SON SOMNIS - Shambalahshambalah.com/son-i-somnis-i-1.pdf · 2015. 11. 19. · Llavors d'algun lloc em va venir la idea que hi havia d'haver alguna manera d'encarar el son i els somnis

SONamp

SOMNIS

FBS2012

Volum I1

Dedicat als amics

MBS SBS JVC MTT JMF

i a la Pita fidel guia fe lina pel moacuten oniacuteric

Catalunya - 2015

SONamp

SOMNIS

V 1 ndash FontsPrimera part

IacuteNDEX GENERAL DE LOBRA

INTRODUCCIOacute

FONTS v11 i v12 ESTRUCTURES vII PRAgraveCTIQUES vIII ASPECTES vIV

Una seleccioacute hipnologravegica Les bases del son i del somni

El joc oniacuteric Calidoscopi hiacutepnic

Xamanismes Proceacutes Poder i energia La vida eacutes somni

Mesopotagravemia i Pegraversia Lagravenima Incubacioacute Son i mort

Egipte Estats de consciegravencia Compartir somnis Plantes sons i somnis

Taoisme Facultats Somni colmiddotlectiu Animals i somnis

Hinduisme Coneixement Transferegravencies Nens son i somnis

Budisme Imaginacioacute Interpretacioacute Llocs i somni

Nograverdics Voluntat Prediccioacute Somni temps i moment

Mesoamericans Atencioacute Curacioacute Joc i somni

Grecorromans Memograveria Investigacioacute Objectes i somni

Neoplatogravenics Emocioacute Meditacioacute Somnis dintre somnis

Judaisme Cos subtil Somni luacutecid Connexioacute vetlla-somni

Cristianisme Punts i zones del cos Son luacutecid Visioacute i somni

Islam Posicions So i somni

Hermetisme Tipus de somnis Olors gustos i somnis

Paracels Altres realitats Sexe son i somni

Swedenborg Esperits Hipnosi i somni

Hervey de Saint-Denys Psicosi i somni

Blavatsky Mite i somni

Gurdjieff amp Ouspensky 24 hores desperts

Meyrink

Steiner

Freud amp Jung

Van Eeden

Crowley

Castaneda

Ciegravencia

Personal

CONCLUSIONS vV

ANNEXOS Temes Ones cerebrals El cas Descartes El cas Eliade Textos Son i somni enlhinduisme (Antologia) Ringu Tulku 6 yogas of Naropa Frederik van Eeden A Study of Dreams Gustav Meyrink Comunicacioacuten telefoacutenica con el mundo de los suentildeos Despertar Referegravencies Webs interessants a consultar

Iacutendex

INTRODUCCIOacute1

FONTS19

Xamanismes57

Mesopotagravemia i Pegraversia69

Egipte109

Taoisme127

Hinduisme155

Budisme187

Nograverdics205

Mesoamericans229

Grecorromans265

Proemi

Benvolgut lector Lobra que tens al davant eacutes uacutenica i inclassificablefilla dun autor uacutenic i inclassificable FBS Es tracta dun dels majorsesforccedilos de comprensioacute luacutecida fets dun tema essencial i quotidiagrave comeacutes el moacuten del somnis Labast de lobra eacutes de fet enciclopegravedic perogravelluny de la fragmentacioacute habitual dels fruits de lenciclopedisme aquiacutelautor va en recerca de la comprensioacute global del fenomen Per fer-horecorre a lexposicioacute dialegravectica entre els texts meacutes representatius decada una de les innumerables facetes del moacuten dels somnis que la Hu-manitat ha produiumlt al llarg dels segles enfilades sota la seva miradacuriosa i experta

Una obra de tal abast i profunditat que quedagrave incompleta en ser re-clamat el propi autor per els rectors del moacuten del somnis Hefaistos iHades Una obra que amb abassegadora intensitat ens fa una pregun-ta milmiddotlenagraveria

Estagraves despert

Desperts o adormits agraiumlm de tot cor la teva gran compassiva genero-sitat Amb amor MBS SBS JVC MTT JMF i la Pita

Introduccioacute

INTRODUCCIOacute

Existeix un ordre natural de les coses i sempre ha de venir un necia alterar-lo

Proverbi taoista

Si no fos pels amics a qui dedico aquest assaig probablement no lhau-ria escrit mai Entrava lany 2012 i una tarda de gener vam manteniruna animada conversa sobre les visions i els somnis Dos dels tertuli-ans a diferegravencia dels altres soacuten experts visionaris i mentre escoltavales seves variades experiegravencies em van corprendre especialment lesdificultats que descrivien i els seus contradictoris sentiments davant deles complexes i misterioses realitats del moacuten oniacuteric

Llavors dalgun lloc em va venir la idea que hi havia dhaver algunamanera dencarar el son i els somnis que els porteacutes a plena llum i elimi-neacutes aixiacute el malagradoacutes regust que sembla acompanyar-los inevitable-ment I sense adonar-men em vaig trobar immers en un moacuten que finsaleshores no havia ategraves amb latencioacute que indubtablement mereixiaCert eacutes que somiava regularment com tothom Tambeacute havia anotatsomnis al llarg de la vida Fins i tot havia aconseguit - amb considera-

Son i Somnis I1 - Fonts

bles esforccedilos - tenir algun somni luacutecid fet que encara em feia meacutes evi-dent que cada nit i meacutes duna tarda mendinsava en un territori inexplo-rat almenys duna manera conscient Vaig emprendre doncs durant totel beneiumlt any 2012 i mig 2013 una doble recerca estudiant per unabanda els textos disponibles sobre el tema del son i els somnis - afortu-nadament no excessivament abundants - i per laltra posant en pragravecticaalgunes tegravecniques i pragravectiques que descriuen

Voldria assenyalar que en comenccedilar la investigacioacute tenia diverses pre-concepcions forccedila arrelades

1 Lestat de vetlla es distingeix del de somni i el primer finalmenteacutes meacutes real

2 El somni es pot controlar fins a un cert punt perograve eacutes un territorimisterioacutes i inabastable

3 En el son profund eacutes impossible estar conscient4 Els altres estats de consciegravencia (drogues visions etc) soacuten dife-

rents del somni o del son 5 El somni eacutes un afer privat i individual6 No es pot viure sense el son i el somni

Perograve a mesura que anava estudiant els textos clagravessics i moderns sobreel son i els somnis i nexperimentava algunes pragravectiques envoltat peruna creixent i subtil aura oniacuterica les meves concepcions es van anaresfondrant com castells de cartes mentre sinsinuava una altra visioacute isem feia evident que fins aleshores mhavia comportat com un neci al-terant un evident ordre natural Com que havia anat prenent moltes notes vaig decidir ordenar-les perfacilitar a tercers lacceacutes a la informacioacute recollida perquegrave la lecturadaquest material de totes les procedegravencies mha donat tantes sorpresesque penso que val la pena compartir-lo

No eacutes un tema secundari Si examinem el que en diem la vida veiemque estagrave feta de tres activitats essencials respirar menjar i dormir quecuriosament examinem molt poc duna manera conscient No eacutes des-tranyar que el primer que em va sorprendre en iniciar la recerca fos que

Introduccioacute

el son i el somni no sols eren un misteri per a mi sinoacute tambeacute per a lapragravectica totalitat de la nostra nombrosa i selecta comunitat cientiacutefica

Per quegrave dormim i somiem

Segons loracle del moacuten cientiacutefic la revista Science la funcioacute del soneacutes un dels principals 125 misteris sense resoldre de la ciegravencia

Perograve si no sabem per quegrave dormim sabem almenys per quegrave somiem Laresposta eacutes idegraventica I el comentari que feia a mitjan segle XIX el mar-quegraves dHervey de Saint-Denys un dels pioners de la moderna ciegravenciadels somnis continua sent vagravelid avui en dia

ldquoHe mostrat com soacuten de variades i contradictograveries les opinions delsnombrosos escriptors que han abordat meacutes o menys directament laquumlestioacute dels somnis LrsquoAcadegravemia de Ciegravencies Morals sembla que hapres en consideracioacute aquesta absegravencia de megravetode aquesta mancade dades precises tot revelant lestat poc avanccedilat de la ciegravencia enaquesta branca per altra banda tan interessant de la fisiologia hu-manardquo

Lestudi dels somnis ha progressat des daleshores perograve la pregunta en-cara eacutes damunt de la taula com reconeixia un xic compungit lagutmatemagravetic i divulgador Martin Gardner (1914 - 2010)

ldquoTot i que encara sestagrave descobrint molt i es proposen moltes teori-es rivals exactament com i per quegrave somiem continua sent un pro-fund misteri Perograve eacutes sorprenent que les especulacions actuals nosiguin gaire diferents del que ho eren per a Platoacute o Aristogravetilrdquo(Skeptical Inquirer 1996)

De tota manera els cientiacutefics tot i no saber exactament per quegrave dor-mim i somiem no sestan pas davanccedilar teories cadascuna amb elsseus partidaris i totes reflex fidel de la filosofia o el tarannagrave del seu au-tor Van des de considerar el son una mera funcioacute reparadora i els som-nis un residu sense sentit - lapegravendix del son - a afirmar que tenen algu-na funcioacute essencial en el manteniment de la salut fiacutesica io psicologravegicaSon i somni estan connectats perograve els resultats actuals de la recerca so-bre la funcioacute del somni en els animals resten discutibles mentre que lafuncioacute del son en els organismes vius sembla meacutes segura per als inves-tigadors que parteixen dexperiments basats principalment en la priva-cioacute del son Perograve tan essencial eacutes el son per a la salut fiacutesica Lexplicacioacute meacutes abun-dant eacutes que potser ajudaria el cos a recuperar-se dels extrems dactivi-tat Per exemple els corredors de maratoacute doblen el seu son dona lentao son profund despreacutes de fer la cursa Amb tot el son no eacutes un descansper a tot el cervell ja que aquest consumeix tanta glucosa i oxigenquan dormim com quan estem desperts i en consumeix una miquetameacutes de lhabitual durant el son REM (de Rapid Eye Movement lestatdel son amb somnis marcat per aquest ragravepid moviment ocular)

Tambeacute sassenyala lavantatge de dormir durant la nit per als primitiushumans meacutes perillosa que el dia De fet els animals nocturns sama-guen quan fa sol Potser doncs conclouen sagraveviament alguns el perquegravedel son sigui el simple fet que la Terra experimenta un canvi radicalentre el dia i la nit i que molts animals shan especialitzat en el dia o enla nit perograve cap dells en els dos periacuteodes a la vegada

Les teories dels somnis

Si sobre el dormir no hi ha acord encara nhi ha menys quan es tractadel somni Des duna perspectiva darwiniana - compartida per la majo-

Introduccioacute

ria dinvestigadors actuals - els humans somiem pel mateix motiu queels altres mamiacutefers per tant els somnis haurien dacomplir algunamena de requeriment biologravegic o procurar algun benefici Val a dir queper al dogma calvinista de Darwin que els somnis no servissin de resfoacutera impensable i que servissin per a banalitats improductives compassar lestona absolutament intolerable

Eacutes cert perograve que el son REM i la capacitat de somiar semblen incrus-tats en la biologia de molts organismes que viuen a la Terra Si moltsdiscuteixen que les plantes puguin dormir i somiar (veure ldquoPlantes isomnirdquo) sha comprovat que tots els animals ho fan La quantitat deson REM varia entre les espegravecies Entre els mamiacutefers els dofins somi-en un miacutenim els humans se situen en el punt mig i la marmosa i lar-madillo soacuten els somiadors meacutes proliacutefics Sha estudiat el somni en si-mis gossos gats (grans somiadors) rates elefants i musaranyes Tam-beacute shan observat senyals dactivitat oniacuterica en tots els ocells moltsregraveptils amfibis i peixos Ho examinem amb meacutes deteniment al capiacutetolldquoAnimals i somnirdquo

Si ens elevem ara al nivell psicologravegic trobem que per a una notablemajoria de cientiacutefics el son i el somni es relacionen principalment ambels mecanismes de processament de la memograveria i apunten diverses ex-plicacions en aquest sentit En una altra liacutenia i empalmant amb la teo-ria del perill fiacutesic abans exposada Antti Revonsuo professor de la Uni-versitat de Turku a Finlagravendia amb rebuscada logravegica nograverdica noexempta dun sinistre toc xamagravenic afirma que centuacuteries enrere elssomnis van preparar els humans a reconegraveixer i evitar el perill tot creantuna simulacioacute dels esdeveniments aterridors Aquesta teoria de la si-mulacioacute de lamenaccedila es va presentar lany 2000 i ha tingut el seu egravexitentre els estudiosos del somni (veure ldquoJoc i Somnirdquo)

En la llista dels perquegraves psicologravegics del son no podia faltar la popularvisioacute de Freud els somnis permeten que les parts reprimides de lament se satisfacin Perograve aixiacute com Freud suggereix que els malsons sies recorden i analitzen ajuden el cervell a controlar les emocions re-sultants dexperiegravencies desagradables Jung el seu deixeble diacutescol

apunta que els somnis poden ser una compensacioacute dactituds riacutegidesmantingudes en lestat de vetlla I Ferenczi proposa que el somni quansexplica pot comunicar el que no es diu directament

Perograve meacutes modernament Crick i Mitchison afirmen ldquosomiem per taldoblidarrdquo i recomanen just el contrari que els freudians

Potser no shauria danimar la gent a recordar el somnis ja queaquest record pot ajudar a retenir models de pensament que eacutes mi-llor oblidar Soacuten els models que el mateix organisme intenta sufo-carrdquo

Encara shan proposat meacutes conjectures Potser la meacutes influent sigui ladel llibre The Dreaming Brain (ldquoEl cervell que somiardquo 1989) de JAllan Hobson professor de psiquiatria a la Harvard Medical SchoolCom la majoria dinvestigadors actuals eacutes molt contrari a Freud i creuen la liacutenia de Crick i Mitchison que el somnis no tenen un ldquocontingutlatent o ocult com diu Freud sinoacute que nomeacutes tenen un ldquocontingutmanifestrdquo soacuten com diu ell transparents Enlloc desborrar records ode sufocar connexions neurals no desitjades el cervell fa servir la sevaenergia elegravectrica per activar neurones meacutes o menys aleatograveriament men-tre dormim Aixiacute les imatges oniacuteriques estan logravegicament influenciadesper esdeveniments recents vells records condicions del dormitori es-tats fiacutesics o intensos temors o esperances

Altres investigadors creuen que els somnis regulen especiacuteficament les-tat dagravenim El metge Ernest Hartmann els considera una mena de psico-teragravepia un fer connexions en un lloc segur que permet que el somi-ador integri pensaments dissociats durant lestat de vetlla

La recent recerca del psicograveleg Joe Griffin a partir de lestudi de les da-des dels principals laboratoris del son lha portat a la teoria deldquolacompliment dexpectativesrdquo somiar completaria metafogravericamentmodels dexpectacioacute emocional en el sistema nervioacutes autogravenom tot re-duint els nivells destregraves en els mamiacutefers

En el camp de la psicologia cognitiva alguns veuen el somni com una

Introduccioacute

posicioacute ldquoper defecterdquo del cervell quan no estagrave pendent de la realitat fiacute-sica i social a causa dels estiacutemuls externs i del sistema del jo que ensrecorda qui som on som i el que hem de fer

Aquesta teoria eacutes recolzada per estudis en laboratori que revelen la na-turalesa oniacuterica del pensament durant la transicioacute de la vetlla al sonTambeacute la sostenen observacions sistemagravetiques que demostren que espot somiar durant estats desperts relaxats quan es jeu tranquilmiddotlamenten una habitacioacute fosca amb un electroencefalograma (EEG) que con-trola el proceacutes

Sobserven igualment fortes connexions cognitives entre les fantasiesde lestat de vetlla els somnis desperts i el somnis Encara meacutes aques-tes similituds entre somiar i somiar despert poden obrir un pont cap alsestudis sobre els vagarejos mentals i la xarxa per defecte que semblahaver-hi sota el pensament de lestat de vetlla

Ampliem les teories cientiacutefiques sobre son i somnis al capiacutetol ldquoCiegraven-ciardquo perograve resulta curioacutes observar que els variats motius psicologravegicsemocionals i cognitius de lactivitat oniacuterica que saporten semblen justi-ficacions de lexistegravencia mateixa o translacions de la problemagravetica diuumlr-na vehiculades pel pensament Lestudi sistemagravetic dels somnis indivi-duals revela una i altra vegada que els estats mentals que es donen enel somni soacuten paralmiddotlels a les experiegravencies de lestat de vigiacutelia Herveyde Saint-Denys observava amb agudesa aquest fet amb un subtil tocpre-cinematogragravefic

ldquoLes visions que tenim en somnis es poden definir crec jo com larepresentacioacute als ulls del nostre esperit dels objectes que ocupen elnostre pensament La nostra memograveria si fem servir una compara-cioacute manllevada als descobriments de la ciegravencia moderna eacutes com elvidre recobert de colmiddotlodioacute que conserva instantagraveniament la im-pressioacute de les imatges projectades sobre ell per lobjectiu de la cagrave-mera obscura Nihil est in visionibus somniorum quod non prius fu-erit in visu (no hi ha res en les visions dels somnis que abans nohagi estat en la vista) La visioacute doncs nomeacutes eacutes lrsquoaccessori elprincipal eacutes la idea mateixardquo

Molts segles abans Hipogravecrates (460- c370 AC) ja havia presentatuna senzilla teoria que sassembla a la del marquegraves durant el dia lagraveni-ma percep imatges durant la nit produeix imatges per tant somiem Iel Surangama (ldquoIndestructiblerdquo) Sutra (s VII) un text budista mahaya-na que teacute una importagravencia central per a lescola Chan (Zen) xinesacoincideix plenament amb lopinioacute del gran metge i filogravesof grecldquoQuan estagraves despert la teva ment pensant treballa perograve quandorms els somnis ocupen el lloc dels pensamentsrdquo

Val a dir que els clagravessics mantenen meacutes beacute que no pas els cientiacuteficslequilibri entre la visioacute racionalista i la meacutes miacutetica I ninguacute millor perilmiddotlustrar-ho que Platoacute (428-347 AC) com suggereix Alfred NorthWhitehead

La caracteritzacioacute general meacutes segura de la tradicioacute filosogravefica euro-pea es que consisteix en una segraverie de notes a lobra de Platoacuterdquo

El gran filogravesof grec no eacutes precisament un fan de lonironagraveutica i encaramenys de loniromagravencia Critica els visionaris compara la ignoragravenciaamb el somni i com a bon apolmiddotlini eacutes meacutes amic de lestat de vetlla

Aixograve no obstant al ldquoTeetetrdquo Platoacute presenta el cegravelebre argument delsomni (el fet de somiar demostra que els sentits de quegrave ens refiem perdistingir realitat dilmiddotlusioacute no soacuten dignes de confianccedila) que inaugura aOrient el taoista Zhuang Zu i que meacutes tard reprendran Descartes o Ber-trand Russell

A ldquoLa Repuacuteblicardquo Platoacute afirma a meacutes que el somni eacutes lestat en que

lagravenima toca la veritat i recomana al governant-filogravesof que estudiiuml elssomnis i es prepari amb cura per tenir-los com un mitjagrave especialmentadequat per purificar la psique lagravenima de la ignoragravencia dun mateixque qualifica de somni

Per altra banda al ldquoFedoacuterdquo Sogravecrates reconeix que es guia pels somnisquan decideix compondre muacutesica i poesia per indicacioacute dun somni re-current

Introduccioacute

Lexemple de Platoacute ilmiddotlustra la matisada i ponderada actitud dels clagraves-sics davant del son i del somni que contrasta amb la pobresa de moltstreballs actuals Comentem amb detall la seva completa visioacute sobre elson i els somnis en el capiacutetol ldquoClagravessics grecorromansrdquo

El filogravesof neoplatogravenic deixeble de la cegravelebre filogravesofa Hipagravetia dAlexan-dria - i aixograve no obstant bisbe de Ptolemais - Sinesi de Cirene (c370-c413) va molt meacutes enllagrave que el mestre en el seu tractat ldquoSobre elsSomnisrdquo

ldquoFins i tot penso que els mites prenen la seva autoritat dels somniscom aquells on el paoacute la guineu i el mar fan conversa Perograve els mi-tes soacuten menudegravencies en comparacioacute amb la independegravencia delssomnis I encara que els mites soacuten sols una part molt petita delssomnis aixograve no obstant els sofistes naprovaren laprenentatge coma preparacioacute per al treball de leloquumlegravencia I per als homes per a quiel mite eacutes el comenccedilament del seu art el somni hauria de ser elseu escaient finalrdquo

Lantropograveleg Edward Burnett Tylor (1832-1917) en una liacutenia semblanta la de Sinesi opinava que els primitius humans van fer servir elssomnis - en els que apareixien esperits i altres realitats i on es movienamb un cos subtil per mons paralmiddotlels - com una indicacioacute que la menthumana podia existir independentment del cos I per extensioacute els som-nis explicaven la vida i la mort i la creenccedila en una altra vida i forenlorigen de mites i deacuteus que al seu torn explicaven els fenogravemens de laNatura

Davant daquest contradictori panorama dopinions que van sospitosa-ment del meacutes banal al meacutes sublim potser la millor explicacioacute de les-munyediacutes fenomen del son i el somni sigui irogravenicament la poegravetica nar-racioacute dun mite El luacutecid mite de la creacioacute del son i el somni que con-ten els indis Pima dArizona en el qual el son eacutes simplement una eficaccedilmanera de fer callar la gent i els somnis soacuten nomeacutes un entretingut temade conversa

Els Pima acabats de crear no paraven de parlar i ninguacute no podia dormir amb aquell enrenou

(El sol i la lluna ja shavien creat hi havia dia i nit)

El Coiot (un dels deacuteus originals) va demanar al Germagrave Gran (un al-tre deacuteu)

ldquoFes alguna cosa perquegrave descansinrdquo

I el Germagrave Gran els va fer dormir amb un somni profundVa dividir els seus cors a una banda la part del son i a laltra la

part de la vetllaI els Pima van fer servir la primera meitat de dia i laltra meitat de

De nou el Coiot va demanar al Germagrave Gran

Introduccioacute

ldquoFes alguna cosa perquegrave vegin coses quan dormen aixiacute tindran alguna cosa per comentarrdquo

El Metge de la Terra (el xaman un tercer deacuteu) va cantarldquoEn la foscor dorm el meu poble

En el son els seus esperits viatgen per tota la Terra en la foscor el meu poble rep la seva saviesardquo

I va tornar a cantarldquoSi el meu poble somia de dia el seu somni no tindragrave poder

El somni de la nit teacute poderDe dia els seus esperits poden vagarejar sense rebre coneixe-

mentrdquo

I quan va acabar de cantar aquella nit tots van somiar I quan es van despertar es van contar els seus somnis

(Citat per Raymond Azul i Ruth Benedict)

Una guia per a la lectura

Aquest assaig hiacutepnic eacutes una seleccioacute comprensiva de les principals da-des existents sobre els estats de son i somni ressenyades ordenada-ment Malgrat el seu aspecte enciclopegravedic sols eacutes un estudi orientatiuque no preteacuten explicar-ho tot sinoacute donar les millors pistes per a lestudii la reflexioacute Per tant conteacute errors - pels que demano dantuvi disculpes- i inevitables omissions

Lestudi no exclou cap font va de la ciegravencia a la filosofia de les religi-ons al xamanisme o a les experiegravencies particulars Tampoc no parteixde cap tesi inicial - llevat de la ineludible presumpcioacute que hi pot haveralguna mena dinterrelacioacute entre els materials examinats

Durant lassaig miro de no avanccedilar les meves opinions a mesura quesexposen les dades i sorgeixen preguntes aquestes es plantegen senseprendre partit - a banda de frequumlents comentaris en general sarcagravestics

per animar la lectura Nomeacutes al capiacutetol ldquoConclusionsrdquo aventuro lameva visioacute personal

Lestructura de lassaig eacutes un ordenament per temes de tot el materialexaminat Cada capiacutetol conteacute una breu introduccioacute acompanyada deresums io comentaris sintegravetics perograve sobretot estagrave format per cites (engeneral traduiumldes - nomeacutes deixo sempre en original les que soacuten en cas-tellagrave) Per agilitzar la lectura no incloc cap nota a peu de text Nocito tampoc els llibres de referegravencia a la manera acadegravemica ja que engeneral eacutes fagravecil trobar la informacioacute citada Sovint nomeacutes cito el nomde lautor Tampoc no incloc cap bibliografia completa al final nomeacutesalgunes adreces dInternet que poden ser uacutetils al lector interessat

El tema del son i els somnis es tracta en quatre seccions Fonts Estruc-tures Pragravectiques i Aspectes

Dins daquestes quatre grans seccions figuren els diversos capiacutetols so-bre el son i els somnis subdividits en apartats on consten les opinionsde les diverses tradicions sempre sota el mateix tiacutetol (hinduisme bu-disme sufisme etc) Per exemple a la seccioacute ldquoPragravectiquesrdquo hi ha elcapiacutetol ldquoIncubacioacuterdquo i dins daquest els diversos apartats amb cites iocomentaris de les fonts que en parlen Per tant cada capiacutetol es pot lle-gir com un article independent

FONTS Totes les tradicions i autors ordenades meacutes o menyscronologravegicament tenen capiacutetols propis amb un resum de la vi-sioacute del corrent o autor esmentat Aquests capiacutetols tenen tiacutetolsnecessagraveriament generals quan es tracta de grans corrents (xa-manismes neoplatonisme hinduisme etc) Per exemple sotael genegraveric ldquoBabilogravenia i Pegraversiardquo es presenten les principals tradi-cions daquesta agravemplia zona Quan es tracta dautors individualsse nabreugen els noms (Paracels Steiner Messmer etc) Elcapiacutetol sobre la ciegravencia eacutes singular sota un sol tiacutetol es fa refe-regravencia a moltes tendegravencies amb mencions especiacutefiques a algunautor destacat El capiacutetol ldquoPersonalrdquo aplega opinions i experiegraven-

Introduccioacute

cies privades

ESTRUCTURES Resumeix les opinions de les diverses fontssobre les bases del dormir i el somiar allograve que els fa possibles oels emmarca (agravenima cos subtil energia etc)

PRAgraveCTIQUES Conteacute una segraverie de capiacutetols sobre el que es potfer amb els somnis des dinduir-los o transformar-los a predirel futur o interpretar-los

ASPECTES Aplega els temes mixtos com les relacions delson i el somni amb la vida la mort les plantes i animals aixiacutecom altres aspectes relacionats (objectes temps llocs etc)

Despreacutes veacutenen les conclusions i al final de lassaig incloc en annex trestemes complementaris i una antologia de textos rars io essencials so-bre son i somni de diverses procedegravencies i egravepoques Gragravecies a Internet he pogut obtenir una visioacute de conjunt que revelamalgrat les diferegravencies i fins a inesperats detalls unes liacutenies comunesPotser amb el somnis passi com amb els acudits i els proverbis que esrepeteixen arreu i en tots els temps Els individualistes ho tenen crusembla ser que no sols tothom somia sinoacute que tothom somia pragravectica-ment el mateix

De 1940 a 1985 Calvin S Hall va recollir meacutes de 50000 informes desomnis duniversitaris nord-americans i juntament amb Van De Castleva publicar el llibre Content Analysis of Dreams (ldquoAnagravelisi del contin-gut dels somnisrdquo) que presentava un sistema de codificacioacute per estudi-ar els informes de somnis El sistema HallVan De Castle danagravelisi delcontingut dels somnis tracta un informe de somni com una narracioacute ouna obra de teatre i en distingeix els seguumlents elements

repartiment (els personatges) interaccions socials activitats egravexits i fracassos

bona i mala fortuna emocions entorns objectes i les seves caracteriacutestiques referegravencies temporals elements del passat referegravencies a lalimentacioacute

Sha aplicat als USA Canadagrave Europa Iacutendia i Japoacute a 4 paiumlsos llatinoa-mericans i a algunes societats primitives I confirmant la visioacute budistade luniversal sofriment humagrave o les teories sobre les entitats cogravesmiquesque depreden les nostres emocions meacutes doloroses tots els estudis mos-tren que en els relats de somnis darreu del moacuten hi ha meacutes agressioacute queamistat meacutes mala sort que bona fortuna i meacutes sentiments negatius quepositius A meacutes en comparar els relats de les societats tradicionals ambels dels paiumlsos industrialitzats les semblances superen de bon tros lesdiferegravencies que tambeacute hi soacuten

Sembla talment que cadascuacute dibuixi a la seva manera i amb un llen-guatge propi un uacutenic paisatge I en contemplar gragravecies a un estudipanoragravemic un autegraventic ldquopaisatge de paisatges del mateix paisatgerdquo nodeixa de sorprendre la desfrenada fantasia de lesperit humagrave que ha to-cat pragravecticament totes les possibilitats del mateix fenomen universaldel son i el somni i nha assajat les combinacions meacutes rebuscades sotatots els punts de vista possibles I aixograve en totes les cultures Un autegraven-tic repte per als somiadors davui i de demagrave que pretenguin innovar elgegravenere

Malauradament en aquestes pagravegines no em puc entretenir amb els as-pectes meacutes bells del tema com el somni en la literatura la muacutesica lesarts plagravestiques o el cinema Tampoc no mendinso gaire en els mean-dres de la interpretacioacute dels somnis i la prediccioacute del futur les activi-tats oniacuteriques meacutes practicades per la humanitat Cerco meacutes aviat unacomprensioacute bagravesica del fenomen que permeti elaborar un marc generalon situar la progravepia experiegravencia I de pas obtenir un millor entenimentde les fonts en haver-les de repassar totes seguint el fil ariagravednic del

Introduccioacute

somni de dia i tambeacute de nit

Perquegrave potser laspecte meacutes essencial i alhora meacutes subtil daquesta in-vestigacioacute eacutes que sha fet en paralmiddotlel amb experiegravencies pragravectiques desomni luacutecid son profund conscient son i somni en estats alterns indu-iumlts per psicotrogravepics son i somni en llocs sagrats son i somnis amb ani-mals exercicis iogravegics i amb diverses combinacions daquests El temaho exigia No es pot parlar de sexe sense haver-ne gaudit ni presentarles drogues sense haver fet cap ldquobioassaigrdquo en termes de letnobotagravenicJonathan Ott I gosaria apuntar que dalguna manera aquestes pragravecti-ques han influiumlt en la redaccioacute i el to general del present assaig de ve-gades portant-lo a de ple a la paradoxa i labsurd

Una nota metodologravegica

Donada la gran varietat destats de consciegravencia que es poden distingir iper tal de simplificar les coses adoptem la clagravessica divisioacute ternagraveria devigiacutelia son i somni Amb lavenccedil tecnologravegic els cientiacutefics conclouentambeacute que el cervell pot ser objectivament quantificat i identificat enfuncioacute daquests tres estats Adoptem doncs la classificacioacute ja quegaudeix dun ampli consens general

Per tant considerarem que ens movem al llarg de la vida en tres estatsfonamentals vetlla (vigiacutelia o estat despert) somni i son profund (lesvisions viatges astrals almiddotlucinacions hipnosi etc entrarien en la ca-tegoria dels somnis tant si es produeixen de nit com de dia)

Eacutes curioacutes constatar la coincidegravencia en aquesta classificacioacute entre lesprincipals tradicions i alguns cientiacutefics radicals actuals

Segons Michael Winkelman per exemple etnogravegraf i antropograveleg estu-dioacutes del xamanisme els tres estats primaris cerebromentals (o modesdoperacioacute) soacuten la vetlla el son profund i els somnis Aquests estats ialtres estats com el tragravensit soacuten controlats per les interaccions dels sis-temes quiacutemics aminegravergic i colinegravergic (que agrupen respectivament neu-rones que fan servir nomoamines o acetilcolina com a neurotransmis-

sors) Tenen doncs una base biologravegica i es revelen en els models re-currents del funcionament neurofisiologravegic i en lexperiegravencia i mostrenuna gran congruegravencia entre les visions que lantropograveleg anomena ldquomiacutes-ticardquo i ldquobiofisiologravegicardquo lligant aixiacute biologia i experiegravencia

Perograve Winkelman fa un pas meacutes i adopta del tot la visioacute clagravessica que enrealitat no considera tres sinoacute quatre modes de consciegravencia 1) vetlla2) son no-REM (son profund) 3) son REM (somni) i 4) en paraulesseves

ldquoconsciegravencia transpersonal miacutestica o transcendental que jo ano-meno consciegravencia integrativardquo

Aquesta visioacute eacutes compartida pragravecticament per totes les tradicions (hin-duisme budisme taoisme neoplatonisme) per molts corrents esotegraverics(hermetisme cagravebala sufisme ocultisme etc) i fins i tot per determina-des formes de xamanisme

Plotiacute per posar un exemple entre molts afirma que lestat primer o es-piritual de lhome eacutes legravextasi Des de legravextasi soblida de si mateix i cauen el somni profund del somni profund es desperta de la inconsciegraven-cia perograve encara dins dell mateix dins del moacuten interior dels somnis ifinalment del somni passa a lestat de vigiacutelia i al moacuten exterior dels sen-tits

ldquoEgravextasirdquo el terme que fa servir Plotiacute eacutes idegraventic al terme turiya de lapsicologia de lhinduisme I el budisme especialment al Tibet segueixen les seves pragravectiques el mateix esquema lligant-lo amb la preparacioacuteper a morir

De fet aquest ldquoquartrdquo estat (egravextasi o turiya) no eacutes progravepiament un estat ino shauria de confondre amb els tres estats de la ilmiddotlusioacute (vetlla son isomni) ja que eacutes considerat un desvetllament a lautegraventica realitat

Eacutes a dir quan ens pensem que estem desperts en realitat no ho estariacute-em perquegrave no ens hem despertat a la realitat absoluta El nostre estat devetlla doncs no foacutera meacutes que una altra mena destat de somni on con-

Introduccioacute

tinuariacuteem ignorant la nostra veritable naturalesa

Aquest concepte reapareix a la seccioacute ldquoFontsrdquo i en diversos capiacutetolsdaquest assaig i sexamina amb deteniment al capiacutetol ldquoLa vida eacutes som-nirdquo i a les ldquoConclusionsrdquo

Una seleccioacute hipnologravegica

All human beings are also dream beings Dreaming ties all mankind together

Tots els sers humans tambeacute soacuten sers de somniSomiar eacutes el vincle que uneix tota la humanitat

Jack Kerouac

Son i somni soacuten un fenomen universal en parlen absolutament totesles tradicions filosofies i religions del moacuten especialment sota logravepticade la interpretacioacute o de la prediccioacute

Perograve algunes elaboren a meacutes tegravecniques i pragravectiques especiacutefiques alentorn daquests estats lexamen de les quals pot ilmiddotluminar meacutes beacute lanaturalesa de lactivitat hiacutepnica i oniacuterica que no pas el tedioacutes estudi deles perdedores interpretacions dels continguts dels somnis o la mera re-lacioacute de la mitologia que hi estagrave relacionada

Daciacute el criteri bagravesic de seleccioacute de les fonts daquest assaig es priorit-zen les que donen una especial importagravencia a somiar io a dormir idesenvolupen pragravectiques o tegravecniques especiacutefiques relacionades ambaquests estats Per aixograve tradicions com lhinduisme o el budisme soacutenmeacutes citades que no pas el cristianisme - que no ha desenvolupat tecno-logies especiacutefiques a lentorn del son i els somnis - o les tradicions nograver-diques o mesoamericanes de les que tenim pocs textos

En examinar les fonts que fan referegravencia al somni i al son sadverteixde seguida que el fenomen que anomenem duna manera molt generalldquoxamanismerdquo sembla estar a lorigen de totes les fonts posteriors nosols per la seva antiguitat sinoacute tambeacute per labast de les seves concepci-ons i pragravectiques Eacutes cert que els estudis disponibles es basen al meacutes sovint en els xama-nismes actuals perograve la concordanccedila daquests amb nombroses referegraven-cies antigues i les restes arqueologravegiques justifica que el xamanismeocupi el primer lloc a tots els efectes en la nostra relacioacute cronologravegicade fonts

Dentrada conveacute notar que hi ha una segraverie de concepcions bagravesiques delxamanisme que soacuten compartides per totes les tradicions i filosofiescom demostren els documents que hi fan referegravencia i els innombrablesexemples de transcendentals decisions histograveriques preses a causa desomnis des del dAdam als dAlexandre Magne Juli Cegravesar o Constantiacute

En el somni lagravenima del dorment viatja ldquola concepcioacute primiti-va meacutes tiacutepica sobre els somnisrdquo segons E B Tylor

En el somni lagravenima viatja a altres mons on es troba amb altres

El somni pot ser una revelacioacute o un presagi Per tant cal fer-licas i saber-lo interpretar

El somni eacutes una font dinformacioacute i un mitjagrave per guarir malalti-es i per obtenir inspiracioacute io informacioacute a lhora de prendre de-cisions

No eacutes que els diversos xamanismes siguin irracionals i no reconeguinla banalitat dalguns somnis o la continuiumltat dels pensaments del diaamb els somnis de la nit Els nadius de les illes Barbados atribueixenels seus somnis a lldquoestudirdquo- a pensar en una cosa intensament El ma-teix fan les tradicions perograve durant milmiddotlenis tota la humanitat va estardacord en aquests principis bagravesics i es podria afirmar que tota la histograve-ria fins als temps moderns sha anat fent a base de somnis

El gran trencament

Perograve amb legravexit de ciegravencia positiva a partir del segle XVII precedit perla desconfianccedila cristiana en els somnis i laristotelisme dominant esprodueix a Europa un canvi dramagravetic inegravedit en la valoracioacute dels som-nis que fins aleshores havien gaudit de la mateixa respectuosa consi-deracioacute tant a Occident com a la resta del moacuten

Valgui a tall dexemple el contundent article de lEncyclopeacutedie de Dide-rot i DAlembert

ldquoSomni s m (Metafiacutesica) Somieig que es teacute quan es dorm VeureSomieig

La histograveria dels somnis encara eacutes molt poc coneguda perograve eacutes im-portant no solament en la medicina sinoacute tambeacute en la metafiacutesica acausa de les objeccions dels idealistes Quan somiem tenim unsentiment intern de nosaltres mateixos i a la vegada un deliri moltgran en veure diverses coses fora nostre actuem volent o no vo-lent i en fi tots els objectes dels somnis soacuten visiblement jocs de

la imaginacioacute Les coses que ens han colpit meacutes durant el dia apa-reixen a la nostra agravenima quan aquesta estagrave en repograves aixograve eacutes bencert habitualment fins i tot en les begravesties car els gossos somiencom lhome la causa dels somnis eacutes doncs qualsevol impressioacuteforta frequumlent i dominantrdquo

De sobte els somnis van perdre tota credibilitat els jocs de la imagina-cioacute no podien ser mesurats amb cap instrument aleshores disponibleEs pot arguumlir que hinduacutes grecs i romans ja havien avanccedilat abans lesmateixes opinions materialistes perograve mai tan duna forma tan primagraveriai sense aconseguir un tan gran predicament El resultat fou un trenca-ment de profundes consequumlegravencies Per aixograve avui la principal diferegravenciaentre les societats occidentals i la resta del moacuten eacutes que nosaltres cre-iem que el somnis nomeacutes tenen un sentit personal i psicologravegic Perograve la nostra visioacute restrictiva a escala global en realitat eacutes un feno-men minoritari A Agravesia Agravefrica i Amegraverica Llatina Oceania i entre moltspobles occidentals lantiga visioacute del somni continua ben viva

Per exemple en un estudi sobre lEgipte contemporani Valerie J Hoff-man indica que actualment els somnis religiosos espirituals o profegraveticssoacuten un fenomen sorprenentment estegraves

Jo mateix he pogut comprovar entre la gent de lEcuador i daltres paiuml-sos llatinoamericans la creenccedila del viatge de lagravenima en somnis Daciacutela prohibicioacute popular de no despertar bruscament ninguacute ja que (sic) ldquosiestagrave somiant que eacutes un colom i que sel menja un gos es moriragraverdquo

Aixograve no obstant en el moacuten acadegravemic sembla que el el son shagi reduiumlten la pragravectica a una quumlestioacute megravedica (especialment pels problemes din-somni) i els somnis - encara que despertin la fascinacioacute de sempre -han perdut la cagravetedra que abans ostentaven

Observava un divulgador cientiacutefic que a diferegravencia de lalquiacutemia queva donar lloc a la quiacutemica o de lastrologia que va precedir lastrono-mia de lonirologia no nhavia sortit res

De fet llevat duns pocs autors - que a pesar del seu interegraves no shantingut prou en compte (Hervey de Saint-Denys o Van Eeden per exem-ple) - i dels intents sincretistes de teogravesofs i ocultistes nomeacutes Freud vamirar de recuperar el somni per a la ciegravencia a traveacutes de la seva interpre-tacioacute

Perograve la seva idea de que el somni eacutes la via regia vers linconscient vafer meacutes mal que beacute com se sol dir perquegrave la gent es va acabar conven-cent de que el somni valia poc ja que provenia dun fons tegraverbol i encap cas podia ser una experiegravencia conscient

I quan la psicoanagravelisi va passar de moda el somni va tornar al forat ne-gre don per als positivistes no hauria dhaver sortit mai

Nomeacutes en egravepoques recents a la segona meitat del segle XX i amb lajutdels nous instruments de mesura es va produir un retorn dels somnisals laboratoris i a les aules gragravecies a diversos investigadors entre elsque destaca Stephen LaBerge (1947) psicofisiograveleg i pioner en lestudicientiacutefic del somni luacutecid a la universitat de Stanford durant els animatsanys 1980

No li va resultar fagravecil com ell mateix explica

ldquoPer tal de comprendre les dificultats que es van haver de superarabans que el somni luacutecid fos cientiacuteficament acceptable cal sabercom es considerava el tema des de la banda de lestablishment Enel moacuten acadegravemic lactitud dominant sobre els somnis luacutecids (hellip) espot resumir en una sola paraula escepticisme (hellip) com si hi hagueacutesquelcom filosograveficament discutible en la nocioacute mateixa de somni luacute-cidrdquo

Perograve el retorn de LaBerge al moacuten dels somnis no es va produir com enel cas de Freud pel tortuoacutes vial de loniromagravencia sinoacute que com esqueiaa un ex-hippy bregat en la psiconagraveutica va agafar lampla autopista delonironagraveutica

I probablement per aixograve eacutes el primer cientiacutefic modern que ha demostrat

empiacutericament lexistegravencia del fenomen del somni luacutecid i ha desenvolu-pat tegravecniques per estudiar les relacions de cos i ment en lestat de som-ni que han validat moltes afirmacions de les tradicions antigues

Perograve com se li va acudir elegir el somni com a tema dinvestigacioacute Valla pena escoltar la seva progravepia versioacute del proceacutes que significativamentva comenccedilar amb el cinema lart dels somnis

ldquoEn certa manera em vaig interessar pel somni luacutecid a partir de lesexperiegravencies de la meva infantesa Quan tenia cinc anys feien unessessions matinals de cinema on passaven unes segraveries daventures ijo no me les perdia mai I un dia vaig pensar despreacutes dhaver tin-gut un somni especialment divertit en el que era un pirata submariacuteiquestno seria divertit tornar al mateix somni i continuar-lo com a la segrave-rie del cine Ninguacute no em va dir que no es podia fer una cosa aixiacutede manera que aquella mateixa nit vaig tornar al mateix somni i re-cordo que ho vaig continuar fent durant setmanesrdquo

Meacutes tard va venir lexperiegravencia psicodegravelica combinada amb el budismetibetagrave

ldquoNo va ser fins als vint anys que em vaig interessar per la ment Enaquella egravepoca matreia el moacuten natural i suposava que seria quiacutemic oalguna cosa per lestil i quan vaig arribar a Stanford el 1967 vaigestudiar quiacutemica Perograve com que aleshores vivia a la badia de SanFrancisco iexclja us podeu imaginar per quina mena de coses emvaig interessar tambeacute (Riu) Coses que em van fer veure que hi ha-via un moacuten interior tant interessant com el moacuten exterior

Em vaig apuntar a un curs den Tarthang Tulku un budista tibetagrave aEsalen i em va sorprendre el tema del curs que essencialmentconsistia a mantenir la consciegravencia desperta les 24 hores del diaEn Tarthang en aquella egravepoca no sabia gaire anglegraves i no parava derepetir tot rient Aixograve somni aixograve somni Volia que veieacutessim lanostra experiegravencia de lestat de vigiacutelia com un somni i que compro-veacutessim quegrave tenien en comuacute les experiegravencies nocturnes i les experi-egravencies diuumlrnes Despreacutes dhaver enfocat la ment daquesta maneradurant el curset daquell cap de setmana quan tornava a San Fran-cisco em va semblar que anava colmiddotlocat Ho vaig associar amblexercici i amb lexpansioacute de la meva atencioacute conscient pel fet de

pensar en les meves experiegravencies de la vetlla com un somni i inten-tar mantenir una continuiumltat

Unes nits despreacutes de tornar del curset dEsalen vaig tenir el primersomni luacutecid que recordava des de la meva infantesa Estava esca-lant el K2 amb magraveniga curta pujant la muntanya sota una fortanevada I vaig pensar Mira com vaig vestit com ho puc fer aixograveDoncs perquegrave aixograve eacutes un somnirdquo

Finalment el que va decidir LaBerge a estudiar els somnis fou la sevautilitat per a la vida

ldquoLexperiegravencia em va despertar linteregraves pel tema del somni luacutecidque va anar creixent durant els seguumlents cinc anys I en aquellperiacuteode vaig tenir una experiegravencia que em va convegravencer del tot quetreballar el somni luacutecid podia tenir un gran valor per a mi Vaig so-miar que menfilava per un camiacute de muntanya amb un companyhaviacuteem caminat quilogravemetres i quilogravemetres Vam arribar a un pontmolt estret que travessava un abisme duna profunditat immensa ien mirar cap avall em va agafar por de passar pel pont

El meu company em va dir Oh no cal que passis pel pont potstornar per on hem vingut i em va assenyalar darrere nostre lenor-me distagravencia que haviacuteem recorregut Perograve dalguna manera em vasemblar que aquell era el sistema meacutes complicat de resoldre el pro-blema i llavors em va venir el pensament que si aconseguia estarluacutecid no em faria gens de por travessar el pont I en aquell mo-ment en certa manera em vaig fer conscient daquell pensamentem vaig adonar que estava somiant i vaig travessar el pont fins ar-ribar a laltre costat

Quan em vaig despertar vaig reflexionar sobre el sentit de tot ple-gat i vaig veure que aquella experiegravencia es podia aplicar a la vidaen general La vida eacutes en un cert sentit una mena de pont i elque ens fa perdre lequilibri eacutes la por al desconegut a la mort a lamanca de sentit del que ens envolta sigui el que sigui Perograve simantenim una correcta atencioacute conscient i un context eacutes possibletravessar el pont

Va ser en aquella egravepoca que vaig decidir que els meus set anys derecerca del Sant Grial en el regne dels hippies shavien acabat i que

havia de tornar a ser un cientiacutefic I vaig pensar que el somni luacutecidpodia ser un bon projecte de doctorat i que es podia investigar ci-entiacuteficament Els experts daquella egravepoca em van dir que era im-possible perograve jo havia trobat una manera de demostrar que erapossiblerdquo

Espirituals vs magravegics Ioga vs xamanisme

A meacutes del gran trencament recent que LaBerge i els seus colmiddotleguesintenten superar una segona divisioacute meacutes subtil ancestral i profunda ique neix del valor i luacutes que es donen al son i al somni trenca la unani-mitat entre les fonts i fins i tot dins delles mateixes

Sembla talment que els somiadors es debatin des de temps immemori-als entre dues grans tendegravencies

1 Fer servir el somni per a alguna cosa curar aprendre viatjardistreures transformar la realitat ordinagraveria combatre etc

2 Utilitzar-lo nomeacutes per superar-lo i poder entrar en un altre estatcomparat amb el desvetllament

Magravegia vs miacutestica egravextasi vs egravenstasi o xamanisme vs ioga segons Mir-cea Eliade una tensioacute interna que ja es troba en el xamanisme bate-ga en totes les tradicions

La distincioacute de Mircea Eliade

Eacutes ben conegut que Mircea Eliade defineix el xamanisme com una tegravec-nica de legravextasi i afirma que el tret distintiu del xaman eacutes la seva capa-citat dentrar en un estat de tragravensit en el qual la seva agravenima deixa el cosper ascendir cap al cel o per baixar al moacuten inferior amb lajut desperitsamb els que es comunica

Perograve fa un pas meacutes en afirmar tambeacute que la distincioacute fonamental entreles pragravectiques i experiegravencies xamagraveniques i les iograveguiques es pot enten-dre com la diferegravencia entre ldquoegravenstasirdquo i ldquoegravextasirdquo - ldquoestar a dinsrdquo o ldquoestara forardquo (dun mateix)

Aquest exagerat egravemfasi en legravextasi com a component definitiu del xa-manisme oposat a legravenstasi de la meditacioacute iograveguica sha convertit enun fonament de lestudi acadegravemic tant del ioga com del xamanismemolt meacutes enllagrave de lagravembit estricte de lobra dEliade

I per beacute que actualment se li fa menys cas que fa uns anys continuasent un referent per a molts Per aixograve creiem que conveacute analitzar-lo(nexpliquem la gegravenesi i les contradiccions en lannex daquest assaigque duu el tiacutetol de ldquoEl cas Eliaderdquo)

Pel que fa a letimologia el mot ldquoegravextasirdquo proveacute del grec antic κστασιςἔ(ekstasis) derivat del verb ξίστημι (ἐ eksistēmi ldquodesplaccedilar-serdquo) i estagraveformat per la preposicioacute κ (ἐ ek ldquoforardquo) i el verb σ τημι (ἵ histēmi ldquosi-tuar-serdquo de larrel sta- ldquoestar dretrdquo) Daciacute es fa servir per designarqualsevol desplaccedilament i derivadament designa ldquotragravensitrdquo o ldquoestuporrdquo

En el grec del Nou Testament perograve eacutes produeix un subtil canvi degrans consequumlegravencies el mot perd el sentit de desplaccedilament fiacutesic i passa

a indicar exclusivament el tragravensitrapte a partir del verb existanai des-placcedilar treure de lloc i tambeacute ldquoperdre el caprdquo (existanai phrenon) deek fora + histanai situar estar dret

Aquesta interpretacioacute esbiaixada va influenciar els sentits que es vanatorgar posteriorment al mot a Occident Legravextasi va esdevenir doncscom diuen els diccionaris

ldquoun estat de rapte que deixa estupefacte el cos mentre lagravenima con-templa coses divinesrdquo i daciacute adquiriragrave el sentit dldquoestat exaltat defelicitatrdquo

I finalment va acabar denominant lempagravetica metilendioximetanfetami-na (MDMA) tambeacute coneguda com ldquoegravextasirdquo droga psicoactiva dorigensintegravetic amb propietats estimulants que va ser sintetitzada pel metgealemany Anton Koumlllisch pels volts del joioacutes Nadal del 1912

Influiumlt per aquesta ambigua connotacioacute Eliade encunya el terme ldquoegravens-tasirdquo el 1969 per oposar-lo a legravextasi xamagravenic substituint ek per en ambla finalitat de formar el neologisme en-stasis (ldquoestar dret a dinsrdquo)

I fa servir el terme per designar les experiegravencies o labolicioacute dexperiegraven-cies que es donen com a consequumlegravencia de les tegravecniques meditatives queaparten el practicant del moacuten Fins i tot de vegades arriba a conside-rar ldquoegravenstasirdquo un equivalent del terme sagravenscrit samadhi Diu Eliade al seu llibre Yoga inmortalidad y libertad

ldquoEl samacircdhi es todo lo contrario de un eacutextasis ya que no es salidadel ser enajenacioacuten sino regreso al ser interiorizacioacuten lo mismoque el Yoga no es una miacutestica sino un meacutetodo psicosomaacutetico orde-nado a un retorno sobre siacute mismo Los significados de la palabrasamacircdhi son unioacuten totalidad absorcioacuten en concentracioacuten totaldel espiacuteritu conjuncioacuten En general se le traduce por concentra-cioacuten pero en ese caso hay un riesgo de confusioacuten con el dhacircranacircPor esta razoacuten es que hemos preferido traducirlo por en-stasis es-tasis conjuncioacutenrdquo

Aixiacute el sentit base de desplaccedilament del mot ldquoegravextasirdquo deixa pas a laidea de rapte - concepte negatiu per a Eliade en tant que comporta unapegraverdua meacutes o menys gran de control - i aquesta connotacioacute negativa elporta a crear la seva distincioacute atribuint al xamanisme un caragravecter ex-clusivament extagravetic

Perograve en bona logravegica etimologravegica hauria estat millor reservar el termeldquoegravenstasirdquo per designar laspecte centriacutepet o intern dun proceacutes enlloc deforccedilar-ne el sentit per qualificar una pragravectica sencera els processos dela qual tenen inevitablement aspectes extagravetics i enstagravetics tant en el casdel ioga com en el del xamanisme

La simple observacioacute dels fets demostra que la distincioacute egravextasi-egravenstasino funciona gaire beacute sobre el terreny Els nombrosos exemples de fe-nogravemens de tipus xamagravenic associats a la meditacioacute la unioacute de modali-tats extagravetiques i enstagravetiques en el desenvolupament dels iogues hinduacute ibudista aixiacute com en el taoisme i les formes meditatives dels xamanis-mes minimitzen la diferegravencia entre el xaman i el iogui deixant clarque les modalitats extagravetiques i enstagravetiques estan dinagravemicament relacio-nades i no soacuten muacutetuament excloents Vegem-ne quatre exemples ex-trets de tradicions ben diferents abans dentrar en meacutes consideracions

Un xaman fent magravegia negra No un ldquoenstagraveticrdquo iogui tibetagrave practicant el Chod

Els misteris del Chod

Eacutes particularment suggestiva en aquesta liacutenia la pragravectica tibetana delChod (en sagravenscrit cheda-sadhana en tibetagrave Chod sgrub thabs) quesignifica simplement ldquorite de tallarrdquo

La llegenda relata que Pa Dampa Sangye - anomenat el pare delChod (s XI) i considerat la reencarnacioacute de lexcegraventric Bodhidharma -va arribar al Tibet provinent de lIacutendia per introduir-hi el sistema demeditacioacute anomenat Zhi-jye la pacificacioacute del sofriment basat en ladoctrina de la Saviesa Transcendental (Prajna-paramita) del budismeMahayana (ldquoGran Vehiclerdquo)

Conta la llegenda que juntament amb una notable dona tibetana Mac-hig Labdroumln va crear el Chod una subtil barreja de la via budista ambuna antiga forma de ritual xamagravenic promoguda per Machig a qui ve-iem en una pintura moderna en plena meditacioacute amb un estil que pocteacute a veure amb el que es pot trobar en els civilitzats cursets de cap desetmana que simparteixen a les nostres latituds Histogravericament el Chod eacutes un sadhana (ldquoritualrdquo) perifegraveric practicat almarge de les institucions tradicionals tibetanes o tagraventriques reservat aadeptes molt avanccedilats En paraules del mahasiddha (ldquogran adepterdquo)Arya Deva

ldquoChod vol dir tallar o escapccedilar larrel de la ment dualiacutestica que eacutesla ignoragravencia juntament amb les seves branques les cinc emocionsconflictivesrdquo

I el lama Jigme Chokyi Senge precisa

ldquoFer servir els obstacles (diables) en la via eacutes el sentit de la pragravecti-ca del Chod En adonar-se que tot eacutes ment no hi ha cap objecte atallar per petit que sigui Quan la buidor de la ment mateixa es rea-litza no queda dualitat entre tallador i tallat Quan aquesta no-

dualitat sexperimenta llavors sesvaeixen agravengels i dimonis i homes queda com un lladre en una casa buida sense res a tallarrdquo

El Chod sha definit finament com

ldquoun tipus especial de misticisme que uneix la pragravectica xamagravenicaamb una profunda meditacioacute iograveguica tot i que forccedila al marge delsambients convencionalsrdquo

Una pragravectica que en termes oniacuterics podriacuteem qualificar de ldquotreballarmalsons luacutecidsrdquo

Per dur a terme aquesta pragravectica el o la practicant - les dones hi soacuten es-pecialment inclinades - busca un lloc solitari que tingui poder o que esconsideri encantat pels esperits (com meacutes dolents meacutes bons soacuten per alChod)

Si hi ha sort i apareixen animals salvatges encara millor Els cementi-ris tambeacute soacuten uns indrets ideals Un cop ha triat el lloc ladepte muntala tenda que veiem a la fotografia de la pagravegina anterior amb els seusquatre vents - que tenen cadascun un color i un sentit especiacutefics - ori-entats a les quatre direccions de lespai

Quan comenccedila a caure a la nit el iogui o la ioguini fa una invocacioacute ientona diversos cants per comenccedilar el llarg proceacutes No descriurem aquiacuteel ritual perograve la pragravectica central del Chod es podria resumir de la se-guumlent manera

1 Transferir la consciegravencia a lespai i identificar-se amb la VajraYogini negra lessegravencia del principi femeniacute

2 A traveacutes de la visualitzacioacute identificar el cos amb lunivers idespreacutes oferir-lo totalment als eacutessers que el vulguin especial-ment als enemics i als esperits malignes perquegrave el devorin i eltransmudin en forma de gan ṇacakra o banquet tagraventric Cada platdaquest agravepat radical teacute un sentit miacutestic la pell eacutes la realitatsuperficial o maia per exemple

Lobjectiu de la pragravectica eacutes viatjar al moacuten de la nit al perilloacutes regnedels fantasmes esperits i damnats per deixar-se devorar per ells be-neint aixiacute les agravenimes perdudes en limplacable roda de lexistegravencia

Per tant lequanimitat i la compassioacute del practicant la potegravencia del seucontacte amb els esperits la seva capacitat de guarir-los conformenlheroic camiacute que li permetragrave guanyar el cintamani griagravelic la Joia de laMent del Desvetllament

Els tibetans diuen que el Chod mata dos ocell dun sol tret per unabanda talla lenganxament al cos i a lego a traveacutes de la visualitzacioacutedel desmembrament i per laltra ajuda a practicar la compassioacute a traveacutesde lautosacrifici Per entrar en aquesta compassiva representacioacute hardgore - destinada atallar de rel la ilmiddotlusioacute tot participant en un antropofagravegic banquet en elpaper estelmiddotlar de plat principal del menuacute - el practicant sescalfa ambdanses giratograveries a lestil dervitx acompanyades de cants als sons com-binats de tambor flauta i campaneta i sestimula amb detalladiacutessimesvisualitzacions

No hi falta tampoc algun ocasional glop del ldquonegravectar de saviesardquo queconteacute la pragravectica kapala (Tib thoumlpa) o copa-crani que veiem damunt lataula de la fotografia juntament amb la tiacutepica campaneta tibetana - queno pot faltar mai - i altres objectes lituacutergics que la perspicagravecia del lec-tor identificaragrave fagravecilment

Perquegrave els practicants del Chod compten amb una parafernagravelia dignadexamen Veiem que el monjo de la fotografia empunya amb la magrave es-querra una trompeta feta amb un fegravemur humagrave (o kangling de kang-cama- i ling - flauta)

(Per a muacutesics interessats en adquirir un instrument autegraventicwwwdamaruworkscomboneacquiring-bone )

Contra el que es podria pensar aquest ldquoextagraveticrdquo i magravegic instrument dedoble boca - diuen que fa un so eteri i planyiacutevol - no proveacute del primitiuxamanisme de Himagravelaia ni de lantiga religioacute Bon del Tibet anteriors albudisme i que no lhan fet servir mai

Ironies de la vida el kangling en realitat veacute de lIacutendia de lldquoenstagraveticrdquoioga tagraventric que hi va florir fa uns 1500 anys

Els ioguis shivaiumltes i budistes que solien viure prop dels cementirissornaven amb ossos i feien servir una segraverie dinstruments rituals fabri-cats amb labundant mategraveria primera del lloc

Quan el tantrisme budista - el Vajrayana - va arribar al Tibet vers lany800 el kangling es va comenccedilar a difondre durant el segle seguumlent so-bretot per la influegravencia de Machik fins a convertir-se en un instrumentessencial

Nomeacutes a tall danegravecdota notem que molts textos descriuen com fabri-car un bon kangling es recomana un os de brahman -home o dona -jove i sense tares i millor si eacutes monjo o monja iexclI no diguem si eacutes unfegravemur dun mahasidha (ldquogran adepterdquo)

Tambeacute es pot recoacuterrer al fegravemur dun parent - aixiacute acumularagrave karma po-sitiu per a les seves futures vides - o al duna mare morta de part

El petit tambor doble (damaru) que el nostre monjo empunya amb lamagrave dreta sovint es fabrica amb la base de dos cranis humans daciacute laseva mida reduiumlda en comparacioacute amb el tambor tibetagrave normal de fus-ta Dell penja el colorit chopen lestendard de la victograveria fet amb ca-bell humagrave pell de lleopard i de tigre campanetes pedres semiprecio-ses i un mirallet

Perograve lelement central de la iconografia del Chod eacutes leina que penja dela cintura del nostre monjo una doble vara lligada amb una cadena(kartika) que es feia servir tant per lluitar com per batre el blat i quesimbogravelicament separa el cos de la ment tallant la saviesa convencional

Assenyalem de passada que es tracta del mateix instrument agriacutecola iguerrer el flabellum que empunyaven els xamagravenics faraons egipcis

Molts comentaristes assenyalen la similitud daquesta complexa pragravecti-ca tibetana amb la prototiacutepica iniciacioacute xamagravenica Deu ser per aixograve quelenvolta una tenebrosa aura romagraventica i eacutes considerada una pragravecticaperillosa i no adequada per a principiants Aixograve no obstant continuasent popular en els ambients del budisme tibetagrave que malgrat el seu ac-tual verniacutes filosogravefic fa servir objectes magravegics somnis i visions al vellestil xamagravenic

El Tercer Karmapa (1284-1339) va sistematitzar els ensenyaments delChod de Machig Labdroumln i els va introduir en els llinatges KagyupaNyingmapa i especialment en el Dzogchen En aquesta transicioacute delscementiris als monestirs el ritual es va tornar meacutes simbogravelic i imagina-tiu

En tot cas el Chod eacutes una interessant recapitulacioacute del proceacutes xamagravenica tres nivells una especial combinacioacute de meditacioacute budista tantra indii elements dantics rituals xamagravenics tibetano-siberians que mereixeriaun estudi especiacutefic i pragravectic meacutes enllagrave de la mograverbida curiositat que des-perta

Criacutetiques taoistes

La mateixa tensioacute magravegia-miacutestica apareix en la transicioacute del que es potanomenar ldquoxamanisme xinegravesrdquo al misticisme taoista

La relacioacute dels wu els antics xamans de la Xina amb el cosmos eramagravegica es comunicaven amb les plantes minerals i animals penetra-ven a linterior de la Terra o visitaven galagravexies distants A traveacutes de ladansa els psicotrogravepics i el ritual invocaven poders elementals i espiri-tuals i entraven en contacte amb ells

Zhuang Zu explica al setegrave capiacutetol del seu llibre la discussioacute entre un ta-oista i un xaman El taoista posseeix la veritat miacutestica (zhen Ji) que eacutesinnata i familiar perograve desconeguda A llarg de lescena es descriu lopo-sicioacute entre aquest coneixement intern i el coneixement projectat cap alexterior del xaman en una contraposicioacute que recorda Eliade

El xaman sesforccedila a copsar lestat intern del mestre perograve cada vegada

que es troben el taoista fa que el diagnogravestic canviiuml Tot i que en el relatel deixeble del mestre taoista es queda impressionat pel xaman el mes-tre el confon en els seus diagnogravestics perquegrave el xaman estagrave limitat almoacuten fenomegravenic mentre que el mestre taoista copsa el caos original quehi ha al darrere

Aixograve no obstant el tractament que Zhuang Zu doacutena a la logravegica semblacontradir aquesta visioacute En la famosa Discussioacute sobre la igualtat de lescosesrdquo el discurs de la logravegica es fa servir per superar la causalitat iobrir el camiacute vers la comprensioacute total que es pot abastar a traveacutes de laintuiumlcioacute o el somni i els estats alterns de consciegravencia Aquiacute Zhuang Zuparteix del xamanisme xinegraves per encarar el misticisme

Al pragravectic estil xinegraves amic de lavinenccedila i el tripijoc el taoisme eacutes par-ticularment permeable al xamanisme del que ha sorgit

En molts dels seus textos abunden els exemples de profecies curaci-ons alquiacutemies o refinades operacions oniacuteriques i molts taoistes mati-sen la radicalitat filosogravefica de Zhuang Zu almiddotlegant que els clagravessics fe-ien servir els somnis i no consideraven el pronogravestic oniacuteric una pragravecticainuacutetil

Ha llegit Plotiacute fins que li han explotat totes les categories

Espetecs plotinians

Tambeacute hi ha qui fa distincions ja no entre misticisme i xamanisme si-noacute dins del propi misticisme

Citem a tall dilmiddotlustracioacute unes reveladores cites de lobra del teograveleg rusValdimir Lossky Teologia Miacutestica de la Iglesia de Oriente on compa-ra la visioacute de Plotiacute amb la del neoplatogravenic cristiagrave que a finals del segleV o principis del VI a Siacuteria va firmar amb bon criteri les seves obresamb el nom del deixeble de Sant Pau Dioniacutes Aeropagita obtenint aixiacuteuna exitosa promocioacute de la seves obres

En elles combina la doctrina de la filosofia neoplatogravenica i les pragravecti-ques degravextasi amb les doctrines cristianes Les seves opinions sota elmantell protector de sant Dioniacutes van tenir gran influegravencia en la miacutesticacristiana i no van parar de despertar al llarg de la histograveria del cristianis-me variades tendegravencies heregravetiques des del monofisisme al francisca-nisme o el quietisme de Miguel de Molinos

Lossky fa autegraventics jocs de mans per distingir-les de la radical pragravecticaplotiniana

ldquoPara acercarse al Uno (En) hace falta seguacuten Plotino levantarse asiacute mismo desde los objetos sensibles que son los uacuteltimos de todoshasta los primeros objetos hay que estar exento de todos los vi-cios ya que se tiende hacia el bien hace falta remontar hasta elprincipio interior a siacute mismo y tornarse en un solo ser en lugar demuchos si se ha de contemplar el principio y el Uno Es el primergrado de la ascensioacuten donde nos encontramos libres de lo sensiblerecogieacutendonos en la inteligencia Pero hay que dejar atraacutes la inteli-gencia puesto que se trata de alcanzar un objeto superior a ellaEn efecto la inteligencia es algo y es un ser pero ese teacutermino noes algo ya que estaacute antes de toda cosa no es tampoco un serpues el ser tiene una forma que es la del ser pero ese teacuterminoestaacute privado de toda forma aun inteligible Pues dado que la natu-raleza del Uno es generadora de todo nada es de lo que engendra

Esta naturaleza recibe definiciones negativas que recuerdan las dela Teologiacutea miacutestica de Dionisio No es una cosa no tiene ni cuali-dad ni cantidad no es inteligencia ni alma no estaacute en movimientoni en reposo no es en el lugar ni en el tiempo es en siacute esenciaaislada de las demaacutes o maacutes bien carece de esencia ya que estaacuteantes de toda esencia antes del movimiento y del reposo pues es-tas propiedades se hallan en el ser y lo hacen muacuteltiple

Interviene aquiacute una idea que en modo alguno se encuentra en Dio-nisio y que traza una liacutenea de demarcacioacuten entre la miacutestica cristianay la miacutestica filosoacutefica de los neoplatoacutenicos Si Plotino rechaza lasatribuciones propias del ser buscando llegar a Dios no es como enDionisio en razoacuten de la absoluta incognoscibilidad de Dios ofusca-da por todo lo que puede conocerse en los seres sino porque la es-fera del ser aun en lo que de maacutes alto tiene es necesariamentemuacuteltiple no tiene la simplicidad absoluta del Uno

El Dios de Plotino no es incognoscible por naturaleza si no pode-mos comprender al Uno ni por la ciencia ni por una intuicioacuten inte-lectual es porque el alma cuando aprehende un objeto por la cien-cia se aleja de la unidad y no es absolutamente una Es menesterpues recurrir a la viacutea extaacutetica a la unioacuten donde el sujeto estaacutecompletamente por su objeto uno con eacutel donde toda multiplicidaddesaparece y el sujeto no se distingue ya de su objeto

Cuando se encuentran no hacen maacutes que uno y soacutelo son doscuando se separan iquestCoacutemo declarar que eacutel es un objeto diferentede nosotros mismos a pesar de que no lo veiacuteamos diferente sinounido a nosotros cuando lo contemplaacutebamos Lo que se desechaen la viacutea negativa de Plotino es lo muacuteltiple y se llega a la unidadabsoluta que estaacute maacutes allaacute del ser puesto que el ser estaacute ligado ala multiplicidad siendo posterior al Uno

El eacutextasis de Dionisio es una salida del ser como tal el eacutextasis dePlotino es maacutes bien una reduccioacuten del ser a la simplicidad absolutaPor eso designa Plotino su eacutextasis con un nombre bien caracteriacutesti-co el de simplificacioacuten (aplosis) Es una viacutea de reduccioacuten a la sim-plicidad del objeto de contemplacioacuten que puede positivamente defi-nirse como el Uno mdash Enmdash y que en esta cualidad no se distinguedel sujeto contemplante Pese a todas las semejanzas exterioresdebidas sobre todo al vocabulario comuacuten estamos lejos aquiacute de lateologiacutea negativa de las Areopagiacuteticas El Dios de Dionisio incog-noscible por naturaleza Dios de los Salmos que hizo de las tinie-blas su retiro no es el Dios-unidad primordial de los neoplatoacutenicosSi bien es incognoscible no es en virtud de su simplicidad que nopodriacutea acomodarse con lo muacuteltiple de que estaacute maculado todo co-nocimiento relativo a los seres es una incognoscibilidad por decir-lo asiacute maacutes fundamental absoluta En efecto si tuviera por base lasimplicidad del Uno como en Plotino Dios no seriacutea ya incognosciblepor naturaleza

Ahora bien la incognoscibilidad es precisamente la uacutenica definicioacutenpropia de Dios en Dionisio si se puede hablar aquiacute de definicionespropias Rehusando atribuir a Dios las propiedades que son el obje-to de la teologiacutea afirmativa Dionisio evita expresamente las defini-ciones neoplatoacutenicas oude hen oude henotes no es el Uno ni laUnidad dice En el tratado De los nombres divinos al examinar elnombre del Uno que puede predicarse de Dios muestra su insufi-ciencia y le opone otro nombre el maacutes sublime el de la Trinidadque nos ensentildea que Dios no es ni el uno ni lo muacuteltiple sino que so-brepasa esta antinomia al ser incognoscible en lo que eacutel esrdquo

Enosi ( νωσις) vol dir unitat unioacute En el platonisme i especialmentἕen el neoplatonisme eacutes la unioacute amb el que eacutes fonamental en la realitatLU (Τὸὸ ν) Dioniacutes en el fons comparteix aquesta concepcioacute per moltἝque lortodogravexia de Lossky ho vulgui dissimular

Quina diferegravencia hi ha entre simplificar leacutesser fins a la seva reduccioacuteabsoluta i sortir de leacutesser En tots dos casos leacutesser va a parar al mateix lloc eacutes a dir enlloc iquestIcom pot la Trinitat que eacutes muacuteltiple sobrepassar la antinogravemia de la uni-tat i la multiplicitat Justificar-ho amb lexcusa de la incognoscibilitateacutes com el credo quia absurdum el ldquomho crec perquegrave eacutes absurdrdquo atri-buiumlt al radical Tertulmiddotliagrave que alguns han refinat fins arribar al brillantldquocom meacutes absurd meacutes mho crecrdquo

Els miacutestics del xamanisme

Carl G Jung a ldquoLhome i els seus siacutembolsrdquo en parlar del proceacutes dindi-

viduacioacute del ldquojordquo com a centre intern de tota la nostra experiegravencia co-menta

ldquo(Aquest jo o esperit guia duna persona) eacutes realitzat duna formaiacutentegra i excepcionalment pura pels indis naskapi que encara exis-teixen als boscos de la peniacutensula del Labrador Aquesta gent senzi-lla soacuten caccediladors que viuen en grups familiars aiumlllats tan allunyatsels uns dels altres que no han pogut desenvolupar costums tribals ocreences i cerimogravenies religioses colmiddotlectivesrdquo

Mandala naskapi que representa el Mista peo

ldquoEn la seva solitud de tota la vida el caccedilador Naskapi sha de refiarde les seves veus interiors i les seves revelacions inconscients noteacute mestres religiosos que li diguin el que ha de creure ni ritualsfestivals o costums que lajudin a tirar endavant En la seva bagravesicavisioacute de la vida lagravenima de lhome eacutes simplement un lsquocompany inte-riorrsquo que anomena lsquoEl meu amicrsquo o Mista peo que significa lsquoGranHomersquo El Mista peo viu dins del cor i eacutes immortal En el moment dela mort o just abans abandona el cos i meacutes tard es reencarna enun altre eacutesser ldquo

I afegeix meacutes endavant en referegravencia als somnis

ldquoEls naskapi que paren atencioacute als seus somnis i miren de trobar-neel sentit i provar-ne la veritat poden entrar en una meacutes gran conne-xioacute amb el Gran Home que afavoreix aquesta gent i els envia meacutes imillors somnis Aixiacute la principal obligacioacute dun naskapi eacutes seguir lesinstruccions que li donen els somnis i despreacutes donar una forma per-manent al seu contingut en lart Les mentides i la deshonestedatfan fora el Gran Home del propi regne interior mentre que la gene-rositat i lamor als veiumlns i als animals latreuen i li donen vida Elssomnis atorguen als naskapi una completa capacitat de trobar elseu camiacute a la vida no sols en el moacuten interior sinoacute tambeacute en el moacutenexterior de la Natura Lajuden a predir el temps i li donen un guiat-ge impagable a la cacera de la que depegraven la seva vida De la ma-teixa manera que els naskapi se nadonen que una persona recepti-va al Gran Home teacute somnis millors i meacutes uacutetils podriacuteem afegir queel no nascut Gran Home es torna meacutes real en la persona receptivaque no pas en els que el negligeixen Aquesta persona tambeacute estorna un ser humagrave meacutes completrdquo

Es podria almiddotlegar que Jung embadalit pels arquetips i el siacutembols exa-gera una mica perograve fins i tot letnocegraventric antropograveleg Lucien Leacutevy-Bruhl - que com molts a la seva egravepoca creia que hi havia una evolucioacuteteleologravegica de la ment primitiva a la ment occidental - ho reconeix aLrsquoexpeacuterience mystique et les symboles chez les Primitifs (1938)

ldquoLa cacera que eacutes luacutenic que permet subsistir aquests indis sota el

clima del Labrador es regula segons una doble experiegravencia la queprocura lobservacioacute positiva dels costums dels animals i lexperiegraven-cia miacutestica (no menys positiva al seus ulls) que tenen delsesperits eacutes a dir de la vida invisible daquests mateixos animalsDaciacute una doble tegravecnica o meacutes aviat la necessitat dunir a les armesi a les arguacutecies del caccedilador les operacions magravegiques que tot actu-ant sobre els animals asseguraran legravexit Per altra banda elsnaskapi no reflexionen meacutes sobre lexperiegravencia miacutestica que sobrelaltra Simposen totes dues amb una forccedila igual De la mateixamanera la seva tegravecnica es guia a la vegada per una i per laltra lesseves modalitats soacuten fixades per la tradicioacuterdquo

I afirma no sense admiracioacute davant del benedictiacute ora et labora delsnaskapi

ldquoEl naskapi apregraven que dues coses li soacuten necessagraveries per viure tre-ballar eacutes a dir caccedilar parar trampes pescar fabricar les eines queexigeixen aquestes activitats i fer-les servir i despreacutes fer monta(manitou) mot indiacutegena el sentit del qual difiacutecilment podem copsarperograve que representa una cosa molt progravexima a la nostra idea de for-ccedila invisible Aquestes dues coses tenen la mateixa importagravencia isoacuten inseparables en el seu pensament I aixograve vol dir que en lactivi-tat humana que persegueix finalitats positives un factor espiritualeacutes tan important com un factor fiacutesic Aixograve ho podem anomenar reli-gioacute Totes les fases de la vida de lindiacutegena nestan impregnadesLequip del caccedilador el seu vestit els seus ornaments segons la re-presentacioacute que implica la creenccedila indiacutegena soacuten coses espirituals ala vegada que pragravectiques en la seva capacitat daccioacute Unes forcessobrenaturals regnen sobre la vida daquests caccediladors la seva acti-tud tan particular davant de la vida manifesta que al fons del seucor soacuten uns miacutestics confirmatsrdquo

Un fals dilema

Despreacutes daquestes mostres entre moltes de la complexitat del temasenteacuten que diversos investigadors actuals vulguin situar la distincioacutedEliade en el context i amb labast que li pertoquen

Recordem que per a Eliade legravextasi eacutes el distintiu del xaman Perograve IanWhicher historiador de les religions de la Universitat de Manitoba

considera que les experiegravencies iograveguiques soacuten a la vegada extagravetiques ienstagravetiques El samadhi (veure el capiacutetol ldquoEstats de consciegravenciardquo) perexemple teacute caracteriacutesitques extagravetiques i enstagravetiques a la vegada O si esvol en uns altres termes eacutes alhora ldquonuminoacutesrdquo (del llatiacute numen ldquopre-segravenciardquo referit a la deiumltat) i ldquocessatiurdquo (neologisme derivat del verbldquocessarrdquo amb que tradueixo langlegraves cessative)

Laspecte ldquonuminoacutesrdquo del samadhi estaria lligat als poders especials ials viatges a realitats divines Laspecte ldquocessatiurdquo representaria laban-doacute de tot esquema cosmologravegic Tenint en compte que el concepte de lameditacioacute iograveguica que desemboca en el samadhi - el dhyana - estaacute rela-cionat amb larrel dhy ldquomirar veurerdquo foacutera un logravegic desenvolupamentde la visioacute xamagravenica Per tant el pas del dhyana al samadhi seria eldesenvolupament de la capacitat de ldquoveurerdquo que per extensioacute portarialestat dalliberament i a la cessacioacute de tot estat

Una altra manera delucidar aquesta tensioacute eacutes considerar les formesldquoextrovertidesrdquo o ldquointrovertidesrdquo dels fenogravemens religiosos o miacutestics i laseva relacioacute amb la distincioacute egravextasi-egravenstasi Sadverteix aleshores quemeacutes que com una distincioacute apareix com una gradacioacute els extrems de laqual serien els estats dhiperactivacioacute o ldquoergotrogravepicsrdquo i els dhipoactiva-cioacute o ldquotrofotrogravepicsrdquo

El terme ldquoergotrogravepicrdquo - introduiumlt pel fisiograveleg WR Hess (1881-1973) apartir del grec ργὸν ldquotreball labor accioacuterdquo i τρόπὸς ldquomanera caragravecἔ -terrdquo - denota els mecanismes i lestatus funcional del sistema nervioacutesque afavoreixen la capacitat de lorganisme de gastar energia oposatsals mecanismes ldquotrofotrogravepicsrdquo - del grec -τρὸφία τρὸφή ldquoalimentdesenvolupamentrdquo - que promuen el repograves i la reconstitucioacute de les re-serves danergia En general lequilibri entre els mecanismes nerviososergotrogravepic i trofotrogravepic corresponen en gran part a la subdivisioacute del sis-tema nervioacutes autogravenom en simpagravetic i parasimpagravetic

Aquests estats representen la divisioacute entre les experiegravencies o megravetodesque fomenten el retir i lautonomia - similars a lenstagravetic - i les experi-egravencies i megravetodes que fomenten un grau alt destimulacioacute cognitiva

emotiva i perceptiva - similars a lextagravetic Un exemple revelador delque diem eacutes la catalegravepsia que experimenten els xamans durant les sevesactuacions que exteriorment teacute elements clarament enstagravetics malgratels elements extagravetics interns

Per altra banda en lexperiegravencia del iogui no eacutes tan fagravecil separar o aiumlllarels elements extagravetics dels enstagravetics meacutes aviat actuen plegats en eldesenvolupament del dhyana i el samadhi Aixiacute el ioga apareixeria sies vol com una adaptacioacute del xamanisme vers una orientacioacute ldquocessati-vardquo

Queda clar en tot cas que aquestes dues tendegravencies que hem indicatamb termes diversos estan relacionades dinagravemicament i que a la vega-da tambeacute eacutes cert malgrat tot que hi ha una evident diferegravencia entrelaspecte que hem anomenat ldquoespiritualrdquo (meacutes egravetic i soteriologravegic) i las-pecte ldquomagravegicrdquo (meacutes miacutetic)

O potser no Tal vegada parlem en el fons de dos extrems del mateixfenomen

Gananath Obeyesekere professor emegraverit dAntropologia a la universi-tat de Princeton que ha estudiat a fons el seu paiacutes natal Sri Lanka isap de quegrave parla qualifica els estats de somni tragravensit visioacute etc des-tats ldquohipnomagraventicsrdquo i en fa derivar els mites com deia Sinesi de Cireneo Tylor Sosteacute la nocioacute que el ioga i el xamanisme a un nivell soacuten con-tinus entre ells i que el xamanisme conteacute un mode particular de conei-xement que samaga sota ldquoles especulacions racionals sobreimposadesrdquo deles tradicions del budisme i el ioga Louis de la Valleacutee Poussin (1869-1938) distingit indograveleg belga i pro-fessor destudis budistes tambeacute opinava que el budisme com altres tra-dicions de lIacutendia es fonamenta en un ldquoioga purrdquo una tegravecnica ldquoextagraveti-cardquo que meacutes tard va adoptar superestructures escolagravestiques i filosogravefi-ques

ldquoEls brahmans van partir daquestes visions animistes per desenvo-lupar una psicologia metafiacutesica forccedila diferent de les teories dOcci-dent No sha doblidar mai que els filogravesofs indis van trobar els seus

materials no a la Natura a traveacutes duna observacioacute directa i cientiacute-fica sinoacute en les crues conjectures de la tradicioacute popular o ritualiacutesti-ca Un pensament potent veritablement filosogravefic va entrar en con-tacte no amb fets reals i comprovats sinoacute amb agosarades espe-culacions El resultat sovint eacutes una mica astoradorrdquo

Cal remarcar tambeacute que el xamanisme es universal mentre que el iogaeacutes molt meacutes restringit i apareix com un fruit seu Diguem per ara queel xamanisme i el ioga soacuten dues pragravectiques diferents perograve iacutentimamentrelacionades i que existeix una tensioacute interna a totes les tradicions entremagravegia i miacutestica

Unitat vs diversitat

Davant del ric i variadiacutessim panorama que examinem sorgeix un altredilema fonamental en aquest cas metodologravegic els diversos conceptesemprats per les fonts - energia altres realitats o esperits per exemple -fan referegravencia al mateix

Eacutes una quumlestioacute espinosa Eacutes evident que els humans tenim unes basescomunes el cos i les seves funcions soacuten iguals per a tots i tambeacute elselements de la natura que ens envolten Perograve eacutes sorprenent per exem-ple la gran diferegravencia que hi ha entre els mites creacionals malgratque tots comencin a partir dun estat confuacutes i buit (que finalment sem-bla que sigui luacutenic que tenen en comuacute)

Sorpregraven a meacutes que les diverses medicines i pragravectiques meditatives toti ser tan diverses fins i tot contradictograveries funcionin meacutes o menys perun estil

I quegrave dir de les anatomies subtils Un chakra eacutes el mateix que un sefi-rot iquestLou lluminoacutes dels tolteques eacutes com lou agraveuric dels teogravesofs deri-vat de landa hinduacute I a un altre nivell ens podem preguntar iquestfan elsmateixos efectes les tegravecniques que sapliquen en contextos diferentsamb finalitats aparentment iguals

Ja dins del nostre tema eacutes indiscutible que totes les tradicions interpre-ten somnis prediuen fets futurs o tenen somnis luacutecids El que difereixperograve - i forccedila - soacuten les explicacions i accents que en donen

La Filosofia o Tradicioacute Perenne

No podem deixar de citar la resposta que aporta a aquestes preguntes laldquofilosofia perennerdquo una concepcioacute clagravessica que defensa la unitat fona-mental de religions i filosofies

La filosofia perenne considera que les totes les religions i filosofiescomparteixen una uacutenica veritat universal Aixiacute independentment delseu context cultural o histograveric i de les diferegravencies dels seus textos cadatradicioacute seria simplement una interpretacioacute diferent adaptada a cadacultura drsquoaquesta uacutenica veritat

Ciceroacute ja parlava de ldquoreligioacute universalrdquo a les ldquoTusculanesrdquo i meacutes tardel segle III Ammoni Saccas va intentar reconciliar filosofies religiosesdiverses (veure ldquoNeoplatonismerdquo) Perograve el concepte va aparegraveixer moltabans a lIacutendia amb el concepte del Sanatana Dharma que es podriaconsiderar el nom original daquest gran corrent filosogravefic i religioacutes queels perses van designar amb el nom dldquohinduismerdquo

Dharma se sol entendre com la llei divina o la correcta manera de viu-re mentre que sanatana vol dir ldquoeternrdquo o ldquoimmutablerdquo de manera queSanatana Dharma es podria traduir com ldquollei eternardquo El conceptesaplica a la identitat humana a la relacioacute amb els deuacutes i al camiacute de lasalvacioacute Tambeacute conteacute el sentit especiacutefic de religioacute universal que ex-clou tota divisioacute sectagraveria en lexpressioacute Manava Dharma o ldquoreligioacute delhomerdquo entesa com les veritats comunes a totes les religions

El Sanatana Dharma deriva de la combinacioacute de la creenccedila del RigVeda en un deacuteu amb lexistegravencia de diversos deacuteus Daciacute la famosa fra-se ekam sadavipra bahudha vadanti (tot el que existeix eacutes u els savisli donen noms diferents) Aquesta idea unitagraveria va ser central en els re-formadors del lhinduisme del segle XIX que van influenciar els pen-sadors occidentals de la liacutenia de la filosofia perenne

El curioacutes fenomen del bahaisme sorgit de lIslam xiiumlta el mateix seglefa daquest principi una religioacute i predica una doctrina completa de laveritat perenne Segons la fe Bahai totes les religions contenen la ma-

teixa veritat incluiumlt el bahaisme mateix (amb tot no se sap de cap par-tidari de la filosofia perenne que shagi convertit a aquesta oportuna re-ligioacute) Els bahais sostenen la idea de la ldquorevelacioacute progressivardquo eacutes adir que Deacuteu es manifesta gradualment a mesura que la humanitat ma-dura i eacutes meacutes capaccedil de comprendre el propogravesit diviacute

El budisme per la seva banda adopta una posicioacute molt meacutes restrictivaque lhinduisme Al Brahmajala Sutra Buda afirma que els ensenya-ments dels altres corrents de la seva egravepoca es basen en una o meacutes de les62 teories errogravenies

ldquoBhikkus (monjos) hi ha innumerables filosofies doctrines i teoriesen aquest moacuten La gent es critiquen els uns als altres i discuteixensense parar sobre les seves teories Segons la meva investigacioacute hiha 62 teories principals darrere dels milers de filosofies i religionsque es practiquen en el nostre moacuten Considerades des del punt devista del Camiacute de la Ilmiddotluminacioacute i lEmancipacioacute totes 62 teoriescontenen errors i creen obstacleshellip Un bon pescador para la xarxa alaigua i pesca tantes gambes i peixos com pot I mentre observacom els peixos miren de sortir de la xarxa els diu Per molt amuntque salteu tornareu a caure dins de la xarxa I teacute raoacute Els milersde creences que floreixen avui en dia soacuten totes dins de la xarxadaquestes 62 teories Bhikkus no caigueu en aquesta xarxa en-cantada Nomeacutes aconseguireu perdre el temps i loportunitat depracticar el Camiacute de la Ilmiddotluminacioacuterdquo

Els budistes doncs com a magravexim defensen el pluralisme religioacutes enun sentit poliacutetic aixiacute ho declaren els ldquoedictes de pedrardquo de lemperadorAshoka sovint menystinguts a la pragravectica

Totes les religions han destar a tot arreu perquegrave totes desitgenlautocontrol i la puresa del corrdquo (Nb7)

I meacutes endavant concreta

El contacte (entre les religions) eacutes bo Cal escoltar i respectar lesdoctrines que professen els altresrdquo (Nb12)

Perograve el terme ldquofilosofia perennerdquo en el sentit que examinem aquiacute len-

cunyagrave lhumanista Agostino Steuco (1497-1548) per titular el seu trac-tat De perenni philosophia libri X publicat el 1540 inspirat en lobraels seus predecessors directes Marsilio Ficino (1433-99) i GiovanniPico della Mirandola (1463-94)

Ficino influiumlt per diversos filogravesofs clagravessics grecollatins sostenia en laliacutenia platogravenica que hi ha una unitat subjacent en el moacuten lagravenima oamor que teacute la seva contrapartida en el regne de les Idees Consideravaque el seu pensament era la perllongacioacute de la veritat filosogravefica delsantics (Zoroastre Hermes Trismegist Orfeu Aglaofem i Pitagravegores) ique va arribar al punt magravexim en Platoacute La prisca theologia la teologiaantiga o originagraveria que inclou totes les veritats i es pot trobar en totesles egravepoques eacutes una idea bagravesica per a Ficino

Pico alumne de Ficino presenta una visioacute meacutes ambiciosa de la priscatheologia i amplia la llista del seu mestre incloent-hi el pensamentdAverroes lAlcoragrave i la Cagravebala entre altres fonts La liacutenia de Pico i Fi-cino va continuar amb el metge Simforiagrave Champier (1471-1538) elfranciscagrave Francesco Giorgio (1466-1540) o el filogravesof hugonot Phillip-pe du Plessis-Mornay (1549-1623)

La filosofia perenne de Steuco va caure despreacutes en un relatiu oblit aOccident fins que Gottfried Leibniz (1646-1716) la va recuperar i vafer servir lexpressioacute per designar la filosofia comuna i eterna subjacenten totes les religions especialment en els seus elements miacutestics i esotegrave-rics duna manera semblant al concepte hinduacute del Sanatana Dharma

Aquesta visioacute influiragrave al seu torn en Kant (quan afirma que la religioacuteracional no depegraven dels seus continguts sinoacute meacutes aviat del comporta-ment moral) o en el mateix Nietzsche amb el seu concepte de lUr-Eine la unitat primordial de les coses similar a linconscient colmiddotlectiude Jung

A finals del segle XIX lestudioacutes Otto Willmann va tornar a recuperarla idea que va obtenir forccedila predicament en ambients protestants i deparla anglesa

La discutida madame Blavatsky - que bagravesicament presenta una versioacutesui generis de la tradicioacute hinduacute - sapunta tambeacute al concepte de la phi-losophia perennis amb el seu concepte de la ldquoDoctrina Secretardquo

La filosofia perenne eacutes igualment un concepte central de lescola tradi-cionalista que es desenvolupa en lobra dels pensadors del segle XXReneacute Gueacutenon Frithjof Schuon Ananda Coomaraswamy Titus Burck-hardt Martin Lings Seyyed Hossein Nasr Jean-Louis Michon MarcoPallis Huston Smith i amb certa controvegraversia el siciliagrave Julius EvolaAquesta escola concep la Tradicioacute com la continuiumltat de la Revelacioacuteuna transmissioacute ininterrompuda al llarg dinnombrables generacionsde principis espirituals i cosmologravegics en contrast amb la descomposi-cioacute dels temps moderns

Perograve la principal diferegravencia entre HP Blavatsky i els tradicionalisteseacutes que la teogravesofa rebutja el concepte del deacuteu personal de les religionsmonoteistes en favor duna visioacute meacutes panteista i considera que el cristi-anisme es va desviar de la seva doctrina original

La idea de la filosofia perenne - de vegades anomenada ldquoperennialis-merdquo - la va popularitzar Aldous Huxley el 1945 al seu llibre ThePerennial Philosophy Afirma que a fi de copsar la realitat divina shande complir unes determinades condicions ldquoTenir amor ser pur de cor i

pobre desperitrdquo Comenta que els pocs que arriben a aquest estat com-prenen la veritat universal i la interpreten Soacuten els sants els profetesels savis i els ilmiddotluminats els que ldquohan modificat el seu mode de sermerament humagraverdquo i soacuten ldquomeacutes que merament humans i adquireixen el co-neixementrdquo

Modernament la tesi eacutes defensada per autors com WT Stace (1886-1967) professor de filosofia a Princeton el citat professor HustonSmith (1919) o linvestigador Robert KC Forman (1947) que sostenenque hi ha similituds essencials en lexperiegravencia miacutestica en totes les cul-tures i religions de totes les egravepoques Per a Stace la universalitatdaquesta experiegravencia nuclear eacutes condicioacute necessagraveria perograve no suficientper validar el contingut cognitiu de qualsevol experiegravencia religiosa

Els estudis de lex-monja i professora Karen Armstrong sobre la uni-versalitat de la ldquoregla dorrdquo (ldquotracta els altres com a tu mateixrdquo o ennegatiu ldquono els tractis diferentrdquo) apunten en la mateixa direccioacute aixiacutecom les obres de lantropograveleg Joseph Campbell influiumlts tambeacute pel pen-sament desl reformadors hinduacutes citats i els miacutestics Ramakrishna i Swa-mi Vivekananda

Pluralisme vs tradicionalisme

No cal dir que aquesta visioacute com passa amb el tema dels mags i elsmiacutestics teacute la seva contrapartida en el que sanomena ldquopluralisme religi-oacutesrdquo concepte filosogravefic que afirma que les diverses religions i cultureses formen a partir dels seus respectius contextos culturals i histograverics ique no hi ha una uacutenica religioacute o tradicioacute de base Els seus partidaris po-sen en quumlestioacute la lectura que fan els tradicionalistes dels textos religio-sos especialment el criteri segons el qual es pot dir quegrave eacutes TradicioacutePrimordial i quegrave no ho eacutes Madame Blavatsky ho aclaria fagravecilment totafirmant que havia descobert la Doctrina Secreta original i els tradicio-nalistes sostenen que a traveacutes de la intuiumlcioacute intelmiddotlectual es pot desco-brir aquesta essegravencia comuna

No podem deixar desmentar tambeacute les teories sobre una civilitzacioacuteoriginal comuna antiga desapareguda per un cataclisme (leco de laqual es troba per exemple en el Timeu de Platoacute) de la que derivarienles diverses tradicions fet que explicaria de manera meacutes racional lesgrans similituds entre les tradicions a tots els nivells (astronomia ar-quitectura etc) No podem considerar-les amb deteniment aquiacute perograveconvidem el lector inquiet a examinar-les pel seu compte

Al llarg daquest assaig ens limitem doncs a aportar els materials quepoden permetre destriar els elements comuns i constants en les versi-ons de totes les tradicions sobre la quumlestioacute del son i dels somnis Enagrupar les diverses fonts per temes ja ens apropem a una respostaperograve meacutes enllagrave de la taxonomia es pot presentar alguna mena desque-

ma universal o de base comuna iquestQui hi toca meacutes els pluralistes o elsperennialistes iquestO al capdavall es tracta dun altre fals dilema com eldels ioguis i els xamans A les ldquoConclusionsrdquo sassaja una resposta

Xamanismes

Qui somia ja eacutes una mica xaman

dita dels Indis Parintintin (Amazogravenia)

En aquest assaig adoptem luacutes habitual del terme ldquoxamanismerdquo seguintMircea Eliade

ldquoLa paraula xaman arriba a les nostres llenguumles des de la llenguaTungus a traveacutes del rus Pels Tungus de Sibegraveria eacutes alhora un nom iun verb Encara que els Tungus no tinguin cap mot per indicar elxamanisme el terme eacutes utilitzat per antropogravelegs historiadors de lareligioacute i altres en la societat contemporagravenia per designar lexperi-

egravencia i les pragravectiques del xaman El seu uacutes sha ampliat per inclou-re-hi experiegravencies i pragravectiques similars en cultures que no soacuten lescultures ural-altaiques on es va originar el terme xaman Per tantxamanisme no eacutes el nom duna religioacute o grup de religionsrdquo

Tambeacute fem servir el terme per descriure les pragravectiques histograveriques oprehistograveriques en base a la similitud dels seus modes de vida amb elsdels pobles primitius actuals

A meacutes lescrivim en plural per incloure-hi meacutes cogravemodament la gran di-versitat de formes que adopta el xamanisme en lespai i el temps

Quines soacuten les concepcions bagravesiques dels xamanismes sobre el son iels somnis

Gairebeacute de manera universal totes les cultures primitives reco-neixen un iacutentima relacioacute entre el somni i la vetlla i inclouen enel somni les visions les almiddotlucinacions causades per droguesetc

El son i els somnis soacuten fonamentals per viatjar io connectaramb altres mons

Xamanismes

Eacutes coneguda la visioacute del altjerrenge el ldquotemps de somnirdquo (ldquoen elssomnisrdquo) o dreamtime dels aboriacutegens australians considerats la culturameacutes antiga de la Terra I si la veterania eacutes un grau la seva visioacute ldquopano-niacutericardquo mereix un atenta consideracioacute

Els aboriacutegens dAustragravelia veuen la vida com un tot la creacioacute del pri-mer matiacute quan la terra i el cel es van separar i lavantpassat original laSerp Arc Iris va fer existir els avantpassats primordials que a traveacutesdels seus pensaments somnis i viatges van cantar perquegrave existiacutes elmoacuten

Els avantpassats caminaven tot cantant i quan arribava lhora de dor-mir dormien I en els seus somnis concebien els esdeveniments del diaseguumlent Quan van acabar es van retirar a linterior de la Terra i els seuscamins soacuten les songlines les ldquoliacutenies del cantrdquo que recorren encaraavui els aboriacutegens en el moacuten fiacutesic I en seguir els camins i cantar elscants es converteixen en els avantpassats i entren en el dreamtime queno eacutes un somni ordinari ni una mesura del temps sinoacute el regne delsavantpassats un univers paralmiddotlel on present passat i futur es barregen

Les liacutenies del somni ho sostenen tot Cada lloc cada animal ressonaamb la pulsacioacute del primer cant i en tornar-lo a cantar neix de nou tor-na a ser somiat perquegrave existeixi El moacuten eacutes perfecte perograve estagrave constant-ment en proceacutes de formacioacute

En una altra punta del moacuten els achuar o shuar de lAmazogravenia tambeacuteafirmen que la realitat ordinagraveria o lestat de vigiacutelia no eacutes diferent de larealitat del somni Eacutes meacutes creuen que lestat de vetlla eacutes una ilmiddotlusioacute ique lautegraventica naturalesa de la realitat eacutes percebuda i manipulada enels somnis i en les visions dels enteogravegens quan la nostra agravenima aban-dona el cos i empregraven els seus viatges a mons paralmiddotlels

Aquesta concepcioacute bagravesica eacutes compartida per tots els xamanismes Peraixograve una tegravecnica xamagravenica essencial eacutes passar duna regioacute cogravesmica o re-alitat a una altra de la terra al cel o al moacuten inferior I el somni-visioacute eacutes

el millor mitjagrave per entrar en contacte amb aquests mons i els seus habi-tants amb diverses finalitats

1 Veure cara a cara els esperits i presentar-los ofrenes en nom dela comunitat

2 Rescatar lagravenima dun malalt que sha separat del cos o ha estatenduta per esperits diabogravelics

3 Acompanyar lanima dun difunt a la seva nova residegravencia

4 Enriquir coneixements conversant amb sers superiors

Ho descriu amb precisioacute Leacutevy-Bruhl quan parla dels indis nord-ameri-cans

ldquoEls indis no coneixen cap meacutes manera de comunicar-se amb ellsque els somnis - o les visions que els soacuten molt prograveximes A traveacutesdaquests somnis lindividu entra en relacioacute directa amb els sersque segons creu soacuten les potegravencies que actuen en el moacuten que elvolta Perograve nomeacutes els veu amb els ulls de lagravenima no amb els delcos A meacutes aquests sers espirituals de lunivers formen per a ell uncontinuum amb el moacuten ordinari de la percepcioacute sensible Soacuten partsintegrants de la realitat i no uns sers sobrenaturals en el sentit es-tricte del motrdquo

Les visions tant les dels somnis com les que sexperimenten en un es-tat semi-despert tenen una funcioacute fonamental per als indis de tota Nor-damegraverica tant a nivell individual com tribal Creuen encara avui quea traveacutes dells es posen en contacte amb el moacuten dels esperits i reben po-der o ldquomedicinardquo i estructuren la realitat ordinagraveria I no soacuten pocs elsxamanismes que com els australians o els pima integren el somni enla Creacioacute

El suggestiu mite creacional dels indis Makiritare del riu Orinoco eacutes unencisador somni dins dun somni que recorda en clau caribenya les vi-sions de lhinduisme

Xamanismes

ldquoEl hombre y la mujer sontildeaban que Dios estaba sontildeando con ellos Dios estaba sontildeando con ellos mientras cantaba y tocaba maracas

escondido tras el humo del tabaco y sintieacutendose feliz pero al mismo tiempo sintiendo algunas dudas

Los maquiritare sabiacutean que cuando Dios suentildea con comida producey da comida

Si Dios suentildea con la vida produce fertilidad

El hombre y la mujer sontildeaban que en el suentildeo de Dios un huevoenorme y brillante apareciacutea

Dentro del huevo danzaban cantaban y festejaban porque desea-ban nacer prontamente

Sontildeaban que en el suentildeo de Dios la felicidad era maacutes fuerte que las dudas que Dios podriacutea sentir

y mientras sontildeaba los creaba y cantando deciacutea

Al romper este huevo naceraacute un hombre y naceraacute una mujer Y juntos viviraacuten y moriraacuten

Pero nuevamente naceraacuten y nuevamente volveraacuten a nacer y nueva-mente lo haraacuten

Y nunca dejaraacuten de nacer porque la muerte no existe Y juntos viviraacuten y moriraacuten

Lantropograveleg escocegraves Sir James Frazer (1854-1941) comenta la visioacuteldquoprimitivardquo dels somnis al seu clagravessic The Golden Bough

ldquoEls indis suposen que lagravenima del dorment se separa de cos i visitaels llocs veu les persones fa les accions en les que somia Perexemple quan un indi del Brasil o de la Guaiana es desperta dunaprofunda dormida estagrave fermament convenccedilut que la seva agravenimarealment se nha anat lluny a caccedilar pescar tallar arbres o qualse-vol cosa que hagi somiat que feia mentre tota lestona el seu cosha romagraves immogravebil a la seva hamaca Un poblat Bororo sencer vasofrir un atac de pagravenic i gairebeacute es va abandonar perquegrave alguacute haviasomiat que els enemics shi acostaven subreptiacuteciament Un indi Ma-cusi de poca salut - que va somiar que el seu patroacute lhavia fet me-nar la canoa per una segraverie de salts daigua difiacutecils - lendemagrave va re-

protxar amargament al seu amo la seva manca de consideracioacute enfer sortir un invagravelid a treballar daquella manera durant la nit Elsindis del Gran Chaco sovint relaten les histograveries meacutes increiumlbles so-bre el que han vist i sentit per aixograve els estranys que no els conei-xen iacutentimament sapressen a dir que aquests indis soacuten uns menti-ders Perograve de fet els indis estan fermament convenccediluts de la veri-tat del que relaten perquegrave aquestes meravelloses aventures soacutensimplement els seus somnis que no distingeixen de la realitat des-pertardquo

Un dels pocs elements comuns a gairebeacute totes les cultures indiacutegenes eacutesdoncs la importagravencia que donen als somnis Les maneres de relacionarels somnis amb lestat de vigiacutelia varien forccedila entre elles perograve els som-nis tenen una funcioacute essencial en totes

En general es creu que el somnis soacuten enviats pels esperits tot i que al-gunes cultures consideren a lestil iograveguic com els naskapi que sorgei-xen de lagravenima dels somiadors

No soacuten un cas aiumlllat Algunes tribus de pigmeus no tenen rites i cultesni deiumltats togravetems o esperits i enterren els morts sense cap cerimogravenia oespecial record i els vedahs de Ceilan uns agnogravestics autegraventics nomeacutesadmeten que les deiumltats poden existir perograve no els ofereixen sacrificis niels adrecen pregagraveries i no fan cas de les visions

Perograve la immensa majoria de xamanismes provoquen somnis amb ritu-als dormint en llocs sagrats consumint drogues Els somnis inspirentotes les arts serveixen per guarir malalties fiacutesiques i mentals aportenconeixements es necessiten per fer determinades feines (xamans lle-vadores) i sovint prediuen el futur

Lescriptor i divulgador Scott Douglas Cunningham (1956-1993) arbo-rat ocultista i ldquomag de garatgerdquo nord-americagrave que pretenia restaurar lesantigues pragravectiques oniacuteriques enmig del somni americagrave i autor del lli-bre Sacred Dreams - que citarem sovint en parlar del son i el somni ales cultures antigues - comenta un cas que es podria aplicar a tots elsxamanismes de la Terra

Xamanismes

ldquoEn 1932 se recogieron las opiniones de cierto chamaacuten navajo so-bre los suentildeos Pelo Blanco dijo que todos los suentildeos que habiacutea te-nido se habiacutean manifestado en su vida Los suentildeos no son fantasiacuteasabsurdas son profeciacuteas de sucesos actuales o futuros Pelo Blancodijo tambieacuten que los seres humanos de todas las naciones son cre-ados para sontildearrdquo

Son i somni en la iniciacioacute xamagravenica

El son i el somni doncs regeixen la vida de les comunitats En moltestribus dindis nord-americans perquegrave els joves poguessin obtenir labossa de medecines (que no era exclusiva dels xamans) calia que la ve-iessin en somnis durant la cerimogravenia diniciacioacute a la fraternitat delsaduits que solia ser molt dura

Tambeacute calia rebre en somnis la visita especial dun esperit per ser con-siderat membre de la fraternitat Els homes de la societat iroquesa in-duiumlen somnis com a part de la seva iniciacioacute per obtenir guiatge

Perograve son i somni encara soacuten meacutes importants en les iniciacions dels xa-mans que nhan de ser integraverprets i experimentadors

Segons Mircea Eliade el xaman segueix dos tipus daprenentatge bagrave-sic

(1) Extagravetic (somnis tragravensit etc)

(2) Tradicional (tegravecniques noms i funcions dels esperitsmitologia genealogia del clan llenguatge secret etc )

ldquoAquesta doble instruccioacute impartida pels esperits i els vells mestresxamans eacutes equivalent a una iniciacioacute (hellip) Tambeacute es possible quetot el proceacutes tingui lloc en lestat de somni o en lexperiegravencia extagraveti-ca (The Encyclopaedia of Religion)

Examinem-ne tres exemples en zones ben diverses i allunyades de laTerra

Sibegraveria

Els ritus iniciagravetics dels xamans siberians comporten una segraverie de som-nis durant els quals els novicis afirmen que experimenten la mort i defet es queden inanimats de tres a set dies en una tenda o en un altre llocsolitari

Ho explica de primera magrave Vladimir Germanovich Bogoraz (1865-1936) escriptor jueu que va poder estudiar sense presses els Chukchigragravecies a les llargues vacances que el tsar li va oferir graciosament aSibegraveria a consequumlegravencia de les seves activitats revolucionagraveries

ldquoEl jove novici linspirat de nou (turene nitvillin) perd tot linteregravespels afers de la vida diagraveria Deixa de treballar menja molt poc isense fruir de laliment deixa de parlar amb la gent i no contestales preguntes Es passa la major part del temps dormint Per aixogravecal observar-lo daprop altrament sajauria en plena tundra i shiquedaria adormit tres o quatre dies corrent el perill durant lhivernde ser enterrat per les tempestes de neu Quan torna en si despreacutesdun son tan llarg es pensa que nomeacutes ha dormit unes hores i engeneral no eacutes conscient en absolut dhaver dormit a laire lliurerdquo

Xamanismes

Mapa fet per un xaman chucki del viatge al moacuten inferior

Bogoraz comenta meacutes endavant una curiosa pragravectica dels Chukchi queevoca el refinat ldquoioga nidrardquo dels hinduacutes

ldquoQuan estan malalts cauen en un son profund i perllongat que potdurar molts dies nomeacutes amb les necessagraveries interrupcions per sa-tisfer les necessitats fiacutesiquesrdquo

Els somnis ocupen un lloc particularment important en el xamanismedels tsepang o xepang - un dels grups tribals meacutes aiumlllats de Nepal - es-pecialment durant el periacuteode diniciacioacute a la professioacute El pande o xa-man no reconeix cap instruccioacute terrenal els seus mestres soacuten els eacutesserssobrenaturals que apareixen oniacutericament als iniciats i els instrueixen alllarg de diversos somnis Un cop acabada la instruccioacute en forma desomni o de tragravensit el pande eacutes reconegut com a tal per la comunitat

Aquests tragravensits es consideren perillosos perquegrave si el novici no ha ad-quirit prou experiegravencia pot ser posseiumlt pels mals esperits posant aixiacute enperill la vida de tots els presents El control exercit pel pande sobre elsnovicis suggereix que encara que la instruccioacute tingui lloc en un somniel paper dels que ja soacuten pande no eacutes secundari

Sudagravefrica

Avui en dia a Sudagravefrica el somni eacutes essencial en la formacioacute dels san-goma els xamans zulu Eacutes interessant comparar la seva visioacute amb la dels nepalesos ja que perals sangoma qualsevol eacutesser - avantpassat humagrave o invisible - eacutes un es-perit vagravelid per a la instruccioacute i se li confereix una presegravencia permanentEn paraules textuals duna sangoma de Johannesburg el 2012

Xamanismes

ldquoTenim una instruccioacute Perograve abans de formar-nos com a sango-mas els avantpassats han de venir a nosaltres Quan dormim so-miem en alguacute que ens pot ajudar a formar-nos I quan somiem enaquesta persona lencarnem en el nostre propi cos nomeacutes despreacutesdaixograve ens podem formar Lrsquoesperit ha destar amb nosaltres Ha devenir a nosaltres semprerdquo

Els xamanismes desenvolupen doncs una gran varietat de pragravectiquesque retrobarem en totes les tradicions Situem-nos ara al comenccedilamentde la Histograveria by the rivers of Babylon

Mesopotagravemia i Pegraversia

Revelat a mi i fes-me veure un somni favorableQue el somni que somiiuml sigui favorableQue el somni que somiiuml sigui veritable

Que Mamu la deessa dels somnis estigui al capccedilal del meu llitQue jo entri a Esagil el temple dels deacuteus la casa de la vida

Antiga oracioacute assiriacutea auspiciadora de somnis

Hem arribat al moacuten dels documents i nomeacutes de penetrar en la Histograveriaens veacutenen a trobar els somnis Relats interpretacions referegravencies queprovenen de materials mesopotagravemics duna antiguitat aproximada de5000 anys revelen el paper central del son i el somni en les grans cul-tures clagravessiques de lOrient Mitjagrave i que influiragrave profundament en lescultures posteriors

Dentrada el deacuteu suprem i primer mesopotagravemic Apsu segons lEnumaElish el relat creacional no pot dormir per culpa dels problemes que licausen els seus fills igual que els deacuteus dels indis Pima

I va parlar a Tiamat amb veu fortalsquoEls seus camins shan tornat molestos per a miDe dia no puc descansar de nit no puc dormir

Abolireacute els seus camins i els dispersareacuteQue la pau prevalgui perquegrave poguem dormir

A les cultures de lantiga Mesopotagravemia els deacuteus es comuniquen ensomnis amb els homes i diversos deacuteus i desses sencarreguen de gestio-nar-los Perograve aquests deacuteus tambeacute somien dormen o reposen en sonprofund i exemplifiquen una sofisticada pragravectica oniacuterica dorigen xa-magravenic

Lendevinacioacute a lantic Orient Progravexim - tambeacute lendevinacioacute a traveacutesdels somnis - saplicava als afers meacutes importants Els informes de som-nis que ens han arribat estan inextricablement relacionats amb el poderi meacutes especiacuteficament amb les preses de poder ja que el somni solia le-gitimar el nou governant Per tant com veurem constantment al llargde la Histograveria els missatges en somnis soacuten afirmacions dorigen diviacuteque confirmen el poder dun rei i governant o el guien en temps de cri-si

Eacutes evident que era un mitjagrave que podia ser inventat perograve les nombroses

dades que ens han arribat no exclouen les experiegravencies reals El meacutesdefinitiu perograve com es pot comprovar en els somnis histograverics no solsde Mesopotagravemia sinoacute tambeacute de totes les altres grans cultures eacutes quepresenten un iacutendex no gens menyspreable dencerts notable fet que noeacutes degudament tingut en compte pels historiadors i els estudiosos delsomnis

Fem dantuvi un cop dull als termes sumeris que designen el son i elssomnis El son sanomena uacute mot comuacute a altres lleguumles de la zona comlhitita Aquest terme teacute diversos sentits ldquoplantardquo ldquovegetalrdquo ldquoalimentrdquoldquopasturardquo i daciacute ldquonodrirrdquo ldquoalimentarrdquo i ladjectiu ldquofortrdquo ldquopoderoacutesrdquo(home) Segons el linguumlista Stephen J Lieberman es pronunciava ldquoordquo

ldquoDormirrdquo es diu tambeacute nud o nuacute que teacute el sentit de ldquojeurerdquo ldquoestar esti-ratrdquo i daciacute ldquomatarrdquo i tambeacute ugrave-a ldquodescansarrdquo ldquoendormiscar-serdquo ugrave-lul-laku malson (ldquodormirrdquo+ldquotraiumldorrdquo) ugrave-saacute (ldquodormirrdquo+ldquodigual valorrdquocf ntildeisaacute ldquomitjanitrdquo) o ugrave-saacutedab ser venccedilut pel son (ugrave-saacuteldquodormirrdquo+rdquoapoderar-se derdquo)

El mot maacuteš-gi o maacuteš-ntildei que significa ldquovisioacute nocturnardquo ldquoaugurirdquo oldquosomnirdquo teacute una curiosa etimologia Literalment significa ldquola cabra dela nitrdquo eacutes a dir lextispici(del llatiacute extispicium la pragravectica de fer servirles anomalies observades en les entranyes dels animals per predir elsesdeveniments futurs) de la nit ja que la cabra era un dels animals quese solien sacrificar per a loracle Aquesta significacioacute sembla implicarque el potencial endevinatori dels somnis es considerava despecialqualitat El somni tambeacute es designa amb el mot ma-mu (ldquocreacuteixer per amirdquo)

Lassiriograveleg Adolph Leo Oppenheim (1904 - 974) editor del ChicagoAssyrian Dictionary suggereix que els somnis tenien tres ldquoplansrdquo o ni-vells per a la gent de lantiga Mesopotagravemia Podien ser revelacionsduna deiumltat (per tant havien de ser interpretats) un reflex de lestat delsomiador o uns senyals per endevinar el futur

I si un somni podia ser un auguri tambeacute podia ser obra de forces malegrave-fiques que calia propiciar a traveacutes del ritual Citem lapunt del divulga-dor Scott Cunningham sobre aquesta cultura

ldquoEs poca la informacioacuten que se ha conservado sobre las creenciassumerias relacionadas con los suentildeos Siacute sabemos que este puebloaceptaba el origen divino de por lo menos algunos suentildeos Es po-sible que se creyera que la deidad entrase en la conciencia del so-ntildeador a traveacutes de un orificio de la cabeza pues algunos textos afir-man que la deidad que inspiraba el suentildeo se poniacutea de pie sobre lacabeza del sontildeador El caso maacutes antiguo de suentildeo divino conocidoen la civilizacioacuten sumeria fue el que tuvo Eannatum rey sumerio dela ciudad-estado de Lagash

Hacia el 2450 AEC Eannatum dejoacute escrito que su dios personalNingirsu se habiacutea puesto de pie sobre su cabeza mientras dormiacuteay en un suentildeo le habiacutea informado de que en la proacutexima guerraque iba a mantener contra la ciudad de Umma el rey de Kish noiba a tomar partido por ninguno de los dos bandosrdquo

Aquest eacutes el text original del somni dEnnatum que ens permet sub-mergir-nos en lintens ambient oniacuteric daquesta bella estela

Text epigragravefic de lrdquoEstela dels Voltors

Ningirsu implantoacute la simiente de Eannatum en el seno de Ni-nurshaga

Ninurshaga lo parioacute y con Eannatum Ninurshaga se regocija Innana lo toma el brazo Lo llama de este modo

Digno de residir en el Eanna de Inana del Ebgalrdquo

Ella lo sienta en las rodillas sagradas de Ninurshaga y Ninurshaga lo alimentoacute on sus pechos sagrados

Eacutel (Ningirsu) lo midioacute con su palmo cinco codos Eacutel lo midioacute con su codo cinco codos y un palmo

Ningursu se regocija grandemente le concede la realeza de La-gash

El llamado de Ningursu Eannatum el poderoso habla con coacutelera al

paiacutes enemigo Inana ha llamado a Eannatum Digno de residir en el Eana de Ina-

na del Ebgal este nombre fue impuesto su nombre sumerio fue impuesto

El priacutencipe de Umma cada vez que con sus tropas haya comidoel Gu-edina

el dominio bien amado de Ningursu que eacuteste lo abata

(suentildeo de Eannatum) Aquel que estaacute acostado aquel que estaacute acostado eacutel estaacute en su cabecera

Eannatum acostado su sentildeor bienamado Ningursi estaacute a su ca-becera

A Eannatum acostado habla ldquoA Umma la propia Kish puesta en coacutelera por estas bandas de pi-

llaje no la sostendraacute A tu derecha Utu se alzaraacute para tiacute En tu frente estaraacute la cinta realrdquo

Eannatum hirioacute (a Umma)

en seguida enumeroacute 3600 cadaacuteveresNingursu puso sobre el priacutencipe de Umma su augusta mano y su

augusto pie a la poblacioacuten de la ciudad sublevoacute contra eacutel en Umma le matoacute

destruyoacute el bario sagrado

ldquoYo Eannatu como a un mal viento de tormenta encadeneacute a latempestadrdquo

Eannatum cuya palabra es justa delimitoacute la frontera de Umma

la dejoacute en el poder de Umma y en el mismo sitio erigioacute una estela El hombre de Umma Eannatum sobre el que Sulutula vertioacute dul-

ces laacutegrimas

Eannatum vencioacute Eannatum aniquiloacute a todos los paiacuteses enemigos

Eannatum restituyoacute a Ningirsu su dominio bienamado el Guedina

(Juramento por Enlil)

ldquoYo Eannatum sobre el hombre de Umma he lanzado la red arrojadiza de Enlili

y por esta red le he prestado juramento Y el hombre de Umma a Eannatum ha prestado juramento

iexclPor la vida de Enlil rey del cielo y de la tierra

Un diluvio devoroacute el campo de Ningirsu yo decreteacute un talu de pre-sa

iexclQue nunca franquee la frontera de Ningirsu iexclQue no altere nunca el talud y la fosa

iexclQue no desplace nunca la estela

iexclSi franqueas la frontera que la gran red arrojadiza de Enlil rey delcielo y de la tierra

por la que eacutel prestara juramento sobre Umma se abata

iexclYo Eannatum soy en verdad muy sabio

Dos palomas sobre sus ojos puso alcohol en su cabeza apliqueacute resina del cedro para Enlil rey del cielo y de

la tierra hacia el Ekur de Nippur las solteacute

iquestAnte Enlil mi sentildeor por orden de quieacuten a instancias de quieacuten

el hombre de Umma se volveraacute de su palabra

iexclCuanto duran los diacuteas duraraacute esta palabra iexclSi eacutel transgrede el juramento que la gran red de Enlil

por la que ha prestado el juramento se abata sobre Umma

(Segueixen juraments per Ninurshaga Enki Suen Utu i Ninki amb un epiacute-leg final en el que se relata que Eannatum va actuar per a la glograveria de Ningir-

Sollberger E i Kupper JRInscriptions royales sumeacuteriennes et akkadien-nesPariacutes1971 pp 47-58

Els somnis de Gudea

Continua Scott Cunningham

ldquoPodemos deducir otras indicaciones de un poema religioso que seencontroacute escrito sobre dos cilindros que aparecieron en las excava-ciones de Lagash y que es el texto escrito sumerio maacutes largo quese conserva En esta narracioacuten se habla de los suentildeos divinos deGudea (rey de Lagash entre el 2199 y el 2180 AEC)

En un suentildeo Gudea ve una figura masculina alta que lleva centildeidauna corona divina Le salen alas de los hombros y tiene un leoacutentendido a cada lado En el suentildeo sale el sol en un momento A Gu-dea se le aparece una mujer que porta un punzoacuten de oro y una ta-blilla de arcilla en la que estaacute dibujado un mapa de las estrellas Lesigue un heacuteroe que lleva una tablilla de lapislaacutezuli El heacuteroe trazaen su tablilla los planos de un templo Cerca hay un asno machoque estaacute escarbando en la tierra

Cuando Gudea se despierta se siente muy intrigado por este suentildeode modo que viaja hasta el templo de Nanshe la diosa que inter-preta los suentildeos divinos Ya en el templo Gudea presenta susofrendas y ora y despueacutes se echa a dormir Mientras duerme rela-ta a Nanshe el suentildeo que le inquieta

Me ha venido algo en las horas de la nocheSu significado no lo seacute Que la profetisa

Que la que conoce lo que me atantildeeque mi Diosa Nanshe me desvele su sentido

iexclOh Nanshe iexclOh Reina iexclOh sentildeora de designiosimpenetrables () Tu palabra es fiel y brilla

con gran fulgor Eres la profetisa de las deidades ()iexclOh Madre Interpretadora de los suentildeos

He aquiacute lo que vi

Gudea refiere su suentildeo A continuacioacuten Nanshe se lo interpreta Ledice que el hombre alto era el dios Ningirsu que ordenaba a Gudeaque le construyera un nuevo templo para Su culto La aurora repre-sentaba a Ningishzida deidad personal de Gudea La mujer con elpunzoacuten y la tablilla de arcilla era Nisaba (diosa de la escritura) lasestrellas que apareciacutean en Su punzoacuten eran una orden divina paraque construyera el templo de acuerdo con las estrellas sagradas(seguramente quiere decir que se debiacutean tener en cuenta ciertosfactores astroloacutegicos)

El heacuteroe que porta la tablilla de lapislaacutezuli era Nindub un dios ar-quitecto que trazaba los planos del nuevo templo Por uacuteltimo elasno macho que escarbaba la tierra era el propio Gudea que apa-reciacutea representado como impaciente por cumplir las oacuterdenes de es-tas deidades Despueacutes de despertarse Gudea ofrecioacute un sacrificiodescubrioacute que los augurios de eacuteste eran positivos y cumplioacute las in-dicaciones de Ningirsu

A continuacioacute Scott Cunningham resumeix la visioacute sumegraveria dels som-nis

ldquoEste relato es precioso para nosotros pues nos manifiesta algunosaspectos de las creencias sumerias sobre los suentildeos

1 Podiacutean recibirse suentildeos de las deidades

2 Podiacutean aparecer varias deidades en un mismo suentildeo rela-cionadas todas ellas con el mensaje del suentildeo

3 Tambieacuten era probable que estuviera presente la deidad per-sonal del sontildeador

4 El simbolismo oniacuterico podiacutea ser oscuro En ese caso se podiacuteapedir a ciertas deidades que interpretasen el suentildeo Por otraparte existiacutea en Sumer una categoriacutea especial de sacerdo-tes los ensi especializados en la interpretacioacuten de suentildeos

5 En Sumer se practicaba alguna forma de incubacioacuten de sue-ntildeos Dado que todos los actos de los hombres y el futuro desus vidas estaban determinados por las deidades parece ra-zonable suponer que los fieles visitaban ciertos templos paraconocer una parte al menos de aquellos planes divinos Noobstante no debemos creer que la incubacioacuten de suentildeosfuera necesariamente un meacutetodo de aplicacioacuten general pararecibir orientaciones divinas Como indica el relato de Gu-dea es posible que las personas se dirigieran al templo coneste fin principalmente despueacutes de haber recibido un suentildeomisterioso en otra parte

6 El propio sontildeador podiacutea aparecer en el suentildeo representadobajo una forma simboacutelica

7 Se ofreciacutean sacrificios tras la incubacioacuten de suentildeosrdquo

Observa tambeacute Scott Cunningham el gegravenere dels deacuteus dels somnis en-tre els que destaquen clarament les deesses

ldquoLas diosas como interpretadoras de suentildeos

A partir de la informacioacuten que se desprende de las fuentes citadas yde la epopeya sumeria El poema de Gilgameacutes nos queda la firmeimpresioacuten de que todas las deidades sumerias relacionadas con lainterpretacioacuten de los suentildeos eran femeninas Nanshe Geshtinannay Ninsun (de la que se habla en el poema de Gilgameacutes)

Hay que reconocer que son pocos los textos del antiguo Sumer que

han llegado hasta nosotros pero parece que podemos afirmar concierta seguridad que si bien podiacutean aparecer dioses masculinos enlos suentildeos las deidades masculinas sumerias no interpretaban sue-ntildeosrdquo

Pels sumeris doncs els somnis eren un mitjagrave superior daccedir a laveritat meacutes exactament a veritats dun ordre especiacutefic perograve racionalsGudea rep en somnis els detalls matemagravetics per construir el temple

La distagravencia temporal - amb la subseguumlent dificultat dinterpretacioacuteduns materials per altra banda dalt valor documental ja que solen sercontemporanis als seus autors - ens impedeix fer-nos cagraverrec duna ma-nera precisa del paper que el son i els somnis tenien en la primera civi-litzacioacute clagravessica perograve eacutes innegable que en ella ja soacuten presents - des delxamanisme - els principals elements que trobarem a les cultures poste-riors

Una lectura daquests materials sovint encara per desxifrar revela unavisioacute complexa i molt elaborada del son i els somnis i els seus meca-nismes

Una figura masculina probablement Dumuzi

perquegrave eacutes representat com un pastor que duu un animal petit Les plantes als seus dos costats indiquen la seva relacioacute amb la fer-

tilitat (Frayhe 2006 comunicacioacute personal)

Ivori fenici de Nimrud s VIII SC

La mort de Dumuzi

Comenta Scott Cunnigham un altre exemple del paper dels somnis enla cultura sumegraveria

ldquoUn texto titulado La muerte de Dumuzi de hacia el antildeo 1750AEC nos ofrece maacutes datos sobre las ideas sumerias acerca de lossuentildeos En esta obra el dios pastor de Erech Dumuzi tiene unapremonicioacuten de su propia muerte Sale a la llanura desierta sequeda dormido y suentildea con una experiencia terrible y cargada depresagiosrdquo

El text original en relatar el tragravegic amor de Dumuzi - fill dEnki (i pre-cedent de Tammuz i Osiris) - i Gestianna una enlililta fa mencioacute a unsomni premonitori

ldquoDurante la noche Dumuzi tuvo un suentildeo visualizoacute una premoni-cioacuten de muerte En el suentildeo vio a siete bandidos malvados que en-traban en su morada iexclEl Sentildeor nos ha enviado a por ti hijo deDuttur le deciacutean Ahuyentaban a sus ovejas se llevaban a suscorderos y sus cabritos le quitaban su tocado de sentildeoriacuteo le arran-caban de su cuerpo la tuacutenica real le quitaban y le rompiacutean el baacutecu-lo de pastoreo arrojaban al suelo su copa Desnudo y descalzo selo llevaban preso le poniacutean grilletes en las manos lo dejaban mori-bundo en nombre del Halcoacuten y el Paacutejaro Principesco Inquieto yasustado se despertoacute Dumuzi en mitad de la noche le contoacute susuentildeo a Geshtinanna iexclEl suentildeo no es favorable le dijo Geshtinan-na al turbado Dumuzi iexclMarduk te acusaraacute de haberme violado en-viaraacute a emisarios malvados para que te arresteniexclOrdenaraacute que sete juzgue y se te deshonre para desunir la relacioacuten con unaenlilitardquo

ldquoAl despertarse Dumuzi se siente incapaz de desentrantildear el simbo-

lismo del suentildeo y llama a su hermana Geshtinanna (ceacutelebre diosade la interpretacioacuten de los suentildeos divinos asiacute como poetisa y can-tante) para que interprete su suentildeo Por desgracia Ella afirma queaugura Su muerte (Los antiguos escribas sumerios no nos han ex-plicado coacutemo podiacutean morir las deidades aunque el hecho puede in-dicarnos su origen humano)

Este texto nos ofrece un dato maacutes en nuestro estudio de los suentildeosen Sumer las mismas diosas y dioses sontildeaban y podiacutea resultarlesdifiacutecil interpretar sus propias visiones nocturnasrdquo

Babilogravenia i Assiacuteria

El somni doncs teacute un paper cabdal en la mitologia mesopotagravemica eacutesel principal mitjagrave de comunicacioacute entre deacuteus i homes Quan els deacuteusdecideixen destruir el moacuten Ea instrueix Pirnapishtim perquegrave se nesca-pi i construeixi larca que lha de salvar de les aiguumles No estagrave de meacutescomentar que aquest aviacutes en somnis es retroba en tots els mites diluvi-als posteriors

Els babilonis creien que els esdeveniments del cosmos estaven relacio-nats Daciacute la importagravencia que donaven a lastrologia com a guia i tam-beacute als somnis No sols com a mitjans per conegraveixer els esdevenimentssinoacute tambeacute per influenciar-los amb rituals o accions magravegiques Per tantcalia examinar qualsevol esdeveniment misterioacutes o notable i els somniseren una de les millores maneres desbrinar-ne el significat Els babilo-nis eren molt rigorosos en lexercici daquesta ciegravencia fets estranyscom el naixement dun vedell amb dos caps eren anotats i seguits alllarg de molt temps i es contrastaven amb els esdeveniments posteriors

Si una dona estegraveril tenia un fill despreacutes dun fet com aquest - raonaven- la progravexima vegada que el fet es produiacutes una dona estegraveril tornaria aconcebre Naturalment aquesta idea va portar a deliberats intentsdaconseguir o representar el primer per obtenir el segon eacutes a dir a ferservir la magravegia Per aixograve eren nombrosos els rituals magravegics per preve-nir malsons i facilitar bons somnis Els assiris creien que els somnisanunciaven bona o mala sort I com els babilonis intentaven fer front ala mala sort que podia provenir dels malsons Eacutes a Mesopotagravemia on co-

menccedila la pragravectica de la incubacioacute de somnis en els temples pragravecticaque retrobarem a les cultures egiacutepcia grega i romana

Citem de nou Scott Cunningham sobre els assiris

ldquoLos asirios sabiacutean que los seres humanos soacutelo podiacutean comunicarselibremente con las deidades durante el reposo Algunas veces estacomunicacioacuten adoptaba la forma de un suentildeo simboacutelico pero otrossuentildeos tambieacuten podiacutean estar muy claros La mayoriacutea de los suentildeoseran revelaciones de la voluntad divina aunque otros estaban indu-cidos por demonios Los reyes babilonios y asirios se basaban mu-cho en los suentildeos para gobernar su paiacutes para planificar y realizarlas construcciones puacuteblicas para hacer planes de batalla e inclusopara animar sus aacutenimos decaiacutedos Ishtar se aparecioacute a Asurbanipalen un suentildeo con Sus atributos de Diosa de la guerra y le encargoacuteque atacara a un pueblo vecino Despueacutes cuando el gran rey asiriose sentiacutea desanimado se le aparecioacute en suentildeos y le prometioacute quemarchariacutea en cabeza del ejeacutercito del rey y lo conduciriacutea a la victo-riardquo

El cilindre de Nabonidus

El cilindre de Nabonidus provinent de Sippar eacutes un text fundacionalon el rei Nabonidus de Babilogravenia (556-539 AC) descriu la cura ambquegrave va reparar tres importants temples seguint instruccions oniacuteriques

ldquoEn el principi del meu etern regnat em van enviar un somni Mar-duk el gran Senyor i Sin la lluminagraveria del cel i del moacuten de meacutes en-llagrave eren dempeus tots dos junts Marduk em va dir Nabonidus reide Babilogravenia transporta maons amb el teu cavall de monta recons-trueix Ehulhul i fes que Sin el gran Senyor estableixi la seva resi-

degravencia enmig dellrdquo

Patrones i patrons dels somnis

Pel que fa a la mitologia els babilonis van seguir pragravecticament el su-meris i tenien una deessa especial pels somnis Mamu i una de lesprincipals funcions dels seus sacerdots era prevenir els malsons

Mamu enviava somnis positius i a la vegada protegia els fidels delsmalsons enviats pels dimonis per aixograve era una figura central en la quo-tidianitat mesopotagravemica

Fins i tot els esperits del Fat que servien Anu deacuteu del cel i la reina delmoacuten inferior Ereshkigal podien de vegades ser propicis si ella els hodemanava

Tambeacute comptaven amb lajut i proteccioacute de lamistosa Damu unamena de deessa-fada molt estimada perquegrave inspirava somnis agrada-bles alleujava la sofrenccedila dels afligits i tornava la salut als malalts

La ja citada Geshtinanna que ostenta entre altres epiacutetets el dldquoarxiverade linfern i bibliotecagraveria del celrdquo deessa de la tardor la vinya i el vi

poetessa i cantant era la principal encarregada de la interpretacioacute delssomnis

Perograve el ric panteoacute mesopotagravemic presenta meacutes deiumltats relacionades ambels somnis com assenyala Scott

ldquoComo hicieron la mayoriacutea de las culturas los babilonios y los asi-rios atribuyeron los suentildeos a deidades determinadas Entre ellasestaban la diosa Mamir (tambieacuten llamada Mamu y Mami era ade-maacutes una comadrona divina) Mamu-da-ge (derivada de Mamuevidentemente) Zakar (tambieacuten llamado Zaqiqu) mensajero deldios lunar Sin y Zakar-mas-ge Todos ellos estaban sujetos a Sha-mash dios del sol Sentildeor de la Visioacuten y creador divino de los sue-ntildeos Todas las deidades relacionadas con los suentildeos estaban some-tidas a Su control

Ya hemos hablado de coacutemo se presentaba Ishtar ante los reyes ensuentildeos para darles consejos y proponerles planes de batalla Sufama en este contexto puede estar relacionada en alguacuten sentidocon Su caraacutecter lunar pues asiacute como la luna ilumina el cielo oscurode la noche asiacute llevaba Ishtar la luz a sus fieles por la nocherdquo

Eacutes natural que la interpretacioacute dels somnis fos una activitat de gran im-portagravencia que era possible gragravecies a la gran quantitat de somnis que esrecollien i la subtilesa dels megravetodes dinterpretacioacute Per exemple els experts donaven molta importagravencia en els somnis alsmoviments nuacutemeros posicions (dreta o esquerra) i a laspecte delsdeacuteus que hi apareixien

Gilgamesh el gran somiador

Deacuteus i reis com el gran erudit Assurbanipal (s VII AC) prestaven unagran atencioacute als somnis Dins de larxiu de tauletes de fang daquesterudit governant es van trobar els fragments de la histograveria del rei Gil-gamesh el meacutes antic dels grans relats clagravessics Sembla talment un relatoniacuteric

Gilgamesh es relaciona en somnis amb els deacuteus veu el futur i literal-ment es guia pels somnis - sovint desconcertants - dels que al llarg delrelat es donen interpretacions Diu Scott Cunningham

ldquoLos suentildeos desempentildean un papel central en el Poema de Gilga-meacutes algunos pasajes de esta obra proceden del antiguo Sumer(hacia el 4000 AEC) aunque las versiones maacutes completas que hanllegado hasta nosotros son babiloacutenicas Enkidu un hombre salvajedel bosque ha conocido a una cortesana llamada Shamhat (que se-guramente era una prostituta sagrada relacionada con el templo deIshtar en Uruk) Shamhat dice a Enkidu que eacuteste debe dirigirse aUruk para ver al rey Gilgameacutes que es un hombre radiante La cor-tesana dice que a Gilgameacutes se le anunciaraacute la llegada de Enkidu enun suentildeo

En esta epopeya Gilgameacutes tiene en total dos suentildeos profeacuteticos En

el primero pasea en Uruk de noche con amigos suyos y se encuen-tra un meteorito caiacutedo en plena calle Gilgameacutes intenta levantarlopero es incapaz de hacerlo por su peso Con ayuda de otros portael meteorito sobre unas correas y lo lleva a su madre Gilgameacutes sesiente tan atraiacutedo por el meteorito que dice a su madre en el sue-ntildeo que le atrae como una mujer La madre de Gilgameacutes anunciaque el meteorito es el hermano de Gilgameacutes

A la mantildeana siguiente Gilgameacutes se levanta de la cama y cuenta susuentildeo a su madre que es la Diosa Ninsun (adorada en Uruk y ceacutele-bre por Su sabiduriacutea) Ella le explica que el meteorito que habiacuteacreado Ella misma para eacutel seriacutea su amigo querido (Enkidu) al queamariacutea como a una mujer y que le seriacutea siempre fiel Asiacute se cum-pliacutea la prediccioacuten de que Gilgameacutes conoceriacutea la llegada inminentede Enkidu Gilgameacutes relata a Ninsun un segundo suentildeo que ha te-nido en el que se sintioacute atraiacutedo poderosamente por un hacha deforma extrantildea que habiacutea encontrado en las calles de Uruk Amabaal hacha como si fuera una mujer y la llevaba a su lado Su madreinterpreta el suentildeo anunciando que el hacha es el bravo camaradaque pronto se uniriacutea a eacutel en Uruk y que rescatariacutea a su amigo

Asiacute Gilgameacutes tuvo dos suentildeos profeacuteticos ambos anunciaacutendole lallegada de Enkidu el hombre salvaje de las montantildeas que corredesnudo con las bestias de las colinas y que duerme sobre el suelo

He comentado con detalle algunos pasajes de esta epopeya porquecontiene una de las referencias mesopotaacutemicas maacutes antiguas a lossuentildeos profeacuteticos Dado que estos suentildeos se los envioacute a Gilgameacutessu madre la sabia diosa Ninsun bien podemos calificarlos de sue-ntildeos de inspiracioacuten divinardquo

El moacuten desapareixeragrave com un somni i nomeacutes quedaragrave Deacuteu

Zoroastre

Pegraversia

Degut al seu origen comuacute les religions iranianes i indo-agraveries soacuten moltsemblants com ho soacuten els termes que designen el son i el somni cen-trats en el terme xvafna ldquodormir somiarrdquo i que retrobem en el sagravenscritEl panteoacute persa eacutes similar doncs al daltres pobles de llengua indo-eu-ropea i compregraven un gran nombre de deacuteus personificacions delementsnaturals i de normes o institucions socials

Els perses perograve establien una radical distincioacute entre dos principals ti-pus de deiumltats els daivas i els ahuras Els daivas (ldquocelestialsrdquo els de-vas vegravedics o el llatiacute deus) eren els principals i els ahuras (ldquosenyorsrdquoels asuras vegravedics) tenien menys importagravencia Aquest fort dualisme - tiacute-

pic de lantiga Pegraversia i que perviu en el xiiumlsme iraniagrave actual - eacutes lex-pressioacute de loposicioacute entre la veritat (arta) i la mentida (drug drauga)que impregna aquest corrent

El cap del panteoacute era Ahura Mazdā el ldquoSavi Senyorrdquo a qui es venera-va com eacutes sabut amb el sacrifici del foc i lhauma (lhaoma de lAves-ta o el soma dels Vedes) la beguda de la immortalitat Sassenyala el caragravecter natural i senzill de les pragravectiques iranianes quees feien al cim de muntanyes com el sagrat Mont Elbruz i les proesesdels cegravelebres mags perses de qui parla Herodot (c480-c 425 AC) ales seves ldquoHistograveriesrdquo generalment en connexioacute amb els sacrificis perogravetambeacute com a integraverprets dauguris i somnis Ser expert alhora en sacrifi-cis i somnis era habitual en lantic Orient Mitjagrave

Uns anys abans de lhistoriador grec les ldquoTauletes de la Fortificacioacute dePersegravepolisrdquo datades del regne de Darius I el Gran (522-486 AC) cer-tifiquen la participacioacute dels mags en ladministracioacute de limperi (pragravecti-ca habitual en les cultures del Progravexim Orient) aixiacute com les seves funci-ons religioses Eren ells els que dirigien el sacrifici meacutes important dePersegravepolis la capital administrativa dedicat a Ahura Mazda (conveacute as-senyalar que els altres sacrificis eren fets pels sacerdots) A les fontsgrecorromanes els xamagravenics mags perses es van convertir en els repre-sentants per excelmiddotlegravencia dels cultes orientals

Zoroastre lapocaliacuteptic

La figura de Zoroastre exemplifica el moacuten persa Per aixograve ens centremen la seva figura Eacutes significatiu assenyalar la gran fama de Zoroastreen el moacuten clagravessic com a mag i astrograveleg non plus ultra era consideratlinventor dambdues arts i des del segle III AC una autegraventica massade literatura atribuiumlda a ell va circular per la nostra Mediterragravenia

La reforma de Zaratustra (en persa antic vellrdquo o camell ldquocuidadorde camells o cavallsrdquo) o Zoroastre (llatinitzacioacute del grec Ζωρὸάστρηςldquoestrella dor o resplendentrdquo) pastor profeta (mantran) i poeta va teniruna gran influegravencia en les cultures del seu entorn com el judaisme i anivell popular representava la religioacute persa en el seu conjunt

Zoroastre es considera un personatge histograveric perograve no se sap del certon va neacuteixer ni legravepoca en quegrave va viure Basant-se en anagravelisis linguumliacutesti-ques del llibre dhimnes Gatha part de lAvesta en la redaccioacute delsquals es considera que hi va intervenir personalment es creu que vaviure vers el 1000 AC En tot cas tot el que es coneix de Zaratustra

proveacute dels escrits religiosos del zoroastrisme lAvesta o la tradicioacute dedatacioacute especialment complicada

Els textos que en parlen diuen que Zaratustra era un sacerdot de la reli-gioacute tradicional iraniana marcat per visions que avui qualificariacuteemdapocaliacuteptiques o conspiratives de la liacutenia dura

De famiacutelia de pastors com Mahoma perograve amb pocs recursos als 20anys Zoroastre es va lliurar a la vida contemplativa i va visitar diversossavis en busca de mestratge sense gaire egravexit com li va passar a Buda

Perograve va continuar la seva recerca fins que un dia quan tenia 30 anysva baixar a un riu a purificar-se durant una festa de primavera

Dins laigua com meacutes tard Jesucrist va tenir la seva primera revelacioacuteSe li va aparegraveixer Vohu Manah (un eacutesser lluminoacutes comparable a un ar-cagravengel) i el va portar a la presegravencia dAhura Mazda

El deacuteu suprem li va encomanar la reforma de la corrompuda religioacute dePegraversia davant duna immediata renovacioacute del moacuten que aniria acompa-nyada de premis per als justos i de cagravestigs per als injustos El jove va continuar tenint aquestes visions de dia i de nit i es va dedi-car a explicar-les amb la fortuna daconseguir de bona hora un segui-dor de categoria un priacutencep anomenat Vishtaspa que li va prestar elseu suport incondicional

Perograve els sacerdots tradicionals no van rebre beacute la reforma i juntamentamb uns priacutenceps veiumlns van atacar les forces de Vishtaspa i Zaratustra

Contra tot pronogravestic perograve com prometien les visions els reformadorsfinalment van obtenir la victograveria i el zoroastrisme es va convertir en re-ligioacute oficial

La doctrina de Zoroastre es basa principalment en la religioacute tradicionaliraniana Per exemple la idea dels antics mites iranians que en el prin-cipi nomeacutes hi havia una una mostra de cada cosa - una planta un ani-

mal un home - el portaragrave a la idea dun sol deacuteu

Aquest deacuteu uacutenic Ahura Mazda eacutes el creador de tot el beacute del moacuten quemanteacute en ordre amb lajut dels Amesha Spentas els ldquoGenerosos im-mortals Soacuten els mantenidors de larta o asha la veritat beacute i ordre

Lordre diviacute soposa frontalment al drug promogut pel malvat Ahri-man siacutembol de la foscor i el caos

Ahriman no eacutes un deacuteu comparable a Ahura Mazda meacutes aviat com elnostre Satanagraves eacutes una molegravestia constant que vigilen daprop algunsldquogenerosos immortalsrdquo com Mitra o Sharosh i el mateix Ahura Mazdaldquoel sense sonrdquo com lanomena lAvesta Perquegrave per als zoroastrians elson eacutes un estat molest obra dAhriman

Per aixograve Ahura Mazda sempre estagrave despert tant meacutes que ha de contro-lar el seu rival que mira sempre de tancar els ulls als homes iquestUna ver-sioacute meacutes paranoica dels insomnis taoistes o de les nits en blanc dels io-guis

Finalment Zoroastre va fer un logravegic pas meacutes en la religioacute antiga en afir-mar que un ordre perfecte exigeix una justiacutecia final amb premis per alsdefensors de la veritat i cagravestigs per als partidaris de la mentida

Per aixograve es veieacute obligat a presentar la visioacute que per un temps prevaldriaencara la mentida dAhriman a la Terra perograve que a la fi dels temps hihauria un esclat de justiacutecia cogravesmica un salvador (el Saoshyant) reno-varia totalment el moacuten i ressuscitaria els morts posant fi al regne satagrave-nic dAhriman

Aquesta concepcioacute de la histograveria transmesa per lapocaliacuteptica judeo-cristiana la islagravemica i fins i tot pel corrent budista del Kalachakra (iacuten-timament relacionat amb el miacutetic i ambivalent regne de Shambalah)impregnaragrave lagravenima dOccident i inspiraragrave gnogravestics maniqueus profe-tes visionaris i ilmiddotluminats de tot pelatge al llarg dels segles

Lapocaliacuteptica eacutes tambeacute popular en lactualitat com demostra una pas-sejada per la seccioacute corresponent dInternet on lestructura dissenyadade Zoroastre sembla que hagi resistit perfectament el pas del temps(veure ldquoConnexioacute vetlla-somnirdquo)

Potser el motiu daquesta estranya i persistent influegravencia ragui en el fetque el somni de Zoroastre com relaten amb tot luxe de detalls les tex-tos sagrats dels zoroastrians sarrela en realitat en un altre somni

El somni de Dughda

Com les mares de Buda o de Jesucrist Dughda o Dukdaub la mare deZoroastre el sisegrave mes del seu embaragraves va tenir un somni Perograve no vaser bell i inspirador com el de la reina iacutendia o la dama jueva sinoacute que

al truculent estil persa Dughda va tenir un violent malson de rebusca-da cruesa

El conta la narracioacute que en fa al segle XVII el Dabestan-e Madaheb oldquoEscola de les Doctrines Religiosesrdquo obra que descriu moltes religionsi pragravectiques esotegraveriques de lIacutendia del seu temps (hinduisme budismejudaisme cristianisme islamisme zoroastrisme i diverses sectes religi-oses) en general a partir dobservacions personals El seu autor eacutes MirDul-feqar Ardestani (c 1671-70) conegut com Molla Mowbad oMowbadshah membre duna famiacutelia xiita persa que es va fer seguidorde la secta neozoroastriana Azar Kayvani quan encara era un infant

Aquest relat de la missioacute de Zoroastre revela el destacat paper i el com-plex tractament que rebien els somnis en la refinada societat persaamb un interessant toc astrologravegic

ldquoQuan els malvats van fer caure el moacuten en confusioacute i era totalmenta la mercegrave del diable Deacuteu va voler alccedilar un profeta dexaltada dig-nitat que nomeacutes la famiacutelia de Faridoon era digna dengendrarAquells dies un home de nom Purushasp fill de Patirasp era des-cendent de Faridoon i la seva dona es deia Dukdaub una virtuosadama que tambeacute era de la famiacutelia de Faridoon

El Totpoderoacutes va escollir aquestes dues persones com a petxina perencloure la perla de Zartosht Al cap de cinc mesos dembaragravesDukdaub va veure una nit en un somni la seva casa embolcalladadun nuacutevol fosc que tapava lesplendor del sol i de la lluna Idaquell nuacutevol van comenccedilar a ploure molestes i rapaces creaturesde la terra i de laire i la meacutes atrevida daquelles begravesties va obrir elventre de Dukdaub va treure linfant tot agafant-lo pels talons iles altres begravesties salvatges es van aplegar al seu voltant Dukdaubalarmada volia cridar perograve Zartosht lhi va impedir dient

El Deacuteu just eacutes amic meu no tinguis cap temor

I llavors ella es va quedar en pau I en aquell instant va contemplaruna muntanya resplendent que baixava del cel i feia fora el nuacutevolnegre I els animals dolents sen van anar volant amb ell Quan lamuntanya es va apropar meacutes va sorgir del seu interior un jove res-

plendent de per tot que duia en una magrave una branca lluminosa i enlaltra el llibre enviat per Deacuteu just Llavors va llanccedilar el llibre contra les begravesties i van fugir totes de lacasa llevat de tres un llop un lleoacute i un tigre Aleshores el jove elsva colpejar amb la branca lluminosa i els va consumir el foc des-preacutes va agafar Zartosht i el va tornar a ficar dins el ventre de laseva mare i va dir-li

No temis No et lamentis Perquegrave Deacuteu mateix eacutes el guardiagrave del teufill Aquest fill honorable seragrave el profeta del Deacuteu just

Llavors el jove va desaparegraveixer i Dukdaub es va despertar i es vaalccedilar daquella tenebrosa nit i va coacuterrer a buscar un vident del veiuml-nat que era expert en la interpretacioacute dels somnis i li va contar laseva visioacute Lintegraverpret li va contestar

A traveacutes daquest nen que sassembla al sol el moacuten sompliragrave ambla seva fama Veacutes-ten ara i portam el cagravelcul de la teva nativitat (lacarta astral) perquegrave el pugui inspeccionar

Dukdaub va fer el que li havia ordenat l lintegraverpret el qual en exa-minar-lo va dir

Durant tres dies amaga aquest secret a tothom torna meacutes tarddaquiacute a quatre dies i rebragraves la resposta a les teves peticions

Aixiacute ho va fer i al quart dia va anar a veure lastrograveleg que va som-riure en contemplar-la i havent estudiat amb deteniment les influ-egravencies siderals va passar a la interpretacioacute del somni tot dient

La nit que vas tenir aquella visioacute el nen no nascut tenia 5 mesos i23 dies des que va arribar al jaccedil de lexistegravencia i el seu ilmiddotlustre nomseragrave Zartosht ell destruiragrave els enemics de la fe perograve abansaquests se li oposaran en combat i posaran en pragravectica tota menade mesures hostils contra ell Tu sofriragraves moltes afliccions de partdels dolents com veies en els animals del teu somni Perograve a la fiobtindragraves la victograveria i el teu cor sompliragrave de joia i a traveacutes daquestinfant que encara no ha nascut sentiragraves tota lalegria que una

mare pot sentir Despreacutes vas veure un jove que baixava del siegrave celamb una branca resplendent darbre era Farrah-i-Izad lesplendorde Deacuteu el protector contra els mals que assetjaven el teu fill el lli-bre escrit que duia a la magrave eacutes lemblema de lofici de profeta ambel qual obtindragrave la victograveria contra tots els seus enemics Les tresbegravesties salvatges que es van quedar simbolitzen un enemic poderoacutesi malegravevol que amb les seves arguacutecies intentaragrave destruir Zartoshtperograve que finalment seragrave derrotat i llavors hi hauragrave un priacutencep queproclamaragrave la fe i amb el seu poder Zartosht esdevindragrave sobiragravedaquest moacuten i de laltre O Dukdaub El paradiacutes eacutes la recompensade lobediegravencia a Zartosht i linfern eacutes el cagravestig dels que aparten elseu rostre dell Vulgui el cel que pugui viure durant els dies de laseva missioacute per mostrar el meu zel per la seva eminent dignitat

Dukdaub va dir aleshores a lintegraverpret i astrograveleg

Com has trobat les circumstagravencies i el moment exacte del meuembaragraves

I ell va replicar

Amb el poder del coneixement de les estrelles i lestudi danticstextos que relaten lauspiciosa existegravencia de linfant

Dukdaub en tornar a casa seva va explicar lesdeveniment a Pu-rushasp perquegrave ho comuniqueacutes a Patirasp i ambdoacutes esposos esvan unir en lloanccedila al Totpoderoacutes Zartosht en entrar en el moacuten delexistegravencia va riure en veu alta en el moment del seu naixementde manera que les dones del veiumlnat que eren alliacute reunides van sen-tir el so de la seva rialla i fins i tot el seu pare Purushasp es va dir

Segurament eacutes una emanacioacute de Deacuteu Tots menys ell ploren enarribar en aquest moacuten

Llavors li va donar el nom de Zartosht i aixiacute es van acomplir les pa-raules de lintegraverpret de somnisrdquo

El gran Visthaspa

Un personatge notable de lentorn del mag persa eacutes el seu protector elrei Visthaspa (lldquoHistaspesrdquo dels textos grecollatins de legravepoca helmiddotleniacutes-tica) a qui veiem a la ilmiddotlustracioacute escoltant amb atencioacute les inspiradesparaules de Zaratustra

Ja que no tenim constagravencia del seu discurs - probablement girava en-torn del despertar - citem la versioacute de Nietzsche que aciacute suggereixinusitadament el que possible discurs original Al comenccedilament del seufamoacutes llibre un ermitagrave sadreccedila a Zaratustra i el defineix buacutedicamentamb aquests termes

ldquoZaratustra es un despierto iquestqueacute quieres ahora entre los durmien-tesrdquo

Meacutes endavant presenta un diagraveleg revelador

ldquoAlabaron ante Zaratustra a un sabio que sabiacutea hablar bien del dor-mir y de la virtud mucho se le honraba y recompensaba por ello ytodos los joacutevenes se sentaban ante su caacutetedra A eacutel fue Zaratustra

y junto con todos los disciacutepulos se sentoacute ante su caacutetedra Y asiacute ha-bloacute el sabio - iexclSentid respeto y pudor ante el dormir iexclEso es lo primero iexclY evi-tad a todos los que duermen mal y estaacuten desvelados por la noche

Mientras Zaratustra oiacutea hablar asiacute a aquel sabio se reiacutea en su cora-zoacuten pues una luz habiacutea aparecido entretanto en su horizonte Yhabloacute asiacute a su corazoacuten - Un necio es para miacute este sabio con sus cuarenta pensamientospero yo creo que entiende bien del dormir iexclFeliz quien habite en lacercaniacutea de este sabio Semejante dormir se contagia auacuten a traveacutesde un espeso muro se contagia Un hechizo mora tambieacuten en sucaacutetedra Y no en vano se han sentado los joacutevenes ante el predica-dor de la virtud Su sabiduriacutea dice velar para dormir bien Y enverdad si la vida careciese de sentido y yo tuviera que elegir unsinsentido eacuteste seriacutea para miacute el sinsentido maacutes digno de que se loeligiese Ahora comprendo claramente lo que en otro tiempo se buscabaante todo cuando se buscaban maestros de virtud iexclBuen dormir eslo que se buscaba y para ello virtudes que fueran como narcoacuteti-cos Para todos estos alabados sabios de las caacutetedras era sabiduriacuteael dormir sin sontildear no conociacutean mejor sentido de la vida Y todaviacuteahoy hay algunos como este predicador de la virtud y no siempretan honestos pero su tiempo ha pasado Y no hace mucho que es-taacuten en pie y ya se tienden Bienaventurados son estos somnolien-tos pues no tardaraacuten en quedar dormidos Asiacute habloacute Zaratustrardquo

Histapes era considerat en el moacuten grecorromagrave un savi molt antic autorde nombroses profecies Luci Cecili Lactanci (245-325) escriptor iapologista cristiagrave del nord dAgravefrica presenta un detallat sumari delsoracles dHistaspes al seu Divinae Institutiones (Llibre VII)

El relat comenccedila amb Histaspes despertant-se dun somni que li calinterpretar Ho encarrega a un jove com era costum aleshores perquegravees creia que la innocegravencia de ledat els feia meacutes receptius als missatgesdivins

El noi interpreta el somni com una prediccioacute de la maldat dels tempsfinals i de la destruccioacute dels dolents pel foc El foc diviacute afirma el jovecauragrave tant sobre bons com dolents perograve aclareix que nomeacutes els dolentses cremaran Precedint els posteriors apocalipsis judeocristians durantaquest desastre escatologravegic els ldquoseguidors de la veritatrdquo se separarandels dolents i pujaran a una muntanya que el rei del malvats assetjaragraveamb el seu exegravercit

Llavors els bons demanaran ajut a Juacutepiter que els enviaragrave un salvadorque baixaragrave del cel amb els seus agravengels precedit per una espasa flamiacute-gera Hystaspes profetitza que el rei dolent sobreviuragrave a la derrotaperograve perdragrave poder

Roma es deuria sentir almiddotludida perquegrave les profecies dHistapes es vanprohibir iexclEl simple fet de llegir el llibre relata Justiacute Magravertir (potserlhavia llegit) comportava la pena de mort

El somni dAstiages

Comenta tambeacute Herodot la histograveria de la infantesa de lemperador Cirel Gran ajustat exemple de lenorme influegravencia dels somnis entre per-ses i medes i que recorda talment una clagravessica rondalla popular

Luacuteltim rei dels medes Astiages (entre 585 i 550 AC) va tenir un som-ni en una ocasioacute on apareixia el seu neacutet Cir i ho va entendre com unmal auguri De manera que va ordenar al seu cortesagrave Harpagus que ma-teacutes el nen Aquest molest per lencagraverrec el va lliurar a un pastor de lamuntanya perquegrave li fes la feina bruta Perograve per fortuna el pastor es vacompadir de linfant i el va pujar com un fill

Quan Cir tenia 10 anys va coacuterrer la veu que no era el fill dun pastor elseu capteniment ldquoera massa noblerdquo diu Herodot Astiages es va assa-bentar de la seva existegravencia i va convocar el noi al seu palau Un copen la seva presegravencia Astiages va descobrir lengany el noi era la sevaviva estampa

La seva reaccioacute fou contundent va obligar Harpagus a menjar-se el seupropi fill com a cagravestig i va deixar tranquil Cir que meacutes tard va esdeve-nir el gran emperador del perses de la imatge

Somnis sassagravenides

El Kacircrnacircmag icirc Ardashicircr icirc Babagacircn (ldquoLlibre de les gestes dArdashir

fill de Babagrdquo) eacutes la crogravenica meacutes antiga que ens ha arribat de lempera-dor zoroastriagrave Ardashir fundador de la dinastia sassagravenida a Pegraverisa queva regnar amb esplendor del 226 AC al 652 DC

La seva fundacioacute fou decidida en somnis El ldquoLlibre de les gestesdArdashihir fill de Babagrdquo eacutes un breu text en prosa destil senzill es-crit en farsi cap a a finals del periacuteode sassagravenida Probable obra de sa-cerdots conteacute detalls histograverics entre elements inspirats en les llegendesde Cir com el somni que inaugura la dinastia i que mostra lafinat les-til interpretatiu de les corts iranianes Aixiacute comenccedila

ldquoEn el nom del Creador Ohrmazd que eacutes majestuoacutes i glorioacutes

Les crograveniques dArdashir fill de Babag aixiacute shan escrit Despreacutes dela mort dAlexandre habitant dArum hi va haver al territori dIran240 priacutenceps Spahan (el modern Isfahan) Pars i les terres fronte-res meacutes prograveximes estaven en mans dArvadan el cap (rei) Babagera el governador de la frontera de Pars i un dels comissionats no-menats per Ardavan La seu dArdavan era a Stakhra (Persegravepolis)

Babag no tenia cap fill que pogueacutes preservar el seu nom Sacircsacircn eraun pastor que treballava per a Babag i que sempre estava amb elscavalls i el bestiar que pertanyien a Babag I era del llinatge del reiDacircracircb fill de Dacircracircecirc Durant el malvat regnat dAlexandre els des-cendents de Dacircracircb van viure damagat en terres llunyanes vivintcom nogravemades amb els pastors kurds Babag no sabia que Sacircsacircn era descendent de la famiacutelia de Dacircracircbfill de Dacircracircecirc Una nit Babag va veure en un somni que el sol res-plendia sobre el cap de Sacircsacircn i ilmiddotluminava el moacuten sencer Una altranit va somiar que Sacircsacircn seia damunt dun elefant blanc ricamentornat i que tots el que eren dempeus al seu voltant li prestavenobediegravencia el lloaven i el beneiumlen I la tercera nit va tornar a somi-ar i va veure que els focs sagrats Adar Farnbag Adar Gushnasp iAdar Burzin Mihr cremaven a la casa de Sacircsacircn i ilmiddotluminaven el moacutensencer Meravellat pel que havia vist va convocar a la seva presegraven-cia els savis i elsd integraverprets de somnis i els va narrar les visionsque havia vist en el seus somnis durant aquelles tres nits Els integraverprets de somnis van parlar aixiacute La persona que ha estat

vista en aquest somni ell o alguacute entre els fills daquest homeaconseguiragrave amb egravexit la sobirania daquest moacuten perquegrave el sol ilelefant blanc ricament ornat representen la forccedila i el triomf delopulegravencia el foc sagrat Adar Farnbag la intelmiddotligegravencia religiosadesl grans homes entre els mobeds (sacerdots) el foc sagrat AdarGushnasp guerrers i caps militars i el foc sagrat Adar Burzin Mihrels ramaders i agricultors del moacuten i aixiacute aquesta sobirania recauragraveen aquest home o en els descendents daquest homerdquo

En aquest cas la Histograveria avala la influegravencia del somnis en la realitatldquoordinagraveriardquo limperi sassagravenida entre tots els imperis histograverics si beacute nova ser ldquolimperi on no es ponia mai el solrdquo fou en canvi limperi on elsol va ilmiddotluminar un percentatge meacutes elevat de la poblacioacute de la sevaegravepoca

El pornogragravefic viatge dArta Viraf

Els mags perses tenien especial fama com a experts en temes oniacuterics Itambeacute com a onironautes res no tenien a envejar als antics xamansUna mostra tardana daixograve eacutes el ldquoLlibre dArta (o Arda) Viraf escriten pahlavi (predecessor del farsi actual) vers el segle III

Aquest viatge de set dies a laltra banda ha inspirat moltes narracionsposteriors com les de Mahoma i sha comparat amb la ldquoDivina Comegrave-diardquo de Dante Amb una diferegravencia les seves descripcions de linfern

com deia un estudioacutes decimonogravenic per justificar lomissioacute dalguns pas-satges en la traduccioacute que presentava per primera vegada

ldquosoacuten massa bestials massa grollerament sograverdides per al gust mo-dernhelliprdquo

Arda Viraf eacutes escollit per la seva pietat en una gran assemblea de magsper fer aquest viatge al meacutes enllagrave amb la finalitat de demostrar la veri-tat del zoroastrisme despreacutes dun periacuteode de decadegravencia i confusioacute cau-sades per la invasioacute dldquoAlexandre el Romagraverdquo (sic) i la implantacioacute forccedila-da de les noves religions

Conta el llibre que Arda Viraf es va preparar a fons per a lexcursioacute Esva situar en un lloc sagrat ldquoresidegravencia de lesperitrdquo sen va separartrenta passes i encabat

ldquoViraf es va rentar el cap i el cos i es va posar vestits nous es vafumigar amb dolccedil perfum i va estendre una catifa nova i neta so-bre un llit que havia preparat Es va asseure damunt de la catifanova del llit i va consagrar el rite va recordar les agravenimes dels di-funts i va menjar Despreacutes els sacerdots de la religioacute van omplirtres copes dor amb vi i narcogravetic del rei Vishtaspa van donar unacopa a Viraf i li van dir ben pensat despreacutes amb la segona copali va dir ben dit i finalment amb la tercera copa li van dir ben feti ell es va empassar el vi i el narcogravetic i mentre estava conscient vadonar les gragravecies i es va adormir sobre la catifardquo

Despreacutes daquest maccedilogravenic brindis ternari a base de vi i cagravennabis (o opisegons alguns) que recorda el castiacutes arriba al centro y padentro laseva agravenima viatja a laltre moacuten on el surt a rebre una dona de gran be-llesa anomenada Den - clar precedent de la Beatriu de Dante - que re-presenta la seva fe i la seva virtut

Travessa llavors el pont Chinvat - que uneix les dues bandes de la rea-litat - i eacutes conduiumlt per Srosh el pietoacutes i Adar lagravengelrdquo a traveacutes delsender dels estels el sender de la lluna i el sender del sol llocs fora delcel reservats als virtuosos que han aconseguit acomplir les regles deZoroastre Un cop arribat al cel Arta Viraf es troba amb el mateix Ahu-

ra Mazda que li mostra les agravenimes dels sants (ahlav) Cadascuna viuuna versioacute idealitzada de la seva vida terrenal com a guerrer campe-rol pastor etc

Amb els seus guies baixa despreacutes a un infern digne del Bosco i con-templa els sofriments dels malvats

Vet aquiacute una mostra de les seves originals visions infernals que podri-en certament inspirar una pelmiddotliacutecula pornogore gegravenere indigest poccultivat encara pel cinema

ldquoTambeacute vaig veure les agravenimes dunes dones que devoraven senseparar la seva menstruacioacute I vaig preguntar iquestQuin pecat van co-metre els seus cossos que les seves agravenimes sofreixen un cagravestig tansever

Srosh el pietoacutes i lagravengel van dir Soacuten les agravenimes que no respecta-ven la seva menstruacioacute (hellip) i danyaven el sol i la lluna vaques iovelles amb la seva menstruacioacute i contaminaven lhome pietoacutesrdquo

Viraf va relatant un inoblidable passeig que faria enveja al mateix diviacutemarquegraves de Sade Vet aciacute el cagravestig a lestretor matrimonial per exem-ple

ldquoTambeacute vaig veure les agravenimes dunes dones penjades de cap peravall i una mena dericcediloacute al que creixien espines de ferro era intro-

duiumlt dins del seu cos i despreacutes lhi treien i dell sortia un dit del queregalimava el semen de diables i diablesses que eacutes pudor i corrup-cioacute i els el ficava dins de la boca i el nas I vaig preguntar Qui soacutenaquestes agravenimes que sofreixen un tal cagravestig

Srosh el pietoacutes i Adar lagravengel van dir Soacuten les agravenimes de les malesdones que en el moacuten van trencar la promesa als seus marits isapartaven del seu espograves mai no estaven contentes i no permeti-en la cohabitacioacuterdquo

Presenta tambeacute rebuscades tortures que - sigui dit de pas - per meacutes dunserien meacutes aviat plaers celestials

ldquoLlavors vaig veure lagravenima dun home que estava penjat de cap peravall duna forca i no parava de practicar el sexe i li ficaven semendins la boca les orelles i el nas I vaig preguntar Quin pecat vacometre el seu cos que la seva agravenima pateix un cagravestig tan sever

Srosh el pietoacutes i Adar lagravengel van dir Es lagravenima dun home malvatque en el moacuten mantenia relacions sexuals impures i enganyava iseduiumla les dones dels altresrdquo

Havent acabat el seu contundent viatge visionari Ahura Mazda diu aViraf que la fe zoroastriana eacutes luacutenic camiacute pur i veritable en aquestavida i que sha de preservar tant en temps de prosperitat com en mo-ments dadversitat i tragravengol

La reaccioacute posterior de Viraf que es va lliurar a una ardent activitatmissionera certifica sobradament leficagravecia del missatge i de pas lom-nipotegravencia del somni

Egravepica llegenda i tradicioacute popular

Els mites i poemes egravepics perses conten molts somnis de reis i dheroisEn un dels episodis miacutetics meacutes dramagravetics de la versioacute compilada perlestudioacutes islagravemic Abu Mansur Taalebi (1030) el malvat rei Zahhak so-mia la seva progravepia mort Tres homes entren en el seu palau i el matenEls integraverprets de somnis (gozaranda-ye khab) ladverteixen que seragravederrocat per un priacutencep de nom Fereydun encara no nascut

En el Kar-namag abans comentat es parla dun integraverpret de somnis Bo-zorgmehr que encara adolescent es va guanyar el favor reial en inter-pretar un somni que els mobeds (els sacerdots) no havien aconseguitdesxifrar

El Shahnama eacutes un llarg poema egravepic (60000 versos) escrit pel poetaFerdowsi entre el 977 i el 1010 Considerat el poema egravepic nacionaldIran exposa sobretot el passat histograverico-miacutetic dIran des de la creacioacutedel moacuten fins a la conquesta islagravemica del segle VII Tambeacute eacutes importantper als zoroastrians ja que descriu el periacuteode entre linici daquesta reli-gioacute i la mort de luacuteltim governant zoroastriagrave durant la conquesta musul-mana Shi citen 18 somnis la majoria no mencionats o en versions di-ferents que a lobra de Taalebi Per exemple aquiacute en el somni de Zah-hak els tres homes no el maten sinoacute que lestaborneixen i lempreso-nen al Mont Damavand Molts somnis soacuten purament informatius com

del de lheroi Sam on un cavaller lavisa que el seu fill Zal abandonatal bosc eacutes viu Meacutes tard Zal veuragrave tambeacute en somnis el seu matrimoniamb Rudaba princesa de Kabul

En el Shahnama a propogravesit tambeacute de Bozorgmehr es descriuen bella-ment els integraverprets de somnis com a ldquoagravenimes ilmiddotluminades que veuenen somnis totes les coses que existeixenrdquo

Un dels somnis meacutes gragravefics que es conten al Shahnama eacutes el dAfrasi-ab que veu un desert ple de serps i el cel ple dagraveguiles el vent fa caurea terra la seva bandera i 100000 soldats perses se lemporten a Kavo-os Els astrogravelegs (akhtar-shenasan) i els savis (bekhradan) interpretendespreacutes el tegraverbol destiacute que lespera Lagravengel o ldquogeneroacutes immortalrdquo Sha-rosh o Sorush el que no dorm apareix al somni de Goodarz assegut enun nuacutevol i li doacutena unes instruccions divines sense cap simbolisme queno cal interpretar En un altre daquests interessants ldquosomnis clarsrdquolheroi Toos veu una ldquoespelmardquo radiant que salccedila de laigua on el reiSiavosh seu en un tron divori El mateix autor del poema Ferdowsisomia que lantic poeta Daqiqi li assegura que el seu esforccedil per redactarel Shahnama no eacutes en va En aquest cas et somni tampoc no necessitainterpretacioacute

Perograve lepisodi oniacuteric meacutes elaborat del poema soacuten nou somnis interrela-cionats perograve independents a propogravesit del rei indi de Qannuj Somnissimbogravelics que nomeacutes pot interpretar el savi Mehran que viu al boscamb el animals i salimenta de plantes silvestres Aquest diu que elsomni eacutes una advertegravencia de limminent atac dAlexandre el Gran queel rei no podragrave resistir I en el somni final del poema en plena invasioacutemusulmana lheroi Bahram Choobin teacute un somni que li permet ferfront a lenemic

Apocalipsis perses

El zoroastrisme eacutes ric en apocalipsis Eacutes meacutes soacuten centrals en la sevaconcepcioacute i es consideren els precedents de la posterior apocaliacuteptica ju-deocristiana islagravemica hinduacute o budista

Citem-ne una mostra En el Zand icirc Wahman Yasn (s VI) Ahura Mazdaexplica a Zoroastre el futur dels perses I comenccedila amb una imatge queevoca les visions del profeta Daniel

ldquoZartosht va demanar la immortalitat a Ohrmazd Llavors Ohrmazdva infondre la la saviesa omniscient en Zartosht I a traveacutes dellava veure el tronc dun arbre que tenia quatre branques una doruna de plata una dacer i una de ferro barrejat I es va adonar queho havia vist en un somni Quan es va despertar del son aixiacute parlagraveZartosht Senyor de les existegravencies espirituals i materials Emsembla que he vist el tronc dun arbre que tenia quatre branques

Ohrmazd va dir a Spitaman Zartosht El tronc de larbre que hasvist eacutes lexistegravencia material que jo Ohrmazd he creat I les quatrebranques soacuten les egravepoques que vindranrdquo

Meacutes endavant al capiacutetol tercer repregraven el tema en un altre somni ambalguns canvis

ldquoEll Ohrmazd eacutes lesperit benegravefic el creador de lexistegravencia materi-al i eacutes sant Va vessar la saviesa omniscient en forma daigua a lamagrave de Zartosht i va dir (Ohrmazd) Beu I Zartosht va beure lai-gua i amb ella la saviesa omniscient es va barrejar dins de Zar-tosht Durant set dies i set nits Zartosht va estar en la saviesadOhrmazd I en ella Zartosht va contemplar homes i animals a lesset regions de la Terra eacutes a dir quants pegravels tenia cadascun a les-quena i on tenia el cap cada individu Va contemplar els arbres i elsmatolls com eren i quants eren quantes menes de plantes hi haviaa la Terra i com havien crescut i shi havien barrejat El setegrave dia init Ell va retirar la saviesa omniscient de Zartosht I Zartosht esva dir

Tot aixograve ho he vist en un joioacutes somni produiumlt per Ohrmazd i encarano mhe recuperat del somni Va estirar ambdoacutes braccedilos es va fre-gar tot el cos tot pensant he dormit molt de temps i no mhe re-cuperat daquest somni joioacutes produiumlt per Ohrmazd

I Ohrmazd va demanar a Spitaman Zartosht iquestQuegrave has vist enaquest joioacutes somni produiumlt per Ohrmazd

I Zartosht va replicar O espiritual i benegravefic Ohrmazd Creador delexistegravencia material He vist una persona progravespera dimmensa ri-quesa de vida material infame una agravenima vil i feble que menavauna pegraverfida existegravencia i no lhe trobat benvingut He vist un homeindefens que no tenia possessions lagravenima del qual sexpandia enuna existegravencia millor i lhe trobat benvingut He vist una personacapaccedil que no tenia fills i no lhe trobada benvinguda He vist unapersona incapacitada que tenia molts fills i lhe trobada benvingu-da He vist un arbre que tenia set branques una dor una de platauna de bronze una de coure una de plom una dacer i una de fer-ro barrejatrdquo

Egipte

Qui teacute somnis plaents eacutes meacutes afortunat que el qui teacute un coper alseu servei

Proverbi clagravessic egipci

A The Book of Earths (ldquoEl llibre de les terresrdquo) un curioacutes compendi deteories sobre la forma i misteris de la Terra (1928) la novelista i edito-ra Edna Kenton fa una poegravetica descripcioacute dun dels mites creacionalsegipcis que expressa molt beacute el paper cabdal del somni a lantic Egip-te una cultura que amb bona raoacute es podria dir que eacutes lencarnacioacute dunsomni

ldquoAl Museu Metropolitagrave de Nova York es pot veure el sarcogravefag de dio-rita grisa dUresh-Nofer (Dinastia XXX 378-341 AC) que fou sa-cerdot de laquagravetica deessa Mut a Egipte A la part superior de latapa del sarcogravefag hi ha gravada la figura de la deessa del cel Nutinclinada sobre la Terra una meravellosa ilmiddotlustracioacute de luniversegipcirdquo

Aquesta eacutes la histograveria de Nut o el Cel i de Seb o la Terra

En el principi - aquell repograves sense cap moviment amb quegrave comencen tots els mi-

tes de la Creacioacute original - el Cel i la terra estaven junts eren casats

i dells encara havia de brollar tot el que ha sigut i seragrave El Temps encara no existia canta un dels antics himnes del moacuten

ni la Ment Universal ni el pensament ni la Paraula No hi havia Beatitud No hi havia Sofriment

Nomeacutes la Foscor omplia el Tot sense liacutemits (hellip) LUnivers encara era amagat en el Pensament i la Matriu divins

Perograve va arribar el dia de la Creacioacute i un nou deacuteu Shu deacuteu de laireo de la llum del sol

va sorgir de les aiguumles primordials

Egipte

Es va esmunyir entre Nut i Seb i els va separar

Des daleshores el cos estelmiddotlat de Nut conserva aquella positura marcant lextensioacute del firmament

i les seves mans i peus que pengen soacuten els quatre pilars del firma-ment

i els quatre extrems de la Terra Alliacute estagrave des daleshores vetllant eternament per la Terra i els seus

Es diu que Seb no es va deixar separar de Nut sense lluitar Perograve quan salccedilava dun somni profund sense somnis

el van deturar i es va quedar en la posicioacute que manteacute des dalesho-res sense poder-se moure

Cada primavera es cobreix de plantes i els hiverns de gel i neu mentre sosteacute i alimenta les interminables generacions dhomes i

animals sense que ninguacute no es preocupi pel seu dolor

Dorm sovint i somia en Nut oblidant la seva desgragravecia Perograve no pot tornar a sumir-se en un son sense somnis

el cercle dels seus somnis lenvolta i el dolor el retorna de nou alseu estat de sofrenccedila

Per aixograve la Terra quumlestiona eternament el Cel fins que cansat desperar una resposta que no arriba mai torna a

caure en el son

Alguns diuen que Nut respon a Seb quan aquest somia perograve com que la ruta del seu somni eacutes un cercle

Seb oblida les respostes del Cel quan es despertardquo

No eacutes estrany que els antics egipcis veiessin la vida com un somni Defet creien que en somnis tenim els ulls oberts

Els ldquoTextos de les Piragravemidesrdquo que han sobreviscut com a inscripcionsa les parets de les piragravemides i sarcogravefags dels faraons de la cinquena isisena dinasties soacuten del 2400-2300 AC i es consideren el text meacutes

antic de la Terra A diferegravencia del ldquoTextos del Sarcogravefagrdquo i del ldquoLlibredel Mortsrdquo els ldquoTextos de les Piragravemidesrdquo reservats exclusivament alsfaraons no soacuten ilmiddotlustrats

Sota la imatge dOsiris els ldquoconjursrdquo daquests textos es refereixen so-bretot a la proteccioacute de les restes del faraoacute a la reanimacioacute despreacutes dela mort i a lajut per pujar als cels Descriuen les diverses maneres deviatjar per aquest estat intermedi entre mort i somni tot demanant ifins i tot reclamant lajut dels deacuteus Per fer-nos una idea de la riquesainaudita dun material histograveric relativament poc estudiat encara comp-tem amb uns 500000 papirs egipcis no publicats uns 45000 delsquals (inclosos els fragments) soacuten als Estats Units

Egipte

La intregravepida Dra Kasia Szpakowska de la universitat de Swansea eacutesqui meacutes ha estudiat el son i el somnis en lantic Egipte i nassenyala laimportagravencia en la vida diagraveria Les primeres referegravencies als somnis quetenim figuren en cartes adreccedilades als difunts que es deixaven a les se-ves tombes En una per exemple un entristit marit demana a la sevadifunta esposa que lajudi per mitjagrave dun somni En una altra lautor esplany a son difunt pare que un servent mort lassetja en somnis tot ne-gant emfagraveticament haver-lo maltractat en vida Un bonic exemple de ladita medieval excusatio non petita accusatio manifesta (ldquoexcusa nodemanada acusacioacute manifestardquo)

Assenyala la investigadora que els egipcis no tenien divnitats dedica-des especiacuteficament als somnis

ldquoEls antics egipcis no incorporaven cap deacuteu dels somnis en el seupanteoacute ni tenien cap deiumltat personalment responsable de les entre-maliadures nocturnes dels seus sicaris ni tampoc una divinitat es-peciacutefica responsable de protegir el dorment dels malsons i denviarbons somnis Am tot els que sofrien malsons recorrien a conjursque invocaven els deacuteus poderosos per demanar-los ajut en el com-bat contra les entitats responsables dels somnis dolentsrdquo

Comenta Szpakowska que sobretot a partir de lImperi Mig els somnis

meacutes que visions desitjables es van anar presentant cada cop meacutes com aexperiegravencies perilloses ldquoA lEgipte antic el somni ocupava la zona liminar entre els paiacutesdels vius i el meacutes enllagrave Aixograve no obstant tambeacute era un fenomenque el somiador podia controlar poc i les seves fronteres permea-bles permetien s als habitants divins i demoniacuteacs del meacutes enllagrave ac-cedir al moacuten visible De vegades lexperiegravencia era positiva com hotestimonien els textos reials de lImperi Nou i els himnes provinentsde lelit dirigent aquests relats i narren lrsquoimpressionant contacteque un somiador podia tenir amb un deacuteu o amb una deessa Perograveuna altra creenccedila meacutes inquietant era que els somnis tambeacute podienpermetre als difunts hostils observar i fins i tot ficar-se amb el dor-ment vulnerablerdquo

Els somnis tenien un caragravecter eminentment comunicatiu amb les altresdimensions de la realitat

ldquoDes de la seva primera aparicioacute en els textos egipcis el somnisembla que funcionava com un lligam entre els habitants daquestmoacuten i el moacuten de lluny un paisatge habitat pels deacuteus els difuntsjustos i els difunts injustos Mentre textos literaris com els Ense-nyaments de Ptahhotep fan servir la metagravefora dels somnis per feregravemfasi en allograve que eacutes efiacutemer indigne de confianccedila i potencialmentperilloacutes altres textos tractaven el somni com una espegravecie despai li-minal les fronteres del qual es trobaven en algun punt entre elmoacuten dels vius i el moacuten del meacutes enllagrave Amb tot en els somnis lafrontera entre aquests mons no era opaca sinoacute transparent i feiaque les entitats dun moacuten fossin visibles per a un altre Perograve de lamateixa manera que laltra vida era un territori inabastable i inac-cessible als vius - mentre que els deacuteus i els morts podien anar i ve-nir lliurement i accedir a la terra dels vius - tambeacute el contacte permitjagrave dels somnis sembla que el van iniciar els habitants de laltremoacuten meacutes que no pas el somiador viu que no tenia cap control so-bre les seves visions Quan una divinitat produiumla una visioacute era ben-vinguda com una teofania que inspirava respecte Perograve quan linsti-gaven els morts els sentiments que evocava no eren necessagraveria-ment tant plaentsrdquo

Egipte

Loriginal neurograveleg egiptograveleg i probablement onironauta el doctor G-Tribl de Viena aporta una breu explicacioacute de letimologia del motldquosomnirdquo en lantiga llengua egiacutepcia per sustentar la seva original i sug-gestiva teoria sobre la funcioacute dels somnis en lantic Egipte

Cita els estudis de la doctora Szpakowska la qual comenta aixiacute la ter-minologiacutea oniacuterica dels egipcis de lantigor

ldquoEn lEgipte faraogravenic es feien servir habitualment dos mots especiacute-fics per designar el somni rswt un substantiu que teacute la seva rel enla paraula rs despertar i kḳ dt un substantiu del verb kḳ d dormir() Els somnis tambeacute es podien anomenar expliacutecitament bonssomnis rswt nfrt o mals somnis rswt wtḏ Els malsons tenien re-feregravencies menys concretes sovint es considerava que entitats ani-mades assaltaven els vulnerables dorments

Sempre que es feien servir els termes rswt o kḳ dt sempre sempra-ven com a substantius i mai com a verbs habitualment en un con-text associat amb verbs de percepcioacute visual com eacutes ara veure Entermes egipcis no se somiava no era una accioacute es veia un som-ni o es veia una cosa en somnis Aixiacute es percebia com un feno-men incontrolable extern al somiador i eacutes una distincioacute importantque cal tenir presentrdquo

Tribl porta les conclusions de loniacuterica doctora algunes passes meacutes en-llagrave

ldquoEl nom egipci el somni [resut rswt transcripcioacute transliteracioacutede lantic egipci seguint lesquema dAllen (2000)] estagrave etimologravegi-cament relacionat amb el verb ldquodespertarrdquo [en egipci res rs (Sau-neron 1959)] que vol dir ldquodespertar-se al matiacuterdquo No sha documen-tat cap verb en jerogliacutefic per somiar (Szpakowska 2003)

La relacioacute etimologravegica entre el verb res (despertar) i el substantiuresut (somni) ens permet suposar que els egipcis veien el somnirelacionat amb el proceacutes de despertar (Szpakowska 2003) Apa-rentment sha dimaginar com un tipus de despertar una mica dife-rent del despertar normal a la consciegravencia de la vigiacutelia eacutes a dir undespertar en la consciegravencia dels somnisrdquo

I apunta a continuacioacute

ldquoEls jerogliacutefics de resut (el somni) mostren al final el signe ullcom a determinatiu explicatiu i categoritzador Com que els deter-minatius finals dels mots jerogliacutefics donen informacioacute sobre el marcgeneral del terme expressat es pot deduir que el terme resut (elsomni) descriu clarament esdeveniments visualment i ogravepticamentimpressionantsrdquo

En base a letimologia i a les observacions el neurograveleg austriacuteac avanccedilala interessant hipogravetesi que la antiga cultura egiacutepcia considerava lex-periegravencia oniacuterica com una realitat que mereixia la magravexima atencioacute i latreballaven amb insospitades consequumlegravencies De fet entre els textosantics egipcis hi ha molts relats de somnis que documenten linteregravesper lobservacioacute dels mateixos en la classe dirigent i en tota la societat En sales com la del temple de Seti I a Abydos amb lleixes i sostrespintats amb representacions astronogravemiques - que revelen una evidentconnexioacute oniacuterico-astronogravemica - es guardaven els textos entre els quedestaquen els informes de somnis que documenten linteregraves dels sacer-dots en lobservacioacute dels mateixos

Especialment abundant eacutes el corpus de literatura nocturna que tracta eltema dun altre moacuten que eacutes la realitat de la nit lanomenat Duat Eacutesuna complexa meta-realitat nocturna que eacutes a la vegada una zona delcel entre la constelmiddotlacioacute dOrioacute i lestrella Sirius i un moment temporal

Egipte

especialment relacionat amb les uacuteltimes hores de la nit quan de fet esprodueix meacutes son REM - o son amb somnis - i aquests es poden recor-dar amb molta meacutes facilitat (no es pot oblidar que el deacuteu Sol es regene-ra durant aquest periacuteode) Segons Tribl aquesta realitat tenia una granimportagravencia social i histograverica a Egipte - el faraoacute difunt havia de superarels perills del Duat per regnar en el meacutes enllagrave tot personificant Osiris

La rel dua indica la relacioacute del Duat amb el matiacute (duau) daciacute la inter-relacioacute entre els somnis de la matinada i el meacutes enllagrave en la cultura egiacutep-cia El ldquomatiacuterdquo indicaria una fase del cicle diari en la que els somnis soacutenespecialment vius i intensos i a la vegada indicaria la transicioacute a un nouestat de consciegravencia o a la consciegravencia normal diuumlrna o a la consciegraven-cia del somni o beacute a un meacutes enllagrave post mortem que en general sespera-va que fos positiu

De la mateixa manera que hi ha somni en el son hi ha dhaver vida enla mort aquesta foacutermula podria definir aquesta relacioacute que porta Tribla sostenir la hipogravetesi que la consciegravencia en el somni era un elementcentral en la visioacute de la realitat que tenia lantiga cultura egiacutepcia Per-quegrave els coneixements adquirits en el Duat no servien nomeacutes per a leta-pa que arriba al difunt despreacutes de la mort En molts textos sinsisteixrepetidament tambeacute en la seva importagravencia per a ldquolhome sobre la Ter-rardquo i les comparacions entre mort i somni desvetllament i resurreccioacutesoacuten abundants Aquest ldquodesvetllamentrdquo a la consciegravencia del somni espot entendre com un despertar a una altra forma de vida anagraveloga aldespertar a la vida despreacutes de la mort Aixiacute el somni foacutera un model dela vida despreacutes de la mort Per tant la mort seria tan sols un estat inter-medi comparable al son profund

Si aquesta concepcioacute eacutes certa permetria explicar la singularitat del mo-del social i cultural de lantic Egipte on el treball amb son i somnis tin-dria una importagravencia central Al matiacute el dorment es despertaria a laconsciegravencia normal de lestat de vigiacutelia perograve tambeacute es podria despertaren un moacuten alternatiu molt impressionant el moacuten de la consciegravencia delsomni especialment el viacutevid somni de les primeres hores del matiacute Es-tar conscient en el somnis es podria considerar doncs segons defineix

Gotthard G Tribl textualment

ldquoEl background (rerefons) existencial de les detalladiacutessimes afirma-cions sobre laltre moacuten del Duatrdquo

Aixograve no significa que lAmduat sigui un simple informe de somnis Elstextos sobre la vida futura documentarien el continuum vetlla-somniamb elaborades descripcions de sofisticats viatges del meacutes pur estil xa-magravenic redactades en lestat de vetlla i segons una logravegica simbogravelica prograve-pia dels somnis

La gran estima que els egipcis tenien pels somnis no es limitavadoncs a la seva interpretacioacute sinoacute que consideraven que influiumlen di-rectament en lestat despert i en tota la vida Com el sol que descansade nit per emprendre rejovenit un nou dia el somiador experimentavauna regeneracioacute fiacutesica mental i espiritual durant el son i el somni Enlevident set deternitat que destilmiddotla la cultura egiacutepcia no sorpregraven queconsideressin els somnis meacutes reals que la vida diagraveria

En presentem dos contradictoris exemples que per altra banda tenenuna indiscutible veracitat documental i histograverica

Egipte

Lestela del Somni

ldquoMira el somni eacutes veritable Eacutes beneficioacutes per a qui el posa al seu cor

(perograve) fa que les coses vagin pitjor per a qui loblidardquo

Aixiacute comenccedila lestela del Somni del faraoacute nubi Tanutamani de la Di-nastia XXV que reproduiumlm en la imatge

Com explica Tribl Tanutamani va posar aquell somni al seu cor i vaseguir la crida dAmon-Ra per conquerir Egipte I ho va aconseguirarribant al nord del delta el 664 AC

A lestela perograve no es parla del destiacute final del faraoacute Perquegrave poc tempsdespreacutes de la seva victograveria els assiris a les ordres dAssurbanipal vanconquerir Tebes i Tanutamani va perdre tot el que havia conquerit

Observa Tribl filosograveficament que errar eacutes humagrave fins i tot a Egipte ique la dada meacutes interessant no eacutes que els esdeveniments preditssacomplissin histogravericament sinoacute el grau de coneixement que la culturaegiacutepcia va desenvolupar a lentorn del fenomen

Perograve es podria objectar al neurograveleg austriacuteac que tambeacute es documentenalguns somnis egipcis que encerten

Egipte

Lestela de lEsfinx

Segons lestela que salccedila encara avui davant del pit de lEsfinx de Gi-zeh un dia un priacutencep estava caccedilant prop daquest immortal emblemade Ra-Harmachis

ldquoLas de la cacerardquo - com dirien els noucentistes - es va ajeure a repo-sar a lombra de lEsfinx Un son profund va caure sobre ell i tot seguites va adormir Llavors va somiar un somni En ell se li va aparegraveixer undeacuteu i despreacutes de declarar que era Harmachis-Khepera-Ra-Temu li vaprometre que si retirava larena que gairebeacute havia enterrat la seva ma-jestuosa imatge i que impedia que fos venerada li concediria la sobira-nia de les terres del Sud i del Nord eacutes a dir el domini de tot Egipte

Amb el temps aquell priacutencep va esdevenir efectivament rei dEgipteamb el nom de Tutmosis IV i lestela - que porta la data del dinovegrave diadel mes de Hathor del primer any de Tutmosis IV - demostra que el so-miador va complir els desitjos del deacuteu i que aquest li va concedir elque li havia promegraves en aquell bell somni a lombra de lEsfinx En re-sum el missatge eacutes que tant si van beacute com si no cal fer cas als somnisi no menysprear-los Per a Tribl aquest eacutes un dels missatges culturalsessencials de lantic Egipte I encara que els egipcis tinguessin encompte els perills dels somnis com indica luacutes de la medecina i la magrave-gia com a proteccioacute ldquoposar els somnis al corrdquo valia la pena

Diodor de Siciacutelia (60-30 AC) confirma el paper central que el son i elsomni tenien en la vida dels antics egipcis Els feien servir sobretotamb finalitats megravediques

ldquoA Egipte els somnis son objecte de veneracioacute religiosa especial-ment com un mitjagrave per indicar remeis per a les malalties I les pre-gagraveries dels fidels sovint soacuten recompensades amb la indicacioacute dunremei en un somnirdquo

Tambeacute recorrien als somnis per conegraveixer el futur com assenyala lautoranogravenim del llibre ldquoEnsenyaments per a Merikarardquo (2025 -1700 AC)Un faraoacute possiblement anomenat Kheti sadreccedila al seu fill el futur reiMerikara i li doacutena consells de bon regnar I entre ells li recorda que elssomnis soacuten enviats pels deacuteus perquegrave els seus fidels coneguin el futur

Egipte

Els Savis de la Biblioteca Magravegica

Com a Mesopotagravemia a Egipte sinterpretaven els somnis i sincubavenen temples on lendemagrave els ldquoMestres dels Secretsrdquo els interpretaven

El somni impregnava tots els agravembits de la vida de la quotidianitat a lapoliacutetica Al Tercer Periacuteode Intermediari (1070 -664 AC) els sacerdotsde Tebes van adquirir una gran importagravencia a causa del rol essencial deloracle dAmon en els afers estatals La voluntat del deacuteu tenia luacuteltimaparaula en totes les quumlestions morals o poliacutetiques fonamentals en con-trast amb la submissioacute anterior a la deessa Maat Aquest canvi en lescreences va situar lendevinacioacute al nivell de ladministracioacute de lEstat

Segons Miriam Lichtheim (1914-2004) cegravelebre traductora de textosegipcis a les ldquoCases de la Vidardquo - les biblioteques i centres universita-ris dEgipte - els temes principals estudiats i practicats eren la medici-na la magravegia la teologia el ritual i la interpretacioacute dels somnis i unescases sespecialitzaven en un tema o un altre Per exemple les casesdAbydos i de Sais eren famosos centres megravedics Als periacuteodes tardansels sacerdots que sespecialitzaven en somnis eren anomenats ldquoEls Sa-

vis de la Biblioteca Magravegicardquo

Comenta Sir Ernest Alfred Thompson Wallis Budge (1857-1934) elcegravelebre egiptograveleg i orientalista

ldquoEls egipcis creien que els deacuteus ens parlen en somnis I la histograveriabiacuteblica de Josep i el Faraoacute ens recorda que prestaven gran atencioacuteals missatges dels somnis sobre el possible futur Practicaven la in-cubacioacute de somnis per obtenir guiatge i curacioacute als temples i llocssagrats Sabien que recordant i treballant els somnis desenvolupa-ven lart de la memograveria pouant en un coneixement que teniacuteemabans dentrar en el viatge daquesta vida i despertant a la nostraconnexioacute amb les experiegravencies de laltra vidardquo En la liacutenia de Tribl hi ha qui afirma a meacutes que els egipcis tambeacute cul-tivaven una avanccedilada pragravectica de viatge conscient en somnis Somia-dors experts feien de vidents i telegravepates aconsellaven en afers dEstat iestrategravegia militar i mantenien una xarxa de comunicacioacute mental entreels allunyats temples i els centres administratius

Tambeacute practicaven el canvi de forma o la transferegravencia travessaven es-pai i temps en els cossos de somni docells i altres animals A traveacutes delviatge conscient en somnis els somiadors egipcis exploraven les rutesdel meacutes enllagrave i lunivers multidimensional La iniciacioacute per tant tenialloc en una realitat meacutes profunda que lordinagraveria accessible a traveacutes delviatge oniacuteric meacutes enllagrave del cos

Egipte

Viatges rituals

Els faraons havien de saber viatjar entre mons En els temps antics alfestival de Heb Sed la festa de renovacioacute del poder reial que se cele-brava el tretzegrave aniversari del faraoacute aquest havia de viatjar fora del cosmeacutes enllagrave de la mort per demostrar la seva vagravelua per continuar en eltron

Guiat per Anubis el faraoacute baixava al moacuten inferior Havia dentrar en lamort ldquotocar els quatre extrems de la terrardquo convertir-se en Osiris itornar renovat amb el vestit i el cos espiritual dun transformat

Em permeto ara un apunt personal Tot aixograve em sonaria a fantasia ocul-tista o a embolat psicodegravelic si no hagueacutes tingut loportunitat de tastarpersonalment lintens sabor dels somnis egipcis En una visita a Egiptea la recerca del miacutetic Laberint durant la primera Guerra del Golf vaigtenir loportunitat de jeure una llarga estona sobri sol i en profundafoscor dins del sarcogravefag de granit de la Cambra del Rei de la piragravemidede Keops

Nomeacutes podria descriure els contundents efectes psico-fiacutesics que hi vaigexperimentar com un vol larrencada dun somni Vaig experimentaruna vertiginosa ascensioacute vers el vegravertex de la piragravemide cap a les estre-lles impulsada per la forccedila del que gosaria qualificar en termes mo-derns drsquouna inconcebible subtil i poderosa magravequina de somiar o demorir

Taoisme

Per poder pronosticar el Gran Somni hem dexperimentar el GranDesvetllament

Altrament fins i tot desperts estariacuteem somiant

Zhuang Zu

Lorigen de les pragravectiques oniacuteriques a la Xina es perd en la nit delstemps Els xamans xinesos antics en interpretar els somnis revelavenels missatges dels esperits I tambeacute els dominaven podien ser plena-ment conscients en ells i visitar els mons invisibles dels esperits i delsdifunts i fins i tot entrar en els somnis dels vius i transformar-los Meacutestard com en les altres civilitzacions antigues els sacerdots anomenatsZhan Meng interpretaven somnis i practicaven loniromagravencia

El mot 梦 megraveng significa ldquosomnirdquo Contraccioacute de 会意 estagrave formatpels expressius signes 艹冖 ldquopersona que jeu que dormrdquo i 夕 ldquonitrdquoAmb lelement meng es formen moltes paraules que inclouen els diver-sos aspectes de lactivitat oniacuterica El son es designa sobretot amb dostermes 眠 miaacuten ldquodormirrdquo ldquotancar els ullsrdquo ldquohivernarrdquo format per 目 (ldquoullrdquo) i民 (ldquogentrdquo ldquosuacutebditsrdquo) 睡 shuigrave ldquoadormir-serdquo ldquoabaltir-serdquo format per 目 (ldquoullrdquo) i 垂 (ldquodeixaranarrdquo) Ambdoacutes termes formen 睡眠 shuigravemiaacuten ldquodormirrdquo De shuigravederiven meacutes termes com 睡觉 shuigravejiagrave ldquoficar-se al llitrdquo

Els antics xinesos consideraven que lagravenima o lesperit del somiadorproduiumla els somnis Distingien dues agravenimes en lhome el hun o ldquoagravenimade nuacutevolrdquo (lleugera i aegraveria associada amb el Cel) i el po o ldquoagravenimablancardquo (meacutes pesada i liacutequida associada a la Terra) Perograve els taoistesno preconitzaven la separacioacute del subtil hun de lagravenima del cos o delpo El seu objectiu sempre ha estat el manteniment de la unitat espiritu-al i fiacutesica davant de les forces de la dissolucioacute i la corrupcioacute

El hun o lagravenima espiritual abandona el cos i es comunica amb la terradels morts per tant cal assegurar-la ja que la seva naturalesa limpulsaa volar lliurement especialment en somnis o en moments de distrac-cioacute temor o confusioacute Cal notar que en deixar el cos lanima pot sofriratacs de diables o embolicar-se amb les ldquoagravenimes de nuacutevolrdquo dels altres En canvi els somnis on apareixen sers perfectes o divins shan denco-ratjar Per aixograve ens han arribat molts escrits amb detallades narracionsdaquesta mena de somnis Els antics xinesos tambeacute practicaven la in-cubacioacute en temples dedicats al somni que van arribar a tenir una fun-cioacute poliacutetica comparable al que hem vist a Mesopotagravemia El segle XVIqualsevol funcionari dalt nivell que visitava una ciutat havia de dormirla primera nit al temple per rebre-hi en somnis guiatge per a la sevamissioacute Jutges i funcionaris tambeacute havien de visitar els temples delsomnis per consultes o per aprendre En aquella egravepoca es va redactar elclagravessic ldquoElevats Principis de la Interpretacioacute dels Somnisrdquo compilat perChen Shiyuan

Taoisme

Un suggerent exemple del paper dels somnis divins en lantiga Xina eacutesel cas de Liu Zhuang (57-75) el segon emperador de la dinastia orien-tal Han Durant el seu regnat el budisme va comenccedilar a escampar-se ala Xina perquegrave una nit conten va somiar en un gegantiacute home dorLendemagrave va contar el somni als seus ministres i el ministre Zhong Huli va donar una interpretacioacute que va fer histograveria li va explicar que pro-bablement havia somiat en el cegravelebre Buda de lIacutendia Lemperador liva fer cas i va enviar una delegacioacute de 18 membres encapccedilalada pelsnobles Cai Yin Qin Jing i Wang Zun a la recerca del budisme Els en-viats van tornar de lIacutendia amb una imatge del Buda Gautama unexemplar del ldquoSutra dels 42 capiacutetolsrdquo i dos monjos dalt nivell

Lany seguumlent lemperador va ordenar la construccioacute del Temple delCavall Blanc el primer temple budista de la Xina a tres li a loest de lacapital Luoyang en record del cavall que va portar el sutra Perograve linteregraves per les experiegravencies del somni no es limitava al GovernEls taoistes en els seus inaccessibles reductes de les muntanyes sagra-des exploraven el potencial del son i el somni com han continuat fentfins al dia davui esquivant diverses ldquorevolucions culturalsrdquo

Poc ens ha arribat de les seves pragravectiques mantingudes en secret itransmeses al meacutes sovint oralment perograve representen laportacioacute meacutesoriginal de la Xina al tema del son i els somnis i per aixograve aquest capiacutetolduu el tiacutetol general de ldquoTaoismerdquo (Tao-chia ldquofer camiacuterdquo) un corrent demuacuteltiples aspectes (alquiacutemia medicina lituacutergia magravegia mitologia omisticisme) No eacutes una religioacute formal (no teacute dirigents doctrines ni dog-mes) segueix una via iniciagravetica i eacutes la font meacutes directament relaciona-da amb les seves arrels xamagraveniques

I pel que fa al son i els somnis al llarg dels segles els taoistes no solsvan elaborar una original filosofia sinoacute tambeacute un dels sistemes depragravectica meacutes eficients i atrevits que coneixem basats en el treball delcos fiacutesic perograve sobretot en els sorprenents aspectes subtils del ldquocosenergegraveticrdquo

Zhuang Zu i la papallona

Taoisme

El taoisme filosogravefic moviment minoritari dins daquest corrent iniciatper Lao Tse el segle VI AC i que va eclosionar amb forccedila el segle IVAC sassocia iacutentimament amb els somnis gragravecies a la popular i bellaanegravecdota de Zhuang Zu i la papallona que veurem volar incansabledun capiacutetol a laltre daquest assaig

Com comentagravevem en parlar de les fonts la tensioacute magravegia-miacutestica eacutesparticularment intensa en el taoisme Ja Lao-Tse apuntava al cor de laquumlestioacute en el seu criacuteptic Tao te king que per cert no fa cap mencioacute ex-pliacutecita ni al son ni als somnis

Sense sortir a fora pots conegraveixer tot el moacutenSense mirar per la finestra pots veure els camins del cel

Com meacutes lluny vas menys saps Aixiacute el savi coneix sense viatjar veu sense mirar i fa sense fer

Per al taoisme la veritat miacutestica (zhen Ji ) eacutes innata i familiar perograve in-cognoscible Loposicioacute entre el coneixement intern del taoista i el co-neixement projectat cap a fora del xaman que presentagravevem en parlar deles fonts daquest assaig ilmiddotlustra aquest enfocament

Zhuang Zu aborda el son i els somnis en diversos capiacutetol del seu denstractat fins a conformar una completa teoria sobre la quumlestioacute Al capiacutetolII en el context de labsurditat i relativitat de la vida que nomeacutes laconnexioacute amb el Tao pot superar comenta la diferegravencia entre vigiacutelia isomni de manera forccedila interessant i original

El gran saber todo lo abarcaEl pequentildeo todo lo divide

La grandes palabras son fuegoLas pequentildeas balbuceos inuacutetiles

Durante el suentildeolas almas de los hombres se funden se entremezclan

En la vigilia los cuerpos se despiertan y se animan

Meacutes endavant fa una primera i valuosa referegravencia al que meacutes tardsanomenaragrave ldquosomni luacutecidrdquo com a pas vers el despertar a la vegada

que fa servir el siacutemil del desvetllament per qualificar lobjectiu de laseva filosofia en la liacutenia del Vedanta

Quien suentildea con un banquete se despierta con laacutegrimas Pero quien suentildea con laacutegrimas se despierta con caceriacuteas en la auro-

Quien suentildea ignora que suentildea Quien dentro de un suentildeo suentildea que suentildea

al despertar sabe que todo era un suentildeo Soacutelo en el Gran Despertar se revela el Gran Suentildeo

Los estuacutepidos creen que estaacuten despiertos y que saben ellos mismos quieacutenes son

priacutencipes o pastores iexclQueacute obtusos

Confucio y tuacute no sois maacutes que un suentildeo y yo que lo digo soy un suentildeo tambieacuten Todo esto tiene por nombre el misterio

I conclou el passatge amb un esperanccedilador toc profegravetic

Dentro de muchos siglos un Santo lo revelaraacute todo en el espacio de un diacutea

En el plantejament sistemagravetic que fa el tractat sobre la relativitat de total final del capiacutetol ve el cegravelebre exemple de la papallona

Una noche Zhuang Zhousontildeoacute que era una mariposa

revoloteando feliz y contenta de serloPero no sabiacutea que era Zhou

De pronto Zhuang Zhou se despertoacutesorprendido de ser eacutel mismo

Ya no sabiacutea si era una mariposaque sontildeaba ser Zhuang Zhou

o Zhuang Zhou que sontildeaba ser una mariposa

Entre la mariposa y Zhuang Zhou hay una diferenciaEso es lo que se llama

Taoisme

ldquotrasmutacioacuten de los seresrdquo

Cal notar que aquesta ldquotransmutacioacuterdquo o ldquotransmigracioacuterdquo no fa referegraven-cia a la reencarnacioacute dun mateix ser sinoacute a lincessant proceacutes de canvidels sers amb loblit de la progravepia identitat que aixograve implica

Aquesta posicioacute radical no impedeix a Zhuang Zu valorar els somnisAl capiacutetol IV se cita un bonic exemple en el que es reconeix el caragravecterrevelador dels somnis Un fuster somia que un arbre - al que ha consi-derat inuacutetil - linstrueix sobre el valor de la inutilitat Diu larbre

En cuanto a miacute desde hace tiempo aspiro a ser inuacutetily ahora cerca de mi muerte

por fin lo he logrado eacutesa es mi gran utilidad Siendo uacutetil iquesthabriacutea durado tanto tiempo

Finalment als darrers capiacutetols del tractat es presenta el tarannagrave deldquolhome veritablerdquo que unit al Tao supera el somni

El Hombre Verdadero de antantildeo dormiacutea sin suentildeos se despertaba sin quejas

El Liezi (Lieh-tzu c s IV AC) ldquoEl Mestre Lirdquo o ldquoEl llibre de la per-fecta vacuiumltatrdquo eacutes el tercer gran text filosogravefic xinegraves de la liacutenia de pen-sament del Tao te King i el Zhuang Zu que meacutes tard es va anomenarDaojia (ldquolescola del camiacuterdquo) o taoisme Aquest breu text comenta elssomnis en dos capiacutetols que no tenen desperdici

Al capiacutetol segon parla del famoacutes Emperador Groc o Huangdi sobiragravellegendari considerat el fundador de la civilitzacioacute xinesa Diu la tradi-cioacute que va regnar del 2697-2597 o 2696-2598 AC i va ser el creadorde lEstat central de les arts esotegraveriques i tegravecniques i amb el temps vaadquirir un nivell pragravecticament diviacute

El relat comenccedila amb lEmperador assegut al seu tron en plena glograveriaPerograve no estagrave satisfet

ldquoLEmperador Groc va regnar 15 anys al seu tron content que lIm-peri el considereacutes el seu cap Tenia bona cura de nodrir el seu prin-cipi vital fruiumla de les seves oiumldes i els seus ulls i complaiumla els seussentits de lolfacte i del gustrdquo

Aixograve no obstant estava melancogravelic confuacutes i malalt i durant 15 anysmeacutes es va esforccedilar a posar ordre a limperi perograve sense egravexit ldquoLlavors lEmperador groc va sospirar profundament i va dir Elmeu error eacutes el desig de moderacioacute La desgragravecia que pateixo proveacute

Taoisme

dun exceacutes datencioacute a la meva persona i els problemes de limperiveacutenen per un exceacutes de regulacioacute en totrdquo

La seva reaccioacute va ser radical va abandonar el seu palau va acomiadarels seus ajudants es va retirar a una modesta residegravencia on es va lliurara ldquodejunar amb el corrdquo i durant tres mesos no va intervenir en el Go-vern deixant que les coses seguissin el seu cursI vet aquiacute que en una ocasioacute en ple dia va somiar que viatjava al llu-nyagrave regne de Hua-hsuuml un paradiacutes llibertari sense govern ni lleis on lagent no tenia desigs un regne on nomeacutes pot arribar lagravenima i on elsseus habitants viuen com deacuteus sense dolor ni alteracions Quan lEm-perador Groc es va despertar va convocar els seus ministres i els va dir

ldquoEacutes un error pretendre nodrir la progravepia vida i regular la dels altresCap intent de fer-ho amb la llum de la intelmiddotligegravencia no pot teniregravexit Esgotat mhe adormit i he somiat aquest somni I ara seacute queel Camiacute Perfecte no es pot buscar amb els sentits Conec aquestCamiacute i el tinc dins meu perograve no us el puc ensenyar Si el Camiacute noes pot buscar amb el sentits tampoc no es pot comunicar a traveacutesdels sentitsrdquo

Conta el text que despreacutes daixograve limperi va viure 28 anys en ordregairebeacute igualant el miacutetic regne de Hua-hsuuml i quan lemperador va pujara les altures la gent el va plorar durant 100 anys

El capiacutetol tercer del Lie Zi presenta de manera exemplifical una com-pleta i suggestiva teoria del son i els somnis que explica amb subtilesa

aquests estats El primer exemple soacuten els somnis del rei Mu de Zhuque reprenen el clagravessic ldquoargument del somnirdquo (quina diferegravencia hi haentre somiar i estar despert si en tots dos casos ens pensem que soacuten re-als) que plantejava Zhuang Zu amb lanegravecdota de la papallona

Conta Lie Zi que el rei Mu tenia al seu servei un poderoacutes mag capaccedilde fer les meacutes increiumlbles transformacions Un dia sel va emportar enun dels seus viatges visionaris El rei es va agafar a la magraveniga del magi va sortir disparat cap al cel fins arribar al palau del mag una merave-llosa residegravencia ben superior al seu palau reial on va perdre la nocioacutedel temps significatiu detall que no deixa de subratllar el text

Al cap dun temps tots dos van fer un altre viatge aquest cop meacutes enllagravedels cels a la regioacute del Gran Buit on la pura llum de lAbsolut va dei-xar el rei sense vista els sons daquell indret el van deixar sense oiumlda ifinalment sense ment Va suplicar al mag que el torneacutes a casa Aquestconcreta el text ldquoli donagrave una empenta i el rei va experimentar unasensacioacute de caure per lespairdquo i es va trobar al seu tron on shaviaadormit abans

Va interrogar els seus ajudants i li van dir que tota lestona havia estatassegut al tron i que no se nhavia mogut La resposta el va deixar tanastorat que el va sumir en una mena de somni despert que li va durartres mesos Un cop va recuperar els sentits va preguntar al mag quegravehavia passat

ldquo Vostra Majestat i jo - va respondre el mag - nomeacutes hem viatjaten lesperit i per tant els nostres cossos no shan mogut maiiquestQuina diferegravencia essencial hi ha entre aquell palau celeste on vamestar i aquest palau de vostra Majestat a la Terra entre els espaisper on hem viatjat i el parc de vostra Majestat Si es miren des delpunt de vista de lAbsolut ambdoacutes palaus soacuten irreals Esteu acostu-mat a estar contiacutenuament en el cos i no podeu entendre el que eacutessortir-ne una estona Perograve la forccedila que regeix les mutacions els potdonar forma en qualsevol momentrdquoEl rei Mu va quedar molt complagut i va deixar de preocupar-se delsafers dEstat i la vida cortesana i nomeacutes es va dedicar a fruir dincreiuml-

Taoisme

bles viatges en esperit no sense un cert remordiment

ldquoAi en fruir daquesta manera - es deia - no augmento la meva vir-tut Eacutes una falta que la posteritat no deixaragrave de retreuremrdquo

Lie Zi comenta finament que el rei gairebeacute va arribar a ser un home es-piritual va viure fins als 100 anys i la posteritat no li va retreure resAl contrari els homes van creure que havia ascendit com un immortalvers els nuacutevols del capvespre

El seguumlent exemple eacutes el cas de Lao Checircng Tzu on sexplica el secretde lart del somnis Narra Lie Zi que el jove Lao va anar a aprendremagravegia al costat del venerable Yin Wecircn

Va passar tres anys amb ell perograve no li va ensenyar res Llavors li vademanar permiacutes per tornar a casa seva Perograve el mag li va dir en privat

ldquoFa molt temps quan Lao Tzu se nanava a loest em va dir El qi(alegrave vital) dels sers vius les formes dels cossos nomeacutes soacuten ilmiddotlusi-ons (huan) El moment que comenccedila la creacioacute per obra del principitransformador el transformar-se sota linflux del yin i el yang eacutes elque anomenem neacuteixer el que anomenem morir Allograve que hi ha sotaels diversos canvis del destiacute es diu transformacioacute es diu ilmiddotlusioacute

Misteriosa eacutes lhabilitat del que doacutena forma als sers materials pro-funda la seva eficagravecia per aixograve difiacutecilment es pot esgotar i tenir un

final Lhabilitat dallograve que eacutes corporal en canvi eacutes superficial peraixograve sorgeix i desapareix Nomeacutes quan comprenguis que ilmiddotlusioacute itransformacioacute soacuten el mateix que vida i mort podragraves aprendre lartde la magravegia Tu i jo som ilmiddotlusioacute iquestQuina necessitat hi ha doncsdaprenentatgerdquo

Lao Checircng Tzu va tornar a casa seva i durant tres mesos va reflexionarprofundament sobre les desconcertants paraules del venerable Yin Wecirc-ni fins que va aconseguir una segraverie de poders excepcionals superar lavida i la mort dominar el temps i les estacions i canviar els costumsdels animals fent volar els terrestres i caminar els volagravetils

Perograve assenyala el Lie Zi que mai no va fer ostentacioacute del seu poder i vapassar desapercebut per a la gent de la seva egravepoca de manera que elseu art no es va transmetre

El comentari del final de lanegravecdota planteja amb una certa ironia lori-gen ignot dels poders magravegics ldquoEl dao (tao) dun bon mag roman amagat en el seu quefer decada dia eacutes semblant als altres homes La virtut dels cinc empera-dors i els megraverits dels tres reis no es van deure forccedilosament a laseva intelmiddotligegravencia o valor Potser van venir de transformacions magrave-giques qui ho pot saberrdquo

El tercer bloc del Lie Zi eacutes una breu exposicioacute sobre els somnis Co-menccedila establint els diversos tipus de somnis (veure ldquoTipus de somnisrdquo)

Taoisme

i la seva gegravenesi (veure ldquoInterpretacioacuterdquo) i conclou amb una reflexioacute queconteacute lessegravencia de la posicioacute de la filosofia taoista sobre el son i elssomnis

ldquoSomni eacutes el que entra en contacte amb lesperit realitat el queafecta el nostre cos Per aixograve els pensaments durant el dia i elssomnis durant la nit procedeixen del cos o de lesperit I per aixogravetambeacute qui concentra el seu esperit veu com com sextingeixen elsseus somnis i els seus pensaments Creure en les nostres experiegraven-cies de la vigiacutelia aixiacute com creure en en els nostres somnis vol dir noentendre el constant anar i venir de la realitat canviant Els zhenren (homes autegraventics) de la remota antigor soblidaven de tot en laseva vigiacutelia i no tenien somnis quan dormien Tal volta tot aixograve noeacutes pur buitrdquo

La seguumlent anegravecdota comenta el ritme del subtil art oniacuteric amb lexem-ple del senyor Yin de Chou un ric propietari que maltractava els seusservents i els feia treballar de sol a sol sobretot a un criat vell i de pocasalut que es passava el dia remugant i a la nit queia esgotat al seu jaccedilPerograve llavors el seu esperit viatjava i cada nit somiava que era un rei ifruiumla dexquisits plaers fins al matiacute que tornava a ser el serventdabans I si alguacute es compadia de la seva trista sort sempre li deia

ldquoLa vida de lhome encara que duri cent anys sempre estagrave dividi-da en dies i nits De dia jo soacutec un criat i eacutes veritat que la meva sorteacutes amarga Perograve cada nit soacutec senyor dun Estat i la meva felicitat noteacute liacutemits Tinc cap motiu de queixardquo

En canvi el seu amo esgotat per les seves obligacions tambeacute queiaadormit cada nit perograve somiava que era un criat que no parava de treba-llar Al final va emmalaltir i va demanar consell a un amic

ldquoLa teva posicioacute a la vida - li va dir el seu amic - eacutes respectabletens riqueses de sobres i frueixes duna posicioacute millor que la delsaltres Que cada nit somnis que ets un criat eacutes ben natural perquegravepenes i alegries shan dalternar iquestCom pots pretendre que la vigiacuteliai el somnis siguin igualment agradables Aixograve eacutes fora del teupoderrdquo

Aleshores el senyor Yin va tractar millor els seus criats va reduir lacti-vitat font de preocupacioacute i el seu malestar va disminuir

En el seguumlent exemple es repregraven largument del somni amb un recargo-lat i original toc humoriacutestic que no sol aparegraveixer gaire en el pensamentfilosogravefic habitual Conta el Lie Zi que un bon dia un llenyataire delEstat de Cheng va caccedilar un ceacutervol i el va amagar en un clot cobert debranques perquegrave ninguacute no li prengueacutes

Perograve despreacutes va oblidar on havia amagat el ceacutervol i al final es va con-vegravencer que tot plegat havia sigut un somni Va contar lanegravecdota i unhome que la va sentir tot seguint la seva descripcioacute va trobar el ceacuter-vol Quan va arribar a casa seva amb el seu botiacute va dir a la seva dona

ldquoUn llenyataire va somiar que caccedilava un ceacutervol i despreacutes va oblidar

Taoisme

on lhavia amagat perograve jo lhe trobat de manera que el seu somniha resultat ser veritablerdquo

La seva dona una Hipagravetia avant la lettre li va replicar

ldquoNo seragraves tu qui ha somiat amb un llenyataire i que daquesta ma-nera trobaves un ceacutervol Existeix potser aquest llenyataire De totamanera has trobat el ceacutervol o sigui que el teu somni ha sigut veri-table

El cas eacutes que he trobat el ceacutervol - va replicar el seu marit - iquestquegraveens importa que hagi estat jo o un altre el que ha tingut el somnirdquo

La cosa no va acabar aquiacute perquegrave mentrestant el llenyataire va tornara casa seva desilmiddotlusionat per haver perdut el ceacutervol perograve aquella nitva veure en somnis lindret on havia amagat el ceacutervol i tambeacute lhomeque li havia agafat Lendemagrave seguint el seu somni va anar a veure ellladre i li va reclamar el ceacutervol Es van discutir i la disputa va acabarals tribunals El jutge davant del cas va dir al llenyataire

ldquoUna de dues o tu has trobat realment un ceacutervol i despreacutes errograveni-ament has pensat que ho havies somiat i ara tequivoques quansostens que en realitat lhas trobat o realment has somiat que ha-vies trobat un ceacutervol i ara tequivoques quan dius que lhas trobatiquestTha robat realment aquest home el ceacutervol que li reclames Per al-tra banda la seva dona diu que et va veure a tu i al ceacutervol en unsomni de manera que no es pot dir qui va matar el ceacutervol En totcas aquiacute realment hi ha un ceacutervol Demano que es parteixi en dos ique es consulti el rei de de lEstat de Checircngrdquo

Precisa Lie Zi que el sobiragrave enfrontat a la complexa quumlestioacute va excla-mar

ldquoCaram El jutge deu haver somiat que ha fet partir en dos el ceacuter-vol daquests homesrdquo

Perograve no es va conformar amb el comentari i va consultar el seu minis-tre que li va dir

ldquoEl vostre vassall es veu incapaccedil de discernir si va ser un somni ono ho va ser Caldria recoacuterrer a lEmperador Groc o a Confuci perdistingir el somni de la realitat perograve tots dos soacuten morts i no hi haninguacute avui que pugui distingir-los El millor seragrave seguir el dictamendel jutgerdquo

En aquesta seccioacute el Lie Zi porta largument del somni a un dels seusdos possibles extrems Si tot eacutes somni - ja que no es distingeix de la vi-giacutelia - el primer extrem foacutera implicar-se totalment en el somni i laltredeixar-ho coacuterrer i desconnectar alternativa que defensa el text a traveacutesdel cas de Yang-li Hua-tzuuml de lEstat de Sung que a la meitat de laseva vida va patir una forta amnegravesia o fins i tot un violent atac dAlze-heimer No eacutes exageracioacute el text diu literalment

ldquoTot el que feia el matiacute ho havia oblidat a la tarda Quan anava a al-gun lloc soblidava de caminar i a casa soblidava de seure En qual-sevol moment no recordava el que acabava de fer i tampoc no horecordava al cap duna estonardquo

No cal dir que la seva famiacutelia va fer mans i magravenegues per guarir-loVan consultar endevins bruixots i metges perograve cap dels seus remeis noli va fer efecte

Taoisme

Finalment un savi de lestat de Lu es va oferir a guarir-lo amb una te-ragravepia de xoc el va sotmetre al fred la fam i la foscor total per fer-loconnectar i ldquomodificar la seva ment canviar els seus pensamentsrdquoDespreacutes es va tancar set dies a soles amb ell per practicar-li un ances-tral megravetode secret transmegraves en la seva famiacutelia que Lie Zi finament norevela a la curiositat del lector Al cap daquella tensa setmana el savihavia aconseguit el seu objectiu Hua-tzu havia recuperat la memograveriaPerograve enlloc de donar gragravecies a la famiacutelia es va enfadar molt

ldquoVa escridassar la seva dona va pegar els seus fills i tot agafantuna llanccedila va perseguir amb fuacuteria el savi per tota la ciutatrdquo

La gent el va aturar i en demanar-li per quegrave ho feia va respondre

ldquoAbans quan estava sumit en lamnegravesia en la meva profunda indi-feregravencia no sabia si existien el cel i la terra Perograve ara en haver-meguarit sorgeixen en la meva ment en caogravetica confusioacute tots elsguanys i les pegraverdues egravexits i fracassos penes i alegries amors iodis dels anys anteriors I em temo molt que en el futur tornaran aalterar la meva ment nous guanys i pegraverdues egravexits i fracassos pe-nes i alegries amors i odis iexclQui pogueacutes tornar al beneiumlt estat queacabo de perdrerdquo

Afegeix finalment el Lie Zi que el savi Zi Gong en conegraveixer el cas esva sorprendre molt i el va contar a Confuci Perograve aquest li va fer un tallal meacutes pur estil oriental

ldquoAixograve tu no pots entendre No ho oblidisrdquo

Per suavitzar el tema un comentarista posterior apunta

ldquoiexclSi aquesta eacutes la reaccioacute dun home davant duna malaltia quesassembla al principi suprem com seragrave lefecte de la incorporacioacuteen lAbsolutrdquo

El penuacuteltim exemple del capiacutetol el protagonitzen el gran Lao Tse i unhome de lEstat de Quin de nom Feng que tenia un fill molt intelmiddotli-gent

El noi era lorgull del seu pare per la seva brillantor perograve en arribar a lamajoria dedat se li va declarar una singular malaltia una mena de bo-geria estranya una desconcertant reaccioacute de constant contradiccioacute irebelmiddotlia interna i externa

El Lie Zi descriu daquesta manera aquesta particular dolegravencia

ldquoSi sentia una canccediloacute es pensava que era un plor si veia una cosablanca per a ell era negra els perfums li semblaven fegravetids i amargel dolccedil si feia res beacute per a ell estava malament El cel i la terraels punts cardinals aigua i foc fred i calor tot era a linreveacutes per aellrdquo

Logravegicament el seu pare estava molt amoiumlnat i despreacutes de demanar con-sell als seus amics va decidir anar a trobar un savi famoacutes que vivia a lallunyana ciutat de Lu Es va preparar amb cura pel llarg viatge amblesperanccedila de trobar un remei per al seu fill un autegraventic rebel sensecausa o motiu aparents

Perograve vet aquiacute que mentre feia camiacute es va topar amb el gran Lao Tse enpersona i es van asseure tots dos a parlar Tot conversant lhome va

Taoisme

contar al savi la malaltia del seu fill

I llavors Lao Tse li va etzibar la seguumlent pregunta

ldquoCom saps que el teu fill desvaria Avui en dia tothom senganya alhora de distingir la veritat de la falsedat i es confon en distingir elbeacute del mal Com que soacuten molts els que pateixen aquesta malaltianinguacute no se nadonardquo

I va rematar la seva relativiacutestica exposicioacute amb unes quantes perlescultivades que farien les deliacutecies dels escegraveptics meacutes exigents

ldquoImaginem-nos que que tothom fos com el teu fill llavors el boigseries tu iquestPot alguacute establir una norma del que eacutes tristesa alegriaso agradable o desagradable color olor sabor veritat i mentidaFins i tot el que testic dient no eacutes segur que no sigui un error

Per tant quegrave es pot dir del savi de Lu a qui vols consultar que eacutes elmeacutes extraviat de tots Com podragrave guarir el desvari dun altre Valmeacutes que tornis a casa i aixiacute testalviaragraves els diners del viatgerdquo

Lie Zi un filogravesof prudent no relata si el pare va seguir els consells delgran savi ni com va acabar la singular malaltia del noi

Lexemple final del capiacutetol planteja el paper del coneixement a traveacutes

del cas dun home anciagrave que va decidir tornar a la seva terra natal des-preacutes de viure molts anys en un altre indret

En assabentar-se del cas i en veure lemocioacute del vell un dels seuscompanys de viatge li va voler gastar una broma Quan passaven peruna ciutat a mig camiacute li va dir que era la capital del seu Estat natal Elvell es va emocionar molt Despreacutes li va assenyalar un temple unestombes i finalment una casa i li va dir que era la llar dels seus avant-passats Lanciagrave no va poder contenir les llagravegrimes i aleshores el seucompany va esclatar a riure i li va explicar la veritat No cal dir que alvell no li va fer gens de gragravecia Lie Zi conclou el capiacutetol amb aquestareflexioacute

ldquoQuan per fi va arribar al seu paiacutes natal en veure les seves mura-lles els seus temples dels esperits de la Terra les cabanes i tom-bes dels seus avantpassats lemocioacute que va experimentar va sermolt menys intensa que la que havia sentit abansrdquo

El Lie Zi se centra en la naturalesa de lestat de vetlla i el del somni ien la seva interrelacioacute Des del punt de vista ldquorealistardquo nomeacutes la vigiacuteliaeacutes real mentre que lexperiegravencia oniacuterica eacutes una reproduccioacute imaginagraveriadaquesta experiegravencia i no hi ha cap realitat oniacuterica corresponent Desdel punt de vista ldquoidealistardquo dels taoistes perograve la diferegravencia no eacutes tantradical meacutes aviat eacutes una diferegravencia de grau meacutes que de naturalesa lex-periegravencia de la vetlla eacutes meacutes coherent i duradora i eacutes compartida per al-tres iquestQuegrave passaria - conclou Lie Zi - si hi hagueacutes una experiegravencia oniacute-rica tant o meacutes coherent i duradora que la vigiacutelia Com es podrien dife-renciar aleshores I si es pogueacutes compartir amb altres No posaria ra-dicalment en quumlestioacute la distincioacute entre vetlla i somni Eacutes notable que el terme 幻 huagraven (ldquofantasiardquo ldquoilmiddotlusioacuterdquo) es fa servir perexpressar la naturalesa dels somnis (indica amb el mot combinat huan-meng els ldquosomnis fantasiosos) i a la vegada tambeacute per descriure lex-periegravencia de la vigiacutelia en la mesura que eacutes semblant a un somni Desig-na la ilmiddotlusioacute i suggereix una forta devaluacioacute de la realitat ordinagraveriaEn cert sentit doncs qualsevol experiegravencia tant si eacutes desperta com desomni eacutes un magniacutefic espectacle magravegic una fantasmagoria de deliacutecies

Taoisme

i horrors sensorials Sota aquesta llum vigiacutelia i somni sigualen la rea-litat dels somnis eacutes del mateix ordre que la naturalesa ilmiddotlusograveria de lex-periegravencia de lestat de vetlla i per tant no eacutes finalment diferent dunsomni

Aquesta concepcioacute central en la filosofia taoista recorda la concepcioacutedel maya o ilmiddotlusioacute fonamental del Vedanta hinduacute i val la pena assenya-lar que eacutes precisament huan el mot que es fa servir habitualment a laXina per traduir el terme sagravenscrit maya dels textos budistes Per aixogravealguns estudiosos tenint en compte que no hi ha proves duna tradicioacutexinesa autogravectona que hagueacutes desenvolupat una distincioacute entre els reg-nes de laparenccedila i la realitat creuen que aixograve indica una influegravencia delIacutendia probablement a traveacutes de la incorporacioacute que fa el corrent delYogacara dels conceptes filosogravefics del Vedanta a traveacutes del traductorWeishilun

Huainanzi

El quart text central de la filosofia taoista eacutes el Huainanzi ldquoEls ense-nyaments dels mestres de Huainanrdquo (s II AC) un text de la dinastiaHan que combina conceptes taoistes confucians i legalistes En ell espresenta un cas com el de la papallona de Zhuang Zu - canviant perogravelinofensiu lepidogravepter per un perilloacutes tigre - i que ilmiddotlustra el conceptede la transformacioacute quan comenta amb arravatador lirisme el que ano-mena ldquolalegria de la vida i de la mortrdquo

ldquoLemergegravencia de la forma humana en la creacioacute eacutes plaent Si lho-me experimenta una miriacuteada de transformacions sense final morinti tornat a una nova vida aixograve eacutes una font dalegria que no es potexpressar Mort i resurreccioacute soacuten fonts triomfals de joia Agafemlexemple duna persona en un somni Somia que eacutes un ocell quevola pels aires somia que eacutes un peix en una bassa En el somni nosap que allograve eacutes un somni nomeacutes quan torna a la consciegravencia sado-na que nomeacutes era un somni Ara ho veu com el temps de la vidaperograve despreacutes aquesta vida dara seragrave considerada com un gransomni Abans de neacuteixer iquestcom es poden conegraveixer les alegries de lavida I de la mateixa manera iquestcom podem atrevir-nos a negarabans de morir que la mort no eacutes joiosa

En una ocasioacute el Duc Niuai va patir la malaltia del canvi Al cap deset dies es va produir el canvi i es va convertir en un tigre Quan elseu germagrave gran que se nocupava va entrar a la cambra per cobrirel cadagravever el tigre va atacar el germagrave gran i el va matar Una per-sona cultivada shavia convertit en un depredador transformat amburpes i ullals Les emocions i el cor tambeacute havien canviat Lesperit ila forma havien canviat El que ara era un tigre no sabia res de lal-tre que abans era un home I el que abans era un home tampoc nosabia res del que ara era un tigre Shavien intercanviat i shaviencanviat en el seu contrari Tots dos fruiumlen de la completesa de cadaforma perograve el ser en una forma era totalment inconscient de laseva existegravencia en laltra forma El canvi destat per la substitucioacuteera immens perograve hi havia continuiumltat de plaer en ambdues formesassumides Astuacutecia i estupidesa beacute i mal iquestQui pot dir com sorgei-xenrdquo

Amb la conviccioacute que cos i esperit no moren junts i no soacuten el mateix

Taoisme

el savi

ldquoFa servir la seva ment descansa en la seva naturalesa depegraven delseu esperit i quan aquests sajuden muacutetuament viu una vida tran-quilmiddotla i lacaba en pau Per tant el savi no teacute somnis durant el seuson i no teacute preocupacions durant la vigiacuteliardquo

ldquoConsidera la vida i la mort tan sols una transformacioacute la miriacuteadade creacions eacutes el mateix hi ha un parentiu entre tot En ser u enessegravencia amb el fonament de la Gran Puresa es mou en el regnesense forma Lagravenima eacutes part del tot Per aixograve el savi no somia du-rant el son la seva intelmiddotligegravencia no disminueix lesperit manteacute laseva unitat i el seu coneixement no es barreja amb conceptes en-ganyososrdquo

Un altre punt del tractat fa una interessant referegravencia al valor dels som-nis

ldquoYin Hsuuml va intentar aprendre a menar carros durant tres anys sen-se cap egravexit Estava molt amoiumlnat i va rumiar a fons la quumlestioacute Unanit en un somni Ch‛iu Chia (el gran auriga) se li va aparegraveixer perser el seu mestre i el va instruir Quan lendemagrave va anar a trobar elseu usual instructor aquest el va rebre amb aquesta observacioacute

No eacutes que no magradi instruir-te em temo que ets incapaccedil dins-truir-te Avui tensenyareacute lart de Ch‛iu Chia

Yin Hsuuml es va girar per marxar perograve abans li va dir amb cortesia

El teu alumne ha tingut bona fortuna En veritat he rebut la sevainstruccioacute aquesta nit en un somnirdquo

El text acaba amb aquesta oportuna observacioacute

ldquoAixograve diu Lao Tse Quan la ment estagrave convenccediluda de la irrealitat deles coses visibles i es manteacute sogravelidament en aquest estat sense alte-racioacute encara que tota la creacioacute es desplegui davant dels meusulls jo miro la mentrdquo

Dissidegravencies taoistes

Tant si la filosofia taoista eacutes importada com si neix del xamanisme xi-negraves anterior la majoria de taoistes no soacuten tan calderonians com elsseus filogravesofs El ja citat Chen Shijuan per exemple va confeccionaruna curiosa colmiddotleccioacute de 25 histograveries de personatges que visqueren adiverses proviacutencies xineses de les ribes dels rius Jiang i Huai durant lasegona meitat de les dinasties Tang (618-907) Wu (902-937) i Tangdel sud (937-975)

Tots els distingits taoistes que figuren a les seves pintoresques crograveni-ques despleguen poders sobrenaturals en diferents terrenys com eacutes arala profecia la guaricioacute lalquiacutemia o la comunicacioacute a traveacutes de somnisen la que el taoisme eacutes especialment expert

Al final del seu tractat insisteix en la importagravencia de lanagravelisi i lexpli-cacioacute inductiva en la pragravectica del pronogravestic en somnis I cita precisa-ment el fragment de Zhuang Zu on es diu que en somnis no sabem que

Taoisme

somiem i que nomeacutes quan despertem sabem que tot era un somni i elcontradiu amb especial gragravecia amb una oportuna inversioacuteldquoAquesta observacioacute es refereix a somiar i despertar-se i per tantno es pot aplicar a somiar en un somni ni tampoc a ser conscientdestar despert Quan hom sap somiar en un somni i ser conscientdestar despert aleshores compregraven la importagravencia de la mort i de lavida aixiacute com el sentit del final i el comenccedilament Aixiacute doncs somi-ar eacutes estar despert i estar despert somiarrdquo

Aquest tipus despeculacions semblen plaure en gran manera a lesperitxinegraves com manifesta Chen amb agudesa meacutes endavant en abordar lanaturalesa del dormir

Cada persona eacutes forccedilada a entrar al regne dels esperits cada dia -eacutes el que sanomena dormir En aquest important moment diuenque la ment de la persona se separa dels cinc sentits perograve aixograve eacutesfals perquegrave en els somnis se senten les coses almenys tant compassa en lestat de vigiacutelia Perograve la consciegravencia de lhome o de ladona que dorm deixa el moacuten fiacutesic mundagrave i entra en la subtil dimen-sioacute magravegica del regne dels esperits La nostra ment estagrave ensinistradaper establir diferegravencia entre lestat de vetlla i de somnirdquo

I enumera despreacutes les variades pragravectiques del bon taoista

ldquoHi ha molts tipus de meditacioacute taoista les meditacions alquiacutemi-ques internes per fer circular equilibrar i transformar el qi (energiavital) megravetodes de visualitzacio tegravecniques de purificacioacute recitar lesescriptures pragravectiqes en el somni viatges astrals seguir la respira-cioacute Rituals i ritus magravegics tambeacute entren en la categoriacutea de la medi-tacioacute Ritual i cerimogravenia es poden veure com una forma de medita-cioacute externalitzada en grup Per aixograve hi ha la meditacioacute dempeuscaminant estirat dormint i movent-se Aixiacute la meditacioacute sintegraen els canvis de la vidardquo

La pragravectica oniacuterica taoista es distingeix pels seguumlents punts

1 Exigeix un suplement denergia nomeacutes possible quan hi haequilibri i salut fiacutesica ja que mentre hi hagi desequilibri lex-periegravencia oniacuterica es limitaragrave a ser una continuacioacute dels esforccedilosde recuperacioacute daquesta harmonia en lestat de vetlla com as-senyalen els tibetans quan parlen dels ldquosomnis kagravermicsrdquo

2 Si es penetra en lexperiegravencia oniacuterica des dun relatiu equilibries poden experimentar els ldquosomnis de claredatrdquo

3 El ioga taoista dels somnis implica la transferegravencia de la cons-ciegravencia als diversos cossos subtils Aixiacute sobtenen ldquosomnis luacute-cidsrdquo - ser conscient que es somia

4 Un cop aconseguida aquesta consciegravencia desperta en el somniels taoistes emprenen imaginatives activitats

Viatges xamagravenics acompanyats de poders com el vol o ca-minar sobre laigua

Canviar la forma del cos adoptant la forma danimals Interaccionar en el moacuten ordinari amb el cos del somni

Taoisme

Aixograve no era pollastre

I per acabar acomiadem-nos daquest saboroacutes agravepat xinegraves amb una ins-pirada galeta de la sort on figura una frase atribuiumlda a limmortal Lao-Tse el vell-nen fundador del taoisme en la qual vola de nou la nostraoniacuterica papallona

El que el cuc considera el final la resta del moacuten ho considera una papallona

Hinduisme

Aixograve que estagrave despert quan tot dorm lacordador de tots els desigs eacutes pura consciegravencia immortal

Tots els moacuten en aixograve reposenCap no va meacutes enllagrave

Aixograve eacutes el que desitges conegraveixer

iexclConeix aquesta consciegravencia que tot ho impregnaque coneix el somni i el desvetllament i no et planyis meacutes

Katha Upanishad

Entre totes les fonts que presentem lhinduisme eacutes la que duu el son iel somni als seus nivells meacutes arboradament metafiacutesics i a la vegadameacutes fiacutesicament tangibles Si beacute com hem vist el taoisme mostra uninsuperable refinament filosogravefic es pot afirmar que lhinduisme eacutes la

tradicioacute que treballa el son i el somni duna manera meacutes rica i comple-ta des de les visions espiritualistes del Vedanta o lAdvaita al ioga dela magravegia meacutes rasposa dalguns tagraventrics al descarnat materialisme delscaravakas - que expliquen son i somnis com a fenogravemens purament fiacute-sics i res no tenen a envejar als cientiacutefics ldquodursrdquo actuals

Perograve comencem pels mots El sagravenscrit fa servir diversos termes perdesignar el son i el somni articulats en una visioacute general la ldquoteoriadels quatre estatsrdquo que presentem meacutes endavant

El son

El son general es designa amb el terme ननिददररा nidrā ldquoadormir-serdquo ldquodor-mirrdquo i com a nom ldquosonrdquo ldquosomnolegravenciardquo daciacute ldquoperdre latencioacuterdquo Delterme deriven els mots nidrāmṇ gam (ldquoadormir-serdquo) o nidrāmagna(ldquodormir profundamentrdquo) anidra (ldquosense dormirrdquo ldquovetllardquo) unnidra(ldquoestar despertrdquo ldquoobertrdquo- aplicat a una flor) El mot forma lexpressioacute yoganidrā (que comentarem al llarg daquestassaig) que designa el ldquoson iograveguicrdquo lestat intermedi entre la meditacioacutei el son un estat de consciegravencia sense fluctuacioacute mental

En la mitologia yoganidrā saplica al son de Vishnu o de Brahma entredues manifestacions El terme proveacute de la rel ददररा drā que teacute el doblesentit de ldquocoacuterrerrdquo ldquofugirrdquo i ldquodormirrdquo o ldquoadormir-serdquo (daciacute el llatiacute dor-mio don proveacute el nostre ldquodormirrdquo)

El concepte general de dormir tambeacute sindica amb el mot शरायद śāy ldquoferdormirrdquo i els seus derivats śāya (ldquoque dorm o reposardquo) śāyaka (ldquodor-mentrdquo) śāyikā (ldquoposicioacute per dormirrdquo ldquodormidardquo) o śāyin (ldquoestiratrdquoldquoreposantrdquo)

De la mateixa arrel deriva significativament el mot सराय sāyanrdquovesprerdquoI samplia per designar el llit amb el mot śayanīya (ldquoque serveix perdormir o reposarrdquo) i el mot general शययरा śayyā que designa alhora elllit i el son o repograves

Hinduisme

De tota manera el sagravenscrit teacute un terme especiacutefic per a lestat de sonprofund ससष सपत sus ṇupta (ldquoprofundament adormitrdquo com a nom ldquosomniprofundrdquo) i ससष सनपत sus ṇupti que designa lestat (avasthā) del son profundel tercer estat de consciegravencia segons la terminologia del Mān ṇd ṇūkyiaUpanis ṇhad

El terme proveacute de la rel ससपत supta (ldquoadormitrdquo ldquoimmogravebilrdquo ldquolatentrdquo i pertant ldquosonrdquo ldquoletargiardquo) que tambeacute doacutena el mot ससनपत supti (relacionatamb la rel svap) que designa el son especialment el son profund i tam-beacute teacute els sentits de ldquoabaltimentrdquo i ldquoparagravelisirdquo

El son tambeacute es designa a partir de la idea del cansament amb el ter-me तनददर tandr (ldquocansar-serdquo) don proveacute el mot tandrita (ldquonecessitat dedormirrdquo ldquocansamentrdquo ldquolassitudrdquo)

El somni

El somni es designa especiacuteficament amb el terme सवपनि svapna lestat(avasthā) del somni que constitueix el segon estat de la consciegravenciasegons la terminologia filosogravefica del Mandukya Upanishad

Svapna proveacute del protoindoeuropeu sweacutepnos suacutepnos de la rel swepen sagravenscrit सवपद svap (ldquodormirrdquo ldquoadormir-serdquo ldquoestirar-se per dormirrdquoldquoestar estiratrdquo i daciacute ldquoestar mortrdquo)

Daquesta rel central deriven els termes llatins somnus i sopor el grecπνὸς (ὕ hipnos) langlegraves antic swefn i langlegraves modern sleep Totes les

llenguumles llatines fan servir la mateixa arrel des del nostre ldquosomnirdquo ildquosoporrdquo al francegraves sommeil o soporifique

El mot forma diverses paraules com सवपतद svapat o svapatī(ldquodormentrdquo) Tambeacute adopta la forma general सवराप svāpa (ldquosonrdquo ldquosom-nirdquo ldquosomnolegravenciardquo ldquoabaltimentrdquo ldquoestupidesardquo) o forma derivats comsvapne (ldquoen somnisrdquo) o svapnamṇ (ldquosomiarrdquo)

Finalment un altre terme relaciona directament el somni amb la nit

ननिशरा niśā (ldquonitrdquo ldquosomnirdquo)

Escola de ioga Has de levitar a aquesta alccedilada per entrar

Repagraves escolar

Abans dendinsar-nos en el ric pensament del subcontinent recordema tall estrictament demostratiu de la complexitat de les seves visions latiacutepica classificacioacute acadegravemica que distingeix a lIacutendia sis escoles de fi-losofia ortodoxa eacutes a dir que reconeixen lautoritat dels Vedes com arevelacioacute divina Generalment funcionen en parelles

Nyaya i Vaishesika

El Vaisheshika (sVI AC) defensa una forma datomisme similar a lade Demogravecrit (460 - 370 A C) i postula que tots els objectes de luni-vers fisic es poden reduir a un nombre finit dagravetoms El va sistematitzarel savi Kanada (s II AC) a partir de tradicions anteriors Conten queva arribar a la conclusioacute que hi havia partiacutecules minuacutescules a base demenjar fragments daliment cada cop meacutes menuts que anomenava anu(ldquominuacutesculrdquo) Per aixograve li deien Kana-bhuk (ldquoel menja-agravetomsrdquo)

En el Samkhya i el Vaisheshika es diu que la ment individual no teacute unaexistegravencia independent de la ment cogravesmica eacutes a dir lenergia cogravesmica o

Hinduisme

bagravesica el constituent fonamental de tots els universos en tots els seusestats Aquests universos sexperimenten duna manera singular que eacutessubjectiva de la mateixa manera que els objectes dun somni nomeacutes elspot experimentar qui els somia

Mimamsa i Vedanta

Veda-anta vol dir Veda-final o lapegravendix dels himnes vegravedicsrdquo Versel segle VIII la paraula inclouragrave un grup de tradicions filosogravefiques quetracten de lauto-realitzacioacute a traveacutes de la qual es compregraven la naturalesauacuteltima de la realitat o Brahman Shi compten els cegravelebres Upanishadsredactats a partir del segle IX fins a lactualitat Essent lescola centralhi fem molta referegravencia El Vedanta estagrave iacutentimament relacionat amb elMimamsa (ldquoinvestigacioacuterdquo) que tracta dels sacrificis i rituals incloent-hiels relacionats amb el son i els somnis

Samkhya i Yoga

El Samkhya nega lexistegravencia de qualsevol divinitat exterior i plantejaque lunivers estagrave format per dues realitats purusha (consciegravencia pura ieterna) i pakriti (la mategraveria fiacutesica) amb quegrave la consciegravencia sidentificaa causa de la ignoragravencia Desprendres daquesta falsa identificacioacute ambla mategraveria eacutes el moksha o alliberament que sobteacute a traveacutes de la medita-cioacute i les pragravectiques iograveguiques en els diversos estats de vetlla somni ison profund descrits per Patanjali o VyasaNo totes les escoles perograve reconeixen lautoritat dels Vedes Els hetero-doxos de la colla soacuten els jains els budistes i els carvaka els meacutes radi-calment materialistes

El shivaisme del Kaixmir

El shivaisme del Kaixmir (o lescola Trika i Pratyabhijntildeā)1 eacutes un delsdos corrents principals del shivaisme juntamente amb lescola ShaivaSiddhanta Aparegueacute vers el segle VIII i eacutes una que els estudiosos des-criuen com a idealisme monista idealisme absolut idealisme realistafisicalisme transcendent o monisme concret Eacutes important distingir el shivaisme del Kaixmir de lAdvaita Vedantade Shankara que presentem a continuacioacute Tots dos sostenen filosfiesno-duals que donen la primacia a la consciegravencia universal Cit oBrahman Perograve pel shivaisme del Kaixmir totes les coses soacuten una ma-nifestacioacute daquesta consciegravencia universal Aixograve significa que el moacutendels fenogravemens (Śakti) eacutes real existeix i teacute el seu eacutesser en la consciegraven-cia En comparacioacute lAdvaita Vedanta sosteacute que Brahman estagrave inactiu(nis ṇkriya) i el moacuten dels fenogravemens nomeacutes eacutes una ilmiddotlusioacute (māyā)

Segons aquesta escola shivaiumlta labsolut eacutes la vegada coneixement i ac-tivitat i es distingeix de lAdvaite vedanta per lacte quiacutentuple demana-cioacute manteniment reabsorcioacute dissimulacioacute de la seva naturalesa real igragravecia - o revelacioacute de la seva autegraventica naturalesa Laboslut compleixaquests 5 actes eternament fins i tot quan adopta la forma dun jo indi-vidual o jiva Sense activitat argumenta lescola labsolut o el ser diviacutefoacutera incapaccedil de suscitar res Per altrabanda el maya eacutes lenergia (Shivamayi) amb la que suecita voluntagraveriament la multiplicitata per tant eacutesrealeacutes un monisme integral i realista que supera la temptacioacute del buitamb la divinitzacioacute en el moacuten

El matiacutes que aporta la filosofia del shivaisme del Kaixmir terra miacutestica- que no miacutetica - per excelmiddotlegravencia obre una nova perspectiva al fredo-roacutes Advaita de Shankara Lobjectiu daquest corrent eacutes submergir-se enShiva la consciegravencia universal - o adonar-se que la progravepia identitat jaeacutes Shiva - a traveacutes de la saviesa el ioga i la gragravecia de Shiva Deia el cegrave-lebre poeta Rabindranath Tagore El shivaisme del Kaixmir penetra en aquella profunditat del pensa-

Hinduisme

ment vivent on diversos corrents de la saviesa humana suneixenen una lluminosa siacutentesirdquo

No cal dir que les filosofies de lIacutendia ha influiumlt enormement en la restade les visions sobre el nostre tema tant a Orient com a Occident

Aquest influx es fa sentir a tots els nivells de locultisme a la ciegravencia iretrobarem constantment molts dels seus conceptes i intuiumlcions al llargdaquest estudi

Els oriacutegens

Entrem ara com cal al barroc moacuten mitologravegic de lhinduisme Remun-tem-nos en primer lloc als oriacutegens Aixiacute explica la Creacioacute el ldquoIoga deles Sis Doctrinesrdquo un text tagraventric hinduacute

Brahma dorm i es desperta Quan dorm el seu somni eacutes la creacioacute cogravesmica

Quan es desperta el seu somni sacaba

Perograve atencioacute al detall el gran Brahma el Creador no eacutes com es podriapensar el somiador central daquesta ilmiddotlustracioacute creacional nomeacutes eacutesla figureta del lotus rosa que plana entre els nuacutevols

Una de les diverses versions del mite creacional hinduacute diu que en la nitcogravesmica pregravevia a laparicioacute del moacuten de la manifestacioacute eacutes Vishnuacute elConservador qui dorm sobre loceagrave cogravesmic reclinat en la serp Shesha(ldquorecordrdquo) anomenada tambeacute Ananta (ldquola que no teacute firdquo o ldquoeterna) fi-lla de Kashiapa (ldquovisioacuterdquo) de pesades parpelles

I el cos de Vishnuacute conteacute tota la creacioacute incloent-hi el Creador Brah-ma

Mentre Vishnuacute dorm un lotus creix del seu melic i duna gota dun delsseus pegravetals emergeix el deacuteu creador Brahma

Hinduisme

Del deacuteu Brahma emergeix al seu torn el gran Ou Cogravesmic (Anda) luni-vers manifestat que inclou els mons celestials a la seva part superiorel moacuten de la vida ordinagraveria al mig i a baix els mons inferiors o infernscom assenyalen molts altres mites de la Terra

Despreacutes duna creacioacute segueix una nit de dissolucioacute (pralaya) digualdurada i Vishnu reposa en ioga nidra (el son iograveguic propi del pralaya)ajagut damunt de la serp Shesha fins a lalba quan torna a crear Brah-ma i arriba una nova era o kalpa

Diu la Devi-Mahatreya (I 67) en un inesperat ressoacute biacuteblic

ldquoEntre els periacuteodes en que es manifesta lunivers el gran deacuteu Vish-nu dorm i el seu esperit diviacute flota sobre les aiguumlesrdquo

I el Vishnu Purana (I 2 64) concreta

ldquoEI universo entero se transforma entonces en un inmenso oceacuteanoDespueacutes de haber devorado a todos los seres el dios soberanoduerme sobre los anillos de serpienterdquo

Nomeacutes queda un esperit en ioga nidra - son profund conscient - surantsobre la vasta extensioacute de les aiguumles sota aquest aspecte Vishnuacute eacutes

anomenat Narayana (el que descansa sobre les aiguumles) Perquegrave quanlunivers ha estat reabsorvit per ell no deixa dexistir totalmentAquest vestigi dels universos destruiumlts tambeacute doacutena nom a la serp sensefi Sesha el Vestigi o el Record

Per tal que lunivers pugui tornar a cobrar forma cal que subsisteixi atraveacutes del son el germen de tot el que ha sigut i seragrave sobre loceagrave senseliacutemit de les causes Aixiacute la identificacioacute de Vishnuacute amb el dormir ex-pressa el seu paper de conservador i assegurador de la permanegravenciaConteacute en ell tots els mons possibles com a models o arquetipus Vishnuinventa el nou moacuten somniant-lo en una creacioacute mental Tot luniversno materialitzat en energia eacutes present i actiu en el seu son iograveguic

Per donar forma a lunivers cal que la seva shakti (la seva energia sotala forma de la seva consort) la ldquoPotegravencia de Multiplicacioacuterdquo surti pelseu ull dret Llavors somia i neix el moacuten I eacutes Brahma qui materialitzaen el seu somni els models somiats en un esforccedil ldquocreadorrdquo o meacutes exac-tament demiuacutergic Finalment Shiva el Destructor el Temps o Senyordel Somni eacutes la forccedila que adorm Vishnu i assegura la reabsorcioacute en elpoder infinit

Lelegant visioacute de Vishnu somiant Brahma que somia un univers desomni on tothom somia regit per Shiva eacutes molt meacutes sofisticada que lanostra idea de la creacioacute A Occident nomeacutes de pensar que Deacuteu pot so-miar - amb el somni dAdam nhem tingut prou i massa - ja sens fonenels ploms El mitograveleg Joseph Campbell assenyala la influegravencia daquesta visioacute enla cultura iacutendia

ldquoLa nocioacute daquest univers - els seus cels inferns i tot el que conteacute- com un gran somni somiat per un sol eacutesser en el que tots els per-sonatges del somni tambeacute somien ha encisat i moldejat la civilit-zacioacute sencera de lIacutendia El somiador definitiu eacutes Vishnuacute que suraen el cogravesmic Oceagrave de Llet reclinat sobre les escames de la serpabissal Ananta que significa sense fi A primer terme hi ha elscinc germans Pandava herois de legravepic Mahabharata amb Draupa-di llur esposa almiddotlegogravericament ella eacutes la ment i ells soacuten els cincsentits El somni els somia a ells Amb els ulls oberts preparats i

Hinduisme

delerosos de combatre els joves es dirigeixen a aquest moacuten dellum on els contemplem on els objectes semblen ser diferents elsuns dels altres on preval una logravegica aristotegravelica i A no eacutes no-ADarrere dells aixograve no obstant sobre un portal de somnis que por-ta a una dimensioacute interior i remota don emergeix una visioacute que esdestaca en la foscor rdquo

Del somni diviacute al somni individual

El somni diviacute originari teacute lloc en cada somiador diu Yama la Mort enel bell Kata Upanishad

Quan un home dorm amb el sentits retirats i serens i no veu capsomni - aixograve eacutes el Jo Eacutes immortal i sense temor Aixograve eacutes Brahman

El Br ṇihad-āran ṇyaka Upanishad descriu aixiacute aquesta expressioacute del miteen lexperiegravencia humana

Dues seus teacute aquest Esperit la seu de la vigiacutelia i la seu del moacuten delmeacutes enllagrave

i a mig camiacute nhi ha una tercera la seu del somnis

Dret en aquesta seu a mig camiacute mira les altres dues seus la de la vetlla i la del moacuten del meacutes enllagrave

Com que estagrave a un pas de la seu del moacuten del meacutes enllagrave fa aquest pas i contempla ensems mals i deliacutecies

Quan dorm agafa mategraveria daquest moacuten que tot ho conteacute Ell mateix lafaiccedilona Ell mateix la construeix

i dorm en la seva progravepia brillantor en la seva progravepia llum

Aquiacute lEsperit teacute el Jo com a llum Aquiacute no hi ha carros ni cotxers ni carreteres

perograve Ell crea carros cotxers i carreteres Aquiacute no hi ha alegries joia ni gaubanccedila perograve Ell crea alegries joia i gaubanccedila Aquiacute no hi ha basses llacs ni torrentsperograve Ell crea basses llacs i torrents

Perquegrave Ell eacutes el creadorhellip

Quan sha aventurat i ha voltat en aquest somni i ha vist beacute i malsafanya a tornar per on va entrar al seu lloc al liacutemit del despertar I no el segueix res de tot el que ha vist perquegrave res no sarrapa a

aquest Esperit

Quan en aquest estat de vetlla sha aventurat i ha voltat i ha vistbeacute i mal

safanya a tornar per on va entrar al seu lloc al liacutemit dels somnis

Com un gran peix recorre les dues ribes dun riu la de meacutes a prop ila de meacutes lluny

aixiacute aquest Esperit recorre ambdoacutes liacutemits el liacutemit del somiar i el liacute-mit del despertar

Perograve com un falcoacute o una agraveguila quan es cansa de volar cel enllagrave

plega les ales i es disposa a descansar aixiacute lEsperit safanya vers el liacutemit on dorm

sense desitjar cap desig ni contemplar cap somni

Qualsevol terror que veu en somnis quan uns homes sembla que el matin o que loprimeixin

Hinduisme

quan un elefant sembla que laixafi o li sembla que cau en una fosa

en la seva ignoragravencia creu que eacutes veritat

Perograve quan com un deacuteu com un rei pensa ldquoSoacutec tot aixograve universal

aquest eacutes el moacuten meacutes elevat per a Ell

Aquesta eacutes la seva forma en la que estagrave meacutes enllagrave del desig lliurede mal sense cap por

De la mateixa manera que un home quan labraccedila la seva estima-da

no sap el que eacutes fora ni el que eacutes dins aixiacute aquest Esperit que abraccedila el Jo o Intelmiddotligegravencia no sap el que

eacutes fora ni el que eacutes dins Aquesta eacutes la seva forma en la que el desig eacutes venccedilut el desig del

Jo el desig no existeix la pena se nha anatrdquo

Amb el comentarista Gaud ṇapāda el terme Atman o Jo (Self) adquireixuna significacioacute filosogravefica meacutes central perograve el sentit de lactivitat crea-dora - o enganyadora - continua sent essencial

ldquoTots els cossos del moacuten dels fenogravemens soacuten projectats a la maneradun somni pel maya (ilmiddotlusioacute) de lAtman (agravenima individual)rdquo

La concepcioacute filosogravefica de Shankara desenvolupa la idea en parlar dela ldquosobreimposicioacute del no-Jo (non-Self) sobre el Jo (Self)rdquo Aixiacutelunivers del somni eacutes un dels nivells de maya la ilmiddotlusioacute que constitu-eix tota manifestacioacute Per tant somiar eacutes un estat de lexperiegravencia hu-mana que cal abandonar per realitzar la unioacute de lagravenima individual (At-man) amb lagravenima universal (Brahman)

En la filosofia hinduacute i especialment en el Vedanta el mot sagravenscrit At-man ldquojo mateixrdquo en anglegraves self que alguns tradueixen per ldquoJo pro-fundrdquo fa referegravencia a al jo veritable meacutes enllagrave de la identificacioacute ambels fenogravemens Per obtenir lalliberament (mokhsa de mukti ldquoallibera-

mentrdquo ldquoemancipacioacuterdquo ldquoabandoacuterdquo) cal obtenir el coneixement dun ma-teix (atma jnana) eacutes a dir comprovar experimentalment que aquest Joveritable eacutes idegraventic al Jo transcendent (paramatman) que rep el nomde Brahman Larrel ēt-men (ldquoalegraverdquo) estaacute relacionada amb langlegraves anticaeligthornm amb el grec asthma lalemany atem atmen (ldquorespirarrdquo) La pa-raula ldquoagravenimardquo perograve no teacute relacioacute directa amb el mot ātman Deriva delmot llatiacute anima (alegrave agravenima) relacionat amb el sagravenscrit aacutenilah ṇ (ldquoventrdquo)Encara que aacutenilah ṇ y ātman tenen un sentit semblant no tenen cap rela-cioacute etimologravegica

Aquest doble aspecte pragmagravetic i miacutestic de la visioacute clagravessica hinduacute hagenerat una segraverie de textos sobre el son i el somni dextraordinagraveria ri-quesa subtilesa i precisioacute aixiacute com una colla de refinades pragravectiquesfiacutesiques i mentals (les analitzarem en els capiacutetols corresponents) quedespreacutes el budisme convertiragrave en una autegraventica disciplina

Hinduisme

Yama senyor de la mort i dels malsons

Yama clar precedent del Tagravenatos grec en els primers himnes del Rig-Veda eacutes un deacuteu benegravevol que vetlla pel benestar dels morts els ofereixaliment i aixopluc al seu plaent i confortable estatge i escolta les pregagrave-ries del vius Per a la tradicioacute vegravedica Yama eacutes el primer mortal que vamorir i com que va veure la ruta fins als regnes celestials es va gua-nyar el cagraverrec de governant dels difunts

El nom Yama significa ldquobessoacuterdquo (cf el llatiacute gemini) i en algunes versi-ons del mite lacompanya la seva germana bessona Yami Se li atribu-eixen alguns fills de diverses unions amb dames de la categoriadAmr ṇita (ambrosia) o Duh ṇsvapna (ldquomalson)Yama gran especia-lista en el bagraverdic moacuten del somni i la mort teacute la pell de color verd fosccom el jueu errant va vestit amb roba vermella com la sang i els seusulls de coure brillen en la seva cara adusta Cavalca un buacutefal quan esdesplaccedila i duu una maccedila per si cal rematar algun recalcitrant que esnega a abandonar lescenari de la vida Tambeacute teacute un peu en el moacuten dela nit especialment en el son profund El cinquegrave himne de lAtharvaVeda presenta previsorament un potent i bell encanteri contra els mal-sons

Coneixem el teu origen oh Son Tu ets el fill de Grahi lajudant de Yama

Ets el Finalitzador ets la Mort I com a tal oh Son et coneixem beacute

Com a tal guardans del malson

Coneixem el teu origen oh Son Ets el fill de la Destruccioacute

lajudant de Yama etc (com al vers 1)

Coneixem el teu origen oh Son Ets el fill de la Desgragravecia etc

Coneixem el teu origen oh Son Ets el fill de la Desaparicioacute etc

Coneixem el teu origen oh Son Ets el fill de la Desfeta etc

Coneixem el teu origen oh Son Ets el fills de les germanes dels deacuteus lajudant de Yama

Yama viu al fosc palau de Kalichi i regeix el Sud Teacute molts ajudantsun dels quals tan malcarat com el seu amo porta un llibre de registreel ldquoLlibre del Destiacuterdquo on figura la durada de la vida de tothom Quan aalguacute li arriba lhora Yama envia els seus ajudants a buscar lanima delfutur difunt Un cop arribada la jutja a la gran sala del seu terrible pa-lau

Alliacute Chitragupta un dels ajudants meacutes populars de Yama llegeix enun gran llibre els pecats i bones obres del difunt perquegrave Yama el puguijutjar i lenviiuml a un dels seus molts inferns o beacute al beneiumlt estatge dels pi-tris els avantpassats

Hinduisme

Yama tambeacute teacute dos gossos Śyāma i Śabala associats al judici final deles agravenimes com el gos de Hades Cerber o legipci Anubis Simbogravelica-ment Yama es relaciona amb el colom lagraveliga i el corb

En la literatura budista Yama sidentifica amb Kāma (desig) i Māra(mort) La seva figura al final del periacuteode vegravedic es va tornant cadavegada meacutes sinistra En el fons potser encara eacutes lamable deacuteu de labona mort perograve ara senyoreja els inferns i aquesta promocioacute el fa meacutesterrible i meacutes savi

Perograve al mateix temps i a laltre extrem (veure el capiacutetol ldquoEsperitsrdquodaquest assaig) en el budisme xinegraves i coreagrave Yama sidentifica amb elbenegravefic boddhisattva Ksitigarbha lalliberador de diables i condemnatsde tota mena

Al ldquoKat ṇha Upanis ṇadrdquo Yama - gran conversador com Hades - manteacuteun estimulant diagraveleg amb el jove Naciketas o Nacheketas que li plan-teja la pregunta del milioacute Quegrave passa despreacutes de la mort

Yama desde la seva posicioacute ldquorelativament eternardquo de rei de la Mort -com reconeix luacutecidament ell mateix - i despreacutes delegants circumlo-quis li doacutena aquesta resposta

ldquoAra et revelareacute el secret de lEternitat i el que li passa a lagravenimadespreacutes de la mort Algunes agravenimes tornen a neacuteixer altres es con-verteixen en formes no-mogravebils segons els seus megraverits i la sevacomprensioacute

Aquell (lAtman) que continua despert quan tot dorm lacordadorde tot desig es Consciegravencia pura i immortal Tots els mons reposenen aixograve Cap no va meacutes enllagrave daixograve Aixograve eacutes el que desitges saberrdquo

Yama malgrat el seu poder depegraven de Shiva i Vishnu Aquesta subordi-nacioacute queda ben palesa en la histograveria de Markandeya on Shiva com aKalantaka (Finalitzador de la Mort) atura Yama i rescata el seu de-vot Markandeya de les seves agravevides urpes En lestadi final de la sevaevolucioacute Yama comparteix amb Shiva dues caracteriacutestiques impor-tants eacutes Kāla (temps) i Dharmarāja (senyor del Dharma o recte ca-miacute)

Hinduisme

Com a Kāla tambeacute eacutes Antaka el terminator ldquolacabadorrdquo Com aDharmarāja adopta la funcioacute de Varun ṇa com a jutge i punidor de mal-vats no exempt perograve docasionals rampells de compassioacute i simpatiacom en el cas del jove Nacheketas

La doble i personalitat daquest difunt convertit en deacuteu dels morts el faun personatge singularment atractiu i entranyable en lexhuberant ga-leria mitologravegica universal

La teoria dels quatre estats

Lhinduisme presenta la teoria dels quatre estats de consciegravencia que co-mentagravevem a la introduccioacute Lexperiegravencia humana amb totes les sevespossibles formes estagrave modulada per

Lestat de vigiacutelia

ldquoEacutes el coneixement dels objectes externs lagravembit del qual eacutes el dela manifestacioacute grollerardquo (Mandukya Upanishad - veure annex)

Lestat de somni

Eacutes el que teacute el coneixement dels objectes interns lagravembit del qualeacutes el moacuten de la manifestacioacute subtil (Mandukya Upanishad)

Durant el somni lagravenima experimenta el seu poder magravegic daug-ment El que ha vist ho torna a veure el que ha sentit ho torna asentir (Prana Upanishad v annex)

En lestat de somni lagravenima encarnada tasta la felicitat i la desgragrave-cia dun moacuten de vius construiumlt per la seva progravepia ilmiddotlusioacute (KaivalyaUpanishad v annex)

Lestat de son profund

ldquoPerograve durant el son sense somnis quan tot ha desaparegut embol-callada dobscuritat lagravenima es dirigeix a una forma de felicitat(Kaivalya Upanishad)

El que estagrave en aquest estat esdeveacute U sidentifica amb el coneixe-ment integral somple de beatitud Coneix fora i meacutes enllagrave de qual-sevol condicioacute especialrdquo (Mandukya Upanishad)

Aquests tres estats sovint es comparen amb encert amb les parts dunriu La superfiacutecie eacutes la vigiacutelia el corrent de sota eacutes el somni I el llit delriu que doacutena forma tant al corrent com a la superfiacutecie eacutes el son pro-fund I meacutes enllagrave del riu ens topem de nou amb lestat que no teacute nom ique sanomena simplement ldquoel quartrdquo

El quart estat

El cuarto dicen los sabios es simplemente el puro Yo que mora enel corazoacuten de todos Es el Sentildeor de todo aqueacutel que Todo lo ve ori-gen y Meta de todo No es consciencia exterior ni consciencia inte-rior ni es la suspensioacuten de la consciencia ni es saber ni es no sa-ber ni es el conocimiento mismo No puede ser visto ni comprendi-do ni puede ser limitado Es inefable y estaacute maacutes allaacute de todo pen-samiento Es indefinible Solamente es conocido cuando te convier-tes en Eacutel Es el final de toda actividad silencioso e inmutable elBien Supremo el Uno sin segundo Eacutese es el verdadero Yo al que

Hinduisme

has de conocer por sobre todas las cosas (Mandukya Upanishad)

Vegem alguns comentaris sobre el tema Comencem amb el Shiva Su-tra obra fonamental de shivaisme tradicionalment atribuiumlt a Vasugup-ta a qui li van ser revelat pel mateix Shiva

Relata la llegenda que Vasugupta va tenir un somni on Shiva li deiaque aneacutes a la muntanya de Mahādeva al Kaixmir Diuen que en aquestamuntanya va trobar uns versos gravats a la roca els Shiva Sutras Enaquest text bagravesic del shivaisme del Kaixmir es presenta el monismedaquest corrent Lobra eacutes un gegravenere descriptura hinduacute conegut comagama un enfilall daforismes que exposen duna manera contundent iradical una pura metafiacutesica advaitista o no-dual El sutra tambeacute es co-neix com a Shiva Upanishad Samgraha Incloem el text complet a lan-tologia de lhinduisme sobre els son i els somnis que figura al final delassaig

Lheroic iogui experimenta lampli estat de turya en els estats diferenciats de vetlla somni i son profund

El coneixement orgagravenic extern constitueix lestat de vetlla

Les percepcions i pensaments interns comprenen lestat de somni

Loblit i la negacioacute de lautoconsciegravencia eacutes lestat sense somnis o

Hinduisme

El que gaudeix de la unitat dels tres estats vetlla somni i son pro-fund en turiya

esdeveacute lamo de totes les energies orgagraveniques

Coneixent vetlla somni i son profund cadascun per separat turiya el quart estat eacutes aconseguit

La constagravencia del coneixement eacutes lestat de vetllaEscollir eacutes lestat de somni

Inconsciegravencia i manca dautoconsciegravencia creen la ilmiddotlusioacute del sonprofund

El que eacutes conscient de tots tres eacutes lheroi suprem

El quart estat hauria de servir doli per impregnar els primers tresestats

Banyat en ell el iogui entra en lestat dautoconsciegravencia

El que experimenta lenergia divina omplint-ho totveu totes les coses iguals i aconsegueix lestat de Shiva

Shankara el filogravesof miacutestic

Shankara (788-820) creador de lescola de lAdvaita Vedanta (ldquono-dua-litatrdquo no hi ha agravenima i Brahman les agravenimes soacuten Brahman) considerat

un referent clau de la filosofia iacutendia exemplifica en el seu mateix nai-xement lomnipresegravencia del son i el somni en la cultura del subcon-tinent

Conten que un dia el seu pare Sivaguru va confiar a la seva esposa laseva tristesa per no tenir descendegravencia Ella li va respondreldquoAnem en pelegrinatge al temple de Shiva de Tiacuterucivaperur (lactualciutat de Trichur situada a 60 km al nord de Kaladi) i implorem ple-gats la gragravecia del Gran Senyorrdquo

A Trichur van fer un intens bhajanam una austera pragravectica duns me-sos acompanyada de banys dejunis ofrenes i visites al temple de Shi-va Finalment una nit satisfet per les seves austeritats (tapas) Shivasels va manifestar en un somni comuacute i els va oferir dues opcions tenirmolts fills mitjanament intelmiddotligents perograve tots de llarga vida o beacute in-fantar un sol fill que no viuria gaire temps perograve que seria la glograveria de laseva famiacutelia del seu poble de lIacutendia i del moacuten

Els pares van triar la segona opcioacute i aixiacute va venir al moacuten Adi ShankaraVal a dir que les paraules de Shiva es van complir amb total precisioacute enla Histograveria el filogravesof nomeacutes va viure 32 anys i va deixar una obra alalccedilada de les de Patanjali o Nagarjuna (en annex adjuntem un delsseus tractats) Aixiacute comenta Shankara el nostre tema

ldquoEl suentildeo es un estado diferente al de la vigilia en el que el ser bri-lla por siacute mismo En ese estado el oacutergano interno (antahkarana)empujado por las impresiones recibidas durante el estado de vigiliaactuacutea por siacute solo desempentildeando los distintos papeles tanto de su-jeto como de objeto usando la energiacutea que extrae del Atman quebrilla en su propia gloria siendo el testigo de todo sin verse afecta-do por nada de lo que en ese estado el budhi (aciacute la ment) que essu uacutenica sobreimposicioacuten pueda hacer Los suentildeos no pueden man-cillar el Atmanrdquo ()

ldquoHay una Entidad Absoluta que es la base permanente de la conci-encia del Yo y permanece como testigo en los tres estados (vigiliasuentildeo con ensuentildeo y suentildeo profundo) siendo al tiempo distinta delas cinco envolturas que son la materia (anna) la fuerza (prana)

Hinduisme

el pensamiento (manas) el conocimiento (vijntildeana) y la dicha su-prema (ananda) La primera constituye el cuerpo fiacutesico las tres si-guientes componen el cuerpo sutil y la uacuteltima constituye el cuerpocausal pero el Atman estaacute mas allaacute de todas ellasrdquo (hellip)

ldquoEl Ser Supremo es diferente de Prakriti (mategraveria bagravesica de luni-vers) sus diferentes cambios y modificaciones Es el Absoluto y sunaturaleza es el Conocimiento puro se manifiesta directamentecomo el substrato permanente del ego tanto en el mundo fiacutesicocomo en el mundo sutil del pensamiento y la psique en los tres es-tados (de vigilia de suentildeo con ensuentildeo y de suentildeo profundo)Tambieacuten se manifiesta como el testigo del intelecto la facultad dedeterminacioacutenrdquo

Ramana el miacutestic filogravesof

Sri Ramana Maharshi (1879-1950) seguidor de la doctrina vedantaadvaita de Shankara eacutes una de les figures de lhinduisme meacutes conegu-des del segle XX com Krishnamurti Paramahansa Yogananda o SriAurobindo

Va viure gran part de la seva vida al turoacute sagrat dArunachala a Tiru-vannamalai (a 170 km de Madragraves) El nucli del seu ensenyament eacutes lapragravectica de latma-vichara (la indagacioacute de lagravenima o del Jo)

Eacutes en aquesta perspectiva que exposa la seva visioacute del son i els somnis

El que sanomena Ment eacutes un poder meravelloacutes que resideix en elJo (Atman Self) Eacutes ella que fa que sorgeixin tots els pensamentsA banda dels pensaments la ment no existeix Per tant el pensa-ment eacutes la naturalesa de la ment A banda del pensament no hi hacap entitat independent anomenada moacuten

En el son profund no hi ha pensaments i per tant no hi ha moacuten Enels estats de vigiacutelia i de somni hi ha pensaments i tambeacute hi ha unmoacuten De la mateixa manera que laranya fa sortir la terenyina dedintre seu i despreacutes la retira cap al seu interior la ment projecta elmoacuten des de dintre seu i despreacutes el recull dins della Quan la mentsorgeix del Jo el moacuten apareix Per tant quan el moacuten apareix i es fareal el Jo no apareix i quan el Jo apareix o brilla el moacuten no apa-reix

Quan sinquireix amb persistegravencia en la naturalesa de la ment lament acaba abandonant el Jo El que anomenem Jo eacutes lAtman Lament sempre existeix nomeacutes en dependegravencia dalguna cosa grollerao concreta sola no pot existir La ment eacutes el que sanomena el cossubtil o lagravenima lagravenima encarnada o jiva

En lhinduisme i el jainisme un jiva ( de larrel jiv - ldquorespirarrdquo en llatiacute vivus)eacutes un ser viu o meacutes especiacuteficament lessegravencia immortal dun organisme viu(home animal o planta) que sobreviu a la mort fiacutesica daquest Se li doacutena unuacutes semblant al del mot atma perograve mentre atma fa referegravencia al ldquoJo cogravesmicrdquojiva es fa servir per indicar una entitat vivent o ser viu individual Per evitarconfusions sovint sempren els termes paramatma i jivatma

Les afirmacions de Ramana podrien semblar les teories desencarnadesdun filogravesof si no anessin acompanyades dexperiegravencies psicofiacutesiques alliacutemit de la patologia caracteriacutestica de molts dels onironautes que espassegen per aquestes pagravegines

Perograve aixiacute com en les figures de lantiguitat el liacutemit entre llegenda i rea-litat histograverica eacutes impreciacutes a causa de la distagravencia i la humana tendegravenciaa magnificar el passat la proximitat del cas de Maharshi ens permetendinsar-nos-hi amb una raonable exactitud

Hinduisme

De petit Ramana era un nen normal perograve amb una caracteriacutestica inu-sual i molt significativa per al nostre tema tenia un son tan profundque lhavien de sacsejar fort per despertar-lo Tambeacute durant la nit ex-perimentava periacuteodes de son mig despert durant els quals els seuscompanys de vegades larrossegaven el colpejaven o el lligaven men-tre Ramana els deixava fer amb una passivitat que no mostrava pasquan estava despert

Als 16 anys va tenir una experiegravencia de mort que el va marcar definiti-vament Aixiacute la relata ell mateix

Va ser el 1896 unes 6 setmanas abans que deixeacutes Madurai defini-tivament (per anar a Tiruvannamalai - Arunachala) quan va tenirlloc aquest gran canvi en la meva vida Estava assegut tot sol enuna habitacioacute del primer pis de casa del meu oncle Rares vegadesestava malalt i aquell dia no tenia cap problema de salut perograve desobte em va envair una por violenta de morir No hi havia res en elmeu estat de salut que ho justifiqueacutes ni tenia cap necessitat dedescobrir si hi havia cap motiu per sentir aquella por Nomeacutes vaignotar que manava a morir i vaig comenccedilar a pensar quegrave podia ferNo sem va acudir consultar un metge algun adult o els amics Vaigpensar que havia de resoldre el problema jo mateix en aquell mo-ment i alliacute mateix El xoc de la por de la mort em va fer mirar capdins de la meva ment i em vaig dir a mi mateix mentalment sensedir les paraules formalment Ara la mort ha arribat quegrave significaaixograve Quegrave eacutes aixograve de morir Aquest cos eacutes el que mor

I immediatament vaig representar larribada de la mort Em vaigajeure amb les extremitats estirades immogravebil i quiet com si mha-gueacutes arribat el rigor mortis i vaig imitar un cadagravever per tal de donarmeacutes realisme a la meva investigacioacute Vaig aguantar la respiracioacute ivaig mantenir els llavis estretament tancats de manera que no senpogueacutes escapar cap so i que no pogueacutes pronunciar la paraula Jo nicap altra paraula Molt beacute - em vaig dir a mi mateix - aquest coseacutes mort El duran ben riacutegid a la pira funeragraveria i alliacute el cremaran ies reduiragrave a cendra Perograve amb la mort del cos estic mort Jo soacutec elcos Estagrave silencioacutes i inert perograve noto tota la forccedila de la meva perso-nalitat i fins i tot la veu dintre meu a banda del cos Per tant soacuteclesperit que transcendeix el cos El cos mor perograve a lesperit que el

transcendeix la mort no el pot tocar Aixograve vol dir que jo soacutec lesperitimmortal

Tot aixograve no va ser un pensament banal va llampegar a traveacutes meuamb vivesa com unes veritats vives que percebia directament gai-rebeacute sense un proceacutes mental El Jo era una cosa real la uacutenicacosa real de lestat en que em trobava i tota lactivitat conscientconnectada amb el cos estava centrada en aquell Jo A partirdaquell moment el Jo (o self) va concentrar la meva atencioacute ambpoderosa fascinacioacute La por de la mort es va esvair duna vegadaper totes Lego es va perdre en aquella inundacioacute dautoconsciegraven-cia Labsorcioacute en el Jo va continuar inalterable a partir daleshoresEls altres pensaments anaven i venien com variades notes musi-cals perograve el Jo continuava com la nota fonamental que subjau i esbarreja amb totes les altres notes

Lexperiegravencia que relata Ramana explica la seva visioacute del son i elssomnis centrada en el concepte del Jo o Self - el jo soacutec previ a lapari-cioacute de lego Notem que el noi va copsar aquesta realitat - que elsgrans ioguis afirmen obtenir al cap danys de meditacioacute - en una mitjahora aixograve siacute duna intensitat considerable

Despreacutes daquesta experiegravencia Ramana va perdre tot interegraves en els es-tudis la famiacutelia i els amics Evitant la companyia sestimava meacutes es-tar sol absort en la concentracioacute en el Jo i anava cada dia al temple deMeenakshi prop de casa seva i seia davant de les imatges dels deacuteusextagravetic mentre les llagravegrimes li queien dels ulls sense parar Quan lany1946 li van preguntar amb quin sentiment plorava davant de les imat-ges i si ho feia per demanar no tornar-se a reencarnar va respondre

Quin sentiment Jo nomeacutes volia tenir la mateixa gragravecia que shaviaatorgat a aquells sants Pregava per poder tenir la mateixa devocioacute(bhakti) que ells No en sabia res dalliberar-se de reencarnacions olligamsrdquo

Al cap de sis setmanes de lexperiegravencia de mort va abandonar la casafamiliar a Madurai i es va dirigir a Tiruvannamalai a la muntanya sa-grada dArunachala on va passar la resta de la seva vida

Hinduisme

El proceacutes que shavia iniciat en ell va continuar produint els seus efec-tes i sentia una sensacioacute de cremor al cos que deia que es devia ldquoa unainexpressable angoixa que vaig eliminar en aquella egravepocardquo eacutes a dirquan va arribar al temple dArunachaleswara a Tiruvannamalai

Ramana no coneixia les tradicions espirituals quan va tenir lexperiegraven-cia no va ser fins meacutes tard que va trobar confirmacioacute de la seva experi-egravencia a les escriptures hinduacutes Despreacutes della va passar molts anys enels quals la major part del dia estava absort en samadhi oblidant-se delmoacuten

Un cop a Arunachala va viure a la cova de Virupaksha els anys 1899-1916 i els anys 1916-1922 els va passar en una cova meacutes gran la deSkandasramam on la seva mare i altres persones es van unir a ellContava Ramana que al comenccedilament de la seva troglodiacutetica experiegraven-cia de vegades obria els ulls i era de dia i altres cops quan ho feia erade nit Aquesta desconnexioacute perograve no representava cap problema per-quegrave un tal Palanaswami un deixeble de primera hora socupava dell

Ramana vivia amb extrema simplicitat segons contava meacutes tard pertal de conservar al magravexim lenergia a fi de mantenir la seva concentra-cioacute interior i una constant identificacioacute amb el Jo essencial excloent lapercepcioacute del cos i del moacuten

Segons conten els que el van veure des de fora semblava que estigueacutescontiacutenuament immers en aquest samadhi o concentracioacute interna tot ique tambeacute llegia les escriptures i atenia amb frugalitat les seves neces-sitats fiacutesiques bagravesiques Se suposa que tambeacute practicava o elaborava laforma de meditacioacute que meacutes tard va ensenyar - la pregunta interna ldquoquisoacutec jordquo

Conveacute remarcar que la marcada tendegravencia de Ramana a labsorcioacute haestat considerada pels experts hinduacutes meacutes aviat un defecte de maneraque el tenen per un savi o un iogui i no per un eacutesser plenament realit-zat almenys durant aquesta primera etapa de la seva nova vida espiri-tual

Perograve el 1912 als 32 anys va experimentar una segona experiegravencia demort que que va marcar el seu retorn a la ldquovida normalrdquo Anys meacutestard Ramana comentava sovint que la percepcioacute del Jo que havia tin-gut als 16 anys no va canviar perograve que la nova experiegravencia el va ajudara reintegrar-se en el seu cos i en el moacuten exterior

Segons narra ell mateix la segona experiegravencia de mort va tenir lloc undia quan tornava de la cova Virupaksha on vivia aleshores De sobteel va envair una intensa debilitat fiacutesica Es va estirar a terra i el moacuten vadesaparegraveixer mentre una brillant cortina blanca li cobria la visioacute

Se li van tallar la respiracioacute i la circulacioacute de la sang i el seu cos es vatornar blau Durant un quart dhora va jeure com en un estat de rigormortis tot i que durant tota lexperiegravencia segons relata va ser consci-ent del Jo interior Aquell corrent dautoconsciegravencia que experimentavadiagraveriament va persistir a pesar de laparent interrupcioacute de les seves fun-cions vitals

Llavors de sobte va sentir com el cor de dreta a esquerra tornava a lavida i al cap de poc es va poder alccedilar de nou Conta Ramana que aque-lla segona experiegravencia li va fer meacutes fagravecil moures en la vida diagraveria i vacomenccedilar a tractar amb la gent que acudia a veurel en busca de mes-tratge espiritual com eacutes costum al religioacutes paiacutes de lIacutendia

Aquesta ldquosegona mortrdquo (veure ldquoSon i mortrdquo) sembla que el va fer ma-durar i passar a un estat comunicatiu com palesa tambeacute lexperiegravenciadel Buda i altres casos per lestil on despreacutes de la ilmiddotluminacioacute sol veniruna etapa de mestratge espiritual

Hinduisme

I a tall de conclusioacute i de resum alhora fem un cop dull al complex isintegravetic siacutembol AUM de muacuteltiples significats - reproduiumlts a la ilmiddotlustra-cioacute - perquegrave teacute una especial relacioacute amb el son i el somni

Aixiacute explica el significat de lAUM el Mandukya Upanishad (Veure an-nexos)

ldquoVIII El mateix Atman que abans hem explicat que tenia quatreparts ara eacutes descrit des del punt de vista de la siacutelmiddotlaba AUM AUMtambeacute si es divideix en parts es pot veure des del punt de vista deles lletres Les quatre parts de lAtman soacuten el mateix que les lletresde lAUM i les lletres soacuten el mateix que aquestes parts Les lletressoacuten A U i M

IX El Vaisvanara Atman lagravembit dactivitat del qual eacutes lestat devetlla eacutes la A la primera lletra de lAUM a causa de la seva omni-presegravencia pel fet de ser el primer Qui sap aixograve obteacute tots els seusdesigs i esdeveacute el primer entre els grans

X El Taijasa Atman lagravembit dactivitat del qual eacutes lestat de somnieacutes la U la segona lletra de lAUM a causa de la seva superioritat ointermedietat Qui sap aixograve aconsegueix un coneixement superiorrep el mateix tracte de part de tothom i no troba en la seva famiacutelianinguacute que ignori Brahman

XI El Prajna Atman lagravembit del qual eacutes el son profund eacutes la M latercera lletra de lAUM perquegrave ambdues soacuten la mesura i tambeacute per-quegrave en elles tot esdeveacute u Qui sap aixograve eacutes capaccedil de mesurar-ho toti tambeacute ho compregraven tot dins dell mateixrdquo

Budisme

Un brahman va preguntar una vegada a BudaldquoEts un deacuteurdquo

No brahman va dir BudaEts un sant

No brahman va dir BudaEts un mag

No brahman va dir BudaQuegrave ets doncs

Soacutec un que ha despertatrdquo

El budisme eacutes una branca del gran arbre de lhinduisme i adopta la sevavisioacute profundament oniacuterica perograve amb una orientacioacute pragravectica i soterio-logravegica meacutes que no pas metafiacutesica Aquiacute el nom del fundador defineixla doctrina Buda (del sagravenscrit bodhi) vol dir ldquodespertrdquo

Bodhi eacutes un nom abstracte format a partir de la rel verbal budh (ldquodes-pertarrdquo ldquofer-se conscientrdquo ldquoadonar-serdquo ldquoconeacuteixerrdquo o ldquoentendrerdquo) i quecorrespon al verb bujjhati (pali) i bodhati o budhyate (sagravenscrit) De lamateixa rel proveacute el mot sagravenscrit buddhi equivalent exacte del motgrec nous lintelmiddotlecte o intelmiddotligegravencia terme filosogravefic que designa lafacultat de la ment humana que els clagravessics grecs consideraven neces-sagraveria per comprendre el que eacutes veritable o real un sentit molt progravexim ala intuiumlcioacute Sovint es descriu com una forma de percepcioacute que funcionaen linterior de la ment (lull de la mentrdquo) i no nomeacutes a traveacutes dels sen-tits fiacutesics En llatiacute el grec νὸ ς o νόὸς es tradueix com ῦ intellectus iintelligentia respectivament

Al Sutra del Diamant el Buda - el Despert - compara la realitat totesles coses amb un miratge un castell de nuacutevols un somni o una apari-cioacute ldquosense essegravencia perograve amb qualitats que es poden veurerdquo - notant per descriure la seva naturalesa com per remarcar-ne la radicalimpermanegravencia

Ajahn Lee (1907-1961) mestre de la bucogravelica escola tailandesa ldquodelboscrdquo o Kammatthana (que recupera a la franciscana lestil de vida delBuda en entorns forestals) gran somiador i famoacutes pels seus siddhis opoders sobrenaturals explica amb justesa la visioacute de Buda I ho facom escau amb un toc de magravegia avui 6 de maig quan escric aquestesratlles eacutes la primera lluna plena del mes

ldquoBuddho la nostra paraula per indicar la meditacioacute eacutes el nom delBuda despreacutes del seu Desvetllament Significa un que ha florit queestagrave despert que de sobte ha recuperat els sentits Durant els sisllargs anys abans del seu despertar el Buda va viatjar arreu bus-cant la veritat vora diversos mestres perograve sense cap egravexit De ma-nera que va decidir anar a la seva i un vespre de lluna plena demaig es va asseure sota larbre Bodhi i va fer el vot de no alccedilar-sefins haver trobat la veritat Finalment cap a lalba mentre medita-va sobre la seva respiracioacute va obtenir el Desvetllament Va trobarel que buscava - just a la punta del seu nasrdquo

Budisme

lArbre Bodhi en el temple de Badh Gaya per Charles DOyly c1830

LArbre Bodhi tambeacute conegut com Bo era una vella i gran figuera dela varietat Ficus religiosa situada a Bodh Gaya (a uns 100 km de Pat-na a lEstat indi de Bihar) sota la qual diu la tradicioacute que SiddharthaGautama el Buda es va despertar

Perograve el Buda com el seu seguidor tailandegraves no era un enemic del moacutenoniacuteric Ben al contrari segons lerudit comentarista Buddhaghosa(ldquoVeu del Budardquo s V) a meacutes de trobar un bon recer sota el diviacute arbreSiddharta va tenir-hi els seus cegravelebres ldquocinc grans somnisrdquo de fort con-tingut simbogravelic En ells salvava nagraveufrags amb un vaixell guaria malaltsamb medecines i en luacuteltim somni seia com un rei sobre el mont Merumostra del seu despertar Es pot dir que aquests somnis - acompanyatsdels corresponents malsons del diable Mara - van fer possible el proceacutesmateix del despertar

La integracioacute del somni en la seva definitiva eliminacioacute eacutes un tret que

no sols trobem en lhinduisme i el taoisme El Buda perograve posaragrave lac-cent en lexperiegravencia com a guia imprescindible

El meu ensenyament no eacutes una filosofia Eacutes el resultat de lexperiegravencia directa

El meu ensenyament es una pragravectica no una cosa que sha decreure o venerar

El meu ensenyament eacutes com un rai que es fa servir per travessarun riu

Nomeacutes un foll es carregaria el rai a lesquena un cop hagueacutes arribat a laltra riba de lalliberament

El lligam del ldquoDespertrdquo amb els somnis eacutes encara meacutes estret No solsinterpreta els somnis del seu pare i la seva esposa sinoacute que en un evan-gegravelic ressograve sa mare Maya el va concebre en un singular somni de pri-mavera talment una versioacute de Bollywood dels nostres entranyablesPastorets Es pot dir doncs amb tota literalitat que sense els somnis niBuda ni el budisme no haurien existit mai

Budisme

ldquoA la mateixa hora que naixia la primavera un somni va venir aMaya mentre dormia

Va veure un elefant jove que baixava del cel Tenia sis grans ullals era blanc com la neu als cims de les munta-

Maya va veure com entrava al seu ventre i de sobte milers de deacuteusvan aparegraveixer davant seu La van lloar amb cants immortals i Maya

va comprendre que mai meacutes sentiria inquietud odi o irritacioacute

Llavors es va despertar Era feliccedil amb una felicitat que no havia sentit mai

Es va alccedilar es va abillar amb colors brillants i seguida per les sevesserventes meacutes belles

va entrar per les portes del palau

Va travessar els jardins fins arribar a un bosquet on va trobar unseient ombrejat

Llavors va enviar dues serventes al rei Suddhodana amb aquestmissatge

El rei hauria danar al bosc la reina Maya desitja veurel i lesperaalliacute

(The Life of Buddha A Ferdinand Herold)

Tant si els budistes sho agafen histogravericament com simbogravelicament eltema del son i el somni impregna el seu corrent Una altra narracioacuteantiga que recorda lexemple de la papallona de Zhuang Zu resumeixperfectament i amb una certa ironia la concepcioacute budista del somni dela vida

En una ocasioacute un deva (deacuteu) jugava amb uns altres devas Cansat es va estirar un moment a fer una becaina i es va morir

Va reneacuteixer com una noia a la Terra on es va casar va tenir fills i vaviure molts anys

Finalment un dia es va tornar a morir

iexcli va tornar a neacuteixer com un deva entre els mateixos companys dabansque tot just acabaven la partida

El budisme desenvolupa doncs la mateixa visioacute que hem vist abans enlhinduisme perograve la detalla en una elaborada psicologia i es dedica ameacutes a classificar incubar o interpretar somnis i a fer-los servir perguarir o fer poliacutetica com hem vist que solen fer totes les tradicionsfins i tot les que ens semblen meacutes radicalment espirituals

Buit i somni

La posicioacute budista eacutes tallant tots somiem i veiem com a permanent elque eacutes essencialment impermanent Vivim en un moacuten de somni que re-alment eacutes buit que no teacute substagravencia perograve eacutes vist com una realitat Elterme que se sol traduir per ldquobuitrdquo o ldquovacuiumltatrdquo en sagravenscrit eacutes sunyatanom que deriva de ladjectiu śūnya zerordquo ldquono res ldquobuitrdquo i que esde-veacute un nom amb el sufixe -tā Sunya ve de larrel svi que significa ldquoin-flatrdquo i eacutes emprat pel budisme per designar la no-existegravencia del jo ElSutra del Cor uns dels textos centrals del Mahayana porta el concepteal seu punt magravexim

La forma eacutes el buit el buit eacutes la forma

Budisme

No existeix cap meacutes forma que el buit ni cap meacutes buit que la forma

El filogravesof presocragravetic Demogravecrit gairebeacute ho subscriu en un dels seus cegrave-lebres aforismes

Aparentment existeix el color la dolccedilor lamarguesa en realitat nomeacutes existeixen agravetoms i buit

Per tant somiar eacutes una altra dimensioacute dun gran somni Nomeacutes els bu-des els desperts veuen la realitat per aixograve no somien mai Els tres ti-pus de somni (vigiacutelia somni i son profund) no sorgeixen en la sevament perquegrave aquesta sha calmat definitivament i no pot tornar a somi-ar En despertar sanulmiddotla totalment lenergia del desig i no queda ener-gia ldquoresidualrdquo o desig insatisfet que pugui activar la ment per fer-laproduir somnis

Aixiacute ho descriu el filogravesof i iogui Nagarjuna

Com les imatges dun somni es dissolen en despertaraixiacute la confusioacute del samsara sesvaeix en la ilmiddotluminacioacute

Seng Tsan (520-602) el tercer patriarca del budisme Chan xinegraves ho precisa

Somnis ilmiddotlusions flors en laire per quegrave extenuar-se volent-losatrapar

Guany pegraverdua veritable i fals desapareixen en un instantSi lull no dorm els somnis sesvaeixen per si sols

Si la ment no sagafa a cap diferegravencia les deu mil coses nomeacutes soacutenuna uacutenica realitat

Tanta radicalitat no podia durar i al llarg dels segles el budisme va so-frir alteracions considerables des de la moralina del Hinayacircna (el Petit Vehicle) al sentimentalisme i la mitologia del Mahacircyacircna (Gran Vehi-clee) la conversioacute de Buda en un avatar de Vishnu per lhinduisme o les fantasies reencarnacionistes el ritualisme o la les manipulacions

magravegiques del budhisme tibetagrave

Tibetans

El budisme tibetagrave manteacute com fa el taoisme una forta tensioacute entre xa-manisme i filosofia WY Evans-Wentz resumeix en poques parauleslobjectiu fonamental de la pragravectica oniacuterica tibetana

Tot el propogravesit de la Doctrina dels Somnis eacutes estimular el iogui adesvetllar-se del Son de la Ignoragravenciardquo

Diu un lama actual Shamar Rinpoche

ldquoPensa que tots els esdeveniments manifestacions i moviments dela ment soacuten ilmiddotlusoris de la naturalesa dels somnis irreals i falsosPer exemple quan dormim el somni ens sembla real quan eacutes ab-solutament irreal si fos real llavors el somni realment estaria pas-sant De la mateixa manera el nostre moacuten i els sers que hi ha enell amb tota la seva diversitat nomeacutes soacuten ilmiddotlusograveries manifestaci-ons de la ment Mentre la ilmiddotlusioacute teacute lloc eacutes real perograve la seva es-segravencia eacutes irreal com un somni Per tant considera tots els fenograve-mens insignificants similars a un somni i descansa la teva ment enaquesta perspectiva en tot momentrdquo

Budisme

Naropa (956-1041) cegravelebre iogui indi budista que va viatjar al Tibet iredactor dels famosos ldquoSis Ioguesrdquo estretament relacionats amb el soni els somnis (i que a meacutes a meacutes era un gran somiador) afirma

Veure els objectes com externs eacutes un concepte erroni Com un somni soacuten buits de concrecioacute

Perograve aquesta visioacute de base no impedeix als grans mestres del budismetibetagrave entretenir-se xamagravenicament amb els somnis quan conveacute ointeressa de vegades amb perilloses derives com demostren les acolo-rides vides dels mahasidhas a mig camiacute entre la magravegia i la filosofia

Val la pena en aquest sentit llegir el subtil comentari que fa JetsunMilarepa (c 1052 - c 1135) el gran poeta onironauta i iogui tibetagravedavant del somni premonitori del seu deixeble Gampopa que per unavegada va resultar notablement encertat

Al Sutra del Diamant o de la Saviesa Transcendentel mateix Buda diu que els somnis soacuten enganyosos i no soacuten reals

Soacuten vacus vans i buits Registrar-los colmiddotleccionar-los i estudiar-los doacutena poc guany

Per aixograve el Buda va fer servir els somnis com una de les vuit paragrave-boles

per mostrar la naturalesa ilmiddotlusograveria de totes les coses No han entrat al teu cap aquests advertiments

No se tha acudit pensar-hi

iexclI aixograve no obstant almenys en aquest cas els teus somnis veritablement soacuten meravellosos auguris

i prediuen coses meravelloses que sesdevindran en el futur

Jo el iogui que domina lart del somnisinterpretareacute per a tu el seu magravegic significat

Perograve en general eacutes nociu enganxar-se massa a la interpretacioacute delssomnis

Tinguis les experiegravencies que tinguis tant en somnis com quan estagraves despert tant si soacuten bones com si soacuten dolentes

si thi enganxes pensant-te que soacuten reals es converteixen en un obstacle

Perograve si saps que soacuten ilmiddotlusioacute les pots portar al Camiacute

I despreacutes recomana als seus deixebles

ldquoAsiacute pues debes saber que esta vida es meramente una parte delbardo de nacer y morir sus experiencias son irreales e ilusoriasuna forma reforzada del sontildear La actividad mental del diacutea crea unaforma latente de pensamiento habitual que a su vez se transformaen diversas visiones ilusorias sentidas por la (semi) concienciaEsto es lo que se llama el falaz o engantildeoso y maacutegico bardo del sue-ntildeo Cuando los pensamientos habituales estaacuten profundamente en-

Budisme

raizados nos dirigen hacia actos buenos o malos creando el bardodel samsara y compelieacutendonos a experimentar placeres y miseriasPara purificar este ciacuterculo vicioso del samsara debemos practicar elyoga del suentildeo y el yoga del cuerpo ilusorio Quien domine estasyogas luego en el estado del bardo puede realizar el sambhoga-kaya Por lo tanto debes practicar esto diligentemente mientras al-canzas la perfeccioacuten

Luego el Jetsun dijo a Gambopa Rechungpa y Shiwa Aui Recuer-den sus suentildeos de esta noche y cueacutentenmelos mantildeana los inter-pretareacute para ustedes

Els iogues del son i els somnis

El terme tibetagrave ལམ rmi lam indica el somni i estagrave format pel verbrmi ba ldquodormirrdquo i el nom lam (ldquocamiacuterdquo ldquosenderrdquo ldquocursrdquo) i es podriatraduir per ldquocamiacute del sonrdquo En el seu sinogravenim gnyid lam es retroba elmateix sentit El son es designa amb els termes gnyid khug i gzim Entotes les escoles del budisme tibetagrave el son i els somnis soacuten fonamentalsen la pragravectica iograveguica que arrenca de la tradicioacute prebudista Bon

Els ldquoSis Iogues de Naropardquo atribuiumlts al gran iogui els inclou en unconjunt i la seva pragravectica eacutes comuna en totes les escoles Aquests io-

gues o megravetodes soacuten

1 Tummo (Tibgtum-mo) Ioga del magnetisme intern o calor miacutes-tica base fonamental per a dur les energies al canal central enel chakra del cor Eacutes el combustible per fer els iogues seguumlents

2 Gyulu (Tibsgyu-lus) Ioga del Cos Ilmiddotlusori o creacioacute dun cosmental o doble Quan se saben dirigir les energies al canal cen-tral es treballa en els estats de vetlla somni i son profundAquest ioga sassocia habitualment amb el cinquegrave o Bardo Iogaa causa de lelement comuacute de subtilitat que tenen els cossos il-lusori del somni i del bardo

3 Oumlsel (Tibhod-gsal) Ioga de la Llum Clara o radiant destinat areconegraveixer la llum que apareix en diverses formes durant elBardo o proceacutes de la mort Es practica en lestat de vetlla som-ni i son profund

Els tres seguumlents iogues es consideren les pragravectiques principals

4 Milam (Tibrmi-lam) Ioga de lEstat del Somni El primer paseacutes reconegraveixer que sestagrave somiant Despreacutes ve la transformacioacutedels elements del somni i finalment la seva multiplicacioacute Se-gons aquest ioga - com per als antics egipcis - existeix corres-pondegravencia entre lestat de somni i la nostra experiegravencia quanmorim Sintegra habitualment en el segon Ioga

5 Bardo (Tibbar-do) Ioga de lEstat Intermedi de la mort Esconsidera una extensioacute del ioga del Cos Ilmiddotlusori

6 Phowa (Tibhpho-ba) Ioga de la Transferegravencia de Consciegravencia auna Terra Pura (camp denergia dun Buda) o a un altre ser viu omort fins i tot per forccedila

Segons el lama actual Namkhai Norbu Rinpoche totes les aparencesque percebem durant la vida a traveacutes dels sentits soacuten com un gran som-

Budisme

ni el somni del dia i el de la nit no soacuten gaire diferents tenen la mateixanaturalesa essencial En canvi tenen una diferegravencia no-essencial lestatde vigiacutelia eacutes meacutes concret i enganxa meacutes mentre que el somni eacutes menyspreciacutes i no enganxa tant Tambeacute hi ha una correspondegravencia entre els es-tats de son i somni i la mort Despreacutes de passar per lestat intermedi obardo de la mort si no es fuig de la roda es crea una nova ilmiddotlusioacute i co-menccedila una nova existegravencia dins de la roda del samsara

Pel que fa a les possibilitats daquesta proposta comenta Stephen LaBerge

ldquoEn lanagravelisi final el punt de vista budista tibetagrave que totes les imat-ges dels somnis soacuten transmudables podria ser duna exacta correc-cioacute Si eacutes aixiacute ens preguntem si tambeacute es podria aprendre a con-trolar lestabilitat daquestes imatges creant escenes de somni du-radores i aconseguint un estat de realitat virtual molt meacutes enllagravedels somnis meacutes folls dels programadors informagraveticsrdquo

Samsara i Nirvana

Fem un breu apunt terminologravegic per situar els punts de vista presentatsEl terme Samsara significa literalment ldquoflux continurdquo i saplica al cicle

del naixement vida mort i reencarnacioacute tant en el budisme com enlhinduisme i les altres religions de lIacutendia La imatge de la siacutenia quegira sense parar fa referegravencia a aquest proceacutes

Nirvana eacutes lantic terme sagravenscrit usat per les religions de liumlndia perdescriure lestat que saconsegueix amb lalliberament o moksha - motque deriva de la rel muc deixar anar deslligarrdquo

Nirvana vol dir ldquoapagatrdquo com sapaga una espelma i en el context bu-dista fa referegravencia a la impertorbable calma que resta quan sha extingitel foc de la ment i expressa la sortida final de lagravenima (purusha) de laroda del samsara

Budisme

El nadoacute nascut del lotus

Padmasambhava

Amb el suggerent renom de ldquoNascut del Lotusrdquo eacutes conegut el xamagravenici radical mestre indi que va transmetre el budisme Vajrayana a BhutanTibet i paiumlsos veiumlns al segle VIII En aquestes terres eacutes meacutes conegutcom Guru Rinpoche (Guru Precioacutesrdquo) Lopon Rinpoche o simplementcom Padum al Tibet on els seguidors de lescola Nyingma el tenen perun segon Buda Tambeacute sel considera una emanacioacute del Buda de laCompassioacute Amitabha

Va neacuteixer en el si duna famiacutelia de brahmans del nord-est de lIacutendia Se-gons la tradicioacute es va encarnar en un nen de 8 anys que va apareacuteixerun dia sobre una flor de lotus que surava damunt del llac Dhanakoshaal regne dOddiyāna o ldquoJardiacuterdquo un petit paiacutes de lIacutendia medieval de loca-lizacioacute incerta que sassocia amb la vall de Swat a lactual Pakistan ique alguns tibetans milmiddotlenaristes assimilen amb el miacutetic regne deShambalah

Aisiacute es defineix Padmasambhava a si mateix sense tallar-se ni un pegravel

ldquoEl meu pare eacutes la consciegravencia interior Samantabhadra La mevamare luacuteltim nivell de la realitat Samantabhadri Pretanyo a la cas-ta de la no-dualitat del nivell de la consciegravencia El meu nom eacutes elglorioacutes nascut del lotus Soacutec de la cara no nascuda de tots el fenograve-mens I actuo a lestil dels Budes dels tres tempsrdquo

Aquest notable personatge afirma en referegravencia als son i els somnis enla liacutenia dels iogues de Naropa

ldquoQuan estagraves profundament adormit si reconeixes la llum viva indi-visible clara i buida del son profund experimentes la llum claraQui continua aixiacute sense perdre lexperiegravencia de meditacioacute tota les-tona mentre dorm sense que li vinguin somnis o predisposicionslatents resideix en la naturalesa de la llum clara del sonrdquo

I precisa

ldquoLa naturalesa de la llum clara fins i tot despreacutes que ha cessat elriu de pensaments i thas adormit eacutes un fenomen clar i buit de les-tat de somni que eacutes com el centre dun espai liacutempid totalmentdespullat sense cap objecterdquo

Budisme

La Llum Clara

La descripcioacute tibetana de la naturalesa de la ment com a ldquollum clarardquoeacutes molt semblant al concepte anterior indi del bhavanga un estat pri-mordialment pur de consciegravencia que brilla per si mateix i que eacutes obscu-rit pels estiacutemuls externs

La meditacioacute pot portar a aquest estat de base perograve no assegura que espugui copsar la clara buida i lluminosa naturalesa de la ment Aquestaeacutes una de les principals finalitats dels iogues de Naropa i tambeacute delcorrent del Dzogchen o ldquoGran Perfeccioacuterdquo que es practica sobretot enlestat de vetlla

Naropa precisa perograve el moment en que es manifesta millor la llumclara

En el periacuteode entre adormir-se i somiar en aquest estat de lucidesa que eacutes lessegravencia del dharmakaya sexperimenta una beatitud i una lluminositat inexpressables

La doctrina del Trikaya (tres cossos o tres personalitatsrdquo) que apa-reix al segle IV en el budisme afirma que el Buda teacute tres ldquocossosrdquo elnirman ṇakāya o cos creatrdquo que es manifesta en el temps i lespai elsambhogakāya o cos de muacutetua fruiumlcioacuterdquo la manifestacioacute subtil i eldharmakāya o cos de realitatrdquo omnipresent i sense liacutemits Aqueststres cossos indiquen tambeacute els tres nivells de la realitat

Patrul Rinpoche (1808-1887) un dels meacutes grans mestres de lescola es-cola Nyingma del segle XIX defineix la Llum Clara com ldquo laspecte espontani lluminoacutes (o coneixedor) de la naturalesa dela ment - o consciegravencia (awareness tib rig pa) - lestat original dela ment fresc vast lluminoacutes i meacutes enllagrave del pensamentrdquo

El tibetograveleg Alexander Berzin tradueix el mot tibetagrave od-gsal com ldquolaconsciegravencia de la llum clarardquo (clear light awareness) i el defineix aixiacute ldquoEl nivell meacutes subtil de lactivitat mental (ment) que continua sen-se principi ni final sense interrupcioacute fins i tot en la mort i en lestatbuacutedic Eacutes individual i constitueix el continu mental de cada eacutesser Eacutesnaturalment lliure de cognicioacute conceptual i no teacute res a veure ambla llum ordinagraveriardquo

Nograverdics

What kind of a dream is it said Oacuteethinnin which just before daybreak

I thought I cleared Valh llǫfor coming of slain men

iquestQuina mena de somni eacutes aquest - va dir Odin -en el que just abans de lalba

vaig creure que desembarassava el Valhalladels homes morts que hi acudien

Nograverdics

Sota aquest tiacutetol massa genegraveric apleguem els materials antics del norddEuropa relacionats amb el son i els somnis Eacutes un capiacutetol gairebeacute tes-timonial ja que ens han arribat pocs textos i tots soacuten molt recents Lareligioacute creences i llegendes dels pobles escandinaus incloent-hi elsque es van instalmiddotlar a Islagravendia es van redactar en aquest paiacutes en la ver-

sioacute meacutes ben conservada de lantiga mitologia comuna a tots els poblesgermagravenics incloent-hi els anglosaxons Aixograve no obstant cal distingirels pobles nograverdics degravetnia uragravelica (finesos estonis i lapons) i bagraveltica(letons) que tenen una mitologia progravepia i que citem al llarg daquestassaig sota el genegraveric ldquoXamanismesrdquo ja que en aquestes tradicionsshan mantingut encara moltes pragravectiques ancestrals

Pel que fa a als materials nograverdics transmesos oralment i en forma poegrave-tica van ser escrits durant o despreacutes de la cristianitzacioacute dels territorisdel Nord Ens han arribat principalment a traveacutes de les ldquoEdddasrdquo i al-guns textos medievals com la Heimskringla de Snorri Sturluson quecreia que les deiumltats precristianes eran homes i dones i no dimonis comafirmasven els missioners cristians

Tambieacuten tenim la Gesta Danorum (ldquoHistograveria Danesardquo) de Saxo on elsdeacuteus nograverdics soacuten recuperats com a figures miacutetiques En el folklore es-candinau va continuar la transmissioacute durant molt de temps i en alguneszones rurals les antigues concepcions shan mantingut en la pragravecticapopular

Nograverdics

La reina dels somnis

En la mitologia nograverdica Noacutett es la personificacioacute de la nit i eacutes filla delgegant Noumlrfi (tambeacute Narfi o Noumlrr)

Aixiacute descriu Snorri Sturluson en el primer capiacutetol de lEdda prosaicalorigen i naturalesa daquesta encisadora dama

ldquoHabiacutea un gigante viviendo en Joumltunheim llamado Noumlrfi o Narfi Te-niacutea una hija llamada Noche Era oscura y morena como la familia ala cual perteneciacutea Su primer matrimonio fue con un hombre llama-do Naglfari el hijo de ellos se llamaba Aueth Luego se casoacute con An-nar la hija de ellos se llamaba Tierra Por uacuteltimo se casoacute con De-lling y eacutel era de la familia de los dioses

El hijo de ellos era Diacutea era brillante y bello como la familia de supadre Luego Odiacuten tomoacute a Noche y su hijo Diacutea y les dio dos caba-llos y dos carros y los puso en el cielo de modo que debiacutean recorrerel mundo cada veinticuatro horas Noche va primero en un caballollamado Hriacutemfaxi y cada mantildeana rociacutea la tierra con la espuma desu freno El caballo de Diacutea se llama Skinfaxi y toda la tierra y el ci-elos son iluminados por sus crinesrdquo

Les somiadores

Tot i que sembla que els nograverdics tenien alguna mena de sacerdociaquest no tenia el caragravecter professional i semihereditari dels druidesceltes La causa eacutes que la seva tradicioacute xamagravenica el Seiethr era mantin-guda per dones les voumllvas en plural voumllvur que apareixen ben sovinten la mitologia nograverdica

Eren tingudes en gran estima fins i tot el mateix Odin el pare delsdeacuteus va consultar una voumllva per saber quegrave reservava el futur als deacuteus

Perograve les voumllvur no eren unes inofensives ursulines Com Freia la dees-sa magravegica per excelmiddotlegravencia eren a la vegada amables i terribles i el quela deessa de lamor feia a Asgard la terra dels deacuteus les voumllvur ho feiena Midgard el moacuten dels homes La seva arma no era la llanccedila lespasao la destral sinoacute que podien influir en les batalles amb diferents mit-jans especialment amb la vareta magravegica que tant degravexit ha tingut en lacultura popular anglosaxona des de Merliacute a Harry Potter

Les primeres descripcions daquestes animades dames apareixen als re-lats romans sobre la tribu germagravenica del cimbris Els cronistes contenque tenien sacerdotesses ancianes que vestien de blanc i sacrificavenels presoners de guerra i escampaven la seva sang per tal de profetitzaresdeveniments futurs

El seu Commentarii de Bello Gallico (1 50) Juli Cegravesar escriu a propograve-

Nograverdics

sit dels combats contra les tribus germagraveniques sota Ariovist (58 AC)

ldquoQuan Cegravesar va demanar pels seus presoners ja que Ariovist nohavia arribat a cap acord sobre ells va descobrir que el motiu dai-xograve era que entre els germagravenics eacutes costum que les seves matronesllancin sorts i facin endevinacions sobre si cal o no entrar en com-bat i que havien dit no eacutes voluntat del cel que els germagravenics con-quereixin si entren en combat abans de la lluna novardquo

Tagravecit tambeacute parla de profetesses entre els pobles germagravenics en les se-ves ldquoHistograveriesrdquo (4 61) especialment duna tal Veleda i presenta un mo-dern panorama dun feminisme arborat

ldquo segons un antic usatge els germagravenics atribuiumlen a moltes de lesseves dones poders profegravetics i a mesura que la supersticioacute anavaprenent forccedila fins i tot els van atribuir la mateixa divinitatrdquo Lhistoriador goth Jordanes parla de les voumllvas dels gots anomenadesaliorumnas que el rei Filimer va exilar quan els gots es van instalmiddotlar aOium (Ucraiumlna) El terme eacutes probablement una corrupcioacute del gogravetic hal-ju-runnos hell-runners les corredores de linfern o que corren cap alinfern concepte que expressa directament els viatges xamagravenics Con-ta Jordanes que aquestes voumllvur van acabar engendrant els temuts huns El llombard Pau Diaca (s VIII) explica que la seva gent va partir delsud dEscandinagravevia i narra un conflicte entre els llombards i els vagraven-dals Aquests van invocar Odin (Godan) mentre que Gambara la maredels dos caps llombards Ibor i Aio es va adreccedilar a la seva esposa Freia(FreyjaFrigg)

Freia va ajudar Gambara a enganyar Odin i gragravecies a la bona relacioacute dela voumllva Gambara amb la deessa la seva gent va guanyar la batalla

Ahmad ibn Fadlan en la seva narracioacute duna ambaixada entre els buacutel-gars del Volga lany 921 fa una detallada descripcioacute de primera magravedun sacrifici humagrave realitzat per una voumllva

Mentre descriu el funeral dun cap escandinau relata que una esclavaes presenta voluntagraveria per morir pel seu amo I al cap de deu dies defesta eacutes colpejada fins a la mort per una vella (una mena de de sacerdo-tessa que anomena ldquoagravengel de la mortrdquo) i la cremen juntament amb eldifunt al seu vaixell

Els malsons de les voumllvas sembla que impregnin el moacuten nograverdic Exa-minem ara uns exemples dels textos que ens en parlen

Les Eddas

LEdda menor o prosaica lescrigueacute a principi del segle XIII el diplo-magravetic islandegraves Snorri Sturluson destacat poeta o lagman i eacutes un manu-al per a aspirants a poetes Conteacute explicacions en prosa dels kenningartradicionals o metagravefores comprimides per fer poesia Aquests resumsen prosa servien per organitzar duna manera sistemagravetica i coherent elsrelats dels deacuteus nograverdics La Edda poegravetica (o Edda major) fou escrita uns 50 anys despreacutes de laprosaica segons alguns estudiosos perograve el seu llenguatge i formes poegrave-tiques denoten que el seu origen eacutes anterior en diversos segles a la sevatranscripcioacute Conteacute 29 llargs poemes 11 dels quals tracten de les deiuml-tats germagraveniques i la resta dherois llegendaris com Sigurd el volsung

Nograverdics

(Siegfried en la versioacute alemanya coneguda com ldquoCant delsNibelungsrdquo) Els Eddas parlen especiacuteficament del son i els somnis endiversos poemes

La Balada dAlvis

LAlvissmol (s XII) conta que el gnom Alvis va demanar la filla deThor en matrimoni i el deacuteu li va posar com a condicioacute respondre unasegraverie de preguntes Enlloc de ser mitologravegiques com en un altre poemael Vafthruthnismol semblen un examen de vocabulari Thor li preguntacom es diuen elements bagravesics com el cel o la terra en els diversosmons (deacuteus gegantsetc) i les respostes soacuten enfilalls de circumloquispoegravetics o kennings

Thor va dirldquoRespon-me Alvis tu que ho saps tot

Gnom sobre el destiacute dels homesiquestCom anomenen la nit la filla de Nor

en tots i cadascun dels monsrdquo

Alvis va dirNit lanomenen els homes Foscor en diuen els deacuteus

La caputxa els sers sants de les alturesEls gegants la que no teacute llum els elfs lalegria del son

Els gnoms La teixidora de somnis

Els somnis de Baldr

El breu poema Baldrs Draumar ldquoEls somnis de Baldrrdquo (primera meitatdel s X) eacutes molt semblant a un altre poema del recull el VoluspoBaldr fill dOdin eacutes famoacutes per la seva mort que inaugura la cadena defets que culminaran en el Ragnaroumlk la destruccioacute dels deacuteus el ldquocap-vesprerdquo wagneriagrave

Comenccedila amb una elaborada connexioacute oniacuterica Baldr somia la sevaprogravepia mort i la seva mare teacute el mateix somni Revelant la creenccedila nograver-dica dels somnis com a missatges profegravetics Baldr sentristeix molt i laseva mare Frigg fa que tots els sers de la Terra jurin que no faran malal seu fill Tots ho fan menys el vesc que Frigg considera massa ino-fensiu per demanar-lhi Quan Loki el creador denganys se nassaben-ta fabrica una llanccedila magravegica amb el vesc i va al lloc on els deacuteus sen-tretenen al vell estil viacuteking amb el nou passatemps de llanccedilar objectescontra linvulnerable Baldr Loki doacutena la llanccedila al germagrave de Baldr eldeuacute cec Houmlethr el qual enganyat mata Baldr Llavors Odin i la gegan-tessa Rindr engendren Vaacuteli que es faragrave gran nomeacutes en un any per exe-cutar Houmlethr Baldr eacutes cremat cerimonialment en el seu vaixell Hring-horni el meacutes gran de tots En el curs de lanimat funeral Thor llanccediladun cop de peu el gnom Litr a la pira funeragraveria i el crema de viu enviu Per si aixograve fos poc Nanna la viuda de Baldr tambeacute es precipita ala foguera a esperar el Ragnaroumlk quan es tornaragrave a reunir amb el seu

Nograverdics

marit Tambeacute cremen el cavall de Baldr Finalment una gegantessaempeny el pirotegravecnic vaixell que fa sorgir foc i tremolar la Terra

La mare de Baldr aconsegueix meacutes tard que el deuacute dels inferns Helprometi alliberar Baldr del moacuten inferior si tots els sers del moacuten plorenper ell Tots ho fan menys una gegantessa THORNoumlkk que shi nega i linfor-tunat heroi sha de quedar al moacuten inferior don no en sortiragrave fins alRagnaroumlk quan es reconciliaragrave amb el seu germagrave Houmlethr i governaran laTerra juntament amb els fills de Thor En un inesperat desenllaccedil elsdeuacutes descobreixen que la cruel gegantessa no eacutes altra que Loki disfres-sat i latrapen lligant-lo a tres roques a lestil de Prometeu Enlloc delagraveguila li posen una serp al damunt i el seu cagravesutic veriacute li cau a la caraLoki crida de dolor i provoca terratregravemols Perograve al final saclareix quesescaparagrave a temps per atacar els deacuteus en el Ragnaroumlk

Tornem als somnis origen daquesta rocambolesca histograveria En un am-bient dramagravetic una volva o xamana parla aixiacute des de la tomba a peti-cioacute dOdin preocupat pels ominosos somnis de Baldr

Reunits estaven deacuteus i deessestots parlaven discutien els deacuteus

les nobles potegravencies per quegrave va tenir Baldraquells somnis de tan gran horror

En la narracioacute de Saxo Grammaticus a la Gesta Danorum (s XIII)lagonitzant Baldr teacute una visita en somnis de Proserpina (traduiumlda comla deessa de la mortrdquo) La la deessa se li apareix en un somni dem-peus al seu costat i li diu que en tres dies se lenduragrave en els seus bra-ccedilos com aixiacute va ser

El segon Lay de Helgi Hundingsbane

El poema Helgakvitha Hjorvarthssonar (S X) tracta com el primerde les aventures de lheroi Helgi fill de Sigmund i de Borghild que no-meacutes amb 15 anys es venja de la mort del seu pare eliminant Hundingel rei dels saxons guanyant aixiacute el seu sobrenom ldquola ruiumlna dels hun-dingrdquo

Helgi viu moltes aventures fins que un bon dia el visita al seu drakkar(el tiacutepic vaixell viking) una atractiva valquiacuteria de nom Sigrun que potcavalcar sobre laire i el mar Tots dos i senamoren immediatamentPerograve el pare de la noia el rei Houmlgne dOumlstergoumltland lha promegraves aHothbrodd fill del rei Granmar de Soumldermanland

Helgi reuneix un exegravercit i ataca Granmarr Despreacutes de la terrible batus-sa no queda ninguacute en vida llevat del mateix Helgi del seu germagraveSinfjoumltli i del fill petit de Houmlgne Dag que a contracor jura fidelitat alvencedor Sigrun i Helgi es casen i tenen fills

Perograve Dag viu turmentat pel desig de venjanccedila fins que un dia travessaHelgi amb una llanccedila que li doacutena Odin Sigrun desfeta li llanccedila terri-bles maleficis i despreacutes enterra Helgi en un tuacutemul

Nograverdics

Perograve lagravenima de Helgi sen ha anat al Valhalla on Odiacuten li permet tortu-rar Hundig el seu primer enemic que per desgragravecia seva tambeacute hi eacutes

Una tarda que la desconsolada viacutedua visita la tomba de Helgi teacute unsomni-visioacute del seu amant I despreacutes duna emocionada conversa jeuenjunts en una relacioacute entre relitat somni i viatge astral Abans de lalbaperograve Helgi ha de tornar al Valhalla i Sigrun retorna a casa seva i espassa la resta de la seva vida visitant el tuacutemul dHelgi esperant que seli aparegui de nou

A les seccions VI i VIII del poema un dels fragments meacutes bells de lapoesia nograverdica una serventa de Sigrun va una tarda al turoacute de Helgi i elveu dirigir-se al tuacutemul amb molts homes I es pregunta

ldquoiquestEacutes un somni el que em sembla veure o la fi dels deacuteus aquests homes morts que cavalquen

i esperonen els seus cavallso beacute ara el herois poden tornar a casardquo

Helgi va dir

ldquoEl que et sembla veure no eacutes cap somnini la fi del moacuten encara que ens vegis

I encara que esperonem els nostres cavalls el retorn a casa del herois no eacutes ara garantitrdquo

La minyona informa de la visioacute la seva mestressa i Sigrun va cap alturoacute de Helgi i hi para un llit mentre diu al seu enamorat

ldquoAquiacute he parat un llit per a tu Helgiperquegrave descansis de tota cura tu que ets del llinatge dels Ylfings

Fareacute que tenfonsis en el son en els meus braccediloscom quan abans jeia amb el rei viventrdquo

Helgi va dir

Ara et dic que a Sevafjoll (el seu regne)alguna cosa pot passar tard o dhora

ja que has dormit aferrada als braccedilos dun cadagravever

tan bella en el turoacute filla de Hogni

Ara haig de cavalcar pels rogencs camins I meu corser bru trepitjaragrave el cel

Vaig cap a loest vers el ponts darc iris de laeri celon Salgofnir (el gall miacutetic) desperta la banda dels guerrersrdquo

Meacutes tard una tarda Sigrun torna a enviar seva psiacutequica serventa afer guagraverdia al tuacutemul I al capvespre shi acosta per veure com ha

anat la tarda I la serventa li diu amb un suggestiu rampell poegravetic

Ara veacute si pot venirel fill de Sigmund de la seu dOdin

Lesperanccedila del retorn de lheroi sapagaquan les agraveguiles es posen a les branques de larbre de les cendres

i els homes cerquen el trobament dels somnis (el dormir)

La minyona va dir

Boja semblaries en buscar sola filla dherois la casa dels morts

perquegrave ara soacuten meacutes poderosos de nitels fantasmes dels morts que quan brilla el dia

No sorpregraven que amb aquest ambient la desventurada valquiacuteria moriacutesprematurament de pena i de tristor

Es diu perograve que Helgi i Sigrun van tornar a neacuteixer ell es va convertiren Helgi Haddingjaskati i ella en Kara la filla de Halfdan (com narrael lay de Kara) que tambeacute era una valquiacuteria com la immortal Sigrun

El singular cas de Helgi doacutena lloc a moltes histograveries com la que esconta en el perdut text del Karuljoth de manera que els diversos Helgique apareixen en canccedilons i relats soacuten el mateix heroi un personatgeque exemplifica lomnipresegravencia dels somnis en les boiroses culturesdel nord de la nostra vella Europa

Nograverdics

Fragment dun lay de Sigurth

Hi ha un buit en el manuscrit del Codex Regius (on figuren les Eddas)seguit per un fragment de 20 versos evidentment el final dun poemameacutes llarg anomenat Sigurtharkvitha (lay de Sigurth)i meacutes concreta-ment el lay ldquollargrdquo de Sigurth

Resumim la trama de la histograveria despreacutes de deixar la valquiacuteria Bryn-hild Sigurth va a la residegravencia de Heimir cunyat de la noia i se la tro-ba alliacute Es prometen de nou eterna fidelitat

Llavors lescena passa a la casa dels Gjukungs Guthrun la filla deGjuki teacute un somni aterridor i va a veure a Brynhild perquegrave linterpreti

Aquesta ho fa i li prediu pragravecticament tot el que li passaragrave (aquest epi-sodi probablement era el tema dun altre poema de la part que sha per-dut del manuscrit) Despreacutes Guthrun torna a casa on aviat es presentaSigurth que eacutes rebut amb entusiasme

Grimhild la mare de Gunnar i de Guthrun interessada per tenir lheroidins de la famiacutelia li doacutena una beguda magravegica que li fa obllidar del totla seva estimada Brynhild i per aixograve al cap de poc accepta casar-seamb Guthrun

Per acabar dembolicar la situacioacute intenta casar tambeacute Brynhild amb elseu fill Gunnar possiblement el tema central daquest lay

El Volsungasaga cita dues estrofes que descriuen el pas triomfal de Si-gurth a traveacutes de les flames despreacutes del fracagraves de Gunnar i els dos can-vien de forma

Diu Brynhild

ldquoGunnar he somait un somni molt sinistrea la sala hi havia cadagravevers fred era el meu llit

I tu com a cap cavalcaves sense alegriaencadenat per una multitud denemics

Ara a tota la teva raccedila dels niflungtots moriran perquegrave has trencat els teus juramentsrdquo

Meacutes enllagrave de lanegravecdota concreta aquests materials revelen el caragravecter premonitori i lelevat valor dels somnis i la seva interpretacioacute en aques-tes societats

Nograverdics

El segon o ldquovellrdquo lay de Guthrun

La tradicioacute del lament de Guthrun acompanya la histograveria de Sigurth iprobablement va ser la primera part de la llegenda que es va posar envers i sembla clar que els segles X i XI diversos poemes nograverdics tenienel lament de Guthrun com a tema central Dos figuren en la colmiddotleccioacutede les Eddas i un dells eacutes meacutes antic de la primera meitat del s X

Malgrat el mal estat del poema sen pot seguir beacute la trama Guthrun re-passa el seu dolor per la mort de Sigurth des de lassassinat dels seusgermans als somnis dAtli que prediuen la mort dels seus fills Eacutes luacutenicpoema del cicle de Sigurth dabans de lany 1000 que ens ha arribatmeacutes o menys complet De nou el somni i la seva interpretacioacute tenen unpaper central

Guthrun va dir

ldquoUn somni de foc i acer seguiragraveel fort orgull de lira duna dona

Una nafra dolorosa cremareacute en tutindre cura de tu i et guarireacute tot i que sento odi per turdquo

Atli va dir

Vaig somiar en unes plantes que al jardiacute es marcien que hauria volgut veure creacuteixer fins a la maduresa

arrencades de rel i roges de sangme les van portar i em van demanar que les mengeacutes

Vaig somiar que els falcons de la magrave havien volatafamats vers una casa malvada

vaig somiar que els seus cors em menjava amb melxopats de sang i la meva pena era granrdquo

Vaig somiar que els gossos se mescapaven de les mansplens de fam udolant de dolor

Em va semblar que la seva carn era aliment dagraveligues

i ara mhaig de menjar els seus cossos

Guthrun interpreta el primer somni dAtli dient-li que el guariragrave dunabsceacutes amb foc per amagar la seva autegraventica intencioacute de deixar-lo ceccom a venjanccedila Els somnis dAtli prediuen la mort dels seus dos fillsla carn dels quals Guthrun li doacutena per menjar i aquesta els interpretaamb doble intencioacute

La balada groenlandesa dAtli

En aquest poema apareixen de nou els personatges del text anterior Elpoema teacute la particularitat que es va redactar a Groenlagravendia ja que citaespeciacuteficament els oacutessos polars i els viatges per mar per arribar-hi

El van redactar vers el 1100 i narra el missatge dAtli als fills de Gjukiel seu viatge a casa dAtli lassassinat de Hogni i Gunnar el dolor deGuthrun per la morts dels seus germans i la seva venjanccedila contra Atli

Nograverdics

El text fa referegravencia contiacutenua als somnis i a la seva interpretacioacute (com-binada amb runes) feta per dones sagravevies les famoses voumllvur

ldquoLa de lagravenima clara va somiar i no va amagar el seu somnii quan es va despertar va dir la sagravevia al guerrer

Te nhauries danar Hogni perograve segueix el meu consellperquegrave poques vegades arriba el son a la sagravevia

De pocs soacuten conegudes les runes i no hauries de partirAra he llegit les runes que va escriure la teva germana

i aquesta vegada el brillant no tha demanat que hi vagisrdquo

Guthrun passa despreacutes a explicar el seu somni i Hogni linterpreta se-gons uns models que devien ser habituals

Per exemple somiar en un oacutes polar explica Hogni ldquosignifica una tem-pesta de lestrdquo i el vol duna agraveguila amb sang eacutes senyal de mort per les-pasa

A meacutes de les pistes que ens aporten aquestes escasses fonts hi ha lle-gendes que sobreviuen en el folklore escandinau i que corresponen allegendes daltres literatures germagraveniques

La sala dels somnis

El Valhalla (de Valhoumlll sala dels caiguts) eacutes una enorme i majestuoacutessaloacute situat a la miacutetica Asgard i regentada pel deacuteu Odin

Elegits per ell la meitat dels que moren en combat viatgen al Valhalladespreacutes del seu traspagraves guiats per les valquiacuteries mentre que laltrameitat va al camp Foacutelkvangr de la deessa Freyja

Al Valhalla els morts suneixen a la multitud dels que han mort encombat els Einherjar aixiacute com diversos reis i herois llegendaris ger-magravenics que es preparen per ajudar Odin quan arribi el Ragnaroumlk

Davant de la sala seleva lagraveuric arbre Glasir i el seu sostre estagrave constel-lat descuts dor I pels volts del Valhalla es troben diversos sers com elcavall Eikthornyrnir o la cabra Heiethruacuten que es passegen per la teulada delValhalla i salimenten de les fulles dels seus magravegics arbres

Valhalla un autegraventic indret de somni eacutes citat a les Eddas i en un poe-ma anogravenim del segle X

En aquesta sala es tenen visions i somnis per predir el futur

vaig creure que netejava el Valhalladels homes morts que hi acudien

Vaig despertar els Einherjar

(els esperits dels guerrers morts en combat) vaig demanar a les valquiacuteries que salcessin

per colmiddotlocar els bancsper netejar les gerres de cervesa

perquegrave serveixin vicom per larribada dun priacutencep ja que espero que vinguin a mi

Nograverdics

herois provinents del moacutenalguns homes grans

de manera que el meu cor salegra

El Kalevala

El Kalevala (ldquoTerra de Kalevardquo) eacutes un poema egravepic del segle XIX com-pilat per Elias Loumlnnrot a partir del folklore moral i la mitologia finesa ikareliana Es considera el poema egravepic nacional de Finlagravendia i va tenirun important paper en la independegravencia daquest paiacutes del domini rus el1917 La primera versioacute del Kalevala (el ldquoVell Kalevalardquo) es va publi-car el 1835 i la versioacute meacutes coneguda el 1849 Consisteix en 22795 ver-sos dividits en 50 cants (runot en finegraves)

En el text Uni eacutes el deacuteu del son i sel descriu com una deiumltat amable ihospitalagraveria a la manera del primer Yama o del gentil Hipnos tot i queen aquestes terres inhogravespites i fredes les mencions a les bondats deldormir soacuten especialment frequumlents

Untamo per la seva banda eacutes el deacuteu dels somnis i sempre sel descriucom la personificacioacute de la indolegravencia creador de somnis i visions Ai-xograve no obstant el somnis soacuten altament valorats Els mags fan encanteris

per influir en els que somien Els advertiments dels somnis soacuten escol-tats No tothom fa cas dels somnis A la seccioacute o Runa XII es parla delinstructiu cas de lassenyada Kyllikki

Directament va parlar la dona Kyllikki

ldquoEstimat marit meu Ahti no vagis a la guerra tho pregoAquesta tarda jeia adormida i

dormint vaig veure una terra de somniel foc sortia disparat de la xemeneia

les flames senfilaven cel amunt des de les finestres daquesta casa

des del cim dels sostrestravessant les habitacions de dalt

rugint com salts daigualliscant pel terra i pel sostres

volant per sales i portalsrdquo

Perograve el dubtoacutes Lemminkainenva respondre a Kyllikki

ldquoMenyspreo el somnis de donesno tinc cap fe en els vots de donzellesrdquo

Kyllikki va encertar en la seva prediccioacute i el seu marit despreacutes ho valamentar amargament

Nograverdics

El Mabinogion

El Mabinogion eacutes una colmiddotleccioacute de contes medievals galmiddotlesos cone-guts a traveacutes de dos importants manuscrits anomenats Llyfr GwynRhyddench (ldquoLlibre blanc de Rhyddenchrdquo) recopilat entre el 1300 i el1325) i Llyfr Coch Hergest (ldquoLlibre vermell de Hergestrdquo entre el 1375i el 1425)

Es considera lobra mestra de la prosa medieval europea i es basa en re-lats cantats de lantigor sobre temes mitologravegics esdeveniments dels se-gles V i VI (ledat heroica galmiddotlesa) i contes populars tot i que algunsfragments dels relats shan conservat en textos anteriors al segle XIIIEls estudiosos solen convenir que els relats soacuten meacutes antics que els ma-nuscrits existents perograve no estan dacord sobre aquesta antiguitat

En tot cas eacutes clar que els textos del Mabinogion soacuten de diverses egravepo-ques Lexpert Patrick Sims-Williams presenta un arc temporal entre el1060 i el 1200 en el que estan dacord la majoria destudiosos

ldquoEl Somni de Rhonabwyrdquo (en galmiddotlegraves Breuddwyd Rhonabwy) eacutes unanarracioacute en prosa en galmiddotlegraves mitjagrave redactat durant el regnat de Madogap Maredudd priacutencep de Powys (mort el 1160) i eacutes de finals del sXIIo principis del XIII

Nomeacutes en resta un manuscrit del ldquollibre Roig de Hergestrdquo que narra lavisioacute en somnis que teacute el personatge principal Rhonabwy un serventdel priacutencep Madog en la que visita legravepoca del rei Artur

El context del somni eacutes lordre de Madog que envia Rhonabwy ambdos companys en busca del germagrave rebel del priacutencep Iorwerth Una nitdurant la persecucioacute troben refugi a casa de Heilyn el Roig perograve lacasa eacutes bruta i els llits plens de puces Estirat sobre una pell de bou decolor groc Rhonabwy teacute una visioacute del rei Artur i de la seva egravepoca

Li fa de guia en la visita un seguidor dArtur Iddawg ldquoel batedor deBretanyardquo anomenat aixiacute perquegrave a la batalla de Camlann va alterar elmissatge de pau que havia de lliurar a lenemic Medrawd (Mordred)En el somni Iddawg presenta Rhonabwy i els seus amics a Artur quelamenta que Galmiddotles estigui en mans dhomes tan mesquins El text fauna interessant observacioacute

ldquoAquest relat sanomena el Somni de Rhonabwy I aquesta eacutes la raoacuteper la qual ninguacute no pot conegraveixer el seu somni sense un llibre ni unbard ni un hagravebil visionari a causa dels variats colors dels abilla-ments dels cavalls els diversos colors meravellosos de les armes iles panograveplies i els preciosos mocadors i les pedres portadores depoderrdquo

Un altre somni del Mabinogion eacutes el de Macsen Wledig lemperadorde Roma que resulta interessant per la correspondegravencia entre somni irealitat ordinagraveria que meacutes enllagrave de lanegravecdota shi descriu Una nit rela-ta el poema Macsen somia en una bella donzella en una meravellosaterra llunyana

ldquoI el sol era al cim del cel sobre els seus caps i feia molta calor I elson va caure sobre Maxen Wledig I els seus ajudants es van alccedilarel van voltar i van colmiddotlocar els seus escuts sobre les puntes de lesespases per protegir-lo del sol i van colmiddotlocar un escut esmaltat dorsota el seu cap i Maxen es va adormir

I va veure un somni I aquest eacutes el somni que va veure Viatjava

Nograverdics

per la vall dun riu vers la seva font i va arribar al peu de la munta-nya meacutes alta del moacutenrdquo

ldquoI quan es va despertar no li quedava agravenim ni existegravencia a causade la donzella que havia vist en el seu somni perquegrave lamor enversla donzella lhavia omplert del tot Llavors els seus ajudants li vandir Senyor no heu passat massa temps sense menjar Aleshoreslemperador va muntar en el seu cavall lhome meacutes trist que hanvist mai ulls mortals i sen va tornar a Roma

Aixiacute va continuar durant una setmana Quan la seva cort bevia vimenjava carn en vaixella dor ell no els acompanyava Quan escol-taven canccedilons i contes tampoc no els acompanyava luacutenic que vo-lia fer era dormir I sempre que dormia contemplava en els seussomnis la donzella que estimava tant perograve llevat de quan dormiano la podia veure perquegrave no sabia en quin lloc del moacuten podia es-tarrdquo

(hellip)

ldquoLlavors els savis de Roma van ser convocats davant de lempera-dor i aquest els va dir Savis de Roma he vist un somni I en elsomni contemplava una donzella i a causa daquest donzella no hiha en mi vida ni agravenim ni existegravencia I li van respondre Senyor jaque ens jutges dignes daconsellar-te et donarem consell I aquesteacutes el nostre consell que enviiumls missatgers durant tres anys a lestres parts del moacuten en busca del teu somni I encara que no sagravepi-gues quin dia o quina nit et poden arribar les bones noves lespe-ranccedila en elles et sostindragrave

Aixiacute doncs els missatgers van viatjar durant un any tot recorrentel moacuten i buscant pistes referents al somni de lemperador Perogravequan van tornar al final de lany no sabien ni una paraula meacutes delque sabien el dia que havien partit Llavors lemperador es va en-tristir en gran manera perquegrave va pensar que mai no tindria novesde la donzella que estimava per damunt de tot

Aleshores el rei del romans va dir a lemperador Senyor aneu acaccedilar pel camiacute que vau recoacuterrer tant si eacutes cap a lest com cap aloest Lemperador va sortir de cacera i va arribar a la riba del riu

Mira - va dir - era aquiacute mateix quan vaig veure el somni i vaiganar vers la font del riu en direccioacute oestrdquo

El text relata que amb grans dificultats finalment els missatgers trobenla donzella en un ric castell de Galmiddotles eacutes la filla dun cap de Segonti-um (Caernarfon) i guien lemperador fins a ella I tot el que veu coinci-deix exactament amb el seu somni La noia de nom Helmiddotlena senamo-ra de lemperador i com que eacutes verge aquest concedeix al seu pare lasobirania de lilla de Bretanya i fa construir tres castells per a la sevaesposa

En absegravencia de Macsen un nou emperador el destrona a Roma i li diuque no hi torni Perograve amb lajut dels britagravenics capitanejats pel germagravedHelmiddotlena Conanus (en gaegravelic Kynan Meriadoc i en bretoacute ConanMeriadeg) Macsen travessa la Gagravelmiddotlia i Itagravelia i recupera Roma Com arecompensa Macsen doacutena als seus aliats una part de la Gagravelmiddotlia quesanomenaragrave Bretanya

Mesoamericans

La primavera llega y se va El suentildeo de una palabra ilumina son verdaderos nuestros

amigos Y ahora oh amigos oiacuted el suentildeo de una palabra

Cada primavera nos hace vivirla dorada mazorca nos refrigera

la mazorca rojiza se nos torna un collar Sabemos que son verdaderos los corazones de nuestros ami-

Tecayehuatzin de Huexotzinco

Mesoamericans

El terme ldquoMesoamegravericardquo - ldquoAmegraverica del migrdquo en grec - el va fer servirper primer cop letnograveleg alemany Paul Kirchhoff (1900-1972) en base ales semblances entre diverses cultures precolombines de la zona delsud de Megravexic Guatemala Belize El Salvador Honduras occidental iles terres baixes del Paciacutefic de Nicaragua i de Costa Rica Kirchhoff vadefinir la zona com una agraverea cultural basada en una segraverie de similitudsinterculturals derivades de milmiddotlennis dinteraccioacute intraregional Elstrets culturals que definirien Mesoamegraverica soacuten el seguumlents

Sedentarisme basat en el cultiu del moresc Construccioacute de piragravemides esgraonades Uacutes de 2 calendaris diferents (un de ritual de 260 dies i un de so-

lar de 365) Sistema numegraveric vigesimal (de base 20) Escriptures pictogragravefiques i jerogliacutefiques Uacutes de la goma i del paper descorccedila Pragravectica de diverses formes de sacrifici incluiumlts els sacrificis

humans Una visioacute religiosa basada en el xamanisme Una particular pragravectica basada en formes iograveguiques enteogravegens i

somnis

Mesoamegraverica tambeacute eacutes una zona linguumliacutestica comuna definida per unasegraverie delements gramaticals difosos per tots la regioacute

Es considera doncs una zona cultural gairebeacute prototiacutepica i avui en diael terme estagrave totalment integrat en la terminologia estagravendard dels estu-dis precolombins per aixograve la fem servir com a genegraveric

Segons lortodogravexia acadegravemica petits grups de caccediladors recolmiddotlectorsdel continent asiagravetic van poblar les Amegraveriques fa 10000 anys tot tra-vessant lestret de Bering Altres estudiosos apunten a la influegravencia dela cultura xinesa europea o africana que hi podien arribar per mar

En qualsevol cas i sigui quin sigui el seu origen ens trobem davantdun conjunt de cultures altament desenvolupades on els somnis tenen

Mesoamericans

una funcioacute primordial

El concepte bagravesic compartit per totes aquestes cultures eacutes que elssomnis tenen lloc en una realitat a banda i per tant poden vehicularmissatges (Lopez-Auatin 1980)

En les cultures mesoamericanes els somnis tenen lloc en una realitatsuprasensorial i per tant soacuten susceptibles de vehicular missatges per alshumans

Un tret distintiu daquestes cultures eacutes el seu uacutes de preparats vegetalsessencials per incubar somnis especialment de naturalesa endevinatograve-ria o medicinal

Perquegrave en la pragravectica oniacuterica daquestes pobles que habiten la zona dela Terra que produeix una quantitat i varietat meacutes gran de plantes pis-cotrogravepiques luacutes de drogues eacutes fonamental per produir i potenciar som-nis

Segons alguns estudiosos constitueix una autegraventica categoria etnofar-macologravegica una complexa i elaborada oniromagravencia i que justificriauna rigorosa investigacioacute neurofarmacologravegica

El tiacutecitl o metge especialitzat en la interpretacioacute de somnis sanomena-va temiquiximati (coneixedor de somnis) Consultava llibres sobre elseu significat i si un somni no hi figurava apelmiddotlava als deacuteus per inter-pretar-lo com hem vist en totes les cultures clagravessiques

Algunes tradicions mesoamericanes presenten lanimal tutelar de tradi-cioacute xamagravenica Aquests esperits anomenats nahuals es manifesten usu-alment nomeacutes com una imatge que aconsella en somnis i tenen afinitatamb el somiador Per exemple una dona que teacute com a nahual un cen-zontle tindragrave bona veu per cantar

Aquest contacte esdeveacute meacutes intens i complet - fins a la transformacioacute -en el cas del xamans amb finalitats diverses no sempre ben intencio-

Perquegrave els xamans poden crear un vincle molt estret amb els seus na-huals cosa que els doacutena una segraverie davantatges La visioacute de lagraveligalolfacte del llop o loiumlda del voltor passen a ser eines daquests videntsAlguns fins i tot poden adquirir la forma dels seus nahuals

Olmeques

Els olmeques van ocupar una petita extensioacute del territori de Mesoamegrave-rica La seva cultura comenccedila vers lany 1250 AC i acaba aproxima-dament pels volts de lany 500 AC La ciutat olmeca meacutes antiga regis-trada eacutes San Lorenzo (1500 AC aprox) situada a la conca del riu Co-atzacoalcos a lestat mexicagrave de Veracruz Daquesta ciutat va partir lacultura olmeca vers lany 1150 AC egravepoca de la majoria descultures ielements arquitectogravenics que la caracteritzen

Els olmeques van ser els primers a desenvolupar una escriptura jerogliacute-fica per al seu llenguatge lexemple meacutes recent data del 360 AC

Potser van originar tambeacute el joc de la pilota tant prevalent entre les cul-tures posteriors de la regioacute El feien servir amb propogravesits recreatius ireligiosos i certament hi van jugar abans que cap altra cultura ho hagi

Mesoamericans

documentat De fet el nom ldquoolmecardquo significa ldquogent de gomardquo en lallengua nagravehuatl en referegravencia a les boles de goma que es feien servirper al joc de la pilota Aquest era el nom asteca per la gent que va viureen aquesta agraverea

Les activitats religioses olmeques anaven a cagraverrec de governants sa-cerdots i xamans Els meacutes importants eren els governants vinculatsamb les deiumltats que els donaven poder

Perograve el ldquoxamanismerdquo olmeca en la mesura que el podem reconstruirinclou formes prograveximes al ioga sofisticats viatges al meacutes enllagrave i sor-prenents transformacions com palesen les anomenades ldquofigures detransformacioacuterdquo La figura de la imatge presenta la transformacioacute dunxaman en una agraveguila

Ioga olmeca

El caragravecter pragravectic de la cultura olmeca es manifestava a tots els ni-vells des del fiacutesic al mental El Chilam Balam de Chumayel un llibresagrat dels maies comenta la vida dels olmeques tot subratllant la sevaharmonia entre cos i ment

ldquoHabiacutea en ellos sabiduriacutea no conociacutean pecado teniacutean santa devoci-oacuten viviacutean saludables sin enfermedades ni dolor Recto erguido ibasu cuerpordquo

El cos fiacutesic era considerat un aspecte de la consciegravencia per tant era al-tament valorat i formava part de la visioacute del moacuten dels olmeques Co-menta letnograveleg Loacutepez Austin al seu Cuerpo humano e ideologiacutea

ldquoLas concepciones (mesoamericanas) relativas al cuerpo humanoformaban parte de un sistema ideoloacutegico que se integraba aotros para formar una cosmovisioacutenrdquo

La importagravencia concedida al cos es va traduir en un codi de gestos ma-nuals i postures corporals que sanomenaven genegravericament en llenguaen nahuatl moyektilia ldquola forma correctardquo (de colmiddotlocar-se) Aquestesposicions i gestos apareixen als manuscrits gerres figuretes i relleusdAnawak amb detalls tegravecnics tan especiacutefics que es poden relacionarfagravecilment amb el ioga clagravessic de lIacutendia

Mesoamericans

No sabemos con certeza cientiacutefica coacutemo se llamaban en Mesoa-meacuterica los ejercicios energeacuteticos como el Qigong chino y el Yogahinduacute sin embargo las esculturas nos sugieren que siacute se practi-caron desde mucho antes que los toltecas o los mayas aparecieran(Eutimio Sosa Baxal Kinanlil httpbaxalkinanlilblogspotcom)

Aquest aspecte ha estat molt menystingut per lAcadegravemia que qualificaaquestes representacions de dansaires contorsionistes o xamans i lespragravectiques destil iograveguic que exemplifiquen les decriuen generalmentamb lambigu terme de ldquoprocediments megravedicsrdquo

Davant de la semblanccedila entre els codis gestuals de Mesoameacuterica i elsde lIacutendia Samuel Martiacute en el seu Mudra manos simboacutelicas en Asia yAmeacuterica suggereix una emigracioacute o visita a Amegraverica a traveacutes del Paciacute-fic per part de les cultures dOrient

ldquoLa similitud de ciertas posiciones o ademanes de las manos de lasdeidades y danzantes mayas con sus colegas de la India nos preci-pita en uno de los problemas de la antropologiacutea americana las po-sibles relaciones prehistoacutericas entre Ameacuterica y Asiardquo

Els investigadors conclouen que els nogravemades que van descobrir Amegraveri-ca fa 10000 anys ja devien practicar els rudiments del que meacutes tardserien els sistemes iograveguics hinduacute i mesoamericagrave dexercitacioacute psicofiacutesi-ca

Aixograve no obstant laparicioacute de posicions i gestos o mudras simbogravelics enlart olmeca almenys 1000 anys abans del desenvolupament del ioga alIacutendia descarta la possibilitat duna importacioacute iquestPotser es podriaaventurar hi va haver una exportacioacute En tot cas conveacute remarcar laseva singularitat a diferegravencia daltres tradicions el ioga olmeca estagrave iacuten-timament lligat amb el somni

En els darrers anys han sorgit diversos intents de redescobrir aquestamena de pragravectiques mesoamericanes com el xilam de Marisela Ugal-de el Yoga Mesoamericagrave de Loacutepez Fierro el llankakuna o Ioga ameri-cagrave l Ollin Cuepa etcegravetera

El meacutes conegut daquests sistemes eacutes la ldquotensegritatrdquo de Carlos Casta-neda que afirma que es va inspirar almenys en part en les restes ar-queologravegiques de lantic Megravexic i relaciona el sistema especiacuteficamentamb el somni en una entrevista que li va fer a Megravexic el periodista icineasta Bruce Wagner

El cuerpo humano nos puede llevar en viajes que desafiacutean todaexplicacioacuten en Meacutexico auacuten quedan piezas que hablan de esos via-jes hellip Los brujos y brujas que vivieron en el Meacutexico antiguo practi-caron series de movimientos con el fin de almacenar energiacutea Talesmovimientos no fueron inventados por ellos sino que los descu-brieron en sus praacutecticas de ensuentildeo

Comenta Castaneda que somiar era la pragravectica meacutes absorbent dels xa-mans Durant aquesta experimentaven estats uacutenics de benestar i en elseu esforccedil per recuperar aquests estats en les hores de vigiacutelia van des-cobrir que els podien recuperar tot seguint uns determinats movimentsdel cos

Els seus esforccedilos van culminar en el descobriment i el desenvolupa-ment dun gran nombre daquests moviments que van anomenar ldquopas-sis magravegicsrdquo i es van convertir en la seva possessioacute meacutes preuada Elsvan envoltar de rituals i de misteri i nomeacutes els van transmetre als seusiniciats ldquoenmig dun tremend secretrdquo

Mesoamericans

Citem tambeacute el sistema Kinam sorgit el 1999 a partir de les investiga-cions de Frank Diacuteaz sobre les postures rituals de Megravexic Tot i que pre-senta exercicis en moviment legravemfasi principal del sistema se centra enlas posicions estagravetiques perquegrave preparen per a les pragravectiques de medi-tacioacute Aquestes positures soacuten beneficioses per al cos fiacutesic quan es prac-tiquen en la vigiacutelia perograve el propogravesit del sistema eacutes aprendre-les a prac-ticar durant el somni per obrir altres estats de consciegravencia

El nom kinam es va proposar el 2001 i procedeix del verb nahuatl ki-namiktia (aplicar una forccedila per aconseguir lequilibri) i forma el genti-lici kinames ldquoequilibratsrdquo que saplicaven a ells mateixos els anticspracticants de Megravexic El cogravedex mexicagrave Anales de Cuauhtitlan aportauna suggestiva dada

Los toltecas se llamaban Quinames y su saludo era que no tecaigas sobre la tierra

Zapoteques

La civilitzacioacute zapoteca es va desenvolupar al territori que avui diacompregraven lestat dOaxaca a Megravexic Levidegravencia arqueologravegica que ha so-breviscut data de meacutes de 2500 anys i inclou la ciutat antiga de MonteAlbaacuten on es troben diversos edificis pistes de joc de pilota magniacutefi-ques necrogravepolis decorades amb frescos terrasses esgraonades gransplaces per a les processons i actes de culte i observatoris astronogravemics

Era una civilitzacioacute avanccedilada que vivia en grans pobles i ciutats Vanregistrar els esdeveniments principals de llur histograveria amb jerogliacutefics ivan desenvolupar un calendari i un sistema descriptura logo-fonegraveticque utilitzava un siacutembol per a representar cadascuna de les siacutelmiddotlabes dela llengua Aquest sistema descriptura eacutes considerat la base daltres sis-temes mesoamericans desenvolupats pels maies mixteques i asteques

El nom ldquozapotecardquo eacutes un exogravenim provinent de la llengia nagravehuatl tza-potecah que vol dir ldquohabitants del lloc del sapote el conegut fruitperograve els zapoteques sanomenaven Beenaa la ldquogentrdquo

A la capital asteca la ciutat de Tenochtitlan habitaven artesans zapote-ques i mixteques que elaboraven joieria per als tlatoanis o emperadors

Mesoamericans

Tambeacute shan trobat restes de barris zapoteques a les ruiumlnes de la ciutatde Teotihuacan cosa que suggereix que hi havia contactes entre els za-poteques i els pobles del centre de Megravexic molt abans de larribada delsasteques a aquesta regioacute

En legravepoca de la conquesta de Megravexic els zapoteques eren independentsdels asteques Van derrotar els espanyols durant les primeres campa-nyes el 1522 i 1527 i no van ser subjugats fins al 1551 En aquell temps els zapoteques tenien una casta de guaridors que erenmembres del sacerdoci i pertanyien a legravelit dominant La seva ciegravenciaincloiumla coneixements botagravenics i cagravelculs astrologravegics perograve a meacutes els sa-cerdots tenien molt en compte presagis i somnis per la seva especialrelacioacute amb les malalties i la mort Aixiacute descriu el diccionari del domi-nicagrave Juan de Coacuterdova (1578) les seves pragravectiques

ldquoOfficios que tenian los sortilegos antiguamente de que usaban ensus hechizerias que eran sobre los agueros Poner los nombres alos nintildeos Declarar suentildeos Sortear los casamientos curar los en-fermos y hechar suertes sobre su enfermedad Xiquelachijnacogravelanijs quelacobee pijzu Quelacobegraveelagraveapatagraveo quelacobegravee pecagravela Que-lahuechijllaxiagravea pegraveni quegravee nizograveo quelacobegraveequelaquijcha Quelah-uechijlla peni quijcha

En esa funcioacuten y especialmente durante esas actividades concretaslos sacerdotes se sentiacutean bajo la proteccioacuten de deidades responsa-bles para aguumleros y suentildeos Dios de los agueros Pitograveopijzi l pegravee-ci l pijze B Dios de los suentildeos Pitagraveo xicala pecagravelardquo

Com que la creenccedila en auguris i somnis era general els sacerdots te-nien un gran poder ja que de la seva interpretacioacute depenia el sentit fa-vorable o desfavorable del somni Comenta de Coacuterdova

ldquoPreguntar a los sortilegos o hechizeros para saber lo que preten-den Tinntildeaacutebahuechijllaya tinntildeagrave banijlla Y nota que aunque pregun-ta al hechizero se dize preguntan al aguero aqui Preguntador talPeacutenic ogravennaacutepanijlla huechillrdquo

Sembla que existia una divisioacute entre els sacerdots que predeien el destiacuteo interpretaven senyals de la Natura segons els megravetodes que feien ser-

vir Per una banda els colanij interpretaven presagis i somnis i per lal-tra hi havia els que ho feien a traveacutes de lastrologia dels senyals de laTerra mirant laigua en gerres observant el comportament dels ocellsespecialment el seu vol per fisiognomia o per examen dels resultatsdels sacrifici

ldquoDiuino por estrellas Colanij Pegravelle Por la tierra Colanijyograveo Diuinopor el fuego Colanij quij Diuino por el ayre Colanij pegravee Diuinopor el agua Colanij niccedila Porlas aues Colanij magravenizagravebi Diuino porsacrificios Colanij pichijlla Por el rostro colanijlagraveo penirdquo

Un assenyat costum dels zapoteques era que els sacerdots nomeacutes co-braven si interpretaven amb egravexit el somni I si la interpretacioacute no era decap ajut el sacerdot no era remunerat com diu de Coacuterdova

ldquoY si el aguero era sin esperanccedila de remedio muy malo y cierto Noqueria pagar porello el Sortilego Como siempre lleuauan por losdemasrdquo

Amb aquesta regla sestimulava la professionalitat del sacerdot El ma-teix es feia amb la interpretacioacute dels somnis que es consideraven ex-periegravencies de lagravenima del dorment que en despertar volia controlarDespertar sentenia com viure

ldquoDespertar el que duerme Vide biuir Tegravennagraveaya pe tepagravenia Biuoestar como quiera o biuir To pagravenia ticcedilogravepania tennrsquoagraveaya noopagraveniaccedilopagravenia nannagraveaya natijardquo

Entenien que el dorment el somiador estava en perill de perdre lavida perquegrave la seva agravenima actuava fora del cos Per aixograve es valoravaaltament la influegravencia del sacerdot especialment si havia dut a termepragravectiques magravegiques com lendevinacioacute amb llavors o llegir laiguaduna gerra per veure el futur

Macario Matus (curiosa homoniacutemia amb el Don Juan Matus dels lli-bres de Castaneda) poeta i periodista zapotec va publicar el 1998 lli-bre Binni zaacutea (ldquoEls zapotequesrdquo) on presenta els deuacutes dels Zaacutea

Mesoamericans

ldquoque por razones del destino han permanecido incoacutelumes en la me-moria colectiva de los zapotecas de hoy de siemprerdquo

En ell consta aquest poema

Guacuteuzi Goacuteope como Moctezuma sontildeoacute que unos hombres blancos y barbados

bajariacutean de los mares para destronarloY siacute sobre unas barcazas sobre unos caballos

llegaron aquellos hombres que habiacutea sontildeado el reyHabiacutea en el reino zapoteca los sabios que sontildeabanVeiacutean como si fuera de diacutea lo que pronto sucederiacuteaLos suentildeos predijeron son realidades despiertas

Por eso se entregaron dieron el oro su tierra reinoLos suentildeos son verdad

Fue verdad la mentira de los blancosAhora que estamos despiertos sontildeamos que la verdad es verdad

Tolteques

Originalment els tolteques eren una tribu nogravemada i guerrera que va do-mina un Estat amb centre a Tula Hidalgo els anys 800-1000 al centrede Megravexic

Lany 975 els guerrers tolteques de Tula van viatjar a Veracruz on vanderrotar els maies i posteriorment sestabliren al Yucataacuten a ChichenItza que abans havia estat un centre cerimonial maia tambeacute es van es-tablir a Mayapan el 987 i a Uxmal el 1007 La seva civilitzacioacute va pre-valer fins lany 1200 quan va ser destruiumlda pels guerrers nogravemades txit-ximeques

Els tolteques soacuten un cas interessant des del punt de vista cultural jaque els asteques els van considerar els seus predecessors i models i de-ien que la cultura tolteca havia sorgit a Tollan (terme nahuatl de Tulaque significa Canyissar) com un exemple civilitzacioacute i habilitat Lallengua tolteca el nagravehuatl tambeacute era la llengua dels asteques i tolte-ca per a ells va acabar significant ldquoartesagraverdquo Tenien molt de talent perconstruir temples i la seva influegravencia es va estendre a tota Mesoamegraveri-ca durant lera post-clagravessica La influegravencia tolteca sobre el poble maiadel Yucataacuten va ser considerable i es pot evidenciar a la ciutat de Chic-hen Itza Alguns objectes de ceragravemica tolteques shan trobat fins i tot aCosta Rica

Per tant la denominacioacute ldquotoltecardquo designa o beacute les poblacions del Megrave-xic central precolombiacute o beacute els ancestres miacutestics - de discutida exis-tegravencia histograverica - que se citen en les narracions histogravetico-miacutetiques delsasteques

El 1941 un grup dantropogravelegs mexicans va designar a la ciutat deTula a lestat dHidalgo com Tollan la miacutetica capital dels tolteques Elterme tambeacute es relaciona amb determinats trets de la cultura maia enbase a les semblances entre Tula i Chichen Itza Perograve altres antropograve-legs com Laurette Sejourne van criticar la decisioacute tot assenyalant quedespreacutes de diverses etapes dexcavacioacute no shavia revelat una ciutat

Mesoamericans

prou completa per justificar la llegenda dels tolteques i sostenia quelorigen de Tollan i de la llegenda shauria dubicar a limpressionantconjunt de piragravemides de Teotihuacan essent el poble de Tula tan solsun dels refugis dels seus supervivents

Lhistoriador mexicagrave Enrique Florescano de lInstitut Mexicagrave de laHistograveria torna a reprendre aquesta interpretacioacute basant-se a la mencioacutede texts maies anteriors a Tula els quals es refereixen a Teotihuacancom Tollan

Altres investigadors van una mica meacutes enllagrave - i mai tan ben dit - i afir-men que els habitants antics de Teotihuacan vers lany 500 guiats pelsseus naguals van passar a lAltra Banda tot fent servir les poderosesmagravequines oniacuteriques de les piragravemides com hem vist que tambeacute feien elsegipcis Daciacute que meacutes dun autor heterodox relacioni tambeacute la miacuteticaTollan amb la mateixa Atlagraventida Vers lany 1000 els asteques van descobrir Teotihuacan en la seva con-questa del territori mexicagrave i el van integrar en la seva cultura I es diuque no van entendre els textos tolteques de les piragravemides que parlavendoferir el cor obert al sol i sho van agafar literalment Aquest foacuteralorigen dels seus sacrificis humans

Alguns historiadors diuen que els tolteques van introduir el culte aQuetzalcoacuteatl la Serp Emplomallada perograve altres suggereixen que exis-tien siacutembols des dels temps dels olmeques En la mitologia tolteca (idespreacutes en la mitologia asteca) Quetzalcoacuteatl era el rival de Tezcatlipo-ca el primer deacuteu que va demanar sacrificis humans Per tant es creuque els tolteques en realitat van originar la pragravectica dels sacrificis hu-mans comuns durant el periacuteode de limperi asteca

En tot cas el mot ldquotoltecardquo va acabar designant popularment una ldquodonao home de coneixementrdquo Daciacute que es vegi el fenomen tolteca no tantcom una nacioacute sinoacute com una agrupacioacute iniciagravetica dartistes i xamanscreada per explorar i conservar el coneixement i les pragravectiques delsantics concepte que laparentaria a nombrosos moviments esotegravericsdaltres cultures

En el seus escrits lantropograveleg Miguel Leoacuten Portilla explica que se-gons la llegenda nahua els tolteques van ser els originadors de totes lescivilitzacions i per tant tolteca eacutes sinogravenim dartesagrave o artista I el mottoltequitat vindria a ser el que avui anomenem ldquoalta culturardquo Quan elsasteques van re-escriure la histograveria intentaren demostrar que estavenrelacionats amb els tolteques la qual cosa va provocar que la majorpart de la tradicioacute dels tolteques sigui una llegenda difiacutecil de provarLes histograveries diuen que despreacutes de la caiguda de Tula alguns toltequeses van establir a Cholula la qual no va caure mai

La ldquotoltequitatrdquo

Linvestigador Guillermo Mariacuten Ruiz observa

ldquoSi (en el Viejo Mundo) tuvieron el Tao el hinduismo y el budismonosotros tenemos la tōltēcayōtl el pensamiento filosoacutefico del Meacutexi-co antiguo Si otras civilizaciones tuvieron a Zoroastro HermesBuda y basaron su alimentacioacuten en el trigo el arroz o la papa no-sotros tenemos a Quetzalcoatl y el maiacutez Maacutes que una cultura oetnia tolteca fue un grado de conocimiento de los hombres sabiosdel Meacutexico antiguo y Teotihuacan fue el centro generador e irradia-dor de la tōltēcayōtl en todo el Ānahuacrdquo

Mesoamericans

En llengua nahuatl toltecayotl o ldquotoltequitatrdquo es podria traduir com ldquolamanera correcta de viurerdquo

I de la mateixa manera que la mēxihcayōtl la mexicanitat eacutes el llegatcultural de laltiplagrave mexicagrave (mexiques i asteques) la toltequitat foacutera elllegat cultural de totes les cultures tolteques entenent el terme comcultes o civilitzades i que engloba totes les cultures de lĀnahuac(Mesoamegraverica)

No soacuten pocs els estudiosos que com Mariacuten comparen el concepte de latoltequitat com a norma de vida amb el budisme el zoroastrisme el ta-oisme o fins i tot el cristianisme I consideren el llibre Teomoxtli o Te-omoshtli que codifica la fe dels tolteques com la Biacuteblia daquesta tra-dicioacute i lamenten que sigui el llibre sagrat menys conegut de la Terra Elnom Teomoshtli deriva dels termes nahualt teotl ldquodiviacuterdquo i amoshtlildquollibrerdquo i aplega tradicions que es segons alguns remuntarien al 3000AC i que van fonamentar la visioacute dels olmeques

No entrarem en les abundants discussions sobre el concepte de la ldquotol-tequitatrdquo i la seva possible antiguitat Notem nomeacutes que segons la tra-dicioacute vers lany 34 AC un savi anomenat Weman de la ciutat deWewetlapallan (emplaccedilament olmeca progravexim a lactual ciutat de Mina-titlan a Veracruz) va escriure aquestes tradicions en un cogravedex que vaesdevenir la Biacuteblia de Megravexic i que els maies anomenaven ldquoEl llibre deles set generacionsrdquo (eacutes a dir dels oriacutegens)

Aixiacute descriu el cronista Fernando Ixtlilxochitl els fets

Quiero hablar del anciano Hueman astroacutelogo y profeta quien a laedad de casi trescientos antildeos se sintioacute morir Y reuniendo todas lashistorias que teniacutean los toltecas desde la creacioacuten del mundo hastasu tiempo las hizo escribir en un libro donde se relataban todossus trabajos y prosperidades la vida de sus reyes sus leyes y buengobiernohellip Escribioacute todas las sentencias de la antigua sabiduriacutea lasmetaacuteforas y la filosofiacutea y todo lo que en su tiempo se sabiacutea de as-trologiacutea arquitectura y artes secretas Y tras hacer un compendiode todo selloacute el libro y lo intituloacute Teo Amoxtli

El Teomoshtli no es considera revelat com altres llibres semblants si-noacute que eacutes lexpressioacute de desenes de savis Per aixograve Weman no el vaacabar el deixagrave obert i va anar creixent amb el temps fins arribar a for-mar un cogravedex dun metre dalt i un pam dample El llibre de ChilamBalam que presentem meacutes endavant eacutes una uacuteltima contribucioacute delsmaies al Teomoshtli i relata

Entonces el sacerdote sacoacute el Libro de las Siete Generaciones paraque lo leyeran los otros sacerdotes durante tres diacuteas pasaacutendolo en-tre ellos Primero Nahuat Xupan leyoacute el Libro de la Ceiba Y estabapuesto el libro en el gran altar donde oraban los sacerdotes

Un altre text de la colmiddotleccioacute eacutes obra de Se Akatl Topiltsin rei de Tula iuacuteltim profeta de la Serp Emplomallada que lany 999 va fer escriure laseva biografia com diu el dominicagrave Diego Duraacuten (1537-1588) eruditcronista com Bernardino de Sahaguacuten

Como ellos le pidieron un legado ordenoacute registrar y darles en unlibro todas sus palabras consejos y canciones asiacute como sus he-chos Este permanece entre los viejos de Ocuituco hasta hoy y esun libro grande como de cuatro dedos de grueso

Una nota de Fra Toribio Benavente Motoliniacutea un dels primers cronis-tes espanyols a la seva Historia de los indios de Nueva Espantildea afirmaque el Teomoshtli es dividia en cinc seccions una de les quals estavadedicada als somnis

Habiacutea entre los naturales cinco libros (canoacutenicos) de figuras y ca-racteres El primero habla de los antildeos y el tiempo El segundo delos diacuteas y fiestas El tercero de los suentildeos y aguumleros en que creiacuteanEl cuarto era de bautismo y nombres que daban a los nintildeos Elquinto de los ritos y ceremonias que teniacutean en los matrimonios

A meacutes el llibre incloiumla una seccioacute dedicada als mites cosmogogravenics iuna altra de caragravecter magravegic o imprecatori amb conjurs dels nagualsPerograve com tants textos mesoamericans el Teomoshtli fou viacutectima de lahispagravenica barbagraverie dels invasors que van cremar totes les cogravepies del lli-

Mesoamericans

bre sagrat que trobaven Luacuteltima aparicioacute del Teomoshtli va tenir lloclany 1746 quan Lorenzo Boturini Benaduci (1698-1755) historiadorantiquari i cronista de les cultures indiacutegenes de la ldquoNova Espanyardquo vaafirmar que estava traduint al castellagrave la cogravepia que posseiumla

Perograve les autoritats colonials li van confiscar tant loriginal com la tra-duccioacute juntament amb 200 documents prehispagravenics meacutes de valor in-calculable No se nha sabut res meacutes des daleshores i la seva troballaqueda oberta als investigadors Malgrat tot actualment es conservenalmenys tres quartes parts del seu contingut en forma de fragments dis-persos molts sense traduir o en curs de traduccioacute en el moacuten acadegravemic

La doctrina bagravesica del Teomoshtli eacutes la unitat divina anomenada en na-huatl Centeotl en maia Hunabku y en quechua Pachacamac El termeldquounitat divinardquo no designa un deacuteu personal sinoacute un impuls creador - detall taoista - que es manifesta a traveacutes dun proceacutes i crea els mons lavida lhome i la seva cultura

El destiacute de lhome eacutes descobrir la progravepia dimensioacute divina que exempli-fica la Serp Emplomallada en nahuatl Quetzalcoatl en maia Kukulcaacuteni en quetxua Viracocha figura comparada amb els fundadors delsgrans moviments espirituals com Buda Zoroastre Jesucrist o Maho-ma Els deixebles de Quetzalcoatl lvan transmetre unes normes deconducta anomenades bellament en nahuatl Xochiyaoyotl ldquoguerra flo-ridardquo

El franciscagrave Bernardino de Sahaguacuten o de Rivera (1499-1590) autor degran nombre dobres en nahuatl i castellagrave considerats els documentsmeacutes valuosos per a la reconstruccioacute de la histograveria prehispagravenica delantic Megravexic descriu aixiacute a la seva Suma Indiana la manera de viuretolteca

ldquoTengan gran cuidado de buscar la amistad de Aquel que estaacute entodas partes y es invisible e impalpable Mantengan la paz con to-dos por nada del mundo humillen a otra persona No pierdan eltiempo que nos ha sido otorgado en este mundo ni de diacutea ni no-che porque el tiempo es sumamente necesariordquo

Els huehuetlatolli o huehuetlahtolli (en naacutehuatl ldquoles dites dels anticsrdquo)eren extensos llibres que descrivien narrativament les normes de con-ducta la visioacute moral les festes i les creences dels nahuas amb la fina-litat de formar els joves Els van recopilar despreacutes de la conquesta es-panyola Andreacutes de Olmos i Bernardino de Sahaguacuten En ells es resu-meix la filosofia tolteca

ldquoDe este modo os convertireacuteis en toltecas si adquiriacutes haacutebito y cos-tumbre de consultarlo todo con vuestro propio corazoacutenrdquo

Als Ritual de los Bacabs un llibre maia de conjurs es diu ldquoTe estoy liberando de la tierra de la oscuridad de lo sucio y lomortal Te estoy desatando de la condicioacuten del simio Soy el gran li-bertador iexclAdelante iniciado esfueacuterzaterdquo

El Vocabulario Nahuatl-Castellano del religioacutes Molina (1571) defi-neix aixiacute el terme ldquoToltecatl oficial del arte mecaacutenica Toltecauia hacer algo el maes-tro Tōltēcayōtl arte de vivir

I el Popol Vuh precisa

ldquoTuacute seraacutes llamado el Tolteca por habernos creado y formado ohSerpiente Emplumada

El cogravedex Matritense dins lobra de Bernardino de Sahaguacuten eacutes una deles fonts meacutes importants sobre la toltequitat Nadjuntem unes cites

ldquoEl tolteca es sabio es una lumbre una antorcha una gruesa an-torcha que no ahuma Hace sabios los rostros ajenos les hace to-mar corazoacuten No pasa por encima de las cosas se detiene reflexio-na observardquo

ldquoEl tolteca es un espejo horadado por ambos lados Suya es la tin-ta los coacutedices eacutel mismo es escritura y sabiduriacutea camino guiacutea ve-

Mesoamericans

raz para otros conduce a las personas y a las cosas y es una au-toridad en los asuntos humanosrdquo

ldquoEl tolteca es cuidadoso respeta la tradicioacuten posee la transmisioacutendel conocimiento y lo ensentildea a otros sigue la verdad Nos hace to-mar un rostro y desarrollarlo abre nuestros oiacutedos nos ilumina Esmaestro de maestrosrdquo

En lactualitat el terme ldquotoltecardquo eacutes utilitzat per diversos movimentsNew Age i pels practicants del que sha acabat anomenantldquonagualismerdquo corrent que aplega els diversos intents actuals de re-construccioacute o reconnexioacute amb les antigues tradicions mesoamericanesEntre ells destaca Carlos Castaneda que presenta nombroses dades so-bre el son i el somni que remeten a les antigues tradicions A mesuraque es coneguin millor els materials antics eacutes probable que sorgeixiuna visioacute sobre lactivitat oniacuterica comparable per la seva riquesa i ori-ginalitat a les millors creacions dels taoistes els hinduacutes o els tibetans

A tall dilmiddotlustracioacute aportem una cita del llibre de Miguel Ruiz Los cu-atro acuerdos que presenta el concepte tolteca del somni

ldquoLa domesticacioacuten y el suentildeo del planeta

Lo que ves y escuchas ahora mismo no es maacutes que un suentildeo En este mismo momento estaacutes sontildeando

Suentildeas con el cerebro despierto

Sontildear es la funcioacuten principal de la mente y la mente suentildea veinti-cuatro horas al diacutea

Suentildea cuando el cerebro estaacute despierto y tambieacuten cuando estaacute dor-mido

La diferencia estriba en que cuando el cerebro estaacute despierto hay un marco material que nos hace percibir las cosas de una for-

ma lineal Cuando dormimos no tenemos ese marco

y el suentildeo tiende a cambiar constantemente

Los seres humanos sontildeamos todo el tiempo Antes de que nacieacutesemos

aquellos que nos precedieron crearon un enorme suentildeo externo que llamaremos el suentildeo de la sociedad o el suentildeo del planeta

El suentildeo del planeta es el suentildeo colectivo hecho de miles de millones de suentildeos maacutes pequentildeos

de suentildeos personales que unidos crean un suentildeo de una familia un suentildeo de una comunidad un suentildeo de una ciudad un suentildeo de

un paiacutes y finalmente un suentildeo de toda la humanidad

El suentildeo del planeta incluye todas las reglas de la sociedad sus creencias sus leyes sus religiones sus diferentes culturas y

mane-ras de ser sus gobiernos sus escuelas sus acontecimientos sociales y sus ce-

lebraciones

Nacemos con la capacidad de aprender a sontildear y los seres humanos que nos preceden nos ensentildean a sontildear

de la forma en que lo hace la sociedad

El suentildeo externo tiene tantas reglas que cuando nace un nintildeo captamos su atencioacuten para introducir estas reglas en su mente El suentildeo externo utiliza a mamaacute y papaacute la escuela y la religioacuten

para ensentildearnos a sontildearrdquo

Mesoamericans

Els maies van construir les famoses ciutats de Tikal Palenque CopaacutenCalakmul Uaxactuacuten Altuacuten Ha i molts altres llocs en lagraverea Vandesenvolupar un imperi basat en lagricultura i consistia en nombrosesciutats-estat independents

Els monuments meacutes notables dels maies soacuten les piragravemides que vanconstruir en els seus centres religiosos al costat dels palaus dels seusgovernants Altres restes arqueologravegiques importants inclouen enormespedres tallades que presenten els governants al costat de textos jerogliacute-fics que descriuen les seves genealogies victograveries militars i altres fiteshistograveriques Tots els monuments construiumlts per els maies estaven plensde grans extensions de naturalesa Per ells la naturalesa significava po-der i respecte dins duna concepcioacute fortament axamanada

Durant els segles VIII i IX la cultura maia va entrar en decadegravenciaabandonant la majoria de les ciutats de les terres baixes centrals Segu-rament la guerra lesgotament de les terres de cultiu la sequera o al-

guna combinacioacute daquests factors soacuten frequumlentment suggerits com elsmotius de la decadegravencia

Existeix evidegravencia arqueologravegica de guerres fams i revoltes en diversosllocs de les terres baixes centrals El primer contacte dels espanyolsquan arribaren a Megravexic fou amb els maies aleshores aquests pagaventribut als asteques que havien conquerit tota la regioacute Els monumentsmeacutes notables soacuten les piragravemides esglaonades que van construir en elsseus llocs religiosos les pistes de joc les plataformes cerimonials i elsobservatoris

Per als maies els sacerdots-xamans eren integraverprets i especialistes ensomnis Entre els tipus de xaman hi havia el Hmen (el que es transfor-ma en animal) lAh Pul Yaah (el que envia malalties) o lUaiaghon (elbruixot)

Al llarg daquest assaig citem sovint sota el tiacutetol ldquoMaiesrdquo nombrososexemples de la pervivegravencia actual entre les grups indiacutegenes maies delsmateixos conceptes i pragravectiques dels seus avantpassats

Vist el breu temps en termes histograverics i culturals de la influegravencia espa-nyola lestat de conservacioacute de la rica pragravectica oniacuterica maia eacutes encaramolt notable

Mesoamericans

Sota el tiacutetol Chilam Balam sagrupen diversos llibres que relaten fets icircumstagravencies histograveriques de la civilitzacioacute maia Es pot traduir comldquosacerdot jaguarrdquo o ldquoboca del jaguarrdquo Estagrave format pels mots balamldquobruixotrdquo ldquomagrdquo o ldquojaguarrdquo (pot ser tambeacute un ldquodeacuteu jaguarrdquo) i chilamldquobocardquo (o ldquoel que eacutes bocardquo) tiacutetol que es donava als sacerdots que inter-pretaven els textos El Chilam Balam fou redactat en llengua maia perautors anogravenims durant els segles XVI i XVII a la peniacutensula de Yucatan

Els 18 llibres del Chilam Balam que es coneixen avui i que se solenclassificar pel seu lloc dorigen com el Chilam Balam de Chumayelper exemple soacuten una font important per al coneixement de la religioacutehistograveria folklore medicina i astronomia maies Contenen centenars detextos que comprenen tots els coneixements de la cultura maia Ja que en la confeccioacute del Chilam Balam hi van participar els espa-nyols la seva influegravencia es nota especialment en mategraveria religiosa i caltenir-la en compte a lhora de llegir-lo

Els llibres histograverics del Chilam Balam narren fets dimportagravencia histograveri-ca segons la divisioacute dels ldquokatunsrdquo (periacuteodes de 20 anys del calendari

maia) Els cagravelculs de temps i egravepoques tenen un lloc important en ells ino cal dir que parlen del famoacutes any 2012 durant el qual - malgrat lesprediccions - he gosat redactar aquest assaig

El Chilam Balam de Chumayel no parla gaire dels somnis perograve deixaanar aquesta enigmagravetica descripcioacute

Gana y se lleva contento entonces la piedra roja que ha sontildeado Jugo del cielo rociacuteo del cielo ha sontildeado

Suentildea que tuacute coges hasta el diacutea en que seas cogido de la tierra Suentildeo es el rociacuteo del cielo el jugo del cielo la flor amarilla del cielo

es suentildeo

iquestPor ventura yo te he tomado tu tiempo te he tomado tu sustentoiexclBasta iexclMejor fuera que te hubiese tomado tu piedra

Yo te he cogido detenido en tu distraccioacuten para que agradezcas la virtud de tu amanecer

Cuando a eacutel fuiste enviado cogiste palabra de lo oculto

Yo te cogiacute y te contuve hasta hoy que dejo que sea oiacuteda tu virtud por tu Sentildeor

Espera de eacutel que hable la piedra que dejeacute resbalar en tu boca la sagrada piedra preciosa

Mesoamericans

Asteques

Els asteques o mexiques van constituir un poble de la cultura nahua ala zona de Mesoamegraverica que va existir des del segle XII al segle XVIVan bastir un gran imperi la capital del qual va ser Tenochtitlan sobreuna illa del llac de Texcoco on avui es troba la ciutat de Megravexic Els as-teques parlaven la llengua nagravehuatl que va ser la lingua franca de totala regioacute

La cultura asteca tenia complexes tradicions mitologravegiques i religioses iles diverses deiumltats del seu panteoacute es representaven antropomograverfica-ment fins i tot els animals o els objectes inanimats Els deacuteus es consi-deraven invisibles perograve els asteques els podien veure a traveacutes delssomnis i les visions

Els asteques soacuten coneguts per la seva criticada pragravectica dels sacrificishumans ben coneguda a Mesoamegraverica abans de la conquesta espanyo-la Poder hegemogravenic els asteques sacrificaven sers humans a gran es-cala en sagnants rituals esclavitzaven els altres pobles i segons els es-panyols tambeacute practicaven el canibalisme costums que van ser substi-tuiumlts per formes dopressioacute i genocidi meacutes cristianes o es van confinaren rituals simbogravelics

Ben coneguda eacutes la creenccedila dalguns asteques en el retorn del deacuteuQuetzalcoatl de pell blanca des de lest que alguns diuen que va con-tribuir a la ragravepida conquesta de les escasses forces de la corona dEspa-nya En qualsevol cas la civilitzacioacute asteca va sostenir milions de personesi es va desenvolupar a partir duna histograveria anterior de milers danys enaparent aiumlllament de les cultures europees africanes o asiagravetiques tot ique recents troballes invaliden aquesta opinioacute Eacutes segur perograve que capvisita al a la zona no va causar limpacte dels homes dHernan Corteacutes

Lagricultura el transport leconomia larquitectura les arts i les insti-tucions poliacutetiques asteques soacuten molt notables i la seva filosofia de la

vida mereix sense dubte una atenta consideracioacute

Segons la llegenda quan els asteques van arribar a la vall de lAnahu-ac vora el llac Texcoco els altres grups els van considerar els menyscivilitzats de tots

Perograve els asteques van decidir aprendre i van manllevar tot el que vanpoder als altres pobles especialment als antics tolteques que identifi-caven amb lantiga civilitzacioacute de Teotihuacan Per als asteques els tol-teques eren els creadors de tota cultura i la toltecayotl era sinogravenim delseu coneixement i estil de vida que volien imitar El cor de la filosofia nahua eacutes la idea que existeix una uacutenica energia oforccedila un uacutenic poder sagrat dinagravemic vivificador que es genera i es re-genera a si mateix eternament i que els asteques anomenaven teotl

La seva nocioacute de dualitat contrasta amb els dualismes escatologravegics alestil de Zoroastre el tantra del Kalachakra o els messianisme occiden-tals per als quals

(1) Lordre (beacute vida llum) i el desordre (mal mort foscor) soacutenforces muacutetuament excloents

(2) Lordre triomfa sobre el desorde al final de la Histograveria

En canvi la filosofia asteca teacute una altra visioacute daquesta dualitat Ordre idesordre vida i mort etcegravetera salternen sense parar i sense final I noconcep la mort com a intriacutensecament dolenta ni la vida com intriacutenseca-ment bona ni planteja la conquesta de la mort i la recerca duna vidaeterna

El teotl genera i regenera contiacutenuament el cosmos i es transforma i re-transforma a si mateix en fer-ho El cosmos eacutes concebut com lauto-transformacioacute o lautotransmutacioacute del teotl no com una creacioacute ex ni-hilo Els nahuals entenien aquest proceacutes de dues maneres diverses i es-tretament interrelacionades

Mesoamericans

En primer lloc el concebien artiacutesticament El teotl eacutes un artista sagratque es fa i es refagrave sense parar en ell mateix i en el cosmos - que eacutes inxochitl in cuicatl (la ldquoflor i canccediloacuterdquo) del teotl Lexpressioacute fa referegravenciaespeciacuteficament a la composicioacute i interpretacioacute de poemes cantats i engeneral a tota activitat creativa artiacutestica i simbogravelica com eacutes ara la po-esia i la muacutesica i lescriptura-pintura (els nahuals consideraven com enla pintura xinesa i japonesa que pintar i escriure eren una uacutenica activi-tat)

La poesia era per tant luacutenica ocupacioacute digna dun guerrer asteca enegravepoca de pau Ha sobreviscut una quantitat notable daquesta poesia jaque es va recollir durant legravepoca de la conquesta En alguns casos co-neixem els noms dels seus autors com Netzahualcoyotl Tolatonai deTexcoco i Cuacuatzin senyor de Tepechpan

Miguel Leoacuten-Portilla el principal traductor de la llengua nahuatl co-menta que en aquesta poesia eacutes on es es pot trobar lautegraventic pensamentdels asteques independent i al marge de la ideologia asteca oficial Al soterrani del Templo Mayor hi havia la casa de les agraveguiles on entemps de pau els oficials prenien xocolata calenta fumaven el contun-dent tabac de legravepoca i celebraven competicions poegravetiques acompanya-

des amb instruments de percussioacute (teponaztli) Un dels temes meacutes frequumlents de la poesia asteca eacutes precisament el nos-tre lepidoptegraveric ldquoargument del somnirdquo eacutes a dir si la vida eacutes real o eacutes unsomni Els poetes tambeacute es pregunten sovint sobre la vida despreacutes dela mort i sobre la possibilitat dentrar en contacte amb la font de lavida

Diu Netzahualcoyotl senyor de Texcoco

ldquoEts tu Ets real Alguns diuen bajanades sobre tu per qui tot viuEacutes real No eacutes real Aixiacute ho manifesten No tinguem angoixa alsnostres cors Jo els menyspreo oh tu per qui tot viu no posis an-goixa en els nostres corsrdquo

La principal colmiddotleccioacute daquests poemes figura als Romances de lossentildeores de la Nueva Espantildea (1582) compilats probablement per JuanBautista de Pomar besneacutet de Netzahualcoyotl Parlava nahuatl perogravefou educat com a cristiagrave i escrivia en caragravecters llatins

Com la ldquoflor i canccediloacuterdquo el cosmos eacutes la gran autorepresentacioacute del teotlel seu gran espectacle artiacutestic i simbogravelic una autegraventica ldquometagravefora enmovimentrdquo Metagravefora que es convertia en realitat palpable en el psico-trogravepic ldquosomni floritrdquo (veure ldquoPlantes i somnirdquo) En segon lloc concebien lautotransmutacioacute del teotl en termes clara-ment xamagravenics el cosmos eacutes el nahual (la ldquodisfressardquo o ldquomagravescarardquo) delteotl El mot nahual deriva de nahualli que significa un xaman quepot canviar de forma El constant esdevenir del cosmos i els seus innu-merables aspectes combinacions i transformacions soacuten la magravescara i ladisfressa xamagraveniques del teotl Tant amb la disfressa artiacutestica com amb la magravescara xamagravenica el teotles presenta als humans de maneres diverses

(1) En laparent realitat de les coses i de les entitats (homes arbresmuntanyes o animals) que soacuten tots ells ilmiddotlusoris ja que en rea-

Mesoamericans

litat soacuten simplement les facetes del moviment sagrat i etern delteotl

(2) En laparent multiplicitat dels sers eacutes a dir en laparicioacute denti-tats singulars amb existegravencia independent com homes plantesmuntanyes etc Tots ells soacuten ilmiddotlusoris perquegrave nomeacutes hi ha unasola cosa el teotl

(3) En laparent exclusivitat independegravencia i irreconciliable oposi-

cioacute de dualitats com lordre i el desordre la vida i la mort etcTambeacute soacuten ilmiddotlusograveries perquegrave soacuten nomeacutes facetes complementagrave-ries i interrelacionades del teotl

I com que la poesia nahua ho veia tot com el nahual del teotl concloiumlaque tot eacutes com un somni El poeta Tochihuitzin Coyolchiuhqui citatels Cantares mexicanos de Leon-Portilla ho expressa amb el verb duntaoista

Sorgim nomeacutes del son venim nomeacutes a somiarEacutes ahnelli (sense base erroni) eacutes ahnelli

que hagravegim vingut a la Terra a viure

I meacutes endavant Nezahualcoyotl canta

Eacutes nelli (amb base cert) dir que realment vivim sobre la Terra No som per sempre a la Terra nomeacutes hi som una estoneta aquiacute Encara que sigui jade es desfaragrave encara que sigui or es gastaragrave

encara que sigui el plomatge del quetzal es malmetragrave No som per sempre en aquesta Terra nomeacutes hi som una estoneta

aquiacute

Aixograve no obstant la filosogravefica poesia nahua concep el caragravecter ilmiddotlusori ioniacuteric de lexistegravencia terrenal nomeacutes en termes epistemologravegics no entermes ontologravegics Assenyala el traductor Leon-Portilla que per als po-etes asteques la ilmiddotlusioacute no era una categoria com ho eacutes per exemple

per a Platoacute

Al llibre quart de la seva ldquoRepuacuteblicardquo Platoacute fa servir la nocioacute dilmiddotlusioacuteper caracteritzar un grau de realitat o existegravencia inferior o de baix ni-vell i tambeacute per distingir-lo dun nivell superior negant aixiacute la plena re-alitat de lexistegravencia terrenal Aquesta concepcioacute de la ilmiddotlusioacute porta aun dualisme ontologravegic que divideix lunivers ens dos tipus dexistegravenciafonamentalment diferents ilmiddotlusioacute i realitat

La concepcioacute dels poetes-filogravesofs asteques en canvi els porta a unamanera dagafar-se la vida que sallunya de la visioacute de Platoacute que a laRepuacuteblica desconfia de muacutesics poetes i altra gent de mal viure

No diuen pas que lexistegravencia terrenal com a disfressa del teotl siguiontologravegicament inferior o que no sigui real Consideren els conceptesdilmiddotlusioacute i onirisme que apliquen a la nostra existegravencia com a categori-es epistemologravegiques de comprensioacute i afirmen que la condicioacute naturaldels humans eacutes ser enganyats per les disfresses del teotl i no compren-drel Aixiacute lexistegravencia terrenal procuraria loportunitat daquest errordaquesta confusioacute o ignoragravencia

El caragravecter oniacuteric de la vida terrenal la magravescara que ens enganya eacutesuna funcioacute de la nostra perspectiva humana i a la vegada eacutes la disfressaartiacutestica del teotl i ambdues coses finalment soacuten el mateix per tantno hi ha cap dualisme metafiacutesic inherent en el cosmos

Quan els poetes defineixen la vida com a efiacutemera i evanescent no vo-len dir que sigui irreal o menys real sinoacute que les facetes de la disfressadel teotl com diu recargoladament un comentarista actual del temaldquoestan subjectes a la inacabable oscilmiddotlacioacute dun moniste polar dialegravec-ticrdquo La ilmiddotlusioacute eacutes una funcioacute de la nostra confusioacute de les caracteriacutesti-ques habituals que percebem en els milions i milions de formes estruc-tures i entitats que configuren la disfressa del teotl com a caracteriacutesti-ques del mateix teotl

En resum aquesta concepcioacute epistemologravegica de la ilmiddotlusioacute no porta els

Mesoamericans

poetes a formular un dualisme ontologravegic entre dues menes dexistir - il-lusioacute i realitat - i per tant eacutes consistent amb el seu monisme ontologravegicde sortida Una important i significativa consequumlegravencia daquest monisme nahua eacutesla impossibilitat metafiacutesica dels sers humans de percebre de re res meacutesque el teotl ja que el teotl foacutera luacutenic que es pot percebre de re

Perograve com expliquen el fet que els humans habitualment no percebin nicomprenguin el teotl Aixograve passa perquegrave perceben nomeacutes el seu nahu-al (disfressa) i en consequumlegravencia perceben i conceben el teotl duna ma-nera que eacutes ahnelli - eacutes a dir errogravenia sense base falsa Lerror de con-fondre el teotl amb la seva disfressa (nahual) eacutes el que els impedeixveure el teotl - la realitat - tal com realment eacutes Luacutenica manera que tenen els humans conclouen els poetes dexperi-mentar amb coneixement el teotl eacutes experimentar-lo sense cap descrip-cioacute Es pot experimentar el teotl conscientment a traveacutes dun proceacutesdunioacute entre el cor i el teotl que permet experimentar-lo directamentmeacutes enllagrave del llenguatge els conceptes i les categories Nomeacutes es potconegraveixer el teotl a traveacutes del mateix teotl Aquesta potent i original vi-sioacute mereix un lloc dhonor en lassemblea universal de les grans filoso-fies

Inques

Els Comentarios Reales de los Incas eacutes un llibre histograverico-literari escritpel primer literat mestiacutes peruagrave lInca Garcilaso de la Vega i publicat aLisboa lany 1609 Eacutes la primera part duna extensa obra que tracta delPeruacute prehispagravenic i que es complementa amb una segona part tituladaHistoria General del Peruacute publicada el 1617 que avarca la conquestaespanyola i linici de la cologravenia

El Llibre IV narra la histograveria de la reialesa inca i socupa de lIncaRoca el sisegrave rei que va partir en campanya a conquerir moltes naci-ons Un cop a la seva capital Cuzco va descansar en pau i va dictarlleis i fundagrave escoles Perograve el mal caragravecter del seu fill gran i successor licausava problemes i el va confinar al paratge silvestre de Chita a 10km a loest de Cuzco tot encarregant-li que tingueacutes cura del ramat delSol i el va amenaccedilar de mort si tornava a Cuzco

A pesar de ladvertegravencia al cap de tres anys el jove es presentagrave davantdel seu pare tot almiddotlegant que tenia un missatge dalguacute meacutes gran que elmateix rei Yahuar Huaca es va enfadar molt perograve picat per la curiosi-tat va rebre el seu fill el qual li va contar

ldquohellip sentildeor sabraacutes que estando yo recostado hoy a medio diacutea (nosabreacute certificarme si despierto o dormido) debajo de una gran pentildeade las que hay en los pastos de Chitahellip se puso delante un hombreextrantildeo en haacutebito y en figura diferente a la nuestra porque teniacuteabarbas en la cara de maacutes de un palmo y el vestido era largo ysuelto que le cubriacutea hasta los pies traiacutea atado por el pescuezo unanimal no conocidordquo

El personatge de la visioacute declaragrave que es deia Viracocha el miacutetic super-vivent duna antiga civilitzacioacute que a meacutes dhaver ensenyat en el passatla cultura era capaccedil de continuar transmetent informacioacute en somnis Elva advertir doncs que es preparaven revoltes a les proviacutencies domina-des pels inques i exegravercits en altres regions es disposaven a atacar Cuz-co Yahuar Huaca en sentir el seu fill es va irritar molt i li va ordenarque torneacutes immediatament a Chita amb lamenaccedila de matar-lo si torna-

Mesoamericans

va Al cap de 3 mesos arribagrave a Cuzco la nova de lalccedilament dels ferot-ges Chancas Atemorit Yahuar Huaca abandonagrave la ciutat i es refugiagrave aMuyna En assabentar-sen el seu fill abandonagrave lexili a Chita i es diri-giacute ragravepidament a Cuzco Pel camiacute es va trobar son pare que el va tornara esbroncar perograve el jove va organitzar amb egravexit la defensa del Cuzco ides daleshores fou conegut com Viracocha Inca ja que tothom conei-xia les seves visions

Garcilaso comenta el significat del nom ldquoViracochardquo i explica que elsindis van anomenar aixiacute els espanyols perquegrave lesperit que es va aparegravei-xer en somnis al jove inca duia barba i es vestia amb una tuacutenica HatunToacutepac despreacutes anomenat Huiracocha Inca (en quechua WiraquchaInka ldquolInca de Huiracochardquo) fou el vuitegrave governant de Cuzco i vaadoptar el nom de Viracocha Inca perquegrave assegurava que tambeacute haviatingut un somni diviacute en el que se li apareixia el miacutetic Viracocha

Grecorromans

Y le contestoacute la prudente PeneacutelopeldquoForastero sin duda se producen suentildeos inescrutables y de oscuro

lenguajey no todos se cumplen para los hombres

Porque dos son las puertas de los deacutebiles suentildeos una construiacuteda con cuerno la otra con marfil

De eacutestos unos llegan a traveacutes del bruntildeido marfil los que engantildean portando palabras irrealizables

otros llegan a traveacutes de la puerta de pulimentados cuernos los que anuncian cosas verdaderas cuando llega a verlos uno de los

mortalesrdquo

Homer Odissea (800 - 700 AC)

Nox erat et somnus lassos submisit ocellos terruerunt animum talia visa meum

Era de nit i el somni pesava en mes lasses parpelles i aquelles visions em van aterrir lagravenim

Les llenguumles grega i llatina tenen pocs noms per designar el son i elssomnis νειρὸς ναρ νύπνιὸν καταὸ τὸὸν πνὸντὸὺὸς πνὸὺς som-nussomniumsomno dormio sopor i quies (per quietem) Shan inter-pretat de maneres diverses el linguumlista C F Weber diu que νειρὸςναρ somnium φάντασμα εδωλὸν φαντσία πιφάνεια πτσίαπὸκάλὺψις i visus fan referegravencia als somnis especialment els tres pri-mers Perograve lomissioacute meacutes notable daquesta llista eacutes visusvisumldquovisioacuterdquo que descriu la visioacute tant de dia com en somnis Hi ha nombro-sos exemples de luacutes dels mots visusvisumvisio per designar les visi-ons dels somnis Pel que fa a les inscripcions gregues es divideixen enquatre grups mots relacionats amb ordres de dormir o per somiar perdescriure la vista i paraules relacionades amb oracles o epifanies di-vines Perograve abans dentrar en les teories i visions dels nostres clagravessicsfem un tomb per la seva suggestiva precisa i reveladora mitologia

Hipnos eacutes el deacuteu o daimon del son Resideix a lErebus la terra deleterna foscor en una cova-palau on no lluu mai el sol travessada perLethe el riu de loblit A lentrada daquesta atractiva residegravencia cultivasense empatx cascall i altres herbes hipnagogravegiques De nit surt del seupalau en el fosc periacuteode en quegrave domina la seva mare Nyx la Nit Eacutes elviu retrat del psiconauta noctagravembul

Grecorromans

Hipnos i Tagravenatos John William Waterhouse (1849-1917)

Sovint sel representa dormint en companyia del seu germagrave bessoacute Tagrave-natos (la mort paciacutefica) amb qui algunes versions diuen que compar-teix llit i palau Per aixograve a Esparta la imatge dHipnos sempre es col-locava al costat dels difunts Hipnos teacute laspecte dun home jove - devegades barbut - amb ales a les espatlles o a les temples

Els seus atributs soacuten un corn ple dopi o una planta de cascall unabranca xopa de laigua del riu Lethe o una torxa invertida Sel sol re-presentar adormit sobre un llit de plomes cobert amb cortines negresEl seu fill i primer ministre Morfeu evita que els sorolls el despertinPerquegrave malgrat la nyonya entre son i son Hipnos com diu Ovidi vatenir temps i humor dengendrar mil fills oficials i extraoficials

La seva nuacutevia oficial del son eacutes Pasitea (associada amb la relaxacioacute ilalmiddotlucinacioacute) una de les tres Gragravecies filles de Zeus tot i que el poetaNonnus la fa meacutes encertadament filla dHera i de Dioniacutes

Daquesta potent unioacute del son i lalmiddotlucinacioacute no eacutes estrany que nasques-sin Ikelos Morfeu Fobetor i Fagraventasos (principals representants delsmil fills del proliacutefic Hipnos) coneguts amb el nom artiacutestic de ldquoElsOneiroirdquo

Algunes versions assimilen Ikelos i Fobetor en un sol deacuteu perograve enqualsevol cas Morfeu eacutes el principal formador de somnis (el seu nomsignifica ldquoel que doacutena formardquo) ajudat pels seus hagravebils germans Ikeloscrea els aspectes dels somnis que reflecteixen la realitat ordinagraveria Fo-betor sespecialitza en els somnis que fan por (daciacute ldquofogravebiardquo) i Fagraventasosdissenya somnis enganyosos i irreals (daciacute ldquofantasiardquo o ldquofantasmardquoetc)

Fobetor i Fagraventasos sencarreguen dels somnis sobre animals i objectesinanimats respectivament i juntament amb Morfeu apareixen en elsomnis dels reis

Grecorromans

Ovidi conta a les ldquoMetamorfosisrdquo que Morfeu teacute un especial talent peradoptar forma humana en els somnis

El rei Son era pare de mil fills - certament una tribu - i de tots ellsva escollir Morfeu que teacute lhabilitat dimitar a voluntat qualsevolforma humana Cap altre somni no pot igualar el seu art en contra-fer els homes la seva veu el seu posat la seva cara el seu taran-nagrave i tambeacute imita amb precisioacute llur vestit i els mots que fan servirmeacutes sovint Perograve nomeacutes imita els homes

Morfeu eacutes lencarregat especial dels somnis de reis i herois per aixograveostenta el tiacutetol de deacuteu dels somnis per damunt dels seus germans

Digne fill de son pare Hipnos teacute un dormitori psiconagraveutic de primeracategoria una fosca cova decorada amb flors de cascall Per aixograve lamorfina deu el seu nom a lhagravebil deacuteu del somni

Homer (μηρὸς) eacutes el suposat autor de les obres literagraveries meacutes anti-gues conegudes a Europa els poemes orals la Iliacuteada i lOdissea Tambeacutese li atribueixen un seguit dobres menors que soacuten conegudes com elsldquoHimnes menorsrdquo La influegravencia de la seva obra eacutes molt considerableno sols en la Gregravecia antiga sinoacute en la tota la nostra cultura occidental

Els antics grecs creien en general que Homer va ser un personatgehistograveric perograve alguns erudits moderns soacuten escegraveptics en aquesta quumlestioacutecreuen que els poemes mateixos de manera manifesta representen laculminacioacute de molts segles de narracioacute oral on es van desenvoluparfoacutermules sistemes de composicioacute poegravetica La data de lexistegravencia dHomer va ser controvertida en lantiguitat i noho eacutes menys al dia davui Herogravedot diu que Homer va viure 400 anysabans del seu temps i aquesta referegravencia situaria la seva vida al voltantdel 850 aC perograve altres fonts antigues va donar dades molt meacutes a propde la suposada egravepoca de la guerra de Troia determinada el 1194-1184AC per Eratogravestenes que es va esforccedilar per establir una cronologiadels esdeveniments cientiacutefics Aquesta data estagrave guanyant el suport deles recents investigacions arqueologravegiques El consens acadegravemic eacutes que la Iliacuteada i Lodissea a partir de la data ex-trema de la segle IX AC o del VIII la Iliacuteada eacutes anterior potser en al-gunes degravecades una mica abans que Hesiacuteode i que la Iliacuteada eacutes lobrameacutes antiga de la literatura occidental

Els que creuen que els poemes homegraveric es van desenvolupar gradual-ment durant un llarg periacuteode de temps en general proposen una dataposterior per als poemes dacord amb Nagy nomeacutes es poden situar elstextos cap el segle VI AC En els cants homegraverics lagravenima eacutes lalegrave vital el senyal de la vida perograve node la vida animal en general (tymoacutes) sinoacute una mena dombra o dobleque dorm en el nostre interior quan estem desperts i vetlla mentre dor-

Grecorromans

Lantiga concepcioacute que el somni pot ser a la vegada un viatge al moacutendels morts o una visita que fan els morts al moacuten dels vius eacutes ben pre-sent en els textos grecs meacutes antics

La ldquoIlmiddotliacuteadardquo presenta Agamenoacute rebent instruccions en somnis del mis-satger de Zeus que lenganya per afavorir els troians Al final del poe-ma Aquilmiddotles rep una emotiva visita oniacuterica del seu difunt amic Patro-cle que li demana que li celebre ritus funeraris

A la Odissea la deessa Atenea sapareix diverses vegades en somnis aalguns personatges per guiar les seves accions Un somni especialmentdramagravetic teacute lloc quan Ulisses torna a Iacutetaca disfressat de captaire i parlaamb Penegravelope que li explica els somnis que ha tingut i fa la cegravelebredistincioacute que encapccedilala el present capiacutetol

Xamanisme i ioga grecs

Els grecs com totes les antigues cultures tambeacute tenien temples per alssomnis especialment encarats a la pragravectica de la medicina com el fa-moacutes temple dAsclepi (Esculapi) a Epidaure - en imatge - que vam te-

nir el privilegi de visitar amb un dels amics a qui dedico aquest assaigLlagravestima que no ens hi quedeacutessim a dormir Potser Asclepi ens hauriainspirat i aquest assaig foacutera meacutes complet 1

Luacutes del somni per guarir ja eacutes una pragravectica xamagravenica altament destaca-ble perograve a meacutes a meacutes la cultura grega conserva molts altres elementsviatges oniacuterics (comentats per Hermias o Tertulmiddotliagrave per exemple) i luacutescontinuat i extremadament abundant dobjectes propiciatoris o protec-tors substagravencies psicotrogravepiques invocacions megravetodes incubatorisetc revelen sense cap dubte que lantic xamanisme era ben viu en elmoacuten grec

Perograve la cosa no queda aquiacute Segons alguns investigadors els filogravesofsParmegravenides Empegravedocles i Pitagravegores en realitat eren uns mahasidhas alestil de Shankara Naropa o el mateix Padmasambhava

Nomeacutes cal canviar les gegravelides neus tibetanes per les suaus i cagravelidesplatges de la nostra casolana Mediterragravenia i els iaks o els ietis per lessimpagravetiques granotes com suggeria Platoacute

ldquoLa Mediterragravenia eacutes una bassa i els grecs soacuten les granotes que esmouen per aquesta bassardquo

1 Sospito que ja ho eacutes en laltre moacuten )

Grecorromans

Presentem doncs uns quants daquests inspirats batracis que filosofa-ren abans de Sogravecrates a les ribes orientals del toll mediterrani

Parmegravenides el sacerdot dApolmiddotlo

Parmegravenides dElea (s V AC) va neacuteixer a la costa sud dItagravelia on vafundar la seva famosa escola eleagravetica Nomeacutes es coneixen fragmentsduna obra seva el poema oniacuteric ldquoSobre la Naturardquo on relata amb dra-matisme que ldquoconduiumlt pels reflexius cavallsrdquo del somni arriba ldquoa lesportes dels camins de la Nit i el Diardquo

Alliacute una deessa linstrueix a sobre la realitat A ldquoLa via de la veritatrdquo(una part del poema) explica que la realitat (ldquoallograve que eacutesrdquo ldquolensrdquo) eacutesuna que li eacutes impossible el canvi i que lexistegravencia eacutes atemporal uni-forme i necessagraveria A La via de lopinioacuterdquo explica el moacuten de les aparen-ces en el qual les facultats sensibles duen a concepcions falses i enga-nyoses

No sorpregraven que Hermann Alexander Diels (1848-1922) cegravelebre filograve-leg helmiddotlenista i historiador de la filosofia especialitzat en els preso-cragravetics compareacutes el viatge miacutestic descrit per Parmegravenides amb els viat-ges extagravetics dels xamans siberians

Des duna altra perspectiva el filograveleg suiacutes Karl Meuli (1891-1968) re-laciona la visioacute de Parmegravenides amb la poesia xamagravenica I en lactuali-tat Peter Kingsley (1953) escriptor i especialista en filosofia antigaque ha estudiat a fons Parmegravenides i Empegravedocles desenvolupa aquestarelacioacute Afirma Peter Kingsley

ldquoParmegravenides va neacuteixer fa uns 2500 anys i va viure al sud dItagraveliaActualment eacutes famoacutes per ser el fundador del racionalisme occiden-tal com a pare de la logravegica Des de legravepoca de Platoacute i Aristogravetil elseu paper en la germinacioacute de la cultura occidental sha consideratessencial Perograve Parmegravenides no era nomeacutes un logravegic I el seu ense-nyament tenia ben poc de raonable Descriu que rep tots els conei-xements que va ensenyar duna deessa despreacutes de fer un viatgeper trobar-se amb ella en un altre moacuten I aixograve perquegrave era un sacer-dot dApolmiddotlo especialitzat en el domini destats alterns de consci-egravencia per a ell el nostre moacuten familiar era una ilmiddotlusioacute que ell podiadeixar enrere i tornar-hi a entrar a voluntat I era un sanador - unsanador que treballava a traveacutes de legravextasi a traveacutes de la inspiradainterpretacioacute dels somnis a traveacutes de submergir-se ell mateix i al-tres durant llargs periacuteodes de temps en una calma total I pel quefa a la logravegica que va introduir en el moacuten occidental no eacutes el resul-tat dun fred exercici intelmiddotlectual Eacutes ni meacutes ni menys un do delsdeacuteus que quan es compregraven beacute i saplica a la vida diagraveria teacute el mis-terioacutes poder de dur-nos de tornada als deacuteusrdquo

Kingsley afirma que la imatgeria i el llenguatge del proemi del poemadel dElea narren el descens de liniciat al moacuten inferior i assenyala unrerefons miacutestic connectat amb lantiga pragravectica de curacioacute i meditacioacuteconeguda duna manera general com ldquoincubacioacuterdquo (veure el capiacutetol cor-responent) Perquegrave meacutes enllagrave de les seves aplicacions megravediques la in-cubacioacute permetia experimentar un quart estat de consciegravencia diferentde dormir somiar o lestat de vetlla

Un estat que Kingsley descriu com ldquola consciegravencia mateixardquo i el com-para al turiya o al samadhi de les tradicions iograveguiques de lIacutendiaKingsley justifica aquesta lectura del poema amb les dades arqueologravegi-ques provinents de les importants excavacions de la progravespera ciutat onva neacuteixer el sacerdot Parmegravenides Velia o Elea al sud dItagravelia

Grecorromans

Velia eacutes una antiga ciutat de la Campagravenia fundada originalment comElaia el 540 AC pels grecs foceus que fugien de la invasioacute persa deJogravenia (a la costa occidental de lactual Turquia)

Les restes que shan trobat segons Kingsley demostren que Parmegraveni-des era un sacerdot en funcions dApolmiddotlo i que en consequumlegravencia feiaservir tegravecniques incubatograveries com a cosa normal per guarir profetitzari meditar

Com assenyala Kingsley les proves fiacutesiques de Velia simplement con-firmen el context incubatori ja suggerit pel proemi mateix del poemade Parmegravenides

Segons la seva idea daquesta tradicioacute miacutestica el descens al moacuten infe-rior estagrave iacutentimament connectat amb lexperiegravencia conscient del cos Espodria dir que eacutes en realitat un descens conscient a les obscures pro-funditats de la sensacioacute mateixa del cos fiacutesic

Teacute la seva logravegica que retrobem en els filogravesofs-xamans grecs la mateixatensioacute magravegia-miacutestica que observagravevem en altres tradicions abans Aciacute almeacutes pur estil tagraventric es treballa una pragravectica que contrasta amb les viesmiacutestiques que pretenen ldquotranscendirrdquo el cos fiacutesic

Parmegravenides doncs com el diviacute Empegravedocles que presentem a continu-acioacute troben el diviacute en i a traveacutes del cos i els sentits com uns autegraventicsioguis

Grecorromans

El diviacute Empegravedocles

Empegravedocles dAgrigent (490-430 AC) mag taumaturg iniciat i poetaeacutes conegut per haver presentat a Gregravecia la teoria dels quatre elementsclagravessics i les forces oposades de lamor i la discograverdia que els combineni separen Influiumlt pels pitagograverics sosteacute la doctrina de la transmigracioacutede lagravenima

Peter Kingsley en doacutena una visioacute molt allunyada de les plagravecides aulesde lAcadegravemia

ldquoEmpegravedocles va neacuteixer just uns anys despreacutes de Parmegravenides Viviaa la illa de Siciacutelia Com Parmegravenides eacutes famoacutes pel paper fonamentalque va tenir en el desenvolupament del moacuten occidental I igual queParmegravenides va escriure els seus ensenyaments en forma de poesiai aquesta poesia seva va exercir un rol crucial en la creacioacute del queaviat es coneixeria com les disciplines separades de la filosofia re-tograverica medicina quiacutemica biologia astronomia cosmologia i psico-logia Perograve Empegravedocles era molt meacutes que el cosmograveleg o cientiacutefic enquegrave lhan convertit avui Tambeacute era un bruixot les paraules delqual tenen un poder magravegic que durant meacutes de dos mil anys ha feti-llat i confoacutes fins i tot les ments meacutes brillants Com Parmegravenides eraun sanador especialitzat en legravextasi i en lhabilitat daccedir a altresestats de consciegravencia a voluntat Va anunciar obertament que haviaarribat a la immortalitat que havia descobert la progravepia divinitat I atraveacutes de la seva poesia va transmetre tegravecniques que soacuten tan po-deroses ara como sempre ho havien estat per encaminar la gent auna experiegravencia directa de la seva progravepia naturalesa divina I pelque fa als seus sorprenentment intricats ensenyaments sobre el

moacuten que ens envolta no pretenien pas estimular nomeacutes la curiosi-tat de la gent i convertir-se en un objecte dinteregraves per ells matei-xos Al contrari el seu autegraventic propogravesit era alliberar-nos de les il-lusions que ens encadenen i dur-nos a una consciegravencia immediatade la nostra agravenima immortalrdquo

Comenta Luci Mestri Plutarc (c 46 - c 120) historiador de la Gregraveciaromana

ldquoPues no son nuestra sangre seguacuten eacutel (Empeacutedocles) ni la mezclade nuestro aliento los que causaron el principio esencial del almaantes al contrario son estos ingredientes los que componen el cu-erpo nacido de la tierra y mortal Y puesto que el alma le viene deotro lugar por eufemismo denomina al nacimiento estancia en elextranjero - el maacutes consolador de todos los hombres - pero elalma en realidad de verdad anda huida y errante desterrada porlos decretos y leyes de los diosesrdquo

El somni es produeix segons Empegravedocles com a consequumlegravencia dunperiogravedic escalfament de la sang com diuen tambeacute Alcmeoacute i Platoacute perals quals no obstant el cervell eacutes logravergan central de la percepcioacute Aeciun escriptor siciliagrave clagravessic que va escriure un tractat de medicina diuque per a Empegravedocles el somni sorigina per un relatiu refredament dela sang (de per si calenta) mentre que la mort proveacute dun refredamentabsolut daquesta

Daltra banda el diviacute Empegravedocles no sembla haver presentat hipogravetesisnoves sobre lactivitat oniacuterica Joan Filopograve o Joan Gramagravetic erudit grecalexandriacute de gran renom del segle VII a la seva obra Physica en parlarde les diferegravencies entre els somnis comenta que Empegravedocles deia queles imatges que sorgeixen en nosaltres mentre dormim soriginen en lesexperiegravencies i activitats diuumlrnes

Grecorromans

Citem per ilmiddotlustrar la nostra galeria de xamans grecs un breu conte deMarcel Schwob (1867-1905) escriptor criacutetic literari i traductor jueufrancegraves que relata la seva vida amb un to que recorda talment una tiacutepi-ca biografia tibetana

Empeacutedocles Supuesto dios

Nadie sabe cuaacutel fue su nacimiento ni coacutemo vino a la tierra Apare-cioacute junto a las riberas doradas del riacuteo Acragas en la bella ciudad deAgrigento poco tiempo despueacutes de que Jerjes ordenara azotar elmar con cadenas La tradicioacuten cuenta soacutelo que su abuelo se llama-ba Empeacutedocles nadie lo conocioacute Indudablemente hay que enten-der de ello que era hijo de siacute mismo cual conviene a un Dios Perosus disciacutepulos aseguran que antes de recorrer en plena gloria las

campintildeas sicilianas ya habiacutea pasado cuatro existencias en nuestromundo y que habiacutea sido planta pez paacutejaro y muchacha Llevabaun manto de puacuterpura sobre el que se desparramaban sus largos ca-bellos alrededor de la cabeza traiacutea una banda de oro en los piessandalias de bronce y llevaba guirnaldas trenzadas de lana y delaureles

Por imposicioacuten de sus manos curaba a los enfermos y recitaba ver-sos al modo homeacuterico con acentos pomposos subido en un carroy la cabeza alzada hacia el cielo Un gran gentiacuteo le seguiacutea y seprosternaba ante eacutel para escuchar sus poemas Bajo el cielo puroque ilumina los trigos los hombres acudiacutean de todas partes haciaEmpeacutedocles con los brazos cargados de ofrendas Los dejaba bo-quiabiertos al cantarles la boacuteveda divina hecha de cristal la masade fuego que llamamos sol y el amor que contiene todo semejan-te a una vasta esfera

Todos los seres deciacutea no son maacutes que trozos desjuntados de esaesfera de amor donde se insinuoacute el odio Y lo que llamamos amores el deseo de unirnos y fundirnos y confundirnos como eacuteramosantantildeo en el seno del dios globular que la discordia rompioacute Invo-caba el diacutea en que la esfera divina habiacutea de hincharse despueacutes detodas las transformaciones de las almas

Porque el mundo que conocemos es la obra del odio y su disolu-cioacuten seraacute la obra del amor Asiacute cantaba por los pueblos y los cam-pos y sus sandalias de bronce venidas desde Laconia tintineabanen sus pies y delante de eacutel sonaban ciacutembalos Sin embargo de lasfauces del Etna surgiacutea una columna de humo negro que lanzaba susombra sobre Sicilia

Semejante a un rey del cielo Empeacutedocles iba envuelto en puacuterpuray centildeido de oro mientras los pitagoacutericos se arrastraban en sus del-gadas tuacutenicas de lino con zapatillas hechas de papiros Se deciacuteaque sabiacutea hacer desaparecer la legantildea disolver los tumores y sacarlos dolores de los miembros le suplicaban que hiciera cesar las llu-vias y huracanes conjuroacute las tempestades en un circo de colinasen Selinonte expulsoacute la fiebre haciendo que dos riacuteos se vertieran enel lecho de un tercero y los habitantes de Selinonte lo adoraron yle elevaron un templo y acuntildearon medallas en las que su imagenestaba frente a la imagen de Apolo

Grecorromans

Otros pretenden que fue adivino instruido por los magos de Persiaque poseiacutea la nigromancia y la ciencia de las hierbas que dan la lo-cura Un diacutea en que cenaba en casa de Anquitos un hombre furiosoirrumpioacute en la sala con la espada en alto Empeacutedocles se levantoacutetendioacute el brazo y cantoacute los versos de Homero sobre el nepentesque proporciona la insensibilidad Y al punto la fuerza del nepentesse apoderoacute del furibundo que se quedoacute clavado con la espada enel aire sin acordarse de nada como si hubiera bebido el dulce ve-neno mezclado en el vino espumoso de una cratera

Los enfermos acudiacutean a eacutel fuera de las ciudades y eacutel estaba rodea-do por una muchedumbre de miserables A su seacutequito se sumaronmujeres Besaban los faldones de su precioso manto Una se llama-ba Panthea hija de un noble de Agrigento Debiacutea ser consagrada aAacutertemis pero escapoacute lejos de la friacutea estatua de la diosa y dedicoacute suvirginidad a Empeacutedocles No se vieron su signos de amor porqueEmpeacutedocles preservaba una insensibilidad divina No proferiacutea pala-bras sino en el metro eacutepico y en dialecto de Jonia aunque el pue-blo y sus fieles soacutelo utilizasen el dorio Todos sus gestos eran sa-grados Cuando se acercaba a los hombres era para bendecirlos ocurarlos La mayor parte del tiempo permaneciacutea en silencio Ningu-no de los que lo seguiacutean pudo sorprenderlo nunca durante el suentildeoNunca se le vio sino majestuoso

Panthea iba vestida de fina lana y de oro Sus cabellos estaban pei-nados seguacuten la rica moda de Agrigento donde la vida fluiacutea suave-mente Llevaba los senos sostenidos por un estrobo rojo y era per-fumada la suela de sus sandalias Por lo demaacutes era hermosa y lar-ga de cuerpo y de color muy deseable

Era imposible asegurar que Empeacutedocles la amase pero se compa-decioacute de ella En efecto el viento asiaacutetico engendroacute la peste en loscampos sicilianos Muchos hombres fueron tocados por los dedosnegros del azote Hasta los cadaacuteveres de los animales alfombrabanel borde de los prados y aquiacute y allaacute se veiacutean ovejas sin pelo muer-tas con la boca abierta hacia el cielo y las costillas salientes YPanthea empezoacute a languidecer de esa enfermedad Cayoacute a los piesde Empeacutedocles y ya no respiraba Los que la rodeaban levantaronsus miembros riacutegidos y los bantildearon con vino y plantas aromaacuteticasSoltaron el estrobo rojo que sosteniacutea sus joacutevenes senos y la envol-vieron en vendas Y su boca entreabierta quedoacute sujeta por un lazoy sus ojos huecos ya no veiacutean la luz

Empeacutedocles la miroacute se quitoacute la banda de oro que le centildeiacutea la frentey se la impuso Sobre sus senos colocoacute la guirnalda de laurel profeacute-tico cantoacute versos desconocidos sobre la migracioacuten de las almas ypor tres veces le ordenoacute levantarse y caminar La muchedumbre es-taba aterrorizada A la tercera llamada Panthea salioacute del reino delas sombras y su cuerpo se animoacute y se irguioacute sobre sus pies com-pletamente envuelta en las vendas funerarias Y el pueblo vio queEmpeacutedocles era evocador de muertos

Pisianacte padre de Panthea quiso adorar al nuevo dios Se dispu-sieron mesas bajo los aacuterboles de su quinta a fin de ofrecerle liba-ciones A ambos lados de Empeacutedocles unos esclavos sosteniacuteangrandes antorchas Los heraldos proclamaron como en los miste-rios el silencio solemne De pronto en la tercera vigilia las antor-chas se apagaron y la noche envolvioacute a los adoradores Hubo unavoz fuerte que llamoacute ldquoiexclEmpeacutedoclesrdquo Cuando la luz se hizo Empeacute-docles habiacutea desaparecido Los hombres no volvieron a verlo

Un esclavo espantado contoacute que habiacutea visto un rayo rojo que surca-ba las tinieblas hacia las cumbres del Etna Los fieles subieron lasfaldas esteacuteriles de la montantildea a la luz sombriacutea del alba El craacuteterdel volcaacuten vomitaba un haz de llamas Encontraron en el brocalporoso de lava que circunda el ardiente abismo una sandalia debronce retorcida por el fuego

Grecorromans

Pitagravegores ldquoel meacutes gran xaman grecrdquo

El gran Pitagravegores de Samos (c 570 - c 495 AC) no es queda gens en-rere dEmpegravedocles ans al contrari El seu nom lassocia dentrada ambApolmiddotlo Piti Aixiacute explica Aristip el sentit del seu nom

Parlava (agor-) en veritat no menys que com ho feia el Piti (Apol-lo)

Jagravemblic conta que la Piacutetia va profetitzar que la mare de Pitagravegores dona-ria a llum un home de gran bellesa savi i benegravefic per a la humanitat alestil de Shankara o Buda envoltat tambeacute per laura de la llegenda Pelque fa al son i els somnis els ldquoVersos aurisrdquo que se li atribueixen sem-blen les reflexions dun assenyat moralista perograve les seves paraulesamaguen claus iograveguiques per ldquodominar el sonrdquo

Aprende a dominar el apetitodel comer y beber domina el suentildeo

A la hora del descanso no a tus ojosconcedas hijo el regalado suentildeosin antes ver lo que pasoacute en el diacutea

y cada cosa examinar atento

Sea de tu reflexioacuten constante objetopurificar y redimir el alma

Estas cosas medita con buen seso

A todo tu razoacuten se sobrepongaque es el mejor auriga y cuando el cuerpo

abandonado al eacuteter libre subasseraacute la eternidad tu digno premio

El mateix Aristogravetil descriu Pitagravegores com un miracler i una mena de fi-gura sobrenatural i li atribueix la capacitat de viatjar per lespai i eltemps i de comunicar-se amb els animals i les plantes

Ens han arribat tres biografies de Pitagravegores la de Diogravegenes Laerci (alllibre VIII de les Vides dels filogravesofs meacutes ilmiddotlustres) la de Porfiri i lade Jagravemblic deixeble de lanterior i en totes elles sassenyala la forma-cioacute de Pitagravegores al Mig Orient Egipte i Babilogravenia Diogravegenes Laerci re-laciona les prohibicions dietegravetiques dels pitagograverics amb el son

ldquoTambeacute va prohibir als seus deixebles que mengessin fesols ja quecom soacuten flatulents tenen moltes propietats animals i va dir tambeacuteque els homes poden tenir lestoacutemac en millors condicions si elseviten i que una tal abstinegravencia fa que les visions que apareixen enel son siguin tranquilmiddotles i agradables i lliures dagitacioacuterdquo

Conta Porfiri que el pare de Pitagravegores li va donar la millor formacioacuteNotem el comentari que fa dels hebreus com a experts integraverprets desomnis

ldquoVa enviar el noi a un mestre de la lira a un lluitador i un pintorMeacutes tard lenviagrave a Anaximandre a Milet a aprendre geometria i as-tronomia Despreacutes Pitagravegores va visitar els egipcis els agraverabs els cal-deus i els hebreus amb els que va adquirir experiegravencia en la inter-pretacioacute dels somnis i va ser el primer que va fer servir lencens peradorar els deacuteusrdquo

En la figura de Pitagravegores es retroben els patrons xamagravenics propisdApolmiddotlo i Dioniacutes eacutes a dir la curacioacute per la paraula la muacutesica i elsomni com a revelador de profecies Guariment de la malaltia perogravecom lespavilat Zalmoxis o el miacutetic Orfeu tambeacute de la mort

Grecorromans

Els poders de Pitagravegores no eren gens corrents Un altre relat descriu unrecurs publicitari realment avanccedilat al seu temps i al nostre el filogravesofassegurava que podia escriure sobre la lluna El seu sistema consistia aescriure el missatge amb sang sobre un mirall i a colmiddotlocar-lo despreacutesdavant de la lluna on la inscripcioacute havia daparegraveixer reflectida en eldisc lunar

Eric Robertson Dodds (1893-1979) reputat estudioacutes irlandegraves dels clagraves-sics considera Pitagravegores el meacutes gran xaman grecrdquo i no dubta que vaextreure conclusions teograveriques de les seves experiegravencies extagravetiquesMeacutes tard Walter Burkert (1931) estudioacutes de la religioacute grega i professoremegraverit de cultura clagravessica de luniversitat de Zuric expert en filosofiade la religioacute i membre del Cercle Eranos (fundat el 1930 frequumlentatper Rudolf Otto Jung Eliade etc) que va sotmetre totes les fonts dela llegenda de Pitagravegores a una rigorosa anagravelisi va demostrar que lesprincipals tradicions sobre el tema encaixaven en el mateix escenarimiacutetico-ritual que caracteritza les fabuloses figures dalguns presocragraveticsdestacats

Aquestes llegendes parlen de la relacioacute de Pitagravegores amb deacuteus i es-perits el seu domini sobre els animals i la seva presegravencia en diversosllocs a la vegada La seva famosa ldquocuixa dorrdquo que va mostrar a Aba-ris el sacerdot dHiperbograverea i va exhibir als Jocs Oliacutempics no eacutes una

versioacute antiga dels animats espectacles inaugurals davui sinoacute que per aBuckert indica una iniciacioacute de tipus xamagravenic Els xamans siberiansconten que els seus ogravergans es renoven i de vegades els ossos sels unei-xen amb metalls

Jeroni de Rodes relata que Pitagravegores va baixar a lHades on va veureles agravenimes dHomer i Hesiacuteode que hi pagaven el mal que en vida havi-en dit dels deacuteus Aquesta baixada o catagravebasi (del grec καταὸ sota iβαίνω avanccedilar) de Pitagravegores eacutes un altre evident element xamagravenic queexplica la seva obra i la seva llegenda

Epimegravenides el vell dorment

Els pelegrinatges de Pitagravegores el relacionen amb Epimegravenides de Cnos-sos vident i filogravesof-poeta semimiacutetic del segle VI AC que alguns situ-en entre els set savis de Gregravecia Molt famoacutes al seu temps va ser consi-derat el fundador de lorfisme La seva vida estagrave envoltada de llegen-des es diu que era fill duna nimfa Va viure part de la seva vida aCnossos

Una segraverie dobres en prosa i vers li son atribuiumldes Diogravegenes Laerci (fi-nal del s II- primers del III historiador de la filosofia) li atribueix unaobra en prosa sobre els sacrificis i una altra sobre la constitucioacute poliacuteticade les ciutats de Creta

Tambeacute conta que lexperiegravencia del vident en els sacrificis i les seves re-

Grecorromans

formes de les pragravectiques funeragraveries van ser de gran ajut a Soloacute en laseva reforma de lEstat atenenc i luacutenica recompensa que Epimegravenidesva acceptar per la seva tasca va ser una branca de lolivera sagrada i lapromesa damistat perpegravetua entre Atenes i Cnossos

El filogravesof cretenc eacutes famoacutes per haver ideat la coneguda frase sobre lanaturalesa de la veritat ldquoTots els cretencs soacuten mentidersrdquo Sabent queell mateix era de Creta deia Epimegravenides la veritat Si lafirmacioacute eacutesveritable Epimegravenides menteix i la frase hauria de ser ldquotots els cretencsdiuen la veritat Per altra banda si lafirmacioacute eacutes falsa els cretencs di-uen la veritat perograve Epimegravenides menteix encara que sigui cretencrdquo

Bertrand Russell resol la paradoxa establint una distincioacute entre el queanomena ldquollenguatge objecterdquo i ldquometallenguatgerdquo El metallenguatgefa referegravencia al propi llenguatge per exemple ldquoGod save the queen eacutesuna frase en anglegravesrdquo Aquiacute ldquoeacutes una frase en anglegravesrdquo es el metallenguat-ge la resta eacutes el llenguatge objecte

Tornant al nostre paradogravexic poeta la frase quedaria aixiacute ldquoEpimegravenidesel cretenc diu que tots els cretencs soacuten mentidersrdquo on ldquoEpimegravenides elcretenc diurdquo foacutera el metallenguatge i la resta foacutera el llenguatge objecte

Plutarc escriu que Epimegravenides per la seva fama de savi fou convidat avisitar Atenes - la data del seu viatge es pot fixar el 596 AC - on vafer uns ritus que van posar fi a una plaga Llavors ja era vell i va morirdespreacutes de la seva tornada a Cnossos o beacute a Esparta

La llegenda diu que va morir a una edat molt avanccedilada (entre 154 i 299anys) Laerci revela la clau de la seva longevitat de noi mentre pastu-rava les ovelles del seu pare es va quedar adormit durant el no gensmenyspreable periacuteode de 57 o 60 anys en una cova de Creta consagra-da a Zeus

Comenta Diogravegenes Laerci que quan per fi es va despertar daquella ina-cabable migdiada no sorpregraven que hagueacutes adquirit el do de profecia i unnotable enginy i encara menys que a casa seva ho trobeacutes tot canviat i

que el seu germagrave petit ja fos un home gran

La visioacute racionalista

Fins aquiacute hem vist els ioguis io xamans coneguem ara els cientiacuteficsgrecs del son i el somni Si beacute eacutes indiscutible que a la Gregravecia i Romaantigues el punt de vista predominant sobre els somnis era que tenienun origen diviacute - i aquesta visioacute es duia a la pragravectica a traveacutes doraclesmanuals dinterpretacioacute de somnis temples dEsculapi etc - no tothomhi combregava Val a dir que si totes les tradicions tenen la seva collade racionalistes com hem vist en lhinduisme els grecs i despreacutes elsromans en tenen una proporcioacute notable

Se sol considerar que les figures meacutes destacades daquest corrent soacutenDemogravecrit - que inaugura la tendegravencia - i Aristogravetil que elabora lestudimeacutes expliacutecit sobre el son i els somnis del moacuten antic

Xenogravefanes lestagravetic monista

Perograve Demogravecrit teacute un precedent en Xenogravefanes (vers 570 - 475 AC) po-eta i filogravesof grec nadiu de Colofoacute (Agravesia Menor) que es traslladagrave a laMagna Gregravecia instalmiddotlant-se a Elea entre el 580 i el 570 AC Semblaser que el clima li va provar perquegrave alguns comentaristes assegurenque va superar de bon tros ledat de 90 anys

Xenogravefanes rebutjava tota mena dendevinacioacute i tambeacute la basada en el

Grecorromans

somnis Va fundar lescola eleagravetica que defensava el ldquomonisme estagraveticrdquola creenccedila en un uacutenic principi (arjeacute) del que deriva tot el que existeixperograve que en si mateix eacutes immogravebil estagravetic i roman igual a ell mateix pertota leternitat sense canviar de forma o de caracteriacutestiques essencials

Demogravecrit latomista miacutestic

Demogravecrit dAbdera (460-370 AC) que negava lorigen diviacute dels som-nis teacute el megraverit dhaver presentat una original teoria fiacutesica de la telepatiaen lactivitat oniacuterica

La seva visioacute deriva de la seva coneguda teoria que tot incloent-hilagravenima estagrave format per innombrables i diminutes partiacutecules indivisi-bles anomenades agravetoms com ja plantejaven abans dell algunes escolesde lIacutendia Perograve una propietat daquests agravetoms que no sospiten encara els fiacutesics eacutesque emeten constantment imatges (ldquoiacutedolsrdquo) dells mateixos que al seutorn es componen daltres agravetoms

Demogravecrit postulava que les imatges projectades pels sers vius quan es-tan emocionalment carregades es poden transmetre a un somiador (re-ceptor)

Quan les imatges arriben a la seva destinacioacute entren en el cos a traveacutesdels porus de la pell i dalliacute passen a lagravenima (assimilada a la ment) ones constitueixen en imatges i en conceptes dels objectes

Per aixograve les imatges emeses per persones en estat dexcitacioacute soacuten espe-cialment vives i tenen meacutes probabilitats darribar al somiador en unaforma intacta i sense distorsioacute a causa de la frequumlegravencia demissioacute i lavelocitat de transmissioacute

Val a dir que la importagravencia que Demogravecrit acorda a lestat emocional enlagent concorda amb les observacions de molts psicogravelegs

Comenta lestudioacutes Angel J Cappelletti

ldquoPor su parte sabemos por Ciceroacuten que Demoacutecrito no soacutelo creiacuteaque el examen de las entrantildeasde los animales sirve para predecir las epidemias y la esterilidad ofecundidad de la tierra sino tambieacuten que los suentildeos pueden utilizar-se para predecir el futuro Sabemos ademaacutes por Sexto Empiacutericoque el filoacutesofo de Abdera era autor de una obra titulada Sobre losiacutedolos o sobre la previsioacuten El mismo Sexto refiere un poco maacutesadelante que fundado en su teoriacutea de los iacutedolos o simulacros De-moacutecrito explica no soacutelo los suentildeos sino tambieacuten la aparicioacuten de ge-nios y fantasmas justificando asiacute parcialmente la creencia popularen los dioses

La teologiacutea de Demoacutecrito (cuya originalidad consiste precisamenteen su coherencia con el materialismo mecanicista) tiene su origenen esta teoriacutea de los iacutedolos Los dioses no son para el abderitaprobablemente sino iacutedolos o simulacros desprendidos de los cuer-pos y las almas de los mejores hombres (los maacutes sabios) y apo-sentados en remotos (y sereniacutesimos) espacios interastrales Tam-bieacuten los demonios que pueblan todo el aire son simplemente iacutedo-los o simulacros emitidos por hombres perversos no carecen porcierto de sensibilidad y de deseos sino que estaacuten llenos de la mal-dad de aquellos que los emiten Maacutes auacuten se aposentan en las per-sonas a las cuales son dirigidos por un maleficio y perturban tantosus cuerpos como sus almas

En Demoacutecrito encontramos asiacute por primera vez una teoriacutea de lossuentildeos que no soacutelo se presenta como directa y necesaria conse-cuencia de la teoriacutea del conocimiento sino que posee la suficienteelasticidad y amplitud como para dar razoacuten de los diversos fenoacuteme-nos oniacutericos y de su complejo dinamismo sin excluir los hechos que

Grecorromans

hoy llamariacuteamos parapsicoloacutegicos Se trata de una teoriacutea estricta-mente materialista y mecanicista que satisface sin embargo laopinioacuten comuacuten en la Antiguumledad sobre el caraacutecter adivinatorio delos suentildeos y sobre la intervencioacuten de dioses y demonios en los mis-mos

Como despueacutes Aristoacuteteles sabe Demoacutecrito hacer un lugar a lamaacutentica y aun a la teologiacutea sin necesidad de abjurar de su natura-lismo o de admitir tradiciones mitoloacutegicas y cuentos fantaacutesticos Elhecho de que el abderita insista sobre todo en el movimiento mecaacute-nico de los simulacros y descuide casi por completo el aspecto pro-piamente fisioloacutegico de los suentildeos hace que su teoriacutea parezca in-clusive maacutes clara y comprensible que la del estagirita

Pero su verdadero meacuterito y su mayor originalidad consiste en haberlogrado una explicacioacuten de los suentildeos que mantenieacutendose en un te-rreno estrictamente materialista y mecanicista sin hacer siquieraconcesioacuten alguna al pampsiquismo y al hilozoismo de sus predece-sores jonios (y mucho menos al dualismo de su enemigo Platoacuten)da razoacuten no soacutelo del aspecto representativo (es decir cognoscitivo)de los suentildeos sino tambieacuten de su aspecto emotivo y volitivo nosoacutelo de la imagen sino tambieacuten del sentimiento y del deseordquo

Alcmeoacute el fisiograveleg

Alcmeoacute de Crotona fou un pitagograveric del segle VI AC contemporanidel seu mestre que va neacuteixer i viure a Crotona (Magna Gregravecia) Es vainteressar per la medicina i descobriacute la importagravencia del cervell com a

ogravergan dominant al igual que el seu codeixeble Filolau

Sel considera un dels primers autors que va formular a Occident unahipogravetesi sobre el somni coneguda com ldquohipogravetesi vascularrdquo que propo-sa que el son eacutes provocat pels moviments de la sang En efecte segons explica Aeci Alcmeoacute

sostiene que el suentildeo sobreviene cuando la sangre se concentraen las venas que cuando dicha sangre se dispersa uno se des-pierta y que cuando se marcha enteramente uno muere

Lobscur Heragraveclit

Heragraveclit dEfes (c 535 - 484 AC) famoacutes per les seves dites ldquototflueixrdquo i ldquomai no ens podem banyar dues vegades en el mateix riurdquo eranatural daquesta important ciutat de la Jogravenia a la costa occidentaldAgravesia Menor Va neacuteixer en el si duna famiacutelia de llinatge reial on erahereditari el cagraverrec de sacerdot oficiant de la Degravemeter eleusina i pertant era versat en el seus Misteris

Com els altres filogravesofs anteriors a Platoacute nomeacutes ens queden els comen-taris dautors posteriors i fragments de les seves obres Va compondre

Grecorromans

un llibre daforismes que va depositar al gran temple de la deessa Arte-mis a Efes

El to oracular lacogravenic i inclinat a la metagravefora daquestes reflexions liva valdre el sobrenom de lldquoObscur dEfesrdquo i va provocar el cegravelebre co-mentari de Sogravecrates

ldquoEl que he entegraves dHeragraveclit eacutes elevat i elevat sembla tambeacute el queno he entegraves Perograve per desxifrar-ho tot caldria ser un bus de Delosrdquo

Conciacutes i paradoxal doacutena mostres duna fina ironia en diversos passat-ges que dell ens han arribat Per exemple en fer referegravencia a Pitagravegorescomenta que ensenya moltes coses ldquoperograve no a ser intelmiddotligentrdquo

La visioacute dHeragraveclit recorda la concepcioacute del Vedanta ja que parla deldormir i el somiar en un context meacutes gnoseologravegico-metafiacutesic que nopas psicofisiologravegic

Una de les dites que se li atribueixen eacutes que per a la majoria dhomesignorants del logos (la raoacute o llei universal de la Natura) aquest els eacutesamagat durant lestat de vetlla de la mateixa manera que no soacuten cons-cients del que fan quan dormen

Aixiacute els ignorants els que es guien exclusivament pels sentits i lopi-nioacute soacuten assimilats per Heragraveclit als que somien

Encara meacutes els savis els que posseeixen el logos i identifiquen ambell el seu pensament individual i conformen la seva raoacute singular amb laRaoacute universal mereixen el nom de ldquodespertsrdquo en contraposicioacute als in-sipients que desconeixen el logos universal i creuen tenir un logos pri-vat i un moacuten particular i exclusiu i per aixograve soacuten anomenats ldquoadormitsrdquoPer aixograve recomana

No hem dactuar ni parlar com quan estem adormits

El son eacutes per al filogravesof una imatge de la mort perograve fins i tot en la vigiacute-lia la majoria dhomes viuen adormits I els que dormen i viuen aixiacute en

un ilmiddotlusori moacuten privat regit per un logos particular i enganyoacutes soacuten ar-tiacutefexs de tot el que passa en un univers uacutenic i comuacute i sense saber-hocolmiddotlaboren amb el logos universal Diu Heragraveclit

ldquoPer als que estan desperts hi ha un sol univers comuacute mentre queen el son cadascuacute es gira vers el seu univers propi i privatrdquo

Per altra banda com que tots els contraris soacuten modes de luacutenic eacutesser(phisis) tots soacuten iguals i es pot dir que el mateix (i un sol) viu imort despert i adormit

Sext Empiacuteric metge i filogravesof del segle II diu que Heragraveclit afegeix aaquesta doctrina metafiacutesico-gnoseologravegica que contraposa somni i vetllauna explicacioacute psicofisiologravegica del fenomen del son absorbim el logosuniversal amb la respiracioacute per aixograve som racionals durant el somni encanvi ens oblidem del logos i caiem aleshores en un estat dirracionali-tat tot i que recuperem el seny en despertar

En el son - afegeix Sext interpretant Heragraveclit - els porus dels sentits esclouen i raoacute que resideix dins nostre se segrega del moacuten circumdantunit a ell com per una arrel per la respiracioacute Perograve quan ens desvetllemtorna sortir del cos a traveacutes de les portes dels porus sensorials i suneixde nou amb la realitat exterior i amb la Raoacute universal

Alguns comentaristes diuen que aquesta teoria basada en la idea de larespiracioacute i la comunicacioacute per mitjagrave dels porus eacutes una elaboracioacuteposterior de Sext Empiacuteric i que Heragraveclit no havia presentat aquest as-pecte del tema

En tot cas si fos del mateix Heragraveclit trindriacuteem des dels primers mo-ments de la filosofia i la ciegravencia helmiddotlegraveniques dues teories oposades delson

1 La basada en la circulacioacute o moviment de la sang2 La basada en la respiracioacute o comunicacioacute (per porus i pulmons)

dels ogravergans interns amb el medi ambient i laire circumdant

Grecorromans

Ambdues teories aniran apareixent en el pensament grec fins a legravepocadAristogravetil

Anaxagravegores i les homeomeries

Anaxagravegores (500 - 428 AC) fou un filogravesof grec natural de Clazograveme-nes El seu pare Hegesiacutebul li va deixar una propietat considerable queva repartir generosament entre els membres de la seva famiacutelia

Vers els vint anys va anar a Atenes on va viure 30 anys Fou mestre dePegravericles Acusat dimpietat pels enemics daquest fou processat i con-demnat per afirmar que el sol eacutes una mena de pedra incandescent ifou condemnat a lexili fet que per cert va veure pregraveviament en som-nis com relata Diogravegenes Laerci que li atribueix la redaccioacute duna obrasobre els somnis

Dalliacute va anar a Lampsacos (Lagravempsac) on va morir als 72 anys El seu pensament bagravesic eacutes que tot eacutes en tot i que en cada partiacuteculamaterial hi ha les propietats de cada cosa idea que cal admetre si sac-cepta la divisibilitat infinita

Fou el primer a imaginar un principi motor infinit intelmiddotligent i separatde la mategraveria lintelmiddotlecte (nous) que identifica amb el principi dani-macioacute i dindividualitzacioacute de les coses que constitueixen lordre har-

mogravenic de lunivers

Deia que al comenccedilament tot era una barreja dinnombrables llavors detotes les coses les ldquohomeomeriesrdquo sense cap qualitat concreta i en es-tat de repograves i que per laccioacute duna ment infinita pura i sense barrejaque coneix i governa totes les coses sinicia el proceacutes de separacioacute iproduccioacute de tot

Anaxagraveagores tambeacute va sostenir que els astres eren pedres incandes-cents i va formular que la lluna rebia la llum del sol i gragravecies als seusconeixements astronogravemic va explicar tambeacute els eclipsis de sol i de llu-na Igualment es va ocupar tambeacute en lestudi de temes biologravegics i psi-cologravegics com eacutes ara la sensibilitat

En referegravencia al son i el somni el filogravesof clazomeni diu que el seu ori-gen no sha de buscar en lagravenima (psijeacute) considerada en el seu aspecteintelmiddotlectual (nous) sinoacute totalment en el cos encara que el cos tinguivida i no sigui aliegrave per tant a lagravenima sensitiva

I dedueix en sintonia amb algunes investigacions i estudis actuals quedormir i somiar eacutes finalment

ldquoun exhauriment de lenergia fiacutesicardquo

Segons diu Tertulmiddotliagrave (De anima 43) Anaxagravegores concorda en la sevaconcepcioacute amb la concepcioacute de Xenogravefanes

Grecorromans

Antifont el primer psicoanalista

El matemagravetic dramaturg orador i filogravesof Antifont (finals s V AC) eacutesun cas singular Cagraveustic i escegraveptic tenia a meacutes dels seus enciclopegravedicsconeixements un carisma especial les seves paraules eren tan agudes ipenetrants que convencien tothom Vivia a Corint llavors una ciutatmolt progravespera on obriacute una consulta i en va fer publicitat iniciativamolt poc habitual entre els filogravesofs del seu temps Alliacute rebia els seuspacients i els tractava amb un nou megravetode basat en la conversa El casdAntifont ha despertat forccedila curiositat ja que apareix com un clar pre-cedent de la pscoanagravelisi (fins i tot en el significatiu detall del cobrar lesteragravepies) Comenta Plutarc a les seves ldquoVidesrdquo

ldquoMentre practicava la poesia tambeacute va redactar Lart devitar la so-frenccedila que eacutes una cura semblant a la que els metges prescriuenals seus pacients va obrir una consulta de metge a Corint prop delagravegora i va anunciar que podia curar els pacients tot parlant ambells i havent escoltat les causes de les seves malalties solia con-fortar els malaltsrdquo

Antifont comenccedilava escoltant el pacient i despreacutes guaria la malaltiaamb paraules No sabem com sho feia perograve diuen els comentaristesque el sistema funcionava Ell mateix solia afirmar que no hi havia do-lor que pogueacutes resistir la seva teragravepia En va descriure els detalls enlobra que cita Plutarc que malauradament sha perdut En qualsevolcas les paraules eren essencials en el proceacutes tant les dels pacients comles seves gairebeacute hipnogravetiques En un dels fragments de les seves obres

presenta una visioacute mentalista que recorda les filosofies dOrient i queexplica el secret del seu megravetode

ldquoEn tot home la ment dirigeix el cos vers la salut i la malaltia i versla resta daspectes de la vidardquo

Antifont es va guanyar una merescuda fama de bon metge Perograve a meacutesva fer diners sense els escarafalls dun Sogravecrates car opinava que co-brar pels ensenyaments i les teragravepies no sols era legal sinoacute honest Co-menta Xenofont que Antifont deia que Sogravecrates era una bona personaperograve lacusava densenyar coses sense valor indignes de pagament deviure massa modestament com un esclau i de ser un arrogant perquegraveensenyava poliacutetica sense un poliacutetic Antifont tambeacute va investigar elssomnis i els fenogravemens que tenen lloc durant el son i va escriure untractat sobre la interpretacioacute dels somnis que tambeacute sha perdut Set se-gles abans dArtemidor ja practicava una anaacuteisi dels somnis basada enuna exegesi racional i en luacutes de la logravegica i laplicacioacute duna causalitatben entesa Lluciagrave de Samosata (125-181) a la seva Vera historia elsitua a la Illa dels Somnis com a integraverpret de somnis nomenat pel ma-teix deacuteu Hipnos Amb tot conten que meacutes tard va deixar la teragravepia perdedicar-se a loratograveria Comenta Angel J Cappelletti

ldquoEntre los sofistas Antifoacuten de Atenas escribioacute un libro sobre la in-terpretacioacuten de los suentildeos Tertuliano lo considera (De anima)como uno de los maacutes famosos inteacuterpretes de suentildeos en la Antiguumle-dad Ninguacuten intento encontramos por cierto en eacutel de una explica-cioacuten fiacutesica o fisioloacutegica del dormir Todo su esfuerzo se concentra enuna interpretacioacuten de los suentildeos que Ciceroacuten juzga original pero nonatural antes bien rebuscada o artificiosa y que compara significa-tivamente con la labor de los gramaacuteticos ante el texto de los poetas(De divino)rdquo

Grecorromans

El Doctor Hipogravecrates

Hipoacutecrates de Cos (460-370 AC ) nasqueacute a la illa grega de Cos i es-devingueacute un cegravelebre metge i professor de medicina Sota aquesta ogravepticaanalitza i estudia el son i els somnis

Al seu tractat ldquoSobre els ventsrdquo diu que de tots els components del coshumagrave cap no eacutes tan important com la sang per a la intelmiddotligegravencia demanera que aquesta roman intacta mentre no es perd ni saltera la sang

Entre les proves que aporta per sostenir aquesta afirmacioacute addueix queel son que es comuacute a tots els animals es produeix quan es tenen ganesde dormir ja que llavors la sang es refreda i circula meacutes lentament Peraixograve el cos es torna pesat es tanquen els ulls i la intelmiddotligegravencia salteraconvertint-se en la seu de les fantasies que anomenem ldquosomnisrdquo

En general Hipogravecrates menciona el son i el somni en contextos tera-pegraveutics Aixiacute per exemple a ldquoSobre les afeccionsrdquo diu que els remeisque provoquen el son han de tranquilmiddotlitzar el pacient als ldquoPronogravesticsrdquoparla dels casos en que un exceacutes de son produeix espasmes a les ldquoPre-nocions de Cosrdquo anota en canvi que el son (com la defecacioacute) pot seruacutetil per guarir els espasmes al ldquoRegravegim de les persones sanesrdquo prescriuperllongar el son als pacients que regurgiten els aliments etc

En altres passatges nota tambeacute Hipogravecrates que el son i els somnis soacutenfonts importants del diagnogravestic i considera nociu dormir de dia i vetllar

de nit o simplement no dormir

Tambeacute parla dels somnis com un sistema de diagnogravestic Diu per exem-ple que el somnis pertorbadors i angoixats solen anunciar els accessosepilegraveptics Hipogravecrates va dedicar un tractat complet ldquoSobre el somnisrdquoal son i els somnis

Comenta Cappelletti

ldquoLa originalidad de Hipoacutecrates consiste en haber elaborado una teo-riacutea de los suentildeos como reveladores de la salud o enfermedad delcuerpo Tal teoriacutea que influiraacute luego en Aristoacuteteles (De divinationeper somnum) tiene tal vez su fundamento en la opinioacuten de Anaxaacute-goras seguacuten la cual el suentildeo (el dormir) es una afeccioacuten somaacuteticaque se produce cuando la actividad del cuerpo queda interrumpidaDe acuerdo con la teoriacutea hipocraacutetica los suentildeos comunes (no divi-nos) constituyen el lenguaje de nuestro cuerpo el vehiacuteculo a traveacutesdel cual eacuteste da a conocer sus necesidades sus exigencias susquejas y sus protestas

Podriacutea suponerse que los suentildeos divinos son por el contrarioaquellos en que el alma manifiesta sus propias necesidades y dese-os en la medida en que eacutestos no pueden ser expresados durante lavigilia Tal conjetura tiene su base en la interpretacioacuten que se da alconcepto de lo divino en el tratado De morbo sacro Alliacute lejos decontraponer lo divino a lo natural Hipoacutecrates tiende a asimilar am-bos conceptos seguacuten la mejor tradicioacuten de la filosofiacutea presocraacuteticacentrada en la nocioacuten de naturaleza-divinidadrdquo

Grecorromans

Somnis platogravenics

Ja fegraveiem referegravencia al gran filogravesof en la introduccioacute daquest assaigExaminem ara amb meacutes detall la seva posicioacute davant del fenomen delson i els somnis

Aparentment Platoacute no presenta cap teoria sobre el tema a diferegravenciadel seu deixeble Aristogravetil que siacute que lexamina amb detall i dedica alson i els somnis tractats especiacutefics Perograve una lectura atenta revela queal llarg de la seva obra Platoacute va deixant anar pistes ben diverses queconformen una interessant i completa visioacute sobre el son i els somnis

La primera dada que recolza la intencioacute que suggerim eacutes que Platoacute par-la del son i els somnis en diagravelegs que corresponen a totes les etapes enque se sol dividir la seva obra cosa que revela un interegraves constant peltema Platoacute parla del son o del somni duna manera expliacutecita en uns 12diagravelegs Excloem mencions puntuals o comparacions en la liacutenia delldquoPoliacuteticrdquo on Sogravecrates fa el comentari

ldquoLes idees meacutes elevades benvolgut amic amb prou feines es po-den expressar excepte per mitjagrave dexemples tots els homes sem-blen conegraveixer totes les coses duna manera com ensomiada i denou es desperten i no saben resrdquo

Citem doncs els seguumlents diagravelegs platogravenics

Primers diagravelegs Apologia Critoacute Cagravermides

Egravepoca de transicioacute Cragravetil

Egravepoca de maduresa El Banquet Fedoacute i La Repuacuteblica

Egravepoca de vellesa Teetet El Sofista Fileb Timeu i Lleis

Apologia

LrdquoApologia de Sogravecratesrdquo eacutes la versioacute que Platoacute fa del discurs de defen-sa de Sogravecrates davant dels tribunales atenencs que lacusaven de cor-rompre la joventut i de no creure en els deacuteus de la polis Malgrat que laseva datacioacute exacta eacutes incerta el text se sol incloure en el cicle platogravenicde les primeres obres anomenades ldquosocragravetiquesrdquo que Platoacute va escriurede jove i fins i tot es pensa que aquesta eacutes la seva primera obra Enaquest breu monograveleg fa una defensa clara del valor dels somnis

Grecorromans

ldquoYa sabeacuteis atenienses por queacute la mayor parte de las gentes gustanescucharme y conversar detenidamente conmigo os he dicho laverdad pura y es porque tienen singular placer en combatir congentes que se tienen por sabias y que no lo son combates que noson desagradables para los que los dirigen Como os dije antes esel Dios mismo el que me ha dado esta orden por medio de oraacutecu-los por suentildeos y por todos los demaacutes medios de que la Divinidadpuede valerse para hacer saber a los hombres su voluntadrdquo

Presenta un dels ex-cursus meacutes brillants sobre la relacioacute del somni ambla mort (veure ldquoSon i mortrdquo)

ldquoProfundicemos un tanto la cuestioacuten para hacer ver que es una es-peranza muy profunda la de que la muerte es un bien Es precisode dos cosas una o la muerte es un absoluto anonadamiento y unaprivacioacuten de todo sentimiento o como se dice es un traacutensito delalma de un lugar a otro Si es la privacioacuten de todo sentimiento unadormida paciacutefica que no es turbada por ninguacuten suentildeo iquestqueacute mayorventaja puede presentar la muerte Porque si alguno despueacutes dehaber pasado una noche muy tranquila sin ninguna inquietud sinninguna turbacioacuten sin el menor suentildeo la comparase con todos losdemaacutes diacuteas y con todas las demaacutes noches de su vida y se le obli-gase a decir en conciencia cuaacutentos diacuteas y noches habiacutea pasado quefuesen maacutes felices que aquella noche estoy persuadido de que nosoacutelo un simple particular si no el mismo gran rey encontrariacutea bienpocos y le seriacutea muy faacutecil contarlos Si la muerte es una cosa se-mejante la llamo con razoacuten un bien porque entonces el tiempotodo entero no es maacutes que una larga noche Pero si la muerte es un traacutensito de un lugar a otro y si seguacuten sedice allaacute abajo estaacute el paradero de todos los que han vivido iquestqueacutemayor bien se puede imaginar jueces miacuteosrdquo

Meacutes endavant concreta perquegrave abans de morir ja no teacute somnis ldquo porque lo que en este momento me sucede a miacute no es obra delazar y estoy convencido de que el mejor partido para miacute es morirdesde luego y libertarme asiacute de todos los disgustos de esta vida Heaquiacute por queacute la voz divina nada me ha dicho este diacutea ldquo

I acaba amb una irogravenica pregunta als seus jutges

ldquoPero ya es tiempo de que nos retiremos de aquiacute yo para morirvosotros para vivir iquestEntre vosotros y yo quieacuten lleva la mejor par-te Esto es lo que nadie sabe excepto Diosrdquo

Critoacute

Entre els primers diagravelegs centrats en la figura de Sogravecrates el Critoacute eacutesel primer que narra un somni del mestre El somni de caragravecter premo-nitori teacute lloc mentre Sogravecrates espera la mort en la seva celmiddotla de la pre-soacute que per caprici de la Histograveria encara es pot visitar com demostra lafotografia

Sogravecrates explica al seu deixeble Critoacute que en somnis se li ha aparegutuna dona molt bella vestida de blanc i li ha promegraves que arribaragrave al fegraver-til paiacutes de Ftia al cap de tres dies Ftiacutea (en grec antic Φθίη lantiga Pht-hiacuteecirc la moderna Fthiacutei) eacutes una antiga regioacute de Gregravecia a la zona sud deMagnegravesia Fundada per Eacuteac avi dAquilmiddotles era la pagravetria de la tribudels mirmidons que van participar en la guerra de Troia a les ordresdAquilmiddotles Sogravecrates interpreta el seu propi somni - forccedila evident per altra bandaLa referegravencia al viatge vers la miacutetica Ftia indica que la sentegravencia demort es compliragrave al cap de tres dies El filogravesof doacutena especial valor almissatge En el diagraveleg sinsinua tambeacute la singularitat del son de Sogravecra-

Grecorromans

Soacutecrates iquestCoacutemo llegas a estas horas Critoacuten iquestNo es todaviacutea temprano

Critoacuten En efecto es muy pronto

Soacutecrates iquestQueacute hora aproximadamente

Critoacuten La del alba

Soacutecrates Me extrantildea que el guardiaacuten de la caacutercel haya querido atenderte

Critoacuten Ya es amigo miacuteo Soacutecrates de tanto venir por aquiacute y ademaacutes al-guacuten que otro favor se ha sacado tambieacuten de miacute

Soacutecrates iquestLlegas ahora o llevas ya un rato aquiacute

Critoacuten Llevo bastante rato

Soacutecrates Entonces iquestcoacutemo no me has despertado inmediatamente en lugarde estarte ahiacute sentado en silencio

Critoacuten Por Zeus Soacutecrates tampoco yo querriacutea estar en tan gran desvelo ydolor Sin embargo hace rato que me admiro de ver cuaacuten dulce-mente duermes Y adrede no te desperteacute para que pasases eltiempo lo maacutes agradablemente posible Sin duda muchas vecesdurante toda la vida envidieacute tu manera de ser pero mucho maacutes enla presente desgracia al considerar con cuaacutenta facilidad y tranquili-dad la soportas

Soacutecrates

Sin duda Critoacuten seriacutea inoportuno indignarme a mi edad si es ne-cesario morir ya

Critoacuten Tambieacuten otros de tu edad se ven inmersos en situaciones comoeacutesta pero en nada les libra la edad de no indignarse por su suerte

Soacutecrates Asiacute es pero iquestpor queacute has venido tan pronto

Critoacuten Porque traigo una noticia terrible Soacutecrates No para ti a lo queveo pero siacute terrible y dura para miacute y para todos tus amigos por miparte no creo que pudiera recibir otra maacutes dura

Soacutecrates iquestQueacute noticia iquestAcaso ha llegado ya la nave procedente de Delos acuyo regreso es preciso que yo muera

Critoacuten Todaviacutea no ha llegado pero me parece a miacute que llega hoy seguacuten loque han dicho algunos que vienen de Sunion y la han dejado alliacuteSeguacuten eacutestos es evidente que la nave llega hoy y por lo tanto seraacuteforzoso Soacutecrates que mantildeana pongas fin a tu vida

Soacutecrates Pues si asiacute agrada a los dioses Critoacuten que asiacute sea en buena horaSin embargo no creo que llegue hoy la nave

Critoacuten iquestDe doacutende deduces eso

Soacutecrates Te lo direacute De algun modo al parecer he de morir al diacutea siguientedel diacutea que llegue la nave

Critoacuten Por lo menos asiacute lo afirman los que tienen autoridad sobre estascosas

Soacutecrates Pues bien no creo que llegue hoy la nave sino mantildeana Me baso

Grecorromans

en cierto suentildeo que he tenido esta noche hace un momento Y hassido muy oportuno al no despertarme

Critoacuten Y bien iquestqueacute suentildeo ha sido ese

Soacutecrates Me pareciacutea que una mujer hermosa y de noble aspecto se me acer-caba vestida de blanco y llamaacutendome me deciacutea ldquoSoacutecrates al ter-cer diacutea llegaraacutes a la feacutertil Ftiacutea

Critoacuten Extrantildeo suentildeo Soacutecrates

Soacutecrates Esclarecedor a mi modo de ver Critoacuten

Cagravermides

El ldquoCaacutermidesrdquo eacutes un diagraveleg on Sogravecrates dialoga amb el jove Cagravermides idespreacutes amb Critias sobre el sentit de la sophrosyne (ldquotemperanccedilardquoldquoprudegravenciardquo ldquoautocontrolrdquo o ldquorestriccioacute) Com eacutes habitual en els diagrave-legs platogravenics de joventut els dialogants no arriben cap definicioacute satis-factograveria (aporia) perograve gragravecies a la maiegraveutica reflexionen en aquest cassobre la saviesa

Sogravecrates eacutes el narrador i comenccedila dient que acaba de tornar de la bata-lla de Potidaea una ciutat assetjada i conquerida pels atenencs al prin-cipi de la Guerra de Peloponegraves observacioacute important per fixar la data

del text El filogravesof presenta despreacutes el que anomena ldquoel seu somnirdquo i fauna irogravenica i brillant reflexioacute de to salomogravenic sobre els avantatges de lasaviesa

SoacutecratesiexclPor el cielo eso mismo me parece a miacute y pensando en esto espor lo que dije que se me veniacutean a la mente ideas extrantildeas y quetemiacutea no hubieacutesemos examinado bien la cuestioacuten Porque a decirverdad en el acto mismo en que estuvieacuteramos de acuerdo en quela sabiduriacutea es todo lo que hemos dicho no por esto veriacutea maacutes cla-ro queacute bien nos procura

CritiasiquestCoacutemo Expliacutecate por lo menos sepamos coacutemo piensas

SoacutecratesCreo que me extralimito pero no importa cuando una idea se pre-senta al espiacuteritu es preciso examinarla y no dejarla escapar a laventura por poco amor que uno se tenga a siacute mismo

CritiasNo es posible hablar mejor

SoacutecratesEscucha pues mi suentildeo y juzga si ha salido por la puerta de mar-fil o por la de cuerno (en referegravencia a Homer) Quiero que la sabi-duriacutea tal como antes la definimos ejerza sobre nosotros un impe-rio absoluto pues bien iquestqueacute ventajas nos promete con todo sucortejo de ciencias Uacutenicamente la siguiente si un hombre se dapor piloto y no lo es es claro que no nos sorprenderaacute lo mismoque no podraacuten abusar de nosotros ni un meacutedico ni un general nininguna persona que pretenda saber lo que no sabe iquestQueacute ventajasacaremos de esto sino una mejor salud para el cuerpo librarsede los peligros de la guerra y de la mar en fin tener nuestrosmuebles nuestros vestidos nuestros calzados maacutes artiacutesticamentehechos porque soacutelo nos valdremos de los verdaderos artistasAvancemos si quieres hasta conceder que la adivinacioacuten es laciencia del porvenir y que la sabiduriacutea saliendo al frente nos poneen guardia contra los charlatanes y nos descubre los verdaderosadivinos que son los que saben lo que realmente ha de sucederpues bien yo concibo perfectamente que la especie humana en es-

Grecorromans

tas condiciones obraraacute y viviraacute conforme a la ciencia la sabiduriacuteaen efecto guardiaacuten vigilante no permitiraacute a la ignorancia deslizarseen nuestros trabajos mas iquestpor vivir conforme a la ciencia vivire-mos mejor y seremos dichosos He aquiacute lo que yo auacuten no puedocomprender mi querido Critiasrdquo

Cragravetil

En el Cragravetil sembla que Platoacute anomeni ldquosonrdquo precisament el contra-sono suacuteper-vigiacutelia quan diu que per oposicioacute al flux perpetu de les cosesSogravecrates ha somiat moltes vegades en alguna cosa que eacutes en si en unabellesa i un beacute eterns aliens a tot devenir

SoacutecratesHe aquiacute por ejemplo querido Cratilo una cuestioacuten que se me pre-senta muchas veces como un suentildeo lo bello el bien y todas lascosas de esta clase iquestdebe decirse que existen en siacute o que no exis-ten

CratiloYo Soacutecrates creo que existen

El Banquet

A lescena final del Banquet es remarca que Sogravecrates era un home par-ticularment resistent al son A la guerra va destacar per la seva excepci-onal capacitat de vetlla De vegades tambeacute entrava en un iograveguic sonsense somnis en plena vigiacutelia com passa a linici del diagraveleg

Platoacute com Heragraveclit introdueix la imatge per no dir el mite de ldquoanti-somnirdquo Soacutecrates saiumllla dels seus deixebles i es concentra no per entraren el moacuten privat dels seus somnis sinoacute per accedir millor - al margede lopinioacute i de la conversa - al moacuten universal i comuacute de les Idees

ldquoTal fue maacutes o menos - contoacute Aristodemo - el diaacutelogo que sostu-vieron cuando se pusieron en marcha Entonces Soacutecrates concen-trando de alguna manera el pensamiento en siacute mismo se quedoacute re-zagado durante el camino y como aqueacutel le esperara le mandoacute se-guir adelanterdquo

Aquesta eacutes la primera mencioacute de lestat de recolliment usualment prac-ticat per Sogravecrates Perograve no es pot entendre com un tret superficial o unasimple curiositat anecdogravetica

Grecorromans

Aquesta pragravectica de Sogravecrates era prou notograveria i concreta perquegrave Aristograve-fanes sen rigueacutes a la seva comegravedia ldquoEls Nuacutevolsrdquo quan situa el gran fi-logravesof dins dun cistell meditant de cara al sol a dos metres de terra enuna divertida versioacute de la levitacioacute

SOacuteCR Mortal iquestPor queacute me llamas ESTR Ante todo te ruego que me digas queacute es lo que haces ahiacute SOacuteCR Camino por los aires y contemplo el Sol ESTR Por tanto iquestMiras a los dioses desde tu cesto y no desde latierra Si no es quehellip SOacuteCR Nunca podriacutea investigar con acierto las cosas celestes si nosuspendiese mi alma y mezclase mis pensamientos con el aire quese les parece Si permaneciera en el suelo para contemplar las re-giones superiores no podriacutea descubrir nada porque la tierra atrae asiacute los jugos del pensamiento lo mismo exactamente queacute ocurrecon los berros ESTR iquestQueacute dices el pensamiento atrae la humedad de los berrosPero querido Soacutecrates baja para que me ensentildees las cosas quehe venido a aprender

Tornant al ldquoBanquetrdquo la meditacioacute extagravetica de Sogravecrates en la que es

concentra en la idea de la Bellesa tot anat a casa dAgatoacute eacutes despecialimportagravencia

Quan per fi arriba el mestre fa unes oportunes referegravencies a la ilmiddotlusioacuteoniacuterica quan saluda el seu amfitrioacute

ldquoSoacutecrates se sentoacute y dijo - Estariacutea bien Agatoacuten que la sabiduriacuteafuera una cosa de tal naturaleza que al ponernos en contacto unoscon otros fluyera de lo maacutes lleno a lo maacutes vaciacuteo de nosotros comofluye el agua en las copas a traveacutes de un hilo de lana de la maacutesllena a la maacutes vaciacutea Pues si la sabiduriacutea se comporta tambieacuten asiacutevaloro muy alto el estar reclinado junto a ti porque pienso que mellenariacutea de tu mucha y hermosa sabiduriacutea La miacutea seguramente esmediocre incluso ilusoria como un suentildeo mientras que la tuya esbrillante y capaz de mucho crecimiento dado que desde tu juven-tud ha resplandecido con tantofulgor y se ha puesto de manifiesto anteayer en presencia de maacutesde treinta mil griegos como testigosrdquo

I ja en ple sopar en parlar de lamor fa una bonica analogia hiacutepnica

ldquoDe esta manera Fedro me parece que Eros siendo eacutel mismo enprimer lugar el maacutes hermoso y mejor es causa luego para los de-maacutes de otras cosas semejantes Y se me ocurre tambieacuten expresar-les algo en verso diciendo que es eacuteste el que produce la paz entrelos hombres la calma tranquila en alta mar el reposo de los vien-tos y el suentildeo en las inquietudesrdquo

El diagraveleg acaba amb una suggestiva escena que recorda els insomnisiograveguics per beacute que en un ambient meacutes etiacutelic i relaxat on els deixeblesvan caient lun darrere laltre mentre Sogravecrates aguanta com un home

ldquoEntonces Erixiacutemaco Fedro y algunos otros - dijo Aristodemo - sefueron y los dejaron mientras que de eacutel se apoderoacute el suentildeo y dur-mioacute mucho tiempo al ser largas las noches despertaacutendose de diacuteacuando los gallos ya cantaban Al abrir los ojos vio que de los de-maacutes unos seguiacutean durmiendo y otros se habiacutean ido mientras queAgatoacuten Aristoacutefanes y Soacutecrates eran los uacutenicos que todaviacutea seguiacuteandespiertos y bebiacutean de una gran copa de izquierda a derecha Soacute-crates naturalmente conversaba con ellos

Grecorromans

Aristodemo dijo que no se acordaba de la mayor parte de la con-versacioacuten pues no habiacutea asistido desde el principio y estaba unpoco adormilado pero que lo esencial era - dijo - que Soacutecrates lesobligaba a reconocer que era cosa del mismo hombre saber compo-ner comedia y tragedia y que quien con arte es autor de tragediaslo es tambieacuten de comedias Obligados en efecto a admitir esto ysin seguirle muy bien daban cabezadas

Primero se durmioacute Aristoacutefanes y luego cuando ya era de diacutea Aga-toacuten Entonces Soacutecrates tras haberlos dormido se levantoacute y se fueAristodemo como soliacutea le siguioacute Cuando Soacutecrates llegoacute al Liceose lavoacute pasoacute el resto del diacutea como de costumbre y habieacutendolo pa-sado asiacute al atardecer se fue a casa a descansarrdquo

Fedoacute

El Fedoacute o ldquoSobre lagravenimardquo parla de la immortalitat daquesta i estagrave am-bientat en les darreres hores de vida de Sogravecrates Hi apareixen bastantsdels seus amics perograve Platoacute conta el diagraveleg no hi va assistir

Aquest emotiu diagraveleg presenta els efectes dels somnis en la realitatquotidiana Conta que Sogravecrates ha decidit estudiar muacutesica i poesia per-quegrave aixiacute li ha estat insistentment recomanat en somnis

En la liacutenia meacutes xamagravenica i tradicional el somni apareix com a portadordun missatge encara meacutes dun imperatiu moral i religioacutes

Davant de la pregunta del seu deixeble Cebes Sogravecrates explica el mo-tiu que lha portat a escriure en vers les faules dEsop i compondre unhimne a Apollo un cop ingressat a la presoacute quan abans mai no shaviadedicat a la muacutesica i la poesia

En textos posteriors se cita lhimne socragravetic que comenccedila aixiacute

ldquoJo us saludo Apolmiddotlo Deli i Diana ilmiddotlustres infantsrdquo

Eacutes la seva resposta tardana al que li ha estat suggerit al llarg de la vidaen somnis quan una visioacute li ordenava que fes muacutesica i per tant poesiaAtencioacute perograve a la subtil i reveladora justificacioacute de Sogravecrates - que teacutemeacutes sentit encara a les portes de la mort - quan almiddotlega que fins alesho-res shavia pensat que la veu lincitava a continuar fent el que ja feia eacutesa dir filosofar ja que no hi ha muacutesica meacutes sublim que la filosofia

Interrumpieacutendole entonces Cebes le dijo

ldquo- iexclPor Zeus Soacutecrates que has hecho bien en recordaacutermelo Sobreesos poemas que has compuesto poniendo en verso las faacutebulas deEsopo y el himno a Apolo ya me han preguntado algunos pero so-bre todo Eveno anteayer por queacute razoacuten los hiciste una vez llegadoaquiacute cuando anteriormente jamaacutes habiacuteas compuesto ninguno Si teimporta pues que yo pueda responder a Eveno cuando de nuevome pregunte porque bien seacute que me preguntaraacute dime queacute debodecir

- Pues dile Cebes -le contestoacute - la verdad que no los hice por que-rer convertirme en rival suyo ni de sus poemas pues sabiacutea queesto no era faacutecil sino por tratar de enterarme queacute significaban cier-tos suentildeos y tambieacuten por cumplir con un deber religioso por siacaso era eacutesta la muacutesica que me prescribiacutean componer Trataacutebaseen efecto de lo siguiente Con mucha frecuencia en el transcursode mi vida se me habiacutea repetido en suentildeos la misma visioacuten queaunque se mostraba cada vez con distinta apariencia siempre de-ciacutea lo mismo iexclOh Soacutecrates trabaja en componer muacutesica Yo hasta

Grecorromans

ahora entendiacute que me exhortaba y animaba a hacer precisamentelo que veniacutea haciendo y que al igual que los que animan a los co-rredores ordenaacutebame el ensuentildeo ocuparme de lo que me ocupabaes decir de hacer muacutesica porque tenia yo la idea de que la filoso-fiacutea que era de lo que me ocupaba era la muacutesica maacutes excelsa Peroahora despueacutes de que se celebroacute el juicio y la fiesta del dios meimpidioacute morir estimeacute que por si acaso era esta muacutesica popular laque me ordenaba el suentildeo hacer no debiacutea desobedecerle sino alcontrario hacer poesiacutea pues era para miacute maacutes seguro no marchar-me de esta vida antes de haber cumplido con este deber religiosocomponiendo poemas y obedeciendo al ensuentildeo Asiacute pues hice enprimer lugar un poema al dios a quien correspondiacutea la fiesta que seestaba celebrando Mas despueacutes de haber hecho este poema al dioscaiacute en la cuenta de que el poeta si es que se propone ser poetadebe tratar en sus poemas mitos v no razonamientos yo emperono era mitoacutelogo y por ello precisamente entre los mitos que teniacutea ala mano y me sabiacutea - los de Esopo - di forma poeacutetica a los primerosque al azar se me ocurrieron Dile pues esto a Eveno Cebes yque tenga salud y que si es hombre sensato me siga lo maacutes raacutepi-damente posible Me marchareacute seguacuten parece hoy puesto que loordenan los ateniensesrdquo

Analitzem el cas Sogravecrates despreacutes del judici i la condemna (lexecucioacutede la qual shavia ajornat per una festa religiosa) pensa que potser laveu li ordena fer muacutesica (eacutes a dir poesia) en el sentit corrent del termePer aixograve composa primer un himne al deuacute Apolmiddotlo en honor del qual secelebrava la festa i despreacutes - tal vegada recordant que la poesia no tre-balla amb raonaments sinoacute amb mites i com que ell no era mitograveleg si-noacute filogravesof - recorre els mites meacutes propers les faules dEsop que deuriasaber de memograveria com era normal a legravepoca i les versifica

Aquest mandat del somni es pot equiparar al daimon o geni que guiaels passos de Sogravecrates en la vigiacutelia i que apareix com una mena de siacuten-tesi de les anteriors visions dels daimons grecs Sogravecrates se natribueixun de propi independent i amb poders sobrenaturals i lidentifica apol-liacuteniament amb els deacuteus als que acuden els endevins quan profetitzen ala manera de progravepia de la Piacutetia o de lOracle de Delfos

Sembla clar que Sogravecrates continua pensant com sempre que cap ma-

nifestacioacute de lesperit supera la filosofia Perograve en aquests darrers mo-ments insinua una altra possibilitat o simplement revela la seva convic-cioacute meacutes fonda que nomeacutes amb la poesia el filogravesof pot ser completa-ment savi Al capdavall Piacutendar havia presentat la muacutesica com a siacutembolde lordre en lhome i la societat i Apolmiddotlo era el seu patroacute en les duesesferes

La Repuacuteblica

En cap altre diagraveleg intervenen tant el somni i el son com en ldquoLa Repuacute-blicardquo La primera mencioacute inequiacutevocament criacutetica amb els somnisapareix quan Platoacute parla de leducacioacute que caldria impartir en lEstatideal

ldquo- La divinidad es por tanto absolutamente simple y veraz en pa-labras y en obras y ni cambia por siacute ni engantildea a los demaacutes en vigi-lia ni en suentildeos con apariciones palabras o enviacuteos de signos

- Tal creo yo tambieacuten despueacutes de haberte oiacutedo - dijo

- iquestConvienes pues - pregunteacute - en que sea eacutesta la segunda de las

Grecorromans

normas que hay que seguir en las palabras y obras referentes a losdioses seguacuten la cual no son eacutestos hechiceros que se transformen ninos extravien con dichos o actos mendaces

- Convengo en ello

- Por consiguiente aunque alabemos muchas cosas de Homero noaprobaremos el pasaje en que Zeus enviacutea el suentildeo a Agamenoacuten nitampoco el de Esquilo en que dice Tetis que Apolo cantoacute en sus bo-das y celebroacute su dichosa descendenciardquo

Meacutes endavant i en la mateixa liacutenia criacutetica Platoacute en parlar de la neces-sagraveria germanor del poble en el seu Estat cita un interessant truc fenicide recoacuterrer als somnis per dominar les ments i que considera difiacutecil dedur a terme (encara no shavia inventat la televisioacute)

Les tegravecniques de manipulacioacute de masses tenen una gran antiguitat iPlatoacute aventura una suggestiva teoria conspirativa on els somnis soacuten unmegravetode de control social

ldquo- No se trata de nada nuevo -dije- sino de un caso fenicio ocurri-do ya muchas veces en otros tiempos seguacuten narran los poetas yhan hecho creer a la gente pero que nunca pasoacute en nuestros diacuteasni pienso que pueda pasar es algo que requiere grandes dotes depersuasioacuten para hacerlo creiacuteble

- Me parece - dijo - que no te atreves a relatarlo- Ya veraacutes cuando lo cuente - repliqueacute - coacutemo tengo razones parano atreverme

- Habla - dijo - y no temas

- Voy pues a hablar aunque no seacute coacutemo ni con queacute palabras osareacutehacerlo ni coacutemo he de intentar persuadir ante todo a los mismosgobernantes y a los estrategos y luego a la ciudad entera demodo que crean que toda esa educacioacuten e instruccioacuten que les daacuteba-mos no era sino algo que experimentaban y recibiacutean en suentildeosque en realidad permanecieron durante todo el tiempo bajo tierramoldeaacutendose y creciendo allaacute dentro de sus cuerpos mientras sefabricaban sus armas y demaacutes enseres y que una vez que todo

estuvo perfectamente acabado la tierra su madre los sacoacute a laluz por lo cual deben ahora preocuparse de la ciudad en que mo-ran como de quien es su madre y nodriza y defenderla si alguienmarcha contra ella y tener a los restantes ciudadanos por herma-nos suyos hijos de la misma tierra

- No te faltaban razones -dijo- para vacilar tanto antes de contar tumentirardquo

Despreacutes insinua que el plantejament de la Repuacuteblica lEstat Ideal eacutes alcapdavall un somni guiat pels deacuteus

ldquoCumplido estaacute pues enteramente nuestro suentildeo aquel presenti-miento que referiacuteamos de que una vez que empezaacuteramos a fundarnuestra ciudad podriacuteamos con la ayuda de alguacuten dios encontrarun cierto principio e imagen de la justiciardquo

A continuacioacute comenccedila a exposar una des les idees centrals del diagravelegen la liacutenia dHeragraveclit i els taoistes i que finalment eacutes el concepte meacutespresent en la teoria oniacuterica de Platoacute el filogravesof eacutes el que estagrave despert

ldquo- El que cree pues en las cosas bellas pero no en la belleza mis-ma ni es capaz tampoco si alguien le guiacutea de seguirle hasta el co-nocimiento de ella iquestte parece que vive en ensuentildeo o despierto Fiacute-jate bien iquestqueacute otra cosa es ensontildear sino el que uno sea dormidoo en vela no tome lo que es semejante como tal semejanza de susemejante sino como aquello mismo a que se asemeja

- Yo por lo menos - replicoacute - diriacutea que estaacute ensontildeando el que esohace

- iquestY queacute iquestEl que al contrario que eacutestos entiende que hay algo be-llo en siacute mismo y puede llegar a percibirlo asiacute como tambieacuten las co-sas que participan de esta belleza sin tomar a estas cosas partici-pantes por aquello de que participan ni a esto por aqueacutellas te pa-rece que este tal vive en vela o en suentildeo

- Bien en vela - contestoacuterdquo

Meacutes endavant Platoacute recorre a loniacuteric mite de la caverna La idea cen-

Grecorromans

tral eacutes ben coneguda lhome viu en un moacuten de somnis de tenebrescaptiu en una cova de la que sols es pot alliberar tendint vers la llum

Leleccioacute de la famosa metagravefora no eacutes banal ni casual Platoacute la fa servirduna manera absolutament intencionada

Comprovem-ho penetrant uns moments en el mite que presenta Platoacutela cavernosa sala dels somnis humans

El mite presenta dues grans zones linterior de la cova lleugeramentilmiddotluminat per una foguera on els presoners encadenats miren imatgescom de somni i lexterior dominat per lesclat del sol

En tota lescena el factor visual eacutes bagravesic la foscor de la caverna evocala nit i les confuses ombres que es consideren reals soacuten com somnis encontrast amb la clara llum del dia clara analogia de lestat despert Elmateix Platoacute empra aquesta analogia meacutes endavant en recomanar aGlaucoacute el servei que deu el filogravesof - el que ha despertat - a la comuni-tat adormida

Un altre aspecte a remarcar eacutes que la fosca sala on uns homes ambllum i objectes projecten ombres en una pantalla de pedra davant dunsembadalits espectadors eacutes un clar precedent del cinema lart dels som-nis per excelmiddotlegravencia

ldquoContempla uns homes en un habitacle sota terra com en una ca-verna que teacute un acceacutes obert a contrallum al llarg de tota la cova I

al seu dedins aquells homes hi viuen des dinfants encadenats decames i de braccedilos de manera que romanen en el mateix lloc i no-meacutes veuen el que tenen davant perquegrave la cadena no els permet degirar el cap Tanmateix tenen la llum dun foc que crema darreradells a certa distagravencia i des de dalt Entre el foc i els empresonatssenfila un camiacute i paralmiddotlel a ell imagina-thi bastida arran una pa-ret com els barandats que els prestidigitadors posen davant del puacute-blic quan exhibeixen els seus jocs de mans

- Tot mho imagino aixiacute - va dir

- Doncs ara afigurat uns homes que per darrera la paret portenatuells de tota mena i que depassen el mur i imatges i representa-cions danimals unes de ferro i altres de fusta i tota llei dobjectescom eacutes natural dels qui porten tot aixograve uns callaran i els altresaniran parlantrdquo

Atencioacute no es tracta duna sala de cinema mut sinoacute que va equipadaamb un primitiu perograve eficaccedil sistema dolby stereo de singular realismecapaccedil denganyar totalment els espectadors

- iquestI quegrave si la presoacute tingueacutes un ressoacute que vingueacutes de dalt et creusque si algun dels qui passen parlava ells no es pensarien que el quiparla eacutes lombra que els transcorre pel davant

- Siacute sho pensarien per Zeus - va dirrdquo

Perograve la sala platogravenica no eacutes un cinema normal Els espectadors com ci-negravefils absorts en una eterna sessioacute contiacutenua estan literalment encade-nats a les butaques

I qui soacuten els ldquohomes que van parlantrdquo els operadors i creadors de lespelmiddotliacutecules Platoacute no ho especifica perograve si no soacuten els governants hande ser per forccedila els temuts arconts o entitats espirituals que dominenels homes (una visioacute malegravevola de la ldquofagravebrica de somnisrdquo que encantariaals productors de Hollywood)

Cal assenyalar perograve que el mite de la caverna no tracta de la natura-

Grecorromans

lesa oniacuterica de la realitat sinoacute de la formacioacute que ha de rebre el filogravesof-rei ldquode leducacioacute o a la manca dellardquo del coneixement i de la igno-ragravencia Perograve si per a Platoacute els objectes de fora de la caverna soacuten la rea-litat - les Idees - mentre que les ombres en soacuten les cogravepies imperfectes -les coses del moacuten tangible - la metagravefora de la confusioacute del somni en-front de la claredat del despertar hi escau prou beacute

El mite platogravenic es pot veure doncs a manera descena oniacuterica o direc-tament com un somni esclavitzant del que es pot despertar sortint de lacova no sense especial dificultat

- Doncs ara fixaacutet beacute en el que segueix - vaig dir jo - Si aquesthome davalleacutes i torneacutes a seure en el mateix seient eacutes que ara notindria els ulls plens de tenebra venint tot de sobte del sol

- Siacute ben plens- va dir

- I si hagueacutes de tornar a discernir aquelles ombres i a discutir ambaquells encadenats de per vida quan encara tingueacutes els ulls ofus-cats i no pogueacutes fixar la mirada per a la qual cosa necessitaria uncert temps no faria riure i es diria dell que ara torna amb els ullsmalalts per haver pujat a dalt i que no sacuteho val ni tan sols provarde pujar-hi I que aquell que proveacutes de deslligar-los i de portar-losamunt si poguessin enxarpar-lo amb les mans i matar-lo el mata-rien

- Ben segur - va dirrdquo

A partir daquesta concepcioacute anima despreacutes els seus deixebles a ser fi-logravesofs i governants de la ciutat ideal que imagina presumiblement sen-se cinemes

ldquoPero a vosotros os hemos engendrado nosotros para vosotrosmismos y para el resto de la ciudad en calidad de jefes y reyescomo los de las colmenas mejor y maacutes completamente educadosque aqueacutellos y maacutes capaces por tanto de participar de ambos as-pectos Teneacuteis pues que ir bajando uno tras otro a la vivienda delos demaacutes y acostumbraros a ver en la oscuridad Una vez acos-tumbrados vereacuteis infinitamente mejor que los de alliacute y conocereacuteis

lo que es cada imagen y de queacute lo es porque habreacuteis visto ya laverdad con respecto a lo bello y a lo justo y a lo bueno Y asiacute la ciu-dad nuestra y vuestra viviraacute a la luz del diacutea y no entre suentildeoscomo viven ahora la mayor parte de ellas por obra de quienes lu-chan unos con otros por vanas sombras o se disputan el mandocomo si eacuteste fuera alguacuten gran bienrdquo

De la mateixa manera que abans ha parlat de la bellesa Platoacute aprofun-deix despreacutes en el beacute i torna a emprar la metagravefora oniacuterica en sentit criacute-tic tot fent una important referegravencia al son de la mort

ldquo-Pues con el bien sucede lo mismo Si hay alguien que no puedadefinir con el razonamiento la idea del bien separaacutendola de todaslas demaacutes ni abrirse paso como en una batalla a traveacutes de todaslas criacuteticas esforzaacutendose por fundar sus pruebas no en la aparien-cia sino en la esencia ni llegar al teacutermino de todos estos obstaacutecu-los con su argumentacioacuten invicta iquestno diraacutes de quien es de esemodo que no conoce el bien en siacute ni ninguna otra cosa buena sinoque aun en el caso de que tal vez alcance alguna imagen del bienla alcanzaraacute por medio de la opinioacuten pero no del conocimiento yque en su paso por esta vida no hace maacutes que sontildear sumido en unsopor de que no despertaraacute en este mundo pues antes ha de mar-char al Hades para dormir alliacute un suentildeo absoluto

-Siacute iexclpor Zeus -exclamoacute- todo eso lo direacute y con todas mis fuer-zasrdquo

Quan Platoacute relata els diversos elements que conformen leducacioacute delfilogravesof entremig de les lloances a la gimnagravestica deixa anar un consellsaludable

ldquo-Cuando haya terminado - dije - ese periacuteodo de gimnasia obligato-ria que ya sean dos o tres los antildeos que dure les impide dedicarsea ninguna otra cosa pues el cansancio y el suentildeo son enemigos delestudio Ademaacutes una de las pruebas y no la menos importanteseraacute esta de coacutemo demuestre ser cada cual en los ejercicios gim-naacutesticosrdquo

Meacutes endavant fa servir de nou lanalogia del somni aquest cop per par-lar de la llibertat o meacutes ben dit del perilloacutes somni de la llibertat

Grecorromans

ldquo- Por lo que se refiere a las bestias que sirven a los hombres na-die que no lo haya visto podriacutea creer cuaacutento maacutes libres son alliacute queen ninguna otra parte pues conforme al refraacuten las perras se ha-cen sencillamente como sus duentildeas y lo mismo los caballos y as-nos que llegan alliacute a acostumbrarse a andar con toda libertad yempaque empellando por los caminos a quienquiera que encuen-tren si no se les cede el paso y todo lo demaacutes resulta igualmentehenchido de libertad

- Me estaacutes contando - dijo - mi propio suentildeo pues a miacute me ha ocu-rrido eso maacutes de una vez cuando salgo para el campo

- iquestY conoces - dije - el resultado de todas estas cosas juntas porcausa de las cuales se hace tan delicada el alma de los ciudadanosque cuando alguien trata de imponerles la maacutes miacutenima sujecioacutense enojan y no la resisten Y ya sabes creo yo que terminan nopreocupaacutendose siquiera de las leyes sean escritas o no para no te-ner en modo alguno ninguacuten sentildeor

-Muy bien que lo seacute - contestoacuterdquo

En parlar de la dialegravectica com a element educatiu de la seva RepuacuteblicaPlatoacute insisteix una altra vegada en lanalogia criacutetica del somni

ldquoPor consiguiente - continueacute yo - nadie nos va a contradecir si de-cimos que no existe otra ciencia distinta de la dialeacutectica que inten-te en toda materia apoderarse metoacutedicamente de la esencia decada cosa Pero todas las demaacutes artes se ocupan de las opiniones ygustos de los hombres y se han desarrollado con vistas a la produc-cioacuten fabricacioacuten o conservacioacuten de los productos naturales y artifi-ciales pero las restantes que afirmamos que cogen alguna cosa dela esencia como la geometriacutea y demaacutes relacionadas con ella ve-mos que su conocimiento del ser se parece a un suentildeo que son in-capaces de verlo a plena luz hasta que dejen de hacer uso de hi-poacutetesis las que no tocan temiendo no poder dar razoacuten de ellas Porlo que si se toma como principio lo que no se conoce y las conclu-siones y proposiciones intermedias estaacuten tejidas en el campo de lodesconocido iquestqueacute mecanismo poniendo todo eso de acuerdo haraacutejamaacutes una ciencia

- Ninguacuten mecanismo - contestoacute eacutelrdquo

Al final del diagraveleg Platoacute insinua amb dramatisme la relacioacute entre elsdesigs reprimits i els somnis Les seves afirmacions agraden en granmanera als psicogravelegs que hi veuen un clar precedent de SigmundFreud

ldquoHay en todo hombre aun en aquellos de nosotros que parecenmesurados una especie de deseo temible salvaje y contra ley yque ello se hace evidente en los suentildeosrdquo

Notem que Freud diu que ldquoel somni eacutes la realitzacioacute disfressada dundesig reprimitrdquo (el subratllat eacutes nostre) mentre que Platoacute no es tallaamb el contingut - la repressioacute a lantiga Gregravecia no devia ser tan intensacom la de la Viena del 1900

ldquo- En lo relativo a los deseos creo que no hemos analizado biencuaacutentos y de queacute clase son y habiendo falta en esto va a adolecerde oscuridad la investigacioacuten que nos proponemos

- iquestY no estamos auacuten -preguntoacute- en ocasioacuten de proveer a ello

- Siacute por cierto y atiende a lo que en esos deseos quiero percibirque es esto creo que de los placeres y deseos no necesarios unaparte son contra ley y es probable que se produzcan en todos los

Grecorromans

humanos pero reprimidos por las leyes y los deseos mejores conayuda de la razoacuten en algunos de los hombres desaparecen total-mente o quedan soacutelo en poco nuacutemero y sin fuerza pero en otrosal contrario se mantienen maacutes fuertes y en mayor cantidad

- iquestY queacute deseos - preguntoacute - son esos de que hablas

- Los que surgen en el suentildeo - respondiacute - cuando duerme la partedel alma razonable tranquila y buena rectora de lo demaacutes y saltalo feroz y salvaje de ella ahiacuteto de manjares o de vino y expulsan-do al suentildeo trata de abrirse camino y saciar sus propios instintosBien sabes que en tal estado se atreve a todo como liberado y de-satado de toda verguumlenza y sensatez y no se retrae en su imagi-nacioacuten del intento de cohabitar con su propia madre o con cualquierotro ser humano divino o bestial de mancharse en sangre dequien sea de comer sin reparoacute el alimento que sea en una pala-bra no hay disparate ni ignominia que se deje atraacutes

- Verdad pura es lo que dices - observoacute

- Pero por otra parte a mi ver cuando uno se halla en estado desalud y templanza respecto de siacute mismo y se entrega al suentildeo des-pueacutes de haber despertado su propia razoacuten y haberla dejado nutridade hermosas palabras y conceptos cuando ha reflexionado sobre siacutemismo y no ha dejado su parte concupiscible ni en necesidad ni enhartura a fin de que repose y no perturbe a la otra parte mejor consu alegriacutea o con su disgusto sino que la permita observar en supropio ser y pureza e intentar darse cuenta de algo que no sabe yasea esto de las cosas pasadas ya de las presentes ya de las futu-ras cuando amansa del mismo modo su parte irascible y no duer-me con el aacutenimo excitado por la coacutelera contra nadie sino que apa-ciguando estos dos elementos pone en movimiento el tercero enque nace el buen juicio y asiacute se duerme bien sabes que es en esteestado cuando mejor alcanza la verdad y menos aparecen las ne-fandas visiones de los suentildeos

- Eso es enteramente lo que yo tambieacuten creo - dijo

- Pero nos hemos dejado arrastrar demasiado lejos lo que queriacutea-mos reconocer era esto que hay en todo hombre aun en aquellosde nosotros que parecen mesurados una especie de deseo temiblesalvaje y contra ley y que ello se hace evidente en los suentildeos

Mira pues si te parece que vale algo lo que digo y si estaacutes confor-me

- Lo estoyrdquo

Meacutes endavant explicita aquesta realitat quan parla del tiragrave i del lamen-table destiacute que el seu comportament li depara

ldquo- Dicha grande - dije - parece pues al haber engendrado un hijotiraacutenico

- Desde luego - dijo

-iquestY queacute Cuando se le acaben a tal hombre los bienes del padre yde la madre y se haya espesado en eacutel grandemente el enjambre delos placeres iquestno empezaraacute por poner mano en el muro de un veci-no o en el vestido de alguacuten viandante retrasado en la noche y no laemprenderaacute despueacutes con alguacuten templo Y entre todas estas cosaslas antiguas opiniones que desde nintildeo teniacutea sobre lo que es puacutedicoy decoroso aquellas opiniones consideradas como justas quedaraacutendominadas con ayuda del amor por aquellas otras escolta deeacuteste que han sido recientemente libertadas de la esclavitud aque-llas opiniones que andaban sueltas en el suentildeo cuando eacutel estabaauacuten bajo la autoridad de las leyes y de su padre gobernado demo-craacuteticamente en siacute mismo Ahora tiranizado por el amor se haceperpetuamente en la vigilia como antes era tal cual vez en suentildeos yno se abstiene de horror alguno de sangre de bocado impuro ni decrimen sino que por el contrario el amor viviendo tiraacutenicamenteen sus adentros como solo sentildeor en total indisciplina y desenfre-no empuja al que lo lleva en siacute a toda clase de osadiacuteas como el ti-rano a la ciudad y esto a fin de que le alimente a eacutel y a la turbaque le rodea venida en parte de fuera por las malas compantildeiacuteas yen parte de dentro ya suelta y liberada por disposiciones de la mis-ma iacutendole que en eacutel hay iquestNo es esta la vida de semejante sujetordquo

(hellip)

ldquo- Resumamos pues -seguiacute- en cuanto al hombre maacutes perversoEacuteste es seguacuten creo el que sea tal en vela cual lo describimos antesen suentildeos

Grecorromans

-Muy de ciertordquo

Sovint sha considerat - amb consequumlegravencies meacutes que criticables - que eldiagraveleg platogravenic ldquoLa Repuacuteblicardquo eacutes un llibre poliacutetic quan en realitatsembla talment un model de desenvolupament personal o fins i tot unioga progravepiament dit Les cites que hem vist i el mite de la caverna hodeixen ben clar

Quan Platoacute proposa lestudi dels somnis per completar leducacioacute delfilogravesof-rei egraves refereix a una disciplina concreta i personal

Sogravecrates accepta a ldquoLa Repuacuteblicardquo el desafiament de mostrar els efec-tes de la justiacutecia i la injustiacutecia en lanima de lhome i construeix un Es-tat anagraveleg a lagravenima individual perquegrave com diu eacutes meacutes fagravecil trobar jus-tiacutecia a aquesta escala i nomeacutes despreacutes de veure-la en un Estat es pottrobar en lagravenima individual

En parlar del tiragrave al llibre IX del diagraveleg hem vist que Sogravecrates urgeix elfilogravesof a ldquoinvestigar els seus pensaments meacutes iacutentimsrdquo i a sospesar iarribar a conegraveixer ldquoel que no sap passat present o futurrdquo I ho plan-teja en el context del son i dels somnis que defineix com ldquolestat enque lagravenima toca la veritatrdquo

Per despertar del somni de la ignoragravencia Platoacute proposa una via alhoraracional i intuiumltiva

Per una banda rebutja lendevinacioacute les creences i la llicegravencia mentreper laltra preconitza un estat datencioacute desperta al que saccedeix peruna pragravectica meditativa tant en la vigiacutelia com en el son com exemplifi-ca Sogravecrates en moltes ocasions

Teetet

En aquest diagraveleg Sogravecrates es pregunta pel fonament de la tesi segons laqual la sensacioacute eacutes vertadera ciegravencia y la aparenccedila equival a la realitat

I com que el seu interlocutor Teetet fa notar que tant en la follia comen els somnis es generen opinions falses (ja que els boigs creuen quesoacuten deacuteus i els que somien es pensen que volen) Sogravecrates el convida adiscutir sobre els estats del son i de la vigiacutelia

El primer problema que planteja eacutes el de la possibilitat de distingir-loseacutes a dir largument del somni iquestqui pot jutjar entre la conviccioacute que teacuteel que somia de la realitat de la seva experiegravencia i la conviccioacute del des-pert que estagrave convenccedilut just del contrari

No arriba als extrems de Zhuang Zu amb la papallona perograve Sogravecratesno deixa dinferir que ja que passem gairebeacute el mateix temps dormintque desperts i en ambdoacutes estats la ment saferra a la idea de que les se-

Grecorromans

ves conviccions son veritables es pot dir que eacutes certa i veritable lexis-tegravencia dels dos mons i que en definitiva tanta confianccedila ens pot me-regraveixer lun com laltre

Queda clar que per a Platoacute com es veu al Teetet i a tots els altres diagrave-legs ni el somni ni la vigiacutelia en quan soacuten determinats per la sensacioacute iper la fantasia ens posen en contacte amb la Realitat en si

A aquesta Realitat nomeacutes hi podem accedir en el contra-somni o suacuteper-vigiacutelia que ja hem esmentat i que eacutes la contemplacioacute de les Idees Perograveen el famoacutes passatge del Teetet Platoacute sostegrave en boca de Sogravecrates unaposicioacute semblant a la que presenta el matemagravetic i filogravesof Bertrand Rus-sell (1872 - 1970)

ldquoNo crec que ara estigui somiant perograve no puc demostrar que no hoestigui Aixograve no obstant estic molt segur de que estic tenint unesdeterminades experiegravencies tant si soacuten les dun somni com les delestat despertrdquo (Human Knowledge Its Scope and Limits - ldquoEl co-neixement humagrave els seu objectiu i els seus liacutemitsrdquo - 1948)

En canvi en referegravencia al primer problema del Teetet el filogravesof Aristograve-til tot recorrent al seu universal principi teleologravegic diragrave al seu tractatldquoSobre el somni i la vigiliacuteardquo que la vetlla representa lanimal en la per-feccioacute del seu ser i operar

Platoacute eacutes meacutes radical Per al gran filogravesof el somni representa des dunpunt de vista ontologravegic lombra duna ombra en quant estagrave format perimatges (reproduiumldes o transformades) dels objectes sensibles que a laseva vegada no soacuten meacutes que imatges o ombres de la Realitat en si delmoacuten de les Idees

Aquesta concepcioacute es manifesta en lesquema de la liacutenia dividida enfragments que trobem a ldquoLa Repuacuteblicardquo

Quan Platoacute fa referegravencia al sector meacutes baix del moacuten sensible i de lopi-nioacute (el moacuten de la imaginacioacute o de la conjetura) a meacutes de les om-

bres progravepiament dites i de les formes reflectides a laigua o en superfiacute-cies llises i brillants es refereix tambeacute a les imatges oniacuteriques (a tot elque eacutes semblant a aixograve)

En un altre ordre de coses en el present diagraveleg Sogravecrates designa ambel terme ldquosomnirdquo una definicioacute aparentement correcta de la ciegravenciaque defineix com una opinioacute veritable basada en una raoacuterdquo

Soacutecrates No despreciemos lo que todaviacutea tengo que exponer Tenemos aunque hablar de los suentildeos de las enfermedades de la locura sobretodo y de lo que se llama entender ver en una palabra sentir condesbarajuste Sabes que todo esto es mirando como una prueba in-contestable de la falsedad del sistema de que hablamos porque lassensaciones que se experimentan en otras circunstancias son dehecho mentirosas y que lejos de ser las cosas entonces tales comoaparecen a cada uno sucede todo lo contrario porque todo lo queparece ser no es en efecto

Teetetes Dices verdad Soacutecrates

SoacutecratesiquestQueacute medio de defensa queda mi querido amigo al que pretendeque la sensacioacuten es ciencia y que lo que parece a cada uno es talcomo le parece

TeetetesNo me atrevo a decir Soacutecrates que no seacute que responder porqueno hace un momento me regantildeaste por haberlo dicho pero verda-deramente yo no hallo ninguacuten medio de negar que en la locura y enlos suentildeos se forman opiniones falsas imaginaacutendose unos queellos son dioses y otros que tienen alas y que vuelan durante elsuentildeo

SoacutecratesiquestNo recuerdas la controversia que suscitan con tal motivo los parti-darios de este sistema y principalmente sobre los estados de la vigilia y del suentildeo

Grecorromans

TeetetesiquestQueacute dicen

SoacutecratesLo que has oiacutedo creo yo muchas veces a los que nos exigen prue-bas de si en este momento dormimos siendo nuestros pensa-mientos otros tantos suentildeos o si estamos despiertos y conversa-mos realmente juntos

TeetetesEs muy difiacutecil Soacutecrates distinguir los verdaderos signos que sirvenpara reconocer la diferencia porque en uno y en otro estado se co-rresponden por decirlo asiacute los mismos caracteres Nada obsta queimaginemos que estando dormidos hablamos lo mismo que eneste momento y cuando sontildeamos creemos referir nuestros ensue-ntildeos es singular la semejanza con lo que pasa en el estado de vigi-lia

SoacutecratesYa ves con queacute facilidad se suscitan dificultades en este puntopuesto que se llega a negar la realidad del estado de vigilia o la delsuentildeo y que siendo el tiempo en que dormimos igual al tiempo enque velamos nuestra alma sostiene en siacute misma en cada uno deestos estados que los juicios que forma entonces son los uacutenicosverdaderos De manera que durante un espacio igual de tiempodecimos ya que eacutestos son verdaderos ya que lo son aquellos y nosdecidimos igualmente por los unos que por los otros

TeetetesEs cierto

SoacutecratesLo mismo debemos decir de las enfermedades y de los accesos delocura si bien no son iguales en razoacuten de la duracioacuten

TeetetesMuy bien

SoacutecratesiexclPero queacute iquestEl maacutes o el menos de duracioacuten decidiraacute de la verdad

Teetetes

Eso seriacutea ridiacuteculo por maacutes de un concepto

SoacutecratesiquestPuedes sin embargo determinar alguna otra sentildeal evidente por laque se reconozca de queacute lado estaacute la verdad en estos juicios

Teetetes Yo no veo ninguna

Meacutes endavant Platoacute fa diverses referegravencies al somni Comenccedila tot sug-gerint que el somni com deia a ldquoLa Repuacuteblicardquo comporta lexpressioacutedun desig i comenta que participar en banquets amb noies flautistes eacutesuna cosa que no se li acudiria a un filogravesof ni en somnis

ldquoLos verdaderos filoacutesofos ignoran desde su juventud el caminoque conduce a la plaza puacuteblica Los tribunales donde se administrajusticia el paraje donde se reuacutene el Senado y los sitios donde sereuacutenen las asambleas populares les son desconocidos No tienenojos ni oiacutedos para ver y oiacuter las leyes y decretos que se publican deviva voz o por escrito y respecto a las facciones e intrigas para lle-gar a los cargos puacuteblicos a las reuniones secretas a las comidas ydiversiones con los tocadores de flauta no les viene al pensamientoconcurrir a ellas ni aun por suentildeosrdquo

Meacutes endavant aplica el mateix siacutemil en un altre context

ldquoRecuerda si alguna vez te han dicho a ti mismo que lo bello es feoo lo injusto justo y para decirlo en una palabra mira si has inten-tado nunca persuadirte de que una cosa es otra por el contrariojamaacutes le ha venido a las mientes ni en suentildeos que lo impar esciertamente lo par o cosa semejanterdquo

I en criticar el comentari dun filogravesof afirma finalment amb ironia

ldquoEscucha pues un suentildeo en cambio de ese otro suentildeo Creo haberoiacutedo tambieacuten decir a algunos que los primeros elementos si pue-do decirlo asiacute de que el hombre y el universo se componen soninexplicables que en cada uno tomado en siacute mismo no puede ha-cerse maacutes que darle nombre siendo imposible enunciar nada maacutes

Grecorromans

ni en pro ni en contra porque seriacutea ya atribuirle el ser o el no serrdquo

El Sofista

En aquest diagraveleg Platoacute reconeix expliacutecitament el que deia al ldquoTeetetrdquoDespreacutes de dividir les obres divines i humanes en dues parts - la de lesessegravencies i la de les seves cogravepies o imatges - sosteacute que entre les obresdivines hi ha per una banda els elements i els sers vius i per laltra lesombres les imatges dels miralls i els somnis com assenyala Paul Fri-edlaumlnder (1882-1968) considerat la magravexima autoritat sobre Platoacute ExtranjeroNosotros mismos todos los animales los elementos de las cosasel fuego el agua y todos los seres anaacutelogos a estas cosas todo yalo sabemos es produccioacuten y obra de un dios iquestNo es verdad

TeetetesSin duda

ExtranjeroPero todas estas cosas van aqompantildeadas de sus imaacutegenes que noson ellas y estas imaacutegenes son tambieacuten el resultado de un arte di-vino

TeetetesiquestQueacute imaacutegenes

ExtranjeroLos fantasmas de nuestros suentildeos los cuales se ofrecen natural-mente a nuestra vista durante el diacutea la sombra por el reflejo delfuego y este doble fenoacutemeno de la luz propia del ojo y de la luzexterior encontraacutendose sobre una superficie lisa y brillante y pro-duciendo una imagen tal que la sensacioacuten que experimenta la vis-ta es lo contrario de la sensacioacuten ordinaria

TeetetesHe alliacute pues los dos productos de la parte divina del arte de hacerla cosa misma y la imagen que la sigue

ExtranjeroPasemos a nuestro arte humano de hacer iquestNo decimos que eacutelconstruye una casa verdadera por medio de la arquitectura y pormedio de la pintura otra que es como un suentildeo de creacioacuten huma-na al uso de las gentes despiertas

TeetetesCiertamente

ExtranjeroTodas nuestras obras pueden reducirse a estas dos producciones denuestro arte de hacer si se trata de la cosa misma es el arte dehacer las cosas de la imagen es el arte de hacer imaacutegenes

Grecorromans

Les preocupacions centrals daquest diagraveleg del final de la vida de Platoacutesoacuten el valor relatiu del plaer i del coneixement

El Fileb se sol situar entre els anomenats ldquodiagravelegs criacuteticsrdquo o de vellesa(Parmegravenides Teetet Sofista Poliacutetic Timeu Criacutetias i Lleis) Aquestsdiagravelegs tenen un to autocriacutetic davant de les antigues concepcions dePlatoacute

En el Fileb laspecte ontologravegic de la teoria de les Idees perd importagraven-cia davant del seu aspecte logravegic

El diagraveleg comenccedila amb lexposicioacute de dues tesis Fileb defensa que elplaer compregraven tota la vida bona dels sers vius Sogravecrates diu que la savi-esa lenteniment la memograveria i els raonaments veritables tenen meacutes ca-tegoria que els plaers

Tambeacute aquiacute diu recordar com si ho hagueacutes apregraves en un somni que elBeacute no eacutes el plaer ni el coneixement sinoacute quelcom molt diferent per-fecte i autosuficient

SoacutecratesMe acuerdo ahora haber oiacutedo en otro tiempo no seacute si en suentildeos odespierto con motivo del placer y de la sabiduriacutea que ni el uno nila otra son el bien sino que este nombre pertenece a una terceracosa diferente de ellas y mejor que ambas Si descubrimos conevidencia que es asiacute no queda al placer esperanza de victoria por-que el bien no seraacute ya el placer iquestno es asiacute

I en altre punt del diagraveleg planteja una suggestiva pregunta

SoacutecratesiquestDe manera que seguacuten tu opinioacuten ninguno en el suentildeo ni en lavigilia ni en la locura ni en ninguna otra enajenacioacuten de espiacuteritupuede imaginarse tener placer aunque no tenga ninguno ni sentirdolor aunque realmente no lo sienta

Grecorromans

En aquest diagraveleg - o monograveleg - Platoacute presenta tambeacute la idea de lesimatges connectades amb la visioacute que comentava en altres diagravelegs

ldquoLos primeros instrumentos que construyeron fueron los ojos porta-dores de luz y los ataron al rostro por lo siguiente Idearon uncuerpo de aquel fuego que sin quemar produce la suave luz propiade cada diacutea En efecto hicieron que nuestro fuego interior herma-no de ese fuego fluyera puro a traveacutes de los ojos para lo cualcomprimieron todo el oacutergano y especialmente su centro hasta ha-cerlo liso y compacto para impedir el paso del maacutes espeso y filtrarsoacutelo al puro

Cuando la luz diurna rodea el flujo visual entonces lo semejantecae sobre lo semejante se combina con eacutel y en liacutenea recta a losojos surge un uacutenico cuerpo afiacuten donde quiera que el rayo prove-niente del interior coincida con uno de los externos Como causa dela similitud el conjunto tiene cualidades semejantes siempre queentra en contacto con un objeto o un objeto con eacutel transmite susmovimientos a traveacutes de todo el cuerpo hasta el alma y produceesa percepcioacuten que denominamos visioacuten

Cuando al llegar la noche el fuego que le es afiacuten se marcha el de lavisioacuten se interrumpe pues al salir hacia lo desemejante muta y seapaga por no ser ya afiacuten al aire proacuteximo que carece de fuego En-tonces deja de ver y se vuelve portador del suentildeo pues los diosesidearon una proteccioacuten de la visioacuten los paacuterpados Cuando se cie-rran se bloquea la potencia del fuego interior que disminuye y sua-viza los movimientos interiores y cuando eacutestos se han suavizadonace la calma y cuando la calma es mucha el que duerme tienepocos suentildeos Pero cuando quedan algunos movimientos de mayorenvergadura seguacuten sea su cualidad y los lugares en los que que-dan asiacute es el tipo y la cantidad de las copias interiores que produ-cen y que al despertar recordamos como imaacutegenes exterioresrdquo

El Timeu tambeacute inclou interessants observacions megravediques relaciona-des amb els somnis En parlar del fetge el situa com a generador delssomnis i apunta una suggestiva teoria sobre lart endevinatograveria

ldquoCiertamente a esto mismo tendioacute un dios cuando construyoacute el hiacute-gado y lo colocoacute en su habitaacuteculo Lo ideoacute denso suave brillante yen posesioacuten de dulzura y amargura para que la fuerza de los pen-samientos proveniente de la inteligencia reflejada en eacutel como enun espejo cuando recibe figuras y deja ver imaacutegenes atemorice alalma apetitiva Cuando utiliza la parte de amargura innata e irrita-da se acerca y la amenaza entremezcla la amargura raacutepidamenteen todo el hiacutegado y hace aparecer una coloracioacuten amarillenta locontrae totalmente lo arruga y hace aacutespero dobla y contrae su loacute-bulo obtura y cierra sus cavidades y accesos causa dolores y naacuteu-seas

Cuando por otro lado alguna inspiracioacuten de suavidad provenientede la inteligencia dibuja las imaacutegenes contrarias le da un reposo dela amargura porque no quiere ni mover ni entrar en contacto conla naturaleza que le es contraria y le aplica al hiacutegado la dulzuraque se encuentra en eacutel

Entonces endereza todo el oacutergano lo suaviza y libera y hace agra-dable y de buen caraacutecter a la parte del alma que habita en el hiacutega-do y le otorga un estado apacible durante la noche con el don deadivinacioacuten durante el suentildeo ya que eacuteste no participa ni de la ra-zoacuten ni de la inteligencia

Grecorromans

Como nuestros creadores recordaban el mandato del padre cuandoordenoacute hacer lo mejor posible el geacutenero mortal para disponer tam-bieacuten asiacute nuestra parte innoble le dieron a eacutesta la capacidad adivi-natoria con la finalidad de que de alguna manera entre en contactocon la verdad

Hay una prueba convincente de que dios otorgoacute a la irracionalidadhumana el arte adivinatoria En efecto nadie entra en contacto conla adivinacioacuten inspirada y verdadera en estado consciente sinocuando durante el suentildeo estaacute impedido en la fuerza de su inteli-gencia o cuando en la enfermedad se libra de ella por estado defrenesiacute

Pero corresponde al prudente entender cuando se recuerda lo quedijo en suentildeos o en vigilia la naturaleza adivinatoria o la freneacutetica yanalizar con el razonamiento las eventuales visiones de queacute mane-ra indican algo y a quieacuten en caso de que haya sucedido suceda ovaya a suceder un mal o un bien

No es tarea del que cae en trance o auacuten estaacute en eacutel juzgar lo que sele aparecioacute o lo que eacutel mismo dijo sino que es correcto el antiguodicho que afirma que soacutelo es propio del prudente hacer y conocer losuyo y a siacute mismo Por ello ciertamente la costumbre colocoacute porencima de las adivinas inspiradas al gremio de los inteacuterpretescomo jueces A eacutestos algunos los llaman adivinos porque ignoranabsolutamente que son inteacuterpretes de lo que ha sido dicho de ma-nera enigmaacutetica y de las visiones pero para nada adivinos sinoque su denominacioacuten seriacutea con absoluta justicia inteacuterpreterdquo

Meacutes endavant parla de la relacioacute de les malalties i els somnis

ldquoDebemos pensar que el tercer tipo de enfermedades se ocasionade manera triple por el aire la flema y la bilis Cuando el adminis-trador del aire en el cuerpo el pulmoacuten obstruido por flujos no tie-ne las salidas limpias el aire unas veces no llega y otras entra maacutesde lo conveniente

En un caso corrompe lo que no se refresca y en el otro violentalas venas y las retuerce disuelve el cuerpo y es interceptado al al-canzar la barrera en su centro De estos procesos nacen innumera-bles enfermedades dolorosas a menudo acompantildeadas de gran

cantidad de sudor En muchas ocasiones cuando la carne se des-compone el aire generado en el cuerpo incapaz de salir ocasionalos mismos dolores que produce cuando entra por las viacuteas obtura-das los maacutes intensos cuando al rodear e hinchar los tendones ylas venillas de la espalda tensa los muacutesculos de esa zona y los ten-dones contiguos hacia atraacutes

Estas enfermedades son denominadas a causa del fenoacutemeno detensioacuten teacutetanos y curvacioacuten tetaacutenica Su remedio es desagradablepues en verdad los accesos de fiebre son los que mejor las curanCuando la flema blanca se retiene es peligrosa por el aire de lasburbujas Cuando tiene una ventilacioacuten exterior se suaviza y moteael cuerpo causando la lepra blanca y otras enfermedades relacio-nadas con ella Cuando se mezcla con bilis negra y se dispersa porlas revoluciones maacutes divinas de la cabeza y las convulsiona es maacutessuave si se produce en suentildeos pero si ataca a los que estaacuten des-piertos es maacutes difiacutecil despojarse de ella Dado que es una enfer-medad de la parte sagrada lo maacutes justo es llamarla sacrardquo

Grecorromans

Les Lleis

ldquoLes Lleisrdquo (Νὸμὸι) eacutes un diagraveleg de Platoacute pertanyent a la seva egravepoca demaduresa Shi expressen les seves teories sobre la poliacutetica i lorganit-zacioacute social duna manera meacutes realista i menys utogravepica que en diagravelegsanteriors (potser influiumlt per les seves experiegravencies amb la poliacutetica a Si-racusa)

Al contrari que en la majoria dels diagravelegs de Platoacute Sogravecrates no apareixa ldquoLes Lleisrdquo perquegrave el diagraveleg teacute lloc a Creta i Sogravecrates no apareix maifora dAtenes en els escrits de Platoacute En lloc de Sogravecrates els protago-nistes soacuten un anciagrave atenenc (contrafigura del mateix Platoacute) i dos anci-ans un espartagrave (Megilo) i un cretenc (Cliacutenica) de Cnossos

Latenenc suneix als altres en el seu pelegrinatge religioacutes al santuari deZeus El diagraveleg complet teacute lloc durant aquesta jornada emulat laccioacutede Minos al qual atribuiumlen els cretencs la redaccioacute de les seves anti-gues lleis i que feia aquest camiacute cada nou anys per rebre instruccionsde Zeus Cap al final del tercer capiacutetol Cliacutenica anuncia que teacute lencagraverrec desta-blir les lleis duna nova cologravenia cretenca i que agrairia lajuda del ate-nenc La resta del diagraveleg transcorre amb els tres ancians elaborant lleisper a la nova ciutat mentre caminen cap al santuari Les quumlestions tractades a ldquoLes lleisrdquo soacuten entre moltes altres la revela-cioacute divina de les lleis el paper de la intelmiddotligegravencia en la legislacioacute la re-lacioacute entre filosofia religioacute i poliacutetica el paper de la muacutesica lexercici ila dansa en leducacioacute o la llei natural i la llei positiva El diagraveleg utilitzafonamentalment les legislacions atenenca i espartana

Al llibre VII Platoacute aborda el tema del son on expressa - a lestil de Sograve-crates - la seva posicioacute restrictiva

ldquoDormir eacutes uacutetil per al cos Hom hauria de dormir una mica un miacute-nim indispensable Nomeacutes els que no tenen responsabilitat dormen

molt Lamo i la mestressa de casa han de dormir una mica Un sonllarg no eacutes apropiat ni per la llei de la Natura ni per als cossos oles agravenimes ni per les accions dels cossos i les agravenimesrdquo

ldquoQui dorm no val res com si fos un cos mortrdquo

Grecorromans

Conclusions

No es pot abordar aquiacute lanagravelisi de la complexa posicioacute de Platoacute sobreel son i els somnis Perograve eacutes evident que presenta a traveacutes de Sogravecratesuna autegraventica teoria i pragravectica dels somnis i del son profund sense som-nis

A meacutes en detalla repartits en els diversos diagravelegs citats els aspectes iles aplicacions (guiatge prediccioacute etc) com a expressioacute dun estat me-ditatiu constant duna connexioacute directa amb el moacuten de les Idees Enaquest context les seves criacutetiques als somnis soacuten logravegiques i pertinentsiquestPerograve per quegrave no va dedicar un diagraveleg especiacutefic al son i als somnis en-lloc descampar els seus comentaris en notes al marge

Sembla ser que ho va fer a posta Com beacute se sabia en lantiguitat i hotestimonia obertament el neoplatogravenic Sinesi de Cirene al seu ldquoSobre elSomnisrdquo tocar indirectament els temes realment importants era un pro-cediment comuacute dels filogravesofs clagravessics

ldquoUn procediment molt antic i que sobretot va fer servir Platoacute eacutesamagar sota les aparences dun tema lleuger els ensenyamentsmeacutes seriosos de la filosofia daquesta manera les veritats que hacostat meacutes esforccedil recercar no sen van de la memograveria dels homes isescapen al mateix temps de la contaminacioacute del vulgar profagraverdquo

Aixograve no obstant a la setena carta de Platoacute considerada autegraventica ja noparla a traveacutes de Sogravecrates sinoacute que exposa directament en confianccedila alseu amic Arquites de Tarent el rerefons de la seva pragravectica personal

ldquoEn todo caso al menos puedo decir lo siguiente a propoacutesito de to-dos los que han escrito y escribiraacuten y pretenden ser competentesen las materias por las que yo me intereso o porque recibieron misensentildeanzas o de otros o porque lo descubrieron personalmente enmi opinioacuten es imposible que hayan comprendido nada de la mate-ria

Desde luego no hay ni habraacute nunca una obra miacutea que trate de es-tos temas no se pueden en efecto precisar como se hace con

otras ciencias sino que despueacutes de una larga convivencia con elproblema y despueacutes de haber intimado con eacutel de repente como laluz que salta de la chispa surge la verdad en el alma y crece ya es-pontaacuteneamenterdquo

Perograve la cosa potser no acaba aquiacute No oblidem que com els presocragrave-tics budistes o indis Platoacute fou considerat fill dun deacuteu en el seu casdApolmiddotlo i es deia que en la seva infantesa les abelles feien niu alsseus llavis atretes per la melositat de les seves paraules

Perquegrave no sols Sogravecrates teacute un peu en el mite El mateix Platoacute no sesca-pa de seu encanteri oniacuteric La nit abans de fer-se deixeble de Sogravecratesaquest va somiar que del seu pit sorgia un petit cigne que es refugiavaals seus genolls

El petit cigne creixia despreacutes molt depresa fins adquirir el seu plomat-ge complet I llavors conta una biografia

ldquova sortir volant vers lample cel tot recitant un cant que va encisartots els qui el sentienrdquo

Grecorromans

Llegenda o metagravefora el fet eacutes que lendemagrave Sogravecrates va conegraveixer Platoacuteel seu deixeble estrella i biogravegraf que li ha donat la immortalitat en laHistograveria Sogravecrates no va escriure el seu somni perograve el va explicar alsseus amics incloent-hi el mateix Platoacute i ens nhan arribat diverses va-riants on la connexioacute amb el somni eacutes constant

A les biografies de Platoacute sovint hi apareixen el deacuteu Apolmiddotlo i els cignesblancs que soacuten un dels seus principals emblemes Friedlaumlnder comentaque en aquestes biografies ldquomiacutetiquesrdquo el filogravesof eacutes considerat un des-cendent del mateix Apolmiddotlo I shi descriuen bucograveliques i surreals esce-nes on el seus pares apareixen fent sacrificis a Pan a les nimfes i aApolmiddotlo al mont Himet mentre les abelles destilmiddotlen la mel dels llavisdel petit Aristocles que meacutes tard rebria el sobrenom de Platoacute (ldquoel deles espatlles amplesrdquo)

Encara meacutes les biografies relaten que Platoacute en la seva agonia va pas-sar de somiar els somnis de Sogravecrates a somiar els dApolmiddotlo En aquestacircumstagravencia el gran filogravesof es va somiar a si mateix sota la formadun apolmiddotlini cigne que cantava i volava darbre en arbre sense que capcaccedilador el pogueacutes abatre

El pitagograveric Simias comenta aixiacute aquest somni pogravestum

ldquoTots voldrien atrapar el pensament de Platoacute perograve cadascuacute en vol-dria fer una interpretacioacute basada en el pensament propirdquo

Grecorromans

Aristogravetil el botxiacute dels somnis

El filogravesof Aristogravetil (384-322 AC) eacutes probablement el principal respon-sable de la caiguda de lart oniacuteric a Occident ja que el seu pensamenten logravegica naturalisme i egravetica va regir la cultura europea fins ben entratel segle XVI No sols va estudiar gairebeacute tots els agravembits del coneixe-ment existents en el seu temps sinoacute que va fer contribucions significa-tives en la majoria dells Va intentar dominar el coneixement de laseva egravepoca de la filosofia a la biologia de les matemagravetiques a la psico-logia disciplina en la que presenta seva coneguda visioacute restrictiva so-bre el son i el somni

Aristogravetil afirma que luacutenica realitat eacutes el moacuten que tenim al davant Nohi ha dos mons com defensava Platoacute - el moacuten de les idees i el moacuten deles coses - sinoacute un de sol el moacuten real fiacutesic dels eacutessers i la seva cons-tant transformacioacute El seu pensament ha influiumlt meacutes que qualsevol altreautor en tota la histograveria de la filosofia a Occident Cal destacar la con-tribucioacute dels agraverabs en la seva reintroduccioacute a Europa i el paper centralque va adquirir en el catolicisme romagrave

Aristogravetil parla del son i els somnis al seu Parva Naturalia (ldquoPetits as-saigs sobre la Naturardquo) que inclouen els capiacutetols ldquoSobre el son i la vigiacute-liardquo ldquoSobre els somnisrdquo i ldquordquoSobre lendevinacioacute durant el sonrdquo EnldquoSobre el son i la vigiacuteliardquo planteja una clara oposicioacute entre ambdoacutes es-

ldquoDormir i estar despert pertanyen a la mateixa part de lanimal icom que soacuten antagonistes dormir apareix com una manca de des-pertarrdquo

Dormir eacutes necessari perograve no es pot dormir sempre

ldquoEl son eacutes una afeccioacute de la part perceptiva com una mena denca-denament i dimmobilitatrdquo

El somni eacutes una afeccioacute de la part imaginativa durant la qual apareixenimatges que afecten la vigiacutelia perograve que no soacuten una percepcioacute veritablecom la de la vigiacutelia Aristogravetil diu que quan es digereix laliment salcenvapors des de lestoacutemac a causa de la seva meacutes alta temperatura isapleguen al cap I mentre el cervell es refreda els vapors es conden-sen flueixen cap a baix i refreden el cor cosa que provoca el son Aixiacuteposa fi a la clagravessica idea dHerodot que els somnis soacuten missatges di-vins Si els somnis encerten doncs eacutes pura coincidegravencia Al seu ldquoDelendevinacioacute pels Somnisrdquo afirma tallant com un reduccionista mo-dern

La majoria dels suposats somnis profegravetics shan de considerar coma meres coincidegravencies especialment tots els que soacuten extrava-gants

I afegeix

El meacutes hagravebil integraverpret dels somnis eacutes qui teacute la facultat dabsorbirsemblances Vull dir que les representacions del somni soacuten anagravelo-gues a les formes reflectides a laiguardquo

Aristogravetil suggereix que el somnis son un record dels fets del dia Elsseus punts de vista sobre el tema deriven dels seus conceptes de ment iimaginacioacute i de les seves observacions del comportament de les perso-nes en el son i en lestat despert

Grecorromans

Per exemple veu la imaginacioacute com el resultat de la percepcioacute sensori-al i subjectiva que teacute lloc despreacutes de la desaparicioacute de lobjecte perce-but Tot reconeixent que la ment humana pot formar potents i realistesldquopostimatgesrdquo de les coses que ja no hi soacuten Aristogravetil aplica aquest pro-ceacutes al somni

Tambeacute hi afegeix lobservacioacute que quan estem desperts distingim fagravecil-ment quegrave eacutes un objecte extern i quegrave eacutes un un objecte que imaginem Ai-xograve no obstant en el son aquesta facultat desapareix o eacutes gairebeacute absentcosa que produeix el sentit de realitat que tenim en somnis i la sensacioacuteque ens trobem en llocs reals on interaccionem amb gent real Eacutes elque Freud anomenava finament ldquola propietat almiddotlucinatograveria dels som-nisrdquo

Aristogravetil sallunya sensiblement del seu mestre Platoacute - el bust del qualacarona melancogravelic a la pintura de Rembrandt - i sestima meacutes apun-tar-se a la colla dels racionalistes radicals Per a ell els somnis ja nosoacuten enviats pels deacuteus - fins i tot els animals es veu que somien - sinoacute

que soacuten el producte de les experiegravencies de lestat de vetlla que la nostraimaginacioacute fa servir durant el somni Tambeacute poden sorgir de dins atraveacutes de sensacions subtils com eacutes ara els siacutemptomes de les malalties

Com que la facultat del sentit comuacute - que generalment ens permet dis-tingir entre fets i fantasia - eacutes absent en el son tendim a desplegar lessorprenents fantasies dels somnis sense que cap criteri o avaluacioacute elspugui corregir Aquest tarannagrave reduccionista del peripategravetic filogravesof re-sulta especialment encertat en una de les seves meacutes conegudes magravexi-mes ldquoLesperanccedila eacutes un somni despertrdquo

I potser seguint aquesta logravegica Aristogravetil encamina aquesta visioacute restric-tiva en fer una de les primeres referegravencies histograveriques al somni luacutecid aOccident Llagravestima que no hi hagueacutes aprofundit una mica meacutes

ldquoSovint quan dormim hi ha alguna cosa a la consciegravencia que decla-ra que el que es presenta aleshores nomeacutes eacutes un somnirdquo

Artemidor o la ciegravencia de la interpretacioacute dels somnis

Artemidor de Daldis o dEfes ( c 140 AC) va ser un integraverpret professi-onal de somnis Viatger incansable va recoacuterrer mig moacuten en buscadinterpretacions i llibres de somnis

El llibre meacutes antic de somnis que sha conservat eacutes la seva enciclopegravedi-

Grecorromans

ca obra Oneirokritikaacute o ldquoLa interpretacioacute dels somnisrdquo Artemidor lela-bora tot seguint els empiricistes que posaven laccent en lexperiegravenciapersonal la seva relacioacute amb lexperiegravencia passada (istoria) i el raona-ment per analogia

Perograve a diferegravencia dels materialistes que negaven tota validesa als som-nis en base a lobservacioacute Artemidor va aplicar lobservacioacute amb elmateix rigor cientiacutefic perograve reconeixent els somnis i les seves informa-cions com a vagravelids tot i que diu que nomeacutes els somnis almiddotlegograverics espoden utilitzar per interpretar el futur

Artemidor va reunir meacutes de 3000 relats de somnis dels qui el consulta-ven i nanalitzagrave no sols el contingut sinoacute tambeacute els aspectes psicolograve-gics amb lambiciosa pretensioacute de mostrar duna forma sistematitzada iteogravericament raonada el significat premonitori de tots els somnis quepot experimentar el ser humagrave

Com era desperar el mateix Apolmiddotlo - que tambeacute sembla que ensacompanyi al llarg daquest assaig tot volant sobre el seu cigne com lapapallona de Zhuang Zu - li va inspirar en somnis la composicioacute de tanmagna obra tasca que va dur a terme amb forccedila egravexit redactant luacutenictractat del moacuten antic sobre la interpretacioacute dels somnis que ens ha arri-bat

Tambeacute es diu que va escriure sobre els auguris i la quiromagravencia perograveles seves obres sobre aquests temes no shan conservat

Cal tenir en compte que lobra dArtemidor no eacutes uacutenica en el moacuten gre-corromagrave Ben al contrari des del segle V AC meacutes de 50ldquoonirocriacuteticsrdquo soacuten citats per les diverses fonts i resulta evident que lainterpretacioacute dels somnis era una ciegravencia totalment integrada a la vidaquotidiana de legravepoca i una professioacute honorable i respectada

El tractat dArtemidor consta de cinc llibres Els tres primers llibres di-videixen els somnis en tres grups principals

El primer llibre tracta de lendevinacioacute per somnis i estagrave dedicata lanatomia i les activitats del cos humagrave 82 seccions interpre-ten laspecte dels subjectes en somnis (mida del cap alimenta-cioacute activitat sexual) Per exemple la seccioacute 52 en referegravencia alactivitat manual del cos afirma

Totes les eines que tallen i parteixen coses pel mig signifi-quen desacords faccions i ferides Les eines que poleixen iafinen les superfiacutecies prediuen un final de les enemistatsrdquo

El segon llibre continua exposant lendevinacioacute per somnis iparla en 70 seccions dels objectes i fenogravemens del moacuten naturalcom el temps els animals els deacuteus i el vol La seccioacute sobre elsanimals inclou els mamiacutefers (domegravestics i salvatges) els animalsmarins els regraveptils i tots els que volen

Diu la seccioacute 12 Hi ha una afinitat entre tots els animalssalvatges i els nostres enemics Un llop significa un enemicviolent Una guineu indica que lenemic no atacaragrave oberta-ment sinoacute que conxorxaragrave a lombrardquo

El tercer llibre amb 66 unitats eacutes una miscelmiddotlagravenia i tracta das-pectes menors de la teoria Per exemple somiar insectes indicaangoixes (perquegrave ens desperten durant la nit) i les espines quesarrapen a la pell indiquen penalitats

El quart llibre amb 84 seccions estagrave dedicat al seu fill En ellArtemidor passa del contingut dels somnis a la tegravecnica de lainterpretacioacute dels mateixos Afirma que lintegraverpret ha de conegravei-xer beacute el somiador professioacute estat de salut nivell social cos-tums i edat Afirma que sha de considerar la validesa del con-tingut dels somnis i aixograve no es pot fer correctament si no es co-neix el somiador Lintegraverpret ha dinvestigar tambeacute els senti-ments del somiador en referegravencia a cada element del seu somni

Al llibre cinquegrave Artemidor presenta al seu fill com a material

Grecorromans

pragravectic de treball una segraverie de 95 somnis profegravetics recollits du-rant els seus viatges i afirma que es van complir tots i que hova comprovar en cada cas

Artemidor fa egravemfasi al llarg del tractat en la naturalesa empiacuterica de laseva investigacioacute

No mhe recolzat en cap teoria simple de probabilitats sinoacute enlexperiegravencia i el testimoniatge dels acompliments de somnis queshan produiumltrdquo

Se sap que la seva recerca el va portar a viatjar per tota la Mediterragrave-nia Artemidor presumia fins tot dhaver llegit tota la literatura sobreels somnis disponible a la seva egravepoca - que era considerable - i va con-sultar molts integraverprets orals a diferents indrets

La influegravencia dArtemidor va ser enorme No sols eacutes la base dels in-nombrables llibres per interpretar somnis que encara circulen els nos-tres dies sinoacute que eacutes un precedent clar dels psicoanalistes Freud el citai sinspira directament en les seves observacions de lactivitat sexual iels somnis per formar la seva teoria central

Per la seva banda Jung basa tambeacute la seva teoria en ell quan consideraque la clau per comprendre el funcionament i el significat dels somniseacutes el simbolisme

La seva obra mereixeria sens dubte una revisioacute aprofundida ja queconteacute valuoses observacions que podrien adquirir utilitat i sentit en lesnoves liacutenies dinvestigacioacute sobre son i somnis que semprenen actual-ment

Els Misteris i els somnis

No sols lespai daquest assaig sinoacute tambeacute la naturalesa essencialmentsecreta dels cultes mistegraverics ens impedeixen presentar a fons lestretaconnexioacute dels antics misteris grecorromans amb el son i els somnisSabem aixograve no obstant pels pocs testimonis que ens han arribat queels rites diniciacioacute a les religions mistegraveriques aconseguien el contactemiacutestic amb la deiumltat a traveacutes de diversos mitjans de fort caragravecter oniacuteric idels somnis mateixos (veure el capiacutetol ldquoNeoplatogravenicsrdquo)

Les etapes preparatograveries - amb dejunis vigiacutelies i meditacions - es com-binaven amb rites iniciagravetics significativament realitzats en ambientsfoscos i a base de danses muacutesica i sovint psicotrogravepics destinats a pro-duir un estat degravextasi en el que els iniciats deixaven la seva identitat estrobaven familiarment amb el els deacuteus i experimentaven la possessioacutedivina

En aquest context els iniciats podien veure la divinitat a traveacutes desomnis a meacutes de visions com quan la deessa Isis sapareix a Lucius ales ldquoMetamorfosisrdquo dApuleu per tal de confortar-lo en les seves difi-cultats

ldquoSoacutec aquiacute per compadir-me dels teus mals soacutec aquiacute per donar-teajut i alleujament Abandona les llagravegrimes i els laments deixa debanda la teva tristesa ara arriba per a tu laurora a traveacutes de la

Grecorromans

meva providegravencia el dia de la salvacioacuterdquo

No sha estudiat prou la capacitat incubatograveria de somnis que tenen elsrituals especialment els mistegraverics ni tampoc lestreta relacioacute entre elsestats oniacuterics i els visionaris En les actuals pragravectiques mistegraveriques dela maccediloneria per exemple malgrat la pegraverdua de lantiga tradicioacute apa-reix ldquoespontagraveniamentrdquo aquesta curiosa connexioacute no eacutes infrequumlent quedespreacutes duna iniciacioacute els recipiendaris experimentin somnis relacio-nats les nits seguumlents

Les cerimogravenies contribuiumlen duna manera que no sospiten els investiga-dors actuals a una transformacioacute personal o a un intercanvi amb elsdeacuteus En el cliacutemax de la iniciacioacute Lucius relata

ldquoEn el cor de la nit vaig veure lluir el sol amb brillant fulgor Emvaig apropar als deacuteus de dalt i als deacuteus de baix i els vaig adorarcara a cara Mira he explicat coses que tu hauries dignorarrdquo

Alguns cultes afegien als rituals i a la ingestioacute de substagravencies la univer-sal pragravectica del matrimoni miacutestic -ldquola nuacutevia dels somnisrdquo en versioacuteprofana (veure el capiacutetol ldquoEsperitsrdquo) - per consumar aquesta unioacute ambla divinitat A traveacutes dun o dun combinat daquests interessants mit-jans liniciat podia fagravecilment rebre una teofania directa sovint expres-sada en els tiacutepics termes de claror i llum i que comportava la recepcioacutede revelacions significatives i sovint transcendentals

Roma com poden certificar tots els que lhan visitat eacutes una ciutat onsomni i realitat present i passat se sobreposen Aixiacute ho expressava ambentusiasme Goethe a rel del seu viatge a Itagravelia principis del segle XIX

ldquoSiacute per fi he arribat a aquesta Capital del Moacuten Ara veig com es fanrealitat tots els meus somnis de joventut nomeacutes a Roma es potcomprendre Romardquo

I si nomeacutes es pot entendre Roma in situ eacutes perquegrave com deia HansChristian Andersen

ldquoRoma eacutes com un llibre de faules a cada pagravegina et trobes un prodi-gi I vius alhora en el somni i en la realitatrdquo

El somni de Roma va comenccedilar el 21 dabril del 753 AC de la magrave deRogravemul i Rem I com era desperar aquests van neacuteixer al seu torn dunaltre somni

Quintus Ennius (c 239 AC) ho relata als seus Annals un originalpoema inspirat en somnis considerat la primera obra egravepica en llatiacute ique narra tota la histograveria romana des dels temps mitologravegics als esdeve-

Grecorromans

niments de la vida del poeta Fins a finals del segle I els ldquoAnnalsrdquo vanser el poema meacutes conegut a Roma quan els va desbancar lrdquoEneidardquo deVirgili que shi inspira directament

Ennius citat per Ciceroacute conta que despreacutes de la mort dEneas Rea Sil-via conta a una vestal el somni premonitori que ha tingut sobre els seusfills Rogravemul i Rem En ell se li apareix el seu pare i li diu aquestess pa-raules sobre futura glograveria dels seus neacutets i de la ciutat del Tiacuteber

ldquoOh filla primer hauragraves de suportar moltes dificultats perograve despreacutesla teva fortuna salccedilaragrave de nou des dun riurdquo

Els patrons del son i els somnis

No entrem en la rica tradicioacute etrusca que en tants aspectes afaiccedilonagrave lavida romana incloent-hi el cultiu i la interpretacioacute dels somnis Recor-reguem una vegada meacutes al nostre inefable Scott Cunningham a propograve-sit de les deiumltats que vetllaven pel son i els somnis dels romans

ldquoDeidades relacionadas con los suentildeos

Antes de que se popularizaran las deidades extranjeras relaciona-das con los suentildeos Roma veneraba a diversas diosas y dioses quellevaban a cabo funciones similares Entre ellas las maacutes interesan-tes son probablemente Fauna (o Faula) y Faunus

Fauna era una antigua diosa itaacutelica de la agricultura personificacioacutende la tierra rica y feacutertil La adoraban las mujeres y era muy respe-tada como enviadora de oraacuteculos en suentildeos Fauna tambieacuten era ladiosa que otorgaba la salud Fauna era considerada hermana o es-posa de Faunus (del que hablaremos a continuacioacuten) Su culto seasocioacute al de Ops Terra y Bona Dea Bona Dea (es decir la BuenaDiosa) se relacionoacute tan estrechamente con Fauna que se acaboacute porotorgar a Eacutesta el tiacutetulo de Buena Diosa

Faunus era un antiguo dios romano relacionado tambieacuten con laagricultura asiacute como con los pastos los bosques y los pastoresParece ser que sus adoradores eran soacutelo hombres sobre todo gran-jeros que pediacutean a Faunus que protegiera sus cosechas Tambieacuten Eacutelenviaba mensajes en suentildeos a Sus fieles

Grecorromans

Entre las deidades extranjeras que enviaban oraacuteculos en suentildeosninguna fue tan popular como Isis Uno de los primeros templos deIsis en Grecia se establecioacute en el Piacutereo en el siglo IV AEC y Ella fueabrieacutendose camino en Roma poco a poco

Aunque Sus templos fueron destruidos en diversas ocasiones pororden de los emperadores el culto de Isis en la antigua Romapronto se convirtioacute en una institucioacuten generalizada Isis resultabaatractiva en parte por Su costumbre de ofrecer consejos y cura-ciones en suentildeos Ya en tiempos de Ciceroacuten los oraacuteculos oniacutericosde Isis eran famosos en todo el mundo romano Diodoro escribioacuteque Sus sacerdotisas y sacerdotes podiacutean contar las innumerablescuraciones que habiacutea otorgado Isis a Sus fieles en Sus templos desuentildeos De hecho uno de los motivos de la gran popularidad deIsis es que al parecer tambien se produciacutean curaciones durante elsuentildeo sagrado en Sus templos

Tambieacuten Serapis disfrutoacute de una gran popularidad Ya en el 150AEC se establecioacute en Roma un templo dedicado a Serapis y Su cul-to se extendioacute a la vez que el de Isis De hecho los templos de Se-rapis se soliacutean construir junto a los de Isis Serapis era especial-mente ceacutelebre por los oraacuteculos y las curaciones que enviaba ensuentildeos Soacutelo el culto a Isis superaba en brillantez al de Serapis

Temple dIsis a Nagravepols

Pero el emperador Caracalla levantoacute todas las trabas legales al cul-to de las deidades extranjeras y el caraacutecter religioso de Romacambioacute raacutepida y espectacularmente Al aceptarse las deidades ex-tranjeras en Roma su culto se extendiacutea raacutepidamente por todo elImperio Romano El caso de Isis es caracteriacutestico La diosa egipciase introdujo en Roma desde Grecia Pronto existieron templos ysantuarios suyos en Gran Bretantildea Francia (la Galia) AlemaniaSuiza Espantildea Chipre las Cicladas las Baleares y buena parte dela costa del norte de Aacutefrica en casi todos los paiacuteses que habiacutean caiacute-do ante la espada de Roma

Los suentildeos en Roma

Una buena parte de lo que hemos dicho sobre los suentildeos en Greciase puede aplicar igualmente a Roma Un estudioso ha escrito quelos romanos eran aficionados a todas las teacutecnicas de adivinacioacutenentre ellas la interpretacioacuten de los suentildeos Algunos suentildeos estabaninspirados por las deidades La incubacioacuten de suentildeos en los templosera una praacutectica extendida La importancia que daban los romanosa los suentildeos se advierte en una ley que proclamoacute el emperador Au-gusto Deciacutea que cualquier persona que tuviera un suentildeo sobreRoma debiacutea relatarlo en puacuteblico en el foro por si conteniacutea una ad-vertencia divina para el emperador o para el bien comuacuten

Grecorromans

Los suentildeos eran fuentes populares de informacioacuten para todas lasclases sociales Los emperadores Tiberio y Caliacutegula vieron sus res-pectivas muertes en suentildeos El poeta Filemoacuten dormido una nochesontildeoacute que veiacutea que nueve mujeres joacutevenes saliacutean de su casa Contoacuteeste suentildeo a su joven criado concluyoacute la comedia que habiacutea empe-zado a escribir y se volvioacute a acostar Pocas horas despueacutes habiacuteamuerto Las nueve mujeres que habiacutea visto eran evidentemente lasMusas que abandonaban su casa para no contaminarse con lasenergiacuteas negativas de la muerterdquo

Plini el defensor dels somnis

Comenta Scott Cunningham

ldquoPlinio el Viejo que rechazaba la mayoriacutea de los ritos religiosos ymaacutegicos populares aceptaba de todo corazoacuten la sabiduriacutea de lossuentildeos Recibioacute en un suentildeo la orden de escribir la historia de lasguerras entre Roma y los pueblos germaacutenicos En su Historia Natu-ral Plinio relata que el secreto de la curacioacuten de la hidrofobia le fuerevelado a una mujer en un suentildeo eacutesta pidioacute a su hijo que le traje-ra aquella medicina que era la raiacutez del escaramujo Plinio interpre-toacute tambieacuten los suentildeos que inquietaban a su amigo Suetonio ldquo

Els estoics i els somnis

Lantiga escola estoica grega va conformar en el periacuteode romagrave una au-tegraventic moviment filosogravefic propi que nomeacutes podem citar breument enrelacioacute al son i els somnis Per als estoics tot coneixement eacutes coneixe-ment dels objectes dels sentits eacutes simplement la correspondegravencia entreles nostres impressions i les coses iquestCom podem saber doncs - es plan-tegen en un eco del repetit ldquoargument del somnirdquo - si les nostres ideessoacuten cogravepies correctes de les coses iquestCom podem distingir realitat dima-ginacioacute somni o ilmiddotlusioacute Quin eacutes el criteri de la veritat

La seva resposta prefigura posicions posteriors la veritat no es pot tro-bar en els conceptes ja que soacuten creacioacute nostra per tant no res eacutes verta-der llevat de les impressions dels sentits i per tant el criteri de la veri-tat es troba en la mateixa sensacioacute Els objectes reals ens produeixenuna intensa sensacioacute o conviccioacute de realitat La forccedila i la vivesa de laimatge distingeix aquestes percepcions reals del somni o la fantasiaDaciacute que luacutenic criteri de la veritat sigui aquesta conviccioacute Per tant nohi ha un criteri universal de veritat ja que es basa no en la raoacute sinoacute enla sensacioacute

Grecorromans

Ovidi linciat

Publius Ovidius Naso (43 AC - 17) junt amb Virgili i Horaci es con-siderat un dels tres poetes per excelmiddotlegravencia de la literatura llatina Ovidiva ser agravempliament considerat el meacutes gran mestre del diacutestic elegiacuteac Laseva poesia molt imitada durant el final de lEdat Antiga i lEdat Medi-eval va tenir una influegravencia decisiva en lart i literatura dEuropa du-rant molts segles

Les seves ldquoMetamorfosisrdquo soacuten plenes de referegravencies al son i als som-nis Sovint cita les pogravecimes per provocar el son i al llibre VII presentauna sofisticada oniropragravectica en la que un somni es fa literalment realen despertar-se el somiador

La noche llega y hostigados por las inquietudes de los cuerpos elsuentildeo

se apodera ante mis ojos la misma encina a miacute que estaba y que prometiacutea lo mismo y los mismos animales en las ramas

suyas llevaba me parecioacute y que parejamente temblaba con aquelmovimiento

y que la recolectora fila esparciacutea en sus subyacentes campos que crece de suacutebito y mayor y mayor parece

y se levanta en la tierra y en un recto tronco se asienta y su delgadez y su nuacutemero de pies y negro color

depone y que la humana forma a su miembros introduce

El suentildeo se va Condeno despierto mis propias visiones y melamento

de que en los altiacutesimos de ayuda no haya nada mas en las estan-cias un ingente

murmullo habiacutea y voces de hombres oiacuter me pareciacutea ya para miacute desacostumbradas Mientras sospecho que ellas tam-

bieacuten del suentildeo son viene Telamoacuten presto y abrieacutendose las puertas

laquoQue la esperanza y la fe padreraquo dijo laquocosas mayores veraacutesSalraquo

Salgo y cuales en la imagen del suentildeo me parecioacute haber visto unos hombres por su orden tales los contemplo y reconozco se acercan y a su rey saludan

Les seves dades no estan exemptes dun toc gastronogravemic

Lene todaviacutea el Suentildeo con sus plaacutecidas alas a Erisicton acariciaba Busca eacutel festines bajo la imagen de un suentildeo

y su boca vana mueve y diente en el diente fatiga y cansa por una comida inane engantildeada su garganta

y en vez de banquetes tenues para nada devora auras

Ovidi no exclou els ldquosomnis humitsrdquo Al llibre IX Biblis enamoradadel seu germagrave els experimenta amb intensitat i el poeta descriu aquestssomnis sexuals amb una certa delectacioacute

Pero esperanzas obscenas a su corazoacuten no se atrevea condescender despierta relajada en el descanso plaacutecido

a menudo ve lo que ama le parecioacute incluso que uniacutea a su hermanosu cuerpo y enrojecioacute aunque dormida yaciacutea

El suentildeo marcha Calla ella largo tiempo y recuerda del descansoella suyo la imagen y con dubitativo corazoacuten asiacute habla

laquoDesgraciada de miacute iquestqueacute pretende esta imagen de la callada no-che

cual no quisiera yo que ratificado fuera iquestPor queacute he visto esossuentildeos

Eacutel realmente es hermoso a los ojos aun los inicuosy gusta y podriacutea yo si no fuera mi hermano amarley de miacute digno era pero para mi mal soy su hermana

Grecorromans

En tanto que nada tal despierta acometer intentepuede muchas veces volver bajo semejante imagen el suentildeoTestigo no tiene el suentildeo y no poco tiene de imitado placer

Por Venus y con su tierna madre el volador Cupidogoces cuaacuten grandes sentiacute cuaacuten manifiesto deleite

me ha alcanzado cuaacuten relajada hasta en las meacutedulas he quedadocoacutemo acordarse agrada Aunque breve ese placer

y la noche fue precipitada y envidiosa de lo emprendido en miacute

Posa en boca de la noia unes pragravectiques reflexions filosogravefiques

iquestQueacute me indican entonces mis visiones Aunque queacute peso tienen los suentildeos iquestO es que tienen tambieacuten los suentildeos peso

Los dioses mejor lo quieran Los dioses por cierto suyas hicie-ron a sus hermanas

I al final del llibre IX Ovidi descriu els somnis egipcis duna reina em-barassada

Y ya de llevar apenas capaz era ella su vientre grave de su maduropeso

cuando en medio del espacio de la noche bajo la imagen de unsuentildeo

la Inaacutequida ante su lecho cortejada de la pompa de sus sacramen-tos

o estaba o lo pareciacutea puestos en su frente estaban sus cuernoslunares con espigas rutilantes de niacutetido oro

y con su regio ornato con ella el ladrador Anubisy la santa Bubastis variegado de colores Apisa

y el que reprime la voz y con el dedo a los silencios persuadey los sistros estaban y nunca bastante buscado Osirisy plena la serpiente extranjera de somniacuteferos venenos

entonces como a una que se hubiera sacudido el suentildeo y viera lomanifiesto

asiacute se le dirigioacute la diosa laquoParte oh Teletusa de mis seguidorasdeja tus graves pesares y a los mandados de tu marido falta

y no duda cuando de tu parto Lucina te aligereen recoger lo que ello sea Soy la diosa del auxilio y ayuda

cuando se me implora llevo y no te lamentaraacutes de haber adoradoa un numen ingratoraquo Le aconsejoacute y se retiroacute de su taacutelamo

Ovidi presenta tambeacute decisions histograveriques preses a causa de somnis alllibre XV

Pues hubo engendrado del argoacutelico Alemon un talMiacutescelo a los dioses aceptiacutesmo de aquella edad

Sobre eacutel inclinaacutendose presa de la pesadez del soporel portador de la clava se le dirige laquoVamos abandona tus patrias

sedes ve busca las pedregosas ondas del opuesto Eacutesarraquoy si no obedeciera con muchas cosas y de temer le amenaza

Tras ello se alejan al par el suentildeo y el dios Se levanta el Alemoacutenida y con taacutecita mente las recientesvisiones revive y pugna largo tiempo su decisioacuten con eacutelel numen marchar le ordena prohiacuteben alejarse las leyes

y pena de muerte puesta estaacute para el que su patria mudar quiera

Ariacutestides lonironauta hipocondriacuteac

Aelius Aristides (117-181) orador grecorromagrave de la segona escola so-fista doratograveria que va prosperar des de legravepoca de Neroacute fins al 230exemplifica una posicioacute ben diferent a la dels filogravesofs estoics Amb elsobrenom de de Teodor ldquodo de Deacuteurdquo va demostrar un talent extraordi-nari des de jove en lart de la retograverica que considerava la meacutes dignaocupacioacute per a lhome mentre conreava la poesia com a entreteniment

Fill dun ric propietari de Miacutesia Ariacutestides estudiagrave amb Alexandre deCotiaeum el tutor de Marc Aureli Conta ell mateix que als 24 anys en

Grecorromans

una visita a Roma va contreure una malaltia que ja no el va abandonarmai meacutes (alguns la qualifiquen de psicosomagravetica) i que va truncar laseva prometedora carrera dorador

Lhivern de lany 144 va emprendre un viatge amb vaixell a Roma onesperava presentar per primera vegada en puacuteblic la seva habilitat oratograve-ria Tot just comenccedilat el viatge va agafar un fort refredat perograve no li vafer cas i al cap de poc les oiumldes li feien mal li costava respirar i teniamolta febre Un cop a Roma Ariacutestides no es trobava gens beacute i no vapoder declamar com pretenia i va haver de tornar a casa seva Alliacute vaconsultar diversos metges perograve cap no el va poder guarir

Llavors una nit va tenir el seu primer encontre espiritual amb Asclepien un somni en el qual el deacuteu el va guarir i Ariacutestides va decidir consa-grar-li la seva vida Despreacutes els seus problemes de salut el van dur alsantuari de Pegravergam on Asclepi el diviacute metge sovint revelava remeisen somnis

El principal element del popular culte grecorromagrave dAsclepi el rite bagrave-sic que practicaven els seus membres era la incubacioacute de somnis Lagent que tenia diverses malalties buscava lajut diviacute tot dormint o ldquoin-cubantrdquo durant la nit en els temples i santuaris Els principals santuarisdAsclepi eren a Epidaure Cos i Pegravergam

Un cop Ariacutestides es va convertir en devot del seu culte Asclepi va ob-tenir un control total de la seva vida i activitats i li va encarregar queescrigueacutes una crogravenica dels seus somnis els cegravelebres Hieroi Logoi oldquoParaules Sagradesrdquo Aquest insogravelit diari de la seva malaltia i la sevarecuperacioacute uacutenic en la literatura clagravessica que ens ha arribat estagrave farcitde visions en somnis que van empegravenyer Ariacutestides a cultivar la retogravericaa diferegravencia de Sogravecrates a qui recomanaven la poesia i la muacutesica

I tambeacute a diferegravencia dell Ariacutestides va fer cas dels somnis i va viatjarper Agravesia i Egipte Gregravecia i Itagravelia precedit per la fama de savi i li vanerigir estagravetues a moltes ciutats Com abans Parmegravenides era membredel culte dAscelpi i va narrar les seves experiegravencies en aquest ambient

i la seva narracioacute personal inclou descripcions detallades de moltssomnis

El diari oniacuterico-espiritual dAriacutestides consta de 6 llibres que formen untext literari uacutenic en el seu gegravenere on registra els seus somnis religiosa-ment meacutes significatius aixiacute com les seves experiegravencies en lestat de vi-giacutelia durant un periacuteode de 17 anys del 142 fins al 180 any de la sevamort

Les seves notes potser eren la base dun extens estudi sobre els somnis- que no sha conservat - el ldquoLlibre dels Somnisrdquo al que ell mateix fareferegravencia Les ldquoParaules Sagradesrdquo contenen doncs breus relats desomnis perograve tenen un especial significacioacute els que contenen una visioacutedivina

Aquesta mena de visions van comenccedilar amb la seva primera malaltiagreu durant la que va tenir una visioacute en somnis dIsis i Serapis als queva atribuir la seva arribada amb seguretat a la ciutat de Serapison vaoferir sacrificis a aquests deacuteus En una altra ocasioacute tambeacute va somiaramb Atenea Perograve les seves principals visions oniacuteriques soacuten les del seuldquodeacuteu salvadorrdquo Asclepi que va apareacuteixer per primer cop en els seussomnis tambeacute durant la seva primera malaltia Diu que va cridar enca-ra durant el somni

Gran eacutes Asclepi Lordre sha acomplertrdquo

A partir daleshores afirmava que el deuacute se li apareixia regularment (enuna ocasioacute sota laspecte del deacuteu Apolmiddotlo) Aquesta eacutes la descripcioacute quefa Ariacutesitides duna daquestes visions

Em va semblar realment que el tocava i que percebia que el propideacuteu havia vingut Estava entre somni i vigiacutelia i desitjava estar moltatent de por que no se naneacutes massa aviat i forccedilava les oiumldes i sen-tia de vegades coses com en un somni i daltres com si estigueacutesdespert Sem van posar els cabells de punta i vaig plorar llagravegrimesde joia i lorgull del meu cor era inofensiu Quin home podria des-criure aquestes coses amb paraules Nomeacutes el que ha estat iniciatconeix i compregravenrdquo

Grecorromans

Aristides sagafava les visions amb total seriositat i les consideravaprofegravetiques A traveacutes del somni el deacuteu li enviava oracles i li donava or-dres que Ariacutestides safanyava a transmetre i obeir El seu contingut eraabsolutament veritable de vegades eren converses amb grans homescom Platoacute o Alexandre en altres ocasions somiava amb lemperadorque lloava el seu alt nivell moral i oratori

De vegades componia himnes als deacuteus durant els somnis sobretot aAsclepi i fins i tot experimentava la unioacute miacutestica amb ell Els somnistambeacute linstruiumlen sobre la seva malaltia Asclepi li donava en somnisinstruccions concretes per tractar-la I per si aixograve fos poc sembla tal-ment que el deacuteu fos lagent i promotor de la carrera oratograveria dAriacutestidesEn un somni li ordena que no abandoni el seu ofici per la malaltia sinoacuteque parli

Vaig pensar que estava fent un exhibicioacute oratograveria i parlava entreun grup de persones i a la meitat del discurs que desplegava vaigcridar el deacuteu daquesta manera Senyor Asclepi de fet excelmiddotleixoen loratograveria i hi excelmiddotleixo molt doacutenam salut i fes que els envejo-sos rebentin Vaig veure aquestes coses en el somni i quan es vafer de dia vaig agafar un llibre i el vaig llegir En ell vaig trobar elque jo havia ditrdquo

Asclepi era realment el senyor dAriacutestides pel que fa a la salut i loratograve-ria i les dues formes de salvacioacute estan inextricablent lligades Declaraque el deacuteu eacutes alhora font dobediegravencia i doratograveria i la part meacutes notablede lexperiegravencia del nostre onironauta eacutes com fruiumla de la ldquocomunioacute ensomnisrdquo amb Asclepi Ariacutestides parla de lldquoalegria i autosuficiegravenciardquoque lenvaeixen quan obeeix el deacuteu I afirma

La religioacute com a participacioacute en els beneficis divins em despertaun sentiment de confort i de vegades tot el que feia patir desapa-reixia completamentrdquo

El cas dAriacutestides eacutes tan desmarxat que el professor C A Behr que haestudiat a fons la seva obra el considera un neurogravetic i un presumit iveu en la seva arborada devocioacute un aspecte del seu desordre de perso-

nalitat

Behr descriu els companys de lorador de lAsclepium de Pegravergam comldquoun cercle cultivat de neurastegravenics i qualifica el relats dels seus som-nis de la psicopatologia de 130 somnis

Aixograve no obstant si la seva turmentada vida no va aportar gaire equili-bri a Ariacutesitides almenys es pot dir que va estimular la seva vocacioacutedorador En aquest sentit el sofista grecorromagrave Luci Flavi Filostrat (c170172 - 247250) considera que els problemes fiacutesics dAriacutestides ereninsignificants en comparacioacute amb els seus coneixements i expertesa ien cap moment veu la seva devocioacute a Asclepi com un senyal de dese-quilibri

En el seu discurs anomenat ldquoEn referegravencia a la concograverdiardquo afirma el se-guumlent sobre el nostre piadoacutes onironauta

ldquoNi ser membre del mateix cercle ni estar en companyia en un vi-atge ni tenir els mateixos mestres eacutes una circumstagravencia tan impor-tant com el guany i profit que sobteacute pelegrinant plegats al TempledAsclepi i havent estat iniciats al rite meacutes elevat sota el meacutes bells iels meacutes perfectes Portador de la Torxa i Mistagog i sota Aquell enqui reposa tota llei de necessitat Jo mateix soacutec un dels que sota laproteccioacute del deacuteu he viscut no dues sinoacute moltes i diverses vides isegons en que narro considero la meva malaltia uacutetil i com que a so-bre he guanyat laprovacioacute general no ho canviaria per tota la feli-citat del gegravenere humagraverdquo

En un episodi de la cinquena ldquoparaula sagradardquo Ariacutestides fa referegravenciaa una teragravepia hipocragravetica En el moacuten oniacuteric - que sha convertit en elseu habitual sistema de comunicacioacute amb Asclepi - se li apareixen unsmetges que li recorden les prescripcions del gran metge grec En elpassatge se subordina clarament la veu de la medicina secular a lauto-ritat del deacuteu Resulta curioacutes que Ariacutesitdes dediqui una llarga exposicioacutea interpretar el somni i a explicar el tractament que en va deduir fentespecial egravemfasi en el paper que ell mateix va tenir en la seva teragravepiaMeacutes que que adoptar la posicioacute de pacient submiacutes Ariacutestides fa de met-ge amb ell mateix per consell del deacuteu

Grecorromans

En el seu tractat ldquoSobre els indicis amb que es reconeixen els millorsmetgesrdquo Galegrave critica la gent que va als santuaris a guarir les sevesmalalties i deixa de banda els tractaments megravedics Perograve Ariacutestides encap moment es considera culpable daquest mal comportament perquegravenomeacutes se salta el consell dels metges quan contradiu el misstage oniacutericdel deacuteu En qualsevol cas Ariacutestides sempre va estar pendent de la sevasalut que per altra banda li procurava un contacte seguit amb la divini-tat Durant el periacuteode esmentat va viure a Esmirna famosa pels seussaludables banys termals

Ariacutestides va tenir una gran influegravencia sobre lemperador Marc Aureli aqui havia conegut a Jogravenia i quan el 178 un gran terratregravemol va destuirEsmirna Ariacutestides va descriure la trista situacioacute a lemperador amb tantdramatisme que el va fer plorar i el va decidir a reconstruir generosa-ment la ciutat Els seus habitants van erigir una estagravetua de bronze delsavi a la seva agravegora i el van declarar fundador de la ciutat Perograve el mo-dest Ariacutestides va refusar els honors i distincions que li oferien i nomeacutesva conservar el seu tiacutetol de sacerdot dAsclepi honor que va mantenirfins a la seva mort als 180 anys segons alguns o als 60 i 70 segons al-tres

La resta de lobra dAriacutestides soacuten 55 discursos i dos tractats sobre temesde retograverica Sis daquests discursos i oracions van despertar un graninteregraves a mitjan segle XIX perquegrave relaten les curacions als templessemblants a les pragravectiques del mesmerisme llavors molt popular

Val a dir que que Ariacutestides eacutes un orador molt superior a la majoria delspracticants de lart de la retograverica de la seva agravepoca que nomeacutes solienbuscar el cop defecte El seu verb salimenta directament del somni i asobre teacute la encertada virtut de plaure loient gragravecies a la seva flexibili-tat Aixiacute va resoldre la seva primera entrevista amb lemperador MarcAureli davant dun incogravemode missatge oniacuteric

ldquoEl deacuteu ha dit que calia tallar un tros del cos mateix per tal de sal-var-lo tot Perograve eacutes una exigegravencia massa gran i el deacuteu me neximeixEn canvi em traureacute lanell i loferireacute a Telesphoros Perquegrave eacutes el

mateix que si oferiacutes el dit I a meacutes gravareacute a lanell Fill de CronosI despreacutes vindragrave la salvacioacuterdquo

El notable cas dApolmiddotloni de Tiana

No podem deixar desmentar la intrusioacute del somni en la realitat quotidi-ana que palesa el cas histograveric del mag Apolmiddotloni filogravesof pitagograveric nas-cut a Tiana (Capadogravecia no el Maresme) tradicionalment a finals delsegle I AC perograve probablement ja en el segle I i que supera de llunyen fama i fets el cegravelebre Cagliostro o fins i tot el miacutetic comte de Saint-Germain

Era dascendegravencia noble i se li atribuiumlen poders sobrenaturals Es va re-tirar a la ciutat veiumlna dAegae (Eges) i va estudiar filosofia amb Euxe-nos dHeraclea Va establir una secta ascegravetica que no menjava carn nobevia vi ni mantenia relacions sexuals i va viure com un pobre fins itot quan va heretar una gran fortuna del pare que va cedir generosa-ment als seus parents

Grecorromans

Es diu tambeacute que feia miracles En passar en una ocasioacute per davant seuel fegraveretre duna donzella pertanyent a una famiacutelia consular shi va apro-ximar va pronunciar unes paraules miacutestiques i la donzella a qui creienmorta saixecagrave i sen va anar caminant a casa dels seus pares Aquestsli oferiren una gran suma de diners perograve Apolmiddotloni no lacceptagrave

Un dia la multitud mirava aterrida un eclipsi de Sol acompanyat dunaforta tempesta Apolmiddotloni miragrave el cel i digueacute en to profegravetic i galaica am-biguumlitat Alguna cosa gran passaragrave i no passaragrave

Tres dies despreacutes caigueacute un llamp al palau de Neroacute i trencagrave la copaque lemperador portava a les mans El poble cregueacute veure en aquellincident el compliment de la profecia de Apolmiddotloni Es diu tambeacute queva ascendir al cel i per tots aquests fets sel considera el meacutes gran tau-maturg de legravepoca imperial Se sap que va viatjar durant anys a Orient a Niacutenive Babilogravenia i TaxilaVa tornar a lAgravesia Menor i despreacutes va passar a Jogravenia i a Gregravecia Quanva pujar al tron Domiciagrave va intentar aixecar lAgravesia Menor contra ell ifou empresonat a Roma perograve es va escapar i es va refugiar a Gregraveciaon va ser perdonat dos anys despreacutes Els darrers anys de la seva vida

els va passar a Efes (tambeacute Rodes i Creta es disputen lhonor de la sevaestada en aquests anys) Va deixar diverses obres

Els viatges dApolmiddotloni de Tiana

Luci Flavi Filostrat - lespecialista en personatges insogravelits - va redactaruna ldquoVida dApolmiddotlonirdquo per encagraverrec de lemperadriu siriana Juacutelia Dom-na esposa de Septimi Sever a primers del segle III

Relata amb amenitat els nombrosos viatges dApolmiddotloni i esmenta lapreferegravencia del de Tiana per lIacutendia Al capiacutetol 23 i seguumlents explica laseva estada de tres dies amb el filogravesof-rei indi Fraotes que parla aApolmiddotloni dels savis de lIacutendia mentre debaten sobre lendevinacioacute delssomnis

ldquoApolmiddotloni no obstant era com les agraveligues joves que mentre encarano estan del tot formades volen al costat dels seus pares i aquestsles instrueixen en el vol perograve que tant bon punt poden alccedilar-se enels aires volen meacutes amunt que no pas els seus alats pares especi-alment quan sadonen que soacuten cobdiciosos i volen ran de terra peratrapar perdius com ells Apolmiddotloni va ser deixeble dEuxeni i men-tre era infant aquest es va guiar en la via de largument perograve quan

Grecorromans

va arribar al seu setzegrave any va dedicar el seu impuls vers la vida Pi-tagravegores ja que un poder superior li va donar plomes i ales

Ara conveacute que no passi per alt el que va succeir al temple mentrerelato la vida dun home que va ser tingut en alta estima fins i totpels deacuteus En una ocasioacute un jovenet assiri va acudir al temple dAs-clepi Tot i estar malalt menava una vida de luxe i com que anavabegut contiacutenuament jo no diria que vivia sinoacute que meacutes aviat ses-tava morint Sofria dhidropesia i com que trobava plaer en lembri-aguesa no socupava dassecar la seva dolegravencia Per aquest motiuAsclepi no li va fer cap cas i no el va visitar ni tan sols en un somni El jove es queixava daquest tracte i llavors el deacuteu dempeus sobreell li va dir - Si consultessis Apolmiddotloni et trobaries mes beacute

Per tant va anar a veure Apolmiddotloni i li va dir - iquestQuegrave hi ha en lateva saviesa que em pugui ser de profit Perquegrave Asclepi em dema-na que et faci una consulta

I ell va replicar - Et puc aconsellar allograve que segons les circums-tagravencies seragrave meacutes valuoacutes per a tu perquegrave suposo que et vols posarbeacute

Siacute per Zeus - va contestar laltre - Vull la salut que Asclepi pro-met perograve que mai no doacutena

Calla - va dir Apolmiddotloni - car ell doacutena la salut als que la desitgenperograve tu fas coses que irriten i agreugen la teva malaltia perquegrave etlliures a la disbauxa i acumules viandes delicades en el teu estomaccarregat daigua i gastat i ofegues laigua amb un diluvi de fangrdquo

Lescriptor cita diverses versions de la mort dApolmiddotloni i prioritza laseva ascensioacute des del temple de Dictynna Aquesta deessa caccediladora iverge de nom Britomartis era filla de Zeus i sidentificava amb Arte-mis Minos rei de Creta lassetjava i ella es va precipitar al mar desdun penya-segat La va salvar la xarxa dun pescador daciacute el nom deDictynna ldquodeessa de les xarxesrdquo (dictys) No se sap per quegrave Apolmiddotlonila va triar pel seu uacuteltim viatge que fou tan notable com la resta de laseva vida

ldquoAltres conten que Apolmiddotloni va morir a Creta duna manera meacutes re-marcable Perquegrave diuen que va continuar vivint a Creta on es vaconvertir en un gran centre dadmiracioacute encara meacutes abans Diuenque va anar temple de Dictina de nit Aquest temple el guarden unsgossos la tasca dels quals es protegir les riqueses que shi troben iels cretencs afirmen que soacuten tan bons com els oacutessos o altres ani-mals i igualment ferotges Aixograve no obstant quan va arribar enllocde bordar se li van apropar i li van fer festes cosa que no haurienfet ni tan sols amb la gent que coneixien familiarment En conse-quumlegravencia el guardians del santuari el van detenir i el van encadenarper bruixot i per lladre acusant-lo dhaver donat als gossos algunaliment encantat Perograve cap a la mitjanit va desfer els seus grillets ihavent cridat els que lhavien encadenat per tal que poguessin sertestimonis de lespectacle va coacuterrer cap a les portes del templeque es van obrir de bat a bat per rebrel i quan va haver entrat adins es van tancar de nou com estaven i es va sentir un cor dedonzelles que cantava des de dins del temple i el seu cant eraaquest Afanyat a deixar la Terra afanyat a pujar al cel En altresparaules Ascendeix amunt des de la Terrardquo

Despreacutes Apolmiddotloni es va aparegraveixer pogravestumament en somnis a un jovebuscador de la veritat per confirmar-li la immortalitat de lagravenima elqual en va quedar totalment convenccedilut Una de les cites atribuiumldes a

Grecorromans

aquest personatge que alguns comparen amb Jesucrist explica el seupunt de vista

ldquoNo hay muerte de nadie sino soacutelo en apariencia asiacute como no haynacimiento de ninguno salvo en lo exterior El cambio de ser a de-venir parece ser nacimiento El cambio de devenir a ser parece sermuerte mas en realidad ninguno realmente nace asiacute como ningu-no realmente muere Es simplemente el hacerse visible y luego in-visible la primera por la densidad de la materia y la uacuteltima por lasutileza del Ser Ser que es siempre el mismo siendo su uacutenicocambio el movimiento y el reposordquo

Baixem ara a la Roma pragmagravetica Tres autors (Ciceroacute Lucreci i Galegrave)revelen unes posicions criacutetiques davant del son i els somnis que conti-nuen i sintetitzen les anteriors visions dels grecs

Ciceroacute el poliacutetic

Marc Tulmiddotli Ciceroacute (106-43 AC) poliacutetic filogravesof escriptor i orador delantiga Roma com els alguns escriptors grecs anteriors adopta posici-ons materialistes en relacioacute al son i els somnis i nega el concepte queels deuacutes envien somnis als seus fidels o que els somnis tenen signifi-

cats ocults que es poden desxifrar

Perograve tot i que rebutja lendevinacioacute per somnis en diverses obres pre-senta la seva teoria poliacutetica al seu De Re Publica a lestil de Platoacute ambreferegravencies oniacuteriques

Eacutes especialment famoacutes el ldquoSomnirdquo amb que Ciceroacute acaba el tractat onel primer dels Escipions africans transmet al seu fill en somnis des delaltra banda de la mort un breu resum de la saviesa antiga

Aixiacute presenta Ciceroacute les circumstagravencies daquell particular somni

ldquoLe pregunteacute entonces con respecto a los asuntos de su reino y eacutela miacute con respecto a nuestra repuacuteblica- y asiacute pasamos el diacutea confe-renciando por extenso Tras regios entretenimientos volvimos aconversar hasta bien entrada la noche en la que el anciano soacutelohabloacute del viejo Scipio (Africanus Major) recordaba todo sobre eacutelno soacutelo sus hazantildeas sino tambieacuten sus dichos Cuando nos separa-mos para retirarnos a descansar por el viaje y nuestra conversa-cioacuten nocturna yo estaba maacutes cansado de lo habitual quedaacutendomeprofundamente dormido

Tras lo cual (pues creo que ello surgioacute del tema de nuestra conver-sacioacuten dado que a menudo sucede que nuestros pensamientos yconversaciones producen alguacuten resultado en el suentildeo como lo queEnnius relata que le sucedioacute a Homero quien acostumbraba a ha-blar sobre ello y meditar en sus horas de vigilia) Africanus se meaparecio en una forma que reconoci maacutes por su busto que por miconocimiento del hombre mismordquo

Ciceroacute no analitza el fet que el somni sigui provocat per la conversaanterior ni comenta com hauria fet Hervey de Saint Denys la influegraven-cia de les imatges recordades en els somnis Meacutes que un somiador filograve-sof eacutes un poliacutetic somiador

En aquest text cegravelebre fa alhora el paper dEscipioacute i del seu fill per ex-posar en un context totalment oniacuteric la seva visioacute de lEstat Ideal

Mata aixiacute dos ocells dun tret per una banda es protegeix contra les criacute-

Grecorromans

tiques (els somnis somnis soacuten) i per laltra deixa anar una contundentcagraverrega de profunditat en comparar molt encertadament la poliacutetica ambun somni

Lucreci el materialista poegravetic

Titus Lucreci (c 98 - 54) filogravesof-poeta llatiacute eacutes autor del conegut Dererum natura (ldquoSobre la naturalesa de les cosesrdquo) un llarg poema ondescriu el moacuten segons els principis dEpicur i de latomisme Preteniaescombrar la supersticioacute dels seus contemporanis i considerava elssomnis unes simples visions nocturnes efecte de lactivitat diuumlrna

Cuando ademaacutes los miembros entregados A blando suentildeo y el pesado cuerpoEn momentos de calma sumergido

Estaacute sin sentimiento hay en nosotrosOtro principio que en el mismo tiempo

Es agitado de infinitos modosY experimenta en siacute las alegriacuteasY cuidados esteacuteriles del pecho

Ho remata amb una explicacioacute materialista del son i els somnis relacio-nada amb la digestioacute

El suentildeo viene cuando el alimentoLlega a descomponerse por los miembros

Y alguna de sus partes sale fuera

Y otra se junta maacutes y se condensaEn lo interior del cuerpo

Perograve no es queda amb la criacutetica banal Al seu estil assaja largumentdel somni

Cuando el suentildeo por fin los miembros ataCon un dulce sopor y cuando el cuerpo

En profundo reposo estaacute tendidoEntonces nos parece estar despiertos

Y hacer tambieacuten de nuestros miembros usoCreemos ver el Sol y luz del diacuteaEn medio de la noche tenebrosa

Y en una pieza estrecha y bien cerradaMudar de climas mares montes riacuteos

Y atravesar a pie llanuras grandesY en el profundo y general silencio

De la noche parece oiacuter sonidosY silenciosos responder acordes

Vemos en alguacuten modo sorprendidosSemejantes fenoacutemenos que tienden

Todos a destruir la confianzaDebida a los sentidos pero en vanoEl engantildeo proviene en nuestra parteDe los juicios del alma que nosotros

Pintamos con aquellas relacionesDe los sentidos suponiendo vistoAquello que los oacuterganos no vieron

El poema de Lucreci parla sovint del son i el somni i eacutes ple dobserva-cions interessants Per exemple empra totes les comparacions clagravessi-ques del son i el somni amb la vida i la mort

iquestY de morir tuacute dudas y te indignasTuacute a quien la vida es muerte continuada

Sintieacutendote morir a cada instanteiquestQue pasas grande parte de tu vida

En dormir y roncar aunque despiertoY siempre en suentildeos ves y traes inquieta

El alma con quimeacutericos terroresNi puedes dar a veces con la causa

Grecorromans

De tu dolencia cuando miserableTe rodea inquietud devoradoraY pierdes la cabeza e irresoluto

En el incierto error del alma vagas

Lucreci com Demogravecrit o lescola hinduacute del Vaishesika diu que elssomnis soacuten el resultat de moltes combinacions atogravemiques que fan sor-gir imatges que sapleguen per formar els objectes i els sers dels som-nis

Por lo demaacutes no es una maravillaEl movimiento de los simulacros

Y agitacioacuten de brazos y de miembrosSeguacuten las reglas pues durante el suentildeo

Deben tener lugar las aparienciasComo que si el primero se disipaY viene a sucederle otro distintoParece que es el mismo simulacro

Que ha mudado de gesto en un instante

I continua amb la seguretat de qui ha somiat sovint (i potser luacutecida-ment)

iquestQueacute direacute cuando vemos en el suentildeoIr bailando a compaacutes los simulacros

Cuando mueven sus miembros delicadosY cuando tienden sus flexibles brazos

Alternativamente con destreza Y lo vuelven a hacer con pie ligero

iquestEstudiaron acaso reglas y artePara poder de noche divertirse

Tengo yo por maacutes cierto y verdaderoQue percibimos estos movimientosEn un instante solo como cuandoSe da una sola voz y sin embargo

Pasan muchos instantes que distingueLa razoacuten solamente eacutesta es la causaDe presentarse muchos simulacros

En cualquier tiempo y en cualquiera parteiexclTanta es su muchedumbre y ligereza

Com Platoacute amb el seu exemple de la caverna Lucreci presenta un nouprecedent cinematogragravefic el moviment en el somi eacutes el resultat de pas-sar successivament imatges fixes

I en una pragravectica reflexioacute sobre el showbusiness que subscriuria qual-sevol membre del moacuten de lespectacle conclou

ldquoSi todo para en suentildeo y en reposo iquestA queacute pudrirnos en perpetuollantordquo

Galegrave o el compromiacutes

Galegrave de Pegravergam (129 - c 200 o 216) fou un metge molt important delegravepoca clagravessica Natural de Pegravergam (seu com hem vist dun importantculte al deacuteu Asclepi) es va traslladar a Roma on va ser metge de la fa-miacutelia imperial Juntament amb Hipogravecrates es considera un dels metgesmeacutes influents de lantic Occident Va seguir la teoria hipocragravetica dels

Grecorromans

humors tot i que va assimilar altres idees mantenint una posicioacute eclegravec-tica Va tocar molts temes tambeacute la filologia i la filosofia

Cal recordar que segons la tradicioacute el pare de Galegrave va rebre en unsomni el consell que eduqueacutes el seu fill tant en la medicina com en lafilosofia Significativament la frase ldquoEl millor metge eacutes tambeacute filogravesofrdquoeacutes el tiacutetol duna de les seves obres Sobre aquest somni patern comentael mateix Galegrave quan explica els fonaments de la creacioacute de la seva ex-tensa obra ldquoCuando llegueacute a los diecisiete antildeos [mi padre] movido por unossuentildeos clarividentes me hizo emprender el estudio de la medicinaal tiempo que el de la filosofiacuteardquo I en el llibre ldquoSobre el pronogravesticrdquo comenta la seriositat que poden ad-quirir de vegades el somnis

ldquoCuando mi padre me introdujo en la filosofiacutea recibioacute a traveacutes deciertos suentildeos clarividentes la orden de instruirme tambieacuten en lamedicina pero no como una ensentildeanza a modo de pasatiempordquo

Com a filogravesof tambeacute va ser un eclegravectic Dacord amb la formacioacute rebu-da a Pegravergam combina quatre corrents filosogravefics del moment platonis-me aristotelisme estoicisme i epicurisme i nomeacutes rebutja les tesisdels epicuris i dels escegraveptics Galegrave parla dels potencials usos megravedicsdel somnis i en el seu tractat ldquoSobre el Diagnogravestic en els Somnisrdquo dis-tingeix els somnis dorigen diviacute que aporten ajut curatiu o diagnogravesticdels que provenen de lagravenima i estan relacionats amb siacutemptomes fiacutesics

Galegrave presenta una completa visioacute dels somnis assenyalant la dificultatde distingir els produiumlts per lagravenima dels generats pel cos En remarcala utilitat per detectar lestat de salut del cos i especialment lequilibridels humors Fins i tot suggereix la assenyada hipogravetesi que lagravenima bus-ca durant el somni el que el cos necessita de manera que qui sua moltsomia que es banya per exemple

Ell mateix va aplicar els seus somnis profegravetics a la seva vida En una

ocasioacute es va fer una sagnia perquegrave lhi havien recomanat en somnis iassegurava que bona part de la seva obra lhi havien dictat en somnisDe tota manera tenia el detall - poc comuacute entre els de la seva letal pro-fessioacute - de no fer experiments amb els altres i nomeacutes els aplicava a simateix

Assegura tambeacute en la seva siacutentesi de totes les ciegravencies que Asclepipodia ajudar un metge a desenvolupar el seu art i que li podia confir-mar hipogravetesis o intuiumlcions perograve a la vegada va amb peus de plom alhora de posar en pragravectica els consells oniacuterics

La fi dels somnis a Roma

Ens acomiadem per ara de lamic Scott Cunnigham - en imatge - amblelegiacuteac lament amb que conclou la seva exposicioacute sobre la fi de lepo-ca clagravessica dels somnis a Roma

ldquoEl final de la incubacioacuten de suentildeos en Roma

La facilidad con que Roma abrazaba el culto de las deidades extran-jeras fue responsable en gran medida del periodo maacutes oscuro dela historia de la Europa Occidental Bastoacute con una sola deidad paraprovocar esta cataacutestrofe

Poco despueacutes de que Roma aceptara el cristianismo como religioacutenoficial la costumbre de tomar bantildeos se empezoacute a considerar paga-na y en consecuencia quedoacute praacutecticamente prohibida

Grecorromans

Los sistemas de alcantarillado cayeron en el abandono (pues ya nose veneraba a la diosa de las alcantarillas Cloacina) Los ricos co-nocimientos cientiacuteficos de Egipto Babilonia y Grecia fueron olvida-dos pues estaban relacionados con deidades y costumbres paga-nas La disposicioacuten por parte de Roma a aceptar el culto uacutenico aotro dios extranjero desembocoacute en los siglos largos temibles y os-curos de la Alta Edad Media

Habriacutean de transcurrir maacutes de mil antildeos para que los europeos searrancasen de los ojos el velo del suentildeo Al cabo empezaron a es-tudiar a los autores claacutesicos y terminaron por poner en marcha unanueva era del pensamiento cientiacutefico Incluso entonces los cientiacutefi-cos recibiacutean constantes advertencias por parte de la Iglesia de queno debiacutean presentar descubrimientos que pusieran en tela de juiciola veracidad de la Biblia La conversioacuten oficial del Imperio Romanoal cristianismo interrumpioacute de momento los antiguos meacutetodos deincubacioacuten de suentildeos (y todas las demaacutes praacutecticas rituales)

Pero no todos los romanos se hicieron cristianos de la noche a lamantildeana Los templos de curacioacuten por los suentildeos eran tan popula-res y numerosos que el culto de sus deidades (Asclepio Isis y Se-rapis) fue una de las uacuteltimas praacutecticas paganas que se eliminaronen la primera eacutepoca romanocristiana De hecho el culto de Isis soacutelose abolioacute en Roma (oficialmente por lo menos) tras severas perse-cuciones

Cuando se hubieron eliminado casi todos los restos de los cultospaganos la antigua Iglesia cristiana emprendioacute su proceso infamede conversioacuten de las praacutecticas maacutes antiguas a formas aceptablespara el cristianismo Se permitieron ciertas formas de incubacioacuten desuentildeos pero soacutelo en iglesias consagradas al dios cristiano Se per-mitiacutea el ayuno como medio para provocar estos suentildeos

Por uacuteltimo el reposo cristiano en los templos se transformoacute en unabuacutesqueda humana idealizada de la inspiracioacuten divina La larga his-toria de las praacutecticas europeas y del Oriente Medio relacionadas conlos suentildeos llegaba a su fin El triunfo poliacutetico de los ideales cristia-nos no soacutelo destruyoacute el concepto de la religioacuten personal sino quetambieacuten nos despojoacute de la comunicacioacuten directa con nuestras dei-dades Se olvidoacute el suentildeo sagradordquo

INTRODUCCIOacute

Xamanismes

Egipte

Taoisme

Hinduisme

Budisme

Nograverdics

Mesoamericans

Grecorromans

Dedicat als amics

MBS SBS JVC MTT JMF

i a la Pita fidel guia fe lina pel moacuten oniacuteric

Catalunya - 2015

SONamp

SOMNIS

INTRODUCCIOacute

Meyrink

Steiner

Freud amp Jung

Van Eeden

Crowley

Castaneda

Ciegravencia

Personal

CONCLUSIONS vV

Iacutendex

INTRODUCCIOacute1

FONTS19

Xamanismes57

Egipte109

Taoisme127

Hinduisme155

Budisme187

Nograverdics205

Mesoamericans229

Grecorromans265

Proemi

Estagraves despert

Introduccioacute

INTRODUCCIOacute

Proverbi taoista

Introduccioacute

mentrdquo

Introduccioacute

cies privades

Introduccioacute

Jack Kerouac

El gran trencament

Espetecs plotinians

Un fals dilema

Xamanismes

Sibegraveria

Xamanismes

Sudagravefrica

Xamanismes

ces laacutegrimas

Els somnis de Gudea

La mort de Dumuzi

Zoroastre

Pegraversia

El somni de Dughda

I ell va replicar

El gran Visthaspa

El somni dAstiages

Apocalipsis perses

Egipte

caure en el son

Egipte

Lestela del Somni

Egipte

Lestela de lEsfinx

Egipte

Viatges rituals

Taoisme

Zhuang Zu

Taoisme

Huainanzi

Taoisme

el savi

Taoisme

Hinduisme

Katha Upanishad

El son

Hinduisme

El somni

Repagraves escolar

Nyaya i Vaishesika

Hinduisme

Mimamsa i Vedanta

Samkhya i Yoga

Hinduisme

Els oriacutegens

Hinduisme

aquest Esperit

Hinduisme

Lestat de somni

El quart estat

Hinduisme

Budisme

Buit i somni

Budisme

Tibetans

Budisme

Samsara i Nirvana

Budisme

Padmasambhava

I precisa

Budisme

La Llum Clara

Nograverdics

Les somiadores

Nograverdics

Les Eddas

Nograverdics

La Balada dAlvis

Els somnis de Baldr

Nograverdics

Helgi va dir

La minyona va dir

Nograverdics

Diu Brynhild

Nograverdics

Guthrun va dir

Atli va dir

Nograverdics

La sala dels somnis

Nograverdics

El Kalevala

Nograverdics

El Mabinogion

Nograverdics

(hellip)

Mesoamericans

somnis

Mesoamericans

Olmeques

Mesoamericans

Ioga olmeca

Mesoamericans

Zapoteques

Mesoamericans

Tolteques

Mesoamericans

lebraciones

Mesoamericans

es suentildeo

Mesoamericans

Asteques

Mesoamericans

aquiacute

per a Platoacute

Mesoamericans

Inques

Mesoamericans

Grecorromans

mortalesrdquo

Grecorromans

Comenta Cappelletti

Grecorromans

Apologia

Grecorromans

Critoacute

Grecorromans

Soacutecrates

Grecorromans

Cagravermides

Grecorromans

Cragravetil

El Banquet

Grecorromans

Fedoacute

Grecorromans

La Repuacuteblica

Grecorromans

- Convengo en ello

Grecorromans

- Lo estoyrdquo

(hellip)

Grecorromans

-Muy de ciertordquo

Teetet

Grecorromans

TeetetesEs cierto

TeetetesMuy bien

Teetetes

Grecorromans

El Sofista

TeetetesSin duda

TeetetesCiertamente

Grecorromans

Les Lleis

Grecorromans

Conclusions

Grecorromans

I afegeix

Grecorromans

Ovidi linciat

Grecorromans

nalitat

Grecorromans

INTRODUCCIOacute

Xamanismes

Egipte

Taoisme

Hinduisme

Budisme

Nograverdics

Mesoamericans

Grecorromans

Catalunya - 2015

SONamp

SOMNIS

INTRODUCCIOacute

Meyrink

Steiner

Freud amp Jung

Van Eeden

Crowley

Castaneda

Ciegravencia

Personal

CONCLUSIONS vV

Iacutendex

INTRODUCCIOacute1

FONTS19

Xamanismes57

Egipte109

Taoisme127

Hinduisme155

Budisme187

Nograverdics205

Mesoamericans229

Grecorromans265

Proemi

Estagraves despert

Introduccioacute

INTRODUCCIOacute

Proverbi taoista

Introduccioacute

mentrdquo

Introduccioacute

cies privades

Introduccioacute

Jack Kerouac

El gran trencament

Espetecs plotinians

Un fals dilema

Xamanismes

Sibegraveria

Xamanismes

Sudagravefrica

Xamanismes

ces laacutegrimas

Els somnis de Gudea

La mort de Dumuzi

Zoroastre

Pegraversia

El somni de Dughda

I ell va replicar

El gran Visthaspa

El somni dAstiages

Apocalipsis perses

Egipte

caure en el son

Egipte

Lestela del Somni

Egipte

Lestela de lEsfinx

Egipte

Viatges rituals

Taoisme

Zhuang Zu

Taoisme

Huainanzi

Taoisme

el savi

Taoisme

Hinduisme

Katha Upanishad

El son

Hinduisme

El somni

Repagraves escolar

Nyaya i Vaishesika

Hinduisme

Mimamsa i Vedanta

Samkhya i Yoga

Hinduisme

Els oriacutegens

Hinduisme

aquest Esperit

Hinduisme

Lestat de somni

El quart estat

Hinduisme

Budisme

Buit i somni

Budisme

Tibetans

Budisme

Samsara i Nirvana

Budisme

Padmasambhava

I precisa

Budisme

La Llum Clara

Nograverdics

Les somiadores

Nograverdics

Les Eddas

Nograverdics

La Balada dAlvis

Els somnis de Baldr

Nograverdics

Helgi va dir

La minyona va dir

Nograverdics

Diu Brynhild

Nograverdics

Guthrun va dir

Atli va dir

Nograverdics

La sala dels somnis

Nograverdics

El Kalevala

Nograverdics

El Mabinogion

Nograverdics

(hellip)

Mesoamericans

somnis

Mesoamericans

Olmeques

Mesoamericans

Ioga olmeca

Mesoamericans

Zapoteques

Mesoamericans

Tolteques

Mesoamericans

lebraciones

Mesoamericans

es suentildeo

Mesoamericans

Asteques

Mesoamericans

aquiacute

per a Platoacute

Mesoamericans

Inques

Mesoamericans

Grecorromans

mortalesrdquo

Grecorromans

Comenta Cappelletti

Grecorromans

Apologia

Grecorromans

Critoacute

Grecorromans

Soacutecrates

Grecorromans

Cagravermides

Grecorromans

Cragravetil

El Banquet

Grecorromans

Fedoacute

Grecorromans

La Repuacuteblica

Grecorromans

- Convengo en ello

Grecorromans

- Lo estoyrdquo

(hellip)

Grecorromans

-Muy de ciertordquo

Teetet

Grecorromans

TeetetesEs cierto

TeetetesMuy bien

Teetetes

Grecorromans

El Sofista

TeetetesSin duda

TeetetesCiertamente

Grecorromans

Les Lleis

Grecorromans

Conclusions

Grecorromans

I afegeix

Grecorromans

Ovidi linciat

Grecorromans

nalitat

Grecorromans

INTRODUCCIOacute

Xamanismes

Egipte

Taoisme

Hinduisme

Budisme

Nograverdics

Mesoamericans

Grecorromans

SONamp

SOMNIS

INTRODUCCIOacute

Meyrink

Steiner

Freud amp Jung

Van Eeden

Crowley

Castaneda

Ciegravencia

Personal

CONCLUSIONS vV

Iacutendex

INTRODUCCIOacute1

FONTS19

Xamanismes57

Egipte109

Taoisme127

Hinduisme155

Budisme187

Nograverdics205

Mesoamericans229

Grecorromans265

Proemi

Estagraves despert

Introduccioacute

INTRODUCCIOacute

Proverbi taoista

Introduccioacute

mentrdquo

Introduccioacute

cies privades

Introduccioacute

Jack Kerouac

El gran trencament

Espetecs plotinians

Un fals dilema

Xamanismes

Sibegraveria

Xamanismes

Sudagravefrica

Xamanismes

ces laacutegrimas

Els somnis de Gudea

La mort de Dumuzi

Zoroastre

Pegraversia

El somni de Dughda

I ell va replicar

El gran Visthaspa

El somni dAstiages

Apocalipsis perses

Egipte

caure en el son

Egipte

Lestela del Somni

Egipte

Lestela de lEsfinx

Egipte

Viatges rituals

Taoisme

Zhuang Zu

Taoisme

Huainanzi

Taoisme

el savi

Taoisme

Hinduisme

Katha Upanishad

El son

Hinduisme

El somni

Repagraves escolar

Nyaya i Vaishesika

Hinduisme

Mimamsa i Vedanta

Samkhya i Yoga

Hinduisme

Els oriacutegens

Hinduisme

aquest Esperit

Hinduisme

Lestat de somni

El quart estat

Hinduisme

Budisme

Buit i somni

Budisme

Tibetans

Budisme

Samsara i Nirvana

Budisme

Padmasambhava

I precisa

Budisme

La Llum Clara

Nograverdics

Les somiadores

Nograverdics

Les Eddas

Nograverdics

La Balada dAlvis

Els somnis de Baldr

Nograverdics

Helgi va dir

La minyona va dir

Nograverdics

Diu Brynhild

Nograverdics

Guthrun va dir

Atli va dir

Nograverdics

La sala dels somnis

Nograverdics

El Kalevala

Nograverdics

El Mabinogion

Nograverdics

(hellip)

Mesoamericans

somnis

Mesoamericans

Olmeques

Mesoamericans

Ioga olmeca

Mesoamericans

Zapoteques

Mesoamericans

Tolteques

Mesoamericans

lebraciones

Mesoamericans

es suentildeo

Mesoamericans

Asteques

Mesoamericans

aquiacute

per a Platoacute

Mesoamericans

Inques

Mesoamericans

Grecorromans

mortalesrdquo

Grecorromans

Comenta Cappelletti

Grecorromans

Apologia

Grecorromans

Critoacute

Grecorromans

Soacutecrates

Grecorromans

Cagravermides

Grecorromans

Cragravetil

El Banquet

Grecorromans

Fedoacute

Grecorromans

La Repuacuteblica

Grecorromans

- Convengo en ello

Grecorromans

- Lo estoyrdquo

(hellip)

Grecorromans

-Muy de ciertordquo

Teetet

Grecorromans

TeetetesEs cierto

TeetetesMuy bien

Teetetes

Grecorromans

El Sofista

TeetetesSin duda

TeetetesCiertamente

Grecorromans

Les Lleis

Grecorromans

Conclusions

Grecorromans

I afegeix

Grecorromans

Ovidi linciat

Grecorromans

nalitat

Grecorromans

INTRODUCCIOacute

Xamanismes

Egipte

Taoisme

Hinduisme

Budisme

Nograverdics

Mesoamericans

Grecorromans

Documents

SON SOMNIS - Shambalahshambalah.com/son-i-somnis-i-1.pdf · 2015. 11. 19. · Llavors d'algun lloc em va venir la idea que hi havia d'haver alguna manera d'encarar el son i els somnis