

tants del Tabernacle de Sant Bartomeu i Santa Tecla de la

Parròquia de Sitges”.

En l’actualitat, el nostre Pendonista d’enguany, és el mem-

bre més antic de tots els Portants, ja que en formava part

des de ben jove, i molt abans de la nostra arribada. És per

tot el col·lectiu de Portants un motiu d’alegria i d’orgull, i

creiem que amb molt d’encert, que la Parròquia enguany

t’hagi nomenat com a Pendonista de la nostra Festa Major.

T’ho mereixes.

Tu saps que des de temps immemorial els sitgetans cele-

brem la nostra Festa Major. Per nosaltres es la més gran,

la que ens esborrona la pell només de pensar-hi, la que ens

fa bullir la sang, la que ens emociona, la que ens fa riure i

també ens fa plorar, en definitiva la que ens dóna sentit al

fet de ser sitgetans.

De tots els actes organitzats, no cal destacar-ne cap per da-

munt de l’altre, som conscients que dins de les nostres 36

hores intenses, tots tenen el seu significat. Però vull incidir

en el fet que estem celebrant la Festa en honor a Sant Bar-

tomeu i tots, ja sigui com a públic o participants dels balls,

entremesos i les seves músiques, estem acompanyant i ve-

nerant al nostre Sant Patró.

Et vull recordar que des de la Festa Major de Santa Tecla

de l’any 1999, es va instaurar, com un acte més de la nostra

festa, l’exposició de les imatges dels nostres Sants Patrons

a casa dels Pendonistes. Amb aquest acte, que va començar

sense fer soroll i s’ha anat guanyant un lloc en el sí de la

festa, estem donant sentit al significat de Festa. No cal dir-

ho, que el fet d’exposar-los té un clar objectiu: posar en el

centre de la Festa aquells que són els autèntics protagonis-

tes, l’apòstol Sant Bartomeu i un mes més tard a la nostra

Patrona Santa Tecla.

D’aquest dia en guardaràs un record inesborrable que et

perdurarà al llarg de la resta de la teva vida. Gaudiràs d’u-

na alegria immensa com a Pendonista, amb tot el poble de

Sitges que et visitarà l’exposició del Sant i també t’acompa-

nyarà dedicant-hi unes hores a participar en la Processó de

Sant Bartomeu. Entre tots la farem gran i lluïda.

Visca Sant Bartomeu que de Sitges n’és Patró. Visca la nos-

tra Festa Major.

Josep carbonell alquezar,Membre del cos de Portants del Tabernacle

de Sant Bartomeu i Santa Tecla de la Parròquia de Sitges

PendonistaEl mEmbrE, En actiu, més antic dEls Portants


de Sant BartomeuPendonista


Josep RamonSentís i Julià

era l’any 2004 quan un grup de gent de la Comissió

de Festa Major sortint, convençuts del significat de

la Festa i conscients que calia potenciar la part més

feble, vàrem decidir anar a veure a Mn. Josep Nicolau i

Martí, aleshores Rector de la nostra Parròquia, per col·l-

aborar en la Processó i poder assistir-hi acompanyant el

Sant portant el ciri. Però la nostra gran sorpresa va ser

l’encàrrec que ens va proposar: el d’afegir-nos al grup de

persones que portaven el Tabernacle de Sant Bartomeu,

ja que calien reforços. No cal dir-ho: ho vàrem acceptar

tot seguit i amb molta il·lusió.

Els anys següents, fent pedagogia de la Festa, començàrem

a donar forma i a estructurar el nou grup. I ja a la Festa

Major de l’any 2009, amb l’arribada de Mn. Josep Pausas i

Mas, com a nou Rector de la Parròquia, es va oficialitzar i

constituir a nivell parroquial el nou grup del “Cos de Por-

tants del Tabernacle de Sant Bartomeu i Santa Tecla de la

Parròquia de Sitges”.

En l’actualitat, el nostre Pendonista d’enguany, és el mem-

bre més antic de tots els Portants, ja que en formava part

des de ben jove, i molt abans de la nostra arribada. És per

tot el col·lectiu de Portants un motiu d’alegria i d’orgull, i

creiem que amb molt d’encert, que la Parròquia enguany

t’hagi nomenat com a Pendonista de la nostra Festa Major.

T’ho mereixes.

Tu saps que des de temps immemorial els sitgetans cele-

brem la nostra Festa Major. Per nosaltres es la més gran,

la que ens esborrona la pell només de pensar-hi, la que ens

fa bullir la sang, la que ens emociona, la que ens fa riure i

també ens fa plorar, en definitiva la que ens dóna sentit al

fet de ser sitgetans.

De tots els actes organitzats, no cal destacar-ne cap per da-

munt de l’altre, som conscients que dins de les nostres 36

hores intenses, tots tenen el seu significat. Però vull incidir

en el fet que estem celebrant la Festa en honor a Sant Bar-

tomeu i tots, ja sigui com a públic o participants dels balls,

entremesos i les seves músiques, estem acompanyant i ve-

nerant al nostre Sant Patró.

Et vull recordar que des de la Festa Major de Santa Tecla

de l’any 1999, es va instaurar, com un acte més de la nostra

festa, l’exposició de les imatges dels nostres Sants Patrons

a casa dels Pendonistes. Amb aquest acte, que va començar

sense fer soroll i s’ha anat guanyant un lloc en el sí de la

festa, estem donant sentit al significat de Festa. No cal dir-

ho, que el fet d’exposar-los té un clar objectiu: posar en el

centre de la Festa aquells que són els autèntics protagonis-

tes, l’apòstol Sant Bartomeu i un mes més tard a la nostra

Patrona Santa Tecla.

D’aquest dia en guardaràs un record inesborrable que et

perdurarà al llarg de la resta de la teva vida. Gaudiràs d’u-

na alegria immensa com a Pendonista, amb tot el poble de

Sitges que et visitarà l’exposició del Sant i també t’acompa-

nyarà dedicant-hi unes hores a participar en la Processó de

Sant Bartomeu. Entre tots la farem gran i lluïda.

Visca Sant Bartomeu que de Sitges n’és Patró. Visca la nos-

tra Festa Major.

Josep carbonell alquezar,Membre del cos de Portants del Tabernacle

de Sant Bartomeu i Santa Tecla de la Parròquia de Sitges

PendonistaEl mEmbrE, En actiu, més antic dEls Portants


Pendonistesde Santa Tecla


Rosa Mari i Juani Alexandre i Milà

es va llevar un matí calorós. Es mirà al mirall i es va

rentar la cara. Es va passar la pinta pels cabells i es

va posar un xic de coloret a les galtes. El toc just i

discret, tal com és ella. Somriu i li diu, al seu reflex: “Avui

és el gran dia”.

I el mirall li respon eixerit: “I tant que sí: el millor dia!”.

Però... Com pot ser? Si els miralls... no parlen!

“Són com dues gotes d’aigua!”, diem en descobrir que dues

noies són gairebé idèntiques. Però tant sols és un miratge:

no hi ha dues gotes d’aigua exactament iguals. Ni dues per-

sones!

Deixeu-me que us ho expliqui tot parlant, breument, del

científic japonès Masaru Emoto, autor del llibre “Els mis-

satges de l’aigua”. El doctor Emoto estava convençut que

l’aigua era capaç de percebre els missatges rebuts i reac-

cionar-hi de diverses maneres, creant formes inesperades.

Per comprovar la seva hipòtesi va dissenyar i realitzar un

experiment: va sotmetre dos recipients iguals i plens d’ai-

gua a missatges positius en un dels casos, i negatius en l’al-

tre. Unes setmanes després, en va extreure unes gotes i les

observà amb un microscopi. El resultat fou sorprenent!:

l’aigua sotmesa a missatges negatius tenia un aspecte des-

agradable, com de florit, mentre que l’altra, tractada amb

missatges positius, d’amor i d’alegria, havia adquirit for-

mes meravelloses similars a una bella flor, a un estel, o a

un floc de neu com els que acostumem a penjar per decorar

les nostres llars quan arriba Nadal. El científic va repetir

l’experiment milers de vegades, amb músiques, amb notes

escrites amb un “t’estimo”, una bona notícia o un poema...

I aquelles gotes vibraven amb totes les sensacions boniques

que experimentaven, i esdevenien, finalment, ramificaci-

ons captivadores.

Doncs bé, tenint en compte que l’ésser humà conté, apro-

ximadament, un 70 % d’aigua, podem deduir que el nostre

cos també vibra i sent les emocions com les gotes del doctor

japonès. Si més no, d’una cosa sí que n’estic ben segura:

na Rosa Mari i na Juani Alexandre s’emocionen, senten,

vibren quan escolten un cuplet a l’Agrupació, o un poema

des del balcó d’en Jànio i la Sílvia quan arriba la Festa de

la Poesia, o un toc de gralles quan és Festa Major i Santa

Tecla. Però sobretot m’atreveixo a afirmar, i amb rotundi-

tat, que el 70% d’aigua dels seus cossos va vibrar d’alegria

en rebre la notícia que enguany serien les pendonistes de

Santa Tecla.

La nostra patrona no podrà estar més ben acompanyada, i

per partida doble! I elles, que no es perden mai res del que

passa al nostre poble, no s’ho poden merèixer més.

Quan es va llevar un matí calorós, es va mirar al mirall, es

va rentar la cara, va passar-se la pinta, es posà coloret a les

galtes i va dir “Avui és el gran dia”. I l’altra banda del mirall

li respongué: “I tant que sí: el millor dia... Avui tenim la

Santa a casa, estimada germana!”.

Bona Santa Tecla i moltes felicitats, Rosa Mari i Juani!

Mercè garcia

Pendonistescom duEs gotEs d’aigua


Pendonistesde Santa Tecla


Rosa Mari i Juani Alexandre i Milà

es va llevar un matí calorós. Es mirà al mirall i es va

rentar la cara. Es va passar la pinta pels cabells i es

va posar un xic de coloret a les galtes. El toc just i

discret, tal com és ella. Somriu i li diu, al seu reflex: “Avui

és el gran dia”.

I el mirall li respon eixerit: “I tant que sí: el millor dia!”.

Però... Com pot ser? Si els miralls... no parlen!

“Són com dues gotes d’aigua!”, diem en descobrir que dues

noies són gairebé idèntiques. Però tant sols és un miratge:

no hi ha dues gotes d’aigua exactament iguals. Ni dues per-

sones!

Deixeu-me que us ho expliqui tot parlant, breument, del

científic japonès Masaru Emoto, autor del llibre “Els mis-

satges de l’aigua”. El doctor Emoto estava convençut que

l’aigua era capaç de percebre els missatges rebuts i reac-

cionar-hi de diverses maneres, creant formes inesperades.

Per comprovar la seva hipòtesi va dissenyar i realitzar un

experiment: va sotmetre dos recipients iguals i plens d’ai-

gua a missatges positius en un dels casos, i negatius en l’al-

tre. Unes setmanes després, en va extreure unes gotes i les

observà amb un microscopi. El resultat fou sorprenent!:

l’aigua sotmesa a missatges negatius tenia un aspecte des-

agradable, com de florit, mentre que l’altra, tractada amb

missatges positius, d’amor i d’alegria, havia adquirit for-

mes meravelloses similars a una bella flor, a un estel, o a

un floc de neu com els que acostumem a penjar per decorar

les nostres llars quan arriba Nadal. El científic va repetir

l’experiment milers de vegades, amb músiques, amb notes

escrites amb un “t’estimo”, una bona notícia o un poema...

I aquelles gotes vibraven amb totes les sensacions boniques

que experimentaven, i esdevenien, finalment, ramificaci-

ons captivadores.

Doncs bé, tenint en compte que l’ésser humà conté, apro-

ximadament, un 70 % d’aigua, podem deduir que el nostre

cos també vibra i sent les emocions com les gotes del doctor

japonès. Si més no, d’una cosa sí que n’estic ben segura:

na Rosa Mari i na Juani Alexandre s’emocionen, senten,

vibren quan escolten un cuplet a l’Agrupació, o un poema

des del balcó d’en Jànio i la Sílvia quan arriba la Festa de

la Poesia, o un toc de gralles quan és Festa Major i Santa

Tecla. Però sobretot m’atreveixo a afirmar, i amb rotundi-

tat, que el 70% d’aigua dels seus cossos va vibrar d’alegria

en rebre la notícia que enguany serien les pendonistes de

Santa Tecla.

La nostra patrona no podrà estar més ben acompanyada, i

per partida doble! I elles, que no es perden mai res del que

passa al nostre poble, no s’ho poden merèixer més.

Quan es va llevar un matí calorós, es va mirar al mirall, es

va rentar la cara, va passar-se la pinta, es posà coloret a les

galtes i va dir “Avui és el gran dia”. I l’altra banda del mirall

li respongué: “I tant que sí: el millor dia... Avui tenim la

Santa a casa, estimada germana!”.

Bona Santa Tecla i moltes felicitats, Rosa Mari i Juani!

Mercè garcia

Pendonistescom duEs gotEs d’aigua


P regoner de la Fes ta Major


S i en Sebastià Giménez Mirabent -Sebas, o tià per

als amics- no vestís el discurs festamajorenc amb

una conya de sal gruixuda on no hi caben les subti-

leses, qualsevol conversa amb ell tindria tots els números

per acabar malament. La comissió s’ha decidit per un sit-

getà nascut el 22 d’agost del 1969, d’humanitat rebessu-

da, verb contundent, declamació atrafegada, i ex portant i

rapsoda del Drac, que podriem encabir dins del grup dels

irreductibles, dels ortodoxos, dels militants de la causa

de la tradició d’abans del concili, o d’abans de l’Agrupa,

i dels integristes de la pell de gallina. En definitiva, un

home del nucli dur.

I és que, si fos per en Sebas, encara hi hauria subhasta, es

faria el llevant de taula, cap ball sortiria repetit, en verru-

gueta acompanyaria al Drac, i la resta de la Tarasca roman-

dria a la corda fluixa... Vaja, que d’aplicar-se la Festa Major

ideal d’en Sebas estripariem les cartes dels excessos a la

recerca de les essències dels nostres avis, en un procés que

deixaria en no res aquell document dels dotze homes sense

pietat, antecessor de l’actual protocol de filfa. No em nega-

ran, doncs, que el protagonista del pregó d’enguany dóna

per a una sessió continua més enllà del pòrtic de la nostra

Festa gran, que no grossa. Però seria injust tancar el retrat

d’en Sebas aquí.

Clixés antics, fotos, videos, pel·lícules, programes, retalls de

diari i valuosa documentació de tota mena perfectament

ordenada i sistematitzada formen part de l’hàbitat natural

de l’home apassionat per Sitges en general, i per la seva

Festa Major en particular, que cerca, amb l’avidesa inesgo-

table del col·leccionista, qualsevol possibilitat d’aconseguir

millorar-ne el contingut. El pregoner forma part del petit

grapat de sitgetans als quals hom hi va a raure quan es trac-

ta de confirmar una dada, cercar una data, contextualitzar

un fet, o tenir una imatge de les que no sovintegen. I mai

hi ha un no. El pregó serà el millor testimoni del treball

que hi ha al darrera de la conversa de carrer, i nosaltres els

il·lusionats espectadors que, amb la curiositat renovada,

ens capbussarem en un apassionant viatge en el temps i

l’espai, que ens menarà un any més al Nadal d’estiu.

En honor al pregoner de la Festa Major del 2015, recitem

tots junts, i amb èmfasi infernal, aquella capçalera nascuda

de la inspiració d’un parell de germans a finals dels 80: Va

arribar per mar un dia de l’any 1922 i no té ni amo ni guia

perquè és un drac molt furiós....

Bona Festa Major!

Vicenç Morando i tarrés

Sebastià Giménez i MirabentP regoner

si Fos PEr En sEbas...

de la Fes ta Major


P regoner de la Fes ta Major


S i en Sebastià Giménez Mirabent -Sebas, o tià per

als amics- no vestís el discurs festamajorenc amb

una conya de sal gruixuda on no hi caben les subti-

leses, qualsevol conversa amb ell tindria tots els números

per acabar malament. La comissió s’ha decidit per un sit-

getà nascut el 22 d’agost del 1969, d’humanitat rebessu-

da, verb contundent, declamació atrafegada, i ex portant i

rapsoda del Drac, que podriem encabir dins del grup dels

irreductibles, dels ortodoxos, dels militants de la causa

de la tradició d’abans del concili, o d’abans de l’Agrupa,

i dels integristes de la pell de gallina. En definitiva, un

home del nucli dur.

I és que, si fos per en Sebas, encara hi hauria subhasta, es

faria el llevant de taula, cap ball sortiria repetit, en verru-

gueta acompanyaria al Drac, i la resta de la Tarasca roman-

dria a la corda fluixa... Vaja, que d’aplicar-se la Festa Major

ideal d’en Sebas estripariem les cartes dels excessos a la

recerca de les essències dels nostres avis, en un procés que

deixaria en no res aquell document dels dotze homes sense

pietat, antecessor de l’actual protocol de filfa. No em nega-

ran, doncs, que el protagonista del pregó d’enguany dóna

per a una sessió continua més enllà del pòrtic de la nostra

Festa gran, que no grossa. Però seria injust tancar el retrat

d’en Sebas aquí.

Clixés antics, fotos, videos, pel·lícules, programes, retalls de

diari i valuosa documentació de tota mena perfectament

ordenada i sistematitzada formen part de l’hàbitat natural

de l’home apassionat per Sitges en general, i per la seva

Festa Major en particular, que cerca, amb l’avidesa inesgo-

table del col·leccionista, qualsevol possibilitat d’aconseguir

millorar-ne el contingut. El pregoner forma part del petit

grapat de sitgetans als quals hom hi va a raure quan es trac-

ta de confirmar una dada, cercar una data, contextualitzar

un fet, o tenir una imatge de les que no sovintegen. I mai

hi ha un no. El pregó serà el millor testimoni del treball

que hi ha al darrera de la conversa de carrer, i nosaltres els

il·lusionats espectadors que, amb la curiositat renovada,

ens capbussarem en un apassionant viatge en el temps i

l’espai, que ens menarà un any més al Nadal d’estiu.

En honor al pregoner de la Festa Major del 2015, recitem

tots junts, i amb èmfasi infernal, aquella capçalera nascuda

de la inspiració d’un parell de germans a finals dels 80: Va

arribar per mar un dia de l’any 1922 i no té ni amo ni guia

perquè és un drac molt furiós....

Bona Festa Major!

Vicenç Morando i tarrés

Sebastià Giménez i MirabentP regoner

si Fos PEr En sEbas...

de la Fes ta Major


autorsdelcartell

de la Fes ta Major

Jordi Niubó, creatiu i membre de la colla Vella de Diables, va ser

l’ideòleg i impulsor del cartell. “Tinc una idea pel cartell guanyador!” va

dir a l’Ona Sales i a l’Eva Martín. L’Ona, molt vinculada a l’ABPS, va

ser la productora i qui va reunir tots els elements. La periodista, Eva

Martin, és l’autora de les fotografies i del disseny final del cartell que, en definitiva, és el resultat de la col·la-

boració de moltes persones.


enguany m’han demanat que comenti el cartell de

Festa Major. En primer lloc i personalment aquest

cartell m’agrada molt. No és fàcil sorprendre amb

una idea que cada any té com a tema central la Festa Ma-

jor, però crec que enguany sorprèn la idea de represen-

tació que engloba, hi són tots, crec que no s’han deixat

a ningú. L’efecte que em provoca és que l’espera d’un dia

important per fi arriba, un dia que fa temps que estàs pre-

parant i esperant amb la il·lusió d’un nen petit, un nen petit

al qui la mare li prepara la roba i que li deixa tot a punt

per aquest dia tan especial. També em desperta la curiositat

de la tècnica utilitzada, les noves tecnologies ens perme-

ten barrejar fotografia i efectes pictòrics donant un resultat

força atractiu i novedós, alhora que ens obre les portes a

noves manifestacions artístiques encara per explorar. Tra-

dició i modernitat, arrels i futur, un tret molt nostre. Els

colors, on identifiques l’ADN Sitgetà, els colors de la nostra

festa, la netedat del blanc, el blau, blauet tan intens de mar

i el vermell de clavell.

L’eslògan, PREPARAT? Sembla obvi pensar que com cada

any la festa es repeteix no cal fer grans esforços de prepara-

ció, però em consta que no és així, la Comissió treballa per

coordinar, innovar i vetllar per una festa atapeïda e intensa

que passa en un tres i no res. És una cursa rapida on tot ha

d’estar a punt, per això el primer PREPARAT? És per la

Comissió de la festa.

El segon PREPARAT? Els protagonistes de la festa, la gent

que integren tots els balls, sense ells no seria possible que

gaudíssim tots plegats de la nostra festa, orgull i diversió.

Als vespres quan es va acostant la festa major es respira

aquesta preparació, és fàcil trobar pastorets, bastoners, gi-

tanes, panderetes assajant per racons “tranquils de Sitges”.

La preparació dels versos per part de les colles de foc, els

vestits i pentinats de gegants i gegantes, els assajos dels

timbalers als espigons, etc.

El tercer PREPARAT? És per tota la gent a qui li agradi

gaudir d’ aquesta festa. Grans i petits que sense estar vin-

culats a cap grup de ball senten la festa molt seva i que la

viuen intensament, que s’enyoren dels que ja no hi són.

Està preparada la samarreta amb el disseny del grup d’a-

mics? Aquest fet s’ha convertit en un costum gregari, de

pertànyer a un grup, de ser diferents dins del conjunt i que

dóna com ha resultat una varietat d’interpretacions molt

divertides e enginyoses de la festa afegeixin color i simpatia.

Els barrets, ulleres, gorres, mocadors pel foc, una indumen-

tària que s’ha tornat imprescindible per tota la joventut que

li agrada estar molt a prop del foc de les feres i diables.

En definitiva crec que és un cartell molt representatiu,

cuidat amb la tècnica que s’ha triat, colors molt encertats i

amb la pregunta Preparat? que ho diu tot.

Està tot PREPARAT? I tu, estàs PREPARAT?

Bona Festa Major a tothom i que Sant Bartomeu gloriós

sigui generós.

Marta ferrer

Eva MartínOna Sales

Jordi NiubócartellEnguany cartEll més quE PrEParatde la Fes ta Major


autorsdelcartell

de la Fes ta Major

Jordi Niubó, creatiu i membre de la colla Vella de Diables, va ser

l’ideòleg i impulsor del cartell. “Tinc una idea pel cartell guanyador!” va

dir a l’Ona Sales i a l’Eva Martín. L’Ona, molt vinculada a l’ABPS, va

ser la productora i qui va reunir tots els elements. La periodista, Eva

Martin, és l’autora de les fotografies i del disseny final del cartell que, en definitiva, és el resultat de la col·la-

boració de moltes persones.


enguany m’han demanat que comenti el cartell de

Festa Major. En primer lloc i personalment aquest

cartell m’agrada molt. No és fàcil sorprendre amb

una idea que cada any té com a tema central la Festa Ma-

jor, però crec que enguany sorprèn la idea de represen-

tació que engloba, hi són tots, crec que no s’han deixat

a ningú. L’efecte que em provoca és que l’espera d’un dia

important per fi arriba, un dia que fa temps que estàs pre-

parant i esperant amb la il·lusió d’un nen petit, un nen petit

al qui la mare li prepara la roba i que li deixa tot a punt

per aquest dia tan especial. També em desperta la curiositat

de la tècnica utilitzada, les noves tecnologies ens perme-

ten barrejar fotografia i efectes pictòrics donant un resultat

força atractiu i novedós, alhora que ens obre les portes a

noves manifestacions artístiques encara per explorar. Tra-

dició i modernitat, arrels i futur, un tret molt nostre. Els

colors, on identifiques l’ADN Sitgetà, els colors de la nostra

festa, la netedat del blanc, el blau, blauet tan intens de mar

i el vermell de clavell.

L’eslògan, PREPARAT? Sembla obvi pensar que com cada

any la festa es repeteix no cal fer grans esforços de prepara-

ció, però em consta que no és així, la Comissió treballa per

coordinar, innovar i vetllar per una festa atapeïda e intensa

que passa en un tres i no res. És una cursa rapida on tot ha

d’estar a punt, per això el primer PREPARAT? És per la

Comissió de la festa.

El segon PREPARAT? Els protagonistes de la festa, la gent

que integren tots els balls, sense ells no seria possible que

gaudíssim tots plegats de la nostra festa, orgull i diversió.

Als vespres quan es va acostant la festa major es respira

aquesta preparació, és fàcil trobar pastorets, bastoners, gi-

tanes, panderetes assajant per racons “tranquils de Sitges”.

La preparació dels versos per part de les colles de foc, els

vestits i pentinats de gegants i gegantes, els assajos dels

timbalers als espigons, etc.

El tercer PREPARAT? És per tota la gent a qui li agradi

gaudir d’ aquesta festa. Grans i petits que sense estar vin-

culats a cap grup de ball senten la festa molt seva i que la

viuen intensament, que s’enyoren dels que ja no hi són.

Està preparada la samarreta amb el disseny del grup d’a-

mics? Aquest fet s’ha convertit en un costum gregari, de

pertànyer a un grup, de ser diferents dins del conjunt i que

dóna com ha resultat una varietat d’interpretacions molt

divertides e enginyoses de la festa afegeixin color i simpatia.

Els barrets, ulleres, gorres, mocadors pel foc, una indumen-

tària que s’ha tornat imprescindible per tota la joventut que

li agrada estar molt a prop del foc de les feres i diables.

En definitiva crec que és un cartell molt representatiu,

cuidat amb la tècnica que s’ha triat, colors molt encertats i

amb la pregunta Preparat? que ho diu tot.

Està tot PREPARAT? I tu, estàs PREPARAT?

Bona Festa Major a tothom i que Sant Bartomeu gloriós

sigui generós.

Marta ferrer

Eva MartínOna Sales

Jordi NiubócartellEnguany cartEll més quE PrEParatde la Fes ta Major


cartell autora del

de Santa Tecla


es veu que pels voltants del mes de juny es fa un

concurs a les escoles per escollir quin serà el car-

tell més maco per anunciar a tothom que s’acosta

la Festa Major Petita, vaja que s’acosta Santa Tecla. I pels

voltants del mes de juliol em van demanar si volia escriu-

re sobre el cartell guanyador, però abans de dir que sí, jo

vaig preguntar:

—Hi surten els gegants?

—I és clar que sí! —em van contestar.

—Coets? Hi surten coets? —vaig seguir preguntant.

—I és clar que sí! Hi ha pintat un castell de focs sencer! —

em van contestar.

—I els Castellers?

—I és clar que sí! No s’ha deixat cap ball!

—Doncs fantàstic, ja tinc ganes de veure’l!

Tot just em van passar el cartell guanyador, me’n vaig anar

a la parròquia tot corrent per ensenyar-li a Santa Tecla, ja

que era el cartell de la seva festa i jo volia saber què en pen-

sava ella. Em vaig posar davant el retaule de la Puríssima, ja

que ja fa un temps que Santa Tecla, quan no surt al carrer,

viu en aquest retaule al costat de Sant Bartomeu, que com

bé sabeu, de Sitges n’és patró.

—Mira quin dibuix et porto, Santa Tecla! Que t’agrada? —

Però Santa Tecla no contestava, no deia res.

—Tecla? Que no em sents? Mira què et porto, que no t’a-

grada? Vaja, que està adormida? —li vaig preguntar a Sant

Bartomeu que em mirava tot sorprès!

Però aleshores, amb els meus crits, va aparèixer mossèn

Pausas i em va baixar a Santa Tecla al meu costat, ja que es

veu que la Santa sordeja una mica des de l’últim castell de

focs. I així, les dues assegudes en un banc, vam anar xerrant

sobre el cartell.

—I qui dius que l’ha fet?

—Una nena que es diu Geòrgia

—La Georgina? La filla del Pep i l’Anna? Una altra vegada?

—No, no! Aquest any ha guanyat la GEÒRGIA!

—Ah! La Geòrgia de Can Cosialls?

—Si! Què la coneixes?

—Ja, ja, ja, ja… És clar que sí. Jo conec a tothom que pensa

en mi, i la Geòrgia, aquests dies, ha pensat molt en mi… I

ara ja sé per què!

—La Geòrgia fa poc que ha fet nou anys i veig que també

deu pensar que una Festa Major, per molt petita que sigui,

si no hi ha coets, no és festa, ni és res.

—Ai! Ja torno a patir per la meva sordera!

—Bé, Tecleta, què et sembla el dibuix?

—Montserrat, de Tecleta res de res… Que ara Tomeus i Te-

cletes són galetes! Mira, m’encanta aquest dibuix! Sembla

que tots els balls estiguin preparats perquè jo entri amb el

tabernacle a l’església. Veus com tots somriuen i estan con-

tens?!

—Sí, és veritat! I els colors que ha fet servir són vius com

la festa! El Drac i l’Àliga sembla que estiguin parlant! I a la

geganta li ha pintat un pentinat de moda!

—M’agrada la corona tant lluenta del gegant. Escolta, i

l’any vinent jo no podria participar en aquest concurs?

—Això, Santa Tecla, seria fer trampa! Que no recorda que

vostè té tres braços!!

Montse curtiada

GeòrgiaCosialls

PuigcorbécartellXErrant amb santa tEclade Santa Tecla


cartell autora del

de Santa Tecla


es veu que pels voltants del mes de juny es fa un

concurs a les escoles per escollir quin serà el car-

tell més maco per anunciar a tothom que s’acosta

la Festa Major Petita, vaja que s’acosta Santa Tecla. I pels

voltants del mes de juliol em van demanar si volia escriu-

re sobre el cartell guanyador, però abans de dir que sí, jo

vaig preguntar:

—Hi surten els gegants?

—I és clar que sí! —em van contestar.

—Coets? Hi surten coets? —vaig seguir preguntant.

—I és clar que sí! Hi ha pintat un castell de focs sencer! —

em van contestar.

—I els Castellers?

—I és clar que sí! No s’ha deixat cap ball!

—Doncs fantàstic, ja tinc ganes de veure’l!

Tot just em van passar el cartell guanyador, me’n vaig anar

a la parròquia tot corrent per ensenyar-li a Santa Tecla, ja

que era el cartell de la seva festa i jo volia saber què en pen-

sava ella. Em vaig posar davant el retaule de la Puríssima, ja

que ja fa un temps que Santa Tecla, quan no surt al carrer,

viu en aquest retaule al costat de Sant Bartomeu, que com

bé sabeu, de Sitges n’és patró.

—Mira quin dibuix et porto, Santa Tecla! Que t’agrada? —

Però Santa Tecla no contestava, no deia res.

—Tecla? Que no em sents? Mira què et porto, que no t’a-

grada? Vaja, que està adormida? —li vaig preguntar a Sant

Bartomeu que em mirava tot sorprès!

Però aleshores, amb els meus crits, va aparèixer mossèn

Pausas i em va baixar a Santa Tecla al meu costat, ja que es

veu que la Santa sordeja una mica des de l’últim castell de

focs. I així, les dues assegudes en un banc, vam anar xerrant

sobre el cartell.

—I qui dius que l’ha fet?

—Una nena que es diu Geòrgia

—La Georgina? La filla del Pep i l’Anna? Una altra vegada?

—No, no! Aquest any ha guanyat la GEÒRGIA!

—Ah! La Geòrgia de Can Cosialls?

—Si! Què la coneixes?

—Ja, ja, ja, ja… És clar que sí. Jo conec a tothom que pensa

en mi, i la Geòrgia, aquests dies, ha pensat molt en mi… I

ara ja sé per què!

—La Geòrgia fa poc que ha fet nou anys i veig que també

deu pensar que una Festa Major, per molt petita que sigui,

si no hi ha coets, no és festa, ni és res.

—Ai! Ja torno a patir per la meva sordera!

—Bé, Tecleta, què et sembla el dibuix?

—Montserrat, de Tecleta res de res… Que ara Tomeus i Te-

cletes són galetes! Mira, m’encanta aquest dibuix! Sembla

que tots els balls estiguin preparats perquè jo entri amb el

tabernacle a l’església. Veus com tots somriuen i estan con-

tens?!

—Sí, és veritat! I els colors que ha fet servir són vius com

la festa! El Drac i l’Àliga sembla que estiguin parlant! I a la

geganta li ha pintat un pentinat de moda!

—M’agrada la corona tant lluenta del gegant. Escolta, i

l’any vinent jo no podria participar en aquest concurs?

—Això, Santa Tecla, seria fer trampa! Que no recorda que

vostè té tres braços!!

Montse curtiada

GeòrgiaCosialls

PuigcorbécartellXErrant amb santa tEclade Santa Tecla

22 23

LA FEStA: uN PAtRiMONi

Si Sitges, com a paraula i com a idea, significa –per als sit-

getans, sí, però no només per a nosaltres– quelcom més

que el nom d’un poble a tocar d’un paisatge d’excepció és,

sobretot, perquè la seva gent ha sabut mantenir viu, al llarg

dels segles, el sentit de la seva tradició, de la seva idiosin-

cràsia. I perquè nosaltres –els sitgetans d’ara però també

els d’ahir– hem aprés, malgrat els errors i sovint remant a

contracorrent, a estimar el patrimoni material i immaterial

que ens afaiçona el caràcter i ens arrela al lloc d’on som.

La cultura popular sitgetana, el folklore que ens defineix i

la manera tan nostra d’entendre la festa i les relacions hu-

manes que se’n deriven, és frondosa i polièdrica. Però tots

els qui en som dipositaris hauríem d’assumir, amb respon-

sabilitat i prenent el relleu de molta gent que ha maldat per

llegar-nos-la, el compromís de preservar-lo, de seguir estu-

diant-lo, de divulgar-lo i de convertir-lo en un dels princi-

pals puntals del futur col·lectiu que construïm, indefecti-

blement, amb les accions que emprenem i les decisions que

prenem. Un compromís, aquest, que crec que ha de trans-

cendir el fet de viure la Festa, fugaçment i intensa, sempre

que, com ara, s’acosten, amb sentors de ritual embriagador,

el 24 d’agost i el 23 de setembre.

Gràcies al treball de molts investigadors de les nostres tra-

dicions, i seguint el Pla de Revalorització de la Festa que

aprovà l’Ajuntament de la vila, durant més d’un any de fei-

na s’ha redactat l’Informe per a la Catalogació de la Festa

Major de Sitges dins el Catàleg de Patrimoni Festiu de la

Generalitat de Catalunya.

El treball, dut a terme per Joana Fort i per qui signa aquest

article, comprèn més de mig miler de pàgines amb infor-

mació detallada –de caràcter històric però també actual–

sobre la Festa Major de Sitges i els actes que la regulen, i

sobre tots els balls, la imatgeria i els entremesos sitgetans.

L’Informe, que també comprèn una vasta col·lecció foto-

gràfica i la digitalització de programes, cartells i de les prin-

cipals monografies editades sobre el nostre folklore, serà

entregat, el proper 23 d’agost al migdia, al Director General

Joan Duran i Ferrer

Hem de preservar, estudiar, divulgar i convertir la festa en un dels principals puntalsdel futur col·lectiu

22 23

LA FEStA: uN PAtRiMONi

Si Sitges, com a paraula i com a idea, significa –per als sit-

getans, sí, però no només per a nosaltres– quelcom més

que el nom d’un poble a tocar d’un paisatge d’excepció és,

sobretot, perquè la seva gent ha sabut mantenir viu, al llarg

dels segles, el sentit de la seva tradició, de la seva idiosin-

cràsia. I perquè nosaltres –els sitgetans d’ara però també

els d’ahir– hem aprés, malgrat els errors i sovint remant a

contracorrent, a estimar el patrimoni material i immaterial

que ens afaiçona el caràcter i ens arrela al lloc d’on som.

La cultura popular sitgetana, el folklore que ens defineix i

la manera tan nostra d’entendre la festa i les relacions hu-

manes que se’n deriven, és frondosa i polièdrica. Però tots

els qui en som dipositaris hauríem d’assumir, amb respon-

sabilitat i prenent el relleu de molta gent que ha maldat per

llegar-nos-la, el compromís de preservar-lo, de seguir estu-

diant-lo, de divulgar-lo i de convertir-lo en un dels princi-

pals puntals del futur col·lectiu que construïm, indefecti-

blement, amb les accions que emprenem i les decisions que

prenem. Un compromís, aquest, que crec que ha de trans-

cendir el fet de viure la Festa, fugaçment i intensa, sempre

que, com ara, s’acosten, amb sentors de ritual embriagador,

el 24 d’agost i el 23 de setembre.

Gràcies al treball de molts investigadors de les nostres tra-

dicions, i seguint el Pla de Revalorització de la Festa que

aprovà l’Ajuntament de la vila, durant més d’un any de fei-

na s’ha redactat l’Informe per a la Catalogació de la Festa

Major de Sitges dins el Catàleg de Patrimoni Festiu de la

Generalitat de Catalunya.

El treball, dut a terme per Joana Fort i per qui signa aquest

article, comprèn més de mig miler de pàgines amb infor-

mació detallada –de caràcter històric però també actual–

sobre la Festa Major de Sitges i els actes que la regulen, i

sobre tots els balls, la imatgeria i els entremesos sitgetans.

L’Informe, que també comprèn una vasta col·lecció foto-

gràfica i la digitalització de programes, cartells i de les prin-

cipals monografies editades sobre el nostre folklore, serà

entregat, el proper 23 d’agost al migdia, al Director General

Joan Duran i Ferrer

Hem de preservar, estudiar, divulgar i convertir la festa en un dels principals puntalsdel futur col·lectiu

24

de Cultura Popular de la Generalitat de Catalunya, per tal

de sol·licitar la catalogació de la nostra Festa com a Festa

Patrimonial d’Interès Nacional, que és el grau de cataloga-

ció més important que pot atorgar-se a una manifestació

festiva.

Per perseverar en aquesta voluntat de preservar i revalorar

el patrimoni immaterial de la vila, l’Ajuntament ha apro-

vat durant el 2015 el Reglament del Consell del Patrimoni

Festiu de la Festa Major de Sitges, un òrgan de participa-

ció ciutadana en el qual hi són representats tots els agents

implicats en la Festa. El Consell, un cop s’hagi constituït,

tindrà encarregada la funció d’assessorar la Corporació, de

formular propostes i suggeriments, d’adoptar acords i d’e-

xecutar-los en les matèries relacionades amb el Patrimoni

de Festa Major de la vila. Una tasca, la d’aquest Consell,

absolutament diferenciada de la que desenvolupa la Co-

missió, que assumeix la gestió de la festa de l’any en curs.

Però les iniciatives que enguany seran presentades no aca-

ben, ni molt menys, aquí: estrenarem, deu dies abans de la

vigília de Sant Bartomeu, el web oficial de la Festa Major

i el desenvolupament i les aplicacions del logotip que ha

de representar-la. En aquest sentit, la imatge que, a par-

tir d’aquest 2015, englobarà sota un únic referent visual

els diversos àmbits i publicacions de la Festa —cartells,

programes, web oficial, Centre d’Interpretació, Comissió

de Festes...— ha estat concebuda pels dissenyadors gràfics

Edu Sentís, Viki Gallardo i Xavi Huete, de l’estudi sitgetà

Pasgràfic. I la seva realització ha avançat motivada per dues

idees molt suggerents, integradores i d’essències inequívo-

cament sitgetanes. En efecte, en una única solució gràfica,

el nou logotip amalgama forma i colors de les tradicionals

espardenyes de veta que calcen els nostres balladors, i la

imatge atomitzada d’aquesta peça del vestuari festiu. Un

El Consell del Patrimoni Festiu assessorarà i formularà propostes en pro de la millora la Festa

Sol·licitem la catalogació de la nostra Festa com a Festa d’interès Patrimonial, el grau més important

que pot atorgar-se

captura del nou web ofi cial de la

Festa Major.


Festa Major.

25

total de trenta-sis punts que remeten a les trenta-sis hores

durant les quals se succeeixen els actes folklòrics i tradici-

onals que Sitges reviu, any rere any i amb intensitat des-

bordada, en honor als seus compatrons. Els objectius que

persegueix aquest treball de conceptualització han partit,

a més, d’una voluntat de sobrietat, de modernitat i de di-

namisme que han d’assegurar-li la pervivència en el temps

i, alhora, l’aplicabilitat en diversos formats i en projectes

o necessitats futures. Tot plegat per, finalment, assolir un

repte, ara sí, cabdal: el de destil·lar, en una sola imatge que

remeti clarament a la Festa, la singularitat i l’essència de la

celebració principal dels sitgetans.

El dia 13 d’agost es presenta públicament el web oficial de

la Festa, que culmina mesos de treball intens dut a terme

per un equip creatiu capitanejat per Ferran Verdejo (web-

mastering), Ferran Vilanova (muntatges audiovisuals) i

Joan Duran (textos, guions i disseny de continguts). Dins

del domini www.sitgesfestamajor.cat els internautes po-

dran navegar per un univers diàfan i extens d’informació,

d’imatges, de continguts audiovisuals i de materials digita-

litzats que volen, per una banda, satisfer la necessitat infor-

mativa de qui no vulgui perdre’s cap detall de la Festa Ma-

jor de l’any en curs i, per l’altra, la d’oferir un ampli corpus

genèric de continguts documentals, pedagògics i visuals

sobre la Festa Major sitgetana. El nou web, que pretén ser

un projecte en evolució, dinàmic, i que preveu anar-se en-

riquint, oferirà al navegant diversos nivells de lectura i d’a-

profundiment en funció dels interessos i les inquietuds de

cada visitant: des de clips de vídeo sobre cada un dels ele-

ments del seguici festiu sitgetà, fins a textos de caràcter his-

tòric sobre la Festa, els balls, els entremesos, la imatgeria o,

entre d’altres, l’entramat organitzatiu de la celebració; des

de programes i cartells digitalitzats, fins a fotografies dels

primers documents que demostren l’existència de la Festa

i els seus actes, passant per recorreguts visuals per l’evolu-

ció de la imatgeria i la història dels balls populars. Talment

una primera aproximació –virtual, en aquest cas– als con-

tinguts que han d’omplir de significat i han de justificar,

definitivament, la necessitat de comptar, a Sitges, amb un

Centre d’Interpretació de la Festa.

A partir d’ara, la Festa Major comptarà amb un web oficial i un logo que la representen

Seqüència d’imatges de l’evolució del nou logo que en 36 punts

representa les 36 hores i colors

de la Festa Major.

24

de Cultura Popular de la Generalitat de Catalunya, per tal

de sol·licitar la catalogació de la nostra Festa com a Festa

Patrimonial d’Interès Nacional, que és el grau de cataloga-

ció més important que pot atorgar-se a una manifestació

festiva.

Per perseverar en aquesta voluntat de preservar i revalorar

el patrimoni immaterial de la vila, l’Ajuntament ha apro-

vat durant el 2015 el Reglament del Consell del Patrimoni

Festiu de la Festa Major de Sitges, un òrgan de participa-

ció ciutadana en el qual hi són representats tots els agents

implicats en la Festa. El Consell, un cop s’hagi constituït,

tindrà encarregada la funció d’assessorar la Corporació, de

formular propostes i suggeriments, d’adoptar acords i d’e-

xecutar-los en les matèries relacionades amb el Patrimoni

de Festa Major de la vila. Una tasca, la d’aquest Consell,

absolutament diferenciada de la que desenvolupa la Co-

missió, que assumeix la gestió de la festa de l’any en curs.

Però les iniciatives que enguany seran presentades no aca-

ben, ni molt menys, aquí: estrenarem, deu dies abans de la

vigília de Sant Bartomeu, el web oficial de la Festa Major

i el desenvolupament i les aplicacions del logotip que ha

de representar-la. En aquest sentit, la imatge que, a par-

tir d’aquest 2015, englobarà sota un únic referent visual

els diversos àmbits i publicacions de la Festa —cartells,

programes, web oficial, Centre d’Interpretació, Comissió

de Festes...— ha estat concebuda pels dissenyadors gràfics

Edu Sentís, Viki Gallardo i Xavi Huete, de l’estudi sitgetà

Pasgràfic. I la seva realització ha avançat motivada per dues

idees molt suggerents, integradores i d’essències inequívo-

cament sitgetanes. En efecte, en una única solució gràfica,

el nou logotip amalgama forma i colors de les tradicionals

espardenyes de veta que calcen els nostres balladors, i la

imatge atomitzada d’aquesta peça del vestuari festiu. Un

El Consell del Patrimoni Festiu assessorarà i formularà propostes en pro de la millora la Festa

Sol·licitem la catalogació de la nostra Festa com a Festa d’interès Patrimonial, el grau més important

que pot atorgar-se


Festa Major.


Festa Major.

25

total de trenta-sis punts que remeten a les trenta-sis hores

durant les quals se succeeixen els actes folklòrics i tradici-

onals que Sitges reviu, any rere any i amb intensitat des-

bordada, en honor als seus compatrons. Els objectius que

persegueix aquest treball de conceptualització han partit,

a més, d’una voluntat de sobrietat, de modernitat i de di-

namisme que han d’assegurar-li la pervivència en el temps

i, alhora, l’aplicabilitat en diversos formats i en projectes

o necessitats futures. Tot plegat per, finalment, assolir un

repte, ara sí, cabdal: el de destil·lar, en una sola imatge que

remeti clarament a la Festa, la singularitat i l’essència de la

celebració principal dels sitgetans.

El dia 13 d’agost es presenta públicament el web oficial de

la Festa, que culmina mesos de treball intens dut a terme

per un equip creatiu capitanejat per Ferran Verdejo (web-

mastering), Ferran Vilanova (muntatges audiovisuals) i

Joan Duran (textos, guions i disseny de continguts). Dins

del domini www.sitgesfestamajor.cat els internautes po-

dran navegar per un univers diàfan i extens d’informació,

d’imatges, de continguts audiovisuals i de materials digita-

litzats que volen, per una banda, satisfer la necessitat infor-

mativa de qui no vulgui perdre’s cap detall de la Festa Ma-

jor de l’any en curs i, per l’altra, la d’oferir un ampli corpus

genèric de continguts documentals, pedagògics i visuals

sobre la Festa Major sitgetana. El nou web, que pretén ser

un projecte en evolució, dinàmic, i que preveu anar-se en-

riquint, oferirà al navegant diversos nivells de lectura i d’a-

profundiment en funció dels interessos i les inquietuds de

cada visitant: des de clips de vídeo sobre cada un dels ele-

ments del seguici festiu sitgetà, fins a textos de caràcter his-

tòric sobre la Festa, els balls, els entremesos, la imatgeria o,

entre d’altres, l’entramat organitzatiu de la celebració; des

de programes i cartells digitalitzats, fins a fotografies dels

primers documents que demostren l’existència de la Festa

i els seus actes, passant per recorreguts visuals per l’evolu-

ció de la imatgeria i la història dels balls populars. Talment

una primera aproximació –virtual, en aquest cas– als con-

tinguts que han d’omplir de significat i han de justificar,

definitivament, la necessitat de comptar, a Sitges, amb un

Centre d’Interpretació de la Festa.

A partir d’ara, la Festa Major comptarà amb un web oficial i un logo que la representen

Seqüència d’imatges de l’evolució del nou logo que en 36 punts

representa les 36 hores i colors

de la Festa Major.

26

En aquest sentit, el 29 de juliol de 2013 el Ple de l’Ajun-

tament va aprovar, a iniciativa de l’Agrupació de Balls Po-

pulars de Sitges, la creació de la Comissió Ciutadana per a

l’aportació d’idees i la definició conceptual del Centre d’In-

terpretació. És a dir, d’aquest equipament cultural que ha

d’exalçar, en un futur que esperem proper, el valor patrimo-

nial del nostre folklore. Un lloc de llocs estructurat a partir

d’un discurs museogràfic modern que compti, a més, amb

espai polivalent dedicat a la pedagogia i la celebració de la

tradició. Un equipament que, a l’ensems, posi de relleu l’ex-

traordinari valor cultural i d’identitat de les nostres mani-

festacions festeres. Ara farà poc més d’un any, el 28 de juliol

de 2014, el Ple aprovà, per una àmplia majoria dels repre-

sentants del poble, la implementació del projecte de Centre

d’Interpretació redactat per la Comissió, i va assumir ins-

titucionalment la responsabilitat de fer-lo realitat. Des del

meu punt de vista, Sitges necessita aquest equipament si

és que vol fer un altre pas endavant –que se sumarà a tots

els avenços que col·lectivament hem anat assolint– en pro

de la protecció i la projecció –cap endins i cap enfora– de

la tradició i el folklore que marca el caràcter de la vila, amb

tots els valors de cohesió social, de celebració de la identitat

i de dinamització econòmica i cultural que aquestes duen

implícites.

En un temps marcat pel pas intrèpid dels dies i les per-

sones, és més que mai a les nostres mans l’oportunitat de

donar valor patrimonial als trets de la identitat cultural i

festiva de Sitges. Que sigui un repte i, sobretot, un estímul

col·lectiu aconseguir-ho per seguir celebrant-lo. Perquè la

tradició, malgrat la seva vitalitat, és un patrimoni fràgil que

enfonsa els fonaments només en la nostra voluntat de ser

poble. I ja ho va escriure el poeta Estellés: Allò que val és la

consciència / de no ser res si no s’és poble.

Sitges necessita un Centre d’interpretació de la Festa per posar en relleu l’extraordinari

valor cultural i identitaridel nostre folklore

El web és responsive i

s’adapta a tots els formats i dispositius.

1r Córrer per Santa TeclaLA PROCESSÓ MÉS RÀPIDA

19 setembreSORTIDA: 10 h BALUARD, DAVANT DE LA PARRÒQUIA DE SANT BARTOMEU I SANTA TECLA

INSCRIPCIONS:del 3 d’agost al 13 de setembre inclosos

OUTRUNFERRAN ESPORTS

PARADETA DE LA COMISSIÓPREU: 2 €

Inscripcions tancades a un màxim de 500 participants

SORTEIGS I PREMIS:Premis al primer home i a la primera dona.

Entre tots els participants, se sortejaran obsequis i marxandatge de la Festa Major de Sitges.

Els menors de 12 anys hauran d’anar acompanyats d’un adult

CLUBS I GRUPS COL·LABORADORS:ORGANITZA:

· TG TRIATLÓ SITGES ·

NoieSRunnerSitges

RECORREGUT PROCESSÓ DE SANT BARTOMEU / SANTA TECLA | 5 KMBaluard, Bernat de Fonollar, Sant Joan, Davallada, Barcelona, Santiago Rusiñol, Jesús, Sant Bartomeu,

Sant Gaudenci,Sant Francesc, Cap de la Vila, Parellades, Bonaire, Passeig de la Ribera, Estàtua de El Greco,Passeig Marítim fins Estàtua Doctor Benaprès, tornada fins la Fragata, Nou, Major, Ajuntament, Baluard

de Santa TeclaC

M

Y

CM

MY

CY

CMY

K

26

En aquest sentit, el 29 de juliol de 2013 el Ple de l’Ajun-

tament va aprovar, a iniciativa de l’Agrupació de Balls Po-

pulars de Sitges, la creació de la Comissió Ciutadana per a

l’aportació d’idees i la definició conceptual del Centre d’In-

terpretació. És a dir, d’aquest equipament cultural que ha

d’exalçar, en un futur que esperem proper, el valor patrimo-

nial del nostre folklore. Un lloc de llocs estructurat a partir

d’un discurs museogràfic modern que compti, a més, amb

espai polivalent dedicat a la pedagogia i la celebració de la

tradició. Un equipament que, a l’ensems, posi de relleu l’ex-

traordinari valor cultural i d’identitat de les nostres mani-

festacions festeres. Ara farà poc més d’un any, el 28 de juliol

de 2014, el Ple aprovà, per una àmplia majoria dels repre-

sentants del poble, la implementació del projecte de Centre

d’Interpretació redactat per la Comissió, i va assumir ins-

titucionalment la responsabilitat de fer-lo realitat. Des del

meu punt de vista, Sitges necessita aquest equipament si

és que vol fer un altre pas endavant –que se sumarà a tots

els avenços que col·lectivament hem anat assolint– en pro

de la protecció i la projecció –cap endins i cap enfora– de

la tradició i el folklore que marca el caràcter de la vila, amb

tots els valors de cohesió social, de celebració de la identitat

i de dinamització econòmica i cultural que aquestes duen

implícites.

En un temps marcat pel pas intrèpid dels dies i les per-

sones, és més que mai a les nostres mans l’oportunitat de

donar valor patrimonial als trets de la identitat cultural i

festiva de Sitges. Que sigui un repte i, sobretot, un estímul

col·lectiu aconseguir-ho per seguir celebrant-lo. Perquè la

tradició, malgrat la seva vitalitat, és un patrimoni fràgil que

enfonsa els fonaments només en la nostra voluntat de ser

poble. I ja ho va escriure el poeta Estellés: Allò que val és la

consciència / de no ser res si no s’és poble.

Sitges necessita un Centre d’interpretació de la Festa per posar en relleu l’extraordinari

valor cultural i identitaridel nostre folklore

El web és responsive i

s’adapta a tots els formats i dispositius.

1r Córrer per Santa TeclaLA PROCESSÓ MÉS RÀPIDA

19 setembreSORTIDA: 10 h BALUARD, DAVANT DE LA PARRÒQUIA DE SANT BARTOMEU I SANTA TECLA

INSCRIPCIONS:del 3 d’agost al 13 de setembre inclosos

OUTRUNFERRAN ESPORTS

PARADETA DE LA COMISSIÓPREU: 2 €

Inscripcions tancades a un màxim de 500 participants

SORTEIGS I PREMIS:Premis al primer home i a la primera dona.

Entre tots els participants, se sortejaran obsequis i marxandatge de la Festa Major de Sitges.

Els menors de 12 anys hauran d’anar acompanyats d’un adult

CLUBS I GRUPS COL·LABORADORS:ORGANITZA:

· TG TRIATLÓ SITGES ·

NoieSRunnerSitges

RECORREGUT PROCESSÓ DE SANT BARTOMEU / SANTA TECLA | 5 KMBaluard, Bernat de Fonollar, Sant Joan, Davallada, Barcelona, Santiago Rusiñol, Jesús, Sant Bartomeu,

Sant Gaudenci,Sant Francesc, Cap de la Vila, Parellades, Bonaire, Passeig de la Ribera, Estàtua de El Greco,Passeig Marítim fins Estàtua Doctor Benaprès, tornada fins la Fragata, Nou, Major, Ajuntament, Baluard

de Santa TeclaC

M

Y

CM

MY

CY

CMY

K

28 29

Per a qualsevol mortal mínimament curiós, la troballa

inesperada d’una cosa delectable que, potser, buscàvem

incertament des de feia temps o bé teníem en l’oblit, sol

provocar-nos un sentiment de satisfacció extraordinària.

Aquesta sensació l’he experimentat no fa gaire amb la tro-

balla d’un retall perdut de l’Eco en el qual, el nostre literat

Ramon Planes encetava, amb prosa fèrtil, la Festa Major

de l’any 1964.

Deia Planes en un text en castellà perquè, aleshores, el

“caudillo” encara condicionava la nostra manera pública de

ser: Hoy, en la víspera de San Bartolomé, cuando el Sitges

refinado y turístico, por bajo del cual corren, sin embargo,

las más puras esencias populares, va a celebrar su Fiesta

Mayor, reviviremos los tiempos de antaño, dando a la pu-

blicidad un sabroso documento que procede de los archivos

de Casa Bofill que, como es sabido, fue una de las familias

más destacadas en el “Sitges dels nostres avis”. Després d’a-

questa arrencada lírica, l’escriptor ja no s’entreté i comenta

la descoberta que ha fet. Ens diu que, el papel no lleva fec-

ha, aunque podemos conjetuar que data, cuando menos, de

cien años atrás, i afegeix, un fet molt important en aquests

casos, que el que transcribe no quita ni pone haches ni co-

mas. Amb aquests advertiments, Planes inicia la transcrip-

ció del document que diu així: A los Señores, Alcalde, y los

demás del Ayuntamiento Constitucional de esta Villa. Se les

pide con licencia de Vds. para selebrar la fiesta del patrón

Sn. Bartolomé con el vayle de la patera con la costumbre

de gratificar el dicho vayle con la compaciva de un cordero

de 40 carniceras o dos de 20, y demás 4 duros y 2 libras de

pólbora que se gasta entermedio del vayle que se recaresen

por los parlamientos, y un puesto por ensesarse (Tirant,

Eco núm. 3786 de 23-8-1964).

Renoi, què se sap del ball de La Patera? Certament, molt

poca cosa, i la poca que sabem la devem al folklorista Joan

Amades. D’entrada ens diu que, La Patera, és la representa-

ció més important d’aquest gènere a casa nostra de les que

ha assolit gairebé la nostra generació (Joan Amades, Cos-

tumari Català). Però, malgrat la importància susdita, en

l’obra cabdal de l’autor sols hi ha una única referència del

EL QuE ENS FALtAVA...

uN BALL DE MOROS i CRiStiANS

Blai Fontanals i Argenter

En la seva columna a L’Eco de la Festa Major de 1964, Ramon Planes destaca la troballa del ball de la Patera, entremés que hauria estat típic a Sitges i igualada

28 29

Per a qualsevol mortal mínimament curiós, la troballa

inesperada d’una cosa delectable que, potser, buscàvem

incertament des de feia temps o bé teníem en l’oblit, sol

provocar-nos un sentiment de satisfacció extraordinària.

Aquesta sensació l’he experimentat no fa gaire amb la tro-

balla d’un retall perdut de l’Eco en el qual, el nostre literat

Ramon Planes encetava, amb prosa fèrtil, la Festa Major

de l’any 1964.

Deia Planes en un text en castellà perquè, aleshores, el

“caudillo” encara condicionava la nostra manera pública de

ser: Hoy, en la víspera de San Bartolomé, cuando el Sitges

refinado y turístico, por bajo del cual corren, sin embargo,

las más puras esencias populares, va a celebrar su Fiesta

Mayor, reviviremos los tiempos de antaño, dando a la pu-

blicidad un sabroso documento que procede de los archivos

de Casa Bofill que, como es sabido, fue una de las familias

más destacadas en el “Sitges dels nostres avis”. Després d’a-

questa arrencada lírica, l’escriptor ja no s’entreté i comenta

la descoberta que ha fet. Ens diu que, el papel no lleva fec-

ha, aunque podemos conjetuar que data, cuando menos, de

cien años atrás, i afegeix, un fet molt important en aquests

casos, que el que transcribe no quita ni pone haches ni co-

mas. Amb aquests advertiments, Planes inicia la transcrip-

ció del document que diu així: A los Señores, Alcalde, y los

demás del Ayuntamiento Constitucional de esta Villa. Se les

pide con licencia de Vds. para selebrar la fiesta del patrón

Sn. Bartolomé con el vayle de la patera con la costumbre

de gratificar el dicho vayle con la compaciva de un cordero

de 40 carniceras o dos de 20, y demás 4 duros y 2 libras de

pólbora que se gasta entermedio del vayle que se recaresen

por los parlamientos, y un puesto por ensesarse (Tirant,

Eco núm. 3786 de 23-8-1964).

Renoi, què se sap del ball de La Patera? Certament, molt

poca cosa, i la poca que sabem la devem al folklorista Joan

Amades. D’entrada ens diu que, La Patera, és la representa-

ció més important d’aquest gènere a casa nostra de les que

ha assolit gairebé la nostra generació (Joan Amades, Cos-

tumari Català). Però, malgrat la importància susdita, en

l’obra cabdal de l’autor sols hi ha una única referència del

EL QuE ENS FALtAVA...

uN BALL DE MOROS i CRiStiANS

Blai Fontanals i Argenter

En la seva columna a L’Eco de la Festa Major de 1964, Ramon Planes destaca la troballa del ball de la Patera, entremés que hauria estat típic a Sitges i igualada

30

ball, per la qual cosa cal creure que ja s’hauria vo-

latilitzat de la memòria general. Malauradament,

per a nosaltres, la versió que recull el Costumari

Català en l’apartat de “danses dramàtiques”, no és

la desitjada versió sitgetana, sinó, un Entremès tí-

pic de la ciutat d’Igualada [que encara es ballava

al segle XVII], que participa de dansa i de com-

posició dramàtica i es representa cada any per la

diada de sant Bartomeu apòstol (A. M. Alcover i F.

de B. Moll. Diccionari Català-Valencià-Balear, op

cit Arxiu Municipal d’Igualada). El folklore, doncs,

torna a emparentar-nos amb els igualadins. Amb-

dues poblacions tenim Sant Bartomeu com a patró

i dansem, amb totes les diferències folklòriques

que es vulgui, uns balls comuns com són la Moi-

xiganga, els Cercolets, els Pastorets, els Diables,

(gegants i nans, per descomptat) i, ara, la Patera.

Però, no perdem Amades... A Igualada s’havia fet

una representació d’una brega entre moros i cata-

lans, qualificada amb el nom estrany de Patera de

significació recte desconegut. Una representació semblant

va fer-se a la primeria del segle XV, en ocasió de l’estada

en aquella ciutat de Ferran d’Antequera l’anomenaven la

Turquia, i simulava una acció de pirateria, la presa d’una

nau turca per part dels cristians i la defensa de la galera

pels otomans. Fou muntada una simulada nau al mig de la

plaça, la possessió de la qual es disputaven els dos bàndols.

Sembla que ben ençà de la XVIII.ª centúria, la representa-

ció va sofrir una reforma. Seguint els corrents del temps, fo-

ren dictats el parlaments en castellà i el sentit de la comèdia

fou alterat, de manera que, en lloc d’un episodi de pirateria,

vingué a figurar una escena de lluita per la reconquesta.

Intervenien en la masega un gran nombre de figurants

armats fins a les dents i vestits amb robes llampants, els

quals simulaven diversos càrrecs i dignitats de l’un i l’altre

partit, i pronunciaven llargs parlaments per tal de veure

si arribaven a un acord que no assolien, i després de molt

parlamentar acabaven per dirimir les diferències amb les

armes (Joan Amades, Costumari Català).

Sense cap altra alternativa, la versió igualadina de La

Patera és tot el que tenim per fer-nos una idea de com po-

dria haver estat la representació local. Però, perquè hi pu-

gueu dir la vostra, cal abans que transcrigui la part final de

la sol·licitud del cap de colla del ball. Preneu-vos la lectura

en calma perquè la prosa és cada cop més enrevessada.

Idm., se les pide con licencia de Vds. que dejen los vestidos

de los Reyes que llebaron los demás años que los sacaron

del Teatro y se les pide por el Rey moro una capa, y dos co-

tas una por el enbajador y otra por el general los poms del

manto de pilad por el Rey Cristiano bestido entero, y aran

la bondad de dejarnos las espadas que tienen en la misma

casa para aser el dicho vayle y sin rraver ningún daño. Y

aran la bondad de decir en el carpintero de la misma que

arregle seis vigas [biga: Carro tirat per dos cavalls usat

per a la guerra, les curses i el transport] con los caballos

guarnecidos lo mismo quel otro año para que la gente no se

meten adentro con nosotros adestorvarnos. Se les pide por

fabor que se distinga pronto porqué el tiempo es corto y se

Ambdues poblacions tenim Sant Bartomeu com a patró i dansem

balls comuns com la Moixiganga, els Cercolets, els Pastorets, els

Diables i, ara, la Patera

31

tienen que enseñar muchos individos aún que nos susede

como el año pesado. Dn. Juan Jon, alias, Bod. Director.” (Ti-

rant, Eco núm. 3786 de 23-8-1964).

Destriant pacientment el text, hom s’adona de la importàn-

cia del document en si. Per la forma d’expressar-se i, entre-

veient una connexió amb Igualada, a mi em sembla factible

datar les actuacions de La Patera sitgetana entre els segles

XVII-XVIII. Aquesta datació és una opinió ben personal

fonamentada en tres coses: El fet que 50 anys enrere ningú

tenia la més mínima notícia del ball. La forma d’expressió

del redactat en general. I, sobre tot, per l‘arcaica forma

de representar-se improvisant un escenari encerclant sis

carros amb cavalls, para que la gente no se meten adentro

con nosotros adestorvarnos. Una pràctica que, a Sitges, no

en teníem precedents.

Però, parlem del ball en si. Quines dades en tenim? És irre-

futable, pel que es diu, que les representacions se succeïen

formant part del programa de la Festa Major, això es des-

prèn de les frases: lo mismo quel otro año... i, con

la costumbre de gratificar el dicho vayle. Que era

un ball amb parlamientos, basat amb una brega

entre moros i cristians. El tipus de vestuari, l’ar-

mament sol, i els personatges que se citen (el Rey

moro, el Rey Cristiano, el enbajador i el general)

així ens ho confirmen. Ja fos amb vaixells o sen-

se, m’inclino a creure que l’argument de la nostra

Patera seria aquell de patró més antic que simu-

lava una acció de pirateria, de les quals la nos-

tra història n’està farcida i les nostres Costes de

Garraf i el record de les dues fragates de defensa

que teníem en són un bon testimoni. El fet de de-

manar una subvenció en metàl·lic de 2 libras de

pólbora que se gasta entermedio del vayle, con-

firma una baralla a trets entre els dos bàndols,

a cadascun dels quals hi hauria una tropa ben

nombrosa. Així ho evidencia la frase: se tienen

que enseñar muchos individos als quals caldria

en certa manera recompensar amb un cordero de

40 carniceras, és a dir, amb 16 quilos de carn.

Queden com a judici dubtós dues qüestions. Una

los vestidos de los Reyes. A què es refereix? Als

personatges de l’obra o, contràriament, a uns ves-

tits que s’utilitzarien, el 5 de gener, per a l’arriba-

da dels reis d’Orient? L’altra qüestió és aclarir qui

era el tal Dn. Juan Jon, alias, Bod. Director. Seria

un anglès perdut ja per aquestes terres?

I, per acabar, notis la pinzellada teatral que

el document aporta. Ja existia un Teatro. La frase: los

poms del manto de pilad, que, sens dubte, es refereix

al mantell del governador de Judea, Ponç Pilat, deixa

entreveure l’existència d’un vestuari propi que utilit-

zaria un elenc d’aficionats locals, que representarien

assíduament tot un clàssic, La Passió.

L’any 1964, la notícia de Ramon Planes, passà gairebé

sense pena ni glòria. Veurem, si ara, se’n pot treure més bon

profit. Bona Festa Major.

La Patera representava una brega entre moros i catalans, en la lluita per la reconquesta. La Patera sitgetana simularia una acció de pirateria de les Costes del Garraf entre els s. XVii-XViii

Fotografia antiquíssima de Gaietà Benaprés, que pertanyia

a la seva filla, Rita Benaprés, d’un ball de moros i cristians, que té totes les traces de ser

el ball La Patera. Procedència: Biblioteca-arxiu Frederic

Malagelada i Benaprés

30

ball, per la qual cosa cal creure que ja s’hauria vo-

latilitzat de la memòria general. Malauradament,

per a nosaltres, la versió que recull el Costumari

Català en l’apartat de “danses dramàtiques”, no és

la desitjada versió sitgetana, sinó, un Entremès tí-

pic de la ciutat d’Igualada [que encara es ballava

al segle XVII], que participa de dansa i de com-

posició dramàtica i es representa cada any per la

diada de sant Bartomeu apòstol (A. M. Alcover i F.

de B. Moll. Diccionari Català-Valencià-Balear, op

cit Arxiu Municipal d’Igualada). El folklore, doncs,

torna a emparentar-nos amb els igualadins. Amb-

dues poblacions tenim Sant Bartomeu com a patró

i dansem, amb totes les diferències folklòriques

que es vulgui, uns balls comuns com són la Moi-

xiganga, els Cercolets, els Pastorets, els Diables,

(gegants i nans, per descomptat) i, ara, la Patera.

Però, no perdem Amades... A Igualada s’havia fet

una representació d’una brega entre moros i cata-

lans, qualificada amb el nom estrany de Patera de

significació recte desconegut. Una representació semblant

va fer-se a la primeria del segle XV, en ocasió de l’estada

en aquella ciutat de Ferran d’Antequera l’anomenaven la

Turquia, i simulava una acció de pirateria, la presa d’una

nau turca per part dels cristians i la defensa de la galera

pels otomans. Fou muntada una simulada nau al mig de la

plaça, la possessió de la qual es disputaven els dos bàndols.

Sembla que ben ençà de la XVIII.ª centúria, la representa-

ció va sofrir una reforma. Seguint els corrents del temps, fo-

ren dictats el parlaments en castellà i el sentit de la comèdia

fou alterat, de manera que, en lloc d’un episodi de pirateria,

vingué a figurar una escena de lluita per la reconquesta.

Intervenien en la masega un gran nombre de figurants

armats fins a les dents i vestits amb robes llampants, els

quals simulaven diversos càrrecs i dignitats de l’un i l’altre

partit, i pronunciaven llargs parlaments per tal de veure

si arribaven a un acord que no assolien, i després de molt

parlamentar acabaven per dirimir les diferències amb les

armes (Joan Amades, Costumari Català).

Sense cap altra alternativa, la versió igualadina de La

Patera és tot el que tenim per fer-nos una idea de com po-

dria haver estat la representació local. Però, perquè hi pu-

gueu dir la vostra, cal abans que transcrigui la part final de

la sol·licitud del cap de colla del ball. Preneu-vos la lectura

en calma perquè la prosa és cada cop més enrevessada.

Idm., se les pide con licencia de Vds. que dejen los vestidos

de los Reyes que llebaron los demás años que los sacaron

del Teatro y se les pide por el Rey moro una capa, y dos co-

tas una por el enbajador y otra por el general los poms del

manto de pilad por el Rey Cristiano bestido entero, y aran

la bondad de dejarnos las espadas que tienen en la misma

casa para aser el dicho vayle y sin rraver ningún daño. Y

aran la bondad de decir en el carpintero de la misma que

arregle seis vigas [biga: Carro tirat per dos cavalls usat

per a la guerra, les curses i el transport] con los caballos

guarnecidos lo mismo quel otro año para que la gente no se

meten adentro con nosotros adestorvarnos. Se les pide por

fabor que se distinga pronto porqué el tiempo es corto y se

Ambdues poblacions tenim Sant Bartomeu com a patró i dansem

balls comuns com la Moixiganga, els Cercolets, els Pastorets, els

Diables i, ara, la Patera

31

tienen que enseñar muchos individos aún que nos susede

como el año pesado. Dn. Juan Jon, alias, Bod. Director.” (Ti-

rant, Eco núm. 3786 de 23-8-1964).

Destriant pacientment el text, hom s’adona de la importàn-

cia del document en si. Per la forma d’expressar-se i, entre-

veient una connexió amb Igualada, a mi em sembla factible

datar les actuacions de La Patera sitgetana entre els segles

XVII-XVIII. Aquesta datació és una opinió ben personal

fonamentada en tres coses: El fet que 50 anys enrere ningú

tenia la més mínima notícia del ball. La forma d’expressió

del redactat en general. I, sobre tot, per l‘arcaica forma

de representar-se improvisant un escenari encerclant sis

carros amb cavalls, para que la gente no se meten adentro

con nosotros adestorvarnos. Una pràctica que, a Sitges, no

en teníem precedents.

Però, parlem del ball en si. Quines dades en tenim? És irre-

futable, pel que es diu, que les representacions se succeïen

formant part del programa de la Festa Major, això es des-

prèn de les frases: lo mismo quel otro año... i, con

la costumbre de gratificar el dicho vayle. Que era

un ball amb parlamientos, basat amb una brega

entre moros i cristians. El tipus de vestuari, l’ar-

mament sol, i els personatges que se citen (el Rey

moro, el Rey Cristiano, el enbajador i el general)

així ens ho confirmen. Ja fos amb vaixells o sen-

se, m’inclino a creure que l’argument de la nostra

Patera seria aquell de patró més antic que simu-

lava una acció de pirateria, de les quals la nos-

tra història n’està farcida i les nostres Costes de

Garraf i el record de les dues fragates de defensa

que teníem en són un bon testimoni. El fet de de-

manar una subvenció en metàl·lic de 2 libras de

pólbora que se gasta entermedio del vayle, con-

firma una baralla a trets entre els dos bàndols,

a cadascun dels quals hi hauria una tropa ben

nombrosa. Així ho evidencia la frase: se tienen

que enseñar muchos individos als quals caldria

en certa manera recompensar amb un cordero de

40 carniceras, és a dir, amb 16 quilos de carn.

Queden com a judici dubtós dues qüestions. Una

los vestidos de los Reyes. A què es refereix? Als

personatges de l’obra o, contràriament, a uns ves-

tits que s’utilitzarien, el 5 de gener, per a l’arriba-

da dels reis d’Orient? L’altra qüestió és aclarir qui

era el tal Dn. Juan Jon, alias, Bod. Director. Seria

un anglès perdut ja per aquestes terres?

I, per acabar, notis la pinzellada teatral que

el document aporta. Ja existia un Teatro. La frase: los

poms del manto de pilad, que, sens dubte, es refereix

al mantell del governador de Judea, Ponç Pilat, deixa

entreveure l’existència d’un vestuari propi que utilit-

zaria un elenc d’aficionats locals, que representarien

assíduament tot un clàssic, La Passió.

L’any 1964, la notícia de Ramon Planes, passà gairebé

sense pena ni glòria. Veurem, si ara, se’n pot treure més bon

profit. Bona Festa Major.

La Patera representava una brega entre moros i catalans, en la lluita per la reconquesta. La Patera sitgetana simularia una acció de pirateria de les Costes del Garraf entre els s. XVii-XViii

Fotografia antiquíssima de Gaietà Benaprés, que pertanyia

a la seva filla, Rita Benaprés, d’un ball de moros i cristians, que té totes les traces de ser

el ball La Patera. Procedència: Biblioteca-arxiu Frederic

Malagelada i Benaprés

conversa de Festa major

32

Puntualíssima i amb nervi. Els seus

ulls blaus arriben abans que ella i s’im-

posen amb presència. Quedem davant

de l’Ajuntament amb la Marga Do-

mingo, que, igual de puntual, caçarà

alguns moments d’aquesta conversa.

Avui la Carola Fernández també es po-

sarà davant d’una càmera i a tir de les

meves preguntes, de manera semblant

i alhora diferent de com ho marca la

seva professió. I és que la Carola és

la narradora de la Festa Major des de

l’any 2006, quan va entrar a treballar

com a periodista de Maricel TV. Preci-

sament, es va estrenar com a locutora

en directe per a una sortida d’ofici. La

seva feina consisteix en explicar la Fes-

ta a aquelles persones que no hi poden

ser de forma presencial i perquè els

altres que sí que hi som, la puguem

gaudir també en diferit i reviure-la

tantes vegades com volguem durant

l’any. Parlem amb calma, en un racó

del Racó de la Calma, sota els xiscles

de les orenetes i l’objectiu de la Marga.

Els seus inicis a la televisió local van

estar marcats per la il·lusió: era el seu

poble, la seva televisió, la seva Festa

Major. Però la consciència de la gran

responsabilitat que tenia entre mans

li va venir després del primer directe,

quan, m’explica una anècdota, es va

equivocar amb el nom de la Gegan-

ta: En acabar la retransmissió van

venir nens, pares, molta gent a dir-

me que m’havia equivocat. Jo sabia

realment com es deia i m’ho havia

preparat, però en el moment del di-

recte, dels nervis, em vaig equivocar.

Quan vaig veure que em corregien,

fins i tot nens, vaig sentir el pes de

la responsabilitat i vaig entendre

la importància del rigor. I remarca

com, amb el temps, ha après que les

retransmissions folklòriques, les

que van lligades a la identitat i la

idiosincràsia d’un municipi i gene-

“per explicar la Fes ta , cal sentir -la”

per

Lídia Gázquezperiodista

conversa amb

CAROLA FERNáNDEznArrAdorA de lA FestA


33

ren tant sentiment, han de ser espe-

cialment rigoroses.

Quan li pregunto com es viu aques-

ta experiència d’explicar la Festa, ella

no em parla tant de coneixement, que

també, perquè s’envolta dels millors

experts en folklore per retransmetre-

la, sinó sobretot de sentiments. És ben

cert, no sortim a veure la Festa, sortim

a sentir-la, amb tots els sentits i l’àni-

ma. I el gran repte, destaca la Carola,

és fer sentir allò que la narradora sent

a aquell que la veu des de casa, des de

lluny. Volem sentir l’olor de la pólvora,

el brogit de la gent, l’esclat de les gra-

lles, la calor del sol sobre els nostres

caps: La fita que em marco cada any,

des del primer moment fins a l’úl-

tim, és que qui està a l’altra banda de

la TV senti el que jo estic sentint. Per

a mi el gran premi és quan algú ve i

em diu: “Carola, ho he estat veient i

m’he emocionat”. Per a mi aquesta és

la gran recompensa.

I ella en pot parlar molt de sentiments

per la Festa. Com a sitgetana sempre

l’ha viscuda, ja des de ben menuda, i

més tard, com una de les primeres no-

ies que va sortir com a timbalera dels

Diables de l’Agrupació. L’any 1991,

quan la Carola tenia 14 anys, ella i unes

amigues, van proposar-se participar-hi

com a timbaleres de foc, quan encara

es podia sortir a la Festa sent menor

de 18 anys. Tot i que hi havia algunes

noies, no era gaire comú que hi sor-

tissin. Per exemple, recorda que lla-

vors el Drac no portava noies. Era tan

poc comú, que quan es van presentar

a l’Agrupació per manifestar els seus

desitjos, la colla de timbals de l’entitat

va tenir moltes discussions internes:

Però nosaltres, tossudes com mules,

amb aquella edat que et penses que

et menges el món, vam insistir-hi.

Després de moltes pegues, elles matei-

xes van fer-se les samarretes, van fer-se

amb el logo, el van imprimir, s’ho van

fer tot elles... i sí, ho van aconseguir.

Tot no van ser entrebancs, però. Al-

gunes persones de l’Agrupació els van

donar suport. I la Carola té un record

especial pels que, d’alguna manera, les

van apadrinar: en Miru i en Guirru. Ho

recordo com una cosa meravellosa. I

ho vaig mantenir, al 2006 encara

era timbalera, ens vam fer molt amb

la colla dels Diables de l’Agrupació. I

ens vam convertir una mica en “les

nenes” de la colla.

Tanmateix, a partir d’aquell any, la

relació amb la Festa canviaria, combi-

nant la seva feina com a periodista de

Maricel TV amb la de timbalera fins

que es va convertir en la directora de

la televisió i va haver de penjar el tim-

bal. És cert, que en uns anys ho hagués

acabat deixant, perquè com ella diu, no

li agrada eternitzar-se en res i totes les

coses tenen les seves etapes. Però tam-

bé em confessa haver-se quedat amb

l’espineta d’haver provat altres balls,

com per exemple, el de Gitanes.

La maternitat li ha canviat la vida i si

abans el sacrifici de treballar per Fes-

ta Major era no poder participar com

a timbalera, ara és esgarrapar més

temps per viure-la al costat de la Greta,

la seva filla. Però treballar a la televisió

també té les seves recompenses, reco-

neix: veure-ho tot des de primera fila

i comptar amb els millors experts que

li expliquen in situ tots els detalls de la

Festa i que, de forma altruista, li donen

suport durant els directes. Això és tot

un privilegi.

A la pregunta de fins quan creu que

estarà fent aquesta feina, em respon

que no ho sap, recuperant la seva vo-

luntat de no eternitzar-se en les coses i

amb una anècdota prou divertida amb

SEGuEI A LA PÀGINA SEGÜENT >


32

Puntualíssima i amb nervi. Els seus

ulls blaus arriben abans que ella i s’im-

posen amb presència. Quedem davant

de l’Ajuntament amb la Marga Do-

mingo, que, igual de puntual, caçarà

alguns moments d’aquesta conversa.

Avui la Carola Fernández també es po-

sarà davant d’una càmera i a tir de les

meves preguntes, de manera semblant

i alhora diferent de com ho marca la

seva professió. I és que la Carola és

la narradora de la Festa Major des de

l’any 2006, quan va entrar a treballar

com a periodista de Maricel TV. Preci-

sament, es va estrenar com a locutora

en directe per a una sortida d’ofici. La

seva feina consisteix en explicar la Fes-

ta a aquelles persones que no hi poden

ser de forma presencial i perquè els

altres que sí que hi som, la puguem

gaudir també en diferit i reviure-la

tantes vegades com volguem durant

l’any. Parlem amb calma, en un racó

del Racó de la Calma, sota els xiscles

de les orenetes i l’objectiu de la Marga.

Els seus inicis a la televisió local van

estar marcats per la il·lusió: era el seu

poble, la seva televisió, la seva Festa

Major. Però la consciència de la gran

responsabilitat que tenia entre mans

li va venir després del primer directe,

quan, m’explica una anècdota, es va

equivocar amb el nom de la Gegan-

ta: En acabar la retransmissió van

venir nens, pares, molta gent a dir-

me que m’havia equivocat. Jo sabia

realment com es deia i m’ho havia

preparat, però en el moment del di-

recte, dels nervis, em vaig equivocar.

Quan vaig veure que em corregien,

fins i tot nens, vaig sentir el pes de

la responsabilitat i vaig entendre

la importància del rigor. I remarca

com, amb el temps, ha après que les

retransmissions folklòriques, les

que van lligades a la identitat i la

idiosincràsia d’un municipi i gene-

“per explicar la Fes ta , cal sentir -la”

per

Lídia Gázquezperiodista

conversa amb

CAROLA FERNáNDEznArrAdorA de lA FestA


33

ren tant sentiment, han de ser espe-

cialment rigoroses.

Quan li pregunto com es viu aques-

ta experiència d’explicar la Festa, ella

no em parla tant de coneixement, que

també, perquè s’envolta dels millors

experts en folklore per retransmetre-

la, sinó sobretot de sentiments. És ben

cert, no sortim a veure la Festa, sortim

a sentir-la, amb tots els sentits i l’àni-

ma. I el gran repte, destaca la Carola,

és fer sentir allò que la narradora sent

a aquell que la veu des de casa, des de

lluny. Volem sentir l’olor de la pólvora,

el brogit de la gent, l’esclat de les gra-

lles, la calor del sol sobre els nostres

caps: La fita que em marco cada any,

des del primer moment fins a l’úl-

tim, és que qui està a l’altra banda de

la TV senti el que jo estic sentint. Per

a mi el gran premi és quan algú ve i

em diu: “Carola, ho he estat veient i

m’he emocionat”. Per a mi aquesta és

la gran recompensa.

I ella en pot parlar molt de sentiments

per la Festa. Com a sitgetana sempre

l’ha viscuda, ja des de ben menuda, i

més tard, com una de les primeres no-

ies que va sortir com a timbalera dels

Diables de l’Agrupació. L’any 1991,

quan la Carola tenia 14 anys, ella i unes

amigues, van proposar-se participar-hi

com a timbaleres de foc, quan encara

es podia sortir a la Festa sent menor

de 18 anys. Tot i que hi havia algunes

noies, no era gaire comú que hi sor-

tissin. Per exemple, recorda que lla-

vors el Drac no portava noies. Era tan

poc comú, que quan es van presentar

a l’Agrupació per manifestar els seus

desitjos, la colla de timbals de l’entitat

va tenir moltes discussions internes:

Però nosaltres, tossudes com mules,

amb aquella edat que et penses que

et menges el món, vam insistir-hi.

Després de moltes pegues, elles matei-

xes van fer-se les samarretes, van fer-se

amb el logo, el van imprimir, s’ho van

fer tot elles... i sí, ho van aconseguir.

Tot no van ser entrebancs, però. Al-

gunes persones de l’Agrupació els van

donar suport. I la Carola té un record

especial pels que, d’alguna manera, les

van apadrinar: en Miru i en Guirru. Ho

recordo com una cosa meravellosa. I

ho vaig mantenir, al 2006 encara

era timbalera, ens vam fer molt amb

la colla dels Diables de l’Agrupació. I

ens vam convertir una mica en “les

nenes” de la colla.

Tanmateix, a partir d’aquell any, la

relació amb la Festa canviaria, combi-

nant la seva feina com a periodista de

Maricel TV amb la de timbalera fins

que es va convertir en la directora de

la televisió i va haver de penjar el tim-

bal. És cert, que en uns anys ho hagués

acabat deixant, perquè com ella diu, no

li agrada eternitzar-se en res i totes les

coses tenen les seves etapes. Però tam-

bé em confessa haver-se quedat amb

l’espineta d’haver provat altres balls,

com per exemple, el de Gitanes.

La maternitat li ha canviat la vida i si

abans el sacrifici de treballar per Fes-

ta Major era no poder participar com

a timbalera, ara és esgarrapar més

temps per viure-la al costat de la Greta,

la seva filla. Però treballar a la televisió

també té les seves recompenses, reco-

neix: veure-ho tot des de primera fila

i comptar amb els millors experts que

li expliquen in situ tots els detalls de la

Festa i que, de forma altruista, li donen

suport durant els directes. Això és tot

un privilegi.

A la pregunta de fins quan creu que

estarà fent aquesta feina, em respon

que no ho sap, recuperant la seva vo-

luntat de no eternitzar-se en les coses i

amb una anècdota prou divertida amb

SEGuEI A LA PÀGINA SEGÜENT >

Conversa de Festa Major

34

la qual riem de valent entre bromes:

Són molts anys, Lídia, hi haurà gent

a qui li agradaré, dic jo, però segur

que hi ha gent que pensa: “No m’a-

grada aquesta noia”. I pobra aques-

ta persona a qui no li agrado! M’ha

passat més d’una vegada, que m’han

parat mares pel carrer i m’han dit:

“Mira no saps com n’estic de tu, dino

amb tu cada dia, estic farta de tu i

de la teva veu, farta! Jo em quedo

així com parada... I continuen: “És

que el meu fill/a només vol dinar

amb la FM. I vinga a posar el vídeo

una vegada i una altra...” Aleshores,

quan ho miro a casa, penso: és que si

s’han de passar 3 mesos, 1 any, no sé,

cada dia del món, amb la meva veu

de fons, jo potser també em cansaria.

Això sí, el dia que pengi el micròfon,

ho té claríssim, la Carola vol viure la

Festa al costat de la Greta, la seva fi-

lla: emocionar-se amb ella, ser la nar-

radora d’altres històries, però, ja com

a mare: Vull estar amb ella, no per-

dre’m cap detall, per exemple: quan

vingui el Drac abraçar-la, dir-li que

no passa res, explicar-li la història

de la bèstia, que és un Drac que ve

del mar... No m’ho vull perdre això. I

també voldrà ser una espectadora més,

que hi hagi un relleu a Maricel TV i

que l’equip que la substitueixi a ella i

als companys siguin capaços de co-

municar aquest sentiment del que ella

parlava: Que la sentin, perquè segur

que si la senten i són professionals,

sabran transmetre-la. Mentrestant,

continuarem escoltant la seva veu nar-

rant les imatges, dibuixant olors i sons,

històries de Festa Major. Una veu que

va més enllà d’unes cordes vocals i un

ofici, amb vocació de canalitzar un sen-

timent que porta ben endins i arrelat

des de sempre i que cada any aboca

també amb el cor a través de les nos-

tres pantalles.

CONCURSFOTOGRÀFIC DE FESTA MAJORA INSTAGRAM

3r

1r 2n 3r

Hashtag del concurs:

#fmsitgesABPS

PREMIS

del 19 al 29 d'agost de 2015

Les 30 millors fotografies s’exhibiran en una exposiciódel 18 al 22 de setembre a l’Escorxador

Consulta les bases del concurs a la web de l’Agrupació de Balls Populars de Sitges:www.agrupasitges.cat

ORGANITZA: COL·LABORA:

Sopar per a dues persones al Restaurant La Salseta+ Llibre dels Falcons de Sitges+ Samarreta de l’ABPS

Sopar per a dues personesal Bar El Cable+ Llibre dels Falcons de Sitges+ Samarreta de l’ABPS

Llibre dels Falcons de Sitges + Samarreta de l’ABPS

C

M

Y

CM

MY

CY

CMY

K

Conversa de Festa Major

34

la qual riem de valent entre bromes:

Són molts anys, Lídia, hi haurà gent

a qui li agradaré, dic jo, però segur

que hi ha gent que pensa: “No m’a-

grada aquesta noia”. I pobra aques-

ta persona a qui no li agrado! M’ha

passat més d’una vegada, que m’han

parat mares pel carrer i m’han dit:

“Mira no saps com n’estic de tu, dino

amb tu cada dia, estic farta de tu i

de la teva veu, farta! Jo em quedo

així com parada... I continuen: “És

que el meu fill/a només vol dinar

amb la FM. I vinga a posar el vídeo

una vegada i una altra...” Aleshores,

quan ho miro a casa, penso: és que si

s’han de passar 3 mesos, 1 any, no sé,

cada dia del món, amb la meva veu

de fons, jo potser també em cansaria.

Això sí, el dia que pengi el micròfon,

ho té claríssim, la Carola vol viure la

Festa al costat de la Greta, la seva fi-

lla: emocionar-se amb ella, ser la nar-

radora d’altres històries, però, ja com

a mare: Vull estar amb ella, no per-

dre’m cap detall, per exemple: quan

vingui el Drac abraçar-la, dir-li que

no passa res, explicar-li la història

de la bèstia, que és un Drac que ve

del mar... No m’ho vull perdre això. I

també voldrà ser una espectadora més,

que hi hagi un relleu a Maricel TV i

que l’equip que la substitueixi a ella i

als companys siguin capaços de co-

municar aquest sentiment del que ella

parlava: Que la sentin, perquè segur

que si la senten i són professionals,

sabran transmetre-la. Mentrestant,

continuarem escoltant la seva veu nar-

rant les imatges, dibuixant olors i sons,

històries de Festa Major. Una veu que

va més enllà d’unes cordes vocals i un

ofici, amb vocació de canalitzar un sen-

timent que porta ben endins i arrelat

des de sempre i que cada any aboca

també amb el cor a través de les nos-

tres pantalles.

CONCURSFOTOGRÀFIC DE FESTA MAJORA INSTAGRAM

3r

1r 2n 3r

Hashtag del concurs:

#fmsitgesABPS

PREMIS

del 19 al 29 d'agost de 2015

Les 30 millors fotografies s’exhibiran en una exposiciódel 18 al 22 de setembre a l’Escorxador

Consulta les bases del concurs a la web de l’Agrupació de Balls Populars de Sitges:www.agrupasitges.cat

ORGANITZA: COL·LABORA:

Sopar per a dues persones al Restaurant La Salseta+ Llibre dels Falcons de Sitges+ Samarreta de l’ABPS

Sopar per a dues personesal Bar El Cable+ Llibre dels Falcons de Sitges+ Samarreta de l’ABPS

Llibre dels Falcons de Sitges + Samarreta de l’ABPS

C

M

Y

CM

MY

CY

CMY

K

36 37

LA FEStA MAJORDuRANt ELS ANYS DE

LA SEGONA REPÚBLiCA ESPANYOLA

Ventura Sella Barrachina

El 14 d’abril de l’any 1931, com és prou sabut, s’instaurà

la segona República espanyola. El canvi de règim havia

d’incidir també en la nostra festa. A la primera festa major

que se celebrava sota el nou règim era alcalde de Sitges el

Sr. Josep Costa i Canal, del Partit dels Socialistes.

L’ambient del poble era dividit entre els defensors de la fes-

ta i les noves autoritats que no la veien bé. L’Ajuntament

encarregà l’organització de la festa a la Societat d’Atracció

de Forasters, presidida pel Sr. Manuel Sabater.

Indici que hi havia mala maror és un escrit de Josep Clarà i

Olivella, publicat al setmanari El Eco de Sitges, on descriu

entusiàsticament la festa major i acaba demanant als sit-

getans, amants de la tradició, que no deixin perdre aques-

ta festa que forjaren els avantpassats i que es facin dignes

successors d’ells.

Era sense mena de dubte una rèplica a la proposta pre-

sentada, en un anterior ple municipal, pels regidors Vidal,

Santaló i Curtiada, en nom dels que no simpatitzaven amb

els actes d’ostentació de fanatisme religiós i que demana-

ven que es prohibís d’una manera taxativa tota manifesta-

ció religiosa feta fora del clos de la jurisdicció eclesiàtica.

36 37

LA FEStA MAJORDuRANt ELS ANYS DE

LA SEGONA REPÚBLiCA ESPANYOLA

Ventura Sella Barrachina

El 14 d’abril de l’any 1931, com és prou sabut, s’instaurà

la segona República espanyola. El canvi de règim havia

d’incidir també en la nostra festa. A la primera festa major

que se celebrava sota el nou règim era alcalde de Sitges el

Sr. Josep Costa i Canal, del Partit dels Socialistes.

L’ambient del poble era dividit entre els defensors de la fes-

ta i les noves autoritats que no la veien bé. L’Ajuntament

encarregà l’organització de la festa a la Societat d’Atracció

de Forasters, presidida pel Sr. Manuel Sabater.

Indici que hi havia mala maror és un escrit de Josep Clarà i

Olivella, publicat al setmanari El Eco de Sitges, on descriu

entusiàsticament la festa major i acaba demanant als sit-

getans, amants de la tradició, que no deixin perdre aques-

ta festa que forjaren els avantpassats i que es facin dignes

successors d’ells.

Era sense mena de dubte una rèplica a la proposta pre-

sentada, en un anterior ple municipal, pels regidors Vidal,

Santaló i Curtiada, en nom dels que no simpatitzaven amb

els actes d’ostentació de fanatisme religiós i que demana-

ven que es prohibís d’una manera taxativa tota manifesta-

ció religiosa feta fora del clos de la jurisdicció eclesiàtica.

38

Al marge de la polèmica, la festa major d’aquest any 1931

seguí la pauta de les anteriors. Sortiren els gegants, els caps

grossos, la fera foguera i els balls tradicionals: els diables,

els bastons, els cercolets, els pastorets i la moixiganga.

Amb la particularitat que ni l’alcalde ni cap regidor assisti-

ren a cap acte religiós, és a dir als trasllat dels tabernacles,

el dia de la vigília, a l’ofici del dia del sant i a la processó.

Només hi figuraren l’autoritat judicial i la militar.

Els ànims antimonàrquics eren tan elevats que el gegant

sortí sense la corona que fou substituïda per un mocador

d’obrer camperol.

L’any 1932, cada vegada en un ambient més antireligiós i

anticlerical, es troba, per a la festa major, una solució eclèc-

tica. Sortiren els gegants, els nans i el drac junt amb els

balls tradicionals, els diables, els bastons els cercolets els

pastorets i la moixiganga. Però foren suprimits el trasllat

dels sants patrons el dia de la vigília a la Parròquia, com

també la sortida d’ofici i la processó de sant Bartomeu. I a

la matinal fou prohibida la presència de la bandera gremial

de sant Bartomeu.

Aquestes supressions desagradaren en gran manera a una

gran multitud de sitgetans.

Ara bé, com acostuma a succeir, l’Ajuntament organitzà ac-

tes paral·lels en substitució dels suprimits. A l’hora de la

sortida d’ofici una cercavila de tots els balls es dirigí des

del carrer Bonaire a l’Ajuntament per saludar les Autoritats

i aquestes obsequiaren els vilatans, adequadament convi-

dats, amb un vermut. A la tarda una altra cercavila per la

Ribera substituïa la Processó. Mentrestant, a l’interior del

temple se celebrà una funció religiosa solemníssima que

consistí en el rés del sant rosari i el cant de les vespres i

completes del sant patró.

Aquest any també organitzà la festa la Societat d’atracció

de forasters que va declinar d’organitzar-la en endavant

perquè no s’havia respectat l’acord de concedir permís per

celebrar la processó.

L’any 1933 l’Ajuntament va suprimir d’una manera dràstica

la sortida dels gegants, dels nans i de la fera foguera. També

se suprimiren els balls tradicionals, és a dir els diables, els

bastons, els cercolets, els pastorets i la moixiganga. Conse-

qüentment no va haver-hi el trasllat dels sants patrons a la

vigília, ni la matinal, ni la sortida d’ofici, ni la processó de

sant Bartomeu. Pràcticament no va haver-hi festa major,

car aquestes manifestacions que s’esdevenen al carrer són

les més característiques de la festa, les que li confereixen

singularitat i la distingeixen en gran manera de totes les

altres festivitats de l’any. En definitiva són l’essència de la

festa major.

Els vilatans no varen estar gens conformes amb la decisió

de l’Ajuntament i les crítiques en contra foren unànimes.

Això no vol dir que no fes un programa diferent que consis-

tí a respectar el castell de focs artificials, a la celebració de

diferents ballades de sardanes i a una invitació a un vermut

a les cases consistorials a l’hora, més o menys, que corres-

pondria a la sortida d’ofici i a l’hora de la processó, audició

de sardanes.

Contràriament, totes les Institucions de la Vila s’afanyaren

perquè la festa major en la part que els corresponia fos ben

lluïda. I així El Prado, El Retiro, el Gran Hotel Terramar,

els clubs de futbòl, de natació, de ciclisme, de pescadors,

es prodigaren a oferir un extens i variat programa d’actes.

També la Parròquia, i dins de les parets del temple, celebrà

amb gran solemnitat la festa del patró dels sitgetans.

L’any 1934 hi ha canvi d’Ajuntament. El presideix l’Alcalde

Sr. Salvador Olivella i Carreras, de la candidatura Concòr-

dia sitgetana. La festa major torna a la normativa anterior

i se celebra quasi igualment com sempre. Tornen a sortir

els gegants, els nans i el drac i els balls tradicionals de con-

suetud, però, no és permesa la processó de sant Bartomeu.

També aquest any començà el costum de baixar les danses tra-

dicionals per l’escalinata de la punta després del castell de focs.

A la festa major del 1931, ni l’alcalde ni cap regidor assistiren

a cap acte religiós i el gegant sortí sense la corona que fou substituïda

per un mocador d’obrer camperol

L’any 1932, foren suprimits el trasllat dels sants patrons el dia de la vigília a la Parròquia, com també la sortida d’ofici i la processó de sant Bartomeu

39

A l’any 1935 se celebra la festa amb gran esplendor i sense

cap restricció. A les danses tradicionals s’afegeix el ball de

les gitanes que no havia sortit des de l’any 1925. Cal des-

tacar que es restitueix la processó de sant Bartomeu que

havia estat reiteradament prohibida els quatre anys anteriors.

A causa de la procacitat dels versos dels diables se’ls prohi-

beix recitar-los i només poden actuar a les cercaviles. Tam-

bé les finances municipals deurien ésser molt estantisses

car a la matinal per comptes dels senyorials carruatges de

cavalls s’habilità el camió cisterna regadora de l’Ajunta-

ment com a carrossa des d’on obsequiar, amb dards i altres

flors , les dames sitgetanes.

L’any 1936 començà la tristíssima guerra civil. Tant en

aquest any com en els següents 1937 i 1938, la festa major

ni tan sols fou anomenada. Els dies 23 i 24 d’agost, en al-

tres anys, dies alegres i festius, passaren tristos i anodins.

Els vilatans tenien altres preocupacions més greus: la por

de la guerra, de les bombes de l’aviació i dels obusos dels

vaixells de guerra. I del front que cada vegada s’atansava

més. I els estralls de la fam. La majoria del sitgetans, per no

dir tots, passava gana.

L’any 1933, pràcticament no va haver-hi festa major,

l’Ajuntament va suprimir la sortida dels gegants, dels nans, de la fera

foguera i els balls tradicionals A l’any 1935 se celebra la festa amb gran esplendor i sense cap restricció. A les danses tradicionals s’afegeix el ball de les gitanes que no havia sortit des de l’any 1925 i es restitueix la processó de sant Bartomeu

A la Festa Major de 1931 el gegant sortir sense corona.

38

Al marge de la polèmica, la festa major d’aquest any 1931

seguí la pauta de les anteriors. Sortiren els gegants, els caps

grossos, la fera foguera i els balls tradicionals: els diables,

els bastons, els cercolets, els pastorets i la moixiganga.

Amb la particularitat que ni l’alcalde ni cap regidor assisti-

ren a cap acte religiós, és a dir als trasllat dels tabernacles,

el dia de la vigília, a l’ofici del dia del sant i a la processó.

Només hi figuraren l’autoritat judicial i la militar.

Els ànims antimonàrquics eren tan elevats que el gegant

sortí sense la corona que fou substituïda per un mocador

d’obrer camperol.

L’any 1932, cada vegada en un ambient més antireligiós i

anticlerical, es troba, per a la festa major, una solució eclèc-

tica. Sortiren els gegants, els nans i el drac junt amb els

balls tradicionals, els diables, els bastons els cercolets els

pastorets i la moixiganga. Però foren suprimits el trasllat

dels sants patrons el dia de la vigília a la Parròquia, com

també la sortida d’ofici i la processó de sant Bartomeu. I a

la matinal fou prohibida la presència de la bandera gremial

de sant Bartomeu.

Aquestes supressions desagradaren en gran manera a una

gran multitud de sitgetans.

Ara bé, com acostuma a succeir, l’Ajuntament organitzà ac-

tes paral·lels en substitució dels suprimits. A l’hora de la

sortida d’ofici una cercavila de tots els balls es dirigí des

del carrer Bonaire a l’Ajuntament per saludar les Autoritats

i aquestes obsequiaren els vilatans, adequadament convi-

dats, amb un vermut. A la tarda una altra cercavila per la

Ribera substituïa la Processó. Mentrestant, a l’interior del

temple se celebrà una funció religiosa solemníssima que

consistí en el rés del sant rosari i el cant de les vespres i

completes del sant patró.

Aquest any també organitzà la festa la Societat d’atracció

de forasters que va declinar d’organitzar-la en endavant

perquè no s’havia respectat l’acord de concedir permís per

celebrar la processó.

L’any 1933 l’Ajuntament va suprimir d’una manera dràstica

la sortida dels gegants, dels nans i de la fera foguera. També

se suprimiren els balls tradicionals, és a dir els diables, els

bastons, els cercolets, els pastorets i la moixiganga. Conse-

qüentment no va haver-hi el trasllat dels sants patrons a la

vigília, ni la matinal, ni la sortida d’ofici, ni la processó de

sant Bartomeu. Pràcticament no va haver-hi festa major,

car aquestes manifestacions que s’esdevenen al carrer són

les més característiques de la festa, les que li confereixen

singularitat i la distingeixen en gran manera de totes les

altres festivitats de l’any. En definitiva són l’essència de la

festa major.

Els vilatans no varen estar gens conformes amb la decisió

de l’Ajuntament i les crítiques en contra foren unànimes.

Això no vol dir que no fes un programa diferent que consis-

tí a respectar el castell de focs artificials, a la celebració de

diferents ballades de sardanes i a una invitació a un vermut

a les cases consistorials a l’hora, més o menys, que corres-

pondria a la sortida d’ofici i a l’hora de la processó, audició

de sardanes.

Contràriament, totes les Institucions de la Vila s’afanyaren

perquè la festa major en la part que els corresponia fos ben

lluïda. I així El Prado, El Retiro, el Gran Hotel Terramar,

els clubs de futbòl, de natació, de ciclisme, de pescadors,

es prodigaren a oferir un extens i variat programa d’actes.

També la Parròquia, i dins de les parets del temple, celebrà

amb gran solemnitat la festa del patró dels sitgetans.

L’any 1934 hi ha canvi d’Ajuntament. El presideix l’Alcalde

Sr. Salvador Olivella i Carreras, de la candidatura Concòr-

dia sitgetana. La festa major torna a la normativa anterior

i se celebra quasi igualment com sempre. Tornen a sortir

els gegants, els nans i el drac i els balls tradicionals de con-

suetud, però, no és permesa la processó de sant Bartomeu.

També aquest any començà el costum de baixar les danses tra-

dicionals per l’escalinata de la punta després del castell de focs.

A la festa major del 1931, ni l’alcalde ni cap regidor assistiren

a cap acte religiós i el gegant sortí sense la corona que fou substituïda

per un mocador d’obrer camperol

L’any 1932, foren suprimits el trasllat dels sants patrons el dia de la vigília a la Parròquia, com també la sortida d’ofici i la processó de sant Bartomeu

39

A l’any 1935 se celebra la festa amb gran esplendor i sense

cap restricció. A les danses tradicionals s’afegeix el ball de

les gitanes que no havia sortit des de l’any 1925. Cal des-

tacar que es restitueix la processó de sant Bartomeu que

havia estat reiteradament prohibida els quatre anys anteriors.

A causa de la procacitat dels versos dels diables se’ls prohi-

beix recitar-los i només poden actuar a les cercaviles. Tam-

bé les finances municipals deurien ésser molt estantisses

car a la matinal per comptes dels senyorials carruatges de

cavalls s’habilità el camió cisterna regadora de l’Ajunta-

ment com a carrossa des d’on obsequiar, amb dards i altres

flors , les dames sitgetanes.

L’any 1936 començà la tristíssima guerra civil. Tant en

aquest any com en els següents 1937 i 1938, la festa major

ni tan sols fou anomenada. Els dies 23 i 24 d’agost, en al-

tres anys, dies alegres i festius, passaren tristos i anodins.

Els vilatans tenien altres preocupacions més greus: la por

de la guerra, de les bombes de l’aviació i dels obusos dels

vaixells de guerra. I del front que cada vegada s’atansava

més. I els estralls de la fam. La majoria del sitgetans, per no

dir tots, passava gana.

L’any 1933, pràcticament no va haver-hi festa major,

l’Ajuntament va suprimir la sortida dels gegants, dels nans, de la fera

foguera i els balls tradicionals A l’any 1935 se celebra la festa amb gran esplendor i sense cap restricció. A les danses tradicionals s’afegeix el ball de les gitanes que no havia sortit des de l’any 1925 i es restitueix la processó de sant Bartomeu

A la Festa Major de 1931 el gegant sortir sense corona.


40

De vegades ho oblidem, entre tanta

gresca, música i ball, entre tants focs,

diables, el drac i l’àliga, entre nits sen-

se dormir i matinals de ressaca. Però

enmig de tota aquesta moguda desen-

frenada de la Festa Major sempre apa-

reix un home impassible, tranquil i

observador. Un que no balla ni encén

carretilles i que, els dos dies d’agost

que el treuen al carrer, deu estranyar-

se de la festa frenètica que ha crescut

al seu voltant, la celebració en el seu

nom. Però segur que Sant Bartomeu

s’ho passa bé i la nit del 24 d’agost re-

torna feliç al seu lloc de sempre, dins

l’església, després de l’última i emotiva

salutació des del Baluard.

“No sóc religiós,” li dic a en Ricard Ruiz

Tudela, quan hem quedat perquè m’ex-

pliqui coses sobre la part litúrgica de

la Festa Major, “però com a periodista

sóc curiós.” La trobada és gairebé a l’at-

zar: l’any passat el vaig veure com un

dels portants del Tabernacle de Sant

Bartomeu, i el vaig reconèixer com el

“de sempre” a la farmàcia del davant

de l’estació, d’on enguany s’ha jubilat.

Abans, recordaran molts sitgetans, en

Ricard atenia en les ja desaparegudes

farmàcies dels carrers Illa de Cuba i

Major.

Tampoc creguis que sóc gaire de mis-

sa, jo, em contesta en una tauleta del

racó del bar Sirka, el seu lloc fix d’es-

morzar i s’espanta només dir-ho: això

millor que no ho digui, oi?. Quedaria

malament, pensa en Ricard Ruiz, que

ho digui un dels fidels portants de Sant

Bartomeu. Li contesto que simplement

és una mostra dels temps, en què la fe

no es practica necessàriament a missa,

sinó en aquest cas en el gest d’apropar

el Sant al poble

Sóc dels més novatos a la colla de

portants, un dels últims en arribar,

fa cinc anys, explica el farmacèutic

jubilat, que prèviament s’ha passat

tota la vida a la Colla Vella de Diables.

Però, arriba un moment que et fas

RiCARD RuizportAnt del tABernAcle de sAnt BArtoMeu

per

Edwin Winkelsescriptor i periodista

conversa amb


“El Sant pesa molt”


41

gran per a això dels diables, i has de

saber retirar-te.

Dos anys va estar sense implicar-se en

la festa, però no li va agradar. Ni vaig

sortir de casa, no suportava veu-

re la festa des de fora. Així que es va

apuntar a la processó, quelcom de més

tranquil.

I tan tranquil, amb dos actes princi-

pals. El dia 23, la processó cívica recull

Sant Bartomeu de casa del pendonis-

ta per dur-lo a la parròquia regida per

Mossén Josep Pausas; i l’endemà, el

de la festivitat d’aquest apòstol que va

morir d’una forma terrible en ser espe-

llat de viu en viu, és el seu gran vespre

amb una segona i última processó pre-

cedida pels balls i els músics.

És una imatge bonica i discreta, la

de Sant Bartomeu, i el Tabernacle no

sembla pesar molt, li dic a en Ricard,

ja que el porten entre només quatre

homes. Sant Bartomeu no pesa gaire

si l’has de dur un moment d’un lloc

a un altre. Però tres hores i pico pels

carrers del poble es noten, contesta.

Per això la trentena de portadors es re-

lleven, en un ordre preestablert. Pro-

curem que els quatre que portin el

Sant alhora siguin més o menys de

la mateixa alçada.

Des de fa prop de vint anys, tots

aquests detalls els enllesteix el sacristà

Esteve Ferré, l’impagable enllaç entre

la festa i la parròquia, l’ànima mater

de les processons religioses. L’Estevito

ens va informant i instruint. Només

hem de presentar-nos un quart d’ho-

ra abans, tot està ja preparat. Abans,

per descomptat, els portants compar-

teixen un berenar o un vermut, per car-

regar energia.

El contrast sempre és gran, entre la fes-

ta i l’aparició del Sant, tot i que els de

La Moixiganga, amb el seu ball tranquil

i quasi espiritual, serveixin una mica de

transició entre una cosa i l’altra.

Malgrat tot, de vegades es fa estrany,

diu en Ricard, perquè arribes a car-

rers plens a vessar de gent, on acaba

de passar tota la gresca dels gegants i

les gralles, i aquell ambient hi conti-

nua present quan passa el Sant. Tot i

que es nota el respecte que molta gent

li té.

No és un recorregut molt litúrgic o si-

lenciós, com les processons de Setma-

na Santa. Malgrat l’horrible martiri de

Sant Bartomeu, se’l complimenta amb

alegria. Tot i no ser creient, crec que està

bé recordar als presents, entre els quals

cada vegada hi ha més gent de fora, que

l’origen de la Festa Major és religiós, en

honor al patró del poble. I que la gresca

i la litúrgia poden anar de la mà.

Per això, en Ricard Ruiz i els altres

portants tampoc es perden els altres

aspectes de la festa, no estan reclosos

a l’església, on han trobat en Mossén

Pausas un home molt obert. La Festa

Major s’ha fet cada cop més gran, diu

en Ricard Ruiz, que porta seixanta anys

celebrant-la. ¿Massa gran?, li pregun-

to. No, això no. Com més gent, millor.

I amb més gent també es refereix als

qui es continuen apuntant a les colles.

A mi em sorprén, li dic, que hi hagi

tantíssims joves del poble que parti-

cipin en balls tan tradicionals, d’altres

temps. Els sitgetans som així, ens ve

de família, passa de pares a fills. Hi

ha tant d’interès que ni es pot accep-

tar a tothom que vol entrar en una

colla. Sinó les processons arribarien

de l’església a Terramar.


40

De vegades ho oblidem, entre tanta

gresca, música i ball, entre tants focs,

diables, el drac i l’àliga, entre nits sen-

se dormir i matinals de ressaca. Però

enmig de tota aquesta moguda desen-

frenada de la Festa Major sempre apa-

reix un home impassible, tranquil i

observador. Un que no balla ni encén

carretilles i que, els dos dies d’agost

que el treuen al carrer, deu estranyar-

se de la festa frenètica que ha crescut

al seu voltant, la celebració en el seu

nom. Però segur que Sant Bartomeu

s’ho passa bé i la nit del 24 d’agost re-

torna feliç al seu lloc de sempre, dins

l’església, després de l’última i emotiva

salutació des del Baluard.

“No sóc religiós,” li dic a en Ricard Ruiz

Tudela, quan hem quedat perquè m’ex-

pliqui coses sobre la part litúrgica de

la Festa Major, “però com a periodista

sóc curiós.” La trobada és gairebé a l’at-

zar: l’any passat el vaig veure com un

dels portants del Tabernacle de Sant

Bartomeu, i el vaig reconèixer com el

“de sempre” a la farmàcia del davant

de l’estació, d’on enguany s’ha jubilat.

Abans, recordaran molts sitgetans, en

Ricard atenia en les ja desaparegudes

farmàcies dels carrers Illa de Cuba i

Major.

Tampoc creguis que sóc gaire de mis-

sa, jo, em contesta en una tauleta del

racó del bar Sirka, el seu lloc fix d’es-

morzar i s’espanta només dir-ho: això

millor que no ho digui, oi?. Quedaria

malament, pensa en Ricard Ruiz, que

ho digui un dels fidels portants de Sant

Bartomeu. Li contesto que simplement

és una mostra dels temps, en què la fe

no es practica necessàriament a missa,

sinó en aquest cas en el gest d’apropar

el Sant al poble

Sóc dels més novatos a la colla de

portants, un dels últims en arribar,

fa cinc anys, explica el farmacèutic

jubilat, que prèviament s’ha passat

tota la vida a la Colla Vella de Diables.

Però, arriba un moment que et fas


per

Edwin Winkelsescriptor i periodista

conversa amb


“El Sant pesa molt”


41

gran per a això dels diables, i has de

saber retirar-te.

Dos anys va estar sense implicar-se en

la festa, però no li va agradar. Ni vaig

sortir de casa, no suportava veu-

re la festa des de fora. Així que es va

apuntar a la processó, quelcom de més

tranquil.

I tan tranquil, amb dos actes princi-

pals. El dia 23, la processó cívica recull

Sant Bartomeu de casa del pendonis-

ta per dur-lo a la parròquia regida per

Mossén Josep Pausas; i l’endemà, el

de la festivitat d’aquest apòstol que va

morir d’una forma terrible en ser espe-

llat de viu en viu, és el seu gran vespre

amb una segona i última processó pre-

cedida pels balls i els músics.

És una imatge bonica i discreta, la

de Sant Bartomeu, i el Tabernacle no

sembla pesar molt, li dic a en Ricard,

ja que el porten entre només quatre

homes. Sant Bartomeu no pesa gaire

si l’has de dur un moment d’un lloc

a un altre. Però tres hores i pico pels

carrers del poble es noten, contesta.

Per això la trentena de portadors es re-

lleven, en un ordre preestablert. Pro-

curem que els quatre que portin el

Sant alhora siguin més o menys de

la mateixa alçada.

Des de fa prop de vint anys, tots

aquests detalls els enllesteix el sacristà

Esteve Ferré, l’impagable enllaç entre

la festa i la parròquia, l’ànima mater

de les processons religioses. L’Estevito

ens va informant i instruint. Només

hem de presentar-nos un quart d’ho-

ra abans, tot està ja preparat. Abans,

per descomptat, els portants compar-

teixen un berenar o un vermut, per car-

regar energia.

El contrast sempre és gran, entre la fes-

ta i l’aparició del Sant, tot i que els de

La Moixiganga, amb el seu ball tranquil

i quasi espiritual, serveixin una mica de

transició entre una cosa i l’altra.

Malgrat tot, de vegades es fa estrany,

diu en Ricard, perquè arribes a car-

rers plens a vessar de gent, on acaba

de passar tota la gresca dels gegants i

les gralles, i aquell ambient hi conti-

nua present quan passa el Sant. Tot i

que es nota el respecte que molta gent

li té.

No és un recorregut molt litúrgic o si-

lenciós, com les processons de Setma-

na Santa. Malgrat l’horrible martiri de

Sant Bartomeu, se’l complimenta amb

alegria. Tot i no ser creient, crec que està

bé recordar als presents, entre els quals

cada vegada hi ha més gent de fora, que

l’origen de la Festa Major és religiós, en

honor al patró del poble. I que la gresca

i la litúrgia poden anar de la mà.

Per això, en Ricard Ruiz i els altres

portants tampoc es perden els altres

aspectes de la festa, no estan reclosos

a l’església, on han trobat en Mossén

Pausas un home molt obert. La Festa

Major s’ha fet cada cop més gran, diu

en Ricard Ruiz, que porta seixanta anys

celebrant-la. ¿Massa gran?, li pregun-

to. No, això no. Com més gent, millor.

I amb més gent també es refereix als

qui es continuen apuntant a les colles.

A mi em sorprén, li dic, que hi hagi

tantíssims joves del poble que parti-

cipin en balls tan tradicionals, d’altres

temps. Els sitgetans som així, ens ve

de família, passa de pares a fills. Hi

ha tant d’interès que ni es pot accep-

tar a tothom que vol entrar en una

colla. Sinó les processons arribarien

de l’església a Terramar.

42 43

ELSXiQuEtS

DE VALLSBlai Fontanals i Argenter

Durant molt temps, dins de la primera quinzena d’agost,

entre mare de Déu i mare de Déu, (la del Vinyet i Santa

Maria), a Sitges, es treien a subhasta els balls populars que

haurien de lluir-se i fer lluir la Festa Major. L’any 1900...

En la mañana del domingo último era grande el bullicio

reinante en las Casas Consistoriales; adjudicáronse en

subasta las danzas callejeras Diables, Bastons, Moxiganga,

Pastorets, Cercolets, Gitanas, Malcasats y Criadas; confióse

manos hábiles la conducción de los Jigantes; contratáron-

se las Bandas de la localidad cargo de sus Directores don

Esteban Català y don José Carbonell para que, mediante la

acostumbrada subvención, tomen parte en los festejos de

este año (Eco núm. 755, del 19-8-1900).

Fins aquí, res d’extraordinari, si fa o no fa ve a ser el ma-

teix de cada any. Però, de sobte, algú advertí que calia fer

alguna cosa més, ja que es tractava d’una celebració excep-

cional reflectida en el programa, amb les inauguracions del

nou saló de sessions de la Casa de la Vila, costejat pel Dr.

Bartomeu Robert; la reforma de la Punta, amb la magna

escalinata; i la completa obertura del carrer de Santiago

Rusiñol. A més, era la darrera Festa Major del segle XIX.

Així, posteriormente, ha podido conseguirse que la «colla

vella;» se emprenda el popular baile Xiquets de Valls que

tanto contribuye a la animación de las tradicionales fiestas

catalanas, noticia que, estamos seguros, satisfará al vecin-

dario (Eco núm. 755, del 19-8-1900).

El popular baile Xiquets de Valls era en aquell segle la mar-

ca castellera per excel·lència. Però es donava el cas que,

lluny del caliu casteller, pocs eren els que distingien una

colla d’una altra. És més, algunes vegades s’anunciaven ar-

reu actuacions dels “Xiquets de Valls” quan, Valls, quedava

a molts quilòmetres del lloc de procedència dels castellers.

Un exemple d’això, passà a casa nostra l’agost de 1932,

quan el programa anunciava: Poètica i alegre Matinal en

la que, ultra les dances terrals, hi pendrà part una colla de

Xiquets de Valls i, de fet, la colla que vingué fou Els Nens

del Vendrell (Eco núm. 2412, del 14-8-1932).

42 43

ELSXiQuEtS

DE VALLSBlai Fontanals i Argenter

Durant molt temps, dins de la primera quinzena d’agost,

entre mare de Déu i mare de Déu, (la del Vinyet i Santa

Maria), a Sitges, es treien a subhasta els balls populars que

haurien de lluir-se i fer lluir la Festa Major. L’any 1900...

En la mañana del domingo último era grande el bullicio

reinante en las Casas Consistoriales; adjudicáronse en

subasta las danzas callejeras Diables, Bastons, Moxiganga,

Pastorets, Cercolets, Gitanas, Malcasats y Criadas; confióse

manos hábiles la conducción de los Jigantes; contratáron-

se las Bandas de la localidad cargo de sus Directores don

Esteban Català y don José Carbonell para que, mediante la

acostumbrada subvención, tomen parte en los festejos de

este año (Eco núm. 755, del 19-8-1900).

Fins aquí, res d’extraordinari, si fa o no fa ve a ser el ma-

teix de cada any. Però, de sobte, algú advertí que calia fer

alguna cosa més, ja que es tractava d’una celebració excep-

cional reflectida en el programa, amb les inauguracions del

nou saló de sessions de la Casa de la Vila, costejat pel Dr.

Bartomeu Robert; la reforma de la Punta, amb la magna

escalinata; i la completa obertura del carrer de Santiago

Rusiñol. A més, era la darrera Festa Major del segle XIX.

Així, posteriormente, ha podido conseguirse que la «colla

vella;» se emprenda el popular baile Xiquets de Valls que

tanto contribuye a la animación de las tradicionales fiestas

catalanas, noticia que, estamos seguros, satisfará al vecin-

dario (Eco núm. 755, del 19-8-1900).

El popular baile Xiquets de Valls era en aquell segle la mar-

ca castellera per excel·lència. Però es donava el cas que,

lluny del caliu casteller, pocs eren els que distingien una

colla d’una altra. És més, algunes vegades s’anunciaven ar-

reu actuacions dels “Xiquets de Valls” quan, Valls, quedava

a molts quilòmetres del lloc de procedència dels castellers.

Un exemple d’això, passà a casa nostra l’agost de 1932,

quan el programa anunciava: Poètica i alegre Matinal en

la que, ultra les dances terrals, hi pendrà part una colla de

Xiquets de Valls i, de fet, la colla que vingué fou Els Nens

del Vendrell (Eco núm. 2412, del 14-8-1932).

44

Fotografia, inèdita a Sitges fins el

maig passat, de l’actuació dels

Xiquets de Valls a la Festa Major de

l’any 1900.

45

A part d’aquestes inofensives errades, hom sap que, Sitges,

no va tenir traça de plaça castellera fins a l’aparició, per la

Festa Major del 1971, d’una colla local. Xavier Güell, ho de-

fineix bé: els sitgetans van assumir inicialment els castells

com un número per edicions extraordinàries (Xavier Güell

i Cendra, De quan uns Xiquets de Valls “autèntics” van ac-

tuar a Sitges el 1935; La Xermada, núm. 16, Festa Major,

2000). En aquest sentit, al segle XIX, sols tenim constàn-

cia d’exhibicions de torres humanes en tres ocasions, als

anys 1884, 1888 i 1900. Totes elles embolicades amb la cel-

·lofana fantasiosa de la Festa Major i protagonitzades per

la mítica Colla Vella dels Xiquets de Valls que, segons el

programa de l’època, alegraran ab sos castells y ab sas mú-

sicas la població, cridant forasters per visitarla (Programa

de la Festa Major de l’any 1900). Com veieu, la dèria de

cridar forasters no ens ve d’ahir.

La crònica d’aquella Festa Major del 1900 diu que, el dia

23, a las doce de la mañana… una salva de morteretes

anunció la entrada en la población de los populares Xi-

quets de Valls, cuya comparsería pasó a saludar a la autori-

dad local divulgando con sus tenoras y dulzainas el regocijo

entre el vecindario (Eco núm. 756, del 24-8-1900). Però,

retornem al present. El 26 d’abril d’enguany, després d’un

segle i escaig d’aquella festa major de fi de segle, la Colla

Vella dels Xiquets de Valls, ha tornat a Sitges convidada en

la cita clàssica de la diada de Sant Jordi. Al finalitzar la seva

esplèndida actuació, la colla va tenir el detall de lliurar a la

regidora de Cultura, Mireia Rossell i als Castellers de Sit-

ges un obsequi inesperat: una fotografia inèdita de la seva

actuació a la Festa Major de l’any 1900. Quina passada de

foto! (Eco núm. 6297, del 30-4-2015).

La instantània recull el moment apoteòsic de la Sortida

d’Ofici. La primera cosa que crida l’atenció de la corrua

folklòrica és el pilar de cinc de la Vella de Valls, amb els

castellers vestits de qualsevol manera, com s’estilava ales-

hores, i unificats solament per una faixa negra, element

imprescindible per l’esforç que havien de fer. Aquesta fal-

ta d’uniformitat contrasta amb la blancor impertèrrita de

la indumentària de les danses locals. Veiem que la pinya

del castell, tot i ser discreta, dificulta el pas de la comitiva

que encara no ha aconseguit passar per davant de la Casa

de la Vila. En primer terme, la curiosa presència d’alguns

personatges del ball de Malcasats, que es distingeixen pels

llustrosos barrets de copa duen, trets de qui sap on i, per

estar entremig d’un grup d’homes que, convenientment

disfressats de dona, havien acabat ja la representació del

ball de les Gitanes. Un xic més a la dreta, es veu algun vailet

esgarriat del ball de Pastorets. Seguint el seguici, darrera

els Malcasats, ve el ball de Cercolets que, curiosament en

aquesta sortida, els minyons no duen el cèrcols i van mun-

tats a semblança del ball de la Moixiganga, que s’entreveu al

fons, amb el misteri muntat de l’argolla. I, encara, si perse-

verem, entremig d’aquests dos darrers balls es distingeixen

alguns individus del ball de les Criades. Completa l’interès

de la foto la casa del fons. Es tracta de la finca dels Puig de

Galup, uns anys abans de que fos enderrocada per eixam-

plar la plaça i bastir el monument al Dr. Robert. L’edifici,

certament, ja ens era conegut, però, el que no s’intueix pas

en altres fotos és l’envergadura que es denota en aques-

ta que fins amaga el portal de la rectoria. I, finalment, un

detall de la moda del moment: tot el públic masculí, sense

distinció d’edats, llueix un variat mostrari de gorres i bar-

rets d’ús diari en aquell temps, la qual cosa contrasta, i de

quina manera, amb el desús generalitzat que es fa avui dia

d’aquest element. I, res, bona Festa Major!

La instantània recull el moment apoteòsic de la Sortida d’Ofici. En

primer terme, la curiosa presència d’alguns personatges del ball de

Malcasats, que es distingeixen pels llustrosos barrets de copa duen,

entremig d’un grup d’homes que, convenientment disfressats de dona,

havien acabat ja la representació del ball de les Gitanes

44

Fotografia, inèdita a Sitges fins el

maig passat, de l’actuació dels

Xiquets de Valls a la Festa Major de

l’any 1900.

45

A part d’aquestes inofensives errades, hom sap que, Sitges,

no va tenir traça de plaça castellera fins a l’aparició, per la

Festa Major del 1971, d’una colla local. Xavier Güell, ho de-

fineix bé: els sitgetans van assumir inicialment els castells

com un número per edicions extraordinàries (Xavier Güell

i Cendra, De quan uns Xiquets de Valls “autèntics” van ac-

tuar a Sitges el 1935; La Xermada, núm. 16, Festa Major,

2000). En aquest sentit, al segle XIX, sols tenim constàn-

cia d’exhibicions de torres humanes en tres ocasions, als

anys 1884, 1888 i 1900. Totes elles embolicades amb la cel-

·lofana fantasiosa de la Festa Major i protagonitzades per

la mítica Colla Vella dels Xiquets de Valls que, segons el

programa de l’època, alegraran ab sos castells y ab sas mú-

sicas la població, cridant forasters per visitarla (Programa

de la Festa Major de l’any 1900). Com veieu, la dèria de

cridar forasters no ens ve d’ahir.

La crònica d’aquella Festa Major del 1900 diu que, el dia

23, a las doce de la mañana… una salva de morteretes

anunció la entrada en la población de los populares Xi-

quets de Valls, cuya comparsería pasó a saludar a la autori-

dad local divulgando con sus tenoras y dulzainas el regocijo

entre el vecindario (Eco núm. 756, del 24-8-1900). Però,

retornem al present. El 26 d’abril d’enguany, després d’un

segle i escaig d’aquella festa major de fi de segle, la Colla

Vella dels Xiquets de Valls, ha tornat a Sitges convidada en

la cita clàssica de la diada de Sant Jordi. Al finalitzar la seva

esplèndida actuació, la colla va tenir el detall de lliurar a la

regidora de Cultura, Mireia Rossell i als Castellers de Sit-

ges un obsequi inesperat: una fotografia inèdita de la seva

actuació a la Festa Major de l’any 1900. Quina passada de

foto! (Eco núm. 6297, del 30-4-2015).

La instantània recull el moment apoteòsic de la Sortida

d’Ofici. La primera cosa que crida l’atenció de la corrua

folklòrica és el pilar de cinc de la Vella de Valls, amb els

castellers vestits de qualsevol manera, com s’estilava ales-

hores, i unificats solament per una faixa negra, element

imprescindible per l’esforç que havien de fer. Aquesta fal-

ta d’uniformitat contrasta amb la blancor impertèrrita de

la indumentària de les danses locals. Veiem que la pinya

del castell, tot i ser discreta, dificulta el pas de la comitiva

que encara no ha aconseguit passar per davant de la Casa

de la Vila. En primer terme, la curiosa presència d’alguns

personatges del ball de Malcasats, que es distingeixen pels

llustrosos barrets de copa duen, trets de qui sap on i, per

estar entremig d’un grup d’homes que, convenientment

disfressats de dona, havien acabat ja la representació del

ball de les Gitanes. Un xic més a la dreta, es veu algun vailet

esgarriat del ball de Pastorets. Seguint el seguici, darrera

els Malcasats, ve el ball de Cercolets que, curiosament en

aquesta sortida, els minyons no duen el cèrcols i van mun-

tats a semblança del ball de la Moixiganga, que s’entreveu al

fons, amb el misteri muntat de l’argolla. I, encara, si perse-

verem, entremig d’aquests dos darrers balls es distingeixen

alguns individus del ball de les Criades. Completa l’interès

de la foto la casa del fons. Es tracta de la finca dels Puig de

Galup, uns anys abans de que fos enderrocada per eixam-

plar la plaça i bastir el monument al Dr. Robert. L’edifici,

certament, ja ens era conegut, però, el que no s’intueix pas

en altres fotos és l’envergadura que es denota en aques-

ta que fins amaga el portal de la rectoria. I, finalment, un

detall de la moda del moment: tot el públic masculí, sense

distinció d’edats, llueix un variat mostrari de gorres i bar-

rets d’ús diari en aquell temps, la qual cosa contrasta, i de

quina manera, amb el desús generalitzat que es fa avui dia

d’aquest element. I, res, bona Festa Major!

La instantània recull el moment apoteòsic de la Sortida d’Ofici. En

primer terme, la curiosa presència d’alguns personatges del ball de

Malcasats, que es distingeixen pels llustrosos barrets de copa duen,

entremig d’un grup d’homes que, convenientment disfressats de dona,

havien acabat ja la representació del ball de les Gitanes


46

conversa amb

JOSEP GARCiA, ‘GARCi’lluciFer de lA collA jove de diABles

boig pel foc

Em cito amb en Josep Garcia Gázquez,

més conegut com a ‘Garci’, Llucifer

de la Colla Jove. Ens saludem i quan

estic a punt de formular la meva

primera pregunta, em talla, tot

seriós, per puntualitzar-me una qüestió

important: aquesta entrevista és amb

el Garci o amb el Llucifer? Em quedo

sorpresa pel seu comentari dient-me

per dins: però no és la mateixa persona?

I és així com, amb menys d’un minut de

conversa, ja sé que davant meu tinc un

autèntic personatge de Festa Major.

Doncs no, aquest rei dels inferns que

pot arribar a tirar un miler de carretilles

durant una Festa Major, porta un

barret, capa i una actitud xulesca que

fa por, poc té a veure amb l’home que

seu avui davant meu. ‘Garci’ és molt

tranquil, parla pausadament i quan

rememora la seva infantesa amb el seu

germà Llorenç, la seva cara s’omple de

somriures tendres.

Precisament és el seu germà el ‘culpable’

que sigui un autèntic boig pel foc. Amb

només quatre anys, el disfressava de

dimoni amb un barret de copa i una

massa feta amb un simple pal i un coet

que es deia borratxo. Res a veure amb el

foc que tiren ara els nens, aquest coet

només durava tres segons, recorda

rient. No calia que fos Festa Major

o Santa Tecla, nosaltres sortiem al

carrer disfressats de dimonis igual,

explica. Un any, quan encara no existia

Santa Tecla, el seu germà va construir

un drac i van decidir presentar-se a

l’Ajuntament per demanar participar

a la Festa Major. Evidentment van

rebre un no com a resposta, i és que

fins al moment els nens no hi podien

participar. Al cap de pocs anys es va

instaurar Santa Tecla perquè els nens de

tot el poble també poguessin participar

en la seva particular Festa Major. Qui

sap si aquella agosarada demanda dels

Garcia Gázquez va contribuir a que fos

una realitat.

Si amb quatre anys ja portava un pal

amb un coet fet de manera casolana,

el foc ha estat una constant en la vida

del ‘Garci’. Recorda que, quan sortia

del col·legi, enlloc d’anar a comprar

xuxes amb els quatre duros que

teniem, anàvem a comprar coets per

tirar-los a la platja. Què tindrà de

màgic el foc que ens atrapa tant des de

ben petits?

Després de la seva incursió a Santa

Tecla amb el drac, en ‘Garci’ participa

per primera vegada a la Festa Major

quan té 15 anys com a timbaler, sempre

per

Elisabeth Puyolesperiodista


47

acompanyat pel seu amic Oriol Julià,

actual cap de colla de la Colla Jove.

‘Pum, putum, putum, pum, pum,

pum’...un total de 15 anys tocant aquest

toc de foc que, segons ell, ha de ser

sempre lent, un ritme per acompanyar

el pas dels diables. Després de cobrir

algunes suplències de diables veterans,

esdevé diable de la Colla, on entra ja en

el món dels inferns i, per descomptat,

a sentir el seu estimat foc. Però en

‘Garci’ no en tenia prou amb aquelles

espurnes. Necessitava més canya,

confessa. El seu somni era provar

ser llucifer. I va arribar el moment: el

llucifer de l’època li ofereix l’oportunitat

de provar de portar el satró durant una

nit i per primera vegada fa la baixada de

les escales. Segurament és un moment

que no oblidarà mai. Allò era el que

realment volia fer. Quina adrenalina!

Exclama recordant aquell instant.

Després de 10 anys com a diable, el

llucifer d’aquell moment es jubila i ho

aconsegueix: es converteix en el llucifer

de la Colla Jove. M’ho vaig ‘currar’

moltíssim per arribar a ser llucifer,

adverteix. De fet, considera que ha de

ser així: tot llucifer o diable ha de ser

primer timbaler. Tot pas a pas, i sense

cap tipus d’influència familiar, diu

determinant.

I ara fa cinc anys que en ‘Garci’ és

llucifer de la Colla Jove, personatge

que li permet sentir una autèntica

adrenalina. El foc per a mi és com la

sang per a un vampir, quan l’oloro

ja em poso nerviós, diu, i el cor em

batega més ràpid. No és que sigui

un inconscient amb el foc, em fa

respecte, però no por, matisa. Això és

que t’agradi molt el foc”, considera.

Confessa que, de vegades, peca de

timidesa. En canvi, quan es posa la

capa i el barret de llucifer, pren un rol

que et fa tornar dolent i més atrevit.

Quan em vesteixo em fico molt en el

personatge i sóc capaç de tot, assegura.

El cert és que en ‘Garci’ admet que

alguna cosa de “trapella” sempre ha

tingut. Molt influenciat per la cultura

heavy metal, la seva personalitat

es defineix per una certa actitud

contestatària. I d’aquí la importància

també dels versos que protagonitzen els

diables durant la Festa Major. És una

oportunitat per fer saber al poble

si algú, -especialment els polítics-,

ha fet alguna cosa malament, opina.

Amb tot, nosaltres des de la Colla Jove

no busquem fer mal a ningú, afegeix.

I parlant de colles, assegura que a

Sitges hi ha una rivalitat sana, una

rivalitat que hi ha de ser. Tots som

amics, però jo sóc el millor, resumeix

rient amb picardia. I és que per a en

‘Garci’, la Colla Jove és la millor, diu

amb orgull.

Un total de 32 anys protagonitzant

la Festa Major i ara que en té 47 em

pregunto si aquest personatge que

porta aquesta tradició a la sang es

planteja retirar-se algun dia. Crec que

hi ha d’haver renovació, comenta al

respecte. Sense deixar-me clar quan té

pensat ‘jubilar-se’, em dóna la sensació

que en ‘Garci’ no preveu cap altra

manera de viure la Festa Major que amb

màxima plenitud. No sé quan, però de

ben segur que el dia que noti que no se

sent amb totes les energies per adoptar

el paper de llucifer, es retirarà. També

tinc ganes de viure la Festa Major

com a públic algun dia, diu.

Amb capa amb motius infernals i barret

o sense, en ‘Garci’ portarà sempre el foc

a les venes. Així que no és estrany que

acabem la nostra conversa desitjant

una bona Festa Major a tothom al crit

de: Salut i foc!


46

conversa amb

JOSEP GARCiA, ‘GARCi’lluciFer de lA collA jove de diABles

boig pel foc

Em cito amb en Josep Garcia Gázquez,

més conegut com a ‘Garci’, Llucifer

de la Colla Jove. Ens saludem i quan

estic a punt de formular la meva

primera pregunta, em talla, tot

seriós, per puntualitzar-me una qüestió

important: aquesta entrevista és amb

el Garci o amb el Llucifer? Em quedo

sorpresa pel seu comentari dient-me

per dins: però no és la mateixa persona?

I és així com, amb menys d’un minut de

conversa, ja sé que davant meu tinc un

autèntic personatge de Festa Major.

Doncs no, aquest rei dels inferns que

pot arribar a tirar un miler de carretilles

durant una Festa Major, porta un

barret, capa i una actitud xulesca que

fa por, poc té a veure amb l’home que

seu avui davant meu. ‘Garci’ és molt

tranquil, parla pausadament i quan

rememora la seva infantesa amb el seu

germà Llorenç, la seva cara s’omple de

somriures tendres.

Precisament és el seu germà el ‘culpable’

que sigui un autèntic boig pel foc. Amb

només quatre anys, el disfressava de

dimoni amb un barret de copa i una

massa feta amb un simple pal i un coet

que es deia borratxo. Res a veure amb el

foc que tiren ara els nens, aquest coet

només durava tres segons, recorda

rient. No calia que fos Festa Major

o Santa Tecla, nosaltres sortiem al

carrer disfressats de dimonis igual,

explica. Un any, quan encara no existia

Santa Tecla, el seu germà va construir

un drac i van decidir presentar-se a

l’Ajuntament per demanar participar

a la Festa Major. Evidentment van

rebre un no com a resposta, i és que

fins al moment els nens no hi podien

participar. Al cap de pocs anys es va

instaurar Santa Tecla perquè els nens de

tot el poble també poguessin participar

en la seva particular Festa Major. Qui

sap si aquella agosarada demanda dels

Garcia Gázquez va contribuir a que fos

una realitat.

Si amb quatre anys ja portava un pal

amb un coet fet de manera casolana,

el foc ha estat una constant en la vida

del ‘Garci’. Recorda que, quan sortia

del col·legi, enlloc d’anar a comprar

xuxes amb els quatre duros que

teniem, anàvem a comprar coets per

tirar-los a la platja. Què tindrà de

màgic el foc que ens atrapa tant des de

ben petits?

Després de la seva incursió a Santa

Tecla amb el drac, en ‘Garci’ participa

per primera vegada a la Festa Major

quan té 15 anys com a timbaler, sempre

per

Elisabeth Puyolesperiodista


47

acompanyat pel seu amic Oriol Julià,

actual cap de colla de la Colla Jove.

‘Pum, putum, putum, pum, pum,

pum’...un total de 15 anys tocant aquest

toc de foc que, segons ell, ha de ser

sempre lent, un ritme per acompanyar

el pas dels diables. Després de cobrir

algunes suplències de diables veterans,

esdevé diable de la Colla, on entra ja en

el món dels inferns i, per descomptat,

a sentir el seu estimat foc. Però en

‘Garci’ no en tenia prou amb aquelles

espurnes. Necessitava més canya,

confessa. El seu somni era provar

ser llucifer. I va arribar el moment: el

llucifer de l’època li ofereix l’oportunitat

de provar de portar el satró durant una

nit i per primera vegada fa la baixada de

les escales. Segurament és un moment

que no oblidarà mai. Allò era el que

realment volia fer. Quina adrenalina!

Exclama recordant aquell instant.

Després de 10 anys com a diable, el

llucifer d’aquell moment es jubila i ho

aconsegueix: es converteix en el llucifer

de la Colla Jove. M’ho vaig ‘currar’

moltíssim per arribar a ser llucifer,

adverteix. De fet, considera que ha de

ser així: tot llucifer o diable ha de ser

primer timbaler. Tot pas a pas, i sense

cap tipus d’influència familiar, diu

determinant.

I ara fa cinc anys que en ‘Garci’ és

llucifer de la Colla Jove, personatge

que li permet sentir una autèntica

adrenalina. El foc per a mi és com la

sang per a un vampir, quan l’oloro

ja em poso nerviós, diu, i el cor em

batega més ràpid. No és que sigui

un inconscient amb el foc, em fa

respecte, però no por, matisa. Això és

que t’agradi molt el foc”, considera.

Confessa que, de vegades, peca de

timidesa. En canvi, quan es posa la

capa i el barret de llucifer, pren un rol

que et fa tornar dolent i més atrevit.

Quan em vesteixo em fico molt en el

personatge i sóc capaç de tot, assegura.

El cert és que en ‘Garci’ admet que

alguna cosa de “trapella” sempre ha

tingut. Molt influenciat per la cultura

heavy metal, la seva personalitat

es defineix per una certa actitud

contestatària. I d’aquí la importància

també dels versos que protagonitzen els

diables durant la Festa Major. És una

oportunitat per fer saber al poble

si algú, -especialment els polítics-,

ha fet alguna cosa malament, opina.

Amb tot, nosaltres des de la Colla Jove

no busquem fer mal a ningú, afegeix.

I parlant de colles, assegura que a

Sitges hi ha una rivalitat sana, una

rivalitat que hi ha de ser. Tots som

amics, però jo sóc el millor, resumeix

rient amb picardia. I és que per a en

‘Garci’, la Colla Jove és la millor, diu

amb orgull.

Un total de 32 anys protagonitzant

la Festa Major i ara que en té 47 em

pregunto si aquest personatge que

porta aquesta tradició a la sang es

planteja retirar-se algun dia. Crec que

hi ha d’haver renovació, comenta al

respecte. Sense deixar-me clar quan té

pensat ‘jubilar-se’, em dóna la sensació

que en ‘Garci’ no preveu cap altra

manera de viure la Festa Major que amb

màxima plenitud. No sé quan, però de

ben segur que el dia que noti que no se

sent amb totes les energies per adoptar

el paper de llucifer, es retirarà. També

tinc ganes de viure la Festa Major

com a públic algun dia, diu.

Amb capa amb motius infernals i barret

o sense, en ‘Garci’ portarà sempre el foc

a les venes. Així que no és estrany que

acabem la nostra conversa desitjant

una bona Festa Major a tothom al crit

de: Salut i foc!

48 49

ELS NOStRES EStiMAtS

‘CuBANitOS’ RECuLL DE RECORDS

50è aniversariTea Hill i Mia Muntané

L’any 1994 tot prenent una cerveseta al Barón amb la Mia

Muntané comentàvem què bonic seria poder restaurar els

gegants Americanos tan macos que eren i el poc que lluïen.

Poc a poc ens vam anar engrescant i pensant que per què

no, que potser sí que seria possible fer una colla de dones

geganteres i recuperar-los. Ells pobrets anaven sempre dar-

rera dels gegants juntament amb els cabeçuts. Uns gegants

que passaven desapercebuts, els vam rentar la cara i els vam

donar alegria, feminitat i van passar a ser uns gegants més.

Els gegants cubanitos es van construir a El Ingenio, bo-

tiga centenària de Barcelona situada al carrer Rauric, en

ple casc antic, i que per cert tancarà definitivament les

portes aquest any. Van ser batejats el 1965 com s’apunta a

El Noticiero Universal de 28-08-1965: …bautizo dels “ge-

gantets” que representan a una pareja de indianos…Cola-

borando con Pepsi-Cola se contribuye a los nuevos Gigan-

tes. Es tractava de canviar els taps de Pepsi més una pesseta

per uns tiquets que et donaven dret a pujar a un helicòp-

ter que la Pepsi portaria a Sitges… És a dir, que a través

del Grup escolar els alumnes finançaven indirectament la

construcció de la nova parella de gegants.

Els primers portadors durant els dos primers anys van ser

quatre nens: Llorenç Baqués, Moisés Vallecillos, Andrés

Collados i Josep Porta Plana.

Al tercer any la colla va augmentar i el cap de colla era en

Regoro i el segon, n’Antoni Ciré. En Juan Barriga el 1983

va ser el nou cap de colla fins el 1991. A partir d’aleshores

en Ciré va tornar a fer-se’n responsable juntament amb en

Reina i amb l’ajut d’uns quants nanos fins el 1994, en què

ens hi vam afegir nosaltres, les noies.

Els gegants cubanitos es van construir a la botiga centenària de

Barcelona El ingenio. Els “gegantets” van ser batejats el 1965, tal com

apunta El Noticiero universal

Els primers portadors durant els dos primers anys van ser quatre nens: Llorenç Baqués, Moisés Vallecillos, Andrés Collados i Josep Porta Plana

48 49

ELS NOStRES EStiMAtS

‘CuBANitOS’ RECuLL DE RECORDS

50è aniversariTea Hill i Mia Muntané

L’any 1994 tot prenent una cerveseta al Barón amb la Mia

Muntané comentàvem què bonic seria poder restaurar els

gegants Americanos tan macos que eren i el poc que lluïen.

Poc a poc ens vam anar engrescant i pensant que per què

no, que potser sí que seria possible fer una colla de dones

geganteres i recuperar-los. Ells pobrets anaven sempre dar-

rera dels gegants juntament amb els cabeçuts. Uns gegants

que passaven desapercebuts, els vam rentar la cara i els vam

donar alegria, feminitat i van passar a ser uns gegants més.

Els gegants cubanitos es van construir a El Ingenio, bo-

tiga centenària de Barcelona situada al carrer Rauric, en

ple casc antic, i que per cert tancarà definitivament les

portes aquest any. Van ser batejats el 1965 com s’apunta a

El Noticiero Universal de 28-08-1965: …bautizo dels “ge-

gantets” que representan a una pareja de indianos…Cola-

borando con Pepsi-Cola se contribuye a los nuevos Gigan-

tes. Es tractava de canviar els taps de Pepsi més una pesseta

per uns tiquets que et donaven dret a pujar a un helicòp-

ter que la Pepsi portaria a Sitges… És a dir, que a través

del Grup escolar els alumnes finançaven indirectament la

construcció de la nova parella de gegants.

Els primers portadors durant els dos primers anys van ser

quatre nens: Llorenç Baqués, Moisés Vallecillos, Andrés

Collados i Josep Porta Plana.

Al tercer any la colla va augmentar i el cap de colla era en

Regoro i el segon, n’Antoni Ciré. En Juan Barriga el 1983

va ser el nou cap de colla fins el 1991. A partir d’aleshores

en Ciré va tornar a fer-se’n responsable juntament amb en

Reina i amb l’ajut d’uns quants nanos fins el 1994, en què

ens hi vam afegir nosaltres, les noies.

Els gegants cubanitos es van construir a la botiga centenària de

Barcelona El ingenio. Els “gegantets” van ser batejats el 1965, tal com

apunta El Noticiero universal

Els primers portadors durant els dos primers anys van ser quatre nens: Llorenç Baqués, Moisés Vallecillos, Andrés Collados i Josep Porta Plana

50

Doncs, dit i fet vam començar la feina que tot això com-

portava. El primer punt i més important era anar a par-

lar amb l’aleshores Alcalde, en Pere Junyent, per fer-li la

proposta. En Pere ens va donar via lliure i vam començar

a treballar. La botiga Mercedes del carrer Sant Francesc,

on despatxava la Mia, es va convertir en el lloc de trobada

i la il·lusió de Les Cubanites, seria el punt de referència.

La Mia va ser la Cap de Colla durant molts anys. Formà-

vem part del primer grup Mia Muntané, Tea Hill, Vinyet

Marcet, Ana Morillo, Marta Carbonell, Judit Miró, Vinyet

Paretes, Vinyet Capdet, Sandra Romà, Carmeta Milà…

en Ciré i en Reina. Els nostres grallers eren el grup La

Malvasia i el formaven els jovenets Jordi Martí, Pere Sella

i els germans de l’Eco, que els vam veure créixer, l’Albert i

en Josep. El primer any què vam sortir va ser el 1994 per

Santa Tecla. Com no vam tenir temps de fer-nos els monos,

vam sortir amb uns pantalons blancs, una samarreta grisa

amb l’escut de Sitges i una gorra que ens protegia el cap

del tortell que hi havia dins els gegants… sinó qualsevol hi

entrava… L’anècdota fou que es comentava: has vist els co-

llons del cubanito? Atès que els pits de les portadores anaven

col·locats precisament en aquest lloc tan delicat!!! No hi

havíem pensat!

A les sortides de Santa Tecla no hi faltava un pom de

tecletes a la mà de la Panchita. No deixàvem els gegants

ni a sol ni a ombra. Venien amb nosaltres a dinar, a fer

l’aperitiu i allà on calgués. Es va convertir en tradició la con-

vidada de la Colla Jove de Diables a fer l’aperitiu de Santa

Tecla a L’Estrella… Gràcies diables per aquells moments tan

entranyables i gràcies Pepe pel bon tracte que ens donaves.

I els Cubanitos amb nosaltres a fer l’aperitiu… Cap a dins,

hi falta gent!

També per Santa Tecla i en acabar la matinal ens convida-

va a esmorzar de cullera en Jordi Matas al jardí de la fa-

mília Coll Mirabent davant del Prado. Gràcies Jordi! I en

acabar la sortida de les dues, cap a casa de l’Alcalde on també

fèiem l’aperitiu i la Carme ens esperava i ens tractava com

de la família. El bastó d’en Panchito el va fer en Tomàs

Muntané i l’escut que li va clavar ens el va proporcionar en

Nacho Deó. En Pep Pascual es va fer càrrec de la restauració

i era de guàrdia les 24 hores per a qualsevol copet, rascada o

accident (un any es va perdre un dit de la geganta...).

Gràcies Pep!

Al tercer any la colla va augmentar i el cap de colla n’era en Regoro i el

segon, n’Antoni Ciré. En Juan Barriga el 1983 va ser-ne el nou cap de colla

fins el 1991

51

El 1997 vam fer uns vestits nous als gegants. Aconsellades

pel sastre de teatre Pep Romeu vam anar amb el fotògraf

Joan Iriarte al Museu Romàntic i vam triar una nina de

la col·lecció de Lola Anglada de l’època i vam recuperar

el típic polissó que fa a les dones el culet més respingón.

Volíem canviar el cabell del gegant i com no teníem diners

vam aprofitar la barba del gegant moro que li van canviar

i ens la van regalar i li vam fer una cua que era de l’època.

El 1998 els gegants Americanos van participar a l’exposició

Escolta Espanya, Catalunya Plora del Museu d’Història de

Catalunya en record de la pèrdua de les colònies de Cuba

i Les Antilles. El 2005 vam commemorar els 40 anys del

Cubanitos amb tot un seguit d’activitats.

Les Cubanites, d’alguna manera, vam fer una mica de pont

A partir el 1991 en Ciré va tornar a fer-se’n responsable juntament amb

en Reina i amb l’ajut d’uns quants nanos fins el 1994, en què ens hi vam

afegir nosaltres, les noiesL’anècdota fou que es comentava:…

has vist els collons del cubanito? Atès que els pits de les portadores anaven col·locats precisament en

aquest lloc tan delicat

entre els gegants Moros i Cristians. Es va canviar l’ordre

de sortida i ens van col·locar darrera els Cristians perquè

“érem de la Vila…”. El Ball de cabeçuts va fer-se indepen-

dent i es va crear com a grup i va passar a sortit darrera

dels Moros.

Amb nosaltres va néixer el nom de Les Cubanites i les

més antigues hem deixat pas a les generacions més joves.

Algunes hem tingut la sort que l’atzar hagi fet que algun dels

nostres fills hagi nascut en dates tan assenyalades com Santa

Tecla, patrona de la Vila. És el cas de la Mar, la filla gran de la

Tea i que ara també n’és portadora de segona generació, o del

Genís, fill de la Judit Miró. Les Cubanites som l’única colla

de dones geganteres de Catalunya, tot un honor.

50

Doncs, dit i fet vam començar la feina que tot això com-

portava. El primer punt i més important era anar a par-

lar amb l’aleshores Alcalde, en Pere Junyent, per fer-li la

proposta. En Pere ens va donar via lliure i vam començar

a treballar. La botiga Mercedes del carrer Sant Francesc,

on despatxava la Mia, es va convertir en el lloc de trobada

i la il·lusió de Les Cubanites, seria el punt de referència.

La Mia va ser la Cap de Colla durant molts anys. Formà-

vem part del primer grup Mia Muntané, Tea Hill, Vinyet

Marcet, Ana Morillo, Marta Carbonell, Judit Miró, Vinyet

Paretes, Vinyet Capdet, Sandra Romà, Carmeta Milà…

en Ciré i en Reina. Els nostres grallers eren el grup La

Malvasia i el formaven els jovenets Jordi Martí, Pere Sella

i els germans de l’Eco, que els vam veure créixer, l’Albert i

en Josep. El primer any què vam sortir va ser el 1994 per

Santa Tecla. Com no vam tenir temps de fer-nos els monos,

vam sortir amb uns pantalons blancs, una samarreta grisa

amb l’escut de Sitges i una gorra que ens protegia el cap

del tortell que hi havia dins els gegants… sinó qualsevol hi

entrava… L’anècdota fou que es comentava: has vist els co-

llons del cubanito? Atès que els pits de les portadores anaven

col·locats precisament en aquest lloc tan delicat!!! No hi

havíem pensat!

A les sortides de Santa Tecla no hi faltava un pom de

tecletes a la mà de la Panchita. No deixàvem els gegants

ni a sol ni a ombra. Venien amb nosaltres a dinar, a fer

l’aperitiu i allà on calgués. Es va convertir en tradició la con-

vidada de la Colla Jove de Diables a fer l’aperitiu de Santa

Tecla a L’Estrella… Gràcies diables per aquells moments tan

entranyables i gràcies Pepe pel bon tracte que ens donaves.

I els Cubanitos amb nosaltres a fer l’aperitiu… Cap a dins,

hi falta gent!

També per Santa Tecla i en acabar la matinal ens convida-

va a esmorzar de cullera en Jordi Matas al jardí de la fa-

mília Coll Mirabent davant del Prado. Gràcies Jordi! I en

acabar la sortida de les dues, cap a casa de l’Alcalde on també

fèiem l’aperitiu i la Carme ens esperava i ens tractava com

de la família. El bastó d’en Panchito el va fer en Tomàs

Muntané i l’escut que li va clavar ens el va proporcionar en

Nacho Deó. En Pep Pascual es va fer càrrec de la restauració

i era de guàrdia les 24 hores per a qualsevol copet, rascada o

accident (un any es va perdre un dit de la geganta...).

Gràcies Pep!

Al tercer any la colla va augmentar i el cap de colla n’era en Regoro i el

segon, n’Antoni Ciré. En Juan Barriga el 1983 va ser-ne el nou cap de colla

fins el 1991

51

El 1997 vam fer uns vestits nous als gegants. Aconsellades

pel sastre de teatre Pep Romeu vam anar amb el fotògraf

Joan Iriarte al Museu Romàntic i vam triar una nina de

la col·lecció de Lola Anglada de l’època i vam recuperar

el típic polissó que fa a les dones el culet més respingón.

Volíem canviar el cabell del gegant i com no teníem diners

vam aprofitar la barba del gegant moro que li van canviar

i ens la van regalar i li vam fer una cua que era de l’època.

El 1998 els gegants Americanos van participar a l’exposició

Escolta Espanya, Catalunya Plora del Museu d’Història de

Catalunya en record de la pèrdua de les colònies de Cuba

i Les Antilles. El 2005 vam commemorar els 40 anys del

Cubanitos amb tot un seguit d’activitats.

Les Cubanites, d’alguna manera, vam fer una mica de pont

A partir el 1991 en Ciré va tornar a fer-se’n responsable juntament amb

en Reina i amb l’ajut d’uns quants nanos fins el 1994, en què ens hi vam

afegir nosaltres, les noiesL’anècdota fou que es comentava:…

has vist els collons del cubanito? Atès que els pits de les portadores anaven col·locats precisament en

aquest lloc tan delicat

entre els gegants Moros i Cristians. Es va canviar l’ordre

de sortida i ens van col·locar darrera els Cristians perquè

“érem de la Vila…”. El Ball de cabeçuts va fer-se indepen-

dent i es va crear com a grup i va passar a sortit darrera

dels Moros.

Amb nosaltres va néixer el nom de Les Cubanites i les

més antigues hem deixat pas a les generacions més joves.

Algunes hem tingut la sort que l’atzar hagi fet que algun dels

nostres fills hagi nascut en dates tan assenyalades com Santa

Tecla, patrona de la Vila. És el cas de la Mar, la filla gran de la

Tea i que ara també n’és portadora de segona generació, o del

Genís, fill de la Judit Miró. Les Cubanites som l’única colla

de dones geganteres de Catalunya, tot un honor.

52 53

EN MiRu,LA DiABLESSA ViL

i MALVADAtAN EStiMADA

Xavier Salmerón i Carbonell

L’any 2010, la Junta Directiva de l’Agrupació de Balls Po-

pulars de Sitges, presidida per Joan Duran, va decidir re-

formular el Ball de Cabeçuts de la vila per convertir-lo en

un conjunt de cabeçuts inspirats en personatges populars i

reconeguts. Es partia de la idea que els cabeçuts sitgetans

tinguessin un segell propi i que, a poc a poc, es deixés la

imatge col·lectiva que els cabeçuts actuals es poden trobar

tant a Sitges com, per exemple, a la població més remota

del Vallès Oriental, amb tots els meus respectes. A més a

més, amb aquesta intenció es pretenia homenatjar els sit-

getans que han tingut una forta presència o bé en la festa, o

bé en la vida cultural i social del municipi.

Així doncs, la Cartrona i en Pep Capelles van ser els primers

a incloure’s en el conjunt, després va venir en Suàrez i, més

tard, l’Anita Julian. El 2013, quan jo ja era president de la

Junta de l’entitat, vam decidir donar-li continuïtat a la ini-

ciativa, però abans de presentar-ne de nous, vam acordar

recuperar els cabeçuts ja presentats l’any 1992 d’en Rusiñol

i l’Enric Morera.

El 2014, malauradament i per falta de pressupost, no vam

poder continuar aquesta iniciativa, però aquest any sí, i de

quina forma: homenatjant el personatge de la Diablessa

que ha deixat empremta aquí i fora de la vila.

52 53

EN MiRu,LA DiABLESSA ViL

i MALVADAtAN EStiMADA


L’any 2010, la Junta Directiva de l’Agrupació de Balls Po-

pulars de Sitges, presidida per Joan Duran, va decidir re-

formular el Ball de Cabeçuts de la vila per convertir-lo en

un conjunt de cabeçuts inspirats en personatges populars i

reconeguts. Es partia de la idea que els cabeçuts sitgetans

tinguessin un segell propi i que, a poc a poc, es deixés la

imatge col·lectiva que els cabeçuts actuals es poden trobar

tant a Sitges com, per exemple, a la població més remota

del Vallès Oriental, amb tots els meus respectes. A més a

més, amb aquesta intenció es pretenia homenatjar els sit-

getans que han tingut una forta presència o bé en la festa, o

bé en la vida cultural i social del municipi.

Així doncs, la Cartrona i en Pep Capelles van ser els primers

a incloure’s en el conjunt, després va venir en Suàrez i, més

tard, l’Anita Julian. El 2013, quan jo ja era president de la

Junta de l’entitat, vam decidir donar-li continuïtat a la ini-

ciativa, però abans de presentar-ne de nous, vam acordar

recuperar els cabeçuts ja presentats l’any 1992 d’en Rusiñol

i l’Enric Morera.

El 2014, malauradament i per falta de pressupost, no vam

poder continuar aquesta iniciativa, però aquest any sí, i de

quina forma: homenatjant el personatge de la Diablessa

que ha deixat empremta aquí i fora de la vila.

54

En Joan Plans i Roca, popularment conegut com en Miru,

va ser membre de la Colla Vella del Ball de Diables de Sitges

durant més de 60 anys, i va ser considerat el diable en actiu

més gran —vell— de Catalunya amb 80 anys.

I com era en Miru? En Lambert Gràcia comenta, en un

article de la revista de cultura popular El Fogall d’aquest

any, que en Miru «era una persona a qui li agradava molt la

broma, i la gent de la colla no parava de fer-li passar bones

estones en actitud simpàtica i, sobretot, amb respecte, ja

que alguna vegada també s’enfadava, sense raó, i és perquè

es pensava que se’n reien d’ell, i no era pas així».

Per als seus néts, «l’avi Miru no veia mai el moment de pen-

jar les espardenyes, encara no sabem com tenia la força,

amb 85 anys, per fer totes les processons de la festa. Mai

vam sentir que sortís de la seva boca un “estic cansat”; per

a ell, no suposava cap esforç fer totes les sortides, i mai vam

sentir que tingués una preferència, ans al contrari, parlava

de la màgia de cada una d’elles, totes amb el seu encant».

I per als seus fills, «era un home alegre i afectuós, pacient i

amic de tothom, bona persona i que demostrava com s’es-

timava la festa». La prova és que fins al final de les seves

En Joan Plans i Roca, popularment conegut com en Miru, va ser

membre de la Colla Vella del Ball de Diables de Sitges durant més de 60

anys, i va ser considerat el diable en actiu més gran —vell— de

Catalunya amb 80 anys

55

forces la va gaudir com a diable, i així aconseguí el reco-

neixement de diable més vell de Catalunya. Molts recorda-

ran que durant els últims anys de la seva vida, quan vivia a

l’Hospital, encara li feien l’honor de poder recitar el vers de

la Diablessa, i, tot i que es menjava paraules, la il·lusió no

la perdia».

Per tot plegat, el cabeçut d’en Miru està més que justificat,

i no només serà un homenatge a la seva persona, sinó que

també al Ball de Diables de Sitges, i això ho demostra el fet

que les tres colles actuals de la vila s’han unit per participar

en la presentació del cabeçut, que tindrà lloc el dia 20 d’a-

gost a partir de les 20 h.

La família del Ball de Cabeçuts de Sitges tindrà, doncs, un

nou membre, amb un toc malvat per la seva condició de

Diablessa, però amb un cor enorme per la seva condició de

persona. Des de l’Agrupació volem donar el nostre absolut

agraïment a la família per la seva bona disposició, i enda-

vant, que, sigui on sigui, segur que li encantarà i emocio-

narà!

Bona Festa Major, amics i amigues.

La família del Ball de Cabeçuts de Sitges tindrà, doncs, un nou

membre, amb un toc malvat per la seva condició de Diablessa, però

amb un cor enorme per la seva condició de persona

54

En Joan Plans i Roca, popularment conegut com en Miru,

va ser membre de la Colla Vella del Ball de Diables de Sitges

durant més de 60 anys, i va ser considerat el diable en actiu

més gran —vell— de Catalunya amb 80 anys.

I com era en Miru? En Lambert Gràcia comenta, en un

article de la revista de cultura popular El Fogall d’aquest

any, que en Miru «era una persona a qui li agradava molt la

broma, i la gent de la colla no parava de fer-li passar bones

estones en actitud simpàtica i, sobretot, amb respecte, ja

que alguna vegada també s’enfadava, sense raó, i és perquè

es pensava que se’n reien d’ell, i no era pas així».

Per als seus néts, «l’avi Miru no veia mai el moment de pen-

jar les espardenyes, encara no sabem com tenia la força,

amb 85 anys, per fer totes les processons de la festa. Mai

vam sentir que sortís de la seva boca un “estic cansat”; per

a ell, no suposava cap esforç fer totes les sortides, i mai vam

sentir que tingués una preferència, ans al contrari, parlava

de la màgia de cada una d’elles, totes amb el seu encant».

I per als seus fills, «era un home alegre i afectuós, pacient i

amic de tothom, bona persona i que demostrava com s’es-

timava la festa». La prova és que fins al final de les seves

En Joan Plans i Roca, popularment conegut com en Miru, va ser

membre de la Colla Vella del Ball de Diables de Sitges durant més de 60

anys, i va ser considerat el diable en actiu més gran —vell— de

Catalunya amb 80 anys

55

forces la va gaudir com a diable, i així aconseguí el reco-

neixement de diable més vell de Catalunya. Molts recorda-

ran que durant els últims anys de la seva vida, quan vivia a

l’Hospital, encara li feien l’honor de poder recitar el vers de

la Diablessa, i, tot i que es menjava paraules, la il·lusió no

la perdia».

Per tot plegat, el cabeçut d’en Miru està més que justificat,

i no només serà un homenatge a la seva persona, sinó que

també al Ball de Diables de Sitges, i això ho demostra el fet

que les tres colles actuals de la vila s’han unit per participar

en la presentació del cabeçut, que tindrà lloc el dia 20 d’a-

gost a partir de les 20 h.

La família del Ball de Cabeçuts de Sitges tindrà, doncs, un

nou membre, amb un toc malvat per la seva condició de

Diablessa, però amb un cor enorme per la seva condició de

persona. Des de l’Agrupació volem donar el nostre absolut

agraïment a la família per la seva bona disposició, i enda-

vant, que, sigui on sigui, segur que li encantarà i emocio-

narà!

Bona Festa Major, amics i amigues.

La família del Ball de Cabeçuts de Sitges tindrà, doncs, un nou

membre, amb un toc malvat per la seva condició de Diablessa, però

amb un cor enorme per la seva condició de persona


PROGRAMA OFiCiAL

Sant BartomeuFes ta Major de Sitges

del 19 al 26 d’agost de 2015

declarada festa tradicional d’interès nacional per la generalitat de catalunya

A partir de dos quarts de vuit del

vespre davant del Palau del Rei

Moro, carrer d’en Bosch, lectura del

PREGÓ SATÍRIC de Festa Major a

càrrec de Jordi Cubillos, Críptic. Tot

seguit es presentarà la Pubilla i l’Hereu

de l’entitat d’enguany i es durà a terme

el reconeixement al soci. La festa clou-

rà amb un petit refrigeri i una copa de

cava.

Acte organitzat per l’Agrupació de

Balls Populars de Sitges.

A les deu de la nit INAUGURACIÓ

DE LES BARRAQUES, organitzades

conjuntament per l’Agrupació de Balls

Populars de Sitges, l’Ateneu Popular,

la Colla Jove de Castells de Sitges, la

SACA (Sitgetana de Cultura i Anima-

ció), el Casino Prado Suburense i la

Societat Recreativa El Retiro, amb el

suport de la Comissió. Les Barraques

seran emplaçades a la Fragata.

Acte organitzat pel col·lectiu de les Bar-

raques.

A dos quarts d’onze de la nit, a la pla-

ça de l’Ajuntament, PREGÓ DE LA

FESTA MAJOR a càrrec de Sebastià

Giménez i Mirabent. El pregó esta-

rà interpretat en llengua catalana de

signes. En cas de pluja o mal temps, el

pregó es farà a l’església parroquial.

En acabar, i per celebrar l’inici de la

Festa Major, es servirà una copa de

cava i cervesa artesana.

Acte organitzat amb la col·laboració de

Perbacco i La Sitgetana.

Tot seguit, a la zona de Barraques, a la

Fragata, CONCERT amb la formació

La Màlaga i Els Baratos, que amenit-

zaran amb alegria la primera nit de la

festa.


raques i la Comissió de Festa Major i

Santa Tecla.

El Pregó

A dos quarts de set de la tarda, FES-

TA INFANTIL amb el grup d’animació

Los Pipos a la zona de Barraques, a la

Fragata.


raques.

A les vuit del vespre, PRESENTACIÓ

DEL CABEÇUT D’EN MIRU ‘JOAN

PLANAS I ROCA’. Des del Casino

Prado Suburense s’iniciarà una cerca-

vila d’autoritats, familiars i amics d’en

Miru acompanyats del Ball de Cabe-

çuts de Sitges i dels timbalers de les

tres colles del Ball de Diables de Sitges

que tocaran el Toc de Timbals tradici-

onal fins arribar a la Plaça de l’Ajun-

tament. La cercavila tindrà el se-

güent recorregut: Carrer de Francesc

Gumà, Jesús, Àngel Vidal, Barcelona,

Davallada, d’en Bosch, i plaça de l’A-

juntament. En arribar a l’Ajuntament,

una representació de diables veterans

de les tres colles escenificaran el Ball

de Diables de Sitges amb els versos

tradicionals.


Balls Populars de Sitges amb la col·l-

aboració de la Colla Vella, la Colla Jove

i la Colla ABPS del Ball de Diables de

Sitges.

A partir de les deu de la nit, a la zona

de Barraques, FESTA SONORA amb

DJ’s locals i convidats. Bounce, Víc-

tor Bregante i Bruno Bleda, B2B Ion

Pananides i per acabar Gin’s time fins

altes hores de la nit.


raques.

19Dimecres

d’agos t 20Dijous

d’agos t


raques.


PROGRAMA OFiCiAL

Sant BartomeuFes ta Major de Sitges

del 19 al 26 d’agost de 2015

declarada festa tradicional d’interès nacional per la generalitat de catalunya

A partir de dos quarts de vuit del

vespre davant del Palau del Rei

Moro, carrer d’en Bosch, lectura del

PREGÓ SATÍRIC de Festa Major a

càrrec de Jordi Cubillos, Críptic. Tot

seguit es presentarà la Pubilla i l’Hereu

de l’entitat d’enguany i es durà a terme

el reconeixement al soci. La festa clou-

rà amb un petit refrigeri i una copa de

cava.



A les deu de la nit INAUGURACIÓ

DE LES BARRAQUES, organitzades

conjuntament per l’Agrupació de Balls

Populars de Sitges, l’Ateneu Popular,

la Colla Jove de Castells de Sitges, la

SACA (Sitgetana de Cultura i Anima-

ció), el Casino Prado Suburense i la

Societat Recreativa El Retiro, amb el

suport de la Comissió. Les Barraques

seran emplaçades a la Fragata.


raques.

A dos quarts d’onze de la nit, a la pla-

ça de l’Ajuntament, PREGÓ DE LA

FESTA MAJOR a càrrec de Sebastià

Giménez i Mirabent. El pregó esta-

rà interpretat en llengua catalana de

signes. En cas de pluja o mal temps, el

pregó es farà a l’església parroquial.

En acabar, i per celebrar l’inici de la

Festa Major, es servirà una copa de

cava i cervesa artesana.


Perbacco i La Sitgetana.

Tot seguit, a la zona de Barraques, a la

Fragata, CONCERT amb la formació

La Màlaga i Els Baratos, que amenit-

zaran amb alegria la primera nit de la

festa.


raques i la Comissió de Festa Major i

Santa Tecla.

El Pregó

A dos quarts de set de la tarda, FES-

TA INFANTIL amb el grup d’animació

Los Pipos a la zona de Barraques, a la

Fragata.


raques.

A les vuit del vespre, PRESENTACIÓ

DEL CABEÇUT D’EN MIRU ‘JOAN

PLANAS I ROCA’. Des del Casino

Prado Suburense s’iniciarà una cerca-

vila d’autoritats, familiars i amics d’en

Miru acompanyats del Ball de Cabe-

çuts de Sitges i dels timbalers de les

tres colles del Ball de Diables de Sitges

que tocaran el Toc de Timbals tradici-

onal fins arribar a la Plaça de l’Ajun-

tament. La cercavila tindrà el se-

güent recorregut: Carrer de Francesc

Gumà, Jesús, Àngel Vidal, Barcelona,

Davallada, d’en Bosch, i plaça de l’A-

juntament. En arribar a l’Ajuntament,

una representació de diables veterans

de les tres colles escenificaran el Ball

de Diables de Sitges amb els versos

tradicionals.


Balls Populars de Sitges amb la col·l-

aboració de la Colla Vella, la Colla Jove

i la Colla ABPS del Ball de Diables de

Sitges.

A partir de les deu de la nit, a la zona

de Barraques, FESTA SONORA amb

DJ’s locals i convidats. Bounce, Víc-

tor Bregante i Bruno Bleda, B2B Ion

Pananides i per acabar Gin’s time fins

altes hores de la nit.


raques.

19Dimecres

d’agos t 20Dijous

d’agos t


raques.


A dos quarts de set de la tarda, INAU-

GURACIÓ DE L’EXPOSICIÓ DE LA

IMATGE DE SANT BARTOMEU, a

càrrec de Mn. Josep Pausas, rector de

la parròquia, que romandrà exposada

al domicili del Pendonista, el senyor

Josep Ramon Sentís i Julià, al carrer

de Sant Pau núm. 28, fins el dia de la

Vigília a l’hora de la Processó Cívica.

Després de la inauguració, l’exposi-

ció romandrà oberta fins a les nou del

vespre.

A la mateixa hora, al Mercat Vell, ac-

tual Casa Bacardí, FESTA CUBANA.

Aquest acte té aforament limitat.

Acte organitzat per la colla Gegants

Americanos.

A dos quarts de nou del vespre, a

la zona de Barraques, CONCERT

ACÚSTIC de Veneno en la Piel.


raques.

A la mateixa hora, al Palau del Rei

Moro, gran ASSAIG DE FESTA MA-

JOR DE LA COLLA JOVE DE CAS-

TELLERS DE SITGES, obert a tots

els sitgetans i les sitgetanes. En acabar

l’assaig, es presentarà la Pubilla i l’He-

reu de la Colla Jove.

Acte organitzat per la Colla Jove de

Castellers de Sitges.

A dos quarts de deu de la nit, a la zona

de Barraques, SOPAR POPULAR

amb un preu de 12 euros i venda de

tiquets a la Societat Recreativa El Re-

tiro, Casino Prado Suburense i a l’Ate-

neu Popular de Sitges.

Tot seguit, també a la zona de Barra-

ques, CONCERT de La Terrasseta de

Preixens, Doctor Prats i PD Tubi&Ko-

llado.

Acte organitzat pel col·lectiu de les

Barraques.

D’onze del matí a dues del migdia i de

sis de la tarda fins un cop acabat l’acte

de lliurament de la Bandera, EXPO-

SICIÓ DE LA IMATGE DE SANT

BARTOMEU, patró de la nostra Vila,

al carrer de Sant Pau núm. 28.

A dos quarts de dotze del matí, davant

del Palau del Rei Moro, VESTIM ELS

GEGANTS MOROS, la La-hia i en Fa-

luch.



A partir de la una del migdia, VER-

MUT DE FESTA MAJOR al local de

l’Ateneu Popular de Sitges, al carrer

de Sant Bartomeu núm. 40. L’Ateneu

convida a tots els sitgetans i sitgetanes

a compartir aquest moment i a cele-

brar l’arribada de la festa.

Acte organitzat per l’Ateneu Popular de

Sitges.

A les cinc de la tarda, i davant de l’Es-

corxador, VESTIM ELS GEGANTS

DE LA VILA I ELS GEGANTS

AMERICANOS. A continuació aniran

en seguici fins a l’Escola Esteve Bar-

rachina.

21Divendres

d’agos t

22Dissabte

d’agos t

Dissabte

A dos quarts de sis de la tarda, a

l’Escola Esteve Barrachina, PLAN-

TADA DE GEGANTS amb motiu del

50è aniversari del Gegants America-

nos, amb la participació dels Gegants

Negritos de Tarragona, el Gegantó

Lladrefaves i la Gegantona de Valls,

els Gegants Nuvis d’Arenys de Mar, els

Gegants de la Vila de Sitges, els Ge-

gants Moros i els Gegants Americanos.

A dos quarts de set de la tarda, inici

del CERCAVILA DE GEGANTS. El

seguici farà el següent recorregut:

carrer d’Isabel Julià, Emili Picó, Jesús,

Cap de la Vila, Parellades, Sant Josep,

Sant Gaudenci, Sant Francesc, Cap de

la Vila, Major i plaça de l’Ajuntament,

on es farà una petita ballada final.

Acte organitzat per la colla dels

Gegants Americanos i per l’Agrupació

de Balls Populars de Sitges.

A les deu de la nit a l’Hort de Can Falç,

CINEMA A LA FRESCA amb la pro-

jecció de la pel·lícula Grease sing alo-

ne, la mítica pel·lícula de Grease amb

karaoke en directe.

Acte organitzat per Cine Club Sitges.

A dos quarts d’onze de la nit, a la Par-

ròquia de Sant Bartomeu i Santa Te-

cla, acte de LLIURAMENT DE LA

BANDERA amb recital de poemes i

cant dels Goigs de Sant Bartomeu. A

continuació, i acompanyats de la sitge-

tana Agrupació Musical Suburband de

El Retiro, cercavila fins al domicili de

la Presidenta de la Comissió: Baluard,

plaça de l’Ajuntament, Major, Cap de la

Vila, Sant Francesc, passeig Vilafranca,

avinguda de les Flors, Mestre Antoni

Català i plaça Bonaventura Julià.

En arribar la Bandera, a la Plaça Bo-

naventura Julià, BALL-CONCERT

amb els Tuterako Gaiteroak de Tudela.

Durant la vetllada es podran adquirir

mojitos de fruites a preus populars.


Tabernas El Donostiarra, Janio’s Bar i

Forcevital.

A partir de dos quarts de dotze de la

nit, al Passeig de la Ribera, DANCE

HOLI PARTY, música i colors. Holi

festival és un festival originari de la

Índia en el qual els seus assistents es

tiren líquids de colors per sobre per ce-

lebrar l’arribada de la primavera.



karaoke en directe.





BANDERA amb recital de poemes i BANDERA amb recital de poemes i BANDERA










BALL-CONCERT

de Tudela.





DANCE

Holi

és un festival originari de la




A dos quarts de set de la tarda, INAU-

GURACIÓ DE L’EXPOSICIÓ DE LA

IMATGE DE SANT BARTOMEU, a

càrrec de Mn. Josep Pausas, rector de

la parròquia, que romandrà exposada

al domicili del Pendonista, el senyor

Josep Ramon Sentís i Julià, al carrer

de Sant Pau núm. 28, fins el dia de la

Vigília a l’hora de la Processó Cívica.

Després de la inauguració, l’exposi-

ció romandrà oberta fins a les nou del

vespre.

A la mateixa hora, al Mercat Vell, ac-

tual Casa Bacardí, FESTA CUBANA.

Aquest acte té aforament limitat.

Acte organitzat per la colla Gegants

Americanos.

A dos quarts de nou del vespre, a

la zona de Barraques, CONCERT

ACÚSTIC de Veneno en la Piel.


raques.

A la mateixa hora, al Palau del Rei

Moro, gran ASSAIG DE FESTA MA-

JOR DE LA COLLA JOVE DE CAS-

TELLERS DE SITGES, obert a tots

els sitgetans i les sitgetanes. En acabar

l’assaig, es presentarà la Pubilla i l’He-

reu de la Colla Jove.

Acte organitzat per la Colla Jove de

Castellers de Sitges.

A dos quarts de deu de la nit, a la zona

de Barraques, SOPAR POPULAR

amb un preu de 12 euros i venda de

tiquets a la Societat Recreativa El Re-

tiro, Casino Prado Suburense i a l’Ate-

neu Popular de Sitges.

Tot seguit, també a la zona de Barra-

ques, CONCERT de La Terrasseta de

Preixens, Doctor Prats i PD Tubi&Ko-

llado.

Acte organitzat pel col·lectiu de les

Barraques.

D’onze del matí a dues del migdia i de

sis de la tarda fins un cop acabat l’acte

de lliurament de la Bandera, EXPO-


BARTOMEU, patró de la nostra Vila,

al carrer de Sant Pau núm. 28.

A dos quarts de dotze del matí, davant

del Palau del Rei Moro, VESTIM ELS

GEGANTS MOROS, la La-hia i en Fa-

luch.



A partir de la una del migdia, VER-

MUT DE FESTA MAJOR al local de

l’Ateneu Popular de Sitges, al carrer

de Sant Bartomeu núm. 40. L’Ateneu

convida a tots els sitgetans i sitgetanes

a compartir aquest moment i a cele-

brar l’arribada de la festa.

Acte organitzat per l’Ateneu Popular de

Sitges.

A les cinc de la tarda, i davant de l’Es-

corxador, VESTIM ELS GEGANTS

DE LA VILA I ELS GEGANTS

AMERICANOS. A continuació aniran

en seguici fins a l’Escola Esteve Bar-

rachina.

21Divendres

d’agos t

22Dissabte

d’agos t

Dissabte

A dos quarts de sis de la tarda, a

l’Escola Esteve Barrachina, PLAN-

TADA DE GEGANTS amb motiu del

50è aniversari del Gegants America-

nos, amb la participació dels Gegants

Negritos de Tarragona, el Gegantó

Lladrefaves i la Gegantona de Valls,

els Gegants Nuvis d’Arenys de Mar, els

Gegants de la Vila de Sitges, els Ge-

gants Moros i els Gegants Americanos.

A dos quarts de set de la tarda, inici

del CERCAVILA DE GEGANTS. El

seguici farà el següent recorregut:

carrer d’Isabel Julià, Emili Picó, Jesús,

Cap de la Vila, Parellades, Sant Josep,

Sant Gaudenci, Sant Francesc, Cap de

la Vila, Major i plaça de l’Ajuntament,

on es farà una petita ballada final.

Acte organitzat per la colla dels

Gegants Americanos i per l’Agrupació

de Balls Populars de Sitges.

A les deu de la nit a l’Hort de Can Falç,

CINEMA A LA FRESCA amb la pro-



karaoke en directe.





BANDERA amb recital de poemes i









Català i plaça Bonaventura Julià.


naventura Julià, BALL-CONCERT

amb els Tuterako Gaiteroak de Tudela.


mojitos de fruites a preus populars.



Forcevital.


nit, al Passeig de la Ribera, DANCE

HOLI PARTY, música i colors. Holi

festival és un festival originari de la



lebrar l’arribada de la primavera.



karaoke en directe.





BANDERA amb recital de poemes i BANDERA amb recital de poemes i BANDERA










BALL-CONCERT

de Tudela.





DANCE

Holi

és un festival originari de la




A partir de les onze del matí i fins a

l’hora de la Processó Cívica, EXPO-


BARTOMEU, patró de la nostra Vila de

Sitges, al carrer de Sant Pau núm. 28.

A les onze del matí, al Saló de Plens

de l’Ajuntament, LLIURAMENT DE

L’INFORME PER A OBTENIR LA

CATALOGACIÓ DE FESTA PATRI-

MONIAL D’INTERÈS NACIONAL al

catàleg de Patrimoni Festiu de la Ge-

neralitat de Catalunya.

A les dotze del migdia, ENTRADA DE

GRALLERS pel carrer de Sant Fran-

cesc, Cap de la Vila, Major i plaça de

l’Ajuntament. Les diverses formacions

oferiran les seves peces en homenatge

als fundadors de la Festa Major.

A les dues en punt del migdia, des de la

platja de La Fragata, ENCESA DELS

21 MORTERETS, a càrrec de la Colla

Noies de Bastons que enguany celebra

el seu 35è aniversari, i REPICADA DE

CAMPANES.

A la mateixa hora, al Cap de la Vila,

la Cobla Maricel interpretarà les sar-

danes La Processó de Sant Bartomeu,

d’Antoni Català i Vidal, i La Festa Ma-

jor, d’Enric Morera i Viura.

A la mateixa hora i des de la plaça de

l’Ajuntament, SORTIDA DELS EN-

TREMESOS I DELS BALLS POPU-

LARS: Gegants, Cabeçuts, Drac, Àliga,

Diables, Bastons, Cercolets, Pandere-

tes, Pastorets, Cintes, Gitanes i Moi-

xiganga, acompanyats de l’Agrupació

Musical Suburband de El Retiro. En

arribar al Cap de la Vila, la Moixiganga

farà la seva representació complerta.

A mesura que arribin a l’Hort de Can

Falç -en honor al Batlle, les autori-

tats i tot el poble que hi assisteixi- i a

l’Hospital de Sant Joan Baptista, les

colles faran una actuació de lluïment

i es representaran tots els balls amb

parlaments (Ball de Diables, Ball de

Cercolets, Ball de Pastorets i Balls de

Gitanes).

A les sis de la tarda, al Cap de la Vila,

ACTUACIÓ CASTELLERA a càrrec

de la Colla Jove de Castellers de Sitges.

La Vigília

23Diumenge

d’agos t


A dos quarts de set, a la Plaça Bona-

ventura Julià núm. 16, domicili de la

Presidenta de la Comissió de Festa

Major i Santa Tecla, Aroa Llorens i Pe-

llicer, SINDRIADA POPULAR.

Acte organitzat amb la col·laboració

d’Albert i Anna, fruites i verdures.

Tot seguit, PROCESSÓ CÍVICA. Els

balls populars, entremesos i músics,

acompanyats de l’Agrupació Musical

Suburband de El Retiro i de les auto-

ritats, passaran a recollir el tabernacle

de Sant Bartomeu al domicili del Pen-

donista de la Festa Major 2015, el se-

nyor Josep Ramon Sentís i Julià.

El seguici farà el següent recorregut:

plaça Bonaventura Julià, Hipólito La-

zaro, Pau Casals, avinguda de les Flors,

Passeig Vilafranca, Sant Francesc,

Sant Bonaventura, Sant Josep, Bo-

naire, Passeig de la Ribera, Sant Pau,

Parellades, Cap de la Vila, Àngel Vidal,

Barcelona, Baluard Vidal i Quadres,

Fonollar, Baluard.

A les portes del temple parroquial els

balls rebran la imatge de Sant Barto-

meu que, acompanyada per les auto-

ritats, el Pendonista i els Cordonistes,

serà col·locada al presbiteri per presi-

dir els actes litúrgics de la diada.

En acabar la Processó Cívica, SOPAR

DE COLLES DE L’AGRUPACIÓ al

Palau del Rei Moro. Les persones que

no participen en cap ball de l’entitat

hauran de reservar i abonar, si hi vo-

len assistir, un tiquet de 5 euros a la

secretaria de l’ABPS abans del dia 21

d’agost.



A les onze de la nit, des de la Punta, la

Fragata i els espigons, APOTEÒSIC I

MONUMENTAL CASTELL DE FOC

a càrrec de Pirotècnia Igual SA i amb

disseny artístic a càrrec del pirotècnic

Isidre Pañella. Cal recordar que la tra-

ca final serà el resultat del procès de

micro-mecenatge dut a terme per tots

els sitgetans i sitgetanes que hi hagin

participat.


del Club Nàutic Sitges i del Port d’A-

guadolç.

Per viure un CASTELL DE FOC EN

CALMA, la Comissió habilitarà amb

cadires la zona del Passeig de la Ribera

entre els restaurants Pic Nic i Kansas

(tocant a mar). Durant el majúscul

espectacle pirotècnic els assistents

gaudiran de la degustació d’un Marti-

ni Royale. Preu del tiquet: 5 euros. Les

persones amb mobilitat reduïda entra-

ran de forma gratuïta.


Casa Bacardí.

En acabar el castell de foc, BAIXADA

DELS BALLS POPULARS PER LES

ESCALES DE LA PUNTA, desfilada

fins al Monument a El Greco i tornada

fins al carrer Nou.

A continuació, al passeig de la Ribera,

REVETLLA SARDANISTA amb la

Cobla Sitgetana.

REVETLLA DE FESTA MAJOR amb

l’actuació de l’orquestra Los Pachucos i,

seguidament, dels DJ’s Fuckndestroy,

que ens convidaran a ballar fins que

gairebé es faci de dia.





llicer, SINDRIADA POPULAR



Tot seguit, PROCESSÓ CÍVICA


acompanyats de l’Agrupació Musical acompanyats de l’Agrupació Musical acompanyats de l’














Fonollar, Baluard.








A partir de les onze del matí i fins a

l’hora de la Processó Cívica, EXPO-


BARTOMEU, patró de la nostra Vila de

Sitges, al carrer de Sant Pau núm. 28.

A les onze del matí, al Saló de Plens

de l’Ajuntament, LLIURAMENT DE

L’INFORME PER A OBTENIR LA

CATALOGACIÓ DE FESTA PATRI-

MONIAL D’INTERÈS NACIONAL al

catàleg de Patrimoni Festiu de la Ge-

neralitat de Catalunya.

A les dotze del migdia, ENTRADA DE

GRALLERS pel carrer de Sant Fran-

cesc, Cap de la Vila, Major i plaça de

l’Ajuntament. Les diverses formacions

oferiran les seves peces en homenatge

als fundadors de la Festa Major.

A les dues en punt del migdia, des de la

platja de La Fragata, ENCESA DELS

21 MORTERETS, a càrrec de la Colla

Noies de Bastons que enguany celebra

el seu 35è aniversari, i REPICADA DE

CAMPANES.

A la mateixa hora, al Cap de la Vila,

la Cobla Maricel interpretarà les sar-

danes La Processó de Sant Bartomeu,

d’Antoni Català i Vidal, i La Festa Ma-

jor, d’Enric Morera i Viura.

A la mateixa hora i des de la plaça de

l’Ajuntament, SORTIDA DELS EN-

TREMESOS I DELS BALLS POPU-

LARS: Gegants, Cabeçuts, Drac, Àliga,

Diables, Bastons, Cercolets, Pandere-

tes, Pastorets, Cintes, Gitanes i Moi-

xiganga, acompanyats de l’Agrupació

Musical Suburband de El Retiro. En

arribar al Cap de la Vila, la Moixiganga

farà la seva representació complerta.

A mesura que arribin a l’Hort de Can

Falç -en honor al Batlle, les autori-

tats i tot el poble que hi assisteixi- i a

l’Hospital de Sant Joan Baptista, les

colles faran una actuació de lluïment

i es representaran tots els balls amb

parlaments (Ball de Diables, Ball de

Cercolets, Ball de Pastorets i Balls de

Gitanes).

A les sis de la tarda, al Cap de la Vila,

ACTUACIÓ CASTELLERA a càrrec

de la Colla Jove de Castellers de Sitges.

La Vigília

23Diumenge

d’agos t






llicer, SINDRIADA POPULAR.



Tot seguit, PROCESSÓ CÍVICA. Els


acompanyats de l’Agrupació Musical














Fonollar, Baluard.







En acabar la Processó Cívica, SOPAR

DE COLLES DE L’AGRUPACIÓ al

Palau del Rei Moro. Les persones que

no participen en cap ball de l’entitat

hauran de reservar i abonar, si hi vo-

len assistir, un tiquet de 5 euros a la

secretaria de l’ABPS abans del dia 21

d’agost.



A les onze de la nit, des de la Punta, la

Fragata i els espigons, APOTEÒSIC I

MONUMENTAL CASTELL DE FOC

a càrrec de Pirotècnia Igual SA i amb

disseny artístic a càrrec del pirotècnic

Isidre Pañella. Cal recordar que la tra-

ca final serà el resultat del procès de

micro-mecenatge dut a terme per tots


participat.


del Club Nàutic Sitges i del Port d’A-

guadolç.

Per viure un CASTELL DE FOC EN

CALMA, la Comissió habilitarà amb

cadires la zona del Passeig de la Ribera

entre els restaurants Pic Nic i Kansas

(tocant a mar). Durant el majúscul

espectacle pirotècnic els assistents

gaudiran de la degustació d’un Marti-

ni Royale. Preu del tiquet: 5 euros. Les

persones amb mobilitat reduïda entra-

ran de forma gratuïta.


Casa Bacardí.

En acabar el castell de foc, BAIXADA

DELS BALLS POPULARS PER LES

ESCALES DE LA PUNTA, desfilada

fins al Monument a El Greco i tornada

fins al carrer Nou.

A continuació, al passeig de la Ribera,

REVETLLA SARDANISTA amb la

Cobla Sitgetana.

REVETLLA DE FESTA MAJOR amb

l’actuació de l’orquestra Los Pachucos i,

seguidament, dels DJ’s Fuckndestroy,

que ens convidaran a ballar fins que

gairebé es faci de dia.





llicer, SINDRIADA POPULAR



Tot seguit, PROCESSÓ CÍVICA


acompanyats de l’Agrupació Musical acompanyats de l’Agrupació Musical acompanyats de l’














Fonollar, Baluard.








A les sis de la matinada des del

Baluard Miquel Utrillo i Morlius,

ALEGRE I FESTIVA MATINAL. En

despuntar el dia de Sant Bartomeu,

que de Sitges n’és Patró, els entreme-

sos, els balls populars i els músics tor-

naran a desfilar pels carrers de la vila.

Seguint la tradició, la Comissió

obsequiarà a les senyores amb oloroses

flors. Tothom que ho desitgi es pot afe-

gir a l’alegre passada de faixes. Només

cal anar vestit de blanc, amb esparde-

nyes de betes i dur una faixa.

Recorregut: Baluard, Fonollar,

Baluard Vidal i Quadras, Port de

n’Alegre, Rafel Llopart, Sant Damià,

Sant Sebastià, Jesús, Sant Bartomeu,

Sant Gaudenci, Sant Josep, Espalter,

plaça del Pou Vedre, Bassa Rodona,

Joan Tarrida, plaça de la Indústria,

Marquès de Mont-roig, Parellades,

Cap de la Vila, Major i plaça de l’Ajun-

tament.

A dos quarts d’onze a l’Església Parro-

quial de Sant Bartomeu i Santa Tecla,

SOLEMNE OFICI CONCELEBRAT

EN HONOR AL QUI DE SITGES

N’ÉS PATRÓ, SANT BARTOMEU

APÒSTOL. Presidirà la celebració

Mn. Josep Pausas, rector de la parrò-

quia. Enguany, a l’ofertori, la colla de

geganteres dels Gegants Americanos,

que celebra el seu 50è aniversari, farà

l’ofrena, en nom de tot el poble, al nos-

tre Sant Patró. En acabar la celebració,

cant dels Goigs del Sant i veneració de

la relíquia.

Acabat l’Ofici, APOTEÒSICA SORTI-

DA D’OFICI. Desfilada musical amb la

Banda, que acompanyarà les autoritats

fins a l’Ajuntament. Seguidament ac-

tuaran, alhora, tots els balls i els seus

respectius músics, que junt amb la

Cobla Sitgetana i l’Agrupació Musical

Suburband del Retiro, dibuixaran un

dels moments més màgics de la nostra

Festa Major.

Després de l’actuació dels balls i entre-

mesos, la Banda interpretarà Els Sega-

dors, l’himne nacional de Catalunya.

Diada de Sant Bartomeu Apòstol , Patró de Sitges

24Dilluns

d’agos t24

A continuació, a la plaça de l’Ajunta-

ment, EXHIBICIÓ CASTELLERA a

càrrec de la Colla Jove de Castellers de

Sitges.

Acte seguit, SELECTES CONCERTS-

VERMUT DE FESTA MAJOR:

Als jardins de la Societat Recreativa El

Retiro, actuació de la Cobla Maricel.

Als jardins del Casino Prado Suburen-

se, audició de la Sitges Big Band , de

l’escola musical de El Retiro.

A dos quarts de vuit del vespre, des del

Baluard, PROCESSÓ EN HONOR

DE SANT BARTOMEU.

Pas del tabernacle de Sant Barto-

meu pels carrers i les places de la vila,

acompanyat de tots els sitgetans i les

sitgetanes que ho desitgin. Es recorda

i s’anima a que el seguici religiós sigui

dels dos gèneres. Presidirà aquest acte

processional el senyor rector de la par-

ròquia, Mn. Josep Pausas Mas, i hi as-

sistirà l’Il·lustríssim Ajuntament.

Com és costum, el tabernacle anirà

precedit de tots els balls populars, els

grallers i l’Agrupació Musical Subur-

band de El Retiro. El ganfaró parro-

quial i el tabernacle de Sant Bartomeu

serà portat pel cos de portants del

tabernacle de Sant Bartomeu i Santa

Tecla. S’ha designat com a Pendonis-

ta de la Bandera de Sant Bartomeu al

Sr. Josep Ramon Sentís i Julià, qui ha

nomenat com a cordonistes el Sr. Ans-

cari Sentís i Mirabent i el Sr. Marcel

Sentís i Mirabent.

La Processó de Sant Bartomeu farà

el següent recorregut: Baluard, Fo-

nollar, Sant Joan, Davallada, Barcelo-

na, Santiago Rusiñol, Jesús, Sant Bar-

tomeu, Sant Gaudenci, Sant Francesc,

Cap de la Vila, Parellades, Bonaire,

passeig de la Ribera, Nou, Major, plaça

de l’Ajuntament i Baluard.

Al pas de la processó pel passeig de la

Ribera, el seguici religiós serà saludat

amb salves de morterets i tocs de cam-

panes. La Cobla Sitgetana interpretarà

les sardanes Els Gegants de Sitges i La

Processó de Sant Bartomeu, dels mes-

tres Tomàs Gil i Membrado i Antoni

Català i Vidal, respectivament.

En arribar la processó al Baluard, els

balls i músics envoltaran el tabernacle,

fent el darrer homenatge al nostre Pa-

tró, mentre esclaten focs artificials i re-

piquen de valent les campanes durant

la més que emotiva ENTRADA DE

SANT BARTOMEU A L’ESGLÉSIA

PARROQUIAL. A continuació, a dins

del temple, pregària de cloenda.

Tot seguit, davant de l’Ajuntament,

BALLADA FINAL DE LES BÈS-

TIES DE FOC I DELS GEGANTS,

per acomiadar els actes tradicionals de

la nostra Festa Major.

En acabar, FI DE FESTA al Palau del

Rei Moro.



A la mateixa hora, al passeig de la Ri-

bera, GRAN BALL DE FESTA MA-

JOR amb l’actuació de l’orquestra Ci-

marrón i del DJ sitgetà Gware.



FI DE FESTA al Palau del FI DE FESTA al Palau del FI DE FESTA




GRAN BALL DE FESTA MA-

amb l’actuació de l’orquestra Ci-

i del DJ sitgetà Gware.


A les sis de la matinada des del

Baluard Miquel Utrillo i Morlius,

ALEGRE I FESTIVA MATINAL. En

despuntar el dia de Sant Bartomeu,

que de Sitges n’és Patró, els entreme-

sos, els balls populars i els músics tor-

naran a desfilar pels carrers de la vila.

Seguint la tradició, la Comissió

obsequiarà a les senyores amb oloroses

flors. Tothom que ho desitgi es pot afe-

gir a l’alegre passada de faixes. Només

cal anar vestit de blanc, amb esparde-

nyes de betes i dur una faixa.

Recorregut: Baluard, Fonollar,

Baluard Vidal i Quadras, Port de

n’Alegre, Rafel Llopart, Sant Damià,

Sant Sebastià, Jesús, Sant Bartomeu,

Sant Gaudenci, Sant Josep, Espalter,

plaça del Pou Vedre, Bassa Rodona,

Joan Tarrida, plaça de la Indústria,

Marquès de Mont-roig, Parellades,


tament.

A dos quarts d’onze a l’Església Parro-



EN HONOR AL QUI DE SITGES

N’ÉS PATRÓ, SANT BARTOMEU

APÒSTOL. Presidirà la celebració

Mn. Josep Pausas, rector de la parrò-

quia. Enguany, a l’ofertori, la colla de

geganteres dels Gegants Americanos,

que celebra el seu 50è aniversari, farà

l’ofrena, en nom de tot el poble, al nos-

tre Sant Patró. En acabar la celebració,

cant dels Goigs del Sant i veneració de

la relíquia.

Acabat l’Ofici, APOTEÒSICA SORTI-

DA D’OFICI. Desfilada musical amb la

Banda, que acompanyarà les autoritats

fins a l’Ajuntament. Seguidament ac-

tuaran, alhora, tots els balls i els seus

respectius músics, que junt amb la

Cobla Sitgetana i l’Agrupació Musical

Suburband del Retiro, dibuixaran un

dels moments més màgics de la nostra

Festa Major.




Diada de Sant Bartomeu Apòstol , Patró de Sitges

24Dilluns

d’agos t24




Sitges.

Acte seguit, SELECTES CONCERTS-

VERMUT DE FESTA MAJOR:

Als jardins de la Societat Recreativa El

Retiro, actuació de la Cobla Maricel.

Als jardins del Casino Prado Suburen-

se, audició de la Sitges Big Band , de

l’escola musical de El Retiro.

A dos quarts de vuit del vespre, des del

Baluard, PROCESSÓ EN HONOR

DE SANT BARTOMEU.

Pas del tabernacle de Sant Barto-

meu pels carrers i les places de la vila,

acompanyat de tots els sitgetans i les

sitgetanes que ho desitgin. Es recorda

i s’anima a que el seguici religiós sigui

dels dos gèneres. Presidirà aquest acte

processional el senyor rector de la par-

ròquia, Mn. Josep Pausas Mas, i hi as-

sistirà l’Il·lustríssim Ajuntament.

Com és costum, el tabernacle anirà

precedit de tots els balls populars, els

grallers i l’Agrupació Musical Subur-

band de El Retiro. El ganfaró parro-

quial i el tabernacle de Sant Bartomeu

serà portat pel cos de portants del

tabernacle de Sant Bartomeu i Santa

Tecla. S’ha designat com a Pendonis-

ta de la Bandera de Sant Bartomeu al

Sr. Josep Ramon Sentís i Julià, qui ha

nomenat com a cordonistes el Sr. Ans-

cari Sentís i Mirabent i el Sr. Marcel

Sentís i Mirabent.

La Processó de Sant Bartomeu farà

el següent recorregut: Baluard, Fo-

nollar, Sant Joan, Davallada, Barcelo-

na, Santiago Rusiñol, Jesús, Sant Bar-

tomeu, Sant Gaudenci, Sant Francesc,

Cap de la Vila, Parellades, Bonaire,



Al pas de la processó pel passeig de la

Ribera, el seguici religiós serà saludat

amb salves de morterets i tocs de cam-

panes. La Cobla Sitgetana interpretarà

les sardanes Els Gegants de Sitges i La

Processó de Sant Bartomeu, dels mes-

tres Tomàs Gil i Membrado i Antoni

Català i Vidal, respectivament.

En arribar la processó al Baluard, els

balls i músics envoltaran el tabernacle,

fent el darrer homenatge al nostre Pa-

tró, mentre esclaten focs artificials i re-

piquen de valent les campanes durant

la més que emotiva ENTRADA DE

SANT BARTOMEU A L’ESGLÉSIA

PARROQUIAL. A continuació, a dins

del temple, pregària de cloenda.







Rei Moro.




bera, GRAN BALL DE FESTA MA-

JOR amb l’actuació de l’orquestra Ci-

marrón i del DJ sitgetà Gware.



FI DE FESTA al Palau del FI DE FESTA al Palau del FI DE FESTA




GRAN BALL DE FESTA MA-

amb l’actuació de l’orquestra Ci-

i del DJ sitgetà Gware.


A dos quarts d’una del migdia, VER-

MUT DE SANT LLI, davant del Bar

La Guineu, a la Vall, a càrrec del grup

Les guineus del Dixie.


del Bar La Guineu.

A dos quarts de vuit del vespre, a la

parròquia de Sant Bartomeu i Santa

Tecla, MISSA EN SUFRAGI DELS

DIFUNTS DE LA NOSTRA VILA.

Som convidats a recordar els qui, amb

nosaltres, visqueren amb goig la nostra

festa. Preguem perquè visquin l’alegria

que mai s’acaba.

A dos quarts d’onze de la nit al Passeig

de la Ribera, CONCERT BALL DE

SANT LLI, un concert per acomiadar

la Festa Major amb la música de l’or-

questra Saturn.

25Dimarts

d’agos t

26Dimecres

d’agos t 29Dissabte

d’agos tA dos quarts de vuit de la tarda, BALL

PER A LA GENT GRAN a l’Hort de

Can Falç, amb Duet Musical.

A un quart d’onze de la nit a la platja

de Sant Sebastià, REVETLLA SAR-

DANISTA DE CLOENDA amb la

Cobla Maricel. Acomiadarem la Festa

Major amb degustació de coca i vi.

A dos quarts de set del vespre, a la

plaça de l’Ajuntament, EXHIBICIÓ

CASTELLERA, actuació de Festa

Major amb les colles els Minyons de

Terrassa, els Xiquets de Tarragona i la

Colla Jove de Castellers de Sitges.

Dimarts


Dissabte , 8 d’agos tA partir de les quatre de la tarda, a

l’Escola Esteve Barrachina, VI EDICIÓ

DEL TORNEIG DE FUTBOL SALA

de colles de Festa Major.

Acte organitzat pel col·lectiu la SACA

(Sitgetana de Cultura i Animació).

Dijous, 13 d’agos tA dos quarts de vuit del vespre, al Saló

Teatre del Casino Prado Suburense,

acte de PRESENTACIÓ DEL NOU

WEB OFICIAL de la Festa Major de

Sitges. Durant l’acte es projectaran al-

guns dels vídeos que estaran allotjats

al nou web i es mostrarà el desenvo-

lupament de les aplicacions del nou

logotip de la Festa Major.

Dissabte , 15 d’agos tA partir de les vuit del vespre, a la Cava

de El Retiro NIT FLAMENCA amb Dj

Txarnego, Rumbasalá i Calima. Ven-

ta d’entrades anticipades a l’entitat 10

euros i a taquilla 15 euros. L’acte serà

benèfic, a favor d’Ocularis ONG de

Formació en Salut Ocular a l’Àfrica

Subsahariana.

A les deu de la nit, al Casino Prado

Suburense, LUNCH DE FESTA MA-

JOR. Sopar acompanyat d’un especta-

cle a càrrec de Remember Music Show.

En acabar, música de Dj ens acompa-

nyarà fins ben entrada la matinada.

Reserves a la secretaria de l’entitat.

Acte organitzat pel Casino Prado

Suburense.

Dissabte 15 i diumenge 16 d’agos tEn horari de les celebracions de la Par-

ròquia, EXPOSICIÓ DE LA BANDE-

RA DE SANT BARTOMEU.

Del 15 al 26 d’agos tAls salons socials de la Societat Recre-

ativa El Retiro, CAMPIONATS SO-

CIALS DE FESTA MAJOR:

I Trofeu Societat Recreativa de El Re-

tiro de billar, III Trofeu Tertúlia Bohè-

mia de dòmino.

Actes organitzats per la Societat Recre-

ativa El Retiro.

Dimarts, 18 d’agos tA les deu de la nit, a la Sala Gòtica del

Museu de Maricel: CONCERT DE

FESTA MAJOR a càrrec del grup Re-

trio. Aforament limitat: màxim 100

persones. Reserva i venda d’entrades a

les taquilles del Museu del Cau Ferrat i

del Museu de Maricel (Can Rocamora)

a partir del dia 5 d’agost. Preu: 12 eu-

ros (consultar reduccions).

Acte orgaorganitzat pel Consorci del

Patrimoni de Sitges.

A les deu de la nit, a la Parròquia de

Sant Bartomeu i Santa Tecla CON-

CERT D’ORGUE de Sant Bartomeu,

a càrrec de Mauro Castaldo (Nàpols,

Itàlia). Entrada: aportació voluntària.

Acte organitzat pels Amics de l’Orgue

de Sitges.

Dimecres, 26 d’agos tA les deu de la nit, als Jardins de la

Societat Recreativa El Retiro, SO-

PAR-BALL DE CASATS amb el grup

Banda Sonora i Disco Marín. Durant

la vetllada, nomenament de la Pubilla

de El Retiro 2015-2016. Reserves a la

secretaria de l’entitat.

Acte organitzat per la Societat Recrea-

tiva El Retiro.

Divendres, 28 d’agos tDia de PORTES OBERTES als mu-

seus del Cau Ferrat i Maricel, amb l’ex-

posició Enric Morera i el seu món.



A les sis de la tarda, al Museu de Ma-

ricel, presentació de la PEÇA DEL

MES: cançons catalanes harmonitza-

des per Enric Morera, amb cobertes

il·lustrades amb dibuixos d’artistes

com: “El Rossinyol”, per Santiago Ru-

siñol; “Sant Ramon”, per Alexandre de

Riquer i “Els Segadors”, per Miquel

Utrillo (1897). A càrrec de Vicenç Mo-

rando, periodista.

Acte organitzat pel Consorci del Patri-

moni de Sitges.

Dissabte , 29 d’agos tA les set del vespre a l’Espai Cultural

Pere Stämpfli, CONFERÈNCIA al

voltant de “La Festa Major com a font

d’inspiració artística”, a càrrec de l’his-

toriadora de l’art Isabel Artigas i Coll.

Acte organitzat pel Grup d’Estudis Sit-

getans.

Dimecres, 19 d’agos tA les vuit del vespre, TORNEIG DE

FESTA MAJOR al Camp Municipal

d’Aiguadolç: Suburense masculí -

Martinenc

Organitzat pel Club Futbol Suburense.

Dijous, 20 d’agos tA dos quarts de nou del vespre, TOR-

NEIG DE FESTA MAJOR al Camp

Municipal d’Aiguadolç: UES (1r equip)

- Roda de Barà

Organitzat per la Unió Esportiva Sitges.

La Xurreria Teruel s’instal·larà al Pas-

seig de la Ribera del 10 d’agost al 1 de

setembre.

La Fira d’atraccions estarà oberta del

7 al 24 d’agost al Parc de Can Robert.

Actes a les entitats i al tres activitats de Fes ta Major


l’Escola Esteve Barrachina,

DEL TORNEIG DE FUTBOL






Dijous, 13 d’agos tTeatre del Casino Prado Suburense,

acte de

WEB OFICIAL







de El Retiro Activitatsesportives


A dos quarts d’una del migdia, VER-

MUT DE SANT LLI, davant del Bar

La Guineu, a la Vall, a càrrec del grup

Les guineus del Dixie.


del Bar La Guineu.

A dos quarts de vuit del vespre, a la

parròquia de Sant Bartomeu i Santa

Tecla, MISSA EN SUFRAGI DELS

DIFUNTS DE LA NOSTRA VILA.

Som convidats a recordar els qui, amb

nosaltres, visqueren amb goig la nostra

festa. Preguem perquè visquin l’alegria

que mai s’acaba.

A dos quarts d’onze de la nit al Passeig

de la Ribera, CONCERT BALL DE

SANT LLI, un concert per acomiadar

la Festa Major amb la música de l’or-

questra Saturn.

25Dimarts

d’agos t

26Dimecres

d’agos t 29Dissabte

d’agos tA dos quarts de vuit de la tarda, BALL

PER A LA GENT GRAN a l’Hort de

Can Falç, amb Duet Musical.

A un quart d’onze de la nit a la platja

de Sant Sebastià, REVETLLA SAR-

DANISTA DE CLOENDA amb la

Cobla Maricel. Acomiadarem la Festa

Major amb degustació de coca i vi.

A dos quarts de set del vespre, a la

plaça de l’Ajuntament, EXHIBICIÓ

CASTELLERA, actuació de Festa

Major amb les colles els Minyons de

Terrassa, els Xiquets de Tarragona i la

Colla Jove de Castellers de Sitges.

Dimarts



l’Escola Esteve Barrachina, VI EDICIÓ

DEL TORNEIG DE FUTBOL SALA





Teatre del Casino Prado Suburense,

acte de PRESENTACIÓ DEL NOU

WEB OFICIAL de la Festa Major de







de El Retiro NIT FLAMENCA amb Dj

Txarnego, Rumbasalá i Calima. Ven-

ta d’entrades anticipades a l’entitat 10

euros i a taquilla 15 euros. L’acte serà

benèfic, a favor d’Ocularis ONG de

Formació en Salut Ocular a l’Àfrica

Subsahariana.

A les deu de la nit, al Casino Prado

Suburense, LUNCH DE FESTA MA-

JOR. Sopar acompanyat d’un especta-

cle a càrrec de Remember Music Show.

En acabar, música de Dj ens acompa-

nyarà fins ben entrada la matinada.

Reserves a la secretaria de l’entitat.


Suburense.

Dissabte 15 i diumenge 16 d’agos tEn horari de les celebracions de la Par-

ròquia, EXPOSICIÓ DE LA BANDE-

RA DE SANT BARTOMEU.

Del 15 al 26 d’agos tAls salons socials de la Societat Recre-

ativa El Retiro, CAMPIONATS SO-

CIALS DE FESTA MAJOR:

I Trofeu Societat Recreativa de El Re-

tiro de billar, III Trofeu Tertúlia Bohè-

mia de dòmino.

Actes organitzats per la Societat Recre-

ativa El Retiro.

Dimarts, 18 d’agos tA les deu de la nit, a la Sala Gòtica del

Museu de Maricel: CONCERT DE

FESTA MAJOR a càrrec del grup Re-

trio. Aforament limitat: màxim 100

persones. Reserva i venda d’entrades a

les taquilles del Museu del Cau Ferrat i

del Museu de Maricel (Can Rocamora)

a partir del dia 5 d’agost. Preu: 12 eu-

ros (consultar reduccions).



A les deu de la nit, a la Parròquia de

Sant Bartomeu i Santa Tecla CON-

CERT D’ORGUE de Sant Bartomeu,

a càrrec de Mauro Castaldo (Nàpols,

Itàlia). Entrada: aportació voluntària.


de Sitges.

Dimecres, 26 d’agos tA les deu de la nit, als Jardins de la

Societat Recreativa El Retiro, SO-

PAR-BALL DE CASATS amb el grup

Banda Sonora i Disco Marín. Durant

la vetllada, nomenament de la Pubilla

de El Retiro 2015-2016. Reserves a la

secretaria de l’entitat.

Acte organitzat per la Societat Recrea-

tiva El Retiro.

Divendres, 28 d’agos tDia de PORTES OBERTES als mu-





A les sis de la tarda, al Museu de Ma-

ricel, presentació de la PEÇA DEL

MES: cançons catalanes harmonitza-

des per Enric Morera, amb cobertes

il·lustrades amb dibuixos d’artistes

com: “El Rossinyol”, per Santiago Ru-

siñol; “Sant Ramon”, per Alexandre de

Riquer i “Els Segadors”, per Miquel

Utrillo (1897). A càrrec de Vicenç Mo-

rando, periodista.

Acte organitzat pel Consorci del Patri-

moni de Sitges.

Dissabte , 29 d’agos tA les set del vespre a l’Espai Cultural

Pere Stämpfli, CONFERÈNCIA al

voltant de “La Festa Major com a font

d’inspiració artística”, a càrrec de l’his-

toriadora de l’art Isabel Artigas i Coll.


getans.

Dimecres, 19 d’agos tA les vuit del vespre, TORNEIG DE

FESTA MAJOR al Camp Municipal

d’Aiguadolç: Suburense masculí -

Martinenc

Organitzat pel Club Futbol Suburense.

Dijous, 20 d’agos tA dos quarts de nou del vespre, TOR-

NEIG DE FESTA MAJOR al Camp

Municipal d’Aiguadolç: UES (1r equip)

- Roda de Barà

Organitzat per la Unió Esportiva Sitges.

La Xurreria Teruel s’instal·larà al Pas-

seig de la Ribera del 10 d’agost al 1 de

setembre.

La Fira d’atraccions estarà oberta del

7 al 24 d’agost al Parc de Can Robert.

Actes a les entitats i al tres activitats de Fes ta Major


l’Escola Esteve Barrachina,

DEL TORNEIG DE FUTBOL






Dijous, 13 d’agos tTeatre del Casino Prado Suburense,

acte de

WEB OFICIAL







de El Retiro Activitatsesportives

FELICITATS

PELS SEUS 50 ANYS

ALS NOSTRES CUBANITOS

C

M

Y

CM

MY

CY

CMY

K

AAFF INSERCIO BACARDI 23X32 Sitges.pdf 1 17/7/15 1:18

FELICITATS

PELS SEUS 50 ANYS


C

M

Y

CM

MY

CY

CMY

K


FELICITATS

PELS SEUS 50 ANYS


C

M

Y

CM

MY

CY

CMY

K


FELICITATS

PELS SEUS 50 ANYS


C

M

Y

CM

MY

CY

CMY

K


El RetiroCasinoPrado

Suburense

FEST

A M

AJOR DE SITGES

El RetiroCasinoPrado

Suburense

FEST

A M

AJOR DE SITGES

16è CONCURS DE FOTOGRAFIA

FESTA MAJOR DE SITGES

Bases complertes a:

Premis molt apetitosos

Exposició de les obres a l’Espai Cultural P. Stämpfli del 19 de setembre al 4 d’octubre de 2015

Organitza:

Col·laboren:



Bases complertes a: www.fotositges.com

Premis molt apetitososExposició de les obres a l’Espai Cultural P. Stämpfli del 19 de setembre al 4 d’octubre de 2015

Organitza: Amb el suport de:



www.fotositges.com

Premis molt apetitosos Exposició de les obres a l’Espai Cultural P. Stämpfli del 19 de setembre al 4 d’octubre de 2015

Amb el suport de:



Bases complertes a:

Premis molt apetitosos

Exposició de les obres a l’Espai Cultural P. Stämpfli del 19 de setembre al 4 d’octubre de 2015

Organitza:

Col·laboren:



Bases complertes a: www.fotositges.com

Premis molt apetitososExposició de les obres a l’Espai Cultural P. Stämpfli del 19 de setembre al 4 d’octubre de 2015

Organitza: Amb el suport de:



www.fotositges.com

Premis molt apetitosos Exposició de les obres a l’Espai Cultural P. Stämpfli del 19 de setembre al 4 d’octubre de 2015

Amb el suport de:


PROGRAMA OFiCiAL

Santa TeclaFes ta Major Petita de Sitges

del 18 al 26 de setembre de 2015

A les vuit de la tarda a la sala de l’Es-

corxador, INAUGURACIÓ DE L’EX-

POSICIÓ del Concurs de Cartells de

Festa Major i de Santa Tecla, on esta-

ran exposats tots els dibuixos i cartells

que han participat en aquesta edició.

A les deu de la nit, a la Fragata, CON-

CERT DE GRUPS LOCALS amb De-

cember Harvest, Relax, K-LIU, Stigma,

Last Road i GAK Klan.

Acte organitzat per la Regidoria de Jo-

ventut.

Seguidament, INAUGURACIÓ DE

L’EXPOSICIÓ del III Concurs d’Ins-

tagram de Festa Major. Durant l’acte

s’entregaran els premis als tres primers

classificats.



A les deu de la nit, NIT DE LES PUBI-

LLES. Lunch-Ball amb la proclamació

de la Pubilla de Sitges 2015.

Acte organitzat per Foment del Turis-

me de Sitges amb la col·laboració de

Bodegues Torres.

A dos quarts de deu de la nit, al Pa-

lau del Rei Moro, GRAN ASSAIG

DE SANTA TECLA DE LA COLLA

JOVE DE CASTELLERS DE SIT-

GES, amb la presència i participació

del públic.

18Divendres

de setembre




del públic.


INAUGURACIÓ DE L’EX-

del Concurs de Cartells de





amb De-



18de setembre


PROGRAMA OFiCiAL

Santa TeclaFes ta Major Petita de Sitges

del 18 al 26 de setembre de 2015


corxador, INAUGURACIÓ DE L’EX-

POSICIÓ del Concurs de Cartells de





CERT DE GRUPS LOCALS amb De-


Last Road i GAK Klan.


ventut.

Seguidament, INAUGURACIÓ DE

L’EXPOSICIÓ del III Concurs d’Ins-

tagram de Festa Major. Durant l’acte

s’entregaran els premis als tres primers

classificats.



A les deu de la nit, NIT DE LES PUBI-

LLES. Lunch-Ball amb la proclamació

de la Pubilla de Sitges 2015.

Acte organitzat per Foment del Turis-

me de Sitges amb la col·laboració de

Bodegues Torres.

A dos quarts de deu de la nit, al Pa-

lau del Rei Moro, GRAN ASSAIG




del públic.

18Divendres

de setembre




del públic.


INAUGURACIÓ DE L’EX-

del Concurs de Cartells de





amb De-



18de setembre

A les deu del matí, des del Baluard, I

CURSA POPULAR DE SANTA TE-

CLA: 1r Córrer per Santa Tecla. Se-

guidament, sorteig de marxandatge

de la festa entre tots els participants.

Inscripcions: del 3 d’agost fins al 13 de

setembre a la paradeta de la Comissió

de Festa Major i Santa Tecla i als se-

güents establiments: Outrun (carrer

Jesús núm. 56), Ferran Esports (carrer

Jesús núm. 22).

Els 5 km de la cursa faran el següent

recorregut: Baluard, Fonollar, Sant

Joan, Davallada, Barcelona, Santiago

Rusiñol, Jesús, Sant Bartomeu, Sant

Gaudenci, Sant Francesc, Cap de la

Vila, Parellades, Bonaire, Passeig de la

Ribera, Passeig Marítim Estàtua Doc-

tor Benaprès, tornada fins la Fragata,

Nou, Major, plaça de l’Ajuntament i

Baluard.

A dos quarts d’una del migdia, a la pla-

ça de l’Ajuntament, CONCERT FAMI-

LIAR a càrrec de Soma Club. Música

i diversió pels més petits i pels més

grans.

A les sis de la tarda, a l’Espai Cultural

Pere Stämpfli, INAUGURACIÓ DE

L’EXPOSICIÓ FOTOGRÀFICA del

XVIIè Concurs de Fotografia de Festa

Major i LLIURAMENT DE PREMIS

del mateix. Aquesta exposició roman-

drà oberta fins al 4 d’octubre.


getans, Secció Fotogràfica.

A les set de la tarda, tindrà lloc la

BOJA MÉS ESBOJARRADA per ce-

lebrar el 40è aniversari de la colla Jove

de Bastons de Sitges.

La colla Jove, juntament amb les colles

Noies, Mitjana i Vella dels Bastons de

Sitges, ballaran una boja recorrent els

dos mil nou-cents trenta metres de dis-

tància que hi ha entre la Riera de Ribes

i la plaça del Baluard. El recorregut

serà: Riera de Ribes, passeig Marítim,



Acte organitzat per la colla Jove de Bas-

tons de Sitges amb la col·laboració de

l’Escola de Grallers de Sitges i les colles


Sitges .

A dos quarts de nou del vespre,

TIMBALADA. Els timbals de les

colles de foc faran el següent recor-

regut: Parc de Can Bota, Parellades,


tament.

A les nou de la nit, des del Baluard,

ESPECTACLE PIROTÈCNIC pels

carrers del Casc Antic de la vila a càr-

rec del Grup Espetegafoc. Recorre-

gut: Baluard, Fonollar, Racó de la Cal-

ma, Sant Joan, Davallada, Barcelona,

Aigua, Sant Domènec, Major i plaça de

l’Ajuntament.

Tot seguit, a la plaça de l’Ajuntament,

DEMOSTRACIÓ D’ENCESES de les

colles locals de diables (Colla Vella de

Diables de Sitges, Colla Jove de Dia-

bles de Sitges i Colla de Diables de l’A-

grupació de Balls Populars de Sitges) i

de les tres colles convidades: Diables

de Ribes Colla Jove, Diabòlica de Grà-

cia i Colla Vella de Gràcia.

Seguidament, CORREFOC seguint el

següent recorregut: Davallada, Bar-

celona, Àngel Vidal, Cap de la vila, Pa-

rellades, Sant Pau, Passeig de la Ribera

i Fragata, on es farà encesa final i ball.

Actes organitzats per la Comissió de la

Nit de Foc amb la col·laboració de la

Comissió de Festa Major i Santa Tecla.

En acabar, al mateix lloc, fi de festa

amb el CONCERT de Miquel del Roig,

Rumbalbar i Al quadrat.

Acte organitzar pel col·lectiu La SACA


19Dissabte

de setembre





Recorre-

Baluard, Fonollar, Racó de la Cal-












A les deu del matí, concentració

de Gegants i Cabeçuts infantils a la

plaça de l’Ajuntament. Seguidament,

CERCAVILA des de la plaça de l’Ajun-

tament, Major, Cap de la Vila, Parella-

des, plaça Pou Vedre, Santa Bàrbara i

Parc de Can Bóta. En arribar faran una

BALLADA conjunta.

Seguidamental Parc de Can Bóta,

EXHIBICIÓ DELS BALLS INFAN-

TILS: Ball de Bastons, Panderetes,

Pastorets, Cercolets, Cintes, Gitanes i

Moixiganga.

A dos quarts de sis de la tarda, al car-

rer Sant Francesc, concentració de

dracs infantils. Seguidament, inici del

CERCAVILA a la cruïlla del passeig

Vilafranca i el carrer Espalter, seguint

pel camí de Santa Bàrbara, Joan d’Àus-

tria, Mossèn Joan Llopis Pi i Parc de

Can Bóta, on faran l’ENCESA FINAL.

Seguidament, representació del BALL

DE DIABLES INFANTIL. A càrrec de

la colla de l’Agrupació de Balls Populars

de Sitges, la Colla Vella i la Colla Jove.

A les sis de la tarda, INAUGURACIÓ

de l’EXPOSICIÓ DE LA IMATGE

DE SANTA TECLA, Patrona de la

Vila, al domicili de les Pendonistes,

les senyores Joana Alexandre i Milà i

Rosa Maria Alexandre i Milà, al carrer

de Sant Sebastià núm. 23. La inaugu-

ració anirà a càrrec de Mn. Josep Pau-

sas, rector de la parròquia. L’exposició

romandrà oberta, aquest dia, fins a les

nou de vespre.

A la mateixa hora, a la Parròquia

de Sant Bartomeu i Santa Tecla

CONCERT D’ORGUE de Santa Te-

cla a càrrec de Marià Franco (tenora)

i Francesc Pi (orgue). Entrada: aporta-

ció voluntària.


de Sitges.

Des de les onze del matí fins la una

del migdia, i de sis de la tarda fins les

nou del vespre, EXPOSICIÓ DE LA

IMATGE DE SANTA TECLA, al do-

micili de les Pendonistes, al carrer de

Sant Sebastià núm. 23.

A partir de les cinc de la tarda al Pa-

lau del Rei Moro, FESTA INFANTIL,

amb la lectura del conte animat a càr-

rec de la Loreto Baqués i l’Anna Ma-

taró, i XOCOLATADA per a tots els

nens i nenes. Tot seguit, VESTIM ELS

GEGANTS MOROS davant el Palau

del Rei Moro.



20Diumenge

de setembre

21Dilluns

de setembre

20Dilluns

A les deu del matí, des del Baluard, I

CURSA POPULAR DE SANTA TE-

CLA: 1r Córrer per Santa Tecla. Se-

guidament, sorteig de marxandatge

de la festa entre tots els participants.

Inscripcions: del 3 d’agost fins al 13 de

setembre a la paradeta de la Comissió

de Festa Major i Santa Tecla i als se-

güents establiments: Outrun (carrer

Jesús núm. 56), Ferran Esports (carrer

Jesús núm. 22).

Els 5 km de la cursa faran el següent

recorregut: Baluard, Fonollar, Sant

Joan, Davallada, Barcelona, Santiago

Rusiñol, Jesús, Sant Bartomeu, Sant

Gaudenci, Sant Francesc, Cap de la

Vila, Parellades, Bonaire, Passeig de la

Ribera, Passeig Marítim Estàtua Doc-

tor Benaprès, tornada fins la Fragata,

Nou, Major, plaça de l’Ajuntament i

Baluard.

A dos quarts d’una del migdia, a la pla-

ça de l’Ajuntament, CONCERT FAMI-

LIAR a càrrec de Soma Club. Música

i diversió pels més petits i pels més

grans.

A les sis de la tarda, a l’Espai Cultural

Pere Stämpfli, INAUGURACIÓ DE

L’EXPOSICIÓ FOTOGRÀFICA del

XVIIè Concurs de Fotografia de Festa

Major i LLIURAMENT DE PREMIS

del mateix. Aquesta exposició roman-

drà oberta fins al 4 d’octubre.


getans, Secció Fotogràfica.

A les set de la tarda, tindrà lloc la

BOJA MÉS ESBOJARRADA per ce-

lebrar el 40è aniversari de la colla Jove

de Bastons de Sitges.

La colla Jove, juntament amb les colles


Sitges, ballaran una boja recorrent els

dos mil nou-cents trenta metres de dis-

tància que hi ha entre la Riera de Ribes

i la plaça del Baluard. El recorregut

serà: Riera de Ribes, passeig Marítim,



Acte organitzat per la colla Jove de Bas-

tons de Sitges amb la col·laboració de

l’Escola de Grallers de Sitges i les colles


Sitges .

A dos quarts de nou del vespre,

TIMBALADA. Els timbals de les

colles de foc faran el següent recor-

regut: Parc de Can Bota, Parellades,


tament.




rec del Grup Espetegafoc. Recorre-

gut: Baluard, Fonollar, Racó de la Cal-



l’Ajuntament.









cia i Colla Vella de Gràcia.

Seguidament, CORREFOC seguint el

següent recorregut: Davallada, Bar-

celona, Àngel Vidal, Cap de la vila, Pa-

rellades, Sant Pau, Passeig de la Ribera

i Fragata, on es farà encesa final i ball.

Actes organitzats per la Comissió de la

Nit de Foc amb la col·laboració de la

Comissió de Festa Major i Santa Tecla.

En acabar, al mateix lloc, fi de festa

amb el CONCERT de Miquel del Roig,

Rumbalbar i Al quadrat.

Acte organitzar pel col·lectiu La SACA


19Dissabte

de setembre





Recorre-

Baluard, Fonollar, Racó de la Cal-












A les deu del matí, concentració

de Gegants i Cabeçuts infantils a la

plaça de l’Ajuntament. Seguidament,

CERCAVILA des de la plaça de l’Ajun-

tament, Major, Cap de la Vila, Parella-

des, plaça Pou Vedre, Santa Bàrbara i

Parc de Can Bóta. En arribar faran una

BALLADA conjunta.

Seguidamental Parc de Can Bóta,

EXHIBICIÓ DELS BALLS INFAN-

TILS: Ball de Bastons, Panderetes,

Pastorets, Cercolets, Cintes, Gitanes i

Moixiganga.

A dos quarts de sis de la tarda, al car-

rer Sant Francesc, concentració de

dracs infantils. Seguidament, inici del

CERCAVILA a la cruïlla del passeig

Vilafranca i el carrer Espalter, seguint

pel camí de Santa Bàrbara, Joan d’Àus-

tria, Mossèn Joan Llopis Pi i Parc de

Can Bóta, on faran l’ENCESA FINAL.

Seguidament, representació del BALL

DE DIABLES INFANTIL. A càrrec de

la colla de l’Agrupació de Balls Populars

de Sitges, la Colla Vella i la Colla Jove.

A les sis de la tarda, INAUGURACIÓ

de l’EXPOSICIÓ DE LA IMATGE

DE SANTA TECLA, Patrona de la

Vila, al domicili de les Pendonistes,

les senyores Joana Alexandre i Milà i

Rosa Maria Alexandre i Milà, al carrer

de Sant Sebastià núm. 23. La inaugu-

ració anirà a càrrec de Mn. Josep Pau-

sas, rector de la parròquia. L’exposició

romandrà oberta, aquest dia, fins a les

nou de vespre.

A la mateixa hora, a la Parròquia

de Sant Bartomeu i Santa Tecla

CONCERT D’ORGUE de Santa Te-

cla a càrrec de Marià Franco (tenora)

i Francesc Pi (orgue). Entrada: aporta-

ció voluntària.


de Sitges.

Des de les onze del matí fins la una

del migdia, i de sis de la tarda fins les

nou del vespre, EXPOSICIÓ DE LA

IMATGE DE SANTA TECLA, al do-

micili de les Pendonistes, al carrer de

Sant Sebastià núm. 23.

A partir de les cinc de la tarda al Pa-

lau del Rei Moro, FESTA INFANTIL,

amb la lectura del conte animat a càr-

rec de la Loreto Baqués i l’Anna Ma-

taró, i XOCOLATADA per a tots els

nens i nenes. Tot seguit, VESTIM ELS

GEGANTS MOROS davant el Palau

del Rei Moro.



20Diumenge

de setembre

21Dilluns

de setembre

20Dilluns


Des de les onze del matí i fins l’hora de

la Processó Cívica, EXPOSICIÓ DE

LA IMATGE DE SANTA TECLA, al

domicili de les Pendonistes, al carrer

de Sant Sebastià núm. 23.

A les dues del migdia, REPICADA DE

CAMPANES i encesa de la salva de 21

MORTERETS a càrrec de les expen-

donistes de Santa Tecla.

A les set de la tarda des del carrer Sant

Sebastià núm. 23, domicili de les Pen-

donistes d’enguany, PROCESSÓ CÍ-

VICA. El seguici del tabernacle de San-

ta Tecla, format pels balls, la imatgeria,

els músics tradicionals i la Agrupació

Musical Suburband de El Retiro, es

concentrarà al domicili de les Pendo-

nistes, des d’on recolliran el Tabernacle

de Santa Tecla i es dirigiran a l’Església

Parroquial.


Sant Sebastià, Sant Damià, Rafel Llo-

part, Port de n’Alegre, 11 de setembre,

Joan Maragall, Rafael Llopart, Jesús,

Cap de la Vila, Major, plaça de l’Ajun-

tament i Baluard.

En arribar al temple parroquial, els

balls rebran la imatge de Santa Tecla

que, acompanyada per les autoritats,

les Pendonistes i les Cordonistes, serà

col·locada al presbiteri per a presidir

els actes litúrgics de la diada.

A les onze de la nit des del Baluard i

La Fragata, CASTELL DE FOC a càr-

rec de Pirotècnia Igual SA. El disseny

de l’espectacle i la supervisió artística

del muntatge aniran a càrrec d’Isidre

Pañella. Cal recordar que la traca fi-

nal serà el resultat del procès de mi-

cro-mecenatge dut a terme per tots


participat.

En acabar, al passeig de la Ribera,

davant del Monument a El Greco

BALL DE GRALLES. A la mitja part,

l’ABPS representarà el BALL DE GI-

TANES COM ES FEIA ANTES. Se-

guidament, CONCERT a càrrec del

grup La Morena.


Balls Populars de Sitges i la Comissió

de Festa Major i Santa Tecla.

També en acabar el Castell de Foc, al Cap

de la Vila, AUDICIÓ-BALLADA DE

SARDANES amb la Cobla Sitgetana.

La Vigília

22Dimarts

de setembre


A partir de les set del matí, esplen-

dorosa, alegre i sorollosa MATINAL

INFANTIL, amb la participació dels

infants de Sitges, que representaran els

balls i els entremesos de la nostra vila.

Hi haurà dos recorreguts paral·lels:

A les set del matí, des del Baluard, sor-

tida de la Matinal Infantil Gran. Els

participants més grans faran el se-

güent recorregut: Fonollar, Baluard

Vidal i Quadras, Port de n’Alegre, Rafa-

el Llopart, Sant Damià, Sant Sebastià,

Jesús, Sant Bartomeu, Sant Gaudenci,

Sant Josep, Bonaire, passeig de la Ri-

bera (tocant a mar) fins a la Fragata.

A dos quarts de vuit del matí, des de

la plaça de l’Ajuntament, sortida de la

Matinal Infantil Petita, els nens més

petits faran el següent recorregut:

plaça de l’Ajuntament, d’en Bosch,

Davallada, Barcelona, Àngel Vidal,

Cap de la Vila, Parellades, Sant Pere,

passeig de la Ribera (banda de munta-

nya) fins a la Fragata.

En arribar hi haurà esmorzar per a tots

els nens i nenes que hagin participat a

les cercaviles.

A les onze del matí a l’Església Parro-



en honor de Santa Tecla. Enguany, a

l’ofertori, la colla dels Gegants de la

Vila que celebren el seu 40è aniversari,

farà l’ofrena, en nom de tot el poble, a

la nostra copatrona.

En acabar, esplendorosa SORTIDA

D’OFICI amb tots els balls i entre-

mesos, músics tradicionals, la Cobla

Maricel i la Agrupació Musical Subur-

band de El Retiro, de l’escola de música

del Retiro.







Sitges.

Tot seguit, selectes CONCERTS-VER-

MUT

A la Societat Recreativa de El Retiro

amb Sitges Big Band, de l’escola de

música del Retiro.

Al Casino Prado Suburense amb con-

cert de la Cobla Maricel.

Després de la Sortida d’Ofici,

VERMUT DE COLLES DE L’AGRU-

PACIÓ, al Palau del Rei Moro, reser-

vat als balladors i als col·laboradors de

l’entitat.



A dos quarts de set del vespre des

del Baluard, BAIXADA DEL PILAR

CAMINAT per les escales de la Punta,

a càrrec de la Colla Jove de Castellers

de Sitges

23Dimecres

de setembre

Diada de Santa Tecla ,protomàrtir , Patrona de Sitges


Des de les onze del matí i fins l’hora de

la Processó Cívica, EXPOSICIÓ DE

LA IMATGE DE SANTA TECLA, al

domicili de les Pendonistes, al carrer

de Sant Sebastià núm. 23.

A les dues del migdia, REPICADA DE

CAMPANES i encesa de la salva de 21

MORTERETS a càrrec de les expen-

donistes de Santa Tecla.

A les set de la tarda des del carrer Sant

Sebastià núm. 23, domicili de les Pen-

donistes d’enguany, PROCESSÓ CÍ-

VICA. El seguici del tabernacle de San-

ta Tecla, format pels balls, la imatgeria,

els músics tradicionals i la Agrupació

Musical Suburband de El Retiro, es

concentrarà al domicili de les Pendo-

nistes, des d’on recolliran el Tabernacle

de Santa Tecla i es dirigiran a l’Església

Parroquial.


Sant Sebastià, Sant Damià, Rafel Llo-

part, Port de n’Alegre, 11 de setembre,

Joan Maragall, Rafael Llopart, Jesús,

Cap de la Vila, Major, plaça de l’Ajun-

tament i Baluard.

En arribar al temple parroquial, els

balls rebran la imatge de Santa Tecla

que, acompanyada per les autoritats,

les Pendonistes i les Cordonistes, serà

col·locada al presbiteri per a presidir

els actes litúrgics de la diada.

A les onze de la nit des del Baluard i

La Fragata, CASTELL DE FOC a càr-

rec de Pirotècnia Igual SA. El disseny

de l’espectacle i la supervisió artística

del muntatge aniran a càrrec d’Isidre

Pañella. Cal recordar que la traca fi-

nal serà el resultat del procès de mi-

cro-mecenatge dut a terme per tots


participat.

En acabar, al passeig de la Ribera,

davant del Monument a El Greco

BALL DE GRALLES. A la mitja part,

l’ABPS representarà el BALL DE GI-

TANES COM ES FEIA ANTES. Se-

guidament, CONCERT a càrrec del

grup La Morena.


Balls Populars de Sitges i la Comissió

de Festa Major i Santa Tecla.

També en acabar el Castell de Foc, al Cap

de la Vila, AUDICIÓ-BALLADA DE

SARDANES amb la Cobla Sitgetana.

La Vigília

22Dimarts

de setembre


A partir de les set del matí, esplen-

dorosa, alegre i sorollosa MATINAL

INFANTIL, amb la participació dels

infants de Sitges, que representaran els

balls i els entremesos de la nostra vila.

Hi haurà dos recorreguts paral·lels:

A les set del matí, des del Baluard, sor-

tida de la Matinal Infantil Gran. Els

participants més grans faran el se-

güent recorregut: Fonollar, Baluard

Vidal i Quadras, Port de n’Alegre, Rafa-

el Llopart, Sant Damià, Sant Sebastià,

Jesús, Sant Bartomeu, Sant Gaudenci,

Sant Josep, Bonaire, passeig de la Ri-

bera (tocant a mar) fins a la Fragata.

A dos quarts de vuit del matí, des de

la plaça de l’Ajuntament, sortida de la

Matinal Infantil Petita, els nens més

petits faran el següent recorregut:

plaça de l’Ajuntament, d’en Bosch,

Davallada, Barcelona, Àngel Vidal,

Cap de la Vila, Parellades, Sant Pere,

passeig de la Ribera (banda de munta-

nya) fins a la Fragata.

En arribar hi haurà esmorzar per a tots

els nens i nenes que hagin participat a

les cercaviles.

A les onze del matí a l’Església Parro-



en honor de Santa Tecla. Enguany, a

l’ofertori, la colla dels Gegants de la

Vila que celebren el seu 40è aniversari,

farà l’ofrena, en nom de tot el poble, a

la nostra copatrona.

En acabar, esplendorosa SORTIDA

D’OFICI amb tots els balls i entre-

mesos, músics tradicionals, la Cobla

Maricel i la Agrupació Musical Subur-

band de El Retiro, de l’escola de música

del Retiro.







Sitges.

Tot seguit, selectes CONCERTS-VER-

MUT

A la Societat Recreativa de El Retiro

amb Sitges Big Band, de l’escola de

música del Retiro.

Al Casino Prado Suburense amb con-

cert de la Cobla Maricel.

Després de la Sortida d’Ofici,

VERMUT DE COLLES DE L’AGRU-

PACIÓ, al Palau del Rei Moro, reser-

vat als balladors i als col·laboradors de

l’entitat.



A dos quarts de set del vespre des

del Baluard, BAIXADA DEL PILAR

CAMINAT per les escales de la Punta,

a càrrec de la Colla Jove de Castellers

de Sitges

23Dimecres

de setembre

Diada de Santa Tecla ,protomàrtir , Patrona de Sitges

A les set del vespre des del Baluard,

PROCESSÓ EN HONOR DE SANTA

TECLA.

El tabernacle de Santa Tecla desfilarà

pels carrers i les places de la vila, portat

per les Pubilles i els Hereus dels bar-

ris i entitats sitgetanes i acompanyat

per les sitgetanes i els sitgetans que ho

desitgin. Es recorda i s’anima a que el

seguici religiós sigui dels dos gèneres.

Obrirà el seguici religiós el ganfaró

parroquial portat pel Cos de portants

del tabernacle de Sant Bartomeu i San-

ta Tecla. Els gegants, el bestiari i els

balls, amb els seus músics, obriran la

processó, que presidirà el senyor rector

de la parròquia, Mn. Josep Pausas Mas,

i l’Il·lustríssim Ajuntament, i que tan-

carà la Agrupació Musical Suburband

de El Retiro.

S’ha designat com a Pendonistes del

Penó de Santa Tecla les senyores Joana

Alexandre Milà i Rosa Maria Alexan-

dre i Milà, les quals han nomenat com

a Cordonistes les senyores Maria Do-

lors Noguero i Vives, Maria del Vinyet

Trull i Camps i Emma Garcia-Munté i

Garcia.

El recorregut serà el següent:

Baluard, Fonollar, Sant Joan, Davalla-

da, Barcelona, Santiago Rusiñol, Jesús,

Sant Bartomeu, Sant Gaudenci, Sant

Francesc, Cap de la Vila, Parellades,

Bonaire, Passeig de la Ribera, Nou,

Major, plaça de l’Ajuntament i Baluard.

Al pas del seguici religiós pel Passeig

de la Ribera, la patrona de la Vila serà

saludada amb salves de morterets i tocs

de campanes.

Al pas de la Processó pel passeig de la

Ribera, audició de SARDANES amb

la Cobla Sitgetana. La cobla interpre-

tarà la sardana Els gegants de Sitges

del mestre Tomàs Gil i Membrado i La

Processó de Santa Tecla, de Jordi Pañe-

lla i Virella, saludant el tabernacle de

Santa Tecla.

En arribar el tabernacle al Baluard,

ENTRADA DE SANTA TECLA a l’Es-

glésia Parroquial de Sant Bartomeu i

Santa Tecla. Els balls i els músics re-

bran la imatge de la Copatrona i li re-

tran homenatge quan entri a l’església,

enmig de focs artificials i campanades.

A dins el temple, lectura de la pregària

Us he mirat Santa Tecla.





Santa Tecla.


Rei Moro.

Acte organitzat per l’Agrupació de Balls

Populars de Sitges.




Garcia.








Dimarts, 8 de setembreA les set del vespre a l’Espai Jove, Curs

de CRE (Consumidor Reconegut

com Expert) obligatori per a tots els

nens i nenes que vulguin sortir a la ma-

tinal infantil de Santa Tecla amb una

bèstia de foc, i encara no l’hagin fet els

anys anteriors.

Diumenge , 13 de setembreObra de teatre Gisela y el libro mágico,

ESPECTATCLE MUSICAL INFAN-

TIL pensat pels més petits de la casa.

Entrades a la venta a partir de 14€, punt de venta a la secretaria del Casino

Prado Suburense i a la web www.sit-

gesactiu.com.


Suburense.

Dissabte , 19 de setembre i diumenge 20 de setembreEn horari de les celebracions de la Par-

ròquia, EXPOSICIÓ DEL PENÓ DE

SANTA TECLA.

Divendres, 25 de setembreDia de PORTES OBERTES als mu-





Divendres, 25 de setembreLa secció teatral de l’Entitat Jove Pra-

do presenta l’obre de teatre Sopa de

Radio.


Suburense.

Diumenge , 27 de setembreA les sis de la tarda a la plaça de La

Fragata, XXVIIè CONCURS NACI-

ONAL DE COLLES SARDANISTES

TROFEU VILA DE SITGES Espec-

tacle sardanista de competició amb

la participació de les millors colles de

l’actualitat en les modalitats d’aleví, in-

fantil i juvenil, que lluitaran per assolir

la classificació pel campionat de Ca-

talunya. Les colles grans ballaran per

assolir el Trofeu Vila de Sitges. Ame-

nitzarà musicalment la competició sar-

danista l’excel·lent Cobla Maricel.

Acte organitzat pels Amics de la Sarda-

na de Sitges.

Actes a les entitats i al tres activitats de Santa Tecla

26Dissabte

de setembreA dos quarts de set de la tarda, al Cap

de la Vila, EXHIBICIÓ CASTELLE-

RA de Santa Tecla, amb els Xicots de

Vilafranca, els Castellers de Sabadell

i la Colla Jove de Castellers de Sitges.

Dissabte

A dos quarts de set de la tarda, al Cap

EXHIBICIÓ CASTELLE-

de Santa Tecla, amb els Xicots de


A les set del vespre des del Baluard,

PROCESSÓ EN HONOR DE SANTA

TECLA.

El tabernacle de Santa Tecla desfilarà

pels carrers i les places de la vila, portat

per les Pubilles i els Hereus dels bar-

ris i entitats sitgetanes i acompanyat

per les sitgetanes i els sitgetans que ho

desitgin. Es recorda i s’anima a que el

seguici religiós sigui dels dos gèneres.

Obrirà el seguici religiós el ganfaró

parroquial portat pel Cos de portants

del tabernacle de Sant Bartomeu i San-

ta Tecla. Els gegants, el bestiari i els

balls, amb els seus músics, obriran la

processó, que presidirà el senyor rector

de la parròquia, Mn. Josep Pausas Mas,

i l’Il·lustríssim Ajuntament, i que tan-

carà la Agrupació Musical Suburband

de El Retiro.

S’ha designat com a Pendonistes del

Penó de Santa Tecla les senyores Joana

Alexandre Milà i Rosa Maria Alexan-

dre i Milà, les quals han nomenat com




Garcia.







Major, plaça de l’Ajuntament i Baluard.

Al pas del seguici religiós pel Passeig

de la Ribera, la patrona de la Vila serà

saludada amb salves de morterets i tocs

de campanes.

Al pas de la Processó pel passeig de la

Ribera, audició de SARDANES amb

la Cobla Sitgetana. La cobla interpre-

tarà la sardana Els gegants de Sitges

del mestre Tomàs Gil i Membrado i La

Processó de Santa Tecla, de Jordi Pañe-

lla i Virella, saludant el tabernacle de

Santa Tecla.

En arribar el tabernacle al Baluard,

ENTRADA DE SANTA TECLA a l’Es-

glésia Parroquial de Sant Bartomeu i

Santa Tecla. Els balls i els músics re-

bran la imatge de la Copatrona i li re-

tran homenatge quan entri a l’església,

enmig de focs artificials i campanades.

A dins el temple, lectura de la pregària

Us he mirat Santa Tecla.





Santa Tecla.


Rei Moro.

Acte organitzat per l’Agrupació de Balls

Populars de Sitges.




Garcia.








Dimarts, 8 de setembreA les set del vespre a l’Espai Jove, Curs

de CRE (Consumidor Reconegut

com Expert) obligatori per a tots els

nens i nenes que vulguin sortir a la ma-

tinal infantil de Santa Tecla amb una

bèstia de foc, i encara no l’hagin fet els

anys anteriors.

Diumenge , 13 de setembreObra de teatre Gisela y el libro mágico,

ESPECTATCLE MUSICAL INFAN-

TIL pensat pels més petits de la casa.

Entrades a la venta a partir de 14€, punt de venta a la secretaria del Casino

Prado Suburense i a la web www.sit-

gesactiu.com.


Suburense.

Dissabte , 19 de setembre i diumenge 20 de setembreEn horari de les celebracions de la Par-

ròquia, EXPOSICIÓ DEL PENÓ DE

SANTA TECLA.

Divendres, 25 de setembreDia de PORTES OBERTES als mu-





Divendres, 25 de setembreLa secció teatral de l’Entitat Jove Pra-

do presenta l’obre de teatre Sopa de

Radio.


Suburense.

Diumenge , 27 de setembreA les sis de la tarda a la plaça de La

Fragata, XXVIIè CONCURS NACI-

ONAL DE COLLES SARDANISTES

TROFEU VILA DE SITGES Espec-

tacle sardanista de competició amb

la participació de les millors colles de

l’actualitat en les modalitats d’aleví, in-

fantil i juvenil, que lluitaran per assolir

la classificació pel campionat de Ca-

talunya. Les colles grans ballaran per

assolir el Trofeu Vila de Sitges. Ame-

nitzarà musicalment la competició sar-

danista l’excel·lent Cobla Maricel.

Acte organitzat pels Amics de la Sarda-

na de Sitges.

Actes a les entitats i al tres activitats de Santa Tecla

26Dissabte

de setembreA dos quarts de set de la tarda, al Cap

de la Vila, EXHIBICIÓ CASTELLE-

RA de Santa Tecla, amb els Xicots de


i la Colla Jove de Castellers de Sitges.

Dissabte

A dos quarts de set de la tarda, al Cap

EXHIBICIÓ CASTELLE-

de Santa Tecla, amb els Xicots de



RECORREGut DE LES PROCESSONS i CERCAViLES DE SANt BARtOMEu


RECORREGut DE LES PROCESSONS i CERCAViLES

DE SANtA tECLA


RECORREGut DE LES PROCESSONS i CERCAViLES DE SANt BARtOMEu


RECORREGut DE LES PROCESSONS i CERCAViLES

DE SANtA tECLA

Castell de focen calma

5€

ZONA AMB CADIRES

Venda de tiquetsa la paradeta

de la Comissió i a l’Oficina de Turisme

de Sitges

Admira el magníficCastell de Foc assegut en

un espai reservat,gaudint d’una degustació

de Martini Royale.

Zona habilitada entre els restaurants Pic Nic i

Kansas (tocant a mar).

ParadetesFes ta Major

Lesde

DEL 6 AL 22 D’AGOSTTotes les tardes

a l’Hort de Can Falç

Els Productesde la Fes ta

de les collesde les entitats

de la Comissió

Castell de focen calma

5€

ZONA AMB CADIRES

Venda de tiquetsa la paradeta

de la Comissió i a l’Oficina de Turisme

de Sitges

Admira el magníficCastell de Foc assegut en

un espai reservat,gaudint d’una degustació

de Martini Royale.

Zona habilitada entre els restaurants Pic Nic i

Kansas (tocant a mar).

ParadetesFes ta Major

Lesde

DEL 6 AL 22 D’AGOSTTotes les tardes

a l’Hort de Can Falç

Els Productesde la Fes ta

de les collesde les entitats

de la Comissió

Sant Bartomeu i Santa TeclaFesta Major de Sitges

BALLS I IMATGERIA

Gegants de la Vila

Gegants Americanos

Gegants Moros, ABPS

Ball de Diables, Colla Vella

El Drac

Ball de Diables, Colla Jove

L’Àliga

Ball de Diables de Sitges, ABPS

Ball de Bastons, Colla Jove

Ball de Bastons, Colla Noies

Ball de Gitanes, BT

Ball de Bastons, Colla Mitjana

Ball de Bastons, Colla Vella

Ball de Cercolets, ABPS

Ball de Pastorets, ABPS

Ball de Panderetes, ABPS

Ball de Cintes, ABPS

Ball de Gitanes, ABPS

La Moixiganga, ABPS

GRALLERS

Escola de Grallers de Sitges

Grallers Marcets

Grallers Maricel

Grallers La Sitja

SACS DE GEMECS

Colla Xavier Bayer

Colla Simó Busquets

Colla A Prendre Vent

Colla Xavier Güell

BANDES I COBLES

Agrupació Musical Suburband de El

Retiro

Cobla Maricel

Cobla La Sitgetana

Sitges Big Band (El Retiro)

CASTELLS

Colla Jove de Castellers de Sitges

Minyons de l’Arboç

Minyons de Terrassa

Xicots de Vilafranca

Xiquets de Tarragona

COMISSIÓ DE FESTA MAJOR

I SANTA TECLA

Aroa Llorens i Pellicer, Presidenta

Carla Jordà i Alsina

Alba Gràcia i Pañella


Josep Martí i Camps

Marga Domingo i Lopez

Jose Luis Enríquez i Ruiz

Cristina Sánchez i Merlos

Laura Martinez Villanueva

Oriol Julià i Carbonell i Judit Miró i

Sabaté, representants de la Regidoria

COL·LABORADORS

Agrupació de Balls Populars de

Sitges (ABPS)

Amics de la Sardana de Sitges

Amics de l’Orgue de Sitges

Ateneu Popular de Sitges

Birraners Sitges

Bar La Guixeta

Campaners de la Parròquia

Casino Prado Suburense

C.E Biciats del Garraf

Centre Excursionista de Sitges

CF Suburense

Cine Club Sitges

Club Natació Sitges

Col·lectiu de les Barraques

Colla Jove dels Castellers de Sitges

Consorci de Patrimoni de Sitges

Copisteria Coima

Copisteria El Pati

Copisteria Art Bonaire

Cursa PKU “Corre per ells”

Davallada

Escola Esteve Barrachina, Maria

Ossó, Miquel Utrillo, Escola Pia i

International School of Barcelona

El Cable

Figura’t Miniatures Festives, S.L

Flexic

Forcevital

Fruiteria Albert i Anna

Grup d’Estudis Sitgetans

Hospital Sant Joan Baptista

Instituts Joan Ramón Benaprès i

Vinyet

Janio’s Bar

La Sitgetana

Mà i manetes

Malvasia de Llibres

Mercat Municipal de Sitges

NoieSrunnerSitges

Parròquia de Sant Bartomeu i Santa

Tecla

Pasgràfic

Perbacco

Pirotècnia Igual

Regidories: d’Esports i Juventut

Societat Recreativa El Retiro

Supermercat Virgili

Tabernas El Donostiarra

TG Triatló Sitges

Turisme de Sitges

UE Sitges

AGRAÏMENTS

A totes les entitats, participants dels

balls i persones que han col·laborat

a títol individual en l’elaboració del

cartell.

Nens i nenes de Sitges

I tots aquells que d’una o altra ma-

nera han contribuït a fer la festa més

gran i millor

EL PROGRAMA

Edita:

Comissió Municipal de Festa Major i

Santa Tecla i Ajuntament de Sitges

Coordinació continguts:

Alba Gràcia

Coordinació articles:

Anna Grimau

Disseny i coordinació del

programa, audiovisuals

i gestió de xarxes socials:

Viki Gallardo, Eduard Sentís i

Xavier Huete (Pasgràfic)

Fotografies:

Marga Domingo / Pasgràfic

Impressió i gestió de publicitat:

Editorial MIC

DL B 20908-2015

Sant Bartomeu i Santa TeclaFesta Major de Sitges

BALLS I IMATGERIA

Gegants de la Vila

Gegants Americanos

Gegants Moros, ABPS

Ball de Diables, Colla Vella

El Drac

Ball de Diables, Colla Jove

L’Àliga

Ball de Diables de Sitges, ABPS

Ball de Bastons, Colla Jove

Ball de Bastons, Colla Noies

Ball de Gitanes, BT

Ball de Bastons, Colla Mitjana

Ball de Bastons, Colla Vella

Ball de Cercolets, ABPS

Ball de Pastorets, ABPS

Ball de Panderetes, ABPS

Ball de Cintes, ABPS

Ball de Gitanes, ABPS

La Moixiganga, ABPS

GRALLERS

Escola de Grallers de Sitges

Grallers Marcets

Grallers Maricel

Grallers La Sitja

SACS DE GEMECS

Colla Xavier Bayer

Colla Simó Busquets

Colla A Prendre Vent

Colla Xavier Güell

BANDES I COBLES

Agrupació Musical Suburband de El

Retiro

Cobla Maricel

Cobla La Sitgetana

Sitges Big Band (El Retiro)

CASTELLS

Colla Jove de Castellers de Sitges

Minyons de l’Arboç

Minyons de Terrassa

Xicots de Vilafranca

Xiquets de Tarragona

COMISSIÓ DE FESTA MAJOR

I SANTA TECLA

Aroa Llorens i Pellicer, Presidenta

Carla Jordà i Alsina

Alba Gràcia i Pañella


Josep Martí i Camps

Marga Domingo i Lopez

Jose Luis Enríquez i Ruiz

Cristina Sánchez i Merlos

Laura Martinez Villanueva

Oriol Julià i Carbonell i Judit Miró i

Sabaté, representants de la Regidoria

COL·LABORADORS

Agrupació de Balls Populars de

Sitges (ABPS)

Amics de la Sardana de Sitges

Amics de l’Orgue de Sitges

Ateneu Popular de Sitges

Birraners Sitges

Bar La Guixeta

Campaners de la Parròquia

Casino Prado Suburense

C.E Biciats del Garraf

Centre Excursionista de Sitges

CF Suburense

Cine Club Sitges

Club Natació Sitges

Col·lectiu de les Barraques

Colla Jove dels Castellers de Sitges

Consorci de Patrimoni de Sitges

Copisteria Coima

Copisteria El Pati

Copisteria Art Bonaire

Cursa PKU “Corre per ells”

Davallada

Escola Esteve Barrachina, Maria

Ossó, Miquel Utrillo, Escola Pia i

International School of Barcelona

El Cable

Figura’t Miniatures Festives, S.L

Flexic

Forcevital

Fruiteria Albert i Anna

Grup d’Estudis Sitgetans

Hospital Sant Joan Baptista

Instituts Joan Ramón Benaprès i

Vinyet

Janio’s Bar

La Sitgetana

Mà i manetes

Malvasia de Llibres

Mercat Municipal de Sitges

NoieSrunnerSitges

Parròquia de Sant Bartomeu i Santa

Tecla

Pasgràfic

Perbacco

Pirotècnia Igual

Regidories: d’Esports i Juventut

Societat Recreativa El Retiro

Supermercat Virgili

Tabernas El Donostiarra

TG Triatló Sitges

Turisme de Sitges

UE Sitges

AGRAÏMENTS

A totes les entitats, participants dels

balls i persones que han col·laborat

a títol individual en l’elaboració del

cartell.

Nens i nenes de Sitges

I tots aquells que d’una o altra ma-

nera han contribuït a fer la festa més

gran i millor

EL PROGRAMA

Edita:

Comissió Municipal de Festa Major i

Santa Tecla i Ajuntament de Sitges

Coordinació continguts:

Alba Gràcia

Coordinació articles:

Anna Grimau

Disseny i coordinació del

programa, audiovisuals

i gestió de xarxes socials:

Viki Gallardo, Eduard Sentís i

Xavier Huete (Pasgràfic)

Fotografies:

Marga Domingo / Pasgràfic

Impressió i gestió de publicitat:

Editorial MIC

DL B 20908-2015

+INFO

XARXES

APPFesta Major de Sitges 2015

www.sitgesfestamajor.cat

/fmsitges @fmsitges

#fmsitges15 | #stsitges15

@fmsitges

DESCARREGA-TE-LA!

HASHTAGS

C

M

Y

CM

MY

CY

CMY

K

+INFO

XARXES

APPFesta Major de Sitges 2015

www.sitgesfestamajor.cat

/fmsitges @fmsitges

#fmsitges15 | #stsitges15

@fmsitges

DESCARREGA-TE-LA!

HASHTAGS

C

M

Y

CM

MY

CY

CMY

K

Documents

Sitges Festa Major 2015