rr • ^ ^

S U P L E M E N T S E T M A N A U D E T H D I A R I A V U I . D I S S A B T E , i o D ' A B R I U D E 1 9 9 9

Modificación deth projècte entara milhora dera N-230 ara nautada deth pònt de Hèr Er Ajuntament de Bossòst a demanat a Foment era revision deth projècte inician en quau se contemplane eth bastiment d'nn tnnèl • r n E r A j u n t a m e n t de I U I Bossòst presentará deluns en session plenària eth nau projècte entara milhora deth tram de carretèra dera

N-230 ara nautada deth pònt de Hèr. Atau ac anonciaue eth còsso d'aguest consis tòr i , Maximo R. Rodríguez. Segon-tes Rodríguez, Bossòst a dema-

nat ath Ministèri de Foment, qu'ei qui pagará es obres, era modificación deth projècte originau, que contemplane eth bastiment d'un tunèl per

un aute projècte, damb mens impacte ambientan, en tot traçar ua rècta que passarà as pès dera montanha deth Por-tilhon.

Eth projècte originau contemplaue etli bastiment d'un tunèl SILVIA PUERTOLAS

ASSAMBLEA GENERAU "TUCA DUBERTA" DIA: Dimèrcles, 14. ORA: Tàs 10 dera net. LÓC: En cine de Vielha.

DUBÈRTA ENTÀ TOTI ES VESINS DERA VAL D'ARAN SE TRACTARÀ: - Gestions amiades a tèrme

- Información sus er estât en que se trape eth procès de reobertura dera estación d'esquí.

Se signe un Gonvèni enta pagar era milhora der accès a Tredôs • r n Eth Conselh Generau dA-

ran, er A j u n t a m e n t de Naut Aran e era Entitat Menor de Tredôs signèren deluns pas-sat un convèni de collabora-cion en quau se contemple era financiación mixta dera dusau fasa des obres de milhora der accès ath pöble de Tredôs des dera comarcan 142.

Ei atau qu'eth Conselh pagará sies milions de pessetes çô que súpose un 50% deth pressupôst , tres mi l ions correrán a cargue der Ajunta-ment deth Naut Aran en tot qu'es tres mi l ions restants , entà arribar as dotze que cos-tarán es trabalhs, les corbirà era Entitat Menor de Tredôs. Un viatge acabada aguesta dusau fasa encara s'aura de hèr ua darrèra actuación.

MIRALHEM-MOS

Persutam en tèma der esquí ua setmana mès.

Eth dimenge 11 d'abriu se cele-bre eth Memoriau Pan Bravo en aunor tà un des fondadors e possaires dera actúan Escòla d'Esqui dera Val d'Aran, era prumèra institución dedicada ar ensenhament der esquí en Aran jos era empara dera Fede-ración Española de Esquí, e coma part deth projècte dera empresa empossadora dera estación d'iuèrn, TEVASA (Tele-cables Valle de Arán SA). Ei aguest Memoriau ua competi-ción festina entre professors dera Escola e fami lhars d'aguesti que servís d'acte de barrament dera sason d'esquí en Baqueira e, ath madeish temps, coma aumenatge tad aquera gent, e tà un des sòns emprincipiadors en particular, que hec possible méter en mar-cha gò qu'ara ei era garia des ueus d'òr aranesa.

Estrees leatre Descompdes Part its Barça Proves de motor Presents Yiatges Exposieions Concèrts

C L U B D E S U B S C R t P T O R S

A y U I

Montserrat Grau i Om

Subscriue-te ar AVUl.

Me voi subscriuer ar AVUI Nöm e cognöms: Telefon: Demoranca: Nun,: Pol^l^on: Codi postau:

Data de neishenca

Assenhaie damb (x) era modalitat de pagament que s'estime mes. • Talon • Recebut peth banc o caisha d'estauvis Entifaf (Banc/ Caisha):

Num. tarjeta Data caducitat

Pis:

Envie aguesta huelheto îath diari AVUI, Conseil de Cent, 4 2 5 , 4a planta, 0 8 0 0 9 Barcelona. R é f . Nous s u b s c r i p î o r s . 0 tath fax: 93 3 1 6 39 15

Entitat A g è n d a Digit Contróu Num. compde

I I Tarjeta de credit • Visa • MasterCard I I American Express O

Agéncia Cde.correntolibrefa NòmdethtHolar

Periodìdtat de pagament: • Trimesadèr:! 2.700 ptes. • Cada sies mesi: 24.300 ptes.

Signotuw

• Annou: 46.500 ptes.

SI desire itiès información, truque sense compromis ta-thtel.933163914Depar-tament de Subscripcions.

A y u I

A V U I D I S S A B T E

1 0 D ' A B R I U D E 1 9 9 9 III Bossòst presentará deluns eth ñau projècte dera N-230 ara nautada deth pònt de Hèr Era nana propòsta passe per milhorar aguest tram de carretèra en tot substituir eth bastiment d'un tunèl per ua rècta descubèrta

Silvia Puértolas BOSSOST

Er Ajuntament de Bossòst s ' amassa rà et p ròp lèu deluns dia 12 en session

p lenà r i a en tà sosméter a votacion era modificación, presentada ath Ministèri de Foment, sus eth projècte ori-ginan entara supresión deth marrèc dera N-230 ara ñaua-da deth pònt de Hèr.

Atau ac anonc i aue e th còsso der A j u n t a m e n t de Bossòst, Maximo R. Rodri-guez dempús d'estudiar era possibilitat de cambiar eth projècte iniciau, que contem-plane era bastida d'un tunèl de dus cents dètz mètres de longada jos eth nòm de Es Bòrdes-Bossòst, pr'amor der impac te m i e i a m b i e n t a u qu'auesse pogut provocar eth son bastiment damb es vola-dures que calie hèr en tà poder execu ta r era òbra. Aguest prumèr projècte, que ja auie gessut a subasta, es òbres deth quau èren a punt de comentar , demore atau a r tu ra t en tot que s'a vist modificat per un de nauèth.

- " i s ; S'a modificat eth projècte originau en tot suprimir etti tunèl previst

SILVIA PUÉRTOLAS

Aquest darrèr passarle ara per de i shar era ca r r e t è ra totaument descubèrta en tot desplaçar eth traçat substi-

tuint era corba per ua rècta. Er actuau projècte deisharà agues t t r am r e t i r â t de th recorrut der arriu Garona en

En aguest punt i an perdut era vida tres persones enes darréri ans SILVIA PUÉRTOLAS

tot quedar practicament as pès dera montanha deth Por-t i lhon. Eth t r am de N-230 que variará anarà des deth pòn t de Hèr enqu ia apruprètz ara nautada deth camping Era Lana.

Entà amiar entà dauan t era sua execucion s'auràn de expropiar quauqui prats de propietat privada.

Eth pressupòst des t inâ t entad aguesta intervención será eth madeish qu'eth que s'auie previst entath basti-men t deth tunèl , uns tres cents milions de pessetes. Eth ñau traçat aurà dues vies de circulación e ua pendent de desnivèu deth 5%.

Un viatge sigue presentada eth deluns en session plenà-ria aguesta modif icac ión, gesserà a exposición publica e tot seguit s'adjudicaràn es òbres.

Es trabalhs ei previst que comencen eth pròplèu mes de seteme encara qu'eth nau tram poirie entrar en foncio-nament entà començaments der an que veng.

Segontes anonc iaue e th

còsso M.R. Rodríguez: "eth mar rèc de th pòn t de Hèr mos preocupaue especiau-ment pr'amor deth transit de camions que cada dia circule per aguest punt de carretèra, a th delà de tractà-se d 'uà corba ena quau ja i an morit tres persones d'accident de circulación".

Ei j u s t a m e n t en agues t punt a on se trape era entra-da d 'accès e n t a r a zòna coneishuda coma Camon. En agues t sen t i t Rodríguez a u a n ç a u e que "se i poirà accedir igualment damb ua e n t r a d a que d e m o r a r á dubèrta entàs vesins qu'abi-ten per aquera pa r t de th pòble".

Ua auta des demanes que s'a hè t a th Minis tèr i de Foment des der Ajuntament a es tâ t que, ua pa r t dera inversion destinada tath nau projècte s'amie entara milho-ra dera entrada de Bossòst. En agues t sen t i t ja s'a auançat qu'es intencions des der Ajuntament passen peth bastiment d'ua rotonda qu'o-bligarie a redusir era veloci-tat des coches qu'entren en nudi , ath delà dera installa-cion de semafors. Er Ajunta-m e n t ac a p roposâ t dat qu ' e th cost economic a th f inau dera execucion deth nau projècte poirie èster per dejos deth pressupòst con-templât en un començament entath bastiment deth tunèl.

Er Ajun tament tanben a soll ici tât a Foment qu'era senhal isacion de t raf ic se place en limit dera entrada de th m u n i c i p i e non pas com ei ara, laguens deth ease urban.

Per ua auta part, eth con-sis tòri c o n t u n h e damb es sues relacions d'ambit inter-nacionau. Un représentant der A j u n t a m e n t se des-p laçarà en tà Madrid e th pròplèu 20 d'abriu entà pré-ner pa r t ena ce lebrac ión deth 51 aniversari dera inde-pendencia d'Israèl prevista ena Embaishada d ' agues t pais.

CATA I ^ Y A ^ JÍUÍO i S f i ^ ^ ï f ô

IMAUT ARAN BAISH ARAN 98.4 98.0

NAUTARAN* BAISH ARAN* 98.4 98.0

ATALITNYA MÚSIfflA

NAUT ARAN BAISH ARAN 98.4 98.0

* En desconexión entà era Val d'Aran programa MEDDIA ARANÉS de: 12 a 13 ores e de 19 a 20 ores.

La Setmana B. p . 86 — 64230 LESCAR

Telefone : 0 5 5 9 6 8 6 6 7 9 Telecopia : 0 5 5 9 6 8 6 7 1 7

Setmanèr occitan d'informacions publicat per la S. C. G. P. — S. A R. L. VISTEDIT

Las Campanhas 64150 SEUVALADA

Director de la publicación ; David Grosclaude

IV A U A V U I

DISSABTE 1 0 D'ABRIU DE 1 9 9 9

Gonselh e N a u t A r a n a c ò r d e n p a g a r a m a s s a e r a m i l h o r a d e r accès a t h pöble de Tredòs

Redacción VI ELMA

Eth Conselh Generau d'A-ran, er A juntament de Naut Aran e era Entitat

Menor de Tredòs signèren deluns un convèni de collabo racion en quau se contemple era f inanciac ión conjunta dera dusau fasa des obres de milhora der accès ath pòble de Tredòs des dera comarcau 142.

En aguest acòrd se prevé qu'es despenes de finança-ment dera madeisha siguen pagades en un cinquanta per cent per part deth govèrn ara-ñes en tot qu'er Ajuntament de Naut Aran e era Entitat Menor de Tredòs se haràn car-gue der aute cinquanta per cent. En aguest sentit eth Conselh pagará sies milions de pessetes, tres er Ajunta-ment de Naut Aran e tres milions Tredòs, en tot corbir atau es dotze milions que cos-tará executar es trabalhs.

Es òbres, que començaràn ben lèu, consistirán en basti-ment d'un mur de contencion de 120 mètres de longada damb ua ampiada d'entre 1.80 mètres e 4.40 mètres e quate accèssi as finques colin-dantes. Aguesti accèssi perme-teràn dar entrada as finques particulares de vesins deth pòble que, per ua auta part, s'an comprometut a cedir un trôç de terren dera sua pro-pietat entà executar era mil-hora.

Eth nau accès a Tredòs, un

viatge acabadi es trabalhs, passarà a auer ua ampiada de dètz mètres e miei laguens de quaus s ' includirà ua vòra entà pas de piétons de 1,75

Aran. Er elevat cost que com-portaue auer de bastir murs de contencion, suposec ala-vetz auer de postposar es tra-balhs en dues fases posterio-

ja se trabalhe ena redacción deth projècte definitiu.

Aguesta tresau fasa consis-tirá en bast iment de 100 mètres mès de mur de conten-

C.Barrera, V. León e A. España ena signatura deth convèni de Tredòs.

mètres d'ample que se harà en marge dret der accès.

Cau rebrembar qu'en ua prumèra fasa, ara hè sies ans, s ' invert iren trenta sies milions de pessetes per part der A juntament de Naut

res que son es que ara se pre-tenen acabar.

Un viatge executada agues-ta dusau fasa, acordada entre Conselh e Naut Aran, encara demorará pendenta ua tresau. En aguest sentit cau díder que

cion entà dar per acabat f inaument aguest accès de Tredòs.

Totun, es vesins deth pòble non auràn de demorar sies ans mès entà veir acabat eth pas, dat qu'aguesta tresau fasa

se VÒ començar tan lèu que s'age acabat era dusau. Segon-tes auançaue eth Sindic Car-los Barrera: "es despenes dera madeisha correrán a cargue deth Conselh Generau en un cent per cent".

Rocòdrom t o t er an Per ua auta part, eth Con-

selh Generau d'Aran signée dimars un convèni de collabo-racion damb un collectiu de joeni qu'an format un grop d'entrenament d'escalada.

En aguest sentit eth Con-selh Generau a era intención de balhar supòrt as activitats qu'organisen dat que, segon-tes Barrera: "s'enten que des dera maxima institución s'a de sajar de collaborar en ini-ciatiues esportiues e ara ora de preparación fisica entàs joeni".

Era prumèra inversion que se harà, per part deth govèrn aranés, passe per destinar ua subvención de dues centes cinquanta mil pessetes entad aguest co l lect iu entà que poguen cromprar matériau que s'installarà en un rocò-drom qu'abi l i taràn entà entrenà-se.

Barrera higec: "Aguest ei un pas de formacion prèvia que dempús poirà èster profitât pes j oen i que decidisquen entrar a f o rmar part dera futura Escòla de Montanha".

Aguest co l lect iu que ja compde damb eth supòrt d'uns trenta joeni aranesi vò opt imisar ath max im eth rocòdrom, plaçat en un locau de Vielha propietat der ajun-tament deth caplòc aranés. Es installacions, complètament condicionades, servirán sus-tot entà sasons de mau temps en qué es gessudes entara montanha non se pòden hèr e contunhar atau damb era sua preparación fisica.

97364^01

97384%15 97364%1S 97364%1S 973642569

97364 0080

973640004 973648229 97364 8211

973 6444 62 97364 43 46 973 64 23 46 973 642585 973 64 20 39 973 64 82 07 973 647244

973 64 2044 973 64 8014 973645277 97364 00 05 973 64 8177 973 64 72 29 973 64 0175

telefons dlnterès generau

GsBNftfienenufteB

Hotte Vai rilflii

S â ^ â o e r a m f x ^ M f Ü m DltiMaiffimta-jLes

H f m m m - k ^ FarmàciaCttaJt-Welha f m r n m - m t a ívmifaáa Morali-Bordes

i-Bossòst

Traile-L. Casérna millar-Vielha

íuor.SS

etra. Baguära, s/n Miliar, s/n

etra. Naeiotiau, 230 (25530 Violha)

pTdera Guisa, 8/11 Sorieus,s/s

£(&r.Canplias,s/ Ctra.«Mrt,s/ti Avda. Pas O'ÄiTö, s/n SentiR,1 Mecada, s/n Eduardo Aunòs, s/n Querìmàflia, 3

(25530 Vieiha

(2SSS1 Es Bordes) (255S0 Bossost)

(25540 Les)

Edif. Tressais baisi) (25539 Setren) etra, de Franga s/n 0i540 les) ParcatgeBaquèira,s/n (25598 Baqoèira) Montcorbison, s/n Q5S30 Vieilia) " • ( »Bossòst)

teOBossòst Sorieus, s/n Sorieus,s/n Pas d'Aitò, s/n

(25530 Vielha)

(25530 Vietila) (25551 ViiantAs)

(25599 Arties) (25537 Arròs

973645726 973641612 973640110 973 648207 973647303 973644455 073640979

973 641291 973 64 00 21 973 64 8253 973648105

973 64i 93265BS92

»33 0003

(25530 Vielha)

973 647252 9736424 44 973 64 08 88 973642864 973648t 57

973 64 20 80 973 6472 91 973 64 TI 00

DdportB' Gamins des P I M B Sacdiadiyäeia«

PI.UrUu,26 (25S99 Saniu1era,5 (2S530Vielh EdiardoAin^s/» (2^0B(»sòst) PI. der ^tament, s/n ( ^ 0 Les) NucleuiuipH^s/n (l^gß^ueir

S&aGiäsa,s/B

(25530)

(ffiS9aSa!arda — 1 Vielha

(25540 Les

P).Sant Antoni, s/n (25530 Vielha)

e»oMni-EraBordeta 6a«iDära-Pontaut

SantRòc (¡gi5» Bossèst) Pas d'An« Baisid,s/tt ?2SÜ0^ha) etra. Franga, s/n (25530 Vieiha) Etit Solan, Vn (25S3Ü Vieiha) Era Lana, s/n (25550 tossôst)

etra, deth Tanel, s/n {5Si30 Vi^l etra. N-230, s/n (25551 Era Bordeta etra. N-230, s/n (25549 Pontaut

A V U I D I S S A B T E 1 0 D ' A B R I U D E 1 9 9 9 lyp lÉ V

Se premanís era dusau concentración de motos "Freedom Biker"

Redacción VI ELMA

Era tot jus t creada Associacion motèra, Halcones d'Aran, ja pre-manís entara pròplèu dimenjada

deth 22 e 23 de mai, en camping For-canada dera Bordeta, era dusau con-centración de mòtos "Freedom Biker".

Aguesta asociación, qu'ara hè lèu un mes e miei que s'a constituït e que compde damb setze associats aimants des mòtos, a premanit un bon programa entà enguan que se daurirà eth madeish dissabte damb dinar, sopar e vrespalh tà toti es ins-crits, aguest darrèr pagat per ajunta-ment deth Naut Aran. Eth madeish ser, es que vagen entara concentra-ción, poiràn gaudir d'un concèrt de

musica country en poliesportiu de Les, damb era collaboracion der ajun-tament d'aguest municipi.

Eth consistòri de Vielha-Mijaran tanben a volut collaborar ena dusau trobada "Freedom Biker" dat que convidará as concentrats ar esdejuar que se hará ena plaça deth caplòc aranés eth dimenge 23.

Era associacion motèra, a organi-sât diuèrsi actes d 'ent re teniment pendent es dus dies que dure era con-centración coma un concors de trans-formación de mòtos.

A mès ja an facilitat un numerò de telefon de contacte entà toti aqueri que se i volguen inscriuer en tot tru-car tath 649.90.82.24. Eth president de Halcones d'Aran, David Solloso,

President e vicepresident dera naua associacion

que siguec qui s'encuedéc d'organi-sar era edición d'est'an passat anon-ciaue qué: "es in tencions entá enguan passen per duplicar era assis-téncia dera anterior edición". Eth

prètz, entàs que volguen préner part ena concentración, ei de 999 pesse-tes. Cau díder qu'aguesta associacion ja compde damb ua delegación en Barcelona.

ESPORTS U.D.BOSSÒST "Première Division Poule A'Liga Fran-kicesa

Aué dissabte, tàs 20:30 ores en camp ^ deth Luchon. Luchon - UD.Bossòst

A.R.LiS I Coupe Amitié \AILLes 3 -PointisRiv. l "Promotion Poule A" Liga Francesa , Deman dimenge, tàs 15:00 ores en camp deth Les. ARles - Boussan

ESGÒUDEFÓTBOL

F.G.VIELHA "2e Division Poule B" Liga Francesa Deman dimenge, tàs 15:00 ores

/en camp deth Vielha. ECVielha - Labarthe Rlv.

( - m

(Categoria mens 11) Liga Francesa Esc.deF6tbol 6-Lend'O-don 5 Aué dissabte, tàs 15:00 ores en camp deth Cierp. Cierp-Esc. de Fótbol

• " » Ì I I C , ™ {Categoria mens 1 3 ) Liga Princesa Era categoria de mens 13 descansará aguesta dimen-jada

KSCOLA MUNICIPAU CSrORTÍÜA

( - m

(Categoría mens 15) Liga Fran-cesa Aué dissabte, tas 15:00 ores en camp deth Vielha Esc. de Fótbol - StGaudens I

Mm

(Categoria mens 17) Liga Fran-cesa Deman dimenge, tàs 10:00 ores en camp deth Vielha. Esc. de Fôtbol -Plaine deRiv.

M7)

mmE Un grop de setze monitors

dera estación francesa de Coterets visitauen era pas-

sada setmana era estación de esquí de Baqueira Beret e era Escòla Espanhòla d'Esqui entà conéisher de pròp es installa-cions.

Es a n f i t r i o n s , p e n d e n t aguesta visita des moni tors francesi, sigueren es madeishi monitors dera escòla aranesa que receberen es convidats ena cota 1.800 dera estación.

Aguestes visi tes non son guaire f reqüen tes en plena sason d'iuèrn degut ar excesiu trabalh qu'an es monitors de totes es estacions, mès tos-temp s 'acostume a prof i ta r entà hèr quauqua gessuda en temporada que non i a plan tanta demana de personau e poder a t au a n a r a v i s i t a r d'auti complèxes d'iuèrn.

Sens dubte era proximitat e n t r e ues es tac ions e ues autes mèrque era bona rela-ción ara ora de mantier con-

tactes professionaus. Aguest ei e t h cas dera e s t ac ión d ' e s q u í de Super Bagneres pla(;ada en Luishon a on era tardor passada ua representa-ción de monitors der Escola de Baqueira visitéren es insta-Uacions.

Ans entà dar rèr ne hegen ues autes gessudes de mes lon-gues, per çô que tanh a distan-cies, coma es freqüentes visi-tes ara estacioii i ta l iana de Cervinia a on es monitors d'a-ciu participauen ena tradicio-nau carrèra d'Azzurrissimo.

Representación des monitors de Coterets

g F Ó T B O L 2iau jurnada liga Temps Liure

^S l-JRriU\ fJ/VMM - Í,SC Oi \ lO'IO'S-CASH ARAN

K)B]CO-( ()NSA\1l}-[r f .oni \ ' \ -ARTirs

CAEI-TOYOTA - OSSI D'ARAN

Pròpfèu 22 d'abríu

iJ&n ^RAK-l'5 CONTAMILll-

ARTIES-TOBECO OSSI D'ARAN-CODINA

ARTIES"X" - CAEI-TOYOTA

Dempùs deth parentèsi des vacances de Setmana Santa tornen a començar es partits dera Liga de Fótbol Sala que se Jogaràn en Poliesportiu de Vielha.

A V U I

DISSABTE 1 0 D 'ABRIU DE 1 9 9 9

bra mau

ARAN 2050

Q: aiTxe

lu' era societat a cambiai mès lenes da r r è r s c i n q u a n t a ans 'qu ' en tota era sua existencia

a i r te r iora ei c o m p r o b a b l e e ac auem entenut a dider molti viat-ges. Per extension, enes pròplèus c i n q u a n t a ans , e t h c a m b i serà i m m e n s . Era rev is ta "Pyrénées magazine" a dedicat eth sòn darrèr numerò a projectar coma seràn es Pirenèus laguens de cinquanta ans. "Destination 2050" se t i tu le e th monograf ie . Ei ua e lucubrac ión damb base enes projèctes e reali-tats actuaus en tot hè-i a incidir es aspèctes e s t ruc tu raus e poli t ics que i poden influir. Eth dossièr tot j u s t par le de coma será era Val d'Aran en 2050 e deth sòn papèr important ena vertebracion pire-nenca. Ei ua prospectiva hèta per f r ances i e des de França. . .e me platz d' imaginar damb eth fona-ment deth dossièr ua interpreta-ción dera Val d'Aran 2050.

Laguens de cinquanta ans era Val d'Aran viuerà exclusivaments deth t o r i s m e ; ua a u t o p i s t a des d'Organhà (que comunicara damb ua auta autopista Lhèida-Andòrra) passarà peth tunèl dera Bonaigua enquia Bossòst, per tot eth solan de Vielha; des de Bossòst s'adreçarà enquià Luishon e Lanne-mezan. De Barcelona tà Vielha se i anarà en dues ores e mieja. Ena Val d'Aran ua autopista elevada respec-tará es espacis ambien taus . Eth problèma deth trafic des camions s ' aurà acabat ; e th t r a n s p ò r t de marchand i ses se canal isarà per

sistèmes mult imodaus (autopistes damb tuné is damb t r a spòr t per ralhs,...)

Era estación d'esqui Baquèira-Beret seguirà en fonc ionamen t . Moites des actuaus estacions deth P i r enèu (en c o n c r è t dètz-e-sèt) barrarán per manca de condicions e sonque subsistirán es que s'agen a d a p t a t as n a u i t e m p s i e es qu 'agen inver t i t en n h è u ar t i f i -cian, donques qu'es condicions cli-mat iques de th f u t u r hèn que, a causa der increment dera tempera-tura, era nhèu naturau se desplace tà còtes mès nautes. Baquèira aura hè t adap tac ions e a u f r i r à n h è u a r t i f i c i a n o m o q u e t a s i n t e t i c a esquiabla inclús en píen ostiu.

Tota era Val d'Aran formará part de th Pare Européu des Pirenèus, zòna des t acada en c e n t r e dera cadia de montanhes que gandirá de p r o t e c c i o n s i n s t i t u c i o n a u s europèes e i n t e rnac ionaus . Eth interés toristic produsirà, a nivéu arquitectonic e museïstic, que bèth pòble se t r a n s f o r m e en un eco-muséu damb adaptacions medie-vaus ath torn dera gleìsa romani-ca.

Es centraus eoliques e idrauli-ques se revitalisaràn entà generar energia . Es moviments poli t ics reclamarán eth posssament d 'un turbotrén que conècte Barcelona-Vielha en ua ora e mieja de viatge.

Eth cambiament dera temperatu-ra (en píen mes d'agost será nor-man auer 40 grads ena ombra) oca-sionará un procès de transforma-

ción dera flòra aranesa. Es olivèrs e d ' au t e s espécies m e d i t e r r a n è e s c o m e n ç a r à n a vedé-se pera Val d'Aran. Es ostius seràn secs e es perilhs de huec enes bòsqui seràn importants. Era prevision e es sistè-mes de contròtle seràn mès quali-tatius. Fôrça glacères auràn despa-reishut en tot convertí-se en lacs.

Laguens d'ua distribución tema-tica deth Pirenèu, era Val d'Aran f o r m a r á p a r t dera zòna der os. Existirán ath torn de quaranta ossi que p o d e r à n és te r obse rvab les sense apropà-se massa o per miei de pasarélles de veire antitrinca-ment que permeteràn ara gent veir eth miei der os sense cap de perilh.

Es lops to rnarán a existir enes Pirenèus e ahondarán es isards e es cabiròus. Era caça deth sanglièr se potenciará e facili tará. Era caça des antes espécies será sosmetuda a un rigorôs contròtle e a ua fòrta limitación.

Existirán refugis damb totes es c o m o d i t a t s en fô rça e n d r e t s plaçats entath desvolopament der excursionisme dirigit e controtlat. Es refugis de construcción tradicio-nau se conservarán coma péces de m u s è u m i e i a m b i e n t a u . e se poderàn emplegar coma centres de repos damb totes es comoditats e damb es peculiaritats tradicionaus (un òme vestit de pastor, oelhes a th torn dera cabana en tot péis-her, arnesi entà hèr e th t rebalh deth camp,..).

Era tèrra e eth bestiar se trebal-h a r à n sonque coma mesura de

proteccion paisatgistica e ambien-tan. Grani dirigibles, non-contami-nants, subervolaràn Aran en tot a u f r i r p a n o r a m i q u e s prec ioses en tàs tor is tes . Ath cap des mès nautes montanhes, entre es nhèus, absolu taments solitaris, i au ràn autèls de descans e de relax.

Eth pa i sa tge e era m o n t a n h a seràn objècte de proteccion des adminis t racions. Era Val d'Aran, coma d ' au t i parçans p i renencs , serà un centre armonisa t entara recreación des "urbani tés" (abi-tants des ciutats). Se cuedaràn es aspèctes identitaris, tant es cultu-raus coma es ambientaus.

Er an 2050 Catalonha (damb era Val d'Aran) e Euskadi seràn estats independents. Segontes "Pyrénées magazine" cap bocin de territòri f r a n c é s a u r à a r t e n h u t agues t a situación, tot e que s'aurà auançat enes proteccions des minories (per-sonauments creigui en un f u t u r melhor entà Occitània).

Ena Val d'Aran se seguirà parlant e emplegant er aranés; era lengua propia será valorada coma un ben patrimoniau e ambientan precia-ble e será fôrça protegida. Saber aranés será considérât un mer i t important.

Ac voi c re i r a tan , . . . , e s e n o n laguens de cinquanta ans ne parla-tami

Jusèp Lois Sans Socasau Institut d'Estudis Occitans - Aran

jsansl@pie.xtec.es

Comencen es obres der equipament Gulturau en campanau de Salardú

Redacción

V IELHA

Eth pròplèu deluns se meterán en marcha es obres d'adequacion der

equipament culturan en cam-panau de Sant Andrèu de Salardú.

Eth nau equipament ser-virà entà dinamisar e recupe-rar era part dera glèisa coneishuda coma "cloquèr" basicament coma sala d'expo-sicions e conferéncies.

Era Originalität dera part baisha deth campanau, qu'ei (;ò que se vò recuperar, comp-de damb uns cinc mètres de diamètre e se consèrve ua estructura arquitectónica en forma de cupula que date deth sègle XVI.

Era adequacion dera madeisha passarà per netejar, sanejar e perbocar eth sòn interior degut a que se trape fòr(;a shaumat per us que ternps entà darrèr se li auie

dat (preson, loe d'amassades, eca.) Pendent es dies que duren es obres es operaris auràn de trabalhar a tempe-ratures superiors a cinc grads entara corrècta aplicación des materiaus que se i emple-garàn. Entà mantier aguesta temperatura, sustot peth ser, se plaçaràn calefactors ath laguens deth "cloquèr".

Entà condicionar er inte-rior se harà ua inversion d'uns dus milions sèt centes mil pessetes que pagarán eth Conselh Generan e er ajunta-ment de Naut Aran.

Un viatge sigue hèta era recuperación d'aguest espaci se daràn practicament per acabats es trabalhs de restau-ración e conservación en Sant Andrèu de Salardú. Rebrem-bem qu'enes darrèri ans força an estât es actuacions amia-des a tèrme en tot descurbir es pintures deth sègle XVI que se trapauen cubèrtes per ua cocha ena part deth pres-

bitèri, era restauración der interior deth temple e era portalada, ath delà de recu-

perà-se eth Crist Romanic. Era data mercada entà

inaugurar er equipament cul-

turan serà eth pròplèu 1 de mai en tot coincidir damb era hèsta Major de Salardú. Coma acte inauguran s'a previst hèr ua exposicion a on se poirà veir de pròp tot eth procès (plans, fotografíes...) que s'a seguit entara recupe-ración des pintures descubèr-tes en presbitèri der interior dera glèisa.

L / , . — *

Era prumèra exposicion ei prevista entara hèsta M^'or de Salardú SILVIA PUÉRTOLAS

A V U I DISSABTE 1 0 D'ABRIU DE 1 9 9 9 VII

1 ^ M IJ H R TO J

Ajudas occitanas, margínalas David Grosclaude

LESCAR

Quauques progrès en los budgets regionals per la lenga occitana mas sèm

en dejos de las esperanças nascudas de las in tencions electoralas. Las somas consa-cradas a la cultura occitana demoran de tot biais margí-nalas dins lo budgets globals.

Coneissèm ara los budgets regionals per 1999 e las deci-sions presas en matè r ia de lenga e cultura occitanas. En Miegjorn Pirenèus las anón-cias publicas faitas pel presi-dent de la comission cultura serán pas concretizadas. Se par lè t de doblar la soma e donc de passar de 3 milions de francs a 6 milions. En rea-litat la creissença serà mens importanta. De 3 milions pas-sarà a 4 milions. La diferéncia entre l'anóncia e la realitat fa que los qu ' av ián depausa t doss ièrs e p ro jèc tes se ràn benlèu pas tots ajudats. Mas sabèm que la pression suis politics foguèt fôrta. I aguèsse avut un milion de mai sens aquela pression?

De to t a f a i ç o n sèm en de jos de las d e c l a r a c i o n s d'intencion faitas pendent la c a m p a n h a e l e c t o r a l a de 1998 pel novè l p r e s i d e n t Martin Malvy.

Lo mi l ion de f rancs mai serà consac ra t p r i m i è r a l ' ensenhament (ajuda a las

ca landre tas , a las publica-cions) amb per exemple la creación d 'un Centre de Res-sorças qui serà situât carrièra del Tàur a Tolosa. Es lo f ru t d ' u n a convención s ignada entre la Region, lo Rectorat e l'Universitat. Senhalem tan-ben la convención Ador-Garo-na s ignada r e c e n t a m e n t entre los araneses, los ensen-hants de Bigòrra e la Region per la produccion dp material pedagogic.

En Aquitània, lo president Rousset a mes en plaça una politica d'austeritat budgetà-ria. Las lengas de la region (occitan e base) se deur ián p a r t a t j a r la soma de 3,5 mi l i ons de f r ancs . Es u n c o m e n ç a m e n t segur mas cor respond pas a las espe-ranças ni benlèu als espèrs del quite vice-president encar-gat de la c u l t u r a René Ricarrère. Sus la question lin-gü i s t i ca , u n a p a r t i d a de l 'esquèrra d'Aquitània a pas encara las idèas plan claras.

En mai es pas totjorn aisit de comparar d'una aunada a l ' aut ra . Lo contengut de çô qu'es financiat sus tal o tala l inha budgetària es pas tot-jorn ciar. Per 1999, l'Aquità-nia a n o m a t aque la l i n h a b u d g e t à r i a " Iden t i t a t s e modernitat". Se parla d'aju-dar en prioritat çô que perío-ca l 'ensenhament , la televi-sion e las produccions cultú-ra las . Mas que son t res milions de francs sus un bud-

get global de 3 miliards? En Lengadòc Rosselhon lo

budget deu demorar çô qu'èra l'an passat. Amb lo budget de foncionament del CIRDOC, lo Centre Interregional de Docu-mentación Occitana de Besièrs serem a un pauc mei de 10 milions de francs. Lo CIRDOC deu obrir oficialament lo 26 de junh. Emplega 7 personas que son pagadas per la Region e per la vila de Besièrs. Es la Region Lengadòc Rosselhon que demora la primièra per l'ajuda a la cultura occitana e catalana. Mission en provenga

Per la Provença sabèm que F. Langevin, universitari, èra encargat pel president Vauze-lle d'una mission per estudiar una polit ica en favor de la lenga e de la cu l tu ra d'Òc. Christian Martin lo president de la comiss ion c u l t u r a a anonciat 7 milions de francs mas sabèm pas se to t serà a u t r e j a t a accions directa-ment ligadas a la lenga. Los servicis culturáis espèran la remesa del rapòrt de F. Lange-vin e, aprèp , las decis ions definitivas seràn presas.

Sembla que i a u r à u n p rogrès c o m p a r â t amb la situación de las annadas pas-sadas, mas sèm, coma o dison m a i d ' u n obse rva to r pro-vença l , p l an en de jos de l 'engatjament près per totes los grops politics (manca lo

FN) en décembre de 1997 e qu'èra d'arribar a 17 milions de francs. Enfin remarcam en Miegjorn Pirenèus e en Pro-vença una creissença fôr ta dels budgets cul turaus glo-bals. La par t acordada a la cultura occitana demora a un nivèu bas: mensh de 5% del budge t cu l tu ra l . Es encara pauc de causa e pròva que la cultura francesa se pren enca-ra la mai granda partida de la moneda punlica. En Lemosin, la region mai pichona d'Occi-tania i a pas cap de linha bud-

getària per la cultura occita-na mas i a quauques petitas subvenc ions aco rdadas a quauques associacions, coma l'IEO per exemple.

Mas la volontat es de far quicôm de mai es t ructurar per l'an que ven. Se n'i parla e als servicis cu l tu rá i s ôm ditz que la region vol ajudar a la mesa en plaça d'activitats occitanas mai nombrosas. En Auvernha es la misèria quita-ment se la l inha budgetària existis. Son 100.000 f rancs que son previstes çô qu'es res c o m p a r â t amb l ' a m b i c i o n granda de çô qu'es dit e anon-ciat dins lo rapòrt que crea aquel budget. La soma mesa a disposición es derisòria.

Segon l'enquesta declarati-va realizada l'an passat en Aquitània, l 'occitan i es

encara pro parlat e sustot plan comprés. Pasmens apareisson claras tanben de diferéncias de las p r igondas en t re cada departament de la region nòs-tra . Los d e p a r t a m e n t s mai rurals coma Dordonha, Lanas puèi Pirenèus Atlantics presen-tan de nivèls de practica e de competéncia lingüistica dels intéressants; al contrari dins sa capitala regionala, Bordèu, ausir la lenga per carrièras demòra força excepcional e cons ta t am a mai que a l'entom de la ciutat granda la practica de la lenga a demesit.

Çaquelà en Gironda e de còps dins la granda vila tan-ben, de monde del país, d'asso-ciacions, d'artistas contunhan de la far viure la lenga a través de manifestacions divèrsas. Un dels exemples màgers n'es de segur "La hestejada" d'Usèsta organizada cada annada (al mes d 'agos t sustot) per la "Companhiá Lubat de Gascon-ha", festenal gascon alternatiu dobèr t a las cu l tu ras del monde e a las arts en general.

Lo libre força intéressant qu 'acaba de publ icar Alan Viaut es un au t re exemple d ' aque la vida occi tana de Gironda: "Ecrire pour parler

Los Tradinaires los Tradinaires, présentation d'une expérience d'écriture en occitan en Médocf.

Dins aquela poncha, nòrd de Bordèu, p l an tada en t re boca de Garona e ocean, Medòc de vinhas e de pins, de riu e de mar, A. Viaut, cercaire del Centre Nacional de Recèrca Scientifica a observât, analizat e fin finala publicat lo trabalh realizat en talhièr d'escritura d'un grop de retirais, amassats regularament a Vendais dem-puèi 1980.

Volián, a la debuta, tornar trobar la lenga "d'a'stat" es a dire d'autres côps, ligada a un univers quotidian a mand de desaparéisser o mai sovent ja completament desaparegut. S'amassavan sustot per parlar. Puèi amb l'ajuda del cantaire gascon P. A. Delbau comencè-ron d'escriure tanben. Decidi-guèron alara d 'escriure per aitai archivar los divèrses tes-t imònis de lor passat dins aquesta lenga retrobada.

Dins un poèma d'una tradi-naira: S. Allard, aitai es decla-rar en tot parlar deis mots:

MA.Châteaureynaud

"Sauva-los, sauvam-los, esco-tam-los que criden,

Tiram-los dau hanis ant tombèren un jorn

E ant son mantinguts, rede-vinem trobadors.

Lo harem tots amassa, quite a n 'estarglorios".

Van alara escriure dins un occitan local de tèxtes força divèrses: de tèxtes tradicionals, de contes, de cançons, eca, e aprèp tanben de racontes etno-grafics ("los carbonèirs", "la talha dau bruc", etc.)

Tots aqueles tèxtes per èsser intéressants semblan pas tant importants coma las creacions vertadièras d'aquel grop que en tot voler tornar trapar sa lenga e a l'encôp los racontes de transmission orala del pas-sat, an finalament descobèrt l'escritura e totas las possibili-tats d'expression dins aquesta lenga qu'an causit d'emplegar. Aital se t racha pas sonque d 'una competéncia escricha aquesida en occitan mas se tra-cha mai d 'una revelación a eles meteisses del plaser e de la fôrça de l ' escr i tura dins la

lenga qu'exprimís mièlhs lor pensada.

Se revelèron d'ara enlà de personalitats d'autors verta-dièrs amb de creacions de tèx-tes que mai d'un còp sortisson completament de las temáti-cas evocadas ja abans per abor-dar una vida vidanta persona-la e actúala o de problèmas umans mai generáis, o encara qualques vegadas l'actualitat internacionala: "au so luvat", "Nosta to r ta Nhanque ta" , "Adara n'i a pro" eca. Aquel talhièr d'escritura en occitan permetét doñeas, de mai del collectatge, una creación con-temporanéa en lenga nòstra per de gents qu'avián pas cap de practica d'escritura abans.

Personalament me sembla encara deis mai interessants lo fach de saber que la pa r t màger deis Tradinaires son de femnas (qui tament se uèi e dempuèi 1997 las proporcions son a cambiar: 45% d'òmes uèi contra 10 % a la debuta). Mas sus 150 tèxtes, 115 foguèron escriches per de femnas, (;ò que móstra la necessitai per

elas d'aver un espaci d'expres-sion dins lor cultura. Aquel espaci denegar dins la societat passada e p ian sovent dins l'actuala tanplan, foguèt aitai descobèrt e conquistai per las Tradinairas dins l 'encastre d'aquel talhièr.

Gràcias a l'estudi sociolin-güis t ic tras que remirab le d'Alan Viaut, una etapa novèla comença per "Los Tradinai-res", la de la publ icac ión mediatizada de lors tèxtes e la de la reconeissença publica.

Ara lor preocupación creis-senta es la transmission de la lenga al jovent. Aitai en abril devon presentar lors tèxtes als escolans d'occitan d'Aquitània amassats en Medòc per desco-brir aquela cultura occitana viva de la Gasconha septen-trionala.

Col labora l'Arxiu Occità de la UAB

httpy/www.uab.es/inst-ESTUDIS-MEDIEVALS/ARXIU-OCCITA/

Institut d'Estudis Medievals. Edifici B.

08193 Bellaterra (Barcelona) Telèfon 9 3 5 8 1 1 1 4 4

E-mail arxiuoccita@blues.uab.es

vili A V U I

DISSABTE 1 0 D'ABRIU DE I 9 9 9

niircilheiii-iti@$

"Aquiu, en ua taula, era secretària se dedicaue a véner es tíquets des classes"

Xavi Gutiérrez e Riu

Tamb era fin dera sason d'esqui acabe era envasion -pacifica, mès envasion totun- d'aguesti 'exèrcits'

modèrns formadi per toristes, qu'an cambiai es shivaus per veloces maqui-nes darrèr modèu e es pesades arma-dures argentades per teishuts laugèrs tamb colors çô de mès cridanèrs possi-ble entà hè-se veir laguens der inñnit blanc der iuèrn. Ath delà, e sustot, provedidi força d'eri der inesvitable telefonilhet, er utis emblematic dera f in de mi l lènni d ' agues ta c lasse sociau, paradigma dera Espanha que 'va ben'.

Mès aguesti envadidors non coloni-sen pas tot Aran. Atirats pera nhèu aranesa eth sòn dest in qu'ei eth madeish tà toti: es pistes de Baqueira, e aquiu naut se dediquen a cauishigar tota era nhèu que pòden ath temps qu'acolorissen es blancs linçôs de Pujólo. En parcatge d'aguesta sòrta de república independenta, o mèslèu, tà èster constitucionament corrèctes e mès d'acòrd tamb es visites reiaus que se i hèn annaument, que calerie par-lar d'autonomia monárquica tà referí-se ad aguest nudi de poblacion gessut ar emparament dera estación d'esquí, donques d'aquiu estant e se mos aués-sem de guidar pes matricules dera flota automobilistica que i pòse, arres non diderie qu'èm en Aran -demarca-ción de Lhèida en çô que tanh ath 'cognòm' des coches. Bes e èmmes mestregen aquiu acompanhades de bis e ÒS, dobles èsses e lèu tota era^ rèsta de letres der alfabet occitan ven-gudes -non pas d'Occitània- senon de toti es cornèrs dera 'pèth de taure'. Es pògues èlles deth país demoren amas-sa, acantierades en un costat e vesti-des tamb carroçaries pòc ludentes en contraposición as granasses berlines e tot terrens forastèrs.

En madeish lòc, mès a luenhadi mentaument e temporaument ua trentea longa d'ans, s'inaugurane eth prumèr telesèra, se celebraue ua com-petición d'esquí -eth I Trofeo Valle de Arán- e s'acordaue méter en fonciona-ment un centre ena Val depenent dera Escuela Española de Esquí -era Escòla d'Esqui dera Val d'Aran d'aué. Endarrèr deishauen aqueres corses e corsets enes quaus eth màger esfôrç se hège abantes dera madeisha corsa entà poder arribar tara gessuda a truca de cames e es diuèrses competi-cions promoigudes per aqueri aranesi

Quauqu'uns des professors dera Escòla enes prumeries des setanta

que formauen part der equip nacio-nau d'esquí entà atrèir torisme tara Val, maugrat que non se podec artén-her era celebración de cap de campio-nat absolut pera manca d'un telesèra.

Tà rebrembar un d'aguesti fonda-dors, Pau Bravo -eth prumèr ena foto-, de Salardú, que morie hè cinc ans, d'ençà de hè tres que se célébré un memoriau en sòn nòm. Aguest, amas-sa tamb Felipe Moga, José Moga, Luis Arias e Rafael Mombiedro, toti eri for-madi enes prilmèrs corsets que se dèren quauqu i ans abantes , s'encuedèren d'amiar entà deuant ua realitat qu'encara ei viua, tamb força mès personau e un pressupòst pian per dessús des 87.712 pessetes de recaptacion que s'artenheren pes clas-ses part iculares e collectiues ena prumèra sason -1964/65- segontes ditz era memòria deth centre, que mos a hèt arribar eth sòn actuau director, Joan Abadia. Aqueres tot just ueit per-sones que comencèren auien de tier compde de tot: dar classes d'esquí, a temps complèt o quan acabauen es sòns prètzhèts professionaus, prema-nir es pistes, evacuar es possibles acci-dentadi e véner es tíquets tàs classes "en ua taula que metérem en bar-res-taurant que i auie ena planta baisha

deth telesèra". Açô ac hège era secreta-ria alavetz, Lourdes Liesa, mos rebrembe Felipe Moga. Eth, siguec er unie que demorèc cada día, e pendent tota era sason, naut enes pistes coma professor. Es auti adès nomentadi se i dediquèren mès parciaument, quan les ac permetie eth trabalh o pes dimenjades e vacances, qu'ère quan mès gent i auie; sustot entà Nadau, Setmana Santa, Magràs -quan hègen vacances es francesi- e era dimenjada de Sant Josèp que i auec un pìlèr de gent. Ei dar qu'alavetz "es dimenges ère plen tamb cinquanta o seishanta coches. Lèu toti f rances i aqueth prumèr an, de Tolosa, Sant Gaudenç, Lanamesan... qu'èren es qu'ac auien mès a pròp".

Mès era aufèrta despas saue era demanda. Com que sonque i auie torisme es dimenjades e Felipe se i estèc cada dia -que i calie estar- era majoritat des dies entre setmana non trabalhaue bric e s'auie de pagar eth minjar, per çô qu'ath cap dera sason es numeròs gesseren negat ius : "Guanhè 30.000 pessetes, mès tamb çô que me costèc eth minjar e era erompa deth matér iau esport iu , 38.000 pessetes, ath finau i perdí sòs". E mès n'auesse perdut se non ei pes

cases esportiues. Rossignol tàs esquís e Nordica tàs botes, que li veneren eth matériau -tot de nauta gama- a boni prètz, pr'amor des sòns bons contac-tes coma component qu'auie estât der equip espanhòu d'esquí. Açô tanben li servie entà poder trè-se eth titol de professor diplomat en mens temps deth que calie, dus ans: un entà èster professor e er aute entà devier diplo-mat, tà.çô que calie desplaçà-se entà Navacerrada a on les examinauen.

Ben segur que força des alumnes der alavetz collègi de La Salle de Viel-ha aueren a Felipe coma professor, pr'amor qu'èren es corsilhistes que mès profitauen era proximitat tamb era estación. Rebrembe tamb un punt de nostalgia eth bon ambient que i auie entre eth personau tamb que tra-balhaue, eth companherisme entre aguesti e eth respècte qu'auien entàs professors, toti d'un bon nivèu gessu-di der equip nacionau d'esquí.

Coma curiositat d'ua d'aguestes memories, eau soslinhar çô que deuec èster era prumèra visita reiau tà ues pistes ben avedades tamb eth pas des ans a recéber représentants dera noblessa. Atau se hè constar qu'ena sason 66/67, S. M. era Reina de Bulgà-ria siguec alumna dera Escôla d'Esqui.

UA VAL D'ARAN LIMPIA • UTILISAR ES CONTIENEDORS DE LHAUNES E DE VEIRE.

• TRÈIR ERA LORDERÀ DEMPÚS DES 20 OR, DETH SER

• NON MÉTER LIQUITS LAGUENS DES CONTIENEDORS

• PLEGAR ES CAISHES DE CARTON, ENTÀ REDUÍR ETH VOLUM

• METER TOSTEMP ERA LORDÉRA EN UA BOSSA E LAGUENS DETH CONTENEDOR.

• NON MÉTER LAGUENS ES CONTIENEDORS, MAQUINES, TARCUM D'ÓBRA, MÓBLES, ECA.