Definici etimolgica: SOPHISTES= aquell que sap,intel.lectual ,
professor, professional del saber.
2. Causes del sorgiment de la sofstica:
Causa filosfica : la varietat i diferncia entre s dels distints
sistemes presocrtics duu a un clima d escepticismei derelativisme .
3. Causa social : la instauraci de lademocrciafa que sigui decisiu
el saber parlar en pblic per poder accedir al poder. Shan de tenir
tamb coneixements de la justcia, les lleis, lEstat, etc. Els
sofistes ensenyaren aquestes matries.
4.
ELS SOFISTES
Sn els primers en cobrar per ensenyar.Professors itinerants .
5. Canvi dobjecte destudi: lasocietatenlloc de la naturalesa. 6.
Canvi de mtode: ladiscussio el dileg. 7. Canvi de finalitat: els
presocrtics volien establir la veritat objectiva, vlida
universalment. Els sofistes tenien un fi prctic que eraensenyar
lart de viure i de governar . 8. Ensenyaven: gramtica, interpretaci
dels poetes, filosofia dels mites i de la religi, i sobretotretrica
.
Contraposici llei-nomos / natura-physis . Les lleis de la
natura no es poden canviar, en canvi les lleis humanes s.
9.
RELATIVISME I ESCEPTICISME
PROTGORES(481-401):L'home s la mesura de totes les coses, de
les que sn en quant sn, i de les que no sn, en quant no sn 10.
GRGIES(483-375):Res no existeix. Si exists alguna cosa, no podria
ser coneguda, i si pogus ser coneguda, no podria ser explicada als
altres
11.
Biografia, context histric. Scrates va nixer i morir a Atenes.
La seva mare era comare, ofici que Scrates diu seguir amb un altre
sentit. No cobrava per ensenyar. Va ser denunciat per introduir dus
nous i corrompre la joventut durant la democrcia atenenca. Va ser
condemnat a mort i va beure la cicuta a la pres. (Llegir fragment
delFedde Plat)
Atac als sofistes i al seu relativisme . Per Scrates s que
existeix alguna cosa que s vertadera independentment del lloc on es
digui, aix seran elsuniversals . 12. Mtode socrtic :
ironia(preguntar per descobrirlignorncia ) 13.
maiutica(preguntar per descobrir la veritat en si mateix).
Els universals: intent de definir objectivament els conceptes
morals: justcia, pietat, temprana, amistat, virtut, etc.
Intellectualisme moral: saber i virtut coincideixen .
