Taula de contingut

Triomfa el cantant que troba la seva veritat"La Vanguardia - Catalán - 14/02/2017

Amb majúsculesLa Vanguardia - Catalán - 14/02/2017

Quatre facetes diferents de l’ONCA al Petit PalauAra - 14/02/2017

Xavier GrasetEl Temps - 14/02/2017

3

4

5

6

P.2

DIMARTS, 14 FEBRER 2017 C U L T U R A LAVANGUARDIA 35

CRÍT ICA DE MÚSICA CLÀSSICA

MARICEL CHAVARRÍABarcelona

Avui torna per segon any conse-cutiualPalaude laMúsica,dinsd’aquest projecte batejat com aUnivers Flórez. L’any passat vatriomfar amb un recital de na-

politanes i la pròxima temporadaho rubrica-ràpotser ambMozart, jaque téprevistpubli-car un disc dedicat a ell. Però, en l’equadord’aquesta aventura amb la sala modernista,JuanDiegoFlóreznonomés combinarà avuienrecitalelseurepertorilleugerrossiniàambaltrespecesmés líriques i verdianes, sinóqueaprofitarà per fer una master class demà alPetit Palau (19 h) que serà retransmesa enstreaming en diverses plataformes. Distès ielegant–totielstexans–,eldivoperuàabordala qüestió de la tècnica vocal. “Non’hi haunadesola, cadascúnecessita la seva”,diu.

Veig que incorpora una novetat al seurepertori: a part de cançons de Rossini iàries deMozart i Verdi –la d’Alfredo a Latraviata–, i a part del seu aplaudit Pourquoi me réveiller, deWerther, avui té pre-vist cantarChe gelidamanina, de La bohè-me. S’estàpreparantper serRodolfoenal-gunteatreolacantapelplaerdecantar-la?No, no tinc previst ferLa bohème en cap casad’òpera, però és l’ària que més està agradanten tots els concerts. La vaig cantar aMoscouaquest gener, i després aMunic iValència.Alfinal, no són tan lluny dels werthers i els ro-meus, éselmateixtipusdetenor.ElquesíquecantaréésLatraviataalMet,afinalsdel2018.

ComportaaixòdecombinarelbelcantolleugerdeRossiniambpapersmés lírics?He arribat a aquell punt somiat en què puccantarbéunWertherdeMassenet iunaDon-nadel lagodeRossini... unadesprésde l’altra.És un somni estrany, no crec que hi hagi gai-restenorsquehohaginfetalhora.Arahecan-tatWerther i l’anyqueve tornoaRossini ambRicciardo eZoraide. Bé, ha estat fruit d’un es-tudipersonalperpoderarribar alsdos reper-toris. M’agrada tant el bel canto que no vullperdre’lper fercosesméspesades.

Aconsegueixnoperdreagilitatniaguts?De fet, l’agilitat una mica l’he perduda, peròaixò és normal. La coloratura rapidíssima janoéstanràpida,encaraqueúltimamenthohaestat... Tot es basa a cantar sense forçar, a feruncantabansqueresrelaxat,unamicaalcen-tre i sense constrènyer. I es basa a deixar-hoanar sensepesar-ho. Sóndiverses coses. I ca-davegadasen’aprènmés.Esfa isen’aprènenels concerts i en òperes més que a casa, enaquellsmoments que tornes al camerino, hasdescobertalgunacosa i la tornesaprovar.

Elsecretés lanaturalitat,doncs...Sí,éscomferwingsuit.Compractiquesaixòsinoéstirant-te?Doncséselmateixambl’esce-nari, allà a la gola del llop és on realmentaprensacantar.

El Palau li brinda tres anys consecutius.Vostès’hapreselprojectecomuntot?Bé, per això volia fer lamaster class, cosa quefaig cada any a Pesaro [Itàlia]. Crec que pucajudar, jaquenocrecquetothomhagidecan-tarigual.Moltsprofessorsdiranquenoséres,perquè n’hi ha que ensenyen el mateix a totsels seus alumnes: tots han de respirar igual,

recolzar la veu igual... No és veritat. Aquestaéslameravelladelcant,perquèenelcantsomnosaltresquitoquem.Isielviolí tésemprelesmateixes mesures, nosaltres tenim mesuresdiferents, colls diferents, nassos i pòmuls di-ferents, llengües grosses i llengües petites.Somviolinsdiferentscadascun,iestoquendemanera diferent. I m’agrada adonar-me dequènecessitaaquellcantant.Normalmentlescosesquelidicnosónlescosesquefaigjo,sóncosesquepensoquel’ajudaraniqueséqueal-trescantantstambéfan.Alfinalelcantantquetriomfaéselque trobaaquestapròpiaveritat.

En aquesta classe que farà demà com aambaixador de Telefónica mostrarà víde-os d’otorrinolaringòleg que analitzen lescordesdelsalumnes.Sí, volia mostrar el que ningú no veu: com esmouen les cordes; i algunes medicions, perexemple,depotència...Ijaveuremsihihacaprelacióentreel físic i el cantmateix.

Vostèse lesmirasovint, lescordes?Molt. Quan estàsmalalt vas a l’otorrinolarin-gòleg i es veuen a la pantalla. Totes són dife-rents: n’hi ha de curtes, de llargues, d’am-ples...

I lesseves?Són curtes perquè la veus agudes tenen lescordes més curtes. I les sopranos les tenenllargues,inoséperquè,perquèhauriendeserméscurtes... En realitat no li hevistmai tanta

relacióaaixò.Però,bé, sí quepodremveurealaclassecomesmouen, si sónelàstiques...

Alfredo Kraus, que tant l’ha inspirat,pensavacomvostèrespectea latècnica?No,Krauspensavaquehihavia una tècnica...la que ell tenia: la i comavocal principal, unaúnica manera de respirar (que era la seva)...Però al cant cal anar-hi amb fe, no pots tocarres, no en saps. A mi m’agrada de Kraus quecantéssemprepensantenlamàscara.Semprelivaigadmirarelcantclar iendavant,brillant.

Quinerrorcometavui la joventut?Un error és intentar imitar d’altres, sobretotel millor de torn, el més famós, perquè avuidiaestractad’anarràpid. Ibé,sónmoltcòmo-des, volenquese’lsdoni tot fet.

Elscritica?Molts.Elscanto lesveritats.Perònoels ferei-xo ielsdicqueesdediquinaunaaltracosa.

Una pregunta hipotètica. Imagini’s queal final d’un recital truquen a la porta delcamerinoiresultarqueésDonaldTrump...Ha, ha. Jo sempre soc amable amb tothom.Em faria riure veure’l. El vaig saludar fa anysal seu restaurant de Columbus Circle i ésd’aquells personatges graciosos. Tant de bomoltesde lescosesquediu lesdiguiperdir.

DAVID AIROB

Flórezahira l’hotelOhla; lamasterclassesveuràal seuFacebookialwebdeTelefónica

“Triomfa el cantant quetroba la seva veritat”

Juan Diego Flórez, tenor, canta i fa una ‘master class’ al Palau

ENTREVISTA

Ambmajúscules

GrigorySokolovLlocidata:PalaudelaMúsica(12/II/2017)

JORGE DE PERSIA

Generalment després d’un recital deSokolovcalparlarderecitalambma-júscules, i és difícil no acabar els co-mentaris i les reflexions amb adjec-tiusquevalorenlamajestuositatdelainterpretació. Intentarem no caure

en això malgrat que en el terrenycol·loquialelsmereixi i sorgeixinna-turalment.Perquèaquestapràctica-mentdevociódelpúblicquedesdefaanysomplelessales?Perquèelmelò-man s’asseu a escoltar amb inquie-tud, a deixar-se sorprendre per undiscurssenseostentacionsdevirtuo-sisme, malgrat que manté alerta laseva percepció crítica, i finalmentmarxacaptivatperaquestamestria, igenerositat,del’intèrpret?Els habituals ja sabenque les dues

partsdelconcertserantres iqueales

propines proposa obres de pes.Aquesta vegada, a més de Schubert,ChopiniSchumann,queelsincondi-cionals jaesperenasseguts iconfiats,el programa tenia un nucli dur moltbenestablertenelterrenyformalienlessevesrelacionsd’àmbit tonal: tresobres magnes de Mozart, Sonata endomajor KV 545, Fantasia en dome-nor i Sonata en do menor (KV 457),que va tocar –en intenció almenys–senseinterrupció.LaFantasiaenparticularvabrillar

en entitat i claredat. I en la sèrie, unllenguatgemesurat quant anaturali-tatambunúscautelósdelpedal,elre-lleu que dona al discurs l’aparició depetites cèl·lulesmotíviques ambunasonoritatperladaibrillant,maienex-

cés, invocant lasensibilitatenel llen-guatgemozartià,unMozartadust,devegades ambunaireombrívol que jadenota les contradiccions personals.Isobretotassumintuntempopausat,interior, gairebé inesperat, peròobrint camí cap a la densitat beetho-venianaquevaveniracontinuació.I, en efecte, quan va reprendre el

recitala lasegonapartamblestambéininterrompudes Sonata en mi me-nornúm. 27 iSonata endomenor (hosubratllo)núm.32deBeethoven, en-carasonava–comaenllaçmental–eltemareiteratde laSonatadeMozartque havia tancat la primera part. I elfraseigenBeethovenvareprendre lareflexió pausada que dona tant aire itanta amplitudal discurs, ambclare-

dat i ductilitat notable en les veus icontrastos en la intencionalitat delsrallentandos del començament. Laversió d’aquestes sonates va ser unaversió amb majúscules, d’interiori-tat, maduresa i solidesa del discurs.Va sorprendre per moments amb laintegració en camps harmònics deressonància i amb una clara dispo-sició d’allò tan difícil que és el ritmeinterior,amés–esclar–delaprecisiói l’eficàcia rítmica en si. Finalment,cal assenyalar la varietat queexerce-ix en l’administració de les tensionsen el fraseig, que concedeix unasingular força al discurs expressiu, através de matisos mai exagerats,sempre subtils. Per tot això, recitalambmajúscules.

NOVETAT: L ’ÀRIA ‘CHE GELIDA MANINA’

“Notincprevistcantar ‘Labohème’encapteatre,peròalpúblic liencantaelmeuRodolfo”

I SI TRUMP L’ANÉS A VEURE AL CAMERINO?

“Emfariariureunamica...Tantdeboquemoltesdelescosesquediulesdiguiperdir”

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

586000

120418

Diario

896 CM² - 79%

24727 €

35

España

14 Febrero, 2017

P.3

DIMARTS, 14 FEBRER 2017 C U L T U R A LAVANGUARDIA 35

CRÍT ICA DE MÚSICA CLÀSSICA

MARICEL CHAVARRÍABarcelona

Avui torna per segon any conse-cutiualPalaude laMúsica,dinsd’aquest projecte batejat com aUnivers Flórez. L’any passat vatriomfar amb un recital de na-

politanes i la pròxima temporadaho rubrica-ràpotser ambMozart, jaque téprevistpubli-car un disc dedicat a ell. Però, en l’equadord’aquesta aventura amb la sala modernista,JuanDiegoFlóreznonomés combinarà avuienrecitalelseurepertorilleugerrossiniàambaltrespecesmés líriques i verdianes, sinóqueaprofitarà per fer una master class demà alPetit Palau (19 h) que serà retransmesa enstreaming en diverses plataformes. Distès ielegant–totielstexans–,eldivoperuàabordala qüestió de la tècnica vocal. “Non’hi haunadesola, cadascúnecessita la seva”,diu.

Veig que incorpora una novetat al seurepertori: a part de cançons de Rossini iàries deMozart i Verdi –la d’Alfredo a Latraviata–, i a part del seu aplaudit Pourquoi me réveiller, deWerther, avui té pre-vist cantarChe gelidamanina, de La bohè-me. S’estàpreparantper serRodolfoenal-gunteatreolacantapelplaerdecantar-la?No, no tinc previst ferLa bohème en cap casad’òpera, però és l’ària que més està agradanten tots els concerts. La vaig cantar aMoscouaquest gener, i després aMunic iValència.Alfinal, no són tan lluny dels werthers i els ro-meus, éselmateixtipusdetenor.ElquesíquecantaréésLatraviataalMet,afinalsdel2018.

ComportaaixòdecombinarelbelcantolleugerdeRossiniambpapersmés lírics?He arribat a aquell punt somiat en què puccantarbéunWertherdeMassenet iunaDon-nadel lagodeRossini... unadesprésde l’altra.És un somni estrany, no crec que hi hagi gai-restenorsquehohaginfetalhora.Arahecan-tatWerther i l’anyqueve tornoaRossini ambRicciardo eZoraide. Bé, ha estat fruit d’un es-tudipersonalperpoderarribar alsdos reper-toris. M’agrada tant el bel canto que no vullperdre’lper fercosesméspesades.

Aconsegueixnoperdreagilitatniaguts?De fet, l’agilitat una mica l’he perduda, peròaixò és normal. La coloratura rapidíssima janoéstanràpida,encaraqueúltimamenthohaestat... Tot es basa a cantar sense forçar, a feruncantabansqueresrelaxat,unamicaalcen-tre i sense constrènyer. I es basa a deixar-hoanar sensepesar-ho. Sóndiverses coses. I ca-davegadasen’aprènmés.Esfa isen’aprènenels concerts i en òperes més que a casa, enaquellsmoments que tornes al camerino, hasdescobertalgunacosa i la tornesaprovar.

Elsecretés lanaturalitat,doncs...Sí,éscomferwingsuit.Compractiquesaixòsinoéstirant-te?Doncséselmateixambl’esce-nari, allà a la gola del llop és on realmentaprensacantar.

El Palau li brinda tres anys consecutius.Vostès’hapreselprojectecomuntot?Bé, per això volia fer lamaster class, cosa quefaig cada any a Pesaro [Itàlia]. Crec que pucajudar, jaquenocrecquetothomhagidecan-tarigual.Moltsprofessorsdiranquenoséres,perquè n’hi ha que ensenyen el mateix a totsels seus alumnes: tots han de respirar igual,

recolzar la veu igual... No és veritat. Aquestaéslameravelladelcant,perquèenelcantsomnosaltresquitoquem.Isielviolí tésemprelesmateixes mesures, nosaltres tenim mesuresdiferents, colls diferents, nassos i pòmuls di-ferents, llengües grosses i llengües petites.Somviolinsdiferentscadascun,iestoquendemanera diferent. I m’agrada adonar-me dequènecessitaaquellcantant.Normalmentlescosesquelidicnosónlescosesquefaigjo,sóncosesquepensoquel’ajudaraniqueséqueal-trescantantstambéfan.Alfinalelcantantquetriomfaéselque trobaaquestapròpiaveritat.

En aquesta classe que farà demà com aambaixador de Telefónica mostrarà víde-os d’otorrinolaringòleg que analitzen lescordesdelsalumnes.Sí, volia mostrar el que ningú no veu: com esmouen les cordes; i algunes medicions, perexemple,depotència...Ijaveuremsihihacaprelacióentreel físic i el cantmateix.

Vostèse lesmirasovint, lescordes?Molt. Quan estàsmalalt vas a l’otorrinolarin-gòleg i es veuen a la pantalla. Totes són dife-rents: n’hi ha de curtes, de llargues, d’am-ples...

I lesseves?Són curtes perquè la veus agudes tenen lescordes més curtes. I les sopranos les tenenllargues,inoséperquè,perquèhauriendeserméscurtes... En realitat no li hevistmai tanta

relacióaaixò.Però,bé, sí quepodremveurealaclassecomesmouen, si sónelàstiques...

Alfredo Kraus, que tant l’ha inspirat,pensavacomvostèrespectea latècnica?No,Krauspensavaquehihavia una tècnica...la que ell tenia: la i comavocal principal, unaúnica manera de respirar (que era la seva)...Però al cant cal anar-hi amb fe, no pots tocarres, no en saps. A mi m’agrada de Kraus quecantéssemprepensantenlamàscara.Semprelivaigadmirarelcantclar iendavant,brillant.

Quinerrorcometavui la joventut?Un error és intentar imitar d’altres, sobretotel millor de torn, el més famós, perquè avuidiaestractad’anarràpid. Ibé,sónmoltcòmo-des, volenquese’lsdoni tot fet.

Elscritica?Molts.Elscanto lesveritats.Perònoels ferei-xo ielsdicqueesdediquinaunaaltracosa.

Una pregunta hipotètica. Imagini’s queal final d’un recital truquen a la porta delcamerinoiresultarqueésDonaldTrump...Ha, ha. Jo sempre soc amable amb tothom.Em faria riure veure’l. El vaig saludar fa anysal seu restaurant de Columbus Circle i ésd’aquells personatges graciosos. Tant de bomoltesde lescosesquediu lesdiguiperdir.

DAVID AIROB

Flórezahira l’hotelOhla; lamasterclassesveuràal seuFacebookialwebdeTelefónica

“Triomfa el cantant quetroba la seva veritat”

Juan Diego Flórez, tenor, canta i fa una ‘master class’ al Palau

ENTREVISTA

Ambmajúscules

GrigorySokolovLlocidata:PalaudelaMúsica(12/II/2017)

JORGE DE PERSIA

Generalment després d’un recital deSokolovcalparlarderecitalambma-júscules, i és difícil no acabar els co-mentaris i les reflexions amb adjec-tiusquevalorenlamajestuositatdelainterpretació. Intentarem no caure

en això malgrat que en el terrenycol·loquialelsmereixi i sorgeixinna-turalment.Perquèaquestapràctica-mentdevociódelpúblicquedesdefaanysomplelessales?Perquèelmelò-man s’asseu a escoltar amb inquie-tud, a deixar-se sorprendre per undiscurssenseostentacionsdevirtuo-sisme, malgrat que manté alerta laseva percepció crítica, i finalmentmarxacaptivatperaquestamestria, igenerositat,del’intèrpret?Els habituals ja sabenque les dues

partsdelconcertserantres iqueales

propines proposa obres de pes.Aquesta vegada, a més de Schubert,ChopiniSchumann,queelsincondi-cionals jaesperenasseguts iconfiats,el programa tenia un nucli dur moltbenestablertenelterrenyformalienlessevesrelacionsd’àmbit tonal: tresobres magnes de Mozart, Sonata endomajor KV 545, Fantasia en dome-nor i Sonata en do menor (KV 457),que va tocar –en intenció almenys–senseinterrupció.LaFantasiaenparticularvabrillar

en entitat i claredat. I en la sèrie, unllenguatgemesurat quant anaturali-tatambunúscautelósdelpedal,elre-lleu que dona al discurs l’aparició depetites cèl·lulesmotíviques ambunasonoritatperladaibrillant,maienex-

cés, invocant lasensibilitatenel llen-guatgemozartià,unMozartadust,devegades ambunaireombrívol que jadenota les contradiccions personals.Isobretotassumintuntempopausat,interior, gairebé inesperat, peròobrint camí cap a la densitat beetho-venianaquevaveniracontinuació.I, en efecte, quan va reprendre el

recitala lasegonapartamblestambéininterrompudes Sonata en mi me-nornúm. 27 iSonata endomenor (hosubratllo)núm.32deBeethoven, en-carasonava–comaenllaçmental–eltemareiteratde laSonatadeMozartque havia tancat la primera part. I elfraseigenBeethovenvareprendre lareflexió pausada que dona tant aire itanta amplitudal discurs, ambclare-

dat i ductilitat notable en les veus icontrastos en la intencionalitat delsrallentandos del començament. Laversió d’aquestes sonates va ser unaversió amb majúscules, d’interiori-tat, maduresa i solidesa del discurs.Va sorprendre per moments amb laintegració en camps harmònics deressonància i amb una clara dispo-sició d’allò tan difícil que és el ritmeinterior,amés–esclar–delaprecisiói l’eficàcia rítmica en si. Finalment,cal assenyalar la varietat queexerce-ix en l’administració de les tensionsen el fraseig, que concedeix unasingular força al discurs expressiu, através de matisos mai exagerats,sempre subtils. Per tot això, recitalambmajúscules.

NOVETAT: L ’ÀRIA ‘CHE GELIDA MANINA’

“Notincprevistcantar ‘Labohème’encapteatre,peròalpúblic liencantaelmeuRodolfo”

I SI TRUMP L’ANÉS A VEURE AL CAMERINO?

“Emfariariureunamica...Tantdeboquemoltesdelescosesquediulesdiguiperdir”

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

586000

120418

Diario

272 CM² - 24%

7512 €

35

España

14 Febrero, 2017

P.4

Quatre facetes diferents de l’ONCA al Petit Palau

“Hem fet molts concerts amb combinació amb altres músics, i vam pensar que estaria bé que en el cicle hi hagués un concert només de l’ON-CA, sent conscients del risc que ai-xò comporta, perquè quan no hi ha solista al públic li costa una mica més enganxar-se”, diu Claret sobre la primera cita, que també serà la primera part de la integral de les simfonies per a corda de Mendels-sohn que l’orquestra desenvoluparà en els pròxims anys.

“Són unes simfonies molt atrac-tives, molt maques, però també molt difícils, que Mendelssohn va compondre quan tenia entre 10 i 12 anys –recorda Claret–. Quan penso en aquestes simfonies em ve al cap la imatge d’un nen entremaliat que compon unes obres d’una comple-xitat impressionant”. Per comple-tar el vespre, Roger Casamajor lle-girà quatre cartes de Mendelssohn relacionades amb aquesta època

Gerard Claret, director artístic de l’ONCA. CÈLIA ATSET

que aporten context. El segon con-cert, el 23 de març, mostrarà “una nova faceta” de l’ONCA, perquè el dirigirà Abel Tomàs, violinista del Quartet Casals. “No havíem convi-dat mai un concertino director, i a partir d’ara ho farem. Amb l’Abel hi ha un projecte a dos anys”, explica

Claret abans d’elogiar el Quartet Casals, una formació de referència per als músics catalans. “Quan to-quen, és una meravella veure la ca-pacitat que tenen de comunicar-se i que forma part de la seva manera d’interpretar”. En aquesta primera col·laboració, Tomàs dirigirà obres de Mozart i Arvo Pärt. “Jo faré un pas al costat”, diu Claret, que torna-rà a dirigir en el tercer concert del cicle, el 6 abril, en què la solista se-rà la viola Isabel Villanueva; en el programa, Hoffmeister, Rossini i Rolla.

El cicle del Palau es tancarà l’11 de maig amb un concert de l’ONCA Bàsic, un projecte sorgit en temps de crisi. “El 2009 va començar una hecatombe i he de reconèixer que fins i tot la continuïtat de l’ONCA estava en perill. Vam passar de fer 50 concerts a l’any a menys de la meitat. Però d’una dificultat en vam crear una oportunitat. Vam parlar amb els músics perquè fessin pro-postes de música de cambra obertes a músics de fora. Va ser un incentiu per a l’orquestra i ha funcionat molt bé”, diu Claret. La proposta que presentaran al Petit Palau serà un concert amb Clàudia Bardagí.e

L’Orquestra Nacional Clàssica d’An-dorra (ONCA) comença dijous (20 h) una nova edició del seu cicle al Pa-lau de la Música amb un concert de-dicat a Mendelssohn i amb l’actor Roger Casamajor com a narrador. Serà el primer de quatre concerts al Petit Palau que fins a l’11 de maig mostraran diferents facetes de l’or-questra dirigida per Gerard Claret, tant pel que fa al repertori com al format. “El cicle és molt important perquè és l’eix entorn del qual orga-nitzem la programació del primer semestre de l’any”, explica Claret. Serveix també per explicar el pre-sent i les intencions futures d’una orquestra de corda a punt de fer 25 anys i que últimament ha fet col·la-boracions de tota mena amb Eduard Iniesta, Andrea Motis i Blaumut.

BARCELONAX. C.

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

95000

12978

Diario

269 CM² - 32%

1424 €

33

España

14 Febrero, 2017

P.5

LA REEOMANACI0

Xavier Graset

--Vost6 ~s amant de la natura. T6 un Iloc predilec-te per anar-hi d’excursid?

Vaig molt a la zona de Pratdip. l~s a la serra deLlaberia, una zona molt maca, fronterera entre el BaixCamp i el Priorat.

--I~s de Vila-seca, terra de cah;ots. Ara que n’~s~poca, ens recomana algun restaurant on siguinbons?

-- M’agrada fer ies cal~otades al camp, a finquesd’amics. Gaudeixo preparant-los, els faig amb llenya de~nya, que fauna flama molt genu’fna. Sempre he dit queets cak;ots s6n corn una papillota natural perqu~ les ca-pes exteriors de la ceba fan d’embolcall en Ia cocci6.

--De fet, vost~ 6s molt aficionat a la cuina, T6 capllibre de receptes preferit?

--En tinc molts. E1 clhssic Brillat-Savarin, que era ungastrbnom frances; La Teca, un receptari de refer~n-cia de la cuina tradicional catalana o un de receptesde peix d’Assumpta Miralpeix. B6, i naturalment els deCarme Ruscalleda o Ferran Adri~. Per6 tamb6 rn’agradamolt navegax per internet i m~ar buscam receptes

--Ara fa tele per6 durant molts anys ha estat unhome de r/idio. Encara l’escolta.~

Si, Catalunya R~dio va sempre amb mi. No s6 co-mencfar el dia sense Mbnica Terribas ni acabar-lo senseLa Nit dels lgnorants, l’escolto quart surto de TV3.

--AI Mds324 entrevista sovint autors. Algun llibrerecent queli hagi agradat?

-- Instrumental de James Rhodes, una autobiografiaen qu~ explica corn la mtisica el va salvox. A final de ruesveal Palau de la Mfisica. ] el nou de Lluis Sol~, un poetade Vic, que ha recollit els seus peosai’nents en Llibertat isentit. Reflexions sobre la condici6 humana.

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

OPINION

Semanal

224 CM² - 40%

692 €

11

España

14 Febrero, 2017

P.6

Catalunya Música

12-2-2017

Programa: Els homes clàssics

Per celebrar el Dia Internacional de la Ràdio, el programa “Els homes clàssics” va

emetre un programa en què explicaven la vivència d’una oient que el dimarts, 7 de

febrer, va assistir per primera vegada a un concert de música clàssica al Palau de

la Música Catalana. Joan Oller, director general del Palau, va rebre l’oient, a mode

d’amfitrió, i va explicar-li l’experiència d’assistir al Palau i gaudir de la música clàssica.

Oller també va introduir-li el contingut del concert, i l’aspecte arquitectònic del Palau de

la Música Catalana (minuts 05:13 a 16:52).

Enllaç:

http://www.ccma.cat/catradio/alacarta/els-homes-classics/els-homes-classics-6-dia-

mundial-de-la-radio/audio/950694/

CONCIERTO DE UN ARTISTA HETERODOXO

Eduard Iniesta, en un mar abiertoEl músico debuta en el Palau, arropado por 16 músicos, para presentar su reciente disco 'La petita casa de mi mateix' y estrenar una

nueva obra, 'La gran impostura'

Eduard Iniesta.

DOMINGO, 12 DE FEBRERO DEL 2017 - 21:08 CET

Eduard Iniesta sabe que su trayectoria puede llegar a despistar por la variedad de palos que ha tocado: canción de autor, folk

abierto al Mediterráneo, música orquestal encuadrable en programaciones clásicas... Músico inquieto y laborioso, el pasado

otoño lanzó el disco ‘La petita casa de mi mateix’, pero este lunes, en el Palau (19.00 horas), combinará ese material con otros

temarios, incluido el estreno de una nueva obra, ‘La gran impostura’.

En paralelo a su mirada al exterior, a las músicas y los instrumentos de Grecia o los países árabes, siempre desde un punto de anclaje en

esa Barcelona portuaria que le inspira, Iniesta parece encontrarse en un periodo de exploración de conciencias. Así, mientras ‘La petita

casa de mi mateix’, grabado con la Orquestra Nacional Clàssica d’Andorra (ONCA), transmitía una tendencia la introspección, ‘La gran

impostura’ apunta a las “miserias” de nuestro carácter. “Vivimos en un mundo de imposturas en que todo se hacer para gustar,

y está bien poder decir: ‘yo soy el que soy, no el que querría ser’”, explica el músico, que no se excluye a sí mismo de la crítica. “Yo he sido

impostor por intentar agradar en exceso”.

EL PUNTO MEDIO

Querer gustar no tiene porque ser un crimen, pero Iniesta alerta del peligro de sentirse “demasiado condicionado” por cierta idea del éxito.

“Por un lado hay esa música que se hace para los músicos y que no comunica, y luego la que se sitúa en el otro extremo, pensando

en el mercado”, razona. “Me gustaría poder decir que me he situado en un lenguaje propio que representa mi punto medio”.

Todo esto suena un poco teórico. ¿Cómo se convierte en música? “Esencialmente, siendo quien eres”. Sinceridad, pues, sin atender a

los cantos de sirena. “Yo he trabajado en muchos géneros y podría haberme asentado en uno de ellos y quedarme ahí, pero me considero

un músico integral y me parece triste renunciar a ciertas expresiones de belleza”, argumenta. “Tampoco es una posición inédita:

en el mundo anglosajón hay artistas como Joe Jackson, que cada disco que hacen es diferente. O la Penguin Café Orchestra”.

INFLUENCIAS ASUMIDAS

Esta web utiliza 'cookies' propias y de terceros para ofrecerte una mejor experiencia y servicio. Al navegar o utilizar nuestros servicios, aceptas el uso que hacemos de las 'cookies'. Sin embargo, puedes cambiar la configuración de 'cookies' en cualquier momento. Acepto Más información

.

17 COMENTARIOS 0

ELISENDA PONS

JORDI BIANCIOTTO

@JordiBianciotto

Pàgina 1 de 2Eduard Iniesta, en un mar abierto

14/02/2017http://www.elperiodico.com/es/noticias/ocio-y-cultura/entrevista-eduard-iniesta-palau...

TEMAS Música Palau de la Música

En ‘La gran impostura’ ha trabajado en una serie de movimientos “muy cortos”, con “ideas melódicas muy directas”, siguiendo un

lenguaje instrumental parecido al de ‘La petita casa de mi mateix’, si bien observa aquí tonalidades “más oscuras”. En el Palau, sala en la

que actúa bajo su nombre por primera vez, interpretará estas piezas con una formación de 16 músicos que agrupa a los colaboradores de

su grupo y de su formación más amplía, el Eduard Iniesta Ensemble. Sabe que en toda propuesta musical hay un sustrato de

influencias. “Si se analiza lo que hago se puede encontrar a Ennio Morricone, Nino Rota, Pat Metheny o los Beatles”, admite.

“Todos bebemos de muchas fuentes”.

Colaborador de artistas como Marina Rossell (produjo y firmó los arreglos de su primer disco dedicado a Georges Moustaki), Rosa

Zaragoza, Miquel Gil y Névoa, Iniesta combina recitales como el del Palau con otras actividades, como sus espectáculos con Mercè

Sampietro y Llúcia Vives en torno a Ovidi Montllor y la producción del nuevo disco de Víctor Bocanegra. Se decante hacia la

canción, el folk mestizo o la música instrumental orquestada, cree haber encontrado un sello propio. “Llega un momento en que quien me

contrata es porque quiere que sea yo mismo. Me dicen: ‘haz lo que quieras’, y eso me gusta”.

Te recomendamos Te recomendamos

Contenido patrocinado

recomendado por

Powered by Livefyre

17 COMENTARIOS 0

Sardana, estriptís y enfado de CristinaEl Periódico Videos

Xavier Güell compone una sinfonía del HolocaustoOcio y cultura Jordi Cruyff confiesa con quién irá

en la final de Copa del ReySport.es

Otra de Ramos: ¡defiende el Balón de Oro de CR7 y luego…Sport Videos

Descubre cómo los españoles obtienen los iPhone por menos de 59€Revista Del Consumidor Online

Iker Casillas y Sara Carbonero: el declive económico de la parejaInformalia.es

Los bancos están preparando sus infraestructuras para la revolución de las plataformas abiertasBBVA

Actores que no se soportanElle.es

Ofrecido por

La Karavanaq con 40 Škoda Kodiaq ya está en tu ciudad

Pruébalo antes que nadie

Del 9 al 20 de febrero, ofertas especiales en toda la gama Kia

Comienzan los 10 días Kia

Cubre sólo la Cartera de Clientes con Riesgo de impago. Infórmate Aquí

Seguro de Crédito CESCE

Normas de participación

Pàgina 2 de 2Eduard Iniesta, en un mar abierto

14/02/2017http://www.elperiodico.com/es/noticias/ocio-y-cultura/entrevista-eduard-iniesta-palau...

CRÓNICA

Épica musical y mística en el AuditoriÉxito de la interpretación de la banda sonora de 'El señor de los anillos II: las dos torres', con proyección del filme, a cargo de la OBC y tres corales

Éxito de 'El señor de los anillos' en el Auditori, con música en directo.

SÁBADO, 11 DE FEBRERO DEL 2017 - 17:37 CET

La proyección de la segunda parte de la trilogía de 'El señor de los anillos' en el Auditori supera el éxito que tuvo la primera entrega,

hace dos años. La épica cinematográfica y musical se han dado de nuevo cita en el Auditori con el respaldo de un público que, el viernes,

siguió las incidencias de 'Las dos torres' con la devoción propia de quienes están familiarizados con de los relatos de J.R. Tokien, llevados

a la pantalla por Peter Jackson. La actuación de la OBC, un centenar de voces de las corales Lieder Camera, Madrigal e

Infantil de l’Orfeó Català y la soprano Clara Sanabras, dirigidas por la mano experta del suizo Ludwig Wicki, rozó esta vez la

perfección creando un universo sonoro y místico casi tan perfecto como el de la banda original de la película.

Esta web utiliza 'cookies' propias y de terceros para ofrecerte una mejor experiencia y servicio. Al navegar o utilizar nuestros servicios, aceptas el uso que hacemos de las 'cookies'. Sin embargo, puedes cambiar la configuración de 'cookies' en cualquier momento. Acepto Más información

.

COMENTARIOS 0

CÉSAR LÓPEZ ROSELL

Pàgina 1 de 3Éxito de la OBC con 'El señor de los anillos', segunda parte

14/02/2017http://www.elperiodico.com/es/noticias/ocio-y-cultura/exito-obc-senor-anillos-segund...

TEMAS Auditori Cine OBC

El clima de agitación prendió desde el primer momento en una sala abarrotada. El miedo al que el poderoso influjo de las imágenes y la

fuerza del sonido de las voces y efectos sonoros del largometraje entorpecieran la interpretación en directo de los intérpretes desapareció

rápidamente. Por el contrario, la recreación en directo de la atmosférica partitura de Howard Shore, que mezcla diferentes estilos y

funciona como un poema sinfónico, cobró toda su dimensión de multiplicadora de emociones.

INTENSIDAD EMOCIONAL

En esta ocasión brilló especialmente el rendimiento conjunto orquestal, pero fue muy relevante la aportación de la percusión y el metal,

dejando a la cuerda los pasajes con mayor lirismo, pero también para los más siniestros y amenazantes. La sedosa y atmosférica voz de la

soprano Clara Sanabras y la de los niños solistas Alejandro Abad y Emma Campàs contribuyeron a resaltar momentos de particular

intensidad emocional. Este es el caso del pasaje 'Reclamo de la naturaleza', sobrio y etéreo, que requiere una voz infantil.

La música, enormemente descriptiva, encaja como un guante con el relato de la acción dibujando un diverso pero homogéneo mapa sonoro

de la historia, aunque el desarrollo de la partitura sea más complejo que la de 'La hermandad del anillo'. Ahora Frodo y su fiel Sam se

dirigen hacia Mordor para destruir el Anillo Único y acabar con el poder de Sauron. Mientras, después de una dura batalla contra los orcos,

el humano Aragorn, el elfo Légolas y el enano Gimli intenta rescatar a los medianos Merry y Pippin, secuestrados por los ogros de Mordor.

Saurón y el traidor Sarumán continúan con sus planes de guerra contra las razas libres de la Tierra Media.

La filigranesca exigencia de esta banda sonora fue bien resuelta por los intérpretes. Un final para lucimiento de Sanabras y el coro, con las

letras de crédito sobre la pantalla, cerró una velada apoteósica.

Te recomendamos Te recomendamos

Contenido patrocinado

recomendado por

COMENTARIOS 0

América primero.

¿Podemos ser los

segundos? Así se ríen…El Periódico Videos

Ricci/Forte presentan su

teatro más brutal en el

LliureOcio y cultura Lama debuta con el pie izquierdo en

GOLSport.es

Jordi Cruyff confiesa con quién irá

en la final de Copa del ReySport.es

Las 5 mejores actrices españolas

de la historiaTopcinco

La Linterna Táctica que los

Españoles adoranLumify X9

Esta Linterna Táctica está Creando

no Pocas Polémicas en Españauseful4real.com

Si quieres verduras recién

recogidas de tu propio huerto,

¡consíguelas en Big Farm!Big Farm

Pàgina 2 de 3Éxito de la OBC con 'El señor de los anillos', segunda parte

14/02/2017http://www.elperiodico.com/es/noticias/ocio-y-cultura/exito-obc-senor-anillos-segund...