8
Dissabte, 30 de juny de 2007 Diari de Girona Suplement nº 385 AGRICULTURA I RAMADERIA Entrevista al president d’Unión Fenosa Pedro López Jiménez parla sobre els moviments accionarials en el sector i defensa allargar la vida útil de les centrals nuclears. Pàg. 2 Desacceleració del mercat de treball Un estudi preveu que es creïn menys llocs de treball, i que els contrac- tes a temps parcial creixin més que els de jornada completa. Pàg. 3 Caiguda del preu del conill El sector denuncia una caiguda de preus del conill i ho atribueix a les pressions de les grans superfícies comercials. Pàg. 9 E conomia i E mpresa el C amp Otr Press/DdeG, Girona/Madrid La gran distribució a Espanya va assolir l’any passat un volum de vendes de 67.103 milions d’eu- ros –un 4,7 per cent més que l’any precedent– a través de 15.582 establiments propis, 13.853 franquiciats i 658 centres cash&carry. Per segon any con- secutiu l’empresa valenciana Mercadona, lidera el mercat per facturació (9.601 milions d’eu- ros), mentre que Centres Co- mercials Carrefour ho fa per sala de venda (1.478.145 metres quadrats), segons l’Anuari de Distribució 2007/2008 publicat per Indisa. A Espanya existeixen actual- ment un total de 14.975.141 me- tres quadrats de superfície de venda dedicats, principalment, a l’alimentació. D’ells, el 15,91% pertanyen a les més de 13.500 franquícies que es reparteixen per tot el territori nacional. La resta, 11.592.442 metres qua- drats, corresponen als 15.582 centres detallistes existents al nostre país i segmentats en di- ferents formats: supermercats, hipermercats, establiments de descompte i establiments de conveniència. A ells caldria sumar els 658 cash&carry d’alimentació, un sector que les sales de venda del qual ascendeix fins a 1.263.231 metres quadrats i que té com a públic principal els petits deta- llistes i els establiments d’hos- taleria i restauració. El grup gi- roní Miquel Alimentació és líder estatal en aquest sector. L’any passat es van facturar a Espanya en distribució més de 67.100 milions d’euros, fet que suposa un 4,7% més que l’any an- terior. D’ells, gairebé el 60% va correspondre al volum de ven- des dels cinc principals grups: Carrefour (19,34%), entre C.C.Carrefour i DIA), Merca- dona (16,81%), Grup Eroski (9,55%), Grup El Corte Inglés (7,14%), tenint en compte no- més les seves divisions amb base alimentària) i Grup Au- chan (7,09%, entre Alcampo i Sa- beco). A continuació se situava Ca- prabo –recentment adquirit per Eroski– amb un percentatge del total de la facturació del 3,27%, seguit de Dinosol (2,92%), Lidl (2,53%), Consum (1,54%) i Aho- rramás (1,67%) . Mercadona, líder en vendes Amb unes vendes d’11.286 milions d’euros, 1.050 establi- ments (1.252.000 metres qua- drats) i una quota de mercat mi- norista de l’11,06% al terme de l’any 2006, la companyia valen- ciana Mercadona, es va situar per segon any consecutiu com el líder de la distribució ali- mentària espanyola, per factu- ració. No obstant això, i tal com s’assenyala en aquesta publica- ció, el Grup Carrefour (incloent en ell a Centres Comercials Car- refour i DIA, S.A.) se situaria com a principal operador a Es- panya amb una facturació con- junta de 12.988 milions d’euros, 2.191 centres propis, 851 fran- quiciats i una quota de mercat conjunta de 20,44%. La força de les cadenes regionals Els consumidors prefereixen comprar en supermercats o hi- permercats autòctons i encara que les grans marques france- ses com Carrefour o Auchan, sent les favorites en la majoria d’Espanya, el fet cert és que el comerç minorista del nostre país es troba molt territorialit- zat. Les dades de l’Anuari de Dis- tribució mostren com les re- gions del nord d’Espanya prefe- reixen a l’empresa basca Eros- ki encara que a Cantàbria pre- fereixen a l’empresa Lupa de ca- pital càntabre mentre a Astúries es decanten per Alimerka. Eros- ki és també la preferida a Bale- ars, amb gairebé un 30% de quo- ta de mercat i ocupa el segon lloc a Aragó darrere de la sara- gossana Galeries Primer. A la zona del llevant i sud es- panyol, la valenciana Mercado- na guanya per golejada. Així és líder a València, Múrcia, i An- dalusia. Els tentacles de l’em- presa presidida per Juan Roig arriben fins a Castella-la Manxa fins i tot a Canàries on es con- verteixi la segona favorita per darrere de Supermercat Dino- sol. Carrefour i Dia són líders a Madrid i Extremadura mentre que els catalans es decanten per Caprabo. Galícia també es decanta per centres de compra autòctons com són Gadis, Velgasa i Froiz, mentre que a Castella i Lleó pre- fereixen el Grup Arbol que té la seva seu central a Valladolid, confirmant aquesta tendència de compra territorialitzada. El grup valencià Mercadona lidera per segon any consecutiu el rànquing de les principals companyies Les empreses de disbribució van facturar 67.103 milions d’euros l’any 2006 LÍDER. Mercadona lidera per segon any consecutiu el rànquing del sector a Espanya. MARC MARTÍ LA GENERALITAT ATORGA A LA FEDERACIÓ DE COMERÇ DE LA SELVA EL PREMI A LA INICIATIVA COMERCIAL 2006 La presidenta de la FCS Marta Julià ha recollit el premi de les mans del conseller d’Innovació, Universitats i Empresa, Josep Huguet, acompanyat del secretari de Comerç i Turisme, Emili Valdero, i de la directora general de Comerç, Dolors Batallé. La cerimònia s'ha cele- brat a la Llotja de Mar en la vuitena edició dels Premis a la Iniciativa Comercial on es reconeix la contribució de les empreses i entitats representatives del sector a la consolidació del comerç urbà de Catalunya. En aquest sentit, els guardons reconeixen l’esforç de les empre- ses que han impulsat estratègies comercials innovadores, i també la tasca realitzada per les entitats en una determinada zona o sector. Els Premis a la Iniciativa Comercial en la categoria de projectes de dinamització d’un col·lectiu territorial de comerciants, desenvolupats per entitats representatives del sector han estat concedits a la Federació de Comerç de la Selva, Santa Coloma de Farners (La Selva): La Federació de Comerç de la Selva representa l’èxit de la dinamització comercial en l’àmbit dels municipis petits, i la capacitat per lide- rar un projecte comú que a banda de garantir la satisfacció de necessitats de la població en termes de proximitat, detecta perfils estacio- nals de demanda en un nou marc de complementarietat de les actuacions. Amb l’impuls de la Direcció General de Comerç, el 2005 neix aquest projecte, que compta actualment amb 650 establiments associats. El projecte inclou accions per a la posada en valor de l’oferta especialitzada dels establiments comercials, les sinèrgies amb altres sectors complementaris al comerç i l’impuls de campanyes de comu- nicació del conjunt del territori, utilitzant les TIC. La senyalització i identificació de l’oferta i els serveis conjunts als associats són altres dels elements que han diferenciat el pla de dinamització comercial de la Selva. El grup gironí Miquel Alimenta- ció va inaugurar dijous la refor- ma del cash&carry que té a Ter- rassa, adquirit a Puntocash i que ara ja opera sota l’ensenya Gros Mercat. Amb una inversió prope- ra als 1,4 milions d’euros per a l’adaptació al model Gros Mer- cat, aquest és el segon cash&carry després del de Gra- nollers que canvia de nom dins el procés de transformació dels centres Puntocash que ha Mi- quel Alimentació Grup. En total, la companyia altem- pordanesa preveu una inversió superior als 24 milions d’euros per a l’adaptació de quinze Pun- tocash a les necessitats dels pro- fessionals de l’hoteleria i el co- merç. Amb aquests dos canvis d’ensenya, l’àrea de negoci de cash&carry de Miquel Alimenta- ció està formada per 33 centres amb la marca Gros Mercat i 24 amb l’esenya Puntocash. Miquel Alimentació inverteix prop d’1,4 milions a Terrassa

Suplement Economia i Empresa el Camp - Diari de Girona · sector i defensa allargar la vida útil de les centrals nuclears. Pàg. 2 Desacceleració del mercat de treball Un estudi

  • Upload
    others

  • View
    3

  • Download
    0

Embed Size (px)

Citation preview

Page 1: Suplement Economia i Empresa el Camp - Diari de Girona · sector i defensa allargar la vida útil de les centrals nuclears. Pàg. 2 Desacceleració del mercat de treball Un estudi

Dissabte, 30 de juny de 2007 ■ Diari de Girona Suplement nº 385 AGRICULTURA I RAMADERIA

Entrevista al president d’Unión FenosaPedro López Jiménez parla sobre els moviments accionarials en el sector i defensa allargar la vida útil de les centrals nuclears. Pàg. 2

Desacceleració del mercat de treballUn estudi preveu que es creïn menys llocs de treball, i que els contrac-tes a temps parcial creixin més que els de jornada completa. Pàg. 3

Caiguda del preu del conillEl sector denuncia una caiguda depreus del conill i ho atribueix a lespressions de les grans superfíciescomercials. Pàg. 9

Economia i Empresa el Camp

Otr Press/DdeG, Girona/MadridLa gran distribució a Espanya vaassolir l’any passat un volum devendes de 67.103 milions d’eu-ros –un 4,7 per cent més quel’any precedent– a través de15.582 establiments propis,13.853 franquiciats i 658 centrescash&carry. Per segon any con-secutiu l’empresa valencianaMercadona, lidera el mercat perfacturació (9.601 milions d’eu-ros), mentre que Centres Co-mercials Carrefour ho fa persala de venda (1.478.145 metresquadrats), segons l’Anuari deDistribució 2007/2008 publicatper Indisa.

A Espanya existeixen actual-ment un total de 14.975.141 me-tres quadrats de superfície devenda dedicats, principalment,a l’alimentació. D’ells, el 15,91%pertanyen a les més de 13.500franquícies que es reparteixenper tot el territori nacional. Laresta, 11.592.442 metres qua-drats, corresponen als 15.582centres detallistes existents alnostre país i segmentats en di-ferents formats: supermercats,hipermercats, establiments dedescompte i establiments deconveniència.

A ells caldria sumar els 658cash&carry d’alimentació, unsector que les sales de venda delqual ascendeix fins a 1.263.231metres quadrats i que té com apúblic principal els petits deta-llistes i els establiments d’hos-taleria i restauració. El grup gi-roní Miquel Alimentació és líderestatal en aquest sector.

L’any passat es van facturar aEspanya en distribució més de67.100 milions d’euros, fet quesuposa un 4,7% més que l’any an-terior. D’ells, gairebé el 60% vacorrespondre al volum de ven-des dels cinc principals grups:Carrefour (19,34%), entreC.C.Carrefour i DIA), Merca-dona (16,81%), Grup Eroski

(9,55%), Grup El Corte Inglés(7,14%), tenint en compte no-més les seves divisions ambbase alimentària) i Grup Au-chan (7,09%, entre Alcampo i Sa-beco).

A continuació se situava Ca-prabo –recentment adquirit perEroski– amb un percentatge deltotal de la facturació del 3,27%,seguit de Dinosol (2,92%), Lidl(2,53%), Consum (1,54%) i Aho-rramás (1,67%) .

Mercadona, líder en vendesAmb unes vendes d’11.286

milions d’euros, 1.050 establi-ments (1.252.000 metres qua-drats) i una quota de mercat mi-norista de l’11,06% al terme del’any 2006, la companyia valen-

ciana Mercadona, es va situarper segon any consecutiu comel líder de la distribució ali-mentària espanyola, per factu-ració.

No obstant això, i tal coms’assenyala en aquesta publica-ció, el Grup Carrefour (incloenten ell a Centres Comercials Car-refour i DIA, S.A.) se situariacom a principal operador a Es-panya amb una facturació con-junta de 12.988 milions d’euros,2.191 centres propis, 851 fran-quiciats i una quota de mercatconjunta de 20,44%.

La força de les cadenes regionalsEls consumidors prefereixen

comprar en supermercats o hi-permercats autòctons i encara

que les grans marques france-ses com Carrefour o Auchan,sent les favorites en la majoriad’Espanya, el fet cert és que elcomerç minorista del nostrepaís es troba molt territorialit-zat.

Les dades de l’Anuari de Dis-tribució mostren com les re-gions del nord d’Espanya prefe-reixen a l’empresa basca Eros-ki encara que a Cantàbria pre-fereixen a l’empresa Lupa de ca-pital càntabre mentre a Astúrieses decanten per Alimerka. Eros-ki és també la preferida a Bale-ars, amb gairebé un 30% de quo-ta de mercat i ocupa el segonlloc a Aragó darrere de la sara-gossana Galeries Primer.

A la zona del llevant i sud es-

panyol, la valenciana Mercado-na guanya per golejada. Així éslíder a València, Múrcia, i An-dalusia. Els tentacles de l’em-presa presidida per Juan Roigarriben fins a Castella-la Manxafins i tot a Canàries on es con-verteixi la segona favorita perdarrere de Supermercat Dino-sol. Carrefour i Dia són líders aMadrid i Extremadura mentreque els catalans es decanten perCaprabo.

Galícia també es decanta percentres de compra autòctonscom són Gadis, Velgasa i Froiz,mentre que a Castella i Lleó pre-fereixen el Grup Arbol que té laseva seu central a Valladolid,confirmant aquesta tendènciade compra territorialitzada.

El grup valencià Mercadona lidera per segon any consecutiu el rànquing de les principals companyies

Les empreses de disbribució van facturar67.103 milions d’euros l’any 2006

LÍDER. Mercadona lidera per segon any consecutiu el rànquing del sector a Espanya.MARC MARTÍ

LA GENERALITAT ATORGA A LA FEDERACIÓ DE COMERÇ DE LA SELVAEL PREMI A LA INICIATIVA COMERCIAL 2006La presidenta de la FCS Marta Julià ha recollit el premi de les mans del conseller d’Innovació, Universitats i Empresa, Josep Huguet,acompanyat del secretari de Comerç i Turisme, Emili Valdero, i de la directora general de Comerç, Dolors Batallé. La cerimònia s'ha cele-brat a la Llotja de Mar en la vuitena edició dels Premis a la Iniciativa Comercial on es reconeix la contribució de les empreses i entitatsrepresentatives del sector a la consolidació del comerç urbà de Catalunya. En aquest sentit, els guardons reconeixen l’esforç de les empre-ses que han impulsat estratègies comercials innovadores, i també la tasca realitzada per les entitats en una determinada zona o sector.

Els Premis a la Iniciativa Comercial en la categoria de projectes de dinamització d’un col·lectiu territorial de comerciants, desenvolupats perentitats representatives del sector han estat concedits a la Federació de Comerç de la Selva, Santa Coloma de Farners (La Selva):

La Federació de Comerç de la Selva representa l’èxit de la dinamització comercial en l’àmbit dels municipis petits, i la capacitat per lide-rar un projecte comú que a banda de garantir la satisfacció de necessitats de la població en termes de proximitat, detecta perfils estacio-nals de demanda en un nou marc de complementarietat de les actuacions. Amb l’impuls de la Direcció General de Comerç, el 2005 neixaquest projecte, que compta actualment amb 650 establiments associats. El projecte inclou accions per a la posada en valor de l’ofertaespecialitzada dels establiments comercials, les sinèrgies amb altres sectors complementaris al comerç i l’impuls de campanyes de comu-nicació del conjunt del territori, utilitzant les TIC. La senyalització i identificació de l’oferta i els serveis conjunts als associats són altres delselements que han diferenciat el pla de dinamització comercial de la Selva.

El grup gironí Miquel Alimenta-ció va inaugurar dijous la refor-ma del cash&carry que té a Ter-rassa, adquirit a Puntocash i queara ja opera sota l’ensenya GrosMercat. Amb una inversió prope-ra als 1,4 milions d’euros per al’adaptació al model Gros Mer-cat, aquest és el segoncash&carry després del de Gra-nollers que canvia de nom dinsel procés de transformació delscentres Puntocash que ha Mi-quel Alimentació Grup.

En total, la companyia altem-pordanesa preveu una inversiósuperior als 24 milions d’eurosper a l’adaptació de quinze Pun-tocash a les necessitats dels pro-fessionals de l’hoteleria i el co-merç. Amb aquests dos canvisd’ensenya, l’àrea de negoci decash&carry de Miquel Alimenta-ció està formada per 33 centresamb la marca Gros Mercat i 24amb l’esenya Puntocash.

Miquel Alimentacióinverteix prop d’1,4milions a Terrassa

Page 2: Suplement Economia i Empresa el Camp - Diari de Girona · sector i defensa allargar la vida útil de les centrals nuclears. Pàg. 2 Desacceleració del mercat de treball Un estudi

2 Economia i Empresa ■ Diari de GironaDissabte, 30 de juny de 2007

www.udg.edu/fll

·TÍTOLS PROPIS (dins el Pla pilot d’adaptació dels estudis a l’espai europeu d’ensenyament superior de la Generalitat de Catalunya)

GRAU EN LLETRES: COMUNICACIÓ CULTURALGRAU EN LLETRES: PATRIMONI CULTURAL

·QUÈ CAL FER PER OBTENIR UN D'AQUESTS TÍTOLS?

Preinscriure't a qualsevol de les llicenciatures de la Facultat de Lletres de laUniversitat de Girona: Filologia Catalana, Filologia Hispànica, Filosofia,Geografia, Història i Història de l'Art. En acabar el primer cicle de la teva llicen-ciatura, havent triat les assignatures adequades, podràs obtenir el títol corres-ponent.

José Luis Zaragozá, València. -Ha participat a València en la jor-nada «Nous models i propostesde lideratge al segle XXI».Desprésde l'entrada d’ACS en l'accionariatde Fenosa i Iberdrola, qui és el lí-der en el sector elèctric a Espan-ya, Florentno Pérez, Emilio Botín,José Manuel Entrecanales, Igna-cio Galán o vostè?-El lideratge en el sector energè-tic, com en qualsevol organitzacióo empresa, s’emmarca en un cicleeconòmic caracteritzat per la glo-balització. Ara bé, l’energia ocupael centre de les preocupacions po-lítiques, socials i econòmiquesper molts motius. Sobretot per lapujada de preus i la percepció queel consum per part de païsosemergents generarà tensions enels mercats energètics, accen-tuats després de la major cons-cienciació amb el canvi climàtic. -Li preguntava sobre els canvis enl'accionariat de les elèctriques es-panyoles.-Unión Fenosa té un accionista dereferència molt destacat, que ésACS. Però també hi ha altres en-titats financeres com Caixa Nova,Caixa Galícia, Banco Pastor i Cai-xa Mediterrània (CAM) que te-nen quota de poder. I tots volememprendre el pla industrial pre-vist amb uns objectius clars i de-finits en el Pla estratègic 2007-2011.-Iberdrola vol que es penalitzi En-desa, Unión Fenosa i Hidrocantá-brico per les seves emissions deCO2, i aquestes companyies acu-sen el seu rival de disparar elscostos del sector per l'estratègiaque ha seguit en el mercat.-Les emissions de diòxid de car-boni generen una preocupaciómolt estesa en tota la indústria. Se-gons la meva opinió, on cal posarèmfasi en la recerca de solucionscompatibles és en l'ús de carbóper generar electricitat amb lasostenibilitat mediambiental. Esposa l'èmfasi en advocar per lesenergies renovables quan aques-tes no passaran del 20% del total

de la Unió Europea (UE) l'any2020. I no sembla lògic que s'o-blidi el 80% restant, que no és re-novable i per tant contamina. Avuil’energia eòlica, sense subven-cions, no és rendible. Amb tot, Fe-nosa està en aquest sector, on liagradaria créixer més. Però in-sisteixo, perquè el model econò-mic actual es mantingui en els prò-xims quaranta anys cal compati-bilitzar l'emissió de CO2 amb l'ús

del carbó. -Quina política hauria de mantenirel Govern espanyol respecte deles centrals nuclears?- La política que hauria de seguirel Govern en matèria nuclear ésmolt simple: allargar la vida de lescentrals existents. La resta la de-terminaran els vents de la histò-ria, que sembla que bufen enaquesta direcció. Així almenys hoentén Alemanya, que construiràmés centrals nuclears. França hoté molt clar i Anglaterra ha donatles primeres passes en dir quetambé és partidària d'apostar perl’energia nuclear durant els pro-pers anys. Espanya és possibleque s’incorpori dels últims païsosa aquestes tendències. -Fenosa Gas és, en aquest primertrimestre de 2007, el segon co-mercialitzador de gas natural delmercat espanyol amb una quotade mercat del 12,4%. La compa-nyia gallega arrabassa així el lloc

a Iberdrola.Gas Natural segueix li-derant el mercat.És un negoci queseguirà creixent?-Estar entre els tres primers ésuna posició de lideratge. A curttermini, la posició de Gas Natural,construïda en una situació gaire-bé monopolística durant dècades,es pot alterar els anys vinents.-El Govern algerià ha fet sorgir unacerta inquietud sobre el futur delgasoducte Medgaz.Li preocupa elconflicte del gasoducte d'Alger?-Com que no participem en aquestgasoducte ens preocupa menys.Estem ben situats en la cadena delgas liquat amb els nostres socis aOman i Damietta. Ara bé, un de-sequilibri entre Algèria i Espanyaafectaria tot el sector. Els proble-mes dels països productors vénende les inestabilitats polítiques.Mentre existeixin posicions ne-gociadores tot va bé, el problemaés quan aquestes no es donen.

«El Govern ha d’allargar la vida útilde les centrals nuclears existents»■ Pedro López Jiménez presideix l’elèctrica gallega des d’octubre de 2005, un cop ACS vacomprar el 22% de Fenosa i es va convertir en el seu principal accionista. López Jiménez ésuna persona molt propera a Florentino Pérez perquè tots dos van desenvolupar càrrecs re-llevants dins de la Unió de Centre Democràtic (UCD). A finals dels anys 70, l’actual presidentde l’elèctrica va ser responsable de la secretaria d’Estat d’Obres Públiques.

Pedro López JiménezENTREVISTA PRESIDENT D’UNIÓN FENOSA

PEDRO LÓPEZ JIMÉNEZ. El president d’Unión Fenosa creu que l’energia preocupa molts sectors de la societat.MIGUEL ÁNGEL MONTESINOS

■ «Les emissions dediòxid de carbonigeneren una gran preocupació»

■ «Alemanya,França i Anglaterraaposten per l’energia nuclear»

DdeG, Ripoll La Unió Intersectorial Empre-sarial del Ripollès (UIER) haacollit aquesta setmana una jor-nada coorganitzada amb MCMutual sobre les novetats exis-tents aquest 2007 en el marcsociolaboral. Una trentenad’assistents es van mostrar in-teressats per la conferència im-partida per Antonio Benavides,Inspector de Treball de Barce-lona, centrada fonamental-ment en les mesures que hau-ran de prendre les empresesper fer efectiva la llei de laigualtat aplicada en l’àmbit so-ciolaboral i els canvis que s’a-pliquen en les bonificacionsdels contractes de treball ambla darrera Reforma Laboral.

La publicació de diferentsnormes jurídiques, han supo-sat canvis significatius en la re-gulació sociolaboral i de la Se-guretat Social. Aquests canvisafecten principalment la gestiódel personal a les empreses i al’aplicació del programa vigentde foment d’ocupació mit-jançant la contractació bonifi-cada. Benavides va repassarels objectius que es planteja ellegislador amb la Llei de laigualtat en el pla sociolaboral iva posar especial èmfasi en elcanvi que suposarà a l’hora depoder superar les discrimina-cions que pateixen els treba-lladors en general.

La patronal delRipollès analitza les novetatssociolaborals del’exercici 2007

DdeG, RipollLa setmana vinent, del 2 al 6 dejuliol, la Fundació Eduard So-ler celebra la setmana de l'em-prenedoria. Al llarg de tota lasetmana, diferents empresaris,experts i representants de l’ad-ministració tractaran qüestionsrelacionats amb el fet empre-nedor, com ara les mancancesdel model educatiu.

Les jornades seran inaugu-rades per Miquel Roca i Ju-nyent i clausurades pel conse-ller Ernest Maragall. Tenenprevist participar en diferentsconferències i taules rodonesemprenedors com Dídac Lee irepresentants de diverses uni-versitats catalanes.

La Fundació EduardSoler acull lasetmana del’Emprenedoria

Page 3: Suplement Economia i Empresa el Camp - Diari de Girona · sector i defensa allargar la vida útil de les centrals nuclears. Pàg. 2 Desacceleració del mercat de treball Un estudi

Otr Press/DdeG, Madrid El ritme de creació de llocs detreball a Espanya podria desac-celerar-se en els propers mesos.Tant és així que les previsionsde l'Indicador Laboral d'Iese-Adecco són que el creixementel setembre sigui el menor re-gistrat en els últims quatre anys.Les més afectades, de nou, se-ran les dones, que es concen-traran en ocupacions a tempsparcial. Aquest tipus de con-tractació podria veure's disparaten els propers mesos, fregant eldotze per cent del total. La dadapositiva és que la xifra d'ocupatsa Espanya marcarà un nou mà-xim històric fregant els 20,5 mi-lions de persones.

El ritme de creació de llocsde treball a Espanya es desac-celerarà en el segon i el tercertrimestre de l'any, fins a regis-trar el setembre un creixementinteranual del 3,1%, el menor in-crement en quatre anys i mig,segons l'Indicador Laboral deComunitats Autònomes Iese-Adecco.

La desacceleració en el crei-xement de l'ocupació afectaràen major mesura les dones,col·lectiu on l'ocupació porta 33trimestres creixent a major rit-me que entre els homes. Així,d'un creixement de l'ocupaciófemení del cinc per cent intera-nual en el primer trimestre d'a-quest any es passarà a un incre-ment del 4,3% el setembre, fetque suposarà 344.000 nous llocsde treball ocupats per dones.Entre els homes, el descens noserà tan acusat, només una dè-cima, de manera que en acabarel tercer trimestre hi haurà270.000 nous llocs de treball pera homes, un 2,3% més.

Malgrat que la creació dellocs de treball s'alentirà en elspropers mesos, la xifra d'ocu-pats a Espanya marcarà un noumàxim històric, en acabar el ter-cer trimestre amb 20,5 milionsde persones treballant.

Les previsions són que per

als pròxims mesos es mantinguiuna dinàmica similar a l'obser-vada en el primer trimestre del'any; és a dir, hi haurà més tre-balladors indefinits, menys tem-porals i una expansió moderadadels treballadors no assalariats.

La taxa de temporalitat podriasituar-se així en el 32,5% en aca-bar el segon trimestre i en el33,1% en concloure el tercer.

L'informe d'Adecco reflec-teix que l'alt creixement de l'e-conomia espanyola està perme-

tent una millora gradual de laproductivitat per persona ocu-pada. Així, després de vuit anysconsecutius de descensos inte-ranuals en aquesta variable, enel primer trimestre la producti-vitat va augmentar un 0,2%, tren-

cant aquesta sèrie negativa.El nombre d'ocupats a temps

complet i a temps parcial a Es-panya ha crescut de manera si-milar en l'últim any, fet pel qualla proporció d'ocupats a tempsparcial s'ha mantingut sensecanvis. Així, per cada set perso-nes que treballen a Espanya ajornada completa, només unaho fa a temps parcial.

No obstant això, en els pro-pers mesos aquesta situació po-dria canviar, ja que els autorsd'aquest estudi preveuen queels contractes a temps parcialcreixin més ràpidament que elsde jornada completa, quelcomque no ha succeït en els últimsdos anys. Així, s'espera que l'o-cupació a temps parcial aug-menti un 6,5% en el tercer tri-mestre, davant d'un creixementdel 2,6% en els contractes a jor-nada completa.

Això suposaria que prop devuit de cada deu nous llocs detreball correspondran a llocs dejornada completa, la menor pro-porció dels últims onze trimes-tres. Paral·lelament, la partici-pació de l'ocupació parcial en eltotal de l'ocupació es recuperaràsuaument i augmentarà quatredècimes, fins a l'11,7%.

Una opció desitjadaAdecco constata que el tre-

ball a temps parcial és majorità-riament una opció desitjada pelstreballadors i no un remei a lafalta d'ocupació. Així, el 51,5%els ocupats a temps parcial de-claren preferir aquest tipus dejornada perquè no poden o novolen acceptar una feina a tempscomplet, percentatge superioral de fa un any. El 12,9% de lespersones que estan empleadesa temps parcial tenen aquest ti-pus d'ocupació per compatibi-litzar l’activitat amb els seus es-tudis. Respecte a la taxa d'atur,situada en el 8,5% en el primertrimestre, les projeccions apun-ten a un descens fins al 7,9% enacabar el tercer trimestre.

Un estudi preveu una desacceleració del ritme decreació de llocs de treball en els propers mesosEls contractes a temps parcial creixeran a Espanya de forma més ràpida que els de jornada completa

3Economia i EmpresaDiari de Girona ■ Dissabte, 30 de juny de 2007

I Tr. II Tr. III Tr. IV Tr. I Tr. II Tr. III Tr.

2006 2007

33,3 34,4 34,6 33,8 32,0 32,5* 33,1*

Indicador Laboral ADECCO-IESE (1r trim. 2007)OCUPATS SEGONS FORMACIÓ I EDAT (Milers de treballadors)

(1) Inclou primària completa i incompleta(2) Inclou Formació laboral sense necessitat de títol previ iiniciació professional(3) Inclou Formació laboral que precisa títol d’educació

secundària (1a o 2a etapa)(4) Inclou titulacions nohomologades d’Universitats(5) 1r cicle o fins a 3 cursos de llicenciatura o equivalent(6) Inclou estudis oficials d’especialització professional

* Dades provisionals

Percentatge s/total

TotalAnalfabetsEducació primària(1)

1a etapa Ed. Secundària(2)

2a etapa Ed. Secundària(3)

Tècnic Superior(4)

Univ. incompleta(5)

Univ. Completa(6)

Doctorat

AnalfabetsEducació primària(1)

1a etapa Ed. Secundària(2)

2a etapa Ed. Secundària(3)

Tècnico Superior(4)

Univ. incompleta(5)

Univ. Completa(6)

DoctoratFormació mitjana (anys)

1.9492

221828557175107

600

0,111,342,528,69,05,53,10,0

10,6

18.12059

2.8204.8174.2331.7991.7852.457

149

0,315,626,623,49,99,9

13,60,8

11,7

20.06961

3.0415.6444.7901.9741.8922.517

149

0,315,228,123,99,89,4

12,50,7

11,6

2,1125,014,5

1,31,1

–1,41,3

–5,4

0,11,2

–0,3–0,3–0,3

0,0–0,2–0,1–1,1

9,328,6

–11,716,315,417,16,5

11,428,2

0,0–3,71,61,20,7

–0,30,30,12,1

8,530,3

–10,213,913,515,26,2

10,927,0

0,1–3,21,31,00,6

–0,20,30,11,9

Joves Adults Total Jóvenes Adultos Total

%var. 2007/20052007

TAXA DE TEMPORALITAT (% de temporals/assalariats)

Font: ADECCO DdeG/GRAFIA

Page 4: Suplement Economia i Empresa el Camp - Diari de Girona · sector i defensa allargar la vida útil de les centrals nuclears. Pàg. 2 Desacceleració del mercat de treball Un estudi

7 ,8 0 7,8 7,867,02 0 67,02 67,02

Agr.Ac.Inv.I 25,75 0,97 26,00 25,0080 12,5 80 70

AMCI Prom 11,8 0 11,8 11,87,78 0 7,78 7,788,35 0 8,35 8,351,25 0,8 1,25 1,24

18 0 18 187,62 0 7,62 7,62

1180 0,00 1180 11805,16 0,00 5,16 5,16

Cat Patrimon 15,35 0 15,35 15,35Cem.Molins 25,55 -1,73 26 25,55

200 0 200 200Damm 65 0,77 65 64,5

17,45 0 17,45 17,459,03 0,00 9,03 9,03

27,03 -0,11 27,19 27,0320,50 0,00 20,50 20,508,58 0 8,58 8,58

Fersa Energ. 9,4 -3,09 9,7 8,85,29 0 5,29 5,298,02 0 8,02 8,02

78 0 78 78GR.Fiatc 17,9 -5,29 18,9 17,9

5,22 0 5,22 5,22INCASA 284,59 61,44 284,59 109,75

6,01 0,00 6,01 6,01Inmofiban 91,8 0 91,8 91,8

45,64 -0,5 45,87 45,64Inverpyme 2,72 24,26 2,72 2,06Inacsa 518,71 54,66 518,71 235,2Inv. Patrim. 45,47 1,52 45,47 44,78

13,5 0 13,5 13,510,44 0 10,44 10,4412,83 0,00 12,83 12,83

Liga Mobilia 143,8 2,76 143,8 139,8321,78 0 21,78 21,787,74 0 7,74 7,747,37 0,00 7,37 7,374,48 0,22 4,48 4,476,14 0,16 6,14 6,136,93 0,14 6,93 6,926,15 0 6,15 6,15

Mutualsasa 18,93 1,43 18,93 18,6611,21 0 11,21 11,211,28 0 1,28 1,281,25 0,00 1,25 1,25

11,26 0 11,26 11,2610,23 0,00 10,23 10,2311,96 -1,97 12,2 11,966,3 0 6,3 6,37,86 0 7,86 7,867,92 0 7,92 7,92

59,08 0 59,08 59,08Titval Plus 1,23 0 1,23 1,23

36 0 36 36Union Es. In. 18,93 1,43 18,93 18,66

7,4 0 7,4 7,41,17 0 1,17 1,17

22,58 -1,05 22,84 22,58

VALOR PREU DIFERENC. MÀX. SEM. MIN. SEM.

L'Ibex-35 guanya al primer semestre un 5,27%La borsa ha donat mostres de volatilitat en els primers sis mesos especialment en el sector de la construcció i les immobiliàries

La borsa espanyola s'ha revaloritzat un5,27 per cent en els sis primers mesos del'any, una pujada menor a la aconseguidaper la gran majoria de les principals pla-ces internacionals, ja que només superal'avanç registrat per Milà (1,26%) i Zuric(4,82%).

Entre els principals mercats borsarisdel món destaquen els avanços de Frank-furt, que ha guanyat un 21,27% en el se-mestre, i Hong Kong, que ha pujat un9,02%, així com els avanços del Dow Jo-nes d'Industrials (8,20%) i del tecnològicNasdaq (8,40%).

També han pujat més que el mercat es-panyol, París, amb un creixement del 9,26per cent, i Londres, del 6,22 per cent, men-tre que l’SP 500 es va revaloritzar un 6,7per cent, l'Euro Stoxx 50 un 8,96 per cent iel Nikkei japonès va avançar un 5,30 per

cent. Durant el pri-

mer semestre del'any la borsa es-panyola ha donatmostres de volati-litat, especialmenten el sector de laconstrucció i lesimmobiliàries, i

ha alternat tancaments mensuals en posi-tiu amb mesos de caigudes, com aquestjuny, en què ha perdut un 2,85 per cent.

El temor a una recessió en l'economianord-americana i la por que el sector es-panyol del maó pateixi una frenada mésbrusca d’allò esperat han estat els llastosmés pesats als quals s'ha enfrontat elmercat espanyol.

La pujada fins al juny del selectiuÍbex-35, que ahir va tancar en 14.892punts després de pujar un 0,49%, és me-nor que la registrada en el mateix perío-de de l’any passat (7,59%) i del precedent(7,74%), anys en els quals va assolir reva-loracions anuals del 31,79 i el 18,2%.

Tot i que el mercat espanyol va co-mençar l'any assolint al gener màximshistòrics i va liderar juntament ambFrankfurt els avanços de les borses mun-

L’Euríbor, tipus al que es concedeixen la majoriade les hipoteques a Espanya, va pujar al juny finsel 4,506%, davant del 4,373% de maig, fet quesuposa el nivell més alt des de maig de 2001 i lavint-i-unena pujada mensual consecutiva, segonsles dades de l'Associació Hipotecària Espanyola(AHE).

Aquesta dada, que haurà de ser confirmada pelbanc d'Espanya a mitjan juny, se situa 0,13 puntsper sobre de la dada de maig, i 1,105 punts per so-bre de l’Euríbor de juny de 2006, que es va situar enel 3,401%, fet pel qual tornarà a tenir efecte en lesfamílies hipotecades.

Així, l'increment de l’Euribor es traduirà en unapujada de les quotes dels crèdits hipotecaris que esrevisen anualment amb la nova taxa en els pròximsdies.

En una hipoteca mitja, que segons les dades del'Institut Nacional d'Estadística (INE) es va situar en148.622 euros en el mes d'abril, a un termini de 25anys i amb un diferencial de 0,50 punts sobre l’Eu-ribor, la quota mensual passaria a 869,35 euros desdels 776,38 euros que s’havien de pagar el juny de2006, el que suposa un increment mensual de

92,97 euros en les quotes i una pujada anual de1.115 euros.

Els analistes creuen que l’Euribor es troba encaraimmers en un moviment alcista que, en qualsevolcas, podria moderar-se en la segona meitat del'any.

Les borses europees van tancar el primer se-mestre de l'any amb pujades, liderades pelparquet de Frankfurt, que s'ha beneficiat dela notable recuperació de l'economia alema-nya.

Els principals índexs dels mercats de valorsd'Europa van acumular uns guanys mitjans d’apro-ximadament el 9 per cent, En els que portem d'any,Londres guanya un 6,22 per cent (6.607,90 punts),Frankfurt un 21,38 per cent (8.007,32 punts), Parísun 9,26 per cent (6.054,93 punts) i Madrid un 5,27per cent (14.892,00 enters).

ÍBEX 35 TANCAMENT SETMANAL: 14.892,00

TÍTOL ANTERIOR SETMANAL MÀXIM MÍNIM EFECTIU VOLUM AL MES SETMANAL AL MES ANY

Abertis A 22,47 23,03 23,03 22,72 187.265.900 8.197.171 1767069 4,92 -2,21 2,30

Acciona 204,65 202,30 204,40 198,30 344.241.847 1.707.670 376118 -1,15 18,56 30,25

Acerinox 18,14 18,14 18,14 17,75 155.975.927 8.707.761 2129812 0,00 3,97 -21,30

ACS 46,34 47,32 47,32 46,55 363.163.119 7.786.703 1888230 4,19 3,32 9,74

Aguas Barcelona 26,83 27,19 27,19 26,98 53.551.439 1.980.984 542895 2,67 1,58 -2,02

Altadis 49,40 49,20 49,30 48,75 472.793.442 9.642.821 2832978 -0,40 1,93 19,41

Antena 3 15,22 15,44 15,44 15,23 28.591.831 1.874.002 615081 2,87 -2,22 -13,45

B. Popular 13,81 13,82 13,95 13,71 493.271.213 35.860.590 6874392 0,14 -5,28 0,65

B. Sabadell 8,06 8,15 8,15 8,01 186.179.399 23.176.407 4714273 2,22 -75,57 -75,97

Banesto 17,16 16,81 17,21 16,81 81.366.739 4.798.586 1100168 -2,04 -7,38 0,30

Bankinter 63,40 66,40 66,45 63,50 143.425.779 2.207.322 406420 9,25 3,69 10,24

BBVA 18,06 18,20 18,20 17,96 2.147.483.647 130.321.254 34705847 1,54 3,02 -0,22

Cintra 11,67 11,80 11,87 11,55 186.585.468 15.930.911 3140492 2,22 -10,54 -7,09

Corp. Mapfre 3,54 3,68 3,68 3,53 177.756.726 49.305.448 7842410 7,76 -4,17 7,07

Enagas 18,21 18,33 18,33 18,05 158.339.653 8.729.625 2341184 1,31 2,62 3,87

Endesa 40,05 40,21 40,21 40,03 813.771.736 20.298.381 5380061 0,80 0,07 10,89

FCC 67,40 66,95 68,60 66,95 297.992.423 4.428.081 777391 -0,67 -2,41 -13,28

Ferrovial 71,70 73,05 73,05 70,50 374.356.854 5.237.275 979602 3,73 -8,80 -1,22

Gamesa 26,81 27,00 27,00 25,94 260.511.218 9.872.866 2134069 1,41 5,41 22,78

Gas Natural 43,51 45,13 45,15 44,29 270.445.944 6.046.861 1375978 7,31 17,84 33,55

Iberdrola 42,55 41,53 42,84 40,81 2.147.483.647 61.854.743 11002147 -2,40 12,11 20,25

Iberia 3,78 3,70 3,84 3,70 189.300.119 50.379.507 9714437 -2,12 -2,37 25,41

Inditex 43,14 43,77 43,77 42,89 397.949.725 9.245.950 2392703 2,90 -3,55 6,76

Indra 18,05 18,52 18,52 18,17 120.960.351 6.616.540 1335136 5,14 2,00 -0,48

Inmocaral 4,27 4,45 4,45 4,37 94.974.556 21.647.970 6897915 8,26 100,00 -93,21

Metrovacesa 80,50 82,00 82,00 80,05 247.849.961 3.094.276 216940 3,69 -2,61 -36,19

NH Hoteles 16,02 16,07 16,08 15,83 60.717.951 3.808.826 1271127 0,62 -2,67 6,60

REE 34,25 34,78 34,78 34,25 138.576.804 4.022.679 1195644 3,07 2,76 6,58

Repsol YPF 28,83 29,25 29,25 28,28 1.564.048.027 54.512.711 12641755 2,89 17,13 10,43

Sacyr. Valle. 36,36 35,73 36,11 35,12 163.604.462 4.660.077 757642 -1,73 -7,51 -20,60

SCH 13,67 13,69 13,74 13,59 2.147.483.647 263.010.886 67141857 0,29 3,65 -3,18

Sogecable 30,35 31,05 31,20 29,99 159.370.877 5.205.725 908315 4,56 3,45 13,04

Telecinco 20,48 21,04 21,04 20,42 117.945.212 5.715.744 1717458 5,40 -5,40 -2,50

Telefonica 16,20 16,54 16,54 16,24 2.147.483.647 286.527.218 58046676 4,15 0,18 2,54

Union Fenosa 40,17 39,65 40,02 38,96 480.545.636 12.226.250 2265390 -1,29 -1,42 5,42

DIVENDRES TANCAMENT DADES ACUMULADES DE LA SETMANA VOLUM MIG DIFERÈNCIES EN %

Abertis

Acciona

Acerinox

ACS

Altadis

Antena 3 TV

Arcelor

B. Popular

B. Sabadell

B. Santander

Bankinter

BBVA

Cintra

Enagás

Endesa

FCC

Ferrovial

Gamesa

Gas Natural

Iberdrola

Iberia

Inditex

Indra

Metrovacesa

NH Hoteles

Prisa

REE

Repsol YPF

Sacyr Valle.

Sogecable

Telecinco

Telefonica

Telf. Móviles

TPI-Pág.Am.

U. Fenosa

Evolució setmanal

COMENTARI

A. Capital RVAcates Inv.Agr. Ac. Invi. IAg. ValenciaAMCI PromAmymod 02Artai 2000ArtlumoAycoBotilan InveCLG Clase DCambrils FinCat PatrimonCem. MolinsCevasaDammDemosaEast WindErciaEstabanellFairway Inv.Fersa Energ.Foix Inv.Freston SwanGaesco Hldg.GR. FiatcHispalis XXIIncasaInm. Caja HipInmofibanInv. Patrimon.InverpymeIncasaInv.patrim.Jenkings Inv.KarkipaLinker Inv.Liga MobiliaMadrileña Inv.Matrix Inv.Micron Inv.MigiomMillenium INMora Inv.Muskaria Inv.MutualsasaNetting Inv.Oller. Inv.Parity Parvati Inv.Quorum Inv.RG 27RM 99 Inv.Rollback Inv.Shutle Inv.Sisapon Inv.Titval PlusUncavasaUnion Es. In.Valsip Inv.VirkkalaXaxxels

BORSA DE BARCELONA

Índexs sectorials COTITZACIÓ DIFERÈNCIA

1.387,42 -10,882.042,80 7,331.286,82 15,793.424,99 -38,061.004,72 -2,181.188,24 -0,92502,24 1,58458,82 -2,122.539,55 37,99

ElèctriquesBancsQuímiquesCiment, Const. i ImmobiliàriesMetal·lúrgiaAlimentació i AgriculturaTèxtils i PapereresComerç i FinancesServeis i Diversos

La setmana Tancament: 1.162,29

L’Euríbor creix fins arribar al 4,506%

Les borses tanquen elsemestre amb guanys

LA PUJADA DEL TIPUS ES CONVERTEIX EN LA MÉS ALTA DES DE MAIG DE 2001 SEGONS L’AHE

L’EURO

1€: 1,350 $EURO/DÒLAR

La setmana

La setmana Tancament: 4.489,77

EUROSTOXX 50

dials, enmig d'una baixada del preu deles primeres matèries i bones sensacionsmacroeconòmiques, febrer va suposaruna frenada i la fi d'una ratxa de vuit me-sos consecutius d'alces.

Les últimes sessions de febrer i les pri-meres de març van serr de fortes caigudesen els mercats, afectats per la caiguda de

la borsa xinesa i els fantasmes sobre la re-cessió nord-americana despertats per l'ex-president de la FED Alan Greenspan.

Després de pujar un 2,87% al gener, lacaiguda del 2,09% de febrer va fer que l'I-bex encarés març pràcticament en el ma-teix nivell en el qual havia començatl'any.

Borsai Mercats

1.220

1.200

1.180

1.160

1.140

1.120

1.100

El mes

25/5 1/6 8/6 15/6 22/6 29/6

1,350

1,348

1,346

1,344

1,342

1,340

1,338Dv Dl Dm Dc Dj Dv

1.190

1.180

1.170

1.160

1.150

1.140

1.130Dv Dl Dm Dc Dj Dv

4.520

4.500

4.480

4.460

4.440

4.420

4.400Dv Dl Dm Dc Dj Dv

Les últimessessions defebrer i lesprimeres de marçvan ser de fortescaigudes en totsels mercatseuropeus

15.200

15.100

15.000

14.900

14.800

14.700

14.600

La setmana 16.000

15.000

14.000

13.000

12.000

11.000

10.000

L’any

Dv Dl Dm Dc Dj Dv 15 de juny 2006 29 de juny 2007

4 Economia i Empresa ■ Diari de GironaDissabte, 30 de juny de 2007

Page 5: Suplement Economia i Empresa el Camp - Diari de Girona · sector i defensa allargar la vida útil de les centrals nuclears. Pàg. 2 Desacceleració del mercat de treball Un estudi

5Economia i EmpresaDiari de Girona ■ Dissabte, 30 de juny de 2007

Després de llarg temps d’estudi i co-neixement de la llei de proteccióde dades i després de múltiples

contactes i accions amb diferents sec-tors empresarials de múltiples àrees,sorprèn el profund desconeixementque existeix a nivell empresarial del quegenèricament anomenen protecció dedades (LOPD 15/1999). Tenint encompte que el maneig de dades perso-nals és imprescindible per al creixe-ment i funcionament de les empreses idonat l’alt nivell de suport informàticdel que disposem en tots els nostrescentres de treball, ha arribat el momentde fer una profunda reflexió en el sen-tit de com ha de ser la nostra actitudcom a empresaris, no només per ade-quar la nostra empresa a la llei, sinó re-alment quin impacte i on arriba la nos-tra responsabilitat si se’ns presenta elcas de pèrdua o robatori de les bases dedades que usem diàriament. O el malús que puguin fer de les dades perso-nals, tant els empleats com els respon-sables de les empreses, ja no només pernegligència, sinó també per desconei-xement. És per això que amb aquest ar-ticle fem un reclam d’atenció al món em-presarial.

Només cal visitar la web de l’agènciade protecció de dades per reunir en unssegons centenars de sentències judi-cials que plasmen una llei, que es po-

dria considerar abstracta, en la nostrarealitat diària. La difusió que es dóna aaquestes sentències encara és escassa,tot i que de manera progressiva és mésfàcil trobar persones o institucions quehan estat afectades per sancions enaquest sentit. L’import econòmic d’a-questes és variable, però les xifres a lesquals poden arribar són astronòmi-ques. La LOPD classifica les possiblesinfraccions en lleus, greus i molt greus,establint una gamma de sancions quevan des de 601,01 euros a 601.012,10 eu-ros. Segons la memòria de l’agència deprotecció de dades de 2005, i tot espe-rant dades en acabar 2006, el registrede fitxers ha augmentat de manera con-siderable entorn d’un 40% sobre l’anyanterior i els procediments sanciona-dors entorn del 47%.

L’anàlisi de la seguretat de dades quemanegem diàriament i l’impacte queaixò té en la nostra realitat diària obrediversos fronts de reflexió. En primerlloc, de quin caràcter són les dades quemanegem (baixes, mitjanes o altes), quihi té accés, quan podem considerar queuna empresa està ben adequada a la llei,en quines condicions està redactat eldocument de seguretat que regeix labona adequació de la nostra empresa,quines mesures posteriors realitzemper garantir l’ús correcte de les nostresbases de dades, i finalment quines re-visions es realitzen a posteriori per ga-rantir en el futur la vigència del docu-ment de seguretat i de la resta de do-cumentació que cal mantenir actualit-zada.

*Cap de seguretat informàtica deProsegdata. [email protected]

Protecció de dades?OPINIÓ FRANCESC Ramírez*

➾ «Sorprèn el grandesconeixement queexisteix a àmbitempresarial de laprotecció de dades»

Quatre anys desprésque el RD 1496/2003iniciés la normalitza-

ció de la facturació electrò-nica a Espanya, i més tardfos refinada amb el RD87/2005, l’ús de la factura

electrònica- l’anomenada eFactura – éscada cop més present a les empreses es-panyoles (al voltant del 26% segons fontsoficials).

Atesa la importància legal que té la fac-tura com a document acreditatiu de lestransaccions de venda i aprovisionamentde serveis, del seu paper imprescindiblecom a justificant fiscal pel receptor al’hora de fer efectiu el seu dret de de-ducció de l’IVA i del nombre de facturescada cop més gran que reben les empre-ses al cap de l’any, la possibilitat de fer úsde les noves tecnologies en aquest campaporta a les organitzacions una més graneficiència en la seva gestió, i com a con-seqüència, un estalvi de recursos tant perl’emissor com per al receptor final del ser-vei.

Cal tenir en compte, però, que aques-ta importància que té la factura fa que elssistemes d’informació que permetinaquesta funció hagin d’assegurar l’au-tenticitat i integritat del document, se-guint la normativa anteriorment esmen-tada.

El procediment per adoptar la factura-

ció electrònica a l’empresa és bàsicamentformat per dos processos : d’una part, l’e-missor, prèvia acceptació per part del re-ceptor, cal que enviï telemàticament lafactura amb els formats establerts i ad-mesos per l’AEAT, incloent-hi una signa-tura electrònica i que en conservi una cò-pia idèntica. D’altra banda, el receptor repla factura en format digital i l’ha de con-servar en suport informàtic, mantenint elmateix format i la informació relativa a laseva autenticitat. Posteriorment, la podràconsultar i imprimir si és necessari, i as-segurar que és accessible en cas que l’Ad-ministració tributària ho sol.liciti.

D’aquesta manera, seguint tots els re-quisits que exigeix el Reglament de Fac-turació, ja no s’exigeix imprimir la factu-ra per tal que aquesta sigui vàlida i legal.Tot el procés (emissió, distribució i con-servació) pot fer-se directament sobre elfitxer electrònic generat per l’emissor.

L’empresa emissora, si ho desitja, potdelegar la generació de la facturació efec-tiva a tercers, ja sigui al mateix destina-tari final fent ús de l’anomenada autofac-tura (el client final pot descarregar-se te-lemàticament la factura), o contractantels serveis d’una empresa externa ques’encarregui d’aquesta generació i au-tenticació en nom seu.

La facturació electrònica comporta di-versos beneficis: més agilitat en la loca-lització de la informació, processos ad-ministratius més ràpids i eficients, estal-vi d’espais físics destinats a emmagatze-matge de paper, disminució de la falsifi-cació, estalvi en les despeses d’enviament(paper, correu, etc.) i facilitat en els pro-cessos d’auditoria.

*www.gestiogirona.com

Facturació electrònicaOPINIÓ DANIEL Coll i Monné*

➾ «Una de cada quatre empreses espanyoles ja ha implantat la facturació electrònica a la seva gestió»

Page 6: Suplement Economia i Empresa el Camp - Diari de Girona · sector i defensa allargar la vida útil de les centrals nuclears. Pàg. 2 Desacceleració del mercat de treball Un estudi

6 Economia i Empresa ■ Diari de GironaDissabte, 30 de juny de 2007

VIDEOPORTER

TERRES DE PARQUET

PORTESSEMILACADESEN BLANC

CUINA MOBLADAAMB VITROCERÀMICA

FORN I MICROONES

TAULELL DE CUINADE GRANIT

CALEFACCIÓ DEGAS NATURAL

INSTAL·LACIÓD'AIRE FRED PERCONDUCTESEN ELS HABITATGESAMB GOLFESHABITABLES.

TOTS ELS HABITATGESDISPOSEN DE:

PROMOCIÓ D’ HABITATGESDE 3 ó 4 DORMITORIS I PLACES D’APARCAMENT

I N F O R M A C I Ó I V E N D A

972 406 093I N F O R M A C I Ó I V E N D A

972 208 900

COM

ERCI

ALIT

ZA:

FINANÇA:PROMOU:

Un pis de llo-guer de 80metres qua-

drats a les comar-ques gironines su-posa una rendamensual mitjana

de 381 euros al mes. Així ho afir-men les estadísques publicadesaquesta setmana pel Ministeride l’Habitatge. Qualsevol quevisqui de lloguer o que estiguiatent als anuncis de les immobi-liàries pot comprovar que elspreus «oficials» estan molt allu-nyats de la realitat.

Aquest estudi es presentavapocs dies després de l’informedels promotors i els API giro-nins, que situen la renda men-sual d’un pis de tres habitacionsentre els 515 euros d’Olot i els697 euros de Girona. O sigui, di-ferències de preus de com a mí-nim el 35% respecte a l’estimaciódel Ministeri.

És cert que en els últimstemps proliferen estudis sobre elmercat immobiliari i que no totscoincideixen. Fa unes setmanes,la titular d’Habitatge del Govern,María Antonia Trujillo, va car-regar durament contra algunsd’aquests estudis perquè con-tradeien les estadístiques del mi-nisteri. Segons va dir, les esta-dístiques del govern «són indi-cadors consolidats» que «han sen-tat jurisprudència», mentre queels estudis privats són «informa-cions de part», i per tant oferei-xen una visió interessada de la

realitat.Després de fer públics els

preus de lloguer i de repassar elsalts i baixos que experimentenaltres estadístiques del ministe-ri, com la del preu del sòl –coma mínim a Girona–, la seva cre-dibilitat ha caigut en picat.

Les estadístiques mai oferei-xen veritats absolutes, però Tru-jillo s’hi aferra per justificar laseva tasca al capdavant del Mi-nisteri. I s’equivoca si pensa queella no és part interessada enaquest mercat. Davant un tematant sensible com els del preu del’habitatge, qualsevol adminis-tració ens ven les fites aconse-guides i intenta amagar o dissi-mular les dades que no li són po-sitives.

Tornant a les parts interessa-des. El Gremi de Promotors i elCol·legi d’API –segurament au-tors del millor estudi de preus aGirona– qüestionaven els infor-mes que indicaven baixades depreus difosos pels mitjans de co-municació en els darrers mesos.Consideren que la demandaexistent en el mercat farà im-possible una baixada de preus.Els seus arguments són sòlids:la generació del baby boom s’estàemancipant, els immigrants bus-quen pis de propietat, etc. Jo afe-giria una dosi de cautela aaquests arguments perquè hi haexperiències prou properes,com les del Regne Unit, on s’hanregistrat descensos espectacu-lars.

Els pisos de la ministraOPINIÓ ORIOL Puig

L legim aques-ta setmanamoltes coses

a la premsa. Desde que la cons-trucció de pisos hapassat de créixer

un 18% l’any passat a créixer un2% aquest any, que les exporta-cions de les empreses gironi-nes han crescut un 9% durant elprimer quatrimestre d’aquestany, que les borses tornen al co-lor verd.... recordo que estemen màxims històrics..., i tots elsespecialistes ens estan avisantd’un aterratge suau cap a unapetita recesió a principis del2008 de l’economia espanyoladegut a la recolocació del totxoi dels cicles econòmics...

Suposo que si la cosa se-gueix així, el segle XXI serà co-negut com el segle dels rè-cords, ja que estem batent ré-cords de preus a l’alça, rècordde multes a empreses per pac-tar preus –l’últim cas el de l’olid’oliva Koipe i Carbonel de SOSCuetara amb 8 distribuïdors–,rècords de temperatures (d’a-quí quatre dies estarem sensecasquets polars), rècords devendes de cotxes cremabenzi-nes (ara els hi pujaran també elsimpostos a un nivell rècord) rè-cord de morts en guerres. Tam-bé s’estan batent rècords de re-tallades de drets i llibertats enpaïsos oficialment democràtics,però aquí no hi entraré que aixòés un article d’opinió sobre màr-

queting i comunicació. Però parlo de les retallades

perquè també he llegit una no-tícia que ja és del tot preocupanti relativa al control que realitzenles institucions o les empresessobre com comunicar o re-transmetre esdeveniments po-pulars o esportius.

Molts segurament ja sabeuque em refereixo a les normesque l’empresa suissa contracta-da per la UEFA per a gestionarles retransmissions dels partitsde la Champions League ha dic-tat a les televisions que tenenels drets.

Per als que no sabeu de quèva, només us diré que no es po-dran repetir les entrades fortesmés d’una vegada, que s’hand’eliminar de les retransmis-sions tot allò que sigui negatiuo «antiesportiu» i que no re-transmeti els valors d’esportit-vitat que ells desitgen. Fins i tothi haurà una persona d’aquestaempresa a la cabina dels locu-tors per a vigilar què diuen. Jano us parlo del fet que no po-dran sortir pancartes ni cap ti-pus de publicitat que no estiguicontractada per la casa mare....

etc. Conclusió, unes condicions

draconinanes, que pertanyen ala dictadura del caler i que fanque rebem una imatge total-ment distorsionada de la reali-tat des de la finestra més utilit-zada per fer-te una idea del móncom són els mitjans de comuni-cació.

Sóc un defensor a mort delsdepartaments de comunicacióde les empreses i intentar quela informació que surti de lateva empresa o institució et si-gui favorable i que parlin mera-velles de tu o només ensenyinel que tu vols. Però això s’had’assolir perquè les coses es fancorrectament, perquè s’estangestionant bé els departamentsi perquè, per posar un exemple,tens un sistema d’educació icàstig dels equips que partici-pen que fa que s’ho pensin duesvegades abans de clavar-li unventallot a un de l’altre equip.Però mai obligant-ho a fer percontracte, retallant la realitatfins a una mentida inexistent itargiversada, i no dic més cosesperquè m’enfilo....

Haurem de fer com els anticsi dir a la gent que si vol veuremón i agafar consciència delmateix que viatgin. Això sí, queno ho facin en viatges organit-zats.

*Desenvolupament Tecnolò-gic i Empresarial de [email protected]

Rècords, retallades i censuraOPINIÓ LLUÍS Perxachs i Juandó*

➾ «La dictadura del caler farà que rebem una imatgedistorsionada de la realitat»

Page 7: Suplement Economia i Empresa el Camp - Diari de Girona · sector i defensa allargar la vida útil de les centrals nuclears. Pàg. 2 Desacceleració del mercat de treball Un estudi

7Economia i EmpresaDiari de Girona ■ Dissabte, 30 de juny de 2007

Page 8: Suplement Economia i Empresa el Camp - Diari de Girona · sector i defensa allargar la vida útil de les centrals nuclears. Pàg. 2 Desacceleració del mercat de treball Un estudi

8 Economia i Empresa Dissabte, 30 de juny de 2007

A Castelló d’Empúries s'ha cons-tituït la societat Bmar 2007Empuriabrava S.L., dedicadaa la compravenda, importació iexportació d’embarcacions detot tipus; la intermediació en lavenda d’embarcacions; l’arren-dament d’embarcacions d’oci; laprestació de serveis turístics; elmanteniment, reparació, trans-port i emmagatzematge d’em-barcacions. Capital: 3.010 €. Ad-ministradora: Esther Rojo Ruiz.Adreça: Sector Poblat Típic, 4,club nàutic. Empuriabrava.

A Castelló d’Empúries s'ha cons-tituït la societat AntovinjorS.L., dedicada a l’explotació igestió d’un establiment destinata bar-cafeteria, restaurant i engeneral activitats relacionadesamb l’hostaleria, tot això amb lesautoritzacions administrativespertinents. Capital: 3.010 €. Ad-ministrador: Michel FrançoisLeón Molina. Adreça: Carrer Fa-ges de Climent, 5, baixos 2. Sec-tor Poblat Típic.

A Castelló d’Empúries s'ha cons-tituït la societat Euro MikoliS.L., dedicada al comerç majo-rista i minorista tant a nivell na-cional com internacional de tottipus de productes fitosanitaris.Els serveis de restaurant, bar,cafeteria de tot tipus i classifica-ció. Els serveis de la propietatimmobiliària. L’administració detot tipus de finques rústiques iurbanes. Capital: 3.006 €. Admi-nistrador: Olivier Hugues Pi-nard. Adreça: Carrer AvingudaFages de Climent, 88. Empuria-brava.

A Palafrugell s'ha constituït lasocietat Oraltek Centre deDisseny Oral S.L., dedicada ala fabricació i elaboració de prò-tesis dentals. Tots els serveis re-lacionats amb la salut i l’estèticadental. Importació i exportacióde tota classe de materials, ma-quinària, eines, articles i pro-ductes. Capital: 3.006 €. Admi-nistradora: Guadalupe Navarro

Vaquero. Adreça: Carrer ErnestLluch, 31-37, escala A, local 2.

A Ullà s'ha constituït la societatCascai Teatre S.L., dedicada ala creació, producció i distribu-ció d’espectacles teatrals, tantpels seus propis mitjans o bé encol·laboració o unió amb altresentitats, així com la difusió, pe-dagogia i el foment de les artsescèniques en el seu sentit mésampli. Capital: 3.006 €. Adminis-tradors solidaris: Marcel TomásRibas i Susanna Lloret Giralt.Adreça: Carrer Pere Vidal, s/n.

A Puigcerdà s'ha constituït la so-cietat Oleiri Constructorsd’Obres Ceretanes S.L., dedi-cada al negoci immobiliari en ge-neral. Capital: 3.100 €. Adminis-trador: Mykola Demyanchuk.Adreça: Carrer Segre, 60 1’ 1&.

A Olot s'ha constituït la societatOlot Colors S.L., dedicada a lacomercialització de tot tipus depeces de roba i altres comple-ments per vestir, així com ac-

cessoris i tot tipus d’equipacióper a nadons. Capital: 3.012 €.Administradors solidaris: LuisSoy Colomer i Adela Florido Pu-jol. Adreça: Carrer dels Dolors,37, local 2.

A Fornells de la Selva s'ha cons-tituït la societat Biofix Eco S.L.,dedicada a la comercialitzaciómajorista i minorista de plantesde tot tipus per a jardineria, agri-cultura i ramaderia, així com mo-biliari de parcs i jardins, pro-ductes fitosanitaris, objectes deregal i de decoració. Serveis dejardineria i forestals. Capital:3.010 €. Administrador: Jordi Va-lenzuela Vivas. Adreça: CarrerTramuntana, 10.

A Girona s'ha constituït la so-cietat Golf Mqz Publicidad iMarketing S.L., dedicada a lafabricació, confecció, acabat,distribució, venda, importació iexportació d’articles tèxtils, depell o material sintètic, per al ves-tit, i especialment peces de ves-tir esportives. Capital: 18.000 €.Administradora: Maria VictoriaRodríguez Vilalta. Adreça: Ca-rrer Güell, 58. Edifici Cinc.

A Girona s'ha constituït la so-cietat Eliashad-07 S.L., dedi-cada als serveis de telefonia, in-ternet, recàrrega de mòbils, ven-da de mòbils, enviament de re-meses. Distribuidor de trucadestelefòniques. Compravenda, llo-guer i reparació d’aparells tele-fónics i informàtics i els seus ac-cessoris. Capital: 3.020 €. Admi-nistradors solidaris: Jamal Ha-dui i Ali Hadui. Adreça: CarrerSanta Eugènia, 46.

A

A Porqueres s'ha constituït la so-cietat Etipes S.L., dedicada a lacompravenda majorista de mà-quines de calibració, pes i me-sura, impressió i eines comple-mentàries i accessòries als an-teriors. La compravenda majo-rista de materials, poductes i ac-cessoris per a la neteja indus-trial, roba de treball i comple-ments. Capital: 3.100 €. Admi-nistradora: Maria Teresa Rubi-rola Garriga. Adreça: CarrerSant Andreu, 57, baixos. Mata.

A Ripoll s'ha constituït la socie-

tat Habit Ripollès 2007 S.L.,dedicada a l’adquisició, permu-ta, construcció, ús, conservació,aprofitament, promoció, venda,arrendament actiu no financer,urbanització i parcel·lació de ter-renys i edificacions (qualsevolquins siguin els seus tipus, in-closes expressament tant les de-renda lliure com les de protec-ció oficial). Capital: 12.000 €. Ad-ministradors mancomunats: Da-niel Moreno Pedrosa i NicolásPérez Barato. Adreça: Carrete-ra de Ribes, 11 1.

A Lloret de Mar s'ha constituït lasocietat Bar Terassa TerminalS.L., dedicada a la realització del’activitat d’hostaleria. Restau-rant, cafeteria, granja, bar, co-merç minorista de productes ali-mentaris, càtering, quiosc depremsa, gelateria, venda de pa ipastisseria i les que en el seu casels socis acordin per unanimitat.Capital: 3.050 €. Administrador:Joaquín Lleonart Vendrell.Adreça: Carrer Potosí, 6, B1.A 2’F. Edifici Zafiro.

A Lloret de Mar s'ha constituït lasocietat Agència Colomer Llo-ret S.L., dedicada a l’activitat decorredoria d’assegurances, ambsotmetiment exprés a la legisla-ció específica de mediació d’as-segurances privades. Així comla mediació d’assegurances coma agent, amb sotmetiment ex-prés a la legislació específicad’assegurances privades. Capi-tal: 3.050 €. Administrador: Sal-vador Colomer Bosch. Adreça:Carrer Camí de Cabres, 36, bai-xos.

A Blanes s'ha constituït la socie-tat Creani S.L., dedicada a laimportació, exportació, comerçmajorista i minorista i fabricacióde tot tipus de materials de vi-dre, tancament, fusteria metàli-ca i derivats i també la sevacol·locació. Distribució i comer-cialització de tot tipus de pro-ductes de sistemes antiincendisi tallafocs. Capital: 3.006 €. Ad-ministrador: Xavier Alba Nava-rra. Adreça: Carrer Vila de Llo-ret, 185 2’ C.

La Selva

Ripollès

Pla de l’Estany

Gironès

Garrotxa

Cerdanya

Baix Empordà

Alt Empordà

Coordina: Oriol PuigE-mail: [email protected] Diari de Girona

Novetats empresarials

36.000 EUROS DE CAPITAL SOCIAL EN UNA EM-PRESA DEL GIRONÈS. A Sant Gregori s'ha cons-tituït la societat Òptica Carbonell CanalS.L., dedicada a la venda, distribució, co-mercialització d’articles òptics, prefabricatso d’adaptació, la reparació dels mateixos, gra-duació, revisió i anàlisi de l’ull humà. Capital:36.000 €. Administradors mancomunats: Ma-ria Teresa Carbonell Mañe; Marian ÁngelaCarbonell Mañe i Sandra Canal Iborra.Adreça: Avinguda Girona, 27.

60.000 EUROS DE CAPITAL SOCIAL EN UNA EM-PRESA DEL GIRONÈS. A Girona s'ha constituïtla societat Procagi S.L., dedicada al negociimmobiliari en general. Capital: 60.000 €. Pre-sident: Arcadi Calzada Salavedra. Vicepresi-dent: Jordi Roche Puigdevall. Consellers:Narcís Roche Palahí i Aleix Gimbernat Mar-tí. Adreça: Plaça Poeta Marquina, 9 1’ E.

120.000 EUROS DE CAPITAL SOCIAL EN UNA EM-PRESA DE LA SELVA. A Riudellots de la Selva

s'ha constituït la societat Tot Hi Cap SL., de-dicada a la instal·lació i explotació de magat-zems privats per a la custòdia de béns i ob-jectes personals, en particular per als es-mentats «self storage». Capital: 120.000 €. Ad-ministradora: Joan Boadella Vidal. Adreça:Carretera Nacional II km 706,5.

63.100 EUROS DE CAPITAL SOCIAL EN UNA EM-PRESA DE L’ALT EMPORDÀ. A Figueres s'haconstituït la societat Viatges Dogon Alt Em-pordà S.L., dedicada al negoci d’agència devaitges, en el grup de les minoristes. Capital:63.100 €. Administradors solidaris: Ester To-ribio Cambil i Gloria Mallart Viñas. Adreça:Rambla Sara Jordà, 37.

3.423.000 EUROS DE CAPITAL SOCIAL EN UNA EM-PRESA DEL GIRONÈS. A Girona s'ha constituïtla societat Inverbarceló 2007 S.L., dedi-cada a l’arrendament d’immobles. Capital:3.423.000 €. Administradora: Sílvia BarcelóMartí. Adreça: Carrer Francesc Ciurana, 7.

Les destacades de la setmana

DILLUNS 25La facturació dels conces-sionaris gironins cau un17% fins al maig

Els concessionaris gironins hanvenut automòbils per valor de164,6 milions d’euros entre ge-ner i maig, 34 milions menysque en el mateix període del’any anterior, fet que suposauna retallada del 17,17%. Nomésen el mes de maig, la facturaciódels concessionaris va baixar un22,1%. Segons dades facilitadesper Faconauto, la federació queagrupa els 3.000 concessionarisoficials de l’Estat, en el conjuntd’Espanya els concessionarisvan experimentar un descens del’1,4% en la xifra de negoci elmaig. Així mateix, els gironinsvan gastar una mitjana de 20.619euros en la compra del seu vehi-cle durant el mes de maig. DIMARTS 26

Intereco inverteix tresmilions en les seves ins-tal·lacions a Montfullà

Intereco, empresa gironina de-dicada al transport per carrete-ra de mercaderies manufactu-rades i industrials, ha traslladatla seva activitat del polígon in-dustrial Torre Mirona de Salt aunes noves instal·lacions de lazona industrial de Montfullà(Bescanó). La nova nau de l’o-perador logístic, que ha suposatuna inversió de tres milionsd’euros, disposa de 4.000 me-tres quadrats. D’aquests, 3.500estan dedicats a la planta logís-tica i d’emmagatzematge i els al-tres 500 a oficines. Per tald’augmentar l’operativitat, dis-posa de vuit molls de càrrega iunes modernes instal·lacionsque permetran afrontar l’etapade creixement d’Intereco. DIMECRES 27

Cau la contractació d’hi-poteques a Girona mentrela construcció bat rècords

Nou símptoma de desaccelera-ció del mercat immobiliari a Gi-rona. Les estadístiques d’hipo-teques fetes públiques per l’Ins-titut Nacional d’Estadística(INE) confirmen que en el pri-mer quadrimestre de l’any s’hansignat a les comarques gironi-nes un 6,5% menys de préstecshipotecaris que en el mateix pe-ríode de l’any passat. No obs-tant, la construcció segueix crei-xent a ritmes de rècord a les co-marques gironines. En el primertrimestre de l’any, el nombre d’-habitatges iniciats s’ha incre-mentat un 14,54% i el d’acabatsha crescut un 25,48%. Diversosestudis apunten que en els pro-pers mesos es mantindrà l’esta-bilitat en el sector.DIJOUS 28

Les exportacions gironines creixen un 9% el primer quadrimestre

Les empreses exportadores gi-ronines mantenen el creixementde les seves vendes a l’exterior.Segons les dades difoses per laDirecció Territorial de Comerça Catalunya i d’acord amb la in-formació remesa per la DireccióGeneral de Duanes, les empre-ses de les comarques gironinesvan exportar per valor de1.111,85 milions d’euros el pri-mer quadrimestre de l’any, fetque suposa un creixement del9,01% respecte el període gener-abril de 2006. En el conjunt deCatalunya, les exportacions vanaugmentar un 8,7%, mentre queen l’àmbit espanyol van créixerun 7,5%. Pel que fa als productesexportats, destaca el sector car-ni.DIVENDRES 29

L’Euríbor supera el 4,5% ise situa en el nivell mésalt dels últims sis anys

Un euríbor incansable manté laseva línia ascendent i segueixencarint les hipoteques, una mit-jana de 1.115 euros anuals en lesquotes al cap dels últims dotzemesos. El tipus al qual es con-cedeixen la majoria de les hipo-teques a Espanya, va pujar eljuny fins al 4,506% enfront del4,373% registrat el maig, el queel situa en el nivell més alt desde maig de 2001 i suposa la vin-tena primera pujada mensualconsecutiva, segons les dadesde l’Associació Hipotecària Es-panyola (AHE). D’altra banda,els preus dels pisos segueixen al’alça tot i presentar una lleuge-ra desacceleració. Segons la So-ciedad de Tasación, a Gironaciutat han pujat un 12,8% l’últimany.

La setmana econòmica