1

SONDATGE VESICAL

1. Sondatge vesical • Objectius principals • Tipus de sondes • Material necessari per realitzar un sondatge vesical • Tècnica bàsica del sondatge vesical • Cures de manteniment del sondatge vesical • Canvi de sonda • Retirada de la sonda vesical • Contraindicacions • Complicacions

2. Rentats vesicals • Objectiu • Material necessari • Actuació

3. Rentat vesical continu • Objectiu • Material necessari • Actuació • Precaucions

4. Recollida de mostres

5. Cistostomia

6. Cateterisme uretral intermitent • Material • Procediment

7. Cateterisme ureteral • Catèters ureterals de derivació interna • Catèters ureterals de derivació externa

8. Derivacions urinàries • Nefrostomia percutània • Ureteroileostomia cutània • Substitucions vesicals ortotòpiques

9. Bibliografia

2

OBJECTIUS

- Conèixer i identificar el material necessari per a dur a terme el procediment del sondatge vesical.

- Conèixer i identificar els diferents tipus de sondes i les característiques pròpies de cadascuna, així com les seves indicacions.

- Conèixer l’estructura anatòmica del sistema urinari femení i masculí. - Conèixer les diferents tècniques de recollida de mostres d’orina, estèril i no

estèril. Conservació i identificació de la mostra. - Habilitat per realitzar el procediment, amb la màxima cura possible, a fi

d’evitar possibles complicacions. - Mantenir les mesures d’asèpsia pertinents, evitar així complicacions. - Ser capaç de detectar possibles complicacions durant el procediment i

posteriorment. - Registrar el procediment en la documentació. - Conèixer les cures d’infermeria de manteniment del sondatge vesical. - Conèixer el sondatge vesical intermitent. - Conèixer la derivació urinària i tipus.

3

1. SONDATGE VESICAL També anomenat cateterisme vesical. És la introducció d’un catèter a través de la uretra fins a la bufeta de l’orina, de forma permanent o temporal. OBJECTIUS PRINCIPALS

- Determinar la quantitat d’orina eliminada.

- Portar un control estricte de la diüresi.

- Buidar la bufeta en casos de retenció urinària: freqüents en malalties de la pròstata incontinència urinària (en algunes malalties neurològiques)

- Obtenir mostres d’orina per a anàlisis clíniques.

- Recollir mostres d’orina estèril.

- Practicar estudis de la bufeta en determinades malalties: cistografia cistoscòpia urodinàmia

- Determinar l’orina residual després d’una micció espontània.

- Permetre la cicatrització de les vies urinàries després d’una cirurgia.

- Per dilatar la uretra o el coll de la bufeta en algunes patologies.

- Realitzar instil·lacions vesicals o administrar medicació en algunes patologies.

- Per mantenir seca la zona genital en pacients incontinents, sempre en situacions especials, mai per comoditat del personal d’infermeria o cuidador.

TIPUS DE SONDES

Les sondes són uns tubs de consistències i composició variables.

• Consistència. Segons la seva consistència poden ser:

- rígides - semirígides - toves

• Composició. Segons la seva composició poden ser de:

- cautxú - làtex - plàstic - silicona - siliconades - rígides en el seu interior

4

- metàl·liques: rectes corbes en forma de “s” itàlica

• Tipus de punta de sonda. Les sondes vesicals tenen un o varis orificis a la seva part distal, la forma i el tamany dels quals depèn del tipus de sonda i de la forma que tenen a la punta.

1 Nelaton 2 Corbada de Mercier 3 Corbada Conico-olivar 4 Plana 5 Bisellada

També porten un globus que s’infla per poder fixar la sonda i evitar que es pugui desplaçar.

• Interior. Segons el seu interior, les sondes poden tenir:

- UNA via. Generalment són sondes rígides i s’utilitzen per a sondatges intermitents.

- DUES vies. Una via s’utilitza per evaquar l’orina i l’altra per inflar i desinflar el globus.

- TRES vies. Una s’utilitza per evaquar l’orina, l’altra per inflar el globus i la tercera via s’utilitza per administrar líquids per a rentats vesicals continus, en cas que existeixi hematúria.

La mida de les sondes es mesura en unitats franceses que medeixen la circumferència externa. És, segons l’escala francesa de Charrière (CH), en unitats de 0,33 mm.

1 Fr = 1 CH = 0,33 mm

Existeixen sondes del calibre 5 - 6 fins al calibre 30 per adults.

En edats pediàtriques s’utilitzen catèters de 3 a 5 Fr.

La utilització dels diferents tipus de sondes dependrà de la patologia que presenta el pacient i de les seves característiques físiques. Els catèters més

5

utilitzats són els de Nélaton i els de Foley, nom que correspon als seus inventors.

Els calibres que s’utilitzen amb més freqüència són: Per a dones: CH 14, CH 16 Per a homes: CH16, CH 18, CH 20

Generalment les sondes de diàmetre més petit s’utilitzen per al drenatge de l’orina, i les de diàmetre més gran per a pacients als quals se’ls ha realitzat una intervenció quirúrgica.

És important escollir el catèter de diàmetre més petit, a fi de no pressionar la paret de la uretra. És important sobre tot en pacients diabètics, lesionats medul·lars i nois joves.

Sondes Foley de làtex i silicona Puntes de sondes Tieman (per a sondatges difícils) MATERIAL NECESSARI PER A REALITZAR UN SONDATGE VESICAL

- Sonda que volem col·locar (procurar triar el calibre més petit). - Equip de sondatge estèril (talles estèrils obertes, gases, etc.). - Guants estèrils. - Povidona iodada. - Lubricant anestèsic hidrosoluble estèril (Lidocaïna, Xilocaïna al 2%). - Xeringa de 10 o de 20 cc. - Aigua destil·lada o sèrum fisiològic estèril. - Bossa col·lectora amb sistema tancat i antirrefluxe (en cas de no existir

hematúria). - Suport per a la bossa col·lectora. - Xeringa de 50 cc amb con ample.

RECOMANACIONS ABANS DE REALITZAR LA TÈCNICA

S’ha de fer una bona valoració abans de qualsevol tècnica invasiva. És molt important abans de realitzar el procediment, preguntar al pacient si té alguna patologia relacionada amb l’aparell urinari inferior com podrien ser: cirurgies prèvies per via transuretral, possibles malformacions, estenòsi d’uretra, etc; cosa que ens faria desistir de realitzar el sondatge per via uretral i demanar la col·laboració d’un especialista.

6

TÈCNICA BÀSICA DEL SONDATGE VESICAL

• Preparació.

- Del pacient: - Informar al pacient de la tècnica a realitzar. - Donar-li la possibilitat de poder expressar els seus dubtes. - Respectar sempre la seva intimitat. - Explicar el passos de què consta el procediment. - Col·locar al pacient en la posició adequada (decúbit supí).

- Del personal: - Objectivar que el pacient es troba tranquil. - Organització de tot el material necessari. - Rentat higiènic de les mans.

• Execució. Serà diferent, segons es tracti d’homes o de dones.

- En homes. Primera fase:

- Rentat higiènic de les mans. - Ens col·locarem uns guants no estèrils. - Rentar els genitals externs del pacient amb aigua i sabó neutre,

retirant el prepuci cap enrere i netejant bé el surc bàlano-prepucial.

- Esbandir bé els genitals amb aigua i assecat suau amb gases estèrils.

- Desinfectar la zona externa amb povidona iodada en solució aquosa, retirant bé el prepuci, i desinfectar també l’orifici de la uretra.

Segona fase:

- Obrirem l’equip de sondatge amb les talles. - Ens farem rentat antisèptic de les mans. - Assecat de les mans amb compresa estèril. - Col·locació dels guants estèrils. - Col·locació de talla estèril oberta a la zona genital. - Lubricar bé la uretra amb el lubricant hidrosoluble estèril, tipus

Xilocaïna, de forma abundant i deixar actuar uns minuts perquè faci efecte.

- Preparem la sonda del calibre elegit, es comprova el bon funcionament del globus i es lubrica tota la sonda amb el lubricant.

- Col·locar el penis en posició vertical formant angle de 90º (respecte a l’abdomen del pacient) i fent una tracció suau cap a dalt (a fi d’adreçar la uretra) es comença a introduir la sonda. Quan es noti un punt de màxima resistència, es posa el penis en posició horitzontal, es continua introduint la sonda uns 20 cm, fins arribar a la bufeta i veure que reflueix orina. En cas de realitzar analítica es pot recollir en un potet estèril.

7

- Si la sonda porta globus, és el moment d’inflar-lo amb la xeringa amb sèrum fisiològic o aigua destil·lada, amb la quantitat que ens marca la vàlvula.

- Es connecta la sonda a la bossa col·lectora. - Assegurar-se que la pell del prepuci cobreixi el gland a fi

d’evitar edema (parafimosi). (foto)

Parafimosi amb edema

- Fixar la sonda a la cara interna de la cuixa. - Subjectar la bossa al llit amb el suport corresponent per tal

d’evitar que la bossa toqui al terra. - Anotar al full de registre:

Incidències del sondatge. Calibre de la sonda. Lubricant emprat. Quantitat d’orina excretada. Aspecte de la orina. Tipus d’antisèptic utilitzat. Tipus de bossa de drenatge:

Sistema obert Sistema tancat

Esfínter de la uretra membranosa (és un punt difícil)

8

És molt important a fi d’evitar una fricció inadequada del meat uretral, que el gland estigui ben lubricat.

- En dones. Primera fase:

- Rentat higiènic de les mans. - Col·locació de guants no estèrils. - Posició ginecològica. - Rentat dels genitals externs amb aigua i sabó neutre, sempre

des del davant cap a enrere i de dins cap a fora. - Esbandir la zona amb aigua tèbia. - Assecat suau amb gases estèrils (cada gasa només s’utilitza un

cop) sempre de davant cap a enrere i de dins cap a fora. - Desinfectar la zona amb povidona iodada en solució aquosa,

sempre fent moviments descendents i llençant la gasa després de cada passada.

Segona fase:

- Ens farem rentat antisèptic de mans. - Ens col·locarem guants estèrils. - Es col·loca talla estèril. - Lubricar la sonda. - Separar els llavis majors per a la millor visualització del meat

amb els dits polze i índex de la mà no dominant fent una lleugera tracció cap a dalt i enrera.

- Amb la mà dominant, netejar el meat amb una gasa estèril. - Introduir la sonda, que ja la tindrem lubricada, amb suavitat.

Ens pot ajudar la pacient aconsellant-li que faci inspiracions profundes i perllongades, cosa que ens facilitarà la introducció.

- Comprovar que surti orina. - Inflar el globus amb la quantitat que marqui la vàlvula. - Connectar la sonda a la bossa. - Fixar la sonda a la cara interna de la cuixa. - Subjectar la bossa al llit amb el suport corresponent. - Igual que en el cas dels homes, enregistrar les dades.

9

La uretra femenina és més curta que la uretra masculina, però és molt sensible sobre tot a nivell de l’esfínter intern, per la qual cosa és molt important que estigui ben lubricada amb el lubricant anestèsic.

Un cop acabat el procediment, es neteja i s’ordena el material emprat. Ens rentarem les mans.

CURES DE MANTENIMENT DEL SONDATGE VESICAL

- Comprovar sovint la permeabilitat de la sonda. - Rentat meticulós diari, i quan sigui necessari, dels genitals del / la

pacient i de la zona perianal. En el cas dels homes, baixar el prepuci i rentar-lo bé, assecar i tornar a baixar la pell del prepuci.

- Rentar bé les restes acumulades a la sonda i al meat urinari amb aigua i sabó neutre.

- Assecar bé amb gases estèrils. - Desinfectar bé el meat urinari amb povidona iodada. - En el cas dels homes, tornar a baixar la pell del prepuci. - Mobilitzar la sonda en sentit rotatori per tal d’evitar decúbits. - Fixar la sonda a la cuixa. - Mantenir sempre la bossa col·lectora per sota del nivell de la bufeta. Si el

pacient col.labora, li remarcarem la importància de tenir sempre la bossa per sota del nivell de la bufeta per tal d’evitar infeccions per reflux.

- Evitar desconnexions innecessàries de la sonda i utilitzar sempre que es pugui sistemes tancats de drenatge.

- Mantenir la bossa de drenatge fixada al suport per tal d’evitar traumatismes accidentals.

- Mantenir la sonda ben fixada a la cuixa per tal d’evitar qualsevol mena de tracció que pugui produir lesions a la uretra.

- Evitar obstruccions de la sonda o retenció d’orina per colzades del tub. - Rentar la sonda quan sigui estrictament necessari a fi de mantenir-la

permeable, sempre amb la màxima asèpsia. - Valorar els indicadors d’infecció:

Augment de temperatura Calfreds Dolor suprapúbic

10

Orina amb pòsit o mala olor Hematúria

- Valorar l’aparició d’infecció uretral, comprovant que no hi ha supuració o secreció a la perisonda. En cas d’existir supuració, valorar la possibilitat de prendre mostra per a cultiu.

- En cas que s’hagi de pinçar la sonda es farà sempre al tub de drenatge de la sonda, mai la sonda.

CANVI DE SONDA

Els canvis de sondatge vesical permanent estaran indicats quan: - La sonda estigui obstruïda i no es pugui permeabilitzar amb rentats. - Perquè es trenqui la sonda. - Quan ho aconselli la duració màxima de la sonda. - Quan ho indiqui el protocol del centre.

RETIRADA DE LA SONDA VESICAL

- Rentat higiènic de les mans. - Col·locació de guants estèrils. - Explicar el procediment al pacient, mostrant-li seguretat en que no és

dolorós sinó lleugerament molest. - Desinfectar amb povidona iodada el meat i la sonda. - Connectar una xeringa i aspirar el contingut del globus. - Retirar la sonda amb suavitat. - Si el pacient és autònom, indicar-li que cal rentar-se els genitals amb

aigua i sabó. Si no ho és, ho farà el personal cuidador. - Controlar i anotar la diüresi existent a la bossa col·lectora i les

característiques de l’orina. - Anotar l’hora en què s’ha retirat la sonda. - Controlar les miccions espontànies després de la retirada de la sonda a

fi de detectar qualsevol alteració. - La primera micció espontània després de la retirada de la sonda no

s’hauria de perllongar més enllà de les 8 hores post retirada. - En pacients postoperats de prostatectomia pot aparèixer disuria i

pol·laciúria. Entra dins la normalitat i tendeix a millorar amb el temps. CONTRAINDICACIONS DEL SONDATGE VESICAL

- Incontinència urinària, per comoditat del personal cuidador. Abans cal: Estudiar-ne la causa Utilitzar col·lectors Utilitzar bolquers

- Infeccions greus de la uretra i del penis (flemó urinari peno-escrotal). - Lesions uretrals (estenosi, fístules, etc.) - Traumatismes uretrals, com ara ruptura de la uretra per accident de

trànsit, falses vies, etc.

11

COMPLICACIONS DEL SONDATGE VESICAL

• Durant el procediment En alguns casos pot ser difícil la introducció d’un catèter.

- En el cas dels homes: - Un cop es va introduint el catèter es nota un punt de màxima

resistència que es produeix a nivell de la uretra membranosa per contracció involuntària de l’esfínter extern, o bé perquè a la uretra es fa una angulació infrapúbica. En aquest cas s’augmenta progressivament la tracció a la vegada que s’intenta introduir el catèter. NO s’ha d’utilitzar mai la força.

- Si no cedeix la resistència, cal canviar l’angle del penis cap a baix i a la vegada que introduïm la sonda fem certs moviments de rotació fins aconseguir que surti orina.

- En pacients amb hipertròfia de pròstata o postoperats prostàtics, pot ser difícil la introducció de la sonda més enllà de la glàndula prostàtica.

- Hi ha pacients que presenten estenosi d’uretra en algun punt de la uretra. En aquest cas, el sondatge l’ha de realitzar un especialista.

- En el cas de les dones:

- Si es nota resistència a la introducció de la sonda, cal intentar angular la sonda cap a la sínfisi del pubis.

- En cas de que no surti orina després d’insertar la sonda uns 8 o 10cm i no estar la pacient deshidratada, o que hagi fet una micció recent, és probable que s’hagi introduït per error la sonda a la vagina, en aquest cas ens hem de canviar de guants i canviar la sonda.

Cal fer màxima advertència a que NO es pot inflar el globus si no

tenim la seguretat que la sonda està situada a la bufeta de l’orina. Si no n’estem segurs ho comprovarem mitjançant la introducció de solució salina amb una xeringa de con ample de 60cc.

• Després del procediment - La permanència d’un catèter a la uretra comporta una sèrie de

complicacions, la més freqüent de les quals és la infecció urinària, que augmenta a mesura que passen els dies.

- La litiasi vesical també és molt freqüent. Es produeix en sondatges llargs, en els quals es fan unes incrustacions sobre el globus de la sonda; hi ajuda també la immobilitat del pacient.

- La uretritis també és una altra complicació, que és deguda a que el catèter utilitzat irrita la uretra.

- L’estenosi d’uretra és un altra complicació, que pot ser deguda al calibre desproporcionat del catèter i al decúbit que es produeix a la uretra; també hi té a veure el tipus de material del catèter (no bioestable).

12

- En alguns pacients s’objectiva sortida d’orina entre la uretra i el catèter (perisonda). Sempre s’ha de comprovar la permeabilitat de la sonda. Es tendeix al canvi de catèter de calibre més gran, i això no és correcte. Pot ser que el catèter estigui obstruït (per restes de coàguls, d’arenilla etc.), que el catèter s’hagi pinçat, que el globus estigui mal ubicat o per hipercontractilitat de la bufeta. També es tendeix a augmentar l’inflat del globus a fi de que no reflueixi l’orina, és una pràctica que tampoc s’ha de fer (de per sí el globus s’ubica sobre el trígon vesical que irrita la bufeta, i mai podríem obstruir-lo del tot com per evitar la pèrdua d’orina).

- Actualment existeixen al mercat les sondes siliconades, per a sondatges de llarga permanència, que en certa part eviten de manera considerable aquestes complicacions.

- Pot ser que el pacient sigui portador de sondatge vesical permanent i es trobi al seu domicili. Si el pacient és autònom, abans l’haurem implicat en l’autocura de la sonda, i li haurem facilitat un full per escrit amb les recomanacions, amb la finalitat de tenir la màxima informació possible i evitar complicacions.

2. RENTAT VESICAL Consisteix en la introducció d’una solució d’irrigació (sèrum fisiològic) a la bufeta del pacient a través de la sonda vesical per tal de restablir-ne la permeabilitat. OBJECTIU

Mantenir en tot moment la permeabilitat de la sonda, sempre que sospitem que pugui estar obstruïda per:

- Coàguls - Moc - Restes quirúrgiques

MATERIAL NECESSARI

- Xopador - Camp estèril - Guants estèrils - Safata - Pinces de Kocher - Xeringa estèril de 50 cc de con ample - Solució salina al 0,9% estèril

13

ACTUACIÓ

- Explicar sempre el procediment al pacient. - Col·locar el xopador sota el punt de connexió de la sonda amb la bossa

de drenatge, i si pot ser que arribi a sota de la zona perianal del pacient. - Rentat de mans higiènic. - Col·locació de guants estèrils. - Col·locar la talla estèril damunt del xopador i col·locar a sobre tot el

material a utilitzar. - Netejar la connexió de la sonda amb una gasa amb povidona iodada. - Carregar la xeringa amb la solució salina. - Desconnectar la sonda. - Introduir la solució. - Retirar la xeringa i deixar que flueixi per gravetat. Si no reflueix, aspirar

amb la xeringa fins a retirar l’obstacle (coàgul). - És important comptabilitzar els petits volums de solució instil·lada, que

s’han de recuperar cada vegada que aspirem amb la xeringa, i si flueix per gravetat també cal comptabilitzar.

- Repetir l’operació fins que la sonda quedi permeable. 3. RENTAT VESICAL CONTINU OBJECTIU

Mantenir la permeabilitat de la sonda vesical. Aquest rentat s’utilitza en pacients que presenten hematúria:

- en postoperatori urològic. - en patologies genito-urinàries que produeixen hematúria.

Els postoperatoris més freqüents en què s’utilitza el rentat vesical són:

- RTU (resecció transuretral) de bufeta: generalment porten sonda de 3 vies.

- RTU de pròstata: també porten sonda de 3 vies - Adenomectomia: porten sonda de 3 vies i drenatge retropúbic.

Sempre cal saber si s’ha fet tracció (sempre s’especifica al full quirúrgic i a les ordres mèdiques). Aquest punt és important des del punt de vista d’un possible canvi de sonda. MATERIAL NECESSARI

- Bossa de 3000 o 5000 cc de sèrum estèril per a rentat. - Equip d’irrigació per connectar el sèrum a la sonda. - Guants estèrils. - Sistema de drenatge obert. - Solució de povidona podada.

14

ACTUACIÓ

- Explicar el procediment al pacient. - Connexió de l’equip d’irrigació a la bossa de sèrum i purgar-lo (no és

convenient l’entrada d’aire a la bufeta). - Desinfectar la connexió del catèter. - Connectar l’equip a la via d’entrada del catèter, deixant que flueixi per

gravetat. - Mesurar la diüresi mitjançant control d’entrades i sortides del sèrum.

PRECAUCIONS

- Si el pacient ens avisa que té dolor significa que s’ha obstruït la sonda. - Intentar fer el rentat de la sonda fins aconseguir que sigui permeable

(sempre segons protocol asèptic). - És molt important mantenir sempre la permeabilitat de la sonda en

pacients amb rentat continu. L’entrada de sèrum continu sense que sigui drenat pot produir:

Greu distensió de la bufeta. Es pot bloquejar la bufeta per coàguls. Es pot trencar la paret de la bufeta. En cas de cirurgia oberta cal vigilar el drenatge

retropúbic: si drena excessivament, seria un signe d’extravasació del sèrum de rentat fora de la bufeta i sortiria juntament amb sang i orina.

Vigilar que no es produeixi augment del tamany dels genitals externs del pacient i/o abdomen, això significaria la disseminació del sèrum de rentat pel teixit cel·lular subcutani.

- Si el sondatge es realitza per una retenció urinària, es pinçarà de forma intermitent el tub de la bossa col·lectora a fi d’evitar hemorràgies per descompressió brusca de la bufeta.

Sondes d’hematúria de 2 i 3 vies. Permeten inflar el globus fins a 80 ml.

15

4. RECOLLIDA DE MOSTRES - En els pacients portadors de sondatge vesical permanent no s’ha de

desconnectar mai el sistema. - Es pinça el tub col·lector (mai la sonda). - La part proximal del tub porta una vàlvula, que es desinfecta amb solució

iodada. - S’espera uns minuts, es punxa la vàlvula amb una agulla i s’aspira amb una

xeringa fins a uns 5 - 10 cc de mostra. - Es col·loca la mostra en un pot estèril (vigilant que a l’obrir no el manipulem

malament) i es cursa al laboratori. Si no es cursa immediatament, cal dipositar-la a la nevera.

- Naturalment abans ens haurem fet el rentat higiènic de les mans i ens col·locarem uns guants no estèrils.

5. CISTOSTOMIA També anomenat sondatge o drenatge suprapúbic, és un altre sistema de drenatge urinari.

S’instaura segons les necessitats de cada pacient, de les patologies i de l’evolució de les mateixes.

És una tècnica que sempre realitza l’especialista.

Aquesta sonda o catèter es col·loca per via quirúrgica o bé per via percutània mitjançant una punció.

És una tècnica escrupolosament asèptica i també es pot realitzar amb anestèsia local.

Actualment existeixen al mercat uns “Kits” ja preparats per a cistostomia suprapúbica amb sondes d’autocorrecció tipus Foley.

Per a la col·locació d’aquests drenatges és important que el pacient tingui globus vesical a fi d’evitar complicacions. Es pot col·locar mitjançant una ecografia dirigida o bé a cegues, sempre realitzat per un especialista.

16

Generalment es col·loca quan:

- No està indicat el sondatge per via uretral (ruptura d’uretra posterior postraumàtica, etc.).

- S’ha intentat i no s’ha pogut realitzar el sondatge per via uretral (esclerosi del coll vesical, falses vies, etc.).

- Per assegurar el drenatge urinari per via suprapúbica, en el postoperatori de determinades intervencions quirúrgiques en les quals no és aconsellable que passi orina per la uretra (reparacions d’hipospadies, uretroplàsties, neobufetes ortotòpiques, etc). En aquests casos es col·loca sempre en l’acte quirúrgic.

6. CATETERISME URETRAL INTERMITENT Cal fer esmena també a un tipus de sondatge que és molt freqüent, donat el gran nombre de pacients que en són tributaris.

També se l’anomena autocateterisme net i intermitent.

És actualment el principal tractament de les bufetes neurògenes dels lesionats medul·lars, dels nens amb mielomeningocele i en algunes intervencions quirúrgiques de la uretra.

Consisteix en realitzar un sondatge evaquador per via transuretral diversos cops al dia, sense necessitat de material estèril. L’única mesura higiènica que es precisa és el rentat de mans i genitals.

És una tècnica que realitza el propi pacient. En el cas que aquest sigui un nen ho faran els pares; de totes maneres els nens són capaços de fer-ho ells sols a partir del 8 - 10 anys.

Aquesta tècnica comporta:

- Establir un programa de cateterització basat en les necessitats individuals.

- Que el pacient estigui motivat, sigui conscient i tingui mobilitat manual.

- El pacient ha de conèixer l’anatomia bàsica dels genitals externs i de la uretra.

- El pacient ha d’estar molt ben informat.

- Necessita d’un temps d’aprenentatge del procediment.

- Valoració per part del professional que l’aprenentatge del procediment sigui correcte i donar el suport que calgui.

- Explicar al pacient els signes i símptomes d’infecció urinària.

Generalment els pacients que realitzen cateterisme intermitent net estan molt ben instruïts en el procediment, amb una actitud positiva envers el seu problema que fa que sigui molt ben acceptat pel pacient.

Cal destacar que l’aprenentatge acostuma a ser ben rebut donada l’edat dels pacients, que són majoritàriament gent jove. Cal destacar, doncs, que

17

l’autocateterisme és realitzat pel pacient de forma domiciliaria i sense requerir ajut extern. Això, en certa manera, fa que el pacient s’impliqui en l’evolució de la seva patologia i se senti corresponsable del compliment de l’èxit del procediment.

El cateterisme uretral intermitent té com a finalitat evitar les complicacions que es deriven del fet de ser portador d’un sondatge vesical permanent durant un temps llarg i de per vida en aquests tipus de pacients, tant dels problemes mèdics, com des del punt de vista social, millorant el confort individual.

MATERIAL

El material que s’utilitza són catèters de 12 a 14 Fr per a adults i de 5 a 8 Fr per a nens.

Són de plàstic transparent els que denominem Nélaton. Són catèters d’un sol ús i els dispensa la seguretat social.

Actualment al mercat existeixen unes sondes autolubricades. Aquestes sondes estan cobertes de polivinilpirolidona (polímer hidrofílic que actua com a lubricant en contacte amb l’aigua) i són denominades de baixa fricció.

Sondes de Nelaton i Tieman PROCEDIMENT

- El cateterisme es pot fer estant el/la pacient de peu, assegut/da o tombat/da al llit.

- Buscar un espai físic adient (pot ser la sala de bany, o el lloc on estigui acostumat el pacient).

- Disposició del material a utilitzar. - Neteja de genitals i de les mans. - En el cas dels homes, és important lubricar bé la uretra. - No necessàriament s’ha d’utilitzar guants (important el rentat).

18

Diferents postures de l’autocaterisme intermitent net en una dona. 7. CATETERISME URETERAL És un catèter que s’introdueix a l’urèter per desobstruir la via urinària superior. CATÈTERS URETERALS DE DERIVACIÓ INTERNA

També anomenada pròtesis endoureteral.

Deriven el pas de l’orina de la pelvis renal a la bufeta urinària, no tenen connexió amb l’exterior i es deixen col·locats de forma permanent fins a 2 - 3 mesos.

El catèter més utilitzat és el denominat de Doble J, que té una fixació tipus “pig-tail” que fa que el catèter s’autofixi un extrem a la pelvis renal i l’altre a la bufeta.

Són catèters multiperforats, la qual cosa impedeix el reflux de l’orina de la bufeta a la pelvis renal. Aquests catèters són col·locats a través d’una guia que s’introdueix dins la llum del catèter per un dels seus extrems o per un dels orificis que té el catèter al llarg del seu recorregut.

Depenent de si els extrems del catèter estan oberts o tancats, l’un o l’altre extrem o bé els dos, determina la tècnica de col·locació i els tipus de catèters.

La longitud d’aquests catèters és de 27 a 30 cm i el calibre és de 5 a 8,5 CH.

• Tipus - Tancat – Obert - Tancat - Tancat - Obert - Obert

19

• Tècnica

- Via ascendent.

De la bufeta al ronyó, per via endoscòpica i s’utilitza el catèter obert - tancat.

- Via quirúrgica:

Es col·loca durant l’acte quirúrgic. La col·locació és al terç mig de l’urèter i s’utilitza el catèter tancat - tancat.

- Via retrògrada:

Va des del ronyó a la bufeta. S’instaura per via radiològica i mitjançant punció renal. S’utilitza el catèter obert – obert.

CATÈTERS URETERALS DE DERIVACIÓ EXTERNA

Són aquells que un del seus extrems queden a l’exterior. Aquests catèters s’utilitzen de forma temporal, fins a 1 setmana o 10 dies com a màxim, i sempre són introduïts de forma ascendent per via endoscòpica a través de la bufeta fins a la pelvis renal (cateterisme ureteral).

El calibre d’aquests catèters pot anar de 3 a 10 CH o Fr, i la longitud de fins a cm. La part que queda a l’exterior va fixada a la sonda vesical per tal d’evitar-ne el desplaçament i són connectats a una bossa col·lectora de drenatge tancat com la de la sonda vesical.

Per comprovar la seva permeabilitat s’ha de fer amb molta cura: s’utilitza una xeringa de 10 ml amb sèrum fisiològic administrat a molt poca pressió i mai utilitzant la força. Es torna a aspirar també sense fer força o bé es deixa que dreni per decliu i s’ha de recuperar el líquid que s’ha introduït. La manipulació d’aquesta tècnica ha de ser totalment asèptica.

8. DERIVACIONS URINÀRIES Una derivació urinària consisteix en l’abocament dels urèters a l’exterior, que pot ser de manera directa o a través d’un segment intestinal.

La finalitat d’una derivació urinària és la preservació de la funció renal.

Ha de complir uns requisits: - Que sigui còmoda des del punt de vista funcional - Que sigui psicològicament acceptable - Que eviti el reflux i el deteriorament de la funció renal.

Actualment la derivació que compleix aquestes premisses és la substitució vesical ortotòpica amb un segment intestinal destubulitzat, malgrat que no sempre es pot realitzar.

20

Les derivacions urinàries més freqüents són: NEFROSTOMIA PERCUTÀNIA

És una tècnica que consisteix en col·locar un catèter dins de la pelvis renal a través d’una punció percutània (a través de la pell) que travessa el parènquima renal, per poder drenar l’orina.

Es realitza mitjançant punció a nivell lumbar utilitzant uns tròcars especials que són dirigits a través de mètodes radiològics, ecogràfics i/o TAC, a través dels quals es deixa col·locat un catèter que en un extrem té un sistema d’autofixació tipus “pig-tail” o Malecot, que és el que queda fixat dins la pelvis renal, i l’altre extrem queda a l’exterior i és connectat a un sistema de drenatge de circuit tancat.

S’utilitzen en cas que sigui impossible cateteritzar l’urèter pels mitjans que hem anomenat anteriorment (infiltració de l’urèter per tumor abdominal, estenosi o obstrucció ureteral infranquejable, etc.).

Puntes de catèter de nefrostomia Malecot “Pig-tail” Pezzer URETEROSTOMIA CUTÀNIA

Consisteix en la derivació d’un o dels dos urèters a la pell. La derivació pot ser d’un sol estoma o bé dos estomes, un per a cada urèter. En algunes ocasions també es poden derivar els dos urèters al mateix estoma situant l’estoma al costat de l’urèter més dilatat. Aquesta és una tècnica poc utilitzada. Estoma ureteral Aspecte de la ureterostomia Ureterostomia Calibratge de l’estoma

21

URETEROILEOSTOMIA CUTÀNIA ( BRICKER) o CONDUCTE ILEAL

S’explica en tema a part. SUBSTITUCIONS VESICALS ORTOTÒPIQUES

Consisteix en reemplaçar la bufeta urinària creant un reservori de baixa pressió i d’una capacitat semblant a la bufeta urinària.

Es realitza generalment a partir d’un segment de budell aïllat amb el seu meso, obert a través del seu costat antimesentèric i posteriorment doblegat sobre sí mateix creant així una bossa que fa de “neobufeta”.

Aquesta neobufeta és anastomosada a la uretra posterior, la qual cosa permet poder orinar a través de la uretra.

9. BIBLIOGRAFIA Manual de procediments d’infermeria www.gencat.cat/ics febrer 2010

http//fisterra.com Cateterisme o sondatge vesical. Carolina Botella Dorta 01/03/2007 Tècniques en AP 2007.

Protocols i Procediments d’Infermeria. Vall d’Hebron. Primera edició: Març de 1997.

Mc Closkey J, Bulecheck G. Clasificación de intervenciones de enfermeria. 3ª ed. Madrid: Harcourt, S.A., 2005.

Jimenez Cruz J, Rioja Sanz L. Tratado de Urologia. 1ª ed. Barcelona: J Prous, S.A. 1993.

Kim A. Noble, RN, CPAN, MSN. Reconocer cada sonda o tubo de drenaje. Nursing 2003; 21:8-14.

Orsola A, Raventós C, Español I. Autocateterisme amb sondes de baixa fricció per la prevenció d recidiva d’estenosi d’uretra post Uretrotomia interna. Urologia i Comarques 2003; 17: 18-19.

Hedlund O. Anestesia local de la vejiga y de la uretra. 2ª ed. Estocolmo: Gösta Gagnó 1995.

Netter Fh. Sistema Reproductor. Barcelona: Salvat Editores,S:A: 1985.

Llibre de Procediments. Hospital Universitari Arnau de Vilanova.

Martí Ragué J, Tegido Valentí M. Estomes, valoració, tractament i seguiment. Barcelona: Doyma 1999.