Universitat Autnoma de BarcelonaFilosofia Medieval
SUMA TEOLGICA DE TOMS DAQUINOQESTI 1. Qu s i qu comprn la
doctrina sagrada?C O N T E X T U A L I T Z A C I
Toms dAquino s considerat el filsof i el teleg ms important de
la filosofia escolstica i de lpoca medieval en general, juntament
amb Sant Agust dHipona. Va nixer a la Itlia meridional lany 1225,
va morir el 1274 i va ser santificat quaranta-nou anys desprs per
Joan XXII. Va estudiar Arts a la universitat de Npols (cinc anys
dampli contacte amb la filosofia dAristtil) i desprs va ingressar
als dominics, decisi que no va agradar a la seva famlia. Temps
desprs va marxar a Pars, on va ser deixeble dAlbert Magne i on va
escriure el Comentari a les sentncies. Lpoca segent, en la que va
treballar com a mestre a diferents parts dItlia i Frana, va
escriure les seves obres ms conegudes, la Summa contra gentils i la
Summa theologiae.El gran mrit de Toms dAquino s, segurament,
aconseguir una magnfica sntesi de ra i fe, una conciliaci entre
filosofia i teologia, o dit duna altra manera, una harmonitzaci de
laristotelisme amb el cristianisme. No obstant, els textos de Toms
no sn prpiament filosfics. La conciliaci es deu a ls de la ra per
parlar sobre (o justificar) tots aquells coneixements o arguments
que no li dna la revelaci divina. Curiosament aquest enlla no queda
gens forat. Toms treballa duna manera molt natural, probablement
perqu rcorre majoritriament a la filosofia aristotlica, la qual va
arribar a conixer molt b. Lalta escolstica va patir algunes
divisions segons la interpretaci teolgica. Poden distingir-se
diferents corrents filosfics, alguns que treballaven amb textos
dAristtil traduts i filtrats per Avizenna i altres que treballaven
directament amb els textos aristotlics, com per exemple el corrent
daristotelisme moderat, al qual va pertnyer Toms dAquino. Aquest t
com a base directament els escrits aristotlics i no el pensament de
Boeci o de Sant Agust. Toms no va simpatitzar massa amb el
pensament dAvizenna i el dAverrois, aix que va treballar agafant
del pensament dAristtil aquelles coses que podien ser assumibles
per la fe cristiana. Podem dir que Toms va fer un s interessat de
la filosofia dAristtil i que generalment no va ser gaire original,
per tot i aix, el seu pensament va acabar sent molt elaborat i,
depenent de lpoca, molt ben acceptat.R E S U M D E L A Q E S T I
1La Suma Teolgica est dividida en 5 parts, de les quals la ltima va
acabar inacabada. Aquestes parts sn composades per un conjunt de
qestions i aquestes per un llistat darticles, que tenen tots una
mateixa estructura: una pregunta o dubte teolgic que sintrodueix
amb la paraula utrum; mnim tres opinions o arguments a favor i en
contra, la majoria de vegades citant autoritats bbliques o el propi
Aristtil; una soluci proposada per lautor que no s ms que un
posicionament en un dels arguments i, finalment, una resposta per
cada una de les opinions contrries, introdudes per ad primum, ad
secundum, etc. La primera qesti t 10 articles, els quals fan
referncia a la doctrina sagrada (els dos ltims ms concretament a la
Sagrada Escriptura). El resum daquesta ser similar a lestructura de
lobra original, ja que em sembla molt ms entenedor i fcil de
llegir.Qesti 1. Qu s i qu comprn la doctrina sagrada?
Artcle 1. La doctrina sagrada s necessria?Objeccions:
Lhome no ha dassimilar all que la seva capacitat no li deixa
entendre. Per tant, la doctrina no s necessria. Les doctrines miren
de conixer lsser, ja que s lnica cosa vertadera. Una branca de la
filosofia ja tracta lsser div, de manera que no s necessria.
Contraposici:
LEscriptura Sagrada ens ensenya, ens corretgeix, ens fa ms
justos, i la filosofia noms tracta la ra humana. Per tant, s
necessria una doctrina que tracti aquestes coses des dun altre punt
de vista. Soluci:
La salvaci humana necessita duna revelaci divina, la qual
excedeix el coneixement de la ra. Per facilitar-la s necessria una
doctrina sagrada.
Respostes a les objeccions:
Lhome no sexposa sol a all que lexcedeix. s Du qui provoca les
revelacions i s amb la fe que un decideix acceptar-les. El mode de
conixer que t la teologia filosfica s diferent que el de la
doctrina sagrada. El de la doctrina sajuda de la llum divina.
Article 2. La doctrina sagrada s una cincia?Objeccins: Els
articles de la doctrina sagrada parteixen de la fe, que no s
compartida per tothom. Una cincia necessita principis evidents, per
tant, la doctrinca sagrada no ho s. La doctrina sagrada tracta all
individual, mentre que la cincia tracta all
universal.Contraposici:
Sant Agust parla duna cincia llur qualitats sn les de la
doctrina sagrada. Soluci:
Hi ha dos tipus de cincia: la primera extreu les conclusions de
principis evidents mitjanant la llum de lenteniment natural; la
segona extreu les conclusions de principis evidents grcies a la
llum dun enteniment superior, s a dir, i en aquest cas, la de Du i
els Sants.
Respostes a les objeccions:
Els principis evidents de la doctrina sagrada venen duna cincia
superior. Els fets concrets (individuals) sn tractats merament com
models a seguir o exemples.
Article 3. La cincia sagrada s una o mltiple?Objeccions:
Una cincia nica tracta sobre un mateix gnere. La doctrina
sagrada tracta tant a Du com tot all creat per ell i per tant, fa
referncia a gneres diferents. Diverses cincies filosfiques tracten
diferents qestions religioses que la mateixa doctrina sagrada, per
tant, la doctrina s tamb mltiple.Contraposici:
Segons la Sagrada Escriptura la cincia dels sants s noms
una.Soluci:
La doctrina sagrada s una nica cincia. All revelat per Du i all
cognoscible grcies a la llum divina tenen un aspecte formal
(determinaci essencial de lsser) de lobjecte de tal cincia.
Respostes a les objeccions:
La cincia no dna la mateixa importncia a Du que a les seves
creacions. Les creacions sestudien en tant que sn fruit de Du. La
cincia divina s una, simple i ho abasta tot. Totes les possibles
branques poden ajuntar-se sota el poder dsser revelat per Du.
Article 4. La doctrina sagrada s una cincia
prctica?Objeccions:
Segons un Sant de la Bblia no noms sha descoltar les paraules
sagrades sin tamb fer s de la paraula. Per tant, la doctrina s una
cincia prctica. La doctrina es divideix en llei antiga i nova. La
llei s estudiada per la moral (una cincia prctica).
Contraposici:
Les cincies prctiques tenen per objecte coses que poden ser
fetes per lhome. Lobjecte de la cincia sagrada s Du, per tant, no s
prctica.Soluci:
Incls quan la doctrina sagrada inclou cincies filosfiques
prctiques, aquesta ho fa sota el carcter formal de la cincia
sagrada, mirant nicament all que pot ser conegut per la llum
divina. La cincia sagrada s ms especulativa que prctica.
No hi ha respostes a les objeccions perqu ja shan dit a la
soluci.Article 5. La doctrina sagrada s superior a les altres
cincies?Objeccions: La certesa fa superior a una cincia. Hi ha
cincies amb graus de certesa molt ms elevats que la cincia sagrada.
Les cincies inferiors agafen els principis de cincies superiors. La
doctrina sagrada agafa principis de les cincies
filosfiques.Contraposici:
Segons un proverbi les altres cincies sn servents de la doctrina
sagrada.
Soluci: La cincia sagrada s superior a les cincies especulatives
perqu, aix com la ra natural pot fallar, la llum divina no.
Respecte les cincies prctiques s tamb la superior perqu el seu fi
(la felicitat eterna) est incls en el fi de qualsevol cincia
prctica.
Respostes a les objeccions:
Els articles de fe no sn poc crebles pel seu contingut sin per
la debilitat de lenteniment hum. La certesa que ens puguin
proporcionar les altres cincies sempre ser sobre coses
inferiors.
La doctrina sagrada agafa els principis directament de Du per
revelaci. La informaci que treu daltres cincies s complementria, no
per necessitat.Article 6. La doctrina sagrada s saviesa?Objeccions:
La saviesa juga amb principis propis i no externs. La doctrina
sagrada agafa principis externs.
La saviesa prova els principis daltres cincies i la doctrina
sagrada no ho fa.
La doctrina sagrada sadquireix mitjanant lestudi. La saviesa s
un do div (forma part dels 7 dons de lEsperit
Sant)Contraposici:
Segons un deuteronomi de la Bblia la forma divina de comprensi s
saviesa.Soluci:
La doctrina sagrada s la mxima saviesa. El savi s aquell que sap
jutjar i dirigir, aquell que coneix les causes de les coses
inferiors. s per aix que aquell que conegui la causa de Du (o de
tot lunivers), ser reconegut com a savi suprem.Respostes a les
objeccions: Els principis de la cincia sagrada sextreuen de la
cincia de Du, el savi suprem que regula tot el nostre enteniment.
La doctrina sagrada noms t el paper de jutjar les altres cincies i
de tenir per falsos aquells principis que no encaixen amb la seva
doctrina. El coneixement de la cincia sagrada ve per revelaci i no
ha de provar res.
En lEsperit Sant trobem dues maneres de jutjar diferents i ja
sha dit que jutjar s cosa de savi.
Article 7. Du s el subjecte de la doctrina
sagrada?Objeccions:
Tota cincia necessita saber qu s el seu subjecte. La doctrina
sagrada no pot donar resposta a qu s Du, aix que Du no s el
subjecte de la doctrina. Tot el que tracta una cincia est abastat
pel seu subjecte per la doctrina sagrada tracta de moltes ms coses
a part de Du: les creacions, els actes
Contraposici:
El subjecte duna cincia s all al que aquesta gira al voltant. La
cincia sagrada gira al voltant de Du.Soluci:
Du s lobjecte de la doctrina ja que aquesta tot el que tracta ho
fa tenint en el punt de mira a Du.
Respostes a les objeccions:
Els efectes de naturalesa o de grcia sn el substitut de la
definici de Du. Tot el que tracta la doctrina sagrada est comprs en
Du mateix i no sn coses independents dell.Article 8. La doctrina
sagrada s argumentativa?Objeccions:
La doctrina busca principalment la fe i se nest dargumentar-la.
En el cas que fos argumentativa, els seus arguments serien
dautoritat, que segons Boeci, sn els ms febles. En cas que
sarguments mitjanant la ra, la fe perdria tot el seu
mrit.Contraposici:
Segons una carta Bblica, el que segueixi la doctrina autntica
ser capa de rebatre qualsevol argument. Per tant, la doctrina s
argumentativa.Soluci:
Com qualsevol cincia, la doctrina sagrada no argumenta per
provar els seus principis. Els principis argumenten les altres
coses.Respostes a les objeccions: Els arguments de ra no
justifiquen la fe per la fe s permet argumentar altres veritats
sagrades. Els ssers autoritaris dins la cincia sagrada sn
importants perqu han estat en especial contacte amb la revelaci
divina. Aquests tipus darguments, en lmbit div, sn de veritat
inqestionable. La ra serveix per demostrar altres coses que no sn
la fe. Article 9. La Sagrada Escriptura ha dutilitzar
metfores?Objeccions:
Les metfores sn tpiques de la Potica (la ms baixa de les
doctrines). La Sagrada Escriptura, la cincia suprema, no nha de fer
s. La Sagrada Escriptura pretn desvelar la veritat. Ls de metfores
sembla contradir aquest propsit. Les criatures sublims sn les que
ms sacosten a Du i no obstant, les comparacions bbliques daquest sn
sovint amb unes altres.Contraposici:
Transmetre quelcom mitjanant una comparaci s metafric i por ser
til.
Soluci:
Les imatges preses de les coses materials de la Sagrada
Escriptura pretenen transmetre all div. s propi dels humans arribar
a all intelligible mitjanant els sentits. s per aix que all
espiritual sens transmet amb una materialitzaci.Respostes a les
objeccions:
La metfora ofereix una imatge i aquesta li s til a lhome. La
veritat s la que s. Aquell qui amb una revelaci comprn les coses
pot compartir-les amb els altres. La simbologia noms manca de
sentit per als incrduls. s millor parlar sobre Du de forma
negativa, s a dir, sobre aquelles coses que ell no s. s millor
perqu ens allunya del error i perqu daquesta manera, all div, queda
ocult als ulls indignes.
Artcle 10. Un text de la Sagrada Escriptura pot tenir diversos
sentits? (aquests serien lhistric o literal, lalegric, el moral i
lanaggic sentit mstic-)Objeccions:
La multiplicitat de sentits genera confusi i manca de fora a
largument. Per tant, a la doctrina sagrada no li conv tenir
diversos sentits. Aquests quatre sentits semblen diferents als que
cita Agust. Hi ha una altra forma: la parablica (que engloba ficci
doctrinal).
Contraposici:
En un mateix text de la Sagrada Escriptura sens narra un fet i
sens revela un misteri. Per tant, s interessant que tingui diversos
sentits.
Soluci:
Lautor de la Sagrada Escriptura s Du. Du adequa la paraula al
seu significat i al seu contingut. En les altres cincies, els
termes utilitzats expressen alguna cosa. En la Sagrada Escriptura,
el contingut dall expressat pels termes significa tamb alguna cosa.
El primer sentit de la paraula correspon a lhistric o literal;
lltim sentit correspon als 3 altres, els esperituals.Respostes a
les objeccions:
La diversitat de sentit no genera ambigetat. Un mateix terme no
t ms dun significat, s el seu contingut el que pot significar
altres coses. No genera confusi perqu tots parteixen dun mateix
sentit, el literal.
3 daquestes formes (histrica, etiolgica i analgica), formen part
del mateix sentit literal. La ltima, lalegrica, pertany a les
espirituals.
El sentit parablic est incls en el literal. Els termes tenen un
significat propi i un de figurat i el sentit literal les agafa
totes dues.
En aquesta primera qesti Toms dAquino li dna un carcter cientfic
molt interessant a la doctrina sagrada. s un clar exemple de la
conciliaci entre la fe i la ra. La majoria darguments (tant a favor
com en contra) tenen el format ad verecundiam i les respostes a les
objeccions es poden extreure de la soluci, que s la seva opini
sobre el dubte.En resum, doncs, la doctrina sagrada s una cincia
nica i necessria, ms especulativa que prctica, amb fora
argumentativa i superior a totes les altres. s tamb la forma ms
gran de saviesa perqu t com a subjecte a Du. Desprs se centra ms en
els textos sagrats i conclou que sn tils les metfores i que poden
tenir diversos sentits, tots ells complementaris i vertaders.
C R T I C AAbans de comenar la classe de Filosofia Medieval
desconeixia totalment els filsofs de lEdat Mitjana. Em resulta
admirable lafany de tots els pensadors de lpoca per conciliar la ra
i la fe. Toms dAquino s un daquells personatges coneguts per fer
aquesta tasca duna manera molt harmoniosa i elaborada i, tot i que
noms he llegit la primera qesti duna obra molt llarga, sembla que s
aix.Lestructura de lobra fa molt fcil la comprensi i lestudi
daquesta, s per aix que en el resum he volgut respectar-la. La
intenci de Toms era que els alumnes poguessin utilitzar lobra com
una enciclopdia i trobo que va ser innovador i til. De totes
formes, en llegir molts articles seguits sense intenci de buscar
res en concret, la lectura es fa fora cansada i repetitiva.A cada
article, abans de llegir les respostes a les objeccions, havia de
tornar a rellegir aquestes per enrecordar-me, sin, no acabava
dentendre el que volia dir lautor. En aquest sentit sem feia pesat.
A lhora de resumir em passava una mica el mateix, havia danar amb
compte de que tota la resposta en el seu conjunt tingus un sentit
complet, que s una caracterstica bsica de lobra de Toms, i en
general la feina no va ser difcil perqu lestructura ho facilitat
molt, per lltim article em ballava una mica. No vaig saber entendre
en qu es recolzava lautor per exposar els arguments en contra de la
diversistat de sentits en els textos sagrats. Si un shi fixa, tant
en loriginal com en el meu resum, aquests no semblen tenir massa
sentit. Tamb em va resultar curis que Toms defenss la doctrina com
ms especulativa que prctica i que, rarament, la qualifiqus
igualment com la millor de les prctiques.Actualment, per una gran
majoria, la religi, la fe i les revelacions divines ja no es
contemplen com arguments crebles o slids per ells mateixos. A lpoca
Medieval, la religi estava estesa prcticament de forma universal, i
dins el cristianisme, la seva veritat resultava indiscutible. s per
aix que, amb ulls del segle XXI i allunyada de qualsevol contacte
amb la fe, moltes de les solucions que proposa lautor em semblen
gaireb absurdes. No obstant, tenint en compte el carcter filosfic
de lobra, els arguments comprenen una lgica aristotlica que els fa
acceptables i sagraeix al llarg de la lectura.
