Upload
mjvercher
View
2.643
Download
7
Embed Size (px)
Citation preview
Coordinació editorial: Francesc SolàCoordinació tècnica: Marcel PlanasDisseny: Laia SalcedoMaquetació: Mariona Ribó
Il·lustracions: Lluïsot
© 2006, Xavier Abelló Vilella, Judith Rodríguez Rubio
© 2006 d’aquesta edició: Editorial Barcanova, SA
Mallorca, 45, 4a planta. 08029 BarcelonaTelèfon 93 217 20 54. Fax 93 237 34 69e-mail: [email protected] edició: març de 2006Dipòsit legal: B-16710-2006ISBN: 84-489-1874-6Printed in SpainGRADISAAv. Apel·les Mestres, 40-4208820 El Prat de Llobregat
Reservats tots els drets. El contingut d’aquesta obra està protegit per la llei, queestableix penes de presó i multes, a més de les indemnitzacions corresponentsper danys i perjudicis, per a aquells que reproduïssin, plagiessin o comuniquessinpúblicament, totalment o parcialment, una obra literària, artística o científica, ola seva transformació, interpretació o execució artística fixada en qualsevol tipusde suport o comunicada per qualsevol mitjà sense l’autorització preceptiva.
Aquest llibre es basa en els programes i les programacions de la Secretaria dePolítica Lingüística i del Consorci per a la Normalització Lingüística i té encompte els principis i les propostes metodològiques del document del Conselld'Europa Marc de referència per a les llengües: aprendre, ensenyar i avaluar.
ÍNDEX
INTRODUCCIÓ..................................................................... 5
UNITAT 1 ................................................................................... 8
UNITAT 2 ................................................................................ 24
UNITAT 3 ................................................................................ 34
UNITAT 4 ................................................................................ 51
UNITAT 5 ................................................................................ 68
UNITAT 6 ................................................................................ 82
INTRODUCCIÓ1. Destinataris/àries
Aquest curs de llengua catalana de nivell Bàsic 2 va adreçat a aquelles persones adultes que
volen començar a usar la llengua catalana en contextos comunicatius que demanen un
domini bàsic de la llengua.
2. Metodologia
Aquest llibre de text utilitza una metodologia basada en l’enfocament comunicatiu per tas-
ques, d’acord amb el programa de nivell Bàsic de la Secretaria de Política Lingüística de la
Generalitat de Catalunya.
Entenem per tasques aquelles activitats que recreen situacions comunicatives reals en què l’a-
lumnat ha d’interactuar en llengua catalana amb els companys i companyes de classe per
aconseguir un objectiu.
Els parlants d’una llengua entenen, parlen, llegeixen i escriuen de forma indistinta durant
l’acte comunicatiu, segons quin sigui el seu objectiu. Per tant en aquest llibre de text no tre-
ballem les habilitats lingüístiques per separat, sinó de forma integrada a les tasques. El fet que
es posi èmfasi en una habilitat o en una altra depèn exclusivament del que hagi de fer l’a-
lumnat per aconseguir l’objectiu comunicatiu.
Aquest plantejament també ens porta a la conclusió que en un llibre de text basat en un enfo-
cament comunicatiu per tasques no són absolutament necessaris materials audiovisuals adap-
tats als coneixements de l’alumnat. El nostre objectiu consisteix a aconseguir que la com-
prensió, la parla, la lectura i l’escriptura s’adquireixin simultàniament i progressiva a partir de
la interacció en contextos comunicatius reals. Es pretén, en definitiva, que l’alumnat cons-
trueixi la seva competència comunicativa per mitjà de la reflexió sobre els paral·lelismes i les
diferències respecte de la seva llengua primera, per mitjà dels coneixements i les habilitats de
les persones amb qui interactuï i, evidentment, per mitjà del guiatge i dels referents que pugui
aportar el professorat. Els textos orals i escrits que qualsevol parlant d’una llengua utilitza com
a font de documentació per comunicar-se (pàgines web, ràdio, televisió, revistes, fullets...)
també seran de gran utilitat en determinades tasques per aconseguir aquest objectiu.
A més, els exponents lingüístics i els continguts gramaticals i lèxics estan treballats en aquest lli-
bre des d’un punt de vista purament funcional, mai com un objectiu en si mateixos. Que es
treballi un contingut en una unitat concreta i d’una manera determinada depèn exclusivament
de l’ús comunicatiu que n’ha de fer l’alumnat per aconseguir el seu objectiu en una tasca.
3. Les tasques
Cada unitat consta sempre d’una diagnosi inicial en què s’anuncia l’objectiu comunicatiu de launitat; de tres tasques intermèdies en què l’alumnat es prepara per aconseguir l’objectiu comu-nicatiu i, finalment, de la tasca final, en què s’assoleix l’objectiu mitjançant els recursos adquirits.
5
L’objectiu comunicatiu de les tasques s’ha d’assolir en la majoria dels casos treballant junta-ment en grup, la qual cosa incentiva l’alumnat a utilitzar la llengua per exposar i fer valer, siés el cas, el seu punt de vista. En altres casos l’alumnat ha d’interactuar individualment ambels altres membres de la classe per resoldre la tasca i fins i tot pot assumir determinats rolsquan el context comunicatiu ho demani.
Quan es portin a terme les tasques a classe el professorat ha de deixar interactuar l’alumnatlliurement. Simultàniament, però, ha de guiar-lo individualment i col·lectiva, li ha de facilitarquan sigui necessari els recursos perquè pugui assolir l’objectiu de la tasca i ha de solucionarels conflictes que puguin sorgir pel fet d’interactuar en un context comunicatiu real. Finalmentha d’actuar com el model lingüístic de referència de l’alumnat i ha d’ajudar-lo a adquirir elsconeixements lingüístics necessaris en cada tasca. A la guia de les tasques que segueix aques-ta introducció s’especifica tot el que el professorat ha de tenir en compte perquè aquestes esdesenvolupin adequadament.
4. Els exponents lingüístics
Per portar a terme les tasques, l’alumnat ha de conèixer i utilitzar tota una sèrie d’exponentslingüístics concrets, que trobareu especificats en cada tasca.
La selecció d’aquests exponents lingüístics s’ha dut a terme a partir de les necessitats expres-sives que té qualsevol persona catalanoparlant en un context comunicatiu semblant al de latasca. Aquesta llista no pretén ser en cap cas exhaustiva i, per tant, cal que el professoratfomenti i incentivi la capacitat comunicativa de l’alumnat i, alhora, l’ajudi a discriminar entreels exponents lingüístics adequats al context i els que no ho siguin.
La manera de treballar els exponents lingüístics pot ser molt diversa i variada. Actualment hiha molt de material a l’abast del professorat per practicar-los. Nosaltres recomanem de crearsituacions comunicatives fictícies a l’aula en què calgui usar aquests exponents lingüístics deforma contextualitzada i, alhora, controlada.
De totes maneres volem cridar l’atenció al professorat una vegada més en el fet que l’objec-tiu de les tasques no és que l’alumnat reprodueixi aquests exponents, sinó que sàpiga asso-lir l’objectiu comunicatiu plantejat. Els exponents lingüístics, per tant, són una eina més alseu abast que l’ajudaran a assolir-lo de manera més fàcil. D’aquí que ens hàgim limitat a pre-sentar-ne una llista.
5. La teoria i els exercicis de gramàtica i lèxic
Els exponents lingüístics de cada tasca presenten en la majoria dels casos particularitats gra-maticals i lèxiques. El fet de treballar-les per mitjà d’explicacions teòriques i exercicis de pràc-tica pot ajudar l’alumnat a fer-lo conscient de les regularitats existents i, així, facilitar la uti-lització d’exponents nous adequats al context comunicatiu o bé l’aplicació en contextoscomunicatius diferents dels que ja s’han treballat.
Si a les tasques l’alumnat acostuma a treballar en grup, hem dissenyat les explicacions teòri-ques i els exercicis de gramàtica i de lèxic perquè se segueixi el mateix sistema. En aquestscasos la funció del professorat serà guiar l’alumnat a deduir les respostes correctes per mitjà
6
del contacte personal que aquest darrer hagi pogut tenir amb la llengua catalana, per mitjàde la comparació amb la seva llengua materna sigui o no propera al català o per mitjà dededuccions lògiques a partir de la competència lingüística en llengua catalana que adquirei-xi a mesura que avanci el curs. En aquest sentit és interessant de fomentar que l’alumnatpugui també prendre el rol del professorat per ajudar la resta de companys en algun con-tingut determinat. Tanmateix, cal que el professorat faci sempre les explicacions i els aclari-ments que siguin necessaris per ajudar a comprendre i aplicar els continguts.
6. El material d’aula
El material d’aula consisteix en un conjunt de làmines en què es reprodueixen de forma aug-
mentada algunes de les imatges que s’utilitzen al llibre de text per treballar el lèxic més
significatiu del curs. El professorat pot utilitzar-les per treballar a l’aula aquest vocabulari amb
l’alumnat d’una forma més gràfica. Nosaltres, a més, recomanem de penjar-les a l’aula durant
la unitat o durant tot el curs, si hi ha la possibilitat, perquè l’alumnat pugui consultar-les pel
seu compte sempre que necessiti recordar una paraula. Aquestes làmines també poden ser
d’utilitat al professorat i a l’alumnat per repassar vocabulari en cursos més avançats.
7. L’avaluació
En aquest llibre de text també hem incorporat elements avaluatius que permeten a l’alum-nat d’organitzar-se l’aprenentatge i fer-ne un seguiment.
Cada unitat comença amb la diagnosi, que serveix perquè l’alumnat conegui els contingutsde la unitat i valori quins coneixements previs en té per així poder-se organitzar de formamés adequada i profitosa.
Al final de les tasques 1, 2 i 3 hem inclòs sempre un altre punt d’avaluació perquè l’alumnatreflexioni sobre si el seu aprenentatge durant la tasca ha estat adequat i sigui conscient dequines mancances té abans de continuar.Cada unitat es clou amb un punt d’avaluació final, en què es motiva l’alumnat a autoavaluar-se sobre el seu progrés i sobre les dificultats i mancances que té. L’objectiu d’aquest darrerpunt és, evidentment, que l’alumnat sigui conscient dels seus progressos i resolgui les man-cances detectades abans de passar a la unitat següent.
Per la seva part, el professorat ha d’explicar per a què serveixen aquests punts d’avaluació,ha de motivar l’alumnat a utilitzar-los, ha de fer-lo conscient dels avantatges de convertir-seen aprenent autònom que sap regular el seu procés d’aprenentatge i, finalment, ha de com-provar que aquestes autoavaluacions es corresponen amb les seves apreciacions sobre el pro-grés d’aprenentatge de cadascun dels alumnes de classe.
En definitiva, aquest llibre de text pretén que l’alumnat adult de nivell B2 comenci a usar din-
tre de les seves possibilitats la llengua catalana en contextos comunicatius bàsics i, alhora, vol
fer-lo conscient de la necessitat de perfeccionar aquest aprenentatge fins a esdevenir un cata-
lanoparlant o una catalanoparlant capaç de comunicar-se de forma autònoma i conviure en
català amb els ciutadans i les ciutadanes que l’envolten.
7
8
UNITAT 1LA NOSTRA EMPRESA
Diagnosi (pàgina 7)
En aquesta unitat, l’alumnat haurà de treballar en grup per constituir una empresa, però
també haurà d’actuar individualment per fer reivindicacions laborals que l’afectin directa-
ment dintre de l’empresa. Ara bé, el professorat ha d’evitar que les discussions s’allarguin in-
necessàriament.
Per tal que les decisions de cada grup siguin interessants per a la resta de la classe, l’alumnat
ha de tenir clar des del començament de la unitat que l’objectiu final és establir un acord de
col·laboració amb alguna altra empresa.
Tasca 1: Muntem l’empresa (pàgina 8)
Objectiu: constituir una empresa i decidir-ne el nom.
Desenvolupament de la tasca:
És molt important que el professorat participi en les presentacions del primer dia de classe per
així poder formar grups en què els membres tinguin unes mateixes afinitats laborals.
L’alumnat, per exemple, pot muntar empreses com una botiga, una empresa de neteja, una
empresa de publicitat, un restaurant, una oficina d’assegurances, etc. Qualsevol negoci en què
calguin 5 o 6 persones per fer-lo funcionar serà adequat.
Si no hi hagués afinitats laborals entre els membres de la classe, es pot demanar a alguns alumnes
que assumeixin un rol determinat. En cas que l’alumnat estigui mancat d’idees, el professorat
haurà de facilitar-los-en.
Cloeu la tasca fent que diversos alumnes expliquin a la resta de la classe a què es dedica la se-
va empresa i que presentin els membres que la formen.
El document que trobareu a continuació és per donar importància a la constitució de l’empresa,
donar realisme a l’activitat i familiaritzar l’alumnat amb el llenguatge administratiu i laboral.
Feu-ne una fotocòpia per a cada grup i ajudeu els alumnes a completar-lo.
DOCUMENT DE CONSTITUCIÓ D’EMPRESA
Nom:
Activitat econòmica de l’empresa:
Adreça:
Municipi:
Codi postal:
Telèfon:
NIF:
Plantilla de l’empresa:
Les persones sotasignants certifiquen la certesa de les dades referents a l’empresa que con-stitueixen i es comprometen a treballar plegats durant la unitat 1 del nivell Bàsic 2 per por-tar a terme aquest projecte.
, d de
Signatures
9
Nom Cognoms DNI Nacionalitat
Dades de l’empresa
Membres constitutius
Tasca 2: Les condicions laborals (pàgines 9-10)
Objectiu: arribar a acords sobre l’organigrama de l’empresa, el sou, l’horari i les vacances.
Desenvolupament de la tasca:
L’alumnat ha de treballar en grup. Cal que el professorat faciliti idees a l’alumnat sobre les pos-
sibilitats d’organització laboral (jerarquitzada o no jerarquitzada). En aquest sentit, caldria
proposar un model poc o gens jerarquitzat per tal de fomentar que l’alumnat treballi en igual-
tat de condicions i amb el mateix poder decisori, faci la tasca que faci dintre de l’empresa. Per
fomentar aquesta idea cal recordar als membres de cada grup que tots i totes són membres
fundadors i que, per tant, tenen llibertat d’opinió i de decisió encara que no ocupin un lloc
de comandament.
Pel que fa al sou, els horaris i les vacances, cal seguir el mateix criteri que acabem d’exposar,
sempre que els serveis que ha d’oferir l’empresa no quedin desatesos.
Cal cloure la tasca amb la posada en comú que es proposa a la tasca. També cal ressaltar les
semblances entre empreses perquè l’alumnat vagi pensant possibles acords de col·laboració.
Tasca 3: Què hauré de fer a la feina? (pàgina 11)
Objectiu: arribar a acords en la distribució de les feines que haurà de fer cada membre de l’em-
presa durant la jornada laboral.
Desenvolupament de la tasca:
Cada membre del grup ha d’exposar les activitats que voldrà dur a terme a l’empresa i arri-
bar a acords amb la resta de membres del grup quan hi hagi alguna activitat coincident.
Aquestes activitats han d’estar relacionades amb el lloc de treball assignat a la tasca 2.
El professorat només ha d’intervenir quan hi hagi discrepàncies que podrien allargar la tasca
innecessàriament.
També cal dir a l’alumnat que la descripció d’aquestes tasques no ha de ser excessivament
minuciosa, sinó que es tracta d’expressar les preferències de cadascú en aquest sentit i fer-les
compatibles amb les de la resta.
Cal cloure la tasca amb la posada en comú. El professorat pot intervenir-hi per ressaltar les sem-
blances i la compatibilitat entre les empreses de classe.
10
Tasca final: Voldreu treballar amb nosaltres? (pàgina 12)
Desenvolupament de la tasca:
Tal com s’especifica a la tasca, primer s’han de reunir els membres de cada empresa per de-
cidir quin projecte de col·laboració volen dur a terme.
En cas que l’alumnat estigui mancat d’idees proposeu-los projectes del tipus següent:
• Subministrament de béns i productes
• Anàlisi de la producció
• Reformes al local de l’empresa
• Disseny de la imatge corporativa
Per dur a terme la tasca cal que el grup es divideixi en dos. Uns hauran d’atendre les propostes
que les altres empreses volen fer-los i els altres faran la proposta a una altra empresa.
Abans d’iniciar les reunions, expliqueu als alumnes el protocol que cal seguir:
• Exposició del projecte
• Plantejament de dubtes i preguntes
• Aclariment de dubtes i preguntes
Estigueu atents al funcionament de les reunions per tal que hi intervinguin tots els alumnes.
Cal evitar que les persones amb més recursos lingüístics monopolitzin els torns de paraula.
Cal cloure la tasca fent la posada en comú i signant l’acord de col·laboració que trobareu a
continuació. Ajudeu els grups a emplenar-lo.
11
12
ACORD DE COL·LABORACIÓ ENTRE
i
, d de 200
REUNITS:
Per part de l’empresa :
1.
2.
3.
4.
5.
I per part de l’empresa :
1.
2.
3.
4.
5.
ACORDEN:
1.
2.
3.
I, en prova de conformitat, signen aquest document per duplicat.
(Signatures)
GRAMÀTICA
1. Els numerals (pàgina 13)
Completa i recorda-te’n
Ara practica-ho
L’any 2004, a Catalunya es van signar (751) set-cents cinquanta-un convenis col·lectius que pre-
veien un augment salarial mitjà del 3,06%. Aquests convenis van afectar (1.766.670) un mi-
lió set-cents seixanta-sis mil sis-cents setanta treballadors dels sectors de l’agricultura, la indús-
tria, la construcció i les empreses de serveis. El col·lectiu més nombrós és el dels treballadors
del sector serveis, en el qual l’any 2004 treballaven (1.073.426) un milió setanta-tres mil qua-
tre-centes vint-i-sis persones. A l’Estat espanyol, el total de convenis col·lectius pactats va ser
de (4.182) quatre mil cent vuitanta-dos i van afectar la xifra de (7.800.582) set milions vuit-cents
mil cinc-cents vuitanta-dos empleats, dels quals (3.774.005) tres milions set-cents setanta-qua-
tre mil cinc treballaven al sector serveis i (2.351.405) dos milions tres-cents cinquanta-un mil qua-
tre-cents cinc, a la indústria. En aquest cas, l’augment salarial mitjà va ser del 2,96%.
2. El pronom hi (pàgina 14)
Completa i recorda-te’n
–I tu encara treballes en aquella fàbrica de Martorell?
–Ui, no! Ja no hi treballo!
13
100
cent200
dos-cents300
tres-cents
400
quatre-cents
500
cinc-cents
600
sis-cents
700
set-cents
800
vuit-cents
900
nou-cents
1.000mil
2.000
dos mil
3.000
tres mil
1.000.000
un milió
2.000.000
dos milions
3.000.000
tres milions
Ara practica-ho
Jo ø he treballat molts anys en una bugaderia industrial, però ara ja no hi treballo. En canvi, la
Simona fa més de cinc anys que hi treballa. Diu que fa moltes hores però que el sou està bé.
Ara treballo en una empresa de neteja. Cada dimarts i cada dijous ø vaig a unes oficines a nete-
jar. És pesat perquè hi he de ser a les sis del matí. Ah! I algun dissabte també hi vaig. I em paguen
hores extra, eh? Els altres dies de la setmana netejo les aules d’un col·legi. Al matí no hi tre-
ballo perquè fan classes i, per tant, hi he d’anar a les cinc de la tarda.
3. El pronom atributiu ho (pàgina 15)
Completa i recorda-te’n
–Un bon dependent ha de ser amable i aquest noi ho sembla!
Ara practica-ho
Per al nou restaurant necessito dos cambrers, però han de ser persones amables i també es-
pavilades. L’Eric ho sembla, però a vegades ø és massa seriós. En canvi, la Paula no ø és gens
tímida, però sempre ø està distreta. Ah! I han de ser puntuals. L’Eric ho és. També he de con-
tractar un maître responsable. El Santi ho és. Sí, crec que ø serà un bon maître. A la cuina ne-
cessito gent creativa. El Marc no ho és gens, però ø és molt treballador. L’Eduard sí que ho és.
L’altre dia va fer un plat espectacular. Segur que formen un bon equip. És clar que no sé si el
Marc està gaire interessat a canviar de feina. Almenys no ho sembla. Li hauré d’oferir un bon
sou. Si aconsegueixo un bon equip, serem un gran restaurant. I tant que ho serem!
4. El present dels verbs irregulars en -ndre (pàgina 16)
Completa i recorda-te’n
–Jo treballo en una sabateria i (atendre) atenc la clientela.
14
atendre
jo
tu
ell, ella, vostè
nosaltres
vosaltres
ells, elles, vostès
atenc
atens
atén
atenem
ateneu
atenen
Ara practica-ho
Jo sóc encarregada en una botiga on (vendre) venem roba per a dona i també per a home. Es-
tà sonant el telèfon! Que no el sentiu? Rosa, (respondre) respons el telèfon, si us plau? Com
que arribo molt puntual, primer de tot (encendre) encenc els llums de l’aparador. Una mica
més tard arriben els dependents i les dependentes, que (atendre) atenen la clientela. Ei! Mar-
ta i Lola, (prendre) preneu nota dels models que ja no tenim en estoc per fer la comanda, oi?
A la botiga hi treballen, a més, la Marta, la Rosa, el Bernat i la Lola. Ah! I la Ingrid, que és no-
va però (aprendre) aprèn molt de pressa.
5. El present dels verbs d’opinió (pàgina 17)
Completa i recorda-te’n
–Jo (pensar) penso que el Manel serà un bon dependent! A mi (semblar) em sembla que és el
candidat ideal!
–Sí, però jo (creure) crec que és una mica tímid. No (trobar) trobes?
Ara practica-ho
–Jo (creure) crec que el Miquel serà un bon dependent! No (trobar) trobes, Marisa?
–A mi (semblar) em sembla que és un xicot molt amable, però el cap de vendes (pensar) pen-
sa que li falta empenta. I vosaltres què (creure) creieu?
15
semblar
a mi
a tu
a ell, ella, vostè
a nosaltres
a vosaltres
a ells, elles, vostès
em sembla
et sembla
li sembla
ens sembla
us sembla
els sembla
pensar
jo
tu
ell, ella, vostè
nosaltres
vosaltres
ells, elles, vostès
penso
penses
pensa
pensem
penseu
pensen
trobar
jo
tu
ell, ella, vostè
nosaltres
vosaltres
ells, elles, vostès
trobo
trobes
troba
trobem
trobeu
troben
creure
jo
tu
ell, ella, vostè
nosaltres
vosaltres
ells, elles, vostès
crec
creus
creu
creiem
creieu
creuen
–Nosaltres ho hem estat comentant i (semblar) ens sembla que no és el millor candidat. Vos-
altres que coneixeu el Paco no (trobar) trobeu que és molt més dinàmic?
–Sí, és veritat! Però tant la Rosa com jo (pensar) pensem que el Miquel té una gran formació
en màrqueting. A més, a tots els venedors (semblar) els sembla que és un bon company de feina.
–Enric, tu tens l’última paraula. Qui (creure) creus que és el millor candidat?
6. El futur dels verbs en -ar i en -ir (pàgina 18)
Completa i recorda-te’n
–Avui comencem a treballar al supermercat. Jo (cobrar) cobraré a la caixa!
–I jo (repartir) repartiré les comandes a domicili!
Ara practica-ho
Demà obrim el supermercat i tothom ha de saber quina és la seva feina. L’Helena (despatxar)
despatxarà a la peixateria i el Paco i la Maria (encarregar-se) s’encarregaran de la carnisseria i
la xarcuteria. Raquel i Mihaela, vosaltres (cobrar) cobrareu els clients a la caixa i els (oferir) oferireu
el servei de repartiment a domicili. Tu, Miquel, (fer) faràs les comandes i (reposar) reposaràs
els productes. Ah! I si cal (substituir) substituiràs la Mihaela i la Raquel. El Ramon i el Paco (repar-
tir) repartiran els encàrrecs a domicili, però només el Paco (conduir) conduirà la furgoneta, perquè
fa més anys que té carnet de conduir. Estic segur que tots junts (treballar) treballarem com un
equip i que (complir) complirem amb la nostra feina. Recordeu que us (exigir) exigiré puntu-
alitat. Ah! Jo, com que sóc l’encarregat, (manar) manaré.
7. El futur dels verbs en -er i en -re (pàgines 19)
Completa i recorda-te’n
–Jo de gran (ser) seré pintor!
–D’acord, però (aprendre) aprendràs a no embrutar les parets, oi?
16
cobrar
jo
tu
ell, ella, vostè
nosaltres
vosaltres
ells, elles, vostès
cobraré
cobraràs
cobrarà
cobrarem
cobrareu
cobraran
repartir
jo
tu
ell, ella, vostè
nosaltres
vosaltres
ells, elles, vostès
repartiré
repartiràs
repartirà
repartirem
repartireu
repartiran
Ara practica-ho
Després d’un mes de vacances, demà tots nosaltres (reprendre) reprendrem la feina a la pastis-
seria. Tu, Remei, (respondre) respondràs el telèfon. Ja saps que per al cap de setmana tenim
molts encàrrecs. Enric i Pep, (ser) sereu puntuals, no? A primera hora han d’estar enllestits els
croissants i les ensaïmades. Jo (atendre) atendré els clients i l’Anna (ser) serà l’encarregada d’em-
bolicar els pastissos. Ja sabeu que hi ha dos xavals nous a l’obrador, però segur que de segui-
da (aprendre) aprendran com funcionen els forns.
8. El futur dels verbs irregulars voler i poder (pàgina 20)
Completa i recorda-te’n
–Isabel, (voler) voldràs escombrar la botiga abans de plegar?
–D’acord, però demà (poder) podré plegar una mica abans?
Ara practica-ho
–Maria, quan (voler) voldràs fer vacances aquest any?
–M’agradaria fer-les el mes de juliol. Quan les (voler) voldran fer les altres companyes?
–Ui, a l’agost, segur!
–Però, si m’he de quedar sola a la botiga, no sé si tota sola (poder) podré ocupar-me de tot.
–No pateixis! Segur que l’Anna també (voler) voldrà fer vacances al juliol i entre totes dues
(poder) podreu atendre els clients i portar els comptes. A l’agost no arriba gènere nou!
–Perfecte! I a la tarda (poder) podrem obrir a les sis en lloc d’obrir a les cinc? És que, amb la
calor que fa, no ve ningú tan aviat.
–Ja en parlarem.
17
ser
jo
tu
ell, ella, vostè
nosaltres
vosaltres
ells, elles, vostès
seré
seràs
serà
serem
sereu
seran
aprendre
jo
tu
ell, ella, vostè
nosaltres
vosaltres
ells, elles, vostès
aprendré
aprendràs
aprendrà
aprendrem
aprendreu
aprendran
voler
jo
tu
ell, ella, vostè
nosaltres
vosaltres
ells, elles, vostès
voldré
voldràs
voldrà
voldrem
voldreu
voldran
poder
jo
tu
ell, ella, vostè
nosaltres
vosaltres
ells, elles, vostès
podré
podràs
podrà
podrem
podreu
podran
9. El present i el futur de la perífrasi d’obligació (pàgines 21-22)
Completa i recorda-te’n
–Vinga, que tenim molta feina! Avui hem de netejar els vidres.
–Doncs si no tenim temps de netejar les aules haurem de fer-ho demà.
Ara practica-ho
Pep, avui has d’escombrar i fregar el terra del restaurant. Si no tens temps de netejar les
copes, ho hauràs de fer demà. Vosaltres, Luisa i Marc, heu de netejar els vidres i demà haureu
de treure la pols de les ampolles. La Maria no us podrà ajudar perquè avui ha de netejar les
neveres i demà haurà d’encarregar-se de fer el menú. On són el Santi i el Rashid? No es recor-
den que han d’anar a la bugaderia a buscar les estovalles i els tovallons nets? I demà a primera
hora hauran de parar les taules, perquè tenim una reserva al migdia. Jo no tinc temps d’aju-
dar-vos perquè he de repassar la comptabilitat i demà hauré d’atendre els proveïdors. Vinga,
tots a la feina! Avui hem d’enllestir-ho tot.
Completa i recorda-te’n
–Just el dia que inaugurem la botiga arribeu tard. Que no sabeu que cal arribar puntual? A par-
tir d’ara, caldrà treballar fort si volem que el negoci funcioni!
Ara practica-ho
A veure, nois! Tenim molta feina! Per començar, cal descarregar les totxanes del camió. També
cal tallar rajoles per començar a enrajolar els lavabos. Ah! I cal fer les regates, que demà vénen
els electricistes. La setmana vinent, caldrà enguixar les parets. I també caldrà posar el sòcol.
18
present del verb caldre
cal arribar puntual
futur del verb caldre
caldrà arribar puntual
present del verb haver
jo
tu
ell, ella, vostè
nosaltres
vosaltres
ells, elles, vostès
he
has
ha
hem
heu
han
de netejar
de netejar
de netejar
de netejar
de netejar
de netejar
futur del verb haver
jo
tu
ell, ella, vostè
nosaltres
vosaltres
ells, elles, vostès
hauré
hauràs
haurà
haurem
haureu
hauran
de netejar
de netejar
de netejar
de netejar
de netejar
de netejar
10. El present de la perífrasi de probabilitat (pàgina 23)
Completa i recorda-te’n
–Tu fas de forner? Ui, suposo que deu ser molt pesat treballar de nit, oi?
Ara practica-ho
Hola! Jo sóc nou i començo avui a treballar. Tu deus ser l’encarregada, no? Molt de gust! Ui,
vosaltres deveu ser els peixaters, vestits amb davantals i botes d’aigua. Ah! Aquelles noies
deuen ser les caixeres i aquell xaval vestit de blanc deu ser el carnisser. Però suposo que devem
ser més gent treballant aquí, no? Bé, ja ens anirem coneixent! Per on començo? Jo dec ser el
reposador, oi? Doncs au, a la feina!
19
deure
jo
tu
ell, ella, vostè
nosaltres
vosaltres
ells, elles, vostès
dec
deus
deu
devem
deveu
deuen
ser
ser
ser
ser
ser
ser
LÈXIC
1. Els oficis (pàgina 24)
Completa i recorda-te’n
20
policia periodista bomber
taxista
grum
recepcionista
Completa i repassa
21
jutge
advocada
-er/-era -ista -or/-ora altres
bomber/bombera periodista
taxista
recepcionista
netejador/netejadora
professor/professora
policia
grum
jutge/jutgessa
advocat/advocadaconserge
administratiu/
administrativa
mestre/mestra
consergenetejadora administrativa
professor / mestre
2. La descripció dels oficis (pàgina 26)
Respon i recorda-te’n
3. L’organigrama de l’empresa (pàgina 27)
Completa i recorda-te’n
Comentari per al professorat: És recomanable que el professorat formuli a un/a alumne/a
cada pregunta del qüestionari per anar comentant el significat d’aquests adjectius. Per fomen-
tar el debat, es recomana també que l’alumnat faci primer una posada en comú per parelles
o per petits grups i que després n’exposi els resultats a la resta de companys i companyes.
22
president/a
gerent/a
director/a
subdirector/a
cap de Relacions Laborals cap d'Informàtica cap
de Manteniment
secretari/ària tècnic/a operari/ària
4. Les qualitats a la feina (pàgina 28)
Respon i recorda-te’n
5. El món laboral (pàgina 29)
Completa i recorda-te’n
Es necessita comercial per a empresa d’assegurances
Alta a la seguretat social
Horari flexible
Les persones interessades han d’enviar el currículum a l’apartat 2.671
Necessitem dependent/a per a botiga de mobles
Amb o sense experiència
Incorporació immediata
Es busca cuiner/a
S’ofereix jornada laboral de 8 h i vacances a l’agost
Es necessita electricista
Contracte fix
Sou a convenir
Comentari per al professorat: És recomanable que el professorat formuli a un/a alumne/a
cada pregunta del qüestionari per anar comentant el significat d’aquests adjectius. Per fomentar
el debat, es recomana també que l’alumnat faci primer una posada en comú per parelles o
per petits grups i que després n’exposi els resultats a la resta de companys i companyes.
23
UNITAT 2L’HABITATGE QUE TANT HE SOMIAT
Diagnosi (pàgina 31)
En aquesta unitat, l’alumnat ha d’interactuar individualment per vendre i comprar un habitatge.
Per tal que la unitat funcioni correctament, és convenient que l’alumnat comenci a pensar amb
antelació l’habitatge en què els agradaria viure, quin preu estarien disposats a pagar, quina dis-
tribució els agradaria que tingués, etc.
També s’han de pensar un preu de venda versemblant de l’habitatge en què viuen actualment
i quins elements de l’habitatge actual poden fer-lo atractiu a possibles compradors o com-
pradores.
Si hi hagués alumnes que manifesten que no tenen habitatge propi o que el que tenen ac-
tualment ja els satisfà, cal animar-los a assumir un rol inventat per tal que puguin participar
plenament en la tasca.
Tasca 1: Com hauria de ser l’habitatge dels meus somnis? (pàgines 32-33)
Objectiu: assabentar-se de les ofertes d’habitatges que s’adapten més als desigs i preferències
personals i informar de les característiques de l’habitatge propi a les altres persones.
Desenvolupament de la tasca:
Per tal que la tasca no s’allargui excessivament, cal proposar a l’alumnat que limiti les llistes
de característiques de l’habitatge a aquelles que en facilitin la compra o la venda de forma més
ràpida. També cal que aquestes característiques siguin versemblants, especialment el preu.
Com que és molt difícil que cada alumne/a de classe conegui totes les ofertes de la resta de
companys i companyes, és convenient que entre tots s’ajudin a trobar un habitatge que s’a-
dapti a les preferències de cadascú.
Per cloure la tasca, uns quants alumnes voluntaris poden explicar quins habitatges han selec-
cionat.
Tasca 2: Quines reformes hi hauria de fer? (pàgina 34)
Objectiu: assabentar-se de les prestacions dels habitatges que s’adapten més als desigs i pre-
ferències personals i decidir les reformes que s’hi haurien de fer. A continuació facilitar aques-
ta mateixa informació sobre l’habitatge propi a altres persones.
24
Desenvolupament de la tasca:
En aquesta tasca, l’alumnat només ha d’interactuar amb aquelles persones que ofereixen un
habitatge que els interessa i, alhora, amb les persones que s’interessin seriosament per l’ha-
bitatge propi.
És possible que, durant aquesta tasca i la següent, l’alumnat s’assabenti de noves ofertes. En
aquests casos caldria recomanar de cenyir-se a les ofertes conegudes per tal de no dispersar-
se i allargar la tasca excessivament.
Feu la posada en comú. Mentrestant, l’alumnat ha d’anar decidint l’habitatge que li agrada-
ria comprar.
Tasca 3: Com hauria de ser el barri? (pàgina 35)
Objectiu: assabentar-se de les característiques generals de la zona o el barri on estan situats
els habitatges que s’adapten més als desigs i preferències personals i facilitar aquesta mateixa
informació sobre l’habitatge propi a altres persones.
Desenvolupament de la tasca:
Cal seguir el mateix procediment que en la tasca anterior.
Al final, cada alumne hauria de tenir bastant clar quin habitatge vol comprar i, a més, hauria
d’haver trobat algun comprador o compradora per al seu.
Tasca final: Avui em compraré l’habitatge que tant he somiat! (pàgina 36)
Desenvolupament de la tasca:
L’alumnat ha de treballar per parelles per tal d’arribar a un acord final de venda de l’habitat-
ge antic i, a continuació, per arribar a un acord de compra de l’habitatge nou.
Durant la tasca, l’alumnat ha d’utilitzar totes les estructures lingüístiques treballades a la uni-
tat per comprovar que l’habitatge que vol comprar compleix veritablement totes les seves ex-
pectatives. També ha de facilitar aquesta mateixa informació a les persones interessades en el
seu habitatge actual.
Digueu-los que no siguin massa exigents ja que la tasca es pot allargar excessivament.
Cloeu la tasca fent que els alumnes descriguin l’habitatge que s’han comprat.
Si hi hagués algú que no ha pogut vendre el seu habitatge o no se n’ha comprat cap, pot ex-
plicar-ne també les raons.
El professorat ha de fer veure la utilitat pràctica de tots els continguts apresos i animar les per-
sones de classe a posar-los en pràctica en situacions reals.
25
GRAMÀTICA
1. Els interrogatius (pàgines 37-39)
Completa i recorda-te’n
–Què portes a la mà?
–Les claus de la meva nova casa!
–Que t’has comprat un pis?
–Sí, per fi m’he decidit!
–Quin banc t’ha concedit la hipoteca? Quina agència immobiliària t’ha venut el pis? Quins mo-
bles t’hi enduràs? Suposo que no em deixaràs sense sofà!
–Tranquil! El pis ja està moblat!
–Quines són les teves tovalloles? Jo ja no me’n recordo!
–I qui serà el primer a venir a sopar a la teva nova casa?
–Tu, pesat!
–On és el pis?
–És molt a prop! Podràs venir sempre que vulguis!
–Va, explica’m més coses! Com és?
–És molt gran!
–I quan vas decidir comprar-te un pis?
–Ja fa temps que em rondava pel cap!
–Quant temps fa que busques pis? És assolellat? Quanta llum hi ha? Quants banys hi ha?
I d’habitacions, quantes n’hi ha?
–Anem-hi i així pararàs de fer preguntes!
Ara practica-ho
–Així què us heu comprat? Un pis, una casa…?
–No, un àtic.
–Ah, caram! I com és?
–Home, és petit però és molt acollidor.
–Quantes habitacions hi ha?
–Hi ha dues habitacions i un menjador molt gran.
–I que hi ha terrassa?
–Sí, i tant!
–Quants metres quadrats té?
–Em sembla que uns 25.
26
–I on és?
–A l’avinguda dels Països Catalans, a prop del Centre Cívic.
–Ja deveu tenir ganes d’anar-hi a viure! Quan us hi traslladeu?
–Mira, demà mateix ve el camió de les mudances.
Completa i repassa
2. Els quantitatius (pàgines 40-41)
Completa i recorda-te’n
–El meu barri m’encanta. No hi trobo a faltar res però la veritat és que hi ha massa trànsit.
–Ah! I ara hi fan obres. Així que hi ha molt soroll.
–També és veritat que hi ha poques botigues: només un forn de pa i una fruiteria.
–Tampoc no hi ha gaires papereres. Això sí! No hi ha gens de delinqüència.
–I ara me’n vaig al centre de la ciutat, perquè al meu barri no hi ha cap farmàcia.
Ara practica-ho
El meu barri és molt tranquil perquè hi ha pocs veïns i no hi ha gens de trànsit. No hi ha res
que m’agradi tant com la tranquil·litat! A més, és un barri molt net. Jo diria que hi ha massa
papereres: n’hi ha una a cada tres passes! Però no hi ha gaires contenidors per al vidre: només
n’hi ha dos en tot el barri i sempre estan plens. Ah! No hi ha cap supermercat, però hi ha un
forn de pa i una carnisseria.
27
de lloc de manera de temps
on com quan
adverbis interrogatius
per referir-se a coses
què
per referir-se a persones
qui
pronoms interrogatius
masculí singular
quin
masculí plural
quins
femení singular
quina
femení plural
quines
adjectius interrogatius per referir-se tant a coses com a persones
masculí singular
quant
masculí plural
quants
femení singular
quanta
femení plural
quantes
adjectius interrogatius de quantitat
Completa i repassa
3. Les preposicions de lloc (pàgina 42)
Completa i recorda-te’n
–El pis és en un carrer molt cèntric. Concretament a l’avinguda de Lluís Companys.
–Hi ha un altre pis en venda al carrer Robert Graves.
–Ah, sí! He vist l’anunci. És un edifici amb moltes torretes de flors als balcons, oi?
Ara practica-ho
Ara visc en un pis als afores i m’agradaria viure en una zona més cèntrica. M’han dit que hi ha
un pis en venda al passeig Marítim, però un pis en aquest barri deu ser molt car. També m’a-
gradaria viure al nucli antic, però segur que hauria de fer reformes al pis. Ah! Estan construint
un edifici a la rambla de Sant Joan i un altre al carrer de Sant Jordi. Així que potser sí que tro-
baré la casa dels meus somnis.
4. El pronom en i el verb haver-hi (pàgina 43)
Completa i recorda-te’n
–Que hi ha pàrquing?
–No, no n’hi ha.
Ara practica-ho
–Au, va, explica’m com és el pis! Que hi ha terrassa?
–Sí, hi ha una terrassa enorme. Però l’edifici té una pega!
–Una pega? Que no hi ha ascensor?
–Sí que n’hi ha. Uf, només faltaria, vivint al cinquè pis... El que passa és que no hi ha pàrquing.
–Com que no hi ha pàrquing? Quants anys té l’edifici?
28
masculí singular
molt
masculí plural
molts
femení singular
molta
femení plural
moltes
masculí singular
poc
masculí plural
pocs
femení singular
poca
femení plural
poques
singular
gaire
plural
gaires
massa
invariable
invariables
gens
cap
res
–Home, deu tenir quinze anys!
–I no n’hi ha cap a prop?
–M’han dit que n’hi ha un dues cantonades més avall, però no sé quant en demanen de lloguer!
–A prop de casa meva n’hi ha un i el lloguer de la plaça costa 90 euros.
–Però casa teva és lluny! No m’interessa. Prefereixo llogar una plaça al pàrquing que hi ha al
carrer Antoni Gaudí!
5. L’ús dels verbs ser i haver-hi (pàgina 44)
Completa i recorda-te’n
–Agafa les claus de casa! Em sembla que són damunt de la taula.
–No, aquí hi ha les claus del cotxe.
Ara practica-ho
A prop de casa meva hi ha una fruiteria i un forn de pa, però no hi ha cap carnisseria. Fixa’t
que la carnisseria més propera és al carrer Marià Fortuny. I, és clar, és molt lluny. A la canto-
nada hi ha un quiosc, però al barri només hi ha una farmàcia i és a la plaça de la Font. La me-
va oficina també és lluny. Així que hi vaig en autobús. La parada és al capdavall del carrer. Ah!
I el videoclub és just al carrer del darrere.
6. El condicional dels verbs en -ar i en -ir (pàgina 45)
Completa i recorda-te’n
–L’àtic és preciós! Però segur que a l’estiu hi deu fer molta calor! Jo hi (instal·lar) instal·laria ai-
re condicionat.
–Doncs jo (construir) construiria una barbacoa a la terrassa.
Ara practica-ho
Per fi ens hem comprat la casa dels nostres somnis. Hi hauríem de fer algunes reformes, però
no ens posem d’acord. Jo (fer) faria obres al bany, però tu (preferir) preferiries reformar la cui-
na. La Júlia i la Mireia, les petites de la casa, (pintar) pintarien la seva habitació de color blau.
A més, tu i el Manel (construir) construiríeu una piscina al jardí. En canvi, l’avi Alfons hi (plan-
tar) plantaria rosers, que són la seva passió. Només estem d’acord en una cosa: tots ens hi (tras-
lladar) traslladaríem avui mateix.
29
instal·lar
jo
tu
ell, ella, vostè
nosaltres
vosaltres
ells, elles, vostès
instal·laria
instal·laries
instal·laria
instal·laríem
instal·laríeu
instal·larien
construir
jo
tu
ell, ella, vostè
nosaltres
vosaltres
ells, elles, vostès
construiria
construiries
construiria
construiríem
construiríeu
construirien
7. El condicional dels verbs voler i poder (pàgina 46)
Completa i recorda-te’n
–Jo (voler) voldria una casa gran, assolellada i amb jardí!
–Però ni tu ni jo (poder) podríem pagar una casa així!
Ara practica-ho
El petit de la casa (voler) voldria viure en una casa amb gronxadors al jardí. Així (poder) po-
dria jugar amb els seus amics. Però la Maria i jo (voler) voldríem viure en un àtic. Oi, Maria? Tu
(voler) voldries un àtic amb una terrassa ben gran i així (poder) podries prendre el sol a l’estiu.
Però suposo que amb els nostres sous no (poder) podríem pagar la hipoteca d’un àtic. I tu i el
Pep no (voler) voldríeu comprar un àtic al centre de la ciutat? No sé per què us entesteu a viu-
re als afores quan (poder) podríeu vendre la casa i comprar un pis cèntric. Els vostres fills són
grans i segur que (voler) voldrien viure a la ciutat perquè així (poder) podrien sortir amb els amics
sense preocupar-se de l’hora de tornada. Sí, és clar, jo també (poder) podria vendre el pis, pe-
rò no (voler) voldria perdre els diners que hi hem invertit en reformes.
8. El condicional de la perífrasi d’obligació (pàgina 47)
Completa i recorda-te’n
–Aquesta és la casa dels meus
somnis, però hauríem de refor-
mar el bany.
–Aquesta és la casa dels teus som-
nis? Doncs a la casa que jo vull hi
hauria d’haver una gran terrassa.
Ara practica-ho
La casa dels meus somnis hauria de ser gran i assolellada. A més, hi hauria d’haver almenys tres
habitacions. Si fos una casa de segona mà, hauria d’estar ben conservada. L’edifici no hauria
de tenir gaires veïns, perquè a mi m’agrada la tranquil·litat. Si no hi hagués jardí, hi hauria
d’haver terrassa. Ah! I a la cuina hi hauria d’haver rentaplats.
30
voler
jo
tu
ell, ella, vostè
nosaltres
vosaltres
ells, elles, vostès
voldria
voldries
voldria
voldríem
voldríeu
voldrien
poder
jo
tu
ell, ella, vostè
nosaltres
vosaltres
ells, elles, vostès
podria
podries
podria
podríem
podríeu
podrien
haver
jo
tu
ell, ella, vostè
nosaltres
vosaltres
ells, elles, vostès
hauria
hauries
hauria
hauríem
hauríeu
haurien
de reformar
de reformar
de reformar
de reformar
de reformar
de reformar
LÈXIC
1. La descripció de l’habitatge i de l’entorn (pàgina 48)
Completa i recorda-te’n
– Comprar mobles seria una despesa massa important. Per això busco un pis moblat.
– I la cuina hauria d’estar completament equipada.
– El menjador de casa és petit. Per això voldria un pis amb un menjador ben gran.
– I si no és nou, almenys hauria d’estar reformat.
– Jo visc en un pis vell però m’agradaria comprar-me’n un de nova construcció.
– Vull un pis assolellat perquè en un pis fosc com el meu hi fa més fred.
– A més, hauria de ser un pis cèntric perquè ja estic cansat de viure als afores.
– I si al final m’he de comprar un pis als afores, almenys el barri hauria d’estar ben comunicat
amb el centre de la ciutat.
– Ah! I les voreres haurien de ser ben amples, perquè al meu carrer les voreres són estretes i
no puc passar amb el carro de la compra.
– El meu barri és molt sorollós. Així que vull comprar-me un pis en un barri ben tranquil.
– Però els mobles no haurien de ser antics sinó ben moderns.
2. Les prestacions de l’habitatge (pàgina 49)
Completa i recorda-te’n
Àtic en venda
Dues habitacions, terres de gres, menjador, cuina de gas ciutat reformada, bany, gran terras-
sa de 60 metres quadrats
Casa d’una planta
Només 5 anys d’antiguitat, tota reformada, quatre habitacions, menjador amb llar de foc, jar-
dí i garatge
Estudi d’obra nova
Una habitació, cuina-menjador independent i terrassa, climatitzat amb calefacció i aire condi-
cionat, acabats de primera qualitat. Preu mensual del lloguer: 450 €
Pis de segona mà
Quart pis amb ascensor, tres habitacions amb parquet al terra i armaris encastats, dos banys,
menjador, cuina equipada, possibilitat de plaça de pàrquing
31
3. L’entorn i el mobiliari urbà (pàgina 50-51)
Completa i recorda-te’n
32
el parc
el banc
la font
la papererala parada d’autobús
la boca de metro
la cabina de telèfons
l’arbre
33
l’escola
els gronxadors
el senyal de trànsit
la bústia
el contenidor el pas de vianants
el semàfor
la vorera
la farmàcia
el fanal
UNITAT 3EM POTS AJUDAR?
Diagnosi (pàgina 53)
És convenient que el professorat prepari amb antelació algun material per donar idees a l’a-
lumnat per solucionar els problemes dels altres grups. Poden ser útils els llibres, les revistes o
les pàgines web sobre bricolatge, mecànica o medicina familiar. És recomanable que siguin en
català, però també pot ser útil material en altres llengües.
En cas que no hi hagi mitjans tècnics ni possibilitats de tenir-hi accés, el professorat pot adop-
tar el rol de persona experta en el tema i fer recomanacions que siguin versemblants.
També cal tenir en compte que en aquesta unitat és més important la versemblança en les
solucions proposades que l’exactitud i el detall. També cal tenir present que en la majoria de
casos l’alumnat pot triar entre solucionar o prevenir un problema. En aquest darrer cas, les
causes del problema donen les pautes per prevenir-lo.
Tasca 1: Se m’ha espatllat la rentadora (pàgina 54)
Objectiu: demanar ajuda per resoldre un problema domèstic recent i trobar conjuntament una
solució als problemes domèstics que plantegen els altres grups.
Desenvolupament de la tasca:
Cal donar idees a les persones que no hagin tingut cap problema domèstic recent o a qui no
se li n’acudeixi cap. No cal que sigui un problema que hagin tingut necessàriament tots els
membres del grup, sinó que més aviat es tracta de trobar-ne un d’hipotètic que pugui passar
a la llar i que sigui més o menys difícil de solucionar.
Durant el desenvolupament de la tasca cal recordar a l’alumnat que utilitzi el perfet.
Finalment cal ajudar l’alumnat a trobar solucions als problemes domèstics dels altres grups. Re-
cordeu que és més important recórrer al sentit comú i a la prevenció que no pas trobar solu-
cions que requereixin una gran habilitat manual o tècnica.
Cloeu la tasca amb la posada en comú i feu que l’alumnat utilitzi les diferents persones del perfet.
34
Tasca 2: Se’m va rebentar la roda del cotxe (pàgina 55)
Objectiu: demanar ajuda per resoldre o prevenir una avaria del cotxe succeïda en el passat i
trobar conjuntament una solució als problemes que plantegen la resta de grups.
Desenvolupament de la tasca:
El desenvolupament és idèntic al de la tasca 1. En aquesta ocasió, però, cal recordar que cal
buscar una avaria que hagi succeït fa força temps per tal de fomentar l’ús del passat en els ex-
ponents lingüístics.
Tasca 3: No em trobava gens bé (pàgina 56)
Objectiu: demanar ajuda per prevenir una malaltia lleu succeïda en el passat i buscar con-
juntament la manera de prevenir les que plantegin els altres grups.
Desenvolupament de la tasca:
Com a les altres tasques, cal ajudar els grups a trobar una malaltia en cas que no tinguin ide-
es. Recordeu-los també que ha de ser una malaltia o una molèstia lleu. És convenient d’evitar
malalties greus o llargues que puguin incomodar algú de classe.
A l’hora de descriure’n els símptomes recordeu-los d’utilitzar l’imperfet.
Doneu-los idees també per trobar la manera de prevenir o alleujar les malalties dels altres grups.
Tasca final: Què m’aconselles? (pàgina 57)
Desenvolupament de la tasca:
Els alumnes han d’interactuar a l’aula fins que s’hagin entrevistat amb algú de cada grup.
En cas que no hi hagi acord als grups a l’hora de decidir quina és la millor solució, podeu in-
tervenir-hi per donar la vostra opinió i facilitar així un acord.
Ajudeu l’alumnat a redactar el text de les solucions escollides i reviseu-ne l’ortografia abans de
penjar-los a l’aula. Utilitzeu la plantilla que teniu a continuació per facilitar-los la feina.
35
36
SOLUCIONS, PREVENCIONS I REMEIS
Membres del grup:
Avaria domèstica:
Solució:
Avaria del cotxe:
Solució:
Malaltia lleu:
Prevenció:
GRAMÀTICA
1. Els adverbis de temps (pàgines 58-59)
Completa i recorda-te’n
Són les onze de la nit i l’Elisabet està molt cansada, perquè avui, com cada dimecres, ha anat
a classe de català. El curs és cada dilluns i cada dimecres de les vuit del vespre a tres quarts de
deu de la nit. Així que abans-d’ahir també hi va anar. Sort que el dimarts no té classe perquè
ahir a dos quarts de vuit va haver de portar el cotxe al taller. Ah! I demà s’ha d’aixecar aviat
perquè a les vuit en punt té visita al CAP amb la metgessa de família. Sort que demà passat ja
és divendres i anirà a sopar amb la colla.
Completa i recorda-te’n
El Daniel està molt content perquè aquesta setmana es posa a treballar a la botiga. A més, la
setmana vinent comença el curs de català. Ja s’hi va apuntar la setmana passada. Sort que el
mes passat va anar a Bolívia a veure la família, perquè aquest mes està molt atrafegat. Ah! I el
mes vinent haurà de portar el cotxe al taller i després a la ITV.
2. L’ús de bé/malament, ben/mal, bo/dolent i bon/mal (pàgines 60-61)
Completa i recorda-te’n
–Ei, Ramon! Quant temps sense veure’t! Estàs bé?
–Doncs fa dies que em trobo malament.
–Ja et vaig dir que un constipat mal curat porta complicacions!
–Sí, noi! Estic ben fotut!
–A mi em van receptar unes pastilles per a la tos molt bones! De seguida em vaig trobar bé!
–Doncs a mi m’han receptat un xarop que té un gust molt dolent. És fastigós!
–Però has anat al metge, no? Perquè la veritat és que fas mala cara!
–Sí, el Dr. Martínez és un bon metge! Però no hi ha res que curi un constipat!
Ara practica-ho
–Ei, xaval! Tens mal color! Que no et trobes bé?
–No gaire. Fa dies que dormo malament.
–Jo conec un remei molt bo per a l’insomni. T’has de beure un got de llet calenta amb un ra-
jolí de conyac. Segur que t’aixeques ben descansat!
–Ah!, no està mal pensat! És una bona idea!
–Però vigila! Només un rajolí i que el conyac no sigui d’aquell tan dolent de garrafa, que si no
aniràs a dormir gat.
37
Completa i repassa
3. Els pronoms de complement indirecte (pàgines 62-63)
Completa i recorda-te’n
–Bon dia, doctora! He vingut perquè a mi em fan molt de mal tots els ossos!
–Digues a la doctora què et passa a tu!
–Ara li fa vergonya parlar, però té vòmits.
–Ja ho veu! A tots ens fa mal alguna cosa!
–Nenes, a vosaltres us fa mal la panxa, no?
–Ah! I al meu marit i al meu sogre també els fa mal la panxa! Vol dir que tots els de casa te-
nim un virus?
Ara practica-ho
A la feina aquests dies estem tots malalts. A la Maria i a mi ens fa mal l’estómac i tenim nàu-
sees. L’Enric també tenia mal d’estómac i li van dir que era un virus. Ha estat un munt de dies
de baixa. A vosaltres no us fa mal l’estómac, no? Espero que aquest virus no s’encomani! A tu
et fa mal el queixal del seny, oi? Prepara’t, perquè a mi em van arrencar un queixal no fa gai-
re i m’ho vaig passar molt malament. Ah! I per postres tinc els bessons a casa, perquè a tots
dos els fa mal l’orella!
38
ben mal
adverbis de manera davant d’un participi
bé malament
adverbis de manera darrere del verb
masculí singular
bo dolent bons dolents bona dolenta bones dolentes
masculí plural femení singular femení plural
adjectius darrere del nom
masculí singular
bon mal bons mals bona mala bones males
masculí plural femení singular femení plural
adjectius davant del nom
4. La combinació de pronoms (pàgines 64-65)
Completa i recorda-te’n
–Aquesta casa és un desastre! Ahir se’m va espatllar el rentaplats i avui se m’ha espatllat la ren-
tadora!
–A la cuina sembla que hi hagi fantasmes. A tu ahir se’t va trencar un got i avui se t’ha tren-
cat un plat!
–La setmana passada a la Mireia se li va espatllar l’ordinador!
–Ah! I avui ens haurem de dutxar amb aigua freda perquè se’ns ha espatllat l’escalfador!
–No se us deu haver trencat cap mirall a vosaltres, no? Mira que és mala sort!
–I per postres, als veïns de dalt se’ls ha inundat la casa i ara tenim goteres!
Ara practica-ho
Estic amoïnat perquè als veïns de dalt se’ls va rebentar una canonada de l’aigua i ara a nosal-
tres se’ns ha escrostonat la pintura del sostre per culpa de la humitat. Per acabar-ho d’adobar,
avui mentre anava a treballar se m’ha punxat una roda del cotxe. I només fa un mes que el
vaig portar al taller perquè se’m van espatllar els amortidors. A més a la Raquel se li ha trencat
la clau dins del pany i ara l’haurem de canviar. Un dineral, vaja! A vosaltres se us ha acabat ai-
xò d’estar tot el dia connectats a Internet perquè no sé d’on sortiran els calés per pagar-ho tot.
No sé com tens la barra de queixar-te perquè ahir la grua se’t va emportar el cotxe i perquè
avui se t’ha espatllat el vídeo!
5. El perfet (pàgines 66-67)
Completa i recorda-te’n
–Hola, Pep! Com ha anat el cap de setmana?
–Malament, perquè he estat malalt i m’he quedat al llit!
39
estar
jo
tu
ell, ella, vostè
nosaltres
vosaltres
ells, elles, vostès
he
has
ha
hem
heu
han
estat
estat
estat
estat
estat
estat
quedar-se
jo
tu
ell, ella, vostè
nosaltres
vosaltres
ells, elles, vostès
m’he
t’has
s’ha
ens hem
us heu
s’han
quedat
quedat
quedat
quedat
quedat
quedat
Ara practica-ho
Avui tota la família hem anat d’excursió, però hauria valgut més que ens haguéssim quedat a
casa. Per començar s’ha rebentat una roda del cotxe. A més, jo he caigut. Mira! Tinc el peu
tot inflat! Vosaltres no rigueu, que ja heu rigut prou abans! I tu, en lloc de venir a ajudar-me,
has seguit jugant amb la canalla. Ah! I amb el fred que feia els nens s’han constipat.
Completa i recorda-te’n
–Com és que (arribar) has arribat tard aquest matí?
–Resulta que (perdre) he perdut les claus del cotxe. Així que m’havia d’aixecar aviat per aga-
far l’autobús, però com que aquesta nit (dormir) he dormit malament (fer) he fet tard. Ni tan
sols (prendre’s) m’he pres un cafè! No tenia temps! En definitiva, aquest matí (ser) ha sigut
desastrós!
Ara practica-ho
Com que tant la Maria com jo (adormir-se) ens hem adormit, no (poder) hem pogut esmorzar.
A més jo (perdre) he perdut l’autobús i (haver) he hagut d’escoltar l’esbroncada del director.
Després per fi (prendre’s) m’he pres un cafè però (tacar-se) m’he tacat els pantalons i vosaltres
(riure’s) us heu rigut de mi. Un cop a casa, els nens (barallar-se) s’han barallat. Sort que des-
prés tots dos (fer) han fet les paus. Ah! I a l’hora de sopar (fondre’s) s’ha fos la bombeta. Avui
(aprendre) he après que quan un s’aixeca amb el peu esquerre val més tornar al llit.
Completa i repassa
6. El passat (pàgina 68)
Completa i recorda-te’n
–Ei, Laura! Ahir no (venir) vas venir a esmorzar!
–És que (adormir-se) em vaig adormir!
40
-at -it -ut -gut -es/-ès altres
tacat
barallat
adormit perdut pogut
hagut
rigut
pres
après
fet
fos
Ara practica-ho
La setmana passada el Marc i jo (tenir) vam tenir un petit accident de cotxe. Jo conduïa i no
(veure) vaig veure un senyal d’stop. Quan el Marc (adonar-se) es va adonar que venia un altre
cotxe, ja era massa tard i el nostre flamant Citroën (topar) va topar amb el cotxe que venia per
l’esquerra. Per sort només (trencar-se) es va trencar un far i (abonyegar-se) es va abonyegar el
para-xocs. Reconeix, Marc, que tu (enfadar-se) et vas enfadar molt amb mi. Just quan vosal-
tres ens (trucar) vau trucar al mòbil estàvem fent els papers per a l’assegurança. Sort que
aquelles noies no (fer-se) es van fer mal i tot (quedar) va quedar en un petit ensurt.
7. L’imperfet (pàgina 69)
Completa i recorda-te’n
–La setmana passada vas estar malalt, no? Com et trobes?
–Més bé. Però la setmana passada (esternudar) esternudava contínuament i (tenir) tenia mol-
ta febre. Dissabte encara no (saber) sabia si podria venir a treballar.
41
venir
jo
tu
ell, ella, vostè
nosaltres
vosaltres
ells, elles, vostès
vaig
vas
va
vam
vau
van
venir
venir
venir
venir
venir
venir
quedar-se
jo
tu
ell, ella, vostè
nosaltres
vosaltres
ells, elles, vostès
em vaig
et vas
es va
ens vam
us vau
es van
adormir
adormir
adormir
adormir
adormir
adormir
esternudar
jo
tu
ell, ella, vostè
nosaltres
vosaltres
ells, elles, vostès
esternudava
esternudaves
esternudava
esternudàvem
esternudàveu
esternudaven
saber
jo
tu
ell, ella, vostè
nosaltres
vosaltres
ells, elles, vostès
sabia
sabies
sabia
sabíem
sabíeu
sabien
tenir
jo
tu
ell, ella, vostè
nosaltres
vosaltres
ells, elles, vostès
tenia
tenies
tenia
teníem
teníeu
tenien
Ara practica-ho
La setmana passada, tant jo com la Mireia (estar) estàvem malaltes i (dormir) dormíem molt.
Per tant, els de casa (espavilar-se) s’espavilaven com (poder) podien. La Mireia (tenir) tenia la
varicel·la, però (millorar) millorava molt de pressa. Quan vosaltres, de petits, vau passar la va-
ricel·la (tenir) teníeu molta més febre i no (menjar) menjàveu gens. Jo (estar) estava constipa-
da però (prendre’s) em prenia un antigripal molt bo i de seguida em vaig trobar bé. Tu (es-
ternudar) esternudaves i (tenir) tenies mocs, però no vas agafar el constipat tan fort com jo.
8. L’imperfet del verb ser (pàgina 70)
Completa i recorda-te’n
–Ei, xavals! Ahir us vaig telefonar i no éreu a casa!
–No, és que érem a casa d’uns amics, que ens van
convidar a sopar!
Ara practica-ho
Ahir, mentre el Nelson i jo érem a casa sols vam sentir l’alarma del cotxe. La veritat és que la
va sentir el Nelson perquè jo era a la dutxa. El Marc i la Josune no hi eren. Així que vam bus-
car pertot arreu, però la clau no era enlloc. Com que tu i el Paco éreu al cine teníeu el mòbil
desconnectat. Al cap d’una estona vam sentir que arribava algú. Sort que eres tu i que tenies
les claus del cotxe!
9. L’imperfet dels verbs dir i fer (pàgina 71)
Completa i recorda-te’n
–Ahir, mentre (fer) feia el dinar, em vaig tacar el jersei nou!
–Jo ja t’ho (dir) deia, que a la cuina s’ha de portar sempre davantal!
42
ser
jo
tu
ell, ella, vostè
nosaltres
vosaltres
ells, elles, vostès
era
eres
era
érem
éreu
eren
dir
jo
tu
ell, ella, vostè
nosaltres
vosaltres
ells, elles, vostès
deia
deies
deia
dèiem
dèieu
deien
fer
jo
tu
ell, ella, vostè
nosaltres
vosaltres
ells, elles, vostès
feia
feies
feia
fèiem
fèieu
feien
Ara practica-ho
Ahir a la nit, mentre jo (fer) feia una truita per sopar, els nens (dir) deien que volien veure els
dibuixos animats del Shin-Chan i el Miquel (dir) deia que necessitava calés per anar-se’n de cap
de setmana. Ja (fer) feia estona que m’estaven atabalant i tu no (dir) deies res. Vaja, que et (fer)
feies el sord! I just en aquell moment ens vam quedar a les fosques. Vosaltres (dir) dèieu que
hi havia fantasmes i l’avi i jo (dir) dèiem que devia ser per culpa dels veïns, que (fer) feien obres
a casa. Tots plegats (fer) fèiem tant d’escàndol que al final els veïns van sortir al replà. Just quan
jo (dir) deia que calléssiu vam sentir que picaven a la porta. Quan vaig obrir, els veïns, amb
una llanterna a la mà, ens van dir que no havíem de patir, que la tempesta ja s’allunyava i que
aviat tornaria l’electricitat. Sort que quan vaig tancar la porta i us vaig mirar tots (fer) fèieu la
mateixa cara d’avergonyits que jo.
10. L’ús del perfet, el passat i l’imperfet (pàgina 72)
Completa i recorda-te’n
–Mira! Ahir quan (tornar) tornava cap a casa en moto (tenir) vaig tenir un accident!
–Doncs aquest matí jo (caure) he caigut d’una escala mentre (netejar) netejava els vidres.
Ara practica-ho
Quina ratxa que porto! La setmana passada (espatllar-se) es va espatllar la rentadora i fins
aquest matí no (venir) han vingut els del servei tècnic a arreglar-la. A més, dissabte, quan la Ma-
ria i jo (anar) anàvem a fer la compra setmanal (punxar-se) es va punxar una roda del cotxe i no
(trobar) trobàvem el gat. Així que (conduir) vaig conduir fins al pàrquing de casa amb la roda
punxada i després (anar) vam anar al supermercat a peu. No saps com (pesar) pesava la com-
pra! Fins dilluns no (poder) vaig poder portar el cotxe al taller. Ah! I avui, just mentre (obrir) obria
la porta de casa, (trucar) han trucat del col·legi de la petita per dir-me que (fer-se) s’ha fet mal
jugant. Així que (haver) he hagut de portar-la a Urgències. Sort que no (ser) ha sigut res important.
43
LÈXIC
1. Les avaries (pàgines 73-74)
Completa i recorda-te’n
Avui el Josep ha tingut un mal dia. Quan s’ha aixecat ha vist que se li ha escrostonat la pintu-
ra del sostre i se li ha esquerdat una paret. Segur que deu ser per la humitat! Volia escoltar la
ràdio, com cada matí, però no se li ha engegat. Potser se li han acabat les piles! Mentre esmorzava
se li ha trencat un got. A més, se li ha espatllat la rentadora i se li ha embussat l’aigüera. Men-
tre era a la feina, se li ha rebentat una canonada i se li ha inundat la casa. A la nit, mentre es
feia uns ous ferrats, se li ha incendiat la paella i mentre sopava se li ha fos la bombeta del llum
del menjador. Un mal dia!
44
2. Les eines (pàgina 75)
Completa i recorda-te’n
45
la cola
les alicates
la barrina
la brotxa
els cargols
la cinta adhesiva
la clau anglesa
els claus
els claus de ganxo
el martell
el paper de vidre
el pinzell
els tacs
el tornavís
el trepant
3. El cotxe (pàgines 76-77)
Completa i recorda-te’n
46
el capó
el para-xocs
el volant
el clàxon
la direcció
el pedal del’embragatge
el pedal del fre
el pedal de l’accelerador
el canvi de marxes
l’intermitent el far la llanta
el fre de màel gat
la porta
la roda
la finestreta
el dipòsit dela gasolina
el parabrisa el retrovisorel maleter
el tub d’es-capament
47
la bateria
la bugia
els amortidors
la corretja de distribució
el carburador
4. Els senyals de trànsit (pàgina 78)
Completa i recorda-te’n
48
cediu el pas
avançament prohibit
paviment relliscós
gir prohibit
pas de vianants
visibilitat reduïda
intersecció ambprioritat de pas
de la dreta
detenció obligatòria
revolt perillós
intersecció de sentitgiratori obligatori
velocitat màxima
sentit obligatori
intersecció ambprioritat de pas
calçada sense sortida
circulació prohibida
aparcament prohibit
circulació en tots dos sentits
entrada prohibida
5. La farmaciola (pàgina 79)
Completa i recorda-te’n
49
l’alcohol
les càpsules
el cotó fluix
les benes
l’esparadrap
les tiretes
el iode
les gases
les estisores
les pastilles
la pomada
les pinces el xarop
l’aigua oxigenada
6. Les malalties i els petits accidents (pàgines 80-81)
Completa i recorda-te’n
– Doncs jo tinc un bon constipat. Tinc molta tos i com que no he deixat de fumar tinc el pit
carregat.
– Em sembla que tinc la grip. Atxim! Ai, quin esternut! A més, tinc febre i mal de gola.
– El petit ha caigut de la bicicleta. Ja ho veu! S’ha pelat els colzes i els genolls i com que s’ha
donat un bon cop al cap li ha sortit un nyanyo.
– A veure si em toca ja, que tinc un mareig i unes nàusees!
– Uf! Espero que el lavabo no estigui ocupat! Ja torno a tenir vòmits.
– Uf! A veure si el metge em recepta alguna cosa per tallar la diarrea.
– Que sóc badoca! He relliscat i m’he torçat el turmell. Em sembla que m’he fet un esquinç.
– Jo he tingut un accident de moto. Ja ho veus! A banda d’aquest blau a l’ull i del trenc que
m’he fet a la cella, m’he trencat el canell.
– Doncs jo avui cuinant m’he fet un tall al dit i una bona cremada a la mà!
– Ui! Quin mal de queixal! Quin flegmó m’ha sortit!
50
UNITAT 4VIATGEM PER CATALUNYA
Diagnosi (pàgina 83)
En aquesta unitat, l’alumnat haurà de treballar en grup per organitzar un viatge a una comar-
ca catalana i haurà d’obtenir informació a partir de textos orals i escrits reals. El professorat,
per tant, haurà de treballar conjuntament amb els grups per facilitar-los la manera d’obtenir
la informació que necessitin.
El millor sistema per aconseguir-la és a través d’Internet. Seria molt interessant, doncs, que
durant els dies que duri aquesta unitat hi pogués haver un o dos ordinadors a l’aula que hi
estiguessin connectats. Si no és possible per raons tècniques, el professor o la professora els
l’haurà de facilitar impresa. També es poden consultar prospectes turístics o informatius.
Caldrà ajudar l’alumnat a resoldre els problemes de comprensió dels textos que consultin.
Cal també estar alerta i guiar-los directament cap a la informació que necessiten perquè la
consulta no s’allargui innecessàriament. En cada tasca se citaran algunes fonts per obtenir
la informació de forma directa i fàcil.
Tasca 1: Quina comarca visitarem? (pàgines 84-85)
Objectiu: arribar a un acord pel que fa a la comarca que els membres del grup voldrien
visitar i determinar la manera d’arribar-hi.
Desenvolupament de la tasca:
Abans de començar, el professorat o bé els mateixos alumnes poden explicar algun viatge
que hagin fet a alguna comarca catalana. També és interessant de presentar el mapa de les
comarques de Catalunya i les capitals, així com donar informació de la comarca en què els
alumnes viuen en aquest moment.
Si teniu la possibilitat, pengeu a l’aula un mapa comarcal de Catalunya o dels Països Catalans.
Per decidir els itineraris es pot utilitzar un mapa de carreteres. Tota aquesta informació es
troba també a l’Atles de l’Enciclopèdia Catalana, que podeu portar a l’aula perquè l’alumnat
el consulti.
Durant la discussió per grups, cal motivar-los a utilitzar el passat o el perfet. Les persones que
no hagin viatjat mai per Catalunya hauran d’utilitzar el condicional.
Si en algun grup no hi ha acord, poden decidir la comarca per votació.
Cloeu la tasca fent la posada en comú.
51
Tasca 2: Què hi farem si fa bon temps? (pàgines 86-87)
Objectiu: decidir les activitats del viatge segons les condicions meteorològiques de la comar-
ca triada.
Desenvolupament de la tasca:
Abans de començar la tasca és convenient de fer una breu introducció sobre el paper dels
consells comarcals en la gestió comarcal. També cal apuntar breument les principals carac-
terístiques climàtiques de les principals zones geogràfiques de Catalunya. Trobareu informa-
ció al lloc web del Servei Meteorològic de Catalunya (http://www.meteocat.com).
Per trobar el lloc web de qualsevol consell comarcal només cal apuntar el nom de la comar-
ca en un cercador. El web de la comarca acostuma a ser el primer o el segon lloc web tro-
bat. En tots els casos hi trobareu informació sobre les activitats turístiques i culturals de cada
comarca. En alguns casos, el web del consell comarcal permet accedir als webs dels diferents
pobles que componen la comarca.
Remarqueu als alumnes que no es tracta de buscar informació molt detallada. Si observeu
algun grup que cau en aquest error, ajudeu-los a generalitzar. També heu d’intervenir si
algun grup no arriba a cap acord per excés d’informació. Podeu fer-ho expressant les vostres
predileccions o bé la vostra experiència personal.
Acabeu la tasca fent que els grups expliquin a la resta de la classe les activitats que han selec-
cionat.
Tasca 3: Què hi menjarem? (pàgina 88)
Objectiu: elaborar un menú amb els plats característics de la comarca triada.
Desenvolupament de la tasca:
En gairebé tots els webs dels consells comarcals hi ha informació sobre restauració i gastrono-
mia típica de la zona. En algunes ocasions és possible visitar la pàgina web d’alguns restaurants
de la zona. El professorat també pot ajudar l’alumnat a partir de l’experiència personal.
Per saber els ingredients d’un plat determinat només cal apuntar-ne el nom al cercador i en
la majoria dels casos obtindreu la recepta ràpidament. El mateix nom del plat en moltes oca-
sions és prou transparent. No oblideu que l’objectiu és elaborar un menú i saber els ingredi-
ents principals del plat, no pas aprendre a cuinar-los.
Si no hi ha possibilitat de trobar informació autèntica sobre la gastronomia de la zona, l’alum-
nat es pot inventar un menú genèric que vagi en consonància amb la situació geogràfica de
la comarca.
52
Ajudeu l’alumnat amb el vocabulari que no conegui. Ensenyeu-los també a deduir significats
a partir de la seva llengua materna (si és possible) o del context. Procureu tenir diccionaris
bilingües a l’aula perquè l’alumnat s’acostumi a utilitzar-los.
Cloeu la tasca fent la posada en comú.
Tasca final: Organitzem el viatge (pàgina 89)
Desenvolupament de la tasca:
Deixeu que l’alumnat elabori el cartell al seu gust. Digueu-los també quina informació és ne-
cessari que contingui.
En aquesta guia trobareu una plantilla per a l’alumnat que estigui poc inspirat.
Cada grup ha d’arribar a un acord sobre quin és el viatge més interessant de dur a terme.
Recordeu que cada grup és un vot.
53
54
VIATGE A
Organitzat per .
Dies: .
Mitjà de transport i desplaçament:
Activitats programades:
1.
2.
3.
4.
Consideracions climatològiques:
Menú de degustació:
Primer plat:
Segon plat:
Postres:
Preu aproximat, tot inclòs:
Apunteu-vos al nostre viatge!No us en penedireu!
GRAMÀTICA
1. Les preposicions de direcció (pàgines 90-91)
Completa i recorda-te’n
Per anar de / des de Montblanc a / fins a Tarragona hem de passar per Valls. Tardarem una
mitja hora perquè de / des de la capital de la Conca a / fins a Tarragona hi ha una mica més
de trenta quilòmetres. Un cop a Tarragona podem anar cap al sud de la Costa Daurada a
menjar-nos una bona graellada de peix.
Ara practica-ho
Podríem anar de / des de Girona a / fins a Figueres per l’autopista. Però si agafem la carretera
que va a / cap a la Bisbal d’Empordà podríem parar a Púbol, per visitar el castell que Dalí va
regalar a Gala. Un cop allà podem tirar per la carretera que va a / fins a Castelló d’Empúries
passant per Sant Pere Pescador i, de / des de Castelló d’Empúries, podem anar a / fins a
Figueres, per visitar el Museu Dalí, o a / fins a Cadaqués, a la casa que tenia Dalí a Portlligat,
i després continuar cap al cap de Creus.
2. Els adverbis de lloc (pàgines 92-93)
Completa i recorda-te’n
–damunt/sota Després de passar per damunt del pont hi ha un desviament.
–a la dreta/a l’esquerra Ara hem de tirar a la dreta i de seguida arribarem al poble.
–a prop/lluny Vinga, ànim! Ja som a prop del poble!
–endavant/endarrere Que s’acaba la gasolina? Doncs amb la gana que tenim ara no podem
tirar endarrere. Segur que sortint del poble trobarem una altra gasolinera!
–dalt/baix Mireu el far que hi ha dalt del penya-segat!
–al capdamunt/al capdavall A la tarda podríem anar a visitar el castell que hi ha al capdamunt
de la muntanya.
–al centre/als afores Ah! I segons la guia als afores del poble hi ha una ermita.
–davant/darrere M’han dit que a la fonda que hi ha davant de l’església s’hi menja molt bé.
–amunt/avall Després de dinar, anirem carrer Major avall fins al port.
55
3. Les comparacions (pàgina 94)
Completa i recorda-te’n
–Quina nevada! Aquí hi neva més que al sud.
–Sí, aquí hi fa menys fred que als Pirineus.
–Això sí! Hi fa tant vent com a tot Catalunya!
Ara practica-ho
Mira la previsió del temps! Demà a Osona farà sol. En canvi, als Pirineus hi nevarà. Ja se sap
que sempre hi neva més que a Vic. Demà a Osona es preveu una temperatura màxima de 6º.
Déu n’hi do! En canvi, a la costa de Barcelona i Tarragona les temperatures màximes seran
de 14º. És clar, sempre hi fa menys fred que aquí. Ui! Mira, a la Costa Daurada es preveu vent
de força 7. Gairebé tant com a l’Empordà.
4. El present dels verbs conèixer i saber (pàgina 95)
Completa i recorda-te’n
–Ei, Mihail! Tu (conèixer) coneixes el Priorat?
–No, no el (conèixer) conec. Només (saber) sé que hi fan bon vi!
56
conèixer
jo
tu
ell, ella, vostè
nosaltres
vosaltres
ells, elles, vostès
conec
coneixes
coneix
coneixem
coneixeu
coneixen
saber
jo
tu
ell, ella, vostè
nosaltres
vosaltres
ells, elles, vostès
sé
saps
sap
sabem
sabeu
saben
Ara practica-ho
–Per què no anem a la muntanya? Vosaltres (conèixer) coneixeu la Cerdanya? Jo (conèixer)
conec un hostal a Puigcerdà que és molt acollidor.
–També podríem anar a la Vall d’Aran! Nosaltres no (conèixer) coneixem la comarca i diuen
que el paisatge és preciós! No recordo a quin poble, però hi ha un refugi on ens podríem
allotjar. Em sembla que el Pep i la Laura (saber) saben on és.
–I si anem al Pallars? A vosaltres us agraden els esports d’aventura, no? I no (saber) sabeu que
és un lloc ideal per practicar-ne?
–Res d’esports d’aventura, que el Ronald i jo no (saber) sabem nedar. Jo proposo que anem
a la Garrotxa! Ei, Maria, (saber) saps que en aquesta comarca hi ha volcans com el de
Montsacopa o el de Santa Margarida?
–Fantàstic! A més, em sembla que l’Íngrid i el Hans (conèixer) coneixen una casa rural a prop
d’Olot.
–Ei, jo vull anar a la platja! I si anem al Baix Ebre? M’han dit que hi ha unes cales fantàstiques.
Segur que el Jaume (saber) sap com arribar-hi i (conèixer) coneix algun restaurant on podem
menjar un bon arròs.
–Em sembla una bona idea. També podríem anar al delta de l’Ebre. Tu (conèixer) coneixes la
zona?
–Mireu, nois! Jo només (saber) sé que tenim moltes idees però ens hauríem d’anar decidint!
57
LÈXIC
1. El paisatge (pàgines 96-97)
Completa i recorda-te’n
58
el turóla serra
el prat
el bosc
la vall
59
la muntanya
la cova
l’estany l’hort
el camp
el llac
el riu
el golf
el penya-segat
el cap
la cala
el mar
la platja
60
2. Els llocs d’interès turístic (pàgines 98-99)
Completa i recorda-te’n
el castelll’ermita
l’aqüeducte
el mirador
el monestir
61
el campanar
l’església
l’estàtua
el celler
les ruïnes
la catedral
el port
el far
el museu
el palau
el pont
el mas
3. Les vies de circulació (pàgines 100)
Completa i recorda-te’n
62
el peatge
el desviament
el camí
la pista forestal
el coll
el túnel
el revolt
la carretera
el sender
l’autopista
l’autovia
l’àrea de servei
4. El clima (pàgina 101)
Completa i recorda-te’n
A la Vall d’Aran es preveu neu en cotes altes. La temperatura mínima baixarà i a la nit farà
força fred. Al Pallars i a l’Alt Urgell es preveu pluja i fins i tot alguna calamarsada. Al Segrià
caldrà anar amb compte a la carretera perquè hi haurà boira i perill de gelada. A les comar-
ques del Vallès, al Barcelonès, al Maresme i al Garraf hi haurà núvols a primera hora del matí
i es preveu algun ruixat, però a poc a poc s’obriran clarianes. El sol serà el protagonista al
Montsià i al Baix Ebre, on farà molta calor. Al Baix Camp, al Tarragonès i al Baix Penedès farà
molta xafogor a causa de la humitat i no es descarta algun xàfec a última hora de la tarda. A
l’Empordà farà vent durant tot el dia i al Berguedà, Osona i el Bages es preveu una forta tem-
pesta amb llamps i trons.
63
5. La gastronomia catalana (pàgines 102-105)
Completa i recorda-te’n
64
Ingredients principals:
farina, sucre, oli, confitura
de cabell d’àngel i ous.
pastissets
65
Ingredients:
calçots. La salsa es fa amb
ametlles i avellanes, toma-
ques, alls, nyores, bitxo,
oli, vinagre i sal.
calçots
Ingredients principals: col,
patates, cansalada i alls.
trinxat de la Cerdanya
Ingredients principals:
ametlles, sucre, canyella
i aigua.
menjarblanc
Ingredients principals:
cargols, pebre, sal i oli.
cargols a la llauna
Ingredients principals:
farina, sucre, ous, oli, llet,
llevat, matafaluga i canyella.
bunyols de l’Empordà
Ingredients principals:
escarola, ceba, tonyina,
bacallà, anxoves i olives. La
salsa es fa amb nyores, alls,
ametlles, oli, vinagre i sal.
xató
Completa i recorda-te’n
66
esqueixada de bacallà pa amb tomàquet
faves a la catalana fideus rossejats
peus de porc sèpia amb mandonguilles
67
coca amb recapte
escudella i carn d’olla
capipota
arròs negre canelons
crema catalana escalivada
UNITAT 5RECEPTES D’ARREU DEL MÓN
Diagnosi (pàgina 107)
Uns dies abans de començar la unitat cal demanar a l’alumnat que pensi un primer plat, un
segon i unes postres de la seva terra i que s’assabenti de la manera de cuinar-los. També se’ls
pot demanar que portin a classe llibres de cuina de la seva terra per poder consultar-los du-
rant la unitat.
Per facilitar el desenvolupament de les tasques el professorat pot buscar per Internet receptes
típiques dels llocs d’origen de l’alumnat per a aquells que estiguin mancats d’idees. També pot
buscar directament aquells plats que els alumnes decideixin cuinar. El sistema més senzill con-
sisteix a escriure entre cometes el nom del plat en un cercador. Primer proveu-ho en català,
però si no obteniu cap resultat, feu el mateix en anglès, en francès o en espanyol. En la ma-
joria d’ocasions obtindreu resultats que us poden ser útils per ajudar l’alumnat.
Tasca 1: Decidim el menú (pàgina 108)
Objectiu: decidir conjuntament el menú internacional que elaborarà cada restaurant.
Desenvolupament de la tasca:
Els grups de treball d’aquesta unitat han d’estar formats per alumnat d’un mateix lloc d’ori-
gen. Si no és possible, agrupeu-los per proximitat geogràfica i proposeu-los de buscar un me-
nú compost per un plat de cada lloc.
Si surt més d’un grup amb persones d’un mateix indret, procureu que la proposta de menú
de cada grup sigui diferent.
Si observeu que algun grup no arriba a decisions concretes, interveniu-hi per expressar la vos-
tra opinió. Si així tampoc no hi arriben, proposeu-los de fer votacions.
Tasca 2: Quins ingredients porta? (pàgina 109)
Objectiu: assabentar-se dels ingredients del plat que cada alumne/a ha d’aprendre a cuinar.
Desenvolupament de la tasca:
Durant el desenvolupament d’aquesta tasca heu d’ajudar l’alumnat a trobar el nom català dels
ingredients del plat que ha d’explicar. Els diccionaris bilingües us poden ser de molta utilitat.
68
Si hi ha productes dels quals desconeixeu el nom, preneu-ne nota i consulteu-los mentre els
alumnes treballen. Feu extensives les consultes a la resta de la classe perquè tothom n’estigui
assabentat. Podeu utilitzar la pissarra per anar-los apuntant.
Si observeu que algun grup és creatiu en la combinació dels ingredients, demaneu-los que ho
expliquin a la resta de la classe al final de la tasca.
Tasca 3: Com es prepara? (pàgina 110)
Objectiu: aprendre els passos necessaris per cuinar cadascun dels plats del menú internacio-
nal.
Desenvolupament de la tasca:
Ajudeu l’alumnat a redactar la recepta del plat que han d’explicar. La graella de la unitat és
tan sols una ajuda per a l’alumnat per organitzar-se la informació. També poden redactar la
recepta de forma esquemàtica.
Quan els alumnes s’expliquin les receptes, feu-los utilitzar i combinar les diferents estructures
apreses durant la unitat.
Tasca final: El nostre menú internacional (pàgina 111)
Desenvolupament de la tasca:
A continuació trobareu unes plantilles perquè l’alumnat pugui redactar les receptes del menú
internacional que han elaborat. Feu-los-en fotocòpies perquè puguin repartir-les als altres
grups. Ensenyeu-los també a redactar tota la informació de la manera més clara possible per
tal que els altres membres de la classe ho entenguin. Solucioneu-los tots els dubtes ortogrà-
fics que tinguin.
Quan cada grup esculli el millor menú, interveniu en les valoracions si hi ha persones que mo-
nopolitzen les decisions o bé si observeu que els membres del grup no arriben a acords pel
motiu que sigui.
69
70
Nom del plat:
Ingredients i quantitats:
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
Preparació:
1.
2.
3.
4.
5.
6.
GRAMÀTICA
1. Els pronoms de complement directe (pàgines 112-113)
Completa i recorda-te’n
1. Primer talleu el xai, el saleu, l’empebreu i després el sofregiu en una cassola amb oli.
2. Després peleu una ceba mitjana, la trinxeu ben petita i l’afegiu a la cassola.
3. Mentrestant peleu dos o tres grans d’all i després els piqueu en un morter amb una culle-
radeta de comí. Hi afegiu una mica d’aigua i a la cassola.
4. Tot seguit talleu a trossets dues o tres tomaques i també les afegiu a la cassola.
5. Si teniu julivert fresc, en podeu afegir una mica al sofregit. També hi podeu posar corian-
dre, però no n’utilitzeu gaire perquè el sabor predominant ha de ser el del comí.
6. Finalment, heu d’abocar el caldo a la cassola fins a cobrir l’estofat i ho heu de deixar coure
tot a foc lent durant una hora o una hora i mitja amb la cassola tapada.
Ara practica-ho
Per fer mussaka, que és un plat típic de Grècia, heu de tallar a rodanxes tres o quatre albergí-
nies grosses. Després les heu de salar i les heu de deixar reposar una mitja hora en una escor-
redora perquè perdin l’aigua. Després les heu de fregir en oli abundant. No oblideu que un
cop fregides heu de posar les albergínies damunt d’un paper absorbent per eliminar l’excés
d’oli.
Tot seguit heu de sofregir dues cebes picades. Mentrestant, heu de pelar quatre tomàquets i
els heu de trinxar ben petits. Afegiu mig quilo de carn picada a la paella i després els tomà-
quets. Llavors heu de salar el sofregit i l’heu de deixar al foc mitja hora. Un cop el sofregit es-
tà llest, l’heu de lligar amb dos ous batuts. Si teniu pa ratllat, també en podeu afegir una mi-
ca al sofregit perquè sigui més espès.
Agafeu una plàtera fonda per anar al forn. No oblideu que abans l’heu d’untar amb una mi-
ca d’oli. A continuació, feu una capa amb la meitat de les albergínies. Després hi heu d’afegir
la salsa i la resta de les albergínies. Finalment ho heu de cobrir tot amb beixamel i formatge
ratllat i ho heu de deixar coure al forn aproximadament una hora. Bon profit!
2. Els pronoms en i hi (pàgina 114)
Completa i recorda-te’n
–Al cuscús també hi poso cúrcuma.
–Ah! I quanta n’hi poses?
–Només un pessic!
71
Ara practica-ho
–La sopa de fesols negres és un plat veneçolà.
–Quants n’hi poses?
–Amb mig quilo n’hi ha prou per a dues persones. Primer de tot els has de bullir en una cas-
sola.
–Quanta aigua Ø poses a la cassola?
–No ho sé, però l’aigua ha de cobrir els fesols. Ah! També hi has de posar força sal i un pessic
de pebre negre.
–Al sofregit hi deus posar ceba.
–Sí, una ceba mitjana, un porro i un pebrot no gaire gros.
–I ja està?
–També hi has de posar alls.
–Quants n’hi poses?
–Dos o tres grans. Ah! No t’oblidis del comí!
–Comí? Quant n’hi poses?
–Una culleradeta.
3. Les expressions de temps (pàgina 115)
Completa i recorda-te’n
Primer, posa en un bol mig quilo de mató, un ou, tres cullerades de farina, dues cullerades de
sucre i un pessic de sal. A continuació, ho has de remenar bé amb una cullera. Després, em-
polvora una mica de farina damunt d’una taula o del taulell i fes un rotllo amb la pasta. Tot
seguit, amb un ganivet talla dotze rodanxes de pasta. Llavors, escalfa oli en una paella i fre-
geix les coques. Finalment, serveix les coques de mató amb una mica de mel al damunt.
4. L’imperatiu dels verbs regulars (pàgines 116-117)
Completa i recorda-te’n
Per dinar fes una bona ensalada russa i una truita a la francesa. Primer, (tallar) talla les verdu-
res a trossets. Mentre s’escalfa la paella amb oli, (batre) bat els ous per a la truita. Quan l’ai-
gua sigui calenta, (bullir) bull les verdures. Un cop fredes, (amanir) amaneix l’ensalada amb un
bon raig d’oli.
Comentari per al professorat: A excepció de primer i finalment, la resta d’adverbis i locu-
cions es poden utilitzar en qualsevol ordre. L’objectiu de l’activitat és aprendre’n el signifi-
cat i veure la importància d’utilitzar marques d’ordre.
72
73
present del verb tallar
jo
tu
ell, ella, vostè
nosaltres
vosaltres
ells, elles, vostès
tallo
talles
talla
tallem
talleu
tallen
imperatiu del verb tallar
tu
vostè
nosaltres
vosaltres
vostès
talla
talli
tallem
talleu
tallin
present del verb batre
jo
tu
ell, ella, vostè
nosaltres
vosaltres
ells, elles, vostès
bato
bats
bat
batem
bateu
baten
imperatiu del verb batre
tu
vostè
nosaltres
vosaltres
vostès
bat
bati
batem
bateu
batin
present del verb bullir
jo
tu
ell, ella, vostè
nosaltres
vosaltres
ells, elles, vostès
bullo
bulls
bull
bullim
bulliu
bullen
imperatiu del verb bullir
tu
vostè
nosaltres
vosaltres
vostès
bull
bulli
bullim
bulliu
bullin
present del verb amanir
jo
tu
ell, ella, vostè
nosaltres
vosaltres
ells, elles, vostès
amaneixo
amaneixes
amaneix
amanim
amaniu
amaneixen
imperatiu del verb amanir
tu
vostè
nosaltres
vosaltres
vostès
amaneix
amaneixi
amanim
amaniu
amaneixin
Ara practica-ho
Per fer gambes a la pequinesa, primer de tot (tamisar) tamiseu 200 g de farina. Després (afe-
gir) afegiu a la farina una culleradeta de llevat en pols, un pessic de sal i mig got de cervesa.
A continuació, (batre) bateu un ou per afegir-lo a la barreja anterior. Llavors (barrejar) barre-
geu bé la pasta amb una cullera de fusta.
Tot seguit (pelar) peleu mig quilo de gambes grosses. Un cop pelades, (escalfar) escalfeu oli en
una paella i (arrebossar) arrebosseu les gambes amb la pasta. Quan l’oli sigui ben calent, (fre-
gir) fregiu les gambes fins que quedin daurades. Un cop fregides, (posar) poseu-les damunt d’un
paper absorbent per eliminar l’excés d’oli i després (col·locar) col·loqueu-les en una plàtera.
El cop de gràcia de les gambes a la pequinesa és la salsa. Per fer-la, (posar) poseu en un cassó
quatre cullerades de vinagre, el suc d’una taronja i d’una llimona, una cullerada de sucre, una
cullerada de farina de moresc, un pessic de sal i una mica de bitxo. Un cop tots els ingredients
són al cassó, (deixar) deixeu coure la salsa fins que sigui espessa i (remenar) remeneu-la de tant
en tant. Tot seguit, (abocar) aboqueu la salsa per damunt de les gambes arrebossades. Per aca-
bar, (servir) serviu el plat ben calent.
5. L’imperatiu del verb fer (pàgina 118)
Completa i recorda-te’n
–Ajuda’m una mica, dona! Au, (fer) fes el sofregit!
Comentari per al professorat: A l’enunciat es proposa completar els espais buits amb la
segona persona del plural de l’imperatiu perquè és una persona verbal molt utilitzada per
donar instruccions, però podeu proposar a l’alumnat de conjugar també la segona perso-
na del singular.
74
fer
tu
vostè
nosaltres
vosaltres
vostès
fes
faci
fem
feu
facin
Ara practica-ho
Vinga, fem el sopar entre tots, que si no soparem tardíssim. Fàtima i Miquel, feu el pa amb to-
maca. Vostès són vegetarians, oi? Doncs facin una bona plàtera d’amanida per a tothom. Tu men-
trestant fes el favor d’anar parant taula. I vostè que hi té traça faci uns quants talls de pernil.
6. El present dels verbs de preferència (pàgina 119)
Completa i recorda-te’n
–Jo vull un pastís de xocolata. Ja saps que (agradar) m’agrada molt!
–Doncs jo (preferir) prefereixo una macedònia. I tu no (estimar-se) t’estimes més menjar fruita
després d’aquest tiberi?
Ara practica-ho
Heu triat ja? Jo volia demanar cuscús, però (estimar-se) m’estimo més un plat més lleuger. Potser
demanaré amanida grega de primer i un filet Stroganov de segon. Segur que tu (preferir) prefe-
reixes cuscús, oi? Per als nens, com que (agradar) els agrada la pasta, podríem demanar macarrons...
Ah, no! Segur que (estimar-se) s’estimen més un plat de canelons. A l’avi (agradar) li agrada el peix.
Segur que demana una sarsuela. És clar que potser (preferir) prefereix un llenguado a la planxa.
Vosaltres, si no (agradar) us agrada la carn, podeu demanar tofu. Aquí el fan boníssim.
75
preferir
jo
tu
ell, ella, vostè
nosaltres
vosaltres
ells, elles, vostès
prefereixo
prefereixes
prefereix
preferim
preferiu
prefereixen
estimar-se més
jo
tu
ell, ella, vostè
nosaltres
vosaltres
ells, elles, vostès
m’estimo més
t’estimes més
s’estima més
ens estimem més
us estimeu més
s’estimen més
agradar
a mi
a tu
a ell, ella, vostè
a nosaltres
a vosaltres
a ells, elles, vostès
m’agrada
t’agrada
li agrada
ens agrada
us agrada
els agrada
7. La variació d’estructures a les receptes (pàgines 120-121)
Completa i recorda-te’n
–Per fer una truita amb carabassó, primer (tallar) talla els carabassons a daus. A continuació
es (fregir) fregeix el carabassó amb poc oli.
–Cal salar els carabassons?
–I tant, hi (tirar) has de tirar força sal, perquè, si no, la truita no tindrà gust.
Ara practica-ho
1. Primer, (imperatiu) pela les patates.
2. A continuació, (expressió d’obligació) les has de tallar a bocins
3. i (expressió d’obligació) les has de salar.
4. Seguidament, (expressió d’obligació) has de fregir les patates amb força oli.
5. Mentrestant, (oració impersonal) es baten els ous.
6. Quan les patates estiguin fregides, (imperatiu) aboca els ous batuts a la paella.
7. Tot seguit, (oració impersonal) es barreja tot.
8. Quan una banda de la truita estigui cuita, (perífrasi d’obligació) has de tombar la truita.
9. Finalment, (oració impersonal) se serveix la truita en un plat.
76
LÈXIC
1. Les qualitats dels plats i dels aliments (pàgina 122)
Completa i recorda-te’n
–Avui he de menjar alguna cosa lleugera, perquè m’he engreixat. Em sembla que demanaré
una amanida.
–Jo menjaria llenties amb xoriço, però potser és un plat massa pesant i a les tres he de tornar
a la feina!
–Aaaagh! Que picant!
–Ja t’he dit que havies de demanar tabasco verd, que és més suau!
–Mengeu, mengeu! Jo m’espero, que això està molt calent.
–Ui! Aquesta sopa és dolça. Porti’m un saler, si us plau!
–Ui! Això està massa salat! Demà tindré la tensió pels núvols!
–Cambrer, aquest vi s’ha fet agre. Me’n pot portar una altra ampolla, si us plau?
–La meva escudella és freda. Que me la podria escalfar, si us plau?
–Que ets exigent! Només està tèbia! No cal que te l’escalfin!
–Aquesta carn està crua. Si us plau, que me la podria coure una mica més?
–Vols el meu plat? Jo encara no he començat i aquest bistec és massa cuit per al meu gust!
–I un sorbet de llimona? No, no, que si és molt àcid tindré cremor d’estómac.
–Mmmmm! Pastís de xocolata amarga! Aquesta és la que m’agrada a mi i no la xocolata amb llet!
2. Els aliments (pàgines 124-125)
Completa i recorda-te’n
Les verdures: les albergínies, els alls, les bledes, les carxofes, les cebes, els cogombres, la col,
la coliflor, l’enciam, els espinacs, les faves, el julivert, els naps, les pastanagues, les patates, els
pebrots, els pèsols, els porros, els raves, les remolatxes, els tomàquets
El peix: els calamars, les cloïsses, la daurada, els escamarlans, les gambes, els llagostins, el llen-
guado, el llobarro, el lluç, els musclos, el rap, el salmó, les sardines, la sèpia, la tonyina
Els queviures: les ametlles, l’arròs, les avellanes, els cigrons, els espaguetis, la farina, els fesols,
els fideus, les llenties, la llet, els macarrons, les mongetes, l’oli de gira-sol, l’oli d’oliva, els ous,
la sal, el sucre, el vinagre
Completa i recorda-te’n
La carn i els productes de xarcuteria: els bistecs de vedella, la botifarra, la cansalada, la carn
picada, les costelles de corder, les cuixes de pollastre, l’espatlla de xai, el formatge, el fuet, el
77
gall dindi, les guatlles, el llom de porc, la llonganissa, la mortadel·la, el pernil dolç, el pernil
salat, els peus de porc, els pits de pollastre, el tall rodó, el xoriço
Les espècies: l’alfàbrega, el bitxo, la canyella, el comí, el coriandre, el curri, la farigola, el fo-
noll, el gingebre, el llorer, la menta, la nou moscada, les nyores, l’orenga, el pebre, el roma-
ní, el sèsam, les tàperes
Les fruites: les aranges, les cireres, els kiwis, les llimones, les maduixes, les magranes, les
mandarines, els mangos, el meló, les peres, la pinya, els plàtans, les pomes, els préssecs, les
prunes, el raïm, la síndria, les taronges
3. Les mesures (pàgina 126)
Completa i recorda-te’n
GoulaschHongria
Ingredients per a 4-6 persones
un quilo de carn de bou, vedella i porc
una ceba, cinc tomàquets i un pebrot verd, tot
tallat a trossos
40 g de mantega
una fulla de llorer
una culleradeta de pebre vermell
unes quantes tàperes
caldo de carn
sal i pebre negre
Tagin hutMarroc
Ingredients per a 4 persones
un lluç d’un quilo tallat a rodanxes
una ceba
un pebrot verd
dos tomàquets
tres grans d’all
un manat de julivert o de coriandre fresc
pebre vermell i pebre negre
comí
78
AlfajoresAndalusia
Ingredients per a 4 persones
500 g de farina
250 g de sucre
sis rovells d’ou
una clara d’ou muntada a punt de neu
25 g de mantega
50 g de coco ratllat
un pot de confitura
una mica de llevat en pols
essència de vainilla
RomescoCatalunya
Ingredients per a 4 persones
un grapat d’avellanes torrades i un altre
d’ametlles
una tomaca madura
una cabeça d’alls
dues nyores
una llesca de pa fregit
un bon raig d’oli
un rajolí de vinagre
un pessic de sal
4. Les accions quotidianes per cuinar (pàgina 127)
Completa i recorda-te’n
Risotto a la milanesa
Per fer un risotto a la milanesa, heu de tallar ben fina una ceba petita i l’heu de sofregir a foc
lent amb 25 g de mantega i una mica de sal i safrà. Quan la ceba estigui daurada, heu de ti-
rar a la cassola mig quilo d’arròs. Després d’un parell de minuts, hi heu d’abocar el caldo de
carn i ho heu de remenar tot amb una cullera perquè els grans d’arròs quedin despresos. Pas-
sats deu minuts, hi heu d’afegir una mica més de mantega i formatge ratllat. Llavors ho heu
de deixar coure tot a foc lent fins que l’arròs estigui al punt. Una mica abans, heu de tastar el
risotto per si cal rectificar de sal.
Truchas de batata
Aquestes postres fetes amb moniatos són típiques de les Canàries. Per fer la massa heu de pas-
tar un quilo de farina, 250 g de llard i 20 g de sucre i, a continuació, ho heu de deixar repo-
sar una hora.
Mentrestant heu de remullar 50 g de panses amb una mica d’aigua freda. També heu d’escalfar
aigua per escaldar 125 g d’ametlles. Un cop fet, les podreu pelar fàcilment. Després les heu
de moldre ben fines amb una batedora elèctrica. A part, heu de pelar els moniatos i els heu de
fer bullir amb aigua i sal. Un cop cuits, els heu d’escórrer i els heu de triturar. Ho podeu fer tam-
bé amb la batedora elèctrica. Tot seguit, heu de barrejar la pasta de moniatos amb les amet-
lles i les panses, a més d’una copeta d’anís, una culleradeta de canyella, 200 g de sucre, la pell
de mitja llimona ratllada i un pessic de matafaluga.
Un cop la massa ha reposat, heu d’estirar la massa amb el corró fins aconseguir una làmina fi-
na, que heu de tallar en cercles d’entre 10 i 15 cm de diàmetre. També heu de batre un ou.
Aleshores heu de farcir les porcions amb la pasta de moniatos. Heu de tancar les porcions en
forma de mitja lluna i unir les vores amb una mica d’ou batut. Ara només falta fregir les tru-
chas de batata amb oli abundant i empolvorar una mica de sucre al damunt. Deixeu-les refre-
dar abans de servir-les.
79
5. Els estris de cuina (pàgines 128-129)
Completa i recorda-te’n
80
l’obridor
els molls
el batedor
la mà de morter
la mànega de pastisseria el motlle
la cullereta
la forquilla
el ganivet
el cullerotel morter
la gerra la cafetera
el llevataps
el corró
la tassa
la cullera
l’obrellaunes
81
el plat pla el plat fondola plàtera
la paella
el cassó la cassola
l’olla
els estalvis
la ratlladora
la planxa el pot
el saler
el colador
l’embut
el got
la sucrera
el bol
l’escorredora
la manyopla
la copa
el setrill el porróla baieta
l’escumadora la paleta
el davantal
la safata
l’agafadorel drap
UNITAT 6ANEM A UN ESPECTACLE
Diagnosi (pàgina 131)
Per tal que l’alumnat s’impliqui en la tasca des d’un bon començament caldria relacionar el
fet d’anar a un espectacle amb la celebració del final de curs.
Els alumnes podran treballar amb qualsevol tipus d’espectacles que hi hagi en cartellera en el
moment de fer la unitat. Cal deixar que l’alumnat triï els espectacles segons els seus gustos.
Si l’alumnat no té els mitjans per consultar les cartelleres d’espectacles, faciliteu-los l’accés a
Internet o bé porteu-los material actual en aquest sentit, que heu d’haver recompilat ante-
riorment. Per trobar informació sobre espectacles a la xarxa, feu la consulta següent en qual-
sevol cercador: espectacles + nom de la localitat.
Si sou d’alguna localitat petita en què no hi ha una cartellera gaire extensa, podeu treballar amb
informació de diverses localitats o de la localitat gran que tingueu més propera. També és pos-
sible treballar, per exemple, amb la informació sobre espectacles de la vostra localitat i, simul-
tàniament, amb la de Barcelona, per exemple, per tenir un ventall més ampli de possibilitats.
Tasca 1: I a tu, què t’agrada? (pàgina 132)
Objectiu: formar grups de companys i companyes amb gustos similars a l’hora de triar un es-
pectacle.
Desenvolupament de la tasca:
Heu de deixar que els alumnes i les alumnes s’agrupin sense la vostra intervenció. Per fer-ho
han d’interactuar a l’aula i parlar amb els altres companys i companyes per saber els seus gus-
tos i convèncer-los de formar un grup.
La vostra funció durant la tasca és ajudar les persones a qui costi prendre una decisió sobre el
seu tipus d’espectacle favorit. També haureu de facilitar la formació de grups quan sorgeixi al-
gun inconvenient que ho impedeixi, com ara espectacles massa especialitzats que tan sols agra-
den a una persona sola. En aquests casos feu recomanacions, suggeriu canvis, etc.
Finalitzeu la tasca amb la posada en comú. Doneu també l’oportunitat de canviar-se de grup
a les persones que vulguin fer-ho. Eviteu, però, que es formin grups massa nombrosos o grups
massa reduïts.
82
Tasca 2: Quin espectacle triem? (pàgina 133)
Objectiu: decidir l’espectacle en cartellera a què vol assistir cada grup.
Desenvolupament de la tasca:
Abans d’iniciar la tasca heu d’haver fet recerca per trobar informació sobre espectacles rela-
cionats amb els gustos de cada grup. Tot i així, deixeu que cada grup busqui la informació que
necessitarà. Faciliteu-los-la vosaltres només en el cas que algun grup us demani ajuda.
Si algun grup té moltes dificultats per trobar informació, recomaneu-los de treballar amb un
altre tipus d’espectacle.
Eviteu que algú imposi el seu criteri per damunt dels altres. Fomenteu també la participació
de les persones a qui costi intervenir.
Feu la posada en comú per cloure la tasca i recordeu als alumnes que, al final, hauran de triar
l’espectacle dels altres grups que els agrada més.
Tasca 3: On comprem les entrades? (pàgina 134)
Objectiu: obtenir tota la informació necessària per assistir a l’espectacle.
Desenvolupament de la tasca:
El sistema de treball és el mateix que a la tasca anterior.
Segurament molta de la informació que necessiten obtenir els alumnes en aquesta tasca ja
s’haurà discutit a l’anterior. En aquest cas han de recompilar-la tota i obtenir la que no tinguin.
La graella ha de quedar completa, sempre que sigui pertinent per a l’espectacle amb què tre-
balla cada grup. Si no ho és, feu-los buscar informació que ho sigui.
Faciliteu els mitjans perquè l’alumnat pugui fer trucades telefòniques reals per obtenir la in-
formació que els manqui sobre algun espectacle. Recomaneu-los, però, que abans es prepa-
rin bé la conversa que mantindran.
Feu la posada en comú. Animeu també l’alumnat a assistir a l’espectacle escollit.
83
Tasca final: Qui s’hi apunta? (pàgina 135)
Desenvolupament de la tasca:
L’alumnat ha d’interactuar lliurement per l’aula. Cadascú s’ha d’entrevistar amb alguna per-
sona de tots els altres grups. En cada entrevista cal explicar tota la informació de l’espectacle
de forma atractiva per convèncer l’interlocutor i escoltar les propostes dels altres grups.
Recordeu a l’alumnat de repartir el cartell informatiu del seu grup i de recollir els dels altres
grups. Aquests cartells serviran a l’alumnat per decidir a quin espectacle vol apuntar-se.
L’alumnat pot apuntar-se a un espectacle mentre dugui a terme les entrevistes amb els altres
grups, però és millor que els recomaneu que ho facin al final, quan hagin escoltat totes les pro-
postes, per tal d’evitar embolics posteriors durant el recompte d’inscrits.
Per fer les inscripcions cada membre del grup ha de tenir una llista d’inscripció, en la qual ha
d’apuntar-hi totes les persones interessades a assistir a l’espectacle del seu grup.
Al final s’han de reunir els membres de cada grup i fer el recompte de persones inscrites.
Si hi ha possibilitat i l’alumnat ho vol, assistiu tots plegats a l’espectacle que hagi tingut més
acceptació. Relacioneu aquesta activitat amb la cloenda del curs.
84
85
Vols venir a ?
Característiques de l’espectacle:
1.
2.
1.
2.
2.
Informació sobre l’espectacle:
Horari:
Dia:
Lloc:
Preu:
Rebaixes o descomptes per a grups:
Lloc de venda de les entrades:
Desplaçament:
Si vols més informació, pregunta-me-la!
86
NO T’HO PENSIS MÉS.
APUNTA-T’HI ARA MATEIX!
Llista de persones inscrites
Espectacle:
Nom i cognoms
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
13
14
15
16
17
18
19
20
21
22
23
24
25
GRAMÀTICA
1. Els exclamatius (pàgina 136)
Completa i recorda-te’n
–Has vist l’última pel·lícula del Tom Hanks? Que divertida! M’ho vaig passar bomba!
–Què dius! Jo em vaig avorrir molt! Quin pal de pel·lícula!
Ara practica-ho
–Que emocionant! M’encanten les pel·lícules de terror!
–Quina por que he passat! El pròxim dia que anem al cine podríem anar a veure una pel·lícu-
la d’amor!
–Ai, no! Quin pal!
–I una comèdia?
–Sí, sí! Que divertit! Recordeu aquella pel·lícula de la Sandra Bullock? Quin fart de riure!
–Au, va! Quin rotllo! Jo em vaig avorrir! A mi m’agraden les pel·lícules d’acció! L’última del Vin
Diesel era genial!
–Que bèstia que ets! Si tot eren cops de puny i pistoles!
–Doncs jo m’estimo més les de dibuixos animats. No fa gaire n’han estrenat una de la Píxar
Studios. El cap de setmana la vaig anar a veure. Quina passada de pel·lícula!
–No hi ha res com les pel·lícules de ciència-ficció. Per cert, aquesta nit fan La guerra de les ga-
làxies a la televisió! Quins efectes especials! Això sí que és bon cinema!
–Que antiquat que ets! Aquesta pel·lícula té una pila d’anys.
–El que jo no entenc és per què anem junts al cine! Que difícil que és acontentar-vos a tots!
2. Les expressions d’aprovació o desgrat (pàgina 137)
Respon i recorda-te’n
3. Els superlatius (pàgina 138)
Completa i recorda-te’n
–Ahir vaig veure una obra de teatre que més que avorrida va ser avorridíssima.
Comentari per al professorat: És recomanable que el professorat plantegi a un/a alumne/a
cada situació del qüestionari per anar comentant el significat d’aquestes expressions. Per fo-
mentar el debat, es recomana també que l’alumnat argumenti les seves preferències.
87
Ara practica-ho
–L’altre dia vaig anar al circ. Hi havia (molta) moltíssima gent. Van ser més de tres hores d’es-
pectacle. Així que es va acabar (tard) tardíssim. Però valia la pena. Va ser tal com m’ho imagi-
nava. El presentador anava (elegant) elegantíssim amb frac i barret de copa. L’actuació dels pa-
llassos va ser (divertida) divertidíssima i la dels trapezistes, (emocionant) emocionantíssima.
També hi havia un domador de tigres. A mi allò em semblava (perillós) perillosíssim. Va ser un
gran espectacle. Tothom va marxar (entusiasmat) entusiasmadíssim.
–Segur que l’entrada era (cara) caríssima.
–Home, la meva entrada em va costar sis euros, però l’entrada per a la canalla era (barata) ba-
ratíssima.
4. El pronom de complement directe ho (pàgina 139)
Completa i recorda-te’n
–Hem de comprar les entrades anticipades o el mateix dia de l’espectacle?
–No ho sé!
Ara practica-ho
–Decidit! Anem al Teatre Nacional. Sabeu quin és el dia de l’estrena?
–No Ø sé si és divendres o dissabte, però si teniu un programa ho podem mirar.
–Jo en tinc un! Mireu, és dissabte.
–Ui, jo aquest dissabte no puc venir. Ho sento! I si hi anem dissabte vinent?
–Ostres, tu! Ja Ø sabíeu que seria divendres o dissabte! Segur que no pots venir?
–Mmmm! D’acord, ho intentaré.
–Molt bé! Que Ø sabeu si hem de comprar les entrades anticipades?
–No cal, però si les comprem anticipadament potser fan descomptes per a grups. El que no
sé és com es fa.
–Al programa ho diu. Mira! Ho podem fer per telèfon o per Internet.
–Val més que les comprem per telèfon, no?
–Au, doncs! Ja ho saps! Vinga, que et dic el número de telèfon!
5. El present, el futur i el condicional del verb venir (pàgina 140)
Completa i recorda-te’n
–Ei, xavals! Per què no veniu al teatre amb nosaltres demà?
–Demà? Fantàstic! Jo sí que vindré.
–Jo vindria, però no puc perquè no tinc cangur!
88
Ara practica-ho
–Demà a la tarda fan un espectacle de titelles a la plaça! Que vindreu vosaltres i els nens?
–Fantàstic! I tant que vindrem.
–Doncs si vosaltres també veniu serem una colla.
–Per què? Qui més vindrà?
–També vindran la Fàtima i el seu cosí.
–I l’Esther i el Nelson han dit que si plegaven aviat de treballar també vindrien amb la canalla.
–I tu, Aziza, que vindràs?
–No, jo no vindré perquè la Nur encara està malalta. La Mariona va dir que vindria a veure-la,
però li diré que vingui amb vosaltres a la plaça.
–I tant! Com més serem, més riurem.
6. L’ús dels verbs anar i venir (pàgina 141)
Completa i recorda-te’n
–Tenim entrades per anar al teatre. Per què no veniu amb nosaltres?
–Genial! Ens encantaria!
Ara practica-ho
–Últimament no sortim mai tota la colla! Per què no (anem/venim) anem al cine aquesta nit?
–Ui, nosaltres no podem (anar/venir) venir, perquè hem promès als nens que demà (anirí-
em/vindríem) aniríem d’excursió a la muntanya i ens hem d’aixecar molt aviat.
89
present
jo
tu
ell, ella, vostè
nosaltres
vosaltres
ells, elles, vostès
vinc
véns
ve
venim
veniu
vénen
futur
jo
tu
ell, ella, vostè
nosaltres
vosaltres
ells, elles, vostès
vindré
vindràs
vindrà
vindrem
vindreu
vindran
condicional
jo
tu
ell, ella, vostè
nosaltres
vosaltres
ells, elles, vostès
vindria
vindries
vindria
vindríem
vindríeu
vindrien
–Nosaltres sí que (anirem/vindrem) vindrem. Tenim moltes ganes de veure aquella pel·lícula
de por que van estrenar divendres.
–I tu, Miquel, que (vas/véns) véns?
–Em sap greu, però no puc perquè (vaig/vinc) vaig a sopar a casa d’uns amics.
–Podríem trucar a la Vilma! Potser vol (anar/venir) venir!
–Ei! Si la Vilma (va/ve) ve, jo també (aniré/vindré) vindré.
LÈXIC
1. Els espectacles (pàgines 142-143)
Completa i recorda-te’n
Nacho Mastretta en concert
Diumenge 24 d’abril, a les 21 h
El Teatre Metropol es vestirà de gala per rebre una de les propostes més personals i sòlides del
panorama musical. El polifacètic Mastretta ens presentarà els temes del seu nou treball, Mú-
sica de automóvil, amb l’acompanyament de moltíssims instruments. Nacho Mastretta, que és
músic i compositor, és un dels talents més respectats de la música actual per la seva llibertat i
creativitat.
Trencanous
Companyia de David Campos
Divendres 6 de maig, a les 22 h
La companyia de dansa de David Campos, amb
un cos de més de vint ballarins de diverses na-
cionalitats, presenta la seva versió del fantàstic ba-
llet de Txaikovski. El coreògraf Campos sap com-
binar perfectament la formació clàssica amb la
recerca contemporània.
90
Hatzàrdia
Cia. Pepa Plana
Divendres 13 de maig, a les 22 h
La còmica vallenca Pepa Plana arrencarà les ria-
lles dels espectadors amb una obra al voltant
de les casualitats, els camins encertats i els equi-
vocats. Pepa Plana ens presenta un ventall de
personatges entranyables que ens transporta-
ran a un món de situacions màgiques, a les
quals contribueixen un nas de pallasso i un es-
plèndid vestuari.
84 Charing Cross Road
Adaptació i direcció: Isabel Coixet
Divendres 20 de maig, a les 22 h
Aquesta és l’estrena teatral d’aquesta directora cinematogràfica reconeguda internacional-
ment pels seus èxits a la gran pantalla. En aquesta nova experiència, Coixet compta amb un
repartiment de luxe: un actor, Josep Minguell, i una actriu, Carme Elias, de qualitats sobrades
per interpretar dues persones separades per l’oceà que es comuniquen al llarg de vint anys no-
més per correspondència.
Simfonia n. 4 de Mahler
Barcelona Modern Project
Divendres 3 de juny, a les 21.30 h
La Barcelona Modern Project, sota la direcció del vallenc Marc Moncusí i amb la interpretació
de la soprano tarragonina Marta Mateu, ens oferirà una versió gairebé inèdita d’aquesta sim-
fonia de Mahler amb els arranjaments que va fer el 1921 Erwin Stein. El públic podrà gaudir
d’una formació musical en la qual toquen diversos músics de Tarragona i que està dirigida per
un dels joves directors d’orquestra amb més projecció, el qual es va formar a Berlín amb Da-
niel Barenboim.
91
2. El teatre (pàgines 144-145)
Completa i recorda-te’n
92
la taquilla
el guarda-roba
el vestíbul
l’entrada
93
el galliner
el focus
la llotja
el teló
l’escenari
la sortida d’emergència
l’acomodador
el seient
la platea
la fila
el camerino