SUMARI

Presentaci6, Viceng Vild

Introducci6 geogrefica, Iosep Gordi

Origens i formaci6 del municipi de Mollet del Vallds,

Pds-

7

9

Ioan Galtds '15

19

25

39

45

Comentari del Capbreu de Mollet del VallCs,taume Vilagin€s

El retaule de Sant Viceng: noves aportacions per a la sevahistdria, Pere Castaio -

El senyal herildic de Mollet del Valles, loan Gal6s

La Segona Repribl ica a Mollet, Maria Angela Massagueri Arimon

Observacions climetiques a Mollet, ./oJep Gordi

PRESENTACIO

La Sula F-iveller. seu de relqcions culturals de lo vila de Mollet delVall?s, es complau en presenlar-vos aquest recull d'orticles sobre lemeshistorics i geogrdfics, que han prcparat acuradamenl alguns estudiosos.lel ,0stra poble.

Aquesta publicacio, amb totes les dificultats i imperfeccions quevolgueu. respon u un repte qLte ja t'a temps ens proposdrem: kcol'labo'rqr cn el taminur cuhural del noste poble,.

Les properes generocions ens demanaran als molletans com hemsprvat lu memdria hisbrica del nostre poble i en aixd hi tenen mok stlir els qui avui certluen les noslres arrels amb rigor i amb competCncia.

d invesligaci' quedaria en no res, si no anesde la divulgacio del treball pacient dels qui

Perd tot4(onlp0nyal

uquest eslorgde l'etlici6 i

estudien les nostres coses. Per aixd volem que aquesta publicaci6 linguiune conlinuilut que encoratgi altres investigadors poguempcrio.licutnent altres treballs sobre Mollet, a fi que no quedi estroncada

Aquesla ayine lesa ens permet, tambl, d'expressor el noslre agrai-t ent a totes fus persones clue han crcgul en aquesta aventura: a aquellsque anb el seu treball han fet possible aquest primer recull d'estudisnollerans, a aquclls que han donat el seu suport econdmic, i especial'nent u la persorut tle Mn. Joan Galtts i Pujol, que amb la seva empentaho sabut impulsar, mitjaneant el didleg, I'cntusiasmeaquesn itl'ullres i iciutites culnrals dtl nostre poble.

la generusitat,I

ofenr

7

Viceng Vilit i Armadans

r NTRoDUCCTO cEocRAFtcA

Josep Gordi i Serrat

Mollet del VallEs. tal com elseu nom indica. estd situat cn una vallen un gran que forma part de la Depressi6 Pre-litoral.

Aquesta unitat de relleu pren aquest nom perquC €s una zona rode-jada de muntanyes. encara que no gaire enlairades. Des de Molletpodem observar els cims m6s importants de la Serralada Pre-litoral,al nord el Montseny, i a la banda de ponent Sant Lloreng de Munt iMontserrat: i al costat de llevant tenim davantIitoral, de la que observem el coll de la Conreria, Castellruf, etc. Elsmaterials que formen el subsdl de Mollet s6n de tipus sedimentari,resultat de I'erosid isedimentaci6 fluvial des de fa molts milionsd'anys. Aquests tipus de materials (argiles. llims, guixos. etc.) hanestat aprofitats per l'homc des de fa molt de temps. No hem d'oblidarque dins del terme dc Mollet hi havia una bdbila, i a prop seu n'hi had'altres. Tamb6 s han aprofitat els Arids de les terrasses fluvials, queun cop tractatsconstrucci6.

serr eixen per a la

Per la peculi.rr ( mmurcaci{r de Mrrllet dinr dcl Vallcs. situat cn luseva vorera sud-oest i tcnint present que el Vallds estl inclinat d'oesta est, el poble este en un dcls punts mds baixos de la depressid ienconseqiidncia en un dcls indrets mds humits. Aquesta situaci6 es vcuagreujada pel fet que cl poble estigui envoltat de cursos fluvials. Elmds important 6s el Bestrs. que passa ben bd al costat iquc d6na noma la cclncal en segon lcrmc tcnim ducs rieres que travcsscn el poblc:es tracta de la riera Seca idc l'anomenat torrent Cagancll. i quc tcncnl'aiguabarreig amb el Besirs dins del tcrme de Mollet. En conclusi6.tot el que hem explicat fa que el clima meditcrrani litoral tingui enl'irea de Mollet uns trcts mis humits. amb molts dics de boira cn clsmesos hivernals

pas:adis,

nostre la Serralada

cn les plantcs classifieadores d irids

Pel que fa a la vegetaci6, el Vallds ds un pais molt ric, tant enespicies com en formacions vegetals. Mollet havia tingut molt a propscu els boscos que son propis del Vallds, com l'alzinar i la vernedi.que de ben segur es trobaven en mds tur6 i a prop del Besds. perdpoc a poc, i degut a la forta pressiti demogrdfica iindustrial, tots elselements naturals s'han anat allunyant dcl nostre poble i tan sols res-ten en la memoria dels mollelansl

Del terme de Mollet se'n td noticia des de principis del segle XI,ide ben segur la subsistCncia dcls primers pobladors estava en I'agri-cultura i la ramadcria, com queda constencia en la documentacidmedieval, al fer-se referdncia als productes en que s'havien de pagarcls lributs o al parlar dels molins fariners r. El caricrer agricola iramader de la poblaci<i, pcrdurard d'una manera exclusiva fins afinals del segle XIX comcnEaments del XX, moment aquest en queapareixen les primcrcs inddstries. Tor iaixo el ll{9i cn Vicent Plan-tada i Fonolleda escrivia: "La riqucsa del poble esti en la Agricultu-ra, pcr la que's produhexen vi, blat, blat de moro, cincm y monje-tes," r. Tal com podem observar de la dcscripciri els productcs quepredominavcn eren els mds mediterranis, com els cereals i la vinya i

vina d'aqucdc lcs que t

llsan

lunde

C onr ja lrenr dit. a finals dcl XIX el poblc comcnqarii a vcurc comscvr ec()nomir. Jcgut a C;rt;r-cl llt30 iquc a Mollet arriba el 11170 anrb la instal.laci6fibrica cic Coki. i quc continua amb altrcs cmprcses.

ei)nl lir ScdcriJ Fahr..g.rs. quc cr)mcnSa it lunct(\nirr cl lql|U. Aqucslaindustrialitzaci(i fou lenta i poc espectacular. ja quc Mollct no cs vaconvcrtir cn un municipi industrial iva continuant csscnt agricola. Alllarg dcl scglc XX podcm cstahlir trcs clupes: lr primcril tins a finals

hi ha una certa prosperitat ienla societat industrial. La segonas de la guerra civil fins a la fi ded'aquest any s'inicia una gran

r lu industr iulitzucio que

de la ddcada dcls anys trcnta, en qucla que aparcixcn els grans avengos dcds una ctapa dc reccssiti quc aniria dclrr Posl-rucrr:r lltnl l',5(1. A f:rrlir

que eren cls mis antics. Tambd se'n citcn d'altres que van scr intro-duits en cl scgle XVIII com el blat dc moro, que junt amb altresfarratges. scgurament complementava la ramaderia botemps. quc popullrmcnt prcnia cl nom dc vaqucries.sols en rcsta una dins dcl municipi. la de Can Paciih. Un altrc grup deproductes importants cra lcs hortalisscs quc cs conrcavcn cn petitshorts al voltant tlel Besi'rs. I finalmcnt podcm parlar dcl cincm. queavui en dia ja no cs conrca pcr aqucstes tcrrcs iquc s'apnrfitava pcrfer-nc teixits. iquc fins al scglc XIX havia tingut fbrgl importincialpcr cxcmple. ['lu Vila diu quc el I l].15 r cl cl)ncm scstcnia des dc('irnovcs fin s rr Mollct

modifica la)l s lnrclalir primcra

l(l

represa industrial a totpolftica d'obertura ambtal estranger iun gran

lestat espanyol. dcgut a que es rcprdn unaI'exterior, fet que permetrd l'entrada de capi-rellenQament de I'economia. Com a resultat

d'aquesta industrialitzaci6, el 1969 ja hi havia a Mollet 464 empreses 5

i segons un estudi econdmic d'aquell moment, del que hem tret lesdades, ja es considera a Mollet com una zona d'atracci6 industrial. AL

nostre entendre, les causes de la localitzaci6 de la indfstria a Mollelcal cercarles en els segiients aspectes:

La proximitat de Barcelona, que actua com a gran mercat deproductes i serveis, i com a lloc d'entradaal seu port.

- Unes bones comunicacions. lanl pcl carretera com per ferrr>carril.

- Un preu del sdl industrial molt baix. sobretot si tcnim presentque bona es situcn en les terrasscs fluvialsdel Besds o dels seus aflucnts.Les facilitats de I'administraci<i.

El creixement industrial va continuar fins el 1975, any en que s'ini-cia una forta recessid mundial, que va tenir com a principal motiu, lacrisi energdtica. Avui en dia s6n forga les persones que opinen queestem sortint d'aquesta crisi industrial, perd la cirrega que porta lapoblaci6, al voltant del 30% de la poblaci6 activa en atur. is forqagreu. Parlem ara de Ia localitzaci6 dc la indfstria cn el municipiAquesta s'ha anat concentrant en la perifdria del nucli urbl, nomdscal rccordar el seguit d'empreses hd

pcr tancament. com cl cas d'lTlSA cl 1970 id'altrcs, o per traslladar-se com ds el cas dc SEDUNION. Avui en dia hi ha a Mollct una

lr i quc a gtans lr(l\ cs con(enlra ( n lres

centres al voltan'-lcl nucli urbi. D'una part tcnim el nucli que creixde la linia de fcr r()carril Barcckrna-Puigcerdd cap al sud-oest' on hitrobem ll Iartnerit M,rrclo t Indurttic: Qutmttlues Jcl Vallc' com.rprincipals centres. tot i que aquesta ilrea td possibilitats dc criixer jaque eis terrcnv. estrn clcclitritls com a sc)l industrial En segon lloctenim el nuclr srtuat cntrc cl riu Bcsds i l'altra linia dc fcrrocarril. aquihi trobem grans inclistries cont la quimica Sinor-Kao o BicicletcsRabassa. entr!'moltcs d' llrcs. I en lcrcer lloc tcnim el nuclidels ano-mcnats p()ligons dc Can Magrc iCan Magcrola. on trobem indistricscom Martini-Rossi. Soberrnr. etc.

Com ir rcrullul de lcvolucirr d.'l'cconomia i d altrts usPeelcr. lrrcguit cl seu ritmc dc creixcmcnt. Si obscrvcm el ritmcla pohlaciri icns fixcm en el segle XX. m()mcnt dcls

de productes, grdcies

part dels poligons

que han abandrrnat el centre. jl

induslria forEa tlir r'; sificrJ

poblaciri ha s

d'evoluciti dc

ll

grans canvrs econdmics idemografics, podem fixar quatre periodesque corresponen a les quatre grans etapes econdmiques. Ara analitza-rem breument aquests quatre periodes:

2.130 hab.6.112 hab.

arriben els primers immigrants, que procediran en

En quaranta anys la poblacid s'ha multiplicat per tres, resultat,la instal.lacid de les primcres indtstries. Tambe

VILA ens diu que el 1920 a Mollet nom6s el l47o de la poblaci6 eranascuda fora de la provincia de Barcelona 6.

2. 1940 6.132 hab.1960 1i.303 hab.

En aquests vint anys es pateixen les conseqiidncies demogrdfiquesde la guerra civil, no nom€s la modalitat, sin6 tambd el descens de lataxa de natalitat. A tot aixd s'afegeix la manca d'un abasteixementcontinuat d'aliments i la recessi6 econdmica, degut, entre d'altresraons, a l'aillament internacional del rdgim del general Franco.

En nomds setze anys la poblaci6 es quadruplica. Aquest augmentds degut a una arribada progressiva d'immigrants procedents d'altreszones de l'estat espanyol. Segons dades de 1975 i per ordre d'impor-tdncia, l'origen d'aquesta gent 6s el segiient: Andalusia , un 27 ,8"h,provincia de Barcelona, un 12,37o, Extremadura, un.1.87o, etc. L'cn-trada d'un contingent tan important d'habitants suposir un gran canvipel municipi, ja que el nucli urbi va crdixer amb molta rapidesa isense gaire planificaci6. Cal dir tambd. que el mateix passa amb lamajoria de pobles del voltant de I'irea barceloncsa. La tenddncia vas!'r concentrar aquestes onadcs de nou-vinguts en barris pcrifirics denova creaci(r, desproveits dcls servcis necessaris i produint zones dcn-samcnt poblades.

Aqucst is cl cas dc les quatre grans zones de creixcmcnt deMollct: el barri de zona sud. iniciat el 1963. Plana Lhd6 el 1965. elbarri de I'estaci6 de Franqa el 1965 i Can Pantiquet cl 1970.

Aquest darrer periodc cs caracteritza per laturada dc lcntradad'immigrants, per la davallada progressiva de la taxa de natalitat.degut a la recessid econdmica iniciada cl 1975 i a l'adaptaci6 dc la

l. 19001940

sobretot, deaquests anysseva majoria

enla

3. 196019'16

4. t9761985

d'altres pobles de Catalunya. Sobre aquest fer PAU

8.303 hab.31.161 hab.

31.161 hab.36.950 hah.

t2

gent que provenia d un m6n rural, amb una mentalitat de m6s natali-tat, a una societat industrial i urbana, i per un moviment de-retorniniciat en els rltims anys i que afecta a poca gent, perd que no deixade ser significatiu.

Com a conclusions d aquesla introduccio geogrefica podem dirque Mollet es una vila molt ben situada en el VallCs i que aquesta ubi-

permet decaclo lt Permer oe ser una oe les Ponlacrons mes Den comunrcaoes qe

Catalunya, ja quc pel mig del poble passa la N-152, encara que estdde les poblacions m ben comunicades deli se

projectat el seu desviament; d'altra part al costat de la vila transcorreI autopista A-17, amb ducs entrades molt a prop. l ambe Mollet €sIl,rc d inici dc l A-7. quc cs un cinturci de circumvalacio de Barcelona.Tambd passcn per Mollct ducs linies ferroviiries, ien darrer lloc hiha diferents Iinics d'autobusos quc comuniquen Mollel amb Barce-lona i amb altres pobles de la comarca. En segon lloc Mollet €s unavila dormitori, tot i que td un important sector industrial.afirmaci6 es comprdn millor si observem les segiients dades:

Aqu€stala pobla-

ci6 activa 6s de 12.440 hab.. sobre 35.564banda les indristries del municipidonen feina

hab. del 1981. D'altra

lor scrveis a l.5.l l. Tenint presenl que els actius industrials no sempres6n de la mateixa poblaci6, no 6s arriscat dir que la meitat dels treba-lladors dc Mollet realitzen la seva activitat cn altres municipis, fet que

passat de poble agricola a vila industrial en vint anys ipatint un exa-gerat creixemcnt demogrific i urbanistic, dut a terme sense la previ-siti necessiria, i que ha comportat una forta massificaci6, densitat iun impertant ddficit dc servcis. Sobre aquest darrer punt ides de quehi ha ajuntaments democritics es fa el possible per reduir-lo. Perd lasolucid dels altres dos aspectes 6s molt mds dificil.

Sobre aquest punt cal cilar el treball mecanografial: El meu Mollet: boscosi vernedes. escrit per Pere Bonvild. quc ens descriu els boscos que rodejavenal poble imasies de Mollet.

{

5

Vru. Pau (1930). El Vatles, ussaiq

LLoREr. leresa (l9li2). Mo1ler dins la Gran Geografia Comarcald€ Catalu-n1a. F.l. EncrrlopcJr.r ( atalana. Barcelona

F.d Ca{a del Vallds

PLANTADA. Vicents i R^yA, Joseph (l{393). Ceogralia local de Mollet delI alles,'fip. dc Lluis Trsso. Bur.jelona.

DinAmica y Pcrspectiva del Vallds 1969. Vol. 10. La industrializaci6n EdCaja de Ahorrus Jc Subadcll

a 5.082 persones iel sec-

crea un fort movimentp[rblie. o mcdis privats.

. la sigui utilitzant els transportspendularfinalment. Mollet ha c\tar una vila que ha

1

geogtufic,

VrLA. Pru ( l9l0) Of, tir.

l3

ORiGENS I FORMACIo DEL MUNICIPIDE MOLLET DEL VALLES

Joan Galtes i Pujol

La formaci6 dels municipis a la nostra terra icomunal, fou obra dc scglcs. Es dcgud a un llarg

la sevaproces

organitzaci6de transfor-

maci<i de vil.lcs rurals en Viles o localitats, que lentament s'anavenorganitzant com a comunitats locals iadquirint una personalitat prd-pia ijuridica, fins a aconseguir la forma moderna de municipi.

Sabcm, cn cfectc, que a principis del segle X aquesta part del

povts

Vallds era encara deshabitada icap testimoni arqueoldgic abona la

l Edut Mitjrrna. pcr convertir-se en tcrres dc conreu. D aqut pr,rrin-dria la llegenda d'un llac imaginari que en I'antigor cobria lcs tcrresde Mollet, bi quc els estudis geoldgics han demostrat que 6s impossi-hlc la scvu existcncia r. En segon ll,rc. cl Vallis. molt perjudicat perlcs rutes d'invasiti sarraina. concentrava la seva escassaindrets mds protegits i allunyats de les ratzies dcls sarrai

Sahcm tambe . que a principis del segle X tinguc lloc el poblamentdefinitiu d'aquesta part del Vallds. com a fruit de I'cmpenta repobla-dora de la primera €poca comtal. A m6s,repobladors d'aquestes terres vallesanesEmma. de Sunt Joan de ler Abadesses. germana del compte Sunyerde Birrc(i()na. que en una gran accio repohlad ra haurien estat lras-

ssibilitatisdtica.rsistissin

de quc hi haguds, aqui,Primeramcnt perqud cniriguamolls quc ncl fore

un nucli dc poblaci6 romana oaquest indret is probable quen dessecats fins al comene denc

poblaci6ns_

hi ha indicis de que algunsfossin sribdits de I'abadessa

en

lLrdrts del RipollEs ul Valles.

t5

Vallds,

De fet. la primera nolicia documentada del terme o lcrritr)ri (lcMollet data de 1002, citat en el Cartulari de Sant Cugat tlcl

les propietats que aquell monestirMoliedo, vel infra eius terminos"2. L'any 1044existiaja unarominica en aquest terme, dedicada a Sant VicenE. com consta en la

sacramental d'un testament. utat en

"Per Deum vivum et verum et per altare consacratum Scti.Iohannis, cuius altario fundatum est in Ecclesiam Sancti Vincen-tii, in Comiatstum Barchinonen, in Vallense, in loco vocitotoMoledo, 1.

La denominaci6 de parrdquia dc Sant VicenE r, en el sentit dedemarcaci6 o territori jurisdiccional, que 6s I'origen i precedent deI'actual terme municipal, la trobem per primera vegada en un docu-ment de l'any 1066. Poc desprds, I'any 1098, ja apareix el nom de vilade Mollct ("Villa de Moleto"\, com a agrupacid rural de terres i mas-

l'esgl€sia parroquial 5. Lala formaci6 de la vila. comi protecci6 dels seus habicol lectiva, la naixenga del

sos dispersos, que tenien com a centreparrdquia tingu€ un paper fonamental ena unitat territo al i com a centre d'uni6tants, des d'on arrenca la seva personalitatpoble.

Al voltr t de I'esgl€sia s'hi f€u la sagrera ("Sacrarm") que consistiaen un recinte de trenta passes de radi que gaudia del dret d'asil. comla mateixa esglesia. La violaci6 d'aquest tcrritori implicava I'excomu-ni6, segons el principi candnic que tota violdncia havia d'acabar a lesportes de I'esglesia. Si bd origindriament la sagrera scrvia per a lasepultura dels difunts, en els anys de m6s violdncia fcudal s'hi fercnconst.uccions per a residir-hi i per a tenir en lloc scgur les provisions.Aixi, el 1136, a la sagrera de Mollet hi havia, a mds del cementiri,algunes cases. com la dcl fusler o ferrer Gcrau Marli . icl lllj

A principis del segle XII senyorejava sobre Mollet Pere Ramon,el qual, juntament amb el seu germd Berenguer Ramon, donarcn a

Oleguer de Barccl()na. l'honor ila barllia de Mrrller(,,honorem de Molleto et helulian", i tots els bens que aqui posseien.en desgreuge dels mals i injdrics l.nuha mala et iniarrcs") que haviencomds contra I'arquebisbc icls bisbes antecessors seus i llurs clergues.i concretament contra un canongc de la Seu de Barcelona, anomenatBerenguer Guadall, a qui tingueren emprcsonat molt de temps.

referint-I'anysea tenia "i,r

esglesiola

publicaci6 aquesta esgl€sia:

consta que hi havia onze cdificis 7.

tencia del primer nucli dc poblaci<icoexistia amb una altra part de pob

Aixo ens mostraagrupat entornlacio dispcrsa en

cladclels

ramcnt I'cxis-'csglisia. qucnlasos.

l'arquebisbe

Aques.la donacro fcrrr cl ,i rlL ..mhr( dc llll. crrnt const! a lArxiu

Capitular de Barcelona ", doni Iloc a la vcrsro popular loeal. certament errdnia, segons la qual el sant arr;ucbisbc Olegucr hauriif erigiti consagrat la primera esglesia de Sant licenq de Mollct. sobrc un cas-tell donat per Pere Ramon. amb aqucsta erprerrl eondicro. Pero t'nel document de donacid no s'hi diu res del castell ni de la fundaci6 deI'esgl6sia, entre altres raons, perque I'esgldsia de Mollet ja tenia gai-rehd un sesle d'existdncia.

El domini de la Seu eprscopal de Barcclona sohrc Mollct pcrduradurant els segles XIII i XIV. Aixi. el brsbc nomenara el batlle deMollet i amonestava els habitants. com a vassalls seus. que el seguissinamb lcs armcs quan fossin rcqucnts pcl batlle . L,i l3UJ, cl bisbe PonEde Gualba, jusr ascendit a la Seu barcelonina, es comprometia apagar els deutes que havia contret el seu antecessor, als qui tenienterres en el seu castell i localitat de Mollet ("in praedicto catlto et loconostro el terminis suis") ttt

.

Tamb6 el monestir de Sant Cugat del Vallds mantenia i eixam-plava la seva propietat en aquesl terme, gricies a freqiients dona-cions, com la "dominicatuta,, que rebd del rei Jaume I, el 1233, con-firmada per Pere lII, el 1338.

L'any 1381, Marc Planella i la seva mare Blanca obtingueren eldomini feudal sobre Mollet, Gallecs i Parets, jurisdiccions que adqui-ririen grdcies a una transacci6 feta amb Pere lll, per la quantitat de15.000 sous. Als veins de Mollet, perd, els interessava alliberar-sed'aquest jou feudal, per aixd pactaren llur redempci6 amb la ciutatde Barcelona, que depenia directament del rei i per aquest motiu que-daren convertits en vassalls directes de la Corona, adquirint d'aquestamanera la condici6 de carrer de Barcelona, I'any 1385. La prdctica delcarreratge, corrent a Catalunya en aquesta Cpoca, interessava tambda Barcelona, a Ia qual no convenia tenir a prop les muralles pressionsde carecter feudal. Aquest privilegi fou concedit pel rei Joan I, el dia20 de marc de 1385 rr-

El dret de carreratge que Mollet havia obtingut, iuntament ambGallecs i Parets, i amb el qual tenia els privilegis i franqueses que gau-dia Barcelona, representd una prosperitat per a la vila i sobretotenforti la seva personalitat col.lectiva i la seva organitzaci6. Quedavaaixi, constituida la municipalitat, amb el nom de'. Universitat de SantViceng de MoLlet, amb el seu batlle, que personificava la jurisdiccitidel rei, la Criria, els sindics, ctc., amb una veritable reoresentaci6 delpoble.

La personalitat Je Mollet ia era hcn consolidada rl rcgle XV. c,'mho demostra l'empresa que afrontil en I'cdificaci6 de la nova esglisia

gdtica 12, que a m6s de raons de prosperitat econdmica, era un signede la seva vitalitat comunitdria.

El rei Felip II, a les Corts de Monrgd, celebrades el 1585, confirmatots els pdvilegis, franqueses i immunitats que gaudien les universitatsde Mollet, Gallecs i Parets, de la vegueria de Barcelona, els mateixosque gaudia la ciutat comtal.

L'organitzaci6 del municipi que s'havia aconseguit, amb forgaautonomia i pa icipaci6, fou drdsticament suprimida pel Decret deNova Planta ( 1716), de Felip V. La Nova Planta i la legislaci6 comple-menteria de 1717 i1718, introduiren una nova divisi6 administrativa:els corregiments, en substituci6 de les antigues vegueries i donarenuna nova administraci6 local a partir dels Corregid.ors, de concepci6castellana. Aixd feia desapardixer la nostra organitzacid municipal,perd perdurava per sempre un poble.

l.2

'7.

li.

4. Ibid., pirg.735. A partir d'aqucsta data, el nom de parrdquia apareix sovinten els documenls dels scglcs XI i XIL

5. Ibid.. 432.

6. Cf. MAs, Notes Hisiriques del Bisbat de Barcelona, XI (Barcelona 1915)pdg.30.

Cf. ARxrri CAprrur-AR BARceLoNA, Liber Antiquitatum, vol. IV, fol. 198.

Ct. I thtr Aurt4uttrttum, vol. IV. fol. 195. La rubrica d aquesr documentcsta publicada a J. M^s, Notes Histoiques del Bisbat de Barcelona,'rol. X,piA.291-292. Cirar per F. Dt^.o, Historia de los victotiosisimos antiguosCondes de Barcelona (Barcelona 1603) pag. 177, i tambd per E. FLoREz,,Lspaia Sagroda, vol. XXIX (Madrid 1859) pig. 261-265.

9. ARxru DrocEsA DE BARCET-oNA, Communium, vol. 3, fol. 90 i95.10. Ibid.

ll. ARxru DE LA CoRoNA D'ARACO, Cancelleria, reg. 1882, fol. 61. Tamb6 hoesmcnla A. DL R^N r Sa\rFRF. Barcclona i la seva hisroria, vol. ll (Barce-lona 1972) pdg. 124-127 .

12. Cf. J. GAITES r Putot. Guia histotico-a istica de l'Etglasia de Sant Vicen1

Cf. J. GoRDr r SERRAT, Boscos i brolles del Val/ar (Mollet 1985) pag. I l-15.Cf. J. Rrus SERRA,Cartular[o ele Sant Cugat del Valles,II (Barcelona 1946)peg. 30-33 isl.

3. Ihid., pig.235.

l8

de'Mollet del Valles, (Mollet del Valles, 1985) pag. 27-31.

COMENTARI AL CAPBREU DE MOLLETDE I-'ANY 1144

Jaume Vilagin6s

la que podia tenir qualscvol poblaci6 de l'dpoca. Aleshores, el pai-satge de la vila corresponia al que hatransformis scnsiblement. fins fa uncs

scnse quc cl temps el

seva configuracid fisica li donava una personalitat iddntica a

quedat.ddcades

social i

parablc

elsque

En el regle XII Mollet era ja una vila amb cert temps d'existbn-cia I. l-a

A diferdncia d'altresviles, el cas de Mollet el podcm conCixer perfcctament a trav6s d'undocument r, el capbreu episcopal, que ds motiu d'aqucsta glosa. Elscu cstudi ens ajudarir a comprendre dircctament l'estructuraccondmica del poblc. Pcr tant en rcsulta un testimoni incomdel passat remol, de l'origen gairebd. del nostrc poblc.

Els capbreus cren unes relacions dc bdns i ccnsos que feienscnyors de les sevcs posscssions. Eren uns vcritables inventarisscrvicn pt:r a controlar la gesti6 dcls propis dominis. El present docu-mcnt ds un capbreu dels bdns episcopals de la parrdquia de Mollet.El bishat de Barcelona era un gran propietari en el segle XIl. Ho eradcs de fcia temps. Coneixerrr la preocupaci6 (des dels inicis de la recu-peraci<i de la Catalunya vclla per part dcls francs) que havien tingutcls bisbes de Barcckrna per a consolidar antcriors dominis o per obtc-nir-nc dc nous. L'any llTlt cl bisbc Frodoi va acudir a lh cort carolingiapcr a confirmar les seves possessions '. F-l hishal havia continuatampliant els scus dorninis en ipoques posteriors, fins i tot dcsprcs dcpatir l cscorncsa feudal. En aquclls anys dificils cl scu podcr cspiritualimutcrial cs \ir veurc mrnvanl pcr lrr Brr:ltlia iavariciir dc lrr turhu-

l9

lenta classe feudal. Passat aquest periode, gracies a l'actuaci6 d'al-guns bisbes zelosos de I'autoritat que havia de tenir la didcesi, es varecuperar aquell patrimoni que hayia passat a mans laiques.

Els interessos de la didcesi s estenien per erees molt diverses, peroentre elles destacaven els territoris de I'actual comarca del ValldsOriental, especialment la zona entre Mollet, Parets i Gallecs (una deles possessions mds anliguesde la didcesi -878- era . vil/a Reudaldi"a I'actualitat dintre del municipi de Parets i).

El capbreu de I 144 no va ser. doncs. producte d unes adquisicionsrecents. sino d una llarga tradicid de possessions a aquesta zona. Eldocument ens presenta una radiografia gaireb€ perfecta de la realitat

parla de dues dreesentorn de I'esgldsia i

social i economica dcl poble. D antuvi. ensespaials diferents: de la sagrera o espai edificatdcl territori de les rodalies, l'espai del mas.

La sagrera era la zona que en uns trenta metres (trenta passos) al-entorn de I'esgl6sia es va anar construint tot un munt de petites edi-ficacions, les quals servien de cellers o eren simples habitatges 5. Cadaedificaci6 ("socrario") era posseida per un pagds que solia cultivarterres, prdpies o alienes, fora de I'drea de la sagrera, En oMorages",

"Petrus de Celran", nDalmsdeta" i "Guillermus de Brugariis", ercnpagesos que posseien terres del bisbat.

"Td [el bisbat] al costat de la vila [de Mollet] vers orient uncamp el qual td Petrus de Celran i Dalmadeta,.

Alguns altres possei:dors de sagreres no apareixen com a pagesosdel bisbe. Probablement fossin camperols de terru prdpia, lliures dedependincia, com Mir6 de Molleto que tenia una peqa de terra (nclo-dio"), la qual limitiva amb una gran possessi6 del bisbat a l'actualPlana Lled6 (" Ledone").

De rrtr aixo deduim que a la sagrera predominava Ia funci6 deceller m€s quc d'habitatge. Alld es guardava el producte de la collita

altres bdns dels pagesos.No nom€s eren els pagesos que posseien sagreres, tamb6 consta

que en tenia una el prevere ("presbiter,>), tamb€ un rnembre de l'ad-ministraci6 pldblica ("ludex de palatio>) i el batlle o administradordels bisbe (<Berengo us de Banneloca baiulus epircopi,,\ n'eren pro-pietaris. Els tres complien una funcio especialitzada: sacerdot. jutgei administrador; malgrat aixd detentaven tambd possessions r(stiquesque els servien per a mantenir la seva instituci6 i subvenir llurs neces-sitats.

Tots aquests posseidors de sagreres pagaven un cens al bisbe. Dela sagiera el bisbe obtenia un total de quinze parells de capons: "et sic

20

sunt paria XV de capo de ipsa sscratia,. No era una xifra despropor-cionada. si la comparem amb el que obtenia el mateix bisbat dels seusmasos. De tota mancra hcm dc pensar que el que pagaven els possei-dors de sagreres era la utilitzaci<i d'un recinte i no l'explotaci6 d'unaextensi6 de terra que podria ser productiva.

La sagrera era una bona font d'ingressos per a la didcesi. En el cas

de Mollet la devia controlar completament, com controlava I'adminis-traci6 de l'esgl6sia:

"T6 [el bisbat] I'esgldsia de Sant VicenE de Mollet amb tots elsdelmes iprimicies que ella rep-.

Dels beneficis de I'esgldsia el bisbe es quedava una part considera-ble. L'esgldsia de Mollet es quedava 1/5 part: "dels quals b6ns rebiaI'esgl€sia esmentada una cinquena part i altres menuddncies". Con-cretament el bisbe ("episcopus>) es quedava amb tota la ddcima de

blat i 4/5 parts de vi i d'altres menuddncies.L'aprofitament que feia el bisbat dels beneficis de I'esgldsia era

normal en el segle XIl, quan tots els b€ns eclesidstics (esgldsies isagreres) estaven en mans senyorials. En el cas de Mollet, el senyorno cra un personatge laic, sin6 la mateixa didcesi que no per aixd dei-xava de fruir legitimament els guanys que d'elles s'obtenien. En altrescasos (parrdquies, esgl6sies o simples sagreres) eren posseides, ambo sense consentiment del bisbe. per altres institucions eclesiestiques(monestirs o la Seu episcopal) o per senyors laics. En tots ells, ambun grau m6s o menys elevat de pressi6 senyorial, els pagesos haviende satisfer les demandes que reclamaven els seus senyors.

Dc tota manera la didcesi treia el mes gran rendiment de les terresde mas. Era aquesta una font d'ingressos molt m6s profitosa que lasagrera. til bisbe posseia una sdrie de terres. cultivades Per pagesos

depenents, anomenats <manses, (terme molt freqiient a I'dpoca.Aquests masos rebien un nom caracteristic ("manso de Belsolano,,omanso de Baruz,, <monsum Derdiant,) que en alguns casos adopta-ven com <cognomer?" els seus usuftuctuaris ("guillermo de Belsola'no"). Els masos incloien la terra de conreu amb les seves edificacionsi sren cultivats per la familia d'un pagds ("mas de frigola en el qualesltL P etrus A ndr e as'>'1.

Els beneficis sobre la propietat de mas s'obtenien Per cens, nor-malment sobre una part de la collita ("et donat quintum panis et uini,,)i sobre el bestiat (<paria duo caponi"). El bisbat solia quedar-se detot Mollet U5 pa de la collita Sairebd en tots els masos i en totalobtenia de petit bestiar 25 capons anyalment.

En altres possessions m6s allunyades, limitant amb Parets, "Vila'

21

z > o ala zona,<ad ipso Ledone, (Plana Lled6), la didcesi tamb6pos-seia terres, les quals s6n anomenades en cl capbreu ocampos, l:,nelleo els censos eren diferents, anaven des dc la tasca ("de ipso canrpodonat tascham") que era 1/11 part de la collita fins al <bracaticun,(<de quibus donat tascham et bracaticum>), cens que s'obtenia de lacollita del qual es desconeix la seva equivalancia.

Sabem quc juntament amb I'espai agrari dedicat a I'explotacidfamiliar, hi havia tambd una zona especialitzada en el cultiu de rega-diu, anomenat <orta, \fire probablement era utilitzada pcr la majoriadels pagesos dc Ia vila. D'alld tambd extreia profit el bisbat. lgual-

moli,ment obtenia bencfici de les terres dcdicades a la vinya idelque, consta. tenia Mollet i que era propietat del mateix bisbat:

-Te (el hisbat) el moli que tenia Hugo de Molleto cn domini".

De tots aquests bdns, indubtablement, el bisbat obtenia profitsconsiderables, els quals ampliava amb un altre tipus de censos qucrecollia no com a posseidor dc la propietat de la tcrra o de bins, sindcom a senyor cminent de la poblaci<i. Aqucsts censos s'establien "perrecognitione", ds a dir, com a reconeixcment dcl sotmetimcnt delpagds al senyor. Era l'equivalent a I'aplicacid del vassallatge que espracticava cntre la classc dirigent en Ia relaci6 entrc senyor ipagds.El pagds pagava un cens en espCcie com a simbol dc I'acccptaci(i dela relaci<i scnyorial. Per cxemplc, "De lohanne Moroges I par utpo-num et unam ocham per recognitione".

Els censos eren gairebd tots dc pctit bestiar com capons igallines;fins i tot un pagds, "Gaingol" havia dc pagar "l porth dc V solidus,,is a dir un porc valorat en cinc sous.

Aquells que tenien trcball cspccific havien de pagar cn funci6 dclque produien. Per exemplc, cl ferrer (<faber>) quc pagava quatre

"denarius pet ferraturis". Tambd els individus originaris d'altrcspoblacions, probablcment mercaders, donat que pagavcn rmb dincrs,satisfeien llurs obligacions segons la mesura dcl mcrcitt dcl scu lloc dcprocedincia. Per cxcmple:

<Petrus Sabbatelli [paga] dos sous i una migcra dc blar scgonsla mesura dc Sabadcll",..Raimundo Mascortl" [paga] tres quartercs dc blat segons lamesura de Granollen-De tot aixd el bishat recollia:

"Suma de capons i de gallines 33Suma d'oques 7 per cens i 3 de'rium. Suma de drners l0 sous i 4

parelles.delme. Suma de blat I se,xta-

22.

El que ens ha arribat a traves d'aquest document ds la vida vila-rana de Mollct en el segle XIl. pero des del punt dc visla de la relacioamb Iinstituci6 episcopal. Intuim perd com en el poble vivia un sec-tor de poblaci6 que restava lliure de lligams, delqual en formava pal'esmcntat Mi/6 de Molleto. Pagesos lliures com aquest, encara qued'alguna manera havien de relacionar-se amb el bisbat a causa deldomini eminent que exercia aquest sobre la poblacid, posseien la sevaterra independent de qualsevol lligam senyorial. Aixd diffcilmentpodem constatar-ho cn el capbreu, nom6s ho podemreferencies tangencials que poden ajudar a esbossar I'de la vila, €s a dir la poblaci6 lliurc que hi vivia.

Plana Lled6 i la riera Caganell

Si el tema social i econdmic ens €s atractiu, el capbreu ens d6nauna altra informaci6 que rcsulta igualment interessant. El capbreuens ofercix I'oportunitat de veure la persistdncia de la toponimia enel temps ". Resulta curitis observar con noms de lloc tan populars com.l .le la ricnr Caganell o cl dcl barri dc Plana Lledo tenen un origenquc cs rcmunta a Epoques tan remotes.

Elcctivanrcnt, lcs refcrdncies que cita el document stil, per unabanrla "?snrrr ledonem" (Plana Lled6) i per l'altra "rieta cagalel"(ricra ('agancll). L'ctimologia dels dos 6s dificil d'establir. El de laricra Caganell pcrqua is dificil trobar-hi una etimologia clara. El de

canvi. perqui hi ha tres possibles interpretacions.rcstir toponimica d'una antiga zona de poblamentpodria scr la dcrivacid del nom d'una parri,quia del

.t tlr' \. \irntrr I cdrr '. rlt' l:r qrral tcnim coneircmcnl quc eristia entreMollct, Santa Perpdtua dc Mogoda i Gallecs. Finalment podria serunr rcltrdncia a un fct purament geogrdfic, com €s I'existdncia d'unsllcdoners.

En tot cas ens queda la prova que no nom€s el nom de la vila esrcmunta al segle XII, sin6 que tambe prov€ de llavors la toponfrnianrcnor, la qual cosa li ddna a Mollet un sentit de continultat i de relle-rhncia histdrica que ens fa sentir orgullosos del nostre poble.

VcSi s lcsludi pubiical aqui, dc J. GALTES I PuJoL, Origens i formaci6 del

feraltra

a trav€s decara social

PIrnaI)oclriac\cllltl

Llcd<i. enscr unil-. Tlmbe

nntntlr ,le ll4,tller del Vrllet.

23

3.

4.

2.

6.

7.

En realitat el capbreu esta format per dos documents que es troben a:ARxru CAprruLAR DE BARCELoNA, Liber Antiquitatum, vol. III, documents461 i 462. La data d'aquest capbreu I'ha donad-a K. KENELLY, en el seu arti-cle "Sobre la paz de Dios y la sagrera en el condado de Barcelona,, publicatA Anu^rio de Estudios Medievalet U968) ^: 5.

E . FLOREZ. E patia Sagroda, vol. 29, apendix 13.

Ibidem,

Sobre la sagrera, vcgi's nota 2.

La persistencia de la toponimia menor ha estat comprovada a la Roca, pcrA. BADIA r MARcARrr. <EIs termes de la Roca del Valles a la llum de l'actade consagraci6 de la seva esgl€sia parroquial de I'any 932", publicat a: And-l??la Mnntr?naknlin vol lXSegons Du CANGE, Glossatium ad scriptores mediee et infimae lotinhat.r,laparaula /edar, d'on procedeix ledonis (Lled6) , significa esclau (seruzs ascrip-titius).

8. J. RIt,sSERRA, Cartula o de San Cugat d.el Vallts, vol. I,doc.331.

24

EL RETAULE DE SANT VICENE:NOVES APORTACIONS PER

A LA SEVA HISTORIA

Pere Castaio i Hinojo

Divenos autors s'han ocupat del gran retaule de I'altar major,dedicat al mirtir Sant Vicenq, que presidia I'Esgldsia parroquial deMollet del Vallds des del segle XVI, i que dissortadament varen des-truir durant I'esclat revolucionari de l'any 1936. Recentment se n'haocupat I'historiador Mn. Joan Galt€s, en la seva Guia histdtico-artis-tica de l'Esgl4sia de SantViceng de Mollet del Vallis 1. En aquesta obrahi trobem una descripci6 acurada del retaule i una formulaci6 de laseva importancia, donant, a m€s, la data aproximada de la seva cons-trucci6: <feta a mitjan segle XVI", segons dedueix d'algunes al lu-sions que apareixen en les Visites Pastorals d'aquella Cpoca.

Perd ningri fins ara s'ha ocupat dels autors d'aquest retaule, elsquals ens permeterien de fer algunes precisions sobre el seu estil i unavaloraci6 m6s gran de I'obra artistica, que malauradament ja notenim. Per aixd aquest a icle tracta dels autors del retaule de SantViceng, com una nova aportaci6 a la seva histdria i a la histdria cultu-ral del nostre pobl€.

Una primera referdncia sotrre els autors d'aquest retaule la tro-bem en una cita imprecisa que fa Ferran Canyameres, en el seu llibresobre el VallCs, que diu: "per a la primitiva parroquinl, dedicada aSant Viceng, havia obrat un retaule l'escultor i imatget quatrecentistoPere loqn Rovira, natural d'Amer, i els cinc-centistes Bernat Batlle de

25

Iil,i.\

ffi

AN6€LMBINSTRU-

D€ L^.?a\tto

4ir6€LA148

He& rJ

,{^6€tI aItErlfir,n€&T'

astto

,f ta^rTatrEt/€

;.1

4

VIDAD€ SANTVIGNQ

D€ SAN-rVtcEN,

VIDAD€ S4^TT

VICEN'

IMATGED€

'A{Ivt.EN9.

VIDAaE glrt\4G4,

VIDAD€

'ANTvIC€N9

aeD€

'ANT',4 c€Ng

VIDAD€

'qAJTVtae.N,

rIDAD€ IAI/TJt(EN?

cRl5r

DEkTtEt'LAltl

)\^Jc€!A4BrN SfRu-MENTS

?a't to

tft

1\ffi

n*ll/\,{hill-.\.r\l

VIDAtE 54^,r{t<E^tg \/aENt

d,

ilLr'

{b,

fl)

tlmoEtVIDAPROFETA

PROFTTA

vtDAD€ 5A!TvtcEN(-

DE SANTVICEN'

?Rfi€TA

tAAt6EoE l^dT

oPORIANflA cqej

El retirulc dc Sant Viccnq dc Mollct (csqucma)

I

t.'-t

El rctrrule Jc Sunt Vicenq dc Moll,rr tS. XVI r.

Vilafranca del Pened?s, el frances Joan de Tours, esnble a Barcelo-na, el matatonl Joon Massigues i el celebre fularti Diez de Liotzasolo,barceloni,2.

Una altra referdncia erudita apareix en la recent obra de JoaquimGarriga, sobre I'art catald a I'dpoca del renaixement r, que ens permetde recondixer amb mds precisi6 els autors de l'esmentat retaule.

Grdcies a la referdncia de Joaquim Garriga, hem pogut localitzarun contracte fet a I'any 1531, que es conserva a I'Arxiu de Protocolsde Barcelona, en el qual s'associen tres escultors Marti Diez de Liat-zasolo, Joan de Tours i Joan Masiques, per tal de fer els retaules deSant Vicenq de Mollet, Santa Coloma de Marata, Sant Esteve dcCanyamars i el de Sant Iscle i Santa Victdria de Dosrius a. En virtutd'aquest contracte. Marli Diez de Liatzasolo. Joan de Tours i JoanMasiques es comprometen a dur a terme conjuntamcnt els retaulesencarregals per a les esmentades parrdquies, participant en els guanysi en les pdrdues, aixf com en els jornals que s'haguessin de pagar aalgun "fadri" que els ajudds en la feina, si fos necessari llogar-lo. Perdonar major fermesa en el pacte, els tres signataris del contractes'obligaven mutuament a pagar 110 ducats, en el cas de no compliraixd que havien convingut.

Noticia sobre els artistes del retaule

Marti Diez de Liatzasolo fou un dels millors escultors que treba-llaren a Catalunya a mitjan segle XVI, com ho demostra la gran quan-titat d'imatges iI'escultrra s-

La primera

retaules que li foren encarregats com a bon expert de

noricia Llc la seva presCncia a Barcelona es de l'any1527, intervenint en el peritatge del retaule de Sant Genis de Vilassariconsta com habitant de Barcelona, no pas com a ciutadd. Aixd indi-caria el seu recent establiment a la ciutat, ja que per obtenir la condi-citi de ciutadd es requerien almenys dos anys de residdncia. Tres anysmis tard, en una carta de pagament signada a compte de I'obra delretaule de I'altar major de I'esgldsia de Sant Jaume de Barcelona, jahi lrgura com a ciutadr barccloni. " Martinus de Liarzusolo, imagina-rius, civis Bsrchinone,. La darrera noticia coneguda d'aquest artista6s de I'any 1578, com consta en el contracte del retaule de Sant Magiper a l'esglisia de Sant Pere de les Puel.les de Barcelona; hi figura,tambd. com a ciutadi harcelonf.

Pel llarg del mig segle que Diez de Liatzasolo treballe a Catalun-ya, realitzd obres i,nportants d'escultura, com s6n: el grup del SantEntenament de Terrassa. la imatge de Santa EngrAcia de Montcada.

2li

Sant Pere de les Puel.les,S6n tambd conegudes

pot considerar la seva obra pdstuma.obres que realitze associat amb Joan

la de Sant Pere feta per encdrrec del notari barcelonf Miquel BenetGilabert, la de Sant LlorenE pel plater Garcia Ferris, les dues ihatgesde la Mare de Ddu del Roser per a les parrdquies de Sant Esteve deCastellar del VallCs i de Sant Julid de Lliqd d'Amunt i el Sant Crist dela parrdquia de la Granada del Penedds. Tambd feu I'entallamenr delsretaules de la parrdquia de Sant Jaume de Barcelona, de la Llotja dela mateixa ciutat, de I'Esgl6sia de Sant Nicolau de Sdsser (Sardenya)i de Sant Esteve de Castellar del Vallds, com tambd el ja esmentat de

de Tours, com I'entallament dels retaules de Sanr Miquel dels Carni-cers de I'esgldsia del Carme de Barcelona, el de la capella del platerMayol dins l'esgldsia conventual dels franciscans de Santa Maria deJesds, i el dels retaules majors de les parrdquies de Sant Just de Bar-celona i Sant Marti d'Arenys. Associat amb Joan Masiques i Joan deTours, feu els ja esmentats retaules de Mollet, Marata, Canyamars iDosrius.

A tot aquest treball artistic, hom hi afegeix altres obres que li s6nalriburde\, nrr la stmtlitud d e\lil de tecnica. pero nomes es conser-ven en I actualitat el grup del Sant Enterrament de ferrassa i la Marede Ddu de la Victdria, de la Capella del Palau de Barcelona. Li s6natribuides: el grup escultdric de la Dormici6 de la Mare de D€u, con-servat al Museu d'art de Catalunya i tambe la Mare de Ddu del Roserque en altre temps va decorar el timpi de I'esgl6sia de Sant Dominecde Vic-

Joan de Tours 6, probablement d'origen francCs, com indica el seunom, fou un bon col.laborador de Marti Diez de Liatzasolo i realitziobres individualment, com s6n: I'entallament dels retaules de SantaMaria de la Rosa de I'esgl€sia dels dominics, de Sant Onofre de I'es-gldsia de Sant Agustf de Barcelona, de I'esgl€sia parroquial d'Arenys,on va esculpir, tambd, la imatge de Sant Mart( que presidia I'altarmajor. Va treballar, encara. en altres obres d'ornamentaci6 i aranja-ment a la Catedral de Barcelona, a la Llotja de Mar i a la Diputaci6.Intervingu€, a m€s, com a expert, iuntament amb Diez de Liatzasolo,en el reconeixement del retaule de Santa Maria de Poblet, arrel d'unplet sostingut entre I'Abat del monestir de Poblet i I'autor del retauleque era el cdlebre Damid Forment. Precisament d'aquest plet es potdeduir la rivalitat icorrpettncia que existia entre Forment i Dfez deLiatzasolo.

que esaltres

La personalitat de Joan Masiques 6s menys coneguda. Consta queera de Matar6 i que intervingud en la construcci6 de l'orgue de l'es-

29

gldsia parroquial de Santa Maria, en la part de fusteria i decoraciti.contractat pel notable organer barceloni Miquel Cerdanya . 1'enirn.tanmateix. la noticia de la seva associaci6 amb Marti Diez dc Lialzil-solo i Joan de Tours, per a la construcci6 dels retaules que ja hcoresmentat, entre els que hi havia el de Sant Viceng de Mollet.

Els altres dos escultors: Pere Joan Rovira i Bernat Batlle, citatsper Ferran Canyameres, no consten en el contracte que hem trobat.perd probablement s'hi ajunlaren mds tard, per tal d'endegar la feinaAquests dos escultors s6n menys coneguts, sabem Perd que BernatBatlle obri un retaule, e\ 1526, a Molins de Rei.

De tots ells. sobresurten com a grans escultors Marti Diez de Liat-zasolo i Joan de Tours.

El retaule de Sant Vicenq

El retaule dedicat a Sant VicenE era de traEa gdtica, perd ambmolts elcments renaixentistes. Frt la fotosrafia que s'ha conservat.hr,m hr lnlt \eurc lrmh lorca cLrredal lrt.cvrr c*lrttclttrrr I c.rmno\rclo.formant sis compartiments que contenien vint-i-quatre quadres' ambescenes de la vida i martiri del sant, en la part central, iescenes de lapassi6 de Crist en la part inferior o predel la. En els compartimcntsiaterals, a dreta i esquerra, hi havien figures de profetes. El retaulcconlenia tambd tres helles escultures que represenlaven Sant Viccnq.al centre, i Sant Esteve iSant LlorenE, a dreta iesquerra' que crentambe dos diaques mertirs dels primers segles del cristianisme

s'aparten molt de I'cstil gdtic de l'estructura del retaulc. car tencnunes formes molt clissiques, prdpies del renaixement. Hom potintuir, en la fotografia que reproduim. molta humanitat en els rostres.delicadesa en els plecs dels vestits iun moviment quasi naturalista.ben distint del carecter hieratic i sobri de les imatges gdtiqucs Elcardcter d'aquestes imatges ens fa pensar que sortiren dc l obrador de

Marti Diez de Liatzasolo, associat amb Tours i Masiqucs. tant pcr la

L'estil de les lrcs escullures dels Sants Vicene . Eslc\c i Lloren(.

, com per la semblanga amb altres imatges que clls esculpi-exemple [a dc Sant Sebastiir, de fusta policromadil. dcl

retaule de Sant Just i Pastor de Barcelona I.

Tor l'enlallament del rctaule. dc molta qualitat i bellesa. degud ser

obra conjunta de tots els cscultors esmentats.Pel que fa a.les pinturcs del rctaule. no en sabem l'autor o autors.

perd s'ha de dcscitrtar tluc lilssin obra dels mateixos escultors. car

iquests oficis ja ercn bcn difcrcnciats i a mes no is concix cap obrapittdrica <Je Diez dc l-iirl/as()lo, dc Joan de Tours' ni dels altres. ans

sevaren,

traEaper

l{r

al contraripintors.

. scmpre treballaren en amb altres artistescol.laboraci6

cr(]nls pcr ir afaontar aquesta

Sabem, perd, que les pintures eren de bona qualitat i que el dauratera finissim, segons consta en una Visita Pastoral de I'anv 157,1 i hoconfirma I'inventari dc Mn. Manuel Trens e. En aquest mateix inven-tari s'afirma, tambd, que eren pintures d'estil gdtic i que s'enfosqui-rcn notablement a principis del nostrc segle, a causa drun vcrnis queaplicaren a tota la superficie, per tal de protegir-lo i retaurar-lo.

Les escenes sobre la vida i martiri de Sant Viceng. que ocupaventota la part central dcl retaule, segons indica Mn. Trens, havien deser molt semblants a lcs que coneixem (]n altres retaules cxistents endivcrses esgl€sies dcl nostre pais, de la mateixa apoca idcdicats almatcix sant. De fct repetien les mateixes fonts, com eren la oPalsloSancti Vincentii, r' iel bcllissim hirnne quc el poeta Aureli Prudenci.del segle V. dedicd a l'il lustre marrir Sanr Viceng ".

Aquerlcr c,.ccntr renres(ntitvcn. tltrncs. el mtntsterr diacrrnll deViccnE a Saragossa, dcdicat a la prcdicaci6 ia la caritat, cl scu cmprc-sonament pcr contravenir la llci de I'imperi romi ("no 6s licit ser cris-tii"). eljudici davant delgovernador romi Dacii, elcaptiveri, els tur-ments, la crucifixi6. la mort posterior, el lleneament del seu cos almar lligat a una mola. i l'arribada prodigiosa del seu cos a la platja deV:rlcncia. A la prrt inferior del retaule. en sentit hr)ritzontal. hi fipu.til!e (:\er' (\ r(lClL. t\ it Lr plrrrrrr rlr ( .t: Iitt()niil rlC JcrU,:r (i..t_semani. Jcsis portant la crcu cami del calvari, iquatre dngels mos-trant cls intrunrcnts de la Passi<i. S'estahlia. aixi, un clar paral.lclismecntrc el rnarttri de Viccng i la passiti dc (.rist. scgons la intcncionalitaldcls retaulcs gdtics.

D'aqucsta manera, cl retaulc, a mds d'cmbellir l'csglisia iccntrarI'atcnci6 sobrc l'altar, tcnia una finalitat pedagdgica cvident. Era unail lustracid visual del misteri de la Redempci<i ide la vida cxemplardel sant que es prenia com a model i patr6. El rctaule cra una lliE6essencial ipermanent, destinada al poble poc lletrat.

Finalment ens preguntem quins aspcctes socio-econdmics afavori-ren el poder fer una obra com aquesta, en una parrirquia rural comcra Mollet, que no superava els 200 habitants? Sobre aquest punt caldir que Mollet, des del segle XIV, havia anat enfortint la seva perso-nalitat col.lectiva P que li permetia de gaudir d'una certa prospcritatecondmica. Tambd hi ajudd el redreg econdmic de Catalunya durantel scgle XVI. quc afectava sobre lol el mon rural, com alirma pierreVilar rr. Aixd explica que I'esgldsia parroquial disposds de rendes sufi-

obres d'importincia. com era del retau-

-.t I

le, i com havia afrontat la construcci6 de la nova esgldsia, pels voltsde I'any 1508. Tampoc deu ser indiferent a I'obra el fet que durantaquells anys ostentes el titol de rector I'Abat de Ripoll, Joan Mai(r s19-r 532).

l.

3.

Mollet del Vallds 1985, peg. 28-29.

F. CANYAMERES, E ydlles, viEot i belleso, Barcelona 1970, plg. 95.

Cf. J. GARRToA, L'apoca del rcnoixemenr Histdria de I'art catale, vol. IV,Barcelona 1986, pag. l18.

Cf. J.M. MADURELL, Opus cit., vol.III-1 (1945), peg. 13-16.

Cf. J. GARRTGA. Oput cit., PAE. 119.

ARxru DrocEsA DE BaRcELoNA, manuscrit de: MANUEL TRENS. T/e.tolera istic del Bisbat de Barcelona (1926). toli 122.

10. Cf. BuENo Rutz AcMs de Io\ i|dt tcs, Madtid 1951. pag.995-1017.

11. Cf. PRUDENCT, Llibre de les Colones, Barcelona 1984, pag. 82-103.

12. Cf. J. GALTES r Pulor , Oit?ns i formaci6 del municipi de Mollet Jel Vall?s(article publicat en aquesta mateixa obra).

13. Cf. P. Yf-a* Catalunya dins l'Espanya moderna, vol II (Barcelona 1964),

4. ARxru HrsroRfc DL PRorocols DE BARCELoN^. Notari Joan Sangosfi- lli'gall 3 (fulls sols, l53l).

5. Cf. J. GARRTGA, Opus cit, pig- 118-l2l; J.M. MADuRELL, Los moestros delo escuhura renociente en Cataluiai Anales y Boletin de los Museos de Artede Barcelona, vol. III-1 (1945) pag. 7-39; X. deSALAS, Escuhotes rcnacien'tes en el levante espafrol. Martin Diez de Liatzasolo: Anales y Boletin delos Museos de Arte de Barcelona, vol I-3 (1943) png. 92-118.

6. cf. Ibidem.

7.

8.

9.

32

pde.294-3M.

EL SENYAL HERALDIC DE MOLLETDEL VALLES

Joan Gsltes i Pujol

Els escuts hereldics que han estat col.locats en els edificis notablesi priblics de la vila o els senyals que apareixen en els segells del muni-cipi, que autentifiquen els documents a trav€s de les dpoques, tenenuna funci6 semioldgica important, com a signes de reconeixement ide representaci6. S6n, per tant, dignes de consideraci6 i d'estudi, enauxili de la nostra histdria local, perque I'expressi6 simbdlica m6santiga i la mds persistent d'aquesta poblaci6 6s la representacid heral-dica. De fet Mollet ha vist canviar, amb el pas del temps, la seva orga-nitzaci6 i el seu rigim polftic, com tambd ha canviat el seu aspecte iel seu carecter. Pcrd el senyal del poble ha restat sempre fidel a ellmateix i constant.

El senyal herdldic de Mollet consistia senzillament en un moll(peix de la mena dels mrll.lids), posat en un escut o en un segell. EscomenEd a usar aquest senyal probablement a la segona meitat delsegle XIV, quan Mollet es consolidd m€s fortament com a municipi idegud aparCixer la necessitat de trobar un signe que el representes.EL senyal del moll no prevenia certament de cap llinatge o farnilia,sino que tenia el carecter de senyal .parlant". pel paral.lelisme queI'etimologia popular establi entre <Mollet> = "moll".El moll ha perdurat fins als nostres dies com a signe propi de lavila, amb petites variacions degudes, en algun cas, a raons historiquesi en altres casos a raons decoratives mds o menys encertades o a ion-ceptes heraldics mds o menys ben interpretats.

33

L'escut herildic de Mollet mis antic que podem documentar datade principis del segle XVI i consistia simplement en un moll posat enbanda sobre el campcr d'un escut rectangular de base arrodonida,anomenat quadrilong. Fou csculpit a I'arquitrau del portal gdtic del'antiga esgl€sia parroquial, juntament amb I'escut de Barcelona, pelfet que Mollet havia adquirit la condici<i de Carrer de Barcelona alesdarreries del segle XIV.

Tambd foren esculpits els escuts de Mollet ide Barcelona, I'any

Mateu, en forma d'ingel, hi ha el blas6 de Mollet, on hi consta el mollposat en banda, acompanyat d'una creu patent, prdpia decopal ide la ciutat dc Barcelona, posada al cant6 sinistre

les quatre gdrgoles del campanar, existents encara, sota la gilrgola que representa I'evangelista sant

seu epls-I'escut.

1591, enavui. En

una deefecte

lade

El senyal del moll figurava, tambd, cn cl segell de la batllia reialdc Mollet, en aquesta dpoca, tal com consta en un document lliuratpcr Guerau Ros "batlle dcls tcrmcs i parrdquics dc Sant Viceng deMollct. Sant Estcvc dc I'arcts i Santa Maria dc Gallecs". cl 28 defcbrcr de 15.15. Es tracta d un scgcll rodti (5.1 mm.) de cera vermella,que td cl scn],al del mol/ posat sobre el Quatrc Pals o barres propis dela jurisdicciii sobirana. amb una llegcnda al voltant, cn la qual nomdses pot llegir: "SI... CURIE... BAIULL.. DE MO[.LE... RETS...GAL.. .. (.\egell de la ('urit del Bnlle de Mollct. Parets i Gallecs\.

parrocluial. Aquest, perd, era un escut de tipus ovalat i timbrat ambun capell proveit de cordons iducs borles, scgons cl costum i lanorma de I'herirldica eclesiistica; sobre el campcr hi havia el mollposat en banda amb la creu potenl al cant6 sinistre i la mola, lue €s

atribut dc sant Viccnq, al cant6 destre de I'escut. Segons cl testimo-

Al segle XVIII fou esculpit un altre blasti, de semblants caracte-risti,lucs, a la base d'una columna d'un altar barroc, dins I

niatge dels qui recorden haver-lo vist.in situ", abans de lade lesglcsia. podcm reconslruir-lo aixr:

'esglesia

destrucci6

14

lgualment el segell municipal el parroquial mantingueren, durantIels segles XVIII i XIX, el senyal del moll com a s(mbol. Aixi figuraen un certificat de I'any 1741, lliurat pel Dr. Rafael Albid, rector dela parrdquia;6s un segell rod6 (16 mm.) posat com a gmpremta sobrehdstia de paper, que td el senyal del rn o// sense llegenda. D'aquestadpoca coneixem tambe un segell municipal (rod6 de 29 mm.) queel moll amb una llegenda al voltant, que diu: "---SELLO DE S. V.DE MOLLET".

A finals del segle XIX i principis del segle XX, l'AjuntamentempriL un segell ovalat amb el senyal del moll nedatt sobre aigua ivoltat d'un ram de llorer i una palma passats en sautor per la part infe-rior. I m6s recentment s'usa un segell que cont€ I'escut hereldic ambnolables desencerts.

El segell eclesidstic tamb€ fou canviat, al segle XIX, per un segellde tipus iconogrdfic, amb la imatge de sant Viceng i una llegenda alvoltant que indica que 6s el propi de la parrdquia de Sant Viceng deMollet. Des de l'any 1980, perd, es torna a usar un segell rod6, ambel senyal del mo,ll i els atributs de sant Viceng: la mola i la palma delmartiri, d'un estil modern perd m6s d'acord amb la prdpia tradici6 Iamb el cardcter sigil.logrdfic.

Pel que fa al blas6, a principis del nostre segle, es donaren unescut quadrilong truncat, amb el moll a la part superior i els quatrepcls del Casal de Barcelona, i per timbre una Corona.

te

35

sempre d'acord amb les lleis herirldiques.algunes consideracions <1ue ajudin a cslablirdc la vila o rcprodlrrr-lo cn('ertirdament:

Aquesl escut ha sofcrt diverses variacrons fins als nostres dies. noAixo ens permet de fer

a) Es clar i manifest que el senyal propi iconstant de Mollet delValles es el moll, que li dona el car,cler d'escut "parlant-. pero posatde manera coirecta, ds a dir. en direcciri al flanc destre de I'escut (queds I'esquerre del qui mira). El fet de posar el mo1l contornat, €s a dir.dirigit vers el flanc sinistre (a la dreta del qui mira) ds una probableequivocaci<i dels qui copiaren el que veien en els segells.

b) Tambd es pot mantcnir cl senyal dels quatre pals pcr rao queMoller estigue durant scgles sota a jurisdiccio sobirana (batllia reial).No pas per altres raons, que no contemplen les normes de I'herAldica.

que S'acostuma a posar per timbre. ha d'€Sser unavila, no pas una corona de marquEs o de duc, comreproduccions actuals

e) Pel que fa a la forma de l'escut municipal,e) Pel que fa a la forma de I'escut municipal, caldria considerar larecomanaci6 feta per la Societat Catalana de Genealogia, Herildicai sigil.lografia, aixi com per I'lnstitut d'Estudis Catalans, que d'acordamb la Conferencia Internacional d'Herdldica, celebrada a Roma el1958, recomanen un escut caironat per tal d'acons€guir una milloridentificaci6 i uniformitat, per comptes de la forma d'escut quadri-long, que 6s m€s prdpia dels llinatges.

Per consegtient, seguint la propia tradicio i atenent el criteri del'insigne heraldista Armand de Fluvii, el podem descriure iproposaraixi: Escut = d'argent, un moll nedant de gules; peu d'or, quatre paisde gules. Per timbre una corona mural de vila.

corrcctlmcnl l cmblemlr

d) La coronacorona mural defisura en alsunes

16

FONTS I BIBLIOGRAFIAArxiu Histdric de la Ciutat de Barcelona, Col.kcci6 Sigil.logrdfica oirolana:

Mollet del Vallls.Arriu panoquial de Mollet, D@umc oci6 divcrso, I i fotografes,MANUEL BAssA, E J erc.Jts hoddict tlcl poblct dc Caulunya.FRANCESC CARRERAS CANDI, Geogafu Ae^eruI de Catolunya, Bat(f,.lona.FERRAN DE SEGARRA, Sigil.togafia caralona, II, n.. 49 i 1.303.

37

LA SEGONA REPUBLICA A MOLLETMaria Angela Massaguer i Arim6n

La caiguda de la dictadura del General Primo de Rivera, el generde 1930 i l'encirrec que el Rei feu al General Berenguer de formarnou govern. provocd la renovacid de tots els ajuntaments.

A Mollet es concreti en la dimissio de l'alcalde Joan Serra Ma-

presidit per l'alcalde Viceng Camp i Tint6. Aquest consistori s'elegid'acord amb el Reial Decret de 15 de febrer de 1930 i en formavenpart onze membres, dels quals sis corresponien als majors contri-buents del poble i els altres cinc a les persones mds votades en cadaun dels dos districtes en que la Junta Electoral del Cens va dividir lapoblaci6. El primer districte que tenia 469 electors elegien tres conse-llers i al segon districte amb 4l I electors li corresponien dos conse-llers. En aquestes eleccions solament tenien dret a vot els homesmajors de vint-i-cinc anys. El cens de la poblaci6 de 1930 era de 5.300habitants i el pressupost que s'aprovd per a I'any 1931 fou de164.sIl 7,t pte\.

Aquest rou un ajuntament de transici6, que ocupd el periode queva de la Dictadura a la Repfblica. Els homes que formaven partd'aquest ajuntament eren, en concepte de majors contribuents. Pere

Castells i Giiels, VicenE Pujol i Maretells, Jaume Fonolleda iMillet,Antoni PuigdomEnech iPujol, Salvador Grau iCastells, i I'alcaldeViceng Camp i Tinto. En concepte de consellers elegits hi havia: Isi-dre Falguera i Alemany, Ramon Salvat i Vendrell, Ricard Canal iPuigdomdnech, Rafael Fullarachs i Galveron i Francesc Vallcorba i

sachs i la seva corporaci6, queel 20 de maig de 1924.

El 26 de febrer de 1930 es

havien pres possessi6 dels seus cirrecs

constitui, doncs, un nou ajuntament

Rique. Per la seva composici<i ila nova situaci<i social. varen prendre

:19

postures democratiques, com rescindir el contracte del monopoli deles Pompes Ffnebres i el de I'arrendament de les aigiies, acordats uni altre per I'ajuntament de la Dictadura. Tambd acordaren, en el plcdel 1 d'octubre de 1930, d'enviar un telegrama al President del Con-sell de Ministres, en favor de la llibertat de Francesc Macia, expulsatdel territori nacional pels fets de Prat de Moll6. El telegrama deiaaixi:

"Ayuntamiento pleno respectuosamente de que no estandogarantizados detechos individusles en su integrilad y de que losciudadanos puedan ser expulsados del tetitoio nscionsl, supLi-cando libertad procesados delitos politico-socisles. ,

Aquesta actitud de I'ajuntament €s reflex d'un sentiment popularque fins aleshores sostenia el Centre Nacionalista, el qual agrupava laLliga Regionalista i Acci6 Catalana. Aquest centre era I'entitat ons'agrupava la part mds conservadora de I'oposici6 politica a la Dicta-dura i amb un nexe com6, el seotiment nacional catali. El CentreNacionalista disposava d'un periddic anomenat <Nostre ldeal) i laseva seu era al carrer Berenguer III, n." 8, des de la seva fundaci6l'any 1922.

El mes d'abril de 1930 entraren a formar part del Centre Naciona-lista, els membres d'Acci6 Catalanista Republicana, i el seu portant-veu continua essent la publicaci6 (Nostre Ideal',, bd que es trasllada-ren al n.' 64 del carrer de Berenguer III. Aquest Centre, amb la sevanova composici6 dure nom€s sis mesos, de I'abril al setembre de 1930i a travds de les seves publicacions es pot observar com la tendenciapolitica i social 6s cada vegada mes republicana i d'esquerra.

El mes d'agost, en el n.' 76 de "Nostre ldeal>, es fa referdncia alPacte de Sant Sebastie, del qual celebren els seus acords. Perdaquesta noya situaci6 aviat provocd tensions iposd de manifest ladivergdncia ideoldgica, cada vegada mds definida, de les dues tenden-cies que coexisteixen en el Centre Nacionalista. Per una banda hihavia els homes de la Lliga, favorables a la monarquia, dins la qualcreien que es podia arribar a una normalitat democrdtica, i per I'altrahi havien el d'Acci6 Catalana Republicana, convenquts de que lamonarquia era la causa de tots els mals i que nom€s a travds de la pro-clamaci6 de la repfblica es podria arribar a la veritable llibertat, jus-ticia social i defensa de Catalunya.

El setembre de 1930, es produi una escisi6 dins del Centre Catala-nista: el grup de !a Lliga Regionalista cs traslladd al carrer de JaumeI n." 98 i el seu drgan continui essent <Nostrc ldeal>, que a partird'aquest moment sorti rnrb el subtitol de "publicaciri mensual de Cul-

luratrura'. De que s ocupaven espectalment de questtons potttlques. Pelaltra part es formil el Centre Catalanista Republicd. composdt per

bd cspecialmc nt Jc quest ions polir iques.

Acci6 Catalana iAcci6 Catalana Republicana, el qual fundi un noupgriddic anomenat "Lluita", i tingud la seva seu al Carrer de Beren-guer II I, n." 64.

politic en el primer nimero dc "Lluita",d'agost de 1930, dient:

"lluintu petque els ideals que deJensa el catalqnisme, llibertat,democricia i repiblica es propqguin (ntre les classes sociols delnostre poble, guunyant els rengles del catalanisme aquestes clas-ses que n'eren allunyades per I'actuacid froncoment burgesa iconservadota del portit que fins fa poc havia monopolitzat elcanlanisme,.

La seva postura respecte a la qriestio social, en el m6n del treball,cra la de defensar "com un dret, el del obrcr a organitzar-se legalmentigaudir per un igual de tots els avantatges de la civilitzaci6"; respectea la qiiesti6 religiosa, es pronunciaven a favor de la llibenat dq Cul-

la separacio de I'Esgldsia il'Estat, ide la llibertat d'ensenya-en definitiva les grans qtiestions que varenla dreta ide I'esqucrra.

Aquestes eren

El Centre Catalanista Rcpublicb posb de manifesr el seu ideanquc sorti a la llum el lt

enfrontar els homes deEn quant a les organitzacions sindicals, cal dir que amb la llibertat

de prensa i associaci6. reaparegud la CNT perseguida durant Ia Dicta-dura. El mes de setembre es planreja un conflicte entre els obrers i ladirecci6 de la "Teneria Moderna Franco- Espanola>, que es resolgu€satisfactdriament per acord entre les dues parts. El m€s de febrer de1931, la manca de treball provocd que els obrers d'aquesta pellerianom6s poguessin treballar quatre dies a la setmana i amb la perspec-tiva de treballar llc nomds tres- Aquesta situacid era grcu. ia que elsobrers cobraven en relacid als dres treballats.

El l4 d'octubre de 1931 es celebri Junta General de la Confedera-ci6 Nacional del Treball (CNT), en la que elegiren la Junta directivad aquesla manera: Eliseu Valls. president: Rafael Alonso. vice-presi-(lent: Antonio Casteion. secretari: Vrceng Mir. vice-secretari; SalviVidal, caixer; Viceng Codina, comptador; vocals: Marian Garcia,Josep Garcia, Josep Tomas, Joaquim M€ndez, Felip Aldeb6, AndreuGarcia i VicenE Cerccis.

En aquest temps, I'extrema dreta representada pel <Circulo Libe-ral Molletense>, que anteriorment s'anomenava "Circulo LiberalDiniistico Romanonista", es retird de la vida pol(tica, davant les cir-cumstancies politiques adverses als seus ideals.

Per

tes, dement.

J1

El dia 13 de novembre de 1930, Rovira i Virgili, president d'Acci6Republicana, vingu6 a donar una conferdncia al Centre CatalanistaRepublicd, sobre el tema: "democrdcia i obrerisme". Aixd mostraI'interds dels homes d'Acci6 Republicana per a la qiiesti6 social i elseu propdsit d'aglutinar la classe obrera entorn seu, ja que el m6nobrer no tenia un pa it que acollis les seves aspiracions.

A finals de novembre de 1930, els obrers abandonaren el treball iconvidaren a fer-ho al comerg i als tallers. El motiu era la repressid iels fets sagnants que varen sofrir uns manifestants a Madrid. Per aixdes convoci la vaga general de 24 hores, que Mollet va secundar, senseque hi haguds cap incident.

8122. d,e genet de 1931, lesta major de la vila, es va celebrar unacte de germanor al Centre Catalanista Republicd, en honor del seupresident Pedrerol, en motiu del seu alliberament de la pres6. En unarticle publicat en el n.'6 de "Lluita", el Sr. Pedrerol agrai les mos-tres d afecte que li varen manileslar els molletans en general, tlient:Estic mas que satislet. El poble de Mollet ha demostrat que sqp esserdigne d'ell mateix: els sacrificis no cauen en teryeny estiril.

Aquesta era, a grans trets, la situaci6 politica i social del Molletpre-republici, quan el l5 de rnarg de 1931,I'ajuntament, sota la pre-sidEncia del seu alcalde VicenE Camp Tint6, convocd ple extraordi-nari per a celebrar eleccions municipals el dia l2 d'abril. Es comunicique, d'acord amb I'article 35 de la Llei Municipal i tenint en compteque la poblaci<i de dret d€ Mollel era de 4.760 habitants, corresponiaa aquest municipi I'elecci6 de 12 consellers, dels quals set correspon-drien al districte primer i cinc al districte segon. La divisi6 dels dosdistrictes electorals pass.rva per la carretera de Barcelona a Ribes,perd el districte primer comprenia les dues bandes del carrer de-laume l.

Cerramcnt a Mollet. com a tots els pobles. es posa en marxa lamaquindria electoral. Cada formaci6 politica. mitjanqant els seusirrgans de premsa iactivitats polflico-socials, iniciaren les sevt:s respec-tives campanyes glectorals.

Les candidatures rivals a Mollet eren dues: La Lliga Regionalistai el Centre Catalanista Republicir. La Lliga exposava les seves ideesen el n.'85 de "Nostre ldeal", dient:

-Amb seguretat que els nosftes adversaris us faran demosqa-cions de liberalisme, democrdcia i rep blica, coses que per dir-les i escriure-les fan molt bonic i crec que ben empleades no tin-drien de ser dolentes, perd s6n moltes "egades oblidades.,,

42

Mollet ft molle.s coses a realitzar que son summument realitza-

bles, perd si en comptes de fer administraci6, la casa comunal farepiblica, la nostra Vila se'n trohard ressentida i els perjudicisels sentirem tots els molletans... Si es ti de govemsr amb repi-blica o amb monarquis no is ara I'hora de discutir-ho, quan serdI'hora ja vagard de parlar-ne... Suposem, doncs, que fent casomis dels colors politics que us pinten, sabreu tots els que us esti-meu Mollet, votar la nostra candidatura en bt vostre i de totMolLet".

La candidalura Calalanista Republicana. mitjanEant el seu perio-dic "Lluita", presentava, tamb€, la seva proposta electoral, que es

fonamentava en aconseguir la repfblica i al mateix temps les llibertatsdel poble catald:

&juslicia contra totesd' esclavatge ; jusl[cia ivilegia* gaudeixen decions de tots els drcts

les injusttcies sofefies durunt tants anysigualtal per a tots i no com ara que els pri-tots els favors i en canvi els ahres les vexq-i fins de la seva d.ignitat.,

Aquests eren uns moments en que la poblacid de Mollet estavaconvenquda de que havia arribat I'hora del canvi social i polftic. Aixfho va copsar la t-liga. que el dia abans de les eleccions va decidirrelirar la seva candrdatura. dlent que no volien contnbutr a provo\carmds tensid en el poble: No volem conrribuir mis a l'exaltacid delsdnims de la gent inconscient en pro d'idees extremistes. ("Nostre Ideal"n." 88, abril l93l).

Aixi arribd el l2 de febrer decions, que varen ser una victdria

1931 en que es celebraren les elec-esclatant dels partits republicans a

lot aneu, com ho fou a Mollet. En les Memdries manuscrites de PereBonvila hi descriu aquella jornada:

*Aquell 14 d'abril de 1931, o mitja tarda, tot Mollet comenQA avibrd. A la nit, la plaga estava plena de gom a gom donant vis-ques a Catulunya, a la Repiblico i al nou Aiuntament republi'cd... Aquell vespre memorable, En Feliu Tura, alcalde elegit,pren possessi' de I'Ajuntament i proclama oficialment la Repi'blica. A continuaci6 sortiren a parlar En Tura, Fortuny i PelegriPi, que amb els seus discursos plens de republicanisme entusiqs-maren a la gent, que no paravs de donar visques a Catqlunya ia la Rep blica."

El 16 d'abril de 1931, es constitui definitivament el nou ajunta-ment republice, integrat per dotze consellers que escolliren per majo-ria absoluta a Feliu Tura i Vallderiola com Alcalde. La resta del con-sistori eren Ramon Salvat i Vendrell, iJoan Castells i Renom, com aPrimer i Segon Tinents d'Alcalde, Teodor Anglada i Vila, com a Sin-

43

dic; Antoni Guasch i Bonastre, com Dipositari i com a consellers:Francesc Siso i Pi, Francesc Roca i Padr6, Josep Fortuny i Torrents,Pelegri Castells i Comas, Pelegri Pi i Planellas, Joan Comadran iPuigdominech, i Jacint Berenguer i Coll.

La retirada de la candidatura de la Lliga Regionalista, dos diesabans de celebrar-se les eleccions, va fer que sortissin quatre conse-llers m6s de la llista republicana, formant un ajuntament monocolor.Aquest nou ajuntament, per primera vegada plenament democritic,va obrir grans esperances de canvi entre la poblaci6.

Agruiments:

- Al Sr. Marti Pou. per la seva amabililat en facilitar-me l'acc€s a laseva Hemeroteca-

- A la Sra. Bonet. jove d'en Pere Bonvila, per facilitar-me les sevesmemdries.

FONTS

- Actas del Ayuntomiento de Mollet del Vallcs de 1923-1935. (Arxiu Municipalde Mollet del Vallds).

- Lluira, (l93G-l93t).

- Nosrre ldeal (l93Fl93l\.

- PERE BONVILA. Memd'ier (manuscrit).

OBSERVACIONS CLIMATIQUESA MOLLET

Josep Gordi i Serrat

Els resultats d'aquest treball tenen bAsicament un valor local i ser-veixen per confirmar les caracteristiques climatiques de la depressi6pre-litoral, que ja han estat determinades per altres autors a partird'altres estacions i exposades en obres generalsr.

L'inconvenient de I'estaci6 metereoldgica de Mollet 6s que en lesseves siries dades no acompleixen, en el cas de les temperatures, elminim que demana l'O.M.M.

-trenta anys- iper tant no podemparlar de conclusions, sin6 simplement d'observacions.

Fetes aquestes aclaracions preliminars, presentem I'article dividiten dues parts: els factors del clima i els elements climetics, que serane:tudiats amb m€s detall i presenten una €xtensa documentacid gra-lica.

Els factors del clima

Aquests factors s6n el conjunt de mecanismes i influincies queincideixen i configuren les manifestacions atmosfdriques que, estudia-des estadisticamenl, donaran lloc a una tipologia climitica. Lainflu€ncia dels factors climatics es produeix a diferents nivells. Aescala planetiria caldria parlar de la circulaci6 general atmosferica i

45

de la situaci6mar tancada

latitudinal de la peninsula ibdrica o de la peculiarirat dede la Mediterrdnia. A nivell m6s local influeixen: la llu-

la disposici6 del relleu, la vegetaci6 les aglomera-

importincia els dos primers i el darrer, ja que Mollet i els seus vol-tants s6n situats dins la depressi6 del Vallds, i estan envoltats de mun-tanyes, encara que de no gaire algada. Al mateix temps se situa en lavorera est del Vallds -{al tenir present que la depressi6 s'inclinad'oest a est-, per tant Mollet se situa en un dels punts mds baixos.Si a tot aixd hi afegim que el terme municipal de Mollet es trobaenvoltat i travessat per cursos fluvials, com s6n el riu Besds, el Tenes,la riera de Caldes, la riera Seca i el torrent Caganell, i a m6s que alvoltant de Mollet es situen importants poligons industrials, ambimportants indristries quimiques fortament contaminants, no ens serddificil entendre que Mollet es troba dins la mdxima zona de boiresbaixes. que va des de Montcada fins a Granollers.

Els elements del clima

Del temps atmosfCric que va variant constantment hi ha un seguitd'elements que es poden mesurar i tractar estadisticament i que ser-veixen per establir una tipologia climdtica d'un territori.

Els principals elements analitics del clima s6n: la insolaci6, I'estatdel cel, la temperatura de I'aire, les precipitacions i el vent. Com quea Mollet no hi ha una estaci6 meteoroldgica complerta nom6s podemcomentar les dades grdfiques de les temperaturescions.

de les precipita-

La temperatura de l'aire

I

a n.'1), on s'observen els trets propis del clima mediterraniles minimes s'aconsegueixen a l'hivern, sobretot en el mes dei les miximes a l'estiu, en el mes de juliol.

Un altre aspecte observable es que la diferdncia entre la mitjanade les mdximes i les m(ninres (grifica n.'2) ds important al llarg deI'any, produint-se una oscil.laci6 tdrmica mitjana que en quasi tots elsmesos supera els 10'C. La m€s elevada 6s la del mes de febrer ambI 1,9.C.

Si observem les mirximes i minimes absolutes (grdfica n.'adongm de la gran irregularitat termica del nostre clima.

El primer que esludiarem ds l'evoluci6 de les mitjanes mensuals

ensque

3)ja

nyania de la mcions urbanes.

ar, la olsPoslclo oet relleu, la yegetacto I les agtomera-De tots aquests punts, per Mollet tenen una especial

(grdficlitoral:generJ

46

podem(grifica

arribarn." 4).

a minimes de 13"C, com va passar el gener de 1985degut a una penetraci6 d'aire polar, ique des de 1956

n." 7); rot arxi surt una mitjana de 12.3 dies de

que no es repetien. Aquesta minima absoluta conrrasla amb els 40,Cde mdxima absoluta aconseguits el juliol de 1982.

Per tenir una idea m€s clara de la importdncia del fred cal veurela mitjana dels dies de glaEada (grdfica n.. 5) que ocupen un periodede set mesos, encara que normalment es produeixen entre el mes denovembre i el de margi ocasionalment s'han arribat a produir en elmes d'abril, provocant forga mal a I'agricultura.

Per comprovar la humitat comentem la distribucid mensual de lamitjana dels dies de boira (grirfica n.. 6). Es en els mesos hivernalsque es produeixen la majoria de boires baixes, i el seu origen 6s lainversi6 tErmica '?

provocada per la disposici6 del relleu i accentuadaper la humitat dels cursos fluvials i la contaminaci6. Aixd no vol dirque l'estiu sigui una estaci6 poc humida, encara que plou poc. Comque no tenim dades de percentatges d'humitat en l'aire, citarem elsde Granollers

-mesurats pel Dr. S. Llorer 3- que ens mostra com

a mes humit el gener amb un 81%, perd I'agost en t4. un 72"/".Una altra caracteristica de la boira 6s la seva variabilitat al llarg

dels anvsboira per

perd tamb€ per les ind0stries ipoblacions.aquest €s un element molt irregular, ja que lanuada provoca greus sequeres, perd la seva

Les precipitacions

La pluja es un element bisic pel funcionamentLament de I'agricultura,En el m6n mediterrani

voca greus inundacions. Cal estudiar amb detall tot el que fa referdn-cia a la pluja.

Si estudiem. la seva distribuci6 al llarg de I'any (grefica n.. 8)observem els trets propis del clima mediterrani litoral: mdxims en lesestacions equinoccials i minims en les estacions dels solsticis. El rdgimestacional ds el segljent: TPEH, o sigur. la tardor es l estacid mes plu-josa. amb 197.6 mm. de initjana. que representa el 32% del total deprecipitacions. la primavera la segueix amb 173,9 mm. que ds un28%, l'estiu et G 121,4 mm. que representa \n 20oL i en darrer llocI'hivern tamb6 amb 124,4 mm. i un 20"/". Malgrat que aquestes dadess6n fiables pel llarg pr:riode d'anys estudiats, no hem d'oblidar queuna mitjana is una abstraccid ique normalment no cs d6na en Ia rea-litat.

(grificaany.

seva inexistdncia conti-brusquedat tambd pro-

17

m€s eixut 6s 1934 amb 382 mm.Una altra caracterfstica 6s l'escds nombre de dies de pluja al llarg

de l'any (grdfica n." l0). Aixd vol dir que les precipitacions es concen-tren en pocs mesos.

Uns altres elements que ens demostren la irregularitat de les pre-cipitacions s6n: l'evolucio de les maximes mensuals n." 11)

les maximes en 24 hores (grdfica n.'12). De la primera grdfica desta-quem que en tots els mesos se superen els 100 mm. i que en els mesosde tardor els 200 mm.; tambd cal senyalar que la mexima precipitaciomensual es va produir el selembre de l97l amb 282.1 mm. Respectea la segona grdfica cal mencionar, que tot i estudiar un periode curt,ja trobem cn el mes de setembre i marE dies amb mds de 100 mm.recollits.

Tot aixd ens documenta el gran perill del nostre clima litoral medi-terrani: les revingudes i riuades, qui es produeixen quasi sempre enla tardor i que es deuen a fendmens de gotes fredes r, etc. El resultat6s que en pocs dies precipita una gran quantitat d'aigua, que discorreper llits fluvials quasi secs i amb poca vegetacid, fent que el poderd'erosid de I'aigua sigui molt mds gran. El problema de les inunda-cions, malgrat que sabem que s'acostumen a produir en la tardor, ds

que no es poden preveure amb exactitud. Per exemple, les darreresinundacions del Vallis daten de 1962, per tant fa mds de 20 anys queno hi ha cap gran riuada, perd aixd no vol dir res, en qualsevol tardores poden produir. Per tant,en el que s'ha de treballar ds en la preven-ci6. Cal tenir present que els llits d'inundaci6 dels rius de la depressi6pre-litoral s6n forEa amples, les riuades es produeixen molt espaiadesen el temps i avui en dia aquests llits d'inundaci6 s6n plens de cons-truccions, nomds cal passejar-se per la riba del Besds. Finalmentcomentem els tipus de precipitacions; com ds normal hi ha un totalpredomini de les precipitacions aquoses, perd al llarg dels anys tambdes produeixen algunes nevades en els mesos d'hivern (grifica n." l4)i alguna calmarsada o granissada (grdfica n.' 13) deguda a les temPes-tes estivals.

l. ALBENToSA, Ll. N{. (lgli,'l).

Per reafirmar el que hem de dir nom€s cal observar la grifican." 9 on es veu la gran diversitat de precipitacions anuals que hi ha enel periode 1913-1985, on I'any m€s pluj6s 6s 1950 amb 1.099 mm. iel

(grdfica I

PANAREDA, LM. (19'19\: Fl rlina i 16 dig[tes drls llisos cak an! dins laFd K.rrr'\ ll,,rcrlona

48

Geografia fisica dch pir\()\ cllrilln\

4.

2.

3.

La inversio tCrmica es produeix quln unx capa d atre te una temDeraturarhes.€levada que la seva capa infeiior. o bc mis baixa que la seva Ju_perior.Es diu inversio. perque s inverleix el que passa normalrnent. Ja que lis tem_peralures sempre disminueixen amb l alqada

LLoBEr, S. (1961).

Gota freda: erea pelita de baixa pressio en altura. normalment sense signifi_cacid en el mapa de superficie o amb una circulacio cicldnica molt mis_des.tacada en altura que en superficie. unida a una massa d aire fred ailladaenmig d'aire mis celid. Acosluma generar una tneslabilitat forla.

Bibliogralia

ALB_ENToSA, t-L M. E/ C/ima, dins Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Vol.XVII, Ed. Fundaci6 Enciclopedia Catala;a, Barcelona lgg3.GoRDr, J. Boscor i Brclles del Valles. Aptoximaci6 a la vegetaci, del toftent de

Can Curri, Ed. L'Aixernador, Arge;tona 19g4.

Ltoser, S. ()bservacions climdtiques a Cruaollcrs, Miscel.ldnia Fonlserd. Barce_k)na 196l

MARTIN, X. Pfuger i in undacions a la mediterrinr'.a, Ed. Ketres. Barcelona 1985.

ti)

OB5ERVACIONS CLIMATTQUES A MOLLET

APENDIX

3ll

20

l0

0

ol5

40

30

2lJ

Y

I

+

I

T

tI

,i-^ffi-

J

EVOLUCIO DE LES MITJANES DE LESMAxrMEs I MiNrMEs (r9zo-r9E5)

tlltII

M2lll

l0

0G sM

GRAFICA N.'2

Gt2I

,8.4

I.1

F14.9

3

Mt6,44,5

t9,47,8

J26,8l6

J

30,6ls

)o)t'7 ,9

s25,615,3

NDr5,9 t2,46,2 2,2

}.VOLUCIO DE LA MITJANA MENSUAL DE LESTEMPERATURES (t970-t9E5)

13,6Ml6,5

J

21.4J

24,8S

20.4

N

o20,710,4

sNDtt,1 7,3

GMGRAIICA N." I

G'7

FIt,9.l ,4

Ml0

5l

GRAFTCA N.. 3

EVOLUCIO DE LFIi MAXIMES I MINIMESABSOLUTES (1970"19t5)

40

30

20

l(l

(r

- l(r

-2|

0

- l0

- 2t)

M24

-5

M30

4

N23,5

-14

D20

-6,5

ASO36 33 28l0 8 0

JJ35 40812

280

GF2A 22

-.13 J

20

l0

l r"I'

)\t 2)

lltt'

Irltl

ri

Itl

ililil

CA

t t

'rll

AFI

Ilt-

I

GR

IIlll'

l{,

llI ll

ililililllillltl

ll lllllilililil1,,,rlll

j

EVOLMAXI

Nota:

ucro DIt LF$ TEMPDRATURESuns I uintvns DE GENER DE 1985

Adjuntem les dades dilnes. per una millor comprensio de lagrdfica.

llllllllll ,, '

52

DATACENER I!II5

PRIIOP.GENER IS5

IEMP. {IN.OENER I*I

TEMP. MAX.oENEt lc{t

I23456789

l0t1'l2t3t415

t6l7t8'l9m21

2.23u2526n2A29n3l

-1-2

.-7-7-7-9

-12- 11

-12-8-4-,

-l-8-5

-t3-8-3

0I)

65401

I4471

t28899

2.52

3.54.56.5

422

2.5349

t2t2l3l416t712l415

l5l5l5t7l6

00006000

.000

2.48.3

I000000000000000.0

0

53

20l81614

1210864?0

I

h

cRAl'lcA N,' 5

DISTRIBUCIO MENSUAL DE LADELS DrES DE GLACADA ( 1970 -

lI'---r-M 1,1

MITJANAr985)

4.64.t43.683.222.762.31.841.38.92.46.0

GRATICA N." 6

DISTRIBUCTO MENSUAL DEDELS DIES DE BOIRA ( 1925 -

--n-I-

EiltI+rlEil(i

LA MITJANAr935)

54

I

T1

tfi, rlll.lrf +tJt4 t7

cRAFrca r

40

30

20

l0

35322623 29

It-t20

DISTRIBUCIO ANUAL DELS DIES DE BOIRA(r9r4-r936)

I

I

80'70

60

50

40

30

20

l00 GM

cRAt'tcA N.' 8

o67

MA56,8 46,6

F39,1

RITME PLUVIOMETRIC DE LES MIT.IANES MENSUALS( r9r3-r9E5)

G30,2

M70,6

J

42,4J

30,5 52s

74

ND,5 56.3 55

MITJANA ANUAL: 621.l

55

I

I

100m0900

II

8007006005m4003002ffilm

0 lJ 20 21

GRAFTC{ N.'9

76J4 n3

EVOLUCIO DELS TOTALS ANUALS DE PRECIPITACIONS

tenen dades es degut a la manca

(r9r3

Nota:

- 19E5)

Els anys que nod'observacions.

l098'l6

5

43

2

I0 I

CM\IJSNGRAFICA N.' IO

DISTRIBUCI6 MENSUAL DE LA MITJANA DELS DIESDE PRECIPITACTONS (1913 - 1985)

56

mItrtrl[

Ef,tllllmlrtil

tvt

GRAFTCA N." I I

DISTRIBUCIO DE LES MAXIMESMENSUALS (t913 - l9E5)

GFMA130.1 171.3 176.3 149

JJ136 130

r40

t20

lm80

60

40

20

0 OMMJSN(;RAFICA N.' I2

DISTRIBUCIO MENSUAL DE LES PRECIPITACIONS MAXIMESEN VrNT-r-QUATRE HORES (1970-t9E5)

300

IErnIrltfH]TrtuUI{TIil_llil

N

IE

ffi

M143

D246

N2m,2

PRECIPITACTONS

ASOt7't,2 282 254

st24,8

D108

ON77 6671

GFMAMJJ55,3 54,4 122,9 42 53,8 32 65,8

n

57

IIIIIIIIIL

2ta2)2)

DISTRIBUCIo DELS DIES DE GRANISSADA

DISTRIBUCTO DELS DIES DE NEU

Ir r l.r, I[,,,.JJIJI-J*

Itt1-..it

cRAFrca N., r.]

AI, LLARG DEL PERIODE (I9I3 - 1936)

'7

6

5

4

3

2

I

0

cRAFtcA N." l4

56

58

0913 - 1976)