Socials 4 ESO

8/20/2019 Socials 4 ESO

1/288

4t ESOCiències socials, geografia i història

Socials Cristòfol-A.Trepat Salvador Campamà Jordi Vidal


2/288

UNITAT 1 6

La fi de l’Antic Règim i les revolucions

liberals

1. L’Antic Règim . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 8

2. El liberalisme: unes noves idees. . . . . . . . . . . 10

3. Què són les revolucions burgeses o liberals? . 12

4. Les revolucions burgeses (1789-1848) . . . . . 14

5. El nacionalisme. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 19

6. L’art en temps de revolució: neoclassicisme i

romanticisme . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 24

El racó d’Internet . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 26Dossier: Temps de guillotina. . . . . . . . . . . . . . . . 33

UNITAT 2 36

La Revolució Industrial

1. L’era de la indústria. Què va ser la Revolució

Industrial? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 38

2. Canvis en la població i en l’agricultura. . . . . . 40

3. El naixement de la gran indústria.

El capitalisme . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 44

4. L’augment dels intercanvis i el naixement del

ferrocarril. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 48

5. La lluita dels obrers . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 50

El racó d’Internet . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 54

Dossier: La vida quotidiana del proletariat. . . . . 61

UNITAT 3 64

De l’absolutisme a l’Estat liberal.

Espanya al segle XIX

1. El segle XVIII a l’Estat espanyol . . . . . . . . . . . . 66

2. La crisi de l’Antic Règim (1808-1833). . . . . . 70

3. La construcció de l’Estat liberal(1833-1874) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 73

4. El difícil camí de la industrialització . . . . . . . . 78

5. El moviment obrer a Catalunya (1833-1874). 82


Dossier: Goya: el cronista d’un temps . . . . . . . . 91

UNITAT 4 94

L’època de l’imperialisme (1860-1918)

1. La segona Revolució Industrial. . . . . . . . . . . . 96

2. L’imperialisme. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 100

3. La Primera Guerra Mundial . . . . . . . . . . . . . . 104

4. La Revolució Russa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 108

5. El dret de vot de les dones . . . . . . . . . . . . . . . 110

6. De l’impressionisme a les avantguardes . . . . 112


Dossier: La vida a les trinxeres . . . . . . . . . . . . . . 122

UNITAT 5 124

De la Restauració a la República.

Espanya (1874-1931)

1. El règim de la Restauració . . . . . . . . . . . . . . . 126

2. El catalanisme entre 1874 i 1898 . . . . . . . . . 128

3. El moviment obrer entre 1874 i 1898 . . . . . . 130

4. La crisi de la Restauració (1898-1923) . . . . . 132

5. La Dictadura de Primo de Rivera . . . . . . . . . . 138

6. El modernisme . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 140


Dossier: La Setmana Tràgica . . . . . . . . . . . . . . . 150

UNITAT 6 152

El període d’entreguerres i la Segona

Guerra Mundial (1918-1945)

1. Expansió i depressió econòmica

(1918-1939) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 154

2. L’URSS durant el període d’entreguerres

(1921-1939) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 156

3. El descrèdit de la llibertat: dictadures

i feixismes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1584. La Segona Guerra Mundial (1939-1945) . . . . 162

5. L’art en el temps de les crisis: surrealisme

i abstracció . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 168


Dossier: L’holocaust o shoah. . . . . . . . . . . . . . . . 178

Í n d e xÍ n d e x


3/288

UNITAT 7 180

República, guerra i revolució

1. La crisi de la Dictadura i la proclamació de la

República. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 182

2. La República d’esquerres

(1931-1933) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 184

3. La República en crisi

(1933-1936) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 186

4. La Guerra Civil Espanyola . . . . . . . . . . . . . . . . 188


Dossier: La repressió a la rereguarda. . . . . . . . . 204

UNITAT 8 206

El món entre dos blocs (1945-1991)

1. Un nou ordre mundial . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 208

2. El temps de la guerra freda . . . . . . . . . . . . . . 210

3. La descolonització. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 215

4. La perestroika i la fi dels blocs . . . . . . . . . . . 219

5. Les segones avantguardes . . . . . . . . . . . . . . . 222


Dossier: La revolta juvenil dels anys

seixanta. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 232

UNITAT 9 234

El franquisme i la transició democràtica

(1939-1986)

1. La dictadura franquista. . . . . . . . . . . . . . . . . . 236

2. Les característiques del franquisme. . . . . . . . 238

3. Les fases del franquisme . . . . . . . . . . . . . . . . 240

4. L’oposició al franquisme . . . . . . . . . . . . . . . . . 246

5. La transició a la democràcia (1975-1986) . . 248


Dossier: La Constitució de 1978 i l’Estatut

d’Autonomia de 1979. . . . . . . . . . . . . . . . . . . 258

UNITAT 10 260

El món actual

1. La consolidació de la democràcia espanyola

(1992-2008) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 262

2. Els grans reptes de la democràcia

espanyola . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 264

3. Un nou ordre mundial . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 268

4. Els reptes mundials a inicis del segle XXI . . . . 272


Dossier: El conflicte araboisraelià. . . . . . . . . . . . 282


4/288

El contingut de la unitat està estructurat en apartats i subapartats numerats que permeten una mi-llor ordenació de l’estudi. Generalment cada doble pàgina presenta un contingut concret.

4

COM S’ESTRUCTURA UNA UNITAT

Introducció: conté unbreu text explicatiu del

contingut.

Paraules clau: permeten

estructurar l’aprenentatge

del contingut.

Apartats: van numerats i

tenen un títol indicatiu.

Paraules clau: indiquen

l’apartat on es defineixen

per primera vegada

aquests conceptes.

Vocabulari: facilita la

comprensió de paraules

que poden presentar

alguna dificultat.

Paraules en negreta:

identifiquen els conceptes

que cal retenir.

Recorda: reforçaconceptes importants

estudiats anteriorment.

Sabies que...?: amplia el

contingut de l’apartat amb

curiositats sobre el tema.

Activitats: cada apartat

presenta una proposta

d’activitats, identificades

amb el número d’unitat

i el número correlatiu

d’activitat.

Mapes: serveixend’exemple i amplien la

informació.

Les fonts: són mapes

fotografies, gràfics, taules,dibuixos o textos que

formen part del contingut.

Objectius de la unitat:

estableix els objectius

que s’han d’assolir en

acabar la unitat.


5/288

El tancament de la unitat

s’estructura a partir de sis elements:

Esquema de la unitat:

resumeix la unitat en forma

d’esquema.

Resum gràfic: resumeix

de manera visual el

contingut bàsic de la

unitat a partir de les

paraules clau.

Activitats: estan

numerades i poden

ser de reforç o

d’ampliació .

Activitats d’avaluació:

avaluen l’assoliment del

contingut de la unitat.

Dossier: tracta sobre

algun aspecte d’interès

relacionat amb el

contingut de la unitat.

El racó d’Internet:

proposa activitats que s’han

de resoldre investigant per

la xarxa de webs. Totes les

adreces es redireccionaran

al web de l’Editorial:

www.espaibarcanova.cat.


6/288

6

Avui creiem que la igualtat o la llibertat dels éssers humans sóndrets indiscutibles. Però fa pocmés de dos-cents anys les socie-tats europees consideraven queels homes i les dones no ereniguals en drets, ni eren lliures dereunir-se ni d’expressar el quevolien o d’elegir els seus gover-nants. Eren les societats del’Antic Règim. Això va comen-çar a canviar durant el segle XVIIa Anglaterra i a finals del segle

XVIIIals Estats Units (Declaraciód’Independència dels EUA) i a França (Revolució Francesa). Alllarg del segle XIX bona part de

les societats europees van viurerevolucions que seguien les no-ves idees liberals. També van co-mençar a despertar-se les nacionsque estaven sotmeses o esparsesen diversos estats. És el fenomendel nacionalisme .

U n i t a t 1U n i t a t 1

La fi de l’Antic Règim i

les revolucions liberals

La fi de l’Antic Règim i

les revolucions liberals

Jurament del Joc de Pilota, de Jacques-Louis David.

S’inicia la revolució americana i se signa

la Declaració d’Independència dels EUA.

Constitució

americana.

Edat Moderna

Antic Règim

absolutisme

liberalisme

revolució burgesa o liberal

Revolució Francesa

Drets de l’Home i del Ciutadà

nacionalisme

PARAULES CLAU

1787 1789

1750

1776

El 5 de maig es reuneixen els Estats

a Versalles. S’inicia la Revolució Fr


7/288

Revolta independentista

a Irlanda.

Onada

revolucionària a Europa.

Edat Contemporània

1799-1815 1830 1847 1848

1850

1871

1875

OBJECTIUS DIDÀCTICS

1. Definir què és l’Antic Règim i enunciar algunes de les seves característi-ques principals.

2. Enunciar i identificar les característiques principals del l iberalisme.

3. Descriure els fets més importants de la Revolució Francesa i assenyalar-ne les causes i algunes de les conseqüències principals.

4. Exposar els trets principals dels moviments nacionalistes del segle XIX.

5. Identificar els trets més importants de l’ar t neoclàssic i del romàntic.

Napoleó consolida els avenços

de la Revolució a França.

La Llibertat guiant el poble, de Delacroix, pintura

romàntica, reflecteix la revolució de 1830 a París.

Bismarck és l’artífex de

la unificació d’Alemanya.


8/288

8


R E G NE

DE

NO R UE G A

I

D I NA M A R CA

S U È C I A

M A R

D E L

N O R D

R E G NE UN IT DE L A

GRAN B RE T AN Y A

I IR L AN DA

O C E À

A T L À N T I C

E S P A N Y A

F R A N Ç A

I M P E R I

R U S

R E G NE DE

LES D UE S

SI C ÍL IE S

EST A TSPONTIFICIS

SU Ï SS A

P A Ï SO SB AI XOS

P O L Ò N I A

M A R B

À L T

I C

A

M A R M E D I T E R R À

N I A

P O R T

U G A

L

0 500 km

Prússia

Territoris de l’Imperi austríac

ES T A TS

A LEMANYS

I M P E R I A U S T R Í A C

I M P E R I

T U R C

P R Ú S

S I

A

S A

V O I A

Font 1. Europa el 1789.

1.1. Observa aquest mapa i busca les dife-

rències que hi ha respecte de l’Europa ac-tual.

Antic Règim

PARAULES CLAU

1. L’Antic Règim

S’anomena Antic Règim la societat, la política, l’economia i la cultura pròpia dels països europeus durant els segles XVI, XVII i XVIII, època quecoincideix amb l’Edat Moderna.

1.1. La societat de l’Antic Règim

La majoria d’habitants d’Europa a començaments del segle XVIII vivienal camp. Per tant, la població, com a l’Edat Mitjana, continuava sent fo-namentalment rural i l’agricultura era l’activitat econòmica principal.Les males collites eren freqüents, i molt sovint els europeus patien cri-sis de subsistències caracteritzades per la puja dels preus dels alimentsi els morts a causa de la fam.

La manca d’aliments i les guerres provocaven una elevada mortalitat.Unes 40 persones de cada 1 000 morien anualment, però el nombre de

naixements també era alt i se situava en un nivell similar al de defuncions.


9/288

La societat continuava dividida en tres estaments*. Els nobles i elsclergues constituïen els dos estaments privilegiats perquè no pagavenimpostos i gaudien de lleis especials. El tercer estament, format per totsaquells que no eren ni nobles ni clergues, era el més nombrós. Els seusmembres havien de pagar impostos i eren sotmesos a la llei comuna.

El tercer estament era format majoritàriament per pagesos que, ha-bitualment, treballaven terres que no eren seves i feien llargues jornadesper obtenir-ne una producció força magra. Molts pagesos depeniend’un senyor feudal, noble o eclesiàstic, que els podia jutjar i que els exi-gia el lliurament d’una part de la collita en concepte d’impostos.

Alguns membres del tercer estament vivien a les ciutats. Eren els ar-tesans que treballaven i vivien en petits tallers, i els burgesos, un grup so-cial que s’anava enriquint progressivament amb el comerç colonial.

1.2. L’absolutisme

Bona part dels estats europeus tenia, a l’inici del segle XVIII, el mateix sis-tema polític: la monarquia absoluta .

Els reis absoluts tenien un poder il·limitat: dictaven les lleis, dirigienel govern i aplicaven la justícia. Ni nobles, ni clergues, ni tan sols lesCorts podien limitar el seu poder. Els defensors de la monarquia abso-luta sostenien que el rei havia rebut el seu poder de Déu. Per això, aques-ta forma de govern també es coneix com a monarquia absoluta de dret diví. El rei absolut no havia de retre comptes dels seus actes a ningú, lle-vat de Déu, i per demostrar el seu gran poder vivia en palaus luxosos,com Versalles, amb la seva cort.

Només al Regne Unit el sistema polític era diferent. Des de finalsdel segle XVII el monarca anglès governava juntament amb el Parla-ment i s’havia de sotmetre a les lleis d’aquesta institució. S’estrenava unnou model polític que s’estendria a altres estats europeus a finals del se-gle XVIII: la monarquia parlamentària .

Estament. Cadascun dels grups so-

cials, legalment desiguals, en què es

dividia la societat europea medieval i

moderna.

VOCA B U LA R I

Font 2. Lluís XIV, rei de França, en una

pintura de J. Rigaud (1701). Lluís XIV és

l’exemple més representatiu d’un monar-

ca absolut.

A C T I V I T A T S

1.3. Què es coneix per Antic Règim?

1.4. Per què era elevada la mortalitat durant l’Antic Règim?

1.5. Com s’anomenen els grups en què es dividia la societat dels segles XVI, XVII i XVIII?

1.6. Què significa l’expressió «monarquia absoluta de dret diví»?

1.7. Quines són les característiques de la monarquia absoluta?

1.2. Llegeix el text de la font 3 i fes aques-tes activitats:

a) Posa un títol al text.

b) Argumenta per escrit com l’autor justifi-

cava l’origen diví del monarca.

Font 3.

Després de Déu no hi ha res més gran a la terra que els prínceps sobirans per Ell insti-

tuïts. Així, qui menysprea el seu príncep sobirà, menysprea Déu, del qual aquell és la

imatge sobre aquesta terra.

JEAN BODIN: Els sis llibres de la República.

absolutisme

PARAULES CLAU

RECORDA

El sistema polític de l’Antic Règim

era la monarquia absoluta.


10/288

• La separació de poders. Aquest principi, divulgat per Mon-tesquieu, parteix de la constatació que qualsevol Estat té tres poders:el poder legislatiu (que fa les lleis), el poder executiu (que governa apli-

cant les lleis) i el poder judicial (que jutja els infractors de les lleis).D’acord amb aquest principi, els tres poders de l’Estat han de recaureen institucions diferents: el poder legislatiu correspon al parlament , elpoder executiu pertoca al govern i el poder judicial ha de recaure entribunals de justícia independents dels altres dos poders. Aquest prin-cipi topava amb el fet que els monarques absoluts acumulaven els trespoders en la seva persona.

2. El liberalisme: unes noves idees

Durant el segle XVIII van aparèixer a Europa unes noves idees polítiquesanomenades liberalisme. Aquesta ideologia, que criticava la monar-quia absoluta, va ser entesa per la burgesia com una alternativa a l’ab-solutisme.

Bona part de les idees liberals que van néixer al segle XVIII avui en-cara tenen plena vigència, ja que són la base dels règims polítics delspaïsos democràtics actuals.

El liberalisme polític es fonamenta en els punts següents:• La sobirania nacional. Segons aquesta idea, tots els poders de

l’Estat (governar, jutjar i fer les lleis) han de provenir del poble. Peraixò, quan en un país s’aplica el principi de la sobirania nacional, elsgovernants són escollits pel poble mitjançant el vot o sufragi. La idea de sobirania nacional topava frontalment amb la monarquia absoluta, ja que els reis absoluts creien que no havien rebut el seu poder del po-

ble sinó directament de Déu.

10


liberalisme

PARAULES CLAU

Font 6. La divisió de poders

Quan en la mateixa persona es reuneixen el poder legislatiu i el poder executiu, no hi

ha llibertat. Tampoc no hi ha llibertat si el poder de jutjar no és ben separat del poder legislatiu i de l’executiu.

Tot estaria perdut si el mateix home exercís tots tres poders: el de fer lleis, el d’executar

les resolucions públiques i el de jutjar els delictes o les diferències entre particulars.

MONTESQUIEU: L’esperit de les lleis.

Font 5. L’origen del govern

Allò que origina una societat política no és res més que el consentiment del conjunt

d’homes lliures que han de formar part d’aquesta societat. Això i només això és el que

ha de donar origen a qualsevol govern legítim del món.

JOHN LOCKE: Assaig sobre el govern civil (adaptació).

Font 4. John Locke (1632-1704).

1.8. Llegeix el text de la font 5 i contesta

aquestes preguntes:

a) Quin ha de ser l’origen de qualsevol go-

vern, segons Locke?

b) Quina mena de governs existents a l’Eu-

ropa dels segles XVII i XVIII creus que Locke

consideraria il·legítims? Per què?

c) Com s’anomena la idea liberal que Locke

defensa en aquesta font?

1.9. Llegeix el text de Montesquieu i contesta les preguntes següents:

a) En què consisteix, segons Montesquieu, cadascun dels tres poders de l’Estat?

b) Què en pensaria, un absolutista, d’aquestes paraules de Montesquieu? Argumenta la

resposta.

Font 7. Gravat de l’època que representa

Voltaire i Rousseau.


11/288

• La igualtat dels ciutadans davant la llei. Aquest principi liberal,difós per Rousseau, sosté que la llei ha de ser única per a tots els ciuta-dans d’un mateix país.

La idea d’igualtat davant la llei contradeia els privilegis estamentalsi l’existència de normes i lleis diferents en les diverses possessions feu-dals que hi havia dins un mateix país.

• El reconeixement de drets i llibertats individuals, com ara la lli-bertat d’associació, d’expressió, de pensament i de religió. El pensadorfrancès Voltaire va ser un dels intel·lectuals que més va insistir en el re-coneixement d’aquest conjunt de llibertats.

• El dret a la propietat privada era un dels més importants dinsaquesta sèrie de drets i llibertats. El reconeixement del dret a la pro-pietat permet, als ciutadans que posseeixin propietats, disposar-ne lliu-rement.

Els pensadors que van formular el liberalisme formaven part de la Il·lustració, que era un corrent de pensament que es va difondre arreud’Europa durant el segle XVIII i que basava les seves anàlisis en la raó ien l’experimentació.

Les idees liberals ben aviat van tenir el suport de la burgesia . Aquestgrup social pertanyent al tercer estament havia anat adquirint progres-sivament més poder econòmic. No posseïa, però, cap poder polític. Elsburgesos veien en el liberalisme una possibilitat d’enderrocar les mo-narquies absolutes i de construir un nou sistema polític sota el seu con-trol. Així, de mica en mica, la burgesia de diferents països europeuss’anava dotant d’una eina que va fer servir al final del segle XVIII i al co-mençament del XIX per enfonsar definitivament l’Antic Règim, con-trari als seus interessos.

Governar aplicant

les lleisFer lleis

Jutjar els infractors

de les lleis

LA DIVISIÓ DE PODERS

Font 8. La divisió de poders.

1.10. Observa l’organigrama i fes aquestes activitats:

a) Exposa per escrit la informació que et proporciona aquest organigrama.b) Confecciona un organigrama que expliqui d’on provenien els poders de l’Estat en una

monarquia absoluta i a quines persones o institucions corresponia cada poder.

A C T I V I T A T S

1.11. Què és la sobirania nacio-nal?

1.12. Digues el nom de tres pen-sadors liberals.

1.13. Quin sistema polític actuals’inspira en el liberalisme?

1.14. Qui té el poder legislatiu

avui a Catalunya? I l’executiu? I el judicial?

1.15. Amb quins aspectes del li-beralisme no estaria d’acord unabsolutista?

1.16. Què és la burgesia? Quina relació hi havia entre la burgesia iel liberalisme?

RECORDA

– En unsistema democràticels tres

poders de l’Estat han d’estar sepa-rats.

– El liberalisme polític és una ideo-

logia oposada a l’Antic Règim.

LEGISLATIU EXECUTIU JUDICIAL

Font 9. Característiquesde la Il·lustració

• El racionalisme

• L’optimisme en el futur

• L’optimisme en la humanitat

• La crítica a la tradició

• El laïcisme

Poders de l’Estat

Poble


12/288

3. Què són les revolucions burgeseso liberals?

En política, una revolucióés un canvi radical en la forma de govern d’unpaís, realitzat de forma violenta per un conjunt nombrós de persones.

Les revolucions burgeses van tenir lloc a diversos països al llarg dels segles XVIII i XIX . Van ser fetes en nom de les idees liberals i van serdirigides per la burgesia , amb el suport de pagesos i artesans.

El triomf de les revolucions burgeses i l’aplicació de les idees liberalsvan representar la fi de l’Antic Règim i, per tant, de l’absolutisme, elfeudalisme i la societat estamental. Amb el triomf de les revolucionsburgeses, els vells grups dirigents (el rei absolut, la noblesa i l’Església)van perdre el poder i van ser reemplaçats per la burgesia.

Les revolucions burgeses van donar lloc al naixement de l’Estat li-beral, basat en la sobirania nacional, la igualtat de tots els ciutadansdavant la llei, la separació de poders i l’existència de drets i llibertats in-dividuals. No tots els estats liberals, però, van adoptar la mateixa forma. Amb relació al poder executiu, es coneixen dos tipus d’Estat liberal.

• Monarquia parlamentària . El cap d’Estat és un rei, tot i que sen-se poder absolut.

• República parlamentària . El cap d’Estat és escollit per sufragi.Liberalisme, però, no és sinònim de democràcia. Al llarg de la his-

tòria, es coneixen estats liberals en què el poder legislatiu era triat mit- jançant sufragi censatari, és a dir, el vot dels ciutadans més rics. No-més es parla de democràcia quan són tots els ciutadans majors d’edatels que tenen el dret a triar els seus representants mitjançant el sufragiuniversal. Cal recordar que el dret de vot de les dones no va començara ser reconegut fins a finals del segle XIX .

12


Font 10. Una crítica a la monarquia

Qualsevol govern hereditari és tirànic per natura. Heretar un govern és heretar persones,

com si fossin ovelles o vaques. Aquesta mena de governs col·loquen al mateix nivell el vici

i la virtut, la ignorància i la saviesa, ja que el governant no ho és per les seves qualitats.

THOMAS P AINE: Drets de l’home.

ANTICRÈGIM

Absolutisme

Feudalisme

Estaments

Sobirania nacional

Separació de poders

Igualtat davant la llei

Drets i llibertats

ESTATLIBERAL

LES REVOLUCIONS BURGESES

revolució burgesa o liberal

PARAULES CLAU

1.17. Llegeix el text de Thomas Paine i fes

les activitats següents:

a) Què significa el terme tirànic? b) De quin tipus d’Estat liberal era partida-ri l’autor del text?

c) Busca en una enciclopèdia o a Internet

informació sobre Thomas Paine. Digues on

va néixer i indica quina forma de govern hi

havia al seu país.

Font 11. Les revolucions burgeses.

1.18. Observa l’organigrama i fes aquestes

activitats:

a) Què succeeix amb l’absolutisme, el feu-

dalisme i els estaments arran de la revolució

burgesa?

b) Fes un comentari escrit del contingut

d’aquest organigrama.

RECORDA

El triomf de les revolucions burge-

ses dóna lloc al naixement dels es-

tats liberals.

REVOLUCIONSBURGESES


13/288

Font 12. Tipologia dels estats liberals.

1.19. Fes un comentari escrit del contingut

d’aquest organigrama.

A C T I V I T A T S

1.20. Quines diferències hi ha entre una monarquia i una repú-blica?

1.21. Posa sis exemples de mo-narquies constitucionals i sis mésde repúbliques a l’Europa actual.

1.22. Per què l’any 1789 és con-

siderat la data de l’inici de l’EdatContemporània?

1.23. Indica la diferència princi-pal entre el sufragi censatari i elsufragi universal.

REPÚBLICAPARLAMENTÀRIA

MONARQUIAPARLAMENTÀRIA

Per elecció Per herènciaPer sufragi

censatari

Per sufragi

universal

Font 13. A dalt, Mirabeau replicant

al mestre de cerimònies de l’As-

semblea Nacional , de J. D. Court i,

a baix, República universal, demo-

cràtica i social, de F. Sorrieu .

Aquestes són dues imatges de les

revolucions burgeses que van es-

clatar a Europa entre 1789 i 1848.

ESTAT LIBERAL ESTAT DEMOCRÀTIC

CAP D’ESTAT ELECCIÓ DE REPRESENTANTS

El naixement de l’Estat liberal va ser un dels canvis més importantsde la història, ja que, per primer cop des de l’antiga Grècia, el podertenia origen popular. Per això es considera que amb el triomf de la pri-

mera gran revolució burgesa europea, la Revolució Francesa del 1789,es posa fi a l’Edat Moderna i comença l’Edat Contemporània. Les re-volucions burgeses es van succeir en diferents països europeus fins al1848. En aquest any tots els grans estats europeus, llevat de l’Imperirus, ja eren estats liberals.

ESTAT LIBERAL


14/288

4. Les revolucions burgeses(1789-1848)

4.1. La Revolució Francesa (1789-1815)

Just abans de la Revolució de 1789, França era un dels estats més ex-tensos i poblats d’Europa (tenia uns trenta milions d’habitants) i el seuexèrcit era un dels més poderosos del continent. Des de 1774 regnava a França Lluís XVI de Borbó. La forma de govern era la monarquia ab-soluta de dret diví i, de fet, els reis francesos eren considerats com l’e-xemple més perfecte de monarca absolut.

14


Revolució Francesa

PARAULES CLAU

Font 14. Charles-Louis de Mon-

tesquieu.

La difusió de les idees liberals,

que va donar a conèixer a molts

francesos una forma de govern

alternativa a l’absolutisme.

Font 17. El pressupost francès l’any 1788

(en milions de lliures).

La greu crisi de la hisenda reial, ja que

les despeses de l’Estat superaven de

bon tros els ingressos.

1.25. A partir de la taula, resol aquestes

qüestions:

a) Què és el pressupost d’un Estat?

b) Sobre qui requeien els impostos?

c) En què devien consistir les despeses de la

cort? Què en devien pensar, els pagesos fran-

cesos, d’aquestes despeses?

Font 15. Membre del tercer estament oprimit pels pri-

vilegiats, segons un gravat

francès del segle XVIII .

El descontentament de

gran part de la població.

Nombrosos pagesos i arte-

sans vivien en condicions

miserables. La burgesia,

tot i no tenir problemes eco-

nòmics, estava apartada

del poder polític.

1.24. Observa el gravat i fes les activitats següents:

a) Identifica en aquest gra-

vat el noble i l’eclesiàstic.

b) Quina professió pot tenir el membre del tercer estament?

c) Quin significat té aquest gravat?

d) Creus que l’autor era partidari de l’Antic Règim? Per què?

Ingressos de l’Estat

Despeses de l’Estat

Les causes de la Revolució

RECORDA

La crisi de la hisenda reial va pro-

vocar la caiguda de l’Antic Règim

francès.

Font 16. George Washington.

El triomf de la revolució ameri-

cana de 1776 va animar els

francesos a revoltar-se per im-

plantar un règim constitucional

al seu país.

Ensenyament 1,1

Treballs públics 15Cort i privilegiats 35,4

Altres despeses civils 94

Despeses militars i diplomàtiques 165,5

Deute i devolució de préstecs 310,5

Impostos 365,5

Loteria reial 9,8

Altres 132,2


15/288

L’esclat de la Revolució

Lluís XVI va considerar que per resoldre la crisi de la hisenda no podia exigir més impostos al tercer estament, que ja n’estava pagant molts. Elrei creia que l’única sortida possible era demanar a la noblesa i als cler-gues que paguessin impostos i renunciessin, per tant, al seu privilegi fis-cal. Aquesta petició reial va desencadenar la revolta dels privilegiats,quan la noblesa i l’Església es van negar a pagar impostos si no ho auto-ritzaven els Estats Generals*. A Lluís XVI no li quedà cap altra opcióque reunir els Estats Generals (maig de 1789), cosa que no s’havia fetdes del 1614.

Així que s’iniciaren les sessions, els diputats del tercer estament vanexigir que es canviés el sistema tradicional de vot dins els EstatsGenerals. La burgesia volia que, en comptes que cada estament emetésun sol vot, cosa que assegurava la victòria dels dos estaments privile-giats, el vot fos individual. Acceptar la proposta dels diputats burgesosequivalia a donar majoria als partidaris d’abolir l’Antic Règim, ja que hi

havia molts més diputats burgesos que no pas dels altres dos estaments.Com que la seva petició no va ser acceptada, els diputats burgesos

van abandonar els Estats Generals i es van constituir en Assemblea Nacional, ja que es consideraven els veritables representants de la vo-luntat popular. Tots els diputats de l’Assemblea Nacional eren d’origenliberal i van jurar que donarien als francesos una constitució* que re-conegués els seus drets i les seves llibertats. El tercer estament acabava detrencar les relacions amb l’Antic Règim.

L’Assemblea Nacional va obtenir el suport de les masses populars,que, el 14 de juliol de 1789, es van revoltar a París i van assaltar la for-talesa de la Bastilla *. Temorós del suport popular amb què comptaven

els diputats liberals, Lluís XVI va reconèixer la legalitat de l’Assemblea Nacional.

Estats Generals. Nom que rebien les

Corts a França. Als Estats Generals hi

assistien representants dels tres esta-

ments sota la presidència del rei. La

seva funció era aprovar les lleis i els im-

postos.

Constitució. Llei fonamental d’un Estat

liberal que defineix la forma de govern

del país i recull els drets, els deures i

les llibertats dels ciutadans i ciutada-

nes.

Bastilla. Presó de París que es va con-

vertir en un símbol del poder absolut

del rei, ja que hi eren tancats els acu-

sats d’actuar contra l’absolutisme.

VOCA B U LA R I

Font 18. Presa de la Bastilla. Es conside-

ra que l’assalt de la Bastilla marca l’inici

de la Revolució Francesa i, per aquest mo-

tiu, el 14 de juliol va ser declarat l’any

1880 el dia de la festa nacional de França.

1.26. Fes aquestes activitats a partir de la

font 18:

a) Descriu aquesta il·lustració.

b) Qui va protagonitzar aquests fets? c) Quina opinió sobre l’Assemblea Nacio-

nal devien tenir els assaltants?


16/288

La construcció de la França liberal

L’Assemblea Nacional va elaborar una sèrie de lleis que tenien com a objectiu enderrocar l’Antic Règim i afavorir la burgesia més rica.

El primer pas va ser l’abolició del feudalisme mitjançant el Decret del 4 d’agost . Poc després, l’Assemblea redactava la Declaració dels

Drets de l’Home i del Ciutadà , en què es recollien els principis bàsicsdel nou Estat liberal, com ara la llibertat, la sobirania nacional i la igualtat dels ciutadans davant la llei. Aquest darrer principi com-portava la supressió dels privilegis estamentals.

L’aprovació de la Constitució de 1791 culminava el procés d’aboli-ció de l’Antic Règim. França esdevenia el primer Estat europeu que dis-posava d’una constitució escrita. Aquest text definia França com una monarquia constitucional, establia la separació de poders i implantava el sufragi censatari.

Lluís XVI es va oposar a les mesures de l’Assemblea Nacional i va ferpactes secrets amb els països absolutistes que havien declarat la guerra

contra la França liberal. L’actitud del rei va provocar la seva destituciól’any 1792. La monarquia constitucional va ser reemplaçada per una re-pública i Lluís XVI, acusat de traïció, va ser jutjat, condemnat a mort iexecutat el gener de 1793.

La revolució entrava en la seva etapa més radical. Establert el su-fragi universal masculí, el grup polític dels jacobins* va aconseguir elpoder i va aplicar un seguit de mesures per afavorir les classes més hu-mils. El govern, encapçalat per Maximilien Robespierre, va perseguirdurament tant els partidaris de la monarquia com els republicans críticsamb la política jacobina. En aquesta etapa, anomenada el Terror, vanser executades unes 40 000 persones.

16


Drets de l’Home i del Ciutadà

PARAULES CLAU

RECORDA

La Constitució de 1791 va ser la

primera de les constitucions euro-

pees.

Jacobins. Agrupació política francesa

que rep aquest nom perquè els seus

membres es reunien en un antic con-

vent conegut popularment amb el nom

dels jacobins.

VOCA B U LA R I

Font 19. Decret d’abolició del feuda-lisme (4 d’agost de 1789)

1. L’Assemblea Nacional suprimeix ente-

rament el règim feudal i decreta que els

drets i els deures feudals són abolits sense

indemnització.

2. Totes les justícies senyorials són supri-

mides sense cap indemnització.

3. Tots els ciutadans, sense distinció de

naixença, podran ser admesos en tots els

càrrecs i dignitats eclesiàstiques, civils i

militars.

Font 20. Execució de Lluís XVI, segons

un gravat del segle XVIII .

1.27. Llegeix el text de la font 19 i contesta

les preguntes següents:

a) Qui va elaborar aquest text?

b) Podran continuar cobrant impostos els

senyors feudals a partir del 4 d’agost de

1789? Per què?

c) Què estableix el segon punt del decret?

Qui impartiria justícia a França a partir

del 4 d’agost?

d) Quin element de l’Antic Règim va ser

abolit amb el tercer punt d’aquest decret?


17/288

La burgesia rica, atemorida i descontenta amb aquesta política, va aconseguir que l’any 1794 Robespierre fos destituït i guillotinat.

D’aquesta manera l’alta burgesia va recuperar el poder. El nou go-vern va suprimir les lleis jacobines que havien afavorit les classes popu-lars, va restablir el sufragi censatari i va defensar la propietat privada per

damunt de qualsevol altre dret. Aquesta etapa, que va durar fins al1799, es coneix amb el nom de Directori.El Directori va ser incapaç de mantenir l’ordre públic, alterat cons-

tantment per absolutistes que volien el retorn a l’Antic Règim i per ja-cobins partidaris de mesures favorables per als més humils. Davantaquesta situació, l’any 1799 el general Napoleó Bonaparte va fer uncop d’estat * amb el suport de l’alta burgesia. Aquest militar, que es va fer coronar emperador de França l’any 1804, va posar fi a l’oposició de jacobins i absolutistes i va actuar com un governant liberal defensordels interessos de l’alta burgesia.

Durant el govern de Napoleó, França va conquerir gran part d’Eu-

ropa, va provocar la caiguda de reis absoluts i va establir, en el seu lloc,règims liberals. D’aquesta manera, les campanyes militars napoleò-niques van contribuir a la difusió de les idees liberals arreu d’Europa.

SABIES QUE...?

L’alta burgesia és el grup social cons-tituït pel sector més ric de la burge-

sia. En formen part els grans nego-

ciants, els financers i els propietaris

de grans extensions de terra.

Cop d’estat. Revolta militar que té com a

objectiu fer caure el govern i lliurar el

poder a un militar.

VOCA B U LA R I

Font 21. El govern del Directori

Hem de ser governats pels millors; els mi-

llors són els més instruïts i els més interes-

sats a mantenir les lleis. Només podreu

trobar homes d’aquestes característiques entre els propietaris.

Discurs pronunciat pel diputat Boissy

d’Anglas durant l’etapa del Directori.

1.28. Llegeix la font 21 i contesta aquestes

preguntes:

a) Qui ha de governar França, segons

aquest diputat?

b) Qui governava França durant el Direc-

tori?

c) Quin tipus de sufragi defensa l’autor del

text?

Font 22. Quadre del pintor Jacques-Louis David que representa el moment en què

Napoleó, després d’haver-se posat la corona, es disposa a coronar l’emperadriu

Josefina. La cerimònia es va fer en presència del papa Pius VII, que, assegut, beneïa la

coronació.

1.29. Fes aquestes activitats a partir de la font 22:

a) Quan va tenir lloc aquesta escena?

b) Localitza en aquest quadre Napoleó, l’emperadriu Josefina i el papa.

c) Quina era la ideologia de Napoleó?


18/288

4.2. Les revolucions liberals de 1830 i 1848

Les monarquies europees van derrotar Napoleó en la batalla de Water-loo el 1815. Aquesta derrota comportà l’enfonsament dels governs li-berals que Napoleó havia estès arreu d’Europa i el restabliment de la monarquia absoluta a gairebé tots els països. A França, els Borbons van

recuperar el tron després de més de dues dècades de governs liberals.Tanmateix, les idees liberals es van mantenir entre la burgesia, fet

que afavorí l’esclat de dues onades revolucionàries liberals els anys1830 i 1848, les quals van abolir definitivament la monarquia absolu-ta pràcticament a tot Europa.

La revolució del 1830 va provocar la caiguda definitiva de l’AnticRègim a França. Carles X va ser destronat i la burgesia va entronitzarel liberal Lluís Felip d’Orleans. S’havia implantat novament una mo-narquia constitucional.

El règim de Lluís Felip d’Orleans no va satisfer amplis sectors de la població, que quedaven exclosos del dret de vot. Es considerava, a més,que el rei afavoria excessivament els inte-ressos de la burgesia més rica i, alhora, li-mitava les llibertats individuals. Aquesta oposició va desencadenar la revolució de1848, que va provocar la caiguda de LluísFelip d’Orleans i la proclamació de la república. Amb la implantació del sufra-gi universal masculí, França aconseguia tenir un règim democràtic*.

18


SABIES QUE...?

Napoleó Bonaparte (1769-1821),des-

prés d’haver governat França durant

setze anys, va ser derrotat per una

aliança de potències europees i vamorir exiliat a l’illa de Santa Helena.

Règim democràtic. Sistema polític libe-

ral en què s’aplica el sufragi universal

(que al segle XIX era només masculí) i es

reconeixen àmplies llibertats als ciuta-

dans.

VOCA B U LA R I

Font 23. La Llibertat guiant el poble , pintura

d’Eugène Delacroix que representa la revolució

de 1830 a París.

1.30. Observa el quadre i fes les activitats se-

güents:

a) Quin dels personatges del quadre simbolitza la

Llibertat? Com ho saps?

b) En el quadre hi ha representats un burgès, un

pagès (personatge que porta un mocador al cap) i

un artesà (personatge que porta un sabre). Loca-

litza’ls i indica quins d’ells van sortir beneficiats de

la revolució de 1830.

1.31. Quines van ser les causes de l’esclat de la Revolu-

ció Francesa?

1.32. Per què la Revolució Francesa és una revolucióburgesa?

1.33. Quines diferències hi ha entre la França anterior a la Revolució i la França de l’any 1791?

1.34. Per què va esclatar una revolució burgesa a França l’any 1848 si aquest país ja era governat per la burgesia des de la revolució de 1830?

1.35. Explica el significat de la frase següent: «L’origende les actuals democràcies rau en les revolucions bur-geses.»

A C T I V I T A T S


19/288

Les nacions de l’Imperi

austrohongarès l’any 1910

Nació Habitants

Alemanys 12 000 000

Hongaresos 10 100 000

Txecs 6 550 000

Serbis i croats 5 220 000

Polonesos 5 000 000

Rutens 4 000 000

Romanesos 3 200 000

Eslovens 1 300 000

Italians 1 000 000

Font 24. L’Imperi austrohongarès al se-

gle XIX .

1.36. Observa el mapa i el gràfic i fes les ac-

tivitats següents:

a) Fes un gràfic que representi els percentat-

ges de les diferents nacions que integraven

l’Imperi austrohongarès.b) Quin aspecte del text il·lustren el mapa i

el quadre?

c) En quin Estat actual es localitzen les ciu-

tats següents: Viena, Praga, Cracòvia, Bu-

dapest, Zagreb, Sarajevo, Venècia, Trieste?

d) Amb ajuda d’una enciclopèdia, busca

informació sobre la religió majoritària de

les diferents nacions de l’Imperi austrohon-

garès.

nacionalisme

PARAULES CLAU

ITÀLIA

Milà Venècia

ÍSTRIA

D A L M À C I A

Zagreb

BÒSN IA

Sarajevo SÈRBIA

VALÀQUIA

TRANSILVÀNIA

Temesvár(Timisoara)

H O N G R I A

Budapest

M OL D À V I A

BUCOVINA

GALÍTSIA

Cracòvia

V í s t u

l a

MORÀVIA

BOH ÈMIA

Praga

ÀU ST RI A TIROL

Trieste

Viena

0 500 km

Alemanys

Italians

Magiars

Romanesos

Croats

Txecs

Eslovacs

Eslovens

Polonesos

Serbis

Ucra ï nesos

Eslaus

ratislavaB

5. El nacionalisme

Durant la Revolució, els polítics francesos es van referir constantmenta la sobirania nacional, a l’Assemblea Nacional o a la nació francesa.Per a ells, el terme nació coincidia amb el terme Estat .

Aquests dos termes, però, no sempre han coincidit. Per exemple,durant la invasió napoleònica dels territoris que anys després forma-rien part d’Alemanya (estaven dividits en més de trenta estats indepen-dents), els seus habitants es van adonar que, a banda de combatre elmateix enemic, els unia la mateixa llengua, la mateixa història i els ma-teixos costums. Tots eren de la nació alemanya.

5.1. Nació i Estat

El terme nació es refereix a un conjunt d’homes i dones units per una sèrie d’elements comuns com ara la història, la llengua, les tradicions,

la religió, el dret, etc.L’Estat , en canvi, és l’organització política i administrativa (lleis,funcionaris, exèrcits, fronteres...) mitjançant la qual es governa un ter-ritori independent.

Els elements que configuren una nació fan que bona part dels habi-tants d’un territori tinguin consciència de ser diferents d’altres comu-nitats humanes i que manifestin la voluntat col·lectiva de manteniraquesta diferència.

D’aquesta manera, a l’inici del segle XIX , era possible que un Estat,com ara l’austríac, tingués dins del seu territori diferents nacions(Hongria, Txèquia, Sèrbia...). Així doncs, l’Estat austríac era un Estat

plurinacional.


20/288

Els estats plurinacionals

Al llarg del segle XIX , els estats plurinacionals europeus intentaren su-primir les diferències nacionals dins dels seus territoris. Per fer-ho, vanimposar a tots els habitants una cultura, un dret, una llengua i unes ins-titucions polítiques úniques, que corresponien a una de les nacions que

formaven l’Estat. En són exemples la imposició de l’alemany a totl’Imperi austrohongarès i la del castellà a tot Espanya. De fet, els gover-nants austríacs o espanyols identificaven els seus estats respectius ambuna de les nacions que els formaven.

També es podia donar el cas que comunitats nacionals, com ara la italiana, es trobessin, a l’inici del segle XIX , separades en diversos estatsque impedien la unitat de la nació. Per tant, el nacionalisme pot tenir di-versos objectius segons quina sigui la situació de la nació:

• Unificar en un sol Estat una nació separada per diversos estats;és el cas d’Alemanya i Itàlia al segle XIX .

• Independitzar una

nació de l’Estat que la do-mina; és el cas d’algunes deles nacions que formavenpart de l’Imperi austrohon-garès.

• Aconseguir un cert poder polític per a una nació sotmesa a un Estat.En aquest cas, els naciona-listes lluiten per aconse-guir una autonomia *.

20


Autonomia. Facultat que té un territori

no independent de governar-se mitjan-

çant les seves pròpies lleis.

VOCA B U LA R I

SABIES QUE...?

L’origen de molts estats europeus,

com Bèlgica, Itàlia, Txèquia, Polònia,

Sèrbia o Hongria, es deu al triomf dediferents moviments nacionalistes al

llarg dels segles XIX i XX.

Font 25. Itàlia abans de ser un

Estat.

1.37. Resol les activitats següents

referents a la font 25:a) Quins eren els diferents estats

que hi havia a la península Ità-

lica?

b) Amb l’ajut d’una enciclopè-

dia, esbrina a qui pertanyia el

regne Llombardovèneto abans de

1860.

RECORDA

L’Estat espanyol és plurina-

cional.

Torí

Milà

Gènova

Roma

Nàpols

TO SC AN A

ESTATS

PONTIFICIS

PARMA

Florència

Venècia

Bolonya

R E GN E L L O

M B A R

D O V È

N E T O

R

E

G

N

E

D

E

L

P

I

E

M

O

N

T

M Ò

D E

N A

R E G

N E

D E

L

E S

D U

E S

S

I C

Í L

I

E

S

0 200 km


21/288

5.2. Exemples de moviments nacionalistes

No tots els nacionalistes han tingut el mateix projecte po-lític per a la seva nació. Alguns han vinculat l’alliberamentde la seva nació a idees republicanes i democràtiques, men-tre que d’altres han lluitat per establir una monarquia. Fins

i tot, alguns nacionalistes han arribat a justificar amb l’ar-gument de la defensa nacional la persecució de grups reli-giosos o ètnics.

Grècia, Irlanda i Alemanya, per exemple, van viure tresdels nombrosos processos de lluita nacional que van tenirlloc al segle XIX .

Grècia: la lluita per la independència

El territori grec formava part de l’Imperi turc des del se-gle XV . Els turcs, de religió musulmana, tenien sotmesos elsgrecs, cristians ortodoxos*, i els impedien exercir el poderpolític. A més, els obligaven a pagar molts impostos.

A l’inici del segle XIX el sentiment contrari als turcs es va anar estenent entre la població grega gràcies a tres factors:el treball de societats secretes* d’ideologia nacionalista, la propaganda nacionalista feta per l’Església grega, querecordava als grecs el seu origen, els seus mites i la impor-tància de la seva cultura, i les idees liberals arribades deFrança i Anglaterra.

L’any 1821 esclatà una guerra entre els turcs i els grecs,ajudats pels russos i els anglesos, que va concloure el 1829

amb la victòria grega. Els turcs van reconèixer la independència grega i el nou Estat grec es va organitzar com una monarquia constitucionalque no permetia el sufragi universal.

Font 27. Proclamació de la Independència a l’Assemblea Nacional grega

(1825)

Nosaltres, descendents dels savis i nobles pobles de l’Hèl·lade, nosaltres que contemplem

els avantatges de què gaudeixen les nacions civilitzades d’Europa, no creiem ja possible

sofrir sense covardia i automenyspreu el cruel jou del poder turc que ens ha sotmès du-

rant més de quatre segles.

Després d’aquesta perllongada esclavitud, hem decidit recórrer a les armes per alliberar

la nostra pàtria d’una terrible tirania. La guerra contra els turcs és una guerra nacio-nal, una guerra sagrada, una guerra, l’objecte de la qual és reconquerir els drets de la

llibertat individual, de la propietat i de l’honor.

1.38. Llegeix el text i contesta aquestes preguntes:

a) Què és l’Hèl·lade?

b) Quins són els motius que al·leguen els grecs per revoltar-se?

c) Van aconseguir, els grecs, els seus objectius tots sols?

d) Quins elements propis del liberalisme hi ha en aquest text?

e) Per què podem dir que aquest és un text nacionalista?

RECORDA

No tots els nacionalistes han tingut

el mateix projecte d’Estat.

Cristians ortodoxos. Conjunt d’esglé-

sies de l’orient europeu sota la direcció

espiritual del patriarca de Constantino-

ble. Van trencar les relacions amb Ro-

ma a partir del segle XI.

Societats secretes. Organitzacions clan-

destinesque es van estendre al primer

terç del segle XIX per gairebé tots els

països d’Europa. Van lluitar per ender-

rocar de forma violenta l’Antic Règim.

VOCA B U LA R I

Font 26. Grècia expirant a les ruïnes de Mesolóngion,

d’Eugène Delacroix. La lluita dels grecs contra l’Imperi

turc va captivar artistes de tot Europa, com el pintor

Delacroix o el poeta Lord Byron.


22/288

Irlanda: entre l’autonomia

i la independència

Un altre exemple de lluita naciona-lista al llarg del segle XIX va ser la queva tenir lloc a Irlanda , illa que havia

estat conquerida pels britànics entreels segles XVI i XVII. Aquests s’havienquedat per dret de conquesta duesterceres parts de les terres i explota-ven durament els pagesos irlandesosque vivien al límit de la subsistència.D’altra banda, els irlandesos erenmajoritàriament catòlics, i els brità-nics, que eren anglicans, havien pro-hibit reiteradament als catòlics la participació política al Parlament i

als ajuntaments.La resistència violenta dels irlandesos a la unió amb el Regne Unit

va ser constant al llarg del segle XIX . Alguns nacionalistes van intentarrevoltes independentistes que, com la de 1847, van ser durament repri-mides pels ocupants britànics. Altres, però, van preferir reclamar unsistema autonòmic, anomenat Home Rule*, que els britànics es vanresistir a atorgar fins al 1912. Malgrat l’autonomia, Londres mantenia tot el poder per decidir qüestions que afectaven l’exèrcit, les relacions

internacionals i la polí-tica duanera. Però era massa tard. L’any 1921la revolta independen-tista va obligar el Reg-ne Unit a abandonarl’illa. Només va quedaren les seves mans la part nord, l’Ulster*.

22


Font 28. La policia britànica buscant

nacionalistes irlandesos amagats al camp

el 1867.

SABIES QUE...?

Durant el segle XIX, els nacionalistes

irlandesos i catalans van lluitar per

tal que el Regne Unit i l’Estat espa-

nyol els concedissin l’autonomia.

Home Rule. Nom donat al règim d’au-

tonomia exigit pels nacionalistes irlan-

desos. Comportava l’establiment d’e-

leccions, d’un parlament i d’un govern

autònom per a tot Irlanda.

Ulster. Regió històrica al nord d’Irlanda.

Amb la independència d’Irlanda, bona

part d’aquell territori va quedar inclòs al

Regne Unit en un règim d’autonomia

que feia possible el domini de la majoria

protestant sobre la minoria catòlica. Es

coneix amb el nom d’Irlanda del Nord.

VOCA B U LA R I

Dublín

Font 29. Divisió d’Irlan-

da el 1921. L’Ulster era

una de les províncies his-

tòriques d’Irlanda. Dels

nou comtats que la forma-

ven, sis són administrats

pel Regne Unit i tres per la

República d’Irlanda.


23/288

Font 30. L’alemany, un idioma nacio-

nal

L’idioma acompanya l’individu, fins i tot,

en els seus pensaments i desitjos més se-

crets, tot retenint-los o donant-los lliure ex-

pressió, i fa de la nació que el parla un tot

compacte.

Tots els que parlen un mateix idioma es

troben units entre si des dels orígens per

un conjunt de llaços invisibles, perquè es

poden comprendre entre ells. D’aquesta

manera, la nació alemanya, gràcies al fet

de tenir el mateix idioma i una forma co-

muna de pensar, es troba suficientment

unida i es distingeix amb claredat dels al-

tres pobles d’Europa.

JOHANN GOTTLIEB FITCHE: Discurs a

la nació alemanya (1807).

A C T I V I T A T S

1.40. Quina diferència hi ha entre nació i Estat?1.41. Què és un Estat plurinacional? Posa’n exemples actuals.

1.42. Per què els grecs es van aixecar contra els turcs?

1.43. Quan es va produir la independència grega?

1.44. Quins elements van generar la consciència nacional irlandesa?

1.45. En què va consistir el Zollverein?

1.46. Quin mètode va fer servir Von Bismarck per unificar Alemanya?

Romàntic. Pertanyent al Romanticisme,

moviment cultural i artístic vigent a

Europa a finals del segle XVIII i el primer

terç del segle XIX.

Segon Reich. Imperi alemany, hereu de

l’Imperi germànic medieval. Va ser fun-

dat el 1871 i es va desfer el 1918 a la

fi de la Primera Guerra Mundial.

VOCA B U LA R I

1.39. Contesta aquestes preguntes a partir

del text de la font 30:

a) Quina importància té per a l’autor el fet

de parlar un mateix idioma?

b) Quins són, segons el text, els límits de la

nació alemanya?

c) Creus que aquells que fan servir el mateix

idioma tenen, com diu el text, «una forma

comuna de pensar»?

Font 31. G uillem I de Prússia, empera-

dor del Segon Reich.

La unificació d’Alemanya

A l’inici del segle XIX , el territori de parla alemanya era un conjunt demés de trenta estats independents, entre els quals destacaven Prússia i Àustria per la seva força política, econòmica i militar.

Tots els habitants d’aquests estats es reconeixien com a alemanys,

amb una llengua, una cultura i una història comunes. Els intel·lectualsromàntics* i nacionalistes alemanys van difondre aquests elements co-muns entre tots els alemanys, alhora que van manifestar l’anhel de crearun Estat alemany unificat.

El primer pas de la unificació d’Alemanya fou la creació, el 1833,del Zollverein o unió duanera d’una gran part dels estats alemanys.Promoguda per Prússia, aquesta unió significava la creació d’un espaieconòmic alemany.

La unificació d’Alemanya es va produir entre 1861 i 1871 i va serencapçalada per Prússia. El canceller prussià Otto von Bismarck va an-nexionar per la força a Prússia tots els altres estats alemanys i, alhora, va

derrotar Àustria, per impedir que encapçalés el procés d’unificació.L’any 1871 es va poder constituir el Segon Reich* alemany, que vatenir com a emperador Guillem I de Prússia. La unificació d’Alemanya estava feta, però no havia estat completa, ja que Àustria n’havia quedatexclosa. Alguns nacionalistes alemanys en seguiren reclamant la unió.

RECORDA

Alemanya es va constituir en un sol

Estat l’any 1871.


24/288

6. L’art en temps de revolució:neoclassicisme i romanticisme

6.1. El neoclassicisme

El neoclassicisme és un estil artístic nascut a França al final del se-gle XVIII que responia als gustos de la burgesia revolucionària.

Els edificis neoclàssics estan inspirats en construccions gregues i ro-manes. És per això que hi trobem elements propis de l’arquitectura grega i romana, com ara els ordres arquitectònics, el frontó, l’entaula-ment i la construcció a partir de figures geomètriques.

El principal pintor neoclàssic va ser Jacques-Louis David (1748-1825), un artista d’ideologia liberal. En les obres de David hi abundentemes com l’heroisme i el sacrifici per la pàtria i per les idees. Altres ca-racterístiques de la pintura de David són la serenor i l’absència de mo-viment, la recerca de la bellesa ideal, el dibuix acurat i el fet d’usar no-més els elements imprescindibles per expressar una idea.


Font 33. El Jurament dels Horacis , de David. Els tres germans Horacis juren davant

del seu pare lluitar fins a la mort per defensar Roma.

1.48. Fixa’t en aquesta pintura i fes les activitats següents:

a) Identifica-hi els elements propis de la pintura neoclàssica.

b) Observa les columnes que hi ha al fons de l’escena. A quin ordre arquitectònic clàssic

pertanyen?

Font 32. Església de la Madeleine, a París,

obra de l’arquitecte Pierre Vignon. Se-

guint el model dels temples romans, es va

erigir damunt un podi, al qual s’accedeix

per una escalinata.

1.47. Observa la fotografia i fes aquestes

activitats:

a) Localitza-hi el podi.

b) Relaciona cadascuna de les lletres que hi

ha en la imatge amb un d’aquests elements

de l’arquitectura clàssica: entaulament, ca-pitell corinti, frontó, fris i arquitrau.

C

D

BA

E

RECORDA

La pintura neoclàssica i la romàntica

presenten característiques contrapo-

sades.


25/288

6.2. La pintura romàntica

El romanticisme va ser un estil pictòric nascut a França després de la derrota de Napoleó el 1815. Aquest estil va néixer com a reacció d’al-guns artistes contra l’estètica del neoclassicisme. Així, els pintors ro-màntics s’interessaven pels sentiments de les persones i pels gestos

dramàtics, representaven moviments molt accentuats i organitzaven la composició en funció de línies dinàmiques com ara les diagonals.

A diferència dels pintors neoclàssics, els artistes romàntics no defu-gien pintar elements considerats lletjos o desagradables, com ara la ve-llesa, el terror o el dolor.

En les pintures romàntiques, el color predomina per sobre del di-buix. Els temes més freqüents són les escenes revolucionàries, els desas-tres i les manifestacions de la violència de la natura (terratrèmols, tem-pestes...). Théodore Géricault (1791-1824) i Eugène Delacroix (1798-1863) són dos dels principals pintors romàntics francesos.

Font 34. El rai de la «Medusa» , de Géricault. Aquesta pintura representa el moment

en què els supervivents del naufragi de la fragata francesa Medusa albiren un vaixell

després de tretze dies d’haver anat a la deriva.

1.49. Resol aquestes qüestions:

a) Localitza en aquest quadre altres elements propis de la pintura romàntica, a banda dels

indicats.

b) Creus que aquesta obra agradaria a un pintor neoclàssic? Per què?

SABIES QUE...?

Alguns pintors romàntics feien servir

les seves obres com a instruments

de propaganda liberal o nacionalista.

Géricault, per exemple, va voler sim-

bolitzar en el quadre El rai de la “Me-

dusa” el naufragi de l’Antic Règim.

A C T I V I T A T S

1.50. Classifica els termes se-güents en dues columnes, segonsque siguin propis de la pintura

neoclàssica o de la pintura romàn-tica: moviment violent , predomini del color , aparició de pocs elements ,actituds heroiques , temes violents i dramàtics , importància de la línia diagonal .

Composició organitzada

en diagonals

Gestos

dramàtics

Representació

del dolor


26/288

26

Arxiu Edició Visualització Preferits Eines Ajuda

Endarrere Cerca

El racó d’Internet

Preferits

Vincles

Internet

Adreça http://www.espaibarcanova.cat

INTRODUCCIÓ

Aquest any la vostra classe vol fer, amb ajuda del seminari d’anglès,

un intercanvi amb alumnes irlandesos. La direcció del centre ha ac-

ceptat fer l’intercanvi, i us demana què coneixeu del país que voleu

visitar. El director us pregunta si sabeu que hi ha un esport anome-

nat futbol irlandès i us diu, també, si sabeu que la nació irlandesa

està repartida entre dos estats. Davant de la vostra perplexitat, us

posa com a condició prèvia per fer l’intercanvi que busqueu informa-

ció i elaboreu un dossier per als vostres companys i les vostres fa-

mílies.

TASCA

Heu de redactar un dossier informatiu, acompanyat de les imatges necessàries,per tal d’entendre la realitat nacio-

nal irlandesa i conèixer el procés que va protagonitzar Irlanda per aconseguir la seva independència. L’heu d’ela-borar en grups de tres alumnes i ha d’ocupar entre quatre i vuit pàgines, incloent-hi les imatges. Cal que presenteu

el dossier en format Word.

PROCÉS

El dossier ha de tenir quatre apartats. Els subapartats us poden facilitar la feina, però mai limitar-la; per tant, po-

deu redactar altres entrades.

UN PARELL D’ADVERTIMENTS

– No escriviu mai cap paraula el significat de la qual no

conegueu.

– No copieu mai frases senceres de les fonts que consul-teu.

RECURSOS

Per poder elaborar aquest treball, cal que entreu en el

web www.espaibarcanova.cat (enllaços 1-15).

1. Signes d’identitat dels irlandesos.

1.1. El nom.

1.2. El simbolisme de la bandera.

1.3. La seva realitat geogràfica (Irlanda i els seus com-

tats).

1.4. La religió tradicional dels irlandesos.

1.5. La diada nacional.

1.6. L’idioma.1.7. La cultura (esports, música...).

1.8. La resistència tradicional als anglesos.

2. El segle XIX. L’inici del nacionalisme irlandès.

2.1. La gran fam i l’emigració.

2.2. L’enfrontament amb els anglesos.

2.3. La Home Rule.

3. El segle XX (I). El triomf del nacionalisme irlandès.

3.1. La independència.

3.2. La guerra civil.

3.3. L’inici de l’IRA.

4. El segle XX (II). El problema de l’Ulster.

4.1. Catòlics contra protestants.

4.2. La violència a l’Ulster.

4.3. La pau a l’Ulster.

El 30 de gener de 1972, a Derry (Irlanda del Nord), l’exèrcit

britànic disparà contra una manifestació pacífica en favor dels

drets civils dels catòlics. Era el Bloody Sunday.

Michael Collins, líder revolucionari irlandès.


27/288

caracteritzat per mitjançant les

les primeres de les quals van ser

del qual són exemples històrics

els principis del qual són

caracteritzat per

a

Esquema de la unitat

– l’absolutisme– la societat estamental

– neoclassicisme– romanticisme

revolucions burgeses

– la independènciadels Estats Units

– la Revolució Francesa

una societat sense privilegis

sobirania nacional

separació de podersigualtat davant la llei

dret a la propietat

Drets de l’Homei del Ciutadà

– l’alliberament de Grècia respecte de Turquia– el moviment independentista d’Irlanda respecte del Regne Unit– la unificació d’Alemanya

el liberalisme

que va tenir com

a conseqüència

el nacionalisme

l’art de les quals

va ser

des de finals del segle XVIII i al llarg del segle XIX

passa de

EUROPA

l’Antic Règim l’Estat liberal


28/288

28


28

Resum gràfic

R E GN E

DE

N OR U E GA

I

D IN A M A R C A

S U È C I A

M A R

D E L

N O R D

R E GN E UNI T DE L A

GRAN BRE T ANY A

I IRL AND A

O C E À

A T L À N T I C

E S P A N Y A

F R A N Ç A

I M P E R I

R U S

R E GN E DE

LES DUES

SIC ÍL IE S

EST A TSPONTIFICIS

SU Ï SSA

P A Ï SOSB AI XOS

P O L Ò N I A

M A R

B À

L T I C

A

M A R M E D I T E R R À

N I A

P O R T

U G A

L

0 500 km

Prússia

Territoris de l’Imperi austríac

EST A TS

A LEMANYS

I M P E R I A U S T R Í A C

I M P E R I

T U R C

P R Ú S S

I A

S A

V O I A

Antic Règim 1.

L’ Antic Règim és el nom amb què es coneix la societat, la política, l’economia i la cul-

tura pròpia dels països europeus durant els segles XVI , XVII i XVIII .

absolutisme 1.2.

L’ absolutisme és un sistema polític en

què els reis concentren en les seves mans

un poder il·limitat: dicten les lleis, diri-

geixen el govern i apliquen la justícia. El

poder el reben de Déu (monarquia abso-

luta de dret diví).

liberalisme 2.

El liberalisme polític es fonamenta en la sobi-

rania nacional, la separació de poders (el poder

legislatiu, el poder executiu i el poder judicial),

la igualtat dels ciutadans davant la llei, el reco-

neixement de drets i llibertats individuals i el

dret a la propietat privada.

Governar aplicant

les lleisFer lleis

Jutjar els infractors

de les lleis

LA DIVISIÓ DE PODERS

LEGISLATIU EXECUTIU JUDICIAL

Poders de l’Estat

Poble


29/288

revolució burgesa o liberal 3.

Les revolucions burgeses o liberals tenen lloc a diversos països al llarg dels segles XVIII i XIX . Són fetes en nom de les idees liberals i són dirigides per la burge-

sia, amb el suport de pagesos i artesans. El triomf de les revolucions burgeses i

l’aplicació de les idees liberals representen la fi de l’Antic Règim. La Llibertat

guiant el poble és un exemple de pintura romàntica.

Drets de l’Home i del Ciutadà 4.1.

La Declaració dels Drets de l’Home i del Ciutadà , redactada per l’Assemblea Nacional, recull

els principis bàsics del nou Estat liberal, com ara la llibertat, la sobirania nacional i la igualtat

dels ciutadans davant la llei.

nacionalisme 5.

El nacionalisme sorgeix com a conse-

qüència de l’exportació dels ideals de la

Revolució Francesa. Segons quina sigui la

situació de la nació, els moviments nacio-

nalistes poden tenir diversos objectius:

unificar en un sol Estat una nació separa-

da per diversos estats, independitzar una nació de l’Estat que la domina i aconse-

guir una autonomia.

Revolució Francesa 4.1.

La Revolució Francesa és la primera gran revolució burge

pea. Amb el seu esclat, el 1789, es posa fi a l’Edat Moderna

ça l’Edat Contemporània.


30/288

A

C

T

I V

I T A

T

S

30


Calendariactual

Calendarirevolucionari

Any 1792/1793

Del 22 de setembre al 21 d’octubre

Del 22 d’octubre al 20 de novembre

Del 21 de novembre al 20 de desembre

Del 21 de desembre al 19 de gener

Del 20 de gener al 18 de febrer

Del 19 de febrer al 20 de març

Del 21 de març al 19 d’abril

Del 20 d’abril al 19 de maig

Del 20 de maig al 18 de juny

Del 19 de juny al 18 de juliol

Del 19 de juliol al 17 d’agost

Del 18 d’agost al 21 de setembre

E l blat era molt car, la qual cosa va provocar una

gran mortaldat; els pobres dormien al carrer, plo-rant i cridant: «Em moro de fam!» Tots els matins se’n

trobaven molts, de morts, de vegades fins a trenta i tot.

Hi va haver gent de Besançon que venia les seves cases per

una mica de pa; quan l’obtenien se’l menjaven amb tan-

ta avidesa que sovint es morien. La carn de cavall es ve-

nia molt cara. Alguns van arribar a matar homes, els

coïen i se’ls menjaven. Quan el blat era a punt de madu-

rar, els pagesos el vigilaven nit i dia.

Text referit a la ciutat de Besançon

escrit entre 1639 i 1641.

E ls jacobins van proposar canvis en els tradicionals símbols de França i fins i tot van canviar el calen-dari. L’any 1792 de l’era cristiana es va transformar en

l’any I de l’era republicana. L’any republicà començava el 22 de setembre i tenia dotze mesos, i cinc dies de festa

al final del darrer mes. El mes constava de tres setmanes

de deu dies; el dècim era el dia de festa.

En acabar el mes de Fructidor hi havia cinc dies de festa

anomenats els Sans-culottides. Aquestes festes eren: la fes-

ta de la Virtut, la festa del Geni, la festa del Treball, la

festa de l’Opinió i la festa de la Recompensa. Cada qua-

tre anys s’hi afegia un dia més de festa: la festa de la

Revolució. Aquest calendari va ser vigent fins al 1805.

Any I

Vendemiari

Brumari

Frimari

Nivós

Pluviós

Ventós

Germinal

Floreal

Pradial

Messidor

Termidor

Fructidor

L’Antic Règim

1.51. Llegeix el text i respon les preguntes se-güents:

Les revolucions burgeses (1789-1848)

1.54. Explica quins dels personatges següents vansortir beneficiats i quins van sortir perjudicats per leslleis dictades per l’Assemblea Nacional Francesa en-tre 1789 i 1791.

a) Un senyor feudal.b) Un burgès molt ric.c) Un pagès.d) El rei.

1.55. Llegeix el text i respon les preguntes que hiha a continuació:

a) Indica la correspondència amb el calendari revolu-cionari dels dies següents: Nadal, Any Nou, Sant Jordi, Sant Joan i Tots Sants.b) Qui podria oposar-se a aquest calendari?c) A què es refereixen els noms dels diferents mesos?

a) Quines eren les causes de la situació descrita en eltext?b) Com va afectar aquesta situació la població europea?c) Per quina raó els pagesos vigilaven el blat?

El liberalisme: unes noves idees

1.52. Amb quines de les afirmacions següents es-taria d’acord un liberal i amb quines no?a) El poder té origen diví.b) És necessari que a qualsevol Estat es reconeguinllibertats com la d’expressió, la d’associació o la dereligió.c) Un dels drets fonamentals de la persona és el dreta la propietat privada.d) La societat ha d’estar dividida en estaments. Elsmembres de l’estament eclesiàstic i nobiliari han dedisposar de privilegis com el de no pagar impostos.

Què són les revolucions burgeses o liberals?

1.53. Digues si aquests fets estan relacionats ambles revolucions burgeses:a) Amotinaments de la pagesia davant la carestia.b) Pas de l’absolutisme a un nou ordre polític, l’Estatliberal.c) Unificació d’algunes nacions, com la d’Alemanya.d) Revolta per l’alliberament nacional, com el deGrècia respecte de Turquia.


31/288

Sufragi

censatari

Reii ministres

Assemblea

Nacional

Poder

legislatiu

Poderexecutiu

Poder judicial

Jutgesindependents

Els poders a França segons la Constitució de 1791

Marat assassinat , pintat per Jacques-Louis David.

1.56. Observa aquest esquema i respon les pre-guntes que hi ha a continuació:

1.59. Redacta una breu biografia d’Otto von Bis-marck. Indica l’any del naixement i la mort, els càr-recs polítics que exercí, el grup social a què perta-nyia, els fets que va protagonitzar i els motius que elvan empènyer a deixar el poder i l’edat que tenia quan

ho va fer.

L’art en temps de revolució:neoclassicisme i romanticisme

1.60. Observa aquest quadre i respon les pregun-tes que hi ha a continuació:

a) A quin estil artístic pertany aquesta obra?b) El quadre representa una persona que acaba de serassassinada. Quina expressió té en el seu rostre?c) David va fer servir gaires elements a l’hora de pin-tar aquesta escena?

d) Quins altres elements propis del seu estil trobes enaquesta obra?e) Amb l’ajut d’una enciclopèdia, explica qui va serMarat i per què el van assassinar.f) Amb l’ajut d’una enciclopèdia, busca informaciósobre David i fes una fitxa en què indiquis els anys denaixement i mort, el títol d’algunes de les obres prin-cipals i la relació d’aquest pintor amb els fets revolu-cionaris.

a) Quina idea liberal, recollida en la Constitució de1791, exposa aquest organigrama?b) Qui tenia aquests poders abans de la Revolució?

1.57. Imagina que ets a França l’any 1793, quetens 35 anys i que ets un jacobí o una jacobina. Res-pon aquestes preguntes:a) Quina forma de govern hi ha actualment al teupaís? Quines altres formes de govern ha tingut Fran-ça al llarg de la teva vida?b) Qui és el dirigent del teu grup polític?c) Què en penses, de l’execució del rei?d) Quin tipus de sufragi defenses?e) Quins enemics tens?f ) Ets liberal?g) Explica la teva ideologia de forma tan detallada com puguis.h) Què has aconseguit amb la Revolució?

El nacionalisme

1.58. Digues si aquestes frases són certes o falses:a) Els conceptes nació i Estat tenen el mateix signi-ficat.b) L’Imperi austrohongarès era un Estat plurinacio-

nal.c) Els alemanys eren l’ètnia majoritària a l’Estat aus-trohongarès.d) Tots els nacionalistes són independentistes.e) La religió ortodoxa va ajudar a la creació de la consciència nacional dels grecs davant dels turcs.f ) La Home Rule significà l’autonomia d’Irlanda.g) La unificació alemanya es va realitzar amb èxit el1848.


32/288

3232


1. Defineix amb les teves paraules què s’entén per Antic Règim i explica’n les característiques.

2. Quins d’aquests trets són propis del liberalisme?a) L’absolutisme polític.b) La separació dels poders executiu, legislatiu i judicial.

c) La concentració del poder legislatiu i judicialen les mateixes persones.

3. Llegeix el text, identifica-hi els trets del liberalisme i digues què s’hi oposava durant l’Antic Règim:

4. Exposa breument els fets principals de la Revolució Francesa i assenyala’n algunes de les causes i al-guna de les conseqüències principals.

5. Què es coneix al segle XIX com a «nacionalisme»? Què el va caracteritzar? Posa alguns exemples demoviments d’alliberament nacional que van sorgir al segle XIX .

6. Indica quin dels dos quadres que hi ha a sota és neoclàssic i quin és romàntic. Argumenta la teva res-posta. Busca informació a Internet i digues a quins episodis es refereix el seu contingut.

Article 1. Els homes neixen i romanen lliures i iguals en drets. Les distincions socials només podenbasar-se en la utilitat comuna.Article 3. El principi de tota sobirania resideix essencialment en la nació. Cap cos ni individu nopot exercir autoritat que no emani expressament d’aquesta.Article 11. La lliure comunicació dels pensaments i de les opinions és un dels drets més valuosos del’home. Tot ciutadà pot, per tant, parlar, escriure i imprimir lliurement [...].

El rapte de les sabines , de Jacques-Louis David.

Matança de Quios , d’Eugène

Delacroix.

d) La sobirania de dret diví.e) La sobirania nacional.

f ) El dret de propietat.g) Els drets de l’home i del ciutadà.


33/288

Unitat 1D o s s i e r

A començaments de l’any 1793 va ser guillotinat el rei.

L’Assemblea Nacional el va condemnar «per ser culpable

de conspiració contra la llibertat de la nació i d’atemptat

contra la seguretat de l’Estat». La república, que havia

estat instaurada mesos enrere, eliminava Lluís XVI.

Al juliol de 1793 la situació de la jove república fran-

cesa era molt complicada. Dues terceres parts del territo-

ri de França s’havia alçat contra els jacobins. La fam, l’en-

cariment de productes i la necessitat de soldats per defen-

sar la república completaven aquest dramàtic panorama.

Els jacobins van centrar el seu govern en lasolució de tots aquests problemes.En primer lloc,

guardaren dins d’una arca de cedre la constitu-

ció democràtica que acabaven d’elaborar,mentre

esperaven millors moments per poder aplicar-la.

Després, van delegar tot el poder de l’Assemblea

Nacional en mans del seu líder, Maximilien Ro-

bespierre.

Els jacobins van confiscar els béns dels exi-liats, majoritàriament nobles, que van ser distri-

buïts entre els més pobres, i van autoritzar la

destrucció de totes les escriptures que tenien com

a origen la propietat feudal. D’altra banda, van

intentar combatre la inflació fixant un preu mà-

xim per als béns de consum i racionant els pro-

ductes alimentaris.

Te m ps de guilloti-

Gravat en què

es representa una

escena de la violència

revolucionària.

Els dos grans líders

jacobins: Robespierre

(a l’esquerra) i

Danton (a la dreta).

La Revolució Francesa s’associa a l’ús de la guillotina i al


34/288

La política jacobina anava dirigida a sa-

tisfer els sans-culotte , grup heterogeni

format per obrers, artesans, botiguers i

mestres de gremi,que odiaven els rics i as-

piraven a un futur igualitari. Va ser per

això que els jacobins van decretar els mà-xims de fortuna, per impedir d’aquesta

manera les grans diferències socials. Els

jacobins van aixecar un exèrcit d’un milió

de persones mitjançant una lleva obligatò-

ria de tots els francesos d’entre divuit i

vint-i-cinc anys, no van dubtar a fer re-

quises entre els pagesos i van obligar

moltes fàbriques a treballar nit i dia en la

producció d’armes i roba per als soldats.

Tot plegat era massa per fer-ho senseoposició. Monàrquics, aristòcrates, cler-

gues, negociants i pagesos que havien pa-

tit les requises o les lleves es van oposar amb força al govern

jacobí.

Per fer front als seus enemics, els jacobins van instituir el

Terror, que consistia en l’aplicació sistemàtica de la violència

contra tothom que s’oposés al seu govern. Es va dictar la Llei

de sospitosos, que considerava sospitosos de ser enemics de la

revolució els nobles, els acaparadors, i tots aquells que s’ha-

vien manifestat partidaris de la monarquia. Es van crear elstribunals revolucionaris, on els jutges només dictaven dues

sentències: l’absolució o la mort.

El resultat va ser més de 50000 execucions en menys d’un

any. A París, la guillotina, que s’havia fet servir només espo-

ràdicament, va ser instal·lada permanentment a la plaça de la

Revolució (avui plaça de la Concòrdia). Només a la capital fo-

ren executades 17 000 persones. En altres parts del país la

guillotina va ser acompanyada d’altres formes d’execució. A

Lió es van afusellar quasi 1 700 persones, ja que s’al·legava

que la guillotina era massalenta. A Nantes, per exem-

ple,més de 3 000 persones,

acusades d’antirevolucio-

nàries, van ser ofegades en

les aigües del riu Loira.

D o s s i e r Unitat 1

Noble i burgès francesos amb culo

Un sans-

La culotte era una calça curta fins al

genoll, d’on sortia una mitja que co-

bria la resta de la cama. Era una peça

de roba que distingia els nobles i, en

general, els rics. Els sans-culotte , en

canvi, portaven pantalons llargs, ela-

borats amb teles força gruixudes.


35/288

El període del Terror es va iniciar amb l’execu-

ció de nobles i de la reina Maria Antonieta, filla

dels emperadors d’Àustria i aleshores vídua de

Lluís XVI. Però de la repressió de Robespierre

tampoc no se n’escaparen acaparadors i comer-

ciants sense escrúpols que feien negoci en el mer-

cat negre.També van ser víctimes de la guillotin

polítics jacobins, com ara Georges Jacques Da

ton,que s’havia mostrat contrari al Terror, fet q

el va enfrontar al seu amic Robespierre, i algu

líders sans-culotte , com ara Jacques René Héber

L’agost de 1794 Robespierre havia sufocat les revol-

tes i havia vençut els enemics exteriors. Els sans-culot-

te , però, no estaven contents, perquè Robespierre havia

dictat un màxim per als salaris i havia guillotinat els

seus líders més representatius.

Per això,el juliol de 1794, els sans-culotte no van de-

fensar Robespierre quan diferents diputats el van des-

tituir, després d’acusar-lo de ser sospitós d’activitatsantirevolucionàries. En menys de vint-i-quatre hores

Robespierre i els seus col·laboradors van ser jutjats i

guillotinats.

Es posava fi així al Terror, però també s’acabaven

totes les lleis que afavorien els més necessitats. A par-

tir d’aquell moment, la revolució tornava a mans de la

burgesia més rica.

D oUnitat 1

Les víctimes de la guillotina.

Tercer

estament

85 %

Noblesa 8,5 %

Propietaris, botiguers,

comerciants i altres

Clergat 6,5 %

Artesans

i obrers

Pagesos

41 %31 %

28 %

Execució de la reina Maria Antonieta


36/288

36

Paraules i idees com ara indús-tria , fàbrica o ferrocarril ens sónforça familiars, però no han exis-tit sempre: van néixer durant la Revolució Industrial, etapa en la qual, al llarg dels segles XVIII i

XIX , algunes regions d’Europa van viure el conjunt de canvis

més profunds i ràpids de tota la seva història.Veuràs com les indústries del co-tó i de l’acer i l�

Documents

Socials 4 ESO