12
Universitat Autònoma de Barcelona Filosofia Medieval SUMA TEOLÒGICA DE TOMÀS D’AQUINO QÜESTIÓ 1. Què és i què comprèn la doctrina sagrada? C O N T E X T U A L I T Z A C I Ó Tomàs d’Aquino és considerat el filòsof i el teòleg més important de la filosofia escolàstica i de l’època medieval en general, juntament amb Sant Agustí d’Hipona. Va néixer a la Itàlia meridional l’any 1225, va morir el 1274 i va ser santificat quaranta-nou anys després per Joan XXII. Va estudiar Arts a la universitat de Nàpols (cinc anys d’ampli contacte amb la filosofia d’Aristòtil) i després va ingressar als dominics, decisió que no va agradar a la seva família. Temps després va marxar a París, on va ser deixeble d’Albert Magne i on va escriure el Comentari a les sentències. L’època següent, en la que va treballar com a mestre a diferents parts d’Itàlia i França, va escriure les seves obres més conegudes, la Summa contra gentils i la Summa theologiae. El gran mèrit de Tomàs d’Aquino és, segurament, aconseguir una magnífica síntesi de raó i fe, una conciliació entre filosofia i teologia, o dit d’una altra manera, una harmonització de l’aristotelisme amb el cristianisme. No obstant, els textos de Tomàs no són pròpiament filosòfics. La conciliació es deu a l’ús de la raó per parlar sobre (o justificar) tots aquells coneixements o arguments que no li dóna la revelació divina. Curiosament aquest enllaç no queda gens forçat. Tomàs treballa d’una manera molt natural, probablement perquè récorre majoritàriament a la filosofia aristotèlica, la qual va arribar a conèixer molt bé.

Suma teològica, Tomàs d'Aquino

  • Upload
    cindy

  • View
    218

  • Download
    3

Embed Size (px)

DESCRIPTION

contextualització, resum de la primera qüestió i breu crítica

Citation preview

Universitat Autnoma de BarcelonaFilosofia Medieval

SUMA TEOLGICA DE TOMS DAQUINOQESTI 1. Qu s i qu comprn la doctrina sagrada?C O N T E X T U A L I T Z A C I

Toms dAquino s considerat el filsof i el teleg ms important de la filosofia escolstica i de lpoca medieval en general, juntament amb Sant Agust dHipona. Va nixer a la Itlia meridional lany 1225, va morir el 1274 i va ser santificat quaranta-nou anys desprs per Joan XXII. Va estudiar Arts a la universitat de Npols (cinc anys dampli contacte amb la filosofia dAristtil) i desprs va ingressar als dominics, decisi que no va agradar a la seva famlia. Temps desprs va marxar a Pars, on va ser deixeble dAlbert Magne i on va escriure el Comentari a les sentncies. Lpoca segent, en la que va treballar com a mestre a diferents parts dItlia i Frana, va escriure les seves obres ms conegudes, la Summa contra gentils i la Summa theologiae.El gran mrit de Toms dAquino s, segurament, aconseguir una magnfica sntesi de ra i fe, una conciliaci entre filosofia i teologia, o dit duna altra manera, una harmonitzaci de laristotelisme amb el cristianisme. No obstant, els textos de Toms no sn prpiament filosfics. La conciliaci es deu a ls de la ra per parlar sobre (o justificar) tots aquells coneixements o arguments que no li dna la revelaci divina. Curiosament aquest enlla no queda gens forat. Toms treballa duna manera molt natural, probablement perqu rcorre majoritriament a la filosofia aristotlica, la qual va arribar a conixer molt b. Lalta escolstica va patir algunes divisions segons la interpretaci teolgica. Poden distingir-se diferents corrents filosfics, alguns que treballaven amb textos dAristtil traduts i filtrats per Avizenna i altres que treballaven directament amb els textos aristotlics, com per exemple el corrent daristotelisme moderat, al qual va pertnyer Toms dAquino. Aquest t com a base directament els escrits aristotlics i no el pensament de Boeci o de Sant Agust. Toms no va simpatitzar massa amb el pensament dAvizenna i el dAverrois, aix que va treballar agafant del pensament dAristtil aquelles coses que podien ser assumibles per la fe cristiana. Podem dir que Toms va fer un s interessat de la filosofia dAristtil i que generalment no va ser gaire original, per tot i aix, el seu pensament va acabar sent molt elaborat i, depenent de lpoca, molt ben acceptat.R E S U M D E L A Q E S T I 1La Suma Teolgica est dividida en 5 parts, de les quals la ltima va acabar inacabada. Aquestes parts sn composades per un conjunt de qestions i aquestes per un llistat darticles, que tenen tots una mateixa estructura: una pregunta o dubte teolgic que sintrodueix amb la paraula utrum; mnim tres opinions o arguments a favor i en contra, la majoria de vegades citant autoritats bbliques o el propi Aristtil; una soluci proposada per lautor que no s ms que un posicionament en un dels arguments i, finalment, una resposta per cada una de les opinions contrries, introdudes per ad primum, ad secundum, etc. La primera qesti t 10 articles, els quals fan referncia a la doctrina sagrada (els dos ltims ms concretament a la Sagrada Escriptura). El resum daquesta ser similar a lestructura de lobra original, ja que em sembla molt ms entenedor i fcil de llegir.Qesti 1. Qu s i qu comprn la doctrina sagrada?

Artcle 1. La doctrina sagrada s necessria?Objeccions:

Lhome no ha dassimilar all que la seva capacitat no li deixa entendre. Per tant, la doctrina no s necessria. Les doctrines miren de conixer lsser, ja que s lnica cosa vertadera. Una branca de la filosofia ja tracta lsser div, de manera que no s necessria. Contraposici:

LEscriptura Sagrada ens ensenya, ens corretgeix, ens fa ms justos, i la filosofia noms tracta la ra humana. Per tant, s necessria una doctrina que tracti aquestes coses des dun altre punt de vista. Soluci:

La salvaci humana necessita duna revelaci divina, la qual excedeix el coneixement de la ra. Per facilitar-la s necessria una doctrina sagrada.

Respostes a les objeccions:

Lhome no sexposa sol a all que lexcedeix. s Du qui provoca les revelacions i s amb la fe que un decideix acceptar-les. El mode de conixer que t la teologia filosfica s diferent que el de la doctrina sagrada. El de la doctrina sajuda de la llum divina.

Article 2. La doctrina sagrada s una cincia?Objeccins: Els articles de la doctrina sagrada parteixen de la fe, que no s compartida per tothom. Una cincia necessita principis evidents, per tant, la doctrinca sagrada no ho s. La doctrina sagrada tracta all individual, mentre que la cincia tracta all universal.Contraposici:

Sant Agust parla duna cincia llur qualitats sn les de la doctrina sagrada. Soluci:

Hi ha dos tipus de cincia: la primera extreu les conclusions de principis evidents mitjanant la llum de lenteniment natural; la segona extreu les conclusions de principis evidents grcies a la llum dun enteniment superior, s a dir, i en aquest cas, la de Du i els Sants.

Respostes a les objeccions:

Els principis evidents de la doctrina sagrada venen duna cincia superior. Els fets concrets (individuals) sn tractats merament com models a seguir o exemples.

Article 3. La cincia sagrada s una o mltiple?Objeccions:

Una cincia nica tracta sobre un mateix gnere. La doctrina sagrada tracta tant a Du com tot all creat per ell i per tant, fa referncia a gneres diferents. Diverses cincies filosfiques tracten diferents qestions religioses que la mateixa doctrina sagrada, per tant, la doctrina s tamb mltiple.Contraposici:

Segons la Sagrada Escriptura la cincia dels sants s noms una.Soluci:

La doctrina sagrada s una nica cincia. All revelat per Du i all cognoscible grcies a la llum divina tenen un aspecte formal (determinaci essencial de lsser) de lobjecte de tal cincia.

Respostes a les objeccions:

La cincia no dna la mateixa importncia a Du que a les seves creacions. Les creacions sestudien en tant que sn fruit de Du. La cincia divina s una, simple i ho abasta tot. Totes les possibles branques poden ajuntar-se sota el poder dsser revelat per Du.

Article 4. La doctrina sagrada s una cincia prctica?Objeccions:

Segons un Sant de la Bblia no noms sha descoltar les paraules sagrades sin tamb fer s de la paraula. Per tant, la doctrina s una cincia prctica. La doctrina es divideix en llei antiga i nova. La llei s estudiada per la moral (una cincia prctica).

Contraposici:

Les cincies prctiques tenen per objecte coses que poden ser fetes per lhome. Lobjecte de la cincia sagrada s Du, per tant, no s prctica.Soluci:

Incls quan la doctrina sagrada inclou cincies filosfiques prctiques, aquesta ho fa sota el carcter formal de la cincia sagrada, mirant nicament all que pot ser conegut per la llum divina. La cincia sagrada s ms especulativa que prctica.

No hi ha respostes a les objeccions perqu ja shan dit a la soluci.Article 5. La doctrina sagrada s superior a les altres cincies?Objeccions: La certesa fa superior a una cincia. Hi ha cincies amb graus de certesa molt ms elevats que la cincia sagrada. Les cincies inferiors agafen els principis de cincies superiors. La doctrina sagrada agafa principis de les cincies filosfiques.Contraposici:

Segons un proverbi les altres cincies sn servents de la doctrina sagrada.

Soluci: La cincia sagrada s superior a les cincies especulatives perqu, aix com la ra natural pot fallar, la llum divina no. Respecte les cincies prctiques s tamb la superior perqu el seu fi (la felicitat eterna) est incls en el fi de qualsevol cincia prctica.

Respostes a les objeccions:

Els articles de fe no sn poc crebles pel seu contingut sin per la debilitat de lenteniment hum. La certesa que ens puguin proporcionar les altres cincies sempre ser sobre coses inferiors.

La doctrina sagrada agafa els principis directament de Du per revelaci. La informaci que treu daltres cincies s complementria, no per necessitat.Article 6. La doctrina sagrada s saviesa?Objeccions: La saviesa juga amb principis propis i no externs. La doctrina sagrada agafa principis externs.

La saviesa prova els principis daltres cincies i la doctrina sagrada no ho fa.

La doctrina sagrada sadquireix mitjanant lestudi. La saviesa s un do div (forma part dels 7 dons de lEsperit Sant)Contraposici:

Segons un deuteronomi de la Bblia la forma divina de comprensi s saviesa.Soluci:

La doctrina sagrada s la mxima saviesa. El savi s aquell que sap jutjar i dirigir, aquell que coneix les causes de les coses inferiors. s per aix que aquell que conegui la causa de Du (o de tot lunivers), ser reconegut com a savi suprem.Respostes a les objeccions: Els principis de la cincia sagrada sextreuen de la cincia de Du, el savi suprem que regula tot el nostre enteniment. La doctrina sagrada noms t el paper de jutjar les altres cincies i de tenir per falsos aquells principis que no encaixen amb la seva doctrina. El coneixement de la cincia sagrada ve per revelaci i no ha de provar res.

En lEsperit Sant trobem dues maneres de jutjar diferents i ja sha dit que jutjar s cosa de savi.

Article 7. Du s el subjecte de la doctrina sagrada?Objeccions:

Tota cincia necessita saber qu s el seu subjecte. La doctrina sagrada no pot donar resposta a qu s Du, aix que Du no s el subjecte de la doctrina. Tot el que tracta una cincia est abastat pel seu subjecte per la doctrina sagrada tracta de moltes ms coses a part de Du: les creacions, els actes

Contraposici:

El subjecte duna cincia s all al que aquesta gira al voltant. La cincia sagrada gira al voltant de Du.Soluci:

Du s lobjecte de la doctrina ja que aquesta tot el que tracta ho fa tenint en el punt de mira a Du.

Respostes a les objeccions:

Els efectes de naturalesa o de grcia sn el substitut de la definici de Du. Tot el que tracta la doctrina sagrada est comprs en Du mateix i no sn coses independents dell.Article 8. La doctrina sagrada s argumentativa?Objeccions:

La doctrina busca principalment la fe i se nest dargumentar-la. En el cas que fos argumentativa, els seus arguments serien dautoritat, que segons Boeci, sn els ms febles. En cas que sarguments mitjanant la ra, la fe perdria tot el seu mrit.Contraposici:

Segons una carta Bblica, el que segueixi la doctrina autntica ser capa de rebatre qualsevol argument. Per tant, la doctrina s argumentativa.Soluci:

Com qualsevol cincia, la doctrina sagrada no argumenta per provar els seus principis. Els principis argumenten les altres coses.Respostes a les objeccions: Els arguments de ra no justifiquen la fe per la fe s permet argumentar altres veritats sagrades. Els ssers autoritaris dins la cincia sagrada sn importants perqu han estat en especial contacte amb la revelaci divina. Aquests tipus darguments, en lmbit div, sn de veritat inqestionable. La ra serveix per demostrar altres coses que no sn la fe. Article 9. La Sagrada Escriptura ha dutilitzar metfores?Objeccions:

Les metfores sn tpiques de la Potica (la ms baixa de les doctrines). La Sagrada Escriptura, la cincia suprema, no nha de fer s. La Sagrada Escriptura pretn desvelar la veritat. Ls de metfores sembla contradir aquest propsit. Les criatures sublims sn les que ms sacosten a Du i no obstant, les comparacions bbliques daquest sn sovint amb unes altres.Contraposici:

Transmetre quelcom mitjanant una comparaci s metafric i por ser til.

Soluci:

Les imatges preses de les coses materials de la Sagrada Escriptura pretenen transmetre all div. s propi dels humans arribar a all intelligible mitjanant els sentits. s per aix que all espiritual sens transmet amb una materialitzaci.Respostes a les objeccions:

La metfora ofereix una imatge i aquesta li s til a lhome. La veritat s la que s. Aquell qui amb una revelaci comprn les coses pot compartir-les amb els altres. La simbologia noms manca de sentit per als incrduls. s millor parlar sobre Du de forma negativa, s a dir, sobre aquelles coses que ell no s. s millor perqu ens allunya del error i perqu daquesta manera, all div, queda ocult als ulls indignes.

Artcle 10. Un text de la Sagrada Escriptura pot tenir diversos sentits? (aquests serien lhistric o literal, lalegric, el moral i lanaggic sentit mstic-)Objeccions:

La multiplicitat de sentits genera confusi i manca de fora a largument. Per tant, a la doctrina sagrada no li conv tenir diversos sentits. Aquests quatre sentits semblen diferents als que cita Agust. Hi ha una altra forma: la parablica (que engloba ficci doctrinal).

Contraposici:

En un mateix text de la Sagrada Escriptura sens narra un fet i sens revela un misteri. Per tant, s interessant que tingui diversos sentits.

Soluci:

Lautor de la Sagrada Escriptura s Du. Du adequa la paraula al seu significat i al seu contingut. En les altres cincies, els termes utilitzats expressen alguna cosa. En la Sagrada Escriptura, el contingut dall expressat pels termes significa tamb alguna cosa. El primer sentit de la paraula correspon a lhistric o literal; lltim sentit correspon als 3 altres, els esperituals.Respostes a les objeccions:

La diversitat de sentit no genera ambigetat. Un mateix terme no t ms dun significat, s el seu contingut el que pot significar altres coses. No genera confusi perqu tots parteixen dun mateix sentit, el literal.

3 daquestes formes (histrica, etiolgica i analgica), formen part del mateix sentit literal. La ltima, lalegrica, pertany a les espirituals.

El sentit parablic est incls en el literal. Els termes tenen un significat propi i un de figurat i el sentit literal les agafa totes dues.

En aquesta primera qesti Toms dAquino li dna un carcter cientfic molt interessant a la doctrina sagrada. s un clar exemple de la conciliaci entre la fe i la ra. La majoria darguments (tant a favor com en contra) tenen el format ad verecundiam i les respostes a les objeccions es poden extreure de la soluci, que s la seva opini sobre el dubte.En resum, doncs, la doctrina sagrada s una cincia nica i necessria, ms especulativa que prctica, amb fora argumentativa i superior a totes les altres. s tamb la forma ms gran de saviesa perqu t com a subjecte a Du. Desprs se centra ms en els textos sagrats i conclou que sn tils les metfores i que poden tenir diversos sentits, tots ells complementaris i vertaders.

C R T I C AAbans de comenar la classe de Filosofia Medieval desconeixia totalment els filsofs de lEdat Mitjana. Em resulta admirable lafany de tots els pensadors de lpoca per conciliar la ra i la fe. Toms dAquino s un daquells personatges coneguts per fer aquesta tasca duna manera molt harmoniosa i elaborada i, tot i que noms he llegit la primera qesti duna obra molt llarga, sembla que s aix.Lestructura de lobra fa molt fcil la comprensi i lestudi daquesta, s per aix que en el resum he volgut respectar-la. La intenci de Toms era que els alumnes poguessin utilitzar lobra com una enciclopdia i trobo que va ser innovador i til. De totes formes, en llegir molts articles seguits sense intenci de buscar res en concret, la lectura es fa fora cansada i repetitiva.A cada article, abans de llegir les respostes a les objeccions, havia de tornar a rellegir aquestes per enrecordar-me, sin, no acabava dentendre el que volia dir lautor. En aquest sentit sem feia pesat. A lhora de resumir em passava una mica el mateix, havia danar amb compte de que tota la resposta en el seu conjunt tingus un sentit complet, que s una caracterstica bsica de lobra de Toms, i en general la feina no va ser difcil perqu lestructura ho facilitat molt, per lltim article em ballava una mica. No vaig saber entendre en qu es recolzava lautor per exposar els arguments en contra de la diversistat de sentits en els textos sagrats. Si un shi fixa, tant en loriginal com en el meu resum, aquests no semblen tenir massa sentit. Tamb em va resultar curis que Toms defenss la doctrina com ms especulativa que prctica i que, rarament, la qualifiqus igualment com la millor de les prctiques.Actualment, per una gran majoria, la religi, la fe i les revelacions divines ja no es contemplen com arguments crebles o slids per ells mateixos. A lpoca Medieval, la religi estava estesa prcticament de forma universal, i dins el cristianisme, la seva veritat resultava indiscutible. s per aix que, amb ulls del segle XXI i allunyada de qualsevol contacte amb la fe, moltes de les solucions que proposa lautor em semblen gaireb absurdes. No obstant, tenint en compte el carcter filosfic de lobra, els arguments comprenen una lgica aristotlica que els fa acceptables i sagraeix al llarg de la lectura.