View
221
Download
5
Embed Size (px)
DESCRIPTION
Curs d'arquitectura per a futurs arquitectes (2015)
ESCOLA TCNICA SUPERIOR DARQUITECTURA DEL VALLS (ETSAV)
Docncia i coordinaci: Juliol 2015
Berta Bard i Mil, Daniel Garca-Escudero, Carles Marcos Padrs, professors
TALLER 0.0 DARQUITECTURAIV Curs darquitectura per a futurs arquitectes
PROGRAMA I MATERIAL DOCENT, 2015
ESCOLA TCNICA SUPERIOR DARQUITECTURA DEL VALLS (ETSAV)
Berta Bard i Mil, Daniel Garca-Escudero, Carles Marcos Padrs, professors
TALLER 0.0 DARQUITECTURAIV Curs darquitectura per a futurs arquitectes
cursfutursarquitectes.tumblr.comfacebook.com/volsestudiararquitectura@CursFutursArqui
Taller 0.0 darquitectura. Curs darquitectura per a futurs arquitectes
Programa de la 4 edici: del 6 al 10 de Juliol del 2015
Autors i professors del cursBerta Bard i Mil
Daniel Garca-Escudero
Carles Marcos Padrs
els autors i fonts originals de les imatges i textos de referncia
EstudiantsAriadna Aguilella Fuentes
Paula Andreu Gordillo
Imma Bigas Andols
Clara Gonzlez Grau
Isaac Gultresa Boada
Oriol Gutirrez Torra
Ralf Merten Modolell
Sergi de Moner Sayrach
Lemmy Ruy Nuijens Fontanals
PortadaOver Your Cities Grass Will Grow, Joao Serrano
EdiciJuliol de 2015
ETSAV
ndex
09 Per qu un curs com aquest?11 Quins sn els objectius del curs?13 Com es treballa?
15 Sobre el programa
17 Dibuixar un plnol20 Imprescindible XIX
23 Illuminar un espai26 Imprescindible XX
29 Organitzar una casa32 Imprescindible XXI
35 Pensar la ciutat38 Imprescindible XXII
41 Construir una estructura44 Imprescindible XXIII
47 Bibliografi a general48 Imprescindible XXIV
51 Selecci darticles67 Calendari general62 Quadern de dibuix83 Pla destudis 2010
6Louis Kahn
Casa Fisher. Hatboro, 1960-67
7
Amo los inicios. Los inicios me llenan de maravilla. Yo creo que el inicio es lo
que garantiza la prosecusin. Si sta no tiene lugar, nada podra ni querra existir.
Tengo un gran respeto por la instruccin porque es una inspiracin fundamental.
No es slo una cuestin de deber; es innata a nosotros. La voluntad de aprender,
el deseo de aprender, es una de las mayores inspiraciones.
Louis Kahn Amo los inicios
8TALLER 0.0 DARQUITECTURA (IV edici) | Programa i material docent | Juliol 2015
9
Per qu un curs com aquest?
El taller sorgeix en un moment de necessria refl exi sobre el paper de larquitecte i de
larquitectura en la societat actual. Un paper que ha de superar la banalitzaci de la professi que
ha suposat lauge dels arquitectes estrella i les caduques obres dautor dels ltims anys.
Aix doncs, el curs respon, per una banda, a la necessitat -ara ms que mai- dapropar larquitectura
a la societat. Per laltra, refl exa la voluntat de mostrar, refl exionar i experimentar larquitectura
de la manera ms senzilla possible. Tamb s objectiu del curs anticipar, afavorir que el futur
estudiant es familiaritzi amb lentorn universitari, experimenti la manera de treballar dun estudiant
darquitectura i conegui de primera m lexperincia daltres alumnes que estudien o han cursat
els estudis recentment. En defi nitiva, es volen proporcionar arguments objectius perqu la tria de
cada participant sajusti als seus interessos, a les seves capacitats i condicions personals.
En aquesta lnia, el taller semmarca en la tradici docent de lETSAV engegada el 1994 pel Curs
dintroducci a la carrera darquitectura. Llavors, noms dos anys desprs de la inauguraci
del Campus de Sant Cugat, els professors Isabel Crespo, Magda Mria, Iaki Alday i Pere
Fuertes, coordinats per en Xavier Monteys, inicien una assignatura no troncal adreada a
aquells estudiants que comencen els estudis darquitectura al febrer i que tenen en el primer
quadrimestre (setembre-gener) una oportunitat per comenar a desenvolupar les habilitats que
seran necessries durant la carrera. Aquesta assignatura, que encara simparteix en lactualitat
com a assignatura optativa, va ser pionera a lestat espanyol i va iniciar una clara voluntat de
lETSAV per facilitar lingrs dels nous estudiants.
Tanmateix, el taller que aqu es presenta se situa en un estadi previ a linici de la carrera,
concretament, en el moment que lestudiant dESO, Batxillerat o Cicle formatiu es planteja la
cabdal decisi de quina carrera escollir. En aquest sentit, forma part i semparenta dalguna
manera amb les activitats dorientaci de la UPC. Una delles s el Campus Cientfi c dEstiu,
que t la fi nalitat de potenciar linters destudiants de 4t dESO i 1r de Batxillerat per la cincia,
la tecnologia i la innovaci. Es tracta dun programa organitzat per la Fundacin Espaola
para la Ciencia y la Tecnologa (FECYT), el Ministeri dEducaci, Cultura i Esports i el Ministeri
dEconomia i Competitivitat amb el suport de lObra Social la Caixa.
Louis I. Kahn. Parlant amb estudiants
10
TALLER 0.0 DARQUITECTURA (IV edici) | Programa i material docent | Juliol 2015
11
Quins sn els objectius dels curs?
El taller est adreat a possibles estudiants darquitectura i t com a objectiu principal ajudar-los
a decidir sobre el seu futur universitari. La decisi de quina carrera triar determinar, en gran
part, la seva vida acadmica i professional. s per aix que es proposa donar suport a la decisi
mitjanant una breu experincia prvia a la prpia universitat. En concret, es pretenen donar
les bases necessries a lestudiant de 4t ESO, Batxillerat o Cicle Formatiu que ha descollir
una carrera properament perqu pugui respondre de forma clara a la pregunta: vols estudiar
arquitectura?
Aix doncs, el Taller 0.0 dArquitectura pretn convertir a un grup dalumnes dinstitut en
estudiants de Grau, amb la fi nalitat que durant una setmana experimentin qu signifi ca estudiar a
la universitat, i especialment la carrera darquitectura. Per aquest motiu, el curs es porta a terme
a les aules de taller de lETSAV, de la mateixa manera que ho fan els estudiants darquitectura,
aix poden treballar en equip i alhora disposar de lespai individual sufi cient. Totes les activitats
sn prctiques i en grup, i van precedides per una petita classe instrumental que emmarca els
objectius de cada dia. Durant els exercicis, es treballa incentivant el dileg, la presa de decisions
en equip i largumentaci ordenada didees. Un tret distintiu dels estudis darquitectura s lexercici
del debat i lexposici pblica com a vehicles per a evolucionar en la formaci personal i la refl exi
collectiva.
Conseqentment, es tracta de descobrir al futur estudiant universitari el mn de larquitectura a
travs duna srie dexercicis prctics, que li permetin adquirir coneixements i destreses bsiques.
Aspectes com la mida i la proporci dobjectes i elements, la utilitat i el confort dels espais, el
nexe entre ordre estructural i composici, ladequada relaci entre interior i exterior, el vincle entre
sistema constructiu i expressi plstica, i la relaci entre larquitectura i la ciutat. En defi nitiva, es
tracta de donar un bagatge arquitectnic inicial que pot ser til a aquells que fi nalment acabin
triant aquesta carrera.
Per altra banda, laugment de les matrcules i les taxes universitries han convertit lelecci dels
estudis de grau en un tema no nicament vocacional sin tamb econmic. s per aquest motiu
que sembla raonable oferir un curs com el que aqu es presenta, on el futur alumne universitari
t loportunitat de conixer lentorn fsic i treballar els continguts amb qu es trobar en el cas
que decideixi estudiar arquitectura. Daquesta manera, saconsegueix que lalumne tingui un
coneixement mnim previ de la carrera en el moment descollir la millor opci per al seu futur.
Tercera edici del taller. Alumnes treballant en el primer exercici
12
TALLER 0.0 DARQUITECTURA (IV edici) | Programa i material docent | Juliol 2015
13
Com es treballa?
El taller sorganitza en cinc temes de treball independents, un per cada dia lectiu. El temes
afronten aspectes diversos i essencials dels estudis darquitectura: dibuixar un plnol, illuminar
un espai, organitzar una casa, pensar la ciutat i construir una estructura. Aquests temes
senuncien a travs de verbs, daccions concretes que es poden portar a terme a laula. Sevita
aix una aproximaci purament conceptual o terica, ms prpia del cursos de Grau. En lacci
refl exiva recau, en gran mesura, la capacitat daprendre, com ja va indicar Joseph Albers: En lloc
de preparar noms lintellecte i la memria, hem de considerar tamb el desenvolupament de la
voluntat, demostrada en la iniciativa i lacci, ja que s la nostra tasca principal.
Per altra banda, cadascun dels temes es pot abordar des de les disciplines clssiques que
conformen larquitectura. Aquestes disciplines sorganitzen en diferents departaments: Projectes
Arquitectnics, Urbanisme i Ordenaci del Territori, Construccions Arquitectniques,
Estructures a lArquitectura, Composici Arquitectnica i Expressi Grfi ca Arquitectnica.
s aix com es pretn donar una imatge transversal i heterognia duna activitat, la de larquitecte,
que interv en la realitat des de la seva complexitat i les seves diferents escales, que van des del
projecte a lurbanisme, de la tecnologia a la teoria, i del paisatgisme al disseny.
Cada tema es treballa durant una jorna
