t_>í»^^£*í^?^^^¿<w t&utfat&c a& *sWaMtzfat, ntMn>itn>. £&

2(70)

CONTESTANT A

"UN PORTULA"

Contest a un portulâdesprés de saludar-lojo vull felicitar-loi es mateix temps 'profitarper dlr-li que sap gIosarcom el més bon glosador

Ja sé que et vares queixaren una altra ocasiójo respect s'opiniótu també has d'acceptaren püblic no ha de glosarel qul no és glosador

Noltros amb molta raósi cap n'hem estopejatés perquè s'ho ha cercatdins es ram de sa cançóperquè ha fet de glosadori es programes ha espanyat

Un pot esser professornotari o abogatdel món Io més encertatjo això vull aplaudir-hoperd si no és glosadoraquest que faci el favorno 'ficar-se amb so glosat

Si un té una carrera0 un puesto on guanyar es pano s'han de preocupardixin anar sa glosera1 així no faran ploreraen es qul el sentirà

A Io que t'has referitho tenim per acceptatdos pics t'has manifestatque noltros mos hem posatamb uns altres qualque picperò tot Io que els hem dités que ells s'ho havien cercat

No basta per esser pastorsebre guardar bestiarni sebre menar un cani en sa ma dur un bastóha de fer de munyidori ha de sebre formatjarmoltes més coses que hi haque és obligat saber-hoi si és capaç a fer-hoamb aquesta condicióllavors se pot presentar

Jo sempre respectarédins el món tot Io humàtan metge com capellàcom abogat o enginyer10 que no consentiréi això vull que quedi clarque no es posi amb so glosarel qui gloses no sap fer

El que Ii ha tocat rebreés perquè s'ho ha cercatper molt llest que hagi estatpodeu haver comprovatque dins es ram des glosatno hi sap res i vol sebrei 11 ha costat des pebre 4i llavors se n'ha llamentat

Si no té condicionsper molta lletra que un tengui11 aconsell no s'entretenguien públic a fer cançonsperquè mostrarà es llautonsdavant el qui se n'entenguii llavors s'exposa que tenguimales comandacions

Per raro que te parescaIo que un servidor te diusi te fa rialles riuperò el garrover fa s'escai ses 'beies fan sa brescai es gorrions es niuhi ha un refrany vell que diuqui es pastor que munyesca

Tu t'has expressat molt béquan t'ho dic és que m'ho sentets llest i intel.ligentho dic i ho repetiréjo sempre respectaré1 de Io que dic som conscientsi m'he explicat malamentperdona'm i té'n presentque casi lletra no sé

No sé de moment qui etssupòs que un dia ho sabrétu fas ses gloses molt béno ets com alguns perfetsque sempre es passen de llestsdins Io que no saben fer

Es glosar és feina sanajo mai he entrat en suorperò vaig a acabar-hoperquè una obligaciód'una altra part me reclamavaig llegir de bona ganas'escrit teu: bon glosadordispon d'un bon companyóde comissió portolana

COMISSIO PORTOLANA

DE GLOSADORS

*

é

S

Vaig sentir un poc es debatde sa nostra nació1 me da sa impressióque allò és un nieróventurer i mal covatun ou sols no és pollats'altre està en es neixedori s'altre per sa fredornial Ja mos ha tornat

Un cas que jo trob molt raropes qui parlen de progrésque ho fan just a s'enrevésmos foten tots es doblersi mos abaixen s'interèsi duen gent en es "paro"

Jo mig emprenyat estici vos ho dic taI com sonatenguent noltros sa llet bonadur-mos sa de "Chernobic"

Per esser homos entesosque varen estudiarno m'acaba d'agradarvulguin acabar de mataraquests pobres de pagesos

Un acaba sa salivaperò no troba consoltenguent bon oli d'olivamos donen sa lavativaamb aqueix de girasol

Es que hi ha per pegar crits0 es meu cap no ho entenvenem es nou armament1 pagam car i dolentes cosit d'Estats Units

Un altre cas que m'estranyaperò no Ii puc fer méssis tot dolent i pocs doblers¿com putes tants d'estrangersvoIen venlr a viure a Espanya?

Augmenta sa lladronia jporros i endiccionsjust mos falta avui en diaque torni sa moreriai mos faci baixar es calçons

Es president des governi < > que Ii van darreraadiuen que va de primerai jo duc una quimera 'de que va ben malament

Ja mos han fet avinentreduir sa flota pesqueracent pams lluny de sa voreraes polissari t'esperamulta i s'endu sa senderai tu fotut i content

Si vols peix car i dolentcom a soca de figueradescompost i mig pudenti congelat malamentde tres o quatre anys enrere

Si parlam de sa lleterapobre pagès innocentvaja quin pebre coentIi han 'ficat per darrerani vaca ni formatgerasaps que ho hi va de contenti si ha buidat sa carteraesperant un rendimentha de tenir molt d'esmentperquè hisenda no espera

I si parlam de s'oliveramos dóna un oli excel.lentel se menja s'altra genti per noltros es dolentde colza o de pipera

Saps que en suam de llenderasi parlam de s'armamenten venem un de lluenti pagam car i dolentes de sa fIota Reaganera.

De Io que estic més segurque mos faltaran papersque en lloc de mercat comúEspanya és es lloc comúdes països estrangers

RAFEL ROIG

3(71)

Tres aigues mallorquines reconegudes pel mercatcomú.

Protestes dels pagesos, fins I tot amb vaquespel Born de Ciutat.

Fèlix Pons al programa de Ia Trinca de TV-3.

Es va fer l'anunci del tancament de dos cine-mes a Ciutat.

Van arribar a Palma les primeres ajudes alimen-tàries de Ia Comunitat Europea.

EIs passatgers d'un vol de "Canàfrica" van haverde pagar el combustible de l'avió per poder tornara Mallorca.

EIs metges en vaga.

El Ram, un any més, obrí les seves portes.

En Biel Massot a les planes culturals d'un dlaride Ciutat. I en català.

EIs Nins cantaires de Viena, una altra vegadaa l'Auditorium.

Es va anunciar que pròximament es podrà posartelèfon al cotxe.

La sida, així com Ia psicosi que du a darrerava augmentar.

Txomin, d'assassí a quasi fill il.lustre.

Jordi Pujol va ésser present a Ia presentaciód'un llibre de Baltasar Porcel.

Yoldi, autor d'un polèmic discurs d'investiduraal Parlament Basc.

Una pobra Expoinformàtica.

Hi hagué nombrosos talls elèctrics a l'Illa.

La Primavera va esser puntual un any més.

G.A.V.I.M.

(72) Quatre de Fresques MIQUEL BOSCH

ASFALTAT DE CARRERSDarrerament dins el municipi s'han duit a terme

una sèrie d'asfaltats de carrers, entre ells el de Bàr-bara de Verí, que sens dubte era un dels carrers quedonava més mala imatge a Ia gran quantitat de gentque ens visita per les festes patronals de SantMarçal, al mateix temps que era un autèntic fanguerels dies que queien quatre gotes.

INAUGURACIÓ D1UNA AULA D1INFORMATICAEI dilluns vint-i-tres de març, al coI.legi La

Salle del Pont d'INca se va inaugurar una aula, dedi-cada a Ia informàtica.

Aquesta aula consta de deu ordinadors, que hanestat pagats per l'Associaci6 de Pares d'aquell centreescolar. Les classes es donaran després de les horeslectives, és a dir a partir de les cinc de l'horabaixa.

EI cost dels ordinadors, així com de Ia instal.la-ci6puja més d'un milió dos^entes mil ptes.

L'acte d'inauguració compta amb Ia presènciadel batle Guillem Vidal, el qual acompanyat del pre-sident de l'APA, Victoriano Sanchez, visitã l'aulai vegé una demostració. Poc després s'oferí als pre-sents un petit refrigeri.

GUILLEM VIDAL, CANDIDAT A BATLE PER U.M.El comitè local d'U.M. ha triat el candidat a

batle de Marratxí, sense cap sorpresa Ia designacióha recaigut com a les passades eleccions sobre Gui-llem Vidal, el qual ja porta setze anys al capdavant

.de l'Ajuntament. Amb aquesta designació, ja coneixemdos candidats a ocupar el lloc de Batle de Marratxí.

PROVES D'ALCOHOMETRIASegons ens va informar el caporal de Ia Policia

Municipal, aquesta té uns aparells per fer aquest ti-pus de proves, i tenen Ia intenció de començar unacampanya instalant-se a distints llocs del terme, perfer les proves, per tal de fer una prevenció d'acci-dents, ocasionats per l'excés d'alcohol d'aIguns con-ductors. Així que ja ho sabeu, vius I ungles amb eIbeure, no sigui cosa que Ia prova sigui positiva.

ELS DOS CENTRES PUBLICS DE MARRATXIPREMIATS

El "Blanquerna" i el "Costa i Llobera" han estatdesignats per representar Ia seva obra de teatre quepresentaran al concurs deI Consell Insular de Mallorcadamunt l'escenari del Teatre Principal. El col.legiBlanquerna va presentar l'obra "Volem vlure" queestà basada sobre el llibre de Ia Pau de Bernard Ben-son, Ia seva representació va ser només per als mem-bres del jurat classificador que enviava el C.I.M.

Per part del col.legi Costa i Llobera, l'obrarepresentada fou "Informe Terra" que es dugué a ter-me en el local de "Ses tres germanes" (vegeu mésinformació a les planes centrals). L'obra era originaldel mestre Jaume, del mateix col.legi.

Enhorabona als dos centres, i esperem que da-munt l'escenari del Teatre Principal se desenvolupintan bé com ho han fet fins ara.

RECITAL LIRICEl dissabte dia 21 de març va tenir lloc a l'es-

glésia parroquial de Sant Marçal un recital líric orga-nitzat per l'Ajuntament amb el patrocini del ConsellInsular de Mallorca. Comptà amb Ia participació deIa soprano Maria J. Martorell, del baríton FrancescBosch i d'Andreu Bennassar que els acompanyava alpiano. Interpretaren àries d'òpera, romances de sar-sueles i diverses cancçons.

NOUS HORARIS DEL BUSLa companyia d'autobusos que fa el trajecte

entre Pòrtol i Palma ha demanat uns nous horaris.Aquests, que tal volta ja estaran en funcionamentquan surti Ia revista, són els següents:

De dilluns a divendresSortides de Pòrtol: 6,30; 7,40; 9; 13; 16; i 19,15 h.Sort.de Ciutat: 7; 11,30; 14; 18,30; i 20 hores

DissabtesSort. Pòrtol: 7,40; 9; 13; i 16 h.Sort. Ciutat: 8,30; 11,30; 14; i 19 h.

DiumengesSort.Pòrtol: 9; 17; i 19,30 h.Sort.Ciutat: 10; 18'30; 22 h.

DEFUNCIONS RECENTSEn poc temps hi ha hagut les morts de parents

pròxims d'alguns dels nostres col·laboradors. Ens refe-rim a Ia defunció de Ia mare de Pau Ferrer i deIa de Pau Lladó. Des d'aquí volem fer-los arribarvM nostre condol.

CARRER DE "SA FARINERA" EL PONT ACABATFa poc temps s'ha acabat una obra a Sa Caba-

na, que per Ia importância que pot tenir en un futur,semblava que mai s'acabaria.

Aquesta obra era el Pont damunt el torrentde Coanegra, que xapa p'enmig el carrer de Sa Fari-nera i era un obstacle pels cotxes, que no tenienaltre remei que anar-se'n pel carrer de Sa Cabana.

Amb l'acabament d'aquest pont i l'asfaltat delcarrer que també s'ha duit a terme, els cotxes queno vulguin esperar el semàfor, tenen una altra sortidacap a Ia carretera d'Inca, Io que pot ajudar en unfutur a descongestionar el trànsit del carrer de SaCabana.

DIADA A LLUCEl diumenge dia 29, i organitzat per l'Associa-

ció de pares d'alumnes del centre escolar Santa Tere-sa del Pont d'Inca, es va celebrar Ia tercera diadaentre escolars, professors i pares d'aquest centre.

La sortida fou devers les deu I mitja del matfper assistir a missa un cop arribats a Lluc, que esdigué expressament per a ells en el nou acolliment.

Després de Ia missa hi hagué jocs i entreteni-ments per a tots. Malgrat el mal temps fou un èxit.Després del dinar hi hagué Ia tornada.

LA POLICIA MUNICIPAL INFORMA

Aquest mes obrim una nova secció, dedicadaa Ia Policia Municipal, Ia qual cada mes ens entrega-ra un resum de les seves actuacions. Agraim les fa-cilitats donades per les autoritats municipals per ferpossible que mensualment tenguem aquesta secció.

Durant el mes de febrer í fjns el 24 de març,Ia policia municipal ha fet els següents serveis:Denúncies de tràfic 91Denúncies d'obres 19Informes varis 171Vehicles recuperats procedents de robatoris 6Atestats per accidents 5Detinguts 4 (per robatori en una finca del Pont d'IncaProves d'alcohometria 12Robatoris denunciats davant Ia policia municipal 3

MIQUEL BOSCH i AUBA

tHS

rf&&****\&s&*

TV. (73)

0^*A

°°^UlR

AUTO ESCOLA

KALETCl. Mare de Deu de Montserrat , 30 C/. Pérez Galdós 9Es Rafal - TeI. 27 39 97 TeI. 46 77 04

P A L M A D E M A L L O R C A

òPTicn/A"ClUTHT SHf

optic/ optomelri/te/lent/ decontacie

Carrer Manacor, 63 - PALMA - TeI. 46 37 77

(74)

Es PJa de na TesaHI HA POR DELS LLADRES

EI nostre poble sempre havia estat molt tran-quil i Ia seva gent pacífica, només dedicada al tre-ball i a petites i sanes diversions. No havTem tengutmai problemes amb els qui son tan amics d'allò queno és seu. Era molt normal que Ia gent deixàs Iaclau al pany si havia de sortir una estona, no passà-vem pena que algú entràs dins Ia casa amb malesintencions. Perd el temps canvien, 1 moltes coses,en lloc de prosperar positivament, reculen a passesforçades.

El fet és que, aquest mes passat i encara ara,Ia gent està atemorida perquè un o uns lladres hanfet de les seves a diverses cases del pobIe. En unprincipi es pensava que els delinqüents eren de Ia"presó" de menors de "Es Pinaret" perquè tots elsrobatoris havien succeït entre el divendre i eI diu-menge horabaixa. Perd entre tots circula Ia veu ques'ha vist un home desconegut de mitja edat que cir-culava devers les cases on després es confirmavael delicte. Segons les mateixes veus, se creu que,sigui qui sigui el lladre, té una clara noció sobreels qui habiten a les cases on entren, a quines horesno els hi poden trobar, i què poden trobar de valorallà. En una paraula, saben que no s'exposen debades.

Segons sembla també, és freqüent una cosa cu-riosa que sol succeir en els caps de setmana: sonael telèfon i quan contesten se sent com el pengen.D'aquesta forma saben si hl ha algú a Ia casa.

EIs objectes robats s6n joies, ràdios, vídeos,roba de valor,etc. No tan sols és deplorable Ia pèrduad'aquests objectes de gran valor econòmic, (sentimen-tal en el cas d'algunes joies), Ia gent tem més elmalbé que fan a les cases, el trastorn que suposaentrar i veure Ia feta i, sobretot, Ia pèrdua de Iatranquil.litat i de Ia confiança que tothom havia ten-gut sempre amb tothom.

LA CULTURA DE MARRATXI A LA RADIO

Dissabte dia 4 d'abril es va gravar un programade ràdio de Ia sèrie de Ràdio Cadena Espanyola, "AIa plaça hi ha ballada". El programa es va gravardins l'església del PIa de na Tesa. Varen entrevistarel batle de MarratxT i al regidor de cultura. La ma-jor part del programa consistí, perd, en les cançonspopulars que sonaren els nostres dos grups folklòrics:"PIa de na Tesa Canta i Balla" i "Aires des PIa deMarratxí". La intenció d'aquest programa és Ia dedonar a conèixer tots els trets particulars i caracte-rístics de Ia vida i Ia cultura de cada poble. El pro-grama s'emet per als oients els dissabtes a les 12'30per ona mitja.

JOANA M* MATAS i ALOMAR

Divertit 18 de març. Aquest dla els alumnes s'hopassaren d'allò més bé ja que dematf reberen l'agra-dable visita del grup musical EIs VAlldemossa i elstengué ocupats fins a l'hora de sortir a I'esplal inomés feren classe d'onze a dotze.

L'horabaixa es podria anomenar d'allò més es-portiu ja que sortiren a les 15'45 al pati a veureel partit de voleibol entre el BIanquerna 1 el Costai Llobera que guanyaren els darrers pel tanteig 2-1; després s'enfrontaren els mateixos col.legis en unpartlt de bàsquet que també guanyaren els localspeI tanteig de 27-19. Després el col.legi Costa i Llo-bera estrenava equip de futbito que guanyà al Blan-querna per 5-3.

Absència d'una professora. Durant un mes Iaprofessora Isabel Delgado Llompart -tutora de 7ècurs- ha estat absent. Per ara l'està substituint unaprofessora anomenada Neus. Tots els alumnes delseu curs esperen aviat Ia seva tornada.

Remodelaci6 del pati de l'escola Vella de POr-tol. Ha de ser canviat pels mateixos pares deIs alum-nes d'aquella escola. De moment han començat ambuna sembrada d'arbres; també han de fer una piscinad'arena amb un tobogan i hi han de posar quatrebancs i papereres i fer una pista d'esports de 22*13metres.

Creació d'un equip de "futblto" a l'escola. Alcol.legi Costa i Llobera ha estat creat recentmentun equip de "futbito" que ha començat amb moltbon peu Ia seva caminada pel món. Aquest novellequlp està compost per: Antoni Iniesta (porter), JosepMascaró (porter), Miquel Canyelles (defensa), ManelMuño/ (defensa), Xisco Colom (mig), Martí Comas(mig), Pere Escafí (mig), Baldomer Calmaestra (da-vanter), Francesc Darder (davanter), Tomeu Amengual(davanter) i Montserrat (davanter)

UNRECOZD AMARIA OOLOK.S Tenim aquest mes unes col-

laboracions referide< a una profes-sora que entra a formar part delCol.legi Santa Teresa d'es Pontd'Inca el curs 67-68 i que ens dei-xa fTsicament fa poc temps.

7(75)maestra,

Era un dia com qualsevolaltre I un inici de curs igual queel d'altres cursos.

EIs nins cridaven pel patiesperant l'avfs per entrar a lesclasses amb els nous mestres; entreel claustre es podien veure caresnoves que aquell dia tendrien elbaptisme professional.

Entre noltros hi havia unajove mestressa amb aires infantT-vols degut a Ia seva cabellera en-gronxada per l'airet d'aquell lloc.

Alguns Ja Ia coneixien perquèera una antiga alumna del col.legii els professors de més antiguitatIa recordaven com una alumna ex-cel.lent, voluntariosa, treballadorai d'una gran responsabilitat.

Nomia Maria Dolors i ràpida-ment va guanyar-se Ia simpatiai l'afecte de tots noltros.Començà Ia seva tasca docent es-sent Ia tutora d'un tercer cursI més tard s'encarregà de Ia tuto-ria de cInquè tenint per companysdiversos mestres I, fins i tot, ger-manes del mateix col.legi. Totsquedaren satisfets del seu esperitnoble, cumplidor dels deures i a-mant d'una companyonia innataa Ia seva persona.

Arribà a exercir Ia coordina-ció del cel del qual formava partel seu curs i en tot moment col.la-borà amb el col.legi; educà, formài ensenyà a tots aquells nins i ni-nes posant-hi tota l'ànima 1 toteI cor i és ben cert que tots a-quells que passaren una etapa deIa seva vida tenint aquella excel-lent persona per mestressa no l'o-blidaran mentre visquin.

Record una vegada que con-versàvem plegats i m'ensenyí aveure el món d'un altre color; ano preocupar-me per les coses In-necessàries de Ia vida i que tanegoïstament els humans les consi-ram importants; també vaig apren-dre a sentir gratitud per aquellespetites coses que ens rodegen ide les quals solem passar quanen realitat són part de Ia nostravida.

UnIm les nostres pregàriesper a que nostro Pare Déu Ia rebien el seu sl i des d'allà pugui in-tercedir per tots els qui quedamen aquesta vida i després de recór-rer el camT de Ia nostra existènciapoguem gaudir amb ella de Ia Grà-cia Divina.

Un bon dla fou cridada alSi del Senyor deixant darrere ellaun llarg camT que havia llauratamb Ia seva gran personalitat.

AHd que més Ia caracteritzà,i especialment durant Ia seva llargamalaltia, fou Ia seva gran FE...sT, fe en majúscules que ella tenlaen Déu per a que l'ajudàs a duraquell sofriment que sentia quanpensava en Ia seva familia i enels seus fills i en alld que els po-dria passar després de... però de-manava una i altra vegada queaqueste Déu que és bo per totsno els abandonas i arribà a sabersegur que Déu els duria per Iamà quan ella no hi fos.

M* Dolors Langa: Granmejor persona.Afinque morlr a lostreinta y ocho aftos cuesta.Eres Ia única entrefamiliares y amigosque Io has aceptado.

Tu que tuvistetanta capacidadde consuelo para los demáso al menos .para mTno has necesitado delconsuelo de nadieen tu enfermedad.

Pues no sé cómo nl quépalabras empleabaspero sf lograbas tranquilizarmeante cualquier preocupación.

Tu corta vida, M1 Dolores,ha sido siempre lucha-El arriesgado trabajo de tu marido-Preocupación por los hijos-Preocupación por tus alumnos

Al final has luchadopara conservar tu viday aunque Ia muerte ffsicaha podido contigohay una cosa

verdaderamente cierta

La gran vencedora enesta historia has sido tú!

UNA AMIGA

00

. COTtSCLL INSULAR DC NALLORCAbi*VBOHWCAOUS*MWW

V*<*m*m^**^f^i

ES PAS DE S1ARGAMASSA

A aquest pas el podrfem comparar amb unafrontera entre Ia terra 1 Ia mar, Ja que fetm totel seu recorregut per damunt un penyalar entre Iamar I el torrent de Paréis. En aquesta excursió pa-reIx que caminam per damunt Ia Iluna, Ja que totaIa seva dreta presenta un roquissam blanquinós sensegens de vegetació i a l'esquerra Ia mar biava parelxel cel, perd val Ia pena fer-la perquè té una de lesmillors vistes verges de Ia Tramuntana.

CaI recordar que convé anar-hi amb algú quehl hagi estat, ja que és molt fàcil perdre-s'hi.

Començarem l'excursió a l'entrada del torrentde Pareis per Sa Calobra; en haver caminat uns 500m. de torrent veurem a l'esquerra un penya-segati en ell una espècie de cova, i a baix, dins el tor-rent, un ullastre amb molts d'esbatzers: aquí comen-ça Ia pujada, Ia qual malgrat sigui molt empinadaes pot pujar bastant bé. En ser Ja a dalt del penya-segat veurem a l'esquerra nostra uns pins grossosdins una espècie de coma i seguirem endavant tom-bant sempre un poc a Ia dreta. Davant nosaltres veu-rem un coll i abans d'ell una paret, en ser a Ia pa-ret comença un caminet empedrat que ens durà alcorter de carrabiners des Cosconar, avui abandonat.En ser a mitjan lloc aquest caminet es perd dinsuna explanada en forma de clot, perd en direccióN. el tornarem trobar; en ser al corter de carrabi-ners seguirem en direcció E. cap a Ia font dels Polls,després seguirem pel camf que va al Cosconar i esser a Ia primera volta del camf ens desviarem a Iadreta per damunt una cresta que separa dues comes,en ser a baix d'aquesta cresta les dues comes esconverteixen en una i a dins hi ha un torrent6, elqual seguirem flns al torrent de Lluc. En arribar-hiel seguirem cap al torrent de Parels tot seguinscap a sa Calobra, punt de sortida.

Duració aproximada: 7 hores.

JORDI CLOQUELL

• I E D I T 0 R I A L •^HH I

Tots els Ajuntaments han hagut d'afrontar elproblema de l'urbanisme, és a dir l'ordenació del mu-nicipi segons els drets i les necessitats dels seus ciu-tadans, disposant quines zones poden ser edificablesI de qulna manera, urbanes, industrials, residencials,quines s6n rústiques, verdes, de protecció especial,i quins espais es dedicaran a serveis socials, espor-tius, etc.

No oblidam que aquest és un dels punts mésconflictius que té un ajuntament, precisament perle< pressions a què es veu sotmès i per Ia quantitatd'interessos que l'envolten; interessos que van desde poder disfrutar una caseta al camp dissabtes 1diumenges fins a guanyar quantitats absurdes tornantvendre trossos de terra que abans eren rústics o degarriga i avui han pujat de categoria i de preu con-vertint-se en solars edificables. Es l'Havana d'un -gra-pat d'afortunats i especuladors que tendran Ia possi-bilitat d'obtenir unes ganancies desorbitades.

Perd el fi primordial és l'ordenac)o del municipisegons les necessitats i els drets dels contribuents,com és ara el dret a l'espai natural, Ia protecciódel medi ambient, el dret a Ia vivenda pròpia, a ser-veis socials, i al manteniment d'unes peculiaritatsque conformen el poble com a tal.

En el cas de Marratxí ^n parlar de mi no ric-un terme plagat de casetes i casetons Il.legals -elsseus propietaris han cobert unes necessitats, capricismés bé, i s'han desentès de les més mínimes obliga-cions que tenen amb el municipi a on s'han estab!ert-pareixque Ia solució als problemes urbanístics passaper una ampliació escandalosa de Ia superfície urba-nitzable.

I és que hi ha d'haver espais edificables legal-ment ordenats, i més a un terme com el nostre tana prop de PaIma i cobdiciat com estatge per moltade gent ciutadana, perO aquesta vegada... és ques'han passat! I si hem d'alabar l'ordenació de les su-perfícies edificables també hem de dir que, una ve-gada aprovades les Normes Subsidiàries de Planeja-ment, hi podrà haver a Marratxí, a més de les urba-nitzacions il.legals que no hi haurà qui les arrabassi,altres tantes de legals, tot això a costa d'anihilarzones verdes i naturals, i aquesta terra nostra jano serà Ia terra plàcida que ens deixaren els nostrespadrins, per convertir-se en un arravaI de Ciutat,amb gent residencial no integrada en Ia nostra perso-nalitat.

Era ben necessari definir les normes que regiranles altures que es podran fer, les superfícies mínimesper a poder construir una casa, sobre tot dlns terrarústica o forestal, els colors i els materials quehauran de tenir les façanes, i és ben positiu el llistatd'edificis 1 elements arquitectònics catalogats signatpels arquitectes Antoni Sbert Casasayas i Pilar Simon

(77)

Aznar. Només fa falta que l'Ajuntament imposi elrespecte a Ia normativa i que Ia protecció dels ele-ments catalogats sigui realment efectiva, deixantsempre Ia porta oberta a una ampliació d'aquestselements i edificis, com per exemple que tot Marrat-xinet hauria de ser objecte d'un pla de proteccióespecial, s'haurien de conservar Ia major part de pa-rets seques, etc.; del contrari només tendrem paperbanyat.

Però Io que no s'entén és perquè les superfí-cies urbanitzables hagin de ser tantes i tan extenses.Es un caire que no acaba de quedar clar d'aquesturbanisme. Es que ja no hi cabem a Marratxí perhaver d'urbanitzar tanta terra? Tan fortes han estatles pressions de segons quins interessos? Tan alt ésel preu polític? Quins criteris s'han seguit per a se-leccionar els espais edificables? Són criteris d 'ut i l i -tat per a Ia majoria deI poble de Marratxí? Estansegurs els membres del Consistori que en faran moltsde contents, o només uns quants? Creuen que unamajoria de marratxIners ho volen aixI? No hi ha mas-sa interessos particulars davall aquest pla? Quantsn'hl haurà que se n'ompliran les butxaques? I l'oposi-ció municipal, què hi diu a això? perquè l'oposiciótambé forma part de l'ajuntament. Creuen vostès,edils municipals, que aquesta és Ia millor solució peral camp de Marratxí? Quina consciència en teniu,de Io nostro? I quina credibilitat moral podreu tenirper afrontar amb serietat les casetones il.legals?

Quan aquestes planes surtin al carrer ja hauràacabat el termini d'exposició pública de les NormesSubsidiàries de Planejament de Marratxí, aprovadesper Ia Corporació Municipal el passat vint-i-sls defebrer, i passaran a Ia comissió provincial d'urbanismeper a Ia seva aprovació definitiva. I què voleu queen diguem? Doncs que esborrona contemplar tot a-quest espai urbanitzable en el nostre terme. I hodeim amb Ia trista convicció de que l'únic que podemfer és això, dir-ho. De pena.

LA REDACCIO

En Ia passada edició (número58, pàgina 7) surt el nom d'un re-gidor com Antoni Vich Morey; tocaser Joan.

Més que portada és un avanç d'una noticia quetendrem el proper mes: un estudi sobre alguns aspec-tes de Pòrtol realitzats pels alumnes de curs delcol.legi Costa i Llobera, en estreta col·laboració ambel seu mestre, Bonifaci MoIada.

AixI idd, encara que no vagi signada té autorque en aquest cas deixa de ser anònim per esdevenircol.lectiu.

6m°S

flEgCftbQ \

0op'r* . - - *

CAUEHüÉfcTOS

V/.

fojüHwiEvm)

cfc. ...

?£p. *WOfc*

jALbö Pö0ft;AjtfoßMAß-ne

VU»/&flUTftT

EW<flflfl *"¿Cfì HQUJDñM ?

10(78) Teatre

A Ia sala d'actuacions de "Ses Tres Germanes"el passat dia 14 de març es posa en escena l'obrade teatre titulada "INFORME TERRA" pels alumnesde Ia segona etapa d'EGB del Col.legi Costa i Llobe-ra de Pòrtol.

EIs seus autors diuen de l'obra: "... Cert ésque aquells habitants d'un llunyà planeta, amb moltbona intenció, contaren al nostre infantó com ensveien per allà dalt.

Ara nosaltres ho veurem com ens veuen desde lluny i si noltros amb bon ull volem anar endavantens cal aprendre Ia lliçó: millorar eI que som si novolem perdre Ia raó. "

(79)

L'obra es compon d'una successió "d'esquetxos",en clau d'humor, perd no sense Ia manca, en cadaun d'ells, d'un punt per Ia reflexió.

Nombrosa assistència de públic. L'ocasió convi-dava a presenciar una producció teatral autòctona.La preparació dels al.lots de segona etapa començàa principis de curs i és digne d'alabar l'esforç quehan fet per compaginar els estudis i els assaigs del'obra.

ANTONI CANYELLES I OLIVER

PR6CISar

», meni &9U**U *n,^>r

Fa 150 anys (abril del 1837)

Dia 22 mor el síndic de l'A-juntament Dionisi Simonet. N'hande triar un altre.

El Consistori convoca els e-lectors pel diumenge 7 de maiga les 3 de l'horabaixa.

EIs electors seran: LlorençHomar, Jaume Frau, Joan Serra,Miquel Ramis, Joan Company, Vi-cenç Matas, Rafel Jaume, PereJosep Jaume i Mateu Canellas,actual batle i president.

En fa 100 (abril del 1887)

En aquesta epoca Ia composi-ció de l'Ajuntament és Ia següent:Batle: Francesc Serra SastrePrimer tinent de batle: Rafel Jau-

me LlabrésRegidors: Miquel Serra Jaume

Bartomeu Carrió RamisJosep Serra BarreraJosep Serra RamisJoan Sans

Es Secretari: Francesc Barrera

Aproven el pressupost adicio-nal i refós corresponent a l'exerci-ci de 1886-87

En fa 50 (abril del 1936)

El govern civil acorda enviara Ia comissió d'hisenda del Gobier-no de Burgos una instància dema-nant que sigui abonat el 50% deIa subvenció que, en virtut de lesdisposicions legals, correspon à~l'Ajuntament de Marratxí per lesobres realitzades en Ia construccióde l'escola de Pòrtol.

Per donar més cabuda a Iaplaça tomaran el porxo i els excu-sats de Ia casa consistorial quedonen allà. Amb això també evita-ran que no siguin un obstacle quefa molt lleig.

S'ha d'exposar al públic elprojecte d'alineacions i rasantsde varis carrers de Portol, formatper l'arquitecte de Ia Diputació,Carles Garau, que du data del 20de febrer de 1934. Durant un mess'admetran reclamacions. •

S'ha d'efectuar un pro-jecte d'alineacions i rasants delscarrers de Sa Cabaneta. Ja quel'Ajuntament no té arquitecte setornarà demanar al de Ia Diputa-ció.

S'han canviat diverses plaquesdels carrers de Sa Cabaneta. EIsjornals han pujat 24'75 ptes.

En contestació d'una circulardel governador civil Ii comuniquenque en aquest Municipi no hi haindústries ni fabriques aturades.

Demanen a Ia Inspecció pro-vincial de primer ensenyament quecom més prest millor sigui nome-nat un mestre per a l'escola nacio-nal de nins d'Es PIa de na Tesaperquè ja fa bastant de temps queestà sense mestre d'Estat i, pertant, en un estat d'abandonamentque consideren molt perjudicialpels nins i per tota Ia poblaciója que no tenen classe i se dedi-quen al joc i cometen actes quemolesten els veïnats de l'esmentatnucli. Al poc temps ésconcedit.

S'han d'arreglar les bombesde treure aigua de les escoles d'EsPont d'Inca per estar fora de ser-vei.

A l'escola nacional de SaCabaneta hi han de posar Ia degudainstal.lació d'aigues mitjançant unabomba o motor.

S'estan efectuant les obresdeI xamfrà entre els carrers deQuadrado i Rector Llompart deSa Cabaneta.

Enr.»*—¿__.. a ies "Jefes de— I 'JlUTige Femenina" que facin una

relació deIs veïnats d'aquest Ajun-tament amb expressió de Ia quanti-tat que cada un subscrigui per con-tribuir al dia "del PIato Unico".

Segons notícies, el local del'escola nacional de Son Netot apenes no té capacitat per als a-lumnes que hi assisteixen i Ii man-ca habitació per al mestre. A mésel propietari ha manifestat el desigde no voler continuar el contractede lloguer.

Per altra part, el mestre hademanat un locat per habitacióseva i el propietari de Ia casa de-

nominada- Ca'n Bronquet l'hi haoferit aquesta finca situada enun lloc molt adient per a l'assis-tència a l'escola. L'Ajuntamentha de decidir. Acorden que el regi-dor Sastre i el mestre de Son Ne-bot visitin el local de Ca'n Bron-quet i parlin amb el propietariper establir les condicions.

L'Ajuntament acorda davallarIa quota mensual que els fornerspaguen per Ia venda ambulant depa. De 15 ptes passa a 10.

Al cap d'una setmana dema-nen més rebaixa i Ia tornen conce-dir. El preu final queda fixat en8 ptes.

A Ia plaça pública de Sa Ca-baneta han construït una paret.Ha costat 68 ptes.

S'han pagat 10 ptes a lesmonges de Sa Cabaneta per brodari compondre els vestits del noucotxe fúnebre.

L'Ajuntament abona 50 ptesa Ia "Organización nacional sindica-lista de Falange Española de lasJONS" per contribuir a les despesesde les "Bodas Españolas del 2 deMayo" organitzades per aquellaentitat per al present any.

En fa 25 (abril del 1962)

Queda aprovat el pressupostd'asfaltament dels carrers indicatsel mes passat. El total puja420.541 ptes.

La Diputació concedeix unasubvenció de 80.000 ptes destinadesa pavimentació.

L'inspector municipal veteri-nari comunica l'extinció de Ia ma-laltia de pesta aviar en el Municipi

Se concedeix llicència muni-cipal a Antoni Calafat BarcelÓper obrir una merceria a Ia casan« 9 del carrer de Weyler (Es PIade na Tesa).

Gerard Bernabeu Balaguerés nomenat i pren possessió commetge titular interí del primerdistricte.

Entrevista (81)

Miguel Sureda

Dies passats hi va haver canvl de delegat a Sa Nos-tra de Pòrtol. Fins ara ho era Miquel Sureda, queJa duia dotze anys en el carrec. A partir d'ara hosera Antoni Font, d'Es PIa de na Tesa, amb el qualparlarem en el proper nùmero.

Avui, sorpresos del canvl, volem fer algunespreguntes a Miquel Sureda.

A què és degut el canvi, Miquel?"A una ànsia natural de prosperar unida a una

oportunitat concreta que m'ha oferit s'empresa. Hanvist Io que he fet a Pòrtol i de qualque maneram'han volgut promocionar".

T'hi trobaves bé, per alla dalt?"Sf. Interiorment m'ha sabut greu haver-ho de

deixar, sobretot si parlam del caire huma. ConeixiaIa gent, tenia amistats..."

Dotze anys és molt de temps. Resum..."A Pdrtol he vist un creixement econòmic i

d'estalvi molt gros. Quan hi vaig anar hi havla unestres-centes comptes 1 ho he deixat amb un nOmerode comptes superior al d'habitants. Durant aquesttemps ha crescut l'economia, especialment a l'âreade serveis, com és el cas dels pensionistes: Inicial-ment només devien cobrar a través del banc quinzeo vint pensionistes; els altres cobraven un horabaixaal cafè. D'això hem passat a que prop de 400 pensio-nistes puguin cobrar còmodament a través de compte.Podem dir que hem passat del tercer món a Ia infor-mStica.

Hem vist també un creixement dins els serveisdes de comptabilitzar en una fitxa amb bolfgraf finsun teleprocés amb tots els avantatges que això com-porta.

També dins l'àrea de serveis també hem passata pagar casi tots els imposts a través de Sa Nostra,cosa que abans s'havia d'anar a fer a Palma.

La cultura de Ia gent a nivell econòmic tambéha progressat a ritme ascendent. El resum generalés que hem passat d'uns servicis tercermundistes al'era de Ia informàtica/

Com veus Pdrtol econòmicament?*El veig amb un sentit de màxlm estalvi. Gent

molt treballadora que gasta poc I estalvia molt. Enaquests darrers sls o set anys arran d'aquest creixe-ment econòmic Ia gent demana uns serveis millors.Abans Ia gent sols no sortia 1 avui s'apunta en granescala a les excursions que feim. Es un dels poblesque pel número d'habitants hi ha més índex de parti-cipació en les passetjades dels pensionistes."

Has dlt que era més estalviador... també inver-teix?

"Sf, és més d'estalvi que d'inversió. De totamanera hem vist un gir de 360 graus en matèriad'inversió. Com vaig arribar es fela una operacióde crèdit cada tres o quatre mesos; avui les 10 o12 operacions mensuals hi són."

A quin nivell? En què inverteix Ia gent?"Construcció de vlvendes, renovació de vivendes,

renovació I posta al dla de negocis, adquisició demaquinaria agrícola, adquisició de maquinaria pera les empreses que hi ha allà... Comença a haver-hi consciència que demanar un préstec no vol direstar en crac o en Ia ruïna sinó que implica millorari fer una inversió que d'altra manera haurien d'estarmolt de temps a poder fer.

La gent és molt cumplidora amb les opera-cions de crèdit. Normalment sempre les amortitzenabans de temps, Io que demostra aquesta gran capa-citat d'estalvi i un esperit sa de gent cumplidora."

Alxf com heu ajudat a Portula, quina altra par-ticipació té Sa Nostra en Ia vida cultural i socialdel pobIe?

"Recolzament a Ia tercera edat organitzant lesexcursions de pensionistes. Ha finançat en gran partles obres dels centres de salut de Pdrtol i de Sa Ca-baneta. Ha contribuït a finançar les fires del fangque s'han fet. Ha recolzat l'escola finançant les ex-cursions del Costa I Llobera i les actuacions delsVallldemossa. Ha participat en les festes del terme,de Sant Marçal i en els darrers anys també les localsde Pòrtol, finançant les actuacions dels grups musi-cals i altres despeses. Ha recolzat actes de tipuscultural com l'actuació de Ia Capella Mallorquinaa sant Marçal; actes esportius com trofeus de futbol,columbicultura i ciclisme. "

Acabam?"Si, vull dir que em queda una certa espina

sobre Ia creació d'un centre d'esplai per a Ia terceraedat 1 que em vull despedir de tot el poble en elqual deix molts d'amics i coneguts."

Miquel Sureda, quaranta anys, dotze d'ells alfront de Ia delegació de Sa Nostra a Pòrtol passaa partir d'ara a l'oficina oberta fa dos dies en elPolígon de Llevant de Ciutat. SI el cercau, allà eltrobareu. Fins sempre, Miquel!

B i e 1

ODISSEA EN EL PUlG BLANC

Finals d'hivern. La serenitat sembla dominarels camps de Marratxí on ara destaca eI color blancde Ia flor dels ametlers i de Ia ravenissa blanca.Cap a Tramuntana dels pins de Sa Vileta també estanen flor i en el migjorn Ia garriga de Son Caulelleson el romanI hi floreix tot l'any. Aparentment Iatranquil.litat del dia just es veu alterada per l'es-trident cant de Ia mèrlera i el vol ràpid i fugaç delcucull.

Perd que l'hivern se'n va ha estat també repa-rat dlns el buit d'un velI tronc de garrover en uncoster del Puig Blanc, allà on comença aquesta his-toria, una de les més apassionats que podem trobara Ia naturalesa i tot i essent una de les més estudia-des, Ia seva perfecció no ens deixa de sorprendre.Protagonista: Apis mellifica (l'abella mel.lTfera).

20 dies de MarçDins el buit del tronc hi 'ha el rusc i en el cen-

tre Ia Reina amb tota Ia prole apinyada per resguar-dar-se del fred. Aixf viuen des de Ia tardor, alimen-tant-se de Ies reserves que a l'estiu varen arreplegar.Enguany, amb l'arribada de Març manca el fred Iés hora de reactivar Ia vida del rusc. A fora Ia Mal-va ja ha obert els cinc pètals en forma d'estrellai està a l'espera de rebre els polinitzadors. El seunèctar i pol.len els reclamen. Ben a prop els amet-lers de Ses Clotes també necessiten ésser pol.linit-zats.

Tímidament les abelles comencen a sortir delbuc, les més expertes s'allunyen per explorar el ter-reny i mitjançant unes danses de coreografia miste-riosa informes les demés de Ia direcció, distància,qualitat i quantitat de Ia font d 'aliment. Les diuenque ben a prop hi ha pins, Ia seva reïna les serveixper obtenir prdpolis que utilitzen per arreglar eIrusc, i a més ara estan florits i ofereixen una granquantitat de pol.len. També informen que en els pratsde Sa Vileta hi ha molta flora mel.lífera per quancaigui Ia flor dels ametlers. Hi ha roselles amb moltde pol.len, Ravenissa (Dlplotaxis erucoldes) amb nèc-tar saborós, Capironets (Reseda alba), margalides,esbatzers, etc. Flors totes que amb l'aroma i el colorcriden l'atenció ja que també necessiten de Ies abe-lles.

Amb Ia informació precisa surten totes les o-breres a reposar el rebost. Per Ia seva part Ia Reinaque disposa de qualque bresca úti l de l'any passat,comença Ia posta depositant el primer ou en Ia cel-la central per llavors anar omplint totes les bresquesen trajectòria circular i posant més de mil ous aldia. Un a cada cel.la.

Així el buc comença una nova temporada, Iadarrera que veurà l'actual Reina.

A fora tot el camp està florint, les obrerestreballen sense atur i a poc a poc se van omplintde mel i pol.len els magatzems de Ia caera. A l'in-terior l'activitat també és màxima; les obreres mésjovenetes fan les feines de Ia casa alimentant leslarves que van naixent amb gelea que elles mateixesprodueixen. Es una substància derivada de Ia digestiódel pol.len amb un poc de mel que segreguen perles glàndules hipofaríngies. Les larves surten als tres

dies de posat l'ou i són alimentades amb aquestasubstància per les nomenades obreres dides durantels primers dies d'existència. Hi ha una excepció iés que certes larves estan destinades a transformar-se en Relna i aquestes són sempre alimentades ambgelea. Així idò, són les mateixes obreres que decidei-xen quan necessiten una nova Reina i és Ia diferentdieta que determina Ia seva aparició.

Les demés larves, futurs abellots o obreres,.segons provenguin d'ous fecundats o no, a partir deltercer dia reben un aliment a base de mel i pol.len.

Passen nou dies de vida larval quan ja són ma-dures i construeixen el capoll que les mateixes obre-res segellen amb un tempanell de cera i pol.len. Dot-ze dies més tard roeguen l'opèrcul del capoll i aban-donen Ia cel.la. Les nimfes d'abellot se torben unparell de dies més en sortir del capoll i les Reialsalgun menys.

Una vlda sense repòsL'obrera que ja ha sortit deI capoll abandona

Ia cel.la i tot d'una se posa a fer feina per integrar-se a Ia vida de Ia caera. Lo primer és netejar Iacel.la i deixar-la disposta per Io que facl falta; ma-gatzem d'aliment o bresol de futures larves. Fet aixdi al llarg de sis dies és dida, alimenta les larves quevan naixent amb gelea reial I mel, aixf com a IaReina, aquesta sempre amb gelea reial.

Al setè dia, quan disminueix l'activitat de lesglàndules que segreguen Ia gelea decideixen activarles glàndules cèries al moment que passen de serdides a escultores. La seva ocupació és ara Ia cons-trucció de bresques i cel.les.

Un grup d'abelles ja s'ha preocupat de dur alrusc reïna dels pins de Sa Vileta que les escultoresempren per preparar eIs prdpolis, que són una mesclad'aquesta reïna amb cera, pol.len i secrecions sall-vars. Amb prdpolis recubreixen totes les superfíciesrugoses i obertures innecessàries. Fet aixd el conjuntd'escultores se pengen unes de Ies altres formantuna columna vivent i comencen a segregar cera performar Ia bresca. Es una tècnica perfecta que reque-reix una conjunció total entre les escultores. Mésperfecta encara si sabem que abans de construir hantingut en compte l'orientació més favorable per Iaventilació, les necessitats de circulació i Ia situacióde l'entrada.

Sobre el buc Ja confeccionat van emmotllantquatre tipus de cel.les, les més nombroses són pera Ia cria d'obreres. Altres majors per aIs abellotsi algunes en forma d'aglà per a les Reines. Un quarttipus serveix de magatzem de mel i pol.len.

Finalitzada aquesta tasca a les obreres les res-ten quinze dies de vida i encara no han vist Ia llumdel SoI. SOn els quinze dies que dediquen a les flors.Es el moment de Ia fecundació de les plantes silves-tres 1 conrades. Són els quinze dies per replegar nèc-tar que acumulen en el gavatx, i pol.len que duenen unes estructures de les potes posteriors. Cadaabella visita milers de flors en un dia. Per aixd Iainstal.lació de ruscs artificials en el camps de cultiufd augmentar Ia producció dels fruits en més d'un30%, tècnica agrícola que molt bé podria ser utilit-zada a Marratxí.

Després les obreres que ja han complit moren,a no ser que arribin a Ia maduresa a les postes deIa tardor 1 en aquest cas viuen una temporada més.

(85)

MIQUEL ANGEL FONTDibuix: Vicenç Sastre

Nous horitzonsPrincipis d'estiu. El rusc està superpoblat i ple

d'aliment. El dia és plScid i res fa pensar que aquestmatT assolellat pot canviar dràsticament Ia vida delbuc.

Observe» les obreres més feels que Ia Reinaha deixat de posar ous i elles abandonen també totesles feines quedant a l'expectativa. Veuen que Ia Rei-na menja més de Io habitual, pensen que probable-ment ha arribat el moment de Ia partida 1 tambés'alimenten a bastament. Podríem pensar que és ab-surd que abandonin el rusc quan més plena està imés còmoda és Ia vida, ja que sobren existències.Perd Ia Relna no se guia per Ia comoditat sinó perIa necessitat d'expansió de l'espècie.

A mitjan matf les obreres reben Ia confirmació.La Reina se comença a dirigir vers l'entrada, Ja nohi ha dubte. Es el moment de colonitzar, d'abandonarel buc i construir-ne un de nou, d'eixamenar.

Les súbdites més incondicionals fan pinya alcostat de Ia Reina. Aquesta dona l'ordre de partidai surt tota Ia comitiva amb Ia Reina al front. S'atu-ren a un lloc pròxim a l'espera que tornin les explo-radores que s'han adelantat a Ia recerca del lloc a-dequat on instal.lar-se, probablement per Son Caule-lles, ja que comencen a mancar les flors de primave-ra i enllà tenen Romanf i Socarrell (Dorycnlum pen-taphyllum) per arribar a Ia tardor. I d'aquestes flors,Ia més preferides de l'Apis mIllifica, treuran Ia melmés bona.

Amor de mortA l'antic rusc del Puig Blanc, d'una d'aquelles

larves reials neix Ia primera princesa decidida a con-vertir-se en nova Reina. El rusc just admet una Rei-na i Io primer que fa Ia princesa és destruir totesles demés cel.les reials. Les obreres ho consenten,perd no confien gaire en Ia seva capacitat per ocuparel tron i no col.laboren en aquesta matança. Confia-ran en ella quan vegin que és capaç d'engendrar abe-llots, senyal de què ha estat fecundada i llavors sfse llancen totes sobre les larves reials i les extermi-nen.

Però Ia princesa no hi ha estat a temps i resul-ta que se troba una altra princesa que ha sortit delcapoll quasi al mateix temps. No hi ha lloc per totesdues i té lloc un duel mortal entre elles davant Iamirada de les obreres.

La princesa guanyadora, única ja del rusc s'hade convertir en Reina com més prest millor. Peraixò ha d'anar a cercar l'amor I són les mateixesobreres que Ia treuen del buc perquè realitzi el volnupcial.

Es un dematT tranquil i assolellat. EIs abellotsvoletegen nirviosos, entren i surten del rusc, han vis-cut al seu aire, sense fer-ne ni brot, però ara elsarriba el moment de Ia veritat.

Devers migdia surt Ia princesa, realitza unescurtes volades per trempar les ales, pren referènciesde Ia seva llar i acte seguit se comença a elevar.Se forma Ia filera de tots els abellots aspirants afecundar-la, participar en el vol nupcial és l'únicamissió de Ia seva existència. Però ella voI el millor,el més potent, eI més fort. Continua l'ascens i doble-gada l'altâria dels pins de Sa Vileta abandonen jaeIs més joves, encara no ben ensinistrats en el vol.Aquests podran tornar al buc on seran admesos unatemporada, fins que en neixin de nous.

La filera s'acurça mentres Ia princesa continuaferma l'ascens. Cauen també els dèbils I els vells.Es Ia fi per a ells, no saben cercar aliments i sitornen al rusc seran travessats pel fibl6 de les obre-res guerreres.

Ja només en queda un, és el seleccionat perIa mateixa naturalesa, eI més fort. La princesa esfa pregar i tots dos realitzen un ball amorós, talvegada amenitzat pel cant de Ia xigarra. A Ia fiIa princesa l'accepta 1 en el mateix cel s'acopleni l'abellot ejacula tots els espermatozous, que quedenemmagatzemats en el ventre de l'ara Ja indiscutiblenova Reina del Puig Blanc.

Satisfeta i feliç, ignorant el sofriment del mas-cle, torna al rusc. Inicia Ia posta i els ous fecundatsoriginen abellots, les obreres tenen aixI Ia confirma-ció i Ia coronen. EIs ous no fecundats originen obre-res o Reines, segons l'alimentació de les larves.

Però abans d'això les obreres ajuden a Ia Reinaa desprendre's de les restes de l'abellot Rei. Aquest,després de Ia còpula, al separar-se de Ia Reina, s'haesqueixat i ha mort. Al cap 1 a Ia fi aquest era elseu destí. El preu que ha de pagar per haver estatel número u després de tota una vida de malfener.No sabem si ell sabia alIÒ que Ii esperava, és difícilpensar que no quan cada individu del rusc ha sabutsempre allò que havia de fer, com i en quin moment.

(86)PAU LLADO i OLIVER

SON BAULO

Es de vespre i fa fosca, pero l'encant de Iaplatja i de les contrades de Son Baulõ se manifestaa cada instant i a cada moment, tant si fa sol comsi fa neu, tant de dia com de nit.

El soroll de les ones que, constantment empe-nyen l'arena de Ia petita cala, i els pinars 1 tama-rells s6n el testimoni natural d'aquest reco de Ma-llorca que pertany al terme municipal de Santa Mar-galida i que es troba just aferrat a Ca'n Picafort,al centre de Ia Badia d'AlcCdia. Aquest testimonide Ia naturalesa que se manifesta en silenci perdamb abundància en aquestes contrades, xoca ambles edificacions que des de fa més de mil anys handuit a terme els pobladors de Son Bauló I voltants.

Encara que dins el territori de Son Baul6 nose troben construccions prehistòriques, seguint voraIa costa en direcció a Artà, abans d'arribar a SonSerra de Marina I dlns els terrenys de Ia possessióde Son Real hi trobam el testimoni d'una Culturamolt antiga, Ia presència dels fenicis.

Estic parlant, evidentment, de Ia Necròpolisde Son Real que es troba a uns 1500 metres de IaPlatja de Son Baul6, perd Ia deixaré per una aItraocasió perquè el que avui ens importa és Ia zonaque dóna tTtol a aquestes línies.

La paradoxa és molt curiosa i sorprenent. A-quest encant natural sobreviu espectacularment ambel bulliciós mon de l'espectacle i dels negocis i elturisme. No precisament per aquesta raó no haguemde tenir en compte aquest apartat a l'hora d'enume-rar tots els encants de Ia zona. S6n destacables elscarrers i voravies amples, el Passeig de Ia Mar iles espaioses terrasses de les cafeteries i restaurants.També les de sobra conegudes discoteques que posenel punt musical, ball i espectacle a les nits de SonBauló.

L'finic inconvenient que hi podem trobar és l'i-neficaç dedicació de l'Ajuntament de Santa Margalidaa l'hora de resoldre millores per a Ia zona. Inconve-nients que comparteix amb l'altre nucli, Ca'n Pica-fort. Enllumenat public propi del subdesenvolupament,senyalitzacions inexistents i en cas d'existlr estancoi.locades d'una manera deplorable. Això sí, cal des-tacar Ia tasca de l'Associació de veïns amb Ia sevafeina desinteressada per a netejar Ia zona i aportarsol.lucions com Ia construcció d'una glorieta a l'en-trada de Son Baul6 per a facilitar l'accés vial a Iazona i les solucions a Ia vista sobre Ia seguretat ciu-tadana.

Com no, sols me manca recomanar Son Baul6

Son Baul6 és, sense cap dubte i per davant detot, l'exemple que haurien d'haver pres totes les ur-banitzacions que s'han construït durant aquests vintdarrers anys al llarg de Ia Costa mallorquina. Noés fàcil trobar-mos amb un nucli de cases, xaletshotels, cafeteries, restaurants, discoteques i tendesdiverses amb Ia presència omnipotent de Ia Naturale-sa. AquT, a Son Baul6, a l'hora d eposar asfalt i ci-ment, al manco fins ara s'ha tengut en compte Iavegetació i Ia fauna, i per aquest motiu els qui tenimel privilegi de contemplar l'hermosura de Ia Naturaens trobam satisfets, amb mesura, de saber que enca-ra hi ha un mínim de respecte a l'entorn naturalque dia a dia va perdent terreny a altres llocs.

a l'hora de decidir on hem d'anar a passar uns diesd'esplai, a l'hivern o a l'estiu. Perd ara, ja ens tro-bam a les portes dels mesos estivals per què no a-profitar per assaborir aquesta petita platja de SonBaul6 I tots els serveis que estan a Ia nostra dispo-sició? Com ja sabeu s6n molts els turistes estrangers1 nacionals que visiten ininterrompudament, any rereany, aquestes contrades del Nord-Est de Mallorcai se'n tornen als seus respectius llocs d'origen ambel desig de tornar aquT una altra vegada. Per quèno descobrir els mallorquins tot l'encant que encisaels visitants de fora?

NORD DE MALLORCA, MARÇ DEL 87

"THE MOSQUITO COAST"UNA PEL.LICULA PER REFLEXIONAR

"The Mosquito Coast" és una pel.lfcula que aramateix està en cartell als cinemes. Pareix que estàtenint molt d'èxit. Des del punt de vista d'un espec-tador més tenc Ia necessitat d'apuntar una sèrie d'i-dees i suggerències que el film m'ha proporcionat.

Lo primer de tot hi ha que significar que Iapel.lícula porta un missatge, gens mal de descobrir:"retornar al paradís perdut".

Una sola idea mou al protagonista, HarrisonFord, a fugir de Ia societat on viu i anar-se'n ambIa família.

De què? De qui fuig AlHe Fox, nom de l'actorHarrison Ford al f i lm? Allie Fox vol fugir de Ia de-cadent societat americana; rebutja les directrius iles línies mestres que conformen Ia societat onviuen. La delinqüència, Ia degradació del medl ambi-ent, el temor a una possible guerra nuclear, Ia carre-ra sense lfmit de Ia societat de consum, Ia invasióde productes nocius per a l'organisme humà (hambur-gueses, coca^x>la, etc).

Allie Fox és un científic que treballa per aun senyor terratinent i ell és I'encarregat de les tas-ques d'acondicionament de Ia maquinària que emprenper Ia recollida dels conreus. Allie Fox és a mésinventor, res Ii costa construir quelcom per tal defer augmentar Ia rendabilitat de Ia producció I estal-viar esforços humans. Però l'ambient social no Ii a-grada. N'està fart i decideix escapar. I fuig perquèno vol veure morlr el seu país (EE.UU.) de tant queI'estima.

Però Ia realitat s'encarregarà de demostrar-lique avui per avui ja no existeix el paradís perdut;que vagi on vagi hi trobarà diferències, enveges, odi,bandolerisme, opressors I oprimits. Sobre tot se n'a-donarà que qualsevol lloc ja ha estat trepijat perles botes de l'home blanc. Que Ia natura, els poblesindígenes, en genral el món salvatge estan sotmesosals capritxos de l'home blanc.

I per damunt tots els inconvenients que es pre-sentaran hi ha el de Ia seva família. La dona, queen realitat no l'entén ni l'ha entès mal, el segueixperquè no Ii queda més remei. EIs fills, pensant quees tracta d'unes vacances, accedeixen acompanyarel seu pare. Fins que l'enyorança, les ganes de tornara Ia "civilització" s'apoderen d'ells. Les comoditats,l'oci urbà, Ia televisió, les màquines de jocs, etc.són símbols inconfundibles d'una societat on ells, elsfills, no s'hi troben gens malament.

Aquesta és Ia raó principal per Ia qual AllieFox perd Ia batalla. Ningú Ja no el recolza. Ningúno comparteix Ia seva idea. Està tot sol. EIl, AlHeFox, no lluita contra les idees de Ia seva família,ni contra les de l'Església i els missioners, sinó con-tra Ia civilització occidental. Lluita i escapa de lesforces malignes que roseguen Ia societat del seu país.EIl pretén salvar Ia seva família d'un desastre sociali nuclear. Està segur del que diu i pensa, però noté ningú que l'entengui. Una vegada més el monstrede Ia societat cancerígena mata un filI rebel.

ANTONI CANYELLES i OLIVER

Opinió EL NACIONALISME"ARA VA DE BO,QUE DE BO VA"

(87)

Dèiem a l'article anterior que una de les banderesque els partits polítics nostrats voldran lluir ambmés afany davant les pròximes eleccions serà un as-sumpte molt llèpol anomenat NACIONALISME.

Tots, des de Ia dreta més retrògrada i anacrò-nica -llegiu sense embuts nl traves A.P., fins a l'es-querra més ortodoxa o stalinista llegiu PC???- ensparlaran de les mateixes cullerades, afirmaran, mil1 una vegada que son Nacionalistes.

Què és el nacionalisme? Vet acT una qüestióque molts de filoportulans es deuen haver plantejati no han arribat a trobar una resposta satisfactòria.Jo, humil servidor de vostès, no pretenc donar-la,Ia qüestio és prou peluda, ara bé, assajaré de dar-ne quatre embostes que puguin clarificar més que embullar. El nacionalisme no és, ni serà mai, tancar-se dins les pròpies fronteres i aïllar-se de Ia restadel món, tampoc no és viure aferrats a Ia pròpiaroqueta i desentendre's d'allò que pugui passar migpam enllà dels nostres nassos. Ara bé, el nacionalismeno és tampoc subjugar Ia realització plena d'un poblecom a tal a mans dels interessos d'altres nacionsque no tenen cap dret adquirit damunt Ia teva prò-pia.

Potser dins tot aquest caramulI de paraules quepoden semblar música celestial, n'hi ha una que ésl'eix mestre de tots, aquest eix és Ia llengua. Unallengua pròpia no és un luxe, una quimera, una muda-da nova que feim servir els dies de festa major, uncapritxo. Una llengua és l'element que vertebra Iaconsciència diferencial d'un poble. Per això, moltagent identifica nacionalisme amb llengua. I aquestaidentificació també és utilitzada pels nostres políticsfent-la servir de tapadora. Es a dir, pareix que per-què fan quatre cartellets en català, quatre trípticsi canviant quatre rètols dels grossos, ja han complit.Ja tenen l'anomenada de NACIONALISTES. I no ésben bé, això, tot i que en parlarem d'aquesta qüestióen el pròxim número.

Una cosa que es troba entre bastidors, i peraixò molta gent no s'hi fixa, és saber qui pren Iesdecissions a un partit. Si un partit polTtic és estatal,tots declaren que Ia seva estratègia és l'estratègiageneral del partit, això és, que depenen de Madrid,per tant són una colla de centralistes. Dit en unsaltres mots més planers: un partit de caire Estatal-A.P.; PSOE, per exemple, no són un partit naciona-lista en cap moment, ja que les seves seus provinci-als no tenen Ia suficient autonomia per decidir, nopoden decidir res sense demanar-ho primer a Madrid,com a bons xotets de cordeta. Dit en altres paraules,els líders d'aquT són homes de palla, titelles...

Talment els frares predicadors, acabaré l'articleamb une exemple prou clarificador.

Anem a suposar que al Parlament Balear espresenta una moció o una llei que diu que a les Illesno es podran emmagatzemar armes nuclears ja queaixò, ultra els problemes de seguretat pot provocargreus accidents que podrien posar en perill Ia indús-tria turística. Es a dlr, que si un dia, un coet radio-actiu feia un pet per les nostres latituds, ja no encantarien ni galls ni gallines, del nostre turisme; enshauríem carregat Ia nostra gallina dels ous d'or. Be,idò aquest fet tan clar i beneficiós per a les Illesno comptaria amb el suport de partits estatals comsón A.P., i PSOE, malgrat els seus diputats cregues-sin que això és molt bo. Les estratègies estatals elsfarien canviar el sentit de! vot, els faria canviartambé Ia manera de pensar. D'Autonomistes aquestspartits, res de res... El mes que ve hi haurà mésbrou, qui tengui set que pari Ia tassa.

RAFEL CRESPI

Se'n va anar aquell horabaixa de setembre,amb el cap ple de somnisi el cor tremolant d'alegria.Tenia por, és ben cert,una mica de por.Ens va acomiadar amb un somriurede lluna en quart minvant.Anava cap a Ia ciutat.La ciutat dels seus somnis,i de vegades, amb manco intensitat,també dels nostres.Encara quedaven petjades de cabaret,records d'antigues novel.les,vells teatres amb Ilumets1 butaques taplssades de vermell,el somni del cinema,manuals de com ésser famós en dos mesosi cartells, molts de cartells de Toulouse Lautrec.

FRANCESCA LLABRES i SEGURA

març del 1987.Clutat de Mallorca.

<SiV'<<*,*3^s«<:%„ A *>4fc *>/*<W>

c°f 0^,1 ' A?AN^ v*3S **•>

^^W<to. V* 9<V»\?të°t

^ <*fy. «A, Vf, '/f, -"Cs^Cv;r^ >% i•? ^/' .

<? A,$-^^y^e

C°^

'<?„

/t>*

ESCOLTANT EL SILENCI

A vegades, certs dies i a certs moments, elshumans podem gaud!r de moments de silenci natural.Silenci que es produeix per una manca natural deso que arribi a les orelles, i no provocat per diabò-lics instruments com aquelles cabines que tenen elsmetges a les quals t'afiquen per sebre tot el quepots sentir.

Doncs bé, quan aquest so es dóna es produeixun estrany fenomen: sentir eI silenci. Les orelles nosaben estar callades, produeixen un estrany tipus deso, com un xiular fluix, impossible de comparar aaltri o de localitzar Ia seva font. Pareix que Ia man-ca de renou els fa una mena de por com si això sig-nlficàs Ia seva mort funcional. Davant Ia seva angú-nia, les orelles produeixen el seu propi so: el so delsilenci.

Aquest so, és un so que enyora el renou, és J-un so que té nostàlgia de les simfonies, un so que *suplica el renou d'un cotxe que passi pel carrer oel d'un tassó que es trenqui. O si més no, les ore-lles t'enganaran fent-te creure que hi ha al manco ^dos sons per escoltar, dos sons que els serviran de *clemència davant Ia teva sentència. Un d'ells és eldel teu propi respirar, el d'inspiració i d'espiració,sempre acompassats, repetitius però en cap manera >monòtons, Ja que són sons de vida. L'altre, el bategar ¿del teu propi cor, incansable amb Ia seva feina des rde molt abans del teu naixement, sempre igual, ambsístole 1 diàstole, també sorprenentment acompassats ¡íi tampoc en cap manera monòtons.

ElIs, un moment o altre, cada vegada que es- f*coltis el silenci faran acte de presència. Sinó és queestàs mort.

AGABRIEL A. VICH i MARTORELL ''

•/

*

//

L- Crec que una bona manera d'acosta l'òperaa tothom es fent-la mengTvoIa. Donant al públic elque vol, el que ell Ii demana.

I si el que ara es porta és el VIdeo, el Cine,Ia TV, aleshores venga. Facem òpera filmada i tiremendavant, que Ia idea pot vaier Ia pena. Per venturaa partir d'aquI, els teatres s'ompliran de nou.

I per altra banda, els indrets (com aquest nostreque ens ha tocat viure) mancats de projectes operís-tics, tendran ocasió de no rovellar-se.

>

/'*/

II.- La Filmoteca Balear ha programat un ciclede cinema musical, amb l'òpera com a veritable pro-tagonsita. A part de l'horrorosa "Romanza Final" iel sempre esplèndid "Amadeus", dues òperes: "Rigo-

,letto" i "Otelo". El primer film de J. Pierre Ponelle(no Bonelle, com posaven els cartells) i el segon deZefirelli. El primer amb un Pavarotti impecable (jase sap que a Rigoletto el protagonista és el baríton)i el segon amb un Domingo com sempre: bo.

I Des d'aquí demanaria als responsables de l'esde-venlment que continuassin en aquesta lfnia, (ja hosaps, Mendiola, amic. Segueix).

PERE ESTELRICH i MASSUTI

20(90)

COL.LABORADOR& F.J. Arce, LIuIs Aspiroz, Guillem Bosch i Roca, Xlsco Bus-quets, Jordi Cloquell, Comissió de glosadors de Pdrtol, Rafel Crespí, Colau DoIs,Pere Estelrich i Massutf, Miquel Angel Font, Francesca Llabrés, Pau Lladó iOliver, Guillem Massot i Muntaner, Mateu, Miquel Mut i Sureda, Pere GiI, Da-mià Quetglas i Bergas, Antoni Roca i Jerez, Ramon Rosselló, Vicenç Sastre iArrom, Rafel Roig, Cristòfor Tries i Serra, Antoni Vaquer i Ramis, Gabriel A.Vich i Martorell.CORRESPONSALS DEL TERME: Marita Llad6, Joana M» Matas i Alomar.CONSELL DE REDACCIO: Pere Amengual i Bestard, Miquel Bosch i Auba, An-toni Canyelles i Oliver, BieI Massot i Muntaner.Imprès a "Ap6stol y Civilizador" (Petra) D.L.: PM 529/81

*M&MPM4Uv

y d/e& ^W0U&6t*.

Número 59, abril del 1987

,//€4- c/ OLQud%r dfacL

Ja. h&- p&ctwt /

A una escalonada d'un mirador de Formentor. Excursió organitzada perIa parròquia de Pòrtol. Juny del 1968.1: Miquel Canellas Serra (de Ca'n Ros), Sor Margalida (superiora de les fran-ciscanes), 3: Pep (nebot deI capellà, Tòfol Tries), 4: Magdalena de Ca's SaIg,5: Francesca Borràs, 6: Margalida Borràs, 7: Arnau Comes, 8: Sor Rosa Bonnfn,9: Maria Comes, 10: Antoni Rotget.