Gen

eral

itat d

e C

atal

unya

Con

sell

Inte

runi

vers

itari

de C

atal

unya

Coo

rdin

ació

del

CO

U i

de le

s P

AA

UD

istr

icte

un

ive

rsita

ri d

e C

ata

lun

ya

SÈRIE 5 PAAU. LOGSE BIOLOGIA

La prova consta de tres exercicis. L’exercici 1 és comú i obligatori i val 4 punts.Després heu de triar l’opció A o l’opció B. Aquests exercicis 2 i 3 valen 3 puntscadascun. Responeu cada apartat en un màxim de deu línies.

Exercici 1

a) Introduïm un eritròcit en aigua destil·lada i l’observem en el microscopi òptic.Quines modificacions de forma i volum hi observarem? Feu-ne un dibuix. Quèobservaríem si haguéssim afegit a l’aigua una quantitat elevada de sal comuna(NaCl) abans d’introduir-hi l’eritròcit? Dibuixeu-ho. Expliqueu a què són degutsaquests canvis. [1 punt]

b) Què passaria si repetíssim l’experiment però substituint l’eritròcit per una cèl·lulad’epidermis de ceba? Raoneu la vostra resposta tot relacionant-la amb la funció ila composició d’alguna estructura típicament vegetal. [1 punt]

c) Com sabeu, l’estructura bàsica de les membranes biològiques, com ara la del’eritròcit i la de la cèl·lula d’epidermis de ceba, està constituïda per una bicapa defosfolípids. Relacioneu aquesta ordenació espacial amb les característiquesquímiques de les molècules de fosfolípids. Ajudeu-vos d’un dibuix. [1 punt]

d) Relacioneu les informacions de la columna A amb els elements de la columna B,tot indicant quina lletra correspon a cada número. [1 punt]

A B

1. Els enzims hidrolítics es troben a... a. Complex de Golgi

2. El dictiosoma forma part de... b. Matriu mitocondrial

3. La síntesi d’ATP es produeix majoritàriament a.. c. Citosol

4. Els microfilaments formen part de... d. Estroma

5. Es troba només en cèl·lules animals e. Til·lacoids

6. La glucòlisi s’esdevé a... f. Reticle endoplasmàtic llis

7. La fase fosca de la fotosíntesi s’esdevé a... g. Centriol

8. El cicle de Krebs es produeix a... h. Crestes mitocondrials

9. L’orgànul on es produeix la síntesi de lípids és... i. Citoesquelet

10. La fase lumínica de la fotosíntesi es produeix a... j. Lisosomes

OPCIÓ A

Exercici 2A

Llegiu el text següent de Mendel sobre les lleis de l’herència:

En alguns caràcters de les plantes ornamentals que criden molt l’atenció, aquells que, perexemple, es basen en la forma i la mida de les fulles, o en la pubescència de les diferents parts,etc., s’observa quasi sempre una forma intermèdia. En altres casos, en canvi, un dels doscaràcters parentals mostra tal preponderància que és difícil o completament impossible detrobar l’altre. Això mateix s’observa en els set caràcters híbrids que he estudiat a Pisum.

G. MENDEL, Versuche über Pflanzen hybriden. 1865

a) En aquest fragment, escrit per Mendel, es parla de dues menes de relacions entreels factors de l’herència, el que ara anomenem «al·lels». Indiqueu quines són i enquè consisteixen aquestes relacions al·lèliques i com s’esmenten en el text. [1 punt]

b) Observeu la taula següent, on es resumeixen resultats d’experiments relacionatsamb les lleis de Mendel:

Caràcter Encreuament Resultats Resultats NombreF1 F2 d’individus

a F2

Pèsol: rodona i rugosa totes rodones rodones rugoses 7.324forma de la llavor 5.474 1.850

Flor de nit: vermella i blanca totes roses vermelles roses blanques 1.000color de les flors 250 500 250

Feu un esquema dels encreuaments on es mostrin els genotipus dels progenitors,dels individus de la F1 i de la F2. [1 punt]

c) Coneixeu exemples d’herència d’un caràcter que no segueixi les lleis de Mendel?Expliqueu-ne un, tot justificant les alteracions de les freqüències esperades en ladescendència. [1 punt]

Exercici 3A

En diverses zones costaneres poc profundes del Mediterrani s’han instal·lat petitscorrals limitats per xarxes on s’engreixen, amb pinso, alevins de peixos d’interèscomercial (principalment orades). Just sota aquestes zones s’han observat notablescanvis en la comunitat del fons marí.

a) Expliqueu per què la proposició següent no és acceptable: Els pinsos probablementno són consumits en la seva totalitat pels peixos i això suposa un aportament de matèriaorgànica que aprofiten sobretot les algues per desenvolupar comunitats frondoses just sotael corral. [1 punt]

b) Expliqueu en què es pot fonamentar l’impacte negatiu al qual fa referència la frasesegüent: L’aportament de matèria orgànica (del pinso) i d’excrements (dels peixos) canviales condicions a prop del fons i produeix un impacte negatiu sobre la comunitat que hi hajust sota el corral. [1 punt]

c) Suposem que la biomassa d’alevins d’orades en un corral en un momentdeterminat és de 10 kg/m–3 (pes fresc). Al cap de dues setmanes la biomassa ésde 24 kg/m–3 (pes fresc). Calculeu, en aquest cas, la producció neta en g/m–3/dia–1

en pes sec, assumint que un 70% de la massa dels peixos és aigua. [1 punt]

OPCIÓ B

Exercici 2B

Volem estudiar la velocitat de metabolització de la glucosa d’unes cèl·lules de teixitadipós (adipòcits): per a això mantenim aquestes cèl·lules en un tub d’assaig tancat,en presència d’un medi artificial. Cada deu minuts mesurem la quantitat de glucosaque hi ha al medi d’incubació i la quantitat de CO2 que apareix a l’atmosfera del tub.

Després dels trenta minuts primers, eliminem l’oxigen del medi i continueml’experiment durant trenta minuts més.

a) Feu un esquema metabòlic per explicar la via que seguirà la metabolització de laglucosa abans i després d’eliminar l’oxigen del medi. Com s’anomenen aquestesdues vies? [1 punt]

b) Fem un gràfic dels resultats de l’experiment:

Com expliqueu que quan no hi ha oxigen al medi:— s’estabilitza la concentració de CO2? [0,5 punts]

— la concentració de glucosa al tub d’assaig disminueix més ràpidament que enpresència d’oxigen? [0,5 punts]

c) A quin orgànul cel·lular es genera la major part de l’energia durant els primerstrenta minuts de l’experiment? Feu un dibuix senzill d’aquest orgànul i assenyaleu-ne les parts principals. [1 punt]

Exercici 3B

El 1953, Stanley Miller va realitzar un experiment molt important en la història de labiologia: va sotmetre mescles gasoses d’hidrogen (H2), metà (CH4), amoníac (NH3) i

vapor d’aigua (H2O), en un recipient tancat a 80oC, a l’acció de descàrregues

elèctriques entre dos elèctrodes. Al cap d’unes quantes setmanes, el compartimentdels gasos contenia monòxid de carboni (CO), diòxid de carboni (CO2) i nitrogen (N2).

En el condensat obtingut per refredament es van trobar compostos orgànics solublesen aigua: aminoàcids (com ara la glicina, l’alanina i l’àcid aspàrtic) i àcids orgànicssenzills (entre altres, l’àcid fòrmic i l’àcid làctic). Posteriorment, en altres experimentsla mescla de gasos era sotmesa a diferents tipus d’energia (raigs ultraviolats, raigs X).En conjunt, en aquests experiments es van obtenir tots els aminoàcids presents a lesproteïnes, com també els nucleòtids adenina, guanina, citosina i uracil, i algunsglúcids.

a) Expliqueu quin és el problema que s’investigava en aquests experiments. Per quinaraó, a la mescla de gasos, s’hi va posar hidrogen, metà, amoníac i vapor d’aigua?Per què es mantenia la temperatura al voltant dels 80o C? Per què es realitzavendescàrregues elèctriques? [1 punt]

b) En què es diferencia l’atmosfera actual de la primitiva? Quin paper han tingut elsorganismes en aquest canvi? [1 punt]

c) Quines biomolècules contenen aminoàcids i nucleòtids? Expliqueu la sevaimportància biològica. [1 punt]

Gen

eral

itat d

e C

atal

unya

Con

sell

Inte

runi

vers

itari

de C

atal

unya

Coo

rdin

ació

del

CO

U i

de le

s P

AA

UD

istr

icte

un

ive

rsita

ri d

e C

ata

lun

ya

SÈRIE 2 PAAU. LOGSE BIOLOGIA

La prova consta de tres exercicis. L’exercici 1 és comú i obligatori i val 4 punts.Després heu de triar l’opció A o l’opció B. Aquests exercicis 2 i 3 valen 3 puntscadascun. Responeu cada apartat en un màxim de deu línies.

Exercici 1

a) Identifiqueu les molècules de la figura. Copieu la taula de resultats en el vostre quadernet.[1 punt]

b) Relacioneu els termes d’una columna amb els de l’altra, tot indicant quin número onúmeros corresponen a cada lletra. [1 punt]

A. aminoàcid 1. glúcidB. midó 2. pentosaC. ribosa 3. aldosaD. adenina 4. cetosaE. ATP 5. base nitrogenada

6. nucleòtid7. monosacàrid8. polisacàrid9. triosa10. àcid gras11. nucleòsid12. lípid13. pirimidina14. compost nitrogenat

c) Esmenteu tres proves de laboratori que podríeu utilitzar per tal d’identificar biomolèculesorgàniques, i indiqueu quin o quins compostos s’identifiquen amb cadascuna. [1 punt]

d) Expliqueu la funció dels compostos 3 i 9 de la figura i la seva ubicació dins la cèl·lula.[1 punt]

OPCIÓ A

Exercici 2A

Se sap que la fibrosi quística s’hereta com una anomalia determinada per un gen autosòmicrecessiu. La família del pedigrí presenta alguns casos d’aquesta malaltia.

Les femelles i els mascles es representen mitjançant cercles i quadrats, respectivament. Elssímbols negres representen individus afectats per la malaltia.

a) Especifiqueu els genotipus possibles de cadascun dels individus del pedigrí. [1 punt]b) Quina és la probabilitat que la persona II-3 sigui portadora de l’al·lel de la fibrosi quística?

Justifiqueu-ho. [1 punt]c) La fibrosi quística està provocada per una alteració que afecta només tres nucleòtids d’un

gen. Com podríeu explicar que aquest fet comporti l’aparició d’una malaltia tan greu?[1 punt]

Exercici 3A

Observeu els dibuixos següents. Corresponen a les extremitats anteriors de quatre vertebratsque tenen formes de vida diferents (ésser humà, cavall, balena i au). En l’extremitat humanas’han assenyalat els ossos que la componen.

a) Relacioneu els ossos numerats de cada animal amb el nom corresponent a l’ésser humà.[1 punt]

b) Com s’anomenen els òrgans o les estructures del cos que, com les extremitats delsvertebrats, tot i exercir funcions diferents tenen un origen i una estructura comuns?Esmenteu-ne algun exemple. [1 punt]

c) La configuració dels ossos del braç i de la mà és molt semblant en els exemples mostrats,tot i que cada membre exerceix funcions diferents. Creieu que això és una prova del seuparentesc evolutiu? Justifiqueu-ho. Expliqueu què són els òrgans anàlegs. [1 punt]

OPCIÓ B

Exercici 2B

a) Si observéssiu el bacteri Anabaena cylindrica amb el microscopi electrònic, a 2.000augments, la seva mida aparent seria de 0,4 cm. Quina és la seva mida real? Expresseuel resultat en micròmetres ( m m). (Recordeu que un micròmetre equival a 10–6 m.) Quantesvegades aproximadament és més gran aquest bacteri que la cèl·lula hepàtica de la figura?[1 punt]

b) Quines són les característiques de les cèl·lules procariotes i de les cèl·lules eucariotes pelque fa als aspectes següents? [1 punt]

— tipus de DNA— localització del DNA— presència i localització de ribosomes— localització de la cadena respiratòria— presència de paret cel·lular— presència de cloroplasts— presència de citoesquelet— metabolisme aeròbic o anaeròbic— tipus d’organització (unicel·lular o pluricel·lular)

Les cèl·lules procariotes són, en general, més grans o més petites que les eucariotes?

c) Algunes espècies de bacteris que viuen al fons dels llacs, sobre la superfície delssediments, són anaerobis facultatius capaços de tenir respiració aeròbica o anaeròbica.Expliqueu quina via metabòlica utilitzen fonamentalment per metabolitzar la glucosa, alllarg de l’estiu, quan l’aigua profunda es converteix en anòxica (sense oxigen). Expliqueu-ne el perquè. [1 punt]

Exercici 3B

El dibuix de sota representa dues basses (A i B) força diferents. A cada bassa hi habita unacomunitat. El gràfic mostra la variació de la temperatura en relació amb la fondària a cadabassa, un dia d’estiu.

a) Què és una comunitat? Raoneu per què la comunitat que habita la bassa A pot ser forçadiferent de la comunitat de la bassa B. [1 punt]

b) Quina línia (1 o 2) del gràfic correspon a cada bassa? S’ha trobat una espècie delzooplàncton que només pot viure entre 15 i 18o C. Justifiqueu a quina bassa viu. [1 punt]

c) Suposeu que es tallen tots els arbres que rodegen la bassa B. Creieu que aixòcomportaria, després d’un temps, algun canvi en la comunitat d’organismes aquàtics de labassa? Per què? [1 punt]