Embed Size (px)
Citation preview
Ets Verge?
ABANS DE LLEGIR
Aquest horòscop està agafat un dia a l’atzar, però, en general, estàs d’acord amb el que diu l’horòscop de tu?
Comparteix amb la teva parella lingüística el contingut de l’horòscop respectiu.
L’astrologia no és una ciència exacta. L’astronomia si. Molta gent confon aquests termes. Saps la diferència?
Saps que l’horòscop és una tradició oriental. Coneixes què ets per a l’horòscop xinès?
Ha coincidit el teu número preferit amb el que descriu el teu horòscop.
Astres (del 31 de gener al 6 de febrer) per Madam Odamae
ÀRIES (21/3 al 20/4)
No et precipitis en les teves decisions laborals, intenta ser el més cerebral possible i no et guiïs pel teu estat d’ànim. Pensa que estàs rodejat de persones i t’hi has de posar d’acord. Salut: bé • Diners: regular • Amor: bé • Sort: bé. Nº 5.
TAURE (21/4 al 20/5)
Tindràs l’estómac sensible així que sigues prudent amb els teus àpats, sobretot els menjars picants. Sovintejaran les despeses amb amics o per estudis i interessos laborals. Salut: bé • Diners: regular • Amor: bé • Sort: bé. Nº 2.
BESSONS (21/5 al 20/6)
La salut serà favorable o et recuperaràs fàcilment de possibles dolències. Estat d’ànim positiu amb una gran sensació de benestar. Període molt afectiu i amb facilitat per a les relacions. Salut: molt bé • Diners: bé • Amor: molt bé • Sort: bé. Nº 6.
CRANC (21/6 al 21/7)
Potser seria hora que et fessis una revisió al metge. Període molt favorable i estimulant per la feina o ocupacions habituals. Intensitat en les relacions de parella o activitats compartides. Salut: bé • Diners: bé • Amor: bé • Sort: bé. Nº 0.
LLEÓ (23/7 al 23/8)
Tindràs ganes de reunir-te amb amics i participar en les diversions i festes que organitzin. Controla les despeses. Et sentiràs bé i estaràs en un moment d’activitat intensa. Salut: bé • Diners: regular • Amor: bé • Sort: Nº 4.
VERGE (24/8 al 23/9)
Possiblement somies amb un canvi de vivenda, però això requereix temps, paciència i dedicació. Aquests dies són bons per dedicar-s’hi. A la teva llar actual poden sorgir problemes de lampisteria. Salut: bé • Diners: bé • Amor: molt bé • Sort: bé. Nº 7.
BALANÇA (24/9 al 23/10)
Tot i que hi posis tota la voluntat, trobaràs obstacles perquè tot surti com tu vols. Però no t’afectarà gaire, perquè probablement sorgeixi una aventura sentimental tenyida de romanticisme. Salut: bé • Diners: bé • Amor: bé • Sort: bé. Nº 2.
ESCORPÍ (24/10 al 22/11)
Facilitat i harmonia en les relacions de parella. Controla la teva dieta i mastega bé els aliments ja que el teu estómac et donarà un toc d’atenció perquè està especialment sensible. Salut: bé • Diners: bé • Amor: molt bé • Sort: bé. Nº 8.
SAGITARI (23/11 al 21/12)
Aquests dies pots mantenir relacions molt especials i aquest cap de setmana aniràs a un concert o a un espectacle musical. Bon moment per a les qüestions econòmiques. Salut: bé • Diners: molt bé • Amor: bé • Sort: bé. Nº 5.
CAPRICORN (22/12 al 20/1)
Dedica’t a cuidar el teu cos, sobretot la pell: una bona solució seria un bany relaxant. Pot sorgir un imprevist en l’economia quotidiana que tant pot ser positiu com negatiu, però una sorpresa de totes totes. Salut: bé • Diners: bé • Amor: bé • Sort: regular.
AQUARI (21/1 al 18/2)
No et capfiquis amb un problema derivat d’una operació comercial. Ara per ara no pots fer res més que esperar que es desenvolupin els esdeveniments. Estaràs especialment optimista. Salut: bé • Diners: bé • Amor: molt bé • Sort: regular.
PEIXOS (19/2 al 20/3)
Si t’entossudeixes a defensar les teves idees a tota costa, tens totes les de perdre. Comptes amb la força per aconseguir les teves fites, sobretot a nivell professional. Vigila les hores de son. Salut: bé • Diners: regular • Amor: bé • Sort: bé. Nº 2.
Font: http://www.capgros.com/serveis/detall.asp?id=4
DESPRÉS DE LLEGIR
Quin és el teu número preferit?
Tens per costum consultar l’horòscop?
Quin signe ets?
Quins apartats del diari sols llegir?
Tinc un nus a la
gola!
ABANS DE LLEGIR
Saps fer un nus de corbata? Pots explicar com es?
Quines peces de roba utilitzes més habitualment?
Quines no et poses mai?
Corbates 8 novembre 2006 – Escrit per Oriol Farré
No acostumo a utilitzar corbata, de fet mai en porto. Només en ocasions especials com per exemple
en casaments o coses per l’estil. Això comporta un problema i és que quan arriba el dia que te n’has de
posar una no tens ni idea de com fer-te un nus de corbata decent. Normalment sempre acabes
trobant alguna persona que t’ensenyi a fer-lo o que, directament, te’l faci.
Però pot ser que no hi hagi ningú a prop que en sàpiga i t’interessi fer-te el nus. Fa una setmana vaig
anar a un casament i em va tocar recordar com es feia el nus i buscant una miqueta vaig trobar Tie-a-
Tie: una web que t’explica de forma gràfica com fer-te el nus.
Hi ha moltes maneres de fer-se el nus de la corbata, però jo recomano el nus americà. És el més fàcil de fer i queda bé
amb qualsevol tipus de camisa.
Per acabar, uns consells:
La corbata no ha de passar de la cintura.
El nus sempre ha d’estar ben ajustat al coll i impedint que es vegi el botó de la camisa.
No s’ha de veure la part estreta de la corbata.
Les corbates no es renten, es netegen en sec o es porten a la tintoreria.
Les corbates no es guarden amb el nus fet, això les deteriora.
Font: http://www.farre.cat/blog/corbates/
DESPRÉS DE LLEGIR
Sols anar a la tintoreria/bugaderia habitualment?
Quines peces hi portes?
Fas la bugada tu a casa? Si comparteixes tasques a casa com ho fas?
Hi ha peces de roba que no tindries mai, a menys que la situació t’ho imposi?
El text parla d’un espai web que ensenya a fer-se un nus de corbata. Ha provat algun cop d’informar-te a través d’un vídeo tutorial?
A de
cinema
ABANS DE LLEGIR
Quant fa que no vas al cinema?
Quina pel·licula vas anar a veure?
De què anava?
DESPRÉS DE LLEGIR
Coneixes alguna de les pel·licules que s’anuncien en aquesta publicitat?
N’Has vist alguna? Què et va(n) semblar?
Saps què és el pa negre? Per quin motiu creus que es relaciona el pa negre amb aquesta pel·lícula?
Què vol dir el pòster amb la frase sobre les mentides dels grans?
Foc, foc!!!
ABANS DE LLEGIR
Que vas fer per la Revetlla de Sant Joan passada?
Amb qui sols compartir aquest dia?
DESPRÉS DE LLEGIR
T’agraden els petards i les fogueres?
El teu barri o els propers fan revetlla de Sant Joan?
Quins barris coneixes a la teva localitat?
Quines festes t’agraden més de tot l’any? N’hi ha alguna que no t’agradi especialment?
Quan tens uns dies de festa què t’agrada fer?
T'has assabentat del que expliquen
d'ell?
ABANS DE LLEGIR:
Sigues sincer, acostumes a criticar els demés?
LECTURA: Quan Prometeu va modelar els homes els va penjar dues alforges, una plena de defectes aliens, l'altra de propis. La dels aliens la va posar davant, però l'altra la va penjar darrera. Des d'aleshores succeeix que els homes veuen de lluny els defectes aliens, però no miren els seus propis. Aquesta faula es podria utilitzar per aquell home que, cec en els seus propis assumptes, s'ocupa dels que no li pertoquen.
Faula Les dues alforges, ISOP.
DESPRÉS DE LLEGIR:
1) Enumera cinc defectes que et descriguin.
2) Digues cinc virtuts del company.
3) Explica amb les teves paraules quina és la lliçó d'aquest text que has llegit.
4) Per què creus que la gent tendeix a capficar-se en els afers dels demés?
Saps què et dic?
ABANS DE LA LECTURA A vegades, per dir el que pensem, ho expressem millor amb gestos que amb paraules: 1- En grups reduïts expresseu algunes gesticulacions habituals que utilitzeu. 2- Ara feu-vos gestos de burla.
3- Finalment comenteu què us heu volgut dir amb cada un dels gestos.
LECTURA Un estudi realitzat per M. Antònia Fornés Pallicer (Universitat de les Illes Balears) i Mercè Puig Rodríguez-Escalona (Universitat de Barcelona) recull tot de gestos de l'època romana que perduren en els nostres dies. A continuació en tens una selecció. Treure la llengua Ensenyar la llengua estava prohibit, fins i tot quan es tossia, i tampoc estava permès de passar-se-la pels llavis. Aquests gestos podien donar a entendre a l'altra persona que estava invitada a mantenir una relació més íntima. El costum de treure la llengua com a burla es va estendre entre els romans després que ho adoptessin dels gals. Orelles d'ase Posar les mans obertes a banda i banda del cap amb el polze tocant la templa era també pels romans un gest emprat per insultar, significava lògicament que algú era un burro. Fer les banyes. Representar unes banyes amb la mà es fa aixecant els dits menovell i índex amb el puny tancat. El seu significat a Roma depenia de si el moviment es feia cap amunt o cap avall. Aquesta última s'emprava, com en l'actualitat, per allunyar el mal. És, per tant, un gest de protecció, de la mateixa manera que ho és també el fet de creuar els dits índex i cor. Digitum impudicum Aixecar el dit cor amb la mà tancada era un gest obscè que intentava reproduir un fal·lus erecte. Tanmateix pels romans també era un gest de superstició que servia per defensar-se. Creuar les cames Seure amb les cames creuades era considerat malèfic a l'antiga Roma. També ho era el fet de seure amb les mans entrellaçades i col·locades sobre el genoll. Aquestes postures podien perjudicar alguns processos com el part o les decisions d'una reunió. Fer un petó en la boca A l'antiga Roma era comú que al difunt l'amant o fins i tot un familiar li fes un petó a la boca per tal de rebre l'ànima de la persona que deixava aquest món.
Font del text:
El porqué de nuestros gestos. La Roma de ayer en la gestualidad de hoy M. ANTÒNIA FORNÉS PALLICER i MERCÈ PUIG RODRÍGUEZ-ESCALONA
(Ed. Octaedro-UIB, 2008)
DESPRÉS DE LA LECTURA
1- Els gestos que us heu fet, estan recollits en aquesta llista? En el cas que sí ho estiguin, actualment mantenen el significat romà? 2- Pel que fa als altres gestos esmentats en el text que no heu fet, es segueixen fent? Signifiquen el mateix? 3- Quin dels gestos t'ha sorprès més que ja el fessin els romans? 4- Quin altre t'ha sobtat la diferència de significat?
El càncer surt a
la llum
ABANS DE LLEGIR
1- Saps per què es produeix el càncer?. Quins tipus de càncer coneixes?.
2- Què en saps sobre el fenomen del debilitament de la capa d’ozó?.
3- Per què és important protegir la pell?
TEXT
EL CÀNCER SURT A LA LLUM (Versió simplificada de l’article aparegut a la revista “El Temps”, estiu de 2006)
Si el politeisme tornés a agafar força en la cultura occidental, una de les deïtats que probablement tindria més èxit és Helios,
el Déu del Sol, aquell que, segons la mitologia grega, conduïa el seu carro de foc a través del cel proporcionant llum a Déus i
mortals. Per a adonar-se d’això només cal observar la veneració que centenars de milers de persones tenen al litoral quan
arriba l’estiu.
Tot i que estigui a 149 milions de kilòmetres de la Terra el Sol no és només responsable de tota la vida que hi ha sinó que
permet que alguns visquin millor que d’altres: les condicions climàtiques tan benignes que proporciona el Mediterrani són la
bases que sustenta una economia basada en el turisme i l’especulació.
Tot i això, els beneficis dels raigs solars no s’acaben a les butxaques dels constructors, hotelers i restauradors. També arriben
a la salut de les persones. Per exemple, l’exposició al Sol afavoreix l’activació i síntesi de vitamina D, que té un efecte positiu
sobre la mineralització dels ossos. (...) Per altre banda, altres estudis científics, impulsats especialment pels països nòrdics,
han demostrat que la llum natural influeix positivament en el sistema nerviós i proporciona una sensació de plaer i benestar.
(...) El bronzejat prolongat pot comportar diversos efectes nocius per a les cèl·lules de la pell. De tots els problemes generats
per l’abús de banys de Sol el més temut és el càncer de pell. Segons les darreres dades publicades el juliol de 2006 per
l’Organització Mundial de la Salut, 60.000 persones moren anualment a conseqüència de l’exposició al Sol.
DESPRÉS DE LLEGIR
1 – Quines idees del text corresponen a la mitologia i quines són explicacions científiques?
2- Aquest article va ser publicat en ple estiu del 2006. Per què creus que l’Administració sanitària i els científics insisteixen en
la necessitat de protegir-nos del Sol sobretot a l’estiu?
3- Per què creus que els països nòrdics són els més interessats en estudiar els beneficis de l’exposició als raigs solars?
4- Quins serien els teus consells per a protegir la pell dels raigs ultraviolats del Sol?
El rei del bosc
ABANS DE LLEGIR
1- A quin animal fa referència el títol?
2- Per què penseu que s’utilitza aquest nom?
3- Què sabeu de les espècies en perill d’extinció?
TEXT
EL REI DEL BOSC
Dibuix: Patxanet
L’ós bru ibèric (Ursus actos pyrenaicus) és l’animal terrestre més gran de la fauna ibèrica, tot i que al seu torn és l’espècie
d’ós més petita del món. Fa segles, l’ós bru es trobava per tots els boscos d’Europa. Aquesta situació ha canviat de manera
dràstica les darreres dècades. Actualment, segons la “Fundación Oso Pardo”, existeixen dues poblacions: la del Cantàbric,
separada en dos nuclis aïllats, però que manté més d’un centenar d’exemplars, i la dels Pirineus, quasi desapareguda, amb
només 17 exemplars.
El seu hàbitat original era el bosc, preferentment la plana, però la contínua persecució a la qual ha estat sotmès per part de
l’home des de fa segles l’ha arraconat als indrets més allunyats de la nostra presència. És per aquest motiu que el trobem
quasi exclusivament a les muntanyes. L’ós bru i el seu hàbitat estan protegits per la llei. La caça de l’ós va ser prohibida de
forma temporal el 1952, i de forma definitiva en totes les reserves nacionals el 1967. Des de 1973, l’espècie està protegida i la
seva caça està prohibida en tot el territori espanyol. Les amenaces actuals per a l’ós bru són: el furtivisme, la destrucció i
l’alteració del seu hàbitat i la pressió turística.
DESPRÉS DE LLEGIR
1 – Quin és l’hàbitat de l’ós bru?
2- A partir de quin any es va prohibir la caça de l’ós bru a la
península ibèrica?
3- Quines són les principals causes de la disminució de l’ós bru?
4- Quines mesures creus que podrien implementar els governs per evitar-ne la seva
disminució?
5- Si coneixes alguna altra espècie en perill d’extinció descriu-la.
El cas Coltan
ABANS DE LLEGIR
1- Per què et sembla que l’autora anomena el Coltan “mineral estratègic”?.
2- Saps per a què s’utilitza el Coltan?.
3- Coneixes altres minerals que s’utilitzin en la vida quotidiana? Anomena’ls.
TEXT
EL COLTAN: UN MINERAL ESTRATÈGIC (Versió simplificada de l’article aparegut al diari “El País” el dimecres 26 de setembre de 2007)
Resulta curiós el que està passant amb un mineral anomenat Coltan, del qual s'extreuen niobi i tàntal, i que en els últims 10 anys ha estat blanc estratègic de les companyies d'explotació minera, tema de controvèrsia social i mediambiental i fins i tot objecte de debat en les pròpies Nacions Unides. El Coltan no és realment cap mineral establert. És un terme que no s'utilitza en el llenguatge científic i que respon a la contracció de dos minerals bé coneguts: la columbita, òxid de niobi amb ferro i manganès (Fe, Mn), Nb2O6 i la tantalita, òxid de tàntal amb ferro i manganès (Fe, Mn) Ta2O6.
El Coltan és fonamental per al desenvolupament de noves tecnologies: telefonia mòbil, fabricació d'ordinadors, videojocs, armes intel·ligents, medicina (implants), indústria aeroespacial, levitació magnètica, etc. Això és degut a les seves singulars propietats, com ara superconductivitat, caràcter ultrarrefractari (minerals capaços de suportar temperatures molt elevades), ser un capacitor (emmagatzema càrrega elèctrica temporal i l'allibera quan es necessita), alta resistència a la corrosió i a l'alteració en general, que fins i tot li fan idoni com a material privilegiat per al seu ús extraterrestre a l'Estació Espacial Internacional i en futures plataformes i bases espacials.
Els principals productors mundials són Austràlia, Brasil, Canadà i alguns països africans (República Popular del Congo, Rwanda i Etiòpia), encara que els seus reserves base són pràcticament desconegudes per a tots ells. El valor del niobi consumit en 2006 va ser de 118 milions de dòlars americans, i el de tàntal de 164 milions. L’Estat espanyol és deficitària en niobi i tàntal, encara que és cert que no hi ha estudis detallats d'aquesta matèria primera i els treballs d'exploració minera realitzats fins al moment són escassos i poc coneguts. Curiosament sí que és possible trobar venedors de Coltan al nostre país. La seva explotació a l'Àfrica ha estat, i està, lligada a conflictes bèl·lics per aconseguir el control d'aquest material, condicions d'explotació en règim de semiesclavitud, desastres mediambientals amb gravíssimes repercussions en la fauna local d'espècies protegides (goril·les, elefants), i fins i tot a greus problemes de salut associats amb els arcaics i infrahumans mètodes d'explotació.
Tot i que ha sortit a la llum el problema socioeconòmic, mediambiental i polític relacionat amb la mala explotació i comercialització d'aquesta matèria primera, la crisi lligada a la seva extracció encara continua, i els estudis científics sobre el Coltan són encara insuficients.
DESPRÉS DE LLEGIR
1 – Imagina’t que has d’explicar aquest text a una companya o a un company en poques paraules. De què li diries que parla?
2- Només llegint el text, ens podríem imaginar algunes característiques de qui l’ha escrit. Si és home o dona, l’edat, la
professió, la ideologia (de dretes o d’esquerres, ecologista,..)?
3- Quines mesures proposaries per disminuir la necessitat/ dependència del món desenvolupat del mineral Coltan?
4- Quins altres casos coneixes al món en el quals es produeixi una relació entre recurs natural i conflicte bèl·lic?.
CANVIS D’ESTAT DE LA
MATÈRIA: SUBSTÀNCIES
PURES O
MESCLES
ABANS DE LLEGIR
Has vist substàncies pures al teu voltant o només al laboratori?
Saps que són i com diferenciar-les de les mescles?
Pots fer mescles amb qualsevol tipus de components fora del laboratori?
O aquestes proves són exclusives del científic?
SUBSTÀNCIES PURES I MESCLES
En física i química s'anomena canvi d'estat o transició de fase a l'evolució de la matèria entre diversos estats d'agregació sense que hi hagi canvis en la seva composició. Els tres estats bàsics són el sòlid, el líquid i el gasós, a aquests tres cal afegir l'estat de plasma.
La següent taula indica com s'anomenen els canvis d'estat.
Inicial\Final Sòlid Líquid Gasós Plasmàtic
Sòlid
Fusió
Sublimació o sublimació progressiva
Líquid Solidificació
Evaporació i ebullició
Gasós
Sublimació inversa o regressiva
Condensació i liquació
Ionització
Plasmàtic
Recombinació/Desionització
Els dos paràmetres dels que depèn que una substància o mescla es trobi en un estat o en un altre són la temperatura i la pressió. La temperatura és una mesura de l'energia cinètica de les molècules i àtoms d'un cos. Un augment de la temperatura o una reducció de la pressió afavoreixen la fusió, l'evaporació i la sublimació, mentre que un descens de la temperatura o un augment de la pressió afavoreixen els canvis oposats.
SEMPRE QUE HI HAGI UN CANVI D’ESTAT D’UNA SUBSTÀNCIA PURA LA TEMPERATURA ÉS MANTÉ CONSTANT. QUAN HI HA UN CANVI D’ESTAT D’UNA MESCLA LA TEMPERATURA DE CANVI NO ÉS CONSTANT. DESPRÉS DE LLEGIR El professor et facilitarà 5 recipients amb una substància pura o mescla.
1- Troba el seu punt de canvi d’estat. Raona el canvi.
2- Una vegada tinguis la temperatura de canvi d’estat en el cas de la SUBSTÀNCIA PURA i identifica quina substància és (que necessites per saber-ho)?
APILANT MÒBILS
ABANS DE LLEGIR Teniu algun dispositiu mòbil amb connexió a Internet que dueu sempre a sobre?
Creieu que la utilització del mòbil ha afectat la manera que tenim de relacionar-nos?
1. Tothom ha de posar el telèfon mòbil apilat un sobre l’altre al mig de la taula. 2. La primera persona que l’agafi perd. El perdedor paga el compte. 3. Si ningú agafa el telèfon mòbil, tothom guanya i cadascú paga el seu compte.
Aquestes són les regles del joc de moda per tot el món conegut com a phone stack. És un joc senzill que es duu a terme quan quedes en bars i restaurants amb una colla d’amics o amigues. L’objectiu del joc no és altre que el de fomentar la comunicació sense interrupcions en un àpat. Basat en: http://www.urbandictionary.com/define.php?term=Phone+Stack
DESPRÉS DE LLEGIR Utilitzeu el telèfon mòbil mentre camineu pel carrer o viatgeu amb transport públic?
Creieu que la connexió contínua a la xarxa Internet a través dels dispositius mòbils ens beneficia o ens perjudica?
Coneixíeu l’existència del joc? Trobeu el joc factible o considereu que és simplement un viral.
Entrevista de feina
ABANS DE LLEGIR Has anat mai a una entrevista de feina?
Per a què serveix una entrevista de treball?
Què en recordes? Vas vestir-te especialment per l’ocasió? Vas tenir que contestar preguntes? Vas aconseguir la feina?
L'entrevista és un pas més, i sovint l'últim i més important, dins un procés de selecció. És un diàleg amb preguntes i respostes sobre temes professionals, formatius i personals, en el qual tant la persona entrevistadora com l'entrevistada intenten resoldre els seus dubtes. Durant l'entrevista heu de tenir en compte les coses que es diuen verbalment sense oblidar els detalls que es transmeten amb l'actitud i la forma de comportar-vos. En l'entrevista de selecció, l'entrevistador/a pot fer tot tipus de preguntes. A continuació se'n relacionen algunes, classificades per blocs temàtics. Exemples de preguntes Sobre la trajectòria formativa
Per què vau escollir els estudis que heu realitzat? Quins idiomes coneixeu i a quin nivell?
Sobre l'experiència professional Quines funcions fèieu en la feina anterior? Quins han estat els vostres assoliments i èxits a l'última empresa? Per què vau deixar l'última feina?
Personals Com reaccioneu normalment davant d'una autoritat? Com es us definiríeu? O parleu de vosaltres. Parleu de les vostres activitats i aficions no professionals.
Relacionades amb els motius pels quals demaneu el lloc de treball Per què us interessa aquesta feina? Què us fa pensar que esteu capacitat per ocupar aquest lloc?
Relacionades amb la feina Per què creieu que us hauríem de contractar i no a una altra persona? Què penseu dels vostres caps anteriors? Què valoreu més d'una feina?
Relacionades amb el vostre futur En quin lloc de treball us agradaria estar d'aquí a cinc anys? Estaríeu disposat a fixar la vostra residència fora de l'Estat espanyol si us ho demanéssim?
Sobre condicions personals
Podeu incorporar-vos immediatament? No us fa res haver de viatjar freqüentment? Teniu cotxe?
Sobre retribucions econòmiques Quin és el mínim per cobrir les vostres necessitats actuals? És realment el factor econòmic el més important en la vostra decisió?
Basat en un text (aquí) de la pàgina del Servei d’Ocupació de Catalunya que tracta sobre l’entrevista de feina. (13 de Juliol de
2014)
DESPRÉS DE LLEGIR Quines creieu que són els detall que es transmet amb el llenguatge no verbal durant una entrevista?
Què creieu que volen saber de vosaltres amb les preguntes:
Per què creieu que us hauríem de contractar i no a una altra persona? Quins han estat els vostres assoliments i èxits a l'última empresa? En quin lloc de treball us agradaria estar d'aquí a cinc anys?
Trobes adequada la pregunta:
Què penseu dels vostres caps anteriors?
Quines preguntes afegiríeu i en quin bloc temàtic anirien?
Trobaríeu adequat adreçar-vos a l’entrevistador per realitzar alguna pregunta sobre el lloc de treball? En quin moment de l’entrevista?
HOMOSEXUALITAT
ABANS DE LLEGIR Tens amics o coneguts homosexuals?
Què creus que defineix la condició sexual d’una persona?
L'homosexualitat és l'interès i l'atracció sexual, emocional, romàntica i afectiva cap a les persones del mateix sexe. L'orientació sexual es distingeix d'altres components de la sexualitat, com ara el sexe biològic, la identitat de gènere i el rol social del gènere. L'orientació sexual existeix en un contínuum entre l'heterosexualitat i l'homosexualitat exclusives i hi inclou diverses formes de bisexualitat. Els adjectius més comuns són lesbiana per referir-se a les dones homosexuals, i gai per als homes, tot i que hom fa ús de l'adjectiu gai per referir-se a tots dos, sigui als homes sigui a les dones. Determinar el percentatge de persones que s'identifiquen com a homosexuals ha estat una tasca difícil en els estudis acadèmics. En el món occidental, segons diversos estudis, entre el 2 i el 13% de la població es considera homosexual. Un report realitzat el 2006 va mostrar que el 20% de la població estudiada va declarar haver tingut algun tipus de sentiment homosexual, tot i que pocs dels participants de l'estudi es van identificar com a homosexuals. En l'actualitat la descripció de l'homosexualitat com a orientació sexual es contraposa al sentiment que havia abans al món occidental que la considerava immoral o patològica. De fet, des de la dècada de 1970, diverses associacions de psicologia, entre les quals, l'Associació Americana de Psiquiatria i l'Associació Americana de Psicologia van deixar de classificar-la com a trastorn mental; els estudis i les publicacions clíniques modernes argumenten que les atraccions romàntiques, els sentiments i els comportaments homosexuals són quelcom de normal i una variació positiva de la sexualitat humana. Quant a altres societats del món, un estudi de 1950 va reportar que el 70% les considerava una pràctica normal. La majoria dels estats del món no impedeixen el sexe consensual entre persones del mateix sexe no emparentades amb majoria d'edat. Algunes legislacions reconeixen drets idèntics, proteccions i privilegis per a les estructures familiars de les parelles del mateix sexe, incloent-hi el matrimoni. Altres nacions demanen que les persones restringeixin les seva sexualitat a les relacions heterosexuals, i d'altres imposen sancions i fins i tot la pena capital a totes aquelles que tinguin algun tipus de relació física amb persones del mateix sexe.
Definició del terme Homosexualitat a la Viquipèdia
DESPRÉS DE LLEGIR El text és extret d’una definició de la Viquipèdia, una enciclopèdia en línia que fan i revisen els propis internautes. Creieu que el text és neutral?
Creieu que la condició sexual de les persones és un condicionant de cara a la percepció dels ciutadans? És molt fàcil posar etiquetes... quines creus que són les que la ciutadania posa a la gent no heterosexual? (basat en el text 03)
El text diu:
Un report realitzat el 2006 va mostrar que el 20% de la població estudiada va declarar haver tingut algun tipus de sentiment homosexual, tot i que pocs dels participants de l'estudi es van identificar com a homosexuals
Creus que la xifra del 20% es manté actualment?
Per a què creus que pocs dels participants de l’estudi es van identificar com a homosexuals si han tingut algun tipus de sentiments homosexual?
El text ens indica que l’homosexualitat està qualificada com a moral, immoral, patològica, en funció de l’època i el país.
Quina és la posició legislativa sobre l’homosexualitat en el teu país? o Sempre ha estat la mateixa? Creus que serà sempre la mateixa?
Quina és la posició de la ciutadania sobre l’homosexualitat en el teu país? o Sempre ha estat la mateixa? Creus que serà sempre la mateixa?
FETA LA LLEI,
FETA LA TRAMPA
ABANS DE LLEGIR
Has complert sempre les normes? Creus que moltes són exagerades?
Quina és la norma menys coherent que t’han intentat imposar mai?
REGLAMENT DEL FUTBOL El futbol, consta de 17 normes, són:
1-El terreny de joc: Ha de ser rectangular amb un mínim i un màxim d' allargada (120 a 90 m) i amplada (90 a 45 m). Les línies més importants són la divisòria de mig camp, les dues àrees petites i les dues grosses. Altres línies no tan destacades són la de còrner, la rodona de mig camp i la mitja lluna de l' àrea.
2-La pilota: Ha de ser esfèrica amb una coberta de cuir. La pilota ha de tenir una circumferència de 71 cm com a màxim i de 68 cm com a mínim, i el seu pes al començament del partit, no ha de ser superior a 453g ni inferior a 396g. La pilota no pot ser canviada durant el partit sense l' autorització de l' àrbitre.
3-Nombre de jugadors: El partit el juguen dos equips formats per no més d'11 jugadors, un dels quals ha de ser porter. Es poden utilitzar jugadors substituts sempre que s'atinguin les condicions següents: • Haver obtingut l' autorització de la federació corresponent. - El reglament de la competició ha de preveure quants substituts poden ser utilitzats. • No es permet que un jugador que ja ha estat substituït torni entrar al terreny de joc.
4-Equip dels jugadors: Un jugador no pot portar cap objecte perillós per els altres jugadors. L'equip usual d'un jugador està compost per un jersei o una samarreta , pantalons curts, mitges i calçat. Els jugadors no poden jugar descalços i hauran de portar proteccions a les cames.
5- L'àrbitre: Es designa un àrbitre per dirigir cada partit. També pot anar acompanyat per dos arbitres auxiliars. La seva autoritat i l'exercici dels seus poders atorgats per les regles de joc, comencen al moment en que entra al camp de joc. La seva facultat sancionadora s'estén a les infraccions comeses quan el joc és suspès temporalment i quan la pilota està fora de joc. Les seves decisions en relació amb el joc, són definitives pel que fa al resultat del partit.
6- Els àrbitres auxiliars: Es designen dos àrbitres auxiliars que tenen per missió assenyalar, llevat el que decideixi l'àrbitre: • quan la pilota està fora de joc. • a quin bàndol correspon efectuar els saques de banda. - l' intenció de realitzar una substitució. • ajudar a l' àrbitre a dirigir el joc d'acord amb les regles.
7- Durada del partit: El partit compren dos períodes de 45' cadascun, llevat que s'acordi una altre cosa. S'entén:
• que l'àrbitre ha d' afegir a cada període el temps que s'ha perdut. • La durada de cada període pot ser prolongada a fi de permetre l'execució d'un penal.
8- L'inici del joc: En el moment d'iniciar el partir se sortegen la tria del camp i la sacada inicial. A la senyal de l'àrbitre comença el partit amb un toc a la pilota parada en direcció a la porteria contraria. Els jugadors han de estar situats cadascú al seu propi terreny de joc, fora de la rotllana del mig camp.
9- Pilota en joc o fora de joc: La pilota està fora de joc, quan: • ha traspassat completament una línia de banda o de meta , ja sigui per terra o per aire. • el joc ha estat aturat per l'àrbitre. La pilota està en joc: • si torna al joc de rebot del travesser, dels pals de les porteries o de les banderes de còrner. • si torna al joc després d'haver tocat l'àrbitre o un àrbitre auxiliar situat al interior del camp. • mentre no s'adopti una decisió sobre una suposada infracció de les regles del joc.
10- Gol marcat: S'aconsegueix un gol quan la pilota ha traspassat completament la línia de meta entre els tres pals, sense haver estat impulsada amb la mà o el braç per un jugador de l'equip atacant llevat que sigui el porter des de la seva pròpia àrea.
11-Fora de joc: Un jugador està en posició de fora de joc si està mes a prop de la línia de meta contrària que la pilota, llevat quan: • estigui situat a la seva pròpia meitat de terreny; • entre ell i la línia de meta contraria hi hagi dos o més defensors. Un jugador només ha de ser declarat fora de joc quan: • interfereixi el joc ; • tracti de treure avantatges de la seva situació. Si és un fora de banda, un còrner o d' una pilota tocada per l' àrbitre o un jugador de l' equip contrari no es pot considerar mai fora de joc. Si es fora de joc l' àrbitre ha de concedir un tir lliure indirecta a l' equip contrari.
12-Faltes i incorreccions: Un jugador que comet intencionada- ment una de les faltes següents: • donar o intentar donar una puntada de peu a un adversari; • fer la traveta el contrari, o sigui fen-lo caure de qualsevol manera; • saltar sobre l' adversari; • carregar un contrari perillosament; • carregar per darrera un adversari que no fa obstrucció; • colpejar o intentar colpejar un adversari o escopir-li; • subjectar o empènyer un adversari;
• jugar la pilota amb la mà,ha de ser sancionat amb un tir lliure directe. Si un jugador comet una de les 5 faltes següents: • jugar de manera perillosa; • carregar lleialment a un contrari si la pilota no està a distancia de jugar-la; • obstruir intencionadament a un contrari sense jugar la pilota; • carregar el porter , llevat que aquest tingui la pilota, obstrueixi un adversari o estigui fora de l'àrea de meta; • quant el porter fa mes de 4 passes amb la pilota dins la seva àrea de penal,ha de ser sancionat amb un tir lliure indirecte.
13- Tirs lliures: Poden ser directes ( es pot marcar gol directament tocant un sol jugador la pilota) o indirectes (necessiten tocar-la al menys 2 jugadors).
14- El penal: Es llança des del punt de penal a 11 m. de distancia de la línia de meta. Els jugadors han de estar a 9,15 m. mínim de la pilota al moment d'executar-se. El porter ha de estar sobre la línia de meta.
15- Sacada de banda: Quan la pilota traspassa totalment la línia de banda, es posa novament en joc amb les dues mans , per el lloc on ha sortit i amb els peus a l'exterior del terreny de joc.
16- Sacada de meta: Quan la pilota ha traspassat totalment la línia de meta , fora dels tres pals, i ha estat empesa per un jugador de l'equip contrari, es posa novament en joc situant la pilota dintre l'àrea de meta.
17- Còrner: Quan la pilota ha traspassat totalment la línia de meta, fora dels tres pals i impulsada per un jugador de l'equip defensor, ha de posar-se novament en joc per un jugador de l'equip atacant des de l' interior del quart de cercle corresponent a la banderola del punt de còrner més proper.
FONT: http://www.xtec.cat/
DESPRÉS DE LLEGIR
1 - Tenen la mateixa importància les normes d’un laboratori de química
que la del codi de circulació ? I rentar-se les mans abans de cada àpat?
2- Per què creus que es fan campanyes de conscienciació per respectar
el límit de velocitat? Funcionen?
3- Quines conseqüències, a part de les jurídiques, pot comportar saltar-se
les lleis?
4- A tots els països calen tantes normes? Es compleixen a tot arreu?
Em xuclen la
sang !!! I no són vampirs...
ABANS DE LLEGIR
Us piquen els mosquits? Molt o poc? Cada any més?
Com preveniu que us piquin, esprais, pomades, espelmes..?
Funciona?
Un món sense mosquits?
Seria possible un món sense mosques? Sense l'escarabat de la patata? Sense el mosquit?
Però els mosquits formen part de la comunitat ecològica i és difícil, per no dir impossible, pres-
cindir d'ells, segons Santiago Ruiz Contreras, entomòleg del Servei de Control de Mosquits
de Huelva. No són moltes les espècies que s'alimenten d'aquests insectes, en la seva forma
adulta o larvària, però per a certs peixos, amfibis o aus formen part de la seva dieta. Des del
punt de vista de l'home, "podríem prescindir dels mosquits, però és un punt de vista gens ob-
jectiu", asegura Ruiz Contreras. La peculiaritat de "cúlex pipiens" és que és gairebé l'única es-
pècie de mosquit present en tot el globus menys en els Pols.
www.diaridegirona.cat/cultura/2010/08/09/mon-mosquits/424604.html
DESPRÉS DE LLEGIR
1 – Podem viure realment sense insectes?
Pot afectar el medi ambient? L’alimentació dels ocells o altres espècies?
2- Els mosquits són l’espècie que ha matat més humans.....
3- Si una família d’orenetes (2 adults i 2 polls) es mengen al dia
aproximadament 8000 insectes..... per què cada any hi ha més insectes
i menys orenetes?
4- I el mosquit tigre.... per què s’ha adaptat tan bé als nostres jardins?
Ets de ciències o de lletres?
Descobrim-ho!
Abans de llegir Per què la gent s’entesta a separar per grups de coneixements? Ets de ciències o de lletres, diuen. Creus que les matemàtiques i la llengua
tenen alguna cosa en comú? Podríem trobar-nos amb un llibre que ens parlés de les dues coses alhora? És important saber de què parlem i
com en parlem?
Lectura
“polinomi, equació, enter, monòleg, frase, morfologia, nombre, arrel, racional, proporcionalitat,
projecció, sufix, pseudoderivat, fonema”
Després de llegir 1- Creus que és important la llengua?
2- Consideres que s’ha de saber el vocabulari especialitzat de totes les matèries? Raona la teva resposta.
3- Saps el significat de totes les paraules que has llegit?
4- De quina matèria creus que són?
5- Ens podríem entendre si no tinguéssim paraules tècniques?
Funcions del llenguatge mira, mira!
Abans de llegir Sempre hem treballat les funcions del llenguatge a través de textos. Creus que és possible fer-ho a través de les imatges? Saps quines són
les funcions del llenguatge? Per a què serveixen? Una imatge ens pot comunicar les mateixes coses que un text?
Lectura
Després de llegir 1- Mira i descriu la imatge (descripció objectiva).
2- Interpreta la imatge (descripció subjectiva).
3- Aplica a la imatge les funcions del llenguatge.
LA MÀGIA DEL LABORATORI DE
QUÍMICA:
JOC DE COLORS
ABANS DE LLEGIR A casa nostre tant com al institut tenim substàncies ÀCIDES i BÀSIQUES?
- Raoneu aquesta pregunta en petits grups.
- Sabries com identificar-les fàcilment.
SUBSTÀNCIES ÀCIDES I BÀSIQUES S’ha de conèixer vocabulari adient per saber del tema:
- Paper indicador - Indicadors
- pH - Àcid/Base
(Font: www.xtec.cat)
DESPRÉS DE LLEGIR Mira l’escala de pH i els exemples que es mostrin en ella i comenta amb els companys els diversos exemples. Si vols pots comprovar si els exemples tenen aquest mateix pH que indica l’escala. Agafa 5 productes de casa i porta’ls al laboratori de l’institut i amb ajuda de PAPER INDICADOR que us facilitarà el professor mirarem si són substàncies BÀSIQUES o ÀCIDES. Posteriorment provarem substàncies del laboratori de ciències i compararem amb altres substàncies que tinguin pH similar.
ESTEM ENVOLTATS DE QUÍMICA:
LA QUÍMICA
DEL LABORATORI PRESENT AL NOSTRE
ENTORN
ABANS DE LLEGIR Prèviament a l’activitat busca al teu llibre de química o a internet o després comenta amb els teus companys i posa en comú amb el professor diversos conceptes claus per tenir clar com poder resoldre la pràctica:
- Canvi físic - Canvi químic
- Reacció química
Estem envoltats de química en el nostre dia a dia!!!
Som conscients d’aquest fet? La fem nosaltres? La rebem nosaltres? La generem nosaltres?
Moltes preguntes amb 1 o moltes respostes!!!!! LA QUÍMICA DE L’ENTORN
La química és la branca de la ciència que estudia la composició, entre substàncies, propietats de la matèria i els canvis que aquesta experimenta durant les reaccions químiques. Els metalls, la gasolina, l’aigua, el plàstic, la sal, la fusta…són alguns exemples de substàncies que ens envolten cada dia i enriqueixen molt el concepte de la química per ser treballada al laboratori.
L'etimologia de la paraula química prové del baix llatí chimia, de l'àrab kīmiyã´, "pedra filosofal", i aquest, probablement del grec khymeía "mescla de sucs". La ubiqüitat de la química en les ciències naturals fa que sigui considerada com una de les ciències bàsiques. La química és d'importància en molts camps del coneixement, com la ciència de materials, la biologia, la farmàcia, la medicina, la geologia, l'enginyeria i l'astronomia, entre altres.
La química estudia de què esta feta la matèria i com es combinen els àtoms i les partícules per conformar les coses.
La MATÈRIA ens envolta, ja que, tot és matèria, des de les estrelles fins l’ordinador que utilitzes o el llapis amb el que escrius. Perquè la matèria és tot allò que ocupa un espai i té massa.
La matèria es pot trobar en tres estats diferents: sòlid, líquid o gasós (Estats físics de la matèria). També hi ha un quart estat que s’anomena plasma.
Quan hi ha un canvi d’estat té lloc un canvi físic ja que no es modifica la naturalesa química de la substància. Quan té lloc un canvi químic les modificacions impliquen l'aparició de noves substàncies per combinació o per trencament, de manera que es modifica la seva composició química. DESPRÉS DE LLEGIR
- Què és per tu una “REACCIÓ QUÍMICA”? - Digues quina és la diferència entre “canvi físic” i “reacció química”? - Una reacció química només pot realitzar-se o produir-se en un laboratori amb les
condicions adequades? Per què?
- Pensa 3 reaccions químiques que tenen lloc en el teu dia a dia a l’institut, a casa, amb els amics...
OBSESSIÓ. ESTAR CONNECTAT
ABANS DE LLEGIR
Tens mòbil? Saps què és Tweeter, WhatsApp? Tens compte a Facebook?
Quantes vegades al dia et connectes? I els teus amics?
França prohibeix l'ús dels mòbils per feina fora de l'horari laboral
En aquest país no s’acostuma a advertir que, a banda de l’horari laboral en sentit estricte, hi ha molt del
nostre temps lliure que encara el dediquem a treballar. Ho fem perquè vivim enganxats als ordinadors i als
telèfons intel·ligents, que fan que seguim treballant fora del nostre horari laboral. A França va haver-hi un
seguit de suïcidis en una sola empresa, France Telecom, que es van atribuir a l’estrès laboral que patien els
seus treballadors. Per posar fi a aquest problema, dos dels grans sindicats francesos han firmat un acord amb
la patronal del sector que suposa una novetat a nivell mundial: els treballadors estaran obligats a apagar
mòbils i ordinadors d’empresa durant onze hores diàries i consecutives. Dit d’una altra manera: no caldrà
respondre a trucades o correus electrònics de feina a partir de les 20.00 h i fins a les 7.00 de l’endemà.
11/04/2014 19:38HSOCIETAT, VÍDEOS 8TV
DESPRÉS DE LLEGIR
1 – És exagerada la reacció dels sindicats francesos? Creus que
podria passar a aquí?
2- Estem perdent temps d’oci per aprofundir o acabar temes laborals?
3- Quines conseqüències pot portar el fet de tenir que està sempre
pendent de la última nova?
Paraula de català, tant és
avui com demà
Abans de llegir T’has fixat mai en com parles? Hi ha determinades paraules que utilitzes amb més freqüència que d’altres? T’has preguntat mai perquè
t’agrada el so d’una determinada paraula en pronunciar-la?
Lectura
Quina és la vostra paraula catalana preferida? El Periódico té un web-concurs on podeu proposar la paraula que més us agrada en català. Fins al dia 7 de febrer per fer-hi les
vostres propostes, i el dia 8 es publicaran les 20 paraules més enviades. Les paraules finalistes les podreu votar en la segona fase, del
8 al 14 de febrer, per triar la paraula favorita. Entre tots els participants de la primera fase sortejaran 100 col·leccions de cinema
en català, i entre els de la segona, estades en paradors de Catalunya, subscripcions al diari i 50 col·leccions
del Diccionari de la llengua catalana. Al web també podeu veure les propostes dels famosos i les paraules més enviades pels
lectors…
Animeu-vos a escriure la vostra paraula preferida! Si en feu un comentari aquí també, la podrem compartir…
Tota la informació és a http://www.elperiodico.cat/ca/paraulacatala1.shtml
Després de llegir 1- Llegeix el text i les paraules proposades.
La tria coincideix amb la teva? Triaries
altres paraules? Quines i perquè?
2- Associes les paraules a algun record
especial? Quin?
3- Creus que és important mantenir el
patrimoni lingüístic? T’identifiques amb
la teva llengua?
4- Perquè creus que és tan important fer-se
respectar com a parlant d’una llengua,
sigui la que sigui?
Parlar sense pensar és com disparar sense
apuntar Proverbi
Abans de llegir Creus que es pot picar algú només amb paraules? Has sentit a parlar de la violència verbal?
Lectura
Tant les que s’escolten com les que s’adrecen als altres o a nosaltres mateixos, les paraules afecten l’ànim, però també la salut del cos: la paraula pot sanar o emmalaltir,
pot ser tòxica o bé un antídot.
Les paraules no són innòcues, venen carregades de sentits que activen emocions i sentiments. Tot i que no tenen matèria, són quàntums d’energia amb una gran força
transformadora, que tenen el poder de crear realitats. Aquesta força, aquesta energia, està a l’abast de tothom, i per això és una llàstima que tant sovint es faci servir per
queixar-se, rondinar, criticar, culpar, retreure… S’ha dit que la paraula té molt d’aritmètica: divideix quan s’usa com a navalla, per fer mal; resta quan s’usa amb
lleugeresa per censurar; suma quan s’usa per dialogar; i multiplica quan es dóna amb generositat per servir.
Ens solem creure les nostres paraules com si fossin l’expressió del nostre pensament, sense tenir en compte que les idees les prenem del nostre entorn, de vegades
mimèticament, i en general no ens adonem que estan condicionades per l’estat d’ànim i l’humor, això quan no són racionalització de sentiments i emocions, de
simpaties i aversions, dels prejudicis i les creences, dels malestars físics, i tot plegat és el que, en definitiva, fa que pensem i parlem d’una determinada manera. Les
paraules s’organitzen en forma de frases i surten per la boca aparentment segons el dictat de la consciència, quan en realitat en la tria el subconscient hi té molt a dir; tot
sovint tenen poc de raonable i les fem servir per a encobrir emocions i sentiments. El cas és que, en comptes d’emprar-les per a construir la realitat que més s’adiu a la
nostra existència, moltes vegades les paraules creen un món d’incomprensió, de perjudicis per a un mateix i per als altres. Cal tenir ben present que, en siguem
conscients o no, la nostra realitat quotidiana es construeix en gran part a través de les paraules que es diuen i de les que es pensen, ja que les paraules són les que donen
forma a l’activitat mental. Vist així, un estil de vida sa comença per pensar i usar les paraules de manera saludable.
Les paraules no són només sons o símbols escrits, són energia que expressa el poder creatiu que tots els humans duem a dins. Amb les paraules es pot fer sentir bé, es
pot mostrar admiració, acceptació, amor, recolzament, però també es pot enverinar una relació, sostreure esperances, empènyer cap al fracàs… No només envers els
altres, sinó també, i això no es té tant en compte, cap a un mateix. Les expressions de queixa ens converteixen en víctima, les crítiques en jutges, les frases negatives,
condicionals i el lament d’un passat perdut ens empenyen cap al desànim i la depressió. Les paraules no tant sols revelen el nostre estat d’ànim, sinó que el propicien,
desvetllen i exciten emocions. Per això s’han d’utilitzar amb molta cura, ja que tenen el poder d’un projectil, i s’han d’emprar amb la mateixa precaució que una arma
carregada. L’expressió ha d’anar precedida de reflexió. S’ha de parlar amb propietat.
El poder de les paraules respecte la salut es coneix des de la prehistòria. Era una eina fonamental de bruixots i xamans, i el fet d’utilizar-la amb fins benèfics o malèfics
és el que distingeix la màgia blanca de la màgia negra. I malgrat la gran complexitat que ha adquirit la nostra societat, aquesta polaritat primordial entre el bé i el mal,
entre màgia blanca i màgia negra que poden crear les paraules segueix vigent, encara que sigui de manera encoberta, en el rerefons de la nostra ment.
http://masgrau.net/paraules-que-curen-paraules-que-emmalalteixen/
Després de llegir 1- Què en penses de les afirmacions que fa el doctor Mas Grau en aquest text?
2- T’has sentit agredit mai per les paraules que algú t’hagi dit? Per contra t’has sentit afalagat per les paraules i això ha fet que
tinguessis un molt bon dia?
3- Has ferit intencionadament amb paraules algú? Has ensabonat algú per aconseguir-ne alguna cosa? Quins han estat els resultats de
les teves paraules?
PESAT!!! JA SÉ EL QUE EM FAIG!
ABANS DE LLEGIR:
Acostumes a fer cas dels consells dels teus pares o professors? Creus que són pel teu bé o que només et volen controlar?
LECTURA: Venus, captivada per la bellesa d'Adonis, ja no freqüentava les seves terres ni el cel. Segueix sempre Adonis. Tresquen junts per les muntanyes i li ensenya a no ser temerari. No vol que s'enfronti amb senglars violents ni amb lleons rogencs. (...) Després d'advertir el jove, Venus es va enfilar cel amunt amb un carro tirat per cignes. Però el coratge s'oposa a tots els consells. Vet aquí que, casualment, els gossos van fer sortir un senglar del seu amagatall i es disposava a sortir del bosc, quan Adonis el va tocar amb un tret de costat. L'animal va torçar el morro, va fer caure la fletxa i començà a perseguir ferotgement Adonis, que no sabia on amagar-se. Li va clavar les dents fins al fons en l'engonal i el va fer caure, moribund, damunt la sorra. Venus no havia arribat encara a Xipre quan va reconèixer els gemecs moribunds del seu estimat i va fer girar els cignes per tornar d'on venia. Des del cel va veure el cos sense vida i banyat en la seva pròpia sang; va saltar a terra, va estripar-se la roba del pit i els cabells, i, tot colpejant-se el pit, va dir: - El record d'Adonis perviurà; la teva mort serà reproduïda cada any i es durà a terme, en les Adònies, una representació del meu dolor. La teva sang serà una flor (...) jo et transformaré en anemone.
Narracions de mites clàssics, Margalida Capellà Editorial Teide, S.A. (2007)
DESPRÉS DE LLEGIR
5) Què aconsella Venus a Adonis? Li fa cas? Saps altres mites o contes populars en què ocorri quelcom similar?
6) Quins senyals de dol mostra Venus?
7) Què significa l'expressió ser un Adonis?
8) Pensa en algun moment que algú t'hagi advertit sobre un fet o te n'hagi prohibit algun.
N'has seguit els consells? N'has sortit perjudicat per no haver-ho fet?
Cards verds taquen, secs
piquen!
Abans de llegir T’has entretingut mai jugant a jocs de paraules? Creus que la llengua pot arribar a ser un joc divertit i atractiu?
Lectura No és el mateix dir ... 1) Vi bo, que boví. 2) Cos de fada, que fa de cos. 3) Mort de pena, que pena de mort. 4) Un pessic de pa, que pa de pessic. 5) Dues tasses de te, que dues tetasses.
http://www.pagines.ma1.upc.edu/~tonig/pal.htm
Després de llegir 1- Prova de fer una frase com les que has llegit.
2- Saps què és un palíndrom? Crea’n un.
3- Podries crear un joc de paraules o un text que en modificar-ne el gènere variés substancialment?
RENTEM !!! Però abans comprem
ABANS DE LLEGIR
Us preocupa comprar més car? Creieu que es fa publicitat enganyosa?
Teniu temps de fixar-vos en el que compreu?
AMPOLLA NOU DETERGENT
NOU PRODUCTE PVP: 10,65 €
Preguntes que ens podem fer....
a) Quant detergent haig d’utilitzar en cada rentada segons l’envàs?
b) Quantes rentades podia fer amb l’antic producte si hi havia la mateixa quantitat de detergent?
c) Si el preu i la quantitat de producte és el mateix que amb l’antic producte, quin estalvi hauré fet?
d) “50% més concentrat, dosifica 1/3 menys de producte que abans”, té sentit?
CÀLCULS:
CONCLUSIONS:
DESPRÉS DE LLEGIR
1 – Es compren la informació que dóna el text?
Quina feina us sembla que fan els números i els símbols?
Per què hi ha una part en vermell o amb dibuixos?
2- A qui va dirigit aquest text, als que compren el producte o als que el
fan servir? Per què creus que cal fer aquesta mena de campanyes?
3- Localitzeu en el text la informació clau que creieu que es necessita.
4- Us heu mirat mai els preus per comparar-ne l’estalvi amb algun altre
producte semblant? Creieu que es important la marca?
SIMBOLOGIA DEL
LABORATORI:
PICTOGRAMES
ABANS DE LLEGIR Mira els diferents pictogrames de les diverses substàncies que pots trobar al laboratori de ciències.
(Font: www.xtec.cat)
Saps que vol dir cada una de les icones? Quines precaucions has de tenir?
NORMES SEGURETAT EN EL LABORATORI DE QUÍMICA
Normes i recomanacions generals
Només s'hi pot anar amb el quadern i la calculadora. Els altres objectes i roba (maleta, abric, bufanda, corbata, etc). han de quedar al aula.
A l’entrada i sortida del laboratori, no s’ha de córrer, ni frissar.
Ningú s'ha de moure del lloc que té assignat. Si s’ha de demanar alguna cosa, s’ha d’avisar el professor, sense moure’s del lloc.
S’han de seguir les normes del professor i del guió de pràctiques, que s’ha d’haver llegit abans. S’ha d’avisar al professor de qualsevol dubte o incident que es produeixi.
Està prohibit treure productes o materials del laboratori sense permís.
El lloc de treball s’ha de mantenir sempre net i en ordre.
S’han de llençar els objectes de vidre trencats només a recipients que tinguin aquesta finalitat.
Cal col·locar els residus a llocs destinats amb aquest fi i seguir els procediment adequats per eliminar-los.
Cal netejar IMMEDIATAMENT qualsevol vessament de producte químic, seguint les recomanacions del professorat.
Normes i recomanacions personals
No es pot menjar ni beure al laboratori.
Durant el treball al laboratori no s’han d’usar lents de contacte.
S’ha d’evitar l’ús de polseres, anells, penjolls, mànigues amples o bufandes que es puguin introduir o enganxar-se en els objectes o muntatges de treball. També s’han de dur els cabells recollits.
S’ha d’evitar qualsevol acció que provoqui transferència d’agents químics a la boca, per exemple, aferrar etiquetes o mossegar bolígrafs.
Es recomana l’ús de bates de laboratori.
L’organisme pot absorbir alguns productes químics a través de la pell, per això, per evitar el contacte de la pell amb els productes químics, es recomana l’ús de guants adequats.
Si s’han de manipular materials calents, és obligatori usar guants de protecció davant la calor. En especial, cal anar en compte amb el vidre calent, perquè el seu aspecte no el delata.
Normes i recomanacions a l’hora de manipular els productes químics
S’han de comprovar les etiquetes abans d’utilitzar els productes.
Productes tòxics, volàtils i/o inflamables s’han de manipular en vitrines.
Els àcids sempre es diluiran posant-los sobre aigua i mai posant aigua sobre els àcids concentrats.
Abans d’usar productes inflamables s’haurà de comprovar que a prop no hi ha cremadors encesos o qualsevol focus d’ignició.
Per escalfar productes inflamables s’ha de fer servir una manta o placa calefactora, mai un fogó amb flama.
Mai no s’ha de pipetejar amb la boca, cal utilitzar una pera succionadora.
No s’ha d’ensumar mai un gas directament, sinó que s’ha d’acostar el gas cap al nas, amb la mà.
Quan s’escalfin tubs d’assaig, mai no s’han de dirigir cap a les persones. Els tubs s’han d’escalfar pel mig de la zona plena i donant petites voltes, mai pel fons.
Mai no s’han d’escalfar recipients tancats.
Sempre que es faci un transvasament de producte s’ha de fer amb un embut o bé amb una vareta de vidre per evitar esquitxades.
Els taps dels reactius mai no s’han de deixar damunt la taula, per tal d’evitar possibles contaminacions.
Cal vigilar que les espàtules, pipetes i, en general tots els estris per manipular reactius, estiguin ben nets i eixuts abans d’empar-los.
Un cop extreta la quantitat de producte necessària, hem de tancar els recipients IMMEDIATAMENT. Alguns productes alliberen gran quantitat de vapors perjudicials
Si sobra alguna quantitat de reactiu, mai no s’ha de tornar a introduir al recipient original d’aquesta manera s’evitarà que es contamini.
PERILLOSITAT DELS PRODUCTES QUÍMICS I PICTOGRAMES
A continuació hi figuren alguns dels pictogrames utilitzats per indicar el grau de perillositat del productes químics. Trobem moltes substàncies d'ús domèstic en la llista de productes perillosos. A cada categoria, hi trobareu alguns exemples.
Punt d’ignició baix
Allunyar-los de la font de calor
Metanol (esperit de cremar) Etanol (esperit de vi)
Dissolvents de pintures Aerosols
Afavoreixen la combustió
En contacte amb substàncies inflamables produeixen una
reacció molt exotèrmica Aigua oxigenada (peròxid
d'hidrogen) Olis de teca
En contacte amb els teixits
vius poden produir la seva destrucció
Salfuman (àcid clorhídric) Lleixiu (hipoclorit sòdic) Netejadors de sanitaris
Desincrustants i decapants Sosa càustica (hidròxid sòdic)
i altres desembussadors.
El producte o els seus vapors,
en contacte amb la pell o mucoses, produeixen
inflamacions. Amoníac de neteja (hidròxid
amònic) Lleixiu (hipoclorit sòdic)
Clor per a piscines
Substàncies i preparats que, per inhalació, ingestió o
penetració cutània en molt petita quantitat poden
provocar efectes molt greus. Metanol (esperit de cremar)
Etanol (esperit de vi) Desinfectants, insecticides i
herbicides Coles de contacte
Dissolvents de pintures
Substàncies que per inhalació, ingestió o
penetració cutània poden provocar efectes aguts o
crònics Productes de neteja
Decapants de pintura Dissolvents de pintures
Aiguarràs
Perillósos en contacte amb l’aire o el calor
Poden produir explosions "Sprays" (aerosols en
general) fins i tot buids Etanol (esperit de vi) Petards, bengales de
senyalització Recipients amb benzina o
alcohol gas butà o propà
Presenten un perill immediat o futur per a un o més components del medi
ambient Piles de mercuri (botó)
Plaguicides Pesticides
Metalls pesants (plom, mercuri, cadmi, coure de
piles, circuits electrònics...) Propulsors d'arerosols i gasos
de circuits de refrigeració (CFC)
Font: http://www.iesberenguer.net/departaments/fisicaiquimica/practiques/seguretat/seguretat.htm
DESPRÉS DE LLEGIR
1- Busca a casa 5 etiquetes de diferents productes on puguis trobar un pictograma dels anteriors.
Fes-li una fotografia a cada una d’elles.
2- Identifica els següents pictograma i digues quines precaucions has de tenir en cas de contacte
amb una substància que contingui aquesta etiqueta.
3- Sabries dir en quina situació o lloc s’utilitzen més aquest tipus d’iconografia? Posa algun
exemple.
4- Per què creus que és útil aquest tipus d’iconografia?
Història d’una casualitat
ABANS DE LLEGIR
1- Què en sabeu dels volcans? Quins són els principals productes expulsats per un volcà?
2- En coneixeu algun del vostre entorn?. Anomeneu-lo.
3- Edward Munch va ser un dels majors exponents de l’Expressionisme. Què en sabeu d’aquest
moviment artístic?
TEXT
EL VOLCÀ KRAKATOA I EL CRIT DE MUNCH:
HISTÒRIA D’UNA CASUALITAT Un exemple de com els volcans alteren l’entorn
Font: http://www.xtec.cat/~rherna24/gal_crit.html
(14.07.14, 21:23)
Krakatoa és una petita illa volcànica situada al sud-oest d’Indonesia, entre Java i Sumatra. Fins a la nit del 26 d’agost de 1883, tenia
una extensió de 47 km2, però en aquesta data una erupció va acabar amb una sèrie d’explosions enormes que van destruir la major
part de l’illa. Juntament amb l’erupció es van produir tsunamis que van aixecar onades de fins a 35 m d’alçada i que van recórrer
distàncies de fins a 13.000 km. Les gegantines onades van causar la mort d’unes 36.000 persones a la costes de Java i Sumatra.
Tres anys després, observadors de tot el món encara descrivien el crepuscle i l’alba amb una brillant coloració produïda per la
refracció dels raigs del Sol amb les petites partícules que havia expulsat el Krakatoa. El 1927 van començar noves erupcions
volcàniques al fons del mar, que van acabar originant una nova illa en el mateix lloc anomenada Anak Krakatoa (fill de Krakatoa).
Actualment l’illa està deshabitada.
Edward Munch (1863-1944) va ser un pintor noruec que va deixar el seu nom en la història gràcies a la seva obra mestra: El Crit.
Pocs s’haurien imaginat que l’autor d’aquesta obra s’hauria inspirat en un dels més grans desastres naturals: l’erupció del volcà
Krakatoa. Aquesta afirmació ha estat defensada per físics i astrònoms de la Universitat de Texas als Estats Units. Els investigadors
van arribar a aquesta conclusió després d’analitzar els diaris personals de l’artista i estudiar diverses dades científiques de l’època.
Segons sembla el cel rogenc de la pintura es deu a què quan Munch passejava per Oslo va poder observar un cel envermellit, com
pintat per foc. Les partícules expulsades pel volcà Krakatoa van emplenar l’atmosfera de Noruega des de novembre de 1883 fins al
febrer de l’any següent.
DESPRÉS DE LLEGIR
1 – On està situat el volcà Krakatoa?.
2- Quina és l’explicació que donen els científics de la relació entre el volcà Krakatoa i l’obra “El Crit”?
3- Penses que l’erupció d’un volcà es pot predir?. Quins volcans coneixes al món que actualment estiguin actius?.
4- En el subtítol de l’article apareix la frase: “Un exemple de com els volcans alteren l’entorn”. Què penses que vol dir l’autora amb
aquesta frase?
