Embed Size (px)
Citation preview
Sortides de les Llars de l´Amistat
Viurenoves experiències
Amistat Nº
14 ju
liol
200
7
FUNDACIÓ
• La fundació informa 3
• 24 hores amb 10
Roser Cetrà
• Reportatge 12
Les excursions de les Llars
• Entrevista 14
Mònica Terribas
• Convivència 16
Mercè Solé i Toni Carrión
• Voluntaris 18
Una figura necessària
el patronatPresidenta d’Honor: S.A.R. la Infanta Elena
Patronat d’HonorMariano Supervía, Inés Benedetti, Amparo Ferrando, Carmen Gil de Biedma
PatronatPresident: Albert Trias Vicepresidenta: Mercè Escrigas Tresorer: Jordi Segarra Vocals: Lourdes Canet, Rosa Sensat, Xavier Matas, Lluís Ibáñez Secretari: Alfredo Briales
EditaFundació privada Llars de l’Amistat CheshireDirector General: Dr. Josep M. Colonc/ Benedetti, 60-6208017 Barcelona (Espanya)
[email protected]: Montse Fita
editorial
La responsabilitat de tots
En la nostra societat actual, en què el pes de les grans companyies és
molt important, algunes empreses han optat ja per exercir la responsa-
bilitat social corporativa (RSC), és a dir, porten a terme determinades
accions per retornar a la societat part dels beneficis que han obtingut
amb la seva activitat empresarial. Això vol dir que les empreses, que
sovint tenen fundacions a través de les quals canalitzen les seves acci-
ons d’ajuda als més desafavorits, són col·laboradores de diferents enti-
tats i contribueixen de forma activa al desenvolupament de la societat
civil. El seu exemple és important per dotar de sentit l’actuació d’una
empresa en el si d’una societat, ja que la funció d’una companyia no
només és obtenir beneficis, sinó generar riquesa en el sentit més ampli
del terme.
És per això que des de les Llars de l’Amistat Cheshire animem les prin-
cipals empreses del nostre país a seguir treballant per construir entre
tots una societat més justa, més igualitària, més solidària, més innova-
dora, més culta, més sana, més integradora i més generosa. Més rica,
en definitiva. I és que només cal prendre consciència de les necessitats
i els problemes de la gent que ens envolta per fer una gestió empre-
sarial sensible amb el nostre entorn. La responsabilitat de construir el
model de societat que volem per al segle XXI és cosa de tots.
LLARS DE L’AMISTAT CHESHIRE
sumari
Disseny i realitzacióBPMO Edigrupc/ Caballero, 79, 7è 08014 BCNTel. 93 363 78 40 / Fax 93 410 84 15 www.grupobpmo.com
Dipòsit legalB -4 5 3 2 8 -2 0 0 2
la fundació informa
3
BenvingudesEl passat dia 12 de febrer va ingressar a la Llar Can LLovera el Jaume Mitjans i i el 26 de Març el Jose Ureña. A ells i a les seves famílies els hi donem la benvinguda a la nostra Fundació.
Aprenent horticulturaDurant el mes de març, els residents de la Llar La Gavina va realitzar una visita als horts urbans del Parc de Sant Martí on van rebre les explicacions de persones jubilades que cultiven el seu hort urbà en espais destinats a aquest objectiu. Va ser un dia a l’aire lliure durant el qual tothom va gaudir del contacte amb la natura.
Reconeixementper les dones
El dia 8 de març, l’Associació de Dones ALBADA, amb la col·laboració de l’Ajun-tament de Mollerussa, va celebrar com cada any el Dia Iinternacional de la Dona. Dins dels actes d’enguay es va fer especial menció al món del sector social i, concre-tament, a totes les diplomades socials.
Petit LiceuEls usuaris de La Gavina d’Alella van assistir a un concert al Petit Liceu dins el marc de les activitats que organitza la Llar a través de la figura de la Pepi Rodríguez, responsable del programa d’activitats. Com sempre, van sortir entusiasmats.
Diada de Sant JordiEnguany, La Gavina ha participat de la tradicional diada de Sant Jordi, venent roses i aprofitant l’ambient de tan asse-nyalada festa per donar-se a conèixer pel poble. A cada persona que els comprava una rosa, els residents l’ob-sequiaven amb exemplars de la revista Amistat, per tal de donar a conèixer la Fundació. El dia va ser un èxit, tant a la taula instal·lada en el poble, como en les que hi havia al jardí de la Llar. Evidentement, la més concorreguda va ser la de la Plaça Major d’Alella, on l’al-calde va saludar els residents, que van aprofitar per demar-li millores urba-nístiques en l’entorn del centre, com arranjar el camí des de la LLar fins al centre del poble.
Visita de la Fundació Leonard Cheshire International
La Fundació Leonard Cheshire Interna-tional ha celebrat a Barcelona la seva reunió periòdica de la Regió Europea, una de les 5 zones del món en les quals es divideix geogràficament.A la reunió van assistir: la Dra. Amparo Fabra, Presidenta de la Regió Europea de la Fundació Leonard Cheshire Inter-national i membre del Patronat d’Honor de la Fundació Llars de l’Amistat Che-shire; Sir Edward Clay, President de la Fundació Leonard Cheshire Internatio-nal; Tanya Barron, Directora internaci-
4
la fundació informa
onal de la Fundació Leonard Cheshire International; Andrew Bailey, President de la Fundació Lares da Boa Vontade-Cheshire a Portugal; Collin Campbell, President de la Fundació Cheshire a Jersey; Ronan Keane, President de la Fundació Cheshire a Irlanda; i Mark Blake-Knox, Director General de la Fundació Cheshire a Irlanda. Així mateix, van ser-hi presents el D. José Fabra, col·laborador habitual de la Fundació Leonard Cheshire International a les reunions de la Regió Europea, i el D. Luis Ibáñez, membre del Patronat de la Fundació Llars de la Amistat Cheshire.Aprofitant l’ocasió, membres de Llars de l’Amistat Cheshire van acompanyar els vistants a la Llar Joan Trias, centre per a persones afectades de paràl·lisi cerebral, i a la Llar Emilio Benedetti, on van poder apreciar la transformació que ha experimentat el centre, que s’ha adequat als més moderns sistemes de residència per a persones amb grans disminucions físiques. A la visita els van acompanyar els membres del Patronat de la Fundació i el director general de la Fundació que, juntament amb els direc-tors de les llars, els van donar tota mena d’explicacions. Tots ells van quedat molt satisfets en veure el bon nivell de serveis que podem oferir als nostres residents.
Calçotada a la Llar Emilio Benedetti
A causa de l’èxit que va tenir la pri-mera calçotada que es va realitzar a la Llar Emilio Benedetti l’any passat i per petició de la majoria dels residents, es va repetir l’experiència a la terrassa del menjador, on tots els presents van gaudir d’un bon àpat amb calçots.
Exposició al CosmoCaixa
Els residents de la Llar La Gavina van visitar el CosmoCaixa per veure l’ex-posició Visca la diferència sobre un tema de tanta actualitat com és la sostenibilitat del medi ambient. De la mà d’una guia molt amable, el grup va poder apreciar les diferències entre els diferents elements del medi natural, tant mineral como vegetal i animal. En resum, va ser una exposició d’allò més interessant de la qual els residents van sortir molt satisfets.
Fira d’EntitatsEl passat dia 12 i 13 de maig es va celebrar la Fira de la Rosa a St. Feliu de Llobregat. Com cada any, Can Llovera va participar a la Fira d’Entitats amb un estand i va exposar tot el material que els residents han estat elaborant en els diferents tallers (marcs de foto-grafia, marqueteria, vímet, jocs infan-tils, roba pintada amb estergit, etc.). El nostre estand va comptar amb el suport del voluntariat de l’Ajuntament de St. Feliu i de les visites dels famili-ars per gaudir de totes les activitats de la Fira. Volem agrair a totes aquelles persones l’acompanyament realitzat durant aquests dies i us animem que les properes edicions no us perdeu aquesta fira!
CarnestoltesDe nou, les Llars van celebrar els respec-tius Carnestoltes amb molta il·lusió i és que aquesta és una festa amb molts adeptes. Sobretot per als que els encanta disfres-sar-se. La música, a través d’actuacions en
la fundació informa
5
directe, va ser una de les protagonistes, així com les difresses que els diferents resi-dents dels centres van preparar al tallers.La Llar Terres de Ponent, per exemple, va retornar als “bojos anys 20” de la mà de residents, personal i voluntaris que van interpretar molt bé el paper de gàngsters i coristes. Al ritme del xarleston, amb dis-fresses molt elegants i amb una ambien-tació de cabaret de l’època, amb orquestra inclosa, la disbauxa estava assegurada.
Els èxits esportiusdel nostre club BocciaEl passat dia 5 de maig es va celebrar el XVII Campionat de Catalunya de Boccia, en el Poliesportiu d’Alella. El Club Esportiu de Llars de l’Amistat va obtenir uns resul-tats excel·lents. Volem des d’aquestes pàgines felicitar tots els participants del club i als campions en les set divisions que hi prengueren part. Pel que fa al XVII Campionat d’Espanya de Boccia, la dele-gació del CE Llars estarà formada per: Vasile Agache, Pilar Feijo, Benito Sánchez, David Subirachs, Toni Santcliment, Josep Capdevila, Jordi Dam, Victor Valladolid, Jordi Macia, Jaume Solé i Woafid Bouche-rid, acompanyats per 11 auxiliars.
Slalom Així mateix, volem destacar que en Jordi Dam, ususari de la Llar Joan Trias, ha quedat seleccionat per als campionats d’Espanya d’eslàlom a la ciutat de Vigo.
Excursions i sortides culturalsEls residents de la Llar Emilio Bene-detti van anar al Castell de Cornellà per gaudir d’una exposició de pintura que es realitzava dintre d’aquest inte-ressant recinte. Aprofitant l’exposi-ció, van visitar també el castell, que ha sofert una profunda remodelació i n’ha deixat al descobert la interes-sant arquitectura. Dins aquest pro-grama de sortides, també van anar a una exposició guiada per la prehis-tòria del poble de Gavà. Els nostres residents van aprendre moltes coses sobre les poblacions prehistòriques que van viure en aquella zona. També van visitar el Parc Güell de Gaudí, on van poder contemplar la bonica arqui-tectura modernista pròpia d’aquest artista. La sortida va ser tota una opor-tunitat per estar a l’aire lliure i passar una bona estona. Gràcies amics pel vostre temps.
6
la fundació informa
Festa de “la jamonada”
El diumenge 4 de març la Llar Joan Trias va celebrar la festa anomenada “la jamonada”. Durant la festa, a més de degustar un bon pernil tallat amb gran habilitat pel nostre amic Sr. Aniceto, pare de la resident Mònica García, va haver-hi un concurs de balls de saló amb un jurat format per familiars dels residents, amb demostracions de balls de parella i balls de country, als quals es van afegir tots els participants de la festa.
Anem a l’AquàriumL’Associació Fraternitat Cristiana “La Frater”, conjuntament amb la Llar Joan Trias, va organitzar el darrer cap de setmana una excursió a l’Aquàrium de Barcelona. Per part de la Llar van participar 13 usuaris,
acompanyats d’una monitora i una cui-dadora. Tots ells ens comenten que van passar un diumenge molt divertit i que des d’aquí agraeixen a “La Frater” i als seus voluntaris aquesta col·laboració.
Un Barça inoblidableResidents de la Llar Oxalis de Girona van ser convidats a anar al camp del Futbol Club Barcelona per presenciar un entrenament del primer equip. El Sergi Herrera, el David Fernández, el Marc Dilmé i l’Isaac Vidal, tots culés fins a la medul·la, van poder gaudir en veure als futbolistes en acció i, a més, tot l’equip va anar a saludar-los i es van fer fotos plegats. Els residents de la Llar Sant Salvador també van assistir a un dels entre-naments del Barça i, malgrat que els juga-dors van haver de sortir corrents del camp per refugiar-se de la pluja, van tenir temps de fer-se algunes fotos amb els jugadors i l’entrenador. També els culés de la Llar Terres de Ponent van tenir el seu dia. No us podeu imaginar quina alegria van tenir tots els residents i el personal al poder veure de prop i tocar els seus ídols. Volem aprofitar l’ocasió per agrair al Futbol Club Barcelona, al seu entrenador, Frank Rijkaard, i als jugadors la predisposició i amabilitat amb què ens van tractar.
7
la fundació informa
Nous GenisPer quart any consecutiu, el Departa-ment d’Acció Cívica i Ciutadania de la Generalitat ha celebrat el concurs Nous Genis patrocinat per la Caixa del Mediter-rani CAM. Amb la satisfacció afegida que tant els residents de les Llars de l’Amis-tat com l’entitat han guanyat premis. De les 780 obres presentades, 30 han estat premiades i, d’aquestes, 2 són obres de residents de les Llars. La Rosana Fores Titos, amb l’obra La vida del riu Ter, de la Llar Oxalis de Girona ha guanyat el1r premi del seu grup. L’Ildefonso Ramírez Cano, amb l’obra Agricultura ecológica, de la Llar Terres de Ponent ha guanyat el 4t premi del seu grup, i Llars de l’Amis-tat Cheshire ha obtingut el 5è premi de grup entitats. Aquest reconeixement a una feina ben feta ens anima a seguir treballant amb il·lusió i amb ganes de millorar dia a dia. Des de la Fundació volem felicitar els premiats i agrair els residents de les nostres Llars que hagin participat en el concurs.
Visita a les cavesEl 23 de març els residents de la Llar Joan Trias van anar a Sant Sadurní d’Anoia, a les Caves de Canals & Domingo. En l’organització d’aquesta sortida, els usuaris de la Llar hi van tenir una participació activa. El resultat va ser un èxit per a tots.
Proves d’accessibilitatdels FGCEls usuaris de la Llar Joan Trias van tenir l’oportunitat de col·laborar en un estudi d’accessibilitat de l’embarcament als trens, organitzat pels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, FGC, amb el suport de Federació ECOM i la Diputa-ció de Barcelona al recinte de l’Escola Industrial. Per a l’estudi demanaven persones usuàries de cadires de rodes tant elèctriques com manuals i consistia a pujar en un simulacre de l’andana de l’estació i a un tren. De tots els resultats obtinguts, els responsables de l’estudi faran una mitjana que serà la que es durà a terme a l’adaptació final sobre l’accessibilitat al tren. Esperem que aquest estudi serveixi com a primera experiència per a propers projectes d’investigació sobre l’accessibilitat i les adaptacions.
Tradicionaldinar a CastelldefelsEl passat dissabte dia 19 de maig la famí-lia Pregel va convidar, una vegada més, com és tradicional per aquestes dates, als residents de la Llar Can Llovera a dinar. La trobada va tenir lloc al jardí del domicili familiar de Castelldefels, on tots van poder gaudir d’una passejada per la platja i d’una generosa i divertida barba-coa. Cadascú d’ells es va emportar un
obsequi i l’experiència viscuda d’una gran jornada. Volem donar les gràcies a totes i a tots els voluntaris que van col·laborar perquè aquesta sortida fos possible i molt especialment a la família Pregel.
XX Aniversaride la Llar Sant Salvador
El dia 14 de març de 2007 la Llar Sant Salvador de Tarragona va celebrar el seu 20è aniversari amb una jornada especial. Amb motiu de la celebració, es va fer una recopilació de fotografies des de la inauguració de la Llar el 14 de
8
la fundació informa
març de 1987 fins a l’actualitat, en la qual es repassaven els esdeveniments més importats, com ara festes, aniversa-ris, sortides, etc. i als companys i com-panyes que ja no són amb nosaltres. L’exposició fotogràfica va estar acompa-nyada d’un aperitiu i d’un dinar festiu on no va faltar el pastís i el cava.
El pastís el va tallar la resident més antiga, la Sra. Teresa Povedano, que molt emocionada ens va dedicar unes paraules d’agraïment. Vam finalitzar el dinar amb unes paraules de la Direc-tora, Esther de la Peña, i del Director General de la Fundació, el Dr. Josep M. Colon. Tots dos van agrair a tot el perso-nal la seva entrega i dedicació a la feina, en especial als treballadors més antics presents a l’acte. A la festa van assistir tots els residents i usuaris del centre de dia, de la Llar, el personal, el mossèn del barri, el Sr. Joan Banus, el cap de gestió del Departament d’Acció Social i Ciutadania, el Sr. Ramon Goumà i, de la Fundació LLars de la l’Amistat Cheshire, el President, el Sr. Albert Trias, la Sra. Mercè Escrigas, la Sra. Rosa Sensat, el Sr. Alfredo Briales i el Sr. Xavier Matas. Així com els nostres voluntaris. Tots ple-gats vam gaudir d’un dia de convivència familiar i festiu.
Port Aventura
Com cada any, gràcies a la invitació de “la Caixa”, els residents de totes les Llars han disfrutat novament d’una sortida al parc temàtic de Port Aventura, acompanyats pel Pedro, la Pepi i els cuidadors. Allà van poder gaudir de les actuacions que hi ha en cada una de les zones temàtiques i del fantàstic ambient del parc.
Festes de Sant IsidoriDel 10 al 15 d’abril tenen lloc les Festes de Sant Isidori a Mollerussa, i concretament el dijous dia 12 d’abril és la Diada dels Avis. Com cada any l’Ajuntament, va convidar a participar del dinar als residents de la Llar Terres de Ponent de més de 65 anys.
9
la fundació informaracó d’opinió
Enquesta de satisfacció a les LlarsDurant el passat any 2006
es va fer en tots el centres
de Llars de l’Amistat Cheshire
una enquesta entre els
residents per valorar la
satisfacció del seu dia a
dia a les Llars. Els resultats
serveixen per millorar
aspectes que ens preocupen
a tots, com la qualitat del
servei, les instal·lacions,
el personal i les activitats.
D ins la política d’accions de millora dels seus serveis, la Fundació Llars de l’Amistat Che-shire va portar a terme una enquesta de
satisfacció entre els residents de les Llars conduïda per l’empresa Sede XXI per tal d’afavorir la comunicació entre els residents, la direcció del centre i la Fundació. En primer lloc, la Fundació vol agrair l’alta participació dels residents amb un total de 122 enquestes contes-tades, el que equival a més de la meitat del total, una dada que demostra la implicació dels usuaris en la vida del centre.
La realització de l’enquesta va despertar gran interès entre els residents i els resultats han mostrat una àmplia satisfac-ció, fins i tot en els aspectes, a priori, més difícils de satisfer, amb unes notes notables com a tònica general.
ResultatsEntrant en els resultats, un augment dels serveis assistencials i l’adaptabilitat i l’accessibilitat de l’espai han estat els aspectes més destacats quant a millo-res. De vegades els horaris, els menús, la falta de flexibilitat i la demanda de més activitats i voluntaris han estat comentaris recurrents entre els usuaris.D’altra banda, gairebé el 100% dels enquestats han escollit els tallers com les seves activitats preferides. La informàtica i la celebració de festes i sortides culturals i lúdiques també han estat molt destacades.Així mateix, el tracte amb el personal ha estat molt ben valorat en tots els cen-tres, i cal destacar que s’hi senten molt a gust i consideren la Llar com casa seva.La Fundació està satisfeta amb els resultats globals obtinguts, a més de tenir la refe-rència d’aquells aspectes que els usuaris dels centres creuen que s’han de millorar.
La realització de l’enquesta va mostrar un gran interès entre els residents que han mostrat una àmplia satisfacció
Roser CetràEn aquesta ocasió ens hem desplaçat fins a la Llar Pla
d’en Boet de Mataró per conèixer el dia a dia de la Roser
Cetrà. A mida que anem passant junts la jornada, només
podem estar d’acord amb el que ens van dient els amics
i coneguts que anem trobant: la Roser no para!
10
24 hores amb
10.00 h. La Roser s’aixeca a quarts de nou per esmorzar, arre-glar-se i aprofitar el dia al màxim. El seu interès per la cultura no té fi i ens explica orgullosa que va ser feliç quan va poder escoltar l’òpera Aída al Liceu o quan va anar al concert de Lluís Llach.
10.00 h
11.30 h. La biblioteca pública Pompeu
Fabra és un lloc ideal per agafar llibres i
pel·lícules. Ella, molt aficionada al cinema,
tria dos clàssics de Hitchcock.
11.30 h
11.00 h
11.00 h. A més, la Roser és del Grup de Minusvàlids de Mataró i Maresme (GIMM) i ens comenta que desplaçar-se pel barri és fàcil ja que està totalment adaptat. Així, durant el matí aprofita per fer tota classe d’encàrrecs: s’acosta a la botiga d’animals per comprar el menjar dels periquitos de la Llar; i a la llibreria recull la revista Bravo, on els venedors ja l’esperen amb un somriure: “Per a la més enrotllada”, li diuen.
11
13.00 h. A l’hora de dinar no només es preocupa pels companys, sinó que també troba un moment per ocupar-se del Romeo i la Julieta, els periquitos de la casa.
13.00 h
17.30 h. Anant a Can Palauet, al centre del poble, on segueix un monogràfic sobre dones en la història, tenim temps d’aturar-nos al supermercat.
17.30 h
18.00 h. Un cop a l’auditori ens sorprèn com és de popular la Roser. Es nota que va sovint a les conferències i diferents actes que s’hi celebren. Avui, l’historiadora Elena Clavaguera parla de Lucrècia Bòrgia.
18.00 h
16.00 h. Punta de coixí, grup de conversa amb el psicòleg i informàtica són les activitats que fa actualment. A les 16 h ens adrecem a l’Espai Caixa Laietana amb el Tomàs, un company de la Llar, per anar a classe d’ordinadors.
16.00 h
12.00 h. La Roser és de Sabadell, però després de 13 anys a Mataró s’ha fet total-ment a la vida del poble i és normal que es vagi trobant coneguts pel carrer.
12.00 h
21.00 h. Em gravo tots aquells programes televisius que m’agraden per si al vespre trobo un moment per revisar-los”, ens confessa. Avui la Roser ha de tornar d’hora a la Llar. Altres dies, però, va al cinema o surt a passejar
21.00 h
24 hores amb
E l Pedro i la Pepi són l’alma mater de les excursions que organitza la Fundació per als
residents de les Llars de la província de Barcelona. El Pedro porta 15 anys com a conductor de la Fundació Llars de l’Amistat Cheshire, però la seva feina no consisteix només a portar la furgoneta, totalment adaptada de què disposa la Fundació, sinó que també ajuda els residents a pujar i baixar del vehicle, hi té cura i els acompanya tota l’estona que estan amb ell. No és una tasca senzilla, sinó complexa e impor-tant que ell, amb el seu caràcter empre-nedor i obert, realitza amb simpatia: “M’encanta la meva feina, no crec que pogués trobar-ne una altra que m’om-plís tant”, ens confessa satisfet.
LES EXCURSIONS DE LES LLARS
Avui sortim!El Pedro Manchón i la
Pepi Rodríguez, conductor
i organitzadora, són les
persones que fan possibles
les sortides i excursions a
les Llars. La seva motivació,
interès i bon humor són
protagonistes d’una tasca
que encanta de la mateixa
manera a tots els residents.
I és que passar un dia amb
ells és una autèntica festa!
reportatge
12
reportatge
13
Tot previstLa Pepi Rodríguez, la seva companya en aquesta comesa, treballa des del 1978 amb les Llars, però fa uns 5 anys que va assumir la responsabilitat d’organitzar les sortides. Això implica buscar activitats interessants i adients per als residents de tipus lúdic i cultural: museus, monuments, fàbriques, excursions… on hi hagi un entorn adaptat, siguin gratuïtes i disposin d’un guia que pugui oferir una bona explicació: “He après més en aquests anys que anant a l’escola”, fa broma la Pepi. “De fet, el que més agrada als residents és sortir a dinar, però es tracta de fer una activitat en ocasions cultural, altres lúdica i que a més sigui una forma de contacte dels usuaris amb la ciutat”, afegeix.
La comitiva surt cada dia de la setmana: de dilluns a divendres visita cada dia una casa per recollir un grup de sis persones, que són les que s’han apuntat a l’activitat prèviament propo-sada. Les sortides sempre són en grups reduïts perquè són més fàcils de portar i la interacció entre tots funciona millor. De vegades els acompanya algun voluntari: “La seva tasca és imprescindible perquè per a nosaltres dos sols és massa feina. Seria ideal que més voluntaris s’animessin a sortir més ja que passem una estona fantàstica parlant de les nostres coses. Tant durant el viatge com durant la sobretaula es crea un clima ideal per a la conversa”, explica el Pedro. I és que aquest tàndem sap crear un ambient distès i familiar.
Obrint camíLa Pepi prèviament visita els llocs per asegurar-se que no es trobaran amb cap inconvenient. Fins i tot busca els restaurants que estiguin adaptats i on tot sigui favorable a la sortida. Un dels secrets de l’èxit és la seguretat que ofereixen al grup amb el qual surten. No només estan per tot, sinó que saben trans-metre seguretat als residents ja que, amb la seva predisposició
La Pepi prèviament visita els llocs per asegurar-se que no es trobaran amb cap inconvenient i oferir seguretat al grup
i experiència, són capaços de preveure i evitar qualsevol incident. “L’exterior de la Llar sempre és un espai en el qual el resident se sent menys segur. D’una banda, implica l’excitació d’allò nou i desconegut però, per l’altra, suposa un risc. Nosaltres estem allà per garantir que no passi res”, explica el Pedro.El bon humor amb què tots inicien aquestes sortides és bàsic per al seu desenvolupament. Amb els anys el Pedro i la Pepi han anat establint una relació d’amistat amb els més dels 200 residents de les Llars. Com es veuen cada 5 o 6 setmanes, tots esperen el retrobament amb ganes de posar-se al dia.“També cal destacar que aquesta és una iniciativa pionera en el sector –ens explica la Pepi–. Moltes vegades hem estat el primer grup de persones amb discapacitat a visitar segons quins llocs i ens sentim molt orgullosos de veure que cada vegada són més els que s’aventu-ren a seguir el nostre exemple”.
Periodista, conductora i directora
del programa La nit al dia de
TV3, professora de la Facultat
de Periodisme de la Universitat
Pompeu Fabra, Mònica Terribas
també és esposa i mare
i ens dedica una estona per
parlar-nos de com s’ho fa
per sortirse’n tan bé en tot.
vegades no ho sabem. Hi ha coses que se’ns escapen per llu-nyania, per fonts que en lloc de ser de primera mà són de ter-cera, però el nostre objectiu és ser fidels a explicar el que està passant, intentar donar totes les perspectives. Generalment no ho aconseguim, però ens hi hem d’acostar. També ens hem de distanciar de la nostra pròpia manera d’entendre la vida a l’hora de presentar un informatiu perquè, si no, acabes segrestat per tu mateix. Els meus companys no admetrien treballar amb el meu equip si expliqués les coses com jo les crec. Cal fer l’exer-cici de donar la volta al fet i posar-nos a l’altra banda. La credibi-litat s’alimenta de mirar els fets de forma polièdrica.
Però, a més a més, fa gairebé 15 anys que dónes classes a la Universitat Pompeu Fabra, què aprens dels teus alumnes?Es produeixen 2 aprenentatges en paral·lel: d’una banda, he d’estar al dia i, de l’altra, els alumnes no s’han fet grans amb mi,
MÒNICA TERRIBAS
Què és el que més t’agrada de la teva feina?Aprendre. El programa La nit al dia és un format informatiu que et permet apren-dre i això és tot un privilegi perquè el peri-odisme és molt esclau de l’actualitat: el dia a dia se’t menja i no t’atures a pensar la informació. A part, tinc l’oportunitat de compartir moments entranyables amb l’equip que fa 5 anys que hi treballo i s’ha convertit en una família.
Quin objectiu et marques com a periodista?Donar informacions que s’acostin a la veritat. Els periodistes tenim la intenció d’explicar el que ha passat, que moltes
“La meva realitat em fa molt feliç”
entrevista
14
dia podia retreure’ls-ho. De forma que hem anat organitzant la vida d’acord amb això i tot rutlla bé.
Sent una persona molt propera al món de la discapacitat, quina és la teva experiencia quant a l’entorn físic i social. Penses que està prou adaptat, preparat?Fins i tot les escoles d’educació especial tenen problemes perquè l’entorn físic no està adaptat i això és un drama. Pel que fa a l’adaptació social, tenim molt per avançar. Ha millorat la visibilitat de la discapacitat en general, però no hem aconse-guit donar el pas de fer al discapacitat protagonista de la vida social. Perquè no sentim als discapacitats parlar de temes d’in-terès general? Perquè parlem d’ells a través dels altres? Perquè no tenim cap diputat que vagi amb cadira de rodes? Doncs perquè no podria exercir al Parlament perquè no està adap-tat. Infravalorem la percepció de persones que tenen una altra mirada de la realitat i la dels discapacitats físics o psíquics és molt valuosa. Ens ensenyen a prendre’ns les coses d’una altra manera, a calmar-nos... Aprendre a mirar la vida des d’una altra perspectiva és un exercici que sols no sabem fer. El meu marit, quan em veu capficada em diu: és només un programa de tele-visió i demà tornarà a sortir el sol i la vida continua. Penso que, en general, som massa exigents amb nosaltres mateixos fins al punt d’un malviure innecessari.
Hi ha una Mònica davant i una altra darrere les càmares?Jo crec que no. M’expresso com m’expresso normalment. El llenguatge no verbal no el canviem per estar davant les càma-res. Hi ha gent que te habilitat de fer teatre televisiu, però no és el meu cas.
de forma que m’aporten la visió real del seu món, que ja no és el meu. Quan vaig començar tenia gairebé la mateixa edat que els meus alumnes i ara em tracten de vostè. Sento una distàn-cia amb la seva cultura, els seus valors, la seva forma d’entendre la vida… Ara prima més una cultura d’impacte menys reflexiva, però això passa a tots els àmbits per culpa del món en què vivim i no els hem de fer culpables d’una tendència que es dóna a tots els nivells. Són més ràpids, treballen amb més agili-tat, probablement redacten pitjor i tenen dèficits de context, els costa molt relacionar les coses, que és un dels mals de la nostra societat. Estem alimentant la gent de fets i no de contextos.
Periodisme i docència. Com aconsegueixes conciliar la teva vida laboral i familiar?
Com tothom, suposo. El periodista no te horaris i has d’in-tentar que el teu entorn ho entengui. La família ha de saber quines coses et fan feliç a tu i tu saber quines els fa feliços a ells i compaginar-ho. Al meu fill li toca entendre que si hi ha eleccions la mare es torna boja, que si he d’anar a Madrid per entrevistar algú hi vaig.
Com és la relació amb el teu fill?El Marc és un nino de 8 anys que te la Síndrome de Down i que va a l’escola com qualsevol altre nen. Fem el que fan els pares normals, però amb més dificultats, negar això és absurd. Hi ha coses que no són tan fàcils, però res és diferent a una família normal. Per exemple, el Marc és un nen molt mogut i el meu marit Sergi, que va amb cadira de rodes, no hi pot córrer al darrere. Són dues realitats molt diferents: una cosa és la cadira del Sergi i l’altra la discapacitat del Marc, quan s’enca-valquen pot ser un problema. Però la meva família és la meva realitat i a mi em fa molt feliç
Què va aportar el seu naixement a la teva vida?Quan el Marc va néixer, potser pel fet que el seu pare anava amb cadira de rodes, vam reaccionar molt ràpid. De fet, el Sergi s’ho va prendre tan bé que jo vaig veure que no tenia cap motiu per l’autocontemplació. Vaig tenir molt clar que el Marc havia de ser feliç per sobre de tot i que aniríem afron-tant les coses a mida que anessin sortint. També vaig tenir molt clar que volia un entorn de positivisme al voltant seu. Les persones que no ho han entès segurament ja no estan a prop nostre. D’altra banda, la neuropediatra del Marc em va prohibir que deixés la feina, va fer que m’adonés que jo sóc jo i ells són ells i que si jo renunciava a la meva feina un
entrevista
15
“Aprendre a mirar la vida des d’una altra perspectiva és un exercici que sols no sabem fer”
Els fruitsdel treball conjunt
convivència
Mercè Solé: Recordes quan vas comen-çar a treballar a l’ADF? Jo llavors ja treba-llava al Patronat i us vaig veure néixer com a entitat...Toni Carrión: Sí, l’ADF va néixer el 2004, però no va ser fins a finals del 2005 que vaig assumir la presidència. La veritat és que amb el Patronat hem tingut una relació bona, molt acurada, perquè hem treballat plegats per intentar solucionar els problemes que afecten les persones amb discapacitat de Sant Feliu. En aquest sentit, ens has ajudat molt, Mercè, a l’as-sociació i a les persones que tenen disca-pacitat a Sant Feliu. Ens has donat tot el teu suport.MS: El que sí et dic és que ho intento. És veritat que sí que ens entenem molt
Mercè Solé és tècnica del
Patronat Municipal de Serveis
a les Persones amb Disminució
de l’Ajuntament de Sant Feliu
de Llobregat i Toni Carrión
és resident de Can Llovera i
president de l’Associació de
Disminuïts (ADF) de Sant
Feliu de Llobregat. Tots dos
col·laboren des de les seves
respectives organitzacions
per aconseguir millores que
beneficiïn el conjunt de la
població.
16
convivència
bé i que faig el que puc... Nosaltres des del Patronat intentem treballar amb les entitats, és a dir, no treballem per a les persones amb discapacitats, sinó amb ells i elles. És fonamental treballar de forma conjunta i unificar esforços: vosaltres sou qui millor coneixeu la problemàtica i podeu aportar propostes i actuacions. Estic convençuda que plegats podem assolir millor els objectius comuns.TC: Per exemple, en el tema de les bar-reres arquitectòniques de Sant Feliu. Ens hem preocupat per com serà la nova pis-cina municipal i si estarà adaptada a les nostres necessitats o sobre la construcció de pisos tutelats.MS: Exacte. A més, vosaltres heu detectat a la ciutat les barreres arquitectòniques i en el document que vau elaborar ja expli-càveu quins eren els punts que dificulten la mobilitat i on s’haurien de fer intervenci-ons. Des del Patronat vehiculem i donem suport a aquestes propostes: així, l’Ajunta-
ment ha disposat 100.000 euros que es destinaran íntegrament a millorar l’accessibilitat entre el 2006 i el 2007 tenint en compte el document presentat al Patronat.TC: També és interessant que ara col·laborem amb altres enti-tats en comissions de treball. Abans tothom feia les seves aportacions per separat, és a dir, nosaltres aportàvem un document però les persones invidents n’aportaven un altre sobre la mateixa vorera, per exemple. En el tema de l’ac-cessibilitat ja es va muntar una comissió en la qual estàvem representats les persones amb discapacitats.MS: Un altre dels temes clau en què hem col·laborat és el del transport. Aconseguir el transport porta a porta ha estat un treball conjunt de les entitats i el Patronat i també hem fet força davant el Consell Comarcal, que és qui té les compe-tències en aquest àmbit. I és que la mobilitat és bàsica per a l’autonomia.
TC: Sobretot per poder desplaçar-nos al radi de l’anella, però especialment a Barcelona. Abans, si volies sortir del poble en el teu temps d’oci, t’havies de buscar un mitjà de transport privat i era molt car; la gent no es desplaçava. Per això es va buscar qui podia finançar aquest servei. MS: Actualment, l’ATM financia amb un 78% el transport espo-ràdic porta a porta, i l’Ajuntament aporta un 22%. Cal matisar que el que sí estava mes o menys cobert abans era el trans-port fix. Ara, el servei esporàdic permet que els usuaris vagin al cinema o de compres…anar on vulguin sense haver de donar explicacions, com la resta de ciutadans. Va costar molt aconse-guir-ho, però vam insistir tant a les entitats com a l’Ajuntament i el Patronat. La unió fa la força. En aquest sentit, sempre hi ha hagut molta complicitat i coordinació.
“Estem convençuts que plegats podem assimilar millor els objectius comuns”
1917
Una figura necessària
voluntaris
18
El voluntari és una figura
essencial a les Llars, l’estona
que dedica als residents és
un temps de gran qualitat
humana que tota persona
requereix i gaudeix. Rosa
Sensat, membre del Patronat
de la Fundació, explica la
seva història vinculada a les
Llars i al món del voluntariat.
És la història d’una vocació.
Rosa Sensat recorda perfec-tament quan Mercedes Escri-gas, Carmen Gil de Biedma i
el Sr. Valls van conèixer el capità Leonard Cheshire, durant una visita a Lourdes, i els va explicar el que era la fundació que ell dirigia. Aquella va ser l’espurna que va portar a constituir la Fundació Llars de l’Amistat Cheshire l’any 1968 a Barcelona com a associació, i va iniciar la seva acti-vitat amb la inauguració de la primera residència a la localitat barcelonina de Les Planes.La Rosa, vinculada des d’aquests inicis amb la història de les Llars, va treba-llar com a voluntària a les Planes. “En Luciano n’era el responsable, un home
voluntaris
19
molt amorós amb els residents i que va fer molt pel projecte. Llavors el sector no estava professionalitzat, de forma que ell exercia l’actual figura del cuidador. Va ser una cosa maca al començament perquè era veritablement una llar. Després, em vaig responsabilitzar d’un pis al Masnou per a nois i noies que volien independitzar-se. Tinc molts records d’aquelles perso-nes entranyables, tant obertes i amb tantes ganes de lluitar i tirar endavant. Sentia que eren família meva i que havia de donar-los la meva amistat”, explica.
Coses petites, però essencialsJa desde jove, la Rosa treballava a la Creu Roja els matins i a les tardes es dedicava a tasques de voluntariat. Sempre s’ha pogut comptar amb ella. És la seva vida: “He viscut sempre de cara als altres. És una cosa que m’ha agradat molt, m’ha sortit de dins i ho he aprofitat. Sóc del Patronat, però a mi el que més m’ha agradat ha estat dedicar-me als residents. Sempre hi ha gent que necessita ajuda”, una generositat que ella relaciona amb la seva fe cristiana.És per això que ha tocat totes les àrees del voluntariat i en l’actualitat ajuda en un centre de gent sense sostre. També segueix col·laborant a la Llar Can Llovera de Sant Feliu i a
Pla d’en Boet, a Mataró, on acompanya els residents a fer gestions, va d’excursió amb ells, hi conversa o, simplement, passeja. I és que per a la Rosa, saber que poden comptar amb ella fora de la tasca dels professionals és molt important perquè es crea un vincle humà desinteressat, basat en l’es-
“El voluntari és una figura molt necessària perquè fa coses petites, però molt necessàries, a les que ningú s’hi pot dedicar”
tima, els sentiments, el contacte humà del tu a tu. “El voluntari és una figura molt necessària perquè els professionals van per feina i no hi ha temps per fer les coses que tu pots fer. Coses petites, però molt necessàries. El voluntari és el que hi va per animar, compartir, escoltar, comprendre’ls. A més a més, les visites són una novetat, un estímul, que se surt del seu dia a dia i tots necessitem aires renovats en la nostra rutina. No podem oblidar que treballem amb persones amb unes necessitats afectives i una intimitat pròpia. No tots són iguals i arri-bar a comprendre les persones i la seva individualitat és bàsic”, afegeix pel que fa al tracte amb els residents.
Un lloc on créixer juntsLlars de l’Amistat
Un lloc on compartir nous reptes,on viure il·lusions, on construir un demà...
