socio de Mataró 13€¦ · Per elaborar l’Informe de Conjuntura Socioeconòmica número 13, diverses persones, empreses i institucions ens han subministrat dades, han atès els

monogràfic gestió del capital intel·lectual a Mataró

conj

untu

rade

Mat

aró

Info

rme

de

econ

òmic

aso

cio M

arç

2003

13

3Març 2003

monogràficGestió del Capital Intel·lectual a Mataró (GCIM)

Edita: Ajuntament de Mataró. Institut Municipal de Promoció EconòmicaRealització: Centre Telemàtic Editorial, SRL

D.L.: B-16.382-2003

CONJUNTURA SOCIOECONÒMICA 3

La situació socioeconòmica actual continua mostrant nivells d’incertesa elevats, i ve marcada per una situaciógeopolítica que dificulta qualsevol previsió pel que fa al moment i l’abast de l’esperada recuperació.

Si bé la ciutat no resta al marge dels moments de desacceleració i atonia predominants, en diferents aspectesexperimenta canvis força rellevants, com queda manifest en alguns dels apartats que formen part d’aquestnúmero 13 de l’Informe de Conjuntura Socioeconòmica de Mataró. En aquest sentit, podríem destacar l’apar-tat de població que, en la present edició, mostra una anàlisi del creixement i evolució demogràfica que hanexperimentat les diferents zones de la ciutat.

Així mateix, la ciutat continua experimentant progressos en la implantació de l’ús i coneixement de les novestecnologies. En l’informe s’incorporen els principals resultats obtinguts en la segona edició de les Estadístiquesde la Societat de la Informació realitzades tant a la població com al teixit empresarial de la ciutat durant el mesde setembre de 2002.

El monogràfic d’aquest informe està dedicat a la Gestió del Capital Intel·lectual a Mataró, projecte encarregatper TecnoCampusMataró, i ha comptat amb el treball de diferents experts per fer la diagnosi i el mesuramentd’aquells actius intangibles d’importància cabdal per a la competitivitat d’una ciutat.

Confiem que tant aquests com la resta d’apartats que conformen el conjunt de continguts de l’informe sobrela nostra realitat socioeconòmica continuï aportant nous elements de reflexió i decisió a les persones, empre-ses i entitats usuàries de la informació local.

Presentació

Per elaborar l’Informe de Conjuntura Socioeconòmica número 13, diverses persones, empreses i institucions enshan subministrat dades, han atès els nostres dubtes i les nostres consultes. En aquest sentit, expressem el nostreagraïment a:

• ASEGEMA• ACESA• Aigües de Mataró, S.A.• Autoritat del Transport Metropolità• Banc d’Espanya• Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona• Centre de Seguretat i Condicions de Salut en el Treball de Barcelona del Departament

de Treball de la Generalitat de Catalunya• Consorci per al Tractament de Residus Sòlids Urbans del Maresme• CTSA• Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya• Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya• Direcció General d’Arquitectura i Habitatge de la Generalitat de Catalunya• Direcció General d’Indústria i Energia de la Generalitat de Catalunya• Direcció General de Carreteres de la Generalitat de Catalunya• Institut d’Estadística de Catalunya• Regidoria de Ciutat Sostenible de l’Ajuntament de Mataró• RENFE• Secció de Gestió Tributària del Departament d’Interior i Hisenda de l’Ajuntament de Mataró• Secció de Residus i Neteja Viària del Departament de Serveis Municipals i Manteniment

de l’Ajuntament de Mataró• Servei d’Informació de Base del Departament d’Interior i Hisenda de l’Ajuntament de Mataró• Servei d’Obres i Servei de Llicències del Departament d’Urbanisme, Obres i Llicències

de l’Ajuntament de Mataró• Servei de Mobilitat del Departament de Via Pública de l’Ajuntament de Mataró• Servei de la Policia Local del Departament de Via Pública de l’Ajuntament de Mataró• Unitat Acústica de la Universitat Politècnica de Mataró i Maresme• Xarxa d’Observatoris de la Província de Barcelona - Diputació de Barcelona

Finalment, agraïm a la Diputació de Barcelona el suport econòmic a través del Fons Social Europeu, i el suport tèc-nic ofert mitjançant la Xarxa d’Observatoris Provincial de Barcelona.

CONJUNTURA SOCIOECONÒMICA4

Agraïments


ÍndexÍndex de taules...........................................................................................................................Pàg. 6 Índex de gràfiques......................................................................................................................Pàg. 7

Síntesi ................................................................................................................................................Pàg. 9

Conjuntura socioeconòmicaSituació general, conjuntura internacional, Espanya i Catalunya ..............................................Pàg. 14 Altres indicadors .......................................................................................................................Pàg. 24

Resum de la conjuntura a Mataró ......................................................................Pàg. 25

Població .........................................................................................................................................Pàg. 29

ConsumAigua .......................................................................................................................................Pàg. 38 Vehicles ....................................................................................................................................Pàg. 39 Residus.....................................................................................................................................Pàg. 41

HabitatgeHabitatges iniciats per tipologia i preus dels habitatges ............................................................Pàg. 46

Activitat i estructura empresarialActivitat i estructura empresarial a Mataró i al Maresme ..........................................................Pàg. 52 Terciarització de l’economia......................................................................................................Pàg. 61 Llicències d’activitats ................................................................................................................Pàg. 62

Anàlisi sectorialIndústria tèxtil i de la confecció ................................................................................................Pàg. 65Química ..................................................................................................................................Pàg. 68 Construcció ..............................................................................................................................Pàg. 70 Comerç a l’engròs ....................................................................................................................Pàg. 73 Comerç al detall .......................................................................................................................Pàg. 75 Hoteleria ..................................................................................................................................Pàg. 79 Educació i investigació i desenvolupament ...............................................................................Pàg. 81

Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC)Ús i disposició de les TIC a la població de Mataró ....................................................................Pàg. 88Ús i disposició de les TIC al teixit empresarial de Mataró..........................................................Pàg. 95Conclusions de l’ús de les TIC a Mataró ...................................................................................Pàg. 99

OcupacióContractacions a Mataró i al Maresme ...................................................................................Pàg. 102 Expedients de regulació de l’ocupació a Mataró i el Maresme................................................Pàg. 105 Atur registrat a Mataró i al Maresme......................................................................................Pàg. 107 Comparació entre el mercat laboral de Mataró i el del conjunt del Maresme .........................Pàg. 111

Transport i mobilitat Trànsit i mobilitat amb vehicle privat ......................................................................................Pàg. 114 Transport públic......................................................................................................................Pàg. 120

MonogràficGestió del Capital Intel·lectual a Mataró.................................................................................Pàg. 123


T1 Perspectives econòmiques de l'OCDE . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .Pàg. 16T2 Inflació, tipus d'interès i tipus de canvi. Setembre 2001 - setembre 2002 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .Pàg. 24T3 Quadre resum de la conjuntura a Mataró. Fins al 3r trim. de 2002 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .Pàg. 26T4 Consum d'aigua a Mataró. 3r trim. 2000 - 3r trim. 2002 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .Pàg. 38T5 Evolució dels residus generats. Mataró. 2001 - 2002 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .Pàg. 41T6 Recollida selectiva. Mataró. 2001 - 2002 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .Pàg. 42T7 Evolució del nombre d'habitatges iniciats a Mataró. 1998 - 3r trim. 2002 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .Pàg. 47T8 Evolució del nombre d'autònoms, assalariats i empreses a Mataró. 2001 - 2002 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .Pàg. 53T9 Evolució del nombre d'autònoms, assalariats i empreses a Catalunya. 2001 - 2002 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .Pàg. 53T10 Estructura empresarial (mínim 1 assalariat) de Mataró. 3r trim. 2001 - 3r trim. 2002 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .Pàg. 54T11 Evolució nombre d’autònoms, assalariats i empreses al Maresme. 2001 - 2002 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .Pàg. 55T12 Estructura empresarial (mínim 1 assalariat) del Maresme. 3r trim. 2001 - 3r trim. 2002 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .Pàg. 55T13 Nombre d’empreses i assalariats segons subsectors. Mataró. 2001 - 3r trim. 2002 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .Pàg. 56T14 Nombre d'autònoms segons subsectors. Mataró. 2001 - 3r trim. 2002 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .Pàg. 56T15 Evolució del pes dels assalariats i de les empreses segons subsectors. Mataró. 2001 - 3r trim. 2002 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .Pàg. 56T16 Variació en l'afiliació al Règim General de la Seguretat Social per paràgrafs. Mataró i província de Barcelona. 3r trim. 2001 - 3r trim. 2002 .Pàg. 58T17 Relació dels subsectors amb major guany i pèrdua de treballadors assalariats. Mataró. 2001 - 2002 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .Pàg. 58T18 Nombre d’empreses i assalariats segons subsectors. Maresme. 2001 - 3r trim. 2002 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .Pàg. 58T19 Nombre d'autònoms segons subsectors. Maresme. 2001 - 3r trim. 2002 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .Pàg. 58T20 Relació dels subsectors amb major guany i pèrdua de treballadors assalariats. Maresme. 2001 - 2002 . . . . . . . . . . . . . . . . . .Pàg. 59T21 Components de l'anàlisis Shift-Share. Mataró / Província de Barcelona. 2001 - 2002 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .Pàg. 60T22 Pes relatiu nombre d’empreses i assalariats segons sectors a Mataró i al Maresme. 2001 - 2002 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .Pàg. 61T23 Llicències d’activitats sol·licitades per annexos. 2000 - 2002 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .Pàg. 62T24 Anàlisi de sol·licitud de llicències d'activitat per annexos. 2001 - 2002 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .Pàg. 62T25 Mataró i els seus principals sectors d'activitat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .Pàg. 64T26 Indústria tèxtil (17) i de la confecció i pelleteria (18). Mataró. 2001 - 2002 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .Pàg. 66T27 Química (24). Mataró. 2001 - 2002 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .Pàg. 69T28 Sol·licituds de llicències d’obres. Mataró. 1999 - 3r trim. 2002 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .Pàg. 70T29 Construcció (45). Mataró. 2001 - 2002 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .Pàg. 71T30 Comerç a l’engròs (51). Mataró. 2001 - 2002 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .Pàg. 73T31 Índex de vendes. Espanya. Setembre 2001 - setembre 2002 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .Pàg. 75T32 Comerç al detall (52). Mataró. 2001 - 2002 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .Pàg. 76T33 Indicadors de clima comercial urbà. Catalunya. 3r trimestre 2002 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .Pàg. 77T34 Indicadors de clima comercial urbà. Mataró. 3r trimestre 2002 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .Pàg. 78T35 Hoteleria (55). Mataró. 2001 - 2002 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .Pàg. 79T36 Educació (80) i investigació i desenvolupament (73). Mataró. 2001 - 2002 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .Pàg. 81T37 Educació infantil (edat de 0-3 anys). Mataró. Curs 1999-2000 - curs 2002-2003 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .Pàg. 82T38 Educació infantil (edat de 0-3 anys). Mataró. Curs 2002-2003 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .Pàg. 82T39 Educació infantil (edat de 3-6 anys). Mataró. Curs 1999-2000 - curs 2002-2003 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .Pàg. 83T40 Educació Primària (6-12 anys). Mataró. Curs 1999-2000 - curs 2002-2003 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .Pàg. 83T41 Educació Secundària obligatòria (Edat de 12-16 anys). Mataró. Curs 1999-2000 - curs 2002-2003 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .Pàg. 84T42 Programes de Garantia Social. Mataró. Curs 1999-2000 - curs 2002-2003 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .Pàg. 84T43 Batxillerat (Edat de 16 a 18 anys). Mataró. Curs 1999-2000 - curs 2002-2003 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .Pàg. 85T44 Cicles formatius de grau mig (Edat de 16 a 18 anys). Mataró. Curs 1999-2000 - curs 2002-2003 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .Pàg. 85T45 Evolució percentual de la disposició i ús d'equipaments TIC a la llar. Mataró i Catalunya. 2001 - 2002 . . . . . . . . . . . . . . . . . .Pàg. 88T46 Evolució percentual de la disposició i ús TIC a les empreses. Mataró. 2001 - 2002 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .Pàg. 95T47 Evolució de les contractacions a Mataró* i el Maresme**. 2000 - 3r trim. 2002 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .Pàg. 103T48 Nombre d’expedients i treballadors afectats pels Expedients de Regulació d’Ocupació autoritzats. Mataró. 2000 - 3r trim. 2002 . . .Pàg. 105T49 Nombre d’expedients i treballadors afectats pels Expedients de Regulació d’Ocupació autoritzats. Maresme. 2000 - 3r trim. 2002 . .Pàg. 106T50 Dades d'atur a Mataró*. 2001 - 2002 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .Pàg. 109T51 El mercat laboral a Mataró* i el Maresme**. 1999 - 2002 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .Pàg. 111T52 Intensitat mitjana de trànsit d'algunes vies d'accés i de sortida de Mataró. 2001 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .Pàg. 115T53 Evolució dels accidents de trànsit amb víctimes. Mataró. 1999 - 2002 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .Pàg. 115T54 Evolució del nombre de víctimes en accidents de trànsit. Mataró. 1999 - 2002 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .Pàg. 116T55 Vianants i ciclistes implicats en accidents de trànsit amb víctimes. Mataró. 2000 - 2002 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .Pàg. 117T56 Accidents de trànsit amb víctimes vianants i ciclistes. Mataró. 2000 - 2002 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .Pàg. 117T57 Edat dels vianants i ciclistes implicats en accidents amb víctimes. Mataró. 2001 - 2002 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .Pàg. 117T58 Índex d'accidentalitat. 2001 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .Pàg. 117T59 Total accidents amb víctimes en zona urbana. Mataró i Maresme. 2001 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .Pàg. 117T60 Víctimes en accidents de trànsit. 2001 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .Pàg. 117T61 Estimació del nombre de viatgers i nombre de cancel·lacions per estació. 2001 - 2002 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .Pàg. 120T62 Evolució del nombre de viatgers segons tipologia del Mataró Bus. 1996 - 3r trim. 2002 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .Pàg. 121T63 Relació model general amb objectius estratègics d'intangibles . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .Pàg. 135T64 Quadre d'indicadors del model general de capital intel·lectual a Mataró . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .Pàg. 136T65 Quadre comparatiu de característiques de microclusters . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .Pàg. 141T66 Variables utilitzades . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .Pàg. 148

Índex de taules


G1 Evolució del PIB sectorial. Espanya. 2001 - 2002 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .Pàg. 20G2 Evolució del PIB sectorial. Catalunya. 2001 - 2002 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .Pàg. 22G3 Evolució de l'IPC*. Setembre 2001 - setembre 2002 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .Pàg. 24G4 Evolució del tipus d’interès interbancari***. Setembre 2001 - setembre 2002 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .Pàg. 24G5 Evolució del tipus de canvi**. Setembre 2001 - setembre 2002 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .Pàg. 24G6 Diagrama d'informació local a Mataró. Període de referència 3r trim. 2002 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .Pàg. 28G7 Evolució de la població de Mataró per seccions censals. 1996 - 2002 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .Pàg. 30G8 Edat mitjana de les seccions censals de Mataró. 1996 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .Pàg. 31G9 Edat mitjana de les seccions censals de Mataró. 2002 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .Pàg. 32G10 Relació entre l'evolució de l'edat mitjana i del volum de població a les seccions censal de Mataró. 1996 - 2002 . . . . . . . . . . . .Pàg. 32G11 Evolució de l'edat mitjana per seccions censals de Mataró. 1996 - 2002 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .Pàg. 33G12 Relació entre taxes d'altes i baixes a les seccions censals de Mataró. 1997 - 2002 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .Pàg. 33G13 Dinamisme poblacional de les seccions censals de Mataró. 1996 - 2002 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .Pàg. 34G14 Tipologia del moviment intern entre les seccions censals de Mataró. 2000 - 2002 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .Pàg. 34G15 Consum d'aigua a Mataró. 2000 - 2002 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .Pàg. 38G16 Consum d'aigua segons destinació. 2000 - 3r trim. 2002 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .Pàg. 38G17 Increment del consum d'aigua respecte del mateix trimestre de l'any anterior. 3r trim. 2001 - 3r trim. 2002 . . . . . . . . . . . . . . .Pàg. 38G18 Variació interanual en la matriculació de turisme i en la despesa en consum final de les famílies. Espanya. 1990 - 2002 . . . . . .Pàg. 39G19 Matriculació de turismes per part de persones físiques. Mataró. 1999 - 2002 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .Pàg. 40G20 Matriculació de turismes per part d'empreses. Mataró. 1999 - 2002 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .Pàg. 40G21 Residus generats. Mataró. 2000 - 2002 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .Pàg. 41G22 Residus generats anualment per càpita. Mataró. 2000 - 2002 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .Pàg. 42G23 Evolució del percetatge de reciclatge sobre el total de residus generats. Mataró. 2001 - 2002 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .Pàg. 43G24 Evolució dels habitatges iniciats a Mataró. 1999 - 2002 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .Pàg. 48G25 Evolució dels habitatges iniciats al Maresme. 1999 - 2002 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .Pàg. 48G26 Evolució dels habitatges iniciats a Barcelona. 1999 - 2002 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .Pàg. 48G27 Evolució dels habitatges iniciats a Catalunya. 1999 - 2002 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .Pàg. 48G28 Habitatges iniciats per càpita. Catalunya base 100 (gener a setembre 1996). Gener a setembre 2002 . . . . . . . . . . . . . . . . . . .Pàg. 49G29 Evolució del total d'habitatges iniciats per càpita. Catalunya base 100 (gener a setembre 1996) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .Pàg. 49G30 Preu del m2 de venda d'habitatges nous en alguns municipis de Catalunya. 2000 - 2002 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .Pàg. 50G31 Preu del m2 de venda d'habitatges nous i l'increment de preus en alguns municipis de Catalunya. Desembre 2001 - desembre 2002 .Pàg. 50G32 Variació interanual de preus d'habitatges nous, d'habitatges de segona mà i de renda de lloguer en alguns municipis de Catalunya. 2001 - 2002 Pàg. 50G33 Variació interanual del PIB i dels treballadors afiliats a la Seguretat Socials. Espanya. 1996 - 2002 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .Pàg. 52G34 Empreses i assalariats. Mataró. 2000 - 2002 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .Pàg. 53G35 Autònoms. Mataró. 2000 - 2002 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .Pàg. 53G36 Assalariats per empresa. Mataró. 2000 - 2002 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .Pàg. 53G37 Empreses i assalariats. Catalunya. 2000 - 2002 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .Pàg. 54G38 Evolució de l'increment dels assalariats. Mataró i Catalunya. 2000 - 2002 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .Pàg. 54G39 Empreses i assalariats. Maresme. 2000 - 2002 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .Pàg. 55G40 Autònoms. Maresme. 2000 - 2002 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .Pàg. 55G41 Assalariats per empresa. Maresme. 2000 - 2002 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .Pàg. 55G42 Increment del nombre de treballadors assalariats respecte el mateix trimestre de l’any anterior. Mataró (paràgrafs CCAE 93). 2002 . .Pàg. 57G43 Increment del nombre de treballadors assalariats respecte el mateix trimestre de l’any anterior. Maresme (paràgrafs CCAE 93). 2002 .Pàg. 59G44 Evolució del pes del sector serveis en l'IAE. Mataró. Setembre 2000 - setembre 2002 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .Pàg. 61G45 Sol·licituds de llicències d’activitats. Mataró. 1999 - 3r trim. 2002 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .Pàg. 62G46 Enquesta conjuntura sector tèxtil. Maresme. 2002 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .Pàg. 66G47 Indústria tèxtil i confecció i pelleteria. Mataró. 2000 - 2002 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .Pàg. 67G48 Assalariats per empresa. Indústria tèxtil i confecció i pelleteria. Mataró. 2000 - 2002 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .Pàg. 67G49 Variació interanual assalariats. Indústria tèxtil i confecció i pelleteria. Mataró i Catalunya. 2000 - 2002 . . . . . . . . . . . . . . . . . .Pàg. 67G50 Evolució IAE del sector tèxtil i confecció. Mataró. Setembre 2000 - setembre 2002 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .Pàg. 67G51 Química. Mataró. 2000 - 2002 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .Pàg. 68G52 Assalariats per empresa. Química. Mataró. 2000 - 2002 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .Pàg. 68G53 Variació interanual assalariats. Química. Mataró i Catalunya. 2000 - 2002 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .Pàg. 68G54 Evolució IAE del sector químic. Mataró. Setembre 2000 - setembre 2002 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .Pàg. 68G55 Evolució del total de llicències d’obres. Mataró. 3r trim. 1999 - 3r trim. 2002 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .Pàg. 71G56 Construcció. Mataró. 2000 - 2002 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .Pàg. 71G57 Assalariats per empresa. Construcció. Mataró. 2000 - 2002 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .Pàg. 71G58 Variació interanual assalariats. Construcció. Mataró i Catalunya. 2000 - 2002 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .Pàg. 72G59 Evolució IAE del sector de la construcció. Mataró. Setembre 2000 - setembre 2002 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .Pàg. 72G60 Comerç a l’engròs. Mataró. 2000 - 2002 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .Pàg. 74G61 Assalariats per empresa. Comerç a l’engròs. 2000 - 2002 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .Pàg. 74G62 Variació interanual assalariats. Comerç a l'engròs. Mataró i Catalunya. 2000 - 2002 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .Pàg. 74G63 Evolució IAE del sector del comerç a l'engrós. Mataró. Setembre 2000 - setembre 2002 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .Pàg. 74G64 Comerç al detall. Mataró. 2000 - 2002 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .Pàg. 76G65 Assalariats per empresa. Comerç al detall. Mataró. 2000 - 2002 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .Pàg. 76G66 Variació interanual assalariats. Comerç al detall. Mataró i Catalunya. 2000 - 2002 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .Pàg. 76G67 Evolució IAE del sector comerç al detall alimentari. Mataró. Setembre 2000 - setembre 2002 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .Pàg. 77G68 Evolució IAE del sector comerç al detall (resta). Mataró. Setembre 2000 - setembre 2002 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .Pàg. 77G69 Indicador de clima comercial urbà. Marxa del negoci en el trimestre segons el saldo de resposta. Mataró i Catalunya. 2000 - 2002 . . . .Pàg. 78G70 Indicador de clima comercial urbà. Espectatives per als propers sis mesos de la marxa del negoci segons saldo resposta. Mataró i Catalunya. 2000 - 2002 .Pàg. 78G71 Hoteleria. Mataró. 2000 - 2002 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .Pàg. 80

Índex de gràfics


G72 Assalariats per empresa. Hoteleria. Mataró. 2000 - 2002 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .Pàg. 80G73 Variació interanual assalariats hoteleria. Mataró i Catalunya. 2000 - 2002 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .Pàg. 80G74 Evolució IAE del sector de la hoteleria. Mataró. Setembre 2000 - setembre 2002 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .Pàg. 80 G75 Educació i investigació i desenvolupament. Mataró. 2000 - 2002 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .Pàg. 81G76 Assalariats per empresa. Educació i investigació i desenvolupament. Mataró. 2000 - 2002 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .Pàg. 81G77 Variació interanual assalariats. Educació i investigació i desenvolupament. Mataró i Catalunya. 2000 - 2002 . . . . . . . . . . . . . .Pàg. 81G78 Evolució IAE del sector de l'educació i investigació i desenvolupament. Mataró. Setembre 2000 - setembre 2002 . . . . . . . . . . .Pàg. 82G79 Evolució del nombre d'alumnes matriculats en educació infantil (0-3 anys). Mataró. Curs 1999-2000 - curs 2002-2003 . . . . . .Pàg. 82G80 Evolució del nombre d'alumnes matriculats en educació infantil (3-6 anys). Mataró. Curs 1999-2000 - curs 2002-2003 . . . . . .Pàg. 83G81 Variació de la població i del nombre d'alumnes matriculats entre 0 i 12 anys a les escoles de Mataró. Curs 2000-2001 - curs 2002-2003 .Pàg. 83G82 Evolució del nombre d'alumnes matriculats en educació primària (6-12 anys). Mataró. Curs 1999-2000 - curs 2002-2003 . . . .Pàg. 84G83 Evolució del nombre d'alumnes matriculats en ESO (12-16 anys). Mataró. Curs 1999-2000 - curs 2002-2003 . . . . . . . . . . . . .Pàg. 84G84 Evolució del nombre d'alumnes matriculats en PGS. Mataró. Curs 1999-2000 - curs 2002-2003 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .Pàg. 85G85 Evolució del nombre d'alumnes matriculats en Batxillerat (16-18 anys). Mataró. Curs 1999-2000 - curs 2002-2003 . . . . . . . . .Pàg. 85G86 Evolució del nombre d'alumnes matriculats en CFGM. Mataró. Curs 1999-2000 - curs 2002-2003 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .Pàg. 86G87 Evolució percentual en la disposició i ús d'equipaments a les llars. Mataró i Catalunya. 2001 - 2002 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .Pàg. 89G88 Percentatge de disposició d'ordinador i connexió a Internet. Mataró i Catalunya. 2002 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .Pàg. 89G89 Percentatge de llars connectades a Internet. 2002 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .Pàg. 89G90 Sistema de connexió a Internet. Mataró. 2001 - 2002 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .Pàg. 90G91 Lloc preferent de connexió a Internet. Mataró. 2002 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .Pàg. 90G92 Motius pels quals la llar no disposa d'ordinador. Mataró. 2002 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .Pàg. 90G93 Motius per no connectar-se a Internet. Mataró. 2002 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .Pàg. 90G94 Persones usuàries de l'ordinador per freqüència d'ús. Mataró. 2002 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .Pàg. 91G95 Persones usuàries d'Internet per freqüència d'ús. Mataró. 2002 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .Pàg. 91G96 Percentatge d'usuaris habituals d'ordinador i Internet. Mataró i Catalunya. 2002 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .Pàg. 91G97 Distribució percentual d'ús de l'ordinador per sexes. Mataró. 2002 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .Pàg. 92G98 Distribució percentual d'usuaris d'Internet per sexes. Mataró. 2002 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .Pàg. 92G99 Distribució percentual d'ús de l'ordinador per edat. Mataró. 2002 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .Pàg. 92G100 Distribució percentual d'usuaris d'Internet per edat. Mataró. 2002 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .Pàg. 93G101 Usuaris habituals de l'ordinador per nivell d'estudis. Mataró. 2002 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .Pàg. 93G102 Usuaris habituals d'Internet per nivell d'estudis. Mataró. 2002 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .Pàg. 93G103 Disposició a pagar per les noves TIC. Mataró. 2002 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .Pàg. 94G104 Nivell de formació subjectiu en l'ús de les TIC. Mataró. 2002 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .Pàg. 94G105 Evolució en la disposició i ús d'equipaments TIC per part de les empreses. Mataró. 2001 - 2002 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .Pàg. 95G106 Percentatge d'empreses usuàries d'Internet. Mataró. 2001 - 2002 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .Pàg. 95G107 Percentatge d'empreses amb connexió a Internet. Mataró, Catalunya, Espanya i altres països. 2002 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .Pàg. 96G108 Nivell d'ús d'Internet per grandària de l'empresa. Mataró. 2001 - 2002 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .Pàg. 96G109 Percentatge d'empreses usuàries d'Internet per sectors. Mataró. 2001 - 2002 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .Pàg. 96G110 Sistema de connexió a Internet de les empreses. Mataró. 2001 - 2002 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .Pàg. 97G111 Ús de les diferents aplicacions telemàtiques a les empreses. Mataró. 2002 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .Pàg. 97G112 Consideració empresarial de la necessitat de TIC pel funcionament del seu negoci. Mataró. 2002 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .Pàg. 97G113 Valoració empresarial de falta de formació en TIC del personal de la seva empresa. Mataró. 2002 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .Pàg. 97G114 La contractació a Mataró* i a la resta del Maresme**. 1992 - 2002 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .Pàg. 102G115 Proporció de contractats tercers sexe els tercers trimestres. 2000 - 2002 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .Pàg. 103G116 Proporció de contractats per edat els tercers trimestres. 2000 - 2002 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .Pàg. 103G117 Proporció de contractats per durada els tercers trimestres. 2000 - 2002 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .Pàg. 104G118 Proporció de contractats per sectors els tercers trimestres. 2000 - 2002 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .Pàg. 104G119 Traballadors afectats per ERO. Acumulat 12 mesos. Mataró. 2000 - 3r trim. 2002 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .Pàg. 105G120 Treballadors afectats ERO als serveis i a la indústria. Mataró. 2000 - 3r trim. 2002 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .Pàg. 105G121 Traballadors afectats per ERO. Acumulat 12 mesos. Maresme. 2000 - 3r trim. 2002 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .Pàg. 106G122 Treballadors afectats ERO als serveis i a la indústria. Maresme. 2000 - 3r trim. 2002 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .Pàg. 106G123 Comparació de la taxa d'atur registrat a Mataró*, província de Barcelona i Catalunya. 1998 - 2002 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .Pàg. 108G124 Diagrama de la taxa d'atur i la seva evolució a diversos municipis de la província de Barcelona. 3r trim. 2001 - 3r trim. 2002 . .Pàg. 108G125 Comparació de la taxa d'atur registrat a Mataró* i la resta de la comarca del Maresme**. 1998 - 2002 . . . . . . . . . . . . . . . . . . .Pàg. 109G126 Comparació entre l'increment interanual de l'atur registrat. Mataró* i la resta de la comarca del Maresme**. 1998 - 2002 . . . .Pàg. 109G127 Increment d'aturats segons sexe respecte el mateix trimestre de l'any anterior. Mataró. 2001 - 3r trim. 2002 . . . . . . . . . . . . . . .Pàg. 110G128 Increment d'aturats segons edat respecte el mateix trimestre de l'any anterior. Mataró. 2001 - 3r trim. 2002 . . . . . . . . . . . . . . .Pàg. 110G129 Increment d'aturats segons sector respecte el mateix trimestre de l'any anterior. Mataró. 2001 - 3r trim. 2002 . . . . . . . . . . . . . .Pàg. 110G130 Increment d'aturats segons formació respecte el mateix trimestre de l'any anterior. Mataró. 2001 - 3r trim. 2002 . . . . . . . . . . . .Pàg. 110G131 Relació entre nombre de vehicles i places d'aparcament. Mataró. 2001 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .Pàg. 114G132 Evolució dels accidents de trànsit amb víctimes. Mataró. 1999 - 2002 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .Pàg. 115G133 Evolució del nombre de víctimes en accidents de trànsit. Mataró. 1999 - 2002 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .Pàg. 116G134 Distribució percentual de les víctimes de trànsit. Mataró. 2002 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .Pàg. 116G135 Evolució de l'indicador de nivell sonor equivalent (Leq). Mataró. 1997 - 2002 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .Pàg. 118G136 Indicador de nivell sonor equivalent (Leq) en els deu punts de la ciutat i mitjana. Mataró. 2001 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .Pàg. 118G137 Indicador de nivell sonor equivalent (Leq) en els deu punts de la ciutat i mitjana. Mataró. 2002 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .Pàg. 119G138 Vehicles retirats de la via pública. Mataró. 2000 - 2002 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .Pàg. 119G139 Evolució del nombre de viatgers de RENFE a Mataró. 2000 - 2002 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .Pàg. 120G140 Nombre de viatgers acumulats els darrers dotze mesos. 2000 - 2002 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .Pàg. 121G141 Increment del nombre de viatgers del Mataró Bus. 2002 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .Pàg. 121G142 Metàfora de la casa per il·lustrar la capacitat de generar riquesa d'una ciutat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .Pàg. 126G143 Cities’ Intellectual Capital Benchmarking System (CICBS) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .Pàg. 126G144 Model de Capital Intel·lectual de les Ciutats . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .Pàg. 129G145 Intellectual Capital Benchmarking System (ICBS) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .Pàg. 129G146 Model Específic del Capital Intel·lectual de les Ciutats . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .Pàg. 130G147 Benchmarking del Capital Intel·lectual Específic dels Microclusters de les Ciutats . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .Pàg. 132G148 Índex de confiança global . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .Pàg. 132G149 Comparació indicadors Unió Europea amb objectius del 2010 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .Pàg. 137G150 Cadena de valor del procés productiu del tèxtil a Mataró . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .Pàg. 139

Síntesi de la conjuntura internacional

Font: : elaboració pròpia a partir de les dades de l’OCDE.

Font: web del Ministeri d’Economia.

Font: web del Banc d’Espanya.


Per al 2003, totes les previsions apuntencap a una recuperació econòmica lenta.Segons les estimacions realitzades, noserà fins al 2004 que l’economia mun-dial tornarà a marcar registres de creixe-ments similars als de finals dels anys 90.En qualsevol cas, el rumb dels esdeveni-ments de la guerra entre els EEUU il’Iraq pot marcar de forma determinantla conjuntura internacional.

El 2001 va acabar amb el preu del barrilde petroli per sota dels 20 dòlars. Durantel 2002, però, aquesta tendència s’hainvertit i el preu del barril de “brent” s’haapujat, fins a situar-se prop dels 30dòlars. Les causes d’aquest ascens delpreu del petroli cal buscar-les en les ten-ses relacions entre el principal productormundial, l’Aràbia Saudí, i els Estats Units;la guerra entre l’Iraq i els Estats Units, i lacrisi sociopolítica que es viu a Veneçuela,un dels productors de petroli més impor-tants del món.

A partir del mes de març, l’euro s’apre-cia enfront del dòlar i se situa molt aprop de la paritat. Els dubtes quant a larecuperació de l’economia nord-ameri-cana, basada principalment en el con-sum interior, fa que s’opti per un dòlarmés dèbil per tal de promoure lesexportacions dels Estats Units. Així,doncs, podríem concloure que l’apre-ciació de l’euro té molt més a veureamb la debilitat de l’economia nord-americana que no pas amb la fortalesade l’europea.

Síntesi

-2

0

2

4

6

8

10

12

14%

PIB Inflació Atur

Est

ats

Uni

ts

Jap

ó

Ale

man

ya

Fran

ça

Itàlia

Reg

ne U

nit

Esp

anya

10

15

20

25

30

35$

set-

99

nov-

99

gen-

00

mar

-00

mai

-00

jul-

00

set-

00

nov-

00

gen-

01

mar

-01

nov-

01

gen-

02

mar

-02

mai

-02

jul-

02

set-

02

mai

-01

jul-

01

set-

01

0,84

0,88

0,92

0,96

1,00

1,04

1,08

1,12

$/euro

set-

99

nov-

99

gen-

00

mar

-00

mai

-00

jul-

00

set-

00

nov-

00

gen-

01

mar

-01

nov-

01

gen-

02

mar

-02

mai

-02

jul-

02

set-

02

mai

-01

jul-

01

set-

01

Perspectives econòmiques de l'OCDE per a l'any 2003

Evolució del preu del barril de petroli. 1999 - 2002

Tipus canvi euro/dòlar. 1999 - 2002

Síntesi de la conjuntura espanyola i catalana


Alentiment en el ritme de creixementdel PIB. Els factors que més hi han con-tribuït han estat, des del punt de vistade la demanda, la demanda interna, ides del punt de vista de l’oferta, el sec-tor serveis i el sector industrial.

Tots els components de la demandainterna han contribuït al seu alentiment.El component més important, la despesadel consum de les llars, es veu afectatper l’afebliment en la creació d’ocupació.

Tant a Catalunya com a l’Estat espan-yol, el ritme de creixement del PIB pre-senta el mateix perfil descendent.Tanmateix, l’estructura econòmica mésindustrialitzada de Catalunya, afavo-reix, a més, un comportament més sen-sible als cicles econòmics.

Durant l’any 2002 els preus s’han incre-mentat de forma notable i l’IPC pràcti-cament ha doblat l’objectiu del 2%marcat pel Banc Central Europeu.L’augment de preus a Catalunya ésencara més accentuat.

1,0%

2,0%

3,0%

4,0%

5,0%

6,0%

7,0%

3r tr

im. 1

999

4t tr

im. 1

999

1r tr

im. 2

000

2n tr

im. 2

000

3r tr

im. 2

000

4t tr

im. 2

000

3r tr

im. 1

991

4t tr

im. 2

001

1r tr

im. 2

001

2n tr

im. 2

001

1r tr

im. 2

002

2n tr

im. 2

002

3r tr

im. 2

002

0,0%

1,0%

2,0%

3,0%

4,0%

5,0%

6,0%

3r tr

im. 1

999

4t tr

im. 1

999

1r tr

im. 2

000

2n tr

im. 2

000

3r tr

im. 2

000

4t tr

im. 2

000

3r tr

im. 1

991

4t tr

im. 2

001

1r tr

im. 2

001

2n tr

im. 2

001

1r tr

im. 2

002

2n tr

im. 2

002

3r tr

im. 2

002

1,5%

2,0%

2,5%

3,0%

3,5%

4,0%

4,5%

5,0%

5,5%

3r tr

im. 1

999

4t tr

im. 1

999

1r tr

im. 2

000

2n tr

im. 2

000

3r tr

im. 2

000

4t tr

im. 2

000

3r tr

im. 1

991

4t tr

im. 2

001

1r tr

im. 2

001

2n tr

im. 2

001

1r tr

im. 2

002

2n tr

im. 2

002

3r tr

im. 2

002

0,025

0,027

0,029

0,031

0,033

0,035

0,037

0,039

0,041

0,043

set-

00

nov-

00

gen-

01

mar

-01

nov-

01

gen-

02

mar

-02

mai

-02

jul-

02

set-

02

mai

-01

jul-

01

set-

01

Evolució del PIBpm i la demanda interna. Espanya. 1999-2002

Evolució de la despesa a la llar i de la creació d'ocupació.Espanya. 1999 - 2002

Evolució del PIBpm. Espanya i Catalunya. 1999 - 2002

Evolució de l'IPC. Espanya i Catalunya. 2000 - 2002

Font: web de l’Institut d’Estadística de Catalunya.

Espanya Catalunya




Síntesi de la conjuntura de Mataró

Mataró continua registrant en bona part dels seus indicadors socio-econòmics creixements positius molt moderats o, fins i tot, negatius.La situació que està vivint Mataró s’engloba dins d’una situació dedesacceleració i d’incertesa pel que fa a la recuperació de l’economiacatalana, espanyola i internacional. Els diferents apartats analitzats(mercat laboral, activitat, habitatge, consum…) evidencien aquestssímptomes de desacceleració. L’evolució demogràfica, en canvi,mostra un dinamisme sense precedents en les darreres dècades.


Quadre resum de la conjuntura a Mataró. Fins al 3r trimestre de 2002

Signe[+] Valor Variació Interanual PeríodeDemografia Població 111.329 2,3% 3r trim. 2002

Edat mitjana 38,95 0,18 anys 1 gener 2002

Esperança de vida 80,12 0,20 anys 1 gener 2002

Taxa bruta natalitat 10,03‰ 0,34 punts 1997-2001

Taxa bruta mortalitat 7,55‰ -0,01 punts 1997-2001

Taxa altes 29,92‰ 2,29 punts 1997-2001

Taxa baixes 19,35‰ 1,34 punts 1997-2001

Consum Aigua (domèstic)1, 2 4.947.598 0,4% 3r trim. 2002

Gas (domèstic)1 109.102 -10,1% 2001

Matriculació turismes2 4.330 -3,1% 3r trim. 2002

Residus generats 2 60.944.425 1,3% 3r trim. 2002

Habitatge Habit. unifam. inic.2 - 75 -15,7% 3r trim. 2002

Habit. plurifam. inic.2 + 791 0,4% 3r trim. 2002

Preu m2 construït (euros) - 1.437 14,1% 2002

Activitat IAE + 10.348 4,8% 3r trim. 2002

Núm. empreses - 3.931 -0,5% 3r trim. 2002

Obres menors2 - 216 -15,0% 3r trim. 2002

Obres majors2 + 246 12,8% 3r trim. 2002

Llic. activ. sol·licitades2 + 672 1,8% 3r trim. 2002

Ocupació Assalariats + 30.834 0,1% 3r trim. 2002

Autònoms + 8.643 0,9% 3r trim. 2002

Contractes2 + 29.883 13,5% 3r trim. 2002

Treb. afectats ERO2 - 121 33,0% 3r trim. 2002

Atur registrat - 4.009 14,8% 3r trim. 2002

Taxa d'atur registrat - 7,64% 0,98 pp 3r trim. 2002

Accidents laborals4 - 71 1,4% 2001

Transport Autobús urbà2 + 4.255.872 5,3% 3r trim. 2002

RENFE viatgers Mataró2 - 1.781.319 -12,2% 3r trim. 2002

IMD Autopista A-193 + 46.826 4,7% 2001

IMD Autovia C-603 + 40.339 2,5% 2001

Seguretat viària5 + 6,5 -17,3% 2002

Reciclatge i Vidre recollit selectivament2 + 986.740 8,6% 3r trim. 2002

vectors Paper recollit selectivament2 + 2.019.921 16,2% 3r trim. 2002

ambientals Entrada vehicles deixalleria2 + 22.550 39,6% 3r trim. 2002

Envasos recollits selectivament2 + 554.800 51,5% 3r trim. 2002

Piles recollides selectivament2 + 11.380 75,6% 3r trim. 2002

Soroll a la xarxa viària + 71,4 -1,1% 2002

[+] El signe positiu (+) indica una evolució favorable de la variable, i el signe negatiu (-), desfavorable.1 Variables altament afectades per factors externs, climàtics, mesures d'estalvi…2 Variació interanual entre l'acumulat dels darrers dotze mesos.3 Variació interanual sobre la mitjana del període.4 Accidents laborals cada 1.000 assalariats.5 Accidents a la xarxa viària de Mataró cada 1.000 vehicles.

L’estructura econòmica de Mataró continua centrada al voltantde la indústria tèxtil i del gènere de punt: al mes de setembre de2002 aquest sector concentrava el 19,7% dels treballadors assa-lariats i el 19,2% de les empreses de la ciutat. Malgrat que el tèx-til continua tenint un pes específic important per a la ciutat, enels darrers anys el sector serveis hi ha anat guanyant terreny. Pelque fa a l’evolució en el darrer any, la desacceleració econòmicaha repercutit en els principals sectors de la ciutat. Així, dels setsectors que s’analitzen en el present informe, només el sector del’educació i investigació ha registrat un guany en el seu pes rela-tiu respecte del total de l’ocupació de la ciutat.


Mataró i els seus principals sectors d’activitatTotal Mataró Total Mataró Diferència Variació

set. 2001 set. 2002 %Nombre assalariats 30.804 30.834 30 0,10%Nombre empreses 3.950 3.931 -19 -0,48%Nombre autònoms 8.563 8.643 80 0,93%N. assal. / N. emp. 7,80 7,84 0,05 0,58%

Pes dels sectors respecte del total de MataróIndústria tèxtil Nombre assalariats 20,66% 19,67% -0,98 pp -4,76%i de la confecció Nombre empreses 20,23% 19,16% -1,07 pp -5,30%

Nombre autònoms 13,85% 13,68% -0,17 pp -1,26%Química Nombre assalariats 2,31% 2,11% -0,20 pp -8,78%

Nombre empreses 0,30% 0,33% 0,03 pp 8,86%Nombre autònoms 0,08% 0,08% -0,00 pp -0,93%

Construcció* Nombre assalariats 8,08% 7,85% -0,24 pp -2,95%Nombre empreses 12,15% 12,85% 0,69 pp 5,72%Nombre autònoms 14,20% 14,82% 0,62 pp 4,37%

Comerç a l'engròs Nombre assalariats 6,72% 6,42% -0,30 pp -4,49%Nombre empreses 7,57% 7,35% -0,22 pp -2,88%Nombre autònoms 5,20% 5,35% 0,15 pp 2,86%

Comerç al detall Nombre assalariats 9,51% 8,89% -0,62 pp -6,48%Nombre empreses 16,43% 16,51% 0,08 pp 0,48%Nombre autònoms 21,70% 20,83% -0,87 pp -4,02%

Hoteleria Nombre assalariats 3,17% 3,13% -0,04 pp -1,12%Nombre empreses 5,92% 6,21% 0,28 pp 4,78%Nombre autònoms 8,08% 7,94% -0,14 pp -1,78%

Educació Nombre assalariats 4,36% 4,95% 0,59 pp 13,44%i investigació Nombre empreses 2,00% 2,04% 0,04 pp 1,76%

Nombre autònoms 1,21% 1,13% -0,08 pp -6,64%

*S'hi inclouen els instal·ladors.Nota: pp vol dir punts percentuals.

Conjunturasocioeconòmica

Situació general, economia internacional,Espanya, Catalunya i MaresmeAltres indicadors

Situació general, economia internacional,Espanya, Catalunya i MaresmeAltres indicadors macroeconòmics

Fonts utilitzades: El País i la Vanguardia, diversos articles (2002); Web de l’Institut d’Estadística de Catalunya;

Enquesta de població Activa (EPA); Boletín Económico y Estadístico del Banco de España, diversos períodes

(2002); Nota de Conjuntura Econòmica, diversos períodes (2002); Perspectiva econòmica de Catalunya, diversos

períodes (2002). Caixa de Catalunya, informe sobre la Conjuntura Econòmica, diversos períodes (2002); La Cai-

xa, informe mensual, diversos períodes (2002); BBVA, Situació Catalunya, diversos períodes (2002). IESE,

Comentarios de Coyuntura Econòmica, diversos períodes (2002).

La conjuntura socioeconòmica internacional ve marcada pel conflicte bèl·lic a l’Iraq. Des d’una visió de caràcter social, cal esmentar l’arribada de “Lula” a la presidència del Brasil, amb l’ambiciós objectiu d’aconseguir que al final del seu mandat cap brasiler passi fam.

Conjuntura internacional (visió general)

Els pronòstics que apuntaven cap a unarecuperació econòmica mundial l'any 2002s'han vist desmentits. L'Organització per ala Cooperació i el Desenvolupament Eco-nòmic preveu una recuperació lenta i fràgildels països membres per a l'any 2003 iadverteix dels riscos i incerteses que podenafectar l'economia mundial. La descon-fiança creada per la caiguda de les borses iel conflicte bèl·lic amb l'Iraq amb l'impacte

sobre el preu del petroli esdevenen els principals factors quesembren d'incertesa el camí cap a la recuperació en la segonameitat de 2003. Totes les previsions sobre el creixement a lazona OCDE han estat rebaixades: un 2,5% el 2002, un 2,2% el2003 i un 3% el 2004.

Per la seva banda, l’opinió pública aprecia de forma manifestavincles entre la guerra i interessos econòmics. Així, el controlestratègic d’un 10% de les reserves de petroli mundial, els vinclesentre el lobby armamentístic i energètic i l’actual administraciónord-americana o les justificacions del paper d’incentiu en la recu-peració de l’economia del primer món que tindria una guerra breuhan estat aspectes destacats en el debat a favor o en contra.

En l’àmbit de l’anomenada nova economia s’ha d’afegir el nouescàndol comptable de l’empresa AOL Time Warner, com abanshavia succeït amb World Com o Vivendi.

De dimensions internacionals, encara que amb efectes més prò-xims, s’ha de destacar la crisi desencadenada per l’enfonsamentdel petroler Prestige al davant de les costes gallegues. Podria ser-vir com exemple dels efectes d’allò que alguns experts anomenensocietat de risc. Una societat que enfronta els individus i els grupsa noves amenaces de tipus ambiental, econòmic i social, més omenys previsibles, que gairebé sempre són fruït d’actuacions deri-vades de la recerca de beneficis econòmics a curt termini i en con-tra del concepte de sostenibilitat. Per la seva banda, les polítiquesestatals o la capacitat d’intervenció i reacció per part de les insti-


tucions internacionals semblen encaramínimes i del tot insuficients.

En aquest context, resulta remarcable lareacció de la societat civil, i les sevesdemandes manifestes de justícia social.Es tracta de mostres evidents d’una certarevitalització del concepte de ciutadaniareivindicativa, interessada en nivells méselevats d’informació i participació.

Una nota relativa-ment positiva haestat la millora o, simés no, el fre delprogressiu deterio-rament patit l'any

2002 per part d'alguns països del'Amèrica Llatina, concretament els casosde l'Argentina, el Brasil, Mèxic iVeneçuela. El Banc Mundial preveu uncreixement conjunt per a l'any 2002 del'1,1%, amb un increment de fins al'1,8% per a l'any 2003. La consolidació d'aquest inici de recuperació podria arri-bar l'any 2004, tot i que hauria de corre-gir l'elevat nivell d'endeutament del sec-tor públic que permeti garantir la sosteni-bilitat de les finances públiques. És quel-com que ens països en què la seva pobla-ció ja ha sofert l’impacte de la davalladaeconòmica deixa poc marge de maniobra.

En concret, a l'Argentina l'activitat mostraincipients signes de recuperació i el pesos'ha recuperat moderadament, fet que haprovocat que la desaparició del corralitono tingui efectes negatius sobre els mer-cats. A Brasil, el nou president Lula esplanteja dissenyar un programa per impul-

Situació general, conjuntura internacional, Espanya, Catalunya

La caiguda deles borses i les

tensionsgeopolítiques

sembrend'incertesa la

recuperacióeconòmica

mundial

L'economiad'Amèrica

Llatinacomença a

recuperar-se

sar la situació social i econòmica sota la consigna que cap brasiler passifam, la qual cosa suposarà enfrontar-se amb els efectes d’un terribledesigualtat social interna i dels elements propis d’una economia d’en-clavament dirigida majoritàriament a l’exportació. A Mèxic, el sectorserveis i el consum privat es configuren com les bases de la represa del'avenç de l'activitat econòmica, malgrat la forta dependència de l'e-conomia dels EUA. Per últim, en el cas de Veneçuela, els efectes de lacreixent inestabilitat política i la vaga general sembren la incertesasobre l'evolució de l'economia.

Conjuntura econòmica per àmbits geogràfics

Els Estats Units tornen a esdevenir el principalmotor de l'economia mundial. Així, des deldarrer trimestre de 2001 fins al tercer de2002, el creixement del PIB ha estat del 3,2%,xifra gens menyspreable atesa la situació depessimisme generalitzat desprès dels atemp-

tats de l'11 de setembre. No obstant això, molts analistes dubtende la solidesa d'aquesta recuperació per l'esgotament de les causesque l'han impulsat l'any 2002: d’una banda, una política monetàriaextraordinàriament laxa i, d’una altra, una política fiscal fortamentexpansiva. S’apuntaria una recessió en “W”, amb una ràpida sorti-da de la primera fase de recessió, però amb una recaiguda a causadels problemes pendents com ara els desequilibris financers i els ele-ments d’incertesa afegits en els darrers mesos.

De fet, les dades del quart trimestre evidencien una desaccelera-ció en el creixement del PIB (0,7% entre octubre i desembre) res-pecte del trimestre anterior. L'economia dels EEUU torna a estaren una situació de marcada debilitat per acarar la incertesa quearrossega els mercats i l'impacte d'una possible guerra. I és que eldesenvolupament econòmic global de l'any 2002 va ser el mésbaix des de la recessió de 1991, exceptuant-hi el 2001.L'economia dels EEUU va créixer un 2,4% el 2002, superant el0,3% de l'exercici anterior.

Per components de la demanda, la despesadels consumidors i, més concretament, lesadquisicions de cotxes han estat el motor del'increment, amb un 3,8% interanual al tercertrimestre. A finals d'any, aquesta sendaexpansiva del consum s'ha moderat i la inver-

sió empresarial ha agafat el relleu, encara que a un ritme de creixe-ment inferior que no compensa la desacceleració del consum.


La depreciació del dòlar pot impulsar lademanda de productes dels EEUU, peròla incertesa respecte de l'economiamundial i la confrontació bèl·lica noconstitueix un estímul adient. Provad'això és que en el quart trimestre lesexportacions van registrar un descensde l'1,7%, davant de l'augment del4,6% del trimestre anterior.

La despesa pública ha mantingut uncomportament expansiu amb un incre-ment intertrimestral progressiu del 4,3%i del 10,1% en el tercer i quart trimestre,respectivament, especialment remarcableen el concepte de despeses de defensa.

Pel que fa als indicadors d'oferta, la pro-ducció industrial manté una tendènciamoderadament creixent. Així, en termesinteranuals, desprès d'assolir al mes dejuliol el primer registre positiu des del'any 2000 (0,4%), al mes de novembreha tornat a registrar un guany important(1,8%), gràcies bàsicament al bon com-portament del sector automobilístic.

Pel que fa als preus, la seva evolució alcis-ta, tot i que en un marc general de mode-ració, es manté en el quart trimestre de2002. Així, la taxa interanual del mes denovembre se situa en el 2,2%. Els compo-nents més inflacionistes han estat els preusde l'energia i les despeses mèdiques.

El mercat de treball manté la tònica d'escàsdinamisme. La taxa d'atur al mes d'octubrese situa en el 5,7%, una dècima més que ainicis de l'any 2002. L'atonia de l'ocupaciótambé es manté i, al mes d'octubre, el nom-bre d'ocupats era un 0,4% menor a la delmateix període de l'any anterior. Els com-portaments més desfavorables s'han produïten el sector manufacturer i en el comerç.

Incertesa sobreles bases de

la recuperacióde l'economia

dels EEUU

Estímul fiscal alcreixement

econòmic a costade l'increment

del dèficit públic

Les previsions de l'OCDE per a l'economiajaponesa no són gaire optimistes, atès quepreveuen una contracció del PIB del 0,7%l'any 2002. Alguns organismes oficials delJapó situen aquesta magnitud entre el -0,5%i el 0%. Per als propers anys no s'espera cap

millora notable i les taxes de creixement s'espera que continuïnsent dèbils (0,8% el 2003 i una dècima més l'any 2004). D'entreels principals riscos, s'assenyalen la baixada de la Borsa i l'elevadacotització del ien, que contribueixen a minar la confiança delsinversors. D’altra banda, l'OCDE insta a emprendre una reformaurgent de l'actual sistema financer nipó, ja que preveu un fracàsdels actuals plans de les autoritats per sanejar-lo.


Malgrat tot el que acabem d’esmen-tar, en el tercer trimestre es van man-tenir alguns registres de creixementpositius. Així, el PIB japonès va aug-mentar en un 1,5% interanual enfrontde la caiguda del 0,6% del trimestreanterior, gràcies a una millora de lademanda interna. El sector exterior haestat el veritable impulsor d'aquestcomportament fins al tercer trimestrede 2002: les exportacions han experi-mentat un increment proper al 10%interanual, tot i que, per contra, lesimportacions només van presentaruna taxa de variació interanual del3%. Cap a finals d'any, però, aquestesmagnituds han anat alentint forta-ment el seu bon comportament.D'entre els factors més preocupants,juntament amb el deteriorament deles previsions de l'economia mundial,assenyalar la situació al Golf Pèrsic i lacrisi de Veneçuela que ha impulsatuna escalada en el preu internacionaldel petroli i ha fet pujar el valor de lesimportacions. Això esdevé especial-ment greu per al Japó, ja que és elsegon importador mundial de petroli.

Des del vessant de l'oferta, la pro-ducció industrial ha sofert una dava-llada al novembre (2,2%) respecte

del mes anterior, que en termes intera-nuals ha implicat una moderació en elritme de creixement (5,4% a l'octubrefins al 4,5% al mes de novembre).

Tot plegat contribueix a incrementar laincertesa quant a l'estabilitat del lent pro-cés de recuperació de l'economia japone-sa. Un dels efectes més severs els estàpatint el mercat laboral a causa de les con-tínues reestructuracions empresarials. Lataxa d'atur del mes de desembre va arribara un rècord històric del 5,5%, amb la ter-cera pujada consecutiva en quatre mesos.

TAULA 1. Perspectives econòmiques de L’OCDE

2002 2003 2004PIB (1)

Estats Units 2,3 2,6 3,6

Japó -0,7 0,8 0,9

Alemanya 0,4 1,5 2,5

França 1,0 1,9 2,9

Itàlia 0,3 1,5 2,5

Regne Unit 1,5 2,2 2,5

Espanya 1,8 2,5 3,0

Unió Europea 0,9 1,9 2,7

Zona de l'euro 0,8 1,8 2,7

OCDE 1,5 2,2 3,0

Inflació (2)


Japó -1,0 -1,6 -1,4


França 1,9 1,6 1,6

Itàlia 2,4 2,3 2,0


Espanya 3,1 2,6 2,6


Zona euro 2,2 1,9 1,8

OCDE 2,2 1,8 1,6

Taxa d’atur(3)


Japó 5,5 5,6 5,6


França 9,0 9,4 9,1

Itàlia 9,2 9,2 9,1


Espanya 11,2 11,2 10,8


Zona euro 8,3 8,5 8,3

OCDE 6,8 6,9 6,7

(1) Taxes percentuals de variació en termes reals.(2) Taxes percentuals de variació del deflactor del PIB.(3) Percentatge de població activa..

Font: OCDE Economic Outlook Núm. 72.

L'economiajaponesa no

mostrasímptomes

clars de millora

Pel que fa a la zona euro, les previsions decreixement fetes per l'OCDE s'han revisat ala baixa. Així, per a l'any 2002 s'espera uncreixement del 0,8% i d'un punt més per al'any 2003. La recuperació de l'activitateconòmica s’espera que es consolidi l'any

2004, amb un creixement global previst del 2,7%.

Els factors que poden incidir en aquesta reactivació són, d’unabanda, la millora de les expectatives de les rendes reals dels consu-midors per una desacceleració dels preus al consum i una recupera-ció de l'ocupació i, de l’altra, un repunt de la inversió empresarial.

Per països, les diferències pel que fa a creixement són notables.Així, per sobre de la mitjana comunitària, s’hi situen Irlanda,Grècia, Finlàndia, l’Estat espanyol i el Regne Unit. Al voltant dela mitjana: Suècia, Dinamarca, França, Bèlgica, Luxemburg, Itàliai Àustria. Els països amb menors perspectives de creixement sónAlemanya, Portugal i els Països Baixos.

Pel que fa al comportament econòmic, tant els components de lademanda com els de l'oferta mostren una situació d'estanca-ment. D’una banda, el consum privat es mostra poc expansiu, iencara menys la inversió empresarial, que al setembre ha sofertuna reculada del 2,8% interanual. Pel que fa a l'oferta, l'índex deproducció industrial manté un comportament erràtic, tot i queamb una certa tendència de fons cap a l'estabilitat.

La demanda exterior ha tingut un comportament més positiu,encara que amb una certa tendència a perdre força a mesura queavançava el tercer trimestre. No obstant això, cal assenyalar quela millora del sector exterior ha estat propiciada més aviat peruna baixada de les importacions que no pas per l'avenç de lesexportacions. Com a nota negativa, caldria assenyalar la conti-nua pèrdua de valor del dòlar, que l'any 2003 pot afectar el crei-xement de la zona, ja que el sector exterior faria una aportaciómenor a l'augment agregat del PIB.

El mercat de treball manté una tendència cap a l'estabilitat. Així,la taxa d'atur de la zona euro del mes de desembre va situar-seen el 8,5%, quatre dècimes per sobre de la mitjana de l'any2001. Segons Eurostat, als dotze països de la zona hi havia al vol-tant de 11,9 milions de persones desocupades. Per països, l’Estat


espanyol va tornar a registrar la pitjortaxa d’atur, del 12%, mentre queLuxemburg va ser el país amb un regis-tre més baix (2,7%). En general, a totsels països es va produir un increment del'atur, excepte en el cas de Finlàndia, onva disminuir en dues dècimes, situant-se en el 9%.

L'evolució de l'índex de preus al consumharmonitzat ha estat positiva, atès quela taxa de variació interanual del mes denovembre s'ha situat en el 2,2%, tresdècimes per sota de la de l'any 2001(2,5%). Els capítols més inflacionisteshan estat els hotels i restaurants (4,5%interanual) i l'educació (4%).

L'economia ale-manya no acabad'aixecar el cap.Les dades del ter-

cer trimestre confirmen el fre de lasituació econòmica del país que noacaba de mostrar indicis clars de recu-peració. El PIB alemany continua enpunt mort, ja que entre els mesos dejuliol i setembre de 2002 només varegistrar un increment d'activitat d'unquart de punt, un ritme similar al delsdos trimestres precedents. Per al con-junt de l'any, l'economia alemanya vacréixer en un 0,2%, el pitjor resultat desde l'any 1993.

Les dades concreten una realitat jaanunciada des de fa mesos: l'economiaes troba en un estat pràcticament reces-siu amb moltes incerteses sobre la sevaevolució. El consum privat i la inversióempresarial mantenen una tendència ala baixa i la taxa d'atur s’ha situat en el10% al desembre, forçant l'executiu aimpulsar una moderada reforma labo-ral. L'amenaça de l'increment dels

L'any 2004 espreveu que es

consolidil'economia de

la zona euro

Estancamentde l'economia

alemanya

impostos i les retallades de transferències pressupostàries no con-figuren un context impulsor de la demanda interna.

Pel costat de l'oferta, la caiguda de la producció industrial del’1,5% interanual a l'octubre confirma la imatge de feblesa cícli-ca de l'oferta. Així mateix, el sector de la construcció no mostrasímptomes de recuperació.

L'únic punt positiu és la fortalesa exportadora que, fet i fet, vasalvar al país de la recessió, tot i que la pujada de l'euro per sobredel dòlar pot incidir negativament en la competitivitat dels pro-ductes alemanys.

El Bundesbank adverteix que no hi ha signes de millora a curti mig termini, sobretot pel retrocés inversor de les companyiesde nous béns d'equipament i la davallada dels valors borsaris.L'acusada manca de confiança dels agents econòmics en lespossibilitats presents i futures de l'economia minen les pers-pectives de recuperació. Tant l'autoritat monetària alemanyacom l'Associació de Bancs d'Alemanya van criticar la políticaeconòmica del govern per intentar pal·liar les necessitats finan-ceres del país i reduir-ne el desequilibri pressupostari amb undèficit públic del 3,7% del PIB, molt per sobre dels límits delPacte d'Estabilitat. Ambdues institucions insisteixen en laurgència de reduir la despesa pública i combatre l'actual rigi-desa del mercat laboral.

El preus al consum de la taxa interanual s'han situat en l’1,1%al novembre, i les previsions per al conjunt de l'any 2002 del'Oficina Federal d'Estadística alemanya el situen en l’1,3%interanual.

Els indicadors continuen mostrant unescàs dinamisme de l'economia francesa,que durant el tercer trimestre va experi-mentar un creixement interanual inferioren dues dècimes a l'assolit en el trimestre

anterior (0,8%). Per components, el consum es va desaccele-rar i la inversió va passar de créixer un 0,4% interanualdurant el segon trimestre al descens del 0,8% en el tercer. Percontra, el sector exterior va tenir un comportament forçafavorable i va doblar la seva aportació al PIB respecte del tri-mestre anterior.


Els índexs de confiança dels empresarisfrancesos han millorat sensiblement enels darrers mesos, fet que ha inciditpositivament en la moderació del ritmede caiguda de la producció industrial.Així, al mes d'octubre, ha baixat d’un1,2% interanual, cinc dècimes menysque durant el mes anterior.

Pel que fa al mercat de treball, cal des-tacar l'estabilitat de la taxa d'atur, ques'ha mantingut en el 9% (novembre2002) de la població activa pràctica-ment tot l'any. El nombre total de per-sones aturades al novembre és de 2,44milions, amb un augment de 17.000persones respecte del mes anterior.

L'índex de preus al consum s'ha situaten el 2,2% en taxa interanual alnovembre (2,1% en termes harmonit-zats). Per capítols de despesa, els mésinflacionistes han estat el tabac (8,1%interanual), els serveis relacionats ambla salut (7,3%) i els aliments frescos(3,9%).

L'economia italia-na també acusa lamanca de dinamis-me intern. En eltercer trimestre, el

PIB va accelerar lleugerament el seucreixement fins al 0,5% interanual,enfront del 0,2% assolit durant el tri-mestre anterior.

Malgrat aquesta relativa millora, elsindicadors avançats no anticipen ambclaredat un major dinamisme del con-sum. Així, l'indicador de les vendes aldetall ha tingut un comportantoscil·lant al llarg de l'any i a l'octubre hacrescut en un 2% interanual. Les ven-

Alentiment del'economia

francesa en eltercer trimestre

Manca dedinamisme

de l'economiaitaliana

des de productes alimentaris són les que han tingut una majorincidència en aquest augment. Com a nota negativa, cal desta-car el balanç negatiu de la confiança del consumidor, que vacaure en 13 punts a l'octubre, fet que no augura un bon com-portament de la despesa de les famílies.

Des del vessant de l'oferta, el panorama és molt més pessimista:el principal indicador, l'índex de producció industrial, ha mantin-gut una senda continuada de descensos interanuals al llarg del'any 2002. Durant el tercer trimestre, el ritme de reducció s'ha-via alentit (1,2% al setembre), tot i que a l'octubre ha tornat aagafar força fins a situar-se en el 2,1% interanual.

Pel que fa a l'evolució dels preus al consum, l'IPC italià se situaper sobre dels dos casos anteriors. Així, a l'octubre s'ha assolituna taxa interanual del 2,8%, la taxa més elevada de tot l'any.En termes harmonitzats, al novembre, l'increment de preus haestat del 2,9% interanual. Els components més inflacionistes hanestat els hotels i restaurants (4,8%), els productes alimentaris ibegudes no alcohòliques (3,4%), el transport (3,3%) i el vestit iel calçat (3,2%).

Els indicadors econòmics del tercer trimes-tre situen l'economia del Regne Unit comuna de les més dinàmiques de la majoriade les economies europees. Segons lesdades de l'ONS, l'economia ha crescut un

0,9% intertrimestral entre els mesos de juliol i setembre d'en-guany, la qual cosa, en termes interanuals, suposa un avençdel 2,1%.

Pel que fa als indicadors de la demanda, en conjunt, en el tercertrimestre tots han experimentat un comportament favorable.Així, les vendes al detall del mes de novembre han crescut un 4%en termes interanuals, lleugerament per sota del 5,8% del mesanterior. Així mateix, els resultats de l'indicador de confiança delcomerç minorista també presenten un saldo positiu.

Pel que fa a l'oferta, l'índex de producció industrial ha continuatpresentant taxes negatives, tot i que amb una certa tendència ala moderació. A principis d'any, el descens se situava en el 5,7%interanual, mentre que durant els mesos agost-octubre va ser del2,3%.


La contenció dels preus i la bona tònicadel mercat laboral són els factors queexpliquen el millor comportament del'economia britànica. Pel que fa alspreus, la taxa de variació interanual alnovembre es va situar en el 2,6%,enfront del 2,1% del mes anterior. Aixímateix, a l’octubre, la taxa d'atur es vasituar en el 5,2% de la població activa.

Espanya

L'OCDE ha rebaixat les previsions de crei-xement, situant-les en l’1,8% per a l'any2002 i en el 2,5% per a l'any 2003. Elsprincipals riscos per a l'economia espan-yola, a banda de la incertesa sobre lasituació mundial, són les tensions inflacio-nistes que minen la competitivitat de lesempreses a mig termini i, en segon lloc, elcomportament del mercat de treball.

D’altra banda, l’Estat espanyol continuasense fer cap gran avenç en la inversióen innovació tecnològica. Així, cal des-tacar que l’Estat espanyol manté unincrement anual de la inversió en R+Ddel 2,99%, quan països com Finlàndiaaugmenten aquesta inversió un 13,5%,Irlanda un 8,2% o Portugal i Grècia hofan un 5,9% i un 8,7%, respectivament.

La Comissió Europea ha advertit del riscque corre l’economia europea i, particu-larment, d’alguns països si no fan unmajor esforç en aquest àmbit. Així,assenyalava de forma negativa el fet quela productivitat de la indústria europeahavia anat perdent productivitat en ladarrera dècada. El cas més clar d’aquestfet el trobem a l’Estat l’espanyol, on ladisminució entre els anys 1996-2000 vaser d’un 1,4%, mentre que si agafem l’i-nici de la dècada com a punt de referèn-cia, el percentatge se situa en el 5,4%.

Majordinamisme

de l'economiabritànica

A més a més, altres indicadors com els educatius assenyalen unasituació desfavorable. L’Estat espanyol és el segon país amb unmajor nombre relatiu de persones entre de 18-24 anys que aban-donen els estudis primaris i l’educació secundària no obligatòria.

Tornant cap a una lectura més conjuntural,les dades de la Comptabilitat Nacionalsituen el creixement interanual de l'econo-mia espanyola en l’1,8%1 en el tercer tri-mestre de 2002, lleugerament per sota del

2% assolit en els dos primers trimestres de l'any. Aquesta xifra ésla més baixa des de l'any 1993 i ve a confirmar el procés dedesacceleració que està patint l'economia des de l'any 2000. Noobstant això, les dades avançades per al conjunt de l'any situenel creixement global en el 2%, mantenint el diferencial de crei-xement amb la mitjana comunitària (0,8%).

A grans trets, des de la perspectiva de l'ofer-ta, novament cal destacar el paper de la cons-trucció com a puntal del creixement econò-mic, que en els darrers anys sempre ha cres-cut a un ritme molt superior al de l'economia.

Així, per al període 1985-1990, el PIB va créixer un 24% i la cons-trucció un 58%, mentre que per al període 1990-1995, els creixe-ments varen ser del 18% i el 35%, respectivament. Per contra, s'a-precia un afebliment de l'activitat terciària, en particular dels ser-veis de mercat, amb una moderació del creixement fins a l'1,6%.La indústria, com a contrapunt, després de molts mesos de regis-tres força negatius, sembla que en el tercer trimestre comença adonar mostres d'una modesta recuperació de l'activitat.


Així, l'índex de producció industrial hacrescut un 4,1% interanual a l'octubre,fet que contrasta amb la mitjana d'in-crement dels deu primers mesos (-0,1%). Aquesta evolució més favora-ble es deu al canvi de tendència realit-zat pels béns de consum i un certrepunt de la producció de béns inter-medis. Si analitzem les dades de la sèriecorregida d'efectes de calendari, l'avençse situa en el 2,2% interanual, el méselevat dels darrers dotze mesos.

La confiança dels empresaris alnovembre de 2002 ha millorat moltlleugerament dins del marc de saldosnegatius continuats des del mes gener

de 2001. La relativa millora de laproducció industrial pot haver estatprovocada per la recuperació de lesexportacions i per l'increment de lautilització de la capacitat producti-va. No obstant això, les previsionsapunten cap a una contenció de lesexpectatives, atès que les empreseshan rebaixat les previsions denegoci, ocupació i inversió per al2003, d’acord amb l'enquestaanual de les Cambres Europees. Englobal, es dibuixa un panorama demoderat empitjorament de lesperspectives empresarials, tot i quel’Estat espanyol es perfila com undels països de la UE amb més pos-

sibilitats de creixement.

En el tercer trimestre de 2002, diferentsindicadors del sector de la construcciódonen fe de la continuïtat del seu dina-misme, encara que amb una tendènciaprogressiva a l'alentiment. Això semblaconfirmar-se amb la baixada de la con-fiança dels empresaris del sector alnovembre (-5 punts) per les valoracionspessimistes sobre l'evolució durant elspropers mesos.

L'economiaespanyolacontinua

desaccelerant-se

Font: web de l’IDESCAT.

-6%

-4%

-2%

0%

2%

4%

6%

III/2001 IV/2001 I/2002 II/2002 III/2002

Agricultura Indústria Construcció Serveis

GRÀFIC 1. Evolució del PIB sectorial. Espanya. 2001 - 2002

1 Taxa calculada sobre les sèries corregides d'efectes estacionals i de calendari.

La construccióperd força i la indústria

millora

Pel que fa als serveis, el comportament de les vendes al detall iles expectatives dels comerciants per als propers mesos són favo-rables. Tant les vendes al detall com les de les grans superfícieshan mantingut un notable dinamisme amb uns increments per almes d'octubre d’un 8,3% i d’un 14,1% en termes interanuals.Pel que fa a l'índex de confiança del comerç minorista, tot i man-tenir una tendència constant de saldos negatius, la previsió de lasituació del negoci per als propers sis mesos millora de maneranotable. La previsible millora del consum privat podria haver inci-dit en les expectatives dels comerciants.

Si analitzem les dades del tercer trimestre delscomponents de la demanda pel que fa al com-portament de la despesa de les llars, observemuna certa recuperació amb una taxa de varia-ció interanual del 2,5%, tot i que sota un con-

text general de moderació. S'ha aconseguit frenar la tendència bai-xista dels trimestres anteriors i s'ha tornat a situar en els nivells asso-lits a principis d'any. Pel que fa a les condicions de vida de les llars,cal destacar la percepció menys favorable de la situació actual i de laseva capacitat per arribar a final de mes i estalviar. El Bancd'Espanya, en el seu darrer informe, ha alertat de l'excessiu endeu-tament de les famílies espanyoles que destinen una part molt eleva-da de la seva renda a les càrregues financeres i minoren fortamentla seva capacitat d'estalvi.

Potser per això, l'indicador de novembre de la Comissió Europeasobre la confiança dels consumidors s'ha mantingut estable en -12 punts, un dels nivells més baixos d'enguany. A més, lesexpectatives per als propers dotze mesos han continuat deterio-rant-se davant l'incert panorama internacional.

El sector exterior ha presentat una millora en termes interanuals en elsmesos de setembre i octubre. Així, les exportacions van pujar un 6,6%interanual a l'octubre (3,1% al setembre) i les importacions en un 8,9%.Les dades per als primers deu mesos de l'any suposen un comportamentmolt més moderat i confirmen el fre respecte de les xifres registradesl'any 2001, amb un 0,8% interanual de les vendes exteriors (7,2% el2001) i una davallada de l'1,1% de les compres (5,3% el 2001).

Els preus al consum ha mantingut un malcomportament al llarg de l'any. A l'octubrel'IPC va augmentar en un 1%, situant la varia-ció interanual en el 4%, cinc dècimes per sobre


del mes anterior. Aquest significatiu incre-ment s'explica per l'acceleració registradaen els preus més volàtils de l'índex: els ali-ments frescos i l'energia. Al mes de setem-bre, el component energètic va augmen-tar en taxa interanual des del 0,9% fins al3,7%. Després d'aquesta desfavorableevolució, les expectatives fins a finalsd'any són poc esperançadores i superenamb escreix l'objectiu oficial del 2% aldesembre de 2002.

L'índex de preus harmonitzat (IAPC) varegistrar un creixement interanual del 4%a l'octubre, cinc dècimes més que alsetembre. En el conjunt de la zona euro lataxa de creixement interanual va augmen-tar en dues dècimes fins a situar-se en el2,3%, fet pel qual el diferencial d’inflacióva incrementar-se en tres dècimes mésfins a situar-se en l’1,7%. Aquest diferen-cial és positiu per a tots els components,especialment per els preus dels aliments.

La inflació acumulada en els darrers anys(al voltant d'un 14% des de 1999) estàprovocant una pèrdua de competitivitatde l’Estat espanyol enfront dels seus sociscomunitaris. Els preus relatius reals (des-comptant-hi la pujada nominal) de l'eco-nomia espanyola enfront de la zona euros'han incrementat en cinc punts de mitja-na en els darrers quatre anys. La majordiferència es manté amb els països cen-trals com ara Alemanya, França i Itàlia. Demoment, aquesta pèrdua de competitivi-tat no s'ha traduït en una menor quota demercat a nivell europeu, però tant a nivellempresarial com sindical es reclama unmajor control sobre els preus i un apro-fundiment en factors com l'increment del’estoc de capital i la inversió tecnològica.

El mercat de treball també acusa els efectesde la desacceleració econòmica i l'ocupació

El consumprivat semblaque comença a reactivar-se

L'IPC se situa en el 4%,

el doble del'objectiu oficial

perd dinamisme en el tercer trimestre. Segons l'EPA, entre els mesos dejuliol i setembre es van crear 116.200 nous llocs de treball, un 1,8%menys que durant el mateix període de l'any anterior. La construcció haestat el sector que més ha acusat la desacceleració en l'ocupació, en créi-xer en un 1,9%, més de dos punts per sota del trimestre anterior. El ritmede creixement del col·lectiu dels assalariats presenta un alentiment en bai-xar dues dècimes respecte del trimestre anterior (2%). Les dades d'afilia-ció a la Seguretat Social no recullen d’una manera tan clara el menordinamisme de l'ocupació, ja que a l'octubre es van incrementar d’un 3%interanual per sobre del 2,7% assolit al mes de setembre.

L'any 2002 l'atur manté un comportamentnotablement negatiu, seguint una tendènciadels tres trimestres consecutius d'augments

interanuals. Així, en el tercer trimestre l'atur va augmentar en79.800 persones (3,9%), sent el comportament més negatiu desde l'any 1993 segons les dades de l'EPA. Des delmes de setembre de 2001 s'ha produït un incre-ment del 14,8%, situant la taxa d'atur en l’11,4%de la població activa. Aquest fet representa unaexcepció de l’Estat espanyol dins de la UE, ja quementre la taxa espanyola pujava en un any 1,2punts, la mitjana europea ho feia un 0,3%.

Els joves menors de 25 anys veuen com els seusllocs de treball desapareixen a un ritme del 4,4%anual i les llars en què tots els seus membres enedat de treballar són a l’atur ja arriben als 489.000a finals del tercer trimestre; aquest fet representaun ritme de creixement anual del 18%.

Les previsions són que aquest deteriorament del mercat laboralafectarà a mig termini el consum, fet que incidirà sobre el creixe-ment i sobre la pròpia evolució de l’ocupació.

Per últim, destacar que les morts en accidents laborals van arribar al2002 a nivells desconeguts des de 1992, essent Catalunya la comu-nitat autònoma amb major nivell d’incidència.

Catalunya

El Producte Interior Brut (PIB) de Catalunya va créixer durant eltercer trimestre un 1,9% en relació amb el mateix període de l'any


anterior. Aquest creixement és superioral de l'economia espanyola (1,8%) ibastant superior al de la Unió Europea(1,1%).

En global, després de la desacceleracióque va caracteritzar l'economia catala-na l'any 2001, el primer semestre d'en-guany s'ha mantingut a un ritme forçaestable amb uns avenços del 2,2% i del2,1% en el primer i segon trimestre,respectivament. Les previsions apuntencap a una moderació del creixement pera finals d'any i, per tant, cap a un enda-rreriment de la recuperació prevista peral 2002.

Un cop analitzats els elements de l'oferta,podem concloure que l'índex de produc-ció industrial ha tingut un creixementinteranual del 5,2% a l'octubre, enfrontdel 4,1% del mes anterior. Si analitzem elcomportament seguit durant els primersdeu mesos de l'any, en terme mig, l'IPIs'ha incrementat d’un 1,1% des del -0,3% dels mateixos mesos de 2001. Elsbéns de consum són el que han tingut unamajor aportació a aquest increment.L'indicador de clima industrial que recullles opinions dels empresaris no inclouaquesta relativa millora de l'IPI i presenta

Incrementnotable de l'atur

Font: web de l’IDESCAT.

-8%

-6%

-4%

-2%

0%

2%

4%

6%

8%

10%

III/2001 IV/2001 I/2002 II/2002 III/2002


GRÀFIC 2. Evolució del PIB sectorial. Catalunya. 2001 - 2002

un saldo negatiu mitjà de -15,7 punts fins al mes de novembre,empitjorant notablement respecte de l'any 2001 (-9,4%).

Pel que fa al sector de la construcció, tot i que alguns indicadors mos-tren un cert alentiment de la seva activitat, ha continuat consolidantel seu dinamisme en el tercer trimestre de 2002. El creixement del2,6% es deu en gran part al comportament expansiu de l'obra civil.

Els serveis han crescut un 2,4% en el tercer trimestre de 2002, encaraque amb un certs indicis de desacceleració. Analitzant els diferents indi-cadors, totes les activitats compreses en aquest sector tenen comporta-ments positius. L'únic indicador que té un comportament desfavorableés el de les pernoctacions del turisme resident.

D’altra banda, la demanda interna de l'economia catalana va créixerun 2,3% durant el tercer trimestre, superant la demanda registrada enel trimestre anterior. El canvi de comportament de la formació bruta enbéns d'equipament hi ha tingut una incidència especial. El consum deles llars manté una tendència a la baixa en el ritme de creixement situaten l’1,7% entre els mesos de juliol i setembre. Un indicador indirecte deconsum com ara ho són les matriculacions de vehicles ha davallat en un5,6%, amb una intensitat més acusada que a la resta de l’Estat espan-yol. Com a nota positiva, cal assenyalar les dades del comerç al detallamb un increment de les vendes en grans magatzems i de les vendes,en general.

El sector exterior ha moderat el seu comportament, especialment enel cas de les exportacions. Així mateix, el creixement de l'economiacatalana s’ha reduït en 0,2 punts.

En els darrers anys, el mercat de treball a Catalunya ha presentat unfort dinamisme quant a generació d'ocupació, tendència que semblaque es truncarà aquest any. Durant el primer semestre de l'any,segons l'EPA, s'ha constatat una tendència baixista en la creació d'o-cupació amb una davallada del 0,3% interanual. El segon trimestreha marcat un punt d'inflexió, en produir-se un canvi de tendència,tant en termes intertrimestrals com interanuals. Entre els mesos desetembre de 2001 i 2002, el nombre d'ocupats ha crescut lleugera-ment un 0,4% i s'ha situat en 2.805.400 persones.

El creixement del nombre d'aturats posa de manifest la desfavorableevolució de l'economia. Així, al tercer trimestre, la taxa d'atur esti-


mada era del 9,3%, gairebé un punt mésque durant el mateix període de l'anyanterior. En termes absoluts, el nombred'aturats ha augmentat en 32.500 perso-nes, i la taxa de variació interanual s’hasituat en el 12,7%.

El ritme d'afiliació a la Seguretat Socials'ha moderat respecte de l'any anterior.Durant el mes de setembre ha crescuten un 3% interanual, mentre que l'anyanterior l'increment se situava en el4,3%. La contenció experimentada enla majoria de sectors d'activitat, aexcepció del de l'agricultura, n'és lacausa principal.

En aquest context, paga la pena destacarl’aprovació per part del Parlament deCatalunya de la Llei que regula les empre-ses d’inserció que es dediquen a la inser-ció laboral de persones amb risc d’exclu-sió. Aquesta llei, pionera a l’Estat espan-yol, permetrà no tan sols reconèixer el tre-ball desenvolupat per aquestes empreses,sinó també que les administracions tinguinun marc a través del qual poder ajudar aaquest tipus d’empreses i contractar elsseus serveis.

Al setembre, l'índex de preus al consumde Catalunya es va situar en el 3,6% entaxa interanual, augmentant en sis dèci-mes en els dos mesos següents. Respectede l'any anterior, presenta una certamoderació (3,8%). Per components, elsmés inflacionistes han estat el de lesbegudes alcohòliques i tabac (5,8%), eld'hotels i restaurants (5,5%) i el vestit icalçat (5%). Com a nota positiva, caldestacar que el diferencial dels preuscatalans respecte de la mitjana espanyo-la s'ha anat reduint progressivament ique aquest, al setembre, se situa en 0,1punts percentuals.

yol indica una millora davant de laUnió Europea. És a partir del mes demaig que es produeix una progressi-va pèrdua de competitivitat (incre-ment de l’índex), possiblement moti-vada per l’alta inflació i el conse-qüent increment relatiu dels preusdels productes espanyols.

Des del mes de gener de 2002, la inflació ha estatl’indicador macroeconòmic de l’economia espan-yola amb un comportament més desfavorable. Larepercussió en els preus de venda de la posada enfuncionament de l’euro, a més de l’augment d’al-guns impostos indirectes, són factors que han pro-vocat un important impacte en l’evolució de l’IPC,que al mes de setembre recollia un increment inte-ranual del 3,5%, 1,5 punts percentuals per sobrede la previsió del govern per al 2002. Les dades pera tot l’any 2002 apunten cap a un increment del’IPC del 4%. GRÀFICS 3, 4, I 5.

Pel que fa al tipus d’interès, a partir del mes demaig aquest presenta un perfil a la baixa, i al mesde setembre se situa en el 3,24%, 0,53 punts per-centuals per sota l’interès que hi havia al setembrede 2001. Cal tenir en compte que l’organismeencarregat de fixar els tipus d’interès és el BancCentral Europeu (BCE), i no pas el Banc d’Espanya.El BCE usa el tipus d’interès com una eina de polí-tica monetària per tal d’aconseguir el seu objectiuprimordial: el manteniment de l’estabilitat de preusen el conjunt de la Unió Europea.

Entre els mesos de setembre de 2001 i abril de2002, l’índex de competitivitat per a l’Estat espan-


Altres indicadors macroeconòmics bàsics (2001 - 2002)

TAULA 2. Inflació, tipus d’interés i tipus de canvi. Setembre 2001 - setembre 2002

Preus IPC* Índex de Tipus d’interès competitivitat** interbancaris***

set 2001 3,40% 99,10% 3,77%oct 2001 3,00% 99,10% 3,37%nov 2001 2,70% 98,90% 3,20%des 2001 2,70% 99,00% 3,30%gen 2002 3,10% 98,90% 3,48%feb 2002 3,10% 98,80% 3,59%mar 2002 3,10% 98,80% 3,82%abr 2002 3,60% 98,80% 3,86%mai 2002 3,60% 99,10% 3,96%jun 2002 3,40% 99,30% 3,87%jul 2002 3,40% 99,30% 3,65%ago 2002 3,60% 99,20% 3,44%set 2002 3,50% 99,10% 3,24%

* Taxa de variació interanual de l'Índex de Preus al Consum.** Component nominal respecte de la Unió Europea (base 1996-1997=100).*** EURIBOR a un any.

Font: elaboració pròpia a partir de les dades del Banco de España.

Font: elaboració pròpia a partir de les dades del Boletín Estadístico del Banco de España.

2,6%

2,8%

3,0%

3,2%

3,4%

3,6%

3,8%

4,0%

4,2%

4,4%

set2001

oct2001

nov2001

des2001

gen2002

feb2002

mar2002

abr2002

mai2002

jun2002

jul2002

ago2002

set2002

GRÀFIC 3. Evolució de l'IPC*. Setembre 2001 - setembre 2002

3,1%

3,2%

3,3%

3,4%

3,5%

3,6%

3,7%

3,8%

3,9%

4,0%

4,1%

set2001

oct2001

nov2001

des2001

gen2002

feb2002

mar2002

abr2002

mai2002

jun2002

jul2002

ago2002

set2002

GRÀFIC 4. Evolució del tipus d'interès interbancari***.Setembre 2001 - setembre 2002

98,50%

98,75%

99,00%

99,25%

99,50%

99,75%

100,00%

set2001

oct2001

nov2001

des2001

gen2002

feb2002

mar2002

abr2002

mai2002

jun2002

jul2002

ago2002

set2002

GRÀFIC 5. Evolució de l'índex de competitivitat**. Setembre 2001 - setembre 2002

5

25

55

55

Resum de laconjuntura a Mataró

La conjuntura socioeconòmica de Mataró continua registrant símptomes de desacceleració, sibé no sembla tan acusada com en l’anterior informe.

En l’apartat de conjuntura internacional s’ha fet esment a la desac-celeració o alentiment de les principals economies mundials: EstatsUnits, Alemanya, França, Regne Unit, etc, que també afecta l’Estatespanyol i Catalunya. Així mateix, la situació geopolítica actual,força marcada per l’abast i la resolució de la crisi de l’Iraq, deixa laconjuntura internacional en un marc d’incertesa força acusat.


Per la seva banda, el nombre d’habi-tants de Mataró no deixa de créixer, i afinals del mes de setembre Matarócomptava amb més de 111.000 habi-tants, un 2,3% més que ara fa un any.Aquest fort creixement de Mataró s’haproduït principalment per l’arribada depoblació procedent d’altres municipisde Catalunya, de l’Estat espanyol o del’estranger. El creixement natural deMataró (naixements menys defun-cions), si bé presenta valors positius, ésforça reduït, sobretot si el comparemamb l’aportació al creixement demo-gràfic del saldo migratori.

Els indicadors de consum assenyalenla continuïtat en la tendència d’alenti-ment, ja que la matriculació de turis-mes s’ha reduït d’un 3,1% i el volumde residus generats a Mataró ha cres-cut escassament un 1,3. Aquesta ato-nia del consum mataroní coincidiràamb les tendències que apunten altresindicadors relatius a l’activitat empre-sarial i mercat laboral.

L’habitatge durant l’any 2002 s’hacaracteritzat per un creixement encaramés important dels preus. Segonsdades de l’empresa de taxacióSociedad de Tasación, a finals de2002, el preu del metre quadrat del’habitatge nou a Mataró era de 1.437€, un 14,1% més car que un any enre-re. Quant a la construcció d’habitatges

nous, entre els mesos d’octubre de 2001i setembre de 2002, a Mataró se’n vaniniciar 866, un 1,3% menys que un anyabans. El 91,4% d’aquests habitatgesque s’han començat a construir han estatplurifamiliars.

TAULA 3. Quadre resum de la conjuntura a Mataró. Fins al 3r trimestre de 2002

Signe[+] Valor Variació Interanual Període

Demografia Població 111.329 2,3% 3r trim. 2002

Edat mitjana 38,95 0,18 anys 1 gener 2002

Esperança de vida 80,12 0,20 anys 1 gener 2002

Taxa bruta natalitat 10,03‰ 0,34 punts 1997-2001

Taxa bruta mortalitat 7,55‰ -0,01 punts 1997-2001

Taxa altes 29,92‰ 2,29 punts 1997-2001

Taxa baixes 19,35‰ 1,34 punts 1997-2001

Consum Aigua (domèstic)1, 2 4.947.598 0,4% 3r trim. 2002

Gas (domèstic)1 109.102 -10,1% 2001

Matriculació Turismes2 4.330 -3,1% 3r trim. 2002

Residus Generats2 60.944.425 1,3% 3r trim. 2002

Habitatge Habit. Unifam. Inic.2 - 75 -15,7% 3r trim. 2002

Habit. Plurifam. Inic.2 + 791 0,4% 3r trim. 2002

Preu m2 construït (euros) - 1.437 14,1% 2002

Activitat IAE + 10.348 4,8% 3r trim. 2002

Núm. Empreses - 3.931 -0,5% 3r trim. 2002

Obres menors2 - 216 -15,0% 3r trim. 2002

Obres majors2 + 246 12,8% 3r trim. 2002

Llic. activ. sol·licitades2 + 672 1,8% 3r trim. 2002

Ocupació Assalariats + 30.834 0,1% 3r trim. 2002

Autònoms + 8.643 0,9% 3r trim. 2002

Contractes2 + 29.883 13,5% 3r trim. 2002

Treb. afectats ERO2 - 121 33,0% 3r trim. 2002

Atur registrat - 4.009 14,8% 3r trim. 2002

Taxa d'atur registrat - 7,64% 0,98 pp 3r trim. 2002

Accidents laborals4 - 71 1,4% 2001

Transport Autobús urbà2 + 4.255.872 5,3% 3r trim. 2002

RENFE viatgers Mataró2 - 1.781.319 -12,2% 3r trim. 2002

IMD Autopista A-193 + 46.826 4,7% 2001

IMD Autovia C-603 + 40.339 2,5% 2001

Seguretat viària5 + 6,5 -17,3% 2002

Reciclatge i Vidre recollit selectivament2 + 986.740 8,6% 3r trim. 2002

vectors Paper recollit selectivament2 + 2.019.921 16,2% 3r trim. 2002

ambientals Entrada vehicles deixalleria2 + 22.550 39,6% 3r trim. 2002

Envasos recollits selectivament2 + 554.800 51,5% 3r trim. 2002

Piles recollides selectivament2 + 11.380 75,6% 3r trim. 2002

Soroll a la xarxa viària + 71,4 -1,1% 2002

[+] El signe positiu (+) indica una evolució favorable de la variable, i el signe negatiu (-), desfavorable.1 Variables altament afectades per factors externs, climàtics, mesures d'estalvi…2 Variació interanual entre l'acumulat dels darrers dotze mesos.3 Variació interanual sobre la mitjana del període.4 Accidents laborals cada 1.000 assalariats.5 Accidents a la xarxa viària de Mataró cada 1.000 vehicles.

La conjuntura a Mataró. 3r trimestre 2002

Pel que fa al conjunt de l’activitat empresarial, aquesta també s’estàrefredant, ja que el nombre d’empreses ha disminuït un 0,5% i el nom-bre de sol·licituds d’obra menor ha caigut un 15%. El nombre de sol·lici-tuds de llicència d’activitat han augmentat lleugerament d’un 1,8%.

El mercat laboral es ressent ràpidament de la desacceleració econò-mica. Així, tenim que el nombre de persones inscrites com a atura-des a l’OTG de l’Esplanada s’ha incrementat gairebé un 15%, i lataxa d’atur s’ha situat en el 7,6%, la més elevada des del mes denovembre de 1998. El nombre de treballadors afectats per expe-dients de regulació d’ocupació s’ha incrementat un 33% i el nombred’assalariats s’ha mantingut estable, amb un creixement interanualpràcticament nul (0,1%). També el nombre de treballadors autò-noms registrats augmenta molt lentament, un 0,9% en el darrer any.

Els indicadors de transport col·lectiu mostren, en el cas de l’autobúsurbà, un creixement considerable, ja que al mes de setembre de2002 el nombre de viatgers va augmentar un 5,3%. Pel que fa a lesdades de RENFE, aquestes presenten un descens molt important,fruit de la instauració a principis de 2002 de la tarifa única i del canvien la comptabilització dels passatgers (abans es feia una estimacióen funció dels viatges que es compraven, mentre que ara es comp-tabilitzen les cancel·lacions de bitllets). Els indicadors disponibles deltransport privat continuen assenyalant un creixement important.Una de les externalitats més negatives associades al transport ambvehicle privat són els accidents. Durant l’any 2002 es van produir414 accidents amb víctimes; és a dir, 6,5 accidents cada 1.000 vehi-cles, la qual cosa suposa una reducció del 17,3% respecte del 2001.

Pel que fa al reciclatge, s’hi constata un volum creixent en el recull devidre, paper i envasos, a un ritme superior al del creixement del volumtotal de residus sòlids urbans, la qual cosa suposa un augment en elpercentatge de reciclatge sobre el total de residus generats a Mataró.Aquest creixement evidencia una major conscienciació envers el reci-clatge, fet que també s’observa en el creixement de les entrades a lesdues deixalleries de Mataró, un 39,6% més que les de l’any anterior.

DIAGRAMA D’INFORMACIÓ LOCAL A MATARÓ (DILMA)Comparació amb la província de Barcelona

El DILMA és un gràfic que ens permet de veure, comparant-ho ambla província de Barcelona2, en quin estat es troben els diferents indi-


cadors socioeconòmics de Mataró i comhan evolucionat en el darrer any. GRÀFIC 6.

El gràfic presenta, en conjunt, un context deconvergència amb el nivell i evolució mitjàde la província, ja que només una dada pre-senta un nivell i una evolució favorable(percentatge d’aturats sense ocupació ante-rior), però també només hi ha una dadaamb un nivell i una evolució desfavorable(taxa d’atur). La resta de dades presenten obé nivells per sobre als de la província i evo-lucions per sota o bé una situació inversa.

Pel que fa a les dades referides al mercatde treball (i, més concretament, a l’indica-dor relatiu a la taxa d’atur global), Matarópresenta una situació desfavorable enversla província, tant en nivell com en evolu-ció. Si bé en els períodes precedentsMataró presentava una taxa d’atur regis-trat per sota de la del conjunt de la pro-víncia (cal tenir present, però, que la taxad’atur registrat a Mataró continua calcu-lant-se amb la població activa segons elpadró de 1996), la pitjor evolució deldarrer any ha situat el nivell d’atur a la ciu-tat per sobre. Per edats, si bé els més jovestenen una taxa elevada, aquest ha estat elcol·lectiu de més edat que ha registrat uncreixement més important. Pel que fa a laproporció de contractació indefinida aMataró, tot i presentar un nivell molt simi-lar al conjunt provincial, presenta unatendència més desfavorable.

Des de principis de la dècada delsnoranta, Mataró està canviant la sevaconfiguració econòmica, amb una ter-ciarització progressiva. Aquest procés,però, sembla haver-se produït a Matarómés tard, i és per això que continuatenint un sector de serveis menysdesenvolupat que el del conjunt de la

2 Cal recordar que el diagrama presenta, en l’eix vertical, l’estat o nivell de cada indicador en comparació amb la província i es poden adquirir, per a cada variable analitzada, valors superiors o infe-riors a 100 segons, tant si es troba per sobre o per sota del nivell del conjunt provincial. A l’eix horitzontal, s’hi presenta l’evolució durant el darrer any de l’indicador, i el valor de l’indicador és posi-tiu o negatiu segons si l’evolució de la variable a Mataró ha estat superior o inferior a la de la província. A més, per a cada indicador s’intenta donar una valoració de la seva situació pel que fa alnivell i evolució mitjançant l’ús de diferents símbols.

província. Així, malgrat que la indústria tèxtil i de la confecció haanat perdent pes en els darrers anys, l’especialització productiva3

de Mataró continua per sobre dels principals municipis de la pro-víncia. Juntament al sector tèxtil, Mataró disposa d’altres sectors,com el comerç i la contractació, força desenvolupats. Tot plegat,fa de Mataró una ciutat especialitzada. Per altra banda, Mataróes continua caracteritzant per un teixit de petites unitats produc-tives, com ho demostra la mitjana de treballadors assalariats perempresa, considerablement inferior al conjunt provincial.

Per la banda del consum privat, la matriculació de vehicles percàpita se situa per sobre del conjunt provincial, gràcies al fet que,tot i el descens experimentat durant el darrer any, a Mataróaquest ha estat més moderat.

Quant a l’habitatge, el nivell d’intensitat en la construcció d’habi-tatges, mesurada amb el nombre d’habitatges que han iniciat laseva construcció dividit per la població, situen a Mataró i a la pro-víncia em el mateix nivell, però amb una evolució inferior per en elcas de Mataró. Respecte del preu del metre quadrat de l’habitatgenou a Mataró, aquest continua molt per sota de la mitjana de laprovíncia (marcada per l’elevat preu al municipi de Barcelona i con-nurbació), però amb uns percentatges d’increment més elevats.


3 Proporció d’assalariats que concentren els 5 primers subsectors (CCAE-93 a 2 dígits). La comparació és amb els municipis de la província de Barcelona amb més de 10.000 assalariats.

75

80

85

90

95

100

105

110

115

-15 -10 -5 0 5 10 15

EVOLUCIÓ

Matriculació vehiclesper càpita *% contractació

indefinida *Habitatges iniciats

per càpita*

Especialització

Taxa atur<25 anys

Taxa atur dones

Taxa aturMataró

% aturats SOA Preu mig habitatge2

Terciaritzacióassalariats

Taxa atur>44 anys

Assalariats / Empresa

Accidents laboralsper assal.1

Terciarització empresa

NIV

ELL

GRÀFIC 6. Diagrama d'informació local a Mataró (Comparació amb la província de Barcelona)

NIVELL: 3r trim. 2002EVOLUCIÓ: 3r trim. 2002 - 3r trim. 2001* Acumulat darrers dotze mesos1. Nivell any 2001 i evolució respecte 20002. Nivell 4t trim. 2002 i evolució respecte 4t trim. 2001

Indicador favorable (nivell i evolució favorable)Indicador desfavorable (nivell i evolució desfavorable)Indicador incert (evolució favorable i nivell desfavorable o a l'inrevés)Indicador no interpretat (no hi ha una interpretació clara sobre el nivell i l'evolució)

Població

Les pautes de creixement de Mataró han dotat a la ciutat d’una major complexitat i hetero-geneïtat tant pel que fa a la seva estructura social, com a les pautes d’assentament dels dife-rents grups socials sobre el territori.

Fonts utilitzades: Boletín CF+S, núm. 15, març 2001; “La exclusión social”, Fernando Gil, Editorial Ariel, 2002;

Secció d’informació de Base i Padró d’habitants de l’Ajuntament de Mataró.

Un dels temes d’estudi més interessants sobre l’evolució de la poblacióde Mataró en els darrers anys ha estat el del seu elevat dinamisme enforma de creixement de la població, després de més de dues dècadesd’estancament demogràfic. Els ritmes de creixement actuals, però, toti que importants, es queden força allunyats dels creixements dels anys50 i 60. D’altra banda, a diferència d’aquella etapa, el creixement esrecolza quasi exclusivament sobre el component migratori, amb unacontribució al creixement vegetatiu (naixements menys defuncions)força més reduït.


Tot seguit, es descriuen alguns aspectesd’aquest procés de creixement des d’unaòptica de dinàmica territorial i morfològicade la ciutat que anirà acompanyada per laintroducció d’aspectes més qualitatius,com ara l’edat mitjana i la procedència.

Segons les dades de l’Estudi de la pobla-ció de Mataró, la ciutat comptava a 1 degener de 2003 amb un total de 112.179habitants, aproximadament uns 10.000més que a l’any 1996. A continuació,mostrem com s’ha distribuït aquest crei-xement, parant atenció no tan sols en elmoviment de les altes i baixes, que al

final ens permet explicar el perquè del crei-xement del nombre d’habitants de la ciutat,sinó també en el moviment intern, ja queen fer l’anàlisi a nivell de seccions, resultaimportant veure-hi com s’ha anat distri-buint la població dins de la ciutat. GRÀFIC 7.

Segons el mapa de creixement per sec-cions s’observa que les zones que hanconcentrat els majors increments depoblació són aquelles en les quals durantels darrers anys s’han fet actuacionsurbanístiques que han suposat la cons-trucció de nous habitatges i una reorde-nació de l’entorn de la seva ubicació. Estractaria de zones com la Via Europa i elParc Central; la Ronda dels PaïsosCatalans i la Riera Figuera Major; CalCollut, i les intervencions entre elscarrers Pacheco i Enric Granados; i entrela Confraria de Sant Elm i Jordi Joan.

Totes aquestes àrees poden haver estat eldestí tant de fluxos d’arribada de pobla-

El dinamisme demogràfic de Mataró en els darrers anys

Font: elaboració pròpia a partir de les dades del Servei d’Informació de Base de l’Ajuntament de Mataró.

GRÁFIC 7. Evolució de la població de Mataró per seccions censals. 1996-2002

Pèrdua de població superior al 5%

Pèrdua de població inferior al 5%

Increment de població inferior al 5%

Increment de població entre el 5% i el 15%

Increment de població superior al 15%

Barris de Mataró


ció des d’altres municipis, com de ciutadans i ciutadanes que s’han des-plaçat des d’altres parts de la ciutat cercant una nova tipologia d’habi-tatge. Resulta complicat conèixer de ben cert quin d’aquests dos col·lec-tius heterogenis ha estat el principal ocupador de cadascuna d’aquestesnoves àrees. Si més no, com a dades de referència, podem apuntar queels moviments d’origen extern representen aproximadament un 40%del total, i l’intern, el 60% restant.

Així mateix, entre les àrees que han perdut població caldria destacar, enprimer terme, les àrees sud i sud-est de la ciutat, que comprenen bonapart dels barris de Pla d’en Boet, Peramàs i Cerdanyola Sud.

També han perdut població parts antigues dels barris de Cirera iMolins-Torner, als quals se’ls hauria d’afegir el nucli antic de la Llàntia.Possiblement, i encara en major mesura que a les àrees fins ara esmen-tades, aquests barris han pogut reflectir aquest comportament per laproximitat de les àrees de nova construcció. Històricament, aquestesàrees havien estat les que havien concentrat els majors percentatgesd’autoconstrucció de la ciutat, amb una trama de carrersi una tipologia d’habitatges pròpia del procés explosiud’assentament que va tenir lloc als anys 50 i 60.

Aquesta continuïtat entre àrees que guanyen i perdenpoblació és indicativa de processos més profunds queafecten tant a elements materials com a simbòlics de lazona oest de la ciutat. Processos relacionats amb lasuperposició d’una realitat social i urbana per sobre del’existent, més que no pas d’una rehabilitació de la queja existia.

La tercera àrea, molt més restringida, fa referència alprocés de progressiva marxa de població del centre dela ciutat, la permanència de les persones de més edat il’afebliment de la seva funció residencial com a conse-qüència del procés de terciarització, que incrementa el valor i especia-litza l’ús del sòl en aquestes àrees.

Tota la resta d’àrees presenten una major estabilitat pel que fa alsguanys o pèrdues de població. Tanmateix, val la pena observar comCerdanyola nord i sud, així com Rocafonda, presenten gairebé pèrduesen la totalitat de les seves seccions, la qual cosa pot tenir molt a veureamb processos de descongestió i moviment de la població cap a altres

parts de la ciutat. Pel que fa a les àrees queguanyen població, hi destaquen el sud-oesti centre nord de l’Eixample, així com elPalau-Escorxador. Mentre en el primer caspodríem parlar d’increments relacionatsamb petites intervencions urbanístiques, enel cas del Palau, s’explicaria per l’arribadade població estrangera per sobre de les bai-xes i del moviment intern.

A l’hora de caracteritzar la dimensió exter-na del moviment de la població (responsa-ble del creixement de la població de la ciu-tat, tal i com hem esmentat abans), un bonindicador que pot complementar el de l’e-volució del volum de població de cada sec-ció és el de l’edat mitjana, ja que afegeixinformació d’un possible envelliment orejoveniment de les seccions.

La primera cosa que s’observa quan escomparen els mapes del 1996 i del2002, és el major envelliment de lapoblació, particularment a les zonescentral i sud de la ciutat, mentre que lesàrees en les quals s’han concentrat elmajor nombre d’actuacions urbanísti-ques i creació d’habitatges han mantin-gut o, fins i tot, han reduït la seva edat

Font: elaboració pròpia a partir de les dades del Servei d’Informació de Base del’Ajuntament de Mataró.

GRÀFIC 8. Edat mitjana de les seccions censals de Mataró. 1996

< 35 anys

≥ 35 anys i < 40 anys


≥ 45 anys

mitjana. Això és particularment manifest en totes les seccionsque travessa la Via Europa i el Parc Central, Ronda dels PaïsosCatalans i les intervencions al Palau-Escorxador de Cal Collut i al’Eixample a l’Havana.

D’altra banda, hi ha àrees que han intensificat el seu procés d’en-velliment, com ara la zona abans esmentada del sud i sud-oest dela ciutat i les parts antigues de Cirera, la Llàntia i Molins Torner il’Eixample central.

Tanmateix, pel que fa a l’edat mitjana, el mapa de 2002 mostrauna realitat dualitzada amb un nucli central format pel Centre,l’Eixample i Peramàs, més envellit, i una zona nord i oest, moltmés jove. Resulta també significatiu l’efecte de rejoveniment quepot tenir sobre determinades zones l’arribada de població immi-grada estrangera, que en el cas de Mataró pot fer-se més evident


en el Palau-Escorxador, Rocafonda iCerdanyola.

Així mateix, podem apuntar, com ahipòtesi, l’existència d’una relacióentre el guany de població i el procésde rejoveniment de població o, simés no, de menor envelliment.L’assentament de parelles joves i ambfills en zones de nova urbanitzaciópodria estar en la base d’aquestahipòtesi. Per contra, els preus elevatspodrien ser un factor de signe con-trari al rejoveniment, atès l’efectedissuasiu que pot tenir la compra del’habitatge per a les generacions mésjoves, sobretot a les zones de novaconstrucció. GRÀFIC 10.

El mapa sobre l’evolució de les edatsmitjanes ens ajuda a donar suport ales hipòtesis fins ara plantejades, jaque els contorns de la ciutat s’hidibuixen en dues àrees que mar-quen els extrems dels processosd’envelliment i rejoveniment, ambcoincidències amb aquelles àreesque guanyen o perden població.Mentre que les àrees al voltant deVia Europa i de Parc Central, i tambél’àrea de Cal Collut, veuen com esrejoveneix la seva edat mitjana; a lazona sud, sud-oest, particularment,a Peramàs i Pla d'en Boet, així com

a l’àrea de Cirera i Molins-Torner, hitrobem les majors taxes d’envelliment.GRÀFIC 11.

D’altra banda, resulta remarcable comdiferents seccions de l’Eixample hanreduït la seva edat mitjana des de 1997,amb la qual cosa s’apunta l’assenta-ment de població jove-adulta que rejo-veneix una àrea que en conjunt presen-ta edats mitjanes elevades.

GRÀFIC 9. Edat mitjana de les seccions censals de Mataró. 2002


Diferència edat mitjana

Incr

emen

ts d

e p

ob

laci

ó

-40

-20

0

20

40

60

80

100

120

-3 -2 -1 0 1 2 3 4 5

GRÀFIC 10. Relació entre l’evolució de l’edat mitjana i del volumde població a les seccions censals de Mataró. 1996-2002

< 35 anys



≥ 45 anys

Reprenent el fil principal de l’exposició, i tal com s’avançava alcomençament, el component migratori del creixement ha estat l’as-pecte clau i decisiu a l’hora de comprendre el creixement de poblacióde Mataró. Des d’una visió territorial, les parts de la ciutat més dinà-miques, d’acord amb les taxes d’altes i baixes de cada secció, podriendescriure’s si les comparéssim amb les del conjunt de la ciutat.

Existeix una certa relació entre el nombre d’altes i baixes: aquellesseccions que tenen un volum important d’altes també destaquen,amb diferents matisos, per tenir un nombre important de baixes, i al’inrevés. Per tant, hi podríem distingir seccions que presenten un fortdinamisme de població en forma d’entrades i sortides d’habitants,mentre n’hi ha d’altres en què l’evolució és força menys dinàmica.


A partir d’aquesta idea genèrica i dela constatació de l’existència d’unacerta relació entre les taxes d’altes ibaixes podríem arribar a definir qua-tre grans tipus de seccions, d’acordamb un doble criteri: d’una banda, apartir del dinamisme que mostracada secció mesurat mitjançant elseu nombre relatiu d’altes, i, de l’al-tra, d’acord amb el registre de saldospositius o negatius, tot comparantles altes i les baixes.

D’acord amb aquests dos criteris, enprimer lloc, podem distingir unacategoria de seccions dinàmiquesatractives, aquelles que tenen un

important dinamisme i en les quals, amés, la diferència entre les altes i lesbaixes és molt favorable a les primeres.En segon lloc, les seccions dinàmiquesno atractives, seccions amb un volumd’altes i baixes considerables, peròbastant equilibrades en nombre. Entercer lloc, les seccions poc dinàmiquesno expulsores, aquelles en què elmoviment extern és baix, tot i queconserven un saldo positiu d’altes i bai-xes. Per últim, les seccions poc dinàmi-ques i expulsores, que serien aquelles

que afegeixen un nombre de baixessuperior al de les altes al seu pocdinamisme. Són, per tant, seccionsque, en tot cas, compensen aquestdesequilibri a través del movimentintern entre seccions, sempre queaquest sigui favorable. GRÀFIC 13.

Entre els elements que paga la penadestacar del mapa, hi ha un elevatnombre de seccions dinàmiques queocupen tant àrees de l’Eixample comde Cerdanyola Sud i Nord, com delPalau-Escorxador i Rocafonda. Pelque fa a l’Eixample, el dinamisme noés un fet de tot el barri, sinó que es


GRÀFIC 11. Evolució de l’edat mitjana per seccions censals de Mataró. 1996-2002


0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

10 15 20 25 30 35 40

Taxa de baixes

Taxa

d’a

ltes

GRÀFIC 12. Relació entre taxes d’altes i baixes a les seccionscensals de Mataró. 1997-2002

Han redüit l’edat mitjana en 2 o més anys

Han redüit l’edat mitjana entre 0 i 2 anys

Han augmentat l’edat mitjana entre 0 i 2 anys

Han augmentat l’edat mitjana entre 2 i 3 anys

Han augmentat més de 3 anys l’edat mitjana

i La Llàntia, màxims exponents de sec-cions que atrauen població forana.

Resulta molt més senzill interpretarels resultats pel que fa a les seccionsexpulsores i poc dinàmiques, ja queacostumen a estar juntes i a situar-seen les zones abans esmentades, on esconcentraven els processos de pèr-dua de població i envelliment. Així,un cop més, apareixen claramentdefinides la zona sud i sud-oest –Plad’en Boet, Peramàs i CerdanyolaSud-, l’Eixample central i, en particu-lar, totes les seccions perpendiculars ala plaça de Cuba i a l’esquerra de laRiera i, per últim, les seccions de lesparts antigues de Cirera i MolinsTorner i nord-oest de l’Eixample.

A les zones esmentades fins almoment, caldria afegir-hi la zona oestde Cerdanyola Nord, dominada perseccions amb poc dinamisme o, fins itot, per seccions "expulsores”. La con-gestió pròpia d’aquest barri i la proxi-mitat a zones de nova urbanitzaciópodria, entre altres factors, explicar totaquest fet. En el cas de Vista Alegre,

amb seccions que presenten poc dinamis-me, el fenomen pot explicar-se perquè estracta d’un barri jove que ha consolidat laseva població i que, per tant, dins aquestperíode, no ha viscut grans moviment nid’arribades ni de sortides.

Un cop fet aquest repàs de la dinàmica delmoviment extern, principal motor del crei-xement de la ciutat, caldria que ens atu-réssim un moment a analitzar la dinàmicadel moviment intern, d’entrades i sortidesamb origen i destinació dins de Mataró, jaque aquest moviment, segons en quineszones, pot arribar a definir altres pautesdels nivells d’atracció. GRÀFIC 14.

concentra en les parts nord i sud. En el cas de les sortides, aques-tes sempre han representat un volum prou important del movi-ment de l’Eixample.

Pel que fa referència al Palau-Escorxador, Cerdanyola Sud iRocafonda, són les altes de població estrangera les que concen-tren un part més important d’entrades. Un volum que compensael de baixes, però no, com es demostra més endavant, el movi-ment intern entre seccions. Així, en termes generals, es pot plan-tejar la hipòtesi d’un canvi en la composició sociodemogràficad’aquests barris, amb intensitats diferents segons quina sigui lasecció censal objecte d’atenció.

Tanmateix, els canvis de composició interna no són exclusius d’aquestsbarris, ja que també s’hauria de tenir en compte barris com els de Cirera


GRÀFIC 13. Dinamisme poblacional de les seccios censals de Mataró. 1996-2002


GRÀFIC 14. Tipologia moviment intern entre les seccions censalsde Mataró. 2000-2002

Dinàmiques absorvidores (Altes ≥ 30‰ i diferències entre altes i baixes ≥ 15 punts)Dinàmiques no absorvidores (Altes ≥ 30‰ i diferència entre altes i baixes ≥ 15 punts)Poc dinàmiques (Altes < 30‰ i diferència entre altes i baixes entre 0 i 15 punts)Poc dinàmiques expulsadores (Altes < 30‰ i diferència entre altes i baixes < 0 punts)

Diferència entre entrades i sortides ≥ 10 punts

Diferència entre entrades i sortides ≥ 0 i <10 punts

Diferència entre entrades i sortides > 10 i <0 punts

Diferència entre entrades i sortides ≤ 10 punts

Agafant com a període d’anàlisi des de començaments de 2000fins a principis de 2003, s’han definit quatre grups de seccionssegons el seu grau d’atracció de mobilitat interna.

Les seccions que han tingut un major atractiu pel que fa al movi-ment intern de la població de Mataró se situaven en l’eix de la ViaEuropa i del Parc Central, a les quals hi hauríem d’afegir la zona delCal Collut. En un segon nivell també positiu, però molt més mode-rat, tindríem gran part de l’àrea nova de Vista Alegre, la zona nordde Cerdanyola nord i seccions del sud i centre-nord de l’Eixample.Tant en el primer com en el segon grup també s’identifiquen zonesde nova urbanització o actuacions urbanístiques que podrien seruna de les raons principals d’aquests desplaçaments.

En una situació contrària, o sigui com a origen de molts dels fluxosinterns de població, tenim gairebé la totalitat de Cerdanyola Sud,Rocafonda, Palau-Escorxador, Pla d’en Boet, Peramàs i MolinsTorner, així com zones de Cerdanyola Nord, Cirera i l’Eixample -particularment, la zona de frontal marítim. Les raons d’aquestasituació varia segons la zona, tot i que molts fluxos tindrien a veureamb motius apuntats anteriorment a l’hora de parlar de les altes ide les baixes: proximitat a les zones de nova construcció, recercade nous tipus d’habitatge, recerca d’un nou entorn social i urbà…

Tal i com s’apuntava al començant d’aquest article, els fluxosmigratoris actuals no poden comparar-se amb els viscuts durantles dècades dels anys 50 i 60; no tan sols per les diferències rela-cionades amb els volums de població, sinó pel fet que, tal i coms’ha pogut veure, les pautes d’assentament seguides donen lloca una configuració sociomorfològica de la ciutat qualitativamentdiferent i desigual.

Així, mentre que fins ben entrats els anys 80 Mataró es podiadefinir com una ciutat segmentada en dues realitats definidesd’acord amb el tradicional esquema de centre i perifèria, ambuna concentració de la població autòctona al Centre i l’Eixamplei uns barris limítrofes on s’havia anat assentant la població emi-grada de la resta de l’Estat espanyol, en el decurs de la dècadadels 90 i amb l’entrada del nou segle aquest esquema s’ha anatfent qualitativament més complex.

En aquest sentit, d’acord amb tot el que hem anat apuntat, espodria dir que Mataró ha guanyat en heterogeneïtat tant pel que


fa a la seva estructura social com a lespautes d’assentament dels diferentsgrups socials sobre el territori. Aquestamajor complexitat fa difícil que enaquests moments puguem parlar en ter-mes senzills de centre i perifèria, ambuna concordança social i física de lesmateixes, sinó que més aviat hauríem deparlar del fet que tant un concepte coml’altre s’han fragmentat en múltiplesrealitats disseminades per tota la ciutat.

Aquesta fragmentació que reestructurala polarització social i urbana de la ciu-tat configurada pels fluxos dels 50 i 60planteja importants reptes en termes decohesió social. Existeix una estreta imútua implicació entre el fet físic de laciutat (l’estructura urbana), l’estructurasocial que hi resideix i les dinàmiquespersonals i biogràfiques de cadascundels individus que l’habiten, ja que laciutat és la confluència d’aquests trestipus de paràmetres: els físics, els socialsi els personals.

AiguaGasVehiclesResidus sòlids urbans

ConsumAiguaVehiclesResidus sòlids urbans

La davallada de la matriculació, símptoma d’atonia del consum, té una lectura favorable desd’altres vessants com l’ambiental, ja que suposa una reducció de la contaminació acústica i atmosfèrica.

Fonts utilitzades: ICTNET, El País, La Vanguardia, Cinco Días, Expansión i Avui.

generats

En el primer trimestre de 2002va començar a registrar-se uncanvi en la tendència ascen-dent que s’havia presentat finsal moment en la sèrie de con-

sum d’aigua. Aquesta tendència a la baixa s’hamantingut en el segon i tercer trimestre de 2002, iel consum d’aigua de l’acumulat anual se situa persota dels 8 milions de metres cúbics. Tant factorexterns com climàtics o mesures d’estalvi dificultenla relació entre l’evolució del consum d’aigua i l’e-volució d’activitat i del consum a la ciutat.

En el desglossament per tipologia d’usuari, els trestipus (domèstic, comercial i obres, i industrial) pre-senten un variació interanual negativa en el tercertrimestre, si bé la reducció experimentada en laindústria és sensiblement superior (13% a finals deltercer trimestre), alhora que parteix de descensosinteranuals anteriors.


Consum d’aigua

TAULA 4. Consum d’aigua a Mataró. 3r trim. 2000 - 3r trim. 2002

2000 - 3r trim. 1.360.076 272.678 369.841 1,84% 2,84% 15,41%2000 - 4t trim. 1.106.340 227.352 389.062 -2,71% 5,60% 18,24%2001- 1r trim. 1.202.475 237.775 376.392 -1,29% 6,77% 16,42%2001 - 2n trim. 1.236.964 259.847 411.981 -0,59% 1,36% 16,30%2001 - 3r trim. 1.380.443 288.641 418.956 1,50% 5,85% 13,28%2001 - 4t trim. 1.190.815 245.830 363.109 7,64% 8,13% -6,67%2002- 1r trim. 1.220.002 241.651 342.222 1,46% 1,63% -9,08%2002 - 2n trim. 1.245.130 257.205 365.849 0,66% -1,02% -11,20%2002 - 3r trim. 1.291.651 268.266 364.478 -6,43% -7,06% -13,00%

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades d’Aigües de Mataró S.A.

Domèstic Com. i obres

Consum m3 a Mataró

Industrial

Variació m3 trim. any anterior

7.200.000

7.300.000

7.400.000

7.500.000

7.600.000

7.700.000

7.800.000

7.900.000

8.000.000

8.100.000

8.200.000

8.300.000

8.400.000

2000 - 3rtrim.

2000 - 4ttrim.

2001- 1rtrim.

2001 - 2ntrim.

2001 - 3rtrim.

2001 - 4ttrim.

2002- 1rtrim.

2002 - 2ntrim.

2002 - 3rtrim.

-6%

-5%

-4%

-3%

-2%

-1%

0%

1%

2%

3%

4%

5%

6%

Acumulat 12 mesos Variació interanual

Vari

ació

(%)

M3

GRÀFIC 15. Consum d'aigua a Mataró. 2000 - 2002

Domèstic Com. i obres Industrial

-15%

-10%

-5%

0%

5%

10%

15%

Domèstic Com. i obres Industrial

2001 - 3r trim. 2001 - 4t trim. 2002- 1r trim.

2002 - 2n trim. 2002 - 3r trim.

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades d’Aigües de Mataró S.A.

0

200.000

400.000

600.000

800.000

1.000.000

1.200.000

1.400.000

1.600.000

2000 - 3rtrim.

2000 - 4ttrim.

2001- 1rtrim.

2001 - 2ntrim.

2001 - 3rtrim.

2001 - 4ttrim.

2002- 1rtrim.

2002 - 2ntrim.

2002 - 3rtrim.

M3

Domèstic Industrial Com. i obres

GRÀFIC 16. Consum d’aigua segons destinació.2000 - 3r trim. 2002

El consumd’aigua a

Mataró esredueix

GRÀFIC 17. Increment del consum d’aigua respecte del mateix trimestre de l’any anterior. 3r trim. 2001 - 3r trim. 2002

Situació General

El 2001 va ser un any molt favorable per a la indústria de l’au-tomòbil, ja que a tot l’Estat espanyol es van matricular un totalde 1.498.849 turismes, un 2,16% més que els matriculats el2000. Diferents fonts apunten que aquest augment en la matri-culació de turismes va produir-se, principalment, per l’entrada del’euro o l’aflorament del “diner negre”. Un cop superat l’efectede l’entrada de la nova moneda, la matriculació de turismes s’haanat reduint paulatinament al llarg de 2002, coincidint amb ladesacceleració que s’està registrant en la despesa en el consumde les famílies, que ja des del primer semestre de 2000 va regis-trant un creixement més lent.

Aquesta davallada, a banda de l’acabament de l’efecte euro,estaria provocada per una conjuntura econòmica més desfavora-ble, amb una evolució negativa del mercat laboral i una dèbilconfiança dels consumidors. Així mateix, el preu dels carburanttambé experimenta en els darrers períodes una evolució desfa-vorable.

Així doncs, sembla que les previsions que per al 2002 auguravenuna davallada en la venda de turismes s’estan acomplint, ja queentre els mesos d’octubre de 2001 i setembre de 2002 a l’Estatespanyol van matricular-se 1.389.293 turismes, fet que suposa undescens del 4,8% respecte del mateix període de l’any anterior. A

Catalunya, aquest descens en la matri-culació ha estat més marcat: en el con-junt dels dotze mesos anteriors al mesde setembre de 2002 s’hi van matricular222.574 turismes, amb un descens inte-ranual del 10,5%. La matriculació deturismes suposa el 77,2% de tots elsvehicles matriculats a Catalunya.

Mataró

Entre els mesosd’octubre de 2001i setembre de2002, a Mataró,s’hi van matricular5.219 vehicles,

dels quals 4.330 eren turismes(83%). Ambdues sèries (vehicles iturismes) presenten un perfil descen-dent des de mitjans de 2000. Si ana-litzem la variació interanual, la sèriede vehicles matriculats recull per almes de setembre de 2002 unareducció del 3,5%, i la dels turismes,una davallada del 3,1%. Aquestestaxes de creixement negatives s’em-marquen dins d’una conjuntura d’a-lentiment en el consum intern.

D’altra banda, aproximadament el60% dels turismes matriculats aMataró pertanyen a particulars, mentreque el 40% restant correspon a lesempreses. La dinàmica seguida pelsturismes matriculats per particulars ésdescendent: entre els mesos d’agost isetembre s’hi va registrar el nombremés baix des que es disposa d’aquestasèrie (gener 1998). En la variació inte-ranual, fins al mes de maig de 2002, latendència era a l’alça, si bé encaraestava en creixements negatius. A par-


Matriculació de Vehicles (turismes)

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’INE.

-5%

-4%

-3%

-2%

-1%

0%

1%

2%

3%

4%

5%

6%

-30%

-25%

-20%

-15%

-10%

-5%

0%

5%

10%

15%

20%

25%

Despesa final famílies Matriculació turismes

set-

1990

jun-

1991

mar

-199

2

des

-199

2

set-

1993

jun-

1994

mar

-199

5

des

-199

5

set-

1996

jun-

1997

jun-

2000

mar

-200

1

des

-200

1

set-

2002

mar

-199

8

des

-199

8

set-

1999

Var.

inte

ranu

al d

esp

esa

en c

ons

umd

e le

s fa

míli

es

Var.

inte

ranu

al m

atri

cula

ció

tur

ism

es

GRÀFIC 18. Variació interanual en la matriculació de turismes i en ladespesa en consum final de les famílies. Espanya. 1990 - 2002

La matriculacióde turismes a

la ciutat esredueix

un 3,1%


tir del mes de juny, el perfil de la taxa de variació interanualregistra un altre cop una línia descendent.

Pel que fa a la matriculació de turismes per part de les empreses,des de l’abril de 2001 fins a finals del mateix any, el nombre deturismes matriculats disminueix mes rere mes. No obstant això, apartir del mes de novembre de 2001, la sèrie s’ha anat recupe-rant fins aconseguir situar l’acumulat dels darrers dotze mesos, almes de setembre de 2002, en 1.742 turismes, amb la conseqüentrecuperació de la variació interanual.

1.000

1.250

1.500

1.750

2.000

2.250

2.500

2.750

3.000

3.250

3.500

-20%

-15%

-10%

-5%

0%

5%

10%

15%

20%

25%

30%

Acumulat darrers 12 mesos Variació interanual (%)

Va

ria

ció

(%

)

Turi

sme

s

sete

mb

re-9

9

no

vem

bre

-99

gener-

2000

març

-2000

maig

-2000

julio

l-2000

sete

mb

re-2

000

no

vem

bre

2000

gener-

2001

març

-2001

no

vem

bre

-2001

gener-

2002

març

-2002

maig

-2002

maig

-2001

julio

l-2001

sete

mb

re-2

001

julio

l-2002

sete

mb

re-2

002

GRÀFIC 19. Matriculació de turismes en persones físiques. 1999 - 2002

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de la Secció de Gestió Tributària de l’Àrea de Serveis Centrals de l’Ajuntament de Mataró.

500

600

700

800

900

1.000

1.100

1.200

1.300

1.400

1.500

1.600

1.700

1.800

-5%

0%

5%

10%

15%

20%

25%

30%

35%

40%

45%

50%

55%

60%

Acumulat darrers 12 mesos Variació interanual (%)

Vari

ació

(%)

Turi

smes

sete

mb

re-9

9

nove

mb

re-9

9

gen

er-2

000

mar

ç-20

00

mai

g-2

000

julio

l-20

00

sete

mb

re-2

000

nove

mb

re 2

000

gen

er-2

001

mar

ç-20

01

nove

mb

re-2

001

gen

er-2

002

mar

ç-20

02

mai

g-2

002

mai

g-2

001

julio

l-20

01

sete

mb

re-2

001

julio

l-20

02

sete

mb

re-2

002

GRÀFIC 20. Matriculació de turismes en empreses. 1999 - 2002


Generació de residus

En l’anterior número de l’informe de conjuntura javàrem començar a tractar les dades dels residusgenerats. Aquest indicador inclou els residus sòlidsurbans recollits a Mataró, la recollida selectiva que esfa a la ciutat i tot allò que es recull a les dues deixa-lleries de la ciutat. Amb aquesta agregació pot obte-nir-se un indicador indirecte del consum de la ciutat,sense el biaix causat pel creixent nivell de reciclatge.

Així, si ens fixem en el gràfic, hiobservarem que la sèrie presen-tava un perfil descendent a par-tir del mes de maig de maig de2002, després del creixementde la sèrie registrada des de mit-

jans de 2001. Pel que fa a la taxa de variació intera-nual dels residus generats, entre el maig de 2001 i elmaig de 2002 també s’hi registra una línia ascendent.A partir d’aquesta data, el ritme de creixement delsresidus generats s’alenteix, i la variació interanual sesitua durant el mes de setembre en el 1,3%, amb unalínia de tendència clarament decreixent.

El perfil de la sèrie de residus generats i la de turis-mes matriculats és molt semblant. La diferència rauen el fet que el creixement interanual dels residus en els darrersdeu mesos presenta valors positius, mentre que la matriculació deturismes registra creixements negatius durant vint mesos conse-cutius. La tendència a l’alça que va haver-hi entre els mesos demaig de 2001 i 2002 feia pensar en una possible recuperació delconsum privat de la ciutat, però les dades del darrer semestre sug-gereixen un ajornament de la recuperació, bo i desitjant que l’en-torn econòmic sigui més propici. TAULA 5 I GRÀFIC 21.

Si fem la ràtio entre els quilograms de resi-dus generats a Mataró al llarg del darrer anyi el nombre d’habitants, la sèrie suavitza elseu comportament; és a dir, el ritme devariació interanual és més lent, si bé en ter-mes general és el mateix. Així, a finals del

mes de setembre de 2002, cada mata-roní ha generat al llarg dels darrersdotze mesos 549 quilograms d’escom-braries, un registre entre 16 i 20 quilo-grams inferior als dels dos anys ante-riors. Pel que fa a la taxa de variacióinteranual, a partir del mes de maig de2002, aquesta presenta una línia des-cendent, amb creixements negatius apartir del mes de juliol (-0,12%), arri-bant al mes de setembre a una variacióinteranual del –0,6%. GRÀFIC 22.

Evidentment, fora dels aspectes mésrelacionats amb l’evolució del consum,

Residus

La recollidadomiciliària

d’escombraries aMataró continua

reduint-se

TAULA 5. Evolució dels residus generats. Mataró. 2001 - 2002

TM residus Variació % Variació %generats (1) (2)

set-01 5.233,09 3,87% 16,20%

oct-01 5.407,58 4,51% 3,33%

nov-01 5.288,17 6,68% -2,21%

des-01 4.951,06 0,67% -6,37%

gen-02 5.306,44 4,64% 7,18%

feb-02 4.717,11 4,87% -11,11%

mar-02 5.158,43 -1,14% 9,36%

abr-02 5.072,79 7,93% -1,66%

maig-02 5.166,51 0,14% 1,85%

juny-02 5.071,08 -4,17% -1,85%

jul-02 5.331,25 -2,11% 5,13%

ago-02 4.459,06 -0,99% -16,36%

set-02 5.014,94 -4,17% 12,47%

(1) Variació percentual respecte el mateix període de l'any anterior.(2) Variació percentual respecte el mes anterior.TM = Tonelades Mètriques.

55.000

56.000

57.000

58.000

59.000

60.000

61.000

62.000

63.000

Tones

-3%

-2%

-1%

0%

1%

2%

3%

4%

5%

Var. (%)

Acumulat darrers 12 mesos Var. Interanual (%)

set-

00

no

v-0

0

gen

-01

mar

-01

mai

g-0

1

jul-

01

set-

01

no

v-0

1

gen

-02

mar

-02

mai

g-0

2

jul-

02

set-

02

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades del Consorci per al Tractament deResidus Sòlids Urbans del Maresme i Secció de Residus i Neteja Viària del Depar-tament de Serveis Municipals i Manteniment de l’Ajuntament de Mataró.

GRÀFIC 21. Residus generats. Mataró. 2000 - 2002

Cada mataronígenera 549 kg.d’escombraries

l’any, 18 kg.menys que dos

anys enrere


el volum de residus sòlids urbans es presta a altres valoracionsrelacionades amb la racionalitat de generació de residus, i el con-cepte més ampli de sostenibilitat.

Recollida selectiva i reciclatge

La recollida selectiva de paper, vidre, envasosi piles segueix una línia ascendent i registra unbon ritme de creixement. El 18,1% dels resi-dus que es generen a Mataró es recullen deforma selectiva, ja sigui a través de conteni-dors o de les dues deixalleries que hi ha a la

ciutat. La recollida amb contenidors(principalment de paper, envasos,vidre i piles) representa prop del 6%del total de residus recollits a Mataró(7 dècimes més que al mes de setem-bre de 2001).

D’una banda, això afavoreix la sepa-ració i recuperació d’una major quan-titat de materials valuosos de la bros-sa i, de l’altra, la disminució del majornombre de residus que s’incineren oque són transportats fins a l’abocador.

Tot i que la conscienciació de lapoblació envers el reciclatge ja fa

anys que s’està fent, les variacions inte-ranuals continuen sent força elevades.Així, doncs, observem que durant eldarrer any la recollida selectiva de paperha crescut un 16,2%; la d’envasos, un51,5%; la de vidre, un 8,6% i la depiles, un 75,6%. Pel que fa a l’ús de ladeixalleria, cada cop hi entren mésvehicles: 22.550 entre octubre de 2001i setembre de 2002, un 39,6% més queels que hi van entrar en el mateix perí-ode de temps de l’any anterior.

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades del Consorci per al Tractament de Residus Sòlids Urbansdel Maresme i Secció de Residus i Neteja Viària del Departament de Serveis Municipals i Manteniment del’Ajuntament de Mataró.

460

480

500

520

540

560

580

Kgr.

-4%

-2%

0%

2%

4%

6%

8%

Var. (%)

Kg residus generats per càpita Var. Interanual (%)

set-

00

nov-

00

gen

-01

mar

-01

mai

g-0

1

jul-

01

set-

01

nov-

01

gen

-02

mar

-02

mai

g-0

2

jul-

02

set-

02

Gràfic 22. Residus generats anualment per càpita. Mataró. 2000 - 2002

TAULA 6. Recollida selectiva. Mataró. 2001-2002

Paper Vidre Envasos Piles Entrades deixalleriaKg. Var. % (1) Kg. Var. % (1) Kg. Var. % (1) Kg. Var. % (1) Nombre Var. % (1)

setembre-2001 157.400 22,16% 138.320 20,35% 37.760 222,89% 0 -16,08% 1.683 30,40%octubre-2001 150.900 21,76% 61.720 21,47% 39.140 212,52% 0 -6,27% 1.926 33,50%novembre-2001 143.201 20,43% 92.580 26,87% 45.740 199,62% 2.260 21,97% 1.790 34,87%desembre-2001 171.610 22,41% 98.210 34,82% 39.640 181,89% 0 61,32% 1.463 35,65%gener-2002 166.330 21,53% 107.290 25,98% 41.800 162,98% 2.360 58,19% 1.922 38,17%febrer-2002 160.260 23,39% 88.500 27,50% 37.840 139,39% 0 44,56% 1.826 33,96%març-2002 185.230 26,07% 77.290 25,72% 54.060 113,58% 940 43,26% 2.001 35,55%abril-2002 172.020 27,05% 87.030 27,36% 44.000 106,17% 140 49,48% 2.078 38,01%maig-2002 187.040 26,34% 51.620 22,54% 59.500 99,05% 0 35,14% 1.947 41,47%juny-2002 173.160 22,65% 82.220 32,36% 46.820 78,69% 3.060 57,27% 1.844 45,42%juliol-2002 192.450 19,99% 58.480 19,65% 51.820 70,22% 0 23,03% 2.120 45,61%agost-2002 161.330 18,56% 67.240 20,53% 49.000 57,14% 1.160 53,09% 1.712 42,21%setembre-2002 156.390 16,21% 114.560 8,56% 45.440 51,52% 1.460 75,62% 1.921 39,57%

(1) Taxa de variació interanual de l'acumulat dels darrers dotze mesos.

Font: Secció de Residus i Neteja Viària del Departament de Serveis Municipals i Manteniment de l’Ajuntament de Mataró.

A setembre de2002, a

Mataró, el 18%dels residus

s’hi recullselectivament

Tot i així, del total de residus recollits selectivament, se n’hanpogut reciclar el 73,9%, la qual cosa representa un 14,13%sobre el total de brossa generada per la ciutat. La resta, ja siguinrunes, andròmines inservibles o determinats plàstics, han anat aparar a la incineradora o a l’abocador4. TAULA 6 I GRÀFIC 23.


Font: Secció de Residus i Neteja Viària del Departament de Serveis Municipals i Manteniment de l’Ajun-tament de Mataró.

0%

2%

4%

6%

8%

10%

12%

14%

16%

18%

20%

set-

01

oct

-01

nov-

01

des

-01

gen

-02

feb

-02

mar

-02

abr-

02

mai

g-0

2

juny

-02

jul-

02

ago

-02

set-

02

Gràfic 23. Evolució del percentatge de reciclatge sobre el total de residus generats a Mataró. 2001 - 2002

4 Resulta remarcable la tasca que realitza l’empresa d’inserció social l’Arca del Maresme en el procés de tractament de residus recollits selectivament, particularment pel que fa referència als volu-minosos, amb 2.685.988 de quilograms tractats.

Habitatges iniciats per tipologiaPreus

HabitatgeHabitatges iniciats per tipologiaPreus dels habitatges

Tant en els habitatges nous com en els de segona mà, el preu de l’habitatge continua creixent,malgrat el menor ritme constructor.

Fonts utilitzades: Qüestions d’habitatge, núm. 10, Patronat Municipal de l’Habitatge de l’Ajuntament de Barcelona;

Informe sobre la conjuntura econòmica, núm. 85, Caixa Catalunya; ICTNET, El País, La Vanguardia, Cinco Días,

Expansión i Avui.

i preus dels habitatges


Situació general

Malgrat la construcció del major volum d’habitatges de la histò-ria a nivell estatal, vinculat a l’entrada en funcionament de lareforma de l’habitatge (2.500.000 d’habitatges en el període1997-2001, un 80% més que en el quinquenni anterior), el preude l’habitatge s’ha incrementat de forma espectacular (un 77%entre 1996-2002). Des del punt de vista de l’esforç econòmicnecessari per accedir a un habitatge, l’increment de preu haanul·lat l’efecte beneficiós que hagi pogut tenir la baixada detipus d’interès.

Aquesta situació era objecte d’atenció d’un dels darrers informesdel Consejo Económico y Social (CES), el qual apuntava que ambl’actual nivell de preus de l’habitatge i amb la major probabilitatdels joves de trobar-se en una situació inestable en el mercatlaboral, com a terme mitjà, una parella jove hauria de dedicar el33% de les seves rendes conjuntes durant 25 anys per poderadquirir un habitatge, havent d’estalviar 11 anys per poderpagar-ne l’entrada.

D’aquest informe, paga la pena destacar-ne la idea que aquestincrement dels preus no resideix únicament en el preu del sòl,que representa fins al 50% del preu final, sinó també en l’absèn-cia d’elements correctors de les disfuncionalitats i desigualtatsque genera el mercat de l’habitatge i que es reflecteix, per exem-ple, en la caiguda de la construcció d’habitatges socials.

Aquest últim element també ha estat destacat per Josep RocaCladera, director del Centre de Política del Sòl i valoritzacions dela UPC, qui afirma que la reforma de la Llei del sòl ha suposat unafebliment del control i la participació de l’Estat sobre el mercatde l’habitatge, i una privatització de gairebé 30.000 milions d’eu-ros, com a efecte de la reducció de l’aprofitament urbanístic quepertany a la col·lectivitat.

Si a aquests dos factors apuntats per informes i experts, hi afe-gim la pressió derivada del pas d’inversions de la borsa al sectorimmobiliari i de la demanda d’aquells que ja comptaven amb un

habitatge i que volen anar-se’n a unaltre, el quadre és el d’una situació depreus creixents que sembla difícil ques’aturi.

En aquest sentit, segons dades presen-tades per la Sociedad de Tasación,aquestes indiquen que al 2002 els preusvan tenir la pujada més gran des de1989, situant-se per sobre del 14%.

A l’Estat espanyol, segons un estudi dela Caixa de Catalunya5, el preu de l’ha-bitatge s’ha apujat en els darrers setanys tres cops més que els salaris: men-tre que el metre quadrat costava un97,2% més que al 1995, els salaris hanaugmentat únicament un 31%. ACatalunya, el creixement acumulat delspreus va ser del 83,1%, mentre que elssalaris van pujar un 29,5%.

L’Àrea Metropolitana de Barcelona és,juntament amb la de Madrid, el lloc onels preus dels habitatges són més ele-vats. Barcelona ciutat, a banda de supe-rar Madrid en preu, també acumula unincrement anual mitjà superior al de lacapital espanyola des del 1995: 8,9%enfront del 7%.

Així mateix, Mataró, juntament amb unseguit de municipis de l’ÀreaMetropolitana de Barcelona, figurenentre els municipis que han experimen-tat un augment mitjà dels preus supe-rior al 10% en els darrers set anys,enfront de la mitjana nacional del7,4%.

Habitatge

5 Report monogràfic del sector de la construcció: Anàlisi del preu del m2 de l’habitatge per CC. AA. i municipis de més de 100.000 habitants durant el període 1994-2002. Informe sobre la con-juntura econòmica, Núm. 85. Caixa Catalunya.


L’accés a l’habitatge esdevé, doncs, un problema sobre el qual lesadministracions proposen diferents mesures de caràcter pal·liatiu.Hi destaquen la creació de volums importants de nou habitatgeamb determinades característiques adaptades a noves formes deviure i amb capacitats d’endeutament menors, la creació de méshabitatge de protecció oficial, o la proposta de noves mesures fis-cals que suposin un incentiu de compra, no tan sols per als pro-pietaris sinó també per als progenitors.

Caldria fer esment també a la situació relativa als lloguers i al seupreu. En aquest sentit, segons una recent presentació per part dela Cambra de Comerç de Barcelona, podria destacar-se’n l’e-xistència d’una important demanda no satisfeta, però que, atesala manca d’incentius fiscals favorables per al lloguer i els baixostipus d’interès hipotecaris actuals, es decanta preferentment perl’opció de la compra.

Mataró

Entre els mesos de gener i setembre de 2002,a Mataró, s’hi va iniciar la construcció de 691habitatges, 62 habitatges més que en elmateix interval de temps de l’any 2001, la qualcosa suposa un augment del 9,8%. Tot iaquest repunt respecte de l’any 2001, les

xifres es mantenen a una certa distància de les que es van registraren anys precedents. Pel que fa a la distribució, el 92% dels habitat-ges iniciats de gener a setembre són plurifamiliars, 5 punts percen-tuals per sobre del mateix període de 2001. TAULA 7.

En analitzar l’evolució, de gener a setembre de2002, de les dues tipologies d’habitatge, hi obser-vem que són els habitatges plurifamiliars els quefan créixer el total d’habitatges iniciats a Mataróen registrar-se’n un 16% més que un any abans.Per la banda de l’habitatge unifamiliar, se n’haniniciat un 33% menys respecte del mateix períodede l’any anterior. GRÀFICS 24, 25, 26 I 27.

La província de Barcelona iCatalunya també veuen aug-mentar el ritme de construccióde nous habitatges entre els

mesos de gener i setembre: un 12,8% enel primer cas i un 14,2%, en el segon.Per contra, en el conjunt de la comarcadel Maresme, la construcció de noushabitatges s’ha reduït respecte la del’any anterior, amb un 9,9% menys. Enla separació per superfície, hi observemuna evolució diferent entre Mataró i elMaresme respecte de la província deBarcelona i Catalunya. Així, a la comarcadel Maresme i a la seva capital s’hanconstruït més habitatges d’entre 100 i150 m2 que l’any anterior, però menysde la resta de categories, bé siguin habi-tatges de majors o menors superfícies. Ala província de Barcelona i a Catalunya,en canvi, s’hi han construït més habitat-ges en totes les categories de superfície.

En qualsevol cas, més del 40% dels habitat-ges construïts a Mataró durant els nou pri-mers mesos de 2002 corresponen a la cate-goria de superfície inferior a 100 m2.Aquesta proporció és superior a la querepresenta el conjunt del Maresme, la pro-víncia de Barcelona o Catalunya. Sembla,doncs, que l’oferta que s’està creant aMataró s’adapta més als nous models fami-liars amb un nombre menor de membres.

TAULA 7. Evolució del nombre d’habitatges iniciats a Mataró. 1998 - 3r trim. 2002

Unifamiliars <50 m2 51 a 75 76 a 100 101 a 125 126 a 150 >150 m2 Total1998 0 1 47 22 8 92 1701999 0 0 11 39 63 31 1442000 0 1 35 35 32 15 1182001 0 1 35 10 5 51 102Fins 3r trim. 2001 0 1 26 9 5 40 81Fins 3r trim. 2002 0 9 8 4 18 15 54Plurifamiliars <50 m2 51 a 75 76 a 100 101 a 125 126 a 150 >150 m2 Total1998 0 22 67 336 246 347 1.0181999 1 7 134 99 586 30 8572000 25 0 53 122 711 0 9112001 0 89 210 196 150 57 702Fins 3r trim. 2001 0 66 181 154 102 45 548Fins 3r trim. 2002 0 70 175 289 100 3 637Total <50 m2 51 a 75 76 a 100 101 a 125 126 a 150 >150 m2 Total1998 0 23 114 358 254 439 1.1881999 1 7 145 138 649 61 1.0012000 25 1 88 157 743 15 1.0292001 0 90 245 206 155 108 804Fins 3r trim. 2001 0 67 207 163 107 85 629Fins 3r trim. 2002 0 79 183 293 118 18 691

Font: Direcció General d’Arquitectura i Habitatge de la Generalitat de Catalunya.

Al 2001, aMataró, va

iniciar-s’hi laconstrucció de804 habitatges

Creix el nombred’habitatges entre 100 i

150 m2 a Mataró


La intensitat de construcció, mesu-rada amb la ràtio d’habitatges ini-ciats per càpita, assenyala la majorintensitat de construcció en el con-junt de Catalunya, en referència alsaltres tres àmbits concrets. A la pro-víncia de Barcelona ha estat ons’han iniciat menys habitatges percàpita. GRÀFIC 28.

En el gràfic d’evolució temporal de laintensitat constructora observemcom, mentre al Maresme es continuareduint l’inici d’habitatges per càpita,a la resta d’àmbits (Mataró, provínciade Barcelona i Catalunya) aquestatendència a la baixa ha canviat i s’harecuperat la intensitat en la construc-ció d’habitatges. Val a dir, però, quemalgrat aquesta recuperació, elsvalors estan lluny dels assolits fa dosi tres anys enrere. GRÀFIC 29.

Preus de venda d’habitatgesnous, dels habitatges desegona mà i la renda delshabitatges de lloguer

A l’Estat espanyol, el preu de l’habi-tatge ha esdevingut en els darrerstemps un dels elements que harebut una pressió social més forta,ja que els elevats increments delpreu de l’habitatge, un 83,1% desdel 1994 fins al 2002, molt superioral 29,5% de l’increment dels salaris,no ha permès que la reducció deltipus d’interès revertís en una dis-minució en l’esforç de compra d’ha-bitatges. La situació de Mataró nos’escapa de l’espiral dels preus del’habitatge a l’alça. Així, segonsdades del Ministeri de Fomentpublicades en un informe monogrà-fic de Caixa Catalunya, al 2001 elpreu del metre quadrat de l’habitat-

0

100

200

300

400

500

600

700

800

900

<100 m2 100 a 150 m2 >150 m2 Total

gener a setembre 1999 gener a setembre 2000 gener a setembre 2001 gener a setembre 2002

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de la Direcció General d’Arquitectura i Habitatge de laGeneralitat de Catalunya.

0

500

1.000

1.500

2.000

2.500

3.000

3.500

4.000

<100 m2 100 a 150 m2 >150 m2 Total


0

5.000

10.000

15.000

20.000

25.000

30.000

35.000

40.000

<100 m2 100 a 150 m2 >150 m2 Total


0

10.000

20.000

30.000

40.000

50.000

60.000

70.000

<100 m2 100 a 150 m2 >150 m2 Total


GRÀFIC 24. Evolució dels habitatges iniciats a Mataró. 1999 - 2002

GRÀFIC 25. Evolució dels habitatges iniciats al Maresme. 1999 - 2002

GRÀFIC 26. Evolució dels habitatges iniciats a Barcelona. 1999 - 2002

GRÀFIC 27. Evolució dels habitatges iniciats a Catalunya. 1999 - 2002


D’altra banda, un estudi6 recentdemostra l’elevada correlació exis-tent entre el preu de l’habitatge i elcanvi de lloc de residència. Així,segons aquest estudi, l’esforç d’accésa l’habitatge a Mataró per part delsmataronins és del 29,6% dels ingres-sos, per sota del 35%, consideratcom el llindar sobre el qual s’apuntenriscs importants d’insolvència. Se-gons aquest estudi, Mataró es confi-gura com un municipi amb un atrac-tiu immobiliari mitjà i amb un poten-cial de pèrdua baix.

ge (nou i usat) a Mataró va ser de 1.351,2 €/m2, i, d’entre les71 ciutats de més 100.000 habitants de l’Estat espanyol,Mataró n’ocupava el 14è lloc. Amb dades més recents, del mesde desembre de 2002, l’empresa de taxació Sociedad deTasación, situava el preu de venda dels habitatges nous aMataró en 1.437 €/m2, un 14,1% més cars que un any enre-re, mentre que a Catalunya l’increment de preus va ser del9,7%. També s’ha incrementat el preu de venda l’habitatge desegona mà, encara que en el cas concret de Mataró, semblahaver-ho fet de forma força més moderada. Segons la DireccióGeneral d’Arquitectura i Habitatge de la Generalitat, l’incre-ment a Mataró del preu del metre quadrat d’un habitatge desegona mà ha estat del 5%. Pel que fa a la renda mensual d’unhabitatge de lloguer a Mataró, aquesta és de 399,9 euros, un1,3% més barata que un any abans. GRÀFICS 30, 31 I 32.

0

25

50

75

100

125

150

175

200

<100 m2 100 a 150 m2 >150 m2 Total

Mataró Maresme Barcelona Catalunya

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de la Direcció General d’Arquitectura i Habitatge de laGeneralitat de Catalunya.

0

20

40

60

80

100

120

140

160

180

200


Mataró Maresme Barcelona Catalunya

6 Carme Trilla. Qüestions d’Habitatge, núm. 10. Setembre 2002. Editat del Patronat Municipal d’Habitatge de l’Ajuntament de Barcelona.

GRÀFIC 28. Habitatges iniciats per càpita. Catalunya base 100 (gener a setembre 1996). Gener a setembre 2002

GRÀFIC 29. Evolució del total d'habitatges iniciats per càpita. Catalunya base 100 (1996)


0

250

500

750

1.000

1.250

1.500

1.750

2.000

2.250

2.500

2.750

Desembre 2000

Desembre 2001

Desembre 2002

Bad

alon

a

Bar

celo

na

Cor

nellà

de

Llob

rega

t

Gra

nolle

rs

L’H

osp

itale

t d

e Ll

obre

gat

Man

resa

Mat

aró

El P

rat

de

Llob

rega

t

Rub

í

Sab

adel

l

San

t B

oi d

e Ll

obre

gat

San

ta C

olom

a d

e G

ram

anet

Cer

dan

yola

Terr

assa

Vila

dec

ans

Eur

os

0

300

600

900

1.200

1.500

1.800

2.100

2.400

2.700

3.000

0%

2%

4%

6%

8%

10%

12%

14%

16%

18%

20%

Preu desembre 2002 Increment desembre 2001 - desembre 2002

Bad

alon

a

Bar

celo

na

Cor

nellà

de

Llob

rega

t

Gra

nolle

rs

L’H

osp

itale

t d

e Ll

obre

gat

Man

resa

Mat

aró

El P

rat

de

Llob

rega

t

Rub

í

Sab

adel

l

San

t B

oi d

e Ll

obre

gat

San

ta C

olom

a d

e G

ram

anet

Cer

dan

yola

Terr

assa

Vila

dec

ans

Eur

os

/ m

Vari

ació

(%)

2

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de la Direcció General d’Arquitectura i Habitatge de la Generalitat de Catalunya i de Sociedad de Tasación.

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de Sociedad de Tasación S.A.

GRÀFIC 30. Preu del m2 de venda d’habitatges nous en alguns municipisde Catalunya. 2000 - 2002

GRÀFIC 31. Preu del m2 de venda d’habitatges nous i l’increment de preusen alguns municipis de Catalunya. Desembre 2001 - desembre 2002

-30%

-20%

-10%

0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

Renda habitatges lloguer Habitatges de 2a mà Habitatges nous ST

Bad

alon

a

Bar

celo

na

Giro

na

L’H

osp

itale

td

e Ll

obre

gat

Llei

da

Mat

aró

Sab

adel

l

Tarr

agon

a

Terr

assa

GRÀFIC 32. Variació interanual de preus d’habitatges nous, d’habitatges desegona mà i renda de lloguer d’alguns municipis de Catalunya. 2001 - 2002

Activitat i estructura empresarial a Mataró i al MaresmeTerciarització de l’economia de Mataró i del MaresmeLlicències d’activitats

Activitat i estructuraempresarial

Mataró es ressent d’un conjuntura econòmica no gaire favorable. El nombre d’assalariats noha crescut durant el darrer any i el nombre d’empreses s’ha reduït d’un 0,5%.

Fonts utilitzades: Nota de Conjuntura Econòmica, diversos períodes (2002); Perspectiva econòmica de Catalunya,

diversos períodes (2002). Caixa de Catalunya, informe sobre la Conjuntura Econòmica, diversos períodes (2002);

La Caixa, informe mensual, diversos període (2002); BBVA, Situació Catalunya, diversos períodes (2002); ICT-

NET, El País, La Vanguardia, Cinco Días, Expansión i Avui.

empresarial


Espanya

Segons les dades del Ministeri de Treball i Assumptes Socials, afinals del mes de setembre de 2002, el nombre total d’ocupatsafiliats a la Seguretat Social es va situar en 16.187.368 persones,amb un descens al llarg del tercer trimestre de 103.066 persones,però un augment de 430.696 al llarg de l’any, xifra que en ter-mes relatius suposa un increment del 2,7%. Si bé es cert que elnombre de cotitzants a la Seguretat Social continua creixent, ladesacceleració de l’economia espanyola s’evidencia amb un alen-timent en el ritme de creixement dels treballadors afiliats a laSeguretat Social; així, en el mes de setembre de 2001, la taxa decreixement d’afiliats a la Seguretat Social era del 3%; un any des-prés, aquest ritme de creixement era 3 dècimes inferior.

Pel que fa a l’evolució per sectors, destaca desfavorablement undels sectors industrials més importants, el de la indústria tèxtil ide la confecció, que ha vist com en el darrer any el nombre d’a-filiats a la Seguretat Social es reduïa en un 5,3%, convertint-seen el quart sector amb un descens relatiu més important. Percontra, en el de la construcció, el nombre d’afiliats ha crescut enun 5,9% en els darrers dotze mesos i el nombre d’afiliats jasupera els 1,8 milions. Pel que fa als serveis, només el sectord’activitats informàtiques no aconsegueix augmentar el nombred’afiliats; en el cas de la resta de sectors terciaris, el nombre d’a-filiats ha crescut, destacant les llars que ocupen personal domès-tic i les activitats immobiliàries, amb creixements del 15% i del9%, respectivament.

Mataró

Després que al mes de juny de 2002 esregistrés el valor màxim històric de lasèrie de treballadors assalariats, amb31.790 persones, tres mesos després lasèrie torna a caure i se situa en els 30.934assalariats. Si bé és cert que la línia detendència dels assalariats continua al’alça, l’actual cicle de refredamenteconòmic fa que el ritme de creixementd’assalariats sigui més baix que en perío-des precedents. El mateix perfil es pre-senta en la sèrie de les empreses (Centresde Cotització a la Seguretat Social) que, a

mitjans de 2002, arribava a les 4.043empreses, el segon valor màxim en lahistòria de la sèrie, mentre que en eltercer trimestre de l’any, el nombred’empreses cau per sota de les 4.000,concretament 3.931. Pel que fa alstreballadors per compte propi, altra-ment anomenats treballadors autò-noms, el comportament ha estat sem-blant al dels darrers tres anys, amb unperfil ascendent durant la primerameitat de l’any, i una disminució alfinal del tercer trimestre.

Com ja s’ha esmen-tat anteriorment, ésa partir de la com-paració interanualque podem obser-

var més clarament l’alentiment que estapatint l’economia mataronina. Així, si ensfixem en els treballadors assalariats, elcreixement interanual en el segon i tercertrimestre ha estat del 0,5% i del 0,1%,respectivament. Aquests valors, pràctica-ment nuls, se situen per sota dels incre-ments registrats en els mateixos mesos del’any anterior i s’allunyen molt respecte

Activitat i estructura empresarial

El creixementd’assalariats a

Mataró ha estatpràcticament nul

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’INE.

0%

1%

2%

3%

4%

5%

6%

7%

PIB Afiliats Seguretat Social

I/19

96

III/1

996

III/2

002

I/20

02

III/2

001

I/20

01

III/2

000

I/19

99

I/20

00

III/1

997

III/1

999

I/19

97

III/1

998

I/19

98

GRÀFIC 33. Variació interanual del PIB i dels treballadors afiliatsa la Seguretat Social. Espanya. 1996 - 2002


després, un cop acabat l’estiu, n’hihavia 3.696 menys.

Per la seva banda, Catalunya també viuel mateix procés de desacceleracióeconòmica que s’està produint en leseconomies desenvolupades. Aquestasituació es reflexa en la davallada delritme de creixement de treballadors afi-liats al règim general de la SeguretatSocial. A finals del mes de juny de2002, el nombre d’assalariats aCatalunya havia registrat un creixementde l’1,5%, el més baix en els darrersanys. Al mes de setembre, però, ja s’ob-serva un repunt a l’alça i s’aconsegueix

dels valors de dos anys enrere. També la sèrie de les empreses(Centres de Cotització a la Seguretat Social) ha reduït accelerada-ment el seu ritme de creixement. De fet, en el dos trimestres queabasta l’informe, la variació interanual de les empreses registra crei-xements negatius, del 0,7% en el segon trimestre i del 0,5% en eltercer. Finalment, pel que fa als autònoms, aquesta sèrie també mos-tra una tendència a la baixa, i tant a finals del mes de juny com delmes de setembre el creixement interanual registrat és inferior a l’1%.

El baix creixement del nombre d’assalariats coincideix amb unlleu descens del nombre d’empreses. Tot plegat, fa que hi hagi7,84 treballadors assalariats de mitjana per empresa, la qual cosasuposa un creixement del 0,6% durant el darrer any. GRÀFICS 34,35 I 36.

L’estructura econòmica de Catalunya dispo-sa d’un important sector industrial, peròpaulatinament el sector serveis i, sobretot, elturístic van guanyant terreny. En el segontrimestre de 2002, a Catalunya, s’hi vanregistrar 2.367.317 treballadors assalariats,mentre que tres mesos després la xifra vadisminuir en 16.141 assalariats. Un compor-

tament anàleg es va registrar en el nombre d’empreses, que amitjans de 2002 va arribar a les 256.779, mentre que tres mesos

28.000

28.500

29.000

29.500

30.000

30.500

31.000

31.500

32.000

09/00 12/00 03/01 06/01 09/01 12/01 03/02 06/02 09/02

Assalariats

3.750

3.800

3.850

3.900

3.950

4.000

4.050

4.100

4.150

Empreses

Assalariats Empreses

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades del Departamentde Treball de la Generalitat de Catalunya.

0

1

2

3

4

5

6

7

8

9

09/00 12/00 03/01 06/01 09/01 12/01 03/02 06/02 09/02

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades del Departament de Treball de la Generalitat deCatalunya.

TAULA 9. Evolució del nombre d’autònoms, assalariats i empreses a Catalunya.2001-2002

Nombre 09/01 12/01 03/02 06/02 09/02Autònoms 489.568 485.650 491.745 497.661 498.241Assalariats 2.291.692 2.284.506 2.320.342 2.367.317 2.351.176Empreses 248.834 247.554 251.941 256.779 253.083Ass. / Empr. 9,21 9,23 9,21 9,22 9,29Incr. anual % 09/01 12/01 03/02 06/02 09/02Autònoms 1,45% 0,52% 1,48% 1,61% 1,77%Assalariats 2,67% 2,70% 2,08% 1,50% 2,60%Empreses 1,64% 1,34% 1,75% 1,51% 1,71%Ass. / Empr. 1,01% 1,34% 0,33% -0,02% 0,87%

GRÀFIC 34. Empreses i assalariats.Mataró. 2000 - 2002

8.300

8.350

8.400

8.450

8.500

8.550

8.600

8.650

8.700

8.750

8.800

09/00 12/00 03/01 06/01 09/01 12/01 03/02 06/02 09/02

GRÀFIC 35. Autònoms. Mataró. 2000 - 2002

GRÀFIC 36. Assalariats per empresa. Mataró. 2000 - 2002Durant els

segons trimestresde l’any es

registra els valorsmàxims

d’assalariats iempreses

TAULA 8. Evolució del nombre d’autònoms, assalariats i empresesa Mataró. 2001-2002

Nombre 09/01 12/01 03/02 06/02 09/02Autònoms 8.563 8.589 8.632 8.666 8.643Assalariats 30.804 31.196 31.263 31.790 30.834Empreses 3.950 3.975 4.011 4.043 3.931Ass. / Empr. 7,80 7,85 7,79 7,86 7,84Incr. anual % 09/01 12/01 03/02 06/02 09/02Autònoms 1,33% 1,46% 1,48% 0,92% 0,93%Assalariats 1,12% 1,01% -0,60% 0,51% 0,10%Empreses 2,57% 0,68% 0,43% -0,74% -0,48%Ass. / Empr. -1,41% 0,32% -1,02% 1,25% 0,58%


un creixement del 2,6%. En la sèrie referent a les empreses,també s’hi registra una desacceleració, amb un creixement del‘1,5% al mes de juny, i de l‘1,7% al setembre.

En la comparació entre la variació interanual d’assalariats s’ob-serva un descens més accelerat a Mataró, arribant-se a registrarun creixement negatiu, respecte de Catalunya. Tot i això, però,sembla que el ritme de creixement s’ha estabilitzat en tots dosàmbits, si bé ho ha fet a uns nivells baixos. Per als propers tri-mestres, cal esperar una tendència moderada a l’alça en el crei-

xement del nombre d’assalariats,tant en el cas de Mataró com deCatalunya. GRÀFICS 37 I 38.

Entre els mesos de setembre de2001 i de 2002, en l’estructuraempresarial de Mataró s’ha produïtun guany en la representativitat deles empreses d’entre 11 i 100 assa-lariats, que ocupen el 39,4% delsassalariats i el 12,6% de les empre-ses, mentre que un any abans ocu-paven el 38,2% i el 12,4%, respec-tivament. Pel que fa a les empresesamb 10 o menys assalariats (micro-empreses) i a les que tenen més de100 treballadors assalariats, en eldarrer any s’ha produït una reduccióde la seva representativitat. Així, el31,3% dels assalariats treballen enempreses amb 10 assalariats omenys, que representen el 86,6%de les empreses de Mataró.Aquestes xifres, en el cas dels assa-lariats, se situen quatre dècimes persota de les de l’any anterior i, en el

cas de les empreses, dues dècimes persota. També entre les empreses mésgrans es produeix una lleugera pèrduade representativitat: el 29,3% delsassalariats i el 0,7% de les empresessón empreses amb més de 100 assala-riats, xifres unes dècimes per sota deles de l’any anterior.

Pel que fa a l’estructura empresarialde Catalunya, en el darrer any, elscanvis han estat minsos. Les micro-empreses i les empreses de dimensióintermèdia (11 a 100 assalariats) hanperdut representativitat, mentre queen el cas de les empreses amb mésde 100 assalariats, els assalariats hanaugmentat el seu pes en més de duesdècimes, i ja hi treballen el 37% delsassalariats de Catalunya. TAULA 10.Font: Elaboració pròpia a partir de les dades del Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya.

2.000.000

2.050.000

2.100.000

2.150.000

2.200.000

2.250.000

2.300.000

2.350.000

2.400.000

09/00 12/00 03/01 06/01 09/01 12/01 03/02 06/02 09/02

Assalariats

242.000

244.000

246.000

248.000

250.000

252.000

254.000

256.000

258.000

Empreses


GRÀFIC 37. Empreses i assalariats. Catalunya. 2000 - 2002

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades del Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya.

-2%

0%

2%

4%

6%

8%

10%

12%

14%

09/00 12/00 03/01 06/01 09/01 12/01 03/02 06/02 09/02

Assalariats a Catalunya Assalariats a Mataró

Vari

ació

inte

ranu

al

GRÀFIC 38. Evolució de l'increment dels assalariats. Mataró i Catalunya. 2000 - 2002

TAULA 10. Estructura empresarial (mínim 1 assalariat) de Mataró. 3r trim. 2001 - 3r trim. 2002

09/2001 Total D’1 a 5 6 a 10 11 a 25 26 a 50 51 a 100 101 a 250 251 a 500 >500Assalariats 30.804 5.945 3.811 5.740 3.749 2.292 3.165 1.496 4.606Perc. / total 100% 19,30% 12,37% 18,63% 12,17% 7,44% 10,27% 4,86% 14,95%Empreses 3.950 2.925 504 348 106 35 21 5 6Perc. / total 100% 74,05% 12,76% 8,81% 2,68% 0,89% 0,53% 0,13% 0,15%09/2002 Total D'1 a 5 6 a 10 11 a 25 26 a 50 51 a 100 101 a 250 251 a 500 >500Assalariats 30.834 6.098 3.553 5.460 4.019 2.683 3.059 953 5.009Perc. / total 100% 19,78% 11,52% 17,71% 13,03% 8,70% 9,92% 3,09% 16,25%Empreses 3.931 2.936 470 340 116 41 19 3 6Perc. / total 100% 74,69% 11,96% 8,65% 2,95% 1,04% 0,48% 0,08% 0,15%


Maresme

A la comarca del Maresme, ladinàmica que segueixen tant elconjunt d’assalariats com d’em-preses és com la del conjunt deCatalunya. El Maresme té en el

sector turístic un dels seus principals sector econòmicscom ho demostra el fet que és en el segon trimestre del’any quan tant la sèrie d’assalariats com d’empresesregistra els valors més elevats de l’any. El mateix com-portament es registra pel que fa al nombre d’empre-ses. Quant als treballadors per compte propi, aquestssegueixen un comportament lleugerament diferent aldels assalariats i al de les empreses. En els darrers tresanys, la sèrie de treballadors autònoms registra el seuvalor màxim en el tercer trimestre de l’any, per tornara reduir-se durant el quart trimestre. TAULA 11.

La variació interanual de la sèrie de treballadors assa-lariats ajuda a analitzar la situació econòmica, enaquest cas de la comarca. Així, en el tercer trimestrede 2001, s’hi va registrar el creixement més baix delsdarrers cinc anys, amb un 1,96%. A partir d’aquestperíode, sembla que la tendència ha canviat i el per-fil ascendent en les variacions interanuals es recupe-ra, per bé que aquests creixements encara són

moderats: un 2,8% en el segon tri-mestre de l’any, i un 3,1% en el ter-cer trimestre. Pel que fa a les empre-ses, la variació interanual és mésmoderada, i a mitjans de 2002 s’hiregistra un creixement de l’1,1%, elmés baix des de 1999. En el tercertrimestre l’increment interanual arri-ba al 1,7%, per sota de l’incrementrecollit en el mateix període de l’anyanterior. Els treballadors per comptepropi semblen mantenir un ritme decreixement més elevat: el 3,3% i el3,1%, en el segon i tercer trimestre,respectivament. GRÀFICS 39, 40 I 41.

En l’estructura empresarial delMaresme, entre el tercer trimestre

75.000

77.000

79.000

81.000

83.000

85.000

87.000

09/00 12/00 03/01 06/01 09/01 12/01 03/02 06/02 09/02

Assalariats

11.400

11.600

11.800

12.000

12.200

12.400

12.600

Empreses


Font: Elaboració pròpia a partir de les dades del Dpt. de Treball de la Generalitat de Catalunya.


GRÀFIC 39. Empreses i assalariats. Maresme. 2000 - 2002

29.000

29.500

30.000

30.500

31.000

31.500

32.000

09/00 12/00 03/01 06/01 09/01 12/01 03/02 06/02 09/02

0

1

2

3

4

5

6

7

8

09/00 12/00 03/01 06/01 09/01 12/01 03/02 06/02 09/02

GRÀFIC 40. Autònoms. Maresme. 2000 - 2002

GRÀFIC 41. Assalariats per empresa. Maresme. 2000 - 2002

Creixement del3% anual dels

assalariats alMaresme

TAULA 12. Estructura empresarial (mínim 1 assalariat) al Maresme. 3r trim. 2001 - 3r trim. 2002

09/2001 Total D’1 a 5 6 a 10 11 a 25 26 a 50 51 a 100 101 a 250 251 a 500 >500Assalariats 81.017 18.237 11.024 15.723 12.575 7.685 6.377 3.589 5.807Perc. / total 100% 22,51% 13,61% 19,41% 15,52% 9,49% 7,87% 4,43% 7,17%Empreses 12.093 9.133 1.461 964 358 116 42 11 8Perc. / total 100% 75,52% 12,08% 7,97% 2,96% 0,96% 0,35% 0,09% 0,07%09/2002 Total D'1 a 5 6 a 10 11 a 25 26 a 50 51 a 100 101 a 250 251 a 500 >500Assalariats 83.493 18.666 10.980 15.906 12.864 8.184 7.147 3.090 6.656Perc. / total 100% 22,36% 13,15% 19,05% 15,41% 9,80% 8,56% 3,70% 7,97%Empreses 12.303 9.314 1.445 984 371 125 47 9 8Perc. / total 100% 75,71% 11,75% 8,00% 3,02% 1,02% 0,38% 0,07% 0,07%

TAULA 11. Evolució del nombre d’autònoms, assalariats i empreses al Maresme. 2001-2002

Nombre 09/01 12/01 03/02 06/02 09/02Autònoms 30.876 30.656 31.114 31.749 31.817Assalariats 81.017 77.738 81.125 85.875 83.493Empreses 12.093 11.843 12.055 12.542 12.303Ass. / Empr. 6,70 6,56 6,73 6,85 6,79Incr. anual % 09/01 12/01 03/02 06/02 09/02Autònoms 2,52% 2,16% 3,14% 3,28% 3,05%Assalariats 1,96% 2,48% 3,91% 2,79% 3,06%Empreses 1,90% 1,57% 1,46% 1,08% 1,74%Ass. / Empr. 0,06% 0,89% 2,42% 1,69% 1,30%


de 2001 i 2002, els assalariats quetreballen en empreses més grans (lesque tenen més de 100 assalariats)han augmentat el seu pes en 0,76punts percentuals, i acumulen mésdel 20% dels assalariats de lacomarca. Aquest guany en la repre-sentativitat de les grans empreses técom a contrapartida la pèrdua depes entre les empreses de les petitesempreses i les microempreses. Totplegat, s’ha enregistrat un lleugeraugment en la plantilla mitjana deles empreses maresmenques, que enel darrer any han passat de tenir 6,7assalariats ha tenir-ne 6,8. TAULA 12.

Evolució sectorial a Mataró

D’entrada, ob-servem que el47,6% dels as-salariats de laciutat treballen

bé en la indústria manufacturera(29,7%) o bé en el sector del comerçi reparacions (17,9%). Malgrataquesta elevada concentració, s’estàproduint un retrocés, ja que fa dotzemesos aquests mateixos subsectorsacumulaven la meitat dels assalariatsque hi ha treballant actualment aMataró i, dos anys enrere, el percen-tatge era del 51,4%. Tots dos sub-sectors principals de la ciutat hanpatit una davallada que suggereixuna progressiva diversificació de l’e-conomia de la ciutat. Entre els sub-sectors que han millorat el seu pesen l’estructura econòmica de Matarótrobem el sector relacionat amb acti-vitats immobiliàries i el dels serveis ales empreses, que en un any hanpassat de representar el 8,3%, arepresentar-ne el 9,7%. El sectorrelacionat amb les activitats sanità-Font: Elaboració pròpia a partir de les dades del Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya.

Els subsectorsmés importants

de Mataróperden pes

TAULA 13. Nombre d’empreses i assalariats segons subsectors. Mataró. 2001 - 3r trim. 2002

setembre-2001 desembre-2001 març-2002 juny-2002 setembre-2002

Sector Ass. Empr. A/E Ass. Empr. A/E Ass.Empr. A/E Ass.Empr. A/E Ass.Empr. A/E

Agricultura i pesca 106 4 26,50 106 4 26,50 111 4 26,50 106 4 26,50 103 3 34,33

Ind extrac., energia i aigua 120 7 17,14 119 7 17,00 120 7 17,00 121 7 17,29 123 8 15,38

Ind. manuf. 9.504 1.150 8,26 9.570 1.134 8,44 9.633 1.148 8,44 9.667 1.133 8,53 9.157 1.082 8,46

Construcció 2.490 480 5,19 2.404 477 5,04 2.422 504 5,04 2.500 524 4,77 2.419 505 4,79

Comerç i reparacions 5.896 1.085 5,43 5.993 1.092 5,49 5.869 1.090 5,49 5.694 1.098 5,19 5.511 1.065 5,17

Hoteleria 976 234 4,17 970 241 4,02 983 243 4,02 1.019 251 4,06 969 244 3,97

Transp. i comunic. 816 103 7,92 876 105 8,34 834 107 8,34 858 102 8,41 829 96 8,64

Mediació financera 910 34 26,76 872 31 28,13 909 32 28,13 941 33 28,52 948 33 28,73

Activ. immob. i serv. empres. 2.490 402 6,19 2.538 423 6,00 2.582 419 6,00 2.880 427 6,74 3.001 431 6,96

Serv. personals i altres 2.227 268 8,31 2.309 269 8,58 2.243 264 8,58 2.317 269 8,61 2.217 269 8,24

Educació 1.317 77 17,10 1.443 78 18,50 1.506 80 18,50 1.546 81 19,09 1.484 77 19,27

Activ. sanit. i serv. socials 3.951 105 37,63 3.996 114 35,05 4.050 112 35,05 4.140 113 36,64 4.072 117 34,80

No consta 1 1 1,00 0 0 --- 1 1 1,00 1 1 1,00 1 1 1,00

Total Mataró 30.804 3.950 7,80 31.196 3.975 7,85 31.263 4.011 7,85 31.790 4.043 7,86 30.834 3.931 7,84

TAULA 15. Evolució del pes dels assalariats i de les empreses segons subsectors. Mataró. 2001 - 3r trim. 2002


Sector Ass. Empr. Ass. Empr. Ass. Empr. Ass. Empr. Ass. Empr.

Agricultura i pesca 0,34% 0,10% 0,34% 0,10% 0,36% 0,10% 0,33% 0,10% 0,33% 0,08%

Ind extrac., energia i aigua 0,39% 0,18% 0,38% 0,18% 0,38% 0,17% 0,38% 0,17% 0,40% 0,20%

Ind. manuf. 30,85% 29,11% 30,68% 28,53% 30,81% 28,62% 30,41% 28,02% 29,70% 27,52%

Construcció 8,08% 12,15% 7,71% 12,00% 7,75% 12,57% 7,86% 12,96% 7,85% 12,85%

Comerç i reparacions 19,14% 27,47% 19,21% 27,47% 18,77% 27,18% 17,91% 27,16% 17,87% 27,09%

Hoteleria 3,17% 5,92% 3,11% 6,06% 3,14% 6,06% 3,21% 6,21% 3,14% 6,21%

Transp. i comunic. 2,65% 2,61% 2,81% 2,64% 2,67% 2,67% 2,70% 2,52% 2,69% 2,44%

Mediació financera 2,95% 0,86% 2,80% 0,78% 2,91% 0,80% 2,96% 0,82% 3,07% 0,84%

Activ. immob. i serv. empres. 8,08% 10,18% 8,14% 10,64% 8,26% 10,45% 9,06% 10,56% 9,73% 10,96%

Serv. personals i altres 7,23% 6,78% 7,40% 6,77% 7,17% 6,58% 7,29% 6,65% 7,19% 6,84%

Educació 4,28% 1,95% 4,63% 1,96% 4,82% 1,99% 4,86% 2,00% 4,81% 1,96%

Activ. sanit. i serv. socials 12,83% 2,66% 12,81% 2,87% 12,95% 2,79% 13,02% 2,79% 13,21% 2,98%

No consta 0,00% 0,03% 0,00% 0,00% 0,00% 0,02% 0,00% 0,02% 0,00% 0,03%

Total Mataró 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0%

TAULA 14. Nombre d’autònoms segons subsectors. Mataró. 2001 - 3r trim. 2002


Sector Nombre % Nombre % Nombre % Nombre % Nombre %

Agricultura i pesca 72 0,84% 70 0,81% 73 0,85% 70 0,81% 69 0,80%

Ind extrac., energia i aigua 2 0,02% 2 0,02% 2 0,02% 2 0,02% 2 0,02%

Ind. manuf. 2.164 25,27% 2.187 25,46% 2.192 25,39% 2.18925,26% 2.157 24,96%

Construcció 1.216 14,20% 1.228 14,30% 1.237 14,33% 1.25514,48% 1.281 14,82%

Comerç i reparacions 2.545 29,72% 2.530 29,46% 2.516 29,15% 2.51629,03% 2.501 28,94%

Hoteleria 692 8,08% 680 7,92% 686 7,95% 689 7,95% 686 7,94%

Transp. i comunic. 560 6,54% 567 6,60% 558 6,46% 557 6,43% 550 6,36%

Mediació financera 90 1,05% 95 1,11% 92 1,07% 92 1,06% 93 1,08%

Activ. immob. i serv. empres. 512 5,98% 532 6,19% 561 6,50% 580 6,69% 585 6,77%

Serv. personals i altres 496 5,79% 488 5,68% 499 5,78% 498 5,75% 501 5,80%

Educació 101 1,18% 99 1,15% 99 1,15% 99 1,14% 95 1,10%

Activ. sanit. i serv. socials 98 1,14% 96 1,12% 101 1,17% 103 1,19% 107 1,24%

No consta 15 0,18% 15 0,17% 16 0,19% 16 0,18% 16 0,19%

Total Mataró 8.563 100,0% 8.589 100,0% 8.632 100,0% 8.666100,0% 8.643 100,0%


registra un creixement del 20,5%.Per acabar, també cal destacar l’im-portant creixement del sector edu-catiu que en el darrer any ha crescutun 12,7%. GRÀFIC 42.

Per tal d’aprofundir una mica més enles variacions pel que fa al nombred’assalariats a Mataró, pot resultarinteressant de descompondre lavariació de l’afiliació en subsectors icomparar-ho amb l’evolució quehan tingut els mateixos sectors a laprovíncia de Barcelona. Primera-ment, cal dir que el creixement de laprovíncia de Barcelona (1,26%) sesitua molt per sobre del de Mataró,

que ha estat pràcticament nul (0,1%).En els dos subsectors industrials, a laprovíncia s’observa com perden assala-riats mentre que a Mataró només elsubsector manufacturer en perd, peròl’especialització de la ciutat en aquestsubsector fa que una davallada del3,6% suposi una pèrdua de 347 assala-riats. En la construcció, Mataró presentaun dinàmica completament diferent a lade la província, ja que perd assalariats,mentre que la província en guanya.Mataró ha perdut assalariats en tres delsvuit subsectors que conformen la bran-ca de serveis, sent el sector més relle-vant el de comerç i reparacions, amb undescens del 6,5% i una pèrdua de 385assalariats. A la província només un delssubsector de serveis ha vist disminuir elnombre d’assalariats, el del transport iles telecomunicacions. Paga la pena dedestacar dos subsectors de Mataró quehan crescut molt per sobre del que hohan fet a la província i que han estat elsque han evitat que el descens registraten els principals sectors econòmics de laciutat repercutís en una pèrdua genera-litzada d’assalariats: les activitats immo-biliàries i serveis empresarials (20,5%) il’educació (12,7%). TAULA 16.

-10%

-5%

0%

5%

10%

15%

20%

25%

Agr

icul

tura

i p

esca

Ind

ústr

ies

extr

activ

esen

ergi

a i a

igua

Ind

ústr

ies

man

ufac

ture

res

Con

stru

cció

Com

erç

i rep

arac

ions

Hot

eler

ia

Tran

spor

ts i

com

unic

acio

ns

Med

iaci

ó fin

ance

ra

Act

ivita

ts im

mob

iliàr

ies

ise

rvei

s em

pre

saria

ls

Ser

veis

per

sona

lsal

tres Ed

ucac

ió

Act

ivita

ts s

anità

ries

ise

rvei

s so

cial

s

Tota

l Mat

aró

GRÀFIC 42. Increment del nombre de treballadors assalariats respecte delmateix trimestre de l'any anterior. Mataró (paràgrafs CCAE 93). 2001 - 2002

ries i els serveis socials també ha estat un dels que ha vist incre-mentada la seva representació, i ha passat del 12,8% al 13,2%.TAULA 13.

En la sèrie de treballadors per compte propi, els dos subsectorsen què hi ha més treballadors autònoms són novament els dela indústria manufacturera i el del comerç i les reparacions,amb un 53,9% al mes de setembre. A l’igual del que ha pas-sat amb els treballadors assalariats, en el cas dels autònomss’ha produït una pèrdua de representativitat en aquests dossubsectors, ja que un any abans representava el 55% dels tre-balladors. El sector amb una evolució més favorable ha estat elrelacionat amb les activitats immobiliàries i els serveis a lesempreses, que ha passat de representar el 6%, a representar-ne el 6,8%. En segon lloc, trobem el sector de la construcció,que en el tercer trimestre de 2001 mantenia ocupats el 14,2%dels treballadors autònoms de Mataró, i un any després enmantenia el 14,8%.TAULES 14 I 15.

Mitjançant l’anàlisi de la variació interanual dels subsectors,observem com durant els tres primers trimestres de 2002 ladesacceleració econòmica de Mataró s’ha centrat en la indústria,la construcció i en algun subsector de serveis. Així, entre els des-censos més destacats hi trobem la indústria manufacturera, queha perdut en el darrer any un 3,6% dels assalariats; la construc-ció, un 2,8%, i el comerç, un 6,5%. Aquests tres subsectorsdonen feina a més de la meitat dels assalariats de Mataró.L’evolució favorable ha estat en el subsector d’activitats immobi-liàries i serveis a les empreses, que en l’actual situació econòmica


2002 1r trim. 2002 2n trim. 2002 3r trim.


Si analitzem els sectors a dos dígits,entre els cinc que més creixen hitrobem el dedicat a altres activitatsempresarials, amb 462 assalariatsmés que fa un any, i un incrementen termes relatius del 22,2%.També cal destacar la fabricació deproductes metàl·lics, que és el quartsector amb un creixement mésimportant en termes absoluts (81), iel primer en termes relatius (75%).Entre els cinc sectors amb una majorpèrdua hi ha els tres sectors dedicatsal comerç, ja sigui al detall o al’engròs, la indústria tèxtil i delgènere de punt i la construcció. Entermes absoluts, el tèxtil ha perdutprop de 300 assalariats en el darrerany, i en termes relatius el descensmés acusat ha estat en el sectordedicat a la venda, manteniment ireparació de vehicles, amb un12,1% menys que un any enrere.D’aquesta manera, sembla que elsefectes de l’atonia del consum enl’activitat sectorial de la ciutat esconfirmen. TAULA 17.

Evolució sectorial al Maresme

També al Maresme, a l’igual del quepassa a Mataró, els principals sub-sectors econòmics són la indústriamanufacturera, el comerç i la cons-trucció. Cal dir, però, que el conjuntdel Maresme és una comarca turís-tica, fet que, des d’un punt de vistaeconòmic, es tradueix durant elsmesos estiuencs en un increment del’ocupació en el sector més directa-ment relacionat: el de l’hoteleria. Elconjunt dels quatre principals sub-sectors del Maresme en el tercer tri-mestre de 2002 mantenia ocupatsel 66,6% dels assalariats, gairebédos punts percentuals per sota del

TAULA 18. Nombre d’empreses i assalariats segons subsectors. Maresme. 2001 - 3r trim. 2002

setembre-2001 desembre-2001 març-2002 juny-2002 setembre-2002Sector Ass. Empr. A/E Ass. Empr. A/E Ass. Empr. A/E Ass. Empr. A/E Ass. Empr. A/EAgricultura i pesca 240 50 4,80 245 49 5,00 260 53 4,91 269 55 4,89 267 55 4,85Ind extrac., energia i aigua 207 23 9,00 208 22 9,45 208 22 9,45 207 23 9,00 210 24 8,75Ind. manuf. 24.157 2.481 9,74 24.134 2.479 9,74 24.175 2.500 9,67 24.268 2.486 9,76 23.465 2.399 9,78Construcció 8.420 1.755 4,80 8.438 1.766 4,78 8.891 1.826 4,87 9.166 1.888 4,85 8.967 1.846 4,86Comerç i reparacions 14.346 3.222 4,45 14.221 3.134 4,54 14.400 3.172 4,54 15.005 3.342 4,49 14.750 3.281 4,50Hoteleria 8.356 1.195 6,99 4.660 999 4,66 6.620 1.040 6,37 9.162 1.230 7,45 8.430 1.194 7,06Transp. i comunic. 2.041 380 5,37 1.920 371 5,18 1.959 386 5,08 2.147 391 5,49 2.097 381 5,50Mediació financera 1.011 84 12,04 957 78 12,27 998 80 12,48 1.031 81 12,73 1.042 84 12,40Activ. immob. i serv. empres. 5.401 1.209 4,47 5.311 1.222 4,35 5.547 1.241 4,47 6.036 1.290 4,68 6.065 1.274 4,76Serv. personals i altres 7.266 1.147 6,33 7.219 1.152 6,27 7.353 1.155 6,37 7.713 1.182 6,53 7.528 1.192 6,32Educació 3.099 251 12,35 3.488 260 13,42 3.610 265 13,62 3.505 260 13,48 3.417 247 13,83Activ. sanit. i serv. socials 6.467 291 22,22 6.932 307 22,58 7.097 310 22,89 7.358 309 23,81 7.249 321 22,58No consta 6 5 1,20 5 4 1,25 7 5 1,40 8 5 1,60 6 5 1,20Total Maresme 81.017 12.093 6,70 77.738 11.843 6,56 81.125 12.055 6,73 85.875 12.542 6,85 83.493 12.303 6,79


TAULA 19. Nombre d’autònoms segons subsectors. Maresme. 2001 - 3r trim. 2002

setembre-2001 desembre-2001 març-2002 juny-2002 setembre-2002Sector Nombre % Nombre % Nombre % Nombre % Nombre %Agricultura i pesca 465 1,51% 459 1,50% 475 1,53% 479 1,51% 486 1,53%Ind extrac., energia i aigua 15 0,05% 16 0,05% 15 0,05% 15 0,05% 15 0,05%Ind. manuf. 5.164 16,72% 5.207 16,99% 5.225 16,79% 5.249 16,53% 5.194 16,32%Construcció 4.527 14,66% 4.520 14,74% 4.641 14,92% 4.712 14,84% 4.742 14,90%Comerç i reparacions 9.832 31,84% 9.709 31,67% 9.781 31,44% 10.006 31,52% 9.996 31,42%Hoteleria 2.840 9,20% 2.631 8,58% 2.669 8,58% 2.845 8,96% 2.888 9,08%Transp. i comunic. 1.871 6,06% 1.876 6,12% 1.889 6,07% 1.914 6,03% 1.929 6,06%Mediació financera 400 1,30% 415 1,35% 415 1,33% 415 1,31% 412 1,29%Activ. immob. i serv. empres. 2.623 8,50% 2.676 8,73% 2.779 8,93% 2.860 9,01% 2.901 9,12%Serv. personals i altres 2.203 7,13% 2.188 7,14% 2.232 7,17% 2.244 7,07% 2.250 7,07%Educació 412 1,33% 418 1,36% 418 1,34% 419 1,32% 404 1,27%Activ. sanit. i serv. socials 476 1,54% 492 1,60% 526 1,69% 542 1,71% 551 1,73%No consta 48 0,16% 49 0,16% 49 0,16% 49 0,15% 49 0,15%Total Maresme 30.876 100% 30.656 100% 31.114 100% 31.749 100% 31.817 100%

TAULA 16. Descomposició de la variació en l’afiliació al règim general de la Seguretat Socialper paràgrafs. Mataró i província de Barcelona. 3r trim. 2001 - 3r trim. 2002

Variació global Taxa de variació Taxa de variació a lad'afiliats a Mataró província de Barcelona

Agricultura i pesca -3 -2,83% 7,12%Ind. extractiva, energia i aigua 3 2,50% -6,39%Indústria manufacturera -347 -3,65% -1,97%Construcció -71 -2,85% 3,46%Comerç i reparacions -385 -6,53% 0,44%Hoteleria -7 -0,72% 2,69%Transport i comunicacions 13 1,59% -2,10%Mediació financera 38 4,18% 0,66%Activitats immobiliàries i serveis empresarials 511 20,52% 4,38%Serveis personals i altres -10 -0,45% 3,93%Educació 167 12,68% 2,27%Activitats sanitàries i serveis socials 121 3,06% 5,06%Total 30 0,10% 1,26%

TAULA 17. Relació de subsectors amb major guany i pèrdua de treballadors assalariats.Mataró. 2001 - 2002

Sectors amb major guany CCAE setembre-2001 setembre-2002 Incr.% Var.Fabricació productes minerals no metàl·lics 26 108 189 75,00% 81

Altres activitats empresarials 74 2.083 2.545 22,18% 462

Educació i investigació i desenvolupament 80 i 73 1.343 1.525 13,55% 182

Activitats associatives 91 370 417 12,70% 47

Activitats sanitàries i veterinàries 85 3.951 4.072 3,06% 121

Sectors amb major pèrdua CCAE setembre-2001 setembre-2002 Incr.% Var.Venda, manteniment i reparació de vehicles de motor 50 899 790 -12,12% -109

Comerç al detall 52 2.927 2.742 -6,32% -185

Indústria tèxtil i de la confecció 17 i 18 6.363 6.066 -4,67% -297

Comerç a l'engròs 51 2.070 1.979 -4,40% -91

Construcció 45 2.490 2.419 -2,85% -71


que representaven l’any passat. Aquesta pèrdua de pes s’ha pro-duït, principalment, en la indústria manufacturera, que durant elmes de setembre de 2001 tenia ocupats el 30% de tots els assa-lariats de la comarca, mentre que un any després només ocupa-va el 28,1% dels assalariats. També en la sèrie de treballadorsautònoms, el subsector manufacturer perd representativitat, si béno ha fa d’una forma tan acusada: en els darrers dotze mesos haperdut 0,4 punts percentuals. TAULES 18 I 19.

En l’anàlisi de la variació interanual, delstretze subsectors analitzats, només un regis-tra taxes negatives: la indústria manufactu-rera. Aquest sector ha presentat un registrenegatiu del 3,2% en el primer trimestre de2002, del 3,4% en el segon, i del 2,9% enel tercer. En la resta de subsectors es regis-

tren variacions interanuals positives. En destaquen les activitatsimmobiliàries i serveis a les empreses amb un creixement al llarg

del darrer any del 12,3%; les activitatssanitàries i serveis personals amb un12,1% i l’educació amb un 10,3%. Enl’apartat corresponent a sectors ambmajors guanys i majors pèrdues, cal dirque els cinc sectors amb major guanyd’assalariats pertanyen als serveis, i elscinc sectors amb major pèrdua pertan-yen a la indústria. En la part de guanysdestaca el sector d’altres activitatsempresarials, amb 529 assalariats mésque un any abans i un creixement del12,7%; també destaca el sector dedicata les activitat sanitàries i veterinàriesamb 782 assalariats més i un creixe-ment del 12,1%. En la part de pèrdua,cal destacar la indústria tèxtil i de laconfecció, amb 439 assalariats menysque fa un any, fet que suposa un des-

cens del 3,4%. GRÀFIC 43 I TAULA 20.

Anàlisi Shift-Share(Mataró respecte de laprovíncia de Barcelona)

L’anàlisi shift-share descompon elcreixement en tres factors, tenint encompte l’evolució de l’activitat enun àmbit superior. Així, en el nostrecas, analitzem el creixement deMataró d’acord amb l’evolució ques’ha produït a la província deBarcelona. Els tres factors són laDinàmica Global (DG), que analitzaquina part del creixement deMataró és conseqüència del creixe-ment que es produeix en l’àmbitterritorial al qual pertany, la provín-cia de Barcelona. La DinàmicaPròpia (DP), que analitza quina partdel creixement de Mataró és atri-buïble a la diferència de comporta-ment dels sectors de Mataró com-parats amb els respectius sectors dela província (alguns autors anome-nen aquest efecte el component decompetitivitat). El darrer compo-

-10%

-5%

0%

5%

10%

15%

20%

25%

30%

2002 1r trim. 2002 2n trim. 2002 3r trim.

Agr

icul

tura

i p

esca

Ind

ústr

ies

extr

activ

esen

ergi

a i a

igua

Ind

ústr

ies

man

ufac

ture

res

Con

stru

cció

Com

erç

i rep

arac

ions

Hot

eler

ia

Tran

spor

ts i

com

unic

acio

ns

Med

iaci

ó fin

ance

ra

Act

ivita

ts im

mob

iliàr

ies

ise

rvei

s em

pre

saria

ls

Ser

veis

per

sona

lsal

tres Ed

ucac

ió

Act

ivita

ts s

anità

ries

ise

rvei

s so

cial

s

Tota

l Mat

aró


TAULA 20. Relació de subsectors amb major guany i pèrdua de treballadors assalariats. Maresme. 2001 - 2002

Sectors amb major guany CCAE setembre-2001 setembre-2002 Incr.% Var.

Altres activitats empresarials 74 4.153 4.682 12,74% 529

Activitats sanitàries i veterinàries 85 6.467 7.249 12,09% 782

Educació i investigació i desenvolupament 80 i 73 3.131 3.465 10,67% 334

Construcció 45 8.420 8.967 6,50% 547

Comerç a l'engròs 51 5.132 5.400 5,22% 268

Sectors amb major pèrdua CCAE setembre-2001 setembre-2002 Incr.% Var.

Fabricació de maquinària i material elèctric 31 705 646 -8,37% -59

Indústria de la construcció de maquinària 29 1.215 1.132 -6,83% -83

Indústria de productes alimentaris i begudes 15 1.347 1.257 -6,68% -90

Indústria química 24 1.847 1.751 -5,20% -96

Indústria tèxtil i de la confecció 17 i 18 13.052 12.613 -3,36% -439

GRÀFIC 43. Increment del nombre de treballadors assalariats respecte el mateix trimestre de l'any anterior. Maresme (paràgraf CCAE93). 2002

La indústriamanufacturera ha

estat l’únicsubsector que ha

registrat undescens

nent de l’anàlisi shift-share és l’Estructura Productiva (EP), queanalitza quina part del creixement de Mataró és conseqüència del’estructura productiva de Mataró.

En la següent taula, s’hi presenta l’evolució dels tres componentsde l’anàlisi shift-share entre el tercer trimestre de 2001 i 2002. Lageneració d’assalariats per part de l’economia mataronina pre-senta un perfil descendent. La Dinàmica Global és l’únic compo-nent que afavoreix el registre de més assalariats (389), mentreque la Dinàmica Pròpia (-183) i l’Estructura Productiva (-177)són els dos components que impedeixen el creixement en l’aug-ment d’assalariats.

Si observem els tres components en el tercer trimestre de 2002 icomparem els seus valors amb els que tenien un any enrere,observem que la Dinàmica Global ha estat el factor que més hacontribuït a la desacceleració de l’augment d’assalariats; és a dir,l’entorn actual de desacceleració econòmica. Si bé continua sentl’únic factor que contribueix a que hi hagi més assalariats, ho faamb una intensitat molt menor que períodes precedents. Pel quefa a la Dinàmica Pròpia, si bé continua presentant una evoluciónegativa, el valor és molt inferior al de fa un any. Pel que fa a lapart d’Estructura Productiva de la ciutat, aquesta continua pre-sentant valors negatius; és a dir, continua sense afavorir el crei-xement d’assalariats.


TAULA 21. Análisi Shift-Share. Mataró / província de Barcelona. 2001 - 2002

Anàlisi Shift-Share DG DP EP Total

3r trim. 2001 1.005 -507 -157 342

4t trim. 2001 963 -536 -116 311

1r trim. 2002 663 -767 -84 -188

2n trim. 2002 640 -292 -187 161

3r trim. 2002 389 -183 -177 30

DG: Dinàmica GlobalDP: Dinàmica PròpiaEP: Estructura Productiva

Font: elaboració pròpia a partir de les dades del Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya ila Xarxa d’Observatoris de la Província de Barcelona (Diputació de Barcelona).


L’any 1995, el 31% del valor afegit brut(VAB) que es va generar a Catalunya pro-cedia del sector de la indústria. El 2001,en canvi, la indústria en representa el28,2%. Aquest mateix comportamenttambé es registra en la sèrie de treballa-

dors afiliats al règim general de la Seguretat Social, que aCatalunya van passar de tenir el 30,6% de tots els afiliats atenir-ne el 25,4%. Si ens fixem en Mataró, a mitjans de ladècada dels noranta, el 42,2% dels treballadors afiliats alrègim general de la Seguretat Social treballaven en la indús-tria, mentre que a les acaballes de l’any 2001 la seva repre-sentació era només del 31%. Aquesta variació en l’estructuraeconòmica de la ciutat s’ha centrat en els sectors de la cons-trucció i, principalment, en el dels serveis, que ha passat detenir el 52,6% d’assalariats a representar-ne el 61%, respec-te del total. Així, doncs, allò que ens permet visualitzar clara-ment la terciarització de l’economia de Mataró és una anàlisitemporal àmplia.

En el darrer any també s’observa una tendèncialenta, però contínua, cap a una economia de ser-veis, amb un creixement d’1,4 punts percentualsen la sèrie d’assalariats i de 0,9 punts en la sèried’empreses.

L’estructura sectorial del Maresme segueix la líniade Mataró: el sector serveis maresmenc ha pas-sat de representar el 52,3% dels assalariats de la

comarca a finals de 1995, a represen-tar-ne el 60,6% a finals del tercer tri-mestre de 2002. En l’anàlisi del darrerany, el sector serveis també ha aug-mentat el seu pes i ha passat del59,2% al 60,6%. És en el capítol delstreballadors per compte propi on esregistra una diferència més notableentre Mataró i el Maresme, per béque si en el conjunt de la comarca el67% dels treballador autònoms per-tanyen al sector terciari, en el cas deMataró aquesta proporció és del59,2%. En aquest sentit, quan consi-derem la comarca del Maresme en elseu conjunt, cal recordar la importàn-cia que hi té el sector turístic. TAULA

22 I GRÀFIC 44.

A Mataró, 6 decada 10

assalariatstreballen en elsector serveis

TAULA 22. Pes relatiu del nombre d’empreses i assalariats segons sectors a Mataró i al Maresme. 2001 - 2002

Mataró setembre-2001 desembre-2001 març-2002 juny-2002 setembre-2002Sector Aut. Ass. Empr. Aut. Ass. Empr. Aut. Ass. Empr. Aut. Ass. Empr. Aut. Ass. Empr.Agricultura 0,8% 0,3% 0,1% 0,8% 0,3% 0,1% 0,8% 0,4% 0,1% 0,8% 0,3% 0,1% 0,8% 0,3% 0,1%Construcció 14,2% 8,1% 12,2% 14,3% 7,7% 12,0% 14,3% 7,7% 12,6% 14,5% 7,9% 13,0% 14,8% 7,8% 12,8%Indústria 25,3% 31,2% 29,3% 25,5% 31,1% 28,7% 25,4% 31,2% 28,8% 25,3% 30,8% 28,2% 25,0% 30,1% 27,7%Serveis 59,5% 60,3% 58,4% 59,2% 60,9% 59,2% 59,2% 60,7% 58,5% 59,2% 61,0% 58,7% 59,2% 61,7% 59,3%No consta 0,2% 0,0% 0,0% 0,2% 0,0% 0,0% 0,2% 0,0% 0,0% 0,2% 0,0% 0,0% 0,2% 0,0% 0,0%Maresme setembre-2001 desembre-2001 març-2002 juny-2002 setembre-2002Sector Aut. Ass. Empr. Aut. Ass. Empr. Aut. Ass. Empr. Aut. Ass. Empr. Aut. Ass. Empr.Agricultura 1,5% 0,3% 0,4% 1,5% 0,3% 0,4% 1,5% 0,3% 0,4% 1,5% 0,3% 0,4% 1,5% 0,3% 0,4%Construcció 14,7% 10,4% 14,5% 14,7% 10,9% 14,9% 14,9% 11,0% 15,1% 14,8% 10,7% 15,1% 14,9% 10,7% 15,0%Indústria 16,8% 30,1% 20,7% 17,0% 31,3% 21,1% 16,8% 30,1% 20,9% 16,6% 28,5% 20,0% 16,4% 28,4% 19,7%Serveis 66,9% 59,2% 64,3% 66,6% 57,5% 63,5% 66,6% 58,7% 63,5% 66,9% 60,5% 64,5% 67,0% 60,6% 64,8%No consta 0,2% 0,0% 0,0% 0,2% 0,0% 0,0% 0,2% 0,0% 0,0% 0,2% 0,0% 0,0% 0,2% 0,0% 0,0%


Terciarització de l’economia

67,35%67,66%66,71%

40%

45%

50%

55%

60%

65%

70%

75%

setembre-2000 setembre-2001 setembre-2002

Font: elaboració pròpia a partir de les dades de la Secció de Gestió Tributària delDepartament d’Interior i Hisenda de l’Ajuntament de Mataró.

GRÀFIC 44. Evolució del pes del sector serveis en l'IAE.Mataró. Setembre 2000 - setembre 2002


El 2001 es van sol·licitar un 6% menys dellicències d’activitat que durant el 2000.Aquest descens és més aviat conseqüèn-cia de la implantació del centre comercialMataró Parc al 2000, que no pas unreflex dels primers símptomes d’alenti-ment econòmic. És amb les dades que

van fins al tercer trimestre de 2002 quan sembla que elsefectes de la desacceleració econòmica a Mataró es fan mésevidents, ja que el nombre de sol·licituds de llicències se situaen 468, 22 menys que les registrades en el mateix interval detemps de 2001, la qual cosa en termes relatius suposa undescens del 4,5%.

En analitzar les sol·licituds per annexos dels primers noumesos de 2002, observem com el 62% de les sol·licitudscorresponen a l’annex IV, que pertany a les acti-vitats amb una incidència lleu per al mediambient, la salut i la seguretat de les persones.En l’annex II, a les activitats amb una incidènciamoderada els correspon un 12%, dos punts per-centuals per sota del que representava aquestannex el 2001. TAULA 24.

Si comparem les sol·licituds rebudes durant eltercer trimestre de 2002 amb les del tercer tri-mestre de 2001, comprovem que s’hi ha registratuna davallada del 4,4%. Aquest descens s’hacentrat en els annexos III i IV, que han registratun descens del 7% i del 16%, respectivament.

Pel que fa les sol·licituds acumula-des en els darrers dotze mesos,aquestes se situen en 672 a finalsde setembre. Tot i el perfil descen-dent de la sèrie acumulada, lesvariacions interanuals apunten unsprimers indicis de recuperació.GRÀFIC 45.

TAULA 23. Anàlisi de sol·licitud de llicències d’activitat per annexes. 2000 - 2002

2000 2001 Fins el 3r trim. 2002v.abs. % v.abs. % v.abs. %

Annex I 1 0,1% 0 0,0% 0 0,0%Annex II.1 7 0,9% 1 0,1% 4 0,9%Annex II.2 120 16,3% 95 13,7% 52 11,1%Annex III 174 23,6% 187 26,9% 123 26,3%Annex IV.1 172 23,3% 165 23,8% 114 24,4%Annex IV.2 264 35,8% 246 35,4% 175 37,4%Total 738 694 468

Es redueix elnombre de

llicènciesd’activitat

sol·licitades aMataró

Llicències d’activitats7

7 Classificació de les llicències d’activitat:• Annex I: activitats amb una gran incidència en el medi ambient, la salut i la seguretat de les persones.• Annex II: activitats amb una moderada incidència en el medi ambient, la salut i la seguretat de les persones.• Annex III: activitats amb una baixa incidència en el medi ambient, la salut i la seguretat de les persones.• Annex IV: activitats amb una lleu incidència en el medi ambient, la salut i la seguretat de les persones.

0

100

200

300

400

500

600

700

800

900

3r tr.1999

4t tr.1999

1r tr.2000

2n tr.2000

3r tr.2000

4t tr.2000

1r tr.2001

2n tr.2001

3r tr.2001

4t tr.2001

1r tr.2002

2n tr.2002

3r tr.2002

-15%

-10%

-5%

0%

5%

10%

15%

20%

25%

30%

Acumulat darrers dotze mesos Variació interanual

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de la Secció d’Activitats del Departa-ment d’Urbanisme, Obres i Llicències de l’Ajuntament de Mataró.

GRÀFIC 45. Sol·licitud de llicències d'activitat. 1999 - 3r trim. 2002

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de la Secció d’Activitats del Departament d’Urbanisme,Obres i Llicències de l’Ajuntament de Mataró.

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de la Secciód’Activitats del Departament d’Urbanisme, Obres iLlicències de l’Ajuntament de Mataró.

TAULA 24. Anàlisi de sol·licitud de llicències d’activitats per annexes els tercers trimestres. Mataró. 2001-2002

3r tr. 2001 3r tr. 2002 Var. interanual

Annex I 0 0 ---

Annex II.1 0 2 ---

Annex II.2 13 21 61,5%

Annex III 41 38 -7,3%

Annex IV.1 34 26 -23,5%

Annex IV.2 47 42 -10,6%

Total 135 129 -4,4%

Indústria tèxtil i de la confecció, indústria química,construcció, comerç a l’engròs, comerç al detall,hoteleria, educació i investigació i desenvolupament

Anàlisi sectorial

Fonts utilitzades: ICTNET, El País, La Vanguardia, Cinco Días, Expansión, Avui, Cityc, Cambra de Contractistes

d’Obres de Catalunya i Revist@ d’Indústria, Comerç i Turisme.


En els apartats que apareixen a continuació s’analitzen els sectorseconòmics més representatius de Mataró. L’anàlisi d’aquests sec-tors es basa principalment en les dades de registres de centres decotització i de treballadors assalariats afiliats al Règim General dela Seguretat Social, a més dels registres de treballadors per comp-te propi afiliats al Règim Especial d’Autònoms de la SeguretatSocial. Finalment, cal apuntar que també s’utilitza el nombred’activitats econòmiques registrades mitjançant l’impost d’activi-tats econòmiques (IAE). En alguns sectors, a més, l’anàlisi s’hacomplementat amb informació d’àmbits superiors (Barcelona,Catalunya i Estat espanyol). Tot plegat ens permet realitzar unaanàlisi orientativa de la situació en què es troben cadascun delssectors fins al mes de setembre de 2002.

Els set sectors analitzats, que concentren el 53% del total d’as-salariats, el 64,4% de totes les empreses i el 63,8% del tots elstreballadors autònoms registrats a Mataró, són els següents:

➡ Indústria tèxtil i de la confecció(CCAE-93, epígraf 17 i 18)

➡ Indústria química (CCAE-93, epígraf 24)

➡ Construcció (CCAE-93, epígraf 45)➡ Comerç a l’engròs (CCAE-93,

epígraf 51)➡ Comerç al detall (CCAE-93,

epígraf 52)➡ Hoteleria (CCAE-93, epígraf 55)➡ Educació i investigació i desenvolu-

pament (CCAE-93, epígraf 80 i 73)

Anàlisi dels principals sectors de l’economia de Mataró

8 Evolució de l’IPPI (Índex de producció de productes industrials), evolució de l’ICCU (índex de clima comercial urbà) i informacions extretes d’altres publicacions, com ara els informes mensualsde la Caixa, l’informe sobre la conjuntura econòmica de la Caixa de Catalunya, Barcelona Economia i Perspectiva Econòmica de Catalunya de la COCINB.

TAULA 25.

Mataró i els seus principals sectors d’activitatTotal Mataró Total Mataró Diferència Increment

set. 2001 set. 2002Nombre assalariats 30.804 30.834 30 0,10%Nombre empreses 3.950 3.931 -19 -0,48%Nombre autònoms 8.563 8.643 80 0,93%N. assal. / N. emp. 7,80 7,84 0,05 0,58%

Pes dels sectors respecte del total de MataróIndústria tèxtil Nombre assalariats 20,66% 19,67% -0,98 pp -4,76%i de la confecció Nombre empreses 20,23% 19,16% -1,07 pp -5,30%

Nombre autònoms 13,85% 13,68% -0,17 pp -1,26%Química Nombre assalariats 2,31% 2,11% -0,20 pp -8,78%

Nombre empreses 0,30% 0,33% 0,03 pp 8,86%Nombre autònoms 0,08% 0,08% 0,00 pp -0,93%

Construcció* Nombre assalariats 8,08% 7,85% -0,24 pp -2,95%Nombre empreses 12,15% 12,85% 0,69 pp 5,72%Nombre autònoms 14,20% 14,82% 0,62 pp 4,37%

Comerç a l'engròs Nombre assalariats 6,72% 6,42% -0,30 pp -4,49%Nombre empreses 7,57% 7,35% -0,22 pp -2,88%Nombre autònoms 5,20% 5,35% 0,15 pp 2,86%

Comerç al detall Nombre assalariats 9,51% 8,89% -0,62 pp -6,48%Nombre empreses 16,43% 16,51% 0,08 pp 0,48%Nombre autònoms 21,70% 20,83% -0,87 pp -4,02%

Hoteleria Nombre assalariats 3,17% 3,13% -0,04 pp -1,12%Nombre empreses 5,92% 6,21% 0,28 pp 4,78%Nombre autònoms 8,08% 7,94% -0,14 pp -1,78%

Educació i Nombre assalariats 4,36% 4,95% 0,59 pp 13,44%investigació Nombre empreses 2,00% 2,04% 0,04 pp 1,76%

Nombre autònoms 1,21% 1,13% -0,08 pp -6,64%

*S'hi inclouen els instal·ladors.Nota: pp vol dir punts percentuals.


Situació general del sector

Els pronòstics relatius al sector tèxtil han anat empitjorant a mesuraque avançava l’any. En aquest sentit, sembla que la crisi internacionaltindrà una especial incidència en la marxa del sector. En la darreraassemblea del Consell Intertèxtil Espanyol, celebrada el mes de setem-bre, es va pronosticar una caiguda de la producció real propera al 6%,motivada per l'estancament de les exportacions i la contenció de lademanda interior. Òbviament, aquests factors tindran una repercussiódirecta en el mercat de treball, ja que es preveu una pèrdua d'ocupa-ció (-3,5%), i també en la caiguda de les inversions (-9,0%). La pres-sió de les importacions asiàtiques i l'atonia de la demanda han com-portat una contenció dels preus, i en conseqüència una reducció delsmarges. Això ha provocat el tancament d'algunes empreses que peraquest any s'estima que seran al voltant de 120.

Pel que fa a l'evolució del sector exterior, en el primer semestre del'any, la tònica ha estat marcada per un estancament dels intercanviscomercials. La situació dels principals mercats tèxtils mundials haafectat fortament a les exportacions que s'han mantingut pràctica-ment estables (0,2%). Només les manufactures de punt i confeccióhan presentat un comportament més clarament favorable (8%). Lesimportacions han augmentat d’un 1,3%. En el tercer trimestre, sem-bla que s'ha produït una certa millora de les vendes a l'exterior(3,2%), principalment concentrada en les peces de vestir. El subsec-tor de filats i teixits, encara que ha millorat lleugerament el seu com-portament, continua per sota dels nivells registrats l'any anterior. Lesimportacions, en aquest període, presenten la mateixa tendència,amb un augment del 3%.

Encara que aquestes magnituds poden tancar l'any amb un augmentsituat entre el 4 i 5%, cal assenyalar que, en els darrers anys, s'haproduït una reducció gradual del pes de les exportacions espanyolescap a la Unió Europea i per contra, un increment de la participaciódels països de l'Est d'Europa i de Llatinoamèrica. Probablement,aquest fet constitueix un avenç dels efectes més severs que es pro-duiran arran de la liberalització dels mercats a partir de l'any 2005 .

Des del Consell Intertèxtil Espanyol s'apuntava que el sector tèxtilestà assistint a la confluència d'un cicle conjuntural baix, que hemcomentat anteriorment, amb un canvi estructural i altres temes pro-

pis del sector. Els factors que afecten mésdirectament l'estructura del sector sónl'augment del ritme de caiguda dels aran-zels, el creixement de la producció en elspaïsos amb avantatges competitius en ter-mes de cost salarial, en càrregues socials,en requisits mediambientals, així com enla disponibilitat directa de matèria prima aun cost inferior al del mercat.

Per això que acabem d’esmentar, des delConsell Intertèxtil Espanyol s’apostaria peruna estratègia centrada en el deslocalitza-ció; es a dir, traslladar la producció a païsosamb costos de producció inferiors, o béoptar per una estratègia basada en la cre-ativitat, el disseny i el valor afegit del pro-ducte per tal de poder competir amb lesimportacions procedents d'altres països.

La crisi potser tindrà un impacte mésnotable a Catalunya, ja que és la comuni-tat autònoma amb major teixit industrialdel sector tèxtil, amb un total de 9.365empreses, que representen un 26,25%del conjunt9 del territori espanyol. Deltotal d'empreses, un 53,9% dedica lesseves activitats a fabricació, un 32,4%pertanyen al sector detallista i un 13,7%són majoristes. Per províncies, Barcelonaés la que acapara un major nombre d'in-dústries (7.822), fet que suposa un 83,5%del total català.

Les previsions per a l'any 2003 estan moltcondicionades per l'evolució de l'economiainternacional i pel comportament de lesnostres exportacions a la Unió Europea, elprincipal mercat del tèxtil espanyol. Detotes maneres, s'espera que les principalsvariables macroeconòmiques que afecten

Indústria tèxtil (17) i confecció i pelleteria (18)

9 "Libro de normas y ratios financieros" de Dun&Bradsteet.


al sector millorin en la segona meitat de l'any. Les previsions apuntencap a una acceleració del consum intern, de l'1,7% al 2,5%, un incre-ment de la producció real del 1,4% i un augment de les exportacionsde l'ordre del 8,5% (enfront del 4,9% de l'any 2002).

Mataró

Les conclusions que es desprenen de l'enquesta trimestral realit-zada per l'Associació d'Empresaris de Gèneres de Punt de Matarói Comarca (ASEGEMA) entre els seus associats també són unamostra més del creixent pessimisme dels empresaris a mesura queavança l'any. Així, les previsions per a finals d'exercici, encara queamb valors positius per als tres períodes analitzats, experimentenun descens considerable respecte de les de principis d'any.

En aquest període, només la facturació, la plantilla actual i la sub-contractació industrial tenen un saldo favorable respecte de lesexpectatives que tenien els empresaris en el mateix període de l'anyanterior. Les perspectives de facturació per als propers tres mesos ésla que presenta una pitjor evolució al llarg de l'any. Lasituació de la cartera de comandes, el marge brut, lamorositat i el moment econòmic actual presenten unsaldo clarament negatiu, però amb una relativamillora respecte del segon trimestre.

En definitiva, sembla confirmar-se un empitjora-ment de la situació del tèxtil confecció de Mataró iel Maresme en sintonia amb les previsions realitza-des per al conjunt de l'Estat espanyol. GRÀFIC 46.

Les taxes de variació interanual dels assalariatsconfirmen la incidència de la desacceleració delsector en la ciutat de Mataró, ja que presenta des-

censos continuats des de finals de l'any2000. Les baixades més significativess'han produït en el tercer trimestre delsanys 2001 i 2002, sent del 4,14% i4,67%, respectivament. Durant el mesde setembre, el nombre total d'assala-riats del sector tèxtil confecció superaper poc els 6.000.

El comportament de les taxes de varia-ció interanual de les empreses ha estatmés oscil·lant. Desprès del lleuger incre-ment experimentat en el primer trimes-tre de 2002 (0,6%), la resta de l'anyhan presentat descensos força significa-tius en consonància amb la situacióobservada en el conjunt de l'Estatespanyol. Així, en el segon trimestres'ha situat en el 4,69%, mentre que enel tercer ha estat del 5,76%.

El descens més significatiu en elnombre d'empreses provoca que ladimensió mitjana de les empreses,pel que fa a nombre de treballadors,hagi experimentat un canvi de signedesprés d'un període de baixadescontinuades. Així, l'any 2002, la mit-jana d'assalariats per empresa hasuperat els 8 treballadors, xifra, però,inferior a la de Catalunya, on la

TAULA 26. Indústria tèxtil (17) i confecció i pelleteria (18). Mataró. 2001 - 2002.

Nombre 09/01 12/01 03/02 06/02 09/02Autònoms 1.186 1.199 1.201 1.203 1.182Assalariats 6.363 6.346 6.527 6.498 6.066Empreses 799 796 812 793 753Ass./ Empr. 7,96 7,97 8,04 8,19 8,06Incr. anual % 09/01 12/01 03/02 06/02 09/02Autònoms -0,42% 1,70% 1,61% 0,33% -0,34%Assalariats -4,14% -2,91% -2,41% -3,48% -4,67%Empreses 2,30% -0,38% 0,62% -4,69% -5,76%Ass./ Empr. -6,30% -2,54% -3,01% 1,27% 1,16%

Font: elaboració pròpia a partir de les dades del Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya.

-50

-40-30

-20-10

010

2030

40

1r trim 2002 2n trim 2002 3r trim 2002

Car

tera

de

com

and

es

Per

spec

tives

de

fact

urac

ió

Mar

ge b

rut

Sub

cont

rata

ció

ind

ustr

ial

Pre

visi

ó fin

al e

xerc

ici

Fact

urac

ió

Pla

ntill

a ac

tual

Mor

osita

t

Mom

ent

econ

òmic

actu

al e

spec

ialit

at

Pu

nts

per

cen

tual

s

Font: elaboració pròpia a partir de les dades d’ASEGEMA.

GRÀFIC 46. Enquesta conjuntura sector tèxtil. Maresme. 2002


dimensió mitjana se situa en 12 assa-lariats per empresa.

Pel que fa als treballadors per comptepropi, el comportament presentat enel període analitzat és força mésmoderat que el dels treballadors assa-lariats. Així, en els dos primers trimes-tres de l'any han augmentat lleugera-ment respecte de l'any anterior (1,6%i 0,3%), mentre que en el tercer tri-mestre han presentat un descens(0,3%).

Respecte del conjunt de Catalunya,les xifres a finals del tercer trimestrede la variació interanual en el nombred’assalariats són molt similars, si béels registres negatius de la sèrie sónforça anteriors en el cas de Mataró.TAULA 26 I GRÀFICS 47, 48 I 49.

Per la seva banda, les dades de l’im-post d’activitats econòmiques (IAE)també apunten cap a un alentimentdel sector al llarg d'aquest any. Provad'això és que el sector ha anat per-dent representativitat respecte deltotal des de l'any 2000, situant-se persota del 13% al mes de setembre de2002. GRÀFIC 50.

0

1

2

3

4

5

6

7

8

9

09/00 12/00 03/01 06/01 09/01 12/01 03/02 06/02 09/02

-10%

-5%

0%

5%

10%

15%

09/00 12/00 03/01 06/01 09/01 12/01 03/02 06/02 09/02

Mataró Catalunya

1.100

1.150

1.200

1.250

1.300

1.350

1.400


6.000

6.100

6.200

6.300

6.400

6.500

6.600

6.700

6.800

6.900

09/00 12/00 03/01 06/01 09/01 12/01 03/02 06/02 09/02

Assalariats

750

760

770

780

790

800

810

820

830

840

Empreses


GRÀFIC 47. Indústria tèxtil, confecció i pelleteria. Mataró. 2000 - 2002

GRÀFIC 49. Variació interanual assalariats indústria tèxtil i de la confecció. Mataró i Catalunya. 2000 - 2002

GRÀFIC 48. Assalariats per empresa. Indústria tèxtil i confecció i pelleteria. Mataró. 2000 - 2002

Font: elaboració pròpia a partir de les dades de la Secció de Gestió Tributària del Departament d’Interior iHisenda de l’Ajuntament de Mataró.

GRÀFIC 50. Evolució del nombre d'IAE del sector tèxtil i de la confecció. Mataró. Setembre 2000 - setembre 2002




Les previsions de la Federació Empresarial de la Indústria QuímicaEspanyola per a l'any 2002 són força positives, ja que apuntencap a un creixement del sector situat al voltant del 3%, per sobrede la mitjana europea. El comportament del sector químic, engeneral, contrasta amb l'atonia de la producció industrial a l’Estatespanyol, especialment contractiva durant el mes de setembre.

En els darrers deu anys, en general, la producció química euro-pea ha crescut per sobre del sector industrial i a un ritme mésràpid que el conjunt de l'economia. No obstant això, l'any 2001va ser un any amb dificultats per al sector químic europeu, espe-cialment desprès dels atemptats de l'11 de setembre. El ConsellEuropeu de la Indústria Química estima que el creixement de laproducció serà del 2,1% (2001), amb una lleu recuperació pre-vista per a l'any 2002 (2,5%). La recuperació mundial previstaper a l'any 2003 sembla que repercutirà en un millor comporta-ment del sector químic, amb un increment de la producció esti-mat del 3,5%.

En el cas espanyol, el comportament de la indústria química, sec-tor que actualment representa el 9% del PIB i que genera més demig milió de llocs de treball, ha estat marcat per la bona evolu-ció del sector exterior i la recuperació del mercat interior davantles importacions.

Així, el valor de les exportacions es previsible que s'incrementi en un5% i que s’assoleixi un volum de negoci al voltant dels 13.500 milionsd'euros. Aquesta xifra situa el sector com el segon màxim exportadorde l'economia espanyola, desprès del de l'automoció. El procés d'in-ternacionalització seguit per les empreses químiques espanyoles alllarg dels darrers anys els ha permès posicionar-se amb èxit en els mer-cats exteriors. Una bona prova d'això és que l'any 2002 es destinaràun 44% de la producció al mercat internacional, fet que ha permèsque des de l'any 1993 aquesta xifra s’hagi duplicat.

Gairebé dos terços de les exportacions tenen com a destí el mer-cat comunitari. Dins de la Unió Europea, els principals mercats sónFrança, amb un 15% del total, seguit d'Alemanya, Itàlia i

Portugal. Més d'un 40% són productesquímics bàsics, mentre que els far-macèutics representen un 23% del total.

Aquest bon comportament del sectorha suposat un increment constant de laproducció des de l'any 1996, que hapermès elevar el nivell d'ocupació direc-ta del sector, que fins a l'any 2001 acu-mula un creixement del 13%.

Per als anys 2003 i 2004 s'espera que larecuperació dels preus i la consolidacióde les inversions estimulin el creixementdel sector en un 4% i 5%, respectiva-ment. Com a conseqüència, es preveuun increment del valor de la produccióper sobre dels 34.000 milions d'euros.A llarg termini, el sector presenta unesbones perspectives basades, d’unabanda, en l'augment del consum deproductes químics en substitució dematerials tradicionals i, de l’altra, en unmercat intern que actualment absorbeixun 50% de les importacions.

Mataró

Des de mitjans de l'any 2001, el sectorquímic a Mataró ha patit una constantdavallada en el nombre de treballadorsassalariats. El descens ha estat particu-larment significatiu durant el primer itercer trimestre d'aquest any, amb unsdescensos del 12,2% i del 8,7%, res-pectivament. Des del mes de setembrede 2001 en aquest sector s'han destruït62 llocs de treball assalariats, amb laqual cosa la xifra total de treballadorsassalariats a setembre de 2002 s’hasituat en 651.

Indústria química (24)


A Catalunya, el comportament del sector és moltmés estable i només s'ha produït un lleuger des-cens del nombre de treballadors assalariats alsegon trimestre de l'any (0,4%). TAULA 27.

A la ciutat de Mataró, el sector químic es concen-tra en poques empreses de dimensions considera-bles (una mitjana de més de 50 treballadors assala-riats per empresa). Aquesta dada supera notable-ment a la del conjunt del territori català, on ladimensió mitjana a setembre de 2002 era de 33treballadors per empresa.

Cal assenyalar, però, que la progressiva reducciódel nombre d'assalariats ha provocat que des del'any 2000 els centres de treball d'aquest sectorhagin vist reduïda la seva grandària mitjana en mésde 17 assalariats. Per contra, a Catalunya s'ha pro-duït l'efecte contrari, amb un augment de 2 tre-balladors. GRÀFICS 51, 52 I 53.

El nombre d’activitats econòmiques del sector con-firma la tendència a la baixa esmentada anterior-ment. Així, en els darrers tres anys s'ha produït unapèrdua progressiva de la representativitat del sec-tor sobre el total d'activitats econòmiques de laciutat de Mataró. GRÀFIC 54.

Font: elaboració pròpia a partir de les dades del Departament de Treball dela Generalitat de Catalunya.

500

550

600

650

700

750

800

09/00 12/00 03/01 06/01 09/01 12/01 03/02 06/02 09/02

Assalariats

8

9

10

11

12

13

14Empreses


GRÀFIC 51. Química. Mataró. 2000 - 2002

0

10

20

30

40

50

60

70

09/00 12/00 03/01 06/01 09/01 12/01 03/02 06/02 09/02

GRÀFIC 52. Assalariats per empresa. Química. Mataró. 2000-2002

-14%

-12%

-10%

-8%

-6%

-4%

-2%

0%

2%

4%

09/00 12/00 03/01 06/01 09/01 12/01 03/02 06/02 09/02

Mataró Catalunya

GRÀFIC 53. Variació interanual assalariats. Química.Mataró i Catalunya. 2000 - 2002

0

3

6

9

12

15

setembre 2000 setembre 2001 setembre 2002

GRÀFIC 54. Evolució del nombre d'IAE del sector químic.Mataró. Setembre 2000 - setembre 2002

Font: elaboració pròpia a partir de les dades de la Secció de Gestió Tributària delDepartament d’Interior i Hisenda de l’Ajuntament de Mataró.

Font: elaboració pròpia a partir de les dades del Departament de Treball de laGeneralitat de Catalunya.

TAULA 27. Química (24). Mataró. 2001 - 2002

Nombre 09/01 12/01 03/02 06/02 09/02Autònoms 7 8 9 8 7

Assalariats 713 665 646 679 651

Empreses 12 12 12 12 13

Ass./ Empr. 59,42 55,42 53,83 56,58 50,08

Incr. anual % 09/01 12/01 03/02 06/02 09/02Autònoms 0,00% 14,29% 12,50% 14,29% 0,00%

Assalariats -4,30% -9,65% -12,23% -5,96% -8,70%

Empreses 9,09% 0,00% 0,00% 0,00% 8,33%

Ass./ Empr. -12,27% -9,65% -12,23% -5,96% -15,72%



L'empitjorament del context econòmic general i la davallada dela confiança de la majoria dels grups inversors respecte d’unapossible millora a curt termini han estat les principals causes de lamoderació en el creixement del sector de la construcció al’Europa occidental (0,3%) l'any 2002. Si es té en compte elcomportament dels països del centre i de l'est d'Europa, la varia-ció global del sector serà gairebé nul·la respecte de l'any anterior.

Pel que fa a la situació a l’Estat espanyol, el creixement de l'eco-nomia es troba bàsicament sustentat pel sector de la construcció,que tancarà l'any amb un increment del 4,7%. La construccióesdevé un dels sectors claus de la nostra economia i representaun 8,7% del Valor Afegit Brut (VAB), un cop esmenats els efec-tes estacionals i de calendari. Respecte de l'any anterior, les taxesde variació interanual en termes reals del VAB presenten unaevolució ascendent al llarg de l'any, i se situen en el 5,4%, en eltercer trimestre de 2002.

Per subsectors, la construcció d'habitatges continua mantenintun ritme alt d'activitat, tal i com va passar en els quatre anys pre-cedents. La previsió d'inici d'obres se situa en 505.000 habitat-ges i la d'acabats és de 400.000, fet que suposa un ritme de crei-xement del sector semblant al de l'any 2001, superant ambescreix les previsions inicials. Les fortes pujades de preus conti-nuen augurant una moderació de la demanda i, a mig termini,s'espera que l'activitat d'aquest subsector s'adeqüi més a lesnecessitats reals de la població. Cal destacar, però, el fort descensregistrat en el segment d'habitatges de protecció oficial (47,3%)entre els mesos de juny dels anys 2001 i 2002.

L'enginyeria civil ha estat el subsector més dinà-mic, amb un increment previst del 8,2%, fruit deles licitacions d'obres dutes a terme tant l'anypassat com durant els primers mesos d'enguany.Les previsions per a l'any 2003 són força expansi-ves (7,5%), tant gràcies a l'activitat licitadoraactual com a les previsions de despesa públicacontemplades en els Pressupostos Generals del'Estat. Per als propers anys, es preveu que el

nivell d'activitat es mantingui gràcies alPla d'Infraestructures 2002-2007.

Segons OFICEMEN, l'obra civil haestat la principal causant de l'incre-ment del consum aparent de ciment,que en termes interanuals s'ha incre-mentat en un 4,1% a l’octubre d'a-quest any. L'any 2002, aquest indica-dor ha aconseguit un màxim històricen superar les 44 tones11, fet quepodria marcar un punt d'inflexió en elcicle alcista iniciat l'any 1997.

En termes d'ocupació12, en els primersnou mesos de l'any, la construcciómanté la tendència de desacceleracióen el ritme de creació d'ocupació res-pecte de l'any anterior. No obstantaixò, a nivell global continua mantenintgairebé el mateix pes sobre el total del'ocupació a nivell nacional (11,7%). Entermes d'afiliació a la Seguretat Social,l'activitat constructora es configura comuna de les més dinàmiques, amb unincrement interanual, a setembre de2002, del 5,8%. Per contra, en el tercertrimestre de 2002, les dades de l'EPAposen en relleu un increment del 12,6%dels aturats, fet que situa la taxa d'aturde la construcció en el 7,2%.

Construcció (45)10

10 En aquest epígraf, s’hi inclouen els instal·ladors.11 Dades provisionals de l'Agrupació de Fabricants de Ciment d'Espanya (OFICEMEN).12 Dades de la Comptabilitat Nacional Trimestral.

Font: elaboració pròpia a partir de les dades subministrades per la Secció d’Obresdel Departament d’Urbanisme, Obres i Llicències de l’Ajuntament de Mataró.

TAULA 28. Llicències d’obres. Mataró. 1999 - 3r trimestre 2002

Dades anuals Fins el 3r trimestre

1999 2000 2001 2001 2002

Obres menors 421 400 238 187 165

Obres majors 237 216 241 189 194

Obres totals 658 616 479 376 359


mestre, han presentat una lleumoderació. Així, en el tercer trimes-tre de 2002, les taxes han baixat enun 2,85% respecte del mateix perí-ode de l'any anterior.

Pel que fa al nombre d'empreses,l'evolució ha estat ben diferent de ladel cas dels assalariats, atès que haanat augmentant al llarg dels noumesos de l'any. Especialment signifi-catiu ha estat l'increment del tercertrimestre (5,2%), si el comparemamb el ritme de creixement experi-mentat durant els anys 2001 i 2002.

Aquest comportament d'assalariats iempreses ha provocat una reduccióprogressiva de la seva grandàriamitjana, que s'ha situat per sotadels 5 treballadors durant tot l'any.TAULA 29 I GRÀFICS 56, 57 I 58.

Mataró

Les dades corresponents al tercer trimestre de 2002de les llicències d'obres sembla que confirmen uncert alentiment de l'activitat constructora a la ciu-tat, seguint períodes de descensos continuats. Així,en termes interanuals, el nombre total ha experi-mentat una disminució del 4,5%, bàsicament oca-sionada per la forta davallada de les llicències d'o-bres menors (11,8%). En el mateix període, lesllicències d'obres majors han presentat un lleugercreixement del 2,6%. TAULA 28 I GRÀFIC 55.

L'alentiment del sector es tradueix en una pèrduaconstant del nombre de treballadors assalariats dela construcció respecte de l'any anterior. Des deldarrer trimestre de 2001, les taxes de variació inte-ranual han mantingut una tendència continua-da cap al descens, tot i que, trimestre rere tri-

2.100

2.200

2.300

2.400

2.500

2.600

2.700

09/00 12/00 03/01 06/01 09/01 12/01 03/02 06/02 09/02

Assalariats

470

480

490

500

510

520

530

Empreses


0

1

2

3

4

5

6

09/00 12/00 03/01 06/01 09/01 12/01 03/02 06/02 09/02

Font: elaboració pròpia a partir de les dades del Departament de Treball de laGeneralitat de Catalunya.

Font: elaboració pròpia a partir de les dades subministrades per la Secció d’Obres del Departament d’Urbanisme, Obres i Llicències de l’Ajuntament de Mataró.

0

25

50

75

100

125

150

175

200

225

250

3r trim. 1999 3r trim. 2000 3r trim. 2001 3r trim. 2002

GRÀFIC 55. Evolució del total de llicències d'obres. Mataró. 3r trimestre 1999 - 2002


GRÀFIC 56. Construcció. Mataró. 2000 - 2002

GRÀFIC 57. Assalariats per empresa. Construcció. Mataró. 2000 - 2002

TAULA 29. Construcció (45). Mataró. 2001 - 2002

Nombre 09/01 12/01 03/02 06/02 09/02Autònoms 1.216 1.228 1.237 1.255 1.281Assalariats 2.490 2.404 2.422 2.500 2.419Empreses 480 477 504 524 505Ass./ Empr. 5,19 5,04 4,81 4,77 4,79Incr. anual % 09/01 12/01 03/02 06/02 09/02Autònoms 8,67% 8,77% 5,64% 2,70% 5,35%Assalariats 4,10% -0,99% -3,70% -3,66% -2,85%Empreses 0,84% -4,79% 1,41% 2,54% 5,21%Ass./ Empr. 3,23% 3,99% -5,04% -6,05% -7,66%


La sèrie de treballadors autònoms de la construcció ha mantingutuna línia ascendent des de l'inici de la sèrie, tot i que aquest anyel ritme de creixement interanual s’ha alentit. Així, l'incrementregistrat en el tercer trimestre ha estat del 5,3%, mentre que unany abans la taxa de creixement se situava en el 8,7%. Al setem-bre hi havia un total de 1.281 treballadors, la xifra més elevadaen termes absoluts des de l'inici de la sèrie.

La tendència seguida a Catalunya pel que fa als treballadorsassalariats ha estat divergent a la de Mataró. Tot i que s'ha pro-duït un clar alentiment en el ritme de creixement respecte delsmateixos períodes dels anys precedents, en els tres trimestres de2002 la taxa de variació ha estat de signe positiu.

Les activitats econòmiques relaciona-des amb la construcció segueixen lamateixa tendència a l'alça que elscentres de cotització a la SeguretatSocial. Durant el mes de setembre de2002 aquestes activitats presentenun increment, tant en termes abso-luts com relatius, respecte dels dosanys anteriors. Així, en el tercer tri-mestre de 2002, a la ciutat hi ha1.135 activitats econòmiques de laconstrucció, que representen un10,9% del total. GRÀFIC 59.

Font: elaboració pròpia a partir de les dades de la Secció de Gestió Tributària del Departament d’Interior iHisenda de l’Ajuntament de Mataró.

-5%

0%

5%

10%

15%

20%

09/00 12/00 03/01 06/01 09/01 12/01 03/02 06/02 09/02

Mataró Catalunya

GRÀFIC 58. Variació interanual assalariats construcció. Mataró i Catalunya. 2000 - 2002

500

600

700

800

900

1.000

1.100

1.200


GRÀFIC 59. Evolució IAE del sector de la construcció. Mataró. Setembre 2000 - setembre 2002



Mataró

El sector del comerç a l'engròs ha vist trencada la tendènciaalcista en el nombre d'assalariats iniciada a mitjans de l'any1997. Des del darrer trimestre de 2001, ha entrat en una dinà-mica de descensos continuats. Això ha provocat que pel setem-bre d'aquest any el nombre d'assalariats del subsector se situïen 1.979, fet que representa una pèrdua de 91 treballadors res-pecte de l'any anterior.

Una tendència semblant han seguit les empreses (centres decotització a la Seguretat Social), el nombre de les quals mostra unperfil descendent. En el tercer trimestre hi havia un total de 289empreses, la qual cosa suposa un retrocés fins als nivells assolitsara fa tres anys. Entre els mesos de setembre de 2001 i 2002, elnombre d'empreses ha experimentat una davallada del 3,3%.

El fet que la intensitat registrada en els descensos d'assalariats iempreses del comerç a l'engròs hagi estat similar, fa que ladimensió mitjana de les empreses no variï de manera significa-tiva. Així, a finals del tercer trimestre, la dimensió mitjana és de6,8 assalariats per empresa, lleugerament per sota de la regis-trada un any abans.

La sèrie de treballadors autònoms, en canvi, registra augmentscontinuats en les taxes de variació interanual. Al mes de setem-bre, el nombre total d'autònoms del comerç a l'engròs era de462 treballadors, un 3,8% més que a finals del tercer trimestrede 2001.

Pel que fa a Catalunya, el nombre detreballadors assalariats d'aquest sectors’ha anat incrementant paulatinament.Encara que l'any 2002 ha suposat unafebliment en el ritme d'increment dela sèrie d'assalariats, les taxes de varia-ció interanual han estat sempre designe positiu. Els treballadors autò-noms i les empreses han seguit lamateixa tendència, però amb un tomés moderat. GRÀFICS 60, 61 I 62.

A finals del tercer trimestre de l'any, lesactivitats econòmiques relacionadesamb el comerç a l'engròs a Matarósuperen molt lleugerament les registra-des ara fa dos anys. En termes relatius,continua representant una mica més del4% del total d'activitats econòmiquesde la ciutat. GRÀFIC 63.

Comerç a l’engròs (51)


TAULA 30. Comerç a l’engròs (51). Mataró. 2001 - 2002

Nombre 09/01 12/01 03/02 06/02 09/02Autònoms 445 452 463 465 462Assalariats 2.070 1.991 1.997 1.990 1.979Empreses 299 292 294 297 289Ass./ Empr. 6,92 6,82 6,79 6,70 6,85Incr. anual % 09/01 12/01 03/02 06/02 09/02Autònoms 4,71% 4,63% 4,99% 6,16% 3,82%Assalariats 7,25% -4,19% -8,44% -4,51% -4,40%Empreses 2,40% -3,31% -3,61% -2,62% -3,34%Ass./ Empr. 4,74% -0,91% -5,01% -1,94% -1,09%


0

100

200

300

400

500


GRÀFIC 63. Evolució del nombre d'IAE del sector del comerç a l'engròs.Mataró. Setembre 2000 - setembre 2002

Font: elaboració pròpia a partir de les dades de la Secció de Gestió Tributària del Departament d’Interiori Hisenda de l’Ajuntament de Mataró.

1.800

1.850

1.900

1.950

2.000

2.050

2.100

2.150

2.200

09/00 12/00 03/01 06/01 09/01 12/01 03/02 06/02 09/02

Assalariats

280

285

290

295

300

305

310

315

320

Empreses


GRÀFIC 60. Comerç a l'engròs. Mataró. 2000 - 2002

-6%

-4%

-2%

0%

2%

4%

6%

III/2001 IV/2001 I/2002 II/2002 III/2002


GRÀFIC 61. Assalariats per empresa. Comerç a l'engròs. Mataró. 2000 - 2002

-10%

-5%

0%

5%

10%

15%

20%

09/00 12/00 03/01 06/01 09/01 12/01 03/02 06/02 09/02

Mataró Catalunya

GRÀFIC 62. Variació interanual assalariats. Comerç a l'engròs. Mataró i Catalunya. 2000 - 2002




Com ja es va avançar en l'anterior número, a principis de 2002es van canviar diversos aspectes per calcular l'índex de comerç aldetall per poder adaptar-lo a l'estructura actual del sector mino-rista. Un dels principals canvis és la distinció entre els comerçosd'alimentació i la resta.

En els primers nous mesos de l'any, l'índex de vendes general(IVG) ha experimentat oscil·lacions en el seu comportament, i haassolit el valor més alt al mes de juliol (112,6). Respecte de l'anyanterior, durant el mes de setembre de 2002, l'índex general devendes del comerç minorista ha registrat un increment (7,7%),sobretot pel bon comportament del consum de productes no ali-mentaris. Això confirmaria la tesi del Banc d'Espanya, basada enel fet que el creixement econòmic descansa sobre la despesa deles famílies i, en menor mesura, en el sector públic. En l'informeeconòmic del mes d'octubre destaca que el sosteniment del con-sum privat, en un context de deteriorament de la confiança i decrisi dels mercats financers, es deu a la fortalesa que encara con-serva la creació d'ocupació.

Aquesta tendència a la recuperació per als propers mesos semblaque també es mostra en les opinions tant dels consumidors comdels comerciants, encara que cal recordar que els nivells de con-fiança se situen en valors de 1997. En el sondeig d'octubre, elsconsumidors preveuen una millora substancial per als propers 12

mesos, tant de la situació econòmicageneral com de la particular, tot i queempitjoren les relatives a la realitzacióde compres importants. Respecte de laconfiança del comerç minorista, aquestha deixat els valors negatius per quedar-se a zero a l'octubre; les expectatives decomandes i vendes en els propers sismesos milloren, tot i reduir-se lleugera-ment el nivell d'existències. TAULA 31.

Cal assenyalar la bona marxa de l'ocupa-ció en el sector durant el darrer any, quepot ser simptomàtica d'un inici de recu-peració del sector. En el tercer trimestrede 2002 ha augmentat en un 4,7% res-pecte del mateix trimestre de l'any ante-rior i un 0,4% respecte del segon trimes-tre de l'any. El creixement de l'ocupacióés generalitzat a totes les comunitatsautònomes en taxa interanual. Respectedel segon trimestre, només va baixar aCantàbria, Catalunya, Navarra i La Rioja.

Mataró

Després d'un període caracteritzat perincrements interanuals pràcticamentconstants en la sèrie d'assalariats, enels darrers dos trimestres s'han regis-trat dos descensos consecutius. Així,durant el segon trimestre ha baixaten un 0,9% respecte del mateix perí-ode de l'any anterior, mentre que enel tercer trimestre el descens ha estatbastant més significatiu, del 6,4%.Aquesta davallada ha situat el nom-bre total d'assalariats del comerç aldetall en 2.742 treballadors (setem-bre 2002), la xifra més baixa des del'entrada en funcionament del centrecomercial Mataró Parc.

Comerç al detall (52)

TAULA 31. Índex de vendes. Espanya. Setembre 2001 - setembre 2002

General Alimentació Resta% de variació sobre %de variació sobre % de variació sobre

set-01 95,29 0,09 3,97 100,48 -2,50 10,34 91,20 2,29 -0,52oct-01 101,12 6,12 7,65 100,83 0,35 12,52 101,05 10,80 4,39nov-01 96,91 -4,16 5,43 97,54 -3,26 10,03 96,17 -4,83 2,32des-01 127,14 31,19 6,14 123,41 26,52 8,67 129,65 34,81 4,61gen-02 105,30 -17,18 3,73 95,37 -22,72 8,83 111,98 -13,63 0,43feb-02 89,36 -15,14 5,80 91,95 -3,59 9,19 87,62 -21,75 3,75mar-02 98,92 10,70 3,92 104,19 13,31 8,08 97,36 11,12 3,52abr-02 100,74 1,84 9,69 103,62 -0,55 7,50 98,81 1,49 11,99mai-02 104,12 3,36 7,34 106,36 2,64 5,88 102,61 3,85 8,94jun-02 103,35 -0,74 2,28 106,28 -0,08 0,88 101,38 -1,20 3,88jul-02 112,64 8,99 6,94 111,87 5,26 5,93 113,16 11,62 7,91ago-02* 99,11 -12,01 4,11 110,76 -0,99 7,47 91,27 -19,34 2,37set-02* 102,63 3,55 7,70 104,41 -5,73 3,91 101,42 11,12 11,21

*Provisionals

Font: Instituto Nacional de Estadística.

índexmes

anterior

mateix mesany

anterioríndex

mesanterior

mateix mesany

anterioríndex

mesanterior

mateix mesany

anterior


A nivell de Catalunya, des de l'inici de la sèrie l'any1997, no s'hi ha registrat cap caiguda en termesinteranuals del nombre d'assalariats. En els primersnous mesos de l'any es manté aquesta línia ascen-dent, tot i que a un ritme bastant més moderat.Prova d'això és que la mitjana d'increment degener a setembre de 2002 (4,3%) és la meitat quela que es registrava en el mateix període de fa dosanys (8,4%). TAULA 32.

El comportament de la sèrie dels treballadors autò-noms a Mataró ha estat de signe contrari a l'anterior,ja que ha experimentat descensos gairebé de mane-ra continuada des de finals de l'any 2000. No obs-tant això, cal destacar que des del darrer trimestre de2001 i fins al tercer trimestre de 2002 s'ha produïtuna acceleració en el ritme de descens interanual. Almes de setembre d'aquest any s'ha assolit el puntmínim de tota la sèrie disponible, situat, en elcomerç al detall, en 1.800 treballadors autònoms.

La variació interanual del nombre d'empreses delcomerç al detall és manté força més estable que enels casos anteriors, amb petites reduccions en elsdos primers trimestres d'aquest any. En el tercer tri-mestre de 2002 no s'ha produït cap variació res-pecte del mateix període l'any anterior.

Pel que fa a la grandària mitjana dels establiments,cal destacar que Mataró i Catalunya guarden unacerta proporció respecte dels treballadors per cen-tres de treball. Així, mentre que a Mataró aquestamagnitud se situa en 4,2 assalariats per empresa, aCatalunya el percentatge és sensiblement superior,arribant durant el mes de setembre d'aquest anyals 5,1 assalariats. GRÀFICS 64, 65 I 66.

Pel que fa a les dades de l'impost d'activitatseconòmiques, cal destacar que el sector de comerçal detall representa una mica més d'una quarta partdel total de les activitats de la ciutat (25,3%). Desde setembre de 2000, el comerç alimentari i el noalimentari han evolucionat positivament, tant entermes absoluts com relatius. GRÀFICS 67 I 68.

-10%

-5%

0%

5%

10%

15%

20%

25%

30%

09/00 12/00 03/01 06/01 09/01 12/01 03/02 06/02 09/02

Mataró Catalunya

0

1

2

3

4

5

09/00 12/00 03/01 06/01 09/01 12/01 03/02 06/02 09/02

2.400

2.500

2.600

2.700

2.800

2.900

3.000

3.100

3.200

09/00 12/00 03/01 06/01 09/01 12/01 03/02 06/02 09/02

assalariats

620

630

640

650

660

670

680

690

700

empreses


TAULA 32. Comerç al detall (52). Mataró. 2001 - 2002

Nombre 09/01 12/01 03/02 06/02 09/02Autònoms 1.858 1.831 1.809 1.813 1.800

Assalariats 2.929 3.165 3.085 2.911 2.742

Empreses 649 667 667 671 649

Ass./ Empr. 4,51 4,75 4,63 4,34 4,22

Incr. anual % 09/01 12/01 03/02 06/02 09/02Autònoms 0,60% -2,09% -2,69% -2,84% -3,12%

Assalariats -0,78% 4,25% 5,00% -0,89% -6,38%

Empreses 0,00% 0,45% -0,45% -1,90% 0,00%

Ass./ Empr. -0,78% 3,78% 5,48% 1,03% -6,38%

Font: elaboració pròpia a partir de les dades del Departament de Treball de la Generalitatde Catalunya.

GRÀFIC 64. Comerç al detall. Mataró. 2000 - 2002

GRÀFIC 65. Assalariats per empresa. Comerç al detall.Mataró. 2000 - 2002

GRÀFIC 66. Variació interanual assalariats. Comerç al detall. Mataró i Catalunya. 2000 - 2002


Indicador de clima comercial urbà

Aquest indicador ens ajuda a analit-zar la situació del comerç i la sevaprevisió per als propers sis mesos,en funció de la resposta que donenels comerciants a temes relacionatsamb la marxa del negoci. Aquestaenquesta la duu a terme la DireccióGeneral de Comerç de la Gene-ralitat de Catalunya amb lacol·laboració de l’Institut d’Es-tadística de Catalunya i reflecteixcom evoluciona el sector comercialals Centres Comercials Oberts deCatalunya (CCOC); és a dir, alsestabliments detallistes que hi ha azones de l'interior d'un casc urbàcaracteritzades per una alta concen-tració d'oferta comercial. TAULES

33 I 34.

En termes generals, els propietarisd’establiments comercials deMataró que han estat enquestatsvaloren favorablement la marxa delseu negoci en el tercer trimestre de2002, en registrar-se un saldo favo-rable de prop de 45 punts percen-tuals, per sobre dels 31,5 punts quevan registrar-se en el mateix trimes-tre de l’any anterior i dels 14,8punts de fa dos anys. Fins i tot, perals comerciants de la ciutat la marxadel negoci a Mataró sembla sermillor que la de Catalunya, on elbalanç de respostes sobre la marxadel negoci se situa en 35,9 punts,saldo 8,8 punts inferior al registrat aMataró. Fins al moment, dels dotzetrimestres dels quals disposem dedades de l’indicador de climacomercial urbà, només en quatre elsaldo de respostes de Mataró haestat més favorable que el deCatalunya.


500

600

700

800

900

1.000

1.100

1.200

1.300


GRÀFIC 67. Evolució IAE del sector comerç al detall alimentari. Mataró. Setembre 2000 - setembre 2002

1.000

1.100

1.200

1.300

1.400

1.500

1.600


GRÀFIC 68. Evolució IAE del sector comerç al detall (resta). Mataró. Setembre 2000 - setembre 2002

Font: Direcció General de Comerç i Institut d’Estadistica de Catalunya.(1) Comerç urbà: establiments dels Centres Comercials Oberts de Catalunya (CCOC); és a dir, establiments de

venda al detall situats en zones de l'interior d'un casc urbà caracteritzades per una alta concentració d'ofer-ta comercial i que estan contemplades en els convenis signats amb la Direcció General de Comerç.

(2) El saldo és la diferència entre els percentatges corresponents a cada parell de respostes de tipuscontrari (positiu-negatiu).

TAULA 33. Indicadors de clima comercial urbà (1). Catalunya. 3r trimestre de 2002

Tant per centEvolució Evolució Evolució No sap o Saldo (2)positiva estable negativa no contesta

Trimestre actualMarxa del negoci 43,1 41,9 7,2 7,9 35,9Xifra de vendes 33,3 38,5 14,7 13,5 18,6Estoc de mercaderies 13,5 58,4 18,0 10,1 -4,5Nombre de persones ocupades 4,8 90,5 2,3 2,4 2,5Marge comercial 5,7 82,7 6,9 4,7 -1,2Expectatives per al proper semestreMarxa del negoci 31,9 54,2 13,0 0,9 19,0Xifra de vendes 21,2 30,2 47,2 1,4 -26,0Estoc de mercaderies 18,6 58,9 20,8 1,8 -2,2Nombre de persones ocupades 6,1 87,1 5,7 1,1 0,4Marge comercial 3,7 79,6 15,3 1,4 -11,6


També en les dades referents a lesexpectatives sobre l’evolució delnegoci en els propers sis mesos,Mataró registra un cert impuls: en eltercer trimestre aconsegueix un saldode 25,5 punts, sis punts per sobre deles expectatives dels comerciants deCatalunya. GRÀFICS 69 I 70.

(1) Comerç urbà: establiments dels Centres Comercials Oberts de Catalunya (CCOC); és a dir, establiments devenda al detall situats en zones de l'interior d'un casc urbà caracteritzades per una alta concentració d'ofer-ta comercial i que estan contemplades en els convenis signats amb la Direcció General de Comerç.

(2) El saldo és la diferència entre els percentatges corresponents a cada parell de respostes de tipuscontrari (positiu-negatiu).

Font: Direcció General de Comerç i Institut d’Estadistica de Catalunya.

Font: elaboració pròpia a partir de les dades de la Direcció General de Comerç i Institut d'Estadística de Catalunya.

-10

0

10

20

30

40

50

3r trim.2000

4t trim.2000

1r trim.2001

2n trim.2001

3r trim.2001

4t trim.2001

1r trim.2002

2n trim.2002

3r trim.2002

Mataró Catalunya

Pun

ts p

erce

ntua

ls

GRÀFIC 69. Indicador de clima comercial urbà. Marxa del negoci en eltrimestre segons el saldo de resposta. Mataró i Catalunya. 2000 - 2002

-20

-10

0

10

20

30

40

50

3r trim.2000

4t trim.2000

1r trim.2001

2n trim.2001

3r trim.2001

4t trim.2001

1r trim.2002

2n trim.2002

3r trim.2002

Mataró Catalunya

Pu

nts

pe

rce

ntu

als

GRÀFIC 70. Indicador de clima comercial urbà. Espectatives per als propers sis mesos de la marxa del negoci segons el saldo de resposta.

Mataró i Catalunya. 2000 - 2002

TAULA 34. Indicadors de clima comercial urbà (1). Mataró. 3r trimestre de 2002

Tant per centEvolució Evolució Evolució No sap o Saldo (2)positiva estable negativa no contesta

Trimestre actualMarxa del negoci 55,3 27,7 10,5 6,4 44,7Xifra de vendes 46,8 29,8 14,9 8,5 31,9Estoc de mercaderies 17,0 61,7 14,9 6,4 2,1Nombre de persones ocupades 2,1 97,9 0,0 0,0 2,1Marge comercial 6,4 85,1 4,3 4,3 2,1Expectatives per al proper semestreMarxa del negoci 34,0 55,3 8,5 2,1 25,5Xifra de vendes 23,4 25,5 48,9 2,1 -25,5Estoc de mercaderies 19,1 55,3 23,4 2,1 -4,3Nombre de persones ocupades 4,3 89,4 6,4 0,0 -2,1Marge comercial 2,1 89,4 8,5 0,0 -6,4


pectivament. Això ha provocat quedurant el mes de juny s'aconseguíssuperar per primer cop la xifra de 1.000treballadors assalariats en aquest sectora la ciutat de Mataró.

A Catalunya, en els primers nou mesosde l'any, el ritme de creixement delsassalariats de l'hoteleria ha estat méssostingut pel que fa a la variació intera-nual dels assalariats, encara que ha anatperdent força trimestre rere trimestre.

L'evolució del nombre de treballadorsautònoms continua marcada pels des-censos constants en termes interanuals,tendència iniciada a mitjans de l'any2001. En el tercer trimestre, el nombreabsolut d'autònoms era de 686 treba-lladors, el mateix que a inicis d'any.

La variació trimestral del nombre d'em-preses respecte de l'any 2001 es carac-teritza per increments d'intensitatmoderada, però que es produeixen demanera continuada. En el tercer trimes-tre, s'ha produït l'augment més signifi-catiu de l'any 2002, situat en el 4,3%.TAULA 35.

La grandària mitjana de les empresescontinua sent superior a Catalunya(6,1), respecte de la ciutat deMataró (3,9). El creixement delsassalariats en els períodes prece-dents ha provocat que la grandàriamitjana anés creixent progressiva-ment. No obstant això, en el tercertrimestre de 2002, a Mataró s'haproduït un descens del 5,1% respec-


L'any 2002, el sector turístic va baixar per primer cop la sevaaportació al PIB. A l’Estat espanyol, van arribar-hi més turistes(3,3% més), però van gastar molt menys (5,5%).

Els resultats de l'activitat turística corresponents a l'any 2002 vanser molt favorables per a Catalunya. De fet, Catalunya va tancarl'any amb un total de 22,9 milions de visitants, un 8,1% més quel'any anterior. Aquest increment es deu al nombre de visitantsestrangers, que va superar els 14,3 milions de viatgers, un 14%més que l'any anterior. Els visitants procedents de la resta del’Estat espanyol va disminuir d’un 3% i les visites dels propiscatalans va augmentar en un 2,3%. Les pernoctacions van pujara 153,7 milions, fet que representa un increment de l’11,3%. Ladespesa que van realitzar els visitants va arribar als 10.148milions d’euros, un 12% més que l'any 2001.

Cal tenir en compte que la meitat dels turistes espanyols van visi-tar Barcelona, per tal com aquest any la ciutat ha rebut un granimpuls per la coincidència amb la celebració de l'any Gaudí.

Mataró

En el tercer trimestre de 2002 s'ha produït un lleuger descens delnombre d'assalariats en el sector de l'hoteleria a Mataró(1,02%). No obstant això, aquesta no és la tònica general segui-da per la sèrie, ja que s’han anat registrant augments interanualsde manera continuada. Així, respecte de l'any 2001, tant en elprimer i, especialment, en el segon trimestre, s'han produït aug-ments notables que s'han situat en el 5,6% i en l’11,4%, res-

Hoteleria (55)


TAULA 35. Hoteleria (55). 2001-2002

Nombre 09/01 12/01 03/02 06/02 09/02Autònoms 692 680 686 689 686Assalariats 976 970 983 1.019 966Empreses 234 241 243 251 244Ass./ Empr. 4,17 4,02 4,05 4,06 3,96Incr. anual % 09/01 12/01 03/02 06/02 09/02Autònoms -2,54% -3,68% -1,72% -3,09% -0,87%Assalariats 8,81% 7,78% 5,59% 11,37% -1,02%Empreses 2,63% 6,17% 3,40% 2,45% 4,27%Ass./ Empr. 6,02% 1,52% 2,11% 8,70% -5,08%


te del mateix període de l'any ante-rior, fet que ha provocat que ladimensió mitjana es tornés a situarper sota dels 4 treballadors perempresa. GRÀFICS 71, 72 I 73.

A setembre de 2002, el nombre d'ac-tivitats econòmiques d'aquest sectors'ha situat lleugerament per sobre delmateix període de l'any anterior i persota dels nivells assolits l'any 2000.En termes relatius, i respecte de lesdades de fa dos anys, el sector haperdut pes respecte del conjunt d'ac-tivitats econòmiques registrades a laciutat. GRÀFICS 74.

825

850

875

900

925

950

975

1.000

1.025

09/00 12/00 03/01 06/01 09/01 12/01 03/02 06/02 09/02

Assalariats

220

225

230

235

240

245

250

255

260

Empreses


0

1

2

3

4

5

09/00 12/00 03/01 06/01 09/01 12/01 03/02 06/02 09/02

-5%

0%

5%

10%

15%

20%

25%

30%

09/00 12/00 03/01 06/01 09/01 12/01 03/02 06/02 09/02

Mataró Catalunya


GRÀFIC 71. Hoteleria. Mataró. 2000- 2002

GRÀFIC 72. Assalariats per empresa. Hoteleria. Mataró. 2000 - 2002

GRÀFIC 73. Variació interanual assalariats hoteleria. Mataró i Catalunya.2000 - 2002

300

400

500

600

700

800



GRÀFIC 74. Evolució del nombre d'IAE del sector de la hoteleria. Mataró. Setembre 2000 - setembre 2002


Mataró

Des de finals de l'any 2001 es produeix un canvi detendència en l’evolució de l’ocupació d’Educació iInvestigació i Desenvolupament, amb augments con-tinuats en termes interanuals. Així, a finals del tercertrimestre de 2002 s'ha registrat un augment del13,5% respecte del mateix període de l'any anterior.

Pel que fa al nombre de centres, el comportamentpositiu ha estat de caràcter molt més moderatatès que s'ha mantingut pràcticament estable. Afinals del tercer trimestre, el nombre d'empresesés gairebé igual al registrat ara fa un any.

El destacat increment dels treballadors assalariatsha fet créixer en 2 treballadors la dimensió mitja-na dels centres respecte de l'any 2001, en situar-se en una mica més de 19 treballadors assalariatsa setembre de 2002. TAULA 36.

A Catalunya, el comportament dels assalariats haestat més moderat que en el cas de Mataró, ambincrements situats entre el 3% i 4% en termesinteranuals al llarg de tot l'any. El nombre d'em-preses se situa sensiblement per sobre dels desetembre de 2001. GRÀFICS 75, 76 I 77.

A setembre de 2002, les activitats econòmiques delsector de l’educació i del de la investigació i el

desenvolupament ha experimentat unlleuger increment respecte de l’anyanterior, tot i que no arriba al volumassolit dos anys enrere. GRÀFIC 78.

Escolarització a Mataró

Les dades de matriculació del curs2002-2003, pel que fa a l’educació

Educació (80) i Investigació i Desenvolupament (73)

1.300

1.350

1.400

1.450

1.500

1.550

1.600

09/00 12/00 03/01 06/01 09/01 12/01 03/02 06/02 09/02

Assalariats

65

70

75

80

85

90

95Empreses


0

5

10

15

20

25

09/00 12/00 03/01 06/01 09/01 12/01 03/02 06/02 09/02

-15%

-10%

-5%

0%

5%

10%

15%

09/00 12/00 03/01 06/01 09/01 12/01 03/02 06/02 09/02

Mataró Catalunya


GRÀFIC 75. Educació i investigació i desenvolupament.Mataró. 2000 - 2002

GRÀFIC 76. Assalariats per empresa. Educació i investigaciói desenvolupament. Mataró. 2000 - 2002

GRÀFIC 77. Variació interanual assalariats educació i investigaciói desenvolupament. Mataró i Catalunya. 2000 - 2002

TAULA 36. Educació (80) i investigació i desenvolupament (73). Mataró. 2001-2002

Nombre 09/01 12/01 03/02 06/02 09/02Autònoms 104 102 102 102 98Assalariats 1.343 1.479 1.549 1.582 1.525Empreses 79 80 83 83 80Ass./ Empr. 17,00 18,49 18,66 19,06 19,06Incr. anual % 09/01 12/01 03/02 06/02 09/02Autònoms -1,89% -5,56% -5,56% -4,67% -5,77%Assalariats -9,38% 5,12% 6,24% 11,25% 13,55%Empreses 6,76% -1,23% 0,00% 2,47% 1,27%Ass./ Empr. -15,11% 6,43% 6,24% 8,57% 12,13%



infantil de 0-3 anys, han estat lleu-gerament inferiors a les dels dosdarrers anys, i s’han situat en els1.246 nens i nenes. TAULA 37.

Una dada de matriculació queparadoxalment es dóna en unmoment en què es constata uncreixement de la població entre 0-3anys (3.061 el 2000, 3.280 el 2001i 3.448 el 2002) i un petit repunt dela natalitat que fa necessari, tant entermes quantitatius com qualita-tius, una extensa xarxa de serveisfamiliars dels quals les escoles bres-sol i les llars d’infants són una partimportant. Així mateix, en sintoniaamb altres anys, es manté la distàn-cia de 9 punts entre la matriculaciódels centres privats i dels públicsrespecte del nombre d’infantsempadronats a la ciutat. GRÀFIC 79.

Si posem en relació les dades del’Estudi de població 2002 i les dematriculació del curs 2002-2003, hiobservem que tan sols un 7,8%dels nens i nenes de 0-1 anys estanmatriculats, una dada que augmen-ta amb els anys, i que se situa en el63,7% en el cas dels nens i nenesde 2-3 anys. En termes globals i peral conjunt de l’interval d’edat, larelació entre el nombre de matricu-lats i la població de 0-3 anys sesituaria entorn al 36%13. TAULA 38.

Les dades relacionades amb lamatriculació dels nens i nenes de 3-6 anys mostren una situació dife-rent, ja que en el curs 2002-2003s’ha mantingut la tendència delsdarrers cursos i s’ha increment elnombre de matriculats. En aquestsentit, l’augment del curs 2002-

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de la Secció de Gestió Tributària del Departament d’Interiori Hisenda de l’Ajuntament de Mataró.

0

25

50

75

100

125

150

175


GRÀFIC 78. Evolució del nombre d'IAE del sector de l'educació i investigació. Mataró. Setembre 2000 - setembre 2002

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’Institut Municipal d’Educació i padró d’habitants 2002.

1.235

1.240

1.245

1.250

1.255

1.260

1.265

1.270

Curs 1999-2000 Curs 2000-2001 Curs 2001-2002 Curs 2002-2003-1,50%

-1,25%

-1,00%

-0,75%

-0,50%

-0,25%

0,00%

0,25%

Nombre alumnes Variació interanual

Vari

ació

inte

ranu

al

No

mb

re d

’alu

mne

s

GRÀFIC 79. Evolució del nombre d’alumnes matriculats en educacióinfantil (0-3 anys). Mataró. Curs 1999-2000 - curs 2002-2003

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’Institut Municipal d’Educació i padró d’habitants 2000,2001 i 2002.

13 Aquesta dada ha de ser considerada com orientativa, ja que hi ha infants matriculats que poden estar o no empadronats a la ciutat, talment com passa amb infants que resideixen a Mataró,però que poden estar matriculats en centres de fora de la ciutat.

TAULA 37. Educació infantil (edat de 0-3 anys). Mataró.

Escoles bressol públiques Llars d'infants privades

Alumnes % Total Curs/Padró Alumnes % Total Curs/Padró

Curs 1999-2000 462 15,09 802 26,20

Curs 2000-2001 468 14,27 781 23,82

Curs 2001-2002 468 14,27 781 23,82

Curs 2002-2003 468 13,57 778 22,56

TAULA 38. Educació infantil (0-3 anys). Mataró Curs 2002-2003

Edat 0-1 1-2 2-3 Total

Alumnes 88 454 704 1.246

Població(*) 1.129 1.213 1.106 3.448

% alumnes sobre població 7,8 37,4 63,7 36,1

(*) Estudi de població. 1 de gener 2002

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’Institut Municipal d’Educació.


2003 respecte de l’any anterior haestat del 4,4% del nombre d’alum-nes matriculats; amb un incrementque en el cas de les escoles d’edu-cació infantil pública ha estat del5,2% i en les del sector privat, del3,8%. TAULA 39 I GRÀFIC 80.

Si comparem les variacions entre elcreixements de la població i delnombre de matriculats de 0-12anys en el període 2000 a 2003podem observar que es donen tressituacions diferents. En primer lloc,com ja hem apuntat abans, lapoblació de 0-3 anys creix, però encanvi es manté estable el nombrede matriculats, la qual cosa sugge-reix dificultats de les famílies ambfills i filles d’aquestes edats per tro-bar un centre on matricular-los.

En segon lloc, de forma totalmentinversa, pel que fa a l’interval de 3-6 anys, el creixement del nombrede matriculacions ha estat superiora l’increment poblacional del perío-de temporal esmentat, cosa quesuggeriria una major atracció en lamatriculació de nens i nenes de forade Mataró en centres de la ciutat.Per últim, en tercer lloc, i compodrem veure tot seguit a l’hora deparlar de l’educació primària (6-12anys), les dades mostren unatendència negativa tant pel que fa al’evolució de la matriculació com,encara més, de la població. Aquestadarrera dada és un clar reflex del’impacte que ha tingut la caigudade la natalitat en els últims anys.GRÀFIC 81.

Les dades del curs 2002-2003 pelque fa a la primària obligatòria (6-

2.950

3.000

3.050

3.100

3.150

3.200

3.250

3.300

3.350

3.400

3.450

Curs 1999-2000 Curs 2000-2001 Curs 2001-2002 Curs 2002-20030,0%

0,5%

1,0%

1,5%

2,0%

2,5%

3,0%

3,5%

4,0%

4,5%

5,0%


No

mb

re d

’alu

mn

es

GRÀFIC 80. Evolució del nombre d’alumnes matriculats en educacióinfantil (3-6 anys). Mataró. Cursos 1999-2000 - curs 2002-2003


TAULA 39. Educació infantil (edat de 3-6 anys). Mataró

Escola infantil pública Educació infantil privada


Curs 1999-2000 1.522 52,28 1.601 55,00

Curs 2000-2001 1.505 49,93 1.658 55,01

Curs 2001-2002 1.515 50,27 1.728 57,33

Curs 2002-2003 1.594 51,99 1.794 58,51

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’Institut Municipal d’Educació i Padró d’habitants.

-4%

-2%

0%

2%

4%

6%

8%

10%

12%

14%

0 - 3 anys 3 - 6 anys 6-12 anys

Padró habitants Alumnes

GRÀFIC 81. Variació de la població i del nombre d’alumnes matriculats entre0 i 12 anys a les escoles de Mataró. Curs 2000-2001 - curs 2002-2003


TAULA 40. Educació primària (6-12 anys). Mataró.

Educació primària pública Educació primària privada


Curs 1999-2000 3.211 51,25 3.478 55,51

Curs 2000-2001 3.169 51,57 3.409 55,48

Curs 2001-2002 3.140 52,11 3.371 55,94

Curs 2002-2003 3.156 52,14 3.437 56,78


12 anys) registren un total de 6.511alumnes matriculats, fet que supo-sa un increment de l’1,23% respec-te del nombre d’un any abans.TAULA 40 I GRÀFIC 82.

La tercera gran etapa educativa ésl’educació secundària obligatòria(ESO), que va adreçada als alumnesd’entre 12 i 16 anys i es divideix endos cicles de dos cursos acadèmicscadascun. A Mataró, per al curs2002-2003, el nombre de Matri-culats a l’ESO ha estat de 5.242, un1,47% menys que l’any anterior. Laproporció dels alumnes d’ESO públi-ca s’ha estabilitzat entorn el 42%respecte del total d’alumnes d’ESO.TAULA 41 I GRÀFIC 83.

Tots aquells joves que no aconse-gueixen el títol de l’ESO podenaccedir als programes de GarantiaSocial (PGS) adreçats a l’aprenen-tatge d’algun ofici que faciliti omillori l’accés de l’alumne al mercatlaboral. TAULA 42.

El nombre d’alumnes matriculats enel curs 2002-2003 ha estat de 242,la qual cosa suposa un incrementsubstancial del 31,52% respecte del’any passat. Cal destacar la propor-ció creixent d’alumnes dels Pro-grames de Garantia Social en elscentres concertats, que arriba a gai-rebé al 40%. GRÀFIC 84.

Per acabar, parlarem del batxillerati de la formació professional degrau mitjà, les etapes posteriors al’acabament de l’ESO, ambduesadreçades a joves d’entre 16 i 18anys.

6.400

6.450

6.500

6.550

6.600

6.650

6.700

6.750


-1,5%

-1,0%

-0,5%

0,0%

0,5%

1,0%

1,5%


Va

ria

ció

inte

ran

ua

l

No

mb

re d

’alu

mn

es

GRÀFIC 82. Evolució del nombre d’alumnes matriculats en educacióprimària (6-12 anys). Mataró. Curs 1999-2000 - curs 2002-2003


5.000

5.100

5.200

5.300

5.400

5.500

5.600

5.700


-3,0%

-2,5%

-2,0%

-1,5%

-1,0%

-0,5%

0,0%


Va

ria

ció

inte

ran

ua

l

No

mb

re d

’alu

mn

es

GRÀFIC 83. Evolució del nombre d’alumnes matriculats en ESO (12-16 anys). Mataró. Curs 1999-2000 - curs 2002-2003

TAULA 41. Educació Secundària Obligatòria (edat de 12-16 anys). Mataró

ESO pública ESO concertada


Curs 1999-2000 2.409 43,03 3.189 56,97

Curs 2000-2001 2.271 41,85 3.155 58,15

Curs 2001-2002 2.242 41,94 3.104 58,06

Curs 2002-2003 2.184 41,66 3.058 58,34

TAULA 42. Programes de Garantia Social. Mataró. Curs 2002-2003

Centre públics Centres concertats

Alumnes % Alumnes %

Curs 1999-2000 110 61,11 70 38,88

Curs 2000-2001 111 71,15 45 28,85

Curs 2001-2002 155 84,24 29 18,71

Curs 2002-2003 146 60,33 96 39,67


A Mataró han cursat el batxillerat2.136 alumnes en el curs 2002-2003, un 7,05% menys que el cursanterior, de tal manera que esmanté la tendència a la reducciód’alumnes matriculats que s’experi-menta des del curs 1999-2000,punt inicial de referència de les nos-tres dades. Com en altres cursos, larelació entre centres públics i con-certats és lleugerament favorable aaquests últims. TAULA 43 I GRÀFIC 85.

A diferència del curs passat, elnombre de matriculats als ciclesformatius de grau mitjà han experi-mentat una lleugera reducció del0,9. Així, en el curs 2002-2003s’han matriculat 657 alumnes, un74,28% en centres públics i un25,72% en centres concertats.Aquestes dades mostren la progres-siva consolidació d’aquest estudiscom a plataforma cap al món labo-ral. TAULA 44 I GRÀFIC 86.

0

25

50

75

100

125

150

175

200

225

250

Curs 1999-2000 Curs 2000-2001 Curs 2001-2002 Curs 2002-2003-15%

-10%

-5%

0%

5%

10%

15%

20%

25%

30%

35%


Va

ria

ció

inte

ran

ua

l

No

mb

re d

’alu

mn

es

GRÀFIC 84. Evolució del nombre d’alumnes matriculats en PGS. Mataró.Curs 1999-2000 - curs 2002-2003


2.000

2.050

2.100

2.150

2.200

2.250

2.300

2.350

2.400

2.450


-8%

-7%

-6%

-5%

-4%

-3%

-2%

-1%

0%


Va

ria

ció

inte

ran

ua

l

No

mb

re d

’alu

mn

es

GRÀFIC 85. Evolució del nombre d’alumnes matriculats a Batxillerat (16-18 anys). Mataró. Curs 1999-2000 - curs 2002-2003

TAULA 43. Batxillerat (edat de 16-18 anys). Mataró. Curs 2002-2003

Batxillerat públic Batxillerat concertat

Alumnes % Alumnes %

Curs 1999-2000 1.187 49,50 1.211 50,50

Curs 2000-2001 1.201 51,04 1.152 48,96

Curs 2001-2002 1.145 49,56 1.165 50,43

Curs 2002-2003 1.007 47,14 1.129 52,86

TAULA 44. Cicles formatius de grau mig (edat de 16 a 18 anys). Mataró. Curs 2002-2003

Centres públics Centres concertats

Alumnes % Alumnes %

Curs 1999-2000 387 73,85 137 26,15

Curs 2000-2001 476 76,28 148 23,72

Curs 2001-2002 456 68,78 207 31,22

Curs 2002-2003 488 74,28 169 25,72



0

100

200

300

400

500

600

700

800

900

1.000


0%

2%

4%

6%

8%

10%

12%

14%

16%

18%

Alumnes Variació interanual

Vari

ació

inte

ranu

al

No

mb

re d

’alu

mne

s

GRÀFIC 86. Evolució del nombre d’alumnes matriculats en CFGM.Mataró. Curs 1999-2000 - curs 2002-2003

Creixement moderat de l’ús i disposició de les TIC a Mataró, tant a nivell de població comempresarial. Les variacions més significatives s’han produït en els sistemes de connexió, amb unaugment important de l’ús d’ADSL.

Les dades incloses en aquest anàlisi provenen de la segona edició de les Estadístiques del’Observatori de la Societat de la Informació de Mataró impulsat per TecnoCampusMataróamb la col·laboració de l’Institut Municipal de Promoció Econòmica de Mataró.

Fonts utilitzades: European Commission (Eurobarometer), juny 2002; Eurostat; Observatori de la Societat de la

Informació de la STSI i l'IDESCAT, maig 2002; Informe España 2002, Fundación Encuentro.

Tecnologies de la Informaciói la Comunicació (TIC)Ús i disposició de les TIC a la població de Mataró

Ús i disposició de les TIC en el teixit empresarial de Mataró

Conclusions de l’ús de les TIC a Mataró

Les dades que es presenten en els següent apartats són alguns delsprincipals resultats obtinguts per les enquestes realitzades en eldecurs del mes de setembre de 2002 per diagnosticar el nivell dedisposició i ús que fa la població i les empreses de Mataró de lestecnologies de la informació i la comunicació (TIC).

Aquests resultats s’han d’interpretar com una actualització delsobtinguts en passades edicions de l’enquesta -1998 i 2001- i formenpart de l’Observatori de la Societat de la Informació de Mataró, queimpulsen la Fundació TecnoCampus Mataró amb la col·laboració del’Institut Municipal de Promoció Econòmica de Mataró (IMPEM).

Totes aquestes dades són indicadors parcials i del canvi estructuralcap a la societat de la informació. Una societat definida per unaforma nova de relació humana en la qual els canvis socials són tanimportants com els tecnològics i els econòmics. Disposar d’ordina-dor, de connexió a Internet o de telèfon mòbil encara ens diu moltpoc sobre l’ús que fem d’aquestes tecnologies, de la relació enxarxa, l’autèntic fonament de la societat de la informació. La rela-ció en xarxa demana noves formes d’aprenentatge que haurien deconcretar-se en usos diferents a l’escola, la llar i l’empresa, així comen altres institucions bàsiques de la nostra estructura social.

Enquesta a la població

La disposició de TIC a la llar mataronina

Les dades mos-tren per al conjuntde les TIC analit-zades una evolu-

ció positiva, tant pel que fa a la disposi-ció com a l’ús respecte de l’any anterior.Tanmateix, hi ha hagut importantsdiferències entre tecnologies pel que faal seu creixement. Així, la telefoniamòbil continua amb pas ferm el seu


camí per arribar a convertir-se en una tec-nologia d’abast universal, amb un incre-ment considerable del nombre de llars quecompten amb un o més mòbils. Les cam-panyes i ofertes de les diferents operado-res, particularment adreçades a la poblacióadolescent, pot haver estat al darrere d’a-quest ràpid creixement. El nivell de dispo-sició actual no fa previsible que en el futurimmediat es puguin continuar donantincrements semblants. TAULA 45.

En una situació molt diferent es troba elnombre de llars que compten amb ordi-nador. Si bé és cert que el seu nombreha augmentat, no és menys cert que hoha fet de forma molt més limitada. Enaquest punt, Mataró no es diferenciad’altres àmbits territorials locals, nacio-nals i europeus on s’ha constatat unestancament en la venda d’ordinadors,com un dels efectes en el context d’a-lentiment del consum. GRÀFIC 87.

A més, segons sembla, l’enquesta ialtres estudis semblen corroborar quel’adquisició de gran part dels nousordinadors es fa a llars que ja en

Diagnòstic sobre la situació de mataró en relacióa la disposició i ús de les noves tecnologies

Evolució positiva,però de forma

moderada

TAULA 45. Evolució percentual de la disposició i l’ús d’equipaments TIC a la llar. Mataró i Catalunya. 2001 - 2002

Mataró Mataró Difer (p.p.)* Catalunya(3)

2001(1) 2002(2)

Llars amb ordinador 52,1% 53,2% 1,1 46,5%

Llars connectades a Internet 32,3% 36,4% 4,1 29,9%

TV de pagament 25,5% 27,9% 2,4 20,8%

Telefonia mòbil 66,1% 75,7% 9,6 69,0%

Usuaris habituals d'ordinador 43,7% 48,9% 5,2 46,7%

Usuaris habituals d'Internet 27,9% 30,2% 2,3 33,0%

Persona usuària habitual és aquella que fa servir l'ordinador o Internet un o més cops per setmana.* Diferència en punts percentuals.(1) Observatori de la Societat de la Informació de Mataró, setembre 2001.(2) Observatori de la Societat de la Informació de Mataró, setembre 2002.(3) Observatori de la Societat de la Informació de la STSI i l'IDESCAT, maig 2002

tenien. Si això fos així, ens trobaríem més aviat davant d’unprocés de renovació del parc d’ordinadors que no pas d’unincrement de la seva disposició entre la població.

Així mateix, altres factors com ara la disposició en llocs alternatius, lafeina o l’escola, el tipus d’ocupació, l’edat, l’estructura familiar i el nivelld’estudis són factors que incideixen a favor o en contra de la sevaadquisició, molt més directament que en el cas d’altres tecnologies


com podrien ser el mòbil, el vídeo i elDVD, que complementen o substituei-xen tecnologies àmpliament esteses.

Pel que fa a lacomparació de ladisposició d’ordi-nadors i de la con-nexió a Internetentre Mataró i

Catalunya s’observa com la ciutat sesitua per sobre de Catalunya, quelcomque ja passava l’any passat, mostrant aixíun comportament semblant a altres ciu-tats mitjanes com Sabadell, Terrassa oVic. Així, mentre que a Catalunya el46,5% de les llars disposaven d’ordina-dor, a Mataró el percentatge era del53,2%. En el cas de les llars amb conne-xió a Internet, el percentatge per a totCatalunya era del 29,9%, i per a Mataró,del 36,4%. Tanmateix, el nivell de con-nexió i ús encara es manté força allunyatde la mitjana europea. GRÀFICS 88 I 89.

Sistema de connexió

El sistema de connexió a Internetmés generalitzat entre la poblacióde Mataró és el mòdem convencio-nal (53,4%), amb una taxa de con-tractació de tarifa plana del 73,3%;tanmateix, en el darrer any la con-nexió ADSL ha experimentat uncreixement molt important i hapassat a representar gairebé el25% del total dels sistemes de con-

nexió. Per la seva banda, el cable tansols representa un 7,8% del total deconnexions. GRÀFIC 90.

Els mataronins acostumen a connectar-se a Internet des de la llar (69,4%),seguit a molta distància des de la feina(18,5%) o des d’altres llocs. GRÀFIC 91.

Mataró té unadisposició

d’ordinador id’Internet superior

a Catalunya

0 10 20 30 40 50 60 70 80

Llars amb ordinador

Llars connectades a Internet

TV de pagament

Telefonia mòbil

Usuaris habituals d'ordinador

Usuaris habituals d'Internet

%

Mataró 2001 Mataró 2002 Catalunya 2002

GRÀFIC 87. Evolució percentual en la disposició i ús d’equipaments a les llars. Mataró i Catalunya. 2001 -2002

0

10

20

30

40

50

60

Mataró Catalunya

%

Llars amb ordinador Llars connectades a Internet

GRÀFIC 88. Percentatge de disposició d’ordinador i connexió a Internet.Mataró i Catalunya. 2002

0

5

10

15

20

25

30

35

40

45

Mataró Catalunya Espanya UE

%

GRÀFIC 89. Percentatge de llars connectades a Internet. 2002

(1) Mataró. Observatori de la Societat de la Informació, setembre 2002.(2) Catalunya. Enquesta STSI-IDESCAT, maig 2002.(3) Espanya. European Commission (Eurobarometer), juny 2002.(4) UE. European Commission (Eurobarometer), juny 2002.

No obstant això, dins d’a-quest context favorable, tantpel que fa a la disposició d’or-dinador com de connexió aInternet, hi ha una dada queconvida a la reflexió: un 62%

de les persones que no disposaven d’ordinadormanifestaven que el motiu principal era la sevamanca d’interès. Evidentment, els motius queaplega aquesta afirmació genèrica poden ser moltdiversos i, fins i tot, positius, com podria ser perexemple la fàcil disposició a l’escola, la feina ollocs públics. Tanmateix, també és cert que darre-re d’aquesta afirmació poden apreciar-se posi-cions que van des del sentiment de llunyania oincomprensió del fenomen TIC, fins a un rebuigmés o menys manifest. Les raons econòmiques il’edat, entesa com una barrera, són també motiusesmentats per les persones que no en disposen.

Gairebé tots aquests motius tornen a repetir-se quanes parla d’Internet. Sovint s’esmenta l’edat com unfactor explicatiu de la manca de coneixement de lestecnologies. En segon lloc, no tenir ordinador i consi-derar la connexió cara són també motius esmentats.Això demostraria que la implantació d’Internet témolt a veure amb la distribució de la renda, com aixího han posat de manifest diferents estudis.

Per últim, en tercer lloc, gairebé un 40% delsentrevistats que no disposen de connexió aInternet no s’hi mostren gens interessats.Aquesta és una dada que, com esmentàvemabans, amaga diferents posicions davant les TICque van des d’una manca de coneixement sobreles seves possibilitats fins a un rebuig més omenys manifest. GRÀFICS 92 I 93.

Ús de l’ordinador i d’Internet

Un 59,1% dels mataronins majors de 15anys ha fet servir alguna vegada l’ordina-dor personal i d’aquests, un 82,7% podemconsiderar que en són usuaris habituals, jaque el fan servir un o més cops per setma-


na (un 48,9% respecte del total depoblació). Una part important d’a-quests usuaris el fan servir des de casa(68%) i des de la feina (27,9%).GRÀFIC 94.

Llar69,4%

Feina18,5%

Cibercafès osimilars

6,8%

Lloc d'estudi5,3%

Falta denecessitat

62%

motiuseconòmics

10%

Motius d'edat3%

altres10%

En disposarà enun futur

15%

GRÀFIC 92. Motius pels quals la llar no disposa d’ordinador.Mataró. 2002

Altres30%

No m'interessa41%

No sóc massaentès en

tecnologies13%

No tinc ordinador14%

Massa car2%

GRÀFIC 93. Motius per no connectar-se a Internet. Mataró. 2002

Encara hi ha moltcamí a recórrer

per tal de ferpròximes les TIC a

la població

Un 48,9% delsmataronins usen

habitualmentl’ordinador i un30,2%, Internet

0

10

20

30

40

50

60

Línia de telèfonconvencional

ADSL XDSI Cable NS/NC

2001 2002

GRÀFIC 90. Sistema de connexió a Internet. Mataró. 2001 - 2002

GRÀFIC 91. Lloc preferent de connexió a Internet. Mataró. 2002

Els motius pels quals es fa servir l’ordinador són personals–gestions, oci i lleure familiar, jocs- (45,2%), professionals(42,8%) i per als estudis (11,5%). Els programes més empratssón en primera opció els ofimàtics de Microsoft i, en segonaopció, els relacionats amb l’oci i lleure.

Pel que fa a Internet, un 48,5% dels residents a Mataró majorsde 15 anys s’hi han connectat alguna vegada. Un 30,2% espoden considerar com persones usuàries habituals. GRÀFIC 95.


Entre els motiuspels quals s’em-pra Internet des-taquen la recer-ca d’informació(51,3%), l’ús del

correu electrònic (15,8%), l’oci i lleu-re (13,6%) i el xat (7,8%). El tempsmitjà de connexió és d’aproximada-ment una hora i mitja, tot i que un7,5% dels entrevistats declaren estar-hi connectats permanentment.

Si comparem les dades d’usuarishabituals d’ordinador i d’Internetde Mataró i Catalunya, observemque pel que fa a l’ordinador la ciu-tat se situa una mica per sobre,amb un 48,9%, mentre que aCatalunya és un 46,7%; pel que faals usuaris habituals d’Internet,Mataró no arriba a la mitjana cata-lana, ja que se situa en el 30,2%,enfront el 33% del conjunt del país.GRÀFIC 96.

Caracterització de l’ús del’ordinador i d’Internet

L’escletxa per sexes pel que fa a l’úsde l’ordinador és una dada remar-cable. Així, mentre un 34,2% delshomes manifestava que mai haviafet servir un ordinador, aquest per-centatge s’incrementava fins al47,5% en el cas de les dones. En

l’altre extrem, mentre que el percen-tatge dels homes que deien que elfeien servir diàriament se situava en el50%, en el cas de les dones, aquest esreduïa fins al 34%. Aquestes diferèn-cies poden ser un indicador comple-mentari a altres sobre les desigualtatsque es mantenen en el món laboral ien el si de la llar-família per gènere.GRÀFICS 97 I 98.

El temps mitjà deconnexió dels

usuaris habitualsse situa al voltant

de l’hora i mitja

0 10 20 30 40 50 60 70

Algun cop

Un cop o més al mes

Un cop o més per setmana

Diàriament

%

Mataró Catalunya

GRÀFIC 94. Persones usuàries de l’ordinador per freqüència d’ús.Mataró. 2002

0 10 20 30 40 50 60

Algun cop

Un cop o més al mes

Un cop o més per setmana

Diàriament

%Mataró Catalunya

GRÀFIC 95. Persones usuàries d’Internet per freqüència d’ús. Mataró. 2002

0

10

20

30

40

50

60

Mataró Catalunya

%

Usuaris habituals d'ordinador Usuaris habituals d'Internet

GRÀFIC 96. Persones usuàries habituals d’ordinador i Internet. Mataró i Catalunya. 2002

Aquesta desigualtat entre sexes es fa encaramés palesa si parlem de la freqüència de con-nexió a Internet. Mentre les dones que nos’han connectat mai representen un 56,2%,

en el cas dels homes aquest percentatge es redueix al 43,2%. A lainversa, el 36,1% dels homes són internautes habituals, mentre queen el cas de les dones aquest percentatge es redueix al 27,3%.

L’edat es mostra com una variable clau en termes d’aproxi-mació i ús de les noves tecnologies, dibuixant-se un relació


inversa entre ús i edat (a majoredat menor ús). Així, mentre elsmenors de 25 anys que mai han fetservir un ordinador representen el17,4%, entre els majors de 55 anysaquest percentatge augmenta finsal 71,4%; si per contra fixem l’a-tenció en els usuaris i usuàrieshabituals, els percentatges són del70,8% i del 22,7%, respectiva-ment. Són, en definitiva, les gene-racions més joves les que en fan unús més habitual. GRÀFIC 99.

Si pel que fa a l’ús de l’ordinadorl’edat es mostrava com una variablesignificativa, encara ho és més quanparlem de l’ús d’Internet. La distàn-cia en punts percentuals entre elnombre d’internautes habitualsmenors de 25 anys i els majors de55 anys és de 45,7 punts percen-tuals. Així mateix, mentre que tansols el 17,5% dels joves menors de25 anys no s’ha connectat mai aInternet, en el cas dels majors de 55anys aquesta xifra s’incrementa finsal 83,5%.

La importància de l’edat i el tallgeneracional no radica, possible-ment, únicament en el fet d’ésserjoves, sinó també en el fet que estracta de generacions que històrica-ment han estat millor formades,

que han disposat de majors recursoseducatius per gestionar el canvi i perviure amb menor dificultats la intro-ducció de la tecnologia i els efectesque en la seva vida quotidiana puguitenir. GRÀFIC 100.

A l’igual que amb l’edat, també sem-bla que existeix una forta correlacióentre l’ús de l’ordinador i d’Internet i

0

10

20

30

40

50

60

Mai Habituals

%

Homes Dones

GRÀFIC 97. Distribució percentual d’ús de l’ordinador per sexes.Mataró. 2002

0

10

20

30

40

50

60

Mai Habituals

%

Homes Dones

GRÀFIC 98. Distribució percentual d’usuaris d’Internet per sexes.Mataró. 2002

0 10 20 30 40 50 60 70 80

<25 anys

25-30 anys

31-40 anys

41-55 anys

>55 anys

%Mai Habituals

GRÀFIC 99. Distribució percentual d’ús de l’ordinador per edat.Mataró. 2002

Es mantenendesigualtats en l’ús

entre sexes

el nivell d’instrucció. Així, podem observar com les personesque compten amb nivells d’instrucció més elevats també sónaquelles que els fan servir més habitualment. GRÀFIC 101.

Aquesta correlació amb el nivell d’instruc-ció deixa palès, com assenyalàvem abans,la possible existència d’un tall en l’accés aInternet relacionat amb la classe social i lesoportunitats de vida que d’aquesta se’nderiven. Així, sembla ser que els grups


socials que compten amb majorsoportunitats per seguir una tra-jectòria formativa mitjana i llarga, ique probablement tindran majorspossibilitats per ocupar llocs tècnicsi de gestió, són els que estan fentun ús més intens d’Internet, no tansols per al seu treball, sinó tambécom a mitjà de relacions, d’oci illeure; d’aquesta manera es perfilenels contorns d’allò que s’anomenaescletxa tecnològica. GRÀFIC 102.

Necessitat de les noves tecnologies

Un 67% de lespersones consi-deren que ne-cessiten o ne-cessitaran lesTIC en el futur

pròxim, mentre que un 33% diu queno. Entre aquells que diuen que lesnecessitaran, hi predominen elsmotius relatius al fet que es tractad’una opció de futur en general o,més precisa, com a evolució perso-nal (51,2%) i per raons educatives iculturals (15,3%). En canvi, entreels motius que dominen entre lespersones que no creuen que les TICsiguin necessàries destaquen el fetde no considerar-les necessàries(37,2%), de considerar-se grans peraproximar-s’hi (30,5%) o no trobar-

les explícitament útils (6,2%).

Així mateix, la major part de les perso-nes enquestades donen major impor-tància al cost econòmic de l’adquisició iús de les TIC que al servei que aquestespuguin donar-los14. En aquest mateixsentit, el rebuig a pagar per l’ús de lesnoves tecnologies continua sent com-parativament elevat. GRÀFIC 103.

0 10 20 30 40 50 60 70 80 90

<25 anys

25-30 anys

31-40 anys

41-55 anys

>55 anys

%

Mai Habituals

GRÀFIC 100. Distribució percentual d’usuaris d’Internet per edat.Mataró. 2002

0 10 20 30 40 50 60 70 80 90 100

Sense estudis

Elementals/primaris

Batxillerat elemental

Batxillerat superior

Universitaris de grau mitjà

Universitaris de grau superior

%

GRÀFIC 101. Usuaris habituals de l’ordinador per nivell d’estudis.Mataró. 2002

0 10 20 30 40 50 60 70 80

Sense estudis

Elementals i primaris

Batxillerat elemental

Batxillerat superior

Universitaris de grau mitjà

Universitaris de grau superior

%

GRÀFIC 102. Usuaris habituals d’Internet per nivell d’estudis. Mataró. 2002

Hi ha notablesdiferències en l’úshabitual d’Internet

segons l’edat, elsexe i el nivell

d’instrucció

La gran majoria dela població

considera que lesTIC són

necessàries

14 Són nombrosos els especialistes que han manifestat que el cost de les TIC, particularment quan es vol fer ús d’Internet, suposa un handicap molt important per a la seva extensió. A més, la darre-ra enquesta realitzada per l’Associació d’Internautes d’Espanya entre els seus associats mostrava l’existència d’un malestar no tan sols pels elevats preus dels serveis que ofereixen les companyies,sinó que també hi ha crítiques a la qualitat dels serveis postvenda, així com manca de professionalitat.

Nivell de formació de la població

A partir de les respostes donades per lespersones entrevistades, podem considerarque gairebé un 90% de la població neces-sita ampliar o aprofundir els seus coneixe-ments en el terreny de les TICS, ja que un40,2% dels entrevistats declara tenir

coneixements baixos o molt baixos, i una bona part dels queconsideren que tenen uns coneixements normals, possible-ment, es refereixen a un domini de rutines bàsiques d’algunsdels programes ofimàtics més estesos.


0 10 20 30 40 50 60 70

Pagaria sempre

Depèn de la quantitat apagar

Pagaria a canvi d'un bonservei

No pagaria Mai

%

GRÀFIC 103. Disposició a pagar per les noves TIC. Mataró. 2002

Una partimportant de la

població declaratenir un baix nivellde formació en TIC

Molt alt1,7% Alt

9,2%

Normal48,9%

Baix26,5%

Molt baix13,7%

GRÀFIC 104. Nivell de formació subjectiu en l’ús de les TIC. Mataró. 2002

Enquesta a les empreses de Mataró

Disposició i ús de les TIC per part de les empreses

L’evolució de la implantació de TIC a les empre-ses de Mataró en el darrer any ha estat modera-da en un context dominat per la crisi i la recessióeconòmica. Tan sols la connexió ADSL, que hapassat del 19,2% al 32,8%, ha experimentat un

important creixement, la qual cosa ens indica l’esforç de modernitzacióqualitativa de les empreses pel que fa als seus sistemes de connexió.

Les empreses de la ciutat tenen una mitjana de 2 ordi-nadors, depenent de la grandària i de l’activitat dins d’uninterval entre 1 i 5; dada coherent amb el tipus i estruc-tura productiva de la ciutat. Tan sols un 16% de lesempreses entrevistades manifesten no tenir-ne cap.Entre les microempreses (1 a 5 assalariats) aquesta pro-porció és del 22,5%.

Per sectors d’activitat, les empreses que no comptenamb cap ordinador es distribueixen de la següent


manera: un 5,2% en el sector de la indús-tria, un 24,4% en el comerç al detall i un21,6% en els serveis. Així mateix, un7,9% de les empreses del tèxtil no comp-taven amb cap ordinador.

Empreses que fan servirInternet

El nombre d’em-preses amb conne-xió a Internet haexperimentat un

increment molt lleuger respecte de l’any2001; durant el 2002 s’ha passat del66,7% de les empreses al 67,5%.Tanmateix, una dada que es comple-menta de forma positiva amb unaugment del nombre d’empreses queen fan ús. Així, mentre que l’any pas-sat les empreses que en feien úsrepresentaven el 52,2% del totald’empreses entrevistades, aquest anyel percentatge s’ha incrementat finsal 59,1%. GRÀFIC 106.

Si fem una comparació amb altresàmbits territorials observem que lesempreses de 10 o més treballadorsde Mataró tenen un nivell de conne-xió superior a la de la resta de l’Estatespanyol, similar al de les alemanyesi per sota de Catalunya i dels païsosnòrdics. Aquests nivells de connexió

Moderatcreixement de la

implantació de lesTIC a les empreses

TAULA 46. Evolució percentual de la disposició i ús TIC a les empreses. Mataró. 2001 - 2002

2001 2002 Difer. (pp)*

Connexió a Internet 66,7% 67,5% 0,8

Treball en xarxa local 55,2% 57,4% 2,2

ADSL 19,2% 32,8% 13,6

Telefonia mòbil/cel·lular 66,8% 67,0% 0,2

Pàgina web 44,4% 45,2% 0,8

Usuàries d'Internet 52,2% 59,1% 6,9

* Diferència en punts percentuals.

0 10 20 30 40 50 60 70 80

Connexió a Internet

Treball en xarxa local

ADSL

Telefonia mòbil/cel·lular

Pàgina web

Usuàries d'Internet

%2001 2002

GRÀFIC 105. Evolució en la dispusició i ús d’equipaments TIC per partde les empreses. Mataró. 2001 - 2002

0

10

20

30

40

50

60

70

2001 2002

%

GRÀFIC 106. Percentatge d’empreses usuàries d’Internet.Mataró. 2001 - 2002

Lleuger incrementde la connexió

a Internet

serien inferiors en tots els àmbits si tinguéssim en compte lesempreses més petites, de menys de 10 treballadors, ja que sónles que presenten un nivell de connexió i ús inferior d’Internet.

Cal destacar que totes les empreses de Mataró, amb independènciade la seva grandària, han experimentat un augment en l’úsd’Internet, que tanmateix no retalla la distància que separa a les mit-janes i grans empreses de les petites.

Així mateix, pel que fa a l’extensió de l’ús de l’Internetper sectors d’activitat es constata que el major ús esdóna en el sector de la construcció, amb un 75% deles empreses entrevistades, seguit d’un ús intermedi ala indústria i els serveis, amb un 64,2% i un 60%, res-pectivament. Un 58,6% de les empreses que s’englo-ben en el comerç al detall no en fan ús.

Per subsectors, un 66,3% de les empreses del sectortèxtil i confecció en fan ús; en els serveis, són el sector


financer, el comerç a l’engròs i els serveis ales empreses els que fan un major ús, ambpercentatges superiors al 80%, mentre a

l’altre extrem, hi trobem l’hoteleria,amb un 17,6%. Pel que fa al comerç aldetall, tots els subsectors presentenpercentatges d’ús inferiors al 50%.GRÀFIC 109.

Els sistemes de connexió

Les empreses de Mataró usen bàsica-ment dos sistemes per connectar-se aInternet: ADSL i mòdem convencional,tot i que la primera s’ha situat clara-ment al capdavant, posició de lideratgeque sembla que durant els pròximsanys es mantindrà. GRÀFIC 110.

Disposició pàgina web i úsd’aplicacions telemàtiques

Encara que ladisposició depàgina web perpart de lesempreses deMataró ha aug-

mentat una mica, només en disposenmenys de la meitat d’elles. En lamateixa línia, l’ús de la telecompra(9,5%), del comerç electrònic(13,7%), del teletreball (2,6%) i del’ensenyament a distància (2,4%) és

0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

100

Mataró Catalunya Espanya Dinamarca Finlàndia Suècia Itàlia Alemanya

%

GRÀFIC 107. Percentatge d’empreses amb connexió a Internet. Mataró,Catalunya, Espanya i altres països. 2002

(1) Mataró. Observatori de la Societat de la Informació de Mataró, setembre 2002.(2) Catalunya. Observatori de la Societat de la Informació de la STSI i l'IDESCAT, maig 2002.(3) Espanya i la resta de països. Eurostat, 2002.

0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

100

Menys de 6 treballadors Entre 6 i 25 treballadors Més de 25 treballadors

%

2001 2002

GRÀFIC 108. Nivell d’ús d’Internet per grandària de l’empresa. Mataró. 2001 - 2002

0

10

20

30

40

50

60

70

80

Indústria Construcció Comerç Serveis

%

GRÀFIC 109. Percentatge d’empreses usuàriesd’Internet. Mataró. 2002

Menys de lameitat de les

empresesdisposen depàgina web


molt petita o gairebé residual, mal-grat haver-se incrementat lleugera-ment en el darrer any. Tan sols la tele-banca, amb un 36%, és una aplicaciótelemàtica d’un ús més o menysgeneralitzat entre les empreses, comtambé ho comencen a ser el telecon-trol o telealarma (27,4%) i les ges-tions amb l’administració (23,5%).GRÀFIC 111.

Necessitat i formació en l’ús de les TIC

A partir de lesopinions expres-sades pels em-presaris de Ma-taró envers l’ús ipaper de les TIC

en la marxa del seu negoci, podem con-siderar que tan sols una tercera partd’ells s’hi senten compromesos o pen-sen que aquestes han de jugar un paperimportant en l’organització i la forma defer negoci de la seva empresa de cara aun futur pròxim. Així, preguntats sobresi les veuen necessàries per a la sevaempresa, un 34% pensen que sí, un23,8% es manifesten indiferents i un42,3% no s’hi veuen afectats. Aquestany les valoracions es presenten encaramés negatives que les de l’any passat.GRÀFIC 112.

Una distribució percentual semblant estorna a repetir si parlem de la necessitatde l’empresa pel que fa a la formació ireciclatge en l’ús de les TIC. Un 34,4%pensen que hi estan molt afectats, un22,3% manifesten indiferència i el43,2% restant no s’hi veuen implicats.A la pregunta directa sobre si s’apreciafalta de formació en l’ús de les TIC a laseva empresa, un 59,1% dels empresa-ris responen que no. GRÀFIC 113.

0 10 20 30 40 50 60 70

NS/NC

ADSL

XDSI

Mòdem i telefonia convencional

Cable

Altres

%

GRÀFIC 110. Sistema de connexió a Internet de les empreses. Mataró. 2001 - 2002

0 5 10 15 20 25 30 35 40

Teletreball

Teleensenyament

Telebanca

Telecompra

Comerç electrònic

Telealarma

Teleadministració

%

GRÀFIC 111. Ús de diferents aplicacions telemàtiques a les empreses.Mataró. 2002

0

5

10

15

20

25

30

35

Gens Poc Indiferent Bastant Molt

%

2001 2002

GRÀFIC 112. Consideració empresarial de la necessitat de TIC pel funcionament del seu negoci. Mataró. 2001 - 2002

Si40,7%

No59,1%

NS/NC0,2%

GRÀFIC 113. Valoració empresarial i de falta de formació en TIC del personal de la seva empresa. Mataró. 2002

Pocaconscienciació de

l’empresariatsobre la utilitat

de les TIC

En justa consonància amb aquesta percepció, un 64,4% de lesempreses entrevistades no porten a terme cap tipus d’acció for-mativa adreçada al seu personal en el camp de les TIC.

Tots aquests resultats són com a mínim paradoxals. Molt sovints’ha dit que la supervivència d’un cluster industrial o d’un districteindustrial basat en la petita empresa, amb la qualitat com a refe-rent del seu funcionament, se sustenta sobre la seva capacitat perabsorbir i reinterpretar en clau local la innovació en el disseny deproductes i en l’organització dels processos de treball i de la pro-ducció. Aquesta innovació actualment va acompanyada d’un fortcomponent tecnològic i de saber-fer amb aquests mitjans.


Conclusions

Població

Tot i que les dades globals han mostrat una tendència positiva enl’evolució de la disposició i ús de les TIC a la ciutat, encara és aviatper avaluar si l’any 2002 s’ha de considerar com un any de transi-ció o si, ans al contrari, és el reflex d’unes tendències més profun-des cap a un estancament. A nivell de l’Estat espanyol i Catalunya,s’hi ha observat una situació semblant i, fins i tot, més negativa.

Entre les TIC destaca l’increment de la telefonia mòbil, mentreque les llars que disposen d’ordinador i d’Internet han crescut 1,1punts i 4,1 punts, respectivament. Des de 1998, les llars ambordinador a Mataró han crescut 7,2 punts, mentre que les quedisposen de connexió a Internet ho han fet 27,2 punts. Aixímateix, el 2002 ha estat l’any de la connexió ADSL. Encara queel sistema majoritari de connexió de les llars mataronines conti-nua essent el mòdem convencional, l’ADSL ja representa el 25%del total de les connexions.

Pel que fa a l'ús d'Internet entre la població de Mataró, s'hi asso-leixen uns nivells semblants als de Catalunya: mentre que aCatalunya el nombre d’internautes habituals és d’un 33%, aMataró és d’un 30,2%. El perfil de la persona internauta habitualde Mataró és un home jove o jove-adult, amb uns nivells d'ins-trucció alts o mitjans-alts i que forma part d’una família amb uningressos mitjans o alts.

El lloc més habitual de connexió entre els internautes de Mataró ésdes de la llar, i el temps de connexió se situaria sobre l’hora i mitja.

Entre els motius pels quals es consideren necessàries les TIC desta-quen les idees genèriques de progrés o de tipus personals, vincu-lades amb l’evolució personal professional i formatiu. Així mateix,els obstacles per a la disposició i ús de les TIC són tant de caràctereconòmic (cost i percepció que són cares) com de tipus social i cul-tural (l’edat com a fre a aproximar-s’hi o legitimar-ne l’ús).

Continua vigent la necessitat de fer un esforç important en l'as-pecte formatiu, ja que un terç de la població considera que té


nivells baixos i molt baixos i la meitat undifús "normal".

Empreses

En termes generals, el 2002 ha estat unany de petits increments pel que fa a ladisposició i ús de TIC a les empreses deMataró. Tan sols l’increment de 13,6punts de la connexió ADSL i de 6,9punts del nombre d’empreses usuàriesd’Internet trenca amb l’atonia general.

Tanmateix, potser fins i tot més preocu-pant que aquest relatiu estancament enuna situació econòmica internacional,nacional i local dominada pel temor a larecessió i a la crisi que pot haver frenatels plans d’inversió en TIC de moltesempreses, caldria destacar les opinionsmanifestades per un gruix important delsempresaris entrevistats, que generenincertesa sobre el futur. Segons aquestesopinions, la marxa del seu negoci té poca veure amb la necessitat d’actualitzar-seen el terreny de les noves tecnologies, noveuen com quelcom necessari per al seudesenvolupament la disposició i ús de lesTIC i, consegüentment, no creuen ques’hagin de dedicar esforços en el campde la formació dels seus treballadors enaquestes matèries. La justificació comu-na a tot aquest plantejament és el costen termes genèrics, sense arribar aentendre-les com una inversió amb fruitsa mig i llarg termini.

El nivell de tecnificació de les empresesde Mataró, en termes de disposició i úsde les TIC, tan sols està justificat relativa-ment pel tipus d’estructura empresarial idels sectors que hi dominen, ja queaquesta no condiciona de forma determi-nant les estratègies empresarials pel quefa al tipus de producte, l’organització del

treball i de la producció. Hi ha, per tant, aspectes que tenen a veureamb la cultura industrial de la ciutat o amb el tipus “d’habitusempresarial” que actuen com a fre per a l’extensió en la disposiciói ús de les TIC a nivell del conjunt del teixit productiu de la ciutat.

Encara resta molt de camp per córrer pel que fa a l’ús d’Internet.Així, d’entrada, podem destacar que una mica menys de la meitatde les empreses de Mataró compten amb pàgina web pròpia; elcomerç electrònic el fan servir una mica més del 10% de lesempreses, i aspectes relacionats amb el teletreball i el teleensenya-ment són encara embrionaris. Les aplicacions telemàtiques quehan tingut un impulsor extern clar són les úniques que tenen unspercentatges d’extensió significatius. Així, el sector financer haapostat clarament per la telebanca i un 36% de les empreses deMataró en fan ús; el sector de la seguretat privada ha impulsat lestelealarmes i els telecontrols i un 27,4% de les empreses deMataró en tenen; finalment, les diferents administracions públi-ques han fet grans avenços per facilitar la gestió de molts tràmits iconsultes d’informació a través d’Internet, serveis que fan servir un23,4% de les empreses de la ciutat.


Contractacions a Mataró* i el Maresme**Expedients de regulació de l’ocupació a Mataró i el MaresmeAtur registrat a Mataró* i el Maresme**Comparació entre el mercat laboral de Mataró*i el conjunt de Maresme**

Ocupació

La situació del mercat de treball continua essent desfavorable: creix l’atur i augmenta el nombrede treballadors afectats per expedients de regulació.

Fonts utilitzades: ICTNET, El País, La Vanguardia, Cinco Días, Expansión i Avui.


tir de 1997, any en què es va produirla reforma laboral, la contractaciós’accelera i fins a l’any 1999 s’aconse-gueix un mitjana de creixement anualde gairebé el 30%. El 2000 va ser elprimer any, des de 1993, en què es elnombre de contractes registrats va serinferior al de l’any anterior, però al2001 la sèrie va continuar en la líniaascendent. L’estimació per al 2002 aMataró apunta cap a un volum decontractació similar al de 2001, i cap auna lleugera reducció a la resta de lacomarca del Maresme. GRÀFIC 114 I

TAULA 47.

En el tercer trimes-tre de 2002, el51,8% dels con-tractes van ser perals homes, el ma-

teix percentatge que durant el 2000, i unpunt percentual per sota del que repre-sentaven l’any 2001. En termes de con-tractació indefinida, entre els mesos degener i setembre, el 14,3% de tots elscontractes dels homes han estat indefi-nits, mentre que en el cas de les dones elpercentatge és del 13,9%.

Contractació

Situació general

En el conjunt de l’Estat espanyol, el ritme de contractacions continua sentelevat, ja que entre els mesos de gener i setembre de 2002 van comuni-car-se a les oficines de treball un total 10.493.544 contractes, prop de200.000 contractes més que ara fa un any, la qual cosa suposa en termesrelatius un creixement de la contractació de l’1,9%. Dels pràcticament10,5 milions de contractes, el 91%, més de 9,5 milions, van ser tempo-rals i van registrar un increment respecte de l’any anterior del 2%. Pel quefa als contractes indefinits, aquests representen el 9% de la contractacióde l’Estat espanyol, que en xifres absolutes són 953.565 contractes, 7.959més que un any abans; és a dir, un creixement relatiu del 0,84%.

Els contractes eventuals per circumstàncies de la producció amb 4,6milions i els d’obra o servei amb 3,7 milions, han estat les modalitatsde contractació que més s’han fet servir. Aquestes dues modalitatsrepresenten el 80% de la totalitat de contractes que es van comuni-car a l’Estat espanyol entre els mesos de gener i setembre de 2002.

Pel que fa a Catalunya, en els nou primers mesos de 2002, a lesOTG van comunicar-se més d’1,6 milions de contractes, el 15,3%de tota la contractació de l’Estat espanyol. Si ho comparem amb lacontractació d’ara fa un any, el nombre de contractes ha minvat en6.872, un 0,43% menys que en el mateix període de l’any ante-rior. El 13,7% dels contractes de Catalunya han estat de duradaindefinida; és a dir, 218.820 contractes. Només Madrid té un per-centatge de contractes indefinits més elevat. En la variació intera-nual, tant els contractes temporals com els indefinits s’han reduïten un 0,36% i un 0,44%, respectivament.

Quant a la distribució per modalitats de contracta-ció, els eventuals per circumstàncies de la produccióamb un 33,6% i els d’obra o servei amb un 22,5%són dels que en fan més ús, si bé aquests són moltinferiors als de l’Estat espanyol.

Mataró* i Maresme**

L’evolució de la contractació a Mataró presentaun suau augment des de 1993 fins a 1996. A par-

0

5.000

10.000

15.000

20.000

25.000

30.000

35.000

1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 Estimació2002

Mataró* Resta del Maresme**

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de la Xarxa d’Observatoris de la Província de Barcelona (Diputació de Barcelona).

* Inclou els municipis de Mataró, Argentona i Cabrera de Mar.** Inclou les poblacions que gestionen les dues OTG (Oficines de Treball de la Generalitat) de Mataró.

GRÀFIC 114. La contractació a Mataró* i la resta del Maresme**. 1991 - 2002

Escassa diferènciaentre homes i

dones contractatsa Mataró*


A la resta de la comarca delMaresme**, la diferencia entrehomes i dones contractades és mésaccentuada, ja que en el tercer trimes-tre de 2002 el 42,3% dels contractesvan ser per a les dones, percentatgesimilar al del tercer trimestre de 2000.GRÀFIC 115.

Els tercers trimestres es caracteritzenper un important creixement de la con-tractació de gent jove que treballa al’estiu. Així, a Mataró*, el 46% delscontractats en el tercer trimestre tenienmenys de 25 anys, mentre l’any 2001van ser el 49,2%. Quant a la resta delMaresme**, els percentatges de con-tractació per edats es mantenen moltsemblants als de Mataró*, on també escomprova com a l’estiu el nombre dejoves contractats augmenta considera-blement: el 18,2% dels contractats enel tercer trimestre de 2002 té menys de20 anys, i un 25,8%, entre 20 i 24anys. GRÀFIC 116.


0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%

80%

90%

100%

Mataró 3r trim.2000



Resta delMaresme 3rtrim. 2000



Homes Dones

0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%

80%

90%

100%







< de 19 a. 19-24 a. 25-29 a. 30-45 a. > 45 a.


TAULA 47. Evolució de la contractació a Mataró* i el Maresme**. 2000 - 3r trim. 2002

Mataró* Sexe Edat Durada Sector

Període Nombre Homes Dones < de 19 a. 19-24 a. 25-29 a. 30-45 a. > 45 a. fins a 6 mes. > 6 mes. Indeterm.* Indefinits** Agricultura Indústria Construcció Serveis

3r trim. 2000 5.805 3.002 2.803 1.043 1.798 1.048 1.382 534 3.108 227 1.784 636 86 1.104 642 3.973

4t trim. 2000 5.804 2.956 2.848 741 1.765 1.164 1.579 555 2.875 362 1.772 769 53 1.546 635 3.570

1r trim. 2001 9.372 4.669 4.703 1.131 2.765 1.888 2.693 895 4.904 471 2.740 1.257 112 2.135 1.043 6.082

2n trim. 2001 5.536 2.938 2.598 667 1.574 1.147 1.564 584 3.035 219 1.280 1.002 89 1.308 567 3.572

3r trim. 2001 5.615 2.956 2.659 1.034 1.730 998 1.409 444 3.336 191 1.339 749 62 968 480 4.105

4t trim. 2001 10.743 5.101 5.642 1.417 3.250 2.112 2.935 1.029 5.740 585 2.890 1.528 111 2.196 1.017 7.419

1r trim. 2002 6.399 3.240 3.159 755 1.726 1.302 1.933 683 3.489 235 1.758 917 119 1.218 671 4.390

2n trim. 2002 8.131 4.147 3.984 1.020 2.206 1.647 2.404 854 4.471 298 2.200 1.162 142 1.491 859 5.639

3r trim. 2002 3.417 1.771 1.646 578 994 625 932 288 2.154 87 748 428 43 490 340 2.544

Maresme** Sexe Edat Durada Sector

Període Nombre Homes Dones < de 19 a. 19-24 a. 25-29 a. 30-45 a. > 45 a. fins a 6 mes. > 6 mes. Indeterm.* Indefinits** Agricultura Indústria Construcció Serveis

3r trim. 2000 8.690 4.659 4.031 1.610 2.700 1.519 2.038 823 4.741 326 2.525 1.030 216 1.451 1.021 6.002

4t trim. 2000 8.867 4.659 4.208 1.087 2.653 1.764 2.477 886 4.208 566 2.812 1.281 154 1.969 1.106 5.638

1r trim. 2001 13.024 6.766 6.258 1.559 3.778 2.601 3.819 1.267 6.854 629 3.713 1.828 274 2.629 1.620 8.501

2n trim. 2001 8.264 4.437 3.827 968 2.251 1.727 2.457 861 4.442 343 1.883 1.596 201 1.782 953 5.328

3r trim. 2001 8.232 4.330 3.902 1.523 2.467 1.437 2.089 716 4.860 287 1.942 1.143 135 1.217 776 6.104

4t trim. 2001 15.355 7.660 7.695 2.025 4.498 3.042 4.257 1.533 8.200 900 4.027 2.228 271 2.818 1.728 10.538

1r trim. 2002 10.833 5.722 5.111 1.250 2.972 2.187 3.292 1.132 5.368 439 3.329 1.697 263 1.613 1.115 6.304

2n trim. 2002 9.295 4.944 4.351 1.081 2.506 1.894 2.821 993 5.138 346 2.389 1.422 263 1.613 1.115 6.304

3r trim. 2002 4.921 2.638 2.283 852 1.382 915 1.308 464 3.129 141 997 654 103 598 555 3.665

GRÀFIC 115. Proporció de contractats segons sexe els tercers trimestres. 2000 - 2002

GRÀFIC 116. Proporció de contractats per edat els tercers trimestres.2000 - 2002


En l’apartat corresponent a la durada dels con-tractes, com ja sol ser habitual, la contractació deltercer trimestre s’ha concentrat en els d’unadurada inferior als sis mesos, acumulant el 63%del total de contractes comunicats, mentre que lacontractació indefinida s’ha situat en el 12,5%.Val a dir que en els tercers trimestres dels darrerstres anys s’observa un creixent augment de l’ús

dels contractes de durada inferior als sis mesos, i una reducció en l’úsdels contractes de durada indeterminada i dels de durada superior a sismesos. A la resta del Maresme** també augmenta l’ús de la contrac-tació de menys de sis mesos, un 64,8% en el tercer trimestre.

Sectorialment, el sector en què hi ha registrats més assalariats aMataró és el de serveis, que al seu torn també és el que rep méscomunicacions de contractes. En el tercer trimestre de 2002, tresde cada quatre contractes d’empreses mataronines corresponien alsector serveis. En el sector de la construcció el percentatge de con-

tractes no arriba al 10% i en el de laindústria, al 15%. En l’evolució delsdarrers tres anys s’observa un guany enla representativitat dels contractes delsector serveis, mentre que el de la indús-tria ha perdut pes, passant d’una més del19% l’any 2000, al 17,2% al 2001 i,finalment, a menys del 15% durant el2002. A la resta del Maresme**, els ser-veis són el sector predominant, amb el74,5% dels contractes, per bé que elsector de la construcció ha guanyat pes i

ja representa prop del 15% dels con-tractes, un percentatge superior alque té la construcció a Mataró*(9,9%). Pel que fa al sector industrial,en conseqüència, cada any que passava perdent pes: en el tercer trimestrede 2002 representa el 7,2% de la con-tractació comunicada.

0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%

80%

90%

100%







fins a 6 mes. > 6 mes. Indeterm.* Indefinits**

GRÀFIC 117. Proporció de contractats per durada els tercers trimestres.2000 - 2002

En el tercertrimestre, 2 de

cada 3contractes són

d’una duradainferior als sis mesos

0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%

80%

90%

100%








GRÀFIC 118. Proporció de contractats per sectors els tercers trimestres.2000 - 2002

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de la Xarxa d’Observatoris de la Província de Barcelona(Diputació de Barcelona).


Mataró

Durant el segon i tercer trimestrede 2002 s’han registrat dos expe-dients de regulació d’ocupació(ERO) per trimestre, que han afec-tat a 20 i 12 treballadors, respecti-vament. Sembla observar-se una

tendència a la baixa, tant en el nombre d’ERO com de tre-balladors afectats. Aquesta tendència a la davallada es notamés clarament quan fem l’acumulat dels darrers dotzemesos i observem que durant el primer trimestre de 2002 vaassolir-se el major nombre de treballadors afectats des demitjans de 1999. TAULA 48.

Aquest descens en la sèrie de treballadors afectats per EROs’ha concentrat en el sector industrial, ja que tant l’agricul-tura, la construcció com els serveis han mantingut el mateixnombre de treballadors afectats per expedients en elsdarrers quatre trimestres. GRÀFICS 119 I 120.

Maresme

El nombre d’expedients deregulació d’ocupació en elconjunt del Maresme ha estatde 3 durant el segon trimestre i de 6 durantel tercer. Aquests expedients han afectatgairebé 100 treballadors durant tots dos tri-

mestres. En l’acumulat dels darrersdotze mesos s’observa un descens enels darrers períodes. Dels 363 treballa-

dors que es van veure afectats perERO en l’acumulat anual de la sèriefins al primer trimestre de 2002, s’haarribat als 300 a finals de setembre.TAULA 49.

Malgrat que el gruix més importantde treballadors assalariats està treba-llant en el sector serveis, el sector queconcentra un major nombre de treba-lladors afectats per ERO és el de la

Expedients de regulació d’ocupació a Mataró i al Maresme


0

25

50

75

100

125

150

175

200

-100%

0%

100%

200%

300%

400%

500%

600%

700%

Acumulat 12 mesos Variació Interanual

3r t

r. 20

00

4t t

r. 20

00

1r t

r. 20

01

2n t

r. 20

01

3r t

r. 20

01

4t t

r. 20

01

1r t

r. 20

02

2n t

r. 20

02

3r t

r. 20

02

0

25

50

75

100

125

150

0

5

10

15

20

25

30

Indústria Serveis

3r t

r. 20

00

4t t

r. 20

00

1r t

r. 20

01

2n t

r. 20

01

3r t

r. 20

01

4t t

r. 20

01

1r t

r. 20

02

2n t

r. 20

02

3r t

r. 20

02

Ind

úst

ria

Se

rve

is


36 treballadorss’han vist afectats

per 4 ERO en el segon i tercer

trimestre

TAULA 48. Nombre d’Expedients de Regulació d’Ocupació autoritzats i treballadors afectats.Mataró. 2000 - 3r trim. 2002

Nombre d'expedients 3r tr. 2000 4t tr. 2000 1r tr. 2001 2n tr. 2001 3r tr. 2001 4t tr. 2001 1r tr. 2002 2n tr. 2002 3r tr. 2002

Agricultura 0 0 0 0 0 0 1 0 0

Indústria 0 0 0 2 1 1 5 2 2

Construcció 0 0 0 0 0 1 0 0 0

Serveis 0 0 0 0 0 1 0 0 0

Total 0 0 0 2 1 3 6 2 2

Treballadors afectats 3r tr. 2000 4t tr. 2000 1r tr. 2001 2n tr. 2001 3r tr. 2001 4t tr. 2001 1r tr. 2002 2n tr. 2002 3r tr. 2002

Agricultura 0 0 0 0 0 0 6 0 0

Indústria 0 0 0 24 67 18 28 20 12

Construcció 0 0 0 0 0 13 0 0 0

Serveis 0 0 0 0 0 24 0 0 0

Total 0 0 0 24 67 55 34 20 12

Es registra unatendència a la

baixa en elnombre de

treballadorsafectats per ERO

GRÀFIC 119. Treballadors afectats per expedients de regulació d'ocupació. Acumulat darrer any. Mataró.

2000 - 3r trimestre 2002

GRÀFIC 120. Treballadors afectats als serveis i a la indústria.Acumulat darrers 12 mesos. Mataró. 2000 - 3r trim. 2002


indústria. A finals del tercer trimestre de 2002, en l’acumulat delsdarrers dotze mesos, el 76% dels treballadors afectats treballavenen la indústria, mentre en la construcció i els serveis, només hi tre-ballaven un 10,5% a cadascun d’ells. GRÀFICS 121 I 122.

0

50

100

150

200

250

300

350

400

-100%

-50%

0%

50%

100%

150%

200%

250%

300%

Acumulat 12 mesos Variació Interanual

3r t

r. 20

00

4t t

r. 20

00

1r t

r. 20

01

2n t

r. 20

01

3r t

r. 20

01

4t t

r. 20

01

1r t

r. 20

02

2n t

r. 20

02

3r t

r. 20

02

0

50

100

150

200

250

300

350

0

10

20

30

40

50

60

70

Indústria Serveis

3r t

r. 20

00

4t t

r. 20

00

1r t

r. 20

01

2n t

r. 20

01

3r t

r. 20

01

4t t

r. 20

01

1r t

r. 20

02

2n t

r. 20

02

3r t

r. 20

02

Ind

ústr

ia

Ser

veis


GRÀFIC 121. Treballadors afectats per expedients de regualació d'ocupa-ció. Acumulat darrer any. Maresme. 2000 - 3r trim. 2002

GRÀFIC 122. Treballadors afectats als serveis i a la indústria. Acumulatdarrers 12 messos. Maresme. 2000 - 3r trim. 2002

TAULA 49. Nombre d’Expedients de Regulació d’Ocupació autoritzats i treballadors afectats.Maresme. 2000 - 3r trim. 2002

Nombre d'expedients 3r tr. 2000 4t tr. 2000 1r tr. 2001 2n tr. 2001 3r tr. 2001 4t tr. 2001 1r tr. 2002 2n tr. 2002 3r tr. 2002

Agricultura 0 0 0 0 0 1 1 0 0

Indústria 2 1 1 6 3 4 5 2 5

Construcció 0 2 0 1 0 1 0 1 0

Serveis 1 0 1 1 0 1 0 0 1

Total 3 3 2 8 3 7 6 3 6

Treballadors afectats 3r tr. 2000 4t tr. 2000 1r tr. 2001 2n tr. 2001 3r tr. 2001 4t tr. 2001 1r tr. 2002 2n tr. 2002 3r tr. 2002

Agricultura 0 0 0 0 0 2 6 0 0

Indústria 18 1 17 72 82 128 28 20 52

Construcció 0 8 0 5 0 13 0 19 0

Serveis 38 0 1 3 0 24 0 0 8

Total 56 9 18 80 82 167 34 39 60


Situació general

El Producte Interior Brut (PIB) de l’Estat espanyol en el tercer tri-mestre de 2002 va créixer en un 1,8%, fet que demostra que l’e-conomia espanyola està perdent empenta, ja que un any abans elPIB va créixer en un 2,95%, i dos anys enrere el creixement va serdel 3,75%. Aquesta desacceleració deixa entreveure els seus efec-tes en el mercat laboral espanyol. Així, segons les dades facilitadesper l’Instituto Nacional de Empleo (INEM), el registre de desocu-pats durant el mes de setembre ha estat de 1,59 milions, 101.713desocupats més que un any enrere, la qual cosa, en termes rela-tius, suposa un increment del 6,8%.

Pel que fa a les dades publicades per l'Instituto Nacional deEstadística (INE), mitjançant l'Enquesta de Població Activa (EPA),aquestes refermen l’empitjorament dels indicadors laborals. Així,segons l’EPA, a l’Estat espanyol s’estima que durant el tercer tri-mestre de 2002 hi havia 2.106.100 persones desocupades,271.100 més que un any abans; en termes relatius, això suposa unincrement del 14,8%. Quant a la taxa d’atur, aquesta també haaugmentat, i s’ha passat del 10,25 desocupats per cada 100 per-sones actives en el tercer trimestre de 2001, a una taxa de l’11,4%en el tercer trimestre de 2002. Per sexes, els homes han augmen-tat el nombre de desocupats en un 13,5% i les dones en un15,7%, amb unes taxes d’atur del 8% i el 16,5%, respectivament.

A Catalunya, l’EPA estima que durant el tercer trimestre de 2002hi havia 287.500 persones desocupades i una taxa d’atur del9,3%. La distribució per sexes continua afavorint als homes, ja queel 41,7% dels aturats són homes, amb una taxa d’atur del 6,6%,mentre que les dones representen el 58,3%, amb una taxa d’aturdel 13%.

Pel que fa a l’ocupació a l’Estat espanyol, durant el tercer trimestreaquesta ha crescut en 116.200 persones, amb la qual cosa el nom-bre d’ocupats s’ha situat en 16.356.900 persones, màxim històricen la sèrie d’ocupats. Tot i el seu creixement, el ritme amb què hoha fet ha estat molt inferior al de trimestres precedents, fet queconstata la desacceleració econòmica que està patint l’economiaespanyola. Respecte del tercer trimestre de 2001, el nombre d’ocu-pats ha crescut en un 1,8%: les dones han estat el col·lectiu en què

més ha augmentat l’ocupació, un 3,3%,davant del 0,9% dels homes. Per grupsd’edat, els més joves (per sota dels 25anys) han estat els únics que han registratdavallades en el nombre d’ocupats.

A Catalunya, les dades d’ocupació pre-senten uns creixements més modestosque els de l’Estat espanyol, ja que durantel darrer any el nombre d’ocupats hacrescut d’un 0,44%. Per sexes, obser-vem com els homes han augmentat l’o-cupació un 0,8%, mentre que en el casde les dones aquest s’ha reduït d’un0,12%. Per edats, l’únic grup que pre-senta una davallada del nombre d’ocu-pats és novament el dels joves menorsde 25 anys.

Pel que fa a Mataró*, el descens de l’aturva ser continuat fins a mitjans de l’any2000, amb una taxa inferior al 5,5% i enels mateixos nivells generals de la provín-cia i de Catalunya. Des d’aleshores, latendència al creixement de l’atur ha estatmés evident en el cas de Mataró que enaltres àmbits de referència, fins arribar, afinals del tercer trimestre de 2002, a un7,6%, una taxa superior a la del conjuntla província i de Catalunya. Tanmateix, calmatisar que l’inferior creixement en lataxa d’atur d’aquests àmbits respecte delcreixement de Mataró* té el seu origenen una de les tres modificacions de l’en-questa de població activa (EPA) que rea-litza trimestralment l’INE. Concretament,es tracta d’una reponderació dels factorsd’elevació derivats del disseny, que ajustales estimacions de població per sexe, edati comunitat autònoma a les dades depoblació (a les projeccions demogràfiquesde l’INE), la qual cosa implica un augment

Atur registrat


15 La taxa d’atur registrat de la província de Barcelona s’ha calculat amb la població activa del padró de 1996, per tal que la taxa sigui homogènia amb la dels municipis que es presenten en el gràfic 124.* Inclou els municipis de Mataró, Argentona i Cabrera de Mar.** Inclou les poblacions que gestionen les dues OTG (Oficines de Treball de la Generalitat) de Mataró.

considerable de la població activa. Aquest fet que ha afavorit que,tant a la província de Barcelona com a Catalunya, la taxa d’atur nohagi augmentat tant com a Mataró, on les dades de població activade què es disposa són encara les del padró de 1996.

En el gràfic 124, hi podem observar quina és la taxa d’atur registratdels municipis que formen part del projecte de Perfil de Ciutat i la sevaevolució en el darrer any, comparat amb el conjunt de tota la provín-cia15. Així, observem que el punt de tall dels eixos que en el gràficmarca la taxa d’atur registrat a la província de Barcelona en el tercertrimestre de 2002 se situa en el 7,51%, i el seu creixement al llarg deldarrer any ha estat del 12,1%. Respecte d’aquestes dades, com potobservar-se en el gràfic, Mataró, juntament amb Sabadell i Rubí, se

situa per sobre de la província, tant enla taxa d’atur com en el seu creixementinteranual. La resta de municipis, excep-tuant-hi Vic, es troben en una situacióde convergència cap al valor de mitjanade la província, ja que o bé tenen la taxad’atur per sobre de la provincial i el crei-xement per sota del de la província, obé la situació és inversa. GRÀFIC 124.

Mataró* i el Maresme**

A mitjans del2000, la taxa d’a-tur de Mataró i lade la resta delMaresme** ha

convergit al voltant del 5,5%. Cal dir,però, que el punt de partida d’ambdósàmbits ha estat força diferent, ja quel’especialització de Mataró en la indús-tria tèxtil i del gènere de punt a princi-pis de la dècada dels noranta, es vaveure molt afectada arran de la crisieconòmica de 1992-1994, que vasuposar un augment espectacular delnombre d’aturats a Mataró. És a partirde la recuperació econòmica que lataxa d’atur registrat d’ambdós àmbitss’ha anat reduint, si bé Mataró haaconseguit un reducció molt mésintensa que la resta del Maresme**,fins que a mitjans de 2000 tots dos

àmbits van arribar a una taxa d’atur moltsimilar. Des del mes de juny de 2000, lataxa d’atur de Mataró* i de la resta delMaresme** ha canviat el seu perfil, coin-cidint amb la desacceleració de l’econo-mia. El darrer any, la taxa d’atur deMataró* ha passat del 6,6% al 7,6%; i ala resta de la comarca, del 5,9% al 6,9%.GRÀFICS 125, 126 I TAULA 50.

La sèrie de variacions interanuals de l’aturregistrat evidencia el progressiu deterio-rament del mercat laboral de Mataró*.


5,0%

5,5%

6,0%

6,5%

7,0%

7,5%

8,0%

8,5%

9,0%

Mataró* Catalunya Província Barcelona

set-

98

nov-

98

gen-

99

mar

-99

jul-

99

set-

99

nov-

99

gen-

2000

mar

-200

0

mai

-200

0

mai

-99

jul-

2000

set-

2000

nov-

2000

gen-

2001

mar

-200

1

mai

-200

1

jul-

2001

set-

2001

nov-

2001

gen-

2002

mar

-200

2

mai

-200

2

jul-

2002

set-

2002

GRÀFIC 123. Comparació entre la taxa d'atur registrat de Mataró*, província deBarcelona i Catalunya. 1998 - 2002

Font: elaboració pròpia a partir de les dades de la Xarxa d’Observatoris de la Diputació de Barcelona.

La taxa d’aturde Mataró

supera ambescreix el 7%

NIVELL: 3r trim. 2002EVOLUCIÓ: 3r trim. 2002 - 3r trim. 2001

Indicador favorable (nivell i evolució favorable)Indicador desfavorable (nivell i evolució desfavorable)Indicador incert (evolució favorable i nivell desfavorable o a l'inrevés)

5,5%

6,0%

6,5%

7,0%

7,5%

8,0%

8,5%

9,0%

0% 5% 10% 15% 20%

Var. Interanual

Granollers

RubíTerrassa

Sabadell

Sta. Coloma Mataró

Vic

Barberà delVallès

Vilanova i la Geltrú

Manresa

Taxa

atu

r

GRÀFIC 124. Diagrama de la taxa d’atur i la seva evolució a diversos municipisde la província de Barcelona. 3r trim. 2001 - 3r trim. 2002


Així, a finals del mes de setembre de2000, les dades d’atur registrat pre-sentaven una variació interanual nega-tiva del 10,8%; un any després, lavariació interanual ja és positiva, ambun augment del 12,3%. Durant el mesde setembre de 2002 el creixementinteranual va arribar al 14,8%. Tot iaquest empitjorament, sembla que elritme de creixement de l’atur registratcomença a frenar-se.

Homes i dones presenten el mateixperfil de creixement en els desocupatsregistrats, però han estat els homesqui més han augmentat durant elsdarrers períodes. GRÀFIC 127.

Per edats, elgrups en quèhabitualment esdistribueixen elsd e s o c u p a t sregistren creixe-

ments interanuals. El perfil dels tres

-25%

-20%

-15%

-10%

-5%

0%

5%

10%

15%

20%

25%

30%


set-

98

nov-

98

gen-

99

mar

-99

jul-

99

set-

99

nov-

99

gen-

2000

mar

-200

0

mai

-200

0

mai

-99

jul-

2000

set-

2000

nov-

2000

gen-

2001

mar

-200

1

mai

-200

1

jul-

2001

set-

2001

nov-

2001

gen-

2002

mar

-200

2

mai

-200

2

jul-

2002

set-

2002

GRÀFIC 126. Comparació entre l'increment interanual de l'atur. Mataró* i la resta de la comarca del Maresme**. 1998 - 2002

5,0%

5,5%

6,0%

6,5%

7,0%

7,5%

8,0%

8,5%

9,0%


set-

98

nov-

98

gen-

99

mar

-99

jul-

99

set-

99

nov-

99

gen-

2000

mar

-200

0

mai

-200

0

mai

-99

jul-

2000

set-

2000

nov-

2000

gen-

2001

mar

-200

1

mai

-200

1

jul-

2001

set-

2001

nov-

2001

gen-

2002

mar

-200

2

mai

-200

2

jul-

2002

set-

2002

GRÀFIC 125. Comparació entre la taxa d'atur registrat de Mataró* i la resta de la comarca del Maresme**. 1998 - 2002

Els creixementsmés importants

es produeixenen el majors de

44 anys

TAULA 50. Dades d’atur a Mataró* fins el 3r trimestre de 2002Valors absoluts Distrib. Sexe Distrib. per sectors Edats Distrib. per Formació

Mesos Total Homes Dones Agric. Indúst. Constr. Serveis S.O.A. < 25 a 25-44 > 45 a Primar. Secund. Univers.set-2001 3.493 1.532 1.961 21 1.514 335 1.425 198 572 1.638 1.283 2.814 478 201oct-2001 3.486 1.566 1.920 16 1.463 336 1.446 225 571 1.580 1.335 2.822 498 166nov-2001 3.540 1.606 1.934 19 1.504 352 1.446 219 553 1.611 1.376 2.888 497 155des-2001 3.507 1.620 1.887 21 1.518 361 1.398 209 539 1.590 1.378 2.865 491 151gen-2002 3.622 1.622 2.000 23 1.524 355 1.497 223 578 1.633 1.411 2.942 521 159feb-2002 3.548 1.601 1.947 25 1.483 339 1.482 219 557 1.598 1.393 2.881 514 153mar-2002 3.568 1.650 1.918 22 1.523 339 1.488 196 524 1.622 1.422 2.903 514 151abr-2002 3.644 1.696 1.948 20 1.543 358 1.528 195 529 1.667 1.448 2.986 496 162mai-2002 3.578 1.667 1.911 23 1.544 379 1.428 204 494 1.640 1.444 2.958 470 150jun-2002 3.561 1.615 1.946 19 1.541 362 1.431 208 494 1.624 1.443 2.947 454 160jul-2002 3.838 1.727 2.111 22 1.672 399 1.535 210 536 1.787 1.515 3.149 479 210ago-2002 4.034 1.849 2.185 22 1.746 471 1.581 214 603 1.875 1.556 3.327 501 206set-2002 4.009 1.837 2.172 28 1.721 415 1.599 246 650 1.812 1.547 3.302 504 203

Increment any anterior Distrib. Sexe Distrib. per sectors Edats Distrib. per FormacióMesos Total Homes Dones Agric. Indúst. Constr. Serveis S.O.A. < 25 a 25-44 > 45 a Primar. Secund. Univers.set-2001 12,3% 12,2% 12,3% -8,7% 7,2% 28,4% 17,4% -1,5% 18,2% 15,4% 6,3% 11,7% 14,4% 16,2%oct-2001 18,9% 22,1% 16,4% -33,3% 12,2% 34,9% 25,2% 11,9% 27,5% 18,2% 16,3% 18,5% 25,8% 6,4%nov-2001 20,0% 25,4% 15,8% -24,0% 17,1% 43,7% 20,9% 9,0% 13,8% 20,6% 21,9% 19,7% 28,1% 3,3%des-2001 21,0% 28,5% 15,3% 10,5% 16,3% 48,6% 20,8% 20,1% 24,2% 18,0% 23,5% 20,8% 29,2% 3,4%gen-2002 19,0% 21,9% 16,8% 9,5% 12,3% 47,9% 20,2% 23,2% 17,7% 15,8% 23,4% 17,6% 25,8% 23,3%feb-2002 19,4% 22,7% 16,9% 31,6% 13,6% 38,9% 20,8% 24,4% 21,4% 16,9% 21,7% 17,4% 32,1% 20,5%mar-2002 19,9% 24,3% 16,3% 0,0% 17,0% 27,9% 23,8% 5,9% 12,0% 18,4% 25,0% 17,8% 32,8% 20,8%abr-2002 19,0% 25,8% 13,7% -4,8% 13,5% 37,2% 24,3% 2,1% 13,8% 16,1% 24,7% 18,3% 24,6% 15,7%mai-2002 18,5% 26,1% 12,5% 9,5% 12,7% 54,7% 18,1% 16,6% 10,5% 16,1% 24,4% 18,4% 20,2% 14,5%jun-2002 17,3% 24,1% 12,2% 11,8% 13,1% 36,6% 18,7% 12,4% 5,6% 15,3% 24,5% 17,4% 14,1% 25,0%jul-2002 11,1% 12,7% 9,7% 10,0% 11,8% 2,8% 12,0% 15,4% 4,7% 7,5% 18,2% 12,3% 2,4% 14,8%ago-2002 11,1% 13,2% 9,4% 0,0% 9,8% 14,6% 12,0% 9,2% 3,1% 8,8% 17,7% 13,2% 0,2% 6,7%set-2002 14,8% 19,9% 10,8% 33,3% 13,7% 23,9% 12,2% 24,2% 13,6% 10,6% 20,6% 17,3% 5,4% 1,0%



col·lectius marca un descens en el ritme de creixe-ment a partir del primer trimestre de 2002, si bé caldir que són els desocupats registrats de més de 44anys els que tenen creixements més importants.Així, en els darrers quatre trimestres, aquest col·lec-tiu ha experimentat variacions interanuals per sobredel 20%, mentre que en el cas dels d’edat intermè-dia (25 a 44 anys) el creixement més elevat que hanassolit ha estat del 18,4%. Pel que fa al grup demenors de 25 anys, aquest presenta variacions inte-ranuals més irregulars, per bé que sempre indicati-ves de creixement de l’atur. GRÀFIC 128.

En la comparació interanual,en el transcurs dels darrers tri-mestres, tots els sectors hanvist augmentar el nombre dedesocupats. D’entre tots ells, elsector de la construcció conti-

nua sent qui surt més malparat, amb creixementsinteranuals elevats propers o superiors al 30%. Enels casos del sector agrícola i del col·lectiu sense capocupació anterior, sembla que la tendència en lavariació interanual és a l’alça, si bé aquests dosgrups només representen el 6,8% del total dedesocupats registrat a Mataró*. GRÀFIC 129.

Les tres agrupacions, segonsnivell d’instrucció, han vist comcreixia el nombre de desocupatsregistrats a Mataró. Els desocu-pats amb estudis secundaris ésel col·lectiu en què l’atur vacréixer amb més intensitat en eldarrer trimestre de 2001 i el pri-

mer de 2002, amb valors que oscil·laven al voltantdel 30%. En el segon i tercer trimestre el creixementde l’atur entre els que tenen estudis secundaris habaixat fins a situar-se al voltant del 14,1% i del 5,4%,respectivament, i s’ha situat per sota del creixementregistrat pel principal col·lectiu, el del desocupats ambestudis primaris, que va créixer un 17,4% en tots dostrimestres. En el grup dels desocupats amb estudisuniversitaris, la sèrie de la variació interanual presen-ta evolucions més irregulars, possiblement pel seumenor nombre. GRÀFIC 130.

La construcciócontinua sentel sector amb

l’evolució mésdesfavorable

Els desocupatsamb estudis

primarispresenten un major

creixement de l’atur

0%

5%

10%

15%

20%

25%

30%

Homes Dones

2n trim. 2001 3r trim. 2001 4t trim. 2001 1r trim. 2002

2n trim. 2002 3r trim. 2002

-5%

0%

5%

10%

15%

20%

25%

30%

< 25 a 25-44 > 45 a

2n trim. 2001 3r trim. 2001 4t trim. 2001

1r trim. 2002 2n trim. 2002 3r trim. 2002

GRÀFIC 127. Increment d’aturats segons sexes respecte el mateixtrimestre de l’any anterior. Mataró. 2001 - 3r trimestre 2002

GRÀFIC 128. Increment d’aturats segons edat respecte el mateixtrimestre de l’any anterior. Mataró. 2001 - 3r trimestre 2002

-10%

-5%

0%

5%

10%

15%

20%

25%

30%

35%

Est. primaris Est. secundaris Est. universitaris




-20%

-10%

0%

10%

20%

30%

40%

50%

Agric. Indústria Constr. Serveis S.O.A.



GRÀFIC 129. Increment d’aturats segons sectors respecte el mateixtrimestre de l’any anterior. Mataró. 2001 - 3r trimestre 2002

GRÀFIC 130. Increment d’aturats segons formació respecte elmateix trimestre de l’any anterior. Mataró. 2001 - 3r trimestre 2002


L’evolució que han seguit el conjunt d’indica-dors relacionats amb el mercat de treball alllarg del 2001 i durant els primers nou mesosdel 2002 reafirmen la desacceleració quepateix el mercat laboral. Aquesta desaccelera-

ció es fa evident tant a Mataró* com en el conjunt delMaresme**. Així, al 2001, l’absorció de força de treball mesuratmitjançant el quocient entre els assalariats i els desocupats regis-trats, va registrar un descens respecte de l’indicador de 2000, queamb les dades disponibles del 2002 encara es redueix més. AMataró* s’ha passat d’11,1 assalariats per desocupats el 2001, als9,98 l’any 2002. Al Maresme**, l’índex d’absorció ha passat dels9,3 assalariats per desocupats el 2001, als 8,4, el 2002.

Pel que fa al quocient entre contractació i assalariats, aquest haregistrat un important creixement al 2001 a Mataró*, ja que es vasituar en 0,86, quan un any abans va ser de 0,73. El creixementd’aquest indicador indica un empitjorament del mercat laboral deMataró* durant aquest període, fet que s’ha mantingut el 2002.En el conjunt del Maresme** també s’ha produït aquest empitjo-rament el 2001, amb un valor de 0,85. Al 2002 s’ha produït unalleugera millora i el quocient entre contractes i assalariats s’hasituat en 0,79.

Respecte del nombre de contractes comunicats per desocupatsregistrats, tant a Mataró* com al Maresme**, al 2002, s’ha pro-duït un descens del quocient, motivat principalment per l’augmenten tots dos àmbits de la desocupació. Al 2002, a Mataró van

comunicar-se 8,5 contractes per cadadesocupat, mentre que al Maresme laxifra va ser de 6,6 contractes.

TAULA 51. El Mercat laboral a Mataró* i el Maresme**. 1999-2002

Evolució del Mercat Laboral a Mataró* Ratios indicatives del Mercat Laboral a Mataró*

1999 2000 2001 2002 1999 2000 2001 2002

Assalariats1 30.023 34.986 36.244 36.532 Cont./Assal. 0,98 0,73 0,86 0,86

Contractacions 29.485 25.525 31.266 31.2652 Cont./Atur 8,15 8,36 9,56 8,54

Aturats1 3.617 3.053 3.269 3.661 Assal./Atur 8,30 11,46 11,09 9,98

Evolució del Mercat Laboral al Maresme** Ratios indicatives del Mercat Laboral al Maresme**

1999 2000 2001 2002 1999 2000 2001 2002

Assalariats1 44.855 50.829 52.774 53.741 Cont./Assal. 0,94 0,75 0,85 0,79

Contractacions 42.106 38.248 44.875 42.6432 Cont./Atur 7,20 7,28 7,92 6,63

Aturats1 5.852 5.251 5.665 6.433 Assal./Atur 7,66 9,68 9,32 8,35

1. Mitjana dels darrers dotze mesos.2. Projecció anual amb les dades disponibles fins al tercer trimestre.


Al 2002, lesxifres laborals

continuen sentdesfavorables

Comparació entre el Mercat Laboral de Mataró* iel del conjunt del Maresme**

* Inclou els municipis de Mataró, Argentona i Cabrera de Mar.**Inclou les poblacions que gestionen les dues OTG de Mataró.

Transport i mobilitatM t ó

El transport públic a Mataró presenta en general bones xifres, amb nivells d’ús creixent. Aixímateix, l’ús del transport privat també creix, amb els conseqüents problemes en termes decongestió, contaminació o accidents.

Fonts utilitzades: ICTNET, El País, La Vanguardia, Cinco Días, Expansión, Avui i El Punt.

Trànsit i mobilitat amb vehicle privatTransport públic

Indicadors caracteritzadorsdel trànsit a Mataró

L’aparcament i la ciutat

L’espai públic dóna actualment resposta a demandes i usos múlti-ples, entre els que figura l’aparcament16. La dimensió limitada del’espai públic i el creixement del parc de vehicles tenen associatsproblemes de congestió i d’aparcament, que a banda de posar demanifest els límits dels actuals mecanismes de racionalització de l’úsde l’espai (aparcaments subterranis, zones blaves, conducció en diesalternatius, zones reservades, peatges urbans...), també plantegen lanecessitat de reflexionar sobre la disponibilitat i ús del vehicle privat.

El parc de vehicles de Mataró arribava a generde 2002 als 64.154 vehicles, mentre que,segons dades del Servei de Mobilitat, les pla-ces d’estacionament a 2001 eren 42.441, dis-tribuïdes entre 24.127 de superfície i 18.314de soterrades o guals. Aquest excés del parcde vehicles en relació a l’aparcament de super-fície o soterrat disponible evidencia el proble-

ma d’aparcament, susceptible de presentar major o menor


importància segons quines siguin les àre-es de la ciutat. GRÀFIC 131.

Les intensitats mitjanes de trànsit com indicador del “commuting”

En aquest apartat s’aporten algunesdades sobre els fluxos de mobilitatdels vehicles a Mataró a partir de lesintensitats mitjanes diàries de trànsitfacilitades pel Servei de Mobilitat.Totes aquestes dades fan referència al’any 2001.

L’eix principal de cir-culació de Mataróper IMD és la N-II,amb un pes clara-ment més impor-tant en direcció sud

(Barcelona i resta de l’Àrea Metropoli-tana) que cap el nord (Maresme Nord iGirona). Així, el volum mitjà de vehiclesdiaris de la sortida de Mataró cap a Bar-

celona l’any 2001 era de 24.500vehicles i les entrades des de Barcelo-na cap a Mataró de 20.800 vehicles.Per tant, més de 40.000 vehiclesentren i surten diàriament per aques-ta via, produint-s’hi moments decongestió en determinades horespunta.

Per la seva banda, la sortida deMataró a Girona comptabi l i tza9.800 vehicles diaris, mentre quel’entrada des de Girona, 10.000.Aquesta darrera dada, possiblementmés encara que la del ramal sud,pugui estar afectada per la cons-

Trànsit i mobilitat amb vehicle privat

El parc devehicles deMataró és

força superior al nombre de places

d’aparcament

Font: elaboració pròpia a partir de les dades del Servei de Mobilitat i del Servei d’Informació de Base del’Ajuntament de Mataró.

24.127

64.15418.314

21.713

0

10.000

20.000

30.000

40.000

50.000

60.000

70.000

Estacionaments Parc de vehicles

En superfície

Soterrats iguals

Diferència entreparc de vehiclesi placesd'estacionament

GRÀFIC 131. Relació entre nombre de vehicles i places d’aparcament.Mataró. 2001.

16 Segons un articles d’Alfonso Sanz, va ser l’any 1949 quan a París es va permetre per primer cop l’aparcament al carrer del vehicle privat. Progressivament, allò que va ser una primera concessió del’Administració envers un determinat objecte privat va passar a ser vist com quelcom normal i natural, interioritzat gairebé per tothom com un dret i que ha determinat l’aspecte actual del paisatge urbà.

Ús molt intensde les principals

vies d’entrada i sortida

de la ciutat

trucció de la Ronda de Mataró de la C-31 i la col·locació desemàfors en la zona central de la N-II a la ciutat, fets que podenhaver condicionat alguns conductors per optar per aquella viaalternativa.

Pel que fa a altres vies principals d’entrada a la ciutat, en toteselles s’observa un volum de trànsit alt, que se situa entre els10.000 i els 12.000 vehicles diaris per carril.

Com a dades significatives, destaquen els 11.400 vehicles que demitjana diària baixen per la Via Europa cap al centre i els 10.900que prenen la direcció contrària. Un altre vial ambun trànsit intens és el Camí del Mig, pel qualentren a Mataró 11.000 vehicles diaris i en surten10.500.

Quant a la Ronda dels Països Catalans, es tractad’un carrer particularment transitat, ja que connec-ta per l’oest de la ciutat el trànsit que puja per laRonda Cervantes i Pintor Estrany o que prové delpolígon Mata-Rocafonda amb l’autopista. El volummitjà diari de vehicles que suporta aquesta via és de12.800 en direcció nord i de 12.500 en direcció sud.


Accidents de trànsit

El nombre absolutd’accidents detrànsit amb vícti-mes a l’àrea urba-na de Mataró haexperimentat un

descens el 2002 respecte del 2001 i2000. No obstant això, el nombre d’ac-cidents se situa novament per sobredels 400, molt lluny encara dels regis-tres de finals de la dècada dels 9017.TAULA 53.

Per tipologia dels accidents amb víctimes,la reducció anual ha estat de l’11% enel cas dels accidents lleus; del 29,7%,en el cas dels greus, i del 67%, pel quefa als mortals. GRÀFIC 132.

Si ens fixem en l’evolució de la lesi-vitat d’aquests accidents, o nombrede víctimes que han provocat, tam-bé s’hi observa una reducció. Tan-mateix, el nivell de víctimes regis-trat e l 2002 és comparable a lnombre ja assolit el 2000, any queva suposar un increment substancialrespecte del 1999. La mitjana anualde víctimes en accident de trànsitdels darrers tres anys se situa entorna les 600 víctimes anuals (592).TAULA 54 I GRÀFIC 133.

17 En l’Informe de Conjuntura Socioeconòmica 11, en l’apartat sobre accidents de trànsit, a les pàgines 101-102 el comentari, erròniament, feia referència a l’evolució del nombre de víctimes detrànsit quan el correcte era l’evolució dels accidents amb víctimes. D’igual manera, els títols correctes de la taula 59, el gràfic 103 i el 104 fan referència als accidents amb víctimes.

TAULA 52. Intensitats mitjanes de trànsit d’algunes vies principals d’accés i de sortidade Mataró. 2001.

Accés Sortida Direcció DireccióMataró Mataró Nord Sud

N-II (Sud) 20.800 24.500 --- ---

N-II (Nord) 10.000 9.800 --- ---

Camí del Mig 11.000 10.500 --- ---

Via Europa 11.400 10.900 --- ---

Països Catalans --- --- 12.800 12.500

Font: Servei de Mobilitat de l’Ajuntament de Mataró.

Es redueix el nombre

d’accidents amb víctimes

l’any 2002

0

50

100

150

200

250

300

350

400

450

500

550

600

650

1999 2000 2001 2002-15

-10

-5

0

5

10

15

20

25

30

35

40

45

50

Accidents Variació interanual

Acc

iden

ts

Vari

ació

inte

ranu

al (%

)

GRÀFIC 132. Evolució dels accidents amb víctimes.Mataró. 1999 - 2002.

Font: elaboració pròpia a partir de les dades del Servei de Policia Local de Mataró.

TAULA 53. Evolució dels accidents amb víctimes. Mataró. 1999 - 2002

Total accidentsLleus Greus Mortals amb víctimes

Nombre Var. %(*) Nombre Var. %(*) Nombre Var. %(*) Nombre Var. %(*)

1999 134 --- 182 --- 1 317 ---

2000 305 127,6 163 -10,4 1 0 469 47,9

2001 341 11,8 155 -4,9 6 500 502 7,0

2002 303 -11,1 109 -29,7 2 -67 414 -11,7

(*) Variació respecte al mateix període de l’any anterior.


La distribució per nivell de gravetat de les 571 víctimes d’accident detrànsit de l’any 2002 ha estat una mica més favorable que la dels dosdarrers. Així, tres quartes parts han estat víctimes lleus, gairebé unaquarta part víctimes greus i tan sols un 0,4% víctimes mortals.

A partir d’aquesta descripció general de l’e-volució de la sinistralitat del trànsit a Mata-ró, resulta remarcable que prop d’una cin-quena part de les víctimes derivades delsaccidents de trànsit són vianants. Això


representa un increment respecte del2001 d’un 30%, quan aquest ja haviarepresentat un augment respecte del2000.

Si ens fixem en la lesivitat de les vícti-mes, l’any 2002, els vianants repre-senten el 100% de les mortals, el15% de les lleus i un 29% de lesgreus. Aquestes xifres ens haurien defer reflexionar sobre la seguretat viàriadels nostres carrers i el comportamentdels automobilistes quan es posen alvolants dels seus vehicles. TAULA 55.

El nombre d’atropellaments durantl’any 2002 ha augment d’un 16,9%,amb un increment dels lleus i els mor-tals, i una davallada molt lleugera delsgreus. A nivell global, sobre el total

d’accidents amb víctimes, els atropella-ments suposen un 21,7%, tan solssuperats pels que han implicat unacol·lisió frontal-lateral amb vehicle(39,4%). TAULA 56.

A diferents ciutats italianes existeixeniniciatives de qualitat de vida i soste-nibilitat englobades dins la idea de“città dei bambini”, la ciutat delsnens, amb l’objectiu de dissenyardiferents actuacions i avaluar-lestenint en compte els més petits. Unadada central en totes aquestes apro-ximacions és la possibilitat que elsnens puguin jugar i fer vida al carreramb seguretat, parant especial aten-ció a la relació amb el trànsit rodat.Posem aquest exemple amb l’objectiu

que reflexionem sobre les dades quevénen a continuació, que no tan solsfan referència als menors, sinó també ales persones grans i, per tant, tambédependents.

Una de cadacinc víctimes

d’accidents detrànsit són

vianants

0

50

100

150

200

250

300

350

400

450

500

550

600

650

700

1999 2000 2001 2002-15

-10

-5

0

5

10

15

20

25

30

35

40

45

50

55

Víctimes d'accidents de trànsit Variació interanual

Víc

tim

es

Vari

ació

inte

ranu

al (%

)


GRÀFIC 133. Evolució del nombre de víctimes en accidents de trànsit.Mataró. 1999-2002

TAULA 54. Evolució del nombre de víctimes en accidents de trànsit. Mataró. 1999 - 2002.



1999 165 --- 217 --- 1 --- 383 ---

2000 367 122,4 208 -4,1 1 0 576 50,4

2001 419 14,2 203 -2,4 8 700 630 9,4

2002 420 0,2 149 -26,6 2 -75 571 -9,4


Lleus73,6%

Greus26,1%

Mortals0,4%


GRÀFIC 134. Distribució percentual de les víctimes d’accident de trànsit.Mataró. 2002


El 26% dels via-nants víctimesd’un accident detrànsit el 2002van ser menorsde 18 anys i un36% persones

majors de 60. Aquests dos grups d’e-dats també van suposar més de lameitat de les víctimes d’atropellamentl’any 2001, ja que un 25% de les víc-times van ser menors de 18 anys i un23%, majors de 60. TAULA 57.

La comparacióde les dadesd’accidentalitaturbana de l’any2001 evidencien

un comportament especialment desfa-vorable a Mataró, ja que tots els indi-cadors mostren valors molts superiorsals àmbits de referència del Maresme iCatalunya. TAULA 58.

Les dades de sinistralitat del 2001indiquen que Mataró, respecte delMaresme, representa el 67% deltotal d’accidents amb víctimes dezona urbana. El 66,5% de les vícti-mes en accident de trànsit s’han ori-ginat a la ciutat. TAULA 59.

Atenent a la gravetat de les víctimes,Mataró també presenta xifres desfa-vorables, ja que representa el 58,1%dels casos lleus; el 94%, dels greus, iel 80% dels mortals, que han tingutlloc dins l’àrea urbana. TAULA 60.

Vehicles i soroll

La pròxima aprovació del reglamentque desenvolupa i regula l’aplicació

TAULA 55. Vianants i ciclistes implicats en accidents amb víctimes. Mataró. 2000 - 2002.



2000 44 -- 33 -- 1 -- 78 --

2001 43 -2,3 36 9,1 1 0 80 2,6

2002 67 55,8 35 -2,8 2 100 104 30,0


TAULA 56. Accidents amb víctimes vianants i ciclistes. Mataró. 2000 - 2002.



2000 43 -- 33 -- 1 -- 77 --

2001 40 -7,0 36 9,1 1 0 77 0,0

2002 57 42,5 31 -13,9 2 100 90 16,9


TAULA 57. Edat dels vianants i ciclistes implicats en accidents amb víctimes. Mataró. 2001 - 2002.

<18 anys 18 a 40 anys 41 a 60 anys >60 anys Total víctimes

Nombre % Nombre % Nombre % Nombre % Nombre %

2001 20 25,0 24 30,0 18 22,5 18 22,5 80 100

2002 27 26,0 20 19,2 20 19,2 37 35,6 104 100


Els vianantsmés joves i elsmés grans les

principalsvíctimes en

atropellaments

Accidentalitatcomparativament

desfavorable aMataró

TAULA 58. Índexs d’accidentalitat. 2001.Catalunya Maresme Mataró

Zona Total(*) Zona Total(*) Zona urbana Urbana Urbana

Accidents amb víctimes per 100.000 habitants 278,6 370,3 210,1 304,9 462,3

Morts/1000 accidents amb víctimes 12,1 35,4 13,4 30,4 15,9

Accidents amb víctimes per 100.000 vehicles 393,0 522,5 340,2 493,7 782,5

Morts/ 100.000 habitants 3,4 13,1 2,8 9,3 7,4

(*) Zona urbana + zona interurbana.

Font: elaboració pròpia a partir de dades del Servei de Policia Local de Mataró; Servei d’Informació de Basede l’Ajuntament de Mataró; Anuari Estadístic d’Accidents a Catalunya any 2001 del Servei Català de Trànsit.

TAULA 60. Víctimes dels accidents de trànsit. 2001.

Mataró Maresme Mataró / Maresme (%)

Zona urbana Zona urbana Zona interurbana Total Zona urbana

Lleus 419 721 349 1.070 58,1

% 66,5 76,1 66,3 72,6 ---

Greus 203 216 154 370 94,0

% 32,2 22,8 29,3 25,1 ---

Morts 8 10 23 33 80,0

% 1,3 1,1 4,4 2,2 ---

Total 630 947 526 1.473 66,5

TAULA 59. Total accidents i víctimes en zona urbana. Mataró i Maresme. 2001.

Mataró Maresme Mataró / Maresme (%)

Total accidents amb víctimes 502 749 67,0%Total víctimes 630 947 66,5%Total morts 8 10 80,0%

Font: elaboració pròpia a partir de dades del Servei de Policia Local de Mataró i Anuari Estadístic d’Acci-dents a Catalunya any 2001 del servei català de Trànsit.

de la llei 16/2002 de protecció contra la contaminació acústicaimplica tot un seguit de canvis metodològics en la manera comfins a l’actualitat es prenien les mesures per reduir el soroll. Peraquesta raó, aquest número presenta el valor de l’indicador denivell sonor equivalent (Leq) de Mataró i la seva evolució en els10 punts que fins ara han estat la font de la recollida de dades.

Els punts on es recullen les dades de so, són punts principals dela xarxa viària, ja que a les nostres ciutats gairebé el 90% delsoroll té com origen el trànsit rodat.

La unitat més acceptada a l’hora de mesurar el soroll dels carrersés el nivell sonor equivalent (Leq), que s’interpretaria com unamitjana del soroll en un punt determinat en el decurs d’un certespai de temps.


En aquest sen-tit, el Leq del’any 2002

hauria seguit una evolució lleugera-ment positiva, i s’hauria situat en els71,4, 0,8 punts menys que l’any2001. Tanmateix, es tracta d’un valorprou alt, ja que tot i que els expertsconsideren que un valor mitjà de 70dBA no compromet la salut auditivade la població, l’Organització Mundialde la Salut situa com a valor màximaconsellable els 65 dBA. GRÀFIC 135.

Pel que fa a la comparativa dels puntsd’origen de la mostra per als anys 2001i 2002 amb el Leq mitjana s’observaque hi ha tres punts que se situen persobre: els dos de la carretera nacional IIi el de Camí de la Geganta. Dos puntshan millorat lleugerament ( Camí Ral ila Ronda dels Països Catalans) i un queha empitjorat una mica: l’Avinguda delVelòdrom. GRÀFIC 136.

Per entendre aquests resultats, no tansols hem de tenir en compte el volumde trànsit i el tipus de trànsit (pesat olleuger) que passa per cadascun d’a-

quests carrers, sinó també quina és laseva morfologia en termes d’amplada,nombre de carrils, alçada de les façanes,tipus de paviment i l’existència o no demecanismes que afavoreixen la reduccióde la velocitat. GRÀFIC 137.

La dimensió ambiental delscotxes abandonats

Des de l’any 2000no ha deixat decréixer el nombrede vehicles aban-donats que hande ser retirats de

62

64

66

68

70

72

74

76

78dbA

Mitjana dels 10 punts de Mataró

Av.

Pui

g i

Cad

afal

ch

Av.

Pui

g i

Cad

afal

ch

N-I

I (C

itroë

n)

N-I

I (E

stac

ió)

Cam

í Ral

Torr

ent

Cam

í Geg

anta

Flor

idab

lanc

a

Av.

Vel

òdro

m

Paï

sos

cata

lans

Font: Àrea d’Acústica de l’Escola Universitària Politècnica de Mataró.

75,3

73,8

71,2

72,2

71,4

74,5

69

70

71

72

73

74

75

76

1997 1998 1999 2000 2001 2002

dbA

GRÀFIC 135. Evolució de l'indicador de nivell sonor equivalent (Leq).Mataró. 1997 - 2002

Lleugera reducciódel Leq a Mataró

GRÀFIC 136. Indicador de nivell sonor equivalent (Leq) en els deu puntsde la ciutat i la mitjana. Mataró. 2001

Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’Àrea d’Acústica de l’Escola Universitària Politècnica de Mataró.

Continuaaugmentant el

nombre devehicles

abandonats a lavia pública

la via pública pel Servei de la Policia Local. No obstant això, entermes de variació anual, l’increment en el nombre de vehiclesha estat menor que entre l’any 2000 i 2001, quan va enregistrar-se un increment espectacular.

El fet d’abandonar un vehicle, a banda dels elements distorsio-nadors que introdueix en la mobilitat i en les possibilitats efecti-ves de trobar un aparcament, constitueix una amenaça en ter-mes de salut pública, per tal com gran part dels components delsvehicles es cataloguen com a residus perillosos pel seu nivell decontaminació. GRÀFIC 138.

A diferència d’altres països, a l’Estat espanyol encara està moltpoc desenvolupat el procés de recollida i desballestament devehicles, així com la posterior comercialització dels vehicles repa-rats o de les peces descontaminades i rehabilitades18.


Font: Elabració pròpia a partir de les dades del Servei de Policia Local de Mataró.

600

650

700

750

800

850

2000 2001 2002

62

64

66

68

70

72

74

76

78dbA

Mitjana dels 10 punts de Mataró

Av.

Pui

g i

Cad

afal

ch

Av.

Pui

g i

Cad

afal

ch

N-I

I (C

itroë

n)

N-I

I (E

stac

ió)

Cam

í Ral

Torr

ent

Cam

í Geg

anta

Flor

idab

lanc

a

Av.

Vel

òdro

m

Paï

sos

cata

lans

GRÀFIC 137. Indicador de nivell sonor equivalent (Leq) en els deu puntsde la ciutat i la mitjana. Mataró. 2002

GRÀFIC 138. Vehicles retirats de la via pública. Mataró. 2000 - 2002

Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’Àrea d’Acústica de l’Escola Universitària Politècnica de Mataró.

18 En aquest àmbit existeixen algunes experiències pilot per part d’empreses d’inserció social. Aquest seria el cas de l’empresa Engrunes i del seu centre de desballestament i descontaminació deSant Cugat del Vallès.

Tren de rodalia

El fet que Mataró hagi entrat aformar part del Sistema TarifariIntegrat a partir de l’1 de generde 2002 suposa una millora pera aquelles persones que fan ser-vir diversos sistemes de transportpúblics per moure’s, ja que ambun sol títol de transport poden

accedir a qualsevol cadena de mitjans per desplaçar-se.

El nou sistema tarifari afavoreix el desplaçament entransport públic i, a més, també suposa una millo-ra de les seves estadístiques, per tal com, a partir de lescancel·lacions efectuades, permet de conèixer el nombre de viat-ges reals de cadascun dels operadors de transport públic que s’hihan adherit. Per contra, les estadístiques presenten un trenca-ment en la sèrie del nombre de bitllets venuts que es venia reco-llint fins a l’any 200.

Si comparem el percentatge que representaven els viatgers deltercer trimestre de 2001 amb el percentatge de cancel·lacions del


tercer trimestre de 2002, observem comals municipis de la primera corona -SantAdrià del Besòs, Badalona, Montgat iMontgat Nord- han vist augmentar con-siderablement la seva representativitat.Això es deu al fet que en aquestes esta-cions, a partir del mes d’abril de 2001, vaentrar-hi en funcionament la integraciótarifària, amb la consegüent reducció dela venda dels títols T-10 i T-50/30. A

Mataró, durant el tercer trimestre de2002, tant el nombre de cancel·lacions(508.064) com el seu percentatge(13,53%) s’hi han situat per sobredels bitllets venuts, augmentant laseva representativitat respecte del ter-cer trimestre de 2001.

Autobús urbà

El nombre deviatgers de l’au-tobús urbà haexperimentat unmajor ritme decreixement apart ir del mesd’abril de 2002.

Transport públic

TAULA 61. Estimació del nombre de viatgers i nombre de cancel·lacions per estació. 2001 - 2002

3r trim. 2001 3r trim. 2002

Viatgers Percentatge Cancel·lacions Percentatge

St. Adrià 0 0,00% 113.010 3,01%

Badalona 225.806 6,96% 623.831 16,62%

Montgat 21.599 0,67% 70.098 1,87%

Montgat N. 17.226 0,53% 57.402 1,53%

El Masnou 221.918 6,84% 194.758 5,19%

Ocata 184.449 5,68% 212.119 5,65%

Premià de Mar 305.439 9,41% 311.868 8,31%

Vilassar de Mar 276.520 8,52% 234.396 6,24%

Mataró 432.797 13,33% 508.064 13,53%

St. A. Llavaneres 68.233 2,10% 53.865 1,43%

Caldes d'Estrac 99.765 3,07% 85.754 2,28%

Arenys de Mar 178.744 5,51% 158.452 4,22%

Canet 157.438 4,85% 130.650 3,48%

St. Pol 108.379 3,34% 86.457 2,30%

Calella 365.456 11,26% 346.051 9,22%

Pineda 211.892 6,53% 184.261 4,91%

Malgrat 196.071 6,04% 190.545 5,08%

Santa Susanna 152.499 4,70% 175.680 4,68%

Tordera 22.279 0,69% 16.483 0,44%

Total 3.246.510 100% 3.753.744 100%

100.000

110.000

120.000

130.000

140.000

150.000

160.000

170.000

180.000

190.000

200.000

2000 2001 2002

gen

er

feb

rer

març

ab

ril

maig

jun

y

julio

l

ag

ost

sete

mb

re

octu

bre

no

vem

bre

dese

mb

re

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de RENFE.

GRÀFIC 139. Evolució del nombre de viatgers de RENFE a Mataró. 2000 - 2002

La integraciótarifària

impossibilita la comparació

de dades deperíodesanteriors

L’autobús urbàha portat mésde 4,2 milions

de viatgers en elperíode anualfins al mes de

setembre de 2002Font: RENFE.

Així, la sèrie de l’acumulat anual torna a accelerar el seu ritme de crei-xement, passant de l’1’4% al mes d’abril al 5,3% al setembre, i asso-leix un nou record de 4.255.872 viatgers que han fet ús de l’autobúsurbà en els darrers dotze mesos fins al mes de setembre de 2002.

Sembla que la integració de Mataró Bus en el Sistema TarifariIntegrat de l’Autoritat del Transport Metropolità ha afavorit l’ús


per part dels ciutadans del transportpúblic per la ciutat, ja que el nombre deviatges ha sofert un augment considera-ble des que Mataró va entrar a formar-ne part. De fet, si fem una anàlisi peltipus de bitllet, observem un incrementen l’ús de les targetes, mentre que lavenda de bitllets individuals davalla.

Així, al mes de setembre, en l’acumu-lat dels darrers dotze mesos, més del50% dels viatgers van utilitzar targe-tes, mentre que el percentatge delsque van fer servir el bitllet individualno va arribar al 32%.

-5%

0%

5%

10%

15%

20%

Targeta Bitllet Carnet blau Total


Font: elaboració pròpia a partir de les dades de CTSA.

3.000.0003.100.0003.200.0003.300.0003.400.0003.500.0003.600.0003.700.0003.800.0003.900.0004.000.0004.100.0004.200.0004.300.0004.400.000

0%1%2%3%4%5%6%7%8%9%10%11%12%13%14%

Acumulat darrers 12 mesos Variació interanual

set-

2000

oct

-200

0

nov-

2000

des

-200

0

gen

-200

1

feb

-200

1

mar

-200

1

abr-

2001

mai

g-2

001

jun-

2001

jul-

2001

ago

-200

1

set-

2001

oct

-200

1

nov-

2001

des

-200

1

gen

-200

2

feb

-200

2

mar

-200

2

abr-

2002

mai

g-2

002

jun-

2002

jul-

2002

ago

-200

2

set-

2002

GRÀFIC 140. Nombre de viatgers acumulats els darrers dotze mesos. 2000 - 2002

GRÀFIC 141. Increment del nombre de viatgers del Mataró Bus. 2002

TAULA 62. Evolució del nombre de viatgers segons tipologia del Mataró Bus. 1996 - 3r trim. 2002

Targeta Bitllet Carnet Blau Total

Viatgers % Incr.* Viatgers % Incr.* Viatgers % Incr.* Viatgers Incr.*

1996 1.475.013 47% 0,22% 909.335 29% -1,46% 764.329 24% 11,12% 3.148.677 2,15%

1997 1.445.308 46% -2,01% 871.639 28% -4,15% 837.607 27% 9,59% 3.154.554 0,19%

1998 1.499.263 45% 3,73% 941.070 29% 7,97% 854.784 26% 2,05% 3.295.117 4,46%

1999 1.700.717 49% 13,44% 1.093.171 31% 16,16% 684.022 20% -19,98% 3.477.910 5,55%

2000 1.916.896 49% 12,71% 1.260.745 32% 15,33% 711.920 18% 4,08% 3.889.561 11,84%

2001 1.973.921 49% 2,97% 1.357.207 33% 7,65% 731.196 18% 2,71% 4.062.324 4,44%

1r trim. 2002 537.047 52% 0,59% 320.744 31% -1,88% 183.250 18% -1,16% 1.041.041 -0,49%

2n trim. 2002 576.060 52% 18,37% 337.568 30% 3,47% 199.132 18% 8,01% 1.112.760 11,58%

3r trim. 2002 522.532 50% 18,29% 346.020 33% -1,50% 184.976 18% 4,32% 1.053.528 8,57%

* Increment respecte el mateix període de l'any anterior

Monogràfic

Aquest projecte ha estat definit, dirigit i encarregat per la Fundació TecnoCampusMataró(TCM) i ha comptat amb la participació de:

• Josep Maria Viedma (Intellectual Capital Management Systems)

• Marco Antonio López (Departament d’Economia Aplicada de la UAB)

• Xavier Subirats (AMSEL Assessors i Consell Assessor de TCM)

• Jordi Marín (TecnoCampusMataró)

• Àrea d’Estudis i Planificació de l’IMPEM

Amb la col·laboració de:

Josep Camps (Gremi de constructors de Mataró)

Albert Vidal (Cetemmsa)

Gestió del Capital Intel·lectual a Mataró (GCIM)

I. Introducció

La ciutat de Mataró, a l’inici del segle XXI i a partir del Pla Director pera la Societat de la Informació de Mataró, aposta clarament per una ciu-tat del Coneixement, i es dota d’un instrument per poder liderar, coor-dinar i dirigir aquest procés de transformació, el TecnoCampusMataró.

Des d’aquesta perspectiva, el TecnoCampusMataró actua com anucli d’una xarxa d’actors i agents que promouen aquest procésde canvi, i treballa per crear, entre altres, eines i instruments al ser-vei de la ciutat i en col·laboració amb l’Àrea d’Estudis i Planificacióde l’IMPEM. Productes com l’Observatori de la Societat de laInformació o com el model que avui presentem formen part d’a-questa estratègia per avançar cap a una base sòlida d’informacióque ens permeti planificar i gestionar estratègicament a partir del’anàlisi de l’evolució dels factors clau de la ciutat.

Concretament en aquest sentit, calia trobar nous indicadorsadients a aquesta nova ciutat, plenament inserida en la societat dela informació i el coneixement i, per tant, basada no únicament enactius tangibles, sinó fonamentalment en els intangibles.

Des d’aquesta perspectiva, liderats per la Fundació TecnoCampus-Mataró (TCM), a mitjans de l’any 2002, un grup de persones, vin-culades tant a TCM, a l’IMPEM, a la UPC, al Col·legi d’Economistesde Catalunya com a la UAB, inicien la construcció d’un model i dela seva implementació pràctica en el cas de la ciutat de Mataró pertal d’aconseguir mesurar el capital intel·lectual en ciutats i territoris.

II. El govern de les ciutats en la societat de la informació

El progrés en les noves tecnologies de la informació i les teleco-municacions ha transformat radicalment la manera de viure i tre-ballar de les persones en la societat de la informació. En aquestsentit, Edvinson i Malone (1997, pàg. 190) afirmen el següent:

“En particular, la combinació de les poderoses tecnologies de lescomunicacions, conjuntament amb les igualment poderoses tecno-


logies de la informació, permetran a lespersones treballar i viure pràcticament aqualsevol lloc i gaudir, a més, dels fruitsde la vida, des de la cultura i l’art fins a laparticipació activa i simulada en esdeve-niments de llur interès que es desenvolu-pin en llocs allunyats. Quan diem viure itreballar pràcticament en qualsevol lloc,ens estem referint a una gran ciutat, alsvoltants d’una ciutat, o senzillament enun poble o en una aldea...

Aquestes mateixes tecnologies faran quela feina sigui més passadora, desplaçantels llocs de treball (edificis d’oficines ifàbriques) a les oficines virtuals situadesen llars particulars, a la carretera o encentres del barri veïnal.”

Aquests canvis en la manera de viure itreballar de las persones, facilitats per lestecnologies abans esmentades plante-gen immediatament la següent qüestió:“¿Si podem viure i treballar en qualsevollloc, on anem a viure i a treballar?”

Així mateix, aquests canvis plantegendubtes importants als governs de les ciu-tats, entre els quals, hi trobem elssegüents:

• ¿Quines facilitats ha d’oferir elgovern de les ciutats per tal que laseva ciutat sigui el lloc més atractiuper viure?• ¿Com es poden atraure a la ciutatles empreses innovadores?• ¿Com cal fomentar l’esperit emprenedor?• ¿Quines estructures organitzativesfan falta?

Gestió del Capital Intel·lectual a Mataró (GCIM)

• ¿Com s’ha de transformar la ciutat per poder acarar amb èxitels nous canvis tecnològics?

Aquestes i moltes altres preguntes de caràcter semblant, transfor-men la dinàmica dels municipis, creen nous reptes i incrementen lacompetència. El govern de les ciutats ha de prendre decisionsimportants quant al futur de les seves comunitats administrades.

En el passat, hi ha hagut canvis semblants. Durant els anys ante-riors a la guerra civil dels Estats Units (1861-1865), las ciutatsindustrials del nord-est (com per exemple Elisabeth, Lowell, Pater-son i Manchester) havien consolidat una combinació reeixida decapital físic i capital intel·lectual en la tecnologia (telers), l’energia(sínies), els obrers (immigrants del nord d’Europa), la infraestruc-tura (peces intercanviables) i el transport (canals). Tanmateix, lariquesa i el poder que aquesta formula reeixida van comportar, nova durar gaire temps. A principis de la dècada que va començar el1890, el capital intel·lectual i financer en la forma de talent i dinersva desplaçar-se cap a altres ciutats (com per exemple Chicago, St.Louis, Pittsburg i Detroit), on va desenvolupar-se una nova formu-la d’èxit. Aquesta nova formula d’èxit estava formada per novestecnologies (vapor i electricitat), noves formes de transport (trensi, més endavant, camions), noves fonts de treball (immigrants del’Europa de l’este), i una infraestructura diferent (Producció massi-va i burocràcia) (Edvinson y Malone, 1997).

Aquest exemple històric ens demostra que les fórmules d’èxit can-vien quan es produeixen revolucions tecnològiques significatives.Es notori que en aquests moments ens trobem davant d’una situa-ció semblant. L’equació de l’èxit ha de replantejar-se novament il’equilibri de forces necessita restablir-se. La nova fórmula combi-narà noves tecnologies (productes basats en microprocessadors),nous mitjans de transport (Internet i telecomunicacions de bandaampla), nous tipus de treball (barreja d’aquells que aniran treballara l’oficina o la fàbrica, teletreballadors, “road warriors”, i “corpo-rate gypsies”) i noves infraestructures (empreses virtuals) (Edvin-son i Malone 1997).

Així, doncs, el govern de les ciutats té la difícil tasca de guiar latransició des de la fórmula vigent cap als requeriments de la novaequació. La finalitat d’aquest monogràfic és ajudar el govern de laciutat de Mataró en la planificació de l’esmentada transició, pro-porcionant per a això un model de gestió adient. Aquesta novaeina ha d’estar, segons ens sembla, especialment orientada cap a


la gestió dels actius intangibles, per talcom el capital intel·lectual és d’acordamb les circumstàncies actuals la fontprincipal de riquesa, prosperitat i creixe-ment futur.

III. La metodologia CICBS de mesurament i gestió del capital intel·lectual de les ciutats

Atès que no existeixen precedents signi-ficatius directes de gestió sistemàtica iprofessionalitzada del capital intel·lec-tual de les ciutats, el model CICBS(Cities’ Intellectual Capital Benchmar-king System) que s’introdueix a conti-nuació es recolza, en bona mesura, en elmodel del Navegador d’Skandia ques’aplica indistintament per a la gestiódel capital intel·lectual de les empreses iles nacions. A continuació, resumimbreument el funcionament d’aquestNavegador.

El navegador de Capital Intel·lectual d’S-kandia proporciona una imatge globaldels dos tipus de capital; és a dir, delcapital financer i del capital intel·lectual.Respecte del Capital Intel·lectual, elNavegador té quatre àrees d’enfoca-ment: i) Capital de client i mercat (en elmodel original per a les empreses s’ano-menava capital de client i en el model deles nacions se l’anomena capital de mer-cat); ii) Capital de procés; iii) Capitalhumà; i iv) Capital de renovació i desen-volupament. Aquestes diverses àreesd’enfocament s’usen com a base per al’avaluació i gestió del capital intel·lec-tual dins d’un entorn competitiu i elNavegador de Capital Intel·lectual utilit-za una casa com a metàfora de l’organit-zació o de la nació, tal i com es mostraen la FIGURA 142.


El model CICBS és, al seu torn, unanova metodologia i una nova eina permesurar i gestionar el capital intel·lec-tual de les ciutats. Aquest model téessencialment dos enfocaments signi-ficatius.

El primer enfocament que anomena-rem “Model General de CapitalIntel·lectual de les Ciutats”, és unenfocament transversal que abraçaFont: Skandia Link / Bontis.

GRÁFIC 142. Metàfora de la casa per il·lustrar la capacitat de generar riquesa d’una ciutat

Font: José María Viedma Martí 2002.

GRÁFIC 143. Cities’ Intellectual Capital Benchmarking System (CICBS)

totes les activitats econòmiques de la ciutat; o dit d’una altra mane-ra, tots els microclusters en què aquestes activitats econòmiques s’a-grupen. El “Model General de Capital Intel·lectual de Ciutats” estàessencialment basat, tal i com hem avançat abans, en el NavegadorSkandia, però no pas en la seva aplicació a les empreses, sinó en laseva aplicació a les nacions. El Navegador d’Skandia aplicat a lesnacions va ser desenvolupat per Bontis (2002), inspirant-se en elmodel original d’Edvison i Malone (1997).

El “Model General de Capital Intel·lectual de les Ciutats” inclou lessegüents fases: visió, activitats essencials, competències essencials,indicadors i categories de capital intel·lectual. Al seu torn, les cate-gories de capital intel·lectual s’estableixen d’acord amb la següentclassificació: capital financer, capital humà, capital de procés, capitalde mercat i capital d’innovació i desenvolupament.

El segon enfocament, que anomenarem “Model Específic de Gestiódel Capital Intel·lectual de les Ciutats” correspon a una perspectivatransversal i fa referència específicament a cada activitat econòmicarellevant de la ciutat o, el que és el mateix, a cada microclustereconòmic rellevant; i tot plegat contemplat d’una manera diferenciali singular. Aquest model es basa fonamentalment en el model ICBSde Viedma (2001a) (2001b) i inclou les següents fases: visió, seg-ment de demanda, “output”, productes i serveis, processos, com-petències essencials i competències dels professionals. La figura 143dóna una visió global del model CICBS. GRÀFIC 143. A continuació,examinem els dos enfocaments del model CICBS.

III.1 Model General de Capital Intel·lectual de les Ciutats (CGICM)

CGICM és un model general de mesurament del capital intel·lec-tual de les ciutats que es basa essencialment en el mesurament ila gestió dels actius intangibles que pertanyen a la ciutat. Perdesenvolupar diferents activitats econòmiques, aquests actiusintangibles s’agrupen en microclusters, tenint en compte per aaixò criteris d’homogeneïtat. CGICM se centra bàsicament en lagestió de creació i desenvolupament d’una plataforma de conei-xement comú (Plataforma de Capital Intel·lectual) que enfortei-xi els microclusters existents a la ciutat i que, al seu torn, alimen-ti i estimuli la creació de nous microclusters.

El procés de gestió del capital intel·lectual general de la ciutatabasta les cinc fases següents (Rembe, 1999; Roos et al, 1997):


• Fase 1: Crear la visió.• Fase 2: Identificar les activitats essen-

cials per dur a terme la visió.• Fase 3: Identificar les competències

essencials que fan falta per dur aterme les activitats.

• Fase 4: Identificar els indicadors pera cada activitat essencial i per acada competència essencial.

• Fase 5: Assignar cada indicador auna de les cinc categories de capitalintel·lectual.

Cadascuna de les cinc fases que acabemd’enunciar poden ser considerades, tan-mateix, com a factors del modelCGICM: a continuació s’inclou una des-cripció succinta de cada fase.

Fase 1. Crear la visió: la visió d’unaciutat específica constitueix el punt desortida de qualsevol procés. La visiópot desenvolupar-se mitjançant unapluja d’idees i entrevistes amb perso-nalitats rellevants de la ciutat en dife-rents camps d’actuació (ciències de lavida, ciències socials, planificacióurbaníst ica, comptabi l i tat, gest ióempresarial, etc.). També és importantque en el desenvolupament de lavisió, hi participi gent jove de la ciutatper poder tenir en compte com li agra-daria a la joventut que fos la ciutat enel futur i què faria perquè la ciutat fosatractiva per a aquesta joventut. Endefinitiva, aquesta primera fase delprocés pretén comprendre com és laciutat en l’actualitat i determinar, tam-bé, com volem que sigui en el futur.Uns objectius clars tradueixen normal-ment la visió a termes més concrets.

Fase 2. Identificar les activitats essen-cials per dur a terme la visió: un copestablerta la visió, el pas següent con-sisteix a identificar les accions, projec-

tes i activitats que cal posar en pràctica per assolir la visió i elsobjectius prèviament definits.

Fase 3. Identificar les competències essencials que fan falta perdur a terme les activitats: per aconseguir reeixir en les accions,projectes i activitats de la fase 2 calen determinades competènciesessencials. En aquest article, considerem les competències essen-cials com a equivalents a coneixement essencial i també, a capitalintel·lectual. Aquestes competències essencials es defineixen comun conjunt d’actius intangibles (Andriessen, 2001).

Fase 4. Identificar els indicadors per a cada competència essencial iper a cada activitat essencial: les activitats essencials i les competèn-cies essencials es consideren en la teoria de l’estratègia com a factorsclaus d’èxit. Tal i com el seu nom ho indica, els factors claus d’èxit fanreferència als criteris vitals que una estratègia determinada necessitaper assolir l’èxit. Així, doncs, en aquesta fase es tracta d’agafar elsfactors claus d’èxit identificats en les fases anteriors i identificar per acada factor clau d’èxit, els indicadors més adients que reflecteixenmillor l’estat actual i l’evolució futura d’aquests factors claus d’èxit.

Fase 5. Assignar cada indicador a una de les cinc categories decapital intel·lectual: en aquesta fase, cada indicador identificat enla fase 4 és assignat a una de les diverses categories del modelNavegador de Capital Intel·lectual exposat anteriorment.

El model per mesurar el capital intel·lectual utilitza la idea d’una casacom a metàfora de l’organització de la ciutat. El capital financer reflec-teix la història de la ciutat i les seves relacions passades. Tanmateix, calassenyalar que aquest capital financer no ens diu massa coses sobre lapossible evolució futura i possibles fites futures.

Les columnes que sostenen la casa representen el capital de procés i elcapital de mercat. Ambdós constitueixen la base sobre la qual es basenles operacions corrents de la ciutat. El capital de renovació i desenvolu-pament, situat en els fonaments de la casa, mesura d’alguna maneracom s’està preparant la ciutat per al futur. El capital humà que es trobaal centre de la casa, interactua amb la resta de tipus de capitals. El capi-tal humà ve a ser com el cor de la ciutat i fa referència a les capacitats,professionalitat i saviesa de les persones. Una de les funcions mésimportants de la ciutat consisteix a atendre, guiar i ajudar la seva pobla-ció en l’assoliment dels objectius estratègics.


Basant-se en l’estructura essencial que aca-bem de descriure, les diverses àrees d’enfo-cament del capital intel·lectual en les qualss’agruparan els indicadors són les següents:

Capital Humà

El capital humà inclou els coneixements,habilitats, intuïció i saviesa de les personesindividuals per assolir els objectius i les tas-ques de la ciutat. Aquest enfocament tam-bé inclou els valors de la cultura i la filosofiade la ciutat. El capital humà és propietatexclusiva de les persones individuals.

Capital de Procés

La cooperació i el flux de coneixementsrequereixen d’actius intel·lectuals estructu-rals, com ara sistemes d’informació, “soft-ware”, bases de dades, laboratoris, estruc-tures d’organització, sistemes de gestió, etc.Aquests actius intel·lectuals donen suport ipotencien l’“output” del capital humà iromanen en les organitzacions de la ciutatquan els empleats, en acabar la feina, se’nvan cap a casa.

Capital de Mercat

El model inicial, que va ser creat per mesu-rar i gestionar el capital intel·lectual d’unaorganització, relaciona el capital de mercatamb el capital de clients; és a dir, ambaquesta denominació fa referència a aquellsactius que estan incrustats o implícits en lesrelacions amb els clients de l’organització.Quan ens centrem en la gestió dels actiusintel·lectuals de les ciutats, els clients s’estanreferint a aquells mercats amb els quals laciutat manté contractes nacionals o interna-cionals. Els actius de mercat reflecteixen elsactius generals inclosos en les relacions dela ciutat amb els mercats internacionals.


Des d’aquest punt de vista, aquestsactius inclouen la lleialtat a la ciutat, lasatisfacció que mostren els clientsestratègics, el valor de les marques, etc.

Capital de Renovació i Desenvolupament

Reflecteix les capacitats de la ciutat i lesseves inversions presents en el seu futurdesenvolupament i renovació; s’aconse-gueix mitjançant l’explotació de la sevaforça competitiva en els futurs mercats.Els actius de renovació i desenvolupa-ment inclouen inversions en recerca idesenvolupament, patents, marquesregistrades, empreses “start up”, i altresactius de naturalesa semblant.

Després d’endegar el procés del ModelGeneral de Capital Intel·lectual de les Ciu-tats, a continuació cal posar en marxa unprocés de seguiment que retroalimenti lesfases inicials a partir de les fases finals, iviceversa. A més a més, la metodologiaCGICM facilita el benchmarking sistemà-tic i repetitiu dels diversos elements delconjunt del procés, amb els corresponentselements de la millor ciutat del món queha estat prèviament escollida com amodel de referència. La figura 144 mos-tra aquest procés de benchmarking.

III. 2 Model Específic deCapital Intel·lectual de lesCiutats (CSICM)

La finalitat del model CSICM és mesu-rar i gestionar el capital intel·lectual decadascun dels microclusters industrialsrellevants que existeixen en l’àreageogràfica del municipi. El model esbasa fonamentalment en la metodolo-gia ICBS (Viedma 2001a, 2001b), con-cebuda per ser aplicada a les empreses ique resumim en la FIGURA 145.

GRÁFIC 144. Model General de Capital Intel·lectual de les Ciutats (CSICM)


GRÁFIC 145. INTELLECTUAL CAPITAL BENCHMARKING SYSTEM (ICBS)

Una breu descripció de cadascun dels passos de la figura 145 és lasegüent:

• Necessitats del client: necessitats del client en un segmentespecífic de mercat que l’empresa espera cobrir mitjançantles activitats de la seva unitat de negoci.• Objectius de la unitat de negoci: els objectius finals finan-cers i no financers de la unitat de negoci.• Productes i serveis: productes i serveis amb els seus atri-buts, característiques, funcions i amb els coneixements i tec-nologies que incorporen.• Processos: activitats de la cadena de valor d’operacions id’innovació que produeixen els productes i serveis. Aquestesactivitats consten d’activitats “core business”, activitats “out-sourcing”, aliances estratègiques i acords de cooperació. Elsavantatges competitius es generen principalment en les acti-vitats “core business” de la cadena de valor. Les competèn-cies essencials formen part del cos d’activitats “core busi-ness” de la cadena de valor.• Competències essencials de l’empresa: competències essen-cials que possibiliten avantatges competitius, processos únics,i productes i serveis competitius, tot plegat dins de l’àmbit dela unitat de negoci.


• Competències professionals: com-petències i capacitats dels professio-nals tècnics o de gestió que gestiona-ran i perfeccionaran les competènciesessencials de l’empresa.• Infraestructura intangible de l’em-presa: infraestructura d’intangiblesque té l’empresa per ser utilitzada perles diferents unitats de negoci.

Totes les etapes que acabem d’esmen-tar tenen la finalitat última d’identifi-car els coneixements i tecnologiesfonamentals, que d’alguna manerasón la causa primera dels avantatgescompetitius sostenibles.

La metodologia també possibilita lacomparació de cada unitat de negociespecífica amb la corresponent unitat denegoci del millor competidor, tot afavo-rint els processos de benchmarking de

productes i serveis, processos, com-petències essencials de l’empresa,competències essencials dels profes-sionals i infraestructura d’intangibles.

De manera semblant a l’exposada enla metodologia ICBS, el Model Espe-cífic del Capital Intel·lectual de lesciutats (CSICM) s’ha dissenyat tal icom s’il·lustra en la FIGURA 146.

A continuació, descrivim més detalla-dament l’estructura i funcionamentdel model CSICM.

En primer lloc, cal identificar quins sónels microclusters rellevants en una ciu-tat determinada, i una cop identifi-cats, aplicar-hi el model CSICM, encadascun d’ells. Per centrar el tema,considerarem que el microcluster 1 deFont: José María Viedma Martí 2002.

GRÁFIC 146. Model Específic del Capital Intel·lectual de les Ciutats

la figura 146 és un microcluster rellevant de la ciutat escollida. Enaplicar el model CSICM al microcluster 1, els factors que l’integrenamb el seu corresponent contingut són els següents:

• Visió: visió de com el govern de la ciutat vol que sigui elmicrocluster 1 en el futur. Aquest microcluster 1 està consti-tuït per les empreses de la ciutat que es dediquen a una acti-vitat econòmica semblant.

• Segment de demanda: classificació dels diversos segments dedemanda dels productes i serveis del microcluster 1.

• “Output”: mesurament o avaluació dels diversos segmentsde demanda del factor anterior.

• Productes i serveis: funcions i atributs dels productes i ser-veis avaluats per a cada segment corresponent de demanda.

• Processos: cadenes de valor d’operacions i d’innovaciócorresponents a cada segment de demanda. Aquestes cade-nes de valor s’analitzen per determinar les activitats essencialsi les competències essencials que s’hi inclouen.

• Competències essencials: en aquest cas es contemplen lescompetències essencials que possibiliten les activitats essencialsen cadascuna de les dues cadenes de valor. Aquestes com-petències essencials es determinen per a cada tipus de deman-da i cada cadena de valor mitjançant un procés de síntesi.

• Competències essencials de professionals: identificació i avalua-ció per a cada cadena de valor i per a cada tipus de demanda delsprofessionals que fan falta per poder construir i desenvolupar lescompetències essencials que possibilitaran les activitats essencials.

La identificació dels factors en un microcluster específic es fa mitjançantfonts d’informació primàries i secundàries. Entre les fonts primàries, lesmés rellevants són els qüestionaris a les empreses i experts.

Els indicadors utilitzats per mesurar i gestionar els factors s’obte-nen escollint d’entre les fonts primàries i secundàries, les quemillor descriuen el contingut dels factors.

D’una manera semblant a la que s’ha fet servir en la metodologiaICBS, si el model es considera com un procés, tots els factors o


etapes anteriorment esmentats tenencom a darrera finalitat la identificaciódels coneixements essencials i les tec-nologies essencials que són la causa pri-mera dels avantatges competitius sos-tenibles del microcluster.

També, de manera semblant a com s’haexpressat, en descriure la metodologiaICBS, el model permet la comparació decada microcluster específic amb elsmicroclusters homòlegs de les millorsciutats competidores, afavorint els pro-cessos de benchmarking de la visió, elssegments de demanda, els “outputs”,els productes i serveis, els processos, lescompetències essencials i les competèn-cies essencials dels professionals.

LA FIGURA 147 il·lustra el procés de bench-marking del capital intel·lectual específicdels microclusters de les ciutats.

Identificar els factors anteriormentesmentats normalment requereix crearun procés de recopilació d’informació.Aquest procés ha de recórrer tant a fontsestadístiques de confiança com a indivi-dus i companyies involucrades en elsprincipals sectors econòmics de la ciutat.El disseny de qüestionaris per aplicar ales empreses i als experts en cada micro-cluster és un pas essencial per potenciarla recol·lecció d’informació rellevant. Lesrespostes a les enquestes poden ser pon-derades segons el grau de seguretat del’entrevistat en el moment de respondre.D’aquesta manera, en agregar els qües-tionaris es dóna un major pes a les res-postes que tenen una precisió més gran.Aquest procés proporciona un índex deconfiança global (global reliability index)de les enquestes com el que apareix enla FIGURA 148.


A l’igual que el MGCIC, el MGECIC estàdissenyat de tal manera que permet lacomparació dels sectors econòmics relle-vants de cada ciutat amb els correspo-nents microclusters d’una metròpoli quehagi estat escollida com a punt dereferència atès el seu elevat acompli-ment en un o més microclusters.

IV. Aplicació del model a Mataró

En les següents seccions s’apliquenles metodologies il·lustrades anterior-ment per al cas de Mataró.

IV. 1 Visió estratègica de ciutat

En els darrers anys, els diferents organis-mes i departaments municipals han duta terme processos de planificació a laciutat, que consoliden els referents d’ac-tuació estratègica. Compresos en el con-junt del Programa d’Actuació Municipalapareixen diferents objectius relacionatsamb actius intangibles i que, per tant,formarien part del model de desenvolu-pament del capital intel·lectual de la ciu-tat. Podrien destacar-se’n els següents:

Formació de la població

Les dades sobre el nivell de formacióde la població mataronina han estattradicionalment baixes. Sovint s’harelacionat el baix nivell formatiu de laciutat amb la seva especialització pro-ductiva, i les possibilitats d’ocupacióque oferien aquests sectors industrialsa la població amb baixos nivells d’ins-trucció. Hi ha una correlació claraentre la formació i la qualificació de lapoblació, fet que pot suposar proble-

GRÁFIC 147. Benchmarking del Capital Intel·lectual Específic delsMicroclusters de les Ciutats


GRÁFIC 148. Índex de confiança global

mes estructurals quan els sectors intensius en mà d’obra, que finsara podien ocupar aquells segments de població poc qualificada,com el tèxtil de gènere de punt, acaben produint en països on lamà d’obra és més barata. D’altra banda, la baixa qualificació de lapoblació limita la implantació d’alguns serveis i subsectors d’activi-tat amb productes de major valor afegit.

Cohesió social i igualtat d’oportunitats

La cimera de Lisboa va fixar l'objectiu estratègic següent per a laUnió Europea per a l'any 2010: arribar a ser l'economia basadaen el coneixement més competitiva i dinàmica del món, capaç decréixer econòmicament de manera sostenible, amb més i millorsllocs de treball i amb una major cohesió social.

Les desigualtats socials i la manca de cohesió, diferències a nivellsocioeconòmic entre immigrants i població autòctona, entrehomes i dones, les dificultats d’inserció dels joves en el mercatlaboral, el risc d’exclusió sociolaboral de la gent gran…, a més deser per si mateixos problemes greus, suposen una manca decompetitivitat del territori o ciutat on es produeixen.

Participació ciutadana

La vida associativa i el voluntariat són un instrument de primer ordreper a l’articulació, la cohesió i l’enfortiment de la societat. En unasocietat plural, la vida associativa i el voluntariat actuen com a ele-ments de cohesió, ja que estableixen ponts i vincles entre grupshumans diferents, alhora que la vida associativa i l’acció voluntàriaenforteixen el sentit de pertinença a una comunitat i de la importàn-cia de formar-ne part.

Cultura i creativitat

El foment de la cultura es presenta com un element de gran uti-litat en l’increment de la cohesió social i el teixit associatiu, entant que presenta la ciutat com un espai integrador de persones.D’altra banda, la cultura, la diversitat i la creativitat esdevenenactius sobre els quals es desenvoluparan les ciutats. El progrésde les ciutats dependrà de la capacitat de creació i innovació enun sentit ampli. Són les anomenades ciutats creatives que basenla seva prosperitat econòmica i social en la creativitat de la sevapoblació.


Ocupació de qualitat

Quan hom parla de qualitat en l’ocupa-ció, s’està fent referència a condicionscom l’estabilitat, fora del circuit de l’e-conomia submergida, amb bones con-dicions de salut laboral, amb nivellsnecessaris d’estabilitat, amb instrumentsde reciclatge laboral i formació ocupa-cional. L’economia submergida ha estatvinculada històricament a la indústriamanufacturera. Mataró basa part de laseva estructura productiva en la manu-factura tèxtil, on l’economia submergidaha estat tradicionalment present aMataró i al Maresme, la qual cosa supo-sa un dèficit del territori ja que l’activitateconòmica ha de basar-se en un marcd'estabilitat laboral on poder desenvo-lupar aquelles competències i activitatsessencials idònies per a la millora de laseva competitivitat.

Creixement econòmic

El creixement econòmic resulta causa iefecte en la seva relació amb el capitalintel·lectual d’una ciutat. Causa en tantque facilita progressos en els diferentselements que formen part del desenvo-lupament del capital intel·lectual d’unaciutat i al mateix temps efecte, ja que eldesenvolupament del capital intel·lec-tual, o actius intangibles d’una ciutat,possibilitarà majors nivells de competiti-vitat i, consegüentment, de creixementeconòmic.

Renovació dels sectors tradicionals

El teixit empresarial ha de cercar nousprocessos i aplicació de sistemes quepermetin més eficiència, qualitat i utili-tat dels seus serveis i productes. Les TICsón percebudes com una nova manera

de treballar que no necessita de les infrastructures de la revolucióindustrial, i que pot encaixar amb les dimensions de les petitesempreses de Mataró. La generalització de les TIC en els diferentssectors d’activitat possibilitarien una major eficiència de processosi una oferta de productes i serveis de major valor afegit.

Diversificació econòmica

El sector tèxtil a Mataró continua ocupant una part molt impor-tant de la seva activitat: aproximadament un de cada cinc treba-lladors a Mataró treballa en aquest sector. En qualsevol cas, l’es-tructura productiva mostra una tendència a la diversificació,especialment cap a activitats del sector terciari. L’especialització,sobretot si es presenta en sectors de valor afegit més baix, potcomportar elevats riscos, especialment en èpoques de recessió.En relació a la seva estructura productiva, Mataró presenta cicleseconòmics especialment acusats, amb èpoques de fort creixe-ment durant els períodes de bonança econòmica i amb davalla-des o alentiments més evidents durant els períodes de recessió.

Centralitat i obertura a l’exterior

Mataró, aprofitant els seus avantatges en termes de dimensió,situació geogràfica, qualitat de vida, clima, comunicació… ha depotenciar el paper de centralitat, ja sigui a nivell comarcal i àread’influència, com el que ha de desenvolupar en el context deRegió Metropolitana de Barcelona.

El paper de la formació universitària, el desenvolupament urba-nístic, el transport, la potenciació de les activitats de lleure, eldesenvolupament comercial, així com acords signats amb altresciutat metropolitanes de condicions similars i interessos poten-cialment comuns han de ser aspectes a tenir en compte.

Adaptació tecnològica de la població

Les TIC resulten una oportunitat, alhora que una amenaça, en eldesenvolupament i integració de la població en la nova societat dela informació i el coneixement. Si les tecnologies de la informació icomunicació constitueixen una font inesgotable de possibilitatsper a la població: noves formes de relació, oci, noves possibilitatsd’aprendre, treballar, participar…, també constitueixen un nou riscd’exclusió, una via de possible divisió social entre aquelles perso-

nes que han adquirit hàbits i coneixe-ments tecnològics i les que en resten almarge. També és clar, però, que la ciutatgaudirà d’un major potencial competitiuquant més elevat sigui el nombre depoblació en disposició d’aprofitar lesoportunitats de les noves tecnologies.

IV. 2 Concreció del modelgeneral de capital intel·lectualde les ciutats en el cas de Mataró

Un cop definit el model general i elseguit d’objectius estratègics relacio-nats amb actius intangibles que la ciu-tat es planteja poden definir-se unasèrie d’indicadors disponibles. Aquestabateria d’indicadors ha de possibilitar elcontrol i l’evolució dels diferents apar-tats que conformen el capital intel·lec-tual de la ciutat. Tindríem així la basedel navegador o tablier d’abord delcapital intel·lectual de Mataró.

La taula 63, un quadre de doble entra-da, mitjançant la bateria d’indicadorsproposat, s’hi presenta una proposta derelació entre els apartats que confor-men el model general de capitalintel·lectual i els objectius estratègicspertinents a actius intangibles que esplanteja la ciutat. TAULA 63.

El quadre d’indicadors adapta a nivellmunicipal el model Skandia, desenvolu-pat per Edvinsson i Malone el 1997, demesura del capital intel·lectual de lesempreses, i pren com a referència els tre-balls realitzats prèviament a nivell nacio-nal per part de Rembe (1998), de la pro-fessora E. Pasher (1999), i del professorBontis (2002), així com l’article del pro-fessor Yogesh Malhotra (2000).



TAULA 63. Relació model general amb objectius estratègics d’intangibles.

APARTATS FONT ÀMBIT PERIODICITAT

INDICADORS DESCRIPTIUS

DE01 Població total Padró continu Mataró AnualDE02 Nombre d'empreses (amb treballadors assalariats) Departament Treball Mataró TrimestralDE03 Índex de Shannon Gestió Tributària Mataró AnualDE04 Infraestructures educatives Anuari social Mataró AnualDE05 Superfície d'activitats minoristes per habitant Anuari econòmic Mataró AnualDE06 Activ. minoristes / 1.000 habitants Anuari econòmic Mataró AnualDE07 Oficines bancàries / 1.000 habitants Anuari econòmic Mataró AnualDE08 Assalariats A.A.P.P. Departament Treball Mataró TrimestralDE09 Nombre de llars Padró continu Mataró AnualDE10 Persones per llar Padró continu Mataró Anual

CAPITAL FINANCER

CF01 PIB pm IDESCAT Mataró QuinquenalCF02 VABna de Mataró Diputació Barcelona Subsistema urbà TrimestralCF03 Renda familiar disponible IDESCAT Mataró QuinquenalCF04 Rendiments mitjans declarats per contribuent IDESCAT Mataró AnualCF05 Productivitat aparent del treball IDESCAT Mataró QuinquenalCF06 PIB per càpita IDESCAT Mataró Quinquenal

CAPITAL HUMÀ

CH01 Formació universitària + formació secundària Padró d'habitants Mataró QuinquenalCH02 Formació contínua (% de participació d'adults) FORCEM Maresme AnualCH03 Taxa d'analfabetisme IDESCAT Mataró QuinquenalCH04 Usuaris habituals d'ordinador Observatori SI Mataró Mataró AnualCH05 Usuaris habituals d'Internet Observatori SI Mataró Mataró AnualCH06 Esperança de vida Padró d'habitants Mataró AnualCH07 Percentatge de treballadors qualificats INE (segons Instituto Klein) Mataró CensalCH08 Taxa d'ocupació IDESCAT Mataró QuinquenalCH09 Taxa d'ocupació. Homes IDESCAT Mataró QuinquenalCH10 Taxa d'ocupació. Dones IDESCAT Mataró QuinquenalCH11 Taxa d'ocupació. Joves. 15-24 IDESCAT Mataró QuinquenalCH12 Taxa d'ocupació. Adults. 25-54 IDESCAT Mataró QuinquenalCH13 Taxa d'ocupació. Adults. 55-64 IDESCAT Mataró QuinquenalCH14 Visites biblioteques Diputació (Biblioteques públ.) Mataró AnualCH15 Entitats culturals i associatives Relacions Ciutadanes Mataró AnualCH16 Aforament de cinemes / 1.000 habitants Cinesa Mataró Parc Mataró AnualCH17 Aforament teatres / 1.000 habitants Patronat Municipal de Cultura Mataró AnualCH18 Nombre entitats culturals / 1.000 habitants Direcció Gral. de Dret i d'Ent. Jur. Mataró AnualCH19 Percentatge abstencions sobre total cens electoral IDESCAT Mataró QuatrienalCH20 Index de Gini IEMB Regió I QuinquenalCH21 PIRMI (pobresa) Serveis Socials Mataró AnualCH22 Taxa d'atur registrat OTG Mataró TrimestralCH23 Taxa d'atur femení OTG Mataró Trimestral

CAPITAL DE PROCÈS

CP01 Desenvolupament del sector serveis INSS Mataró TrimestralCP02 Proporció d'assalariats sector coneixement alt INSS Mataró TrimestralCP03 Percentatge de llars amb ordinador Observatori SI Mataró Mataró AnualCP04 Percentatge de llars connectades a Internet Observatori SI Mataró Mataró AnualCP05 Percentatge de llars amb disposició de telefonia mòbil Observatori SI Mataró Mataró AnualCP06 Percentatge d'empreses connectades a Internet Observatori SI Mataró Mataró AnualCP07 Percentatge d'empreses amb connexió ADSL Observatori SI Mataró Mataró AnualCP08 Percentatge d'empreses amb disposició de telefonia mòbil Observatori SI Mataró Mataró AnualCP09 Percentatge d'empreses amb pàgina WEB Observatori SI Mataró Mataró AnualCP10 Percentatge d’empreses amb comerç electrònic Observatori SI Mataró Mataró AnualCP11 Ràtio d'alumnes per ordinador Observatori SI Mataró Mataró AnualCP12 Ràtio d'alumnes per ordinador connectat a Internet Observatori SI Mataró Mataró AnualCP13 Mitjana d'e-mails enviats Observatori SI Mataró Mataró AnualCP14 Percentatge d'escoles connectades a Internet Observatori SI Mataró Mataró Anual

CAPITAL DE MERCAT

CM01 Autocontenció IDESCAT Mataró QuinquenalCM02 Autosuficiència IDESCAT Mataró QuinquenalCM03 Participació en projectes europeus tecnológics Base CORDIS Mataró Anual

CAPITAL DE RENOVACIÓ

CR01 Proporció població de 0 a 24 anys Padró continu Mataró AnualCR02 Taxa de joventut Padró continu Mataró AnualCR03 Empreses noves donades d'alta IAE Serveis de Gestió Tributària Mataró TrimestralCR04 Creixement del nombre d'empreses (IAE) Serveis de Gestió Tributària Mataró TrimestralCR05 Publicacions científiques Dades de prospecció tecnológica Mataró AnualCR06 Patents Oficina de Patentes Mataró Anual

Ob

ject

ius

estr

atèg

ics

Fo

rmac

ió a

la p

ob

laci

ó

Cco

hes

ió s

oci

al

Par

tici

pac

ió c

iuta

dan

a

Fo

men

tar

la c

ult

ura

Ocu

pac

ió d

e q

ual

itat

Div

ersi

fica

ció

eco

nò

mic

a

Ren

ova

ció

sec

tors

tra

dic

ion

als

Cen

tral

itat

i o

ber

tura

a l’

exte

rio

r

Des

envo

lup

amen

t ec

on

òm

ic

Ad

apta

ció

TIC

de

la p

ob

laci

ó

Indicador de capital intel·lectual no relacionat directament amb l'objectiu estratègic de ciutat

Indicador de capital intel·lectual relacionat directament amb l'objectiu estratègic de ciutat

Ob

ject

ius

estr

atèg

ics

Fo

rmac

ió a

la p

ob

laci

ó

Cco

hes

ió s

oci

al

Par

tici

pac

ió c

iuta

dan

a

Cen

tral

itat

i o

ber

tura

a l’

exte

rio

r

Des

envo

lup

amen

t ec

on

òm

ic

Ad

apta

ció

TIC

de

la p

ob

laci

ó

Fo

men

tar

la c

ult

ura

Ocu

pac

ió d

e q

ual

itat

Div

ersi

fica

ció

eco

nò

mic

a

Ren

ova

ció

sec

tors

tra

dic

ion

als

INDICADORS DESCRIPTIUS

DE01 Població total 105.259 109.376 Habitants 1997 2002DE02 Nombre d'empreses (amb treballadors assalariats) 3.531 4.011 Nombre empreses 1r trim. 1997 1r trim. 2002DE03 Índex de Shannon 1,9 1,9 Bits 1997 2001DE04 Infraestructures educatives 51 52 Nombre de centres educatius 2001 2002DE05 Superfície d'activitats minoristes per habitant 2,53 Metres quadrats / càpita 1 gener 2001DE06 Activ. minoristes / 1.000 habitants 22,1 25,7 Activ. comerç detall / 1.000 hab. 1 gener 2000 1 gener 2001DE07 Oficines bancàries / 1.000 habitants 0,91 0,97 Oficines d'estalvi / 1.000 hab. 1 gener 2000 1 gener 2001DE08 Assalariats A.A.P.P. 16,24% 21,2% Percentatge 1r trim. 1997 1r trim. 2002DE09 Nombre de llars 33.440 38.265 Nombre de llars 1996 1 gener 2002DE10 Persones per llar 3,05 2,86 Habitants / llar 1996 1 gener 2002

CAPITAL FINANCER

CF01 PIB pm 817,81 1064,06 milions d'euros 1991 1996CF02 VABna de Mataró 4,09% 5,88% % 1997 1998CF03 Renda familiar disponible 6.022,7 8.550,6 euros / càpita 1991 1996CF04 Rendiments mitjans declarats per contribuent 11.269,0 12.753,0 euros / càpita 1993 1998CF05 Productivitat aparent del treball 37,07 milers d'euros 1996CF06 PIB per càpita 8058 10430 euros 1991 1996

CAPITAL HUMÀ

CH01 Formació universitària + formació secundària 17,14% 22,1% Percentatge 1991 1996CH02 Formació contínua (alumnes / assalariats) 12,95% 12,72% Percentatge 1999 2000CH03 Taxa d'analfabetisme 6,34% 4,73% Percentatge 1991 1996CH04 Usuaris habituals d'ordinador 43,7% 48,9% Percentatge setembre 2001 setembre 2002CH05 Usuaris habituals d'Internet 28% 30,2% Percentatge setembre 2001 setembre 2002CH06 Esperança de vida 79,65 80,12 Anys 1999-1995 2001-1997CH07 Percentatge de treballadors qualificats 26,50% Percentatge 1991CH08 Taxa d'ocupació 55,55% 49,54% Percentatge 1991 1996CH09 Taxa d'ocupació. Homes 70,37% 63,38% Percentatge 1991 1996CH10 Taxa d'ocupació. Dones 40,69% 35,59% Percentatge 1991 1996CH11 Taxa d'ocupació. Joves. 15-24 44,30% 29,35% Percentatge 1991 1996CH12 Taxa d'ocupació. Adults. 25-54 65,30% 61,07% Percentatge 1991 1996CH13 Taxa d'ocupació. Adults. 55-64 34,17% 30,16% Percentatge 1991 1996CH14 Visites biblioteques 280.040 274.070 Persones 2000 2001CH15 Entitats culturals i associatives 189 203 Nombre entitats 1999 2000CH16 Aforament de cinemes / 1.000 habitants 36,82 32,91 Butaques / 1.000 hab. 1999 2001CH17 Aforament teatres / 1.000 habitants 7,78 7,52 Butaques / 1.000 hab. 1999 2001CH18 Nombre entitats culturals / 1.000 habitants 1,80 1,92 Entitats / 1.000 hab. 1999 2000CH19 Percentatge abstencions sobre total cens electoral 21,16% 33,7% Percentatge 1996 març 2000CH20 Index de Gini 0,387 0,368 Index 1989 1994CH21 PIRMI (pobresa) 296 236 Persones 1999 2002CH22 Taxa d'atur registrat 6,81% 7,89% Percentatge 3r trim. 2001 3r trim. 2002CH23 Taxa d'atur femení 9,61% 10,80% Percentatge 3r trim. 2001 3r trim. 2002

CAPITAL DE PROCÈS

CP01 Desenvolupament del sector serveis 60,14% 61,17% Percentatge 3r trim. 2001 3r trim. 2002CP02 Proporció d'assalariats sector coneixement alt 35,48% 38,13% Percentatge 3r trim. 2001 3r trim. 2002CP03 Percentatge de llars amb ordinador 52,10% 53,20% Percentatge setembre 2001 setembre 2002CP04 Percentatge de llars connectades a Internet 32,3% 36,4% Percentatge setembre 2001 setembre 2002CP05 Percentatge de llars amb disposició de telefonia mòbil 66,1% 75,7% Percentatge setembre 2001 setembre 2002CP06 Percentatge d'empreses connectades a Internet 66,7% 67,5% Percentatge setembre 2001 setembre 2002CP07 Percentatge d'empreses amb connexió ADSL 19,2% 32,8% Percentatge setembre 2001 setembre 2002CP08 Percentatge d'empreses amb disposició de telefonia mòbil 66,8% 67,0% Percentatge setembre 2001 setembre 2002CP09 Percentatge d'empreses amb pàgina WEB 44,4% 45,2% Percentatge setembre 2001 setembre 2002CP10 Percentatge d’empreses amb comerç electrònic 0,10 0,14 Percentatge setembre 2001 setembre 2002CP11 Ràtio d'alumnes per ordinador 12,10 Alumnes / ordinadors setembre 2001 setembre 2002CP12 Ràtio d'alumnes per ordinador connectat a Internet 15,98 Alumnes / ordinadors conectats Internet setembre 2002CP13 Mitjana d'e-mails diaris enviats per usuaris habituals d'Internet 3,06 Nombre de correus electrònics setembre 2002CP14 Proporció d'escoles conectades a Internet 100% Percentatge setembre 2002

CAPITAL DE MERCAT

CM01 Autocontenció 0,80 0,72 Percentatge 1991 1996CM02 Autosuficiència 0,82 0,76 Percentatge 1991 1996CM03 Participació en projectes europeus tecnologics 1 2 Projectes 2001 2002

CAPITAL DE RENOVACIÓ

CR01 Proporció població de 0 a 24 anys 33,25% 28,84% Percentatge 1996 1 gener 2002CR02 Taxa de joventut 16,99% 14,21% Percentatge 1996 1 gener 2002CR03 Empreses noves donades d'alta IAE 1321 1213 Empreses 2001 2002CR04 Creixement del nombre d'empreses (IAE) 207 Empreses 2001 2002CR05 Publicacions científiques 9 13 Articles publicats 1999 2000CR06 Patents 10 15 Patents concedides 2000 2001

PERÍODE ANTERIOR

PERÍODEAPARTATSVALOR ANTERIOR VALOR UNITAT DE MESURA


TAULA 64. Quadre d’indicadors del model general de capital intel·lectual a Mataró

VALOR ANTERIOR

8. 10.

13. 12.

La diversitat de fonts i l’àmbit restringit al qual fan referència elsindicadors escollits dificulta un recull homogeni segons criteris deperiodicitat i actualització. Tot i així, aquesta primera bateria propo-sada mira d’aportar una primera base quant al nivell i l’evolució delsapartats que configurarien diferents aspectes del capital intel·lectual.

En la selecció dels indicadors s’han tingut en compte aquells queacompleixen amb els requisits de disponibilitat, validesa concep-tual i comparabilitat amb altres projectes de mesura a nivell

nacional o municipal. Així, pel que fa aaquest darrer requisit, s’han seleccionatels indicadors que podien ser objectede comparació amb el projecte europeuUrban Audit, amb el projecte Perfil deciutats a nivell de Catalunya o amb elsobjectius marcats durant la cimera deLisboa per a la consecució de la societatdel coneixement a la Unió Europeal’any 2010. TAULA 64.

A nivell de ciutat, el nostre objectiu consisteix a obtenir indicadorsmunicipals que mesurin els diferents apartats del modelo. En aquestprojecte es pretén el recull i seguiment de diferents indicadors relatiusa actius intangibles comparables amb altres àmbits i susceptibles deser referenciats d’acord amb diferents objectius que permetin copsarel nivell i evolució dels components de capital intel·lectual de la ciutat.

En aquest sentit pot resultar força il·lustrativa l’aproximació delsindicadors en comparació a estàndards o mitjanes de nivells euro-peus, així com l’establiment d’objectius a mig/llarg termini19.GRÁFIC 149.

IV. 3 Concreció del model específic del capitalintel·lectual de les ciutats al cas de Mataró

En les següents seccions s’adapta el MECIC (Model Específic deCapital Intel·lectual de les Ciutats) als principals microclusters dela ciutat de Mataró. En un principi, cal identificar aquests micro-clusters rellevants de la ciutat, i que seran objecte d’anàlisi ambel propòsit de detectar el coneixements i tecnologies essencialsque podrien incrementar el seu avantatge competitiu.

Els microclusters poden ser seleccionats en relació a diferents cri-teris: el pes específic dels respectius subsectors sobre l’activitat


de la ciutat, el creixement en els darrersperíodes i la seva rellevància com amicroclusters estratègics en relació alcapital intel·lectual.

Atenent a raons del seu específic, és clarque el subsector tèxtil, i més en concretla confecció de gènere de punt, esdevéel primer microcluster seleccionat. Tot ique ha perdut pes relatiu al llarg delsdarrers anys, el sector tèxtil a Mataróactualment ocupa el 20% dels treballa-dors assalariats i el 14% dels autònomsde la ciutat de forma directa (Epígraf 17i 18 de CCAE 93), als quals podrien afe-gir-se aquells grups d’activitats que tot ino formar part de l’epígraf tèxtil en sen-tit estricte, presten serveis complemen-taris estretament vinculats al sector.

El següent sector en termes de pes relatiués el del comerç, que en la seva vessantal detall ocupa un 11,5% del treballadorsa la ciutat (autònoms més assalariats), ique en els dos darrers anys ha consolidat

el seu protagonisme a la ciutat ambl’obertura del centre comercial MataróParc. El comerç a l’engròs, per la sevabanda, ocupa un 6% de treballadors aMataró (assalariats més autònoms).

Tot i el pes dins l’economia mataroninad’aquests sectors tradicionals, la ciutatexperimenta al llarg dels darrers anysun procés de diversificació que quedareflectit en el guany relatiu d’altres sub-sectors productius. Aquest és el cas dela construcció que actualment concen-tra un 9,4% del total de llocs de treballa Mataró (assalariats més autònoms).

D’altra banda, determinats sectorspotser no representen un pes massaFont: Eurostat.

0%

20%

40%

60%

80%

100%Pib per habitant

Taxa de creixement del PIB

Productivitat per treballador

Taxa d'ocupació

Taxa d'ocupació donesOcupació entre 55 i 64

Formació contínua

Llars connectades

Escoles connectades

Unió Europea 2001 Objectiu 2010

GRÁFIC 149. Comparació indicadors Unió Europea amb objectius del 2010

19 Bona part de les dades disponibles amb una periodicitat anual per a àmbits de majors dimensions com la Unió Europea, són disponibles a nivell municipal només en relació a les campanyes cen-sals o padronals, excepte en el cas de realització d’enquestes ad hoc. En aquest sentit, les dades del gràfic exposat podran ser recollides en la seva major part, tan bon punt siguin publicades.

elevat en el marc de l’economia local i treballadors ocupats a laciutat, però esdevenen subsectors d’activitat de cabdalimportància en el marc d’aquells actius intangibles, claus en ter-mes de competitivitat futura.

Aquest és el cas del sector de la formació i recerca i desenvolupa-ment que representa prop d’un 5% respecte del total d’assalariatsque treballen a la ciutat. També cal romandre especialment atentsa l’evolució d’altres sectors amb forts components i aplicació deconeixement en la seva activitat, com ara és el cas de subsectorsamb un major valor afegit i un elevat ús tecnològic.

IV. 3. 1. Aplicació del MECIC al microcluster tèxtil

Seguidament fem un avenç de l’anàlisi del microcluster tèxtil,com un primer pas en l’aplicació del model específic de capitalintel·lectual a Mataró.

En aquest apartat es pretén duu a terme una anàlisi comparativadel microcluster tèxtil de Mataró amb el de la localitat italiana deTreviso, una ciutat que destaca pel desenvolupament del seu dis-tricte industrial tèxtil i de la confecció. Com a punt de partida esfa una breu descripció de les característiques del sector en amb-dues ciutats, començant pel seu respectiu desenvolupamenthistòric, continuant per la seva situació actual i acabant amb lesseves perspectives i reptes per al futur. En la situació actual dedesenvolupament del model MECIC, la descripció que segueix acontinuació es limita exclusivament a la ciutat de Mataró.

Descripció del sector tèxtil a Mataró

Perspectiva històrica: ja des del segle XVIII, les activitats artesanesde Mataró estaven polaritzades al redós de les especialitats del teixitde la seda, el lli i el cotó, l’estampació i la fabricació de mitges. Elgènere de punt comença la seva activitat durant el segle XIX. Unperíode de fort expansió va ser-ho la dècada dels seixanta del seglepassat. A pesar de la crisi i les reestructuracions iniciades en la dèca-da dels setanta, el gènere de punt de Mataró ha mantingut relativa-ment el seu vigor, adequant-se progressivament a les noves exigèn-cies de la globalització a través de pràctiques de descentralitzacióproductiva, però sense perdre un excessiu volum de col·locació isobretot de capacitat de mercat. Durant el llarg període històric de laproducció tèxtil a Mataró, la gran indústria ha conviscut amb formes


de treball autònom, artesà, subcontractato a domicili, en les quals el treball submer-git ha tingut tradicionalment un elevatprotagonisme.

Situació actual i tendències del sector:la tradicional producció de gènere depunt interior s’ha obert cap al punt exte-rior. L’origen històric de les empreses i elseu caràcter els atorga una fisonomiaessencialment familiar. En la actualitat,conviuen un nucli cada cop més reduïtde grans o mitjanes empreses tradicio-nals amb un dens entramat de petitaempresa relativament nova, fruit de ladescentralització productiva. Davant lacreixent globalització del mercat tèxtil ila creixent competència exterior, lesempreses del sector han de ser cons-cients que la base de la seva competitivi-tat ha d’anar trasl ladant-se d’unaestratègia de preus fins a aconseguirposicionaments mitjançant un majorgrau d’innovació, disseny i qualitat delsseus productes. En part, sembla ser queaquest canvi s’ha anat produint amb ladescentralització de les parts de la cade-na de valor amb menor valor afegit (comara la filatura i tissatge) a països que ofe-reixen avantatges pel que fa als costosde la mà d’obra (com ara el Marroc),mentre que les empreses locals han con-centrat els seus esforços en desenvolu-par activitats de major valor afegit com adisseny, confecció i màrqueting.

Els productes del futur i les activitatsemergents dins del sector: el sector s’haanat concentrant en roba exterior d’ho-me i dona, diversificant-se dels seus orí-gens d’especialització en roba interior.Tanmateix, el sector pot expandir-se aarticles com ara roba esportiva i infantilque incorporin un major valor afegit eninvolucrar més disseny i requerir majors

estàndards de qualitat. L’adopció de franquícies i el desenvolupa-ment de marques pròpies està poc desenvolupat. No obstantaixò, ha començat a sorgir entre les empreses la consciència queaquestes activitats són claus per millorar la comercialització delsseus productes i guanyar quota de mercat, per la qual cosa calesperar un major èmfasi del sector en aquestes activitats.

Estratègies per accedir a nous mercats: l’estratègia bàsica de lesempreses per accedir a nous mercats, bé siguin nacionals o estran-gers, continua sent oferir una bona relació qualitat–preu respectedels seus competidors. En els darrers anys han anat guanyant pre-ponderància com a factors claus per introduir en altres mercats lainnovació en el disseny per diferenciar el producte i l’atenció a lesnecessitats del client. No obstant això, en el sector existeix la neces-sitat de crear departaments dins de les empreses dedicats exclusiva-ment a potenciar l’exportació de les seves línies i d’incorporar novestecnologies, no tan sols en el procés productiu, sinó també en lesàrees de màrqueting, distribució i comunicació amb el client.

Els factors de producció i els recursos humans: els factors de pro-ducció més valorats per les empreses del sector són el desenvolupa-ment de nous productes, la qualitat i fiabilitat dels proveïdors i lesoperacions de logística i emmagatzematge. Mentrestant els factorsrelacionats amb el grau d’automatització dels processos productiuscada cop es tenen menys en compte, sobretot per la descentralitza-ció d’aquestes àrees cap a zones que ofereixen avantatges compe-titives en els costos. Un dels recursos humans més demandat per lesempreses són directius i gerents amb experiència que tinguin conei-xements per saber posar en funcionament estratègies d’exportació


i màrqueting per accedir a nous mercats.Juntament amb aquests, hi trobem elrequeriment de dissenyadors per crearnoves línies i d’enginyers tèxtils que sàpi-guen posar en funcionament millores enla qualitat dels productes i avaluar elsproveïdors.

Per realitzar una primera aproximació dela cadena de valor del sector que perme-ti perfilar determinades característiquesdel microcluster van fer-se un seguit deqüestionaris a un pannell d’experts deltèxtil i a un grup d’empreses representa-tives del sector.

Segons les dades obtingudes, al voltant dela meitat de les empreses del sector estanimplicades en les fases de major valor afe-git del procés productiu, disseny i màrque-ting. La confecció té un pes important iprop de dues terceres parts de les com-panyies desenvolupen aquesta activitat.Una proporció menor del sector realitzaaquelles parts del procés de menor valorafegit (filatura, tissatge i acabats). El dia-grama sembla indicar una evolució cap aprocessos amb major valor agregat.

Quant al producte, s’evidencia larellevància de la confecció exterior,seguida per les peces interiors i la robainfantil.

Només un terç de les empreses inno-ven en els processos de filatura, tissat-ge i acabats.

Els canals de distribució utilitzats prin-cipalment són representats i venedorsamb una presència menor de botiguespròpies.Font: Enquesta a experts i empresaris tèxtils de Mataró.

GRÁFIC 150. Cadena de valor del procés productiu del tèxtil a Mataró

Amb aquest perfil de la cadena de valor del microcluster s’obtéuna primera identificació del segment de la demanda, productes,serveis i altres característiques identificatives del microclustertèxtil a Mataró.

La realització d’un treball de camp més exhaustiu amb els pro-fessionals i experts del sector ha de permetre identificar ambmajor profunditat aquelles competències essencials a desenvolu-par, per tal d’assolir millors nivells de competitivitat.

Així mateix, la definició d’aquestes competències podrà concre-tar-se amb més precisió si es compara amb algun àmbit territorialconstituït com a referent i considerat com altament competitiuen el microcluster analitzat, en aquest cas el tèxtil.

A continuació es mostra una proposta de quadre que plantejacaracterístiques comparades entre el microcluster tèxtil de Mata-ró i el de l’àmbit de referència. TAULA 65.

La comparació d’informació respecte d’un àmbit de referènciapermetria identificar aquelles potencialitats del sector que actual-ment es mostren poc desenvolupades.

En aquest sentit, s’han de tenir en compte aspectes com ara el graud’innovació del sector, la incorporació de nous materials o processosde producció que permetin millorar el seu avantatge comparatiu. Calfer especial esment en aquells processos productius de major valorafegit, el disseny o màrqueting, o la descentralització d’aquells altresde menor valor i més intensius en mà d’obra cap a països ambmenors costos laborals. A Mataró, al voltant de la meitat de lesempreses del sector estan involucrades en les fases de major valorafegit del procés productiu, disseny i màrqueting. La confecció té unpes important i prop de dues terceres parts de les companyies desen-volupen aquesta activitat. Únicament una petita proporció del sectores veu involucrada en les parts de menor valor afegit de la cadena devalor (filatura, tissatge i acabats). Sembla ser que existeixen les con-dicions perquè el sector tèxtil de Mataró evolucioni cap a processosde la cadena productiva amb major valor afegit.

Són també objecte d’atenció els canals de producció, ja que lageneració de cadenes de botigues pròpies seria un pas lògic a

seguir amb la finalitat d’enfortir la bau-la del màrqueting i distribució de laseva cadena de valor.

En qualsevol cas, parlant de capitalintel·lectual, en destaquen aspectesque, sota el denominador de com-petències essencials, resulten el centred’atenció en l’anàlisi del model específicde gestió del capital intel·lectual. Estracta d’aspectes com el potencialexportador, la qualificació de la mà d’o-bra, l’ús de les tecnologies de la infor-mació (TI) o l’ús de tecnologies tèxtilsd’avantguarda, que prenen especialrellevància en l’assoliment d’avantatgescompetitius del sector.

V. CONCLUSIONS

Les conclusions que es deriven de totallò que s’ha exposat es poden resumiren els següents punts que es detallen acontinuació:

a) Els actius intangibles són cada cop mésimportants com a factors determinantsdel progrés i la prosperitat de les ciutats.

b) Són poques les ciutats que han fetimportants esforços orientats a la gestiódels actius intangibles.

c) El model, la metodologia i l’einaCICBS constitueix una primera aproxi-mació científica i, per tant, sistemàtica ala gestió professionalitzada dels actiusintangibles a les ciutats.

d) El model CICBS és un model de ges-tió del capital intel·lectual de les ciutatsque té un doble enfocament. D’unabanda, un enfocament generalista quepretén mesurar i gestionar el capital



Factors Mataró Referència

Empleats per establiment 10 9 8 7 6 5 4 3 2 1 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10

1 a 5

5 a 10

10 a 25

25 a 50

50 a 100100 o >

Grau de precisió

Tipus de demanda 10 9 8 7 6 5 4 3 2 1 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10

Consumidor final

Distruibuïdores

Grans superfícies

A altres productors tèxtils

Cadenes de botiguesTendes multimarques

Grau de precisió

Productes i serveis 10 9 8 7 6 5 4 3 2 1 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10

Qualitat

PreuModa

Grau de precisió

Innovació 10 9 8 7 6 5 4 3 2 1 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10

De producteDe procés

Grau de precisió

Processos 10 9 8 7 6 5 4 3 2 1 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10

Filatura i tissatge

Acabats

Disseny

Confecció de vestitMercadotecnia i distribució

Grau de precisió

Tipus de producte 10 9 8 7 6 5 4 3 2 1 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10

Interior home

Interior dona

Exterior home

Exterior dona

InfantilEsportiva

Grau de precisió

Canales de distribució 10 9 8 7 6 5 4 3 2 1 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10

Botigues pròpies

Botigues franquiciades

VenedorsRepresentants

Grau de precisió

Competèncias essencials 10 9 8 7 6 5 4 3 2 1 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10

Desenvolupament de marca pròpia

Grau de subcontratació

Grau de subcontratación interna

Qualificación de la mà d'obra

Potencial exportador

Ús de les TI

Desenvolupament tecnològic del sectorMarc institucional

Grau de precisió

Grau de precisió global

Mataró Referència

TAULA 65. Quadre comparatiu de característiques de microclusters

intel·lectual comú a tots els microclusters d’activitats econòmi-ques de la ciutat. De l’altra, un enfocament particular que preténmesurar i gestionar el capital intel·lectual de cada microclusterrellevant de la ciutat.

e) La gestió sistemàtica i continuada del capital intel·lectual d’u-na ciutat es podrà fer mitjançant l’ús de balances de capitalintel·lectual generals (plataforma comú de capital intel·lectual) iespecífics (capital intel·lectual de microclusters), i mitjançant lacomparació (benchmarking) amb indicadors homologats d’altresciutats considerades com a modèliques.

f) El govern de la ciutat de Mataró i, més concretament a travésde la fundació Tecnocampus, ha fet durant els darrers anysimportants esforços en l’àmbit de les tecnologies de la informa-ció i de les telecomunicacions i en l’àmbit de la gestió del conei-xement. Aquests esforços han quedat palesos en els dos projec-tes rellevants següents: “Pla director per a la Societat de laInformació a Mataró. 1999” i “Mataró, ciutat del coneixement,Tecnocampus Mataró. 2002”.

g) La coordinació i seguiment dels dos projectes anteriors, aixícom la consideració dels actius intangibles en els plans estratè-gics de la ciutat de Mataró, han estat els impulsors del desenvo-lupament del model CICBS i de la seva aplicació pràctica a laciutat de Mataró.

h) En la seva aplicació pràctica a la ciutat de Mataró, el modelgeneral de CICBS consta en la seva primera versió amb diversosindicadors que es distribueixen entre els diferents tipus de capital(capital humà, capital financer, capital de mercat, capital derenovació i desenvolupament i capital de procés).

i) També en la seva aplicació pràctica a la ciutat de Mataró, elmodel específic de CICBS haurà d’aplicar-se als diferents micro-clusters rellevants que existeixen a la ciutat. En una primerainstància s’han considerat microclusters rellevants els següents:tèxtil (gènere de punt), construcció, comerç al detall i formació irecerca i desenvolupament. Per a cadascun dels microclusterss’avaluaran, en propers avenços del projecte, els factors intangi-bles més importants.

j) L’aplicació sistemàtica i continuada del model CICBS per-metrà en un futur proper la gestió del capital intel·lectual de laciutat de Mataró, a través del seguiment de l’evolució dels indi-cadors i factors en el temps i mitjançant la comparació amb elsindicadors i factors d’altres ciutats i microclusters consideratsbest in class.


k) En definitiva, CICBS pretén ésser unDSS (Decisión Support System) o unsistema d’informació d’ajut per a la pre-sa de decisions estratègiques en matè-ria d’intangibles a la ciutat, que per-metrà orientar els esforços d’inversió ipersonals cap a millors oportunitats.

l) Finalment, l’Ajuntament de Mataró,amb aquesta activitat, pretén obrir lesportes a futures investigacions en elcamp de la gestió dels intangibles de lesciutats, en el qual encara manca unllarg camí per recórrer.

V. 1. Annex

Definicions dels indicadors.

DE01 Població total: nombre d’habitants registrats al Padró Continud’Habitants de Mataró a 1 de gener de l’any de referència.

DE02 Nombre d’empreses (amb treballadors assalariats): nombrede centres de cotització a la Seguretat Social amb treballadorsassalariats segons el règim general.

DE03 Índex de Shannon-Wiener: calcula la diversitat dels sectorseconòmics. S’obté a partir de les dades subministrades per l’IAE,del nombre d’establiments que hi ha a la ciutat reunits en elssegüents grans grups: alimentació, begudes i tabac; tèxtil i confec-ció; cuir i calçat; fusta i suro; paper, edició i arts gràfiques; indús-tria química; transformació del cautxú i plàstic; metal·lúrgia i pro-ductes metàl·lics; indústries d’altres materials no metàl·lics; cons-trucció de maquinària i equips; material elèctric i electrònic; fabri-cació de material de transport; manufactures diverses. A partir d’a-questes dades es calcula l’índex de diversitat de Shannon:

, on

i: cadascun dels grups d’activitat econòmica.Pi: probabilitat que una activitat econòmica donada pertanyi adeterminat grup:

N: nombre total d’activitats de l’IAE.Ni: nombre d’activitats pertanyents al grup i.

El valor serà mínim (0) quan totes les activitats pertanyin a unmateix grup i màxim quan totes pertanyin a grups diferents (no solultrapassar el valor 5). Les unitats són bits.

DE04 Infrastructures educatives: nombre de centres educatius(ensenyament no universitari i universitari) de Mataró correspo-nents a l’any en curs. Es comptabilitzaran els centres que impartei-xen educació infantil, primària, batxillerat, FP, ESO, estudis artís-tics, idiomes, educació especial, escoles universitàries i universitats.

DE05 Metres quadrats de venda per habitant: són els metres qua-drats d’activitats comercials al detall (inclou el comerç tradicionald’alimentació, el comerç tradicional de no alimentació i comerçmixt o integrat i altres). L’indicador s’aconsegueix dividint els

pi=

NiN

S · p = 1i

H = –S · p · log pi 2 i


metres quadrats de venda per la pobla-ció de Mataró.

DE06 Activitats al detall per cada 1.000habitants: és el nombre d’activitats delcomerç al detall subjectes a l’impost d’ac-tivitats econòmiques corresponents alsepígrafs 64, 65 i 66. L’indicador s’obtédividint les activitats esmentades pel nom-bre d’habitants i es multiplica per 1.000,aconseguint-se així el nombre d’activitatsal detall per cada 1.000 habitants.

DE07 Oficines bancàries per cada 1.000habitants: és el nombre de sucursalsobertes al públic per bancs, caixes d’es-talvi i cooperatives de crèdit. L’indicadors’obté dividint les oficines bancàries perla població total i es multiplica per 1.000,obtenint-se així el nombre d’oficinesbancàries per cada 1.000 habitants.

DE08 Assalariats de les administracionspúbliques: treballadors assalariats afiliatsal Règim General de la Seguretat Socialregistrats en empreses que pertanyen alsgrups 75, 80 i 85 de la CCAE-93.L’indicador és el quocient entre aquestaxifra i el total de treballadors assalariatsde la ciutat.

DE09 Nombre de llars: nombre de nuclisde convivència registrats al Padród’Habitants Continu, amb o sense lligamfamiliar.

DE10 Persones per llar: mitjana degrandària de les llars. Quocient entre lapoblació total registrada al Padród’Habitants Continu i el nombre de llarsque també es registren al Padród’Habitants Continu.

CF01 PIB: el producte interior brut apreus de mercat (PIB pm) mesura elresultat final de l’activitat de produccióde les unitats productores en el territori icorrespon a la producció total de béns i

serveis de l’economia, més el total de consum intermedis i elsimpostos nets sobre els productes. Es calcula a preus de mercatperquè el valor de la producció recull la incidència dels impostos lli-gats a la producció i de les subvencions d’explotació. CF02 VABna: el valor afegit brut no agrari (VABna) a preus de mer-cat representa la riquesa generada durant el període considerat is’obté com a diferència entre el valor de la producció i el valor delsconsums intermedis utilitzats (primeres matèries, serveis i subminis-traments exteriors, etc.). L’indicador que es presenta és una estima-ció del creixement del VABna.

CF03 Renda familiar disponible: macromagnitud que mesura elsingressos de què disposen els residents d’un territori per destinar- los alconsum o a l’estalvi. Aquesta renda no solament depèn dels ingressosde les famílies directament vinculades a la retribució per la seva apor-tació a l’activitat productiva (remuneració d’assalariats i excedent brutd’explotació), sinó que també està influïda per l’activitat de l’adminis-tració pública mitjançant els impostos i les prestacions socials. Es relati-vitza el resultat dividint-lo per la població a inicis d’any.

CF04 Rendiments mitjans declarats per contribuent: mitjana dels ren-diments totals declarats en milers de pessetes segons l’IRPF (Impostsobre la renda de les persones físiques). Tribut de caràcter directe inaturalesa personal que grava la renda dels subjectes passius en fun-ció de la seva quantia i de les circumstàncies familiars i personals queconcorren en aquesta. Constitueix la renda del subjecte passiu la tota-litat dels seus rendiments nets, més els increments de patrimoni. Lescircumstàncies personals i familiars graduen la quota de l’impost , encada cas, mitjançant deduccions de la mateixa.

CF05 Productivitat aparent del treball: PIB dividit pel nombre d’o-cupats (assalariats més autònoms) registrats a la Seguretat Social ainicis del mateix any.

CF06 PIB per càpita: quocient entre el PIB a preus de mercat(CF01) i el nombre d’habitants a inicis del mateix any.CH01 Formació universitària + formació secundària: percentatgeque representa la població amb titulació universitària o d’ensenya-ment secundari respecte del total de població de 20 anys i més.

CH02 Formació contínua (% de participació d’adults): nombre depersones.

CH03 Taxa d’analfabetisme: percentatge de població que no sapllegir ni escriure sobre el total de població de 15 anys i més.

CH04 Usuaris habituals de l’ordinador: percentatge de població de15 anys i més que fa servir l’ordinador un o més cops per setmana.


CH05 Usuaris habituals d’Internet: per-centatge de població de 15 anys i mésque es connecta a Internet un o méscops per setmana.

CH06 Esperança de vida: nombre mitjàd’anys que es pot esperar viure, enaquest cas a partir del naixement, ambles taxes específiques de mortalitat peredats en un moment donat.

CH07 Percentatge de treballadors qualifi-cats sobre total: proporció de treballadorssegons categoria professional qualificada. Esconsideren categories qualificades lescorresponents a la classificació CON-94:forces armades, direcció de les empreses iadministracions públiques, tècnics i profes-sionals científics i intel·lectuals, tècnics i pro-fessionals de suport, treballadors de tipusadministratiu, treballadors qualificats delsserveis de restauració, personals, protecció ivenedors dels comerços, treballadors quali-ficats en l’agricultura i pesca, artesans i tre-balladors qualificats de les indústries manu-factureres, la construcció i la mineria, opera-dors d’instal·lacions i maquinària.

CH08 Taxa d’ocupació: percentatge depersones que treballen entre els 16 i 64anys respecte del total de població delmateix tram d’edat. S’utilitza el tram quecomprèn entre els 16 i 64 anys per pos-sibilitar la comparació de dades amb laUnió Europea.

CH9 Taxa d’ocupació homes: taxa d’o-cupació dels homes entre 16 i 64 anys.

CH10 Taxa d’ocupació dones: taxa d’o-cupació de les dones entre 16 i 64 anys.

CH11 Taxa d’ocupació joves (15-24anys): taxa d’ocupació de la poblaciócompresa entre els 16 i els 24 anys.

CH12 Taxa d’ocupació adults (25-54anys): taxa d’ocupació de la població

compresa entre 25 i 54 anys.CH13 Taxa d’ocupació adults (55-64 anys): taxa d’ocupació de lapoblació compresa entre 55 i 64 anys.

CH14 Visites biblioteques: nombre de visites que han passat per labiblioteca municipal Pompeu Fabra.

CH15 Entitats culturals i associacions: nombre d’entitats registra-des per l’Ajuntament de Mataró.

CH16 Capacitat de cinemes / 1.000 habitants: nombre de butaquesdels cinemes de la ciutat per cada 1.000 habitants.

CH17 Capacitat de teatres / 1.000 habitants: nombre de butaquesdels teatres de la ciutat per cada 1.000 habitants.

CH18 Nombre d’entitats culturals / 1.000 habitants: nombre d’en-titats culturals registrades per l’Ajuntament de Mataró per cada1.000 habitants.

CH19 Percentatge d’abstenció sobre el total del cens electoral:percentatge de persones que tenint dret a vot van abstenir-se enles eleccions municipals.

CH20 Índex de gini: és un índex de concentració en la distribuciód’una variable determinada; a major concentració major desigualtat.

(i pren valors entre 1 i n-1). L’índex de gini pot prendre valors entre0 (distribució uniforme al llarg de tot el seu rang) o 1 (un sol valorde la mostra acumula el 100% dels resultats).

CH21 PIRMI: programa interdepartamental de renda mínima d’inser-ció. Nombre de persones que perceben la renda mínima d’inserció.

CH22 Taxa d’atur registrat: percentatge que representen els deso-cupats registrats a les Oficines de Treball de la Generalitat (OTG)dividit per la població activa.

CH23 Taxa d’atur femení: percentatge que representen les donesdesocupades registrades a les Oficines de Treball de la Generalitat(OTG) dividit per la població activa femenina.

CP01 Desenvolupament del sector serveis: percentatge del totald’assalariats que treballen en sectors d’activitat del sector serveis (seccions 6,7,8 i 9 CNAE 93) sobre el total d’assalariats de la ciutat.

IG = ∑ pi

i∑ ( p – q )i


CP02 Proporció d’assalariats sectorconeixement alt: proporció dels assala-riats dels sectors (divisions 64, 65, 66 i67, i seccions 7, 8 i 9 de la CNAE 93)sobre el total d’assalariats de la ciutat.

CP03 Percentatge de llars amb ordina-dor: percentatge de llars a Mataró quetenen ordinador sobre el total de llars.

CP04 Percentatge de llars connectades aInternet: percentatge de llars a Mataró ambconnexió a Internet sobre total de llars.

CP05 Percentatge de llars amb disposicióde mòbil: percentatge de llars a Mataróen què algun dels seus membres té mòbilsobre el total de llars.

CP06 Percentatge d’empreses amb conne-xió a Internet: percentatge d’empreses deMataró que disposen de connexió a Internetsobre el total d’empreses de la ciutat.

CP07 Percentatge d’empreses amb con-nexió ADSL: percentatge d’empreses deMataró amb connexió ADSL de Matarósobre el total d’empreses amb connexióa Internet.

CP08 Percentatge d’empreses amb dis-posició de telèfon mòbil: percentatged’empreses de Mataró que disposen detelèfon mòbil sobre el total d’empresesde Mataró.

CP09 Percentatge d’empreses que dis-posen de pàgina web: percentatged’empreses amb pàgina web pròpia.

CP10 Percentatge d’empreses ambcomerç electrònic: percentatge d’empre-ses que possibiliten la compra dels seusproductes o serveis a traves d’Internet.

CP11 Ràtio alumnes ordinador: nombretotal d’alumnes sobre el total d’ordina-dors de les escoles.

CP12 Ràtio alumnes ordinador connectat a Internet: nombre totald’alumnes dividit pel nombre total d’ordinadors connectats aInternet a les escoles de la ciutat.

CP13 Mitjana de correus electrònics enviats: mitjana diària decorreus electrònics enviats entre els usuaris que fan servir Internetun o més cops per setmana.

CP14 Percentatge d’escoles connectades a Internet: percentatgede les escoles de primària i secundària que disposin d’alguna con-nexió a Internet.

CM01 Autocontenció: població ocupada resident que treballa al propimunicipi sobre el total de la població ocupada resident.

CM02 Autosuficiència: relació del nombre de llocs de treball delmunicipi ocupats per població ocupada resident al propi municipi.

CM03 Participació en projectes europeus tecnològics: nombre deprojectes europeus, registrats a la base CORDIS, dels quals algunaempresa o entitat de la ciutat en forma part, bé sigui com a sociimpulsor o participant.

CR01 Proporció població 0-24 anys: percentatge de població de 0-24 anys sobre total de població.

CR02 Taxa de joventut: percentatge de població menor de 15 anyssobre el total de població.

CR03 Empreses noves donades d’altes en l’IAE: empreses que estanregistrades en el Padró de l’Impost d’Activitats Econòmiques en unadeterminada data, i que no hi eren en el període anual anterior. Lacomparació es fa mitjançant el NIF.

CR04 Creixement del nombre d’empreses (IAE): creixement (odecreixement) del nombre d’empreses (amb treballadors assala-riats o no) com a resultat de la diferència entre altes i baixes de NIFregistrats a l’IAE.

CR05 Publicacions científiques: articles publicats en publicacionscientífiques que apareixen a la base MEDLINE (publicacionsbiomèdiques), i a la base INSPEC (enginyeria electrònica, elèctrica,de sistemes i disciplines afins).

CR06 Patents: patents concedides per part de l’Oficina Española dePatentes y Marcas a alguna empresa o entitat sol·licitant de la ciutat.


VII. Referències bibliogràfiques

AJUNTAMENT DE MATARÓ (2002)”Programa d’Actuació Municipal 2002”.Mataró.

AJUNTAMENTS DE BARBERÀ DELVALLÈS, GRANOLLERS, MANRESA,MATARÓ, RUBÍ, SABADELL, SANTACOLOMA DE GRAMENET, TERRASSA,VILANOVA I LA GELTRÚ, VIC (2002),“Projecte Perfil de Ciutat” Ciutats mitjanesde la Regió Metropolitana de Barcelona.(http://www.terrassa.org/laciutat/xifres/estudis/perfildelaciutat/perfilcat.htm).

ANDRIESSEN, D. (2001). “WeightlessWealth”. Paper presentat en el 4th. WorldCongress on de Management ofIntellectual Capital, Mc Master University.Hamilton, Ontario, Canadà. Pàg. 1-10.

BONTIS, Dr. Nick (2002), “NationalIntellectual Capital Index: IntellectualCapital Development in the Arab Region”.Presentat en el 5th World Congress onIntellectual Capital. McMaster University.Michael G. De Groote School of Business.Hamilton, Ontario, Canada. Gener 10-12,2002. (http:// www.bontis.com).

COMMISSION OF THE EUROPEAN COM-MUNITIES (2002), “The Lisbon Strategy –Making change happen”, Communicationfrom the Commission to the SpringEuropean Council in Barcelona. Brussel·les.

DUCHARME, Louis-Marc (1998),“Measuring Intangible investment.Introduction: Main Theories andConcepts”. Statistics Canada, OECD.

ECONOMIC POLICY COMMITTEE(2000), “Report by the Economic PolicyCommittee to ECOFIN on StructuralIndicators: an Instrument for BetterStructural Policies”, Brussel·les.

EDVINSSON, Leif (2002), “¿Quiénes y dónde controlarán el CapitalIntelectual de las Naciones del mañana?”, Revista Madri+d. Madrid.EDVINSSON, Leif ; MALONE, Michael S. (1997), “IntellectualCapital”, Harper Bussines. New York. Pàg. 189-197. IMD (2002),“World Competitiveness Yearbook”. (http://www01.imd.ch/wcy).

INSTITUT MUNICIPAL DE PROMOCIÓ ECONÒMICA (IMPEM)(2002), Informe de Conjuntura Socioeconòmica de Mataró. Mataró

MALHOTRA, Yogesh (2000), “Knowledge assets in the global eco-nomy: assessment of national intellectual capital”, Journal of GlobalInformation Management. Juliol-setembre, 2000. 8(3), pàg. 5-15.

PASHER, E. (1999), “The Intellectual Capital of The State of Israel. A lookto the future. The hidden values of the desert”, Edna Pasher Ph.D. &Associates. Setembre, 1999.

OECD (1996), “The knowledge-based economy”. OCDE/GD,(96)/02 París.

OECD (2001), “Towards a knowledge-based economy”, OCDE Science,Technology and Industry Scoreboard 2001. (http://www1.oecd.org/publications/e-book/92-2001-04-1-2987/).

OLIVER i ALONSO, Josep (2001), “Alguns reptes rellevants de l’eco-nomia catalana en la propera dècada: nova economia i capital humà”,Papers de la Fundació/129, Fundació Rafael Campalans (www.fun-daciocampalans.com). Barcelona.

REMBE, A. (1999), Invest in Sweden: Report 1999, Halls offset AB:Stckholm, Swedent.

REY JUNCAL, María (2002), “Mataró como ciudad del conocimien-to”, Mataró.

ROOS, Johan; ROOS, Göran; DRAGONETTI, Nicola C.; EDVINSSON,Leif (2001), “Intellectual Capital. Navigating in the new bussinesslandscape”. Mac Millan Press Ltd, pàg 59-78.ROOS, Johan; ROOS, Göran; DRAGONETTI, Nicola C.; EDVINS-SON, Leif (2001), Capital intelectual. Paidós Empresa, Buenos Aires.TRULLÉN, Joan (1998), “Factors territorials de competitivitat de laRegió Metropolitana de Barcelona”, Revista Econòmica deCatalunya, núm. 34. Barcelona.UE - DG Regio (2002), Urban audit. Brussel·les. (http://www.inforegio.cec.eu.int/urban/audit/ser/indicatordominian.htm)

VIEDMA i MARTÍ, Josep Maria (2002), “Profiting from SocialCapital when building network organizations”, SCBS Social Capital


Benchmarking System, 5th WorldCongress on Intellectual Capital,DeGrotee Business School-McMasterUniversity. Hamilton, Canadà.

VIEDMA i MARTÍ, Josep Maria (2001a),“ICBS Innovation Capability BenchmarkingSystem”. Al World Congress on IntellectualCapital Readings. Butterworth Heinemann.Pàg. 243-265.

VIEDMA i MARTÍ, Josep Maria (2001b),“ICBS Innovation Capability BenchmarkingSystem”. Journal of Intellectual Capital, MCBUniversity Press. England. Pàg. 148-164.


Variables utilitzades:

Glossari

TAULA 66

Variable Periodicitat Àmbit Font

Població (sexe, edat, barri, lloc de naixement,...) Anual (2000-...) Mataró Servei d'Informació de Base de l'Ajuntament de Mataró

Consum d'aigua en m3 (domèstic, comercial, industrial) Trimestral (1995 - ...) Mataró Aigües de Mataró S.A.

Turismes matriculats Mensual (jul 1992 - ...) Mataró Secció Gestió Tributària del Departament d'Interior i Hisenda de l'A-juntament de Mataró

Residus generats (Tm) Mensual (gen 1997 - ...) Mataró Secció de Residus i Neteja Viària de l'Ajuntament de Mataró.

Vidre reciclat (Kg.) Mensual (gen 1997 -…) Mataró Secció de Residus i Neteja Viària de l'Ajuntament de Mataró.

Paper reciclat (Kg.) Mensual (gen 1997 -…) Mataró Secció de Residus i Neteja Viària de l'Ajuntament de Mataró.

Envasos (Kg.) Mensual (des 1998 - …) Mataró Secció de Residus i Neteja Viària de l'Ajuntament de Mataró.

Piles (Kg.) Mensual (gen 1999 - …) Mataró Secció de Residus i Neteja Viària de l'Ajuntament de Mataró.

Nivells de soroll en punts de la xarxa viària (dBA) Anual (1997-...) Mataró Àrea d'Acústica de l'Escola Universitària Politècnica de Mataró

Víctimes i accidents de trànsit Anual (1997-...) Mataró Servei de Policia Local de Mataró

Vehicles abandonats Anual (1999-...) Mataró Servei de Policia Local de Mataró

Entrada de vehicles a la deixalleria Mensual (jul 1998 -...) Mataró Secció de Residus i Neteja Viària de l’Ajuntament de Mataró.

Habitatges iniciats (per tipus d'habitatge, superfície) Trimestral (1994 - ...) Mataró i Direc. Gral. d'Arquitectura i Habitatge de la Generalitat de CatalunyaMaresme en conjunt

Preu m2 d'habitatges nous Semestral (1999-...) Mataró i els altres Sociedad de Tasaciónmun. de la província

Preu m2 d'habitatges de segona mà Anual (1998-…) Mataró i els altres Direc. Gral. d'Arquitectura i Habitatge de la Generalitat de Catalunyamun. de la província

Renda habitatges de lloguer Trimestral (1998-…) Mataró i els altres Direc. Gral. d'Arquitectura i Habitatge de la Generalitat de Catalunyamun. de la província

Nombre de contractes de lloguer Trimestral (1998-…) Mataró i els altres Direc. Gral. d'Arquitectura i Habitatge de la Generalitat de Catalunyamun. de la província

Nombre d'empreses (per sectors i grandària de l'empresa) Trimestral (1996 - ...) Mataró i els altres Departament de Treball de la Generalitat de Catalunyamun. de la província

Nombre d'assalariats (per sectors i grandària de l'empresa) Trimestral (1996 - ...) Mataró i els altres Departament de Treball de la Generalitat de Catalunyamun. de la província

Nombre d'autònoms (per sectors) Trimestral (1995-...) Mataró, municipis del Departament de Treball de la Generalitat de CatalunyaMaresme i Catalunya

Impost d'Activitats Econòmiques Act. periòdiques (1994 - ...) Mataró Secció Gestió Tributària de l'Ajuntament de Mataró

Expedients d'Obres (Obres Menors, Obres Majors) Trimestral (1994 - ...) Mataró Secció d'Obres de l'Ajuntament de Mataró

Indicador clima comercial urbà Trimestral (2000-...) Mataró i Catalunya Direcció General de Comerç i Institut (vendes, estoc, ocupació, marge comercial) d'Estadística de Catalunya

Conjuntura sector tèxtil (comandes, facturació, Trimestral (2001-...) Maresme ASEGEMAperspectiva facturació, marge brut,…)

Llicències d'activitats Trimestral (1990 - ...) Mataró Secció d'Activitats de l'Ajuntament de Mataró

Contractacions (per tipus de contracte, sexe, edat, Mensual (1994 - ...) Mataró i altres Xarxa d'Observatoris de sectors, formació) mun. del Maresme** la Província de Barcelona (Diputació de Barcelona)

Exp. de Regulació d'Ocupació (per grans sectors) Trimestral (1993 - ...) Mataró i Maresme Departament de Treball de la Generalitat de Catalunyaen conjunt

Bitllets de tren venuts Anual (1991-1995) i Mataró i altres RENFEmensual (1996 -...) municipis***

Mobilitat interna (autobús) Anual (1988-1996) i Mataró CTSAmensual (1997-...)

* Tots a excepció de Dosrius, Montgat, Tiana i Tordera.**Mataró, Argentona, Cabrera, Caldes d'Estrac, Dosrius, Òrrius, Sant Andreu de Llavaneres, Sant Vicenç de Montalt, Vilassar de Mar, Premià de Mar, Premià de Dalt, Cabrils, Arenysde Mar, Arenys de Munt i Vilassar de Dalt.***St. Adrià, Badalona, Montgat, Montat N., El Masnou, Ocata, Premià de Mar, Vilassar de Mar, Mataró, Llavaneres, Caldes, Arenys, Canet, St. Pol, Calella, Pineda, Malgrat, Tordera.

Fórmules utilitzades:

Increment interanual o increment respecte el mateix període del’any anterior

On I és l’increment interanual de la variable en qüestió, Xt és elvalor de la variable en el moment t, i Xt-n és el valor de la variableen el mateix període de l’any anterior. Si per exemple la variableés mensual, n serà igual a 12, o si és trimestral, n serà igual a 4.Aquests increments interanuals són útils per observar l’evoluciód’una sèrie de dades sense els seus efectes estacionals.

Mitjana mòbil

Només s’han utilitzat per amortir les fluctuacions o l’aleatorietatacusada de la matriculació de nous turismes. En aquest cas con-cret, es tracta de calcular per a cada moment la mitjana delsúltims tres mesos.

On Mm3 és la mitjana mòbil d’ordre 3 que calcula la mitjana de lescorresponents als valors de la variable durant els tres últims perío-des. Posteriorment, en el cas dels nous turismes matriculats, s’hancalculat els increments interanuals d’aquestes mitjanes mòbils.

Acumulat dels últims 12 mesos

Es tracta de la suma dels últims 12 mesos.

A12 = Xt + Xt - 1 + Xt - 2 … + Xt - 10 + Xt -11

On A12 és aquest acumulat dels darrers 12 mesos, i les successivesX, els valors de la variable en el mes t i els 11 mesos anteriors.

Aquest acumulat s’utilitza també per desestacionalitzar lessèries, ja que es té per a la variable en qüestió el total deldarrer any.

Mm3 = ––––––––––––χ t + χ t - 1 + χ t - 2

3

I = ––––––– *100χ t - χ t - n

χ t - n


Estimació per al total d’un any.

S’ha utilitzat en aquelles variables en lesque es pretén comparar l’evolució de lesdades d’un any incomplet amb les dadesanuals, completes, d’anys anteriors. T12

12

Per exemple, en el cas que es disposes-sin de les dades d’una variable fins eltercer trimestre de l’any t i la volgués-sim comparar amb les dades anualsd’anys anteriors, seria:

On Et és l’estimació per a l’any t, i les tresel valor de la variable dels tres trimestres.

L’inconvenient de comparar aquesta estima-ció amb les dades anuals anteriors és que lavariable pugui estar afectada per factorsestacionals i que per tant s’hagin sobrevalo-rat o menysvalorat els períodes projectatsque manquen per completar l’any.

Pes relatiu o percentual

Dins d’una variable, mesura la importàn-cia d’una categoria respecte el total orespecte la suma dels valors de totes lescategories de la mateixa variable.

On Pi és el pes relatiu o percentual dela categoria “i”. Xi és el valor de lavariable en la seva categoria i i ésel total o la suma de totes les catego-ries, inclosa aquella de la que se'n volmesurar el seu pes relatiu.

Σχi

Pi = ––––––*100χ i

Σχi

Et = –––––––––––––––––––––(χ1r.trim+χ2n.trim+χ3r.trim+)*4

3


Aclariments d’alguns termes utilitzats en l’informe

Residus generats

Les dades que apareixen en aquest informe són relatives alvolum total de residus que s’han generat a la ciutat. Consta deles deixalles tractades en la Planta de Tractament i Compostatgedel Maresme, les dades de recollida selectiva i les dades de lesdues deixalleries de Mataró.

Expedients d’Obres

Tràmit iniciat per a l’obtenció d’una Llicència d’Obres. Les Obreses poden distingir entre obres majors i obres menors.

Assalariats

Són aquells treballadors per compte d’altri.

Empreses

Centres de cotització a la Seguretat Social amb un o més treba-lladors assalariats. No s’inclouen, per tant, els treballadors autò-noms sense treballadors assalariats.

Autònoms

Són aquells treballadors per compte propi.

Impost d’Activitats Econòmiques

L’impost que grava les activitats econòmiques que es duen a ter-me en un municipi. Cal tenir present, però, que es tracta d’acti-vitats econòmiques i que per tant una empresa podrà pagar mésd’un IAE en concepte de les diferents activitats que realitzi.

Llicències d’activitats

S’analitzen el nombre de sol·licituds rebudes per tal d’obrir esta-bliments destinats a exercir una determinada activitat.

Les activitats es distingeixen segons la sevaincidència en el medi ambient, la seguretati la salut de les persones a què es refereix laLlei 3/1998, de 27 de febrer, d'intervencióintegral de l'Administració ambiental (LIIA).Es distingeixen quatre tipus d’incidència:

Annex I : act iv itats amb una granincidència en el medi ambient, la salut ila seguretat de les persones.

Annex II: activitats amb una moderadaincidència en el medi ambient, la salut ila seguretat de les persones.

Annex III: activitats amb una baixaincidència en el medi ambient, la salut ila seguretat de les persones.

Annex IV: act ivitats amb una l leuincidència en el medi ambient, la salut ila seguretat de les persones.

Aturat Registrat

És aquella persona sense feina en edat detreballar inscrita a l’OTG i que compleixel concepte estadístic establert per l’Or-dre Ministerial d’11 de març de 1985.

Contractacions

Seran objecte d’anàlisi en aquest infor-me aquells contractes (acord laboralescrit entre el treballador nou contractati una empresa) registrats en les OTG. Elscontractes es registren en l’oficina a laqual pertany l’empresa contractant.

Leq

El nivell equivalent d’un soroll continuque subministra la mateixa energiaacústica del soroll fluctuant mesurat enel mateix interval de temps.

Documents

socio de Mataró 13€¦ · Per elaborar l’Informe de Conjuntura Socioeconòmica número 13, diverses persones, empreses i institucions ens han subministrat dades, han atès els