T00 01a05 2008 SOLUC cat2 - blocs.xtec.cat · b) Magnetisme: amb els imants. 2.Explica la conclusió obtinguda en l’experimentque va fer Ørsted l’any 1820. Si es fa circular

Tecnologies

3. Solucionari del Quadern de l’alumne

2 ESO

R. Martínez, E. Nogueira, S. Resa

T00_01a05_2008_SOLUC_cat2.qxp 28/7/08 14:11 Página 1


! BLOC 1Electricitat

UNITAT 1. Electricitat i magnetisme 6

UNITAT 2. L’energia elèctrica 11

! BLOC 2Processos i transformacions tecnològiques en la vida quotidiana

UNITAT 3. Fabricació artesanal i fabricació industrial 17

UNITAT 4. El procés productiu 22

UNITAT 5. El tèxtil 28

UNITAT 6. L’alimentació 34

! BLOC 3L’ordinador com a mitjà d’informació i comunicació

UNITAT 7. Hardware i xarxes 40

UNITAT 8. Presentacions amb el PowerPoint 47

UNITAT 9. Internet i comunitats virtuals 52

ÍNDEX


4

Posem a la vostra disposició un nou material que complementa els que ja coneixeu d’Editorial Teide: el Quadernd’activitats. Fent aquestes activitats podreu treballar d’una manera entretinguda i motivadora els contingutsestudiats a les diverses unitats.

Com podreu comprovar, cada unitat, normalment, té set activitats:

1. Organitza la informació 5. Sopa de lletres

2. Mots encreuats 6. Qüestionari

3. Veritable o fals 7. Lectura

4. Relaciona

PRESENTACIÓ


5

Podeu utilizar aquestes activitats amb finalitats diverses:

• Fer una síntesi de la unitat.

• Consolidar els continguts apresos.

• Autoavaluar els continguts estudiats.

Totes aquestes activitats estan encaminades a la consecució de les competències bàsiques establertes alcurrículum, especialment les de l’àmbit científic i tecnològic.

La tecnologia, com hem definit, tracta de donar resposta a les necessitats humanes mitjançant el disseny i laconstrucció d’objectes, instal·lacions o edificis. Esperem que, quan busqueu aquestes respostes, el quadern queara teniu a les mans us serveixi per aportar-vos una part dels coneixements teòrics necessaris.


6

Motors elèctrics – Resistència – Multímetre – Electromagnetisme – Tensió – Generadors elèctrics

Organitza la informació

PARAULES CLAU

Col·loca les paraules que tens a sota al lloc corresponent.

ELECTRICITATI MAGNETISME11

EXERCICI 1A

– Intensitat – Tensió

– Llei d’Ohm– Multímetre

– Resistència

L’electricitat

utilitza tres magnitudsbàsiques, que són

que estan relacionadesmitjançant la

que es podenmesurar amb el

en unió amb el

dóna lloc a

– Magnetisme

– Electroimants – Motors elèctrics

en el qual es basen els

– Generadors elèctrics

– L’electromagnetisme


1

7

UNITATElectricitat i magnetisme

EXERCICI 2 Mots encreuats

HORITZONTALS1. Pol per on surten les línies de campd’un imant.2. Aparell utilitzat per mesurar, entre al-tres magnituds, tensions, intensitats iresistències.3. Materials magnètics que exerceixenuna força invisible sobre altres materials.4. Conjunt d’espires molt juntes.VERTICALS1. Llei que relaciona les tres magnitudselèctriques bàsiques.2. El seu valor varia en funció de la natu-ra del material i de la temperatura.3. Unitat de mesura de la tensió elèc-trica.4. Material conductor utilitzat en les ins-tal·lacions elèctriques domèstiques.

Indica si les afirmacions següents són veritables o falses:

1. La intensitat del corrent elèctric es mesura en volts.

2. La resistència elèctrica d’un conductor augmenta com més llarg és.

3. La força invisible que actua a la zona pròxima a un imant es denomina camp magnètic.

4. L’expressió matemàtica per determinar la intensitat de corrent elèctric és: I = V · R.

5. L’or és més bon conductor de l’electricitat que el coure.

6. Quan en un circuit elèctric la resistència disminueix, també ho fa la intensitat sila tensió es manté constant.

7. Per mesurar la tensió elèctrica es fa servir l’amperímetre.

8. Un electroimant actua com a imant només si hi circula corrent elèctric.

9. 524 mA són 0,524 A.

10. Com més gran és la secció d’un conductor, més resistència té al pas de el corrent elèctric.

Veritable o falsVeritable Fals

EXERCICI 3

!!!

!!!

!!!

!

4 B O B I N AT

3 I M A N T SVI

2

TS

1

M U L T I M E T R EH S L RO E O U

N O R D V OC

1 2 3

T

4


8

1UNITAT Electricitat i magnetisme

Relaciona els valors de la primera columna amb els circuits de la segona i, a continuació, associa aquests últims ambles magnituds de la tercera columna.

EXERCICI 4 Relaciona

Cerca en aquesta sopa de lletres aquests set termes relacio-nats amb l’electricitat:

EXERCICI 5 Sopa de lletres

E A A T E N S I O R X XL L G X L X S M G E A XA M E A G A B A X R A MC L X C A T L G M E S OI G A U T X D A D T B TT S A X M R G X U S T OS M A M A O O A L E G RD I N A M O A I G T U XZ R Z X L G D A M G X OP I N T E N S I T A t SD I G L M A U D T G N XR E S I S T E N C I A t

4,5 volts

9 ohms

3 volts

1 ampere

90 ohms

1 mil·liampere

VALORS CIRCUITS

Tensió

Resistència

Intensitat

MAGNITUDS

TensióResistènciaMotorDinamoIntensitatTesterElectroimant


1

9

UNITATElectricitat i magnetisme

1. La unitat per mesurar la tensió elèctrica és el...a) watt.b) quilovat.c) volt.

2. La dificultat que ofereixen els diversos materials alpas del corrent elèctric es denomina...

a) intensitat.b) tensió.c) resistència.

3. Per mesurar el corrent que circula per un circuit hemde connectar l’amperímetre amb els components en...

a) paral·lel.b) sèrie.c) vertical.

4. Un imant té dos pols que es denominen nord i...a) sud.b) est.c) oest.

5. La magnitud elèctrica que es mesura en volts rep elnom de...

a) resistivitat.b) tensió.c) resistència.

6. La magnitud elèctrica que es mesura en watts esdenomina...

a) corrent.b) potència.c) resistència.

7. Els imants atreuen el ferro i els seus derivats, i peraixò es denominen materials...

a) no magnètics.b) aïllants.c) magnètics.

8. 220 ! són...a) 0,22 k!.b) 0,22 M!.c) 220 000 k!.

9. La resistència elèctrica d’un conductor augmentaquan la seva longitud...

a) no varia.b) augmenta.c) disminueix.

10. 0,25 mA són...a) 250 µA.b) 25 A.c) 250 A.

11. L’aparell que serveix per mesurar intensitats, ten-sions i resistències, entre altres magnituds, es denomi-na...

a) metre.b) wattímetre.c) tester.

12. La intensitat del corrent elèctric que circula per uncircuit és directament proporcional a la tensió aplicadai inversament proporcional a la...

a) potència.b) resistència.c) secció.

EXERCICI 6 QüestionariDe cadascuna de les següents qüestions, digues quina és la resposta correcta:


10

1UNITAT Electricitat i magnetisme

Llegeix atentament el text següent i respon a les qüestions que es plantegen a continuació:

Electricitat i magnetisme Fins a començaments del segle XIX, els conceptes d’electricitat i magnetisme eren considerats mani-festacions diferents de la natura, sense connexió entre si. L’electricitat s’associava amb les càrregueselèctriques, i el magnetisme, amb els imants.

La primera evidència concreta que hi havia relació entre l’electricitat i el magnetisme és gràcies a l’ex-periment que va fer el científic danès Hans Christian Ørsted (1777–1851) l’any 1820 (una experiènciasemblant la trobareu al llibre de teoria amb el títol «Comprovació del camp magnètic en un fil ambcorrent»). Aquesta experiència que va fer Ørsted indicava que al voltant d’un fil conductor pel quales feia circular un corrent elèctric es creava un camp magnètic.

El descobriment de la inducció per part del científic anglès Michael Faraday (1791–1867), l’any 1832,va confirmar que el magnetisme és una manifestació lligada als corrents elèctrics. Experimentant ambun nucli de ferro, dos imants i uns fils conductors, Faraday va afirmar que el camp magnètic creat alvoltant d’un imant podia utilitzar-se per produir electricitat (una experiència similar la trobareu al lli-bre de teoria amb el nom «Creació d’un corrent elèctric»). L’obra de Faraday va establir els fonamentsde la indústria elèctrica moderna, ja que, gràcies als seus descobriments, s’han pogut construir elsgeneradors elèctrics que produeixen electricitat.

Avui dia, l’electromagnetisme es coneix com la part de la física que unifica l’estudi dels fenòmenselèctrics i magnètics.

1. Fins a començaments del segle XIX, amb quins elements s’associaven els conceptes d’electricitat i magnetisme?a) Electricitat: amb les càrregues elèctriques.

b) Magnetisme: amb els imants.

2. Explica la conclusió obtinguda en l’experiment que va fer Ørsted l’any 1820.Si es fa circular un corrent elèctric per un fil conductor, es crea un camp magnètic al seu voltant.

3. Explica la hipòtesi confirmada per Faraday després de fer un dels seus experiments l’any 1832.El camp magnètic creat al voltant d’un imant pot utilitzar-se per produir electricitat.

4. Què és l’electromagnetisme?La part de la física que unifica l’estudi dels fenòmens elèctrics i magnètics.

5. Quants anys de diferència hi ha entre els experiments que van fer Ørsted i Faraday?Dotze anys.

LECTURA


Nuclear – Mareomotriu – Centrals – Carbó – Hidràulica – Petroli – Renovables – Fonts – Solar – Geotèrmica

EXERCICI 1 Organitza la informació

PARAULES CLAU


11

L’ENERGIA ELÈCTRICA22L’energia

s’obté de diferents

– Carbó

– Petroli

– Gas natural– Nuclear

– Renovables

com

– Fonts

que, segons la seva disponibilitat en la natura, poden ser

– Energia elèctrica

s’utilitzen com a energia primària per produir

– Centrals elèctriques

en unes instal·lacions anomenades

– No renovables

com

– Hidràulica

– Solar

– Eòlica– Mareomotriu

– Geotèrmica

– Biomassa


Digues si les afirmacions següents són veritables o falses:

1. Una central elèctrica és una instal·lació que té com a objectiu produir energia elèctrica.

2. L’alternador és una màquina que transforma l’energia elèctrica en mecànica.

3. El rodet d’una turbina hidràulica està proveït d’àleps.

4. La freqüència i el període d’un corrent altern són magnituds inverses.

5. El moderador d’un reactor té per missió controlar el flux de neutrons.

6. En una central hidràulica, la font d’energia primària és la combustió de carbó.

7. Els elements de transmissió d’un aerogenerador es troben a la naveta.

8. Els draps de neteja, filtres, impureses, etc., són residus radioactius d’alta activitat.

9. Els residus sòlids que emeten les centrals tèrmiques provoquen pluja àcida.

10. Mitjançant els processos de transformació de la biomassa s’obté combustible.

EXERCICI 3 Veritable o falsVeritable Fals

12

2UNITAT L’energia elèctrica


!

!!

!

!

!!

!

!

!

C O4 H E L I O S T A T

L C3 R T U R B I N A

A A E2 A L T E R N A D O R

O D C

1

S I IH L

O I S S IE

1 2 3 4

F

A R

HORIZONTALS1. A l’inrevés, procés mitjançant el quals’obté l’energia elèctrica a les centralsnuclears.2. Màquina que transforma l’energia ci-nètica en elèctrica.3. Màquina que transforma l’energia pri-mària en cinètica.4. S’utilitza per reflectir la radiació solaren les centrals de torre.VERTICALS1. Energia alternativa.2. Central en què l’energia primària pro-vé de l’aigua dels rius.3. Energia que prové del vent.4. Part d’una central nuclear on es pro-dueix la reacció de fissió.


2

13

UNITATL’energia elèctrica

Relaciona les fonts d’energia de la primera columna amb la central en què es transformen i, al seu torn, amb el tipusd’energia que són, a la tercera columna.

Sol

Carbó

Energia dels mars

Aigua dels rius

Vent

Petroli

Urani

Calor de l’interior de la Terra

FONTS D’ENERGIA

Centrals nuclears

Centrals solars tèrmiques

Centrals geotèrmiques

Centrals eòliques

Centrals hidràuliques

Centrals mareomotrius

Centrals tèrmiquesconvencionals

CENTRALS

No renovables

Renovables

TIPUS


U A A U A B M B A A X OL E G B L X S M G E N TR A D I O A C T I U O NO L X O A T L G M G T AD G A M E X D A D E L RE S A A A G G X U S E ET M A S A R A A L U P GM K U S E A E S G A U IL U S A M T D D L G X RP G D O F G M B L S G FD I G L M A U D T A E EA L T E R N A D O R C RCerca en aquesta sopa de lletres aquests set

termes relacionats amb la generació, transporti distribució de l’energia elèctrica:


RodetPeltonAlternadorCalderaRadioactiuBiomassaRefrigerant


14


1. La màquina que transforma un determinat tipusd’energia en energia mecànica-cinètica s’anomena...

a) tranformador.b) turbina.c) alternador.

2. Un transformador és una màquina elèctrica...

a) estàtica.b) dinàmica.c) rotativa.

3. Un grup turboalternador converteix energia...

a) mecànica-cinètica en energia elèctrica.b) química en energia elèctrica.c) solar en energia elèctrica.

4. En una central nuclear, l’energia s’extreu dels nuclisd’elements radioactius quan es....

a) vaporitzen.b) fusionen.c) fissionen.

5. Els heliòstats són panells que s’utilitzen per captarels rajos solars en les centrals...

a) de baixa temperatura.b) voltaiques.c) tèrmiques-solars.

6. Els residus radioactius d’alta activitat els constituei-xen...

a) les peces de les instal·lacions.b) el combustible consumit i els residus generats

en el seu reprocés.c) els filtres.

7. Els residus més perillosos dels generadors en lescentrals tèrmiques són...

a) les cendres.b) els residus sòlids.c) els residus gasosos.

8. La biomassa vegetal la constitueixen...

a) residus agrícoles i forestals.b) residus sòlids urbans.c) restes animals (rebutjos, fem, etc.).

9. En una central geotèrmica es produeix energiaelèctrica a partir...

a) del moviment de les marees.b) de l’energia potencial de l’aigua emma-

gatzemada.c) del vapor d’aigua.

10. En un aerogenerador, el sistema de transmissió...

a) redueix les voltes de l’eix.b) multiplica les voltes de l’eix.c) no influeix en les revolucions de l’eix.

11. Les úniques que no transformen l’energia primàriaen energia mecànica són les centrals...

a) geotèrmiques.b) fotovoltaiques.c) mareomotrius.

12. Els heliòstats s’instal·len en les centrals solars...

a) fotovoltaiques.b) de torre central.c) de col·lectors distribuïts.

EXERCICI 6 QüestionariDe cadascuna de les qüestions següents, digues quina és la resposta correcta:


2

15

UNIDADL’energia elèctrica

Llegeix atentament el text següent i respon les qüestions que es plantegen:

Consum d’energia a les llars espanyolesSegons un estudi elaborat el 2004 per l’elèctrica UNIÓN FENOSA, amb el suport de l’Institut per a laDiversificació i l’Estalvi de l’Energia (IDAE) i les organitzacions de consumidors, les llars espanyolesmalgasten el 10 % de l’energia que consumeixen, a un cost anual de 700 milions d’euros. Amb l’ener-gia malgastada es podrien il·luminar tots els estadis de futbol de Primera Divisió durant 400 tempora-des. Una altra conclusió de l’estudi apunta que només amb el que una llar malgasta a l’any es podrienveure 11 000 hores de televisió o posar 500 vegades la rentadora plena.

També revela que els espanyols tenen un marge d’un 10 % per reduir el seu consum energètic sensecanviar l’estil de vida, duent a terme conductes economitzadores. Però les famílies espanyoles podenmillorar el seu equipament energètic en un 40 % substituint equips, ja que, per exemple, de vegadestenen electrodomèstics una mica més barats que, a llarg termini, no resulten rendibles perquè consu-meixen més energia. Una altra mesura que contribuirà a l’estalvi energètic serà el compliment delCodi Tècnic d’Edificació, que permetrà aconseguir un important percentatge d’estalvi més.

S’ha comprovat que la despesa elèctrica dels aparells «apagats», és a dir, en repòs, que el 60 % de lesllars tenen sempre en marxa i connectats a la xarxa, consumeix fins a un 10 % del total d’energia de lacasa i és responsable de l’1 % de les emissions de diòxid de carboni. La seva potència va des de migwatt fins a 20, amb la qual cosa, si es mantenen tot l’any endollats, costa de mig euro a 20 euros apro-ximadament. El malbaratament suposa, segons la Comissió Europea, uns 15 000 milions d’eurosanuals. El consumidor, encara que podria desconnectar alguns aparells sense inconvenient, en d’al-tres perdria la configuració: DVD, vídeo, etc. La base del telèfon sense fil ha d’estar connectada, per-què fa d’antena i carregador. Un reproductor de DVD consumeix de mitjana 1,3 watts, i el vídeo, entre5 i 19. L’ordinador, 5 si està apagat totalment i el monitor pla, 3. La impressora de tinta senzilla, d’1a 3, el forn microones, de 2 a 6, i la ràdio despertador, d’1 a 3. El telèfon sense fil, de 2 a 7.

L’Índex d’Eficiència Energètica, que, per segon any consecutiu, va elaborar UNIÓN FENOSA encol·laboració amb l’Institut per a la Diversificació i l’Estalvi de l’Energia (IDAE) i associacions de con-sumidors, reflecteix que les llars espanyoles van estalviar el 2005 un 2 % més d’energia que l’any ante-rior. Aquesta millora del 2 % equival a 326 GWh, la qual cosa suposa el consum energètic anual resi-dencial de la província de Segòvia, i a 27 milions d’euros, amb la qual cosa es podrien comprar 50 000rentadores amb l’etiquetatge energètic de consum més eficient. Així mateix, amb aquest estalvi s’haevitat l’emissió a l’atmosfera de 312 225 tones de CO2, equivalents a les emissions que produirien totsels turismes d’Espanya en recórrer 200 quilòmetres cada un.

L’informe mostra que el sector domèstic tendeix a ser més eficient energèticament, encara que aques-ta evolució és lenta. Així, l’Índex Domèstic d’Eficiència Energètica va arribar el 2005 als 6,23 punts,mentre que l’any anterior la xifra va ser de 6,12. En la campanya de 2004, el 57 % de les llars obtenienuna puntuació de 6 punts sobre 10, mentre que l’any passat les llars més eficients van créixer fins al62 %.

D’aquesta manera, segons aquest estudi, els consumidors podrien estalviar encara fins a un 9,4 % del’energia que utilitzen i evitar l’emissió de 10,7 milions de tones de CO2. És a dir, que si en totes lesllars espanyoles no hi hagués malbaratament energètic durant un any, es podrien estalviar 939 milions d’euros, equivalents, per exemple, al 25 % de la despesa familiar mensual dels gairebé dosmilions de llars de la Comunitat de Madrid. Aquest potencial d’estalvi del 9,4 % equival també al con-sum residencial anual de la Comunitat Valenciana.

LECTURA


16


Els dos estudis a què s’ha fet referència reflecteixen que les llars situades en les poblacions amb méshabitants són les més eficients i que hi ha uns hàbits energètics més eficaços com més gran és el nivelld’estudis i més alt el nivell socioeconòmic. Els menys acurats amb l’ús eficient de l’energia són elsmés grans de 50 anys i els més petits de 35 anys sense fills. Les comunitats de Catalunya, Madrid,Castella i Lleó, Navarra i Aragó són les que tenen més llars d’alt nivell d’eficiència energètica.

L’Estratègia d’Estalvi i Eficiència Energètica a Espanya 2004-2012 té com a premisses principals l’es-talvi d’energia primària en un 8,5 % (que genera un estalvi de 12 milions de tones equivalents depetroli), la reducció de la contaminació (si s’aconsegueix l’objectiu de l’estalvi, deixaran d’emetre’s32,5 milions de tones de CO2 a l’atmosfera) i la millora de la competitivitat a Espanya. Es calcula queles llars espanyoles són responsables del 30 % del consum de l’energia final del país (que suposa l’e-missió d’uns 67,5 milions de tones de CO2), un 15 % del qual correspon al consum del cotxe i un altre15 % als usos domèstics.

<http://www.vidasostenible.org>

1. Qui ha elaborat l’estudi al qual fa referència la lectura?UNIÓN FENOSA, l’IDAE i les organitzacions de consumidors.

2. Quin marge d’estalvi tenen les llars espanyoles sense variar l’estil de vida?El 10% d’energia, que és realment la que es malgasta per males pràctiques en el consum.

3. Assenyala algunes de les mesures economitzadores que planteja l’estudi en qüestió.– L’ús d’electrodomèstics més eficients.

– L’aplicació del Codi Tècnic de l’Edificació.

4. Quin estalvi energètic i mediambiental suposaria apagar els aparells en comptes de deixar-los en repòs?Suposaria un estalvi del 10 % del total d’energia de la casa i és responsable de l’1 % de les emissions deCO2.

5. Quin estalvi s’ha aconseguit el 2005 en comparació amb l’any anterior? Què es podria abastar amb aquestestalvi segons l’estudi?Ha suposat un estalvi d’un 2 % i 36 GWh. Amb aquesta energia es podria garantir el consum de laprovíncia de Segòvia.

6. Quin percentatge d’estalvi es podria aconseguir encara? Què suposaria pel que fa a consum?Encara es podria estalviar un 9,4% de l’energia que es consumeix, la qual cosa suposaria evitar l’emissióde 10,7 milions de tones de CO2. Si en totes les llars espanyoles no hi hagués malbaratament energèticdurant un any, es podrien estalviar 939 milions d’euros, equivalents, per exemple, al 25% de la despesafamiliar mensual dels gairebé dos milions de llars de la Comunitat de Madrid.


Beneficis – Antiguitat – Industrial – Actuals – Desapareguts – Fabricació d’objectes – la Pedra – Costos directes – Metalls


PARAULES CLAU

Col·loca les paraules que tens a sota al lloc que els correspongui:

17

FABRICACIÓ ARTESANAL I FABRICACIÓ INDUSTRIAL33

Fabricació d’objectes

– Oficis artesanalsactuals

– Oficis artesanalsen desús

– El preu dels productes

– Evolució en lafabricació d’objectes

– Costos directes

– Costos indirectes– Beneficis

– Oficis artesanalsdesapareguts

– Industrial– Artesanalment– Edat de la pedra

– Edat dels metalls

– Actualitat– Antiguitat– Prehistòria

Els oficis artesanals es poden agrupar en

en què podem diferenciar tres èpoques surt dels

que es divideix en on predomina la fabricacióon es fabricava



1. A l’edat dels metalls es va començar a utilitzar el coure, el bronze i el ferro.

2. Un treball és artesà quan la intervenció de les màquines és mínima.

3. Els oficis artesanals solen ser interdependents, perquè els uns són independents dels altres.

4. Les espardenyes es fan amb una fibra vegetal anomenada espart.

5. El carboner era un ofici artesanal per a l’obtenció de carbó mineral.

6. El ferrador es limitava a fabricar les ferradures dels animals.

7. En els països poc industrialitzats predomina la fabricació artesana.

8. Per calcular quant costa fer els objectes, cal sumar els costos directes, els indirectes i els beneficis.

9. Les instal·lacions necessàries per fabricar objectes formen part dels costos indirectes.

10. Els productes fabricats industrialment són més econòmics que els artesans.


18

3UNITAT Fabricació artesanal i fabricació industrial


!

!!

!

!

!!

!

!

!

HORITZONTALS1. Material petri amb el qual es fabri-caven objectes a la prehistòria.2. Tipus de fabricació que es basa en eltreball de l’home.3. Material vegetal utilitzat en fabrica-ció artesana.4. A l’inrevés, persona que es dedicavaa fer carbó vegetal.VERTICALS1. A l’inrevés, la seva obtenció i aprofi-tament han estat una preocupacióconstant per l’home.2. Transmissió de les tècniques en lafabricació artesana.3. A l’inrevés, material aparegut en lesdarreres dècades, utilitzat en la fabri-cació industrial.4. Tipus de fabricació que facilitava gransproduccions.

TA

3 E S P A R TN NE E P

2 A R T E S A N A LG E A

1 S I L E X R SA P T

A IC

1 2 3

RTSUDNI

G I4 R E N O B R A C

L

4


3

19

UNITATFabricació artesanal i fabricació industrial

Relaciona els llocs on es duen a terme els treballs de la primera columna amb els objectes de la segona, i aquests, alseu torn, amb els tipus de treball de la tercera columna.


Busca a la sopa de lletres set termes relacionatsamb la fabricació d’objectes.


ArtesàCostosFornerIndústriaSílexBeneficisAprenent

Fàbrica de roba

Cadena de muntatged’una fàbrica

Taller de l’esparter

Taller de la modista

Carbonera

Fusteria

Fàbrica de mobles

Forn de pa

Fàbrica d’objectes de plàstic

Panificadora

LLOCS DE TREBALL PRODUCTES ELABORATS

Treball manual

Treball industrial

TIPUS DE TREBALL

U W A A P R E N E N T XL S G X L X S M G E A CA I O A G A B A X D A OC L X S A T L G A G S SB E N E F I C I S E B TT X A X M G R X U S T OS M A M A T A A L U G SA K U G S A A S G A U XL U S U M T R E N R O FP G D O F G M B A S G SD N G L M A R T E S A XI A O E G U S A D B D M


3UNITAT Fabricació artesanal i fabricació industrial

1. Les eines primitives que l’home utilitzava per tallar oesquinçar eren de...

a) pedra.b) plàstic.c) acer.

2. Un sastre és una persona que fa una feina...

a) industrial.b) d’organització.c) manual.

3. La transmissió de les tècniques d’un ofici artesanal adiferents generacions s’anomena...

a) transmissió de tècniques.b) transmissió d’habilitats.c) aprenentatge.

4. Quan un treball artesà depèn d’un altre treball esdiu que són treballs...

a) dependents.b) interdependents.c) independents.

5. Els materials que el cisteller utilitza per fer cistellssón...

a) fibres vegetals.b) fibres animals.c) plàstics.

6. L’elaboració del pa es fa...

a) artesanalment.b) industrialment.c) artesanalment i industrialment.

7. El carboner era un ofici artesanal per a l’obtencióde...

a) carbó mineral.b) fusta.c) carbó vegetal.

8. El ferrador...

a) feia les ferradures i les col·locava.b) feia les ferradures.c) col·locava les ferradures.

9. La producció industrial es caracteritza per...

a) produccions petites.b) inversions petites.c) produccions grans.

10. En l’actualitat l’artesania...

a) és el sistema de producció principal.b) està gairebé en desús.c) no existeix.

11. Per saber quant costa fer un objecte cal sumar elscostos...

a) directes i els costos indirectes.b) directes i els beneficis.c) indirectes i els beneficis.

12. El procés d’elaboració d’un teixit a partir dels filspertany al procés...

a) de transformació.b) d’obtenció.c) de comercialització.

EXERCICI 6 QüestionariDigues quina és la resposta correcta de cadascuna de les qüestions següents:


3

21

UNITATFabricació artesanal i fabricació industrial

Llegeix atentament el text següent i respon les qüestions plantejades:

La il·luminacióL’ús del foc va permetre també l’aparició de dispositius per a la il·luminació. Fins i tot, la introduccióde metxes fetes d’animals grassos facilitava la formació d’una flama acceptable. El més freqüent,però, era l’extracció d’olis a partir d’animals. Aquests olis o greixos s’utilitzaven en llànties fetes depedres foradades amb una metxa penjant o, simplement, flotant. Aquestes llànties de pedra erenemprades en el paleolític. A les coves franceses de Lascaux se’n va trobar una que havia estat empra-da pels pintors prehistòrics per il·luminar les coves quan en decoraven les parets fa uns 12 000 anys.De vegades també s’empraven estelles resinoses o torxes.

Més tard, es van fabricar llànties d’argila o de metall, i també llànties amb diverses metxes i diversosforats a la cantonada per poder-les subjectar. Aquestes llànties produïen una llum més estable i demés qualitat que les estelles, que podien desprendre espurnes, amb el perill d’incendi que això com-portava.

A les zones pesqueres s’utilitzaven amb freqüència closques per fer llànties, ja que la seva formaondulada era molt adequada per subjectar les metxes. Durant segles, aquestes llànties obertes van serl’única forma d’il·luminació coneguda pels humans.

Melvin Kranzberg i Carroll W. Pursell jr. (eds.)Historia de la tecnología.

La técnica en Occidente de la prehistoria a 1900 (traducció)

1. Quin va ser el primer descobriment dels humans que van poder utilitzar per il·luminar-se? Com s’il·luminavenabans de construir llànties o altres objectes?Evidentment, el foc. Molt probablement, en un començament s’il·luminaven amb fogueres.

2. Enumera diversos objectes que els nostres avantpassats empraven per il·luminar-se.Pedres foradades, torxes, llànties d’argila o metall i closques.

3. Quin avenç va ser significatiu en aquestes primeres llànties?L’aparició de les metxes.

4. Com creus que s’il·luminaven les cases antigament i quin descobriment ha estat fonamental per il·luminar-noscom ho fem ara?Antigament, l’única forma d’il·luminar-se era amb focs dins de casa, com, per exemple, el foc de lesespelmes. Amb l’aparició de l’electricitat, tot això va desaparèixer.

5. Quins avantatges creus que té la il·luminació amb electricitat respecte a la il·luminació amb foc?Té molts avantatges, ja que proporciona una llum estable, no hi ha tant perill d’incendis, no costa gensd’encendre, permet escollir la intensitat de la il·luminació, etc.

LECTURA


22

Béns – Construcció – Productes – Informació i tecnologia – Primari – Subministrament – Mineria – Serveis– Ramaderia – Energia – Indústries


PARAULES CLAU


EL PROCÉS PRODUCTIU44

que poden ser

Mitjançant

obtenim

– Béns – Serveis

– Factors de producció

– Productes

– Materials– Energia– Instal·lacions i màquines– Mà d’obra– Informació i tecnologia

que es classifiquen en

el podem considerar com

– Sector primari – Sector secundari – Sector terciari

– Activitats econòmiques

es porta a terme en

s’encarreguen de fabricar

– béns

El procés productiu

– Agricultura– Ramaderia– Pesca– …

– Transports– Comunicacions– Subministrament– Específics– …

– Mineria– Energia– Fabricació

industrial– Construcció– …

– les indústries


4

23

UNITATEl procés productiu


HORITZONTALS1. Aquestes instal·lacions funcionen ambaire comprimit.2. Màquina-eina que serveix per fer pe-ces de revolució.3. Tipus de soldadura.4. Màquina-eina que fa ranures de di-ferents tipus o dents d’engranatges.VERTICALS1. Aquestes instal·lacions proporcionenenergia elèctrica a les indústries.2. Màquines que apliquen la informà-tica per controlar velocitats i movi-ments.3. S’utilitzen per fer soldadures.4. Màquina-eina que serveix per re-baixar o polir materials.

F R E S A D O R AU O

3Q D

F U S I O AR C DT O R N L2C C OE S

1L

P N E U M A T I Q U

1 2 3

ODALIREMSE S

S S RA

4

4

Indica si les afirmacions següents són veritables o falses.1. Una botiga de reparació de calçats està oferint un bé.2. Una fàbrica que es dedica a fabricar i vendre mobles està oferint béns.3. El sector terciari està format per les empreses que es dediquen a produir serveis.4. El PIB representa la suma de tots els béns i serveis finals produïts en un país durant un any.5. El subsector que té més pes en la indústria catalana és el de fusta i mobles.6. Una empresa que es dedica a produir béns manufacturats s’anomena empresa industrial o,

simplement, indústria.7. Per fer funcionar les diferents màquines i aparells d’una indústria, cal les instal·lacions

per connectar-los.8. Per fabricar un bé en una indústria només ens cal: l’edifici, les màquines i la mà d’obra.9. El primer automòbil fabricat en sèrie va ser el Ford Fiesta.

10. Tots els materials que utilitza una indústria en el seu procés de fabricació són aprofitables.


!

!

!!!

!!!

!

!


24

4UNITAT El procés productiu

Relaciona les activitats de la primera columna amb el tipus de producte de la segona i amb el tipus de sistema pro-ductiu de la tercera.


Busca en aquesta sopa de lletres set termes relacio-nats amb el procés productiu.


Tecnologia InformacióProductesBénsServeisEmpresaOrganització

ACTIVITATS

Bé

Servei

PRODUCTE

Transports marítims.

Específic d’ensenyament.

Manufacturat de construcció.

Manufacturat extractiu.

Manufacturat de fabricació.

Manufacturat de fabricació metal·lúrgica.

Comunicacions,informàtiques.

SISTEMA PRODUCTIU

Construcció d’un habitatge.

Transport de petroli en un vaixell.

Llar d’infants.

Cultiu de verdures.

Fabricació d’un cosmètic.

Mantenimentd’una xarxa local.

Obtenció d’acer.

U A A U A B M B A A X OA I G O L O N C E T A IA N P A G A B A X O S CC F X R A A L G A G I AI O A U O R D S D E E ZT R A X P D E X U S V TS M A S A R U R L U R IA A E G P A P C G A E NF C L M D D R A T G S AP I E B E N S B A E G GD 0 G L M A R E L E S RE A O E G U S A D B D O


4

25


1. Una bombeta és:

a) Un bé.b) Un servei.c) Un procés productiu.

2. Una trucada telefònica és:

a) Un servei.b) Un bé.c) Un bé i un servei.

3. Un telèfon mòbil és:

a) Un servei.b) Un bé.c) Un bé i un servei.

4. Els sistemes que produeixen béns poden ser:

a) Terrestres, marítims o aeris.b) Extractius, de fabricació, de muntatge o deconstrucció.c) D’emmagatzematge, de distribució o decomerç.

5. Les assessories són serveis:

a) Específics.b) De comunicacions.c) Manufacturats.

6. Una empresa ramadera pertany al sector:

a) Primari.b) Secundari.c) Terciari.

7. Una empresa que fabrica pantalons pertany alsector:


8. Un restaurant pertany al sector:


9. L’acrònim PIB correspon a:

a) Producte intern de béns.b) Producte interior brut.c) Projecte intern brut.

10. Les instal·lacions que proporcionen energia perenllumenar les fàbriques i per fer funcionar les mà-quines i aparells elèctrics són:

a) Instal·lacions elèctriques.b) Instal·lacions neumàtiques.c) Instal·lacions domòtiques.

11. Les màquines que serveixen per rebaixar superfíciess’anomenen:

a) Torns.b) Esmeriladores.c) Fresadores.

12. El material més important en la fabricació d’uncotxe és:

a) L’acer.b) El plàstic.c) El vidre.



26

4UNITAT El procés productiu


El sector dels metalls a CatalunyaEl sector de la producció i primera transformació de metall, téuna llarga tradició a Catalunya. El seu origen es remunta alssegles XIII, XIV i XV, amb el naixement i el desenvolupamentd’una tècnica genuïnament catalana per obtenir el ferro a par-tir del mineral als Pirineus –la farga catalana. Aquest materialconstituïa la primera matèria per als processos de transforma-ció posteriors, que es van dinamitzar al Principat sobretot ambels inicis de la industrialització i durant el segle XIX.

Les branques que formen part de la producció i primera trans-formació del ferro i de l’acer –la metal·lúrgia fèrria– suposenconjuntament el 72,2 % del conjunt del sector, en què destaquenles acereries i la fosa. En el segment de la siderúrgia s’ha d’a-puntar que Catalunya no disposa de cap instal·lació, a causa dela manca de primeres matèries. Per altra banda, les acererieshan tingut tradicionalment una certa rellevància al Principat. Tanmateix, van experimentar una fortareestructuració durant els anys vuitanta en el marc del Pla de Reconversió de l’Acer Comú, procésque es va estendre fins al començament de la dècada dels noranta. Actualment, en aquest segmentnomés opera a Catalunya l’empresa Compañía Española de Laminación (CELSA), que té dues plan-tes productives (Castellbisbal i Sant Andreu de la Barca) i fabrica transformats d’acer per a la cons-trucció (barres corrugades, platines, perfils, fils de màquina, etc.). En l’especialitat de la fosa,Catalunya concentra el 19 % de l’ocupació i el 23 % de la producció estatal, amb una trentena d’em-preses fabricants, entre les quals destaquen les que operen en l’àmbit de la fosa de ferro, majoritària-ment abocades a la indústria de l’automoció. A Espanya, l’any 2005 es comptabilitzaven 141 foneries,amb 16 971 ocupats, una producció d’1 156 297 tones i una xifra de facturació de 2 176 milions d’eu-ros. En el segment de la forja, amb una producció estatal de 263 713 tones netes i de 448 milions d’eu-ros el 2005, l’activitat del Principat és poc significativa. Pel que fa a la sinterització, més de la meitatde la producció espanyola –integrada per mitja dotzena d’empreses– es localitza a Catalunya, on s’u-biquen les dues principals firmes fabricants.

Per altra banda, les activitats que configuren la metal·lúrgia no fèrria suposen gairebé un 28 % de laproducció total del global del sector català de la producció i primera transformació de metalls. El seg-ment principal és el de l’alumini i les seves manufactures, seguit del coure. La resta d’especialitatstenen un pes específic reduït al Principat. El teixit empresarial és constituït, fonamentalment, per fir-mes de petita i mitjana dimensió, que operen sobretot en activitats transformadores, fabricants deproductes intermedis o acabats, mitjançant tècniques com, per exemple, la fosa, la injecció o l’extru-sió.

2006 Informe anual sobre la indústria a Catalunya

Generalitat de Catalunya

Departament d’Innovació, Universitats i Empresa

LECTURA


4

27


1. En què consisteix la farga catalana? Quan es va començar a utilitzar?És una tècnica d’obtenció del ferro genuïnament catalana per obtenir el ferro a partir del seu mineral.Es va començar a utilitzar als segles XIII, XIV i XV.

2. Què és la metal·lúrgia fèrria?La producció i primera transformació del ferro i de l’acer.

3. Quines branques destaquen dins de la metal·lúrgia fèrria a Catalunya?Destaquen dues branques: les acereries i la fosa.

4. De quantes instal·lacions disposa Catalunya en el segment de la siderúrgia?De cap.

5. Quins productes fabrica l’empresa CELSA? CELSA fabrica transformats d’acer per a la construcció (barres corrugades, platines, perfils, fils demàquina, etc.

6. Completa la taula següent respecte de l’any 2005.

Espanya 141 16 971 1 156 297

Catalunya 30

Foneries Ocupats Producció (tones)


28

Franel·la – Composició – Química – Tintura – Retorsió – Fibres – Confecció – Tissatge – Tricotoses – Unió


PARAULES CLAU


EL TÈXTIL55

– La torsió– La retorsió

– El gruix (tex)

Procés de producció dels teixits

– L’obtenció de lesfibres tèxtils

– Natural– Química – Plans

– De punt– Els telers– Les tricotoses

– El taller de talli confecció

– La tintura il’estampació

– La filatura

– Filadores

– Els acabats– El tissatge

com per exemple

els teixitspoden ser es fa amb

– Permanent– No permanent

– La talla– El manteniment– La composició

– La impermeabilització– La franel·la

– El desfibrament– El perxatge– La sanforització

on la uniódels teixits pot ser

i les etiquetesn’han d’indicar

pot ser

s’hi utilitzen les les característiques dels fils són


5

29

UNITATEl tèxtil



1. Els teixits només serveixen per protegir-nos del fred.

2. Les colònies tèxtils eren llocs on es concentraven fàbriques tèxtils.

3. El lli es una fibra vegetal i natural.

4. Per mesurar el gruix de les fibres tèxtils s’utilitza la micra (µm).

5. La retorsió és la torsió que es dóna als fils de més d’un cap.

6. Hi ha dos grans grups de tipus de teixits: de punt i plans.

7. El lliços són fils amb els quals es fan teixits plans.

8. Es poden tintar tant els fils com els teixits.

9. La impermeabilització s’obté durant el procés del tissatge.

10. Els fermalls serveixen per donar rigidesa als teixits.


AS I

3 O I C C E F N O CT T IO E FB U I

2 Q T R AI R

1 E S T A M P A C IE

1 2 3

M

O

TAFETA

4 L X XS

4HORITZONTALS1. Procés en què s’imprimeixen figu-res als teixits.

2. Tipus de fils d’un teler pla.

3. A l’inrevés, darrer treball que es faper obtenir peces de roba.

4. A l’inrevés, la talla més gran.

VERTICALS1. Element que serveix per unir partsd’una peça de roba.

2. Indiquen les normes de conserva-ció de les peces de roba.

3. Tipus de fibres d’origen químic.

4. A l’inrevés, és el tipus de teixit plamés simple.

!

!!!

!

!!

!

!

!


30

5UNITAT El tèxtil

Relaciona la figura que representa l’origen d’una fibra tèxtil amb el seu nom i amb el grup al qual pertany.EXERCICI 4 Relaciona

Busca a la sopa de lletres set termes relacionats ambla producció de teixits.


EstampacióFiladoraRaioVelcroTelerXetPana

ORÍGENS

Cotó

Lli

Polièster

Raió

Amiant

Llana

Seda

Niló

FIBRES TÈXTILS

Vegetal

Animal

Mineral

Artificial

Sintètica

GRUPS

U A A U A B M B A A X XL R G O R C L E V E A TA A O A G A B A X O A EC I X S A A L G I G S XI O A U E N D C D E B OT S A X M A A X U S T XS M A M A P A A L U G OA K U G M A A S G A U XF I L A D O R A L G X OP G T O F G M B A S G SD S G L M A R E L E T XE A O E G U S A D B D M


5

31

UNITATEl tèxtil

1. Durant tot el procés d’elaboració de teixits...

a) la filatura es fa abans de teixir.b) el tissatge es fa abans de filar.c) l’estampat es fa abans de filar.

2. Un sastre és una persona que...

a) fa vestits de dona.b) teixeix.c) fa vestits d’home.

3. El niló és una fibra...

a) artificial.b) mineral.c) sintètica.

4. El raió és una fibra...

a) vegetal.b) artificial.c) mineral.

5. El nombre de voltes que es dóna a les fibres per ferfils s’anomena...

a) torsió.b) retorsió.c) gruix.

6. El gruix dels fils es mesura en...

a) micres.b) metres.c) tex.

7. El teixit pla que dóna forma als bordons en forma dediagonal és...

a) el tafetà.b) el ras.c) la sarja.

8. El punt de trama és...

a) un gènere de punt.b) un gènere pla.c) un punt d’ordit.

9. La llançadora és...

a) un tipus de teixit.b) una agulla molt punxeguda.c) un element del teler.

10. La franel·la és...

a) una forma d’estampar teixits.b) un acabat que es dóna als teixits.c) un color dels teixits.

11. Un patró tèxtil és...

a) el cap d’una indústria tèxtil.b) la peça d’un teler.c) la plantilla d’una part d’una peça de roba.

12. El lleixiu és un producte que...

a) només es pot utilitzar amb unes peces de ro-ba determinades.

b) mai no es pot utilitzar amb les peces de roba.c) sempre es pot utilitzar amb les peces de roba.



32

5UNITAT El tèxtil


La roba dels bombersLa brigada de bombers de París ésuna unitat d’elit. La rapidesa té unaimportància primordial. Segons afir-ma el capità Tricot, un foc pot extin-gir-se amb un sol got d’aigua en elsprimers segons de produir-se. Alcap de cinc minuts, ja cal una galle-da d’aigua per apagar-lo, i més demil litres al cap de 15 o 20 minuts.Lògicament, una preparació físicaexcel·lent és un requisit essencial,encara que una reacció ràpida tam-bé té una importància cabdal. Peraixò el bomber ha de vestir roballeugera i còmoda.

El major Gabriel Nicollet, a càrrecde la indumentària de la brigada,ens diu el següent:

«L’any 1970, l’equip d’un bomberconsistia en un casc d’acer inoxida-ble, una jaqueta de pell i uns panta-lons de llana. Encara que aquestequip oferia una cert grau de pro-tecció contra la calor i les flames,resulta molt pesat i incòmode quanes mulla. Després van ser els texansi posteriorment els pantalons deteixits a base de fibra d’aramida iviscosa. Però les fibres de viscosaes desintegraven sota un efecterepetitiu; per això es va decidiremprar únicament aramida.»

Segons el major Nicollet, la roba devestir confeccionada amb “NomexIII (fibra de metaaramida)” té unafiabilitat total en els incendis ur-bans. Les peces resulten còmodes fins i tot després d’haver-les utilitzat en les situacions diàries.Ofereixen també una bona protecció tèrmica i són fàcils de rentar.

Revista Theknos, núm. 138 (Traducció)

LECTURA


5

33

UNITATEl tèxtil

1. Quines són les característiques principals que ha de presentar la indumentària dels bombers?Ha de ser ignífuga i ha de resistir la calor. També ha de ser còmoda i lleugera, encara que es mulli.

2. Com són darrerament els vestits dels bombers de París?a) Un casc d’acer inoxidable, una jaqueta de pell i uns pantalons de llana.

b) Vestits fets amb roba texana.

c) Vestits fets d’aramida i viscosa.

d) Vestits fets d’aramida.

e) Vestits fets de Nonex III (metaaramida).

3. Com creus que devien anar vestides les primeres brigades de bombers?Podem suposar que cadascú devia anar vestit com millor podia, ja que fa temps no es coneixien tantesfibres tèxtils com en l’actualitat. Només hi havia fibres naturals, i aquestes difícilment tenien propie-tats adequades per combatre el foc.

4. Què és més correcte, fer un vestit de bomber de cotó o de polièster? Raona la resposta.Cap de les dues opcions no és adequada, perquè cap dels dos tipus de teixit no resisteix el foc. Malgrataixò, el cotó seria menys perjudicial, ja que en cas de cremar-se no es queda adherit a la pell, mentreque el polièster sí.

5. Cada activitat ha de tenir una roba adient. Per tant, quines característiques creus que ha de presentar la robaque ha de portar un esquiador?Ha de ser lleugera i flexible, i ha de mantenir la calor del cos. També hauria de ser impermeable.


34

Congelació – Salaó – Elaborats – Ramaderia – Colorants – La sembra – Porcines – Fred – En piscifactories– Tradicionals


PARAULES CLAU


L’ALIMENTACIÓ66

– Refrigeració– Congelació

– Dessecació– Fumatge– Salaó

– Sucre– Escabetxada

– Conservants– Colorants

– Antioxidants– Estabilitzants

Els aliments

Poden ser

tenen per objectiu

mitjançant tècniques de conservació

utilitzen additius com ara

– Elaborats– Frescos

– Tradicionals – Modernes

– Calor – Fred

– Pasteurització– Esterilització

– Conservar elsaliments

– Millorar-nel’aspecte i el gust

– Preparar el sòl– La sembra

– El manteniment– La collita

– Bovines– Ovines– Porcines

– Cabrunes– Avícoles– Cunícoles

– En vaixells– En piscifactories

Ens arriben gràcies a

que pertanyen a

algunes feines deles quals són

amb granges quepoden ser

que es pot fer

– Empreses delsector primari

– Empreses decomercialització

– Indústriesalimentàries

– Agricultura – Pesca– Ramaderia


6

35

UNITATL’alimentació


EXERCICI 3 Veritable o fals

HORITZONTALS1. Substàncies que s’afegeixen als aliments perconservar-los més temps o millorar-ne el gust, elcolor, etc.2. Producte que restitueix els elements essencialsque la planta extreu del sòl.3. Art de pesca que consisteix en una corda llargade la qual pengen braçols amb hams.4. Instal·lacions on es duu a terme la cria de granquantitat d’animals.5. A l’inrevés, tipus d’explotació ramadera en quèes poden obtenir les matèries primeres següents:carn, llet i llana.VERTICALS1. Recol·lecció del fruit madur.2. Mètode tradicional de conservació del pernil.3. Tipus d’oli d’oliva.4. Serveix per alimentar els animals.5. Sistema de reg que consisteix a llençar l’aiguapolvoritzada i a pressió.

L E5 A N I V O4 G R A N G E S

TI

3 P A L A N G R EL O

2 A D O B SC N

1 A D D I T IP

1 2 3

U

OISREPSA

5

A RO G

E

4


1. El pa és un tipus d’aliment elaborat.

2. La ultracongelació és una tècnica tradicional de conservació.

3. La batuda és un mètode manual que s’utilitza per a la recol·lecció de l’oliva.

4. L’oli d’oliva verge extra té una acidesa màxima d’1º.

5. La pesca amb xarxa de ròssec és una tècnica utilitzada per capturar el peix que neda a molt poca profunditat

6. El fumatge és una tècnica tradicional de conservació.

7. Els conservants s’utilitzen de manera única i exclusiva per fer els productes més atractius.

8. La tècnica practicada en la cria del peix en captivitat s’anomena piscicultura.

9. La separació de les fases líquides en un sistema continu es realitza en la centrifugació.

10. La descripció E-124 correspon a un antioxidant.

!

!!

!!

!

!

!

!

!

FalsVeritable


36

6UNITAT L’alimentació



Relaciona els noms d’eines i productes de la primera columna amb els corresponents de la columna central, i tambéamb el tipus d’activitat a què pertanyen, de la (tercera columna).

Arada

Xarxa

Llavors

Llet

Fruit

Ous

Ham

EINES/PRODUCTES

Palangre

Collita

Bovina

Sembra

Avícola

Teranyina

Preparació del sòl

TÈCNIQUES/EXPLOTACIONS

Agricultura

Ramaderia

Pesca

ACTIVITATS

Busca a la sopa de lletres set termes relacionats ambl’elaboració d’aliments.

DessecacióConservantAdditiuColorantEscabetxFumatgeSalaó

D E S S E C A C I O X XL E G X L X S M G E A XA M O C G A D D I T I UC L X O A T F G M G S XI G A L E X U A D E B OT S A O M G M X U S T XS M A R A O A A L U G OE S C A B E T X G A O XL U S N M T G A L A X OP G D T F G E B L S G SD I G L M A U A T G E XT N A V R E S N O C D M


6

37


EXERCICI 6 QüestionariDigues quina és la resposta correcta de cadascuna de les qüestions següents:1. Quina de les següents descripcions correspon a unconservant?

a) E-150.b) E-281.c) E-300.

2. Una tècnica moderna de conservació dels aliments és la...

a) pasteurització.b) salaó.c) dessecació.

3. Un tipus d’aliment elaborat és...

a) el formatge.b) la fruita.c) la verdura.

4. Una explotació ovina es dedica a la cria i el comerç de...

a) vaques i vedells.b) conills.c) ovelles.

5. En el procés d’elaboració de l’oli d’oliva, el residusòlid obtingut després de la mòlta és...

a) la morca.b) l’oli.c) la pinyolada.

6. La tècnica de pesca que utilitza una xarxa vertical enquè queden atrapats els peixos que neden a pocaprofunditat s’anomena...

a) xarxa de ròssec.b) xarxa de deriva.c) palangre.

7. L’operació que consisteix a tallar branques delsarbres s’anomena...

a) collita.b) sembra.c) poda.

8. L’additiu E-440 és un...

a) estabilitzador.b) conservant.c) colorant.

9. La temperatura de refrigeració és...

a) de 10 ºC a 15 ºC.b) de 0 ºC a –18º C.c) d’1 ºC a 4 ºC.

10. Les dues primeres xifres del codi de barres d’unproducte determinat indiquen...

a) el tipus de producte.b) el país on s’ha fabricat.c) el codi de l’empresa.

11. L’esterilització consisteix a sotmetre els alimentsdurant un temps que oscil·la entre 10 i 15 minuts a unatemperatura d’entre...

a) 160 ºC i 180 ºC.b) 120 ºC i 150 ºC.c) 60 ºC i 80 ºC.

12. L’oli d’oliva verge té una acidesa màxima...

a) d’1º.b) de 2º.c) de 5º.


38

6UNITAT L’alimentació

Llegeix atentament el text següent i respon les qüestions plantejades:El cafèEls preus del cafè han arribat a mínims històrics. Molts petits productors estan venent el seu cafè a unpreu inferior al preu de producció. La crisi del sector ha portat 25 milions de famílies de petits pro-ductors de més de 50 països en desenvolupament a nivells de pobresa extrems.

Des de l’any 2002, Oxfam està fent campanya per aconseguir acords més justos per als productors decafè. L’organització ha instat les principals torrefactores (Nestlé, Kraft, Procter & Gamble i Sara Lee)a col·laborar per solucionar la crisi. Oxfam en destaca les àrees de producció de cafè més importants,i proposa a aquestes empreses un conjunt de mesures molt concretes recollides en el «Pla del Rescatdel Cafè».

L’objectiu principal del «Pla del Rescat del Cafè» és aconseguir que les companyies torrefactores paguinuns preus dignes als productors de cafè perquè aquests puguin enviar els seus fills a l’escola, pagar-seels medicaments bàsics i cobrir les seves necessitats alimentàries.

El Pla proposa les mesures següents:

1. Que les torrefactores comerciïn només amb el cafè que reuneixi els estàndards de qualitat bàsicsproposats per l’Organització Internacional del Cafè (OIC).

2. La destrucció d’almenys 5 milions de sacs de cafè emmagatzemats, finançada per les torrefactoresi els governs dels països rics.

3. La creació d’un fons per ajudar els productors pobres a trobar conreus alternatius, de manera queno siguin tan dependents del cafè.

<http://www.intermonoxfam.org>

LECTURA


6

39


1. Segons el text, d’on treuen el cafè les empreses torrefactores que el comercialitzen?Sembla que el compren als petits productors, ja que així, segurament, els surt més barat que cultivar-lo elles mateixes.

2. Saps de quines zones del món prové el cafè?Prové de zones càlides i humides de l’Àfrica i Amèrica del Sud.

3. Si hi ha lliure mercat i predomina la llei de l’oferta i la demanda, per quin motiu els petits productors de cafè nosurten de la pobresa?Segurament perquè totes les grans empreses torrefactores es poden permetre el luxe de no pagar elcafè al preu que s’hauria de pagar, perquè tenen molt cafè emmagatzemat. Així aconsegueixen augmen-tar els seus beneficis.

4. Quin és l’objectiu de les dues primeres propostes? Què es pretén aconseguir?L’objectiu és reduir l’oferta de cafè del mercat traient-ne una part i eliminant una part del que hi haemmagatzemat. Amb una reducció de l’oferta és previsible que els preus que es paguen als productorsde cafè s’apugin.

5. De la tercera proposta, quins beneficis poden tenir els petits productors fent conreus alternatius?Sense dependre només del cafè per viure, el poden vendre més car, i així, si no el venen, tenen alter-natives per poder subsistir.


40

Microprocessador – Memòries USB – Aritmètiques i lògiques – Externes – Placa base – Components– Discos durs – Ranures d’expansió – Perifèrics – RAM – UC


PARAULES CLAU


HARDWARE I XARXES77Hardware

– RAM

– ROM-BIOS– Cau

que són xips connectatsal processador

– Internes

– Discos durs

– Disquets– CD-DVD– Memòries USB

– etc.

necessiten un adaptadorper connectar-se

– Externes

– Les ranuresd’expansió

– El sòcol del microprocessador

– Els xips de control

sobre el qual van connectats

– Circuit imprès

és un

– La placa base

poden ser…

– Les memòries

està format

– El microprocessador

– Operacionesaritmètiques

i lògiques

fa

– ALU

– Els perifèrics

– Utilitza les dades iprogrames de lesmemòries

controla…

– UC

també ens hi referim com a

són bàsics

– Components de l’ordinador

EXERCICI 1A


Cable – Estrella – TCP – Local host – Client – Internet – Conjunt – Lineals – Remote host – Estacions – WAN – Línia de telecomunicació – Velocitat – Servidor – Local


PARAULES CLAU

Col·loca les paraules que tens a sota al lloc corresponent:

41

Xarxes d’ordinadors

– Les estacions de treball– Els mitjans de transmissió: cable

– El servidor

– Lineals o en bus– En anell– En estrella

estan formades per

Segons com estan connectats els seuscomponents poden ser

– Xarxes d’àrea local (LAN)

– L’ordinador local (local host)– L’ordinador remot (remote host)

que ens permet la comunicació entre

– L’adreça IP– El protocol TCP

transmet la informaciómitjançant

– Client

– Servidor

utilitza els programes

– Internet

les seves característiques principals són…

la xarxa d’àrea extensa més important és

– Xarxa d’àrea estesa ( WAN )

Segons les seves dimensions es classifiquen en

– Conjunt de xarxes locals

– Medi de transmissió:línia de telecomunicació

– Velocitat de transferència mésbaixa que en la LAN

EXERCICI 1B

7UNITATHardware i xarxes


42

7UNITAT Hardware i xarxes

4 P R O T O C O LA 3

3 I N T E R N E TI OL DA IU VG R L

2 L I N E A L SS D

1 W A N

1 2 4

I CE PS

HORITZONTALS1. Xarxa d’àrea estesa.2. Tipus de xarxes d’àrea local.3. Xarxa de xarxes.4. Normes que els ordinadors necessi-ten per poder comunicar-se entre si.VERTICALS1. En aquest tipus de xarxes qualsevolestació de treball pot funcionar com aservidor.2. Element d’una xarxa local.3. Sigles del protocol utilitzat a Inter-net.4. Aquesta xarxa disposa de tres canals,un dels quals és només de baixada capa l’usuari.


Digues si les afirmacions següents són certes o falses:

1. La unitat aritmètica lògica s’encarrega de controlar els perifèrics.

2. La memòria RAM és una memòria volàtil, és a dir, perd la informació quans’apaga l’ordinador.

3. El ventilador s’encarrega de transferir la informació al microprocessador.

4. Els elements bàsics d’una LAN són: les estacions de treball, els mitjans de transmissiói el servidor.

5. En una connexió en anell totes les estacions estan connectades en sèrie formant un anell.

6. Els mòdems van aparèixer per la necessitat de convertir les dades analògiquesen digitals i viceversa.

7. La xarxa ADSL és una xarxa de banda estreta.

8. Els ordinadors treballen únicament amb informació digital.

9. Internet és una xarxa d’ordinadors que només opera en grans àrees de territori.

10. L’IP (Internet Protocol) fa que s’identifiquin els ordinadors que hi ha connectats a la xarxa.


!

!

!!

!

!

!

!

!

!


7

43

UNITATHardware i xarxes

Relaciona els connectors de la primera columna amb la definició corresponent de la columna de la dreta.

Ports PS/2

Ports USB

Port paral·lel

Ports sèrie

Port per ajoystick/MIDI

Connectorsde so

Ports VGA i DVI

Port per a xarxa(LAN)

CONNECTOR

També s’anomenen ports COM. Cada vegada s’utilitzen menys des que han estatdesplaçats pels ports USB. Fonamentalment servien per connectar els ratolins.És una clavilla similar a la de la connexió telefònica però una mica més gran.Es denomina RJ-45.Serveixen per connectar el monitor. El més antic, el VGA, és de 15 pius en dues file-res, que a poc a poc està sent substituït pel DVI.També rep el nom de LPT1 o port on connectem la impressora. Consta de 25 piusdisposats en dues fileres.Serveixen per connectar el teclat (color lila) i el ratolí (color verd).USB (Universal Serial Bus). L’ordinador en tindrà dos com a mínim, encara que elsequips actuals en porten entre quatre i sis. Els ports USB que s’instal·len avui diapertanyen a la versió 2.0, molt més ràpids que els anteriors. Aquests ports dispo-sen de característiques Plug and Play, que permeten connectar i desconnectar elsdispositius sense necessitat de reiniciar l’equip.També s’estan reemplaçant per ports USB per la gairebé total substitució delsjoystick.Són tres, un de color verd per als altaveus, un de vermell per al micròfon i un deblau per a l’entrada de línia.

DESCRIPCIÓ


C A A H U B M B A A X XL O G X L X S M G E A XS M N A G A B A X D A OE L X T A T L Y M G S AI G A U R X D A T E B CR S A X M O G X U E T AO M A M A O L A L U G LM K U G E A A A G A U PE U S R A M D A D G X OM G D O F G M B A O G SD I G L M A U D T G R XV A O E R E T S U L C MCerca en aquesta sopa de lletres set termes relacionats

amb el maquinari d’un ordinador.


RamMemòriesClústerBytePlacaControladorHub


44


1. La velocitat del microprocessador s’expressa en:

a) kHz. b) GHz. c) Mbits/s.

2. El DVD-ROM és un dispositiu de memòria...

a) interna que va fixada a la placa base.b) òptica que necessita un raig làser per llegir

i escriure dades.c) magnètica que té una capacitat de 120 GB.

3. El port USB (Universal Serial Bus)...

a) és Plug and Play i permet connectar i descon-nectar dispositius sense necessitat de reini-ciar l’equip.

b) només es fa servir per connectar les impresso-res.

c) consta de 25 pius en dues fileres.

4. Les sigles LAN signifiquen:

a) Local Area Network.b) Local Area News.c) Wide Area Network.

5. Els components bàsics que conformen una xarxad’àrea local són:

a) estacions de treball, mitjans de transmissió iservidor.

b) servidor, perifèrics d’entrada i perifèrics desortida.

c) cable, connector i targeta.

6. La diferència entre una xarxa igualitària i una altrade centralitzada és...

a) el nombre d’ordinadors que conformen la pri-mera ha de ser més de 20, mentre que la sego-na es pot formar a partir de 5.

b) les xarxes igualitàries estan connectades enestrella, mentre que les centralitzades hoestan en bus.

c) en la primera, qualsevol ordinador pot actuarcom a client o servidor.

7. Una xarxa que disposa d’un dispositiu concentradoron hi ha connectades totes les estacions diem que ésuna xarxa...

a) en estrella.b) lineal.c) en anell.

8. La velocitat de transferència de dades en una xarxad’àrea local es mesura en:

a) kHz/s.b) Kbytes/hora.c) Mbits/s.

9. Les xarxes ADSL són...

a) de banda ampla.b) de banda mitjana.c) de banda estreta.

10. En una comunicació entre dos ordinadors a travésd’Internet, l’ordinador que inicia la transmissió es deno-mina...

a) ordinador remot (remote host).b) ordinador local (local host).c) servidor.

11. Per poder transmetre informació a través d’Internet,cal que els ordinadors tinguin:

a) protocol d’Internet (IP)b) protocol de control de transmissió (TCP).c) TCP/IP.

12. El port sèrie també es denomina...

a) port USB.b) port COM.c) port LPT.

EXERCICI 6 QüestionariDe cadascuna de les qüestions següents, digues quina és la resposta correcta:


7

45

UNITATHardware i xarxes

Llegeix atentament el següent text i respon les qüestions que es plantegen:

Altres sistemes de connexió a Internet de banda amplaUna de les alternatives més interessants a priori és la connexió mitjançant la xarxa elèctrica de l’edi-fici o PLC (Power Line Communications), que no només permet grans velocitats (més de 100 Mbps) sinóque, a més, té l’avantatge de disposar d’un punt d’accés en qualsevol endoll, sense els riscos de segu-retat que pot suposar una connexió sense fil com les que s’estan generalitzant en ADSL entre usuarisque disposen de poques rosetes telefòniques.

Per descomptat, es tracta d’una connexió permanent i no afecta de cap manera el servei elèctric con-vencional; no obstant això, té un problema: els cables elèctrics no estan apantallats, de manera queactuen com a antenes, i si tenim en compte el rang de freqüències de la tecnologia PLC (de pocs mega-hertzs a 30 MHz) podrien generar-se interferències que afectarien seriosament radioaficionats i altresusuaris de l’ona curta.

Encara que les empreses elèctriques principals d’Espanya han fet proves pràctiques amb força èxit, elservei PLC no acaba d’arrencar, potser perquè la gran implantació i competència d’ADSL redueix l’in-terès de les elèctriques a fer les inversions que calen.

Una alternativa que potser serà de gran aplicació en el futur és la connexió mitjançant xarxes sensefil d’àrea metropolitana (MAN, Metropolitan Area Network), que podrien donar servei de manera gai-rebé instantània i sense necessitar cap d’instal·lació a qualsevol usuari situat en el corresponent nuclipoblacional, el qual s’hi podria moure sense perdre la connexió en cap moment. Hi ha diverses ini-ciatives d’aquest tipus, les més interessants són, potser, les que parteixen dels usuaris particulars quecomparteixen, sense fil, l’amplada de banda sobrant de les seves connexions ADSL o per cable. Laconnexió mitjançant telèfon mòbil GPRS o UMTS entraria dins aquesta categoria, tot i que encara estàpoc desenvolupada i poc aprofitada en gairebé tots els nivells: tècnic, de nombre d’usuaris, de como-ditat, velocitat d’accés...

Finalment, per a usuaris allunyats dels grans nuclis de població una de les poques alternatives debanda ampla disponibles continuen sent les comunicacions via satèl·lit, que són altament asimètri-ques, perquè el canal de baixada utilitza una antena orientada al satèl·lit, mentre que la pujada de lesdades es fa mitjançant la línia telefònica (convencional o RDSI, tant se val). És un servei car (absolu-tament prohibitiu si també es vol enviar la informació de pujada mitjançant satèl·lit) i a més no estàexempt de problemes greus, com un gran retard en les comunicacions: gairebé un segon per utilitzarserveis com VoIP (veu sobre IP, transmissió de veu en paquets per una xarxa IP, en general Internet,per estalviar en la factura telefònica aprofitant una connexió a Internet de banda ampla).

No obstant això, la connexió mitjançant satèl·lit és pràcticament l’única solució en zones allunyadesde centrals telefòniques i elèctriques (o que depenen d’estacions elèctriques tan petites, que potsermai tindran servei PLC), on segur que no arriba el cable i és improbable que aconsegueixin arribar lessolucions sense fil, encara molt precàries; de vegades es tria el que hi ha, no el que es voldria tenir.

Juan HERRERÍAS REY, Hardware y componentes, 2006 (traducció)

LECTURA


46


1. Quins tipus de connexió a Internet de banda ampla, a banda de l’ADSL, es preveuen avui dia?– Connexió mitjançant la línia elèctrica, PLC.

– Connexió mitjançant una xarxa sense fil metropolitana (MAN).

– Comunicació via satèl·lit.

2. Quins dos avantatges fonamentals ofereix la connexió PLC?– Té velocitats superiors als 100 Mbps.

– Hi ha punts de connexió en qualsevol endoll elèctric, amb la qual cosa disminueix el risc de seguretatque tenen les actuals xarxes sense fil que es fan servir en ADSL.

3. Quin inconvenient té la connexió PLC?Com que no té pantalla, els cables elèctrics actuen com a antenes, de tal manera que, com que el sistemafunciona en un rang de freqüències des dels pocs megahertzs fins als 30 MHz, poden ocasionarinterferències a radioaficionats i usuaris d’ona curta.

4. Quines característiques tenen les connexions mitjançant xarxes sense fil d’àrea metropolitana?En aquest tipus de xarxes, qualsevol usuari que es trobi en l’àrea delimitada pot connectar-se.

5. Quines possibilitats de connexió tenen, avui dia, els usuaris de zones rurals allunyades de centrals telefòniqueso elèctriques?La connexió via satèl·lit.

6. Quins problemes ocasiona la connexió via satèl·lit?És una connexió altament asimètrica, perquè la baixada de dades es fa, normalment, a través delsatèl·lit, mentre que la pujada es fa a través de la línia telefònica (convencional o RDSI). Si es vol quela pujada sigui també per satèl·lit, el preu resulta prohibitiu.


47


Serveixen per... Els dos més coneguts són...

Es poden distingir tres zones Les barres d’eines més usuals són... Totes les opcions es poden trobar en...

Dos menús molt utilitzats són...

Col·loca les paraules que tens a sota al lloc que els correspongui.

PRESENTACIONS AMB EL POWERPOINT88

– Facilitar exposicions

– Impress

– Presentació – Inserció

– Format – Dibuix – Estàndard

– Tauler dediapositives

– Àrea detreball

– Tauler detasques

Programes de presentacions

Tauler de tasques – PowerPoint – Format – Exposicions – Àrea de treball – Estàndard – Inserció – Menús

– PowerPoint

– La barra de menús

PARAULES CLAU


48

8UNITAT Presentacions amb el PowerPoint

A R TC O S RI T N A

3 G R A F I C O DI E I R

2

1

P R E S E N T A C I OS N A WA O ML C IC I N S E

A

1 2 3

N

R

S

C I

D4 W I N D O W S

R

O

HORIZONTALS1. Menú que ens permet introduirimatges i altres elements.2. El PowerPoint serveix per fer...3. Element que ens permet veure da-des de forma gràfica.4. Entorn informàtic amb què treballael PowerPoint.

VERTICALS1. Ens permet veure diverses diapositi-ves alhora.2. Element que uneix requadres d’unesquema.3. Incorpora moviments a imatges, sons,etc.4. Eina que permet introduir títols es-pectaculars.


Digues si les informacions següents són veritables o falses:

1. En un programa de presentacions, els efectes només es poden afegir a les imatges.

2. Amb el PowerPoint podem fer índex amb números, amb pics o amb les dues coses alhora.

3. La versió del PowerPoint que apareix al llibre és la 2003.

4. Amb el PowerPoint no es poden fer enllaços externs.

5. La barra de dibuix ens permet fer esquemes de forma senzilla.

6. Per inserir una imatge des d’un arxiu, premem el botó .

7. El fons d’una diapositiva pot ser una imatge.

8. Un cop haguem inserit un gràfic en una diapositiva, podem variar-ne les dades.

9. Cada pantalla d’una presentació s’anomena diapositiva.

10. Una presentació només és un ajut per fer una exposició més amena i atractiva.


!!

!

!

!!!!

!

!

4


8

49

UNITATPresentacions amb el PowerPoint

Relaciona el nom del botó i la funció que fa amb el botó que li correspon, i aquest amb el menú al qual pertany.

Imprimeix. Imprimeix la presentació.

Obre. Obre una presentació ja feta.

Desa. Desa les presentacions.

Presentació. Inicia una presentació.

Animació personalitzada. Anima unapresentació amb moviments i sons.

Augmenta la mida de la lletra.

Pics. Introdueix un text en formad’esquema.

Centra. Centra el text.

Nova diapositiva. Afegeix una diapositi-va més.

Quadre de text. Afegeix un quadrede text.

Hipervincle. Afegeix un hipervincle.

FUNCIÓ BOTÓ

Presentació

Arxiu

Inserció

Format

MENÚ


V A A R T S E N I F X XL E G X L X S M O I A XA M I A G A B R X N A OC L X N A T M G M S S XI G A U E A D A D E B OT S A X T S G X U R T XS P R E S E N T A C I OA K U G E A O S G I U XL R S R I T D A L O X OP G X O V G M B A S G SD E O I C I D E T G E XV A I D U T I M A T G EBusca en aquesta sopa de lletres les vuit paraules

corresponents al menú del PowerPoint.


ArxiuEdicióImatgeInsercióFormatEinesPresentacióFinestra


50

8 Presentacions amb el PowerPoint

1. L’objectiu d’un programa de presentacions és:

a) Ajudar a fer exposicions molt diverses.b) Vendre un producte.c) Retocar imatges.

2. El PowerPoint treballa amb un entorn informàtic:

a) Linuxb) Windows.c) Linux i Windows.

3. Per inserir gràfics, hem de prémer el botó:

a)

b) !c)

4. Les animacions dels elements d’una diapositiva poden correspondre a:

a) L’entrada.b) La sortida.c) L’entrada i la sortida.

5. Una transició de diapositiva es pot fer:

a) Sempre amb el teclat.b) Sempre amb el ratolí.c) Al cap d’un temps determinat.

6. Per inserir una diapositiva més, premem el botó:

a) !b)

c)

7. El tauler de tasques ens permet:

a) Triar opcions de forma ràpida.b) Treballar-hi a sobre.c) Dibuixar.

8. El PowerPoint:

a) No ens permet fer enllaços.b) No ens permet fer un enllaç a una altra diapo-sitiva.c) Ens permet fer molt tipus d’enllaç.

9. Per fer una taula hem de prémer el botó:

a) !b)

c)

10. El PowerPoint pertany al grup de programes del:

a) Microsoft Office.b) OpenOffice.c) Windows.

11. Per fer una bona presentació:

a) És convenient llegir totes les diapositives.b) És convenient passar-la de forma ràpida.c) És convenient no llegir les diapositives.

12. Per iniciar una presentació hem de prémer el botó:

a)

b)

c) !

EXERCICI 6 QüestionariDigues quina és la resposta correcta.


8

51

UNITATPresentacions amb el PowerPoint

Llegeix atentament el següent text i respon les qüestions que es plantegen:

PowerPointVa arribar el dia d’exposar el treball de metalls. En Sergi esperava el seu torn amb molt neguit mentreescoltava les exposicions dels companys. Es fixava en el que feien malament per intentar que a ell no lipassés el mateix.

Li va semblar una bona idea que un dels seus companys preparés una exposició amb diapositives, però seli va fer molt pesada. Hi havia molt de text i, a sobre, el llegia, la presentació tenia més de trenta diaposi-tives, tota l’estona mirava la diapositiva enlloc de mirar els companys, algunes diapositives van quedardesencaixades –diferents de com les havia fet– i havia molta informació que no era important. A en Sergili va costar molt seguir l’explicació.

A continuació, va ser el torn d’una altra companya. No havia preparat cap presentació, però havia portatmostres del que havia d’explicar. A més, abans de sortir va repartir un esquema de l’exposició que haviafotocopiat.Va resultar una exposició atractiva, àgil, ordenada i clara. En Sergi va estar més pendent del queexplicava que no pas de la manera com ho feia.

Va sentir el seu nom i va començar a suar, se li va assecar la boca i, fins i tot, l’ordinador se li va posar encontra perquè no podia ni engegar-lo. Per sort, els nervis li van passar en començar l’exposició.

1. Quins errors ha comès el company que havia preparat la presentació amb diapositives?– Hi havia massa text.

– La informació no estava ben seleccionada.

– Llegia les diapositives.

– No s’adreçava al públic.

– No havia previst la versió del programa de què disposava.

2. Penses que el fet de disposar de mitjans audiovisuals en el moment de fer una presentació garanteix que serà un èxit? Per què?Evidentment que no. Una presentació amb diapositives pot ser una gran ajuda, ja que és un recurs més,però depèn de l’ús que se’n faci no servirà de res.

3. A l’hora de fer una exposició val més fer-la individualment o en grup?Fer-la en grup podria ser més atractiva, ja que es poden fer diverses coses simultàniament, però had’estar molt ben preparada.

LECTURA


52

Xats – Cerca – Connexió – Blocs – Web – Electrònic – Món – Navegador – D’ordinadors – Arxius – Mòdem – Programari – Servidor – Fòrums – Informació

EXERCICI 1A Organitza la informació

PARAULES CLAU


INTERNET I COMUNITATS VIRTUALS99

Internet

– xarxa d’ordinadors

– per tot el món : la xarxa de xarxes

és una

i per connectar-nos-hi necessitem que ens ofereix diverses possibilitats

que estan connectats mitjançant una línia de telecomunicació

en aquest curs estudiarem

per moure’ns-hi necessitem

– Un ordinador– Una connexió mitjançant

línia telefònica– Un mòdem

– Un servidor

– El programari necessari

– Cercar informació ! web– Comunicar-nos ! correu electrònic,

xats, etc.– Compartir informació ! fòrums, etc.– Compartir arxius ! FTP, etc.– Publicar informació ! web, blocs

– Les pàgines web

– Un navegador

– La cerca d’ informació

el nostre objectiu principalquan naveguem és


9

53

UNITATInternet i comunitats virtuals

Xats per web – Outlook – Rebre – Asíncrona – Videotrucades – Nick – Canals – Missatgeria – Bústia – Windows Live Messenger – Electrònic – Programes client IRC – Google Talk

EXERCICI 1B Organitza la informació

PARAULES CLAU


InternetUn dels seus serveis és la

que duem a terme mitjançant

pot ser de dues formes

– Comunicació

– Asíncrona

n’hi ha de dos tipus

el fem servir per

– Programes clientcom l’Outlook

– Correu web(Webmail)

– Correu electrònic – Fòrums

que es pot realitzar mitjançant

– Síncrona

– Xats – Missatgeria

instantània– Videoconferències

prèviament hem de

– Enviar i rebre missatges

– Crear un bústia

n’hi ha de dos tipus

es necessita un

– Programesclient d’IRC

– Xatsper web

– Nick

quan hi participes has detenir en compte la

– Netetiqueta

– Canals

és una síntesi de…

necessitem un programa de missatgeria tipus…

– Xats per web– Programes client IRC

ens serviran per

– Windows Live Messenger– ICQ– Yahoo Messenger– Google Talk

– Parlar com en un xat– Fer trucades de veu– Fer videotrucades

– Compartir arxius– Etc.

disposa de diferents


54

9UNITAT Internet i comunitats virtuals


A RV T C AO N I T

4 R E N N I3 S E R V I D O R U

A L R JC T D

2 C A N A LEL

1 W E B C A M

1 2 3 4

C

S

K

HORITZONTALS1. Element de maquinari necessari perestablir una videotrucada.2. Podem accedir-hi en un xat.3. Per enviar i rebre missatges ho fem através d’un…4. Àlies que s’utilitza en un xat.VERTICALS 1. Símbol que es troba en totes les a-dreces de correu electrònic.2. Un programa _________ de correuelectrònic és l’Outlook.3. Tipus de correu.4. Operació que fem quan volem en-viar un arxiu amb el missatge.


1. El servidor és un ordinador molt potent d’una empresa o institució que ens facilita l’accés a Internet.

2. Un equip informàtic no necessita un mòdem per connectar-se a Internet.

3. Internet és una xarxa LAN.

4. Per navegar per Internet necessitem un DVD.

5. World Wide Web significa ‘teranyina de la informació’ o ‘autopista de la informació’.

6. Internet és un dels navegadors principals.

7. La navegació fora de línia (off line) és la que es fa mitjançant connexió telefònica.

8. L’Internet Explorer és un navegador de programari lliure.

9. Els servidors donen accés a la xarxa mitjançant una pàgina web anomenada portal.

10. La diferència entre una videoconferència i un xat és que en la primera podem sentir i veure els nostres interlocutors.


"

"""

""""

""


9

55


Relaciona els elements de la primera columna amb els serveis d’Internet als quals pertanyen (columna central), iaquests amb el maquinari que necessiten (columna de la dreta).


Cerca en aquesta sopa de lletres el nom de set ter-mes relacionats amb Internet:


CercadorExplorerHipertextMòdemPortalServidorWeb

Emoticones

Protocol IRC

Windows Live Messenger

Canal

Nick

Arrova

Hotmail

Contactes

Servidor POP3

ELEMENTS

Correu electrònic

Xat

Missatgeria instantània

SERVEIS

Micròfon

Altaveus

Mòdem

Càmera web

MAQUINARI

U A A U A B M B A A X RL E G X L X S M G E A OA R T X E T R E P I H DC L X S A T L G M G S AI G A U E X D E D E B CT S A L M G G X U S T RS M A A A O A P L W G EA K U T E A A L G A E CL S E R V I D O R G X BP G D O F G M R A S G SD I G P M A U E T G E XM O D E M U S R D B D M


56

9 Internet i comunitats virtuals

1. La diferència entre les xarxes LAN i WAN és...a) el tipus d’ordinadors que fan servir.b) el nom; la veritat és que no hi ha diferències

entre un tipus de xarxa i l’altre.c) la manera com es connecten els usuaris de

cada xarxa: en les WAN es fa servir un sistemade telecomunicacions, mentre que en les LANla connexió es fa a través de cables.

2. Per poder-nos connectar a Internet, necessitem unequip informàtic (amb mòdem), un servidor i...

a) una impressora.b) el programari necessari.c) un escàner.

3. Un dels navegadors que més es fa servir i quepermet visualitzar pàgines web és...

a) L’Explorador de Windows.b) El Word.c) L’Internet Explorer.

4. L’arrova (@) és un símbol que fem servir...a) quan volem desar informació d’un web al disc

dur de l’ordinador.b) per separar l’identificador d’usuari del nom

del servidor en una adreça de correu electrò-nic.

c) només en les videoconferències.

5. Els cercadors permeten...a) recuperar els fitxers que han estat eliminats

per error.b) cercar informació a Internet de forma ràpida i

directa.c) cercar informació en un disquet de forma molt

ràpida.

6. El programari Google és...a) un navegador.b) un programa de dibuix.c) un cercador.

7. Quina és la definició més correcta d’Internet?a) És una xarxa d’àrea local.b) És la xarxa de comunicacions més gran (la xar-

xa de xarxes) entre usuaris mitjançant l’ordi-nador.

c) És la xarxa de comunicacions de la Unió Euro-pea.

8. Un xat és...a) un diàleg en temps real entre dos usuaris o

més.b) una comunicació entre dues persones a través

del telèfon.c) un viatge amb avió.

9. Els documents d’hipertext...a) no permeten la interactivitat.b) combinen textos, vídeos, imatges, etc.c) serveixen per copiar diversos arxius de text a la

vegada.

10. La xarxa que connecta un conjunt d’ordinadorssituats en un espai petit, com una habitació o, com amàxim, un edifici, rep el nom de...

a) TIC.b) LAN.c) WAN.

11. Un servidor és...a) un ordinador molt potent d’una empresa o

institució que ens permet accedir a Internet.b) un ordinador que disposa d’una càmera web.c) un robot que fa el que li demanes.

12. Una videoconferència ens permet...a) visualitzar un DVD de vídeo a l’ordinador.b) visualitzar una conferència que prèviament ha

estat enregistrada en vídeo.c) transmetre continguts audiovisuals en temps

real entre dos usuaris d’Internet o més.

EXERCICI 6 QüestionariDe cadascuna de les següents qüestions, digues quina és la resposta correcta:

UNITAT


9

57


Llegeix atentament el text següent i respon les qüestions que es plantegen:

Internet: una xarxa de xarxesEn una primera aproximació, podríem dir que Internet és una xarxa mundial de xarxes d’ordinadors queels permet comunicar-se de forma directa i transparent, i compartir informació i serveis.

Un ordinador que formi part d’una xarxa connectada a Internet pot comunicar-se amb qualsevol altreordinador en qualsevol lloc del món, sempre que aquest últim també formi part d’Internet. [...]

Internet no és una xarxa d’ordinadors en el sentit usual, sinó una xarxa de xarxes, en la qual cadascuna ésindependent i autònoma. Avui dia, podem considerar Internet com la xarxa més gran del món. Comprènla major part dels països, i inclou milers de xarxes acadèmiques, governamentals. [...]

D’acord amb les estadístiques fetes per l’Internet Software Consortium (http://www.isc.org/), el gener del’any 2006 hi havia aproximadament 400 milions d’ordinadors connectats a Internet. En realitat, aquestesxifres no poden determinar-se de forma exacta i s’han de considerar com una bona estimació de la midamínima d’Internet. El nombre real d’ordinadors amb possibilitat de connexió pot ser més gran. [...]

Font: Internet Edición 2000

Autors: Carlos Esebbag Benchimol i Julián Martínez Valero

Ediciones Anaya Multimedia

LECTURAgen-94gen-95gen-96gen-97gen-98

gen-00gen-01gen-02gen-03

gen-06

050

100150

200250300350400

Internet Domain Survey Host Count

Milio

ns

450500

gen-04

gen-99

gen-05

Font: Internet Software Consortium (www.isc.org)

Regions Població % de població Usuaris Creixement Penetració % usuarismón (2005) al món Internet usuaris (% penetració) món

en milions (març 2005) 2000-2005en milions

Àfrica 900,4 14,0 13,40 198,3 % 1,5 1,5Àsia 3.612,3 56,3 302,25 164,4 % 8,4 34,0Europa 730,9 11,4 259,65 151,9 % 35,5 29,25*(Espanya – – 14,6 170,8 % 33,6 1,6)Orient Mitjà 259,5 4,0 19,37 266,5 % 7,5 2,2Amèrica del Nord 328,3 5,1 221,43 104,9 % 67,4 24,9Amèrica Llatina/Carib 546,9 8,5 56,22 211,2 % 10,3 6,3Oceania/Austràlia 33,4 0,5 16,26 113,5 % 48,6 1,8TOTALS MÓN 6.412,06 100,0 888,68 146,2 % 13,9 100,0

ÚS D’INTERNET EN EL MÓN 2005 (PER ZONES)

* Dades incloses dins l’apartat d’Europa.Font: taula amb dades de Nielsen/NetRatings, Unió Internacional de Telecomunicacions (ITU), Internet World Stat. Les xifres de població basades en les dadesde www.gazetteer.de.


58

9UNITAT Internet i comunitats virtuals

1. Què ens permet Internet? Fixa’t en la gràfica i comenta-la.Ens permet comunicar-nos de forma transparent, i compartir informació i serveis. La gràfica mostra queel nombre d’ordinadors connectats a Internet durant el període analitzat augmenta de forma geomètricaany rere any, en un factor que oscil·la entre 1,5 i 2.

2. Quin continent o regió té més usuaris d’Internet? En quin n’hi ha menys?Veiem que l’Àsia, amb un 34 %, és el continent on hi ha més usuaris. Al contrari, l’Àfrica és el continenton n’hi ha menys, un 1,5 %.

3. Quina regió té un percentatge de penetració més elevat?La regió on hi ha més penetració d’Internet és a l’Amèrica del Nord, amb un total del 67 % de poblacióque utilitza la xarxa.

4. Compara les dades de penetració i percentatge d’usuaris d’Oceania.Veiem que amb una penetració d’Internet de gairebé el 50 %, el percentatge d’usuaris d’Oceania al mónés molt petit, ja que la seva població suposa només un 0,5 % del total de la població mundial.

5. Quin percentatge de població mundial accedeix a Internet? I a Espanya?El percentatge de població mundial és del 13,9 %. A Espanya hi ha un 33,6 % d’usuaris.

6.A la taula anterior falten dues dades referents a Espanya: a) la població, el 2005, en milions d’habitants; b) elpercentatge que suposa aquesta població respecte de la població mundial. Amb la informació de què disposes,calcula’ls.Si anomenem x la població en milions d’habitants l’any 2005, podrem establir la següent relació deproporcionalitat:

Operant de la mateixa manera i anomenant y el percentatge cercat:

7. Com penses que poden incidir aquestes dades en el desenvolupament dels diferents països?El futur de molts habitants del nostre planeta passa, inevitablement, per disposar d’informació. Si elspaïsos subdesenvolupats no tenen les eines necessàries, serà difícil que puguin sortir d’aquesta situació.Internet pot ser una gran oportunitat per a moltes comunitats que tenen condicions de vida encaralamentables.

= ; = = 43,45 milions10033,6 14,6

100 · 14,633,6

x x

= = 0,67100 · 43,45

6 412,06= ;

100 6 412,0643,45y y %




Documents

T00 01a05 2008 SOLUC cat2 - blocs.xtec.cat · b) Magnetisme: amb els imants. 2.Explica la conclusió obtinguda en l’experimentque va fer Ørsted l’any 1820. Si es fa circular