of 178 /178
Vinguts del centre del món Conciutadania Intercultural

Socialització dels fills i filles de famílies xineses ... · Consell assessor: Fathia Ben Hammou, Francesc Carbonell, Marta Casas, Marta Comas, Joan Maria Girona, Pep Gratacós,

  • Author
    dinhthu

  • View
    227

  • Download
    10

Embed Size (px)

Text of Socialització dels fills i filles de famílies xineses ... · Consell assessor: Fathia Ben...

  • Vinguts del centre del mn

    Socialitzaci dels fills i fillesde famlies xinesesConciutadania Intercultural

    3

    Vin

    guts

    del

    cen

    tre

    del m

    n

    Vinguts del centre del mn

    Francesc Carbonell

    Conciutadania Intercultural

  • Vinguts del centre del mn

    Socialitzaci dels fills i filles de famlies xineses

  • Consell assessor:

    Fathia Ben Hammou, Francesc Carbonell, Marta Casas, Marta Comas, Joan Maria Girona, Pep Gratacs, Diego Herrera, Encarna Molina,

    Amelia Siz, Nria Ters i Mnica Tolsanas

  • Francesc Carbonell

    Vinguts del centre del mnSocialitzaci dels fills i filles de famlies xineses

    Aquesta obra ha estat elaborada a partir de la recerca dAmelia Siz Lpez,Procesos de socializacin de los hijos e hijas de familias de origen chino, realitzada per encrrec de la Fundaci Jaume Bofill

    Eumo Editorial / Fundaci Jaume Bofill

  • Disseny de la coberta: EumogrficMaquetaci: Victria LpezFotografies: Begoa Ruiz de Infante (p. 35, 59 i 139), Prismaarchivo.com (p. 17)

    i Ningu Luo (p. 87).Illustracions: Carmen MarcosMapes: Josep Nuet

    Primera edici: juliol de 2007

    Francesc Carbonell

    d'aquesta edici:

    Eumo Editorial. C. de Perot Rocaguinarda, 17. 08500 VicTel. 93 889 28 18 - Fax 93 889 35 41www.eumoeditorial.com - [email protected] s leditorial de la Universitat de Vic

    Fundaci Jaume Bofill. C. de Provena, 324. 08037 Barcelonawww.fbofill.cat - [email protected]

    Imprs a Anman. Grfiques del Valls, SL - www.anman.com

    Dipsit legal: B-36.976-2007ISBN: 978-84-9766-223-9

  • 7

    ndex

    INTRODUCCI . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 9

    1. LA XINA: MS QUE UN PAS . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 17Trets de la cosmovisi i dels valors tradicionals xinesos . . . . . . . . 27

    2. LA DISPORA XINESA: SER UN XINS EUROPEU . . . . 35La immigraci xinesa a Catalunya . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 42Diversitat dinfants i adolescents xinesos . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 48Identitats i identificacions en els joves dorigen xins . . . . . . . . . . 54

    3. LA FAMLIA . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 59La famlia xinesa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 63Famlies xineses a Catalunya . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 81

    4. LESCOLA . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 87Lescola a la Xina . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 94Alumnat xins a les escoles catalanes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 114

    5. EL LLEURE: OCI I NEGOCI . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 139Les amistats . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 144Internet i els cibercafs . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 147

    ANNEXOS . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1511. Algunes dades sobre la Xina . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1512. La llengua xinesa i laprenentatge del catal . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1603. Els infants xinesos adoptats . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 165

    REFERNCIES BIBLIOGRFIQUES . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 169

  • Introducci

    Comentava en la introducci dun altre llibre daquesta mateixacollecci el dedicat als processos de socialitzaci dels fills i lesfilles de les famlies marroquines que, sovint, el professorat i elsprofessionals daltres mbits educatius fan la demanda de cursos,publicacions i materials de formaci permanent que els permetinconixer millor la cultura daquests infants nouvinguts. Semblaria unademanda prou justificada si no fos que, gaireb sempre, del que esvol tenir coneixement s del que podrem anomenar la cultura fami-liar, o ms ben dit, la cultura dorigen, la ms extica. No sempre est prou present que la cultura es modela, canvia tot adaptant-se, ique el que hauria de motivar el nostre inters com a educadors s,sobretot, conixer els xinesos daqu, no els dall.

    Daltra banda, sadvertia tamb en aquella introducci que es feiaa la prctica molt difcil des del nostre punt de vista, s clardonar resposta a aquella demanda del professorat sense caure en unreforament dels tpics, els anacronismes i els estereotips sobreaquell collectiu concret, ja que les cultures no sn permanents,immutables, ni una condici essencial i definitria de tots i cadas-cun dels membres dun determinat grup dhumans. Com s bensabut, la cultura s el resultat dels processos constants dadaptacicollectiva dels individus a les condicions de vida de cada momentde la seva histria, processos que promouen canvis i reajustamentsms lents o ms sobtats, ms o menys estables, en les actituds, elsvalors i els comportaments culturals de tots nosaltres, no solamentdels membres dels grups minoritaris.

    Tamb sabem prou b que els grups humans no sn homogenis,per tendim a conjecturar una homogenetat molt ms gran a lin-terior de les minories culturals que la que atribuirem als membresdun subgrup del grup majoritari. Un catal probablement percebrcom un collectiu ms complex i divers el dels socis dun club espor-tiu de la seva ciutat, que el collectiu que constitueix el poble gitanoeuropeu: Tots els gitanos sn iguals, sentim que es diu. Quan no

    9

  • sha tingut relaci sovintejada amb japonesos, per exemple, s fre-qent tenir dificultats per distingir-ne un dun altre. De la mateixamanera, em deia un immigrant senegambi, que en els primerstemps destar al nostre pas ells ens veuen a tots nosaltres tan semblatsque aix els provoca sovint sorprenents confusions i greus equvocs,difcils de comprendre i de justificar des de la nostra perspectiva.

    La identitat tnica es construeix i consolida precisament perdestacar-nos, per distingir-nos, mitjanant loposici a un altre grupve; oposici identitria que, tot sigui dit, no ha de ser forosamentuna oposici violenta. La freqent sobrevaloraci etnocntrica delpropi grup respecte als altres comporta una percepci estereotipada,sovint caricaturitzada i deformada (negativament o positivament),dels trets del grup al qual ens confrontem. Daquesta manera i a par-tir daquesta simplificaci i generalitzaci barroera de determinadescaracterstiques del grup al qual pertanyen els altres, les difernciesindividuals entre ells es difuminen, passen desapercebudes, quedenamagades per aquelles que hem atribut a tot el grup.

    Aix es creen i es reforcen els estereotips i les expectatives sobrela conducta que sespera de qualsevol membre daquell collectiu. Si,a ms a ms, determinats grups de poder sense escrpols confientreuren un benefici, un profit daquestes desvaloracions collectivesi indiscriminades, llavors es poden arribar a provocar (o reforar sija existien prviament) les rivalitats entre pobles vens, els xovinis-mes nacionalistes i les fbies entre nacions o comunitats autno-mes com veiem lamentablement (i cclicament) a lEstat espanyolaquests darrers temps les passions xenfobes i tamb, arribat elcas, les ideologies racistes.

    Daltra banda, aquells processos de canvi i adaptaci a qu emreferia no suposen tampoc el mateix esfor i els mateixos riscs per atots els collectius. Com tampoc per a cadascun dels membres dundeterminat collectiu. Tampoc en aix hi ha lhomogenetat que devegades pressuposem en els altres. Tenir la nacionalitat o tenir nomsun perms de residncia; pertnyer o no a un collectiu culturalmentminoritari; viure a la perifria duna gran ciutat o viure en un con-text rural; formar part o no dun grup familiar en risc dexclusisocial; disposar o no dun capital social i duna xarxa de relacions;tenir un rol familiar determinat; el lloc que socupa entre els ger-mans, ledat, el gnere sn algunes de les moltes variables que fan

    10 Introducci

  • que aquests processos dadaptaci siguin molt diferents en cada per-sona immigrada. Tamb ho sn, no en tingueu cap dubte, en cadas-cun dels infants i joves de les famlies xineses que han escollit elnostre pas per portar-hi a terme els seus projectes de futur.

    Potser mhe entretingut massa en les consideracions anteriors.Per s que, en el cas dels infants de les famlies xineses, tots aquestsadvertiments sn encara ms necessaris que en els daltres nacio-nalitats, perqu el desconeixement que es t daquest collectiu s engeneral molt ms gran. Com a conseqncia, encara que pugui serms dbil lactitud de rebuig envers ells per part dels autctons queenvers altres collectius minoritaris, lestereotip s sovint ms potentque en altres grups estrangers, per moltes raons que van des de ladistncia geogrfica fins a la relativa poca presncia, fins fa unsquants anys, de famlies daquesta procedncia a Catalunya. Peraix, si diem sempre que la diversitat intragrupal pot ser tan importanto ms que la diversitat intergrupal, quan ens referim a infants i jovesxinesos cal posar encara ms mfasi en aquesta afirmaci atesa lafora dels estereotips dominants que, de vegades, ens els presentengaireb com si es tracts dun collectiu de clons. Si us plau, nocollaborem a reforar els estereotips ni tan sols per fer acudits: nitots els gitanos sn iguals, ni ho sn tots els xinesos, de la mateixamanera que tampoc no ho sn tots els empordanesos.

    Precisament, en el cas de la Xina, s difcil fins i tot dimaginarla gran diversitat que acull al seu interior, per lextraordinria mag-nitud daquesta diversitat. No solament de climes i paisatges, sinde llenges, de maneres de ser i de viure. Tot i que ltnia dominant,els han, representen el 92% de la poblaci, hi ha cinquanta-sisgrups tnics reconeguts (en total ms de cent milions de persones),dels quals cinquanta-tres tenen llenges prpies, la meitat de lesquals pertanyen al sistema lingstic sinotibet, per la resta a sis-temes lingstics molt diferenciats. Alguns daquests grups tnicstenen una nombrosa poblaci. Sis, per exemple (manxs, zhuang,hui, uigurs, miao i yi), tenen cadascun dells per separat ms pobla-ci dins la Xina que tota la poblaci de Catalunya. Certament, aques-ta diversitat s una cara de la moneda. Laltra cara s la voluntatcohesionadora i unificadora del sistema poltic xins, de la qual nsun exemple, si voleu anecdtic, que les quatre hores de difernciaen lhorari solar que hi ha entre lorient i loccident del vast territori

    Introducci 11

  • 12 Introducci

    xins no quedin reflectides en lhorari oficial, que est unificat per atot el pas.

    Per noms aquella enorme diversitat a qu acabo de referir-meja hauria de ser suficient per fer-nos reconsiderar els estereotipsuniformitzadors dominants sobre el poble xins. Alg podria argu-mentar que la diversitat tnica a qu he fet referncia no est repre-sentada entre els emigrants, que sn majoritriament han. Per finsi tot en aquest cas la diversitat s enorme, per exemple entre linfantduna famlia duna zona rural, que pot viure en estadis dautosufi-cincia agrcola i ramadera gaireb preindustrials, i un jove dunbarri de Shanghai, immers en ls i el consum de tecnologia electr-nica de darrera generaci. I lun i laltre poden tenir els pares aCatalunya fent els trmits del reagrupament familiar. Lun i laltrepoden arribar a una escola catalana on seran percebuts, segura-ment, com un altre alumne xins.

    En aquest llibre intentar que hi quedi reflectida aquesta diversi-tat interna del collectiu perspectiva que el lector i la lectora nohaurien de perdre de vista en cap moment, sense amagar, natu-ralment, totes aquelles informacions que consideri que puguin sertils als lectors sobre els diversos contextos culturals en qu esmouen aquests nois i noies, les seves dinmiques relacionals, lescontinutats i discontinutats culturals entre la famlia i lescola, etc.Explicar all que els fa semblants, per intentant sempre defugirlestereotip que ens dibuixa lalumnat xins com si tots i toteshaguessin estat fets amb el mateix motllo. Tots i totes sn tan dife-rents entre ells, malgrat les semblances, com ho puguin ser elsinfants de qualsevol collectiu. I al mateix temps sn ms iguals delque sembla a tots els infants i joves de la seva edat, com tindr oca-si de comprovar el professorat que en conegui uns quants.

    Amb aix no vull negar levidncia duns trets comuns a moltsdells; s clar que hi sn (des de la llengua escrita no la parladafins a una actitud bsica determinada davant els adults, passant permolts altres aspectes ms o menys importants o anecdtics), i snels que donen sentit a aquest llibre; per ni sn tots bons enmatemtiques, ni sn tots impassibles i sempre somriuen com sa-firma sovint fins i tot en materials adreats als educadors, per tal da-judar-los a conixer millor aquest nou alumnat, ni vnen tots de lamateixa regi de la Xina, ni Per no s menys cert que la fora

  • Introducci 13

    amb qu tenim arrelats els estereotips ens fa pensar, quan trobemun cas que ens els qestiona, que devem estar davant de lexcepcique confirma la regla.

    Malgrat el que acabo de dir, s una sana i lloable actitud la da-proximar-se a la diversitat present a les aules amb la convicci ques molt ms important all que ens fa a tots iguals en dignitat queno pas les ancdotes que ens distingeixen els uns dels altres. Efec-tivament, repetim-ho una vegada ms: som ms iguals que diferents.Per totes les maces piquen, i caldr vigilar per no caure en un igua-litarisme irresponsable. Una actitud veritablement educativa exigeixtot el contrari de la daquell professor que defensava el seu antira-cisme afirmant que ell els tractava a tots igual. En lensenyamentobligatori, de manera especial, de manera inexcusable, cal precisa-ment tractar cadasc segons les seves particularitats i necessitats. I,per tant, cal tractar a tots diferentment.

    Tamb s oport recordar que el que pretn aquesta collecci dellibres s facilitar una aproximaci als components i dinmiquesbsiques, culturals, s, per sobretot socials, que influeixen de mane-ra significativa en el procs de socialitzaci dels infants i joves defamlies immigrades a Catalunya des daltres pasos, en aquest cas,des de la Repblica Popular de la Xina. Ho recordo perqu sc de lo-pini que haurem de controlar ms i millor els moviments pendu-lars de la importncia que donem a la diversitat cultural en leduca-ci. Ni hem dignorar-la, com feia el professor que els tractava a totsigual, ni hem de pretendre ensenyar-los a ser diferents, essencialitzanti amplificant el fet cultural fins al punt doblidar que la responsabi-litat ms important i irrenunciable de leducaci obligatria s la deformar ciutadans en el domini daquelles competncies bsiquesque els permetin ser autnoms, dignes i responsables, disminuintlanomenat fracs escolar que sacarnissa, com sabem prou b, en elsdiferents i ms vulnerables. En resum, es podria sintetitzar en unafrase lapidria all que ens sembla que no ha de fer un educadordavant la diversitat del seu alumnat: veurels i tractar-los diferentment,en all que sn iguals, i tractar-los com a iguals en all que sn diferents.

    No vull acabar aquesta introducci sense fer cinc cntims de lescontrarietats, i tamb de les ajudes, amb qu mhe trobat en laredacci daquest text. La peculiar histria recent i lorientaci pol-tica del govern de la Repblica Popular de la Xina ha fet que aug-

  • 14 Introducci

    mentin les dificultats ja prou importants per raons de llunyania iper la complicaci de no poder llegir documents en llengua xinesaper trobar fonts documentals objectives (o almenys poc infludes perla propaganda favorable o contrria al rgim poltic actual) que nomagnifiquin ni exagerin els xits o les mancances de la seva polticasocial i educativa. La professora de la universitat xinesa de Dalian LiXiaojiang ho diu sense embuts: El predomini duna determinadaideologia a la Xina ha provocat una certa disparitat entre el que shaexplicat i el que realment ha passat (LI XIAOJIANG, 2006). Lexis-tncia de determinats temes conflictius en les relacions entre laXina i la Uni Europea tamb enterboleix els imaginaris respectiusi el tractament de determinades informacions per part dels mitjansde comunicaci. Sn qestions difcils de resoldre i fins i totdafrontar, a causa de les diferncies histriques i culturals, delsdiferents sistemes sociopoltics i dels nivells de desenvolupamentrespectius. Em refereixo, en concret, a la manca de respecte a deter-minats drets humans a la Xina, al problema de locupaci del Tibeti a les poltiques antidumping contra la Xina per protegir la inds-tria de la Uni Europea (GUAN CHENGYUAN, 2003). En tots aqueststerrenys sintenta trobar vies de soluci dels conflictes i de supera-ci de les divergncies, per, mentrestant, les tensions que aquestesqestions difcils provoquen influeixen, i molt, tamb en la difuside documentaci poc fiable, a causa de lesbiaixament poltic delsseus continguts.

    Per tot el que acabo de comentar, en algunes ocasions i des dela meva ignorncia he optat per deixar traslluir al text les difern-cies entre les fonts consultades. Les cito al text i reuneixo lesreferncies de totes les que he utilitzat a la bibliografia.

    Tamb per aquestes dificultats, en el cas daquest volum vullagrair encara ms lesfor de totes les persones i institucions quelhan fet possible, de manera molt especial el treball de recerca, pen-dent de publicaci, de la professora de la Universitat Autnoma deBarcelona i experta de referncia per als temes que ens ocupenAmelia Siz Lpez, anomenat Procesos de socializacin de los hijos ehijas de familias de origen chino, (SIZ LPEZ, A., 2006). Daquestarecerca, promoguda per la Fundaci Jaume Bofill precisament perservir de base i fonament al llibre que el lector t a les mans, shannodrit de manera decisiva prcticament tots els captols daquest lli-

  • Introducci 15

    bre. Alguns dels apartats sn resums de fragments traduts da-questa recerca. Per aix, a les pgines segents, sn tantes les citesgaireb textuals daquest estudi, que referenciar-les totes en farienenutjosa la lectura.

    Pel que fa a lextens captol cinqu, que hem dedicat a lescola,1 ams de les informacions facilitades pel treball ja esmentat dAmeliaSiz, hem tingut en compte, per redactar-lo, moltes de les fonts res-senyades a la bibliografia, especialment: Ruiz de Infante, B. (2004);Bastid-Bruguire, M. (2001) i AACREA, rea de economa (2002),aix com les informacions de la web del Departament de Cultura delAmbaixada de la Xina a Espanya (www.cultura-china.com) i els in-teressants comentaris del professor Ningsu Luo, pel que fa especfi-cament al sistema educatiu xins.

    Em cal agrair tamb les aportacions i comentaris de FathiaBenhammou i la revisi del manuscrit per part dels membres delconsell assessor de la collecci, la majoria dels quals mhan fet arri-bar abundants i substanciosos comentaris i propostes desmena. Entot el procs delaboraci daquest llibre, que va arrencar amb lessessions de treball amb Amelia Siz presentant els resultats de laseva recerca, el paper dels membres daquest consell assessor haestat decisiu com ho ha estat en tots els altres de la colleccitant a lhora de decidir els continguts i lorientaci general del llibre,com per les seves acurades revisions del manuscrit. De segur que saquesta la ra per la qual, de vegades, el lector atent observar quese mescapa la primera persona del plural. Que no hi hagi confusi,no sempre es tracta de lanomenat plural de cortesia.

    Per a ms, en el cas daquest llibre, cal fer esment, i de maneraespecial, dels ja esmentats Begoa Ruiz de Infante i Ningsu Luo,que nhan fet una lectura atenta i crtica, i han aportat al redactatfinal del text, tant lun com laltra, moltes informacions, comentarisi matisos de gran inters. Les pgines segents deuen a la pacient igenerosa revisi de totes aquestes persones tamb les esmentadesals pargrafs anteriors el fet de no contenir ms errades i impre-cisions de les que es puguin detectar, de les quals ns nicamentresponsable lautor.

    1. Ens ha semblat que quedava justificada aquesta extensi ats que el prin-cipal pblic destinatari daquest llibre s el professorat.

  • 16 Introducci

    I ja noms em resta manifestar que ha estat un privilegi disposardunes guies i unes companyies tan valuoses a lhora dendinsar-meen el coneixement del tarann i la manera de viure i de relacionar-se daquests infants i joves, sobre els quals tenia tanta curiositat comignorncia. Aquella frase tpica: aquest llibre no hauria estat possiblesense les aportacions daquestes persones s, en aquest cas, lnicamanera justa de dir-ho. Tot sigui a fi de b, i de poder donar com-pliment a lencrrec rebut de divulgar aquests coneixements, man-llevats tots ells daltres fonts i investigacions, per collaborar a ferms fcil la tasca dels educadors que treballen amb els fills i les fillesde les famlies xineses installades a Catalunya.

  • 1. La Xina:ms que un pas

  • De cada cinc ciutadans del planeta, un s xins. Amb ms de miltres-cents milions dhabitants, tants com tres vegades tota la pobla-ci junta dels vint-i-cinc estats membres de la Uni Europea,Zhonghua Renmin Gongheguo,1 s a dir, la Repblica Popular de laXina, s el pas ms poblat del mn. Ocupa una extensi equivalenta tot Europa, ja que amb prop de deu milions de quilmetres qua-drats, s el tercer pas del mn en superfcie.

    Diu una llegenda urbana que la Gran Muralla s lnica cons-trucci feta per lhome que es pot veure des de la Lluna. No s cert,per t (segons els clculs ms prudents) gaireb quatre mil quil-metres de longitud. Aix suposa que podria travessar tot Europa, dePortugal a Finlndia. O b que podria donar quatre voltes comple-tes, s a dir, fer una qudruple muralla, per protegir tot el permetrede Catalunya, litoral incls.

    Dos-cents anys abans de Crist, Qin Shi Huang Di (s a dir, lem-perador Zeng de la dinastia Qin2) va ser enterrat en una tomba pro-tegida per tot un exrcit de milers de guerrers i cavallers, amb llurs

    1. Les paraules xineses, en aquest llibre, en la majoria de casos, no lesescriurem en carcters xinesos sin que les transcriurem en pinyin, que s elsistema de transcripci del xins en lalfabet romnic ms acceptat pels espe-cialistes fins i tot en els organismes internacionals i que ha substitut pro-gressivament altres sistemes de transcripci que han quedat obsolets. Per aixens veiem obligats, en ocasions, a posar entre parntesi i cometes altres trans-cripcions, ms conegudes a Catalunya per menys rigoroses, dels mots xine-sos ms freqents. s el cas, per exemple, de Beijing (Pequn) o de MaoZedong (Mao Ts-Tung). Quan calgui indicar la traducci dels mots xinesos hofarem en lletra cursiva, per exemple aix: Kongzi o mestre Kong (Confuci).Tamb hem dadvertir que la transcripci al pinyin assenyala amb accents elsquatre tons de la llengua xinesa. En aquest llibre, ats que va adreat a unpblic no especialitzat, tampoc hem considerat convenient incloure-hi aques-tes marques per no confondre el lector. A lannex 2 hi trobareu ms informa-ci sobre aquestes i altres qestions referides a la llengua xinesa.

    2. Segons Ningsu Luo.

    19

  • 20 La Xina: ms que un pas

    armes i cavalcadures, modelats a mida natural en cermica i ambtant realisme i perfecci en els detalls, que fa pensar que es tracta deretrats personalitzats. Nhem pogut veure algunes figures a Barcelo-na en diverses ocasions, per exemple durant el Frum de les Cultu-res, lany 2004. Aquest s un dels descobriments ms importants dela histria de larqueologia, efectuat lany 1974, que sha qualificatamb ra com la vuitena meravella del mn.

    Abans dels temps moderns, cap pas del mn no va produir tantsescrits com la Xina, on es van comenar a fer i multiplicar llibresmig millenni abans que a Europa sinvents la impremta.

    Impressiona fer una rpida repassada en qualsevol enciclopdiadels molts rcords mundials daquest pas gegant, tant en lagricul-tura com en la ramaderia, tant en la mineria com en la producciindustrial, que situen la Xina entre les primeres deu potncieseconmiques mundials. Malgrat aix, s un pas considerat encaradel mal anomenat Tercer Mn, a causa del baix nivell de vida demolts dels seus nombrosos habitants. Per tamb s considerat, almateix temps, el gran gegant adormit del planeta. Un gegant que,quan es desperti i el seu creixement dels darrers anys s sostin-gudament positiu i molt significatiu, pot fer trontollar, per b oper mal, els inestables equilibris assolits en aquest nostre mn, con-vuls i injust, canviant les aliances i reduint significativament el pro-tagonisme dels que, ara per ara, sn els ms poderosos. No es potpassar per alt que la Xina s el principal creditor de lenorme dese-quilibri fiscal i comercial dels Estats Units.

    El premi Nobel dEconomia Joseph E. Stiglitz (STIGLITZ, J. E.,2006) afirma que el mn no havia vist mai abans un creixementeconmic i de benestar sostingut com aquest (des de final dels anyssetanta, el percentatge mitj de creixement anual ha estat del 9,6%),i que mai abans no hi ha hagut enlloc un nivell tan alt de reduccide la pobresa. Per tamb diu que, si b s cert que sha redut lapenria, tamb ho s que ha augmentat la desigualtat entre leszones rurals i les urbanes, la costa i linterior. El govern de la Xina,que est a punt de posar en marxa el seu onz Pla Quinquennal,pretn mantenir aquest ritme de creixement prodigis i manifestaque ho vol fer posant un gran mfasi a corregir aquestes desigual-tats, tenint cura del medi ambient i donant molta importncia a lasocietat del coneixement i de les noves tecnologies.

  • La Xina: ms que un pas 21

    Taula 1. Dades sobre lndex de desenvolupament hum

    Font: UNDP (2006).

    Taula 2. Tendncies de lndex de desenvolupament hum

    Font: UNDP (2006).

    Per el cert s que malgrat aquests bons desigs, la Xina est assu-mint els importants costos dun difcil procs de transici en quintenta fer compatible un sistema socialista amb la globalitzaci i ellliure mercat. Com afirma Sen Golden, ha desaparegut el fonsideolgic del Partit Comunista Xins [] per no el seu afany decontrolar de manera centralitzada levoluci de leconomia i la pol-tica de la societat. La pugna entaulada entre el confucianisme tradi-cional i el comunisme a lestil xins ha donat pas a un consumismerampant, sense un clar sistema de valors, i que reinterpreta tant elcomunisme com el confucianisme per posar en marxa un tipus decapitalisme confuci. (GOLDEN S., 2003).

    ESPANYA XINA

    Rang (nmero dordre) en lndex de desenvolupa-ment hum

    19,00 81,00

    Valor de lndex de desenvolupament hum 0,938 0,768

    ndex de desenvolupament relatiu al gnere 0,933 0,765

    Esperana de vida en nixer 2000-2005 (anys) 79,50 71,50

    ndex desperana de vida 0,91 0,78

    Taxa dalfabetitzaci dadults (% persones ms gransde 14 anys)

    98,00 90,90

    % matriculaci ensenyament primari, secundari i terciari

    96,00 70,00

    ndex deducaci 0,98 0,84

    PIB per cpita (en dlars EUA) 25.047,00 5.896,00

    ndex del PIB 0,92 0,68

    1975 1980 1985 1990 1995 2000 2004

    ESPANYA 0,844 0,861 0,875 0,893 0,910 0,927 0,938

    XINA 0,527 0,560 0,596 0,628 0,685 0,730 0,768

  • 22 La Xina: ms que un pas

    El trasbals daquesta transici, unida a limportant creixementeconmic assenyalat i a la urgncia per assolir la modernitzaci,est tenint, com deia, importants costos socials, ja que a ms delcreixement desequilibrat esmentat en punts anteriors, es donentamb altres conflictes socials gens fcils de resoldre, com ara enri-quiments sobtats i injustos grcies a labs de les informacions privi-legiades, greus situacions de contaminaci atmosfrica per undesenvolupament industrial poc controlat en determinades zones,corrupci, crisi de valors tamb dels tradicionals en determi-nats sectors, important creixement dun consumisme compulsiu,etc. Tot plegat augmenta encara ms la diversitat interna daquestpas, que es manifesta en una brutal desigualtat en les possibilitatsdaccs als serveis bsics i als bns de consum.

    Aquesta fase de transici tamb es manifesta en la seva adhesia convenis internacionals. Si la Xina no ha ratificat encara el PacteInternacional de Drets Civils i Poltics ni determinats convenis in-ternacionals dmbit laboral, com ara els convenis sobre la llibertatsindical i la protecci del dret de sindicaci, o sobre el dret de nego-ciaci collectiva, s que ha signat el conveni sobre igualtat de remu-neraci, sobre ledat mnima per treballar o sobre leradicaci de lespitjors formes de treball infantil.

    Taula 3. Prioritats en la despesa pblica

    Font: UNDP (2006).

    ESPANYA XINA

    Despesa pblica en salut (% del PIB) 2003-2004 5,5 2,0

    Despesa pblica en educaci (% del PIB) 1991 4,3 2,2

    Despesa militar (% del PIB) 2004 1,1 2,4

    Total del servei al deute extern (% del PIB) 2004 1,2

    Importacions darmes convencionals (milions dlars EUA) 2005 281,0 2.697,0

    Exportacions darmes convencionals (milions dlars EUA) 2005 113,0 129,0

    Total forces armades (en milers) 2006 147,0 2.255,0

  • La Xina: ms que un pas 23

    Sha parlat molt del carcter tancat, impenetrable, autosuficient ifortament etnocntric del poble xins. Tots els estereotips que cons-trum els humans acostumen a tenir lorigen en la magnificaci dal-gun tret que es generalitza a tot el collectiu i que t una base ms omenys objectiva, ms o menys distorsionada. En aquest cas, somdavant dun estereotip fort i potent, que ens presenta tots els xine-sos ms que com a extics i estranys, com a hermtics i propers alsecretisme si no a lorganitzaci i pertinena a grups mafiosos. Nocal dir que aquestes exageracions sn fruit de la ignorncia i de laxenofbia, de la magnificaci distorsionada, per pors i prejudicisnegatius, duna realitat constatable: la tendncia a agrupar-se de totsels immigrats, quan viuen en contextos carregats de prejudicis, queels siguin hostils. En aquest cas, el prejudici es transforma en unaprofecia dobligat compliment, ja que com ms sels percep com a dife-rents i extics, ms obstacles posem a la seva integraci i ms els con-demnem al replegament tnic.

    En el fons daquests prejudicis hi ha un etnocentrisme (eurocen-trisme, podrem dir-ne) innegable. s molt recomanable i certa-ment dificults fer lexercici dhumilitat de situar Europa al seulloc, un apndix del colossal continent eurasitic, i veure la histriaeuropea com una pea important (sens dubte, atesa la seva influn-cia en la histria de la humanitat), per relativament petita, si la con-siderem una pea ms de lextens puzle de la histria dEursia. Elsexperts en educaci intercultural consideren que incrementaraquesta capacitat de descentrament del punt de vista, de canviar deperspectiva, s desenvolupar una de les competncies bsiques msimportants per a les relacions interculturals. Un canvi de perspecti-va obligat per poder fer la correcci necessria de la deformaci deles imatges obtingudes a partir duna valoraci subjectivada en excsi, per tant, no exempta de prejudicis, de la realitat.

    Uns prejudicis sobre el poble xins que en ocasions sn ambiva-lents, ja que al costat daquests prejudicis negatius referits al tanca-ment i lhermetisme sacostuma tamb a sobrevalorar tot lalumnatdaquesta procedncia atribuint-li de manera indiscriminada unessuposades habilitats (per exemple en les matemtiques o en el cap-teniment respectus), quan el professorat que ha tingut ms alum-nat xins sadona que, tot i haver-hi efectivament alumnat molt dis-ciplinat o molt brillant i rpid en la resoluci dalgorismes, aquestes

  • 24 La Xina: ms que un pas

    caracterstiques no sn generalitzables a tot lalumnat daquestanacionalitat.

    Tot i aix, sn moltes les raons (histriques, culturals, geogrfi-ques) que podrien explicar i gaireb justificar lautarquia i el sino-centrisme que sels atribueix. El mateix nom del pas, Zhongguo, espodria traduir com pas del centre. El carcter xins zhong es pot tra-duir per centre, central, enmig. Tamb s significatiu que el lema, ladivisa oficial de la naci xinesa, hagi estat en temps passats comptaramb les prpies forces. I, daltra banda, sn tamb molts anys demi-graci xinesa a altres pasos, en qu han hagut de construir china-towns, una i una altra vegada, com a nic recurs per poder-se ajudarmtuament i sobreviure.

    Aix, doncs, s cert i fins a un cert punt perfectament com-prensible i encomiable que aquest orgull de ser xins, de pert-nyer a un dels pasos ms grans de la Terra i que t una histria iuna cultura de les ms riques i antiqussimes de la humanitat, siguiun dels valors que es transmet als infants xinesos tant des de lesco-la com des de la famlia, des que sn molt petits. Un orgull que, perinteressos poltics, es fcil de fer-lo esdevenir un patriotisme i unnacionalisme militants. Aix, a les escoles, a ms duna assignaturasobre ideologia, comportament moral i poltica que es cursa cadaany durant tota la primria i la secundria, cada dilluns de lany, totsels infants van a lescola uniformats, hissen la bandera nacional,canten himnes patritics i fan diverses activitats adreades a ledu-caci i lexaltaci dels sentiments nacionals.

    Percebres com a xins suposa, doncs, dos tipus de sentimentsestretament lligats al de pertinena identitria. Duna banda, unnacionalisme potent, i de laltra, el saber-se hereu, possedor i trans-missor duna rica herncia (ben real, per tamb mitificada), el lle-gat duns avantpassats amb els quals es mant una lnia directa ifins i tot una relaci ritual. Tot plegat proporciona en limaginaricollectiu un sentiment de separaci, de distinci, en el doble sentitde la paraula diferent i distingit dels no-han (els han consti-tueixen, com ja hem dit, el grup tnic majoritari), s a dir, els no-xinesos, els brbars, incloses en aquest grup les prpies minoriestniques xineses.

    Ens ha semblat indispensable comenar amb aquestes reflexionsabans dentrar en detalls sobre el procs de socialitzaci a Catalunya

  • La Xina: ms que un pas 25

    dels fills i les filles de les famlies immigrades xineses. s moltimportant tenir en compte dades com les exposades als pargrafsanteriors i altres que intentarem analitzar al llarg daquest lli-bre a lhora dintentar comprendre, en general, les particularscaracterstiques dels seus processos de socialitzaci, i ms concreta-ment, el seu comportament o les seves actituds especialment en lafase dacollida. Per exemple, aquesta separaci en limagi-nari cultural xins entre all xins i all no xinsexplica molts comportaments de solidaritatentre el collectiu (tot i que cal matisarque aquesta solidaritat ve donada so-bretot per la importncia i intensitatdels vincles familiars, ms que nopas per raons tniques). Tambpot ajudar a comprendre algu-nes de les seves resistncies alaculturaci en un univers so-ciocultural que ells considerenen general poc educat, devaluatticament, i individualista enexcs els xinesos, com qual-sevol altre grup hum, tampocno se salven de tenir estereotips,en aquests cas sobre nosaltres,malgrat les diferncies generacio-nals en aquestes apreciacions, que sndegudes als canvis de valors tamb a laXina actual que comentava en pargrafs ante-riors.

    Per aquestes dades i observacions sobre la Xina que acabemdexposar sn noms una brevssima pinzellada impressionista in-capa de resumir les moltes particularitats que fan efectivamentdiferent aquest pas ms que un pas, tot un mn de la majoriadels pasos don provenen les famlies del nostre alumnat estran-ger,3 i que justifiquen que aquest alumnat, especialment el nouvin-

    3. Incloem ms informaci general sobre la Xina a lannex 1 daquest text,titulat, precisament: Algunes dades sobre la Xina.

    A la Xina, els valors confucians estan molt arrelats, el respecte a la gent gran Si a una tieta no li dic pel seu nom de cortesia, el meu paresenfada.

  • 26 La Xina: ms que un pas

    gut, malgrat tenir les seves particularitats, com qualsevol sserhum es pugui sentir diferent fins a cert punt de la resta de com-panys estrangers o no de la classe, almenys durant els primerstemps dinstallaci entre nosaltres.

    Fins i tot el contrast al qual es feia referncia en pgines ante-riors (ser una de les primeres deu potncies econmiques mundialsi pertnyer al mateix temps al Tercer Mn) s una cosa que tampocno podem perdre de vista si volem valorar adequadament algunsfets, aparentment paradoxals. Per exemple, que alguns ciutadansxinesos es vegin obligats a emigrar per necessitat tot i que lemi-graci xinesa no va vinculada necessriament a la pobresa familiar,sin que s tamb una estratgia econmica, una tradici en deter-minades contrades al mateix temps que vnen dun pas que t unaindstria cada vegada ms diversificada (des de productes de granconsum que es fabriquen amb treball intensiu i poc valor afegit tx-til o calat fins a laeronutica, la microelectrnica, la qumica,etc.) capa de fer trontollar la dels mateixos pasos rics que acullenels seus emigrants. Una paradoxa amb repercussions educatives, jaque afecta sens dubte lautoestima i el procs de socialitzaci al nos-tre pas daquest alumnat, aix com la imatge reflectida4 que reben delseu entorn i dels mitjans de comunicaci.

    4. Segons una expressi utilitzada i conceptualitzada per SUREZ-OROZCO,C. i SUREZ-OROZCO, M. M. (2003).

  • 27

    Trets de la cosmovisi i dels valors tradicionals xinesos

    Imaginar-se la Xina sense la influncia del confucianisme seriacom intentar imaginar-se Europa sense la doble empremta de la filo-sofia grega clssica i del cristianisme. Per el confucianisme s, de fet,una filosofia i no pas una religi. Algunes enciclopdies defineixen elconfucianisme tamb i al nostre entendre errniament com unareligi: Un animisme universalista, politeista i venerador dels mortsi dels dimonis (forces del mal, dracs i espectres) (DIVERSOS AUTORS,1995. Tom 4, pg. 68). Una altra cosa seria descriure les creencespopulars tradicionals xineses com una barreja de tots aquests ele-ments amb el confucianisme. Per aquesta filosofia xinesa s unesfor per assolir la saviesa basat merament en les facultats naturals ino lligat intrnsecament al culte a cap du ni a res sobrenatural.

    Per aix no preocupa en el cas del confucianisme, com en el deles religions occidentals, la veritat, sin assolir la virtut; no s relle-vant all que es creu, sin all que es fa. Aquests matisos sn moltimportants per entendre el fons del capteniment i el pragmatismepropis del poble xins, ja que cal reconixer que aquesta peculiar iantiqussima filosofia t un component normatiu, tic, moral, tanincorporat a la manera de ser, als valors i a les actituds daquestpoble que, certament, dir que noms s una filosofia no dna una ideasuficient de la seva decisiva transcendncia en alguns mbits delcomportament personal que, a Occident, estem ms acostumatsque siguin regulats per les morals religioses.

    Kongzi, o mestre Kong (Confuci), que va viure cinc-cents anysabans de Jesucrit, i Mengzi, o mestre Meng (Menci), que ho va fer unsdos-cents anys ms tard, sn les principals figures del confucianis-me clssic, i sels atribueix lautoria de la majoria dels llibres can-nics del confucianisme. Tot i el predomini daquesta filosofia, altresescoles del pensament xins han tingut la seva importncia ja desdels temps antics, especialment el taoisme, per tamb lescola delYing i del Yang, lescola moista i altres. Tamb el budisme, que tot ino ser autcton de la Xina, hi ha tingut molta influncia, especial-

  • 28 La Xina: ms que un pas

    ment en moments de decadncia del confucianisme. Per cap da-questes altres escoles no ha tingut una incidncia en els valors tradi-cionals xinesos comparable a la del confucianisme. Aix, doncs, ambmoments desplendor, de decadncia i de renaixement en forma deneoconfucianisme, aquesta filosofia moral i poltica ha guiat el com-portament, tant dels ciutadans com dels governants, de maneramolt significativa almenys fins a comenament del segle XX. I ho hafet marcant no solament uns principis i unes formes de capteni-ment, sin tamb aquells rituals i procediments ms indicats perassolir lharmonia (he) amb el cosmos, amb lordre natural de lescoses, que s laspiraci mxima.

    Acabo de referir-me a linici del segle XX com un moment din-flexi en la importncia del confucianisme, ja que aquest va sercombatut obertament pel rgim socialista installat al poder quanlany 1949 Mao Zedong (Mao Tse-tung) va proclamar la RepblicaPopular de la Xina. El nou sistema poltic el considerava contrari alsprincipis de la igualtat de totes les persones i als principis del posi-tivisme cientfic, i, per tant, una font de supersticions. Per malgratels seus esforos, els rgims socialistes no han aconseguit eradicaruns valors tradicionals i una manera dinterpretar el mn que estantan arrelats en limaginari popular xins que encara hi ha avui quireivindica pblicament recuperar lestudi dels clssics del confucia-nisme a les escoles densenyament obligatori.

    Tot i que corro el risc de simplificar excessivament, penso que espot dir que el confucianisme preconitza la interioritzaci (no sola-ment laprenentatge) de les bones maneres (li ) juntament amb eldesenvolupament de la bona voluntat i els bons sentiments envers elsaltres (ren) i de lesperit de justcia (yi ). Aquestes serien les bases peresdevenir un home superior ( junzi) (PREZ ARROYO, J., 2001). Unasuperioritat, en principi, ms de tipus moral que social, ja que lho-me superior s educat, just, virtus, equnime i coneix i respectatots els preceptes. Per si b totes les persones han daspirar a sercultivades i superiors, ja es pot suposar que no est a labast de qual-sevol arribar-hi, de manera que la jerarquia s tamb un conceptebsic i fonamental del confucianisme i del seu model dorganitzacide les relacions humanes.

    Aix com el taoisme posa laccent en lindividu i persegueix lor-dre interior de la persona, el confucianisme no es conforma amb

  • Trets de la cosmovisi i dels valors tradicionals xinesos 29

    aix, sin que pretn lharmonia en les relacions socials. Des de laperspectiva confuciana, lhome es veur plenament realitzat nomscom a sser social que ocupa un lloc i exerceix amb excellncia lafunci que li pertoca. Tot i que no comparteix el fatalisme propi deltaoisme, com veiem, el confucianisme comporta almenys un certdeterminisme que limita la llibertat delecci dels individus. Aix, elshumans sn, naturalment, diversos i desiguals. Aquesta diversitats el que fa indispensable el respecte a les jerarquies si es vol unbon funcionament de la societat. Per ni aquest respecte a les jerar-quies ni lobedincia shan de confondre en cap moment amb lasubmissi. I, a ms, aquestes actituds han de tenir com a contra-partida la protecci i la consideraci del superior envers linferior,ja que si no es donaven aquestes condicions la rebelli davant lau-toritat estaria plenament legitimada. Per tant, la diferncia, la jerar-quia i lobedincia sn valors molt importants per als xinesos, i elsinfants sn educats des de molt petits en aquest clima relacionalinterpersonal. Una jerarquia que, si b en principi s moral, t im-portants repercussions poltiques, socials i fins i tot familiars, jaque acaba, de fet, legitimant la desigualtat, principal ra per la qualva ser combatut pels primers rgims socialistes com ja hem asse-nyalat.

    La possible contradicci als ulls occidentals entre harmonia i desi-gualtat no planteja, doncs, cap problema per a ltica confuciana,que presenta la natura com un model ideal, ja que s alhora harm-nica i desigual; en lordre natural de les coses, lequilibri entre lesdesigualtats s part intrnseca de lharmonia, diria un confuci.

    En el confucianisme, la famlia s el model i prototip de totes lesorganitzacions socials. Dedicarem a les pgines segents tot un ca-ptol a explicar les caracterstiques de la famlia xinesa, ja que elconeixement daquesta instituci s bsic per entendre molts delstrets particulars daquest collectiu, aix com dels processos de socia-litzaci dels seus fills i filles, objectiu central daquest llibre. Per jaque parlem de la jerarquitzaci de la societat xinesa, hem de feresment de la jerarquitzaci confuciana de la famlia a la qual hemalludit fa un moment. Una jerarquitzaci que sorganitza no sola-ment segons els principis bsics de gnere (s a dir, els homes en ungrau superior a les dones) i de generaci (s a dir, els ms vells perdamunt dels ms joves), sin que afecta tamb els membres duna

  • 30 La Xina: ms que un pas

    mateixa generaci segons ledat, i sestn fins als parents llunyans, ia la Xina clssica fins i tot als servents i a les concubines.

    No et comportis amb els altres, de la manera que no voldries que ellses comportessin amb tu si estiguessis al seu lloc s, efectivament, unaconeguda mxima confuciana, per que cal entendre i situar dins elmodel dorganitzaci jerrquic i asimtric que comentem, ja que encap moment no es pot interpretar com una apologia de la simetriaen les relacions ni de la igualtat destatus. El confucianisme descriudetalladament el conjunt de rols i responsabilitats de cada individusegons lestatus familiar, social o poltic, aix com la seva interrelaciamb els altres tant dins de la famlia com en el conjunt de la socie-tat. Com veurem ms endavant, lEstat s vist com una gran famliai el governant com el pare de tots.

    El confucianisme xins opta, doncs, per un ordre social rgid iritualitzat per garantir el control de la pau i lestabilitat socials. Dinsdaquest ordre social confuci, sestableixen cinc relacions humanesbsiques (wu lun) que, tant en la famlia com en la societat, deter-minen les posicions relatives dins de lestructura, aix com les res-pectives funcions, obligacions i deures de cada membre, el respectede les quals facilitar, com diem, lassoliment de lharmonia (SIZLPEZ, A., 2006). El rol, lestatus de cada persona (per exemple, serel fill petit), s ms determinant, doncs, que la persona mateixa. I sicada persona sadequa a la seva posici, segons marquen els cnonsi les normes, i es comporta de la manera que sespera della (proto-cols, rituals i capteniment), llavors regnar lordre i hi haur pros-peritat. Aquestes cinc relacions humanes bsiques sn les que ses-tableixen entre:

    Governant/governat Pare/fill Marit/muller Germ gran/germ petit Amic/amic

    A cada posici li correspon un comportament clarament delimi-tat i ritualitzat (els rituals sn molt importants en la cultura xinesa),segons els deures i responsabilitats. Aquesta s la ra per la qual eldeure de la reciprocitat tamb t molta importncia en el confucia-nisme, ja que lexigncia que cadasc compleixi els seus deures i

  • Trets de la cosmovisi i dels valors tradicionals xinesos 31

    responsabilitats es basa en la seguretat i la confiana que els altrescompliran els seus. Aix, els serveis i favors sn en certa manerainversions que es fan ja que, tard o dhora, el compliment del deurede la reciprocitat far que es retornin, tant en un context familiarcom social. I aquest deure de la reciprocitat envers els altres com-porta tamb fer un esfor per comprendrels, per estar disposats aveure les coses des del seu punt de vista.

    Les relacions socials shan de desenvolupar, a ms, de maneraque tothom conservi la seva dignitat. La dignitat personal, el que enpodrem dir lautoestima, lamor propi, s fonamental per al confu-cianisme, ja que mantenir lamor propi, mantenir lhonor, el mian-zi 5 (s a dir: mantenir la cara), la dignitat, el prestigi personal, afa-voreix tamb lassoliment de lharmonia.

    Segurament influts pels treball de principis del segle XX de MaxWeber (que en la seva obra Ltica protestant i lesperit del capitalismereflexiona sobre la influncia dels valors daquella religi en eldesenvolupament de leconomia dels pasos on aquesta confessi smajoritria), alguns autors com Herman Kahn publiquen a finalanys setanta textos que defensen la teoria que semblaria confir-mada per estudis de camp posteriors 6 duna estreta relaci entreel confucianisme i el desenvolupament econmic de lExtremOrient. Tot i les crtiques a aquesta magnificaci de la importnciaatribuda als fets culturals,7 Sen Golden recull la persistncia enalguns congressos, encara al tombant de segle, daquestes teoriessobre la influncia econmica i social duns suposats valors asitics,entre els quals sesmenten aquests (GOLDEN, S., 2003):

    La comunitat preval sobre lindividu. Lordre i lharmonia prevalen sobre la llibertat individual. Semfasitza lestalvi i la moderaci. Sinsisteix en la necessitat de treballar b.

    5. No puc estar-me dagrair tant a lAmelia com a la Begoa i al Ningsu lesinteressants precisions sobre el sentit del mianzi, tan errniament reflectit enels primers manuscrits daquest llibre.

    6. Estudi de lequip de Michael Bond, a partir del qestionari CVS (ChineseValue Survey), publicat el 1987 i citat al llibre HOFSTEDE, G. (1999).

    7. Com diu Hofstede a lobra citada anteriorment, la cultura, en forma decerts valors dominants s una condici necessria per no suficient per al crei-xement econmic.

  • 32 La Xina: ms que un pas

    Es fomenta un gran respecte al lder i una extrema lleialtat ala famlia.

    Hi ha el convenciment de viure una gran transformaci quesuposa lascens dOrient i la decadncia dOccident.

    Hi ha una inquietud davant la influncia de determinats va-lors occidentals que fan prevaler lindividu per damunt de lacomunitat, amb un excs de tolerncia davant la indisciplinasocial i lexcentricitat.

    Qu en queda, daquests valors confucians i quina s la sevafora? La resposta ha de ser necessriament molt matisada, atesa laimportant diversitat a linterior de la Xina que ja hem subratllat. A leszones rurals i no oblidem que gran part de les famlies immigra-des a Catalunya procedeixen daquests contextos rurals, aquestsvalors sn molt ms vius i es reprodueixen amb ms fidelitat els tretsi valors que acabem de descriure que a les grans ciutats de la costa,on la seva presncia i continutat hi s, indubtablement, per demanera ms matisada, ms subtil, ms adaptada als nous temps. Jasha dit que el Partit Comunista Xins no va poder desactivar lainfluncia del confucianisme, malgrat els seus esforos. Per potserser aquest nou segle, en qu sha debilitat molt el fons ideolgic da-quest partit (cada vegada ms contemporitzador amb el capitalisme),el moment que les transformacions prpies dun mn cada vegadams globalitzat provocaran lemergncia duna mena de postmoderni-tat xinesa, sense haver passat per la fase de modernitat prvia.

    Potser encara veurem que, almenys en algunes zones del pas, elque no ha aconseguit pel que fa a la transformaci dels costums tra-dicionals mig segle de dictadura del proletariat ho aconseguir enunes quantes dcades una macdonalditzaci forassenyada, no sem-pre incentivadora de les llibertats i el benestar social que prometamb la seva publicitat i la seva manipulaci intencionada del desig ide les necessitats.

    * * *

    Ens ha semblat que convenia plantejar i tenir presents aquestssubstrats tics del poble xins a lhora dintentar comprendre qu hiha al darrere de determinats arguments o comportaments dels in-fants i joves xinesos dels nostres centres educatius, o de les seves

  • Trets de la cosmovisi i dels valors tradicionals xinesos 33

    famlies; especialment aquells comportaments o valoracions que fanreferncia, directament o indirectament, a la presncia o a labsnciaals nostres centres o en la nostra societat dels valors i principisde lobedincia, lautoritat, lesperit crtic, la submissi, la jerarquia

    No volem dir amb aix que calgui respectar sempre els seus com-portaments pel fet de ser probablement conseqncia de la seva diver-sitat cultural. No, no s aix. Com diu la dita, totes les maces piquen.Ni pretenem, de cap manera, sostenir un determinisme culturalistaque explicaria i legitimaria qualsevol comportament hum, ni ava-lem, com fa el liberalisme assimilacionista, un igualitarisme tan ra-dical que arribi a ignorar aquells condicionants especialment elsculturals que ens afecten a tots i a cadascun de nosaltres segonsel respectiu context comunitari de referncia. El que sostenim idefensem, aix s, s la convenincia que qualsevol educador o edu-cadora conegui i tingui molt en compte les particularitats de cadaalumne o alumna tamb les culturals com a condici indis-pensable per poder entendre les motivacions, les raons ltimes delseu comportament, i poder exercir aix la seva funci educativa de lamanera que ms convingui a linters superior del desenvolupa-ment de totes les possibilitats de lalumnat.

    Resumint, tota actuaci educativa considerem que ha de ser per-sonalitzada (s a dir, adequada a les necessitats de cada individu) icontextualitzada (s a dir, conseqent amb les circumstncies i ne-cessitats de lindividu i dels grups socioculturals de referncia de ca-dasc). Per cal fer-ho sense caure en anacronismes ni perdre maide vista els forts processos daculturaci a qu estem tots sotmesosen aquesta societat de la informaci i del consum, cada vegada mspresent tamb a totes les ciutats xineses. Sense interpretar mai demanera mecnica en clau de la cultura i els valors xinesos tradicio-nals, ni els comportaments ni les actituds dels infants i dels joves,fills i filles de famlies xineses, dels nostres centres educatius. Unsinfants i uns joves, per b o per mal, cada vegada ms biculturals(SUREZ-OROZCO, C. i SUREZ-OROZCO, M. M., 2003), cada vegadaamb estructures identitries ms hbrides, transnacionals, riques icomplexes.

  • 2. La dispora xinesa:ser un xins europeu

  • 37

    Les migracions xineses per tot el planeta es van iniciar fa moltssegles, primer cap als territoris limtrofs amb el sud i loest. Es vaninstallar a Taiwan (Formosa) i altres illes properes, fins a arribar ales costes occidentals dAmrica. I encara van continuar desplaant-se pel Carib i la seva zona dinfluncia, abans darribar a Europa. Laimportant dispora xinesa, que es calcula que arriba a un total quese situaria entre els trenta i els quaranta milions de persones, estrepartida per ms de cent trenta pasos (GUILLON, M. i MA MUNG,E. (coord.), 1992).

    A Anglaterra, per exemple, la primera installaci dimmigrantsxinesos data de principi del segle XIX. Cap al 1815 ja es parla de lescondicions dels habitatges dels indis i dels xinesos establerts al barrilondinenc de Shadwell, arribats a bord dels vaixells de la Companyiade les ndies Orientals que tenia, en aquells temps, el monopoli delcomer amb Guangzhou (Canton) (ROBINSON, V., 1992). A Holan-da, la primera colnia de xinesos arriba tamb grcies a les com-panyies de navegaci lany 1911. Cap al 1920 es documenta la pre-sncia dels primers collectius xinesos a Frana (per no va ser finsal 1975 que va arribar a Frana el flux massiu del sud-est asitic deciutadans xinesos i daltres nacionalitats residents en aquella zona),i s el 1930 quan subiquen els primers xinesos, procedents deFrana, a la Toscana italiana (GUILLON, M. i MA MUNG, E. (coord.)1992).

    A Espanya, al marge dalguns diplomtics, artistes de circ, vene-dors ambulants i quincallaires que ja circulaven per Catalunya desde comenament del segle XX, no es pot dir que shi establs uncollectiu significatiu de xinesos fins desprs de la Segona GuerraMundial, la majoria procedents daltres pasos europeus. Es vanobrir aix els primers restaurants xinesos i es van fixar al nostre pasles primeres baules de les futures cadenes migratries.

    Un particular moviment migratori xins a lexterior el consti-tueixen els estudiants. Beltrn i Siz documenten b aquest procs

  • que ja es va iniciar entre els anys 1872 i 1875 en qu el Govern xinsva enviar cada any grups de trenta estudiants cap als Estats Units(cent vint en total), duns tretze anys, amb la intenci que hi estu-diessin durant quinze o vint anys abans de tornar a la Xina per aju-dar a la prosperitat i modernitzaci del pas (BELTRN, J. i SIZ, A.,2003). Aquests autors relacionen tamb diverses expedicions simi-lars posteriors a pasos europeus com Frana, Alemanya, i tambEspanya, on lany 1949 arriba un primer grup destudiants xinesosenviats pels missioners jesutes. Grcies a convenis amb el govern deTaiwan (Formosa), la vinguda de becaris es va mantenir durantmolts anys, especialment des dels anys cinquanta fins als setanta.Va ser especialment significatiu el grup dartistes plstics.

    Beltrn i Siz, en lobra anteriorment esmentada, citant fontsdel Ministeri dEducaci Xins, xifren en quatre-cents seixanta milel nombre destudiants xinesos que entre els anys 1978 i 2001 estu-diaven a lestranger, la meitat als Estats Units. A lEstat espanyol,lany 2001 nhi havia dos-cents quaranta-nou, cinquanta-vuit delsquals estudiaven a Catalunya. Cal tenir en compte que molts da-quests estudiants han retornat a la Xina una vegada acabats elsestudis.

    Segons el Diccionari de la Llengua Catalana, sanomena dispora ladispersi dun grup tnic, religis o cultural fora del seu lloc origina-ri. Per el que caracteritza una dispora, a diferncia daltres collec-tius dimmigrants, s que, malgrat el desarrelament del lloc dorigen,els seus components mantenen ntegra la conscincia de ser el quesn, la identitat i la majoria dels continguts tnics. Gladys Nieto,citant Ma Mung diu: La dispora coneix per intuci que el seu terri-tori no s un lloc precs, sin una multiplicitat de llocs que sn equi-valents entre si, ja que cap dells s el lloc insubstituble de la identi-tat (NIETO, G., 1998). La migraci internacional xinesa constitueix,efectivament, una dispora amb potents vincles econmics, humansi identitaris que, en aquests temps de transnacionalitzaci, funcionacom una extensi de la ptria en un context extraterritorial en el quales mantenen i recreen tant els vincles amb la Xina com lorgull de serxins, i els principals valors i comportaments que hi van indissolu-blement units.

    Al captol anterior ja ens hem referit a aquells estereotips que enspresenten els immigrants xinesos com a persones tancades, impe-

    38 La dispora xinesa: ser un xins europeu

  • netrables, autosuficients, a causa daquell capteniment particularque ja hem comentat. Tamb hem tingut ocasi de comentar lesraons i els perqus dels chinatowns; per acabem de veure que, con-tradient aquests estereotips, la dispersi per tot el mn s una carac-terstica ms prpia de lemigraci xinesa que la concentraci i eltancament. Tamb Beltrn i Siz confirmen aquesta caractersticaen els seus estudis sobre els immigrants xinesos a Catalunya, ja queaquesta comunitat, grcies a la seva estratgia dempreses familiarsdestinades al mn de lhostaleria, s dels collectius de-migrants amb un nivell ms alt de dispersi, jaque es troben restaurants xinesos a tots elspobles i ciutats de ms de deu mil habi-tants (BELTRN, J. i SIZ A., 2002).Ara b, no totes les famlies xinesesresidents a Catalunya treballen enrestaurants, i com encertada-ment observa Siz, si la restau-raci va exigir una ubicaci dis-persa, la confecci requereixuna m dobra intensiva, con-centrada, disponible, i aix vansorgir zones on els residentsxinesos arriben a un percentat-ge pel que fa al total de poblacimolt per sobre de mitjana. (SIZLPEZ, A., 2005a)

    Com estem veient, tant a nivellplanetari com a microescala catalana, elque cal retenir s que:

    a) Lestratgia migratria que reprodueixenels collectius xinesos est subjecta com les de laresta de collectius immigrants als condicionants imposatsper les legislacions destrangeria, pel mercat de treball i per lesdisponibilitats dhabitatge assequible a les seves economies.

    b) I, a ms, combina:

    una capacitat important dautonomia individual i familiar,per facilitar aix ms possibilitats, grcies a la dispersi, de

    La dispora xinesa: ser un xins europeu 39

    Els xinesos del sud tenim tradici de sortir. Ja vam anaral sud-est asitic, als EstatsUnits, i ara la nova destinacis Europa.

  • 40 La dispora xinesa: ser un xins europeu

    trobar un lloc idoni per installar-se i portar a terme el pro-jecte migratori, amb:

    una cohesi grupal prou forta per vehicular, en el momenten qu es faci necessari, els ajuts o els fluxos convenientsde recursos personals i econmics a travs dels llaos fa-miliars o comunitaris.

    Aquest joc dialctic entre cohesi i dispersi fa que molts joves,fills i filles de famlies xineses, reconeguin que es veuen afectatsnecessriament per dues cultures, la xinesa i la del pas dinstallaci.De manera que, quan parlen dells mateixos i dels seus companys icompanyes, es fa evident que tenen conscincia dels diferents nivellsi models daculturaci, que van des dels ms xinesos que europeus (engeneral els dincorporaci tardana) fins als ms europeus que xinesos(referint-se gaireb sempre als que han nascut a Catalunya).

    Tamb s molt significatiu que quan sn entrevistats facin servirel descriptor europeus en lloc de catalans o espanyols. En general, esconsideren ms o menys europeus que xinesos, i no ms o menysespanyols o catalans que xinesos. Per en cap moment aix suposaun rebuig o una desvaloritzaci del sentiment de ser catal, al con-trari, ja que consideren que Catalunya s la seva terra de naixemento de formaci. Cal interpretar aquests sentiments de pertinenaeuropea ms aviat com un sentiment comunitari transfronterer,situat en un espai territorial que t molta ms significaci per a lasocietat dorigen familiar: Europa.

    Una Europa en la qual teixeixen nduls diasprics perfectamentconnectats fins i tot des del punt de vista econmic. La subhasta, perposar un exemple, duna partida de confecci en una ciutat de laToscana pot ser adjudicada a un empresari xins itali, per la feinaes pot portar a terme en uns tallers del Maresme, amb eines i mate-rials importats de la Xina i grcies al finanament dun parent oamic que viu a Londres, que al seu torn, s clar, tamb traur algunbenefici daquest negoci.

    A ms a ms, la identificaci com a europeus representa unadenominaci continental, ms simtrica en relaci amb altres jovesdorigen xins de la dispora que sidentifiquen com a xinesos delsud-est asitic o b xinesos americans. Aquest sentiment de perti-nena a una comunitat transnacional qestiona una hipottica inte-graci estrictament nacional o estatal i aporta noves i interessants

  • La dispora xinesa: ser un xins europeu 41

    perspectives en lestudi dels processos identitaris daquests joves, almateix temps que ens interroga, de manera punyent, sobre les pos-sibilitats, les capacitats i els efectes de les poltiques integradores,locals o nacionals, que shan dut a terme fins avui. Aix no vol dirque no es puguin trobar, especialment en contextos de dispersiresidencial i en infants nascuts a Catalunya o incorporats molt aviatal nostre sistema educatiu, nois i noies que verbalitzin el sentimentde doble pertinena sinocatalana.

    Per a qualsevol persona pertanyent a collectius sedentaritzatsdes de fa generacions, amb cap record dhaver emigrat com s elcas de part del professorat catal pot suposar una dificultat i exi-gir un esfor entendre aquesta manera de construir la identitat degrups de poblaci ms o menys nmades. Lexperincia de la mobi-litat, dun cert desarrelament espacial (o ms ben dit, dun arrela-ment diversificat i selectiu), forma part integral de la seva construcciidentitria, de manera que aquesta construcci inclou referentsmltiples, daqu i dall. Estrictament parlant, no es pot analitzaraquest procs com acostumarem a fer els sedentaris en clau defidelitat o infidelitat a uns orgens o a uns referents culturals deter-minats. En les intervencions educatives dacollida, dacompanya-ment i tutoritzaci, s important tenir en compte tant lorgull de serxins, del qual hem parlat, com aquests possibles sentiments de per-tinena transnacionals, de manera que la tasca educativa afavoreixi,en lloc dentorpir, els processos dacomodaci sense assimilaci (perutilitzar la grfica expressi de Margaret Gibson) als quals ens refe-rirem ms en detall en diversos apartats posteriors.

  • La immigraci xinesa a Catalunya

    A Catalunya la presncia dimmigrants xinesos, ja fossin estu-diants taiwanesos o daltres professions i procedncies, s anecdti-

    ca i poc rellevant fins a la darrera dcada del segle XX. Enca-ra lany 1986 es comptaven escassament unes

    dues-centes persones daquesta nacionalitat resi-dint entre nosaltres.

    No va ser prcticament fins a principi delsanys noranta que es va produir un incre-

    ment espectacular, sembla que en partmotivat per les expectatives de creixe-ment econmic i turstic de Barcelonaamb motiu dels Jocs Olmpics del 92.Tradicionalment la immigraci xinesasha dedicat a les tasques prpies delstres ganivets (san ba dao), s a dir, res-taurants, pelleteria i indstria txtil. Els

    restaurants xinesos de Barcelona (BEL-TRN, J. i SIZ, A., 2001) van arribar a la

    xifra de set-cents lany 1993 (i el nombre deresidents va acostar-se als mil cinc-cents), tot

    i que uns quants anys ms tard tancaven gai-reb la meitat daquells restaurants per manca de

    rendibilitat i siniciava una fase de dispersi per totesles ciutats mitjanes i grans de Catalunya.

    Una vegada sassoleix una certa saturaci del mercat de restau-rants xinesos, sabandona la restauraci com a modus vivendi princi-pal i el collectiu xins, sempre amb un plantejament eminentmentpragmtic, comena a diversificar de manera significativa les sevesactivitats i estratgies econmiques, i obre nous fronts dactivitatsempresarials. Activitats de vegades adreades a cobrir les necessitatsdel mateix collectiu, cada vegada ms nombrs (com ara importa-ci de mltiples productes des de vdeos, llibres i diaris, fins a

    42 La dispora xinesa: ser un xins europeu

    Som una barreja de culturaxinesa i europea, per tendim ms a leuropea perqu som ms tranquils, i tamb ms malgastadors que els que vnen de la Xina.

  • La immigraci xinesa a Catalunya 43

    articles dalimentaci, cultiu de determinats productes agrcolespropis de la cuina xinesa, agncies de viatges, gestories, serveis detraducci, cibercafs), de vegades obertes tamb a la captaci depblic autcton (basars dobjectes de regal, supermercats, sabate-ries, perruqueries). Tamb es lloguen com a assalariats (en laconstrucci, les empreses de serveis o lagricultura) i obren com aautnoms tallers txtils o de marroquineria ms o menys legalitzats,en condicions laborals no sempre acceptables. Cal destacar que unnombre molt elevat daquestes persones estan donades dalta com atreballadors autnoms i sn les dones xineses, segons Siz, elcollectiu de dones estrangeres ms representat en aquest grup detreballadores (SIZ LPEZ, A., 2005a i 2005b).

    Les dades sobre la poblaci xinesa total installada a Catalunya,aix com les referides a la seva distribuci per les diferents provn-cies i la seva evoluci en els darrers anys les podeu analitzar en lesgrfiques segents:

    Taula 4. Ciutadans xinesos amb targeta de residncia a 31/12/2004

    Font: SECRETARA DE ESTADO DE INMIGRACIN Y EMIGRACIN. OBSERVATORIO PERMANENTE DE LA INMIGRA-CIN (2004).

    Total Espanya 71.881

    Total Catalunya 22.960

    Total Barcelona (provncia) 18.940

    Total Girona (provncia) 1.220

    Total Lleida (provncia) 1.291

    Total Tarragona (provncia) 1.509

  • 44 La dispora xinesa: ser un xins europeu

    Grfic 1. Ciutadans xinesos amb targeta de residncia. Evoluci 2000-2005

    Font: SECRETARA DE ESTADO DE INMIGRACIN Y EMIGRACIN. OBSERVATORIO PERMANENTE DE LA INMIGR-CIN (2004).

    Tradicionalment, la majoria daquests immigrants provenien dela provncia de Zhejiang, i ms concretament de la ciutat deWenzhou i de la comarca de Qingtian, que s don van venir els pri-mers xinesos europeus que es van desplaar a Catalunya acabada laSegona Guerra Mundial. En aquesta provncia xinesa, la immigracihi juga un paper fonamental, de manera que es pot dir que les es-

    0

    2.500

    5.000

    7.500

    10.000

    12.500

    15.000

    17.500

    20.000

    22.500

    25.000

    27.500

    Barcelona TOTAL Catalunya

    0100200300400500600700800900

    1.0001.1001.2001.3001.4001.5001.6001.7001.8001.900

    Girona Lleida Tarragona

    2000 2001 2002 2003 2004 2005

  • La immigraci xinesa a Catalunya 45

    tructures familiars sorganitzen com un ndul ms de la xarxadiasprica i el prestigi social, tamb dels que no emigren, va asso-ciat a lxit en la migraci nacional o internacional dels parents queho han fet. Com ja hem dit, els moviments migratoris en aquestazona no estan motivats exclusivament per una ra de severa pobre-sa que obligui a buscar-se la vida en altres llocs. Podrem parlar finsi tot dun esperit propi de la zona de Qingtian caracteritzat per untarann emprenedor, un afany per assolir lautonomia, la indepen-dncia personal, grcies a lxit econmic que suposa ser el propie-tari duna petita o mitjana empresa, xit que tradicionalment shavist realitzat a lexterior grcies al projecte migratori familiar.

    Per darrerament aquests fluxos shan diversificat ms, de mane-ra que ja sn ms duna quarta part dels residents els que provenendaltres zones. Alguns, daltres provncies xineses, tradicionalmentexportadores demigrants cap a Amrica o altres pasos dEuropa(Fujian, Guangzhou), o b de provncies del nord-est de la Xina(Liaoning, Shandong, Heilongjiang, Jilin) i tamb de grans ciutatscom Beijing (Pequn) o Shanghai (Xangai). Els immigrants daques-tes procedncies acostumen a venir ms de zones urbanes que nopas rurals.

    Segurament aquesta diversificaci de procedncies t algunacosa a veure amb la reconversi industrial de la Xina, iniciada a ladcada dels anys noranta, i que va suposar la prdua de llocs de tre-ball en empreses estatals, la intensificaci dels moviments migrato-ris interns i la transformaci de les relacions i de la qualitat de vidaa les ciutats. Reconversi que ha anat acompanyada dun augmentde la precarietat laboral en fort contrast amb uns estmuls cada vega-da ms grans al consum, en la mesura que la Xina sha anat obrintal procs de globalitzaci. Com veurem ms endavant, la famliajuga un paper determinant en limaginari i en la realitzaci delsmoviments migratoris xinesos. El projecte migratori s un projectefamiliar, tant des del seu plantejament inicial com en els objectiusltims, que consisteixen a poder consolidar una empresa familiar.Cal entendre que parlem de la famlia extensa. Si hagussim deplantejar un patr ms o menys arquetpic de la immigraci xinesa(una vegada ms cal recordar la diversitat interna del collectiu),podrem dir que sacostuma a iniciar el projecte amb la sortida de laXina dun membre de la famlia, que tant pot ser un home com una

  • 46 La dispora xinesa: ser un xins europeu

    dona. Sovint es tracta de pagesos, picapedrers, artesans o petitscomerciants, alguns analfabets, altres amb un cert nivell destudis,pocs titulats universitaris. Aquest membre treballa intensament perassolir un mnim destabilitat econmica que li permeti reagrupar elcnjuge i posteriorment o en el mateix moment, per no sem-pre els fills, que s freqent que es quedin amb els avis.

    Des del primer moment tots els esforos familiars es concentrenen lacumulaci del capital indispensable que els permetr, a la llar-ga, posar en funcionament la prpia empresa familiar, ja sigui untaller, un restaurant o una botiga. Sovint cal recrrer a lendeuta-ment mitjanant crdits dels parents i dels amics. Aquests crditssovint ja es comencen a necessitar per poder afrontar les primeresdespeses del viatge. Cal assenyalar que, almenys en el cas de la ma-joria dels immigrants del sud de la provincia de Zhejiang,1 aquestsdeutes sn deutes dhonor, s a dir, que no se signa cap rebut ni capdocument i que no es paguen interessos pel prstec. Aix no vol pasdir que no es donin tamb crdits en condicions abusives. Per elcert s que, en la mesura del que s possible, intenten tenir el con-trol sobre la major part del procs no solament de producci sintamb de finanament de les seves empreses, per tal de tenir elmxim de beneficis, si no dins la famlia, almenys dins la xarxacomunitria, que pot ser, no ho oblidem, dmbit transnacional.Lxit ms gran del projecte migratori consisteix per a molts a acon-seguir ser un gran empresari sinoeuropeu.

    Certament, com que no solament les relacions intrafamiliars,sin tamb les intracomunitries sn intenses i estretes (ser com-pany destudis, ser del mateix poble de la Xina pot ser un motiuper establir vincles i compromisos gaireb tan grans com els desang), aix facilita, quan s necessria, una m dobra poc reivindi-cativa (des del nostre punt de vista) i amb una gran capacitat de tre-ball. Per aquest motiu, la solidaritat interna sembla dentrada quesigui a la base del progrs econmic de les famlies immigradesxineses.

    Per no ens deixem enganyar, perqu no s menys cert que hi hafactors purament socioeconmics que influeixen decisivament enaquesta disponibilitat de m dobra sacrificada de la mateixa comu-

    1. Segons informa Begoa Ruiz de Infante.

  • La immigraci xinesa a Catalunya 47

    nitat, com ara les condicions laborals desastroses des dels nostresparmetres que moltes vegades ja shan viscut a la Xina abans de-migrar; lescassa qualificaci professional de molts daquests obrersxinesos; les dificultats lingstiques, superiors a molts altres collec-tius dimmigrants; la segmentaci tnica del mercat laboral querelega els estrangers als estrats inferiors i ms precaris; o b, fins itot, unes determinades poltiques migratries que generen ansietati inseguretat, que faciliten la consolidaci de les concentracions resi-dencials, la precarietat laboral dels estrangers i lestrs davant lanecessitat peremptria de renovar el perms de residncia, etc.

  • 48 La dispora xinesa: ser un xins europeu

    Diversitat dinfants i adolescents xinesos

    No cal haver conegut gaires infants i joves dorigen familiar xinsper adonar-se que, malgrat que s cert que tenen moltes semblan-ces, la diversitat entre ells s tan important com entre els de qualse-vol altre collectiu.

    Temps, espai i gnere sn, segons els socilegs, les variablesprincipals no les niques que marquen les diferncies en elprocs de socialitzaci en un context migratori. Aquestes variablesque sn vlides per a qualsevol altre collectiu immigrat enspermetrien establir unes tipologies bsiques que, lluny desgotar lariquesa de la diversitat individual, ens poden ajudar mitjanantalgunes generalitzacions i simplificacions a explicar millor algunescaracterstiques daquesta diversitat interna en el collectiu.

    Quadre 1. Diversitat dinfants i adolescents xinesos a Catalunya

    Font: Elaboraci prpia a partir de SIZ LPEZ, A., 2006.

    Provncia xinesa de naixement o dorigen familiar

    Zona dorigen

    Espai Altres pasos o altres comunitats autnomes espanyoles

    Concentraci residencial immigraci xinesa

    Zona dinstallaci

    Dispersi residencial immigraci xinesa

    Nascuts a Catalunya

    Temps Edat darribada Edat de sortida de la Xina

    Incorporaci tardana

    Quantitat i qualitat de leducaci rebuda anteriorment

    Noi

    GnereNoia

    VA

    RIA

    BLE

    S

  • Diversitat dinfants i adolescents xinesos 49

    El moment darribada a Catalunya i el temps de residncia en lasocietat receptora sn dades importants per entendre com sha vis-cut o sest vivint tant el procs migratori com la construcci de laidentitat en un nou espai socialitzador. Haver nascut aqu o havertingut lexperincia de la doble escolaritzaci (o mltiple si sha pas-sat per altres sistemes educatius abans darribar a Catalunya), aixcom la continutat, la qualitat i lxit assolit en les escolaritzacionsanteriors, sn variables que afectaran significativament el procsdadaptaci i de socialitzaci daquests infants i joves.

    Lespai, la ubicaci on resideixen, si s una zona de concentraciresidencial tnica, una zona de relativa dispersi o un lloc de nouassentament o formaci residencial, constitueix tamb un aspecteque pot condicionar significativament el procs de socialitzaci. Enles zones de dispersi residencial, la imatge social reflectida2 delcollectiu xins no acostuma a tenir les connotacions negatives queacostuma a tenir en moltes de les zones de concentraci residencial.

    Tamb sestan observant darrerament diferncies significativessegons la provncia xinesa dorigen familiar, i tampoc s irrellevantel fet que shagi residit en una altra zona de lEstat espanyol o en unaltre pas abans dinstallar-se a Catalunya.

    Ser noi o noia marca i condiciona el procs de socialitzaci dunamanera molt important en totes les cultures. Tamb en els fills ifilles de les famlies immigrades, tant pel que fa a les interrelacionsa linterior de la prpia estructura familiar com a les que sestablei-xen amb els membres de la societat receptora, en la qual les rela-cions de gnere tenen tamb les seves particularitats.

    Lencreuament de totes aquestes variables ja dna una grandiversitat de perfils que, tot i la seva varietat, no poden contenir totala riquesa de matisos que presenta la diversitat individual i familiardels infants i joves xinesos a Catalunya. Fet aquest advertiment (iats que per explicar una realitat complexa amb el detall que permetlextensi daquest llibre, cal recrrer inevitablement a una certasimplificaci), s que ens permet lesquema anterior establir unestipologies bsiques teriques que ens poden ajudar a conixer msb la diversitat interna daquest collectiu, diversitat interna queafecta tamb significativament el seu procs descolaritzaci.

    2. Concepte manllevat de SUREZ-OROZCO, C. i SUREZ-OROZCO, M. M.(2003).

  • Alumnat xins nascut a Catalunya

    Lalumnat de famlies xineses que ha nascut a Catalunya o quesha escolaritzat abans dels dotze anys en zones de dispersi resi-dencial s, en certa manera, el ms privilegiat del grup dalumnesfills de famlies immigrades dorigen xins, ja que s el que ha aprsmillor a fer anar els codis de lescola i tamb els valors de la societatde destinaci. Les seves vivncies escolars segurament no sn tandiferents de les dels seus companys autctons, amb les lgiquesexcepcions de la llengua, els costums i el capital social i de relacionsfamiliars. A lescola, i sobretot a laula, aquest alumnat hi troba elsseus amics i amigues, amb els quals compartir la infncia i part deladolescncia, fins a arribar, alguns, a la universitat.

    Molts dells no han coincidit amb altres companys xinesos a lesaules i alguns ni tan sols al centre educatiu. Per aix els amics i ami-gues dorigen xins que tenen els han conegut en altres espais i con-textos, de vegades a lescola de xins dels dissabtes.

    Aquest tipus dalumnat acostuma a fer una bona valoraci de les-cola, fins i tot alguns, que han estat escolaritzats tant a lescola pri-vada com a la pblica, valoren positivament lexperincia de totesdues. En general sn bons estudiants que es prenen seriosament elsestudis perqu s el que se nespera, especialment si tenen aptitudsintellectuals, ja que les famlies en bona situaci econmica els hoexigeixen.

    El que sovint els pares no poden fer s ajudar-los en els estudis,ja que a ms de les dificultats idiomtiques en general no acostu-men a tenir un nivell educatiu suficient (la majoria noms t estu-dis xinesos de primria o secundria). Per aix els fills primognitsi els fills nics han de solucionar els seus problemes i dubtes esco-lars amb els companys, amb els professors o pel seu compte. Elspetits, en canvi, poden comptar amb lajuda dels germans grans sishan escolaritzat a Catalunya.

    50 La dispora xinesa: ser un xins europeu

  • Diversitat dinfants i adolescents xinesos 51

    Alumnat xins dincorporaci tardana

    Per per a lalumnat dorigen xins que arriba i sescolaritza aCatalunya desprs dels deu o dotze anys la situaci canvia conside-rablement, especialment si, a ms, ho fa a lescola duna zona deconcentraci residencial. El desconeixement de la llengua vehicularde lescola en la preadolescncia defineix i condiciona lexperinciaescolar daquests nois i noies. Tamb la rebuda, lacollida,t molta importncia, fins al punt que pot ferdecantar una famlia per un tipus o altre decentre educatiu.

    En lactualitat, i sobretot a les zonesde concentraci residencial, la in-corporaci a lescola acostuma aser molt diferent de la de lalum-nat que hem comentat en la-partat anterior. El fet de portara terme laprenentatge de lallengua almenys durant elsprimers mesos en un espaiespecialment concebut per aaquesta tasca (les aules dacolli-da) on es troben amb una pre-sncia ms gran de companysdel mateix origen o daltres pa-sos, provoca una experincia esco-lar en un cert sentit connotada tni-cament, ja que a lescola, a la classe,van amb companys que sn del seumateix grup tnic i amb qui poden parlar lallengua familiar. En tot cas, se senten formantpart, vulguin o no vulguin, dels altres.

    En general, les aules dacollida sn ben valorades tant per la-lumnat xins com per les famlies. Se senten acollits i ben tractatsper un professorat que consideren sensibilitzat i ben preparat perensenyar el que per a ells s una nova llengua. Tot i aix, com veu-rem ms endavant, es queixen duna excessiva permissivitat i dunamanca dexigncia en els aprenentatges en comparaci amb el mo-del escolar xins.

    Jo em sento com la gentque ha vingut, una barreja,tampoc xinesa del tot; em sento identificada amb els xinesos nascutsaqu.

  • 52 La dispora xinesa: ser un xins europeu

    En general aquest alumnat t ms dificultats per adquirir elsconeixements que acrediten les titulacions. De vegades, els alumnesque estan ms avanats fan dintrprets als que acaben darribar i,en general, els amics sn els del mateix origen tnic. Quan persis-teixen les dificultats idiomtiques, perden inters en els estudis, noes consideren a si mateixos bons estudiants i manifesten voler se-guir estudis de cicles formatius ms que no pas estudis superiorsuniversitaris, perqu sn conscients de les seves deficincies lin-gstiques.

    Altres infants i joves xinesos

    I, finalment, noms una brevssima referncia a dos collectius.Un, el dels nens i sobretot nenes dorigen xins, adoptats per fam-lies catalanes. Les seves caracterstiques particulars ens han fet dub-tar sobre si havien de tenir un lloc en aquest llibre que parla de lasocialitzaci de fills i filles de famlies xineses. Hem decidit que hisiguin, per en un annex, lannex 3.

    Laltre collectiu s certament molt minoritari. Es tracta de joves idinfants que, o b sn xinesos sense ser de la Repblica Popular de laXina, com s el cas dels que tenen la nacionalitat taiwanesa, o b snde determinades regions autnomes, com ara el Tibet, que tot i ser ofi-cialment xineses, tenen molts habitants que no sen senten i conside-ren que el seu pas est ocupat pels xinesos per la fora de les armes.

    Tant els uns com els altres tenen una representaci molt feble ales nostres aules, en comparaci amb els altres tres grups analitzats.Tot i que els immigrants taiwanesos sn un collectiu amb una arre-lada implantaci a Catalunya, durant el curs 2005-2006 el nombretotal destudiants amb nacionalitat taiwanesa matriculats en ense-nyaments no universitaris a Catalunya arribava noms a la xifra dedotze, nou dels quals en centres pblics i els altres tres en centreseducatius privats.3

    3. Atesa la relativa antiguitat de la presncia dimmigraci taiwanesa aCatalunya, s molt possible que, havent adquirit la nacionalitat espanyola, elsfills i filles dalguns daquells immigrants ja estiguin matriculats com a ciuta-dans espanyols.

  • Diversitat dinfants i adolescents xinesos 53

    Lilla de Taiwan (Formosa) i un grapat dilles petites prximes aTaiwan, estan situades al Mar de la Xina Oriental, una mica ms alsud de les costes de la provncia de Zhejiang, de la qual han arribatla majoria dels emigrants xinesos a Catalunya. Taiwan i aquestespetites illes van ser el refugi de les autoritats del Guomindang, quevan ser les forces xineses oposades a la proclamaci comunista de laRepblica Popular de la Xina. Des de llavors, Taiwan s reconegutinternacionalment com un pas amb un govern propi, tot i que elgovern de la Repblica Popular de la Xina continua considerant-louna provncia xinesa ms (el Guomindang t representaci al Parla-ment xins) i no renuncia al seu desig que shi reintegri totalment.Aquest desig s menys lluny de veures realitzat a partir de la deci-si del govern xins dabandonar el rigors rgim socialista i obrir-se a la globalitzaci i als mercats internacionals, intentant fer reali-tat el lema un pas, dos sistemes. Un lema que sha popularitzatespecialment a partir de la recuperaci de Xianggang (Hong Kong)i dAomen (Macau), antigues colnies anglesa i portuguesa respecti-vament des de la Guerra de lOpi de 1840. Ambdues excolnies snara regions administratives especials, amb una certa autonomia.

    Els immigrants taiwanesos a Espanya han tingut les prpies as-sociacions, i han rivalitzat de vegades fins i tot en loferta de classesde xins per als infants. Alguns taiwanesos estan orgullosos dhavermantingut els carcters tradicionals per escriure el xins, ja que nohan adoptat la simplificaci de carcters impulsada per la RepblicaPopular.

    Pel que fa al cas del Tibet, es desconeix el nombre dinfants da-quest origen als nostres centres educatius, ja que, en tot cas si nosn infants adoptats consten com a alumnes de nacionalitatxinesa.

  • 54 La dispora xinesa: ser un xins europeu

    Identitats i identificacions en els joves dorigen xins

    La identitat s un procs complex i dinmic que proporciona alindividu uns marcs de referncia en les seves relacions socials, jaque perfila i delimita alhora unes caracterstiques personals i dads-cripci grupal. s el fruit de diverses identificacions i contraidentifi-cacions, ms o menys estables o canviants tant en el transcurs deltemps com segons els contextos. La identitat permet, doncs, identi-ficar-se (valgui laparent joc de paraules), ubicar-se i referenciar-se encada context social.

    La majoria dautors pensen que la identitat no s nicament unassumpte de tria personal sin que en la seva construcci hi comp-ta el joc dialctic entre lindividu, els grups tnics i la societat.Aquest joc dialctic s ben present en lexperincia socialitzadora detots els infants i sobretot dels adolescents; de manera especial en elcas dels fills i filles de les famlies immigrades tamb, s clar, enels dorigen xins a causa de les discontinutats culturals queviuen entre la famlia i lentorn social de la societat dinstallaci.Experincia que s diversa, com acabem de veure en lapartat ante-rior, segons algunes variables entre les quals cal tenir en compte demanera especial ledat dincorporaci a lescola catalana i les carac-terstiques del lloc de residncia, especialment pel que fa a la con-centraci o dispersi de famlies del mateix origen.

    Malgrat aquestes variables, la majoria es consideren xinesos ixineses, sense cap dubte, encara que hagin nascut a Catalunya, a Es-panya o a altres pasos dEuropa. Tot i aix es donen entre ells dife-rncies i matisacions significatives, sobretot dacord amb ledat de laseva arribada.

    Ja hem destacat en pargrafs anteriors que lexperincia de lamobilitat migratria familiar provoca un arrelament nmada (valguila paradoxa, s a dir, diversificat i selectiu pel que fa als referents) quecaracteritza la construcci identitria daquests nois i noies. Tambhem dit que, per aquest motiu, no es pot analitzar aquest procsidentitari en clau de fidelitat o infidelitat a uns orgens o a uns refe-

  • Identitats i identificacions en els joves dorigen xins 55

    rents culturals determinats, sin com la con-solidaci duns sentiments de pertinenatransnacionals, mltiples i no excloentssin complementaris.

    Tot i aix, en aquesta construcciidentitria dels joves dorigen xi-ns4 lajuda a la famlia s undels trets caracterstics i msdestacats que es fan servir perdefinir all que s ms impor-tant en el fet de ser xins. Enmoltes famlies xineses les re-presentacions dels fills bons idolents estan relacionades amb laseva implicaci en lajuda a lem-presa familiar. Els fills amb unamala reputaci sn percebuts ambuna identitat predominant europea,occidental, caracteritzada per lindivi-dualisme, el consumisme i una desvinculacims gran de les necessitats familiars. En canvi, elsbons fills, els ms xinesos, sn els que simpliquen ms enlajuda per resoldre les necessitats familiars i, per tant, els que dedi-quen ms temps a les tasques domstiques o al negoci familiar.

    En la famlia tradicional xinesa, ho veurem ms en detall al cap-tol segent, el respecte als pares i a la gent gran s una qesti con-siderada molt important per al capteniment que sespera dels fills iles filles. El xiaoshun, s a dir, la pietat filial, s un dels nuclis dursde la societat confuciana. De la mateixa manera, el pare socupardel present i del futur dels seus descendents intervenint molt msen la presa de decisions i deixant-los menys marge dautonomia queen el cas dels seus coetanis autctons. Sestableix aix un peculiarvincle entre pares i fills que es caracteritza per lasimetria, per uncert distanciament respectus entre els uns i els altres.

    4. Segons les recerques de Miri Song portades a terme a la Gran Bretanya,i les de Cristina Zuzek, a lArgentina, ambdues esmentades a la bibliografia, ique, en les conclusions generals, pensem que sn aplicables a Catalunya.

    Al principi, al meu barriem tractaven b. Des de fa tres anys al barri hi ha molts