Fitxa tcnica

TTOL: SOL DE TARDOR IES: BALTASAR PORCEL DANDRATX La Comissi de la revista Sol de Tardor de lIES Baltasar Porcel dAndratx est constituda pels professor segents: Marian Camarero Pere Barcel Pere Suau AGRAMENTS: Volem agrair a tots els alumnes i a tots els professors que dalguna manera han collaborat en la confecci de la revista, ja que sense la seva ajuda ens hauria estat impossible duu a bon port aquest projecte. Volem fer menci especial dels Departaments segents: Departament dAngls Departament de Cincies Socials, Geografia i Histria Departament de Llengua Castellana Departament de Religi Departament de Plstica Departament de Catal Comissi de Normalitzaci Lingstica Comissi de Comenius Comissi dActivitats Extraescolars Equip Directiu

Portada: Matias Morales Serrano, 2n de batxillerat A.

Sumari. Presentaci ...2 Entrevistes. ENTREVISTA A NUEVOS ALUMNOS. .................................. 4

ENTREVISTA A MERC JUAN ........................................... 5

ENTREVISTAS A PROFESORES DEL IES BALTASAR PORCEL. 7

Cmic..8 Opini. LLIBRE DIGITAL, S O NO?............................................ 10

POP CATAL............................................................... 12

Recull fotogrfic (1). ...13 Literatura escolar. MICRORELATOS (Alumnes de 2n ESO B)........................ 15

CONTAU-NOS LA VOSTRA HISTRIA DE POR ................... 17

Activitats escolars. PROJECTE NDIA I SAVE THE CHILDREN ........................ 20

ACTIVITATS DIADA DE LA PAU ...................................... 20

EXCURSIN A LA SINAGOGA DE PALMA I LA SEU ............. 21

VIATGE A BERLN 2012 ................................................ 22

UNA EXPERINCIA SENZILLAMENT INOBLIDABLE!......... 24

OUR FANTASTIC TRIP TO GERMANY. ............................. 25

CANIG I DRAGONERA: AMB EL CATAL ETS MS COMPETENT. ............................................................. 25

Reportatges. RESTAURACI DEL QUADRE DES MOROS........................ 28

Cincia. LIES BALTASAR PORCEL CAP A LESPAI. ....................... 30

Cmic: Parking. .....32 Gastronomia. LA CUINA DE LINSTITUT .............................................. 34

Recull fotogrfic (2). ...40 Idiomes. THE BEST PROJECT. .................................................... 41

Passatemps. SOPA DE LETRAS......................................................... 44

Astrologia....45

Presentaci

2

UN SOL DE TARDOR PER A UNA PRIMAVERA ANDRITXOLA

La revista escolar Sol de Tardor ja s aqu. Amb una mica de retard, s ben cert, ja la podeu fullejar a la pgina web de linstitut IES Baltasar Porcel. Desgraciadament, no podem fer servir la repetidssima frase ja la teniu a les vostres mans, perqu com tots sabem una paraula, una idea, un fenomen global ho marca tot: la crisi.

La crisi ha afectat tamb la nostra revista escolar, ja que la subvenci que la Conselleria dEducaci i Cultura posava a disposici dels centres escolars, per tal de poder-ne imprimir les revistes, ha estat suprimida durant aquest curs 2011-2012. Aquest fet ha provocat, per tant, que la nostra revista no shagi pogut imprimir en el format habitual de paper. En lloc daquest format clssic, hem hagut doptar pel format digital que, com a mnim, s un format ms sostenible i ecolgic. La crisi, doncs, pot tenir tamb algun avantatge, encara que no us podem negar que ens hauria agradat molt poder fullejar la revista Sol de Tardor.

Basta de queixar-se, per.

En aquesta breu presentaci volem deixar constncia que la nostra revista vol ser, per damunt de qualsevol altra cosa, la revista de tota la comunitat educativa de lIES Baltasar Porcel; vol ser, en definitiva, la veu del nostre institut.

A mesura que aneu passant pgines, el que us trobareu s una part de linstitut bategant entre les lnies de les diferents seccions que conformen la revista. Aix, podem destacar algunes experincies que els estudiants viuen durant un curs escolar. Us recomanam, entre daltres lectures, que ens acompanyeu a una ciutat meravellosa com s Berln, de la m duna guia extraordinria com s na Mara Jos Noboa. Si voleu un viatge ms proper us proposam una visita cultural imprescindible: la Sinagoga i la Seu de Palma. Si sou, per, daquells que el que us emociona sn els viatges siderals no us perdeu lexperincia espacial de tres dels nostres alumnes; un viatge de treball, de constncia i dillusi; un viatge pilotat per un astronauta de les aules: el capit Olivier van Donselaar.

Si desprs de tants viatges us ha entrat la gana, el que podeu fer s preparar una bona menjua. Alguns dels ms prestigiosos cuiners de linstitut ens ofereixen un grapat de receptes fcils i suggerents. No us perdeu la innovadora pizza Surprise o els espaguetis al pesto dun mestre dels fogons que signa les seves receptes amb el pseudnim Giovanni, el cuiner romntic.

Si pensau que lhome no noms viu del pa, per qu no us animau a restaurar un quadre? No deixeu de llegir com es va restaurar el Quadre des Moros.

Sou valents? Nestau segurs? Ja ens ho contareu desprs de llegir les histries de por que alguns dels nostres alumnes ens han fet arribar. Alguns daquests relats us deixaran amb els cabells de punta. Us avisam per avanat: no s recomanable llegir-los una nit que estigueu tot sols a casa. Algun cor en patiria les conseqncies.

Si tantes emocions fortes us han deixat una mica trasbalsats us podeu relaxar solucionant alguns dels passatemps que trobareu a la nostra revista.

Qu us estimau ms llegir un llibre en el clssic format de paper o, per contra, preferiu el llibre digital? Dos dels nostres alumnes, senfronten en un combat dialctic duna alada intellectual que molts crtics literaris voldrien per als seus escrits. Aquest, per, s un combat inusual

Presentaci

3

perqu cap dels dos combatents guanya. Qui guanya, finalment, s qui ha de guanyar, s a dir, el plaer de la lectura.

Si creis que entre els combats i els relats de terror, aix sembla la Tercera Guerra Mundial, no us amoneu: anau ben errats. Llegiu, per favor, alguns dels projectes solidaris que els nostre institut ha posat en marxa aquest curs escolar: el projecte ndia, el projecte Save the Children i la Diada de la Pau. Ens feim nostra, com no podia ser daltra manera, la famosa frase: No hi ha camins per a la pau; la pau s el cam. Sabem que per a alguns tanta lletra escrita us fa mal de cap. B, no us preocupeu. Tenim una secci de fotos amb la qual podreu descansar de tanta grafia impresa. A veure si us localitzau en alguna de les fotografies? Where is Wally? On som jo? No us perdeu dos cmics breus i intensos de dos dibuixants excepcionals: en Matas Morales i en Jordi Llorca. Dos cmics diferents i engrescadors, reivindicatius i sorprenents. B, aquest s un petit tast del que us podeu trobar a la revista Sol de Tardor, lnica revista de tardor que surt per primavera. Esperam que us agradi. Demanam, finalment, disculpes per totes les mancances que la nostra revista pot tenir, perqu aquest ha estat el primer any dun nou equip de coordinaci. Hem intentat fer una revista digna i que reculli lal, lnima de linstitut. Esperam haver-ho aconseguit encara que sigui mnimament. Us animam perqu lany que ve collaboreu en aquest projecte i que la revista sigui ms i millor. Aquesta s, sobretot, la vostra revista. No ens podem acomiadar sense donar les grcies a tots els alumnes i a tots els professors que heu fet possible que aquest Sol de Tardor tengui llum prpia, que aquest Sol de Tardor tengui la llussor dels dies estiuencs. Aquells dies que el nostre insigne Baltasar Porcel tan b descrigu en les immortals pgines de la seva literatura.

Grcies a tots per la vostra collaboraci i el vostre esfor.

Lequip de redacci de la revista Sol de Tardor

Entrevistes

4

ENTREVISTA A NUEVOS ALUMNOS. Alumnat de Processos de Comunicaci en Castell de 1r C i 1r D

Los alumnos de procesos de castellano tenemos la labor de hacer unas entrevistas a diferentes alumnos de primero de ESO recin llegados. Queris conocer a vuestros nuevos compaeros de instituto? Sabis qu opinan del centro? Seguid leyendo las entrevistas de algunos nuevos alumnos y lo sabris.

1. Qu te gusta ms: el instituto o el colegio? - Shiela Pearl, 1r C: El colegio, porque hacamos ms excursiones. - Alba Carrasco, 1r D: El instituto, porque hay ms nivel de aprendizaje. - Guillem Marroig, 1r D: El instituto, porque hay chicas. - Sergio Puga, 1r C: El instituto, porque me siento ms mayor.

2. Te gusta la clase que te ha tocado o preferiras otra? - Shiela: Me gusta la clase que me ha tocado. - Alba: Me gusta la clase que me ha tocado porque hay gente muy simptica. - Guillem: Hubiera preferido otra para ir con mis amigos del ao pasado. - Sergio: Me gusta sta, porque la mayora son antiguos compaeros del colegio.

3. Qu sentiste al llegar al instituto? Y ahora que llevas unos meses? - Shiela: Nervios. Ahora normal. - Alba: Al principio muchas ganas de empezar y ahora ganas de acabar. - Guillem: dem. - Sergio: Al principio tena muchos nervios, pero ahora estoy ms tranquilo

4. Qu asignatura te gusta ms? - Shiela: Plstica. - Alba: Educacin fsica, porque me gusta el deporte. - Guillem: Msica. - Sergio: Educacin fsica.

5. Qu te parece el horario del instituto? - Shiela: Largo. - Alba: Largo. - Guillem: Penoso. - Sergio: Mal, porque empezamos muy pronto.

6. Qu asignatura te parece ms fcil? Cul te resulta ms difcil? - Shiela: Msica. Cataln. - Alba: Castellano. Cataln. - Guillem: Msica. Mates. - Sergio: Mates. Cataln.

7. Qu es lo que ms te gusta del instituto? Y lo que menos? - Shiela: El patio. Los exmenes. - Alba: Que podamos adelantar hora. Acabar a las 15h. - Guillem: El patio. Las clases aburridas. - Sergio: La gente que hay. El horario.

Entrevistes

5

ENTREVISTA A MERC JUAN. Noelia Rodrguez Lpez i Francisca Snchez Lpez, 4t ESO

Si no haguessis estat professora, qu haguessis estat? Si no hagus estat professora? La veritat s que jo vaig comenar a estudiar amb la idea de dedicar-me a lensenyament. Perqu jo vaig comenar que tenia 3 nins petits i vaig decidir que tota la meva vida a casa no, i em vaig posar a estudiar i desprs va venir tot rodat: en acabar destudiar vaig fer classes a lescola dadults de Llucmajor. Si no, qu hagus estat? Id segurament, a una guarderia, vaig fer feina a una guarderia duna amiga meva, per tal vegada hauria continuat a la guarderia. Tha agradat treballar al centre? Molt. He passat per molts de llocs: he estat a Formentera dos anys, a Felanitx, a Santa Pona, en fi, i quan em varen donar aquesta definitiva ja no vaig canviar, i aix que podia haver-me traslladat a Palma, per magrada molt Andratx. Magrada molt lentorn, aquestes vistes als pins i, a ms a ms, s un centre bastant tranquil. Record un centre on vaig ser, del qual no dir el nom, per noms us he de dir que havem de pagar un vigilant per laparcament de cotxes, la qual cosa ens sortia carssima! No tenem, per, ms remei que pagar, perqu si no et podies trobar el teu cotxe amb alguna sorpresa desagradable i inesperada. Quant et jubilis,qu fars? Ui! Moltes coses! Tenc ganes de continuar estudiant, perqu a mi el que ms magrada sn els idiomes. Per aquest motiu vull aprendre itali i continuar amb lalemany. Per una altra banda, tamb soc voluntria de la fundaci Vicent Ferrer, activitat amb la qual magradaria continuar i, fins i tot, estaria ben disposta a dedicar-hi encara ms hores de feina. Finalment, sempre mha agradat assistir a cursos relacionats amb el mn de lart i de la cultura en general. Quin s el teu grup de msica preferit? Grup de msica preferit no en tenc cap en especial . Per magrada molt la msica clssica i tamb la msica Country. En el meu estudi em pos msica al Windows Media Player que t moltes emissores de rdio, i segons el que estic fent em relaxa molt escoltar tot tipus de msica, sempre que sigui msica tranquilla. Quant de temps dus treballant al centre? Crec que sn 13 anys, des de lany 1998.Vaig venir dinterina, vaig aprovar les oposicions,vaig fer les prctiques i finalment em varen donar la plaa com a professora definitiva. Ja veis quina sort Quina ha estat la teva millor experincia al centre? B, per a mi all millor s que he pogut participar a la comissi de teatre, perqu des del meu punt de vista els muntatges de teatre sn una de les experincies docents ms enriquidores que hi ha. En aquest sentit, I li he dit a Pep Piz, que lany que ve continuar venint per ajudar-

Entrevistes

6

Fer feina amb gent jove et fa sentir ms jove.

lo, en certa manera per no perdre el contacte quan em jubili. Desprs no em puc oblidar dalguns cursos de primer de Batxiller am el quals he passat molt de gust. Qu sents quan penses que ja no tornars a fer classe? Qu sent? Molta tranquillitat. S, perqu aquest any lhe passat bastant malament. Tenc uns segons, molt, molt difcils i la veritat s que dius, b, quan em pugui desfer daix, guanyarem salut i guanyarem qualitat de vida. Ara, tamb tenc uns cursos molt bons, per b,enguany he tengut un poc mala de sort. Amb quins moments et quedes del centre? B, el que puc dir del centre s que he tengut molts bons companys i molt bona directiva, tant amb el director com amb el cap destudis, sempre hi ha hagut molta compenetraci, per dir-ho dalguna manera. Tamb les activitats que feim amb els companys, per exemple ara preparant el musical, sn moments molt divertits. En definitiva aquelles activitats fora de lambient acadmic i en el marc de lambient acadmic, ja ho he comentat. Tamb record amb especial illusi loptativa de cultura clssica, en la qual viem pellcules i les comentvem mitjanant. Aquesta fou una assignatura molt agradable, molt interessant i molt enriquidora. Lensenyament ha influt dalguna manera en la teva vida personal? S, jo sups que fer feina amb gent jove, mha agradat molt, et fa sentir ms jove, i en aquest sentit s ms fcil dentendre la joventut, pel simple fet destar amb contacte amb ells., perqu de vegades molta gent no entn les preocupacions dels joves pel simple fet que no els han tractat gaire. Quins beneficis aporta el teatre als alumnes? B, el bon ambient es crea des del moment en que has dactuar sense inhibicions. Vull dir, sortir a un escenari i fer un paper no s fcil, i hi ha gent que li ha costat, per aprenen el contacte amb la gent. Crec que aix s molt beneficis, ara clar, tha dagradar, per per a una persona per exemple una mica tmida, crec que fer teatre li s molt profits. Una ltre apecte que vull remarcar s el fet dhaver memoritzar, perqu davui en dia pareix que est prohibit aprendre les coses de memria. En canvi, abans tot era memoritzar, cosa que ha canviat molt amb les dinmiques pedaggiques actuals. Qu ens pots contar de la teva experincia com a secretria de lescriptor de Camilo Jos Cela? Va ser una experincia molt enriquidora amb la qual jo vaig aprendre molt amb aquest home. En realitat, em dedicava a fer unes fitxes que ell les volia a m, unes fitxes duna srie de llibres que ell em deia, o de discursos de la Real Acadmia, per exemple. En fi, moltes coses daquestes, i desprs ajudar-lo en lescriptura dels llibres, li feia tamb unes fitxes perqu ell treballava amb molts de personatges. Hi havia llibres que tenien fins a 600 personatges diferents i jo li havia de fer una fitxa de cada personatge: explicar qui era, en quines pgines apareixia, quines caracterstiques tenia. Amb un paraula,i va ser una feina molt, molt guapa, molt interessant. I el tracte amb ell era molt bo, vull dir, ell en lmbit particular era una persona molt encisadora, mai em va cridar, ni mai em va dir res fora de to. s a dir, em tractava com una persona que feia feina all i punt, molt exigent, aix s. A ms a ms vaig conixer gent interessant, gent que venia a visitar-lo, altres escriptors... La seva dona era molt encantadora. Ells vivien amb un matrimoni gallec que els feien de criats. Record perfectament que ella era la cuinera i ell li feia de xofer i altres coses. Era un gent amb la qual avui en dia encara mantenc una amistat molt bona.

Entrevistes

7

ENTREVISTAS A PROFESORES DEL IES BALTASAR PORCEL. Alumnat de Processos de Comunicaci en Castell de 1r C i 1r D

Para la revista hemos pensado cooperar haciendo entrevistas a profesores. Y para ello hemos pensado que sera buena idea elegir a un profesor nuevo en el centro y a otro que lleve aos aqu. Al final hemos elegido a Mara Martnez como profesora nueva y a Pere Barcel, que ya lleva aos en este centro.

1. Cuntos aos llevas dando tu asignatura? 2. Cuntas clases haces al da? 3. Qu haces despus del trabajo? 4. Qu te parece el instituto? 5. Qu opinas de los alumnos?

1. Llevo tres aos dando clases de castellano.

2. Cuatro clases al da.

3. Trabajo con el ordenador y hago yoga.

4. Es muy buen instituto.

5. Hay un poco de todo.

1. Llevo quince aos de profesor de plstica.

2. Tres o cuatro clases al da.

3. Jugar al tenis, preparar clases y pasar tiempo con la familia.

4. Est bien gestionado

5. Hay de todo un poco.

Cmic

8

Jordi Llorca, 4t ESO diversificaci.

Cmic

9

Opini

10

LLIBRE DIGITAL, S O NO? A favor Nicols Mar, 2n batxillerat A Per comenar el meu posicionament s prou diferent del senyor Franzen pel fet que ell bsicament rebutja i critica la nova forma de presentar les novelles en format digital, forma amb la qual jo simpatitz prou. A ms a ms, em consider un defensor de la novella digital pels motius segents:

En primer lloc, Franzen comenta que la novella digital suposar la fi de la novella impresa, cosa de la qual jo dubt molt ja que segons la meva opini la novella digital no condemnar la novella impresa, ans al contrari, segurament la salvar. s a dir, en un futur en qu els recursos naturals escassejaran, ja que les poltiques de sostenibilitat cobraran molta ms importncia, la novella digital proporcionar un mitj de llegir sense la necessitat de consumir recursos com ara sn paper o tner d'impressora. A ms a ms, permetr la reducci de la producci de novelles en paper amb el consegent estalvi de recursos, sense que aquest fet suposi la desaparici de la lectura clssica en format paper.

Per aclarir aquest ltim punt, podem establir una metfora o comparaci amb el mn automobilstic, ms concretament entre els motors dexplosi amb carburants derivats del petroli i entre els motors elctrics que utilitzen la nova tecnologia de cllules dhidrogen. Els cotxes elctrics (la novella digital) suposaran un mitj de transport net i rendible per a tota la poblaci, mentre que els cotxes de benzina, com els clssics Morgan o Jaguar (novella impresa), es reservaran per als autntics fans de lautomoci i preservaran aix la cultura del motor dexplosi i el plaer descoltar lagradable simfonia produda pels cilindres i el sistema dexpulsi de gasos. s a dir, tenim la possibilitat de llegar a les generacions futures tot un mn de plaer associat a lactivitat lectora: el tacte del

paper, lolor dels fulls impresos, lesttica de les prestatgeries, les anotacions amb llapis...

D'altra banda, el senyor Franzen argumenta que la novella digital, amb la possibilitat d'edici que ofereixen les noves tecnologies, perd rigor envers la novella impresa, i

remarca el fet que la novella impresa t un carcter permanent i inalterable que la novella digital no posseeix. Emper, qualsevol persona amb coneixements mitjans dinformtica sap que la protecci darxius, respecte de ledici s simple i fcil de dur a terme amb els canvis pertinents en el programa que executa el llibre digital. Aix doncs, amb la programaci correcta, alterar determinades edicions s completament impossible.

En contra Alexa Gavriil, 2n batxillerat A

Tot canvi en la nostra concepci del mn i la nostra manera de fer les coses dia a dia pot produir un cert rebuig al principi, per sovint amb el pas del temps aquests canvis i innovacions arrelen en la nostra societat i cultura i esdevenen un ingredient habitual en les nostres vides. Aix s aplicable a les noves tecnologies, tenint en compte que no fa tant de temps la gent vivia sense mbil, ordinador o televisi, i avui en dia consideram aquests objectes com elements essencials per a la nostra comoditat i fins i tot qualitat de vida.

Ara b, crec que no hem de perdre el sentit crtic en cap moment, i aix implica ser capaos de decidir fins a quin punt volem que la tecnologia, els micro-xips i els cables modifiquin la nostra realitat actual. Pel que fa

Opini

11

als llibres, el meu posicionament s clar: cap tecnologia podr substituir el plaer de tenir un llibre imprs a les mans i passar-ne les pgines. Sona fetitxista, direu, i potser teniu ra. I s que un llibre arriba a ser ms que paper, cada llibre s un mn, i si et capfiques en aquest mn i aquest mn et sedueix, passar a formar part de tu i de la teva prpia histria.

D'altra banda, ser crtic sovint comporta ser objectiu, i essent objectius no podem pas negar que la versi electrnica dels llibres tamb t els seus avantatges. En primer lloc, un dels avantatges del llibre digital s el fet que s ms ecolgic que el llibre clssic, ja que no tuda paper, la qual cosa comporta una menor tala d'arbres. Aix i tot, no podem classificar tots els aparells electrnics com a ecolgicament nets; potser no perjudiquen els arbres del planeta, per suposen una contaminaci en el seu procs d'elaboraci i, una vegada obsolets, constitueixen deixalles menys biodegradables que el paper.

Segon avantatge, potser el ms significatiu per a mi: l'espai. Els bons lectors se sentiran identificats si dic que ms d'una vegada he hagut de deixar a contracor qualque llibre a casa perqu la maleta fregava el sobreps establert per la companyia aria. L'espai ja no s un problema en el cas del llibre electrnic, ja que pots dur centenars de llibres compactats en un espai redut.

A ms, el llibre electrnic pot ser molt til per a ampliar vocabulari, ja sigui en la teva llengua prpia o en una altra: en la majoria de llibres digitals comercialitzats, amb un sol clic pots consultar el significat d'un mot concret, cosa que probablement no faries en llegir un llibre imprs.

Finalment, si tens connexi a Internet des del teu llibre electrnic pots accedir en qualsevol moment, all on siguis, a l'mplia varietat de llibres disponibles sense necessitat de desplaar-te i, segurament, trobars ms rpidament el que cerques, en lloc dhaver danar de llibreria en llibreria.

Passem, per, al llibre de tota la vida, el llibre imprs. Moltes persones -jo m'hi incloc- consideren els llibres com objectes bells, gaireb de collecci podrem dir. Una biblioteca a casa s un element decoratiu i sovint ple de relquies; quan passeges la vista pels prestatges pots trobar-te amb un llibre que vares llegir de petit

i que t'evoca records de la infncia, o un que et va encisar i que no recordaves. Podreu argumentar que en un llibre electrnic tamb els pots emmagatzemar i mirar-los posteriorment. S, per acabarien de la mateixa manera que els arxius d'un ordinador, oblidats en una marea d'informaci computaritzada, tots sota la mateixa forma. I el que s ms trgic, amb el llibre electrnic es perdria en gran mesura el costum de regalar llibres i el fet de passar-los de generaci en generaci.

s tasca de cada lector avaluar els avantatges i desavantatges d'una i altra opci i decidir per ell mateix qu val ms la pena. El problema s que, si la indstria dels llibres digitals va en augment, les edicions literries de llibres en paper es veuran greument perjudicades, i afectaran els lectors que s'estimen ms agafar un llibre entre les mans i poder sentir aix el tacte de les fulles i l'olor de la literatura. Per aquests motius esper de tot cor que no arribi el dia en qu parlem del llibre clssic com d'un animal en perill d'extinci.

Opini

12

POP CATAL Antnia Maria Dols, 2n dESO D

El pop catal desprs de tants anys ja est ms que consolidat. Hem passat dels primers grups pioners com Sau, Sopa de Cabra o Lax'n'busto, per arribar a lactualitat a grups tan interessants com Manel, Antnia Font, Els Catarres, Mishima o Terpia de Shock.

Desprs de 4 anys a mig gas, entre concert i concert, Els Amics de les Arts, han tornat a enregistrar el que ser el seu segon lbum, per no segon disc, anomenat Espcies per Catalogar. El seu primer disc, Bed & Breakfast, els va fer guanyar el premi Enderrock de la crtica al millor disc 2009 i el Premi Disc Catal de l'Any de can d'autor aquell mateix any. El setembre de l'any passat aquest disc va esdevenir Disc d'Or.

Un altre grup destacat pel seu xit en els darrers anys ha estat Terpia de Shock, amb discs com Escapa't amb mi, tret a la venda l'any 2008, del qual podem destacar per la seva senzillesa canons com ''Princesa'' o ''Sense tu''. El seu ltim disc ha estat Tota la nit, aparegut l'any 2010. Terpia de Shock tamb ha estat guanyador d'un premi Enderrock al millor Grup Revelaci 2008.

Un altre dels grups ms escoltats ha estat Antnia Font, un grup nascut a Mallorca l'any 1997, que durant la seva llarga trajectria s'ha caracteritzat per una msica alegre i festiva amb canons com ''Alegria'' o ''Patxanga'', i que va encetar la seva carrera discogrfica amb el disc Antnia Font (1999). El seu ltim treball es titula Lamparetes (2011). Com he dit abans, s un grup amb msiques molt festives, i han tengut moltes ocasions per tocar a festes i concerts. El seu primer concert fou el primer any en qu aparegueren als quintos de Bunyola i des d'aquell esdeveniment varen comenar a fer concerts arreu de Mallorca i, finalment, a la resta del pas.

I per acabar, parlarem de l'ltim grup revelaci, Els Catarres, que es crearen a finals de 2010 i comenaren tocant als bars i a la

Fira d'Artesania d'Aiguafreda. Com a conseqncia del seu xit, varen decidir enregistrar un disc, que contenia la can que els va fer saltar a la fama, ''Jenifer'', que explica l'amor prohibit entre un patriota catal i una ''xoni'' de Castefa. I es veu que no els agrada perdre el temps, ja que aquest hivern han tret el seu segon disc, Canons 2011. Tamb sn coneguts pel seu sistema de distribuci, que permet la descrrega lliure de canons des de la seva pgina web, un sistema que els fa ben populars. Tanmateix, saben promoure la comercialitzaci del disc grcies al valor afegit que aconsegueixen posar-hi mitjanant la personalitzaci de cada cpia, que arriba signada pel grup.

Recull fotogrfic.

13

Els alumnes i professorat de lIES han organitzat tot un seguit dactivitats al llarg daquest curs amb finalitats culturals, solidries, recaptaci de diners per als viatges destudis i intercanvis Per raons despai, aquesta s noms una petita mostra de tot el que hem fet. Si us quedau amb ganes de ms visitau el nostre Facebook!!! Tallers i activitats de Nadal.

Recull fotogrfic.

14

Sant Antoni.

Literatura escolar

15

MICRORELATOS Alumnes de 2n ESO B

FOTOMATN

Estaba hacindome unas fotos en un fotomatn cuando de pronto encontr un compartimento secreto, el cual tena un botn. En el momento en que me decid a pulsarlo, la puerta se cerr y el fotomatn despeg.

Ahora estoy vagando por el espacio, esperando una triste muerte.

Diego de Clares

LA VIEJA

Era una noche oscura; una tormenta se avecinaba; la luna se reflejaba entre las nubes. Sonaron las doce cuando lleg el tren. Pareca estar vaco y su luz parpadeaba. Entr en un vagn en el cual no haba nadie, me sent y me puse a leer el peridico. Minutos despus paramos en una estacin pero no subi nadie.

Fue en un abrir y cerrar de ojos: all haba una vieja con un mueco entre sus manos que se pareca a un payaso. Me asust pero la salud.

-Buenas, le dije. Pero ella me mir y...

-Ji, ji, ji.

-Est usted bien?- le pregunt. Y ella me respondi:

-Ya vers, ya vers.

Y luego desapareci y yo me qued solo con su payaso.

Eric Alemany

LA MANCHA EN LA PARED

Un preso no paraba de armar folln en la crcel y por este motivo le metieron en la celda de aislamiento nmero cinco.

El primer da vio una mancha extraa en la pared; sta se diferenciaba de las dems porque a su alrededor estaba blanco, como si solo hubieran pintado ese trozo nuevo. Se acerc a mirar lo que era y cuando la toc se desmay. Al despertarse, vio una foto suya cerca de la mancha y a un hombre trajeado tocndole el hombro.

El segundo da desapareci. No haba agujeros en la celda y tampoco encontraron su cuerpo.

Juan Ramrez

Literatura escolar

16

DESTINO REUS

Acabbamos de llegar del aeropuerto y cogimos el primer tren que iba a Reus, pero antes tuvimos que hacer unas cuantas escalas. En la primera ciudad en la que paramos se baj la mayora de la gente, y en la segunda, lo hizo el resto menos yo y mi hermana que debamos bajar en la siguiente, y otro hombre extrao con un sombrero, abrigo largo y gafas de sol.

Cuando estbamos llegando a la parada de Reus, el conductor se la pas. Entonces, mi hermana fue a avisarle pero cuando se asom no encontr a nadie, el volante daba vueltas solo. En ese momento, yo y mi hermana, asustadas, intentamos abrir la puerta pero el extrao hombre del sombrero nos agarr del brazo y susurr: Ya es demasiado tarde.

Alba Martnez

LA CABINA FANTASMA

Todo empez un da tranquilo, normal, como de costumbre. Michael, un hombre de negocios, entr en una cabina telefnica con aspecto reluciente para avisar a su mujer de que llegara tarde. Al marcar se oa un ruido extrao, y Michael se percat de que vena de dentro de la cabina. Mir hacia los lados y vio el reflejo de un hombre que resultaba familiar, pero tena la cara desfigurada y no pudo reconocerlo. Dominado por el pnico, Michael sali inmediatamente corriendo y lleg a su casa, pero no tuvo el valor de contrselo a su mujer.

Al da siguiente, cuando Michael pas por el mismo sitio, la cabina ya no estaba all y l se qued pensando si aquello que haba ocurrido anoche haban sido imaginaciones suyas. Despus de mucho pensar lleg a la conclusin de que aquel hombre reflejado en el cristal de la cabina era l, por eso le resultaba familiar: era su futuro.

Damin Marn

UN VIATGE EXTRAORDINARI

Eren dos amics que van decidir fer un viatge a Sud-Amrica. Agafaren el transatlntic al port de Palma i partiren cap el desconegut. El vaixell era de ms de dos-cents metres de llargria i hi podien viatjar fins a vuit-centes persones, per en aquell viatge noms nhi havia cinc-centes trenta-dues i cent cinquanta-set empleats.

El viatge va transcrrer molt b, fins que la nit abans darribar va haver-hi una gran tempesta i el vaixell va naufragar. Molts dels passatger daquell viatge moriren durant aquella trgica nit, per els dos amics es pogueren salvar nedant fins a un platja, en la qual del cansament es quedaren adormits.

Al dia segent, es despertaren dins un habitaci on hi havia molts dindgenes que els miraven als ulls amb una mirada estranya, poc tranquillitzadora. Els dos amics es van espantar moltssim, per ben aviat es van asserenar. Fet i fet, estaven en un ciutat meravellosa, feta tota dor, dun or que llua com mai no havien vist. Es quedaren bocabadats en veure tantes riqueses per tot arreu i decidiren agafar quantes ms coses per emportar-se-les de tornada cap a casa. Els dos amics es guanyaren a poc a poc la confiana dels indgenes fins que un dia sembarcaren damagat en un petit vaixell ple de les joies que havien pogut robar. La seva decisi era tornar a casa i viure la vida com autntics milionaris. Ara b, quan eren a alta mar, la fora de les ones i els pes de les joies va fer que el vaixell naufrags i que totes les riqueses que havien acumulat acabassin al fons de la mar.

Literatura escolar

17

Els dos amics, com si repetissin una histria ja contada, aconseguiren salvar-se, per quan narraren aquella histria a la gent del lloc on havien arribat, tothom cregu que havien perdut el seny i que eren dos nufrags bojos de per vida, per la qual cosa foren tancats en un manicomi on moriren al cap de molts anys en la ms profunda solitud. Ning ms ha tengut notcies daquella misteriosa ciutat dor, perduda en la immensitat dun mn increble.

ker Casillas

CONTAU-NOS LA VOSTRA HISTRIA DE POR

Lactivitat Contau-nos una histria de por es va dur a terme durant el mes doctubre i novembre de 2011, quan els alumnes de lIES Baltasar Porcel pernoctaren una nit as Palmer. Aquesta activitat fou organitzada per la Comissi de Normalitzaci Lingstica, amb lintent de motivar linters per la lectura i pel plaer de recitar i contar histries de viva veu. Els quatre relats que podeu llegir a continuaci sn una mostra de la creativitat dels alumnes.

BONA LECTURA I QUE PASSEU MOLTA POR!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

LHOME NEGRE

Eren les tres de la matinada i encara feia els deures a la meva habitaci quan vaig sentir la necessitat descapar daquell lloc. Em vaig dirigir al bosc, per tot estava molt fosc i el fred em cremava a la cara. El silenci menvoltava duna manera aterridora i, de sobte, vaig veure com una mata es movia. Mhi vaig atracar sense fer gaire renou i de darrere la mata va sortir a tota velocitat un conill. El cor sem va eixamplar tranquillitzadorament, per quan em vaig girar, darrere meu, hi havia aquell home, amb aquella immensa capa negra i aquelles sabates tacades de sang que brillaven com jo mai no havia vist.

En aquell precs instant comen una persecuci per tot el bosc, mentre el meu cor semblava que em sortia per la boca. Quan jo ja no podia ms, va aparixer un policia, per desgraciadament lhome negre el va matar i el va llenar al torrent. De totes maneres, jo vaig aprofitar aquells instants per retornar a casa i estranyament els meus pares no hi eren. Pass mitja hora interminable i sobtadament vaig sentir un renou molt misteris que provenia del garatge. Hi vaig entrar i no vaig veure res, per quan ja tornava a ser a la meva habitaci em vaig adonar que una ombra es dirigia cap a la cuina. Aterrit, per amb una fora interior que desconec don em sorgia, em vaig encaminar cap a la cuina.

Tot el menjar estava escampat pel terra i tots els plats estaven romputs.

Vaig sentir un soroll darrere meu i la darrera imatge que record s un ganivet que sem clavava al bell mig del cor.

Em vaig despertar suat i cridant com un boig perqu tot havia estat un malson terrible.

Literatura escolar

18

Quin horror!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

Jlia Bosch, Izamar Snchez, Vanesa Rodrguez, Juan Martnez i Sandro Rozaln

LESPERIT DE LES OMBRES

Era un nit obscura al poble de Campos. Un home, en Pere Miquel, amb la intenci de tornar a casa, caminant caminant, va arribar a Ses Salines. En plena nit es va trobar un home que treballava en una fantasmal, blanqussima fbrica de sal. En Pere Miquel es va espantar molt en veure aquella estranyssima fbrica i aquell home que es movia maquinalment, desma.

En Pere Miquel va creure que aquell home era una visi, una illusi ptica, una mala passada que li feia la botella de ginebra que shavia begut poques hores abans. Per comprovar la realitat daquell espectre, en Pere Miquel el va introduir dins una trituradora de sal. La sang li tac tota la cara i els crits foren esgarrifosos. Lhome va morir immediatament, per sembla que el seu esperit no.

Passaren els anys i en Pere Miquel vivia angoixat, tot recordant aquella trgica nit. Un vespre decid retornar a la fbrica de sal per si la seva culpa podia ser perdonada dalguna manera.

La foscor era la mateixa que en Pere Miquel no volia tornar veure mai ms, la foscor i el silenci que no volia recordar. A poc a poc, es va apropar a la trituradora de sal i va veure els contorns de la figura de lhome que ell havia matat. En un obrir i tancar dulls, la forma va desaparixer i es va convertir en tres siluetes ms que lagafaven amb una fora descomunal i lintroduen lentament dins...

Ah!!!!!!!!!!!!

lvaro Romero, Francisco Serrano, Marina Salazar i Sergi Sim

EL BOSC SANGUINARI

Un grup dadolescents, un vespre, decidiren endinsar-se en un bosc que, segons les velles histries de les quals els joves es reien, estava embruixat.

Els joves varen acampar a la vorera dun riu. Mentre sopaven tranquillament, un dels joves va veure una cosa rara que es movia dins les aiges del riu. Quan els adolescents comprovaren qu era all, es varen espantar molt perqu all era sang. A ms a ms, tots pogueren veure una enigmtica ombra que semblava penjada dun arbre. Aquella ombra va resultar que era una dona a la qual faltaven els braos i les cames. Ms espants era encara que els budells daquella figura horrorosa li penjaven del cos com si fossin dues llgrimes terrorfiques. Tatuat al seu cos amb esprai vermell es podia llegir el missatge segent:

A VOSALTRES US PASSAR EL MATEIX.

Els joves davant aquella visi dun altre mn es posaren a crrer desesperadament, per desgraciadament els joves varen anar desapareixent entre crits que feien por fins i tot a les feres ms salvatges.

Finalment, noms quedaren dos joves i els cossos de tots els altres aparegueren penjats als arbres, tal com la profecia escrita de la dona havia anunciat.

Literatura escolar

19

De sobte, de darrere unes roques sort lautor daquells horribles assassinats: era un home al qual faltava un bra i amb laltre sostenia un escopeta de caa. Els dos joves supervivents comenaren a crrer, per els havia arribat la seva hora. Dos trons finals romperen els silenci del bosc. Lhome, amb la mirada perduda, trista, demonaca, es va posar el can de lescopeta dins la boca i...

PAM!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

Joaqun Garca, Marc Mndez, Alba Quijano i Lautaro Joaqun

EN PERE CATORZE

Una nit de fa molts danys, en Pere va anar amb un amic seu, en Joanet, pel bosc de... Desprs de caminar una srie dhores trobaren un casa que semblava abandonada i decidiren, malet aquell moment, entrar-hi.

Quan ja eren dins la casa, veieren un home que es passejava a les fosques. Aleshores sentiren tamb un renou, semblant al dun vidre quan es trenca.

Els dos amics baixaren al soterrani i varen trobar...

Qu varen trobar????????????????????

-s la mort- va cridar en Pere.

-No, no s la mort- va contestar en Joanet.-Jo el conec. s un amic del meu pare i es diu Pere Catorze, per jo no sabia que fos...

Els dos amics abandonaren la casa ms aviat que de pressa. Hores ms tard trobaren un missatge que deia:

TU I EL TEU AMIC MORIREU SI DORMIU AL VOSTRE LLIT. SIGNAT: PERE CATORZE

Els dos amics varen creure, per, que all devia ser una broma de mal gust que algun dels seus companys els gastava i se nanaren, tranquillament, cadasc a dormir a casa seva. A lendem, quan les mares els varen anar a despertar, els dos nins havien desaparegut.

Davall de cada llit hi havia un enorme bassiot de sang i una inscripci, que la policia mai no va arribar a entendre, feta amb la sang dels nins:

XIV

Catalina Snchez, Laura Montoliu, Sima Martnez i Jorge Antonio De Almeida

Activitats escolars

20

PROJECTE NDIA I SAVE THE CHILDREN Carmen Fernndez, professora de Religi

Durant el mes de desembre es van organitzar unes activitats de sensibilitzaci amb motiu de les diferents activitats solidries previstes per Nadal. La professora Carmen Fernndez, com a responsable de la comissi de convivncia, va fer unes xerrades en els cursos de 1r, 2n, 3r i 4r d'ESO de sensibilitzaci solidria amb dos projectes:

Projecte ndia i Save the Children. Es tractava de presentar aquestes dues realitats, de dificultats humanes i econmiques, comparar-les amb la realitat que nosaltres vivim, potser aparentment amb millors condicions, per amb molta pobresa humana i, tal vegada, tamb econmica. La forma de collaborar en aquests projectes va ser, per una banda, comprant objectes portats de l`ndia, en un mercadet solidari que es va muntar el darrer dia de classe abans de les vacances de Nadal. Amb aquesta iniciativa es va ajudar a nines de les castes ms baixes de lndia ( Cochin- Kerala) a tenir una formaci integral i evitar aix xacres socials com: l'infanticidi, la venda d'rgans, la prostituci, etc. En relaci amb el projecte que va proposar l'ONG Save the Children, cal esmentar que es va organitzar una cursa solidria, en la

qual els alumnes a ms de crrer havien cercat patrocinadors. Tots els diners recaptats foren destinats a aquest projecte amb el fi de defensar i promoure els drets dels infants. En aquest cas concret, lajuda es destin a nins i nines de la Repblica Democrtica del Congo, els quals no poden anar al collegi perqu les seves escoles van ser destrudes durant la guerra. Com organitzadora d'aquesta activitat, vull agrair, en primer lloc, la solidaritat dels alumnes que, amb tota la illusi del mn, varen participar. Aix mateix, no em vull oblidar dels professors d'Educaci Fsica que feren possible la cursa, de l'equip directiu que em va ajudar i de totes les persones que duna manera o de laltra es varen esforar perqu aquests projectes anessin endavant. En total es varen recaptar 697,15 euros per al projecte Save the Children i 185 euros ms per al projecte Projecte ndia.

Moltes grcies a tots!

ACTIVITATS DIADA DE LA PAU

En relaci amb la diada per la Pau que se celebra cada 30 de gener, el nostre institut va organitzar algunes activitats amb la finalitat d'unir tota la comunitat educativa de les Illes Balears.

Per aquest motiu, des del departament d'orientaci i religi s'organitzaren algunes activitats que tengueren el suport i la

Activitats escolars

21

collaboraci desinteressada dels tutors i professors de plstica.

En primer lloc, es dugueren a terme unes xerrades de sensibilitzaci per a totes les classes de 1r, 2n i 3r d'ESO, amb la intenci d'oferir models de comportament generadors de situacions de convivncia agradables i satisfactries. En definitiva, es volgu oferir un raig de llum que fos capa d'illuminar les persones que ens envolten.

En aquest sentit, es va intentar que els alumnes fossin conscients que la pau comena per un mateix, a l'institut, a la famlia, al poble, a la ciutat, amb els grups d'amics, amb els pares... I, si en certa manera, pensam que no podem fer res per evitar les guerres, s que tenim la capacitat per millorar i aconseguir que al nostre entorn, hi hagi ms respecte, justcia, tolerncia i, en definitiva, pau.

Desprs d'aquesta activitat de sensibilitzaci es propos la realitzaci d'uns murals en els quals els alumnes havien d'expressar de manera personal diferents aspectes relacionats amb la pau, com per exemple: els drets humans, la pervivncia dels principals smbols de la pau, la violncia de gnere, la importncia dels premis nobels de la pau, etc.

Com a conclusi d'aquesta activitat, es varen triar aquells murals que destacaren per la seva originalitat i bellesa, i foren exposats en els passadissos de l'institut per tal que tots els nostres alumnes tenguessin ben present la importncia d'aquesta sensibilitzaci envers comportaments pacfics.

EXCURSIN A LA SINAGOGA DE PALMA I LA SEU Maria Magdalena Schmitt Radanovic, 3r dESO B

La excursin del mircoles 25 de enero fue para m una actividad de lo ms interesante. Son pocas las oportunidades que una persona tiene de conocer una cultura completamente diferente a la nuestra. En este sentido, tuve la posibilidad de visitar la Sinagoga de Palma, adems de gozar de una extensa explicacin sobre el judasmo y la cultura juda.

Joice, la gua que tuvimos, nos acogi a todos y nos trat con una familiaridad y simpata que de buen principio ya me sorprendi. Sus explicaciones fueron concretas y exactas, pero ella las dio de tal forma que todos la llegamos a comprender sin excesivas dificultades. Nada ms entrar a la Sinagoga, Joice ya nos empez a explicar los ritos y las tradiciones del pueblo judo.

Entre otros aspectos, nos explic el significado simblico de la estrella de David, la fiesta de Hanuka, La Tor, la fiesta del arrepentimiento y el hecho de que los judos tiene un calendario tanto lunar como solar.

En otro sentido, Joice nos seal que en las familias judas la madre conlleva en s misma la tradicin juda para con la siguiente generacin: es decir, si una madre juda tiene un hijo, ste automticamente ya es judo.

Otro tema que nos present fue que actualmente es muy difcil vivir segn las tradiciones judas, si vives en Mallorca. De hecho, recuerdo que dijo que en su comunidad, es decir todo Mallorca, solo haba 200 integrantes.

Nos dijo que haba prohibiciones difciles de mantener en la sociedad mallorquina actual, como por ejemplo el sahbat que es

Activitats escolars

22

el equivalente al domingo en la religin cristiana. Tambin nos explic que para los judos es muy complicado mantener la tradicin de comer carne de animales que no tuvieron que padecer dolor durante la matanza. Joice nos dijo, en este sentido, que haba carniceras en la Pennsula especializadas en la venta de este tipo de carne, pero que, lamentablemente, no hay ningn establecimiento de estas caractersticas en Mallorca.

Cuando la explicacin lleg a su fin, Joice nos ofreci dulces y zumo, otra muestra de su enorme hospitalidad.

Despus de visitar la sinagoga hicimos una breve pausa en un caf cercano. Desde luego, con el frio que haca, un caf senta la mar de bien. Adems la conversacin con las profesoras y los otros alumnos alrededor de una mesa fue un placer que no puedo ms que recordar.

Cuando entramos en La Seu me qued un momento sin aliento, solo por lo impresionante que me pareci aquel edificio. Dentro de la catedral me sent como un ratn delante del famoso Mt. Blanc.

La atmsfera que haba dentro de la catedral era una mezcla de fascinacin, impresin y sobre todo, un ardiente deseo por saber.

El gua que nos esper nos mostr lugares de la catedral que normalmente los visitantes no pueden visitar. Cuando nos encontramos en la capilla del santuario tuve una vista perfecta del conjunto de la

catedral. Lo que ms me agrad fue el momento en el que mir hacia las enormes rosetas o ojos, y la luz del sol las atraves. El mar de colores creado por la luz y los cristales me rob el aliento. Tambin me impresion fuertemente poder ver la figura de mi santa, Mara Magdalena, o poder contemplar la representacin de la famosa ltima cena. Yo, como persona a la que le apasionan las bellas artes, no necesito especificar la admiracin que sent por todos aquellos artistas que invirtieron tiempo, amor y pasin en el hecho de crear una catedral nica en su carcter y en su belleza. Si pudiera volver a ir, aceptara sin pensrmelo dos veces.

VIATGE A BERLN 2012 Maria Jos Noboa, 2n de batxillerat A

Des del passat dia 28 de febrer fins al dia 2 de mar, alguns dels alumnes de les classes de 2n de Batxiller A i B vrem anar de viatge destudis a la ciutat alemanya de Berln. Hi vrem romandre dos dies sencers i dues nits que com tot seguit podreu comprovar aprofitrem al mxim.

El primer dia del nostre viatge vrem visitar la Porta de Brandenburg, la qual est inspirada en lacrpolis dAtenes i que fou la principal entrada a Berln entre els segles XVIII i XIX. Avui en dia, les dues ales que voregen la famosa porta sn la seu de lOficina de Turisme de la ciutat berlinesa.

Tot seguit, ens endinsrem en un dels aspectes que no podem oblidar quan es visita Berln: el seu passat nazi. Per aquest motiu ens vrem passejar pel Monument a lHolocaust, impressionant laberint de columnes de formig, situat al cor de la urbs. Visitrem tamb el bnquer on samag i se sucida Hitler. En definitiva, frem una passejada que ens pos davant els ulls lhorror que tantes vegades hem vist a pellcules o documentals, lhorror que

Activitats escolars

23

Monument de lHolocaust.

hem estudiat en els llibres dhistria o que hem llegit en algunes famoses novelles.

Altres visites ms foren el Check Point Charlie, les restes del Mur de Berln i el fams Reichstag, s a dir, el parlament alemany, que va recuperar lesplendor perduda grcies a la nova cpula de vidre dissenyada pel prestigis arquitecte Norman Foster, afegida al conjunt monumental lany 1999.

Desprs de totes les atraccions turstiques de les quals vrem gaudir, tengurem lhorabaixa i la nit lliure.

El segon dia del nostre viatge el dedicrem a la vista de diversos museus, situats a la coneguda illa dels museus que es troba en el riu Spree. Aquesta petita illa es va comenar a construir durant el segle XIX i s la seu dun conjunt de museus nic a tot el mn, tant per larquitectura dels edificis, com pel valor del contingut histric, artstic i cultural.

No puc oblidar el Neues Museum on es pot contemplar el bust de la famosa reina egpcia Nefertiti o la collecci de papirs de lEgipte faranic. Un altre museu impressionant s el Pergamon Museum que destaca pel monumental altar de Prgamo, la porta dIshtar o el mercat de Milet. Els dos darrers museus que vrem veure foren el Jdiches Museum i lAtles Museum que deixa bocabadat per la seva collecci descultures gregues i romanes.

Desprs de tanta cultura, el vespre el dedicrem a passejar devora la illuminada i majestuosa Porta de Brandenburg. La darrera visita fou la Biblioteca Nacional.

Com heu pogut comprovar no vrem perdre un sol minut de viatge, grcies al qual conegurem una nova ciutat. Un dels fets que ms ens impact fou descobrir com tots

els successos que han tengut lloc a Berln, com per exemple la construcci del Mur de Berln o tota la relaci histrica que la ciutat t amb la dictadura de Hitler, han marcat de manera perenne aquesta ciutat fins a lactualitat.

Una de les realitats que ms vrem percebre fou un cert sentiment de tristesa que sura en lambient urb. Un ambient que es barreja amb el color gris de la ciutat i la

solitud dalguns carrers, on realment es passeja poca gent. Tot aix, ms la seriositat tpica dels alemanys, dna cos a una ciutat molt especial. Tots els estudiants coincidrem a afirmar que la causa daquell ambient era el patiment soterrat que les famlies alemanyes havien passat durant lpoca de Hitler, la Segona Guerra Mundial i la difcil i dura reconstrucci del pas desprs de lholocaust.

Tot i aix, la ciutat ens va agradar molt, com sempre ms a uns que a altres, per el que no podem negar s que Berln s una ciutat plena de cultura i marcada amb foc viu per un fets histrics duna magnitud trasbalsadora. Una ciutat capa de reviure sobre les ferides i les cicatrius de la histria ms recent.

Finalment, el fet de poder compartir aquest viatge amb el companys i companyes de linstitut fou una experincia meravellosa. De ben segur que per a tots els que vrem viatjar a Berln aquest ser un record que no oblidarem mai i que ens acompanyar per sempre ms quan finalitzem els nostres estudis a lIES Baltsar Porcel dAndratx.

Grcies, per tant, a tots els companys i professors acompanyants i grcies a Berln per deixar-nos viure uns dies extraordinaris.

Activitats escolars

24

UNA EXPERINCIA SENZILLAMENT INOBLIDABLE! Paola Castillo, 4t dESO

Inoblidable, una experincia senzillament inoblidable que comen un diumenge a l'aeroport, on tots ens viem aquelles cares d'illusi que precedeixen un viatge important i en el qual tenem tantes expectatives...

Varem tocar per primera vegada la neu en arribar al petit refugi on ens havem d'allotjar durant tres dies, un lloc realment acollidor, d'aquells que recorden les fotos de les postals, i

amb un menjar! Quin menjar! All varem podem gaudir de passejades per la neu, una excursi amb esqus i, en definitiva, de fantstics moments amb els amics. Per el ms divertit va ser, sens dubte, veure els professors fora del seu hbitat natural. Els hi heu vist alguna vegada? Doncs, jo puc assegurar-vos que s tota una experincia: croquetes humanes despertant persones (si es pot dir aix a la gent de bona matinada), guerrers de neu que no es donaven per venuts (la prova s al Facebook de l'institut, on ja ho veureu...)

Cal destacar el rebombori que es formava a les dutxes; un caos semblant al que sorgia quan ens proposvem trobar les ulleres, un guant o qualsevol altra cosa en un gran munt, perqu, sincerament, qui va arribar a casa seva amb tot el que havia collocat dins la maleta?

Una vegada a Barcelona ciutat, ltima parada abans de tornar, ens varem allotjar en un hotel increble, per increble de bon de veres! Tenir una habitaci tan gran per a dues persones fou un autntic luxe, i aix de dutxar-nos amb aigua calenta fou ja una cosa... indescriptible.

A la nit, el mateix dia d'arribada varem poder gaudir de la meitat del musical Los Miserables. Qu va passar amb l'altra meitat? Doncs que cadascun estava vivint la seva prpia obra en somnis. Aix no vol dir que fos avorrida, sin que el nostre cervell no donava ms ordres als ulls perqu aquests es mantinguessin oberts: pur esgotament.

Tanmateix, l'endem ja estvem tots drets, amb ms ganes de diversi. Era l'ltim dia i ja estvem disposats a exprimir fins a l'ltim moment la nostra aventura. Varem participar a la darrera excursi del viatge, que va consistir en una interessant visita guiada per Barcelona, durant la qual varem poder contemplar la Sagrada Famlia i el Parc Gell. Quines dues meravelles del Modernisme i catal i de l'arquitecte Antoni Gaud. No us dic cap mentida: les pedres semblen formes vives a punt de saltar-te als ulls. Sense cap dubte una excursi ms que recomanable per a qui no hagi tengut l'oportunitat o la sort de fer-la.

I aqu va acabar el nostre viatge d'estudis: una experincia senzillament inoblidable.

Activitats escolars

25

OUR FANTASTIC TRIP TO GERMANY. Laura Gil i Marina Castillo, 3 d'ESO A

We think that the wonderful experience we had a few months ago was one of the funniest and most amazing things we have ever done. It was a great trip. We had a great time together and we will never regret having done it. People in Germany were very generous and very kind to us. This is one of the things that made this trip so unforgettable.

While writing this, we remember the last day with our partners and their families; we were saying goodbye at

the airport and we couldn't stop crying and crying! Nobody wanted to come back to Mallorca, back to our daily routines. It was cool hanging out every day with our new friends and not going to school. Although we were only one week there, it seemed like a month because we had such a good time there! We are pleased that we did this.

With this experience, we have also made some fantastic friends who will be always there, we have learnt a bit more English and some others have also learnt a little German.

The truth is that we can only say good things because the trip was perfect! We would recommend everyone an experience like this. Don't be afraid to leave home for a few days to know a new culture and new people who might become your friends. You will feel proud!

CANIG I DRAGONERA: AMB EL CATAL, ETS MS COMPETENT Comissi de Normalitzaci Lingstica

La Comissi de Normalitzaci Lingstica de lIES Baltasar Porcel dAndratx, en el marc de les activitats programades per al curs 2011-2012, per tal de donarcontinutat als anteriors projectes Canig i Dragonera: el catal sense fronteres i Canig i Dragonera: un conte per a infants, realitz el darrer intercanvi a lAlguer, des del dia 28 de mar fins al 3 dabril, juntament amb els centres Lyce Jean Lurat i Leon Blum de Perpiny (el Rossell, Frana) i lIstituto Giuseppe Manno de lAlguer (Sardenya, Itlia).

Aquest tercer intercanvi de Canig i Dragonera es dugu a terme juntament amb lintercanvi en llengua francesa entre el Lyce Jean Lurat i el Giuseppe Manno. Evidentment, la llengua histrica comuna per als alumnes mallorquins, rossellonesos i algueresos ha estat el catal, tot i que, com passa sempre en situacions dintercanvi, en moments puntuals, han de recrrer a altres llenges, sobretot langls, que, en molts de casos, es converteix en la llengua franca dintercanvi comunicatiu arreu del mn.

Lintercanvi comen amb un recorregut per la ciutat de Girona, Litinerari girons (parc de la Devesa, Sant Feliu, monestir de Sant Pere de Galligants, Sant Nicolau, la catedral, el passeig de la muralla, les cases de lOnyar i el pont de pedra), que els alumnes andritxols havien preparat per explicar als companys rossellonesos.

Activitats escolars

26

Una vegada a lAlguer, cada alumne es va allotjar a casa dun company alguers. Lendem, desprs dassistir a una classe a linstitut, comenaren les activitats programades per les professores coordinadores, la Sra. Daniela Marcomini i la Sra. Victria Vacca, per tal de mostrar lessncia algueresa als visitants: des dels vestigis de la necrpolis dAnghelu Ruju i els Nurai Palmavera, al mercat del peix i hortofructcola, el museu del corral o de lor vermell (element identificador de la ciutat), a ms dun recorregut histric per la ciutat, en llengua catalana, a crrec del guia Josep Fadda. Evidentment, en aquest recorregut, no hi podia faltar el vessant turstic, com ara la visita a la platja, situada davant linstitut artstic i la cova de Nept, a la qual anrem per lescala panormica, situada al darrere del Cappo Caccia. A ms, assitrem a la festa esportiva per excellncia de lAlguer: un partit de rugby (lAlguer contra Romagna RFC).

Un cop familiaritzats amb les persones i amb el lloc, els nostres alumnes comenaren a endinsar-se de ple en lessncia de l'intercanvi, amb la finalitat de desenvolupar el projecte Amb el catal, ets ms competent, per al qual shavia planificat el viatge. Es tractava de fer una srie dactivitats de recerca de lestat actual de la llengua catalana, present a la ciutat de lAlguer des que el 1323 lilla de Sardenya va ser incorporada a la Corona Catalanoaragonesa (els contactes amb Catalunya no es trencaran fins que al segle XVIII, desprs de la Guerra de Successi, va ser cedida a la Casa de Savoia).

Arran de la presentaci, per part de la professora Sra. Enza Castellano, amb el ttol de La diversitat catalana a lAlguer, en qu va fer un recorregut histric, potic i dramtic de diferents autors algueresos (entre els quals destacam lobra Alga, de Nicolai Silvio, el director del centre que els va acollir, inspirada en un personatge mitolgic), els alumnes comenaren a interessar-se per la situaci lingstica i cultural del lloc: Per qu no sestudia catal a les escoles italianes de lAlguer?, es demanaven.

Aix mateix, els alumnes participaren en un debat a la seu de lassociaci mnium Cultural (lequivalent catal de la nostra Obra Cultural Balear), on el seu delegat, el Sr. Stefano Campus present les activitats que shi duen a terme, la finalitat de les quals s introduir (grcies a la feina ingent duna srie de voluntaris que hi treballen de manera altruista) la llengua catalana a les escoletes.

Per altra banda, el Sr. Carlo Sechi els va convidar a la seu de lObra Cultural de lAlguer i ens present lnica biblioteca catalana de tota lilla. A ms, els alumnes reberen lobsequi del llibre La cuina dun temps, sobre gastronomia tradicional algueresa.

Ara b, els alumnes havien viatjat a lAlguer amb un propsit clar: estudiar, a partir dels resultats dunes enquestes que havien de realitzar en diferents mbits de lAlguer, ls de la llengua catalana en aquesta ciutat, que, si b des del segle XIV el catal nhavia estat la llengua ds habitual, s evident que, amb el temps, ha perdut molts de parlants en benefici de litali.

Activitats escolars

27

Aix doncs, els alumnes no sols feren lavaluaci del projecte on line al web http://www.canigoidragonera.cat (Canig i Dragonera: amb el catal, ets ms competent), sin que, un cop introdudes les dades dels registres de les enquestes, sici un procs danlisi de la situaci lingstica actual a lAlguer. Aix mateix, sembla que, malgrat la diversitat dassociacions que vetllen per la llengua i la cultura prpies, falta un pla dactuaci conjunta per tal de treballar per a la recuperaci i la consolidaci de la llengua catalana, ja que tothom est dacord que la desaparici duna llengua s motiu de preocupaci pel simple fet que la llengua s possiblement leix vertebrador de qualsevol cultura i, doncs, un cop desapareguda la llengua, a la cultura que shi expressava li queda molt poc a dir.

Un cop finalitzat lintercanvi, noms ens queda pensar en lany que ve. Si b tant els alumnes, com els professors membres de la Comissi de Normalitzaci Lingstica, com lequip directiu del centre, voldrien que l'intercanvi en llengua catalana Canig i Dragonera (sota un altre projecte de treball), tengus continutat, la veritat s que aquesta continutat no est, ni de molt, garantida.

Davant els darrers anuncis que ens arriben de la Conselleria dEducaci, Cultura i Universitats, no podem sin ser pessimistes: la ms que segura reducci dhores de dedicaci a preparar les activitats per part dels membres de la Comissi de Normalitzaci Lingstica, leliminaci de subvencions per part de la Conselleria per als alumnes que hi participen i, en definitiva, les traves institucionals per tal que projectes aix es puguin fer realitat, els fan perillar seriosament.

La comunitat educativa de lIES Baltasar Porcel vol fer una crida per demanar que des de lAdministraci es fomentin aquest intercanvis, bsicament per com sn denriquidors. Noms amb sortides daquest tipus, els alumnes poden desenvolupar un dels principis de les competncies bsiques: la consolidaci dels aprenentatges terics en contextos reals.

No volem acabar sense felicitar les direccions dels tres centres que han participat en aquest intercanvi, per comptar amb professionals que fan possible activitats que permeten traslladar els aprenentatges a diferents entorns, fet francament enriquidor.

Reportatges

28

Alumnes dHistria de lArt de lIES amb el batle Lloren Suau escoltant les explicacions de Beatriz (Fotografia Miquel ngel Marroig.)

RESTAURACI DEL QUADRE DES MOROS Ylenia Fernndez, Olga Garca i Daniela Marques, 2n batxillerat A

El passat 23 de febrer l'Ajuntament d'Andratx va convidar els alumnes d'Histria de l'Art de segon de batxillerat a assistir a una interessant explicaci i, fins i tot, a una prctica de restauraci d'un quadre. Ens referim al Quadre des moros (1644) que presideix la Sala de Sessions de l'Ajuntament d'Andratx i que es tracta d'una cpia de l'original que es troba a l'esglsia del poble.

L'obra s de gran importncia, com a patrimoni cultural d'Andratx, perqu va ser la primera representaci pictrica de la vila, amb construccions o edificis representats que avui en dia encara es conserven o b es coneix quina devia ser la seva ubicaci actual. Per exemple, es pot observar una torre que deu ser la primera part d'all que coneixem avui en dia com el Castell de Son Mas (el nom del qual prov del fill d'un propietari ric d'aquella poca, Guillem des Mas), o la Cria del poble (all que en aquella poca devia ser un ajuntament) que es trobava on ara hi ha la biblioteca.

D'altra banda, un altre fet rellevant del quadre, s que es tracta dun exvot, s a dir, una ofrena a Du en forma de donaci a l'esglsia, que es fa com agrament o per demanar perd. Normalment, en aquest tipus de donacions es representava la figura del donant. En aquest cas s un personatge secundari vestit de negre i que encara no se sap qui era.

Aquest quadre representa la invasi dels moros el 2 d'agost de 1578, i la victria dels andritxols, a ms de representar altres successos de la histria d'Andratx. Cal destacar la figura d'una Verge en el cel, la Mare de Du dels ngels, que s la patrona de la nostra vila i que ho s precisament arran d'aquest esdeveniment. Tot i aix, cal dir que la vertadera histria presenta algunes diferncies respecte del quadre restaurat: la gran majoria

dels enemics no eren "moros", sin turcs, i no varen guanyar els andritxols. En realitat, varen acabar molt malament i molts pobladors foren emportats lluny del seu poble per treballar com a esclaus. La sort va ser que en aquell dia es realitzava un mercat a la ciutat de Palma, al qual varen acudir moltes persones del poble i, per tant, no foren presents durant l'atac.

Desprs de l'explicaci histrica del quadre,

vrem passar a la restauraci. La restauraci segueix un ordre, ja que ha de ser un procs realitzat amb molta cura i qualsevol mnima errada pot fer malb l'obra.

En primer lloc, cal fer un projecte sobre la restauraci que es vol realitzar; en aquest cas especfic la restauradora va presentar un projecte de restauraci que va ser acceptat.

Una vegada acceptat el projecte, s'ha de fer una recerca histrica del quadre (autor, context, estil, etc) i, desprs, s'ha d'analitzar el quadre per tal de determinar quines actuacions shan de dur a terme. En la restauraci del quadre que comentam, es va haver de treure la pintura d'una anterior restauraci que fou realitzada per un pintor que va intentar tapar imperfeccions amb pintura a l'oli, la qual cosa va provocar laparici duna lluentor diferent de l'original.

Reportatges

29

Desprs, es varen haver de fer unes fixacions amb un tipus de cola especial per tal de "fixar" la pintura que era mol frgil i que estava molt deteriorada. Cal destacar que en aquestes fases de la restauraci, uns coneixements de qumica sn molt importants. Aquestes fixacions es trauran posteriorment amb una baieta amb aigua calenta, ja que el vapor reactiva la cola.

A l'hora de fer servir la pintura, s'utilitzen uns pigments reversibles, en aquest cas l'aquarella i, normalment, amb la tcnica del puntillisme o amb lnies. En el Quadre des Moros, la tcnica del puntillisme era la ms adequada perqu les zones eren molt petites, i tot seguint la norma italiana, noms es poden utilitzar els tres colors primaris per tal de formar el color, directament en el quadre. I, finalment, s'ha d'envernissar.

Un dels aspectes ms importants a l'hora de restaurar s no transformar el quadre, s'ha de notar que s una restauraci, no es pot intentar intuir o imitar l'autor. A ms a ms, s'ha veure com el pas del temps afecta la restauraci per tenir-ne una visi definitiva.

En finalitzar l'explicaci, vrem poder fer una petita prctica sobre la tcnica del puntillisme. Amb una fotografia, amb uns trossos retallats i un poc de pintura, vrem poder posar en prctica aquesta tcnica i, sobretot, pogurem experimentar la dificultat de la restauraci i la responsabilitat que comporta aquest treball.

Per ltim volem agrair la companyia del batle del poble Lloren Suau, la del tcnic de Patrimoni Joan Carles Llad, la del tcnic d'Educaci i Joventut Miquel ngel Marroig i la de la restauradora Beatriz Ramrez Buitrago.

Cincia

30

LIES BALTASAR PORCEL CAP A LESPAI. Liftoff Olivier van Donselaar, alumne de 2n de Batxillerat A

At the beginning, nobody knew how far we

would get. We were just three kids (Pere

Balaguer, Nicols Mar and me, Olivier van

Donselaar) and a teacher (Pep Forteza)

with an idea and a big dream: winning a

global competition, going to Washington,

meeting Stephen Hawking, experiencing a

zero-g parabolic flight, and going to Tokyo.

Our idea was simple: how do two

immiscible liquids, with the denser one

placed on top of the less dense one (which

is impossible on earth because of gravity),

behave in microgravity in the International

Space Station? On earth the two liquids

change places in what is known as the

Rayleigh-Taylor instability (yes, it has a

fancy name) thanks to gravity; but,

because in space there is almost no gravity

they wouldnt change places.

First of all, we had to make a video that

would be uploaded onto the Youtube

Space Lab channel. We ended up shooting

what felt like hundreds of takes on top of a

cliff with an amazing view of Dragonera

Island; and then, after some editing, there

was our final product: a two minute video

in which we explained our experiment

following the scientific method.

After finding out we were one of the 60

finalists, we were absolutely euphoric.

Being one of the five Spanish groups, and

one of 10 groups in our category, we could

almost touch the prize. Little did we know

that it would be almost exclusively our

team that would get so much attention

from the media. IB3 radio and television,

RTVE, El Mundo, La Vanguardia and ltima

Hora were all interested in our story and

we were even flown to Barcelona to be on

live television.

But, unfortunately, we didnt win. The

experiments that did were all of very high

standard and extremely interesting and I

speak for the three of us when I say that

we are very honoured to have been

selected as one of the 60 finalists and

evaluated by a few of the world leaders

from the international scientific community

from universities such as Cambridge and

Princeton, among others.

It was in Barcelona, after our live

appearance on La 2, sitting with Nico and

Pere in a Mercedes driven by a chauffeur

(who almost killed us about four times!) on

our way to the airport, while the rest of our

class was trying to survive another math

class, that I realised what an experience

this has been and how much I have learned

from it. I couldnt help but smile!

Olivier van Donselaar, Pere Balaguer i Nico Mar (Foto: Diario de Mallorca)

Cincia

31

LIES BALTASAR PORCEL CAP A LESPAI Enlairament Olivier van Donselaar, alumne de 2n de Batxillerat A

Al principi, ning no sabia fins on

arribarem. rem noms tres allots (Pere

Balaguer, Nicols Mar, i jo, Olivier van

Donselaar) i un professor (Pep Forteza)

amb una idea i un gran somni: guanyar un

concurs mundial, anar a Washington,

conixer Stephen Hawking, experimentar

un vol de zero g i anar a Tquio. La nostra

idea era simple: com es comporten dos

lquids immiscibles, amb el lquid ms dens

situat per damunt del lquid menys dens (la

qual cosa s impossible al nostre planeta a

causa de la gravetat), en condicions de

microgravetat a l'Estaci Espacial

Internacional? A la Terra els dos lquids

canvien de lloc en el que es coneix com la

inestabilitat de Rayleigh-Taylor (s, t un

nom divertit) grcies a la gravetat; per,

perqu en l'espai gaireb no hi ha gravetat,

els lquids no haurien canviar de lloc.

Per comenar el nostre projecte, vam

haver de fer un vdeo que posteriorment

shavia dincloure al canal de Youtube

Space Lab. Varem acabar enregistrant el

que semblaven ser, centenars de vegades,

les escenes dun penya-segat amb una vista

impressionant de la Dragonera; i, desprs

d'editar-lo, podem avaluar el nostre

producte final: un vdeo de dos minuts en

el qual explicvem el nostre experiment de

la inestabilitat de Rayleigh-Taylor, tot

seguint el mtode cientfic.

Desprs de descobrir que el nostre grup va

passar com un dels 60 finalistes, estvem

totalment eufrics. rem un dels cinc grups

espanyols i un dels deu grups en la nostra

categoria, s a dir, gaireb podem tocar el

premi. No sabem, a ms a ms, que el

nostre equip havia de rebre una gran

atenci per part dels mitjans de

comunicaci. IB3 rdio i televisi, RTVE, El

Mundo, La Vanguardia, Diario de Mallorca

i ltima Hora es varen interessar en la

nostra histria. Cal destacar que, fins i tot,

vrem viatjar a Barcelona per sortir a la

televisi en directe.

Per, desgraciadament, no hem guanyat.

Els experiments que es van presentar eren

dun nivell altssim de qualitat i molt

interessants, i parl en nom de tot tres quan

dic que estam molt orgullosos i satisfets

d'haver estat seleccionats com un dels 60

finalistes i avaluats per persones

capdavanteres de la comunitat cientfica

internacional, com per exemple alguns

professors de les universitats de Cambridge

i Princeton.

Va ser a Barcelona, desprs de la nostra

aparici en directe a La 2, mentre rem

amb en Nicols i en Pere en un Mercedes,

condut per un xofer (que gaireb ens va

matar quatre vegades!), durant el curt

viatge cap a l'aeroport i mentre la resta de

la nostra classe intentava sobreviure a una

altra classe de matemtiques, que em vaig

adonar de quina experincia havem viscut

i tot el que nhavem aprs. No vaig poder

evitar un somriure dautntica felicitat!

Els alumnes participants amb el professor Pep Forteza (Foto: Cumlaude)

Cmic

32

Cmic

33

Matias Morales, 2n batxillerat A.

Gastronomia

34

LA CUINA DE LINSTITUT

Els nostres alumnes, a ms destudiar, tenen temps de dedicar-se a fer altres coses. Una de les activitats en qu han demostrat tenir ms inters s en la cuina. s per aquest motiu que us oferim una selecci dalgunes de les receptes que ens han arribat a la redacci de la revista. Sn receptes fcils, senzilles i que us poden solucionar una festa daniversari, un sopar amb amics, una bauxa destiu o, com ens comenta Giovanni, el cuiner romntic, un sopar amb la parella. Esperam que siguin dels vostre gust i que us animeu a fer-les. Ja ens comentareu com us han sortit. Aix s, ens ha dit que recordeu que, en acabar la vostra tasca de xefs de tres estrelles Michelin, heu descurar i netejar la cuina. s un detall poc important.

BON PROFIT I BONA CUINA!!!!!!!!!!!!!!!

COSTELLES DE LLOM DE PORC AMB AMANIDA RUSSA

Ingredients per a quatre persones:

1 quilo de costelles de llom de porc

100 grams de curri

Pebre coent

1 all

1 manadet de julivert

sal

1 tass de vi blanc

2 pastanagues mitjanes

2 patates

300 grams de psols

200 grams de mongetes verdes

maionesa

Elaboraci:

En primer lloc, trempau les costelles afegint-hi sal, pebre coent, all, julivert i curri. Recordau que la manera de trempar la carn depn del gust de cada persona; ara b us recomanam que no us passeu amb cap espcie perqu si no emmascarareu tots els gusts. Seguidament, heu dencalentir el forn durant deu minuts a 180 graus. Passats aquests deu minuts, podeu collocar les costelles al forn. No us oblideu de regar-les amb un tass de vi, perqu si no ho feis aix la carn us sortir massa seca. En principi, amb uns trenta minuts de cocci ser suficient, per teniu en compte que cada forn s un mn i que conv que comproveu lestat de cocci de la carn abans de servir-la.

Mentre la carn es va coent, podeu preparar lamanida russa que us servir dacompanyament per al vostre plat. Tallau les pastanagues, les patates i les mongetes a quadrets ben petits. Posau-ho a coure amb aigua bullint, juntament amb el psols, durant uns quinze minuts. Bullides les verdures, noms us queda escrrer-ne laigua i deixar-les refredar uns deu minuts ms. Finalment, hi afegiu la maionesa per tal dobtenir un acabat adient.

Serviu la carn amb lacompanyament de lamanida russa i...

BON PROFIT!!!!!!!!!!!!!

Gastronomia

35

TRUITA DE PATATES DE FORMATGE I PERNIL DE YORK

Ingredients per a quatre persones:

6 ous de gallina

125 grams de formatge

125 grams de pernil de york

650 grams de patates

sal

oli doliva

Elaboraci:

Primer de tot, pelau les patates i tallau-les en lmines finetes. A continuaci anau escalfant loli doliva dins una paella on fregireu les patates que heu tallat. Quan les patates siguin un poc cuites, sense passar-se, les escorreu de lexcs doli que puguin tenir.

Per una altra banda, bateu, dins un bol, els ous amb una micona de sal. Un cop ben batuts, podeu afegir-hi les patates, el pernil de york i el formatge ratllat.

Tornau a escalfar la paella amb dues culleradetes doli doliva i quan loli sigui calent ja hi podeu afegir la barreja dels ous, el formatge i el pernil de york. Quan una de les dues bandes de la truita sigui cuita, li donau la volta i feis la cara que us falta. s preferible que quedi humideta, en lloc de massa feta.

Ja noms us queda degustar la vostra recepta.

Consell:

Aquest plat el podeu servir calent o fred. A ms a ms, el podeu acompanyar de tot tipus damanides.

Les receptes de Costelles de porc amb amanida russa i Truita de patates de formatge i pernil de york sn creaci prpia de la prestigiosa cuinera Luisa Atiencia de 2n dESO D.

ESPAGUETIS AMB PESTO

Ingredients per a quatre persones:

400 grams despaguetis

1 manadet dalfabeguera

un gra dall

oli doliva

sal

1 cullerada de pinyons

formatge parmes

Gastronomia

36

Elaboraci:

Per comenar amb aquest plat, dins una olla, amb aigua, una mica de sal i un roll doli coeu els espaguetis. En general, a lenvs se us indicar quin s el temps de cocci adequat, per com a norma habitual la pasta sol torbar-se uns deu minuts a coures. Quan els espaguetis siguin cuits els podeu colar.

Posteriorment, amb lajuda duna batedora picareu i batreu el gra dall, els pinyons, les fulles del manadet dalfabeguera, un bon roll doli doliva i un poquet de sal. Ho capolareu ben capolat. Aquesta salsa pesto la mesclareu amb els espaguetis.

Si voleu i us agrada, podeu afegir als vostres espaguetis un poc de formatge parmes.

En tastar la primera cullerada, tancau els ulls i us podem assegurar que sentireu el renou de les gndoles de Vencia i la veu duna vella i romntica can italiana.

Consell:

Aquest plat s convenient degustar-lo tranquillament amb la companyia del vostre xicot o de la vostra xicota. Sembla mentida per guanya un mil per mil.

Aquesta recepta ens ha arribat a la redacci de la revista amb el pseudnim Giovanni, el cuiner romntic. Segons fonts enteses en la matria podria ser d un alumne de 3r dESO B.

COCA DE IOGURT

Ingredients per a quatre persones:

3 ous de gallina

1 iogurt de llimona

oli doliva (la mateixa proporci que de iogurt)

sucre (el doble que de iogurt)

farina (el triple que de iogurt)

1 sobre de llevat

1 llimona

1 cullerada de sucre glas

Per enfitar el motle i evitar aix que la coca saferri:

1 culleradeta de mantega

1 cullerada de farina

Elaboraci:

Comenau trencant els ous. Posau-los en un bol gran amb el sucre i bateu-ho tot. A continuaci afegiu-hi el iogurt i loli i no us atureu de batre aquesta mescla.

Per un altre costat, netejau una llimona i amb lajuda dun ratllador, ratllau la part superficial de la pell de la llimona de tal manera que la ratlladura es mescli amb la massa dels ous i el iogurt. Afegiu la farina i el llevat a la vostra massa i acabau-ho de mesclar tot ben mesclat.

Gastronomia

37

Recobriu el motle amb la mantega i la farina. En aquest moment de la preparaci ja hi podeu abocar la massa que tot seguit introduireu al forn durant quaranta minuts a 180 graus. Quan hagin passat els quaranta minuts, comprovau la cocci de la coca i si us sembla que ja la teniu al punt la podeu treure del forn. Deixau-la refredar uns deu minuts i ja us podreu llepar els dits.

Consell:

Podeu posar un polsim de sucre per damunt de la coca.

TORRADETES

Ingredients per a quatre persones:

1 tros de pa del dia anterior

de litre de llet

2 ous de gallina

2 cullerades de farina

1 llimona

1 branca de canyella

tass doli doliva

1 cullerada de sucre

de culleradeta de canyella en pols

Elaboraci:

Posau la llet dins una olla adient per a la preparaci daquesta recepta. Netejau la llimona i amb un ganivet tallau un trosset de la pell de la llimona i afegiu-la a la llet. Incorporau a la llet la branca de canyella i posau-ho tot a bullir a foc suau durant cinc minuts. Quan hagi bullit el temps recomanat, passau-ho a un bol i deixau que torni teb.

Tallau el pa a rodanxes no gaire gruixades i collocau les llesques de pa en un plat. Abocau la llet per sobre del pa i deixau-ho reposar uns deu minuts.

En un altre bol posau la farina, trencau els ous i bateu-ho tot ben batut. Passau les rodanxes de pa per la farina i els ous que heu batut. A continuaci, encalentiu una paella amb abundant oli i fregiu les llesques de pa un minut per cada costat. Ja noms us quedar barrejar el sucre i la canyella en pols. Amb aquesta barreja recobriu les vostres llesques.

Consell:

Aquestes torradetes sn bonssimes, per els darrers estudis de les millors universitats americanes han determinat que el consum de ms de deu torradetes provoca smptomes dempatxament. Desprs no ens digueu que no us hem avisat.

Les receptes Coca de iogurt i Torradetes surten dels famosos fogons de la cuina de Marta Plasencia, que durant el curs 2011-2012 treballa al restaurant 2n dESO D. Segons informacions que semblen fiables, per al curs 2012-2013 obrir un nou restaurant amb el nom 3r dESO. Tota la comunitat educativa aix ho desitja.

Gastronomia

38

PINTXO DE SOBRASSADA AMB MEL I OU DE GUATLERA

Ingredients per a quatre persones:

4 llesques de barra casolana

100 grams de sobrassada coent

2 culleradetes de mel

4 ous de guatlera

oli doliva

Elaboraci:

Tallau quatre llesques de la barra i posau-les tres o quatre minuts dins el forn perqu agafin una torradeta inicial.

A continuaci, amb una goteta doli doliva fregiu els ouets de guatlera i reservau-los.

Escampau la sobrassada per damunt les llesques de pa i amb un pinzell de cuina pintau els pintxos amb la mel.

Finalment, collocau un ouet de guatlera damunt cada llesqueta de pa amb sobrassada i mel. Introduu els quatre pintxos dins el forn a uns 180 graus fins que vegeu que la sobrassada shagi fos superficialment.

Consell:

No us passeu amb el temps que teniu els pintxos dins el forn perqu si no els vermells dels ous de guatlera es ressequen massa i perden la seva melositat.

Aquesta recepta ens arriba mitjanant un correu internacional de lafamat que no afamegat cuiner Peter Soft. Sembla que aquesta picada s un clssic dels seus restaurants Porcels Kitchen, els quals podeu visitar a les ciutats de Nova York, Pars, Londres, Roma i Tquio. Aquesta petita delicatessen fou clau perqu la guia Michelin el premis amb la tercera estrella. En una entrevista, el fams cuiner ha comentat que la clau daquest pintxo s la qualitat dun producte nic en el mn: la bona sobrassada mallorquina. Id ja ho sabeu; no teniu excusa per preparar una entrada fcil i sorprenent.

PIZZA SURPRISE

Ingredients per a quatre persones:

1 telfon

1 manadet fresc deuros

1 quilo de farina

1 davantal ben tacat doli i salsa de tomtiga

Aclariment sobre els ingredients:

En temps com lactual, qualificat ja com a clima de crisi, s ben cert que s difcil trobar un producte com el que necessitam per fer aquesta recepta, s a dir, el manadet fresc deuros, perqu s molt complicat que arreli aix com Du mana. Tal vegada es pot trobar en alguns

Gastronomia

39

establiments molt especialitzats, per s una realitat palpable que hi ha moltes dificultats per aconseguir-lo.

Si no es pot obtenir per les vies normals dadquisici de productes, sempre es pot intentar acudir als petits horts familiars (pares, mares, oncles, padrins...) on sembla que encara es pot trobar aquest extic producte.

Una altra opci, per a alguns encara ms difcil, s substituir el manadet fresc deuros per un altre producte de caracterstiques semblants: les plaques Visa. Segons els manuals de cuina dels darrers anys, la utilitzaci daquest condiment no varia el gust final de la recepta. Per a aquells que no estigueu familiaritzats amb aquest aliment de la cuina ms avantguardista, s important saber que la seva forma i textura s semblant a les plaques de canelons (aix s, abans de ser cuites).

Si no saconsegueix obtenir cap dels dos productes abans esmentats, s millor que desistiu dintentar lelaboraci daquesta recepta, perqu, al cap i a la fi, tota la grcia daquest plat innovador resideix en el gust especial dels dos condiments proposats.

Elaboraci:

Abans que els amics arribin a casa, agafes el quilo de farina i lescampes ben escampat per tota la cuina. Et poses el davantal que hores abans has tacat amb el productes que them recomanat. s tamb de vital importncia que telefonis a una empresa de repartiment de pizzes a domicili. Assegurat que el repartidor arriba minuts abans que els teus amics o amigues. Paga i elimina qualsevol rastre dels envasos en els quals venien les pizzes.

Rep els convidats amb cara dhaver fet molta feina i amb el davantal posat. s tamb un punt a favor duu un poc de farina per la cara, a ms de la farina escampada per tota la cuina.

Serveix les pizzes.

Si alg et demana com les has fetes, li dius que li enviars un correu electrnic amb lenlla dInternet en el qual trobar tota la informaci necessria.

Consell:

A mitjan sopar, aixecat de taula i digues que has deixat el forn encs. s una prova irrefutable de les teves virtuts culinries.

Aquesta recepta s un misteris annim que hem rebut. Segons les fonts que hem consultat, aquesta tendncia gastronmica s el darrer crit en cuina moderna, experimental i de fusi internacional. Lnica informaci sobre lautoria daquesta creaci meravellosa i duna modernitat insuperable s lestranyssim escrit segent:

QUIN BULLIT DAFERRAR A DINAR!!!!!!!!!!!

Recull fotogrfic (2)

40

El faristol (IB3 rdio)

Sant Jordi a lIES

Idiomes

41

THE BEST PROJECTS. Alumnes dangls, 1r dESO D i alumnat de Processos de Comunicaci en angls, 2n dESOA/B

Idiomes

42

Idiomes

43

Passatemps

44

MENSAJE OCULTO:

Ayer mi padre me llev a ver una cosa, cuando llegu... sorpresa! Me hicieron una fiesta sper.

SOPA DE LETRAS Alumnat de processos de Comunicaci en Castell de 1r ESO

-Intenta resolver esta sopa de letras y, con la letras sobrantes, encuentra el mensaje oculto :

V A Y E R L A P I Z M I A P

E A D R M M E L L E V O C A

S L A B O R A T O R I O E C

T C O N S E R J E R I A T I

U A V E R U N A C S O S O S

A A A C U A N D A O L L I U

R E U G U E S N O R P R L M

I E L S A M M E H I C I B E

O R A O N I U N A F I E I S

T A S U G P O I T A P E B R

1- Aula 4-Gimnasio 7-Msica

2- Lpiz 5-Vestuario 8-Conserjera

3-Patio 6-Laboratorio 9-Biblioteca

Astrologia

45

HORSCOPO

Alumnat de processos de Comunicaci en Castell de 1r ESO

Aries. 21/03-19/04

Intentars reconquistar un viejo amor. No lo hagas porque te est esperando uno nuevo. Mejor da de la semana: Lunes. Salud: *** Amor: *** Dinero: *

Tauro. 20/04-20/05

Prstale atencin a tus hijos, cuando sean mayores te lo agradecern. Mejor da de la semana: Tu da libre. Salud: ** Amor: ** Dinero: **

Gminis. 21/05-20/06

Ayuda a la gente de tu alrededor que lo necesite y busca la felicidad. Mejor da de la semana: Mircoles. Salud: ** Amor: *** Dinero: **

Cncer. 21/06-22/07

Este verano conocers un nuevo amor y tendrs muchos amigos. Mejor da de la semana: Jueves. Salud: ** Amor: *** Dinero: ***

Leo. 23/07- 22/08

Encontrars un nuevo trabajo y conocers nuevos amigos. Mejor da de la semana: Domingo. Salud: ** Amor: * Dinero: ***

Virgo. 23/08- 22/09

Declrate a quien amas y obtendrs recompensa.

Mejor da de la semana: Martes. Salud: *** Amor: *** Dinero: **

Libra. 23/09- 22/10

Come sano y te sentirs bien contigo mismo. Mejor da de la semana: Lunes. Salud: *** Amor: ** Dinero: *

Escorpio. 23/10- 21/11

Tendrs muy buena suerte en el amor, as que vive la vida que son dos das. Mejor da de la semana: Sbado. Salud: *** Amor: *** Dinero: ***

Sagitario. 22/11- 21/12

Cuida a los de tu alrededor y te sentirs mejor. Mejor da d