Soler cantó informe definitiu

PRC1-Recerca. Flow en el treball María del Mar Soler Cantó

PRC1- RECERCA. FLOW EN EL TREBALL

Índex

INTRODUCCIÓ.........................................................................................................................................2

CONCEPTUALITZACIÓ I MARC TEÒRIC...........................................................................................3

ESTAT DE LITERATURA........................................................................................................................6

Antecedents...........................................................................................................................................7

Conseqüències.....................................................................................................................................8

Variables..............................................................................................................................................10

Altres qüestions:..................................................................................................................................10

OBJECTIUS............................................................................................................................................14

Globals:................................................................................................................................................15

Específics:............................................................................................................................................15

ANNEX.....................................................................................................................................................16

BIBLIOGRAFIA.......................................................................................................................................17

1


PRC1- RECERCA. FLOW EN EL TREBALL

INTRODUCCIÓ

Es pot definir a Flow “com una experiència òptima extremadament gaudida, que es caracteritza per l’atenció i concentració focalitzada, la existència de metes reptadores, feedback sobre l’acompliment, i control sobre la situació, la distorsió de temps , i el gaudí intrínsec” (Csikszentmihalyi, 1990; Moneta y Czikszentmihalyi, 1996; Seligman y Czikszentmihalyi, 2000)

La psicologia positivista ens ha proporcionat material excel·lent durant la recerca de quines son els condicions que fan possible un bon treball en l’àmbit laboral i professional com es per exemple The Quality of Life Researh Centre (QLRC) en la Universitat de Claremont fundada en 1999, la qual te com a co-directors Mihalyi Csikszentmihalyi i Jeanne Nakamura.

S’ha demostrat amb inventaries, qüestionaris i bateries la relació entre motivació i satisfacció laboral i Flow al treball, per exemple amb el WOrk-reLated Flow inventory (WOLF) (Bakker, 2008) , es han donat diversos estudis on hi han correlacions positives entre absorció, gaudir laboral i motivació intrínseca al treball i Flow. Amb aquest inventari també es pot donar evidència a la construcció i predicció de Flow al treball.

Avui en dia el concepte de Flow encara es pot treballar més i les tècniques que es poden utilitzar al treball per tal d’aconseguir la construcció i predicció de l’estat Flow en diferents àmbits laborals encara es pot treballar més.

Es necessari revisar els estudis que s’han fet sobre flow al treball?;Com es pot preveure l’estat de Flow?;Com es pot motivar l’estat de flow al treball? ;Les 9 dimensions que es donen durant el flow es poden donar en tot moment al treball?;Hi ha suficient recerca que apoje la teoria de que les tècniques de flow ajuden en el treball?;Es possible llevar a cap el concepte de flow al treball de forma pràctica? Es possible llevar a la pràctica la teoria de flow i les 9 dimensions en l’àmbit laboral?.

Al principi la idea d'escriure un informe sobre flow a la feina em va fascinar i em va semblar que no seria difícil, però, quan em vaig adentrar més detalladament en els diferents cercadors recomanats per la UOC vaig anar trobant amb diversos obstacles, els quals es deuen majoritàriament a que el concepte de Flow es molt recient dins de la inveestigació i recerca psicológica i més concretament en la Psicologia del Treball i de les Organitzacions.

2

http://qlrc.cgu.edu/about.htm


Obstacles: No hi ha suficient literatura, la majoria dels resultats estaven relacionats amb flow i esport i flow i creativitat i molt pocs resultats sobre flow i la situació laboral, dels quals la majoria són escrits per Csikszentmihalyi i / o els seus col · legues de The Quality of Life Researh Centre (QLRC) en la Universitat de Claremont. Astò indica no tan sols la escassetat de recerca del tema a tractar en al investigació sino la poca varietat d’escoles que ha estudiat aquest.

La quantitat d'estudis donats sobre flow i treball es escasse i alguns dels estudis tene limitació en la validez i dificultat d'analitzar les propietats psicomètriques.Debut a l'escasetat de estudis empírics hi ha una necessitat de fer més insturments psicomètrics vàlids (Bloch,2000)

Un altre obstacle que he trobat,una volta llegint la bibliografia, es com s’ha explicat el concepte de treball i flow al treball, la descripció literal i les explicacions donades de perque es dona flow i perque no, en la meva opinió, astó es deu a que la situació laboral actual no es reflexa en els estudis realitzats sobre flow i treball (els quals es van donar a finals dels 90 i principis del 2000). Per tant, pense que es necessaria la revisió dels llibres i recerques donades sobre flow i treball i poder ampliar aquestes dins d'un context cultural específic.

CONCEPTUALITZACIÓ I MARC TEÒRIC

“I have given the name <<flow>> to this common experience, because so many people have used the analogy of being carried away by an outside force, of moving effortlessly with a current of energy, at the moments of highest enjoyment”(M. Csikszentmihalyi, 2003) (Csiskszentmihalyi,2003, p.39)

L’origen del fenomen Flow va ser creat en els anys 60 per el psicòleg positivista Mihaly Csikszentmihalyi. Encara que el nom a aquest estat es va donar en 1975(Csikszentmihalyi, 1975) i no va ser fins als 80 i 90 que el concepte va rebre importància.

Csikszentmihalyi va créixer-te un interès per poder entendre el nivell de immersió i concentració que experimenten alguns artistes, músics (Csikszentmihalyi,1988, Csikszentmihalyi, M., & Tosaus Abadia, 1998) i esportistes(Jackson, A. S. y

3




Csikszentmihalyi, M. 2002; Jackson i Csikszentmihalyi, 1999) mentres realitzen les seves activitats. Csikszentmihalyi va dedicar 20 anys investigant a persones que eren felices, durant aquestes investigacions Csikszentmihalyi es va adonar que la felicitat no passa perque sí sino que les persones deuen de desenvolupar la capacitat per produir experiències òptimes i poder millorar la qualitat de vida tant en l'àmbit professional, social i personal, es a dir, per millorar la qualitat de vida o ser feliç el repte està en que les persones deuen aprendre a assolir l'estat òptim de les experiències o el que més tard es nomenarà "Flow": el qual es l’estat més alt de concentració, les persones focalitzen la seva energia psíquica en una meta, aquesta meta deu retroalimentar-se contínuament per poder fluir, l'autor pensa que quant la persona s'organitza amb experiències de flux la qualitat de vida millora.

Després de la Segona Guerra Mundial la psicologia sempre ha tractat de curar a mallats mentals, es van centrar en patologies i anomalies i per aquest motiu les investigacions psicològiques es van enfocar en trastorns mentals i es va deixar oblidat l'estudi de com fer la vida de les persones més productiva i repleta,estudi de l'optimisme, esperança, creativitat i responsabilitat (Seligman, 2002).

Va sorgir la necessitat d'una Psicologia que pugui estudiar el benestar psicològic, es a dir, la Psicologia Positiva (Ryff, 1989; Veenhoven, 1991; Seligman y Csikszentmihalyi, 2000; Casullo, 2002)Bohart, A., & Greening, T. (2001).

Mihalyi Csikszentmihalyi i Seligmen (Seligman y Csikszentmihalyi, 2000) es va donar compte de que hi havia una necessitat de psicologia positiva en Europa durant la segona guerra mundial “ Quant era petit, vaig vore la dissolució del món satisfet amb el qual havia estat còmodament instal·lat. Amb sorpresa vaig notar la quantitat d’adults que jo havia conegut com exitassos i segurs de si mateixa una volta la guerra va eliminar el suport social aquestos es van transformar en adults impotents i desanimats Sense treball, diners o estatus, ells es van reduir a cascares buides. Sin embarg havien uns poquets que van mantindre la seva integritat i propòsits malgrat del caos que els rodejava. La seva serenitat era la cimera que mantenia a la resta de no perdre l’esperança. I aquestos no eren els homes i dones que u esperava sorgir il·lès: aquestos no eren necessariament els més respectats, els millors educats, o els individus amb més habilitats. Aquesta experiència em va fer pensar: Quines fonts de força lleva a aquestes persones? Seligman y Csikszentmihalyi, 2000, pag 6)

En la Psicologia del Treball i de les Organitzacions es han fet investigacions sobre burn out, estrès al treball i altres aspectes negatives (Brewerton, P. (2007).Navarro, M. L. A., Mas, M., & Jiménez, A. M. L. (2010). ... sin embarg no s´ha donat tant les investigacions sobre la motivació intrínseca, el benestar laboral i el disfrute

4


Nosaltres estudiarem el concepte de Flow en el treball i com les experiències de Flow al treball pot llevar a una productivitat més alta, innovació i satisfacció laboral. Debut a la dificultat de crear una atmosfera laboral que permeti “Flow” no hi ha en molts estudis que demostren que si es segueixen els 9 dimensions per poder aconseguir Flow al treball:

1. Objectius laborals clars: Quant les persones estan profundament concentrades en una activitat, es fonamental saber amb exactitud quines son les tasques que ha d’acomplir, pas a pas. Per tal de poder experimentar flow es necessari tindre uns objectius clars no perque aconseguir els objectius es extremadament important sino perque sense aquestos es difícil concentrar-se i evitar distraccions.

“es el viatge el que compta, no arribar al seu destí”(Csikszentmihalyi,2003, p.43)

2. Feedback immediat: l’ implicació total durant l'experiència de flow cobra sentit en gran part, al saber que el que un fa importa i que té conseqüències, per aquest motiu la persona necessita informació sobre com estan fent l’activitat. El feedback son indicacions concretes i objectives que fan sentir a les persones millor sobre si mateixes.

” l'alegria de saber amb certesa que un ha aconseguit fer una cosa mai abans fet no té comparació” (Csikszentmihalyi,2003, p.44)

3. Equilibri entre oportunitat i capacitat: es més fàcil poder realitzar una tasca si la persona creu que es pot fer. “flux es produeix quan desafiaments i habilitats són de nivell alt i són iguals entre si” (Csikszentmihalyi,2003, p.44)

4. Concentració es profunditza: quan la persona respon a l’oportunitat de llevar a cap una activitat amb objectius clars i amb feedback immediat la probabilitat de començar a estar involucrats en l’activitat es molt alta, aquest a involucració traspassa un determinat llindar d’intensitat i la persona es troba profundament en aquesta, ja no es pensa el que es fa, es casi automàtic.

5. El present es el que importa: “En el mon de flow es limita no tan sols l’espai, sino també el temps: perque l’atenció deu d’estar enfocada en el present, esdeveniments del passat o del futur no poden trobar un lloc en el coneixement” (Csiskszentmihalyi,2003, p.49)

6. Control no es un problema: Quan les persones experiment flow es dona una sensació molt gran de control. Les persones si tenen clar que els desafiament i

5


com desenvolupar les habilitats adequades per poder acomplir aquestos i per tant saben com acomplir aquestos desafiaments, hi ha una bona possibilitat de poder fer front a aquesta activitat, es adir, d’experimentar control.

7. El sentit del temps canvia: Una de les característiques durant l’experiència del flow es que el temps s’altera, es adir, “el temps se’ns ha passat volant”.” en el flux, el sentit del temps s'adapta a l'acció que està a mà” (Csikszentmihalyi,2003, p.54).

8. Perdua del ego: La focalització intensa durant un moment de concentració es desfà de qualsevol cosa que no està directament relacionada amb l’activitat que es realitza, per tant la consciència d’un mateix no es dona durant l’experiència del flow.

9. Experiència autoelítica : “Autoetílic “ es una paraula composta de dos arrels gregues: auto (jo), i telos (objectiu). Una activitat autoetílica es una que ho fem pel seu propi bé, perquè l'experiència és l'objectiu principal” (M. Csikszentmihalyi, 1998) p.117.

Les personalitats autoetíliques son més autònomes e independents perque es senten menys manipulades amb amenaces i premis.

Jackson & Marsh (1996), van produir una bateria de 36 ítems que es diu Flow State Scale per tal de poder mesurar de forma qualitativa i quantitativa les 9 dimensions de la teoria de Flow de Csikszentmihalyi i pot ser usada en l’àmbit laboral.

ESTAT DE LITERATURA

A aquest apartat es reflexiona sobre les variables antecedents, es a dir, aquelles que tenen efectes sobre el flow que han implicat i causat el Flow, les variables conseqüents, aquelles efectes que han desenvolupat el flow, altres variables que hi intervenen es poden estudiar durant el flow com per exemple flow i satisfacció laboral i per últim es farà un llistat dels estudis, mesures, escales, etc realitzats que es poden relacionar amb la nostra investigació. La Psicologia Positiva es centra principalment en tres factors : les emocions positives i els trets individuals positius, les organitzacions positives i les situacions en els que es donen, per tant, en cadascun dels subapartats es desenvoluparan aquest punts si es necessari.

6


Antecedents

L’explicació de l’estat de flow va ser donat per Csikszentmihalyi (1975) amb la descripció del disfrute de diferents activitats com ock climbing, escàs, bailar, etc

“El meu treball en l'experiència òptima es va iniciar amb la meva tesi doctoral,que va implicar un estudi de com els artistes joves son mentres realitzen la creació d'una pintura. Alguns dels resultats es van registrar en el llibre The Creative Vision (Getzels & Csikszentmihalyi 1976).” (Csikszentmihalyi, M,1990, pàgina 224).Després van sorgir un gran nombre d’estudis relacionats amb la conducta del flow en moltes diferents cultures sent: Csikszentmihalyi i Csikszentmihalyi 1988, Csikszentmihalyi (1993), Csikszentmihalyi i Rathunde (1993), Massimi i Inghilleri (1986,1993) i Inghilleri (1995),Monet i Csikszentmihalyi 1996, Adlai-Gail (1994), Choe (1995),Heine (1996),Hektner (1996)

Flow ha sigut estudiat amb qüestionaris Expirience Sampling Methods (ESM)

Csikszentmihalyi va fer una investigació amb oficials de policia en Suecia (factor situacional) on va comprovar que hi ha barreres per tal de poder arribar a l’estat de Flow al treball aquestes son: els objectius del treball no estan clars, perque algunes tasques funcionen amb l’organització però no funcionen amb els individus per tant els objectius no estan clars. Un altra raó es que el treballador no te feedback , al no saber si fa el treball be o no la motivació pot disminuir.

Per un altre costat tenim l’estudi de Karina Nielsen i Bryan Clean “Predicting flow at work: Investigating the activities and job characteristics that predict flow states at work” (Nielsen, K., i Cleal, B., 2010). Flow ha sigut estudiat amb cuestonaris i Experience Samplig Method (ESM,), on es va fer ús d’una nova escala per analitzar les 9 dimensions del Flow amb aquest estudi es van donar resultats que expliquen amb quines activitats en el treball (factors organitzacional) es pot donar un estat de Flow (factors individuals) i amb quines es més difícil que es done l’estat de Flow basta en els 9 dimensions de Csikszentmihalyi, sent els de nivell més actiu (pluja d’idees, avaluació i sol.lució de problemes) els que permerteixen preveure l’estat de Flow i els nivells més estable (claredat de rol, influència i demandes cognitives) les que no poden preveure el Flow al treball.

7


Per un altre costat Csikszentmihalyi amb altres col·legues va fer un estudi “Optimal experience at work and leisure “(Csikszentmihalyi, M., i J. LeFevre ,1989) de forma empírica per tal de poder saber si la qualitat d’experiència era més influenciada en una persona al treball o en activitats d’oci (factors situacional) o si aquest experiència influència més en la persona debut a l’estat de Flow(factor individual). Els resultats van demostrar que les variables que mesuren la qualitat de les experiències amb excepció de motivació i relaxació estan més afectades per l’estat de Flow sense afectar si estan al treball o fent activitats d’oci, de totes formes la majoria de les experiències es per Flow es donen en el treball. I els individus més motivats en el Flow tenen experiències més positives al treball.

També es va fer diversos estudis i investigacions de la relació entre flow i deport i de quines son les característiques de l’estat de flow i com et pot ajudar a funcionar adequadament mentres fas deport(factor situacional).(Jackson i Csikszentmihalyi, 1999).

Conseqüències

En aquest apartat es tractarà de reflexionar sobre els conseqüències que pot evocar el Flow acompanyat dels estudis que es han donat. En algunes de les conseqüències es nombren algunes de les 9 dimensions del Flow concretament, encara que no nombre totes les dimensions individualment es a d’assumir que quant es parla de “l’experiència de flow” totes les dimensions de la teoria del Flow estan incloses. Exemples dels efectes que es donen del fow son: felicitat, innovació, aportació cultural, benestar,autoestima, millora de qualitat de vida…

Entre 1990 i 1995 Csikszentmihalyi (Csikszentmihalyi, M., i K. Rathunde., 1993; Csikszentmihalyi, M., i Tosaus Abadia, J., 1998) va llevar a cap un estudi a la Universitat de Chicago on es va poder descriure i interpretar les vides d’un nombre de individus considerats creatius(factor individual) que han aconseguit trobar formes de fer el Flow una manera permanent de llevar les seves vides i com a conseqüència han contribuït en el desenvolupament cultural (factor situacional).

Una altra conseqüència que es produeix durant la realització de l’estratègia el Flow es el “Bon Treball” ( definit com treball d’una qualitat excel·lent, sensible a les necessitats de la comunitat i que sigui significatiu a nivell personal) per Gardner, H., Csikszentmihalyi, M., i Damon, W. (2001), en la realització del projecte “El Bon Treball en Negocis”. A finals dels anys 90 va sorgir The Good Work in Business el projecte va començar amb tres principals investigadors: William Damon (Universitat de Stanford ),

8

http://www.goodworkproject.org/


M. Csikszentmihalyi (Universitat de Claremont) i Howard Gardner (Universitat de Harvard), la intenció del projecte es identificar individus i organitzacions amb una qualitat de treball excel·lent sense perjudicar la responsabilitat social i moral. El projecte servirà per determinar com augmentar el bon treball en la nostra societat.

Les experiències de flow tenen un efecte en els organitzacions i es que poden crear una “organització feliç”, els negocis necessiten motivar el flow, necessiten inspirar un ambient laboral on la motivació intrínseca es part de la mentalitat de l’organització, aquesta teoria ha estat recolzada per diversos autors com Ellsworth (2002), Scott(2000), Thomas (2000) i Weihrouch (2000).

A l’apartat antecedents ja he nombrat l’article “Predicting flow at work: investigating the activities and job characteristics that predict flow states at work.”(Nielsen, K., & Cleal, B. (2010), la raó per la que els autors van decidir realitzar aqueta investigació es perque Flow es un estat que, avui en dia, ha crescut en popularitat debut a l’efecte positiu que es dona en el benestar del empleat (factor individual) I per tant de la capacitat de innovació que aporta a la organització. Els efectes que produeix el Flow estan desitjats.

José, N., i Lucía, C. (2011) descriuen a l’article “Dinámicas complejas en el flujo” com van realitzar un estudi empíric no linear on demostren que les experiències del flow al treball(factor organitzacional) tenen un efecte de benestar(factor individual) sobre els individus. (Lucía, C., i José, N.,2011)

Una altra conseqüència del flow pot ser l’augment d’autoestima (factor individual), la relació entre autoestima i flow ha sigut estudiada per Ann Wells(1988), tenint en compte que el treball es una de les activitats on el flow es experimentat, els estudis han comparat mares solteres que treballen de les que no treballen (Ann Wells, 1988) llevant a resultats que expliquen que les mares solteres que treballen tenen més autoestima de les que no.

També es ha comprovat que hi ha una relació entre la dimensió “Equilibri entre oportunitat i capacitat” i el benestar dels individus. Autors han treballat també la relació entre el procés d’ assolir l’objectiu te un efecte més directe en el benestar dels individus que assolir l’objectiu en sí mateixa (Carver, Lawrence i Scheier , 1996; Csikszentmihalyi , 1998). Per aquest motiu, tindre objectius pot ajudar a donar un major significat a la vida diària i els individus poden obtindre millor benestar psicològic si l’objectiu es coherent amb les seves necessitats i motivacions (Brunstein, Schultheiss i Grasman, 1998.

Estudis de Schmuck i Sheldon (2001) han demostra que el benestar dels individus es relaciona amb l’energia que es posa sobre els objectius laborals, els resultats

9


demostren que si la dimensió “els objectius son clars” es donen en una organització els individus es sentiran més feliços que si no es donen objectius, també es ha demostrar que són més feliços si els objectius son a curt termini més que a llarg termini, també han demostrar que si no es .

Variables

Flow i treball

Flow i estrés laboral

Flow i motivació laboral

Flow i satisfacció laboral

Flow i la crisi econòmica

Flow i inseguretat laboral

Flow i les 9 dimensions de Csikszentmihalyi

Flow i benestar individual

Flow i innovació laboral.

Altres qüestions:

Desde la Pisologia Positivista es han donat un nombre de diferents recerca i mètodes utilitzats per a la invetigació del Flow en l’àmbit laboral, s’han donat estudis longitudinals, escales psicomètriques, studis del benestar dels empleats en aproximacions linears, qüestionaris i entrevistes, anàlisis de estructura factorial, la tècnica de la observació sistemàtica, estudis longitudinals, qüestionaris de tipus entrevista auto assistent per ordenador (CASI), etc

En aquest apartat faré una llista dels estudis, mesures, bateries, etc que s’han donat relacionats amb els antecedents, conseqüències i variables del Flow, també mencionaré estudis que pugui ajudar a comprendre la situació laboral actual, les emocions individuals i factors organitzacional. En rdre alfabètic he pogut trovar: ACS: Escalas de Afrontamiento para Adolescentes.Frydenberg, E. y Lewis, R. (1996).

10


BIEPS-A :Escala de Bienestar Psicológico (de Casullo y col. 2002). BM : Burnout Mesure (de Pines y Aronson, 1988)

IMI: Inventario de Motivación Intrínseca (McAuley, Duncan, y Tammen, 1989). S’avalua 5 reactius sobre la percepció de eficació i satisfacció en la pràctica deportiva.

ESM : Experience Sampling Method.Aquesta tècnica va ser utilitzada per primera volta en un estudi de treballadors adults en 1976 per Csikszentmihalyi, la primera publicació es va donar quant un estudi d'adolescents (Csikszentmihalyi, Larson, & Prescott 1977). Una descripció més detallada del mètode es troba a Csikszentmihalyi & Larson (1984, 1987).

FSS: Flow State Scale: escala de desenvolupament i validació de la mesura de l’experiència òptima o Flow,es tracta d’un instrument amb propietats psicomètriques utilitzat per valorar l’estat de fluix en practicants d’activitat física, encar que també es pot adapatr a altres ambients com es el laboral (Jackson, S. A., & Marsh, H.,1996).

FSS: versió espanyola en Tomás, G., Ruth, J., Francisco, J., Raúl, R., & Eduardo, C. (2008).

FSS-2: The Flow State Scale-2 en Jackson, S. A., & Eklund, R. C. (2002).

Flow State: altres instruments similars al FSS es troven en: Csikszentmihalyi i Csikszentmihalyi, 1988; Csikszentmihalyi i Larson, 1987; Csikszentmihalyi i LeFevre, 1989; Ellis, Voelkl i Morris, 1994; Ghani i Deshpande, 1994; Kimiecik i Stein, 1992; Webster, Trevino i Ryan, 1993. De totes formes es troven limitacions i dificultats en la validesa i fiabilitat de les mesures.

GWBQ: Worn Out Scale of the General Well-Being Questionnaire en Cox, T., Oliver, A., Rial-González, E., Tomás, J. M., Griffiths, A.,i Thompson, L. (2006).

IEES: Adaptación de la Escala de Intensidad Emocional de Pensgaard i Duda, (2003)., conte una llista de 17 emocions (10 de to positiu i 7 de to negatiu), es demana la intensitat de la emocio en una escla de tipo Borg de 13 punts a atletes o deprotistes.

IMI: Inventari de Motivació Intrínseca de McAuley, Duncan i Tammen, (1989).

MBI: Maslach Burnout Inventory de Maslach y Jackson, 1986. Es un instrument en el que es planteja a l’individu una sèrie d’enunciats sobre sentiment i pensaments 11


relacionats amb la interacció amb el treball.POSQ:Perception Of Succes Questionnaire, cuestionari de percepció d'Éxit de Roberts i Balague (1998). Format per 12 elements: 6 mesuren tasques orientatives i 6 mesuren l’orientació del ego. Les respostes es valoren amb l'escala Likert-type, que van de 1 a 10.

PSS: Perceived Stress Scale. La versió espanoyola es de Remor, E. (2006).

QLRC: The Quality of Life Researh Centre, recerca sobre la qualitat de vida en la Universitat de Claremont fundada en 1999, la qual te com a co-directors Mihalyi Csikszentmihalyi i Jeanne Nakamura. Lleven a cap el Projecte Good Work, en 1998, 14 individus amb experiència en negocis van seleccionar 140 líders de negocis seguint el criteri de “identificar líders de negocis que combinen alt rendiment i fort compromís moral”, van ser nominats una mostra de 140, dels quals 39 van accedir a la entrevista que segueix un protocol semiestructurat de dos hores, l’entrevista estava centrada en: objectius i propòsits, creences i valors, procés de treball, formació, família i comunitat i etc. Endemés de les entrevistes es van fer ús de documents bibliogràfica i altres documents escrits.

WOLF: WOrk-reLated Flow inventory per Bakker,( 2008), inventori que medix el flux en el treball, sent el flux una experiència cumbre que es doa en un termini de temps curt i on es experimenta absorció, el gaudi del treball i la motivació intrínseca de treball.

Estudis sobre FlowEncuesta sobre Flow a Alemània per Noelle-Neumann (1995) La importància d’experimentar flow en activitats productives es ha demostrar en diversos estudis: Csikszentmihalyi, Rathunde i Whalen (1993) i Hunter (2001) Un estudi a U.S.A per Gallup Organization en 1998 i un altre en Alemania per Allensbach Institue (Noelle- Neumann, 1995) demostren la freqüència de flow al treball.

Estudis relacionats amb la felicitat: La estructura del benestar psicológics per Norman Bradburn (1969) Myers (1992) Myers i Diener (1995) Diener i Diener (1996) Lykken i Tellegen (1996) Comparació internacional de ingressos i felicitat en Inglehart (1990)

Estudis sobre operacions mentals: Jerome Singer ha estudiat somiar despertet, demostrant que somiar despert ajuda a 12

http://www.goodworkproject.org/


desenvolupar conentració, sent la concentració una de les 9 dimensions de l’experiència de Flow (J.L. Singer 1966, 1981)

Estudis sobre l'autoestima: Relació entre autoestima i grups ètnics per Asakawa (1996) i Bidwell et al. Autoestima les diferències entre mares que treballen i mares que es queden a la casa per Ann Wells (1988).

Estudis sobre treball:Noelle.Neumann va interpretar la relació entre la voluntad de treballar i un estil de vida positiu com a evidència de que treballar es fa feliç: Noelle- Neumann (1984) Strumpel (1984), va demostrar que hi ha una preferència per a leisure per tant el treball et fa infeliç ESM estudis de la juventut sense treball en Reino Unido per John Haworth (Harworth i Ducker 1991) Inventori internacional de desempleo per Inglehart (1990) S’ha demostrat en estudis que gent desocupats tene problemes psicològics, Ronald Inglehart (1990), per un altre costat altres estudis com Haworth i Ducker, (1991) sugereixen que la gent està menys satisfeta després de pedre un treball.

Aplaçament de la gratificació Csikszentmihalyi i LeFevre(1989) i Abdumedeh (2002)

Habilitats... aparellat amb les oportunitats Un estudi realitzar per Karasek et al. (1981) demostra que una de les causes de depresió i malaltia coronària es tindre un treball amb demandes molt altes i decisions molt baixes.

Per últim voli afegir que entendre els punts forts i dèbils dels mètodes i dissenys que s’han utilitzat durant la recerca i investigació psicológica en el concepte de Flow al treball es important, perque la qualitat d’aquestos determinarà la validació i fiabilitat de les dades i mesures recopilades.

13


OBJECTIUS

14


Globals:

Amb aquest projecte es pretén contribuir a la comprensió de l’estat de Flow en l’àmbit laboral i com funciona el procés per acomplir aquest es tat en diferents ambients laborals en la societat europea d’avui en dia. Particularment es pretén avaluar l’efectivitat de l’ambient laboral amb Flow per tal de crear un ambient laboral més optimitzat, amb una productivitat més alta, innovació i satisfacció laboral seguit les 9 dimensions proposades segons Csikszentmihalyi.

Per tal de poder acomplir l’objectiu global es pretén revisar i ampliar els desenvolupaments teòrics i empírics que siguin pertinents per al concepte flow en el treball amb la finalitat de poder trobar problemes existents, possibles llacunes per tal de poder identificar diverses formes de desenvolupar el camp més allà, de poder efectuar una avaluació constructiva on es revisen els punts forts i fluixos, per tal de poder ampliar el nombre de recerques.

Específics:

1- Clarificar quines son les barreres que dificulten o no permerteixen la prevenció i funcionament de l’estat Flow en qualsevol àmbit laboral. Revistant i ampliant el desenvolupament teòric i empíric.

2- Clarificar quines son les característiques del treball que permerteixen la prevenció i funcionament de l’estat Flow en qualsevol àmbit laboral. Revistant i ampliant el desenvolupament teòric i empíric.

3- Examinar la validació i fiabilitat de les mesures per mitjà d’una mostra en Espanya. Revistant i ampliant el desenvolupament teòric i empíric.

4- Analitzar i avaluar els resultats de forma qualitativa i quantitativa de la investigació sobre les 9 dimensions del Flow en diferents àmbits laborals ..

15


ANNEX1. Registre de perfil de referència (adjuntat amb un document de Excel)

2. Perfil de cerca aquí baix, també adjuntat amb un document d’Excel:

16


BIBLIOGRAFIA

Es van realitzar cerca de diferents tipus: unes més generals per tal de poder entendre els conceptes Flow i “psicologia positivista” i la situació laboral en Europa avui en dia, les quals al mateix temps em van ajudar per poder buscar conceptes relacionats amb la investigació. També vaig cercar estudis i investigacions oficialment registrats sobre Flow i altres camps com es deport i creativitat per tal de poder utilitzar com exemples de guia per fer la investigació de Flow i treball, endemés de servir-me per trobar proves psicomètriques i escales sobre Flow. Per últim vaig fer cerques més específiques sobre Flow i l’ambient laboral relacionats amb motivació, satisfacció laboral, estrés laboral i alguns autors com Goffman, Mann, Csikszentmihalyi, Bollnow i Briner. L’estratègia de búsqueda es va llevar a cap en el Metabuscador de la biblioteca virtual de la UOC, la cerca va abarcar 21 bases de dades, catàlegs i revistes al mateix temps sent aquestes:

ISOC, ProQuest Central, ProQuest Central Dissertetion and theses, PsycINFO, IngentaConnect,ISI WOK, catàleg de la UOC, BNE, British Library, Brighton and Hove Library, SCOPUS, Medline, SpringerLink, Wiley Interscience, Science Direct, Dialnet, Biblioteca Cochrane, Informa Health care, Google, Google Scholar and Google Book. També es van realitzar cerques manuals amb els meus propis llibres sent aquestos llibres de recerca com Enciclopèdies i diccionaris com llibres relacionats amb el material de investigació directament com son els llbires de l’autor Csikszentmihalyi, en aquest llibres també he pogut tobrar referències per altres teories, escales i llibres relacionats amb la investigació, per últim també vaig fer ús de cerques en diferents webs i blogs com es el blog de conferències TED i el blog de Eduard Punset.

References i bibliografia.

Adlai-Gail, W.S.(1994) Exploring the autotelic personality. Ph.D. diss,Universitat deChicago. Álvarez de Toledo, P., Núñez, F., i Usabiaga, C. (2011). Un análisis empírico de los procesos de adaptación en las oficinas públicas de empleo andaluzas. Hacienda Pública Española. Artiles, A., Gibert, F., Alos Moner, R., & Miguélez, F. (2009). Política de reinserción y funciones del trabajo en las prisiones. (el caso de cataluna)/Policy of reinsertion function of work in jails. (the case of catalonia). Política y Sociedad, 46(1/2), 221. Asakawa, K. (1996).The experience of interdependence and independence in the self-construal of Asian American and Caucasian Amercan Adolescents. Ph.D. diss.,

17

http://www.eduardpunset.es/

http://www.ted.com/


University of Chicago. Augustin, S. (2004). The meaning of office things: A study of special objects in office environments.Dissertation Abstracts International.B.the Sciences and Engineering, 64(12-B), 6373. Bakker, A. (2008). The work-related flow inventory: Construction and initial validation of the WOLF.Journal of Vocational Behavior 72, 400-414.Bidwell, C., M. Csikszentmihalyi, L. Hedges, i B. Schneider. In press. Attitudes and expereinces of work for American adolescents. New York: Cambridge University Press. Bisquerra Alzina, R. (2003). Educación emocional y competencias básicas para la vida. RIE.Revista Investigación Educativa.Bloch, C. (2000). Flow: Beyond fluidity and rigidity. A phenomenological investigation. Human Studies, 23(1), 43-61. Bloch, C. (2002). Moods and quality of life. Journal of Happiness Studies, 3(2), 101-128. Bloom, B.S., ed. (1985). Developing talent in young people.New York: Ballantine. Bohart, A., & Greening, T. (2001). Humanistic psychology and positive psychology. The American Psychologist, 56(1), 81-82. Bollnow, O. (1977). [The correct relationship to time]. Confinia Psychiatrica, 20(4), 209-27. Bonnefille, S. (2006). Constructions with how to get the picture without getting confused. Review of Cognitive Linguistics, 4, 21-38. Bradburn, N. 1969. The structure of psychological well-being.Chicago: Aldine. Braudel, F. 1985. The structures of everyday life.Translated by S. Reynolds. New York: Harper and Row. Brewerton, P. (2007). Review of 'understanding psychological contracts at work: A critical evaluation of theory and research'. Journal of Community Applied Social Psychology, 17(2), 165-167. Briner, R. (2004). Themed book reviews: Emotions and organizations: A decade of development. Human Relations, 57(10), 1333-1334. Bull, T. (2009). Work life and mental well-being: Single and coupled employed mothers in southern europe and scandinavia. Global Health Promotion, 16(3), 6. Cassar, V., & Briner, R. (2005). Ruptura de contrato psicológico: Una perspectiva de componentes múltiples para un constructo excesivamente investigado? Revista De Psicologia Social, 20(1), 125-136. Castro Solano, A. (2009). El bienestar psicológico: Cuatro décadas de progreso. Revista Interuniversitaria De Formación Del Profesorado. Castro, M. (2001). Entrevista a Manuel Pimentel. [Interview with Manuel Pimentel] Diàlegs: Revista d'Estudis Polítics i Socials, 4(13), 95-102. Casullo, M. y col. (2002). Evaluación del bienestar psicológico en Iberoamérica. Buenos Aires/Barcelona/México:Paidós. Chapter 4The quality of individual employment relationships and individual employee 18


behaviour(2006). Burlington: Elsevier. Choe, I. (1995). Motivation, subjective expereince, and academic achievement in Korean high school students. Ph.D. diss., University of Chicago. Coleman, L.J.(1994). Being a teacher: Emotions and optimal experience while teaching gifted children. Gifted Child Quarterly 38,no. 3:146-52. Csikszentmihalyi, M.(1975).Beyond boredom and anxiety. San Francisco: Jossey-Bass Csikszentmihalyi, M.(1985). Reflections on enjoyment. Perspetives in biology and Medicine 28: 469-97. Csikszentmihalyi, M.(1988).Motivation and creativity: Toward a synthesis of structural and energistic approaches to cognition. New ideas in Psychology 6, no. 2: 159-76. Csikszentmihalyi, M.(1990).Flow: The psychology of optimal experience. New York: Harper and Row. Csikszentmihalyi, M. (1998). Aprender a fluir. Barcelona: Kairós. Csikszentmihalyi, M. (2003). Good business : Leadership, flow, and the making of meaning. New York: Viking. Csikszentmihalyi, M., i R. Graef.( 1980). The experience of freedom in daily life. American Journal of Community Psychology 8: 401-14. Csikszentmihalyi, M., i R. Larson.(1978). Intrinsic rewards in school crime. Crime and deliquency 24:322-25. Csikszentmihalyi, M., i R. Larson.( 1984). Being adolescent. New York: Basic Books. Csikszentmihalyi, M. i R. Larson.(1987). Validity and reliability of the experience sampling method. Journal of Nervous and Mental Disease 175, no. 9:526-36. Csikszentmihalyi, M., i J. LeFevre.(1989).Optimal experience in work and leisure.Journal of Personality and Social Psychology 56, no. 5: 815-22. Csikszentmihalyi, M. i J. Nakamura.( 1989). The dynamics of intrinsic motivation. En Handbook of motivation theory and reaserch. Vol. 3, Goals and Cognitions, editat per R. Ames i C. Ames. New York: Accademic oress, p. 45-71. Csikszentmihalyi, M., i K. Rathunde.( 1993) The measurment of flow in everyday life. In Nebraska Symposium on Motivation.40: 58-97.Lincoln, Neb.: University of Nebraska Press. Csikszentmihalyi, M., K. Rathunde, i S. Whalen. (1993). Talented teenagers: The roots of succes and failure. New York: Cambridge university Press. Csikszentmihalyi, M., & Tosaus Abadia, J. (1998). Creatividad. Barcelona [etc.]: Paidos. Csikszentmihalyi, M. i M. Wong.(1991) The situational and personal correlates of hapiness: A cross-national comparison. En The social psychology of subjective well-being, editat per F. Strack, M. Argyle, i N. Schwartz. London: Pergamon Press, pp.193-212. Cuevas Torres, M. (2011). Analisis crítico de algunos modelos explicativos de estres en el trabajo.Daniels, K., Harris, C., & Briner, R. (2004). Linking work conditions to unpleasant affect: 19


Cognition, categorization and goals. Journal of Occupational and Organizational Psychology, 77(3), 343-363. Delespual, P. A., i E. G.(1995). Assessing schizophrenia in daily life. The experience sampling method. Maastricht: UPM. Delle Feve, A. i F. Massimmi.(1992). The ESM and the measurement of clinical change: A case of anxiety disorder. En The experience of psychopathology: Investigationg mental disorders in natural settings, editat per M. W. d Vries. Cambridge, UK: cambridge University Press, pp. 280-99. Diener, E., i C. Diener.(1996). Most people are happy. Psychological Science 7,no. 3:181-4. Ellsworth, R. (2002)Leading with purpose: The new corporate realities. Stanford, Calif.: Stanford University Press, 2002. categorization and goals. Journal of Occupational and Organizational Psychology, 77(3), 343-363. Fischman, D. (2008). Opinion-encuentre la felicidad del fluir en la vida.Francisco, D. (2010). Subjective and occupational well-being in a sample of mexican workers. Social Indicators Research, 100(2) Futrell, R. (1999). Performative governance - impression management, teamwork, and conflict containment in city commission proceedings. Journal of Contemporary Ethnography, 27(4), 494-529. G., M. K. (2000). Empleo y conceptos del trabajo en la nueva economía mundial. Revista Internacional Del Trabajo, 119(1), 5-35. doi:10.1111/j.1564-913X.2000.tb00147.x García Calvo, T., Cervelló Gimeno, E., Jiménez Castuera, R., Reina Vaíllo, R., & Santos-Rosa Ruano, F. J. (2008). Propiedades psicométricas de la versión española de la flow state scale. The Spanish Journal of Psychology, Garcia, C., Jimenez, C., Santos Rosa, R., Reina, V., & Cervello, G. (2008). Psychometric properties of the spanish version of the flow state scale. The Spanish Journal of Psychology, 11(2), 660-9. Gardner, H. (2007). Responsibility at work : How leading professionals act (or don't act) responsibly. Hoboken: John Wiley Sons, Inc. Gardner, H., Csikszentmihalyi, M., & Damon, W. (2001). Good work. New York: Basic Books. Gardner, H., Csikszentmihalyi, M., & Damon, W. (2002). Buen trabajo. Barcelona [etc.]: Paidos. Goodman, D. (1996). Construction and validation of an instrument designed to assess flow and job satisfaction in occupational settings: Exploratory research. Dissertation Abstracts International.B.the Sciences and Engineering, 57(6-B), 4068. Graeme Martin. (2006). Chapter 3Managing in the individual-organizational context. Burlington: Elsevier. Haworth, J.T., i J. Ducker.(1991). Psychological well-being and acces to catefories of 20


experience in unemployed young adults. Leisure studies 10:265-74 Heine, C.(1996). Flow and achievement in mathematics. Ph.D. diss., University of Chicago. Hektner, J.M.(1996). Exploring optimal personality development: A longitudinal study of adolescents. Ph. D. diss., University of Chicago. Hunter, J. (2001).Vital powers and wasted possibilities: Engaged and bored teenagers in America. Unpub. Doctoral Disset. Chicago: The University of Chicago. Inghilleri, P. (1995). Esperinza soggettiva, personalità, evoluzione culturale. Turin, Italu: UTET. Inglehart, R.(1990) Culture shift in advanced industrial society. Princeton: princeton University Press. Isabel, M. M., Marisa, S., Eva, C., & Wilmar, B. S. (2005). ¿Se pueden vivir experiencias óptimas en el trabajo? Revista De Psicología General y Aplicada, 58(1) Jackson, S. A., & Marsh, H. (1996). Development and validation of a scale to measure optimal experience: The Flow State Scale. Journal of Sport & Exercise Psychology, 18, 17-35. Jackson, A. S. y Csikszentmihalyi, M. (2002). Fluir en el deporte. Barcelona: Editorial Paidotribo. Original: “Flow” in sports. Champaign, Il: Human Kinetics, 1999. Jackson, A.S. y Marsh H. (1996). Development and validation of a scale to measure optimal experience: The “flow” state scale. Journal of Sport and Exercise Psychology, 18, 17-35. Jackson, S.A. i M. Csikszentmihalyi. Flow in sport. Urbana, I11.: Human Kinetics, 1999. José, E., & Prudencio, B. (2002). ¿Trabajo u ocio? Harvard-Deusto Marketing Ventas, José, N., & Lucía, C. (2011). Dinámicas complejas en el flujo. Revista De Psicologia Social, 26(3) Karasek, R.D. Baker, F. Marxer, A. Ahlbom, i T. Theorell. "Job Description Latitude, Job Demand, and Cardiovascular Disese: A Prospective Study of Swedish Men".American Journal of Public Health, 71 (1981), pp 694-705. Kelin, G.,ed. 1990. Om kreativitet och flow. Stockholm: Brombergs. Kimiecik, J. C., & Jackson, S. A. (2002). Optimal experience in sport: A flow perspective. In T. Horn (Ed.), Advances in sport psychology (pp. 501-527). Champaign IL: Human Kinetics. Kubey, R., i M Csikszentmihalyi.(1990). Television and the quality of life. Hillsadale, N.J.: Lawrence Erlbaum. Larson, R., i M.H. Richards.(1994).Divergent realities: The emotional lives of mothers, fathers and adolescents. New York: Basi Books. Lee, J. (2009). Escaping embarrassment: Face-work in the rap cipher. Social Psychology Quarterly, 72(4), 306-324. Lee, R.B. i I. DeVore, eds. 1968.Man the hunter.Chicago: Aldine. Linda, B., Mona, S., & Madeleine, R. (2011). Working hard to relax: Improving 21


engagement in leisure time activities for a healthier work-life balance. Issues in Mental Health Nursing, 32(4), 269-270. doi:10.3109/01612840.2011.553346 López-Torres. M. (2004). “Flow” en la psicología del deporte. Trabajo de investigación (Tesina), no publicado. Bellaterra: Universidad Autónoma de Barcelona. López Torres, M., Roca, J., & Torregrosa, M. (2007). Características del flow , ansiedad y estado emocional en relación con el rendimiento de deportistas de elite. Cuadernos De Psicología Del Deporte, Lucía, C., & José, N. (2011). Dynamic patterns of flow in the workplace: Characterizing within-individual variability using a complexity science approach. Journal of Organizational Behavior, 32(4), 627-651. doi:10.1002/job.747 Lucie, D., Christine, E., & Mathilde, G. (2008). La calidad del trabajo según los indicadores europeos y otros más. Revista Internacional Del Trabajo, 127(2-3), 183-221. doi:10.1111/j.1564-9148.2008.00030. Lykken, D., i A. Tellegen.(1996). Happiness is a stochastic phenomenon. Psychological Science 7,no. 2_ 12-17 Maldonado de Lozada,Veronica del Carmen. (2007). Work satisfaction and its relationship with the ethical organizational efficiency, a specific case of the university faculty Manville, C. (2008). Justice perceptions and organizational commitment: Would contingent and permanent workers be different? Relations Industrielles, 63(3), 529-554. Marsollier, R., & Aguirre, J. (2010). Entre el bienestar y el desgaste profesional. un análisis psicosocial del trabajo estatal en argentina. Psicologia.Com, Massimmi, F., i P. Inghilleri.(1986). L'Esperienza quotidiana: Teoria e metodo di analisi. Milano: Angeli. McAuley, E., Duncan, T.E. y Tammen, V.V. (1989). Psychometric properties of the intrinsic motivational inventory in a competitive sport setting: A confirmatory factor analysis.Research Quarterly for Exercise and Sport, 60, 48-58. Massimmi, F., i P. Inghilleri.(1993) La selezione psicologica umana: Teoria e metodo di analisi. Milano: Cooperativa Libraria Iulm. Massimmi, F. i M. Carli.(1988) The systematic assessment of flow in daily experience. En Optimal experience: Psychological studies of flow in consciousness, editat per Csikszentmihalyi i I.S. Csikszentmihalyi. New York: Cambridge University Press, pp. 266-87. McQuillan, J., i G. Conde.(1996) The condition of flow in reading: Two studies of optimal experience. Reading Psychology 17:109-35. Moneta, G.B., i M. Csikszentmihalyi.(1996). The effect of perceived challenges and skills on the quality of subjective experience. Journal of Personality 64, no. 2:275-310. Myers, D.G.(1992) . The Pursuit of Hapines. New York: Morrow. Myers, D.G. i E. Diener.(1995). Who is happy? Psychological Science 6:10-19 Navarro, J., & Ceja, L. (2011). Null. [null] Revista De Psicología Social, 26(3), 443-456. 22


Navarro, J., & Ceja, L. (2011). Dinámicas complejas en el flujo: Diferencias entre trabajo y no trabajo.Revista De Psicologia Socia., Navarro, M. L. A., Mas, M., & Jiménez, A. M. L. (2010). Condiciones de trabajo, burnoout y síntomas de estrés en la universidad: validación de un modelo estructural sobre el efecto mediador de la competencia personal percibida. Psicología Conductual, 18(2), 317. Nielsen, K., & Cleal, B. (2010). Predicting flow at work: Investigating the activities and job characteristics that predict flow states at work. Journal of Occupational Health Psychology, 15(2), 180-190. Noelle-Neumann, E. 1995. AWA Spring Survey.Allensbach Institute für Demoskopie. Noelle-Neumann, E. i B. Strumpel. 1984.Macht Arbeit Krank?Macht Arbeit glüchlich? Münich : Pieper Verlag. Norberg, K. 1993. Prostitutes. En A history of women in the West, editat per N. Zemon Davis i A. Farge. Cambridge, Mass.: Harvard Uniersity Press, pp.458-74. Pena Rivera, H. (2010). Aprendizaje organizativo y perdurabilidad empresarial: Un estudio de los factores determinantes en las empresas de la region de monterrey (mexico) Pensgaard, A.M. y Duda, J.L. (2000). Sydney 2000: The interplay between emotions, coping and the performance of olympic-level athletes. The Sport Psychologist, 17, 253- 267. Perry, S.K. 1996. When time stops: How creative writters experience entry into the flow state. Ph.D. diss., The fielding Institute. Prieto Ursúa, M. (2006). Psicología positiva: Una moda polémica. Clínica y Salud, Ryff, C. D. (I989). Happiness is everything, or is it? Explorations on the meaning of psychological well-being. Joumal of Personality and Social Psychology, 57, 1069-1081. Roberts, G.C. y Balague, G. (1989). The development of a social cognitive scale of motivation. Paper presented at the Seven World Congress of Sport Psychology, Singapore. Rodríguez Sánchez, A. A., Salanova Soria, M., Cifre Gallego, E., & Schaufeli, W. B. (2011). When googd is good: a virtuous circle of selfefficacy and flow at work among teachers.26(3), 427-441. Remor, E. (2006). Psychometric properties of a European Spanish version of the Perceived Stress Scale (PSS). The SpanishJournal of Psychology, 9, 86-93.

Salanova, M., Cifre, E., Martínez, I., & Schaufel, W. (2005). ¿Se pueden vivir experiencias óptimas en el trabajo? analizando el flow en contextos laborales. Revista De Psicología General y Aplicada, Salanova, M., & López Zafra, E. (2011). Introducción: Psicología social y psicología positiva. Revista De Psicologia Socia.,

23


Sahlins, M.D. 1972. Stone Age economics. Chicago: Aldine Press. Schmuck, P. i k. M. Sheldom. Life-goals and well-being. Göttingen, Germany: Hogrefe and Huber, 2001. Scott,M.C. Re-Inspring the Corporation.Chichester, UK:John Wiley,2000. Seligman, Martin E. P.; Csikszentmihalyi, Mihaly. Positive psychology: An introduction. American Psychologist, Vol 55(1), Jan 2000, 5-14. Singer, J. L. 1966. Daydreaming: An introduction to the experimental study of inner experience. New York: Random House Sue, C. (2002). Communicating across the work/home border. Community, Work Amp Family, 5(1), 23-48. doi:10.1080/00207590701248495 Szalai, A., ed. 1965. The use of time: Daily activities of urban and suburban populations in twelve countries.Paris:Mouton. Terkel, S. 1974. Working. New York: Pantheon. Thomas, K.W. Intrinsic Motivation at Work: Building Energy and Commitment. San Francisco: Beret-Koehler,2000. Thompson, E.P. 1963. The making of the English working class. New York: Viking Tomás, G., Ruth, J., Francisco, J., Raúl, R., & Eduardo, C. (2008). Psychometric properties of the spanish version of the flow state scale. The Spanish Journal of Psychology, 11(2) Torns Martín, M. T., Borràs, V., Recio, C., & Moreno Colom, S. (2011). El temps de treball i el benestar quotidià. Arxius De Sociologia, 24, 35-46. Trevino L.K., i J.W. Trevino. 1992. Flow in computer-mediated communication. Communication Research 19, no. 5:539-73. TRISTÁN, R. (2012). Cómo encontrar la felicidad en tiempos de crisis. El Mundo, , 57. Veenhoven, R. (1991). Is Happiness relative?. Social Indicators Research 24, 1-34. Veyne, P. 1978. the Roman Empire. En From Pagan Rome to Byzantium, edited per P. Veyne. Cambridge, Mass: The Belknap Press, pp. 5-230- Vittersø, J. (2003). Flow versus life satisfaction: A projective use of cartoons to illustrate the difference between the evaluation approach and the intrinsic motivation approach to subjective quality of life .4(2), 144-167. Weihrouch,J. Joy at work. Naperville, I11.: JAW Publishing, 2000. Wells, A. 1988. Self-steem and optimal experience. En Optimal Experience: Psychological studies of flow in consciusness, editat per Csikszentmihalyi i I.S. Csikszentmihalyi. New York: Cambridge University Press, pp. 327-41. Yankelovich, D. 1981. New rules in American life: Searching for self-fulfillment in a world turned upside-down. Psychology Today 15,no. 4:35-91. Zuzanek, J. The effects of time use and time pressure on child-parent relationship. Research report submited to Health Canada. Waterloo, Ont: Otium Publications, 200.

24

Documents

Soler cantó informe definitiu