SUMARI - de0a18 · 2015-02-26 · JUGAR I APRENDRE AL CASAL_____ 12 De ple dret L’ADOPCIÓ A CATALUNYA ... Que facilitin el plaer de relacionar-se amb d'altres nois i noies de la

3Protagonistes,ja núm. 24

S UM A R I

Membre de:

EditorialINFANTS URBANS ______________________________________________________________ 4Ferran Casas

Tema obertL’ATENCIÓ A LA DIVERSITAT AFECTIVA I SEXUAL, UN REPTE PENDENTDE L’EDUCACIÓ __________________________________________________________________ 5Pilar Cabrerizo, Víctor Escarré, Iñaki Tofiño, Associació INCLOU

Amb nois, noies, xics, xiques, al·lots, al·lotes, xiquets, xiquetes, nins ninesUN PUNT DE TROBADA DE PARES I MARES, INFANTS IPROFESSIONALS ________________________________________________________________ 8Cristina Estrada, Àrea de Benestar Social de la Diputació de Barcelona

Iniciatives cíviquesABD, INTERVENCIÓ EN L’ÀMBIT FAMILIAR __________________________________ 10Associació ABD

SalutELS RISCOS DELS TÒXICS EN LA INFÀNCIA________________________________ 11Greenpeace

L’opinió dels protagonistesJUGAR I APRENDRE AL CASAL ______________________________________________ 12

De ple dretL’ADOPCIÓ A CATALUNYA______________________________________________________ 14Elisabet Serra

EducacióAVILAR CHAVORROS, UNA ESCOLA DIFERENT ____________________________ 16Sandra Pedrals

CulturaEL SEGON RAPTE DE LES MUSES __________________________________________ 17Alfons Miàs, Gerent de l'Associació Professional de Teatre per a Tots els Públics

Navegant per la xarxaOCU EDUCA, FORMACIÓ EN CONSUM PER A INFANTS I JOVESA TRAVÉS D’INTERNET ________________________________________________________ 18

Espais d’AccióAMBIENTACIONS PER A APRENDRE ________________________________________ 19Jordi Quera

L’imaginari ______________________________________________________________________ 20EL PETIT DALÍ

Informacions ____________________________________________________________________ 21

Eines culturals __________________________________________________________________ 22

Edita:

Associació DIOMIRA

Director:

Josep M. Villena

Assessorament

Ferran Casas

Col·laboracions:

Pilar Cabrerizo, Víctor Escarré, Iñaki Tofiño (Associació INCLOU); Àrea de Benestar Social

de la Diputació de Barcelona; Associació Benestar i Desenvolupament; Greenpeace; Núria Àlvarez;Escola Víctor Català de Nou Barris; BCN Lleure;

Alfons Miàs; Greenpeace; Jordi Quera

Redacció:

Mònica GenestarPaloma Herrera Sandra Pedrals

València:

Jesús MartíFrancesc Guillem

Balears:

Manel Cruz

Perpinyà:

Nicolàs Caudeville

Girona:

Elisabet Serra

Administració:

Lídia Marimon

Fotografia:

Arxiu Diomira, Àrea de Benestar SocialDiputació de Barcelona, Associació

Benestar i Desenvolupament, Núria Àlvarez, Elisabet Serra, Associació TTP, Jordi Quera

Correcció:

Mònica Cobos

Subscripcions:

Maria Jesús de la Viuda

Redacció, administració,

publicitat i subscripcions:

Vilamarí, 54 baixos08015 BARCELONATel-Fax: 93 425 48 23

www.diomira.netwww.de0a18.net

[email protected]

Fotocomposició i impressió:

ARGRA Trading, s.l.Tordera 38 - 08012 Barcelona

D. L.: B-27825-2000ISSN: CES - 1001447

Protagonistes, ja! no es responsabilitza de les opinions

expressades als articles firmats

Disseny portada:

Jordi Juan i Pujol

Imatge portada:

Diane Miller

Imprès sobre paper ecològic

Núm. 24 juliol - agost - setembre 2004

En conveni amb:

Àrea de Benestar Social

Amb la col·laboració de:

E DI TOR I A L

4 Protagonistes,ja núm. 24

Infants urbans� � � �Què passaria si als infants els deixéssim dissenyar el seu entorn urbà? Què de-cidirien fer amb un espai "lliure"? Com preferirien que fora una zona de joc?

A diferents ciutats europees s'estan tirant endavant experiències d'aquest tipus.Adults i nois i noies que han participat en algunes d'aquestes experiències s'hantrobat a Londres del 20 al 22 d'Octubre d'enguany per conèixer-les, compartir-lesi debatre-les.

Per poder respondre a les preguntes inicials, el primer que cal fer és anar i pre-guntar als propis nois i noies. No tothom s'atreveix. I no a tothom li agraden lesseves respostes. Els infants haurien de dir que volen precisament allò que ensagradaria als adults. I resulta que no, no sempre és així. Però, de fet, quan es pre-gunta a diferents agents socials com haurien de ser els espais urbans de joc pelsinfants, cada un ens expressa preocupacions diferents. Els pares i mares d'arreuestan fonamentalment preocupats per la seguretat, perquè no s'hi puguin fer mal;només secundàriament alguns et diuen que haurien de permetre compartir inte-ressos dels progenitors i els fills/es. Els professionals experts en infància et diuenarreu que allò més important és que es dissenyin considerant les necessitats delsinfants. Els veïns i ciutadans en general sovint diuen que cal assegurar que nomolestin ningú, ni amb el soroll, ni amb les pilotes, ni .... Les autoritats acostumena ressaltar el disseny, i la contribució a la qualitat de vida d'aquests espais.

I, aleshores, què diuen els nois i nois de diferents edats i a diferents ciutats euro-pees que és el més important? Doncs, ben senzill: que proporcionin gaudi, "pla-ers". Que facilitin el plaer de relacionar-se amb d'altres nois i noies de la mateixaedat. Que permetin el plaer d'explorar coses. Que deixin experimentar el plaer dela llibertat, sense estrictes normes i controls adults. Que permetin el plaer de l'ac-tivitat física. I, de passada, que siguin "segurs".... de la invasió dels més grans(nois i adults) que els avassallen i dels seus gossos que ho embruten tot.

Estudis observacionals al Regne Unit han posat en evidència que els espaisd'alta qualitat i colors vius dissenyats per adults, amb gronxadors, tobogans, etc...no els utilitzaven més del 10% dels nois i noies que vivien al voltant. La majoriapreferien anar a jugar a llocs "desestructurats" i poc freqüentats per adults: un so-lar abandonat, la vorera d'un riu, sota un pont, etc. Resultats semblants a Alema-nya han dut a crear un nou tipus d'espais de joc: només amb piles de terra, sorra ipedres, rodejats de verd, .... L'èxit d'ús d'aquests espais entre els infants s'ha dis-parat; però també les queixes dels adults que són "poc segurs" i "s'embrutenmés".

Quin ha de ser el "pes" del punt de vista dels infants en les decisions que afec-ten les seves vides? Podem acceptar un punt medi entre l'omnipresent preocupa-ció adulta per la seguretat, i d'altres preocupacions adultes que concorren enaquesta qüestió, i la manera d'entendre el gaudi els nois i noies?

Ferran Casas

“Què

pas

saria

si a

ls in

fant

s el

s de

ixés

sim

dis

seny

ar e

l seu

ent

orn

urbà

? Q

uè d

ecid

i-rie

n fe

r am

b un

esp

ai "

lliur

e"?

Com

pre

ferir

ien

que

fora

una

zon

a de

joc?

El p

rimer

que

cal f

er é

s an

ar i

preg

unta

r al

s pr

opis

noi

s i n

oies

.No

toth

om s

'atre

veix

.I n

o a

toth

om li

agr

aden

les

seve

s re

spos

tes.

Els

infa

nts

haur

ien

de d

ir qu

e vo

len

prec

isa-

men

t allò

que

ens

agr

adar

ia a

ls a

dults

.I r

esul

ta q

ue n

o, n

o se

mpr

e és

aix

í”

Als centres docents del Principat hi ha més d'un milióde nois i noies escolaritzats i hi treballen més de 80.000docents. Diversos estudis estableixen que les personesgais i lesbianes són entre el 4 i el 10 per cent de la pobla-ció, és a dir entre 40.000 i 100.000 d'aquests nois i noies ifins a 8.000 d'aquests professionals. Aquest article tractad'aquests nois i noies, un col·lectiu important fins i totcomparable al de l'alumnat estranger.

Els educadors i educadores han de ser conscients quela diversitat afectiva i sexual implica un col·lectiu de perso-nes molt més ampli que aquests nois i noies gais, lesbia-nes, bisexuals i transsexuals (en endavant lgbt). També enformen part les seves famílies (pares, mares, germans, ..),els fills i filles de famílies homoparentals (famílies de duesmares o de dos pares) i l'alumnat que té parents o amicshomosexuals o transsexuals que estimen i veuen discri-minats.

Des de ben petits els infants saben moltes coses so-bre la sexualitat. Reben informació contínuament: de lespel·lícules, de cançons, de la publicitat o dels companysd'escola. En canvi, a casa i a l'escola poques vegadesse'n parla obertament. I quan se'n parla és habitual cen-trar-se en els canvis físics de la pubertat, en la prevencióde l'embaràs, i en la transmissió de malalties o del VIH.Pràcticament sempre des d'una perspectiva heterocèntri-ca, és a dir, com si les relacions afectives i sexuals noméses produïssin entre homes i dones. Els nois i noies lgbtpoden començar a sentir-se diferents entre els 5 i els 13anys, i entre els 9 i els 16 començar a tenir consciència del'atracció homosexual, però a diferència d'altres minoriesmarginades no tenen una xarxa de suport familiar o cultu-ral, no reben informació adequada sobre la seva identitat.El silenci formal del sistema educatiu sobre l'homosexuali-tat és aclaparador.

Davant d’aquest silenci, a casa, a la TV, a l'escola i alcarrer aquests nois i noies aprenen que pertanyen a ungrup minoritari difamat i que poden ser insultats en qual-sevol moment (fins i tot abans de tenir consciència de lapròpia sexualitat). L’hostilitat psicològica i social adreçadacap a les persones homosexuals és una forma específicade violència de gènere que anomenem homofòbia. S'a-dreça a les persones homosexuals perquè no compleixenamb les expectatives socials del seu gènere. S'expressa

LGBTQ: UNES SIGLES PER A LA PLURALITAT AFECTIVA I SEXUALL: lesbianes; G: gais; B: bisexuals T: transsexuals;

Q: que es qüestionen la seva sexualitat.

T E M A OB E R T


L'atenció a la diversitat afectiva i sexual, un repte pendent de l’educacióUn de cada 10 nois i noies és homosexual i ho descobrirà durant l’ESO. Es refugien sovint en el silenci quan descobreixen tenir una sexualitat diferent

de moltes formes: amb bromes, amb injúries i molt sovintamb insults. Moltes vegades, ni a l'escola, ni a l'institut, nia l'esplai, ni dins el nucli familiar troben el suport i la com-plicitat necessàries per poder crear una identitat positiva,per poder parlar obertament dels seus sentiments.

La discriminació d'aquests nois i noies és especialmentpunyent durant l'adolescència. Una part important del jo-vent lgbtq, en algun moment del seu creixement personalhaurà de reformular la seva identitat si vol apropiar-se dela seva vida sense victimisme i de forma satisfactòria.

Adolescència i homosexualitatPer als nois i noies homosexuals i transsexuals l'ado-

lescència és un període més difícil que per a la resta de jo-ves. En el moment en què més rellevància pren el sentit depertinença i la confiança en el grup, aquests nois i noies te-men ser víctimes del rebuig, la incomprensió o l'odi. Si l'a-dolescència és per si mateixa un període que pot despertarangoixes, dubtes i confusió, per a aquests adolescents espot convertir en un moment terrible per haver-se d'enfrontarells sols a pors importants sobre la pròpia sexualitat.

El camí per a trobar algú que els entengui i accepti potser llarg i complex: a qui recórrer quan ningú ofereix mo-dels positius, quan no es té independència econòmica i l'a-dolescència es manifesta amb tota la seva inestabilitatemocional? En arribar a l'ESO sovint canvien els com-panys que s'havien tingut a Primària i buscar suport pot su-posar el risc de passar a ser el “marica” o la “bollera” del'escola, la víctima preferent d'altres adolescents que utilit-zen la violència verbal, i, fins i tot, de vegades física, com a

L’escola hauria d’ajudar els joves lgbtq i mostrar una visió completa de la perso-na humana i la seva diversitat afectiva i sexual. Però en realitat es desaténaquests infants i joves, tan mancants de referents i suport

ARXIU DIOMIRA

UNA NOVA MIRADA SOBRE LA SEXUALITAT HUMANAAnomenem la cadena simbòlica al lligam conceptual que ens porta a identificar el sexe amb el gènere, l’orientació sexual i les pràctiques

sexuals, com una línia contínua que no es pot trencar (sexe=gènere=orientació sexual= pràctiques sexuals). La cadena simbòlica justifica

una visió simplista i heterocèntrica de la sexualitat, i està en l’orígen de la pressumpció d’heterosexualitat1. Avui en dia considerem que

aquestes categories són independents: No s’ha de donar per fet, sempre, que una persona amb penis és un noi, que s’enamorarà d’una

noia, i que aquesta parella practicarà la penetració vaginal amb la finalitat de procrear.

T E M A OB E R T


bisexual i transsexual, i a les dis-coteques i manté una xarxa de re-lació i cohesió important gràcies aInternet.

Per què ens oblidem de l’homo-sexualitat quan eduquem?

Sembla que quan eduquem enla diversitat només ho fem refe-rint-nos a la diversitat cultural, lin-güística o religiosa. Les persones,

els/les adolescents, els nostres fills o filles, l'alumnat, sóndiversos en tots els aspectes de la seva persona, de la se-va identitat. També en la identitat afectivo-sexual.

Eduquem mostrant només uns determinats models dereferència com a positius. El príncep que s'enamora de laprincesa és l'argument de la majoria dels contes que ex-pliquem als nostres infants. I aquest model heterosexuales repeteix al llarg de tota la vida i de tots els continguts:la família tradicional, l'amor entre nois i noies, la prevencióde l'embaràs no desitjat...

Però... quan parlem de l'amor entre homes? Quan ex-pliquem que la princesa Núria es va enamorar de la Cla-ra? Quan fem prevenció de sexe segur entre dos nois?Mostrem que la sexualitat és tan diversa com les pròpiespersones? No hem d'evitar parlar de l'amor i l'afecte entrepersones del mateix sexe. Quan l'educador tanca els ullsdavant aquesta realitat, col·labora passivament en la per-petuació dels prejudicis i la discriminació.

Actualment a l’escola...Sovint, a les escoles i als instituts, l'únic cop que es

parla d'homosexualitat és amb la pràctica de l'insult: (bo-llera, xicotot, marica, nenaza), amb gestos al·lusius apràctiques sexuals (fent les tisores amb els dits, tapant-seel cul quan passa un company o un professor), o quan esqualifica despectivament com a "mariconades" els com-portaments dels que no compleixen amb els estereotipsmasculins. No hi ha models positius. Els gais, les lesbia-nes i els homes i dones transsexuals no existim per a la li-teratura, per a la ciència, per a l'esport ni per a la història.L'holocaust no va existir per a nosaltres i els nostres movi-ments socials són oblidats.

canal d'afirmació de la seva hete-rosexualitat. Els testimonis d'adultssobre aquesta etapa de la vida po-den ser colpidors: "Durant moltsanys vaig ser incapaç de pronun-ciar la paraula "marica". No podia,cada vegada que la sentia se'm re-girava l'estómac i em resultava físi-cament impossible repetir-la: sabiaque era un arma que es podia ferservir en contra meu"

Si viuen en un entorn homòfob l'autoestima es pot veu-re molt afectada. Des dels anys 90 diversos estudis hanconfirmat que els pensaments suïcides i les conductesautodestructives, que són elevades en l'adolescència i lajoventut, són més freqüents en aquest col·lectiu, arribant aparlar d'una taxa de suïcidis dos o tres cops major que enjoves heterosexuals.

La societat ha de prendre consciència que la realitatque envolta aquests infants i joves sovint els aboca a si-tuacions d'aïllament i solitud. Algunes de les preocupa-cions i sentiments dels adolescents lgbtq són: confusió,sentir-se diferents a familiars i amics; culpa sobre la sevaorientació sexual; rebuig cap a un mateix; temor a no serfeliç; preocupació per la resposta de familiars i amics; te-mor a ser víctima d'agressions físiques o assetjament ver-bal; sentiment d'aïllament i soledat; témer la discriminaciólaboral i social (clubs, entitats esportives, promoció acadè-mica,...).

L'adolescent que no troba el seu lloc a la família, al'escola, a l'esplai o amb la colla pot desenvolupar con-ductes de risc. Molts joves gais, lesbianes i transsexualshan viscut adolescències difícils i complexes a causa delrebuig de la família, l'escola i els propis amics.

Els nois i les noies que s’estan obrint camíD'altra banda cada cop són més els joves que expres-

sen amb alegria la seva diversitat i la reivindiquen. Hi hacolles que expressen el seu suport cap als amics a l'escolai també és possible veure colles d'amics i amigues gais ilesbianes i transsexuals cada cop més joves, especialmentals carrers de Barcelona. Aquest jovent, surt de l'armariamb els amics, va als actes del dia de l'Orgull gai, lèsbic,

La campanya “Torna a l’escola” de l’associació INCLOU anima l’ho-mosexual, el bisexual i el transsexual a dirigir-se a l’antiga escolaper explicar les mancances viscudes durant l’adolescència. L’objec-tiu és sensibilitzar el professorat de la necessitat de no evadiraquestes circumstàncies

SEXE GÈNERE ORIENTACIÓ SEXUAL PRÀCTICA SEXUAL

MASCLE HOME HOMOSEXUAL CARÍCIES,FEMELLA DONA HETEROSEXUAL MASTURBACIÓ,INTERSEXUAL BISEXUAL PETONS,

PENETRACIÒ...

Cal trencar la creença que la orientació sexual és una opció personal. Cada noi i noia farà un procés de descobriment de les seves

característiques personals i decidirà, això sí, expressar-la o no socialment, sortir de l’armari.

T E M A OB E R T


Pilar Cabrerizo, Víctor Escarré, Iñaki TofiñoAssociació INCLOU

Els educadors han d'aprendre a valorar la importànciade les expectatives que projecten cap aquests joves. Caladonar-se que sovint el problema és nostre i no d'aquestsnois i noies que, massa habitualment, quan tenen proble-mes a l'escola són enviats al psicòleg del centre. Aquestaactuació, conseqüent amb l'educació que tots hem rebut,significa que el problema de l'homofòbia en el centre ni esveu com a propi ni es tracta. Però aquestes situacions em-penyen alguns nois i noies a deixar els estudis, a marxardel centre i de vegades fins i tot de casa.

No hi ha polítiques educatives ni de joventut específi-ques per atendre els nois i noies lgbtq. Molt pocs profes-sionals de l'educació tenen en compte la diversitat afectivo-sexual a l'hora de plantejar continguts i treballar a les au-les. Només el tabú i la manca de formació poden explicarque encara avui s'eviti afrontar pedagògicament l'homose-xualitat, la bisexualitat i la transsexualitat i es desatenguinaquests infants i joves tan mancats de referents i suport.

L’homosexualitat i la transsexualitat com a oportunitateducativa

L’escola pot ajudar els joves lgbtq i mostrar una visiócompleta de la persona humana i la seva diversitat afecti-va i sexual. Parlar als infants sobre orientació sexual elsprotegeix dels prejudicis i ajuda a transmetre'ls els valorsdel respecte i la comprensió. Parlar-ne aviat és tan conve-nient com fer-ho de les relacions o dels estereotips tradi-cionals que recauen sobre l'home i la dona. No hem d'es-perar a l'adolescència per a donar informació sobre l'ho-mosexualitat. De la mateixa manera que conèixer ambantelació els canvis de la pubertat dóna confiança i ajudaa reconèixer i acceptar els propis, una informació adequa-da sobre l'afectivitat i les orientacions sexuals pot ajudar aevitar molta angoixa i desconcert durant l'adolescència,quan el silenci sobre l'homosexualitat arriba a tornar-seopressiu.

Cal interioritzar que l'homosexualitat és una caracterís-tica de la persona. El treball per al reconeixement de la di-versitat afectiva i sexual és una forma de prevenció de laviolència i una forma de recolzament dels nois i noieslgbtq. És convenient estar alerta dels senyals de pressiósocial, d'angoixa i d'aïllament i treballar l'autoestima d'a-quests nois i noies.

Creant suport: el tamboret de cinc potesDanant del silenci actual cal establir una resposta edu-

cativa i un marc de treball. Per a que tots aquests nois inoies puguin viure el descobriment de la seva sexualitat, ies desenvolupin intel·lectualment i afectivament convé unentorn en el qual se sentin a gust i integrats. Posem com asímbol d'aquest suport de l'entorn la cadira en què seuen:s'hi han de sentir segurs, ben recolzats. Utilitzant la metàfo-ra, a l'escola hauríem de treballar per a poder oferir-los un"tamboret de cinc potes" sobre el que seure: una pota seriala família; la segona, la societat que l'envolta; la tercera, ins-titucional, l'administració educativa i els equips directius decentre; la quarta, els docents; i la cinquena, els propis com-panys. Totes aquestes potes haurien de ser fortes i consis-tents. Què passa quan en fallen una, dues, tres potes del

tamboret? Cal que l'alumne s'aguanti tot/a sol/a, senseajuts, i això no és fàcil: es manté el silenci i la por i l'aïlla-ment treballen. Cal suport, això és el que passa avui dia.

No és complex analitzar en quins d'aquests cinc puntses poden sentir fermament recolzats els nois i noies lgbtqde la nostra escola o del nostre institut. Les actituds d'e-quips directius, de professorat i d'alumnat poden contribuira l'autoestima i la seguretat personal.

Els equips directius i el professorat han de prendre unpaper actiu per a promoure canvis: permetent i reconeixentel treball a l'aula i permetent la presència de testimonislgbt a escoles i instituts, incloent la diversitat afectiva i se-xual en el Projecte Educatiu del Centre i els Plans d'AccióTutorial de forma que s'avanci cap a una cultura de centre,

- Garantint la igualtat (canvis en l'ideari del centre).- Recolzant els estudiants i creant un ambient segur.- Presentant models o referències socials (visibilitat

professorat lgbt a l'escola).- Recolzant els estudiants.- Formant el personal docent i administratiu.- Canviant el currículum.- Fent educació afectiva i sexual adequada.- Diversificant el contingut de la biblioteca, els mitjans

audiovisuals i la informàtica.- No caient en la presumpció d'heterosexualitat.- Aplicant estratègies educatives sobre l'insult: aturant-

lo, reflexionant i educant.

En aquest procés tothom pot fer moltes coses, aïllada-ment o amb equip. Quan un centre comença un procés d'a-questa mena sovint es poden celebrar fites, petites o grans.Quan s'aconsegueix que en un grup s'expressin valors inte-gradors respecte l'homosexualitat i la transsexualitat l'ex-pressió de l'homofòbia disminueix de forma significativa.

1. Font: Departament d’Ensenyament. Servei d’Estadística iDocumentació. Estadística de l’Ensenyament. Curs 2002-2003.

2. INCLOU. Gent com tu? Adolescència i diversitat sexual.Barcelona: Viena, 2004. Pàg. 133

INCLOU: GAIS I LESBIANES EN L’EDUCACIÓINCLOU gais i lesbianes en l’educació es una associació formada perpersones vinculades al món educatiu i que treballen per la normalitza-ció i visibilització de la diversitat afectivo-sexual dins tots els àmbits inivells de l’educació. Des de l’Associació INCLOU reivindiquem ques’eduqui en la diversitat afectivo-sexual, donant un model positiu i rea-lista dels glbt, de les diferents maneres d’entendre les relacions deparella i l’amor, de les diferents estructures familiars que hi ha avui endia,... D’una manera oberta i positiva, per a què l’amor no es visquicom un problema dins un armari sinó com a part important de la nos-tra personalitat, com a riquesa de la societat.www.inclou.org

TAMBORET DE CINC POTESLa INCLOU us proposa un treball social i cultural, que es sustenta sobre

les actituds i el coneixement de cadascuna d’aquestes cinc potes. Cal que

cadascuna d’elles faci un procés. Si les repasseu una per una podeu com-

prendre en quina situació es troben tots aquests joves lgbtq en l’acutalitat.

FAMÍLIES SOCIETAT EQUIPS PROFESSORAT COMPANYSDIRECTIUS

AMB NOIS, NOIES, XICS, XIQUES, NINS, NINES,


Quines joguines són les més adequades per un nenpetit? S'han de castigar els nens? Com s'han d'afrontarels trastorns de son d'un nadó? Qüestions com aquestessón les que es posen en comú a La Casa de la PetitaInfància, un servei que compta amb el suport de la Dipu-tació de Barcelona, establert en 15 municipis de la provín-cia. Aquestes "cases" tenen en comú que són espais onpares i mares, i fills i filles poden compartir jocs, i on elsadults poden intercanviar experiències i expressar les se-ves preocupacions amb l'ajut d'un professional. L'infant had'anar-hi acompanyat sempre de la persona que en té cu-ra habitualment, és a dir, no es tracta d'una guarderia.Però tot i aquestes característiques comunes, cada ajun-tament adapta el servei a la seva conveniència. Els muni-cipis que compten amb Casa de la Petita Infància són: l'-Hospitalet, Mollet, Granollers, Badalona, Canovelles, SantCugat del Vallès, Súria, Manresa, Canyelles, Castellde-fels, Vilanova i la Geltrú, Vilafranca del Penedès, St.Vicençdels Horts, Santa Margarida de Montbui i Sant Sadurníd'Anoia. A continuació us exposem els models de Mollet,Badalona i Granollers.

Mollet: la casa dels petits i l'escola bressolA Mollet del Vallès van obrir la primera Casa dels Pe-

tits al setembre del 2000. En principi estava situada en unpis de propietat municipal, però al curs 2003-2004 ja es vaintegrar a la primera escola bressol municipal. Des d'ales-hores s'utilitza una sala d'ús polivalent de l'escola per dura terme les sessions del servei. A Mollet divideixen els

nens i nenes en dos grups: els de 0-15 mesos, i els de 15a 36 mesos. El primers van a la casa un cop a la setmana,i els segons, dos. En ambdós casos es pot escollir horaride matí o de tarda. Cada grup està format per uns 10nens i nenes amb 10 adults que, generalment, són les se-ves mares. Dues educadores condueixen les sessions,

que duren dues hores. Durant la primera hora es fan acti-vitats conjuntes, mentre que a la segona, els nens i nenesi els acompanyants es separen: els menuts se'n van ambuna educadora a jugar, i els pares i mares es reuneixenamb l'altra professional i tracten temes que els interessenrelacionats amb els fills i filles. En ocasions es convida aalgun especialista a fer una xerrada.

Lola Gallego, responsable del servei, explica quinessón les qüestions que més sovint preocupen als pares imares: "els trastorns de son i d'alimentació, saber escollirbé les joguines enmig de tanta oferta com hi ha, què espot fer amb els nens i nenes durant el temps lliure, comtractar les rebequeries, i com marcar els límits". Gallegoafegeix que les famílies que fan ús del servei són molt he-terogènies i que, en principi, es plantejava l'assistènciaper a tres mesos, malgrat que desprès hi ha casos en quèl'assistència s'allarga tot el curs. Les quotes mensuals sónde 12≠ pels que hi van un cop a la setmana, i de 241 pelsque n'hi van dos.

Al setembre Mollet obre una nova escola bressol muni-cipal que també comptarà amb La Casa dels Petits, per-què, segons afirma Lola Gallego, "ja forma part del modelque es vol".

A Badalona Juguem PlegatsAl maig del 1997 Badalona posa en marxa, al barri de

Bufalà, el primer espai familiar Juguem Plegats, nom querep en aquest municipi La Casa dels Petits. A l'abril del 98també es dóna aquest servei al barri de Llefià. En el pri-mer cas es compta amb un equipament propi, mentre queen el segon les sessions es duen a terme en un centre cí-vic. És possible que en els propers mesos també s'obri untercer Juguem Plegats al barri de La Pau.

A Badalona dues professionals, una educadora i unamestra en educació especial i infantil, condueixen totesles sessions, que es fan sempre al matí. Els dilluns i di-mecres són a Bufalà, i els dimarts i dijous a Llefià. A cadabarri dediquen un dia als nens i nenes de 0-18 mesos, iun als de 18-36 mesos. La dinàmica de les sessions,però, és sempre la mateixa: de 10h a 11h es fa joc espon-tani, a les 11h els nens marxen amb una educadora a ju-gar, mentre que els adults es reuneixen al voltant d'unataula, fan un cafè i intercanvien experiències i exposendubtes i preocupacions, amb l'ajut d'una mestra. En funciódels temes que es tracten, a vegades s'organitzen xerra-des amb especialistes. Segons Rosa Maria Estela, con-

Un punt de trobada de pares imares, infants i professionalsAjuntaments de la província de Barcelona han establert la Casa de laPetita Infància, un servei de suport i d’intercanvi per a les famílies

“Les cases de petita infància sónespais on pares i mares i fills i fillespoden compartir jocs, i on els adults

poden intercanviar experiències iexpressar les seves preocupacions

amb l’ajut d’un professional”

AL·LOTS, AL·LOTES, XIQUETS, XIQUETES...


cres i divendres al matí (10h a 13h) a la ludoteca del Cen-tre Obert Nord, i els mateixos dies a la tarda (16.30h a20h) a l'Equip Bàsic d'Atenció Social Primària de la Zona1. Les sessions compten amb el suport d'educadors, peròno es fan activitats dirigides, sinó que es tracta de salesde joc amb material molt divers com taules petites, mata-lassets, pilotes, etc. on pares i mares i fills i filles compar-teixen una estona d'aprenentatge i diversió. També hi hauna sala en cada equipament on es poden fer cafès i be-renar, i un lloc per canviar els nadons. Els professionalsque estan a càrrec del servei només intervenen quan ésnecessari, i per fomentar el diàleg entre els pares i mares.De quan en quan, s'organitzen sessions monogràfiquesdirigides.

El servei està obert a tothom i és gratuït. L'accés éslliure i la rotació de famílies durant les hores que funcionaPetits i Grans, es sol fer de forma espontània. Els educa-dors procuren que mai se superin els 12 adults amb 12nens i nenes, que és la capacitat màxima pel bon ús delsespais.

Una aposta ferma de la Diputació de BarcelonaLa diputada presidenta de l'Àrea de Benestar Social

de la Diputació de Barcelona, Núria Carrera, conclou queel projecte de La Casa de la Petita Infància, que com heuvist rep diferents noms segons el municipi, "és un serveimolt utilitzat, amb una acceptació extraordinària". Carreraafegeix que "aquest projecte genera molta il·lusió i durantaquest mandat impulsarem la creació de noves Cases dela Petita Infància perquè es demostra que són una einamolt útil de suport a les famílies".

ductora de Juguem Plegats, "una de les qüestions que esplanteja més sovint és on són els límits, perquè s'ha pas-sat d'un extrem a l'altre i moltes vegades els nens i nenesfan el què els dóna la real gana. També sovint es parladels problemes de parella, perquè l'arribada d'una criatu-

ra en ocasions comporta que la mare es bolqui totalmenten el nadó i oblidi a l'altra persona". De les 12h a les 13hels dos grups es tornen a ajuntar i es fa alguna activitatdirigida. De les 13h a les 15h les educadores reben con-sultes individuals.

El servei està obert a totes les famílies i tenen llistad'espera, però, Rosa Maria Estela puntualitza que "priorit-zem les famílies que venen adreçades des dels serveissocials". Els grups, formats per una quinzena de pares imares i una quinzena de nens i nenes, funcionen, en prin-cipi, durant tot el curs i es procura que una família no n'hiestigui més d'un, perquè així el servei, que és gratuït, pu-gui ser utilitzat per més persones.

A Granollers, sesions lliures de joc a Petits i GransA Granollers, La Casa dels Petits rep el nom de Petits

i Grans i la trobem en dos equipaments: els dilluns, dime-

El projecte de la Casa de Petita Infància ha tingut una alta acceptació i, la Diputació de Barcelona, impulsarà la creació de noves cases.

El servei compta amb el suport de laDiputació de Barcelona i s’està

desenvolupant a 15 municipis de laprovíncia tot i que cada ajuntament

ha adaptat la iniciativaa la seva conveniència

DIPUTACIÓ DE BARCELONA

Àrea de Benestar Social de la Diputació de Barcelona

I N IC I AT I V E S C Í V IQ U E S


La família, unitat bàsica de les societats, exerceix unpaper fonamental en l'ordenació i desenvolupament sociali ha experimentat canvis molt acusats i ràpids en les últi-mes dècades. Aquesta transformació dels models fami-liars, tant en l'organització com en la seva estructura, aixícom els canvis socials actuals (ritme de vida, prioritats,valors,..) ha generat un concepte molt distant al de la fa-mília tradicional que requereix d'un replantejament de lespolítiques per tal que s'adeqüin a les expectatives i la rea-litat actual amb tota la seva complexitat.

En aquesta línia ABD inicià a finals de la dècada dels90 diferents programes d'intervenció amb famílies quepresentaven situacions de risc en l'àmbit social i sanitariamb el programa Preinfant i el programa Laris. El primeres dirigeix a la prevenció del maltractament infantil en pa-res i mares consumidors de drogues i/o adolescents, mit-jançant un equip de treballadors socials i psicòlegs querealitzen el seguiment de l'embaràs i el primer any de vidadel nadó directament al domicili de les famílies. El progra-ma Laris és un servei de tractament de la violència en elsi de les famílies que ofereix atenció individual i de pare-lla. Recentment ABD ha iniciat la gestió d'un dels Centresd'Atenció a Famílies del municipi de Madrid dirigit a l'as-sessorament, informació, atenció psicològica i formació deles famílies del municipi, i la intervenció preventiva ambl'organització d'Espais Familiars dirigits a famílies amb fillsde 0 a 3 anys. Una nova línia dins l'àrea d'Infància i Famí-lia d'ABD dirigit a crear un espai d'acompanyament a lacriança dels fills i que s'inicià ja fa dos anys amb la gestióde l'Espai Municipal d'Infància "Petit Drac" al districte deSarrià - Sant Gervasi de Barcelona.

ABD

Recentment, ABD ha iniciat la gestió d’un Centre d’Atenció a les Famílies aMadrid i l’organització d’Espais Familiars dirigits a famílies amb infants de 0 a 3anys

ABD, intervenció en l’àmbit familiarL’Associació per al Benestar i el Desenvolupament (ABD) desenvolupadiferents programes d’intervenció i acompanyament a les famílies

El suport en la criança dels fills i al nucli familiar ha dis-minuït ja que l'estructura familiar avui dia és menys exten-siva que generacions enrere. L'aïllament dels progenitorscrea una sensació de solitud i inseguretat a l'hora d'edu-car els fills, que s'agreuja en aquelles famílies amb infantsno escolaritzats, ja que es troben fora del circuit social i/oabsents del món laboral, i demana especial atenció enaquells casos on es detecten situacions de risc social.

La petita infància i les seves famílies queden atesesprincipalment des del sistema sanitari i el sistema educa-tiu no obligatori. Hi ha una manca però d'espais socialitza-dors i normalitzats on s'integrin, en un sentit general, lavessant lúdica, l'educativa-terapèutica i la preventiva. Ésnecessària la creació d'espais familiars que potenciïn lesrelacions socials, la resolució de problemes en relació al'educació dels fills, la interacció entre progenitors, etc. Unespai on compartir, ajudar, escoltar i empatitzar amb al-tres pares; un espai de reflexió i participació, de coneixe-ment dels infants i d'acompanyament a la criança. El de-senvolupament d'un infant depèn de la qualitat de l'atencióque rep, i, per tant, l'oferiment de serveis als pares que elsrecolzi en el seu paper, pot ser una eina important perprevenir o pal·liar problemes de desajusts socials i/o psi-cològics que poden aparèixer.

La creació d'aquests espais familiars és la recentaposta de l'Associació Benestar i Desenvolupament res-pecte a la família amb la finalitat última de poder donaruna cobertura real a les seves necessitats i una interven-ció preventiva per a tot tipus de famílies.

ABD

Hi ha una manca d’espais socialitzadors i normalitzadors on s’integrin, en unsentit general, la vessant lúdica, l’educativa-terapèutica i la preventiva

Àrea d’Infància i Família de l’AssociacióBenestar i Desenvolupament

SALUT


L’actual legislació en matèria química no protegeix elsinfants de “l’atac” químic a què estan exposats des delmateix moment de la concepció. Aquesta és la principalconclusió de l’informe “Llegat químic. Contaminació en lainfància”, elaborat per Greenpeace. L’informe revela quemoltes de les substàncies químiques que es fan servir ha-bitualment als productes de consum i que estan presentsa la pols domèstica també es troben al cos humà, inclo-ent-hi a nonats i nou nats. És probable que aquestessubstàncies tinguin un efecte perjudicial en la salut huma-na i, particularment, en la salut infantil.

A l’informe, l’organització ecologista recopila les pro-ves que il·lustren com i per què els nonats i nou nats cor-ren un especial risc davant dels contaminants perillosos.En aquest període vital es reben els tòxics amb majorconcentració, ja que són substàncies que es troben sis-temàticament a la llet materna i a la sang del cordó umbili-cal. Aquests tòxics són absorbits pels infants de formamés eficient, processats més lentament i eliminats ambmenor eficàcia. L’exposició als tòxics durant el desenvolu-pament pot provocar problemes de salut permanents iirreversibles, problemes que, alguns d’ells, poden no ma-nifestar-se fins a l’edat adulta.

Així, estan augmentant els casos d’una varietat de ma-lalties no infeccioses -especialment als països industrialit-zats-, que inclouen defectes congènits, malalties immu-nològiques, desordres reproductius i del desenvolupa-ment, alteracions neumològiques i càncers. Aquestesmalalties comencen sovint durant la infantesa o poden te-nir el seu origen en danys a l’infant en desenvolupament.L’informe de Greenpeace també conclou que existeix unapreocupació general entre les comunitats científica i mèdi-ca quant al fet que els productes químics estan contribuinta l’augment d’aquests casos.

Per a l’organització ecologista “esperar a tenir provesmés “sòlides” dels efectes de les substàncies químiquessobre la salut significarà córrer el risc que es produeixindanys irreversibles en més generacions”. Per això, Green-peace demanda una legislació europea que asseguri alsnens i les nenes el dret a néixer lliures de substàncies tò-xiques. Aquesta legislació ha d’aplicar de forma decididael Principi de Substitució, de forma que el fet que existeixiuna alternativa més segura sigui raó suficient perquè esprohibeixi utilitzar una substància perillosa. La Unió Euro-pea ha d’abandonar definitivament polítiques basades enel “control del risc”.

L’informe “Llegat químic. Contaminació en la infància”es pot consultar a la pàgina web de Greenpeace,www.greenpeace.org.

Greenpeace

Els riscos dels tòxics en la infànciaGreenpeace alerta a l’informe “Llegat Químic” dels efectes per alsinfants de determinades substàncies químiques a què estan exposats

Guia per a comprar sense tòxics

Greenpeace ha elaborat recentment una “Guia per acomprar sense tòxics” amb l’objectiu d’oferir informacióals consumidors sobre les substàncies perilloses quepoden estar presents als productes de consum i animarels fabricants a substituir aquests agents tòxics per al-ternatives més segures.

L’organització ecologista va analitzar diferents arti-cles de consum habitual, on es van detectar alguns tò-xics perillosos: nonilfenol a pijames i joguines infantils, apintures i netejadors de la llar; piroretardants bromats enalguns ordinadors, televisors, catifes i mobles tapissats;parafines clorades a selladores per a banys i a plàstics;ftalats a plàstics PVC, perfums i xampús; i compostosd’almesc sintètic a detergents i ambientadors.

La “Guia per a comprar sense tòxics” inclou un llistatde diferents marques de productes de neteja, cosmè-tics, articles infantils, calçat esportiu, pintures, telèfonsmòbils i televisors. Els articles es classifiquen per colors(vermell, àmbar o verd), per indicar si contenen o nocontaminants perillosos i si els fabricants tenen previst ono d’eliminar-los.

La Guia es pot consultar a www.greenpeace.org, ontambé hi ha disponible una base de dades internacionali altres de nacionals en neerlandès, castellà, italià,francès i alemany.

Roba tòxica marca Disney

Greenpeace va dur a terme una investigació a nivellmundial sobre les substàncies químiques a la roba infan-til Disney que a llarg termini poden resultar perilloses. Esvan analitzar diferents peces adquirides a botigues de 19països de tot el món. El resultat de l’estudi revela diferèn-cies clares en el contingut d’additius químics a les peces.La gran part dels estampats amb els típics dibuixos deDisney contenen grans concentracions d’alguna subs-tància química perillosa, però en alguns dels estampatsno es va utilitzar cap contaminant. Greenpeace va dema-nar a Disney l’eliminació o substitució d’aquests tòxics,però l’empresa va al·legar que els seus productes es tro-ben dins del marge legal, per la qual cosa no veuennecessitat d’actuar. Per a Greenpeace, aquest tipus d’ac-tituds demostren la necessitat de legislar perquè no escontinuïn fent servir i fabricant aquestes substàncies.

L ’ OPI N I Ó DE L S P R O TA G O N I S T E S


A l’estiu milers de nens i nenes d’arreu de Catalunya participen als Casals d’Estiu, unes actals infants quan s’acaba el curs escolar.L’escola Víctor Català de Nou Barris és, per exemple, un dels centres que des de fa temd’activitat adreçades a nens d’entre 3 i 12 anys. El casal inclou activitats de ludoteca, jopiscina i jocs d’aigua, entre molts d’altres.

Des dels 6 anys vinc, cada estiu, al casal.Aquestes vacances he après a respectarla natura, que s'han de compartir lescoses, a no llençar les coses pel terra... Elque més m'agrada del casal són elsamics, n'he fet tres de nous.

Durant l'any també vaig a un esplai d'Es-coltes Catalans. M'hi van apuntar perquèm'avorria els dissabtes i allà jugo i aprenccoses de la natura.

ÀÀlleexx AArrrrooyyoo,, 8 anys

Al casal hem fet activitats ambfang; podíem fer dues coses: unratolí de fang o un joc de tres enratlla. Desprès, durant varis dieshem fet una gimcana; també hemjugat a futbol, que a mi m'agradamolt, per cert. Hi jugo d'atac i enl'últim partit he fet dos gols i hemguanyat.

De fet, del casal m'agrada tot, els monitors, les activitats... aquí he après co-ses com l'amistat, que és millor que moltes altres coses i, el primer de tot, asaber respectar l'ordre d'un monitor o d'una persona més gran que tu.

Vanessa Ruiz, 11 anys

Vanessa Ruiz

Àlex Arroyo

Jugar i apren

Aquest és el pri-mer any que vincal casal. Fa 2 anysvaig anar a un al-tre, però ja no hivaig tornar perquè no m'acabava d'agradar. Enguany he arri-bat aquí i em diverteixo amb les activitats que fem: les gim-canes, els jocs...i moltes coses. Al casal també he après,fent mapes, que al món hi ha molts continents. L'activitat quemés m'ha agradat ha estat la de fer un marc de fotos ambuna safata de porexpsn i papers enganxats.

Erica Muñoz, 11 anys

Erica Muñoz

L ’ OPI N I Ó DE L S P R O TA G O N I S T E S


El casal d'aquest any tracta sobre els continents i hem fet jocsdels diferents continents. Un, que era de l'Àfrica, consistia enfer grups i agafar-nos de les mans i anar corrent cap endavantfent voltes, llavors el que primer arribava fent la volta, d'aquí aallà, és el que guanyava.

També hem fet altres jocs com la gimcana i, per primer cop, heaprès a jugar a voleibol.

Cristian Andrés Gutiérrez, 8 anys

Ja fa dos anys que vinc al casal perquè a casa m'avorreixo.Aquest estiu hem jugat al joc de l'aranya, que és africà i al deles "Flores" i el "Bobito" d'Amèrica del Sud. També hem fet ex-cursions a Mataró, a Catalunya en Miniatura i al Zoo, aquestaúltima és la que més m'ha agradat perquè vaig poder veure l'e-lefant, que feia molt de temps que no el veia, el tigre, les mofe-tes, l'aquàrium i les girafes.

El que menys m'ha agradat són les gimcanes perquè alguneseren de jugar a futbol i volei...i no m'agraden aquests esports.

Yolanda Anguita, 8 anys

tivitats pensades per a entretenir i alhora educar

mps acull a les seves instal·lacions aquest tipusocs en grup, tallers de manualitats, excursions,

FOTOS: NÚRIA ÀLVAREZ

Cristian Andrés Gutiérrez

Yolanda Anguita

ndre al casal

E DUC A C I Ó


La Judit Fang va arribar amb la seva nova família a l'a-eroport de Barcelona procedent de Shangai a principis dejuny. No els esperava cap grup nombrós ni pancartes debenvinguda. "Volíem que fos un moment íntim" explicaMontse Argelaguet, la seva mare.

Igual que la Judit Fang, en els sis primers mesos d'a-quest any han arribat a Catalunya 753 menors procedentsde la Xina, Rússia, Etiòpia, i molts altres països. El nom-bre d'adopcions internacionals, que s'havia estabilitzat enel miler de menors per any en els darrers tres anys, haaugmentat de forma considerable el primer semestre del2004. De la mateixa manera, el nombre d'adopcions na-cionals també ha experimentat un important creixement.Les 71 adopcions nacionals fetes durant el primer semes-tre de l'any quasi igualen les 79 constituïdes durant totl'any passat.

Rosa Bertan, directora de l'Institut Català de l'Acolli-ment i l'Adopció (ICAA), organisme que tramita les adop-cions a Catalunya, apunta diversos factors que expliquenl'augment de les adopcions: "Per un costat hi ha proble-mes d'infertilitat. La generaciódel baby boom ara està enl'etapa de tenir fills i molts noen poden tenir. També hi hales famílies reconstituïdes -segons o tercers matrimonisde 40 o 45 anys- que optenper l'adopció per no arriscar-se a tenir fills biològics. Perl'altre costat, les famílies mo-noparentals també decidei-xen fer realitat la seva mater-nitat o paternitat. A més amés, la gent ja no veu l'adop-ció com un tema tabú. Elsnens adoptats són acceptatsper la societat; abans era untema familiar que quedavaentremurs."

De mantenir-se el ritmeactual -el nombre de menorsadoptats durant el primer se-mestre d'aquest any ha aug-mentat un 51% respecte elmateix període de l'any pas-sat- les famílies catalaneshauran adoptat més de 1.600infants al finalitzar l'any. En el

2003 es van fer 1.121 adopcions (79 nacionals i 1.042 in-ternacionals).

Tot i l'augment del nombre de nens adoptats de Cata-lunya, les llargues llistes d'espera fan que moltes famíliesque havien pensat en l'adopció nacional quan van plante-jar-se per primera vegada adoptar un fill, optin finalmentper l'adopció internacional. Rosa Bertran explica que "elprocés d'adopció nacional és molt llarg i insegur ja que lafamília biològica pot oposar-se a l'adopció. Com que aquíla llei és molt biologista, hi ha dificultats processals pertramitar adopcions nacionals. Si hi ha oposició per part dela família biològica el procés d'adopció pot durar 9 anys.Això fa que la gent prefereixi viatjar milers de quilòmetres iestar segurs que al cap de 2 o 3 anys el fill serà seu." Iafegeix que "l'adopció nacional és una segona o terceraopció a l'hora de tenir fills. La solen sol·licitar famílies queja en tenen."

Pel que fa als nens i nenes adoptats a altres païsosdurant els sis primers mesos de l'any, la majoria provenende la Xina (332) i Rússia (242). Aquest any el govern

xinès ha alliberat la quota d'adopcionsque va implantar el 2003 davant l'allau depeticions procedents de tot el món. Lamesura s'ha traduït en un augment delnombre d'adopcions a la Xina -quasi to-tes nenes- respecte l'any passat. De laresta de menors, 37 procedeixen d'Etiò-pia, 30 d'Ucraïna, 28 del Nepal, 13 deColòmbia, uns altres 13 de Brasil, i laresta d'altres països.

Actualment, l'ICAA manté conversesamb països com Vietnam, Tailàndia,Cambotja i Kènia per arribar a acords decol·laboració que permetin obrir vies d'a-dopció legals i segures. "És el nostregran repte: obrir legalment l'adopció inter-nacional a altres països i agilitzar els pro-cessos d'adopció nacional." Explica RosaBertran.

Apunts d’uns pares adoptiusLa majoria de persones que decidei-

xen adoptar no poden tenir fills; però ca-da vegada hi ha més persones soles iparelles que, tot i poder tenir fills biolò-gics, opten per formar família amb un fillconcebut per altres. "Nosaltres no ens hovam plantejar com una qüestió d'adoptar,sinó de tenir un fill, de tornar a ser pares.

L’adopció a CatalunyaCatalunya, amb 0,16 infants adoptats per cada mil habitants, és un delspaïsos del món on es tramiten més adopcions

ELISABET SERRAJudit Fang

E DUC A C I Ó


Servei postadopcióSovint tots els esforços de l'administració i les associa-

cions van adreçats a simplificar el procés preadoptiu, -lapaperassa i l'espera-, que les famílies viuen com un calva-ri; però les qüestions postadoptives no se solen contem-plar.

Si bé l'administració fa un seguiment postadoptiu enles adopcions nacionals, en les internacionals només esfa quan els països d'origen ho demanen.

Rosa Bertran explica un nou projecte que en un futuroferirà un servei postadopció. "Després d'escoltar les fa-mílies adoptives hem observat que n'hi ha moltes que vo-len resoldre dubtes que se'ls plantegen o rebre atenciópsicològica, dirigida tant als pares com als fills. A més, acerta edat, sobretot per als adolescents adoptats, és boque hi hagi altres joves que els expliquin que el que sen-ten no és un cas aïllat." També s'oferirà un servei de re-cerca de dades dels orígens biològics de forma "íntima,ètica i legal", pensant en el gran nombre d'adolescentsadoptats que hi haurà en un futur immediat.

"Els nens adoptats fan preguntes. Tot nen que ho vul-gui saber, preguntarà sobre els seus orígens, i com méscoses sapiguem i més clar hagi estat el procés, més infor-mació i més tranquil·litat se li podrà transmetre." Puntualit-za Rosa Bertran.

La Montse reconeix que l'ha ajudat molt llegir bibliogra-fia sobre el punt de vista dels nens adoptats. "Només ha-via llegit sobre la visió dels pares, però em va obrir els ullsllegir el que opinen els fills. Els qui a casa se'ls ha parlatde l'adopció amb normalitat no han tingut problemes peracceptar-ho; en canvi, els què els pares els ho han ama-gat han patit molt. Nosaltres ho exposarem sempre comun fet normal."

Sempre que he pensat en la maternitat he pensat en tenirfills biològics i adoptats. Perquè funcioni tots dos membresde la parella hi han d'estar d'acord." Explica Montse Arge-laguet, que reconeix que "quan no pots tenir fills, la gentveu l'adopció com una opció; però si pots tenir fills, la re-acció no és la mateixa."

Segurs de la decisió que havien pres, la Montse i elseu marit van anar a la Delegació de Justícia de Gironaon els van informar dels processos a seguir a cada undels països on es pot adoptar -"Nosaltres volíem adoptar ino ens importava el país"- i van passar les proves psico-socials -"No és un camí de roses. A les entrevistes t'hopinten tot molt negre i t'apreten perquè estiguis segur delpas que faràs"-. Un cop obtingut el Certificat d'Idoneïtat,van començar a reunir tota la paperassa. Al cap d'11 me-sos d'espera, els van assignar la Tai Yuan Fang (perfumque es percep des de lluny, en xinès); que ja havien bate-jat amb el nom de Judit Fang.

La Montse i el seu marit, al contrari que moltes pare-lles, van visitar l'orfenat on van anar a buscar la seva filla."Si te'l deixen veure és perquè està molt bé. Normalmentquan ho demanes et diuen que està molt lluny. El centreestava net i ordenat; es notava que ens esperaven. Hi ha-via 30 nenes. Totes estaven estirades al llit mirant amunt,molt quietes. Estan molt desmotivades, són com nadonsgrans. La Judit amb 11 mesos no agafava les galetes ambles mans ni s'aguantava amb l'esquena dreta quan l'as-seies a terra." Tot i la invitació, els responsables de l'orfe-nat els van prohibir que fotografiessin el centre.

La Montse coneix poques coses del país d'origen de laseva filla i només sap quatre paraules en xinès. Tot i queal principi s'havia plantejat que la Judit estudiés xinès permantenir el contacte amb la seva cultura d'origen, ara noho considera tan important. "Si jo estigués casada amb unalemany sí que voldria que aprengués l'alemany per en-tendre's amb els avis i cosins. És millor que ho decideixiella quan sigui gran. Al principi volíem mantenir-li el seunom original, però quan ens van donar el Certificat d'Ido-neïtat encara no sabíem com es deia i no volíem que lagent i la família comencés a dir-li la xineta i vam posar-liJudit. Li hem mantingut el nom xinès com a segon nom."

ELISABET SERRA

Montse Argelaguet amb les seves filles, la Gemma i la Judit Fang

ELISABET SERRARosa Bertran, directora de l'Institut Català de l'Acolliment i de l'Adopció

Elisabet SerraProtagonistes, ja!

E DUC A C I Ó


L'escola Avillar Chavorros va néixer l'any 1978 ambl'objectiu d'afavorir la integració en la societat dels nens inenes d'ètnia gitana del barri barceloní de Can Tunis. Des-prés de 25 anys, aquesta emblemàtica escola ha estat en-derrocada, afectada pels plans urbanístics de la zona. Enrecord de la important tasca pedagògica i social que elcentre ha desenvolupat, l'Institut Municipal d'Educació deBarcelona ha editat el llibre "Avillar Chavorros, 25 anysd'una escola diferent".

Una escola arrelada al barriLa història de l'escola Avillar Chavorros comença du-

rant el curs 1977-78, quan un grup d'educadors es posa atreballar amb els nens i nenes del barri de Can Tunis en ellocal del Centre Social. L'espai és molt petit, sense condi-cions i un parell de cops per setmana han de compartirl'aula amb el metge. No és fins al curs 1978-79 que l'esco-la compta ja amb un edifici propi, aleshores la incidènciaque el centre té en la vida de les famílies es comença anotar pel que fa a la distribució del temps, l'alimentació,les normes, la convivència... Aquesta experiència educati-va de Can Tunis va ser reconeguda amb el premi RamonLlull.

Amb el pas del temps, mentre l'escola avança en elconeixement de l'alumnat i troba els recursos pedagògicsmés adients, al barri de Can Tunis es comencen a notarels efectes de la recessió laboral: no hi ha feines even-tuals ni es permet la venda ambulant. Per a molts resultamés fàcil comerciar amb la droga i les conseqüènciesapareixen ràpidament. Comença la degradació de Can Tu-nis i l'escola lluita per sobreviure.

Una manera diferent d’aprendreL'entorn de l'escola ha condicionat, inevitablement, la

manera de fer a Avillar Chavorros. Per exemple, per lluitarcontra l'absentisme escolar, en els darrers anys es va po-sar en pràctica la fórmula del monitor/a "despertador", quees dedicava a anar a despertar els nens i nenes del barriper tal que anessin a l'escola.

A Avillar Chavorros s'han assumit, des dels seus inicis,funcions que van més enllà de les estrictament educatives(sanitàries, mèdiques, higièniques, administratives, infor-

matives...), responent a necessitats bàsiques dels veïns.Un dels objectius principals d'Avillar Chavorros ha estat eld'intentar que nens i nenes de Can Tunis es puguin adap-tar a una societat "normalitzada" per poder-los treure dela marginació. Per aconseguir-ho, un dels àmbits que méses van desenvolupar va ser el de les tasques manuals il'adquisició de les operacions mentals bàsiques, així comles destreses que facilitessin la incorporació al món labo-ral.

La integració de les famílies i la millora de la seva qua-litat de vida també han estat claus per Avillar Chavorros,des de l'escola s'ha buscat la promoció sociocultural de lafamílies de Can Tunis en les àreas de la capacitació labo-ral, l'assistència sanitària i l'assistència social, entre d'al-tres.

No es pot parlar del futur de l'escola Avillar Chavo-rros, perquè aquest, senzillament, no existeix. L'escolava ser enderrocada el darrer dia del passat curs escolar,amb motiu de la darrera fase dels treballs de desnona-ment i desaparició del barri de Can Tunis. Les genera-cions i generacions d'alumnes que han passat per AvillarChavorros, a l'igual que les seves famílies, són avui lamillor mostra de la important tasca desenvolupada pelcentre, una escola que podem conèixer més d'aprop através del llibre: "Avillar Chavorros, 25 anys d'una escoladiferent".

Avillar Chavorros, una escola diferentDurant 25 anys, l’escola Avillar Chavorros ha desenvolupat unaimportant tasca pedagògica i social al barri barceloní de Can Tunis

TNC

Al pati s’ajunten nens i nenes de diferents edats per jugarSandra Pedrals

Protagonistes, ja!

L’escola Avillar Chavorros, que va néixerel 1978 per afavorir la integració socialdels nens i nenes d’ètnia gitana de CanTunis, ha estat enderrocada, afectada

pels plans urbanístics de la zona

C U LT U R A


Alfons MiàsGerent de l'Associació Professional de Teatre

per a Tots els Públics

El segon rapte de les muses El nen va al teatre de forma puntual, com una activitat exòtica i hem depermetre-li el luxe de viure-ho intensament.

l'afany de les empreses distribuïdores, i de les compa-nyies de ser més competitives en un mercat on hi ha unaforta competència.

Aquests dossiers tracten aspectes teòrics que, sovint,són anecdòtics en l'espectacle. Igual que el silenci, calpreparar a l'aula els aspectes intrínsecs a la representa-ció teatral, i no aspectes concrets del guió de l'especta-cle. La bona preparació és aquella que va enfocada a ex-plicar els valors propis de la representació teatral: el si-lenci, el saber escoltar o en un altre nivell, i mitjançantvalors com l'amistat, el diàleg, les relacions humanes, onhi trobem l'error, l'esforç, el cooperar, o bé altres aspec-tes com el cos, el moviment, la relació del cos amb l'es-pai. Tots aquests aspectes i valors són molt més fàcils detreballar perquè formen l'essència del teatre.

El dossier pedagògic ens pot fer distreure d'aquellsaspectes que el teatre ens pot fer arribar més fàcilment iamb més força.

El nen va al teatre de forma puntual, com una activitatexòtica, esporàdica i no ens podem permetre el luxe dedesaprofitar l'ocasió. Cal treballar el silenci a l'aula, aixícom els valors intrínsecs en la representació teatral. Al-hora cal ser exigent per poder valorar el bon teatre i lescondicions tècniques que afavoreixen un resultat òptim.

És molt habitual que, entre les empreses que oferei-xen a les escoles les campanyes de teatre, es presentinobres de teatre poc elaborades. A Catalunya tenim sortde disposar d'un gran nombre d'empreses distribuïdores ide companyies de teatre per a tots els públics de moltaqualitat.

Com podem conèixer una obra de qualitat? És moltfàcil: una bona representació agradarà tant a petits com agrans. La qualitat en el teatre és el resultat d'un bon guió,una bona direcció i una bona representació, que et per-meten endinsar-te dins l'obra i viure per uns moments enun món irreal. Per aconseguir-ho el teatre i les altres artsescèniques (titelles, màgia, clown,...) es serveixen de tèc-niques com el vestuari, el maquillatge o el decorat. Peròno tots els factors que determinen el resultat de l'obra de-penen de la companyia: il·luminació, acústica, visibilitat,l'espai escènic o la comoditat del públic, depenen de lasala i tenen una importància capdal en la percepció i labona execució de l'obra.

Si l'actor no està còmode perquè l'espai escènic ésmolt petit, o baix o hi fa fred, passa el mateix que si l'es-pectador (en aquest cas l'alumne) no està còmode. Elque passa és que l'obra no agrada, que es fa llarga, oque ens avorrim. I això passa tant als actors com als es-pectadors.

Finalment, hi ha un altre factor imprescindible per auna bona representació teatral i que depèn del públic: elsilenci. El camí més fàcil per arruïnar una bona represen-tació teatral és la xerrameca. Ja se sap que els actorshan d'estar concentrats per tal de recordar cap a on esmouen, cap a on miren o què diuen en cada moment. Sino hi ha silenci les persones que hi ha dalt l'escenari vanmés lentes a fer el que han de fer, i fins i tot poden tenirlapsus o es poden saltar fragments de l'obra.

La responsabilitat d'aquest silenci dins la sala és res-ponsabilitat dels mestres de l'escola. Si treballen abans al'aula aspectes com el silenci i el respecte podrem arribaral teatre en bones condicions per poder gaudir de l'es-pectacle.

Ja fa uns quants anys que les primeres escoles varencomençar a portar els seus alumnes al teatre. En aquellmoment era clar que l'assistència al teatre oferia al mes-tre la possibilitat de treballar aspectes com la literatura ila paraula, però també valors com aprendre a escoltar, asentir i a compartir.

Posteriorment es varen introduir els "dossiers pedagò-gics" amb l'afany de poder transmetre conceptes teòricsa través de la representació teatral. Segurament la intro-ducció dels "dossiers pedagògics" va venir motivada per

TTP

“Hi ha un factor imprescindible per a una bona representació teatral i que depèndel públic: el silenci”

N AV E G A N T PE R L A X A R X A


Quins sónels drets i elsdeures que te-nim com a con-sumidors? Comhem de recla-mar si com-prem un ar-ticle defec-t u ó s ?Què pas-sarà en

un futur si no reciclem la brossa? Com podem evitarels accidents domèstics? Quins paranys fa servir lapublicitat per vendre? Sabem distingir entre publici-tat i informació? Quines precaucions hem de prendreper no consumir productes contaminats?

Les respostes a aquests i altres interrrogants rela-cionats amb consum les podem trobar a la web de l’Orga-nització de Consumidors i Usuaris (OCU), www.ocu.org,on s’ha posat en marxa la primera fase del projecte OCU

Educa. Es tracta d’una iniciativa europea que pretén facili-tar als infants i joves la formació bàsica en consum davantla mancança que hi haal sistema educatiu enrelació a aquest tema.

“La idea és facilitarels coneixements mésnecessaris amb l’objec-tiu de desenvolupar laconsciència dels petitsconsumidors, per talque en el futur puguinarribar a ser consumi-

OCU Educa, formació en consum pera infants i joves a través d’Internet L’Organització de Consumidors i Usuaris (OCU) posa en marxa laprimera fase del projecte europeu, per a infants d’entre 6 i 9 anys

dors actius, conscients dels seus drets i deures”, afirma elcoordinador del projecte a l’estat espanyol, Juan Aguado.

Instrument interactiu per a l’educació en consumOCU Educa pretén ser un instrument interactiu queamb un llenguatge amè i proper faciliti a infants i joves

la formació en temes de consum des dels diferentsnivells del procés formatiu.

Així, el projecte està dissenyat en tres ni-vells. El primer, que ja està disponible a la

xarxa, està dirigit a infants d’entre 6 i 9 anys. Elsegon anirà destinat a nens i adolescents de

10 a 14 anys. I el tercer, a joves de 15 a 17anys. Aquestes dos últimes fases d’OCUEduca s’incorporaran a Internet al llarg de

l’últim trimestre de l’any.Cada un d’aquests nivells aborda cinc

grans àrees, amb major profunditat segons l’e-dat a què es dirigeix: Drets i deures dels consumidors,consum sostenible, seguretat dels productes, publicitat iseguretat al i-mentàr ia. Elscontinguts d’a-questes àreeshan estat elabo-rats per expertseuropeus, tècnicsen consum i pro-fessors.

La web, ple-na de color i di-vertits dibuixos,té com a perso-natge guia a Plim, una simpàtica bruixeta que a través

de les seves aventures proposa als menuts unmunt de jocs i activitats diverses per aprendre di-vertint-se.

OCU Educa compta amb el recolzament de laComissió Europea i es desenvolupa en col·labora-ció amb associacions de consumidors de Bèlgica(Test Achats), Itàlia (Altroconsumo) i Portugal(DECO).

RedaccióProtagonistes, ja!

La idea és facilitar els coneixementsmés necessaris amb l’objectiu de

desenvolupar la consciència dels petitsconsumidors, perquè en el futur puguin

arribar a ser consumidors actius,conscients dels seus drets i deures

WWW.OCU.ORG

La bruixeta ensenya a casa seva com evitar elsaccidents domèstics

WWW.OCU.ORG

Durant aquest any es posaran en marxa la segona itercera fase del projecte, per a infants i joves de 10 a17 anys

WWW.OCU.ORG

Plim alerta dels perills de no realitzar un consumresponsable

Una ambientació és un con-junt d'efectes que situen l'espec-tador en un estat el qual pot mo-tivar-li sensacions, transportar-lovers una situació ben diferent dela realitat i -fins i tot- evocar-li unestat anímic determinat. Podemdir, doncs, que una ambientacióaconsegueix un gran impacte iés capaç de condicionar la per-cepció del moment present.

L'ambientació ha estat desde sempre utilitzada en el llen-guatge teatral (el happeningn'és la màxima expressió) i -més recentment- en el cinematogràfic. Però també en latransmissió oral d'històries, llegendes o faules. La narraciód'un conte, per exemple, és fa tot sovint amb la recreaciód'una situació fictícia, tot emprant una certa dosi d'am-bientació.

Des del punt de vista educatiu, el recurs ha estat utilit-zat, estudiat i adaptat metodològicament, i de la mateixamanera que l'escoltisme l'aplica des de sempre com a filconductor del progrés en les etapes educatives dels mésjoves (durant molts anys es van ambientar amb "el llibrede la jungla") també l'escola ha utilitzat les ambientacionsde maneres tant variades com originals -des dels "racons"als cercaviles- tot sovint donant cobertura a iniciatives perl'educació i la formació. En les activitats de lleure en gene-ral, també se'n fa un ús constant.

D'una altra banda, el crear una ambientació és un re-curs força aplicat actualment en diversos espais públicsque persegueixen la formació: museus, exposicions, es-pectacles... tot i que en alguns casos, sobretot en els méspolititzats, fan tuf a moralines que freguen l'adoctrinament.

E S PA I S D ’ A CC I Ó


Jordi QueraProtagonistes, ja!

Ambientacions per a aprendre

JORDI QUERA

...Una ambientació ben plantejada és didàctica i pot combinar missatges moltclars de frases curtes amb una gran càrrega d'imatges. En el Fòrum de Barce-lona se n'han afartat d'utilitzar aquest recurs....

JORDI QUERA... Una ambientació és un conjunt d'efectes que situen l'espectador en un estat el qual pot motivar-li sensacions, trans-portar-lo vers una percepció diferent de la realitat...

JORDI QUERA

...L'avantatja que ofereixen les noves tecnologies per a les ambientacions, ésprincipalment el combinar la posada en escena amb efectes més reals, mésestètics o més impressionants...

Una ambientació ben plantejada és didàctica i potcombinar missatges molt clars de frases curtes amb unagran càrrega d'imatges. En el Fòrum de Barcelona se n'-han afartat d'utilitzar aquest recurs.

L'avantatja que ofereixen les noves tecnologies per ales ambientacions, és principalment el combinar la posadaen escena amb efectes més reals, més estètics o més im-pressionants. I tot aprofitant-ho, la nova cultura de la imat-ge gestiona la presentació dels productes culturals als ciu-tadans amb sistemes més lúdics i atractius, sovint basant-se en les ambientacions. Avui més treballades que les delteatre dels antics grecs i esperem -com cal esperar- queprou efectives (formativament parlant) com les utilitzadesper l'escoltisme -i altres activitats del lleure- dins l'ofertadel seu mètode formatiu.

La força de les ambientacions com a element de transmissió en elsdiversos tipus d'espais formatius

I M A G I N A R I


“El petit Dalí... i el camí capals somnis”, com el mateix sub-títol indica, és un cant al móndels somnis. La intenció del vo-lum, segons ens expliquen elsseus autors, en Subi i l’AnnaObiols, és apropar la figura delpintor empordanès als infants,fent una interpretació plàsticadel món dalinià, alhora que esdóna a conèixer el surrealismecom a moviment artístic i es po-

tencia la lectura en els infants.El llibre respon a la interpretació personal que els au-

tors han fet del pintor: “La nostra voluntat ha estat fer unàlbum il·lustrat inventat, però inspirat en ell amb la preten-sió de suggerir més que mostrar o explicar”, afirmen.

Així, el projecte parteix d’un conte totalment inventat,però inspirat en l’imaginari dalinià. La història simbolitzal’infant somiador que va ser Dalí de petit i com aquest mónfantàstic i misteriós del món oníric marca tota la seva obra.

Les il·lustracions del llibre recreenaquest univers màgic adaptat alllenguatge delsinfants, trencantel tòpic queaquest pintorno és adequatper a ells. Així,es transformentots aquellse l e m e n t sviolents obarroers queapareixen alsquadres de Dalíper altres méssimpàtics i de fàcilcomprensió per alsinfants.

El resultat ésuna obra entranya-ble, configurada perimatges tant de larealitat (els bigotis ola barretina), com de l’imaginari surrealista creat per Dalí(els elefants amb potes llargues o els rellotges que esdesfan) i pròpies dels autors del llibre (el cargol de maramb rodes o els pingüins pescant un ou ferrat).

“El petit Dalí... i el camí cap als somnis”, editat coinci-dint amb la commemoració enguany del centenari del nai-xement del pintor, compta amb versions en català i cas-tellà i ha estat traduït a l’anglès i a l’holandès.

Exposició i activitats pedagògiquesEl projecte d’ “El petit Dalí” contempla també la realitza-

ció d’una exposició a partir del contingut i les il·lustracionsoriginals del llibre, per tal d’acostar el personatge de Dalí idonar-lo a conèixer als infants en particular i al públic engeneral. La mostra també pretén mostrar el procés creatiude l’il·lustrador i reivindicar la importància d’aquest tipusd’expressió artística com una forma més de comunicació.

Poblacions com ara Parets, Vic i Manlleu ja han acollitl’exposició d’ “El petit Dalí”, que s’acompanya també dediferents propostes pedagògiques tant per a educació in-fantil, primària i secundària, com per al públic familiar engeneral.

El petit Dalí

RedaccióProtagonistes, ja!

Els autorsJoan SubiranaJoan Subirana, Subi, és l’autor de les il·lustr, Subi, és l’autor de les il·lustraa--

cions d’cions d’ “El P“El Petit Dalí”.etit Dalí”. GrGraduat en Araduat en Ar ts Aplicades its Aplicades iOficis ArOficis Ar tísticstístics, compta en el seu currículum amb, compta en el seu currículum ambuna quinzuna quinzena de llibres de literena de llibres de literaturatura infa infantil i l’ediantil i l’edi--ció d’un còmic.ció d’un còmic. TTambé ha il·lustrambé ha il·lustrat llibres de teat llibres de text ixt iha dibha dibuixat en difuixat en diferents diarerents diar is i reis i revistesvistes..

Anna ObiolsAnna Obiols és llicenciada en Històrés llicenciada en Històr ia de l’Aria de l’Ar t.t.A més d’A més d’ “El petit Dalí”, és l’autor“El petit Dalí”, és l’autora dels tea dels textos d’alxtos d’al--tres cinc vtres cinc volums de literolums de literaturatura infa infantil, un dels qualsantil, un dels qualstambé il·lustrtambé il·lustrat per ella.at per ella.

Amb text d’Anna Obiols i il·lustracions de Joan Subirana, “El petit Dalí...i el camí cap als somnis” recrea per als infants l’imaginari dalinià

I N F OR M A C IO N S


Navegació segura dels infants perInternet

El Ministeri de Ciència i Tecnologia posa a l’abast dels ciuta-dans la informació necessària per tal de protegir els infants delscontinguts perjudicials en l ’ús de la xarxa a la webhttp://www.navegacion-segura.es.

La web ofereix consells als pares i les mares per tal d’educari tutelar els seus fills durant la navegació per Internet. També s’a-porta informació sobre els filtres, programes informàtics que ser-veixen per protegir els infants dels continguts inadequats, i s’ofe-reix la possibilitat de descarregar-se un filtre de forma gratuïtadurant 30 dies.

La web també proposa un enllaç a la pàgina de chaval.es,amb continguts d’oci i educatius per a nens i nenes de 6 a 12anys revisats per experts.

Prova pilot per prevenir laviolència a les aules

El Departament d’Ensenyament de la Ge-neralitat de Catalunya posarà en marxa aquestcurs escolar una prova pilot en una vintenad’escoles d’infantil i primària, públiques i priva-des, per tal de prevenir actes de violència entreels alumnes i educar-los en els valors de laconvivència i el respecte als altres. Es tractad’un pla de xoc que pretén solucionar el proble-ma de la violència a les aules.

Ensenyament farà arribar a les escoles par-ticipants en aquesta prova pilot material didàc-tic perquè puguin detectar casos de violència isàpiguen actuar-hi.

Enfoquem el Sanduk, III Jornada de formació dels educadors i leseducadores en interculturalitat i immigració

La Secretaria General de Joventut i la Fundació Bofill organitzen conjuntament laIII Jornada de formació dels educadors i les educadores en interculturalitat i immigra-ció, que duu per títol “Enfoquem el Sanduk”. Es tracta d’un curs de formació sobre in-terculturalitat dirigit als professionals de les escoles de formació d’educadors en el lleu-re, en el marc del pla Calidoscopi. Aquest pla té com a objectius promoure la participa-ció dels infants i joves immigrants en les activitats d’educació en el lleure i la formaciódels educadors en els valors de la interculturalitat.

La idea és aprofundir en la interculturalitat en els diferents àmbits dels cursos demonitors i directors: àmbit d’expressió, àmbit de joc i de l’esport, àmbit psicològic, àmbitde la natura i l’excursionisme, àmbit sociològic i àmbit d’organització. La jornada vol

servir també per avaluar l’aplicació del material bàsic del Pla Calidoscopi, el Sanduk, incorporar noves experiències,les modificacions sorgides de la seva aplicació fins ara i aprofundir en tallers en els àmbits de treball citats. El Sandukés una guia molt completa d’activitats que es poden incloure en els cursos organitzats per les escoles de formació d’e-ducadors.

La primera jornada del Sanduk, “Obrim el Sanduk”, va servir per presentar aquest material pedagògic, i la segona,“Sanduk endins”, per fer una primera aproximació temàtica. Aquesta tercera jornada “Enfoquem el Sanduk”, tindrà llocel dissabte 16 d’octubre a la seu de la Secretaria General de Joventut.

Nova temporada dels espectacles infantils a lesbiblioteques i centres cívics de Barcelona

El Consorci de Biblioteques i els districtes de Barcelona, a través del programa “Espec-tacles infantils + A prop”, proposen per aquesta tardor un munt d’activitats infantils adreça-des a infants a partir d’un any d’edat. Des d’audicions comentades a tallers lúdics, passantper espectacles de titelles, circ o contes, aquests espectacles estan pensats per divertir elsmés menuts. Les activitats es realitzen els caps de setmana als centres cívics i culturals i ales biblioteques públiques dels diferents barris barcelonins.

La programació per aquesta temporada es pot consultar a l’Oficina d’Informació de laVirreina (La Rambla, 99. Telèfon 93 316 10 00), on es pot demanar un fullet informatiu, altelèfon 010 o al web www.bcn.es/mesaprop.

E I N E S C U LT U R A L S


Una onada de violència sacseja adiari, de forma invisible i silenciosa, elscol·legis i instituts de tot l’estat. El llibre“Guerra en las aulas” reflexiona sobrequè es pot fer per entendre el problemai posa sobre la taula el fenomen del

bullying, un procés d’abús i intimidació sistemàtica que un nenfa sobre un altre, amb el recolzament d’un grup, generalmenten l’àmbit escolar.

La pedagoga Nora Rodríguez, ofereix un estudi sobreaquest tipus de situacions, les il·lustra amb exemples de lavida real, fruit de els seves investigacions i converses ambacosadors i víctimes directes i, un cop analitzades les possi-bles causes del problema, ofereix les claus per a solucionar-lo. Considera que entendre a temps el problema del bullying itractar-lo com cal evitarà seqüeles irreversibles en el desen-volupament de la personalitat d’infants a adolescents.

L’esperit, la veu, les formes i els colors dels arbresomplen les planes d’aquest llibre. Ells, que viuen ambnosaltres i ens observen, tenen moltes històries perexplicar...

Olga Xirinacs, amb “Sóc un arbre”, apropa alsnens d’entre 3 i 6 anys el tema de l’educació ambien-tal, de forma transversal i realista. L’autora tarragoninaés caracteritza per la ver-satilitat de les seves obres:ha escrit poesia, novel·la,conte, novel·la curta per ajoves, assaig, prosa poèti-ca, viatges... També haescrit prop de 300 contes(250 per a adults, els altresper a infants) publicats enpremsa.

"Les quatres estacions" i "Pares" són dos llibres il·lustrats, de la col·lecció Sirenetes de LaGalera, per a nens de més de 5 anys que comencen a llegir. En ambdós contes els textos estanpresentats en dos tipus de lletra: manuscrita i majúscula per facilitar la lectura.

El primer conte és d'Antoni Garcia Llorca amb il·lustracions de Carme Julià i explica com essucceeixen les 4 estacions. A l'hivern, els ocells fugen i els arbres perden la fulla; la primaveraamb galtes de rosella; l'estiu que és l'enamorat de la primavera i sempre li va al darrere i la tar-dor que es vesteix amb fulles daurades.

"Pares" és obra de Daniel Nesquens, amb dibuixos de Magalí Colomer, i mostra com el pro-tagonista de la història s'adona que hi ha pares alts, baixets, amb bigoti, calbs, esportistes o queet llegeixen contes a la nit però que no hi ha cap pare com el seu.

El conte és una adaptació popular del tradicional relat Els tres Porquets que alumnes i mes-tres d’educació infantil del CEIP Josep M. Jujol han convertit en una eina de treball de la sevaAgenda 21. La nova versió del conte explica com els tres porquets se les enginyen per ense-nyar al llop Escampabrosa a reciclar la seva brutícia fins al punt que es canvia el seu nom peld’Agafabrossa.

Amb aquesta edició, l’Ajuntament de Barcelona ha volgut fer arribar el conte a tots els centres escolars que partici-pen en el programa Agenda 21 Escolar. Així mateix es pot trobar la versió electrònica del conte a la pàgina webwww.xtec.es/centres/a8042780/agenda21.

Sóc un arbre

Olga XirinacsEdebé

Guerra en las aulas

Nora RodríguezTemas de Hoy

Els tres porquets i el llop Escampabrossa

Mestres d’Educació Infantil del CEIP Josep M. JujolAjuntament de Barcelona

Les quatre estacions

Antoni Garcia LlorcaLa Galera

Pares

Daniel NesquensLa Galera

Documents

SUMARI - de0a18 · 2015-02-26 · JUGAR I APRENDRE AL CASAL_____ 12 De ple dret L’ADOPCIÓ A CATALUNYA ... Que facilitin el plaer de relacionar-se amb d'altres nois i noies de la