TAVIRA Y LA ILUSTRACIÓN - Web viewe abrirá Word y el texto que usted haya preferido. Esto le permitirá leer, copiar, seleccionar, buscar, imprimir, etc.,

EL ARCHIVO DIOCESANO DE VALENCIAL'ARXIU DIOCESÀ DE VALÈNCIA

3

FACULTAD DE TEOLOGÍA «SAN VICENTE FERRER»SERIES

MONUMENTA ARCHIVORUM VALENTINAIV

EL ARCHIVO DIOCESANODE VALENCIA

L'ARXIU DIOCESÀDE VALÈNCIA

I: INVENTARIO DEL FONDO HISTÓRICOII: CATÀLEG DE PERGAMINS

Xavier Serra Estellés

amb la col·laboració de:

Juan Luis Corbín FerrerMª Pilar Corbín Ferrer

Inés López Moral

València 2003

Coordinador de la Series Monumenta Archivorum Valentina:Xavier Serra Estellés

PRÒLEG DEL COORDINADOR DE LA SÈRIE MONUMENTA ARCHIVORUM VALENTINA

En l'elaboració d'aquest quart volum de la Sèrie m'han ajudat diverses persones, a totes les quals vull expressar des d'ací el meu agraïment. En primer lloc, i de manera molt especial, a Juan Luis Corbín, director de l'Arxiu Diocesà, que a més de posar a la meua disposició i sense reserva alguna els fons, el mate-rial i les instal·lacions de l'AD, és co-autor del “Prefacio” introductori d'aquest llibre. Igualment a la Hna. Mª Pilar Corbín, que va dur a terme l'inicial treball de camp de l'Inventari –capítol primer de l'obra–, proporcionant-me amb gran efi-ciència i rigurositat centenars de fitxes on constaven dades que hem utilitzat per a la posterior confecció de les distintes taules en que hem presentat l'Inventari. A Inés López Moral, que a més de redactar l'inventari del fons “Gavarda-Alcosser” i proporcionar-me notícia dels pergamins que es troben en distintes seccions del Fons Modern de l'AD que actualment està inventariant, hem va prestar la seua inestimable ajuda i col·laboració en tot moment a l'hora de revisar caixes, traure i guardar documentes, pujar i baixar escales, preparar el material per a les fotogra-fies, etc., etc. A Salvador Estellés Castelló, que hem va iniciar en la construcció de les pàgines Web; ell mateix va fer la que presentem en el CD d'aquest treball i va corregir i emmenar totes les irregularitats que jo anava fent en intentar posar fotografies i textos als seus llocs i en la seua forma corresponent. A Rosalina Segura Muñoz, del Servicio de Informática de la nostra Facultat de Teologia (SIFTEL), que va tenir la enorme paciència de maquetar i revisar amb el màxim detall i professionalitat que hom puga imaginar, el quasi un miler de pàgines de taules que acompanyen en el CD al text escrit del Llibre; a més a més va completar, revisar i adaptar el text definitiu i l'esmentada pàgina Web. Finalment vull també agrair el treball dels meus alumnes de la Facultat de Teologia que, conforme més endavant comentaré, van suposar l'impuls inicial de la Catalogació dels Pergamins, capítol segon de l'obra.

En Càrcer-Alcàntera del Xúquer a 3 de desembre de 2003, festivitat de Sant Francesc Xavier.

PREFACIO

INTRODUCCIÓN 9

A. EL FONDO HISTÓRICO Y SU UBICACIÓN

Debemos advertir, como preliminar a este Prefacio, que la riquísima do-cumentación histórica que poseía este Archivo Diocesano (AD), y que, sin duda, se había iniciado ya en el siglo XIII, con la conquista de la ciudad de Valencia por Jaime I, se perdió casi por completo en la quema y posterior devastación del edificio del Palacio Arzobispal de Valencia en los primeros años (1936-37) de la Guerra Civil. En la actualidad, la exigua parte que se salvó constituye la Sección I del Fondo Histórico.

A pesar de su relativa parvedad, ese material archivístico nos permite hi-potizar, con fundamento, que el AD se iniciaría poco después de la conquista de Jaime I. En efecto, si bien los primeros documentos que actualmente poseemos en nuestro Archivo se remontan al siglo XIV (cf. infra el inventario de las series “Visitas Pastorales”, “Colación de Beneficios” y “Manuale”), tenemos constan-cia, sin embargo, de que en 1600 se habían copiado partidas de beneficios cola-cionados desde 1270 (cf. infra el primer volumen de “Colación de Beneficios”). 1

Lo cual nos permite suponer, no solamente la existencia del Archivo en aquella época, sino también un interés especial por su conservación y compleción en épocas posteriores. La nota de Settier, que comentaremos poco después, abunda también en la existencia de material archivístico para el siglo XIII, y Mateu Llo-pis menciona haber utilizado en su investigación documentación del siglo XIV: “Personalmente lo conocí y trabajé en él en 1923-1924, utilizando libros de Vi-sitas y Colaciones del siglo XIV para la historia de la iglesia del Salvador, de Sagunto”.2

No disponiendo de otra documentación en nuestro AD, que nos propor-cione datos y pormenores acerca de su funcionamiento en tiempos pasados, inten-taremos presentar, pues, el Archivo Diocesano consultando a nuestros cronistas e historiadores locales.

La primera noticia que hemos acertado a descubrir sobre el AD, nos la proporciona Olmos Canalda, siendo canónigo archivero de la Catedral de Valen-cia y del “Archivo General del Arzobispado”. Este insigne historiador, en su obra Los Prelados Valentinos, haciendo referencia a las muchas actividades del arzobispo Andrés Mayoral (1737-1769), testimonia que “arbitró local para la biblioteca y archivo, reconstruyendo el cuerpo del antiguo palacio recayente a la calle de Avellanas y alargándole hasta el templo parroquial de Santo Tomás, que

1 Contamos también en nuestro Archivo con un documento que se remonta a 1289, pero éste forma parte de los Fondos en Depósito (cf. “Inventario” C 545/001; “Catàleg de Pergamins”, doc. n.º 1), y otro documento de 1297, pero inserto en una confirmación real de 1336 (cf. “Catàleg de Perga-mins”, doc. n.º 2).

2 MATEU Y LLOPIS, Felipe, “Catedral de Valencia 1937-1939”, en Boletín Oficial del Arzo-bispado de Valencia n.º 2805 (agosto 1964) 546.

entonces hallábase emplazado en dicha calle y lindante con la de Cabillers. Servían la Biblioteca dos beneficiados de la Catedral y hallábase constantemente abierta al público, así como el Archivo Diocesano, para cuya seguridad y en evitación de incendios, prohibió el empleo de maderas en la construcción de los departamentos destinados a dichos objetos, haciéndolos abovedados”.3

Julián Pérez, investigando la Valencia de finales de la primera mitad del siglo XIX, en un artículo sobre sus archivos y bibliotecas en 1842, en el apartado cuyo epígrafe titula “Archivo del Arzobispado”, nos proporciona la siguiente reseña breve, pero de gran interés: “Los documentos de este Archivo, separado de la Biblioteca, tienen un catálogo titulado: Indice de los procesos, libros y de-más papeles que están custodiados en el Archivo de la Curia arzobispal de Va-lencia, con separación de clases de cada uno de ellos, en los que se encuentran documentos sobre las materias siguientes [...]”, refiriendo, únicamente, tres sec-ciones, a saber, “Procesos matrimoniales”, “Procesos criminales” y “Libro-suma-rio auténtico de las dotaciones de las rectorías de los moriscos”.4

Otra de las fuentes consultadas para investigar en el pasado histórico de nuestro Archivo es la Guía del Viajero en Valencia, de José M. Settier. En ella se hace referencia al AD: “En el mismo palacio, plaza del Arzobispo [...] se cus-todia todo lo actuado por las cuatro notarías eclesiásticas, y por la secretaría de Cámara desde el siglo XIV y algo del XIII; con gran número de expedientes de Beatificación, especialmente de los muchos Beatos y Santos hijos de este arzo-bispado. Está abierto todos los días no festivos de nueve a dos”. 5 La escueta pero sugestiva alusión a la apertura del Archivo, nos permite suponer que ya en el siglo XIX los eruditos e investigadores consultaban los fondos del AD.

Es una lástima que ni Teixidor,6 y sobre todo Villanueva7 no nos mencio-nen para nada la existencia del Archivo Diocesano.

De los tiempos que siguieron, carecemos de otras referencias hasta 1915. En este año, en el Almanaque Eclesiástico y en la sección de “Estadística Gene-ral de la Diócesis de Valencia” (p. 122), encontramos, entre los organismos de-pendientes de la Secretaría de Cámara y Gobierno del Arzobispado, el “Archivo General del Arzobispado, como archivero al M. I. Sr. D. Elías Olmos Canalda y

3 OLMOS Y CANALDA, Elías, Los Prelados Valentinos, Valencia 1949, p. 236.4 PÉREZ, Julián, “Los archivos y las bibliotecas de Valencia en 1842. Noticias de los mismos

y trabajos verificados en ellos por Melchor Tirán”, en Revista de Archivos, Bibliotecas y Museos XXIX (1913) 357.

5 SETTIER, José M., Guía del Viajero en Valencia, Valencia 1886, p. 276.6 TEIXIDOR, Josef, Antiguedades de Valencia. Observaciones Críticas, 2 vols., Valencia 1895.7 VILLANUEVA, Jaime, Viage literario a las iglesias de España, 22 vols., Madrid-Valencia

1803-1852. Consultada la obra en el facsímil en CD editado por la Biblioteca Valenciana. Fondo Ni-colau Primitiu. Generalitat Valenciana, Valencia 2001.

INTRODUCCIÓN 11

como oficial a D. José Mateu Pérez, presbítero”. Los mismos datos encontramos en el Anuario Eclesiástico de 1918 (p. 260).

Sabemos que la gran mayoría de la documentación del Archivo se perdió en sendas contiendas militares. El mencionado archivero Elías Olmos hace alu-sión al incendio que sufrió el Palacio Arzobispal durante la guerra de la Inde-pendencia, al invadir nuestra ciudad el general Suchet, afirmando, asimismo, que “lo que pudo salvarse en la guerra de la Independencia y cuanto había enrique-cido el Archivo y Biblioteca desde entonces a nuestros días, fue incendiado nue-vamente en 1936, destruyéndose unos ocho mil libros de la Biblioteca y más de trece mil legajos del Archivo, riqueza histórica en absoluto irreparable”.8 ¿Habría sido en verdad “el primero de España en cantidad y calidad”, 9 como lo calificaba Vicente Castell, el anterior Director de este Archivo Diocesano?

Sin embargo, respecto al incendio de 1936, disponemos de las acreditadas notas recogidas por Mateu y Llopis en su artículo Archivos eclesiásticos y de protocolos del Reino de Valencia: “El martes 21 de julio de 1936, fue incendiado en parte y asaltado el Palacio Arzobispal, ardiendo también la Biblioteca y el Museo Diocesano. No obstante el Archivo no pereció en aquel momento; en 1937 fue vendido para pasta de papel por elementos del partido político que uti-lizaba el edificio”.10 Abunda el mismo autor en otro lugar: “Quienes conocíamos el valor de aquel Archivo –a él llegué por indicación de mis maestros en Historia Valenciana, D. José Sanchis Sivera y D. Francisco Almarche Vázquez–, llora-mos la pérdida de un tesoro documental de Valencia que ilustraba el arte y la his-toria de nuestros templos desde el siglo XIV. Aquella pérdida, según referencias recogidas en 1937, no fue por incendio, sino porque, ocupado el Palacio Arzobis-pal, el comité que lo utilizaba vendió para pasta de papel tan extraordinario depósito; y aún oí decir que, si se hubieran dado mil pesetas a los compradores, se hubiera podido evitar su destrucción”.11 Nos inclinamos, pues, a pensar que la destrucción de los más de 13.000 legajos que refiere Olmos, no fuera a causa del incendio, sino de la venta para pasta de papel.

Respecto a la ubicación del AD, se sabe por los historiadores locales y por el mismo plano de la ciudad que delineó a principios del siglo XVIII el sacerdote y matemático Padre Vicente Tosca, que el Palacio Arzobispal estaba ubicado, ya desde el siglo XIII, en los mismos solares en donde actualmente se encuentra. Es decir: la fachada principal asoma a la calle del Palau, la lateral izquierda a la calle de Avellanas, y la lateral derecha a la calle de la Barchilla con

8 OLMOS Y CANALDA, Elías, Los Prelados Valentinos, Valencia 1949, p. 236.9 Apuntes manuscritos en el despacho del Director del AD.10 MATEU Y LLOPIS, Felipe, “Archivos eclesiásticos y de protocolos del Reino de Valencia”,

en Revista de Archivos, Bibliotecas y Museos LXII, 3 (1966) 703.11 MATEU Y LLOPIS, Felipe, “Catedral de Valencia 1937-1939”, en Boletín Oficial del Arzo-

bispado de Valencia n.º 2805 (agosto 1964) 546.

12 EL ARCHIVO DIOCESANO DE VALENCIA

chaflán a la puerta románica de la Catedral. El mencionado investigador Mateu Llopis, insiste a este respecto de la siguiente manera: “Como es sabido, el Archivo de la Curia, riquísimo depósito documental, estaba instalado en las habitaciones recayentes a la calle de las Avellanas; era una larga estancia, que tenía varias rejas a esta calle”.12

El primer edificio del Palacio Episcopal, en el que se ubicaría el Archivo Diocesano, se comenzaría a construir o reconstruir, utilizando o no edificación anterior, a raíz de la conquista de la ciudad en 1238. Escolano afirma que “el ci -menterio general de los Moros, era lo que es agora la famosa y larga plaça del mercado: y su Alhondiga o Almodin, el palacio del Arçobispo”, que se lo había concedido el rey Jaime al obispo y cabildo en 1242. 13 Orellana menciona “el Por-tico ó transito para pasar el Arzobispo privadamente de su Palacio á la tribuna de la Iglesia mayor, gracia que se le concedió por la ciudad en el año 1357, según dice Esclapez, aunque yo hallo que se hizo dicho transito en el año 1399”.14 Con seguridad, a lo largo de los siglos posteriores sufriría diversas obras para su am-pliación y acondicionamiento, siendo, probablemente, las más importantes las llevadas a cabo por el mencionado arzobispo Mayoral, que fue el gran reforma-dor del Palacio. Allí, entre otras obras, sabemos que realizó las necesarias para albergar la Biblioteca, Archivo y colecciones de arte.

La construcción del actual edificio del Arzobispado, obra del arquitecto diocesano Vicente Traver, había sido aprobada en 1940. Tal vez, influenciados en aquel momento por la ubicación que antiguamente había tenido el Archivo, se destinaron para éste los locales del semisótano recayentes desde el chaflán de la calle del Palau y a lo largo de la calle de Avellanas. En la Memoria15 de Traver para la reconstrucción del Palacio Arzobispal de Valencia de 1939, recogiendo, con toda seguridad, información de Cruilles,16 recuerda que la biblioteca ocupaba cuatro dilatadísimos corredores en alto que rodeaban el patio, y que el Archivo se instaló en la planta baja de la obra nueva por la calle de Avellanas. Esta ubica-ción, en el semisótano más que en la planta baja, ofrecía inconvenientes graves, no obstante la sólida construcción del edificio: un alto grado de humedad, falta de ventilación (que dañaba el material archivístico), y sobre todo la inseguridad del mismo por recaer sus doce ventanas exteriores a las referidas vías públicas a la altura de peatón. A estos inconvenientes habría que añadir la falta progresiva

12 Ibidem.13 ESCOLANO, Gaspar, Década Primera de la Historia de la insigne y coronada Ciudad y

Reino de Valencia, lib. 4, Patricio Mey, Valencia 1610 (= facsímil Universidad de Valencia. Departa-mento de Historia Moderna. Monografías y Fuentes, 6 - II, Valencia 1972), cap. 10, col. 757.

14 ORELLANA, Marcos Antonio de, Valencia Antigua y Moderna, I, Valencia 1923, p. 166.15 Memoria en el archivo de la Secretaría de Cámara del Arzobispado.16 CRUILLES, Marqués de, Guía urbana de Valencia Antigua y Moderna, Valencia 1876, pp.

217-218.

INTRODUCCIÓN 13

de espacio donde realizar los trabajos de ordenación y descripción pertinentes, y donde situar las oficinas y otros locales indispensables. Finalmente, el Archivo carecía de una adecuada sala de consulta para investigadores, toda vez que a par-tir de 1967, se fueron incorporando al AD fondos en depósito de distintas parro-quias e instituciones y personas eclesiásticas.

Por estas razones se fue planteando la necesidad y urgencia de una nueva ubicación del Archivo Diocesano. De las varias posibilidades existentes, se es-cogió la que, resolviendo todas las necesidades indicadas, fuese la más viable en cuanto a su situación, instalación y mantenimiento.

Excluyendo, en consecuencia, la erección de un nuevo inmueble exento, dedicado exclusivamente al Archivo, o la utilización de algún otro edificio que perteneciera o pudiera adquirir el Arzobispado, se proyectó aprovechar el amplio local que había estado dedicado a Salón de Actos, dentro del edificio del Palacio Arzobispal. El lugar reunía los requisitos adecuados para la ubicación del Ar-chivo, a saber: situado en el mismo edificio que, en principio, originaba la do-cumentación, era además espacioso (con previsión y posibilidad de aumentar en altura la capacidad del mismo, hasta un total de cinco plantas), bien ventilado, y de fácil acceso para el público y los investigadores. Se previeron unas instalacio-nes capacitadas para cubrir por espacio de más de 50 años el normal crecimiento del material archivístico generado por la Curia, así como la prevista y necesaria concentración en el mismo AD de los archivos parroquiales y de otros organis-mos diocesanos con documentación anterior a 100 años.

La primera fase de la nueva obra se ejecutó en los últimos años de la pa-sada década de los 80 y consta de dos plantas. Por el momento su capacidad sería suficiente y podría hacer frente al crecimiento normal de los próximos años, si la Biblioteca y Hemeroteca del Arzobispado estuvieran custodiadas en otro lugar.

En la planta baja de la nueva obra se encuentra la sala de consulta con parte de la Biblioteca Auxiliar para investigadores, así como otras dependencias inherentes a la dirección y funcionamiento de un archivo de estas características. El material archivístico, así como el resto de la Biblioteca y la Hemeroteca Auxi-liares están instalados en ambas plantas en modernos archivos compactos con estanterías metálicas, y en otros armarios y archivadores metálicos para fichas de diversos tamaños, en una extensión aproximada total de 4.000 m lineales. Tam-bién existe una mapoteca o planero metálico, en donde se custodia la colección de Pergaminos. El Archivo dispone, asimismo, de 5 ordenadores (de ellos uno al servicio del investigador con el catálogo del Fondo Histórico), scanner, impreso-ra, máquina de fotografiar digital, fotocopiadora, tres máquinas de escribir (una de ellas electrónica), lámpara de Wood para la lectura de documentos deteriora-dos, y otro material propio de archivo.


Datos prácticos:Archivo Diocesano. Palacio Arzobispal de ValenciaPlaza del Palau 2, 46003 ValenciaTeléfono: 96 382 97 00Fax: 96 391 81 20Correo electrónico: [email protected] de atención y de investigación: de lunes a viernes de 9:00 a 13:00

B. RECURSOS HUMANOS

Harto difíciles debieron ser los comienzos de la reorganización de la rica documentación que pudo salvarse de la destrucción de 1936-37. De sus primeros responsables carecemos de datos. Suponemos que Elías Olmos seguiría al frente del AD hasta 1953 (y no hasta su fallecimiento en 1961).

Efectivamente, en la Guía de la Iglesia en la Diócesis de Valencia,17

leemos cómo el mismo autor de la obra, Salvador Pallarés Císcar –entre cuyos varios títulos académicos ostenta el de “Archivero y Paleógrafo por la Pontificia Scuola di Paleografia e Archivistica de Cittá del Vaticano en el año 1950”–, 18

desempeña, además de otros cargos, el de Archivero Diocesano desde el 1 de ju-lio de 1953.

En 1969 trabajan en el AD diversos colaboradores laicos: Daniel Sala Gi-ner, Pascual Ros Barrés, Salvador Valero Castellano y Luis Rosado Calatayud. En la Guía de la Iglesia en Valencia del año 1975, en el apartado de “Secretaría de Cámara y Gobierno”, figura el Archivo Diocesano y como “encargado” del mismo “D. Pascual Medall Benages”.19

En la dirección del Archivo sucedió a Salvador Pallarés, el canónigo Vicente Castell Maiques, licenciado en Historia Eclesiástica y diplomado en Ar-chivística y Biblioteconomía, de quien sí consta nombramiento oficial como “Director del Archivo Diocesano y Delegado Diocesano del Patrimonio Docu-mental y Bibliográfico de la Diócesis” expedido por el arzobispo José Mª García Lahiguera en fecha 28 de agosto de 1976 y refrendado por el entonces canciller secretario Dr. Roque Ruiz.

17 DELEGACIÓN DIOCESANA DE INFORMACIÓN Y ESTADÍSTICA DEL ARZOBISPADO DE VA-LENCIA, Guía de la Iglesia en la Diócesis de Valencia, Valencia 1963 (conocida como Guía Pallarés, autor de la misma).

18 Ibidem, p. 869.19 Guía de la Iglesia en Valencia, vol. I, Valencia 1975, p. 164.

mailto:[email protected]

INTRODUCCIÓN 15

A partir de aquellas fechas ya recogen nuestras guías diocesanas los perti-nentes nombramientos de sacerdotes para atender las cuantiosas necesidades que iba generando el normal crecimiento del Archivo Diocesano. Así, en 1977 se nombra auxiliar del AD a Manuel León Contell, especialista en Archivística Ge-neral y Diplomática. En 1978 se añade a la plantilla, Javier Torres Miralles, es-pecialista igualmente en Archivística General y Diplomática. En 1985, y por espacio de un año, se incorporó como auxiliar del Director, Xavier Serra Este-llés, doctor en Geografía e Historia, licenciado en Teología y diplomado en Ar-chivística, Paleografía, Paleografía Griega y Biblioteconomía. En este mismo año 1985, fue agregada al equipo Mª Pilar Corbín Ferrer, Carmelita de la Caridad “Vedruna”, doctora en Filosofía y Letras (Sección Historia), a la que se le enco-mendó la responsabilidad de formar un grupo de hombres y mujeres voluntarios, en las tareas oportunas de ordenación del AD, así como la de atender a los alum-nos becarios enviados a realizar prácticas en este Archivo por las Facultades Universitarias competentes, especialmente la de Geografía e Historia (estudian-tes de Paleografía, Archivística, Historia, Estadística, etc.).

A este equipo al frente del Archivo Diocesano se sumaron, temporalmente, los sacerdotes Adolfo Domínguez Moltó y Manuel Martín Puerto, así como las señoritas Milagros Blanquer Hernández, licenciada en Geografía e Historia y di-plomada en Archivística, Tina Murcia Serra y Mª Dolores Mínguez Anaya, quie-nes trabajaron intensamente en la ordenación inicial de los fondos del Archivo.

En 1993, conforme se iba generando material archivístico y acrecentando el número de libros de temas especializados en vistas a organizar la Biblioteca Auxiliar, se contrató por cinco meses, a Carmina Dos Santos Pérez y a Antonio Lluesma España, ambos licenciados en Historia. En esa misma década de los 90 trabajaron, también como becarias de la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència de la Generalitat Valenciana, Mª Irene Manclús Cuñat y Genoveva Al-miñana García.

En la actualidad, por nombramiento del arzobispo de Valencia, Agustín García-Gasco Vicente, de fecha 10 de enero de 1997, se encuentra al frente de la dirección del Archivo Diocesano el sacerdote Juan Luis Corbín Ferrer, licen-ciado en Historia y diplomado en “Teologia Catechistica e della Educazione”. Con anterioridad había ejercido el cargo de Director Adjunto del Archivo (por nombramiento del arzobispo de Valencia, Miguel Roca Cabanellas, de fecha 10 de octubre de 1991), siendo entonces director el mencionado Castell Maiques. Como Director Adjunto (por nombramiento del arzobispo de Valencia Agustín García-Gasco y Vicente, de fecha 10 de enero de 1997) figura el sacerdote Ra-món Fita Revert, diplomado en Archivística y Biblioteconomía, como secretaria la Hermana Mª Pilar Corbín Ferrer y como auxiliar Josefina Corbín Ferrer. Están contratadas para trabajos de ordenación e inventario las señoritas Inés López


Moral y Carolina López Gómez. Colaboran como voluntarios Carlos Borrás Va-llino, Carmen Calvo Gutiérrez-Rané y Vicente Rodilla Garrido.

En los últimos años se han podido contabilizar alrededor de 300 visitas anuales por parte de investigadores y estudiosos, además de numerosas consultas telefónicas o personales, que no quedan registradas. Una relación de los investi-gadores y de sus trabajos se envía con regularidad todos los años al Centro de Información Documental de Archivos del Ministerio de Cultura para su publica-ción en la Guía de Investigadores de los Archivos Españoles: Rama de Humani-dades, que edita la Subdirección General de Archivos de la Dirección General de Bellas Artes, Archivos y Bibliotecas de la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència. Confiamos que la publicación de la presente obra contribuya a facilitar e incrementar la investigación en este Archivo Diocesano, así como a concienciar a los responsables de los Archivos Parroquiales de nuestra diócesis en la necesi-dad de concentrar en este AD los fondos históricos de sus archivos.

C. BIBLIOTECA Y HEMEROTECA AUXILIARES

Como anexo al Archivo Diocesano, se dispone de una Biblioteca y una Hemeroteca Auxiliares al servicio de los investigadores.

El fondo bibliográfico está compuesto por cerca de dos mil quinientos vo-lúmenes registrados y su número se va acrecentando por la adquisición de las publicaciones pertinentes, colaborando en ello el Ayuntamiento de Valencia, la Generalitat Valenciana a través de la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència, y otros entes públicos y privados.

Esta Biblioteca Auxiliar se compone de las principales siguientes Sec-ciones:

- Archivística, Paleografía, Diplomática, Heráldica y Cronología.- Historia General, Historia del Arte e Historia Eclesiástica de Valencia,

España y Universal.- Mariología, Liturgia y Hagiografía.- Estadística General de la Iglesia de España y de Valencia.- Diccionarios, Enciclopedias y Manuales.

Las colecciones que componen la Hemeroteca Auxiliar están integradas principalmente por: Boletín Oficial del Arzobispado de Valencia; Boletines Ofi-ciales de todas las diócesis de España; Acta Apostolicae Sedis; L'Osservatore Romano (ediciones en italiano y español); Anuario Pontificio; Ecclesia; Iglesia en Valencia; Paraula; Aleluya (Arzobispado de Valencia).

INTRODUCCIÓN 17

D. INSTRUMENTOS DE DESCRIPCIÓN

Referimos en primer lugar la Guía que publicó la Generalitat Valenciana, en el Censo-Guía de Archivos de la Provincia de Valencia.20

En cuanto a Inventarios, poseemos un Inventario de Pergaminos, libro manuscrito que inició Salvador Pallarés en 1967, y que se custodia en la primera balda de la mapoteca o planero del Archivo en el despacho del Director. En reali-dad, en este manuscrito, no están inventariados todos los pergaminos existentes en nuestro Archivo, sino únicamente aquellos pertenecientes al primer grupo de nuestra colección (cf. más adelante, en la segunda parte de esta obra, “Catàleg de Pergamins”, el capítulo “Origen dels documents”).

Milagros Cárcel y José Trenchs publicaron hace unos años un artículo sobre Cofradías y Hermandades de Valencia durante los siglos XVIII y XIX, 21 en el que se encuentra un inventario de la Serie “Pleitos. Asociaciones. I.7” (un total de 6 cajas –de la 263 a la 268– de nuestra ordenación actual).

Por lo que respecta a Catálogos, cuenta el Archivo con el Catálogo del Fondo Histórico, compuesto por unas 15.000 fichas, que en la pasada década de los 90 llevaron a cabo las mencionadas investigadoras Manclús y Almiñana. Pos-teriormente la Hna. Pilar Corbín informatizó dichas fichas, y actualmente se pue-den consultar con facilidad en la sala de investigadores del AD. Tras una revisión completa de las fichas originales, que nos ha prometido la misma Irene Manclús, el trabajo se dará a conocer en esta misma serie de publicaciones de la Facultad de Teología. Manclús, había presentado anteriormente como tesis de licenciatura en la Universidad de Valencia (1984) una “Catalogación de 65 legajos del Fondo Histórico del Archivo Metropolitano de Valencia”, legajos que corresponden a distintas series del fondo, y que posteriormente integró en el extenso catálogo que acabamos de mencionar. Una copia de esta tesis de licenciatura se puede consultar, asimismo, en el Archivo Diocesano.

Posee el AD, igualmente, un antiguo catálogo en fichas manuscritas de la serie “Órdenes” con una ordenación alfabética y otra cronológica (fichero metálico, cajones 5, 6 y 7, en la planta baja del AD).

En el año 2000 se publicó en CD un catálogo de más de 3.000 fichas y por encima de 1.800 bocetos de imágenes religiosas de la Serie Arte Sacro. He-mos querido proporcionar aquí esta referencia, porque, si bien la documentación catalogada se genera a partir del año 1939, y no forma parte de lo que se ha denominado tradicionalmente “Fondo Histórico”, guarda, sin embargo, una ínti-

20 Censo-Guía de Archivos de la Provincia de Valencia, Arxius Valencians 3, Conselleria de Cultura Educació i Ciencia, Valencia 1986, pp. 379-382.

21 CÁRCEL ORTÍ, Mª Milagros-TRENCHS ODENA, José, “Cofradías y Hermandades de Valen-cia (1721-1882)”, en Estudis d´Història Contemporània del País Valencià 3 (1982) 287-319.


ma conexión con el viejo pasado histórico de la imaginería religiosa en la dióce-sis de Valencia, en cuanto que las nuevas imágenes están en función de reempla-zar a las antiguas que desaparecieron entre los años 1936-39. Colaboraron en la publicación Juan Luis Corbín Ferrer, Josefina Corbín Ferrer, la Hna. Mª Pilar Corbín Ferrer, Antonio Bonet Salamanca y Vicente Rodilla Garrido.

En la actualidad se están llevando a cabo otros inventarios parciales (de algunas de las Series ya está concluido), que, una vez finalizados, conformarán el Inventario del Fondo Moderno de este Archivo Diocesano, y que, asimismo, es nuestro deseo editar en esta serie de publicaciones de la Facultad de Teología.

Finalmente, queremos señalar que, en colaboración con el Archivo del Reino de Valencia, se llevó a cabo durante la década de 1990 la microfilmación de parte de la Sección I del Fondo Histórico del Archivo, a saber: cajas 132 y 133, que corresponden a “Visitas Pastorales. I.2”; cajas 134-136 y 140-148, que corresponden a casi toda la serie “Colaciones de Beneficios. I.3”. Los microfilms se encuentran en el despacho de la Dirección del Archivo.

E. NOTAS AL CD

Se supone en el usuario del CD que presentamos, unos conocimientos mí-nimos de manejo de ordenador y del procesador de textos Microsoft Word.

E.1. Requisitos mínimos de su ordenador

Para la lectura del CD se necesitará un ordenador PC con procesador Pentium II o superior, una memoria RAM de 64 Mb o superior y, por supuesto, un dispositivo de lector de CDs. Asimismo deberá tener instalado Word 97 o superior y el sistema operativo Windows 98 o superior.

E.2. Utilización del CD

El CD arranca automáticamente al ser colocado en la unidad lectora de CDs de su ordenador. Si el CD no arrancara automáticamente, debería ejecutar el programa desde el Explorador de Windows, haciendo doble click en el archivo auto.bat.

Una vez arrancado aparecerá en su pantalla esta imagen:

INTRODUCCIÓN 19

A la derecha de la imagen del Palacio Arzobispal de Valencia y el Micalet, campanario de la catedral, se observan tres iconos, acompañados de unos textos, así como un interrogante acompañado del texto “Ayuda”.

El primer icono es la imagen de un Libro. Haciendo click en él, se tiene ac-ceso a EL ARCHIVO DIOCESANO DE VALENCIA / L'ARXIU DIOCESÀ DE VA-LÈNCIA. I: INVENTARIO DEL FONDO HISTÓRICO. II: CATÀLEG DE PERGAMINS, texto en formato Word idéntico al libro impreso.

El segundo icono es la imagen de un CD. Haciendo click en él, se tiene acce-so en formato Word a un texto idéntico al del libro impreso más las distintas ordenaciones y tablas completas, conforme se indica en dicho libro y de las que allí se proporcionaba una sola página de cada una de las distintas orde-naciones y tablas. Dado que ocupa aproximadamente 800 páginas, deberá esperar algún tiempo hasta que pueda aparecer por completo en pantalla, siempre dependiendo de las características de su ordenador.

El tercer icono es la imagen de un Manuscrito. Haciendo click en él, se tiene acceso a las imágenes gráficas o fotografías, de las que ofrecemos un índice en el parágrafo F del presente Prefacio.

En esta pantalla inicial y en su ángulo inferior derecho, se encuentra tam-bién un icono de ayuda. Pulsando en él se accede al archivo o documento, que constituye el presente parágrafo E de este Prefacio.


Si ha elegido el icono Libro o el icono CD se abrirá Word y el texto que usted haya preferido. Esto le permitirá leer, copiar, seleccionar, buscar, imprimir, etc., ya sea el texto del Libro impreso o el texto del Libro en CD, con las distintas ordenaciones y tablas completas. Podrá regresar en cualquier momento a la pantalla inicial, o menú, pulsando sobre el icono atrás que se encuentra en la parte superior izquierda de su pantalla.

Si ha seleccionado el icono Manuscrito se abrirá la primera de siete co-lecciones de fotografías (el tiempo que transcurra hasta la aparición de las imágenes en pantalla dependerá de la velocidad y memoria de su ordenador; puede ser de varios minutos), con sus respectivos pies explicativos. Cada una de las siete colecciones, mutatis mutandis, tiene una apariencia semejante a la

siguiente:

Usted se podrá desplazar con el cursor por las distintas fotos o pantallas de cada una de las colecciones. En la parte superior derecha de cada una de las siete colecciones tendrá la posibilidad de volver a la pantalla inicial, haciendo

INTRODUCCIÓN 21

click sobre Tornar al Menú. En la parte inferior se le ofrecerá la posibilidad de acceder a cualquiera de las restantes seis colecciones (es decir, a todas excep-tuando únicamente a aquella en la que ya se encuentra) haciendo click en la co-lección elegida.

Cualquiera de las imágenes puede verse en tamaño pantalla completa haciendo click sobre ella. Para volver al tamaño reducido de la pantalla de co-lección, deberá pulsar sobre el icono atrás que aparece en la parte superior iz-quierda de su pantalla.

E.3. Contenido del CD

En el presente CD-Rom se encuentran los siguientes archivos:a. Ficheros de arranque: autorun.inf y auto.batb. Ficheros HTLM de la aplicación: index, fotos, Fotos1, Fotos2,

etc.c.Ficheros HTLM de ampliación de imágenes: ad1, ad2, etc., cat01,

cat02, etc., dep01, dep02, etc., tip01, tip02, etc.d. Ficheros de los iconos de la página de inicio del CD.e.Ficheros de texto (en formato Microsoft Word): AD_llibre (texto idénti-

co al del libro impreso), AD_cd (texto del libro impreso más las distintas ordenaciones y tablas completas), Notas al CD (texto del presente pará-grafo E de este Prefacio).

f. Carpeta Fotos, que contiene los archivos de las distintas fotografías en formato GIF.

F. ÍNDICE DE FOTOGRAFÍAS EN EL CD

Como acabamos de indicar en el CD se tiene acceso a siete colecciones de imágenes gráficas, en un total de 164 fotografías.

En la primera colección, bajo el título FAÇANA DE L'ARQUEBISBAT DE VALÈNCIA I ARXIU, se encuentran un total de 10 fotografías, correspondientes, como al pie de las respectivas imágenes se indica, a la fachada del Arzobispado, y a distintas dependencias del Archivo.

La segunda colección de fotografías se encuentra bajo el título INVEN-TARIO. TIPOLOGÍA DOCUMENTAL. ARCHIVO DIOCESANO I. Son 25 imágenes que junto con la colección siguiente (29 fotografías) forman un total de 54, que co-


rresponden a muestras de las distintas series de la Sección I del Inventario del Fondo Histórico, objeto del primer capítulo del libro. Al pie de cada fotografía leemos los dígitos correspondientes del Cuadro de Clasificación, la Serie de la que forman parte, y la Signatura en el Inventario. Las 25 fotografías de esta se-gunda colección son las siguientes:

I.1 Órdenes - Inventario: C 001/001I.1 Órdenes - Inventario: C 001/001-068I.2 Visita pastoral - Inventario: C 132/001I.2 Visita pastoral - Inventario: C 132/003I.2 Visita pastoral - Inventario: C 132/004I.2 Visita pastoral. San Juan de Ribera - Inventario: C 133/001I.2 Visita pastoral. San Juan de Ribera - Inventario: C 133/001I.2 Visita pastoral. San Juan de Ribera - Inventario: C 133/001I.2 Visita pastoral. San Juan de Ribera. Muro - Inventario: C 133/002I.2 Visita pastoral. Ondara - Inventario: C 133/003I.2 Visita pastoral. Ondara - Inventario: C 133/003I.3 Colación de beneficios - Inventario: C 134/001I.3 Colación de beneficios - Inventario: C 134/001I.3 Colación de beneficios - Inventario: C 134/002I.3bis Manuale - Inventario: C 336/001I.3bis Manuale - Inventario: C 336/001I.3ter Monitoria - Inventario: C 152/001I.3ter Monitoria - Inventario: C 152/001I.4 Pleitos. Deudas - Inventario: C 155/001I.4 Pleitos. Deudas - Inventario: C 155/001-010I.5 Procesos. Bula Cruzada - Inventario: C 211/001I.6 Procesos. Parroquias - Inventario: C 235/001I.6 Procesos. Parroquias - Inventario: C 235/001I.7 Pleitos. Asociaciones - Inventario: C 263/001I.7 Pleitos. Asociaciones - Inventario: C 263/001

La tercera colección de fotografías es continuación de la inmediatamente anterior. Se encuentra bajo el título INVENTARIO. TIPOLOGÍA DOCUMENTAL. AR-CHIVO DIOCESANO II. Son un total de 29 fotografías, a saber:

I.8 Procesos. Arrendamientos - Inventario: C 269/001I.9 Pleitos. Obras Pías - Inventario: C 277/001

INTRODUCCIÓN 23

I.10 Procesos. Nombramientos. Erección de altares - Inventario: C 290/001-013

I.11 Procesos. Subsidios - Inventario: C 298/001-018I.12 Autos. Diezmos - Inventario: C 305/001-010I.13 Excomuniones - Inventario: C 314/001I.14 Derechos de patronato y sepultura - Inventario: C 316/001I.15 Dación de cuentas - Inventario: 322/001I.15 Dación de cuentas - Inventario: C 322/001I.15 Dación de cuentas - Inventario: 322/001-009I.16 Expedientes. Patrimonios - Inventario: C 333/001-015I.17 Liber licentiarum - Inventario: C 339/001I.17 Liber licentiarum - Inventario: C 339/001I.17 Liber licentiarum - Inventario: C 339/001I.18 Expedientes. Obras - Inventario: C 347/001I.19 Colegio de Santo Tomás de Villanueva - Inventario: C 349/001I.20 Expedientes. Matrimonios - Inventario: C 350/001I.20 Expedientes. Matrimonios - Inventario: C 350/001I.21 Procesos - Inventario: C 366/001-017I.22 Albaceas - Inventario: C 367/001-014I.23 Averiguaciones de conducta - Inventario: C 368/001-007I.24 Inmunidad eclesiástica - Inventario: C 370/001-004I.25 Defensor de la demencia - Inventario: C 371/001-005I.26 Imposición de marcas - Inventario: C 372/001I.27 Apelaciones. Orihuela - Inventario: C 373/001-007I.28 Autos y procesos. Miscelánea. (Sin fotografía)I.29 Procesos. Comisión Apostólica - Inventario: C 415/001-008I.30 Clero de Oliva. Jubilación - Inventario: C 421/001I.31 Visita Pastoral. San Juan de Ribera. Cf. supra I.2 Visita pastoral. San

Juan de Ribera. (Sin fotografía)I.32 Varios. (Sin fotografía)Documentos en mal estado - Inventario: C 494/001-004 y C 495/015

La cuarta colección de fotografías se encuentra bajo el título INVENTARIO. TIPOLOGÍA DOCUMENTAL. FONDOS EN DEPÓSITO. Son un total de 15 fotografías, con las que hemos querido proporcionar un muestreo de algunos de los docu-mentos que están depositados en este AD y que forman parte de la Sección II, Fondos en Depósito, de nuestro Inventario. Al pie de cada fotografía podemos


leer el correspondiente Cuadro de Clasificación y la Signatura en el Inventario. Las 15 fotografías de esta cuarta colección son las siguientes:

Alpuente. Visita Pastoral - Inventario: C 541/007Gavarda. Quinque Libri - Inventario: C 549: 1.1.1/001Gavarda. Visita Pastoral - Inventario: C 556: 2.2/001Gavarda. Racional - Inventario: C 559: 4.1/001-002Segorbe. Memorias y Antigüedades - Inventario: C 525/004Segorbe. Memorias y Antigüedades - Inventario: C 525/004Segorbe. Ordo ad benedicendos terminos - Inventario: C 544/001Segorbe. Ordo ad benedicendos terminos - Inventario: C 544/001Segorbe. Ordo ad benedicendos terminos - Inventario: C 544/001Segorbe. Ordo ad benedicendos terminos - Inventario: C 544/001Sempere. Visita Pastoral - Inventario: C 548/001-002Valencia. Catedral. Cédulas de misas - Inventario: C 526/001Valencia. Catedral. Cédulas de misas - Inventario: C 526/001Vall d'Ebo. Visitas Pastorales y otros - Inventario: C 520/001-007Vall d'Ebo. Quinque Libri - Inventario: C 521/004

Las tres colecciones restantes son muestras, ordenadas alfabéticamente, de los principales tipos documentales catalogados en el segundo capítulo del libro: CATÀLEG DE PERGAMINS. Al pie de las fotografías leemos la tipología documental correspondiente y el número que el documento en cuestión ocupa en el mencionado catálogo (excepto en la primera imagen del cartulario de Pere Elies y en el libro de Juan de Torres, de los que proporcionamos la Signatura en el Inventario).

La colección quinta, bajo el subtítulo TIPOLOGIA DOCUMENTAL I, la com-ponen los siguientes 30 documentos:

Àpoca - Catàleg: 126Àpoca - Catàleg: 130Àpoques - Catàleg: 358Butla de Croada (en expedient) - Catàleg: 361Butla de Croada (en expedient) - Catàleg: 363Calendari - Catàleg: 069Cartulari: Testaments (Sant Salvador) - Catàleg: 008Cartulari: Testaments (Sant Salvador) - Catàleg: 186 y 108Cartulari de Pere Elies (Sant Salvador) - Inventario: C 545/002

INTRODUCCIÓN 25

Cartulari de Pere Elies (Sant Salvador) - Catàleg: 283 y 282Causa judicial - Catàleg: 321Censal - Catàleg: 265Censal - Catàleg: 325Censal (en tapes) - Catàleg: 047Censal amb àpoca - Catàleg: 120Censal amb àpoca - Catàleg: 133Censal amb àpoca (fragment) - Catàleg: 222Censal amb àpoca (dos fragments) - Catàleg: 296Censal o compravenda amb àpoca (en tapes) - Catàleg: 174Documentació eclesial - Catàleg: 005Documentació eclesial (en expedient) - Catàleg: 262 i 278Documentació eclesial (fals) - Catàleg: 021Documentació eclesial. Inquisidors - Catàleg: 364Documentació reial - Catàleg: 030Documentació reial - Catàleg: 039Documentació reial - Catàleg: 041Documentació reial - Catàleg: 041Documentació reial (trasllat) - Catàleg: 022Documentació reial (trasllat) - Catàleg: 029

La colección sexta, bajo el subtítulo TIPOLOGIA DOCUMENTAL II, la com-ponen los siguientes 20 documentos:

Fadiga i lluïsme - Catàleg: 219Juan de Torres - Inventari (C 542/002)Privilegi d'amortització - Catàleg: 122Privilegi d'amortització - Catàleg: 140Privilegi d'amortització - Catàleg: 349Testament (dos fragments) - Catàleg: 257Venda - Catàleg: 124Venda - Catàleg: 145Venda - Catàleg: 237Venda amb àpoca - Catàleg: 218Venda amb àpoca - Catàleg: 352Venda amb àpoques - Catàleg: 309Venda amb àpoques i lluïsme - Catàleg: 137


Venda amb lluïsme i àpoca - Catàleg: 264Venda amb lluïsme i àpoques - Catàleg: 267Venda, censal, àpoca, lluïsme i fadiga - Catàleg: 223Venda de cort - Catàleg: 188Venda de cort - Catàleg: 199Venda de cort - Catàleg: 216

La colección séptima, bajo el subtítulo TIPOLOGIA DOCUMENTAL III. DO-CUMENTACIÓ PONTIFÍCIA, la componen los siguientes 35 documentos:

Benedicció apostòlica - Catàleg: 491Breu (r) - Catàleg: 452Breu (v) - Catàleg: 452Breu (r) - Catàleg: 462Breu (v) - Catàleg: 462Breu - Catàleg: 472Breu - Catàleg: 425Breu (r) (en expedient) - Catàleg: 395Breu (v) (en expedient) - Catàleg: 395Breu (r) (en expedient) - Catàleg: 396Breu (v) (en expedient) - Catàleg: 396Breu (en expedient) - Catàleg: 428Breu (en expedient) - Catàleg: 429Breu (en expedient) - Catàleg: 450Breu (en expedient) - Catàleg: 489Breu amb littera introclusa (en expedient) - Catàleg: 208 (obsérvese el breve

plegado y sujeto por el cosido de la encuadernación del expediente)Breu amb littera introclusa (en expedient) - Catàleg: 208 (obsérvese el breve

desplegado y la littera introclusa plegada)Breu amb littera introclusa (en expedient) - Catàleg: 208 (obsérvese el breve

y la littera introclusa desplegados)Breu. Exsecutoria (en expedient) - Catàleg: 288Breu. Exsecutoria (en expedient) - Catàleg: 288Exsecutoria cum littera introclusa (en expedient) - Catàleg: 269Exsecutoria cum littera introclusa (en expedient) - Catàleg: 277 (obsérvese la

exsecutoria plegada y sujeta por el cosido de la encuadernación del expe-diente)

INTRODUCCIÓN 27

Exsecutoria cum littera introclusa (en expedient) - Catàleg: 277 (obsérvese la exsecutoria desplegada y la littera introclusa plegada)

Exsecutoria cum littera introclusa (en expedient) - Catàleg: 277 (obsérvese la exsecutoria y la littera introclusa desplegadas)

Exsecutoria cum littera introclusa (en expedient) - Catàleg: 289Exsecutoria cum littera introclusa (en expedient) - Catàleg: 291Litterae exsecutoriae (r) - Catàleg: 465Litterae exsecutoriae (v). Passe regi - Catàleg: 465Litterae exsecutoriae - Catàleg: 487Litterae gratiosae (r) - Catàleg: 453Litterae gratiosae (v). Retenció de clàusules - Catàleg: 453Litterae gratiosae (r) - Catàleg: 455Litterae gratiosae (v). Passe regi - Catàleg: 455Litterae gratiosae - Catàleg: 456Litterae gratiosae - Catàleg: 459

I

INVENTARIO DEL FONDO HISTÓRICO

A. CUADRO DE CLASIFICACIÓN

Sección I. Archivo DiocesanoI.1 ÓrdenesI.2 Visitas PastoralesI.3 Colación de BeneficiosI.3bis ManualeI.3ter MonitoriaI.4 Pleitos. DeudasI.5 Procesos. Bulas de la Santa CruzadaI.6 Procesos. ParroquiasI.7 Pleitos. AsociacionesI.8 Procesos. ArrendamientosI.9 Pleitos. Obras PíasI.10 Procesos. Nombramientos. Erección de AltaresI.11 Procesos. SubsidiosI.12 Autos. DiezmosI.13 ExcomunionesI.14 Derechos de Patronato y Sepultura22

I.15 Dación de CuentasI.16 Expedientes. PatrimoniosI.17 Liber LicentiarumI.18 Expedientes. ObrasI.19 Colegio de Santo Tomás de VillanuevaI.20 Expedientes. MatrimoniosI.21 Procesos. VariosI.22 AlbaceasI.23 Averiguaciones de ConductaI.24 Inmunidad EclesiásticaI.25 Defensor de la DemenciaI.26 Imposición de MarcasI.27 Apelaciones. Orihuela

22 Ignoramos completamente qué moderna clasificación (posterior en todo caso a 1967) hizo asignar también con el nombre de “Fondo XIV” la serie de “Pergaminos”, cuya catalogación pre-sentamos en el capítulo segundo de la presente obra. El “Fondo XIV” estaba constituido (y lo sigue estando en la actualidad) por la serie “Derechos de Patronato y Sepultura”.

I.28 Autos y Procesos. MisceláneaI.29 Procesos. Comisión ApostólicaI.30 Clero de Oliva. JubilaciónI.31 Visitas Pastorales. San Juan de Ribera23

I.32 Varios (incluye, entre otros: “Procesos. Excusado” y “Tribunal de Cruzada, Subsidio y Excusado”)

Sección II. Fondos en DepósitoII.1 Archivos Parroquiales

AlbalAlcosserAlcublasAlpuenteAyoraBenissueraCocentainaGavardaGuadassèquiesOrihuelaSegorbeSempereValenciaVall d'Ebo

II.2 Procedencia VariaBiblioteca de la Facultad de Teología de ValenciaCatedral de ValenciaHospital de Pobres SacerdotesVarios

II.3 Archivos de CleroCalabuig Navarro, JuanMahiques Villagrasa, Francisco

Sección III. Pergaminos

23 En la actualidad esta serie está integrada en “I. 2. Visitas Pastorales”.

INVENTARIO DEL FONDO HISTÓRICO 33

La “Sección I” del Cuadro de Clasificación que acabamos de presentar con la denominación de “Archivo Diocesano”, responde a la clasificación que ya existía en los primeros años de nuestro trabajo en este Archivo. Al parecer fue llevada a cabo por el insigne historiador y archivero Salvador Pallarés Císcar en los años 60 de la pasada centuria. Dicha clasificación se llevó a cabo sobre la ba-se de una precisa ordenación por materias, que si bien recogía la documentación generada por las distintas entidades que a través de los siglos habían conformado el fondo de este Archivo Diocesano (documentación relativamente escasa, a cau-sa de los mencionados sucesos de la Guerra Civil española), sin embargo, no era el reflejo documental registrado de dichas entidades. No obstante, pese a su ca-rácter ficticio, hemos querido respetarla. Un cuadro de clasificación nuevo, ade-cuado a la metodología del trabajo científico actual, habría supuesto, no solo una inmensa labor que nos hubiera obligado a retrasar esta publicación por tiempo indefinido, sino también una distorsión más en las, muy maltrechas ya, anotacio-nes archivísticas y signaturas que rezan tanto en los mismos documentos como en el dorso de las modernas cajas que los contienen.

Para la mejor intelección de los distintos ítems del cuadro de clasificación, a veces un tanto crípticos, nos ha parecido oportuno explicarlos con brevedad, ordenados alfabéticamente.

Albaceas (I.22): Expedientes sobre nombramientos de albaceas testamentarios.Apelaciones. Orihuela (I.27): Registro de expedientes de apelaciones judiciales

de Orihuela ante la curia de Valencia.Autos. Diezmos (I.12): Es el mismo tipo de documentos que encontramos bajo

el epígrafe “Procesos. Excusado”.Autos y Procesos. Miscelánea (I.28): Registro de autos y procesos sobre muy

diversa índole, en los que están implicados muy directamente parroquias (mayoría de documentos), instituciones o personas eclesiásticas. Muchas de las otras series del presente inventario tienen su complemento en esta “Miscelánea” (al igual que en la serie “Varios I.32”). Para facilitar la con-sulta hemos llevado a cabo en esta serie una ordenación alfabética de su contenido, a saber: Apelaciones-Alicante. Apelaciones-Orihuela. Apela-ciones-Sagunto. Apelaciones-Vall d'Ebo y Vall de Gallinera. Arrenda-mientos. Capítulo de Menores de San Francisco de Paula. Inventario de jocalías de la capilla del arzobispado. Inventario de los derechos de la mitra arzobispal. Obras Pías. Ordenes. Tribunal de Cruzada, Subsidio y Excusado.

Averiguaciones de Conducta (I.23): Expedientes y autos sobre averiguaciones de conducta de conversos, clérigos, supuestos excesos, etc.


Clero de Oliva. Jubilación (I.30): Libro de autos del clero de Oliva sobre el de-creto de jubilación.

Colación de Beneficios (I.3): Libros en los que se han registrado la colación de beneficios (parroquias, capellanías, etc.).

Colegio de Santo Tomás de Villanueva (I.19): Expedientes relativos al colegio.Dación de Cuentas (I.15): Expedientes de autos sobre dación de cuentas de

efectos de fábrica, administraciones, rentas parroquiales, cargo y data, etc.Defensor de la Demencia (I.25): Expedientes relacionados con el nombramien-

to de un tutor a un demente.Derechos de Patronato y Sepultura (I.14):24 Documentación sobre derechos de

patronato y sepultura (procesos, autos, expedientes, juicios, etc.).Excomuniones (I.13): Expedientes sobre excomuniones.Expedientes. Matrimonios (I.20): Libros en los que se han registrado autos e

información diversa sobre matrimonios.Expedientes. Obras (I.18): Expedientes sobre obras en parroquias.Expedientes. Patrimonios (I.16): Expedientes de ordenaciones y nombramientos

a título de patrimonio familiar (ordenandos que sin poseer beneficio ecle-siástico alguno solicitan ser ordenados sacerdotes a cargo de la familia).

Imposición de Marcas (I.26): Expedientes de autos que se dirimían en la deno-minada escribanía beneficial de la curia eclesiástica, sobre “marcas” o multas impuestas a clérigos por incumplimiento de sus obligaciones.

Inmunidad Eclesiástica (I.24): Son autos sobre la inmunidad eclesiástica que ofrecen los templos a refugiados, o similares.

Liber Licentiarum (I.17): Libros de registro de licencias para contraer matri-monio.

Manuale (I.3bis):25 o “Manuale Curiae Vicariatus Valentini”. Minutarios encua-dernados en pergamino sobre temas relacionados con colaciones de bene-ficios.

Monitoria (I.3ter):26 Libro de registro de avisos del responsable del arzobispado para que se realicen los pagos pertinentes para cubrir determinados bene-ficios.

Órdenes (I.1): Son expedientes de personas que van a recibir la tonsura clerical, órdenes menores (hostiariado, lectorado, exorcista y acolitado) o mayores

24 Cf. supra nota 22.25 Este ítem es nuestro.26 Este ítem es nuestro. El libro es el único que queda de la serie “Monitoria”, completamen-

te perdida, y está físicamente colocado en la serie “Colación de Beneficios” (I.3). Su inclusión en dicha serie, intencionadamente o por inadvertencia, se debió, sin duda, a que este libro suplía el vacío de unos años determinados en la serie de colaciones.


(subdiaconado, diaconado y presbiterado). Entre la distinta documen-tación se pueden encontrar dispensas de edad, infracciones, limpieza de sangre, etc.

Pergaminos (I.14): Cf. supra nota 22.Pleitos. Asociaciones (I.7): Expedientes y documentación varia sobre pleitos

que se dirimían en el tribunal eclesiástico, relativos a asociaciones, obre-rías, hermandades, congregaciones, etc. (con temas diversos, como estatu-tos, pleitos, mandatos, correspondencia, etc.).

Pleitos. Deudas (I.4): Expedientes y documentación varia sobre pleitos que se dirimían en el tribunal eclesiástico, relativos a deudas contraídas.

Pleitos. Obras Pías (I.9): Expedientes y documentación varia sobre pleitos que se dirimían en el tribunal eclesiástico, relativos a legaciones, mandas, obras pías, etc.

Procesos. Arrendamientos (I.8): Expedientes sobre procesos que se dirimían en el tribunal eclesiástico, relativos a arrendamientos de bienes.

Procesos. Bulas de la Santa Cruzada (I.5): Expedientes sobre las causas de “Cruzada”. Se trata de la concesión otorgada por la Santa Sede a la mo-narquía hispánica, que consistía en la percepción de ciertas gracias y exenciones. En el fondo resultaba una fuente de ingresos de la monarquía. A partir del concordato de 1851 la recaudación fue destinada a sufragar los gastos del culto. Las causas se dirimían en el tribunal eclesiástico (“Secretaría de la Cruzada, Subsidio y Excusado”). Junto con el Excusado y el Subsidio, formaba parte de las Tres Gracias concedidas por la Santa Sede a los reyes hispánicos.

Procesos. Comisión Apostólica (I.29): Expedientes sobre procesos de muy di-versa índole que se dirimían ante un juez comisionado por la Santa Sede.

Procesos. Excusado: Se encuentran en “Autos y Procesos. Miscelánea. I.28”, y en “Varios. I.32”. Son expedientes sobre “Excusado”, que se dirimían en el tribunal eclesiástico (“Secretaría de la Cruzada, Subsidio y Excusado”). El “Excusado” era un impuesto concedido por la Santa Sede en el siglo XVI a la monarquía hispánica, que consistía en la percepción de los diez-mos y derechos de la casa (“casa de Excusado”) que más pagaba en cada parroquia. Junto con la Cruzada y el Subsidio, formaba parte de las Tres Gracias concedidas por la Santa Sede a los reyes hispánicos.

Procesos. Nombramientos. Erección de altares (I.10): Expedientes sobre pro-cesos que se dirimían ante el tribunal eclesiástico relativos a nombramien-tos eclesiásticos, empleos, renuncias, anulaciones, erección de altares, etc.

Procesos. Parroquias (I.6): Expedientes sobre procesos varios que se dirimían en el tribunal eclesiástico relativos a parroquias, clero, cofradías, etc.


Procesos. Subsidios (I.11): Expedientes sobre “Subsidio”, que se dirimían en el tribunal eclesiástico (“Secretaría de la Cruzada, Subsidio y Excusado”). El “Subsidio” era una concesión otorgada por la Santa Sede a la monar-quía hispánica que consistía en la percepción de ciertas rentas de los be-neficios eclesiásticos. Junto con la Cruzada y el Excusado, formaba parte de las Tres Gracias concedidas por la Santa Sede a los reyes hispánicos.

Procesos. Varios (I.21): Expedientes de procesos varios.Tribunal de Cruzada, Subsidio y Excusado: Distintos procesos que se encuen-

tran en “Autos y Procesos. Miscelánea. I.28”, y en “Varios. I.32”. Cf. “Procesos. Bulas de la Santa Cruzada”, “Procesos. Excusado” y “Pro-cesos. Subsidios”.

Varios (I.32): La mayoría de la documentación contenida en esta sección son expedientes, procesos y pleitos varios. Muchas de las otras series del pre-sente inventario tienen su complemento en esta “Miscelánea” (al igual que en la serie “Autos y Procesos. Miscelánea. I.28”). Para facilitar la consul-ta hemos llevado a cabo en esta serie una ordenación alfabética de su con-tenido, a saber: Albaceas. Apelaciones-Alicante. Apelaciones-Orihuela. Apelaciones-Xàtiva. Autos-Diezmos. Averiguaciones de Conducta. Carta de José Polop. Carta de Juan Facundo Sidro. Carta de Pedro Zanón. Carta Pastoral de Miguel Azevedo. Certificado de Estudios en Teología. Cola-ción de Beneficios. Colegio de Santo Tomás de Villanueva. Comisario General de la Santa Cruzada. Dación de Cuentas. Derechos de Patronato y Sepultura. Excomuniones. Expedientes-Matrimonios. Inmunidad Ecle-siástica. Liber Licentiarum. Libro de Manumisorías y Difuntos. Monicio-nes de la Curia. Órdenes. Partitura Musical. Pleitos-Asociaciones. Pleitos-Deudas. Pleitos-Obras Pías. Procesos. Procesos-Arrendamientos. Proce-sos-Comisión Apostólica. Procesos-Nombramientos-Erección de Altares. Procesos-Parroquias. Procesos-Subsidios. Procesos-Varios. Testamentos. Tribunal de Cruzada, Subsidio y Excusado. Varios.

Visitas Pastorales (I.2): Libros en los que quedan reflejadas las actuaciones del obispo y sus ayudantes durante las visitas pastorales a las distintas pa-rroquias, que periódicamente se llevan a cabo en la diócesis. Durante la visita se controla muy detalladamente la economía y otras actividades pa-rroquiales, cuyos resultados se reflejan en estas visitas.

Visitas Pastorales. San Juan de Ribera (I.31): Cf. la serie “Visitas Pastorales. I.2.” en la que están integradas.

La “Sección II” del Cuadro de Clasificación responde a los escasos fon-dos de otros archivos, que se guardan en depósito en este Archivo Diocesano, que, sin serlo, cumple las funciones de un Archivo Histórico Central.


Con independencia del término ad quem, todo el material archivístico confiado en depósito en este Archivo Diocesano forma parte del “Fondo Histó-rico” del AD.

En esta sección hemos diferenciado tres grupos bien distintos, a saber:1. Archivos Parroquiales. Pese a las normativas y recomendaciones de

las más altas instituciones eclesiásticas,27 en nuestra diócesis no se ha iniciado siquiera la concentración de los fondos parroquiales históricos en un Archivo Histórico Diocesano. Las causas son múltiples y no creemos que este sea el lugar oportuno para su análisis. Por ello, los fondos de archivos parroquiales que posee este Archivo Diocesano son exiguos y fragmentarios, si exceptuamos los casos de Vall d'Ebo y de Gavarda-Alcosser,28 y de Pego por lo que respecta a los pergami-nos. Salvo los archivos de Gavarda-Alcosser y Vall d'Ebo, en el que se han se-guido para su clasificación las directrices que en su día sugerimos en esta misma serie de publicaciones de la Facultad de Teología, 29 para el resto de la documen-tación de los archivos parroquiales no ha sido necesario tipo alguno de cuadro de clasificación.

2. Procedencia Varia. Se trata de exiguos fragmentos de material archi-vístico, cuya procedencia ha sido deducida gracias al contenido de los documen-tos. No conocemos testimonio escrito alguno de la forma cómo este material llegó al Archivo Diocesano. En el total del material de esta serie apenas contamos con una caja de documentación varia de la Biblioteca de la Facultad de Teología de Valencia, dos cajas de “Cédulas de Misas” de la Catedral de Valencia, una caja con documentación del antiguo Hospital de Pobres Sacerdotes de Valencia (aun-que más de la mitad de su contenido pertenecería al fondo “II.2. Catedral”) y 12 cajas del contenido más diverso imaginable.

3. Archivos de Clero. Ha iniciado el Archivo Diocesano una sección for-mada por documentación varia de clérigos valentinos. Hasta el momento de la publicación de este inventario solo contamos con dos pequeñas misceláneas.

La “Sección III” es objeto de detallado estudio en el capítulo II de esta misma publicación: “Catàleg de Pergamins”.

27 Cf. SERRA ESTELLÉS, Xavier, Ordenamiento de los Archivos Parroquiales de la Diócesis de Valencia, Monumenta Archivorum Valentina 1, Valencia 1986, pp. 10-16.

28 El archivo de Gavarda-Alcosser es, sin duda, el más completo, pese a su azarosa historia desde la riada del Xúquer de 1982 hasta su final feliz en el año 2003.

29 Cf. SERRA ESTELLÉS, Xavier, Ordenamiento..., pp. 30-47.


B. INVENTARIO

Por las mismas razones que hemos aducido al inicio de nuestro comenta-rio sobre el Cuadro de Clasificación que acabamos de presentar, hemos querido respetar, igualmente, la nomenclatura de “Sección” y “Fondo” de aquella antigua clasificación, aun siendo conscientes de que en nuestros días los términos “Fon-do”, “Sección” y “Serie” responden a criterios archivísticos distintos. En el pre-sente “Inventario”, se deberá entender, pues, el término “Fondo” como “Serie” en terminología actual.

El estado de conservación en general de los documentos es muy acepta-ble. Sin embargo, algunos de ellos, a veces cajas completas, se encuentran en tan mal estado que resulta difícil, cuando no imposible, incluso conocer con exac-titud la fecha del mismo. Suelen ser aquellos en los que en la columna de data -ción aparece el siglo en lugar del año (cf. en el CD las dos últimas fotografías de la tercera colección: “Inventario.Tipología Documental. Archivo Diocesano II”).

Se encuentran los documentos en 566 cajas-archivadores de cartón, y casi todos ellos en sus correspondientes camisas, que individualizan documentos o expedientes. Los tres primeros dígitos de la “Signatura” de nuestro “Inventario” indican el número de la caja-archivador; la numeración tras la barra (/) indica el o los documentos existentes en cada caja. Las cajas que contienen uno solo o muy pocos documentos suelen advertir que se trata de uno o varios libros.

Las series “Fondo XXVIII” y “Fondo XXXII”, correspondientes a “Mis-celánea” y “Varios”, suponen alrededor de una cuarta parte de todo el volumen documental del Fondo Histórico. Por las mismas razones aludidas anteriormente, no hemos llevado a cabo la reordenación física en sus series correspondientes, pero sí hemos llevado a cabo, en el inventario (ya lo hemos indicado más arriba), una ordenación tipológica en el interior de cada una de las dos series. Además, el lector podrá acceder fácilmente a una ordenación tipológica completa de toda la “Sección I” del “Fondo Histórico” en una segunda tabla del “Inventario” orde-nada ésta por “Tipología Documental”. Aquí sí se han intercalado los tipos docu-mentales de dichas dos series (XXVIII y XXXII) en el conjunto de todas las se-ries del “Fondo Histórico”. Para llevar a cabo el inventario de ambas series nos hemos ayudado del mencionado “Catálogo del Fondo Histórico”, de Manclús-Almiñana, informatizado por Pilar Corbín Ferrer y revisado por Inés López Moral.


B.1. Inventario. Ordenación por “Fondos”

TIPOLOGÍA DOCUMENTAL FECHAS SIGNATURA

SECCIÓN ICUADRO DE

CLASIFICACIÓN

ARCHIVO DIOCESANO I

Órdenes FondoI I.1

Órdenes 1703-1707 001/001-068 I.1

Órdenes 1708-1725 002/001-025 I.1

Órdenes 1725-1726 003/001-031 I.1

Órdenes 1725-1726 004/001-034 I.1

Órdenes 1742-1797 005/001-023 I.1

Órdenes 1751 007/001-018 I.1

Órdenes 1751-1752 006/001-022 I.1

Órdenes 1753 008/001-026 I.1

Órdenes 1753-1754 009/001-029 I.1

Órdenes 1754-1755 010/001-036 I.1

Órdenes 1756 011/001-021 I.1

Órdenes 1756 012/001-025 I.1

Órdenes 1757 013/001-027 I.1

Órdenes 1760-1764 014/001-025 I.1

Órdenes 1762-1769 026/001-027 I.1

Órdenes 1764 015/001-025 I.1

Órdenes 1765 016/001-023 I.1

Órdenes 1765 017/001-023 I.1

Órdenes 1766 018/001-027 I.1

Órdenes 1767 019/001-026 I.1



SECCIÓN ICUADRO DE

CLASIFICACIÓN

Órdenes 1767 020/001-024 I.1

Órdenes 1767 021/001-024 I.1

Órdenes 1767-1768 022/001-024 I.1

Órdenes 1768 023/001-025 I.1

Órdenes 1768 024/001-026 I.1

Órdenes 1769 025/001-024 I.1

Órdenes 1770 027/001-036 I.1

Órdenes 1770 028/001-039 I.1

Órdenes 1770 029/001-043 I.1

Órdenes 1770 030/001-030 I.1

Órdenes 1770-1771 031/001-055 I.1

Órdenes 1771 032/001-039 I.1

Órdenes 1771 033/001-029 I.1

Órdenes 1771 034/001-037 I.1

Órdenes 1772 035/001-030 I.1

Órdenes 1772 036/001-037 I.1

Órdenes 1772 037/001-038 I.1

Órdenes 1772 038/001-031 I.1

Órdenes 1772 039/001-017 I.1

Órdenes 1773 040/001-028 I.1

Órdenes 1773 041/001-027 I.1

Órdenes 1773 042/001-029 I.1

Órdenes 1773 043/001-026 I.1

Órdenes 1774 044/001-026 I.1

Órdenes 1774 045/001-029 I.1

Órdenes 1775-1786 046/001-034 I.1

Órdenes 1789-1797 047/001-022 I.1



SECCIÓN ICUADRO DE

CLASIFICACIÓN

Órdenes 1800 048/001-146 I.1

Órdenes 1801 049/001-038 I.1

Órdenes 1801 050/001-027 I.1

Órdenes 1801 051/001-034 I.1

Órdenes 1802 052/001-048 I.1

Órdenes 1802 053/001-046 I.1

Órdenes 1802 054/001-060 I.1

Órdenes 1802 055/001-056 I.1

Órdenes 1803 056/001-038 I.1

Órdenes 1803 057/001-043 I.1

Órdenes 1814 058/001-050 I.1

Órdenes 1815 059/001-071 I.1

Órdenes 1825-1830 060/001-016 I.1

Órdenes 1829-1830 061/001-028 I.1

Órdenes 1831-1832 062/001-034 I.1

Órdenes 1832 063/001-036 I.1

Órdenes 1832 064/001-027 I.1

Órdenes 1833-1836 065/001-037 I.1

Órdenes 1835-1837 066/001-034 I.1

Órdenes 1837 067/001-034 I.1

Órdenes 1838 068/001-033 I.1

Órdenes 1839-1840 069/001-058 I.1

Órdenes 1841-1844 070/001-057 I.1

Órdenes 1848 071/001-049 I.1

Órdenes 1848 072/001-048 I.1

Órdenes 1849 073/001-035 I.1

Órdenes 1852 074/001-019 I.1



SECCIÓN ICUADRO DE

CLASIFICACIÓN

Órdenes 1855 075/001-020 I.1

Órdenes 1855 076/001-019 I.1

Órdenes 1856 077/001-065 I.1

Órdenes 1859-1860 078/001-034 I.1

Órdenes 1860 079/001-033 I.1

Órdenes 1863-1870 084/001-039 I.1

Órdenes30 1867 080/001-022 I.1

Órdenes 1867 081/001-025 I.1

Órdenes 1867-1868 082/001-021 I.1

Órdenes31 1868 083/001-021 I.1

Órdenes 1871 085/001-031 I.1

Órdenes 1873-1874 086/001-024 I.1

Órdenes 1878 087/001-043 I.1

Órdenes 1878 088/001-035 I.1

Órdenes 1878 089/001-034 I.1

Órdenes 1878-1879 090/001-036 I.1

Órdenes 1880 091/001-042 I.1

Órdenes 1881-1882 092/001-036 I.1

Órdenes 1882 093/001-044 I.1

Órdenes 1882-1884 094/001-031 I.1

Órdenes 1884 095/001-034 I.1

Órdenes 1884 096/001-024 I.1

Órdenes 1884 097/001-015 I.1

Órdenes 1885-1886 098/001-027 I.1

Órdenes 1886 099/001-032 I.1

Órdenes 1886 100/001-036 I.1

30 El documento 10 pertenece en realidad a la caja 083, de 1868.31 El documento 10 está en la 080/010.



SECCIÓN ICUADRO DE

CLASIFICACIÓN

Órdenes 1886 101/001-035 I.1

Órdenes 1886 102/001-052 I.1

Órdenes 1887 103/001-060 I.1

Órdenes 1888 105/001-038 I.1

Órdenes32 1888-1889 104/001-028 I.1

Órdenes 1889-1901 129/001-040 I.1

Órdenes 1890 106/001-028 I.1

Órdenes 1890 107/001-027 I.1

Órdenes 1891 108/001-028 I.1

Órdenes 1891 109/001-035 I.1

Órdenes 1891 110/001-040 I.1

Órdenes 1893-1894 112/001-041 I.1

Órdenes 1893-1895 111/001-046 I.1

Órdenes 1894 113/001-016 I.1

Órdenes 1894 114/001-041 I.1

Órdenes 1894 115/001-037 I.1

Órdenes 1894 116/001-049 I.1

Órdenes 1895 117/001-032 I.1

Órdenes 1895 118/001-031 I.1

Órdenes 1895 119/001-033 I.1

Órdenes 1895 120/001-014 I.1

Órdenes 1896 121/001-025 I.1

Órdenes 1896 122/001-028 I.1

Órdenes 1896 123/001-027 I.1

Órdenes 1896 124/001-069 I.1

Órdenes 1897 125/001-042 I.1

32 Todos los documentos son de 1888; sigue una nota de reenvío para los documentos de 1889, que se encuentran en la caja 129/001-008.



SECCIÓN ICUADRO DE

CLASIFICACIÓN

Órdenes 1897 126/001-048 I.1

Órdenes 1897 127/001-025 I.1

Órdenes 1899 128/001-042 I.1

Órdenes 1901 130/001-025 I.1

Órdenes33 1901-1903 131/001-037 I.1

Visitas Pastorales FondoII I.2

Visitas Pastorales 1383-1426 132/001 I.2



Visitas Pastorales. Catedral 1396 132/002 I.2

Visita Pastoral. Ondara 1744 133/003 I.2

Visita Pastoral. San Juan de Ribera 1569-1570 133/001 I.2

Visita Pastoral. San Juan de Ribera. Muro 1578-1604 133/002 I.2

Colación de Beneficios FondoIII I.3

Colación de Beneficios34 1270-1400 134/001 I.3

Colación de Beneficios 1346-1347 134/002 I.3




Colación de Beneficios 1365 137/001 I.3

33 Contiene también un legajo con 26 documentos de “Órdenes” (e índice de los mismos) de los años 1892-1904.

34 Copia de 1600.



SECCIÓN ICUADRO DE

CLASIFICACIÓN

























Colación de Beneficios. Catedral 1777-1850 154/001-059 I.3



SECCIÓN ICUADRO DE

CLASIFICACIÓN

Manuale FondoIIIbis I.3bis

Manuale 1369-1372 336/001 I.3bis

Manuale 1395-1399 336/002 I.3bis

Manuale 1443-1444 336/003 I.3bis

Manuale 1490 336/004 I.3bis

Manuale 1498-1500 337/001 I.3bis

Manuale 1501-1502 337/002 I.3bis

Manuale 1518-1522 337/003 I.3bis

Manuale 1526-1529 337/004 I.3bis

Manuale 1555-1556 338/001 I.3bis

Monitoria FondoIIIter I.3ter

Monitoria 1593-1603 152/001 I.3ter

Pleitos. Deudas FondoIV I.4

Pleitos. Deudas 1631-1721 155/001-010 I.4

Pleitos. Deudas 1631-1771 156/001-009 I.4

Pleitos. Deudas 1721-1760 157/001-022 I.4

Pleitos. Deudas 1761-1763 158/001-016 I.4

Pleitos. Deudas 1762-1768 159/001-013 I.4

Pleitos. Deudas 1763-1770 160/001-008 I.4

Pleitos. Deudas 1763-1764 161/001-011 I.4

Pleitos. Deudas 1764-1781 162/001-007 I.4

Pleitos. Deudas 1765-1767 163/001-016 I.4



SECCIÓN ICUADRO DE

CLASIFICACIÓN

Pleitos. Deudas 1766-1770 164/001-005 I.4

Pleitos. Deudas 1766-1775 165/001-008 I.4

Pleitos. Deudas 1767-1778 166/001-009 I.4

Pleitos. Deudas 1767-1776 167/001 I.4

Pleitos. Deudas 1769-1790 168/001-016 I.4

Pleitos. Deudas 1770-1776 169/001-008 I.4

Pleitos. Deudas 1773-1799 170/001-005 I.4

Pleitos. Deudas 1776-1784 171/001-009 I.4

Pleitos. Deudas 1776-1779 172/001-011 I.4

Pleitos. Deudas 1777-1779 173/001-013 I.4

Pleitos. Deudas 1778-1784 174/001-021 I.4

Pleitos. Deudas 1779-1792 175/001-011 I.4

Pleitos. Deudas 1780-1795 176/001-010 I.4

Pleitos. Deudas 1781-1784 177/001-028 I.4

Pleitos. Deudas 1783-1804 178/001-003 I.4

Pleitos. Deudas 1783-1785 179/001-013 I.4

Pleitos. Deudas 1784-1788 180/001-014 I.4

Pleitos. Deudas 1784-1798 181/001-013 I.4

Pleitos. Deudas 1785-1792 182/001-012 I.4

Pleitos. Deudas 1786-1790 183/001-020 I.4

Pleitos. Deudas 1786-1800 184/001-010 I.4

Pleitos. Deudas 1788-1791 185/001-014 I.4

Pleitos. Deudas 1789-1800 186/001-012 I.4

Pleitos. Deudas 1790-1794 187/001-005 I.4

Pleitos. Deudas 1790-1795 188/001-010 I.4

Pleitos. Deudas 1792-1800 189/001-011 I.4

Pleitos. Deudas 1793-1794 190/001-014 I.4



SECCIÓN ICUADRO DE

CLASIFICACIÓN

Pleitos. Deudas 1794-1797 191/001-005 I.4

Pleitos. Deudas 1795-1798 192/001-015 I.4

Pleitos. Deudas 1796-1804 193/001-010 I.4

Pleitos. Deudas 1797-1809 194/001-010 I.4

Pleitos. Deudas 1799-1805 195/001-007 I.4

Pleitos. Deudas 1800-1805 196/001-012 I.4

Pleitos. Deudas 1802-1811 197/001-017 I.4

Pleitos. Deudas 1805-1811 198/001-009 I.4

Pleitos. Deudas 1806-1811 199/001-014 I.4

Pleitos. Deudas 1809-1817 200/001-021 I.4

Pleitos. Deudas 1814-1820 201/001-010 I.4

Pleitos. Deudas 1815-1831 202/001-004 I.4

Pleitos. Deudas 1816-1833 203/001-011 I.4

Pleitos. Deudas 1817-1828 204/001-010 I.4

Pleitos. Deudas 1821-1827 205/001-011 I.4

Pleitos. Deudas 1824-1830 206/001-008 I.4

Pleitos. Deudas 1826-1837 207/001-007 I.4

Pleitos. Deudas 1829-1832 208/001-008 I.4

Pleitos. Deudas 1831-1836 209/001-007 I.4

Procesos.Bulas de la Santa Cruzada

FondoV I.5

Procesos.Bulas de la Santa Cruzada 1588-1705 211/001-024 I.5





SECCIÓN ICUADRO DE

CLASIFICACIÓN



















SECCIÓN ICUADRO DE

CLASIFICACIÓN







Procesos. Parroquias FondoVI I.6

Procesos. Parroquias 1704-1850 235/001-016 I.6






Procesos. Parroquias 1770-1805 240/001 I.6










SECCIÓN ICUADRO DE

CLASIFICACIÓN















Pleitos. Asociaciones FondoVII I.7

Pleitos. Asociaciones 1720-1797 263/001-019 I.7






Procesos. Arrendamientos FondoVIII I.8

Procesos. Arrendamientos 1592-1755 269/001-007 I.8




SECCIÓN ICUADRO DE

CLASIFICACIÓN







Pleitos. Obras Pías FondoIX I.9

Pleitos. Obras Pías 1534-1811 277/001-013 I.9













Procesos. Nombramientos. Erección de Altares

FondoX I.10

Procesos. Nombramientos. Erección de altares 1619-1767 290/001-013 I.10



SECCIÓN ICUADRO DE

CLASIFICACIÓN








Procesos. Subsidios FondoXI I.11

Procesos. Subsidios 1617-1697 298/001-018 I.11







Autos. Diezmos FondoXII I.12

Autos. Diezmos 1588-1717 305/001-010 I.12

Autos. Diezmos 1698-1760 306/001-026 I.12

Autos. Diezmos 1751-1850 313/001-015 I.12



SECCIÓN ICUADRO DE

CLASIFICACIÓN

Autos. Diezmos 1759-1784 307/001-016 I.12

Autos. Diezmos 1785-1805 308/001 I.12

Autos. Diezmos 1787-1799 309/001-004 I.12

Autos. Diezmos 1792-1803 310/001-002 I.12

Autos. Diezmos 1798-1807 311/001-004 I.12

Autos. Diezmos 1800-1866 312/001-009 I.12

Excomuniones FondoXIII I.13

Excomuniones 1647-1755 314/001-029 I.13

Excomuniones 1729-1733 315/001-030 I.13

Derechos de Patronato y Sepultura

FondoXIV I.14

Derechos de Patronato y Sepultura35

1721-1831 316/001-006 I.14

Derechos de Patronato y Sepultura 1747-1792 319/001-014 I.14

Derechos de Patronato y Sepultura 1755-1761 315/031 I.14





35 316/006 es “Apelaciones. Orihuela” (Fondo XXVII).



SECCIÓN ICUADRO DE

CLASIFICACIÓN

Pergaminos36FondoXIV I.14

Dación de Cuentas FondoXV I.15

Dación de Cuentas 1601-1775 322/001-009 I.15




Dación de Cuentas 1776-1782 324/001 I.15







Expedientes. Patrimonios FondoXVI I.16

Expedientes. Patrimonios 1757-1794 333/001-015 I.16



Liber Licentiarum FondoXVII I.17

Liber Licentiarum 1566 339/001 I.17

36 Cf. supra nota 22.



SECCIÓN ICUADRO DE

CLASIFICACIÓN









Liber Licentiarum 37 1826-1832 346/001-090 I.17

Expedientes. Obras FondoXVIII I.18

Expedientes. Obras 1695-1814 347/001-016 I.18


Expedientes. Obras 1805 348/008 I.18

Colegio de Santo Tomás de Villanueva

FondoXIX I.19

Colegio de Santo Tomás de Villanueva 1726-1797 349/001-016 I.19

Colegio de Santo Tomás de Villanueva 1796 348/006 I.19

Expedientes. Matrimonios FondoXX I.20

Expedientes. Matrimonios 1576 350/001 I.20



37 No es un libro, sino expedientes sobre licencias matrimoniales.



SECCIÓN ICUADRO DE

CLASIFICACIÓN














Expedientes. Matrimonios 1777-1804 365/001-004 I.20

Expedientes. Matrimonios. Xàtiva 1601-1607 364/001 I.20

Procesos. Varios FondoXXI I.21

Procesos 1560-1608 366/001-017 I.21

Albaceas FondoXXII I.22

Albaceas 1765-1853 367/001-014 I.22

Averiguaciones de Conducta FondoXXIII I.23

Averiguaciones de Conducta 1595-1828 368/001-007 I.23



SECCIÓN ICUADRO DE

CLASIFICACIÓN


Inmunidad Eclesiástica FondoXXIV I.24

Inmunidad Eclesiástica 1755-1800 370/001-004 I.24


Defensor de la Demencia FondoXXV I.25

Defensor de la Demencia 1778-1801 371/001-005 I.25

Imposición de Marcas FondoXXVI I.26

Imposición de Marcas 1801-1815 372/001-005 I.26

Apelaciones. Orihuela FondoXXVII I.27

Apelaciones. Orihuela 1506-1581 373/001-007 I.27




Apelaciones. Orihuela 1584 374/001 I.27









SECCIÓN ICUADRO DE

CLASIFICACIÓN






Apelaciones. Orihuela 1786-1787 385/001 I.27




Autos y procesos.Miscelánea

FondoXXVIII I.28

Autos y procesos. Miscelánea 1587-1590 394/001 I.28


Autos y procesos. Miscelánea 1713 396/004-006 I.28


Autos y procesos. Miscelánea 1726-1773 400/001-004 I.28



Autos y procesos. Miscelánea 1727 393/001 I.28











SECCIÓN ICUADRO DE

CLASIFICACIÓN


















Autos y procesos. Miscelánea. Apelaciones. Alicante 1769-1770 397/014 I.28

Autos y procesos. Miscelánea. Apelaciones. Orihuela 1716-1726 396/007 I.28

Autos y procesos. Miscelánea. Apelaciones. Orihuela 1726 400/005 I.28

Autos y procesos. Miscelánea. Apelaciones. Orihuela 1731-1732 396/011 I.28

Autos y procesos. Miscelánea. Apelaciones. Sagunto 1591 393/002 I.28



SECCIÓN ICUADRO DE

CLASIFICACIÓN

Autos y procesos. Miscelánea. Apelaciones. Vall d'Ebo y Vall de Gallinera

1593 395/001 I.28

Autos y procesos. Miscelánea. Arrendamientos 1632 396/002 I.28

Autos y procesos. Miscelánea. Arrendamientos 1721 396/008 I.28

Autos y procesos. Miscelánea. Capítulo de Menores de San Francisco de Paula

1765 399/003 I.28

Autos y procesos. Miscelánea. Inventario de jocalías de la capilla del arzobispado

1769-1771 401/001 I.28

Autos y procesos. Miscelánea. Inventario de los derechos de la mitra arzobispal

1770 401/003 I.28

Autos y procesos. Miscelánea. Obras Pías 1571-1582 393/003 I.28

Autos y procesos. Miscelánea. Órdenes 1776 401/011 I.28

Autos y procesos. Miscelánea. Tribunal de Cruzada, Subsidio y Excusado

1693-1694 396/003 I.28


1743 397/004 I.28


1756-1760 397/008-010 I.28

Autos y procesos. Miscelánea. Tribunal de Cruzada, Subsidio y Excusado (Libro de “Entradas y Salidas”)

1807-1820 412/004 I.28



SECCIÓN ICUADRO DE

CLASIFICACIÓN


1822-1828 413/001 I.28


1832-1834 413/011-012 I.28


1836 413/015 I.28

Procesos.Comisión Apostólica

FondoXXIX I.29

Procesos.Comisión Apostólica 1540-1560 415/001-008 I.29





Procesos.Comisión Apostólica 1599 420/003 I.29

Procesos.Comisión Apostólica 1599-1600 420/001 I.29


Procesos.Comisión Apostólica.Apelaciones. Alicante

1567-1570 420/004 I.29



SECCIÓN ICUADRO DE

CLASIFICACIÓN

Procesos.Comisión Apostólica.Apelaciones. Alicante

1599 420/002 I.29

Clero de Oliva. Jubilación FondoXXX I.30

Clero de Oliva. Jubilación 1779 421/001 I.30

Visitas Pastorales.San Juan de Ribera

FondoXXXI I.31 = I.2

Varios FondoXXXII I.32

Albaceas 1852 422/056 I.32

Apelaciones. Alicante 1581-1583 477/004-005 I.32

Apelaciones. Alicante 1581-1583 477/007 I.32






Apelaciones. Alicante 1604 462/002 I.32










SECCIÓN ICUADRO DE

CLASIFICACIÓN




Apelaciones. Xàtiva 1548-1573 425/009 I.32

Apelaciones. Xàtiva 1548-1573 426/001-002 I.32







Apelaciones. Xàtiva 1770 449/003 I.32

Autos. Diezmos 1616-1632 449/005-006 I.32

Autos. Diezmos 1726-1728 503/019 I.32

Autos. Diezmos 1761-1764 470/026 I.32

Autos. Diezmos 1815-1816 455/012 I.32

Autos. Diezmos 1822 446/060 I.32





Autos. Diezmos 1862-1864 471/056 I.32


Autos. Diezmos 1867 471/003-004 I.32


Autos. Diezmos 1867 471/008-009 I.32

Autos. Diezmos 1869 471/022-023 I.32



SECCIÓN ICUADRO DE

CLASIFICACIÓN


Averiguaciones de Conducta 1569 425/011 I.32




Averiguaciones de Conducta 1713 498/007-008 I.32








Carta de José Polop,provincial franciscano 1808 500/005 I.32

Carta de Juan Facundo Sidroa los agustinos 1808 500/001 I.32

Carta de Pedro Zanón, vicario de Bugarra 1808 500/006 I.32

Carta Pastoral de Miguel Azevedo, vicario general de franciscanos

1808 500/009 I.32

Certificado de estudios de Teología 1893 458/023 I.32






SECCIÓN ICUADRO DE

CLASIFICACIÓN

Colegio de Santo Tomás de Villanueva 1761-1763 447/023 I.32

Comisario General de la Santa Cruzada38

1640-1644 345/008 I.32


Dación de Cuentas 1726 496/002 I.32





Derechos de Patronato y Sepultura 1724 424/005 I.32

Excomuniones 1560 425/005 I.32

Excomuniones 1726-1730 501/001 I.32










Inmunidad Eclesiástica. Orihuela 1783 370/005 I.32



38 Libro de dispensas de votos y casos reservados a los comisarios de la Santa Cruzada.



SECCIÓN ICUADRO DE

CLASIFICACIÓN

Libro de Manumisorías y Difuntos39

1625-1630 345/007 I.32

Libro de Manumisorías y Difuntos. Xàtiva 1586 341/002 I.32

Libro de Manumisorías y Difuntos. Xàtiva 1617-1637 341/003 I.32

Moniciones de la Curia40 1653 344/003 I.32

Órdenes 1402-1421 483/001 I.32

Órdenes 1522-1884 484/001-018 I.32

Órdenes 1630-1726 495/001-013 I.32

Órdenes 1728 477/013 I.32

Órdenes 1770-1772 510/001-157 I.32

Órdenes 1771-1772 509/095-144 I.32

Órdenes 1771-1774 505/001-100 I.32

Órdenes 1773-1774 506/001-061 I.32

Órdenes 1782-1810 491/002-150 I.32

Órdenes 1801-1810 493/001-129 I.32

Órdenes 1802-1879 492/001-121 I.32

Órdenes 1803-1805 485/001-120 I.32

Órdenes 1803-1860 486/001-120 I.32

Órdenes 1832-1859 489/001-109 I.32

Órdenes 1837 489/115 I.32

Órdenes 1860-1878 487/001-056 I.32

Órdenes 1860-1880 487/059-067 I.32

Órdenes 1867 435/003 I.32

Órdenes 1880 423/010-066 I.32

39 Libros de registro de manumisorías, herencias, etc.40 Moniciones o amonestaciones canónicas para contraer matrimonio, ordenadas por la Cu-

ria Eclesiástica.



SECCIÓN ICUADRO DE

CLASIFICACIÓN

Órdenes 1892 507/005 I.32

Órdenes 1893 424/002 I.32

Partitura musical XIX (?) 507/007 I.32


Pleitos. Asociaciones 1721-1722 503/005 I.32

Pleitos. Asociaciones 1726 502/008 I.32





Pleitos. Deudas 1564 425/007 I.32


Pleitos. Deudas 1583-1592 434/005-006 I.32

Pleitos. Deudas 1584-1585 434/013 I.32

Pleitos. Deudas 1584-1591 434/001-002 I.32


Pleitos. Deudas 1589-1590 434/010-011 I.32


Pleitos. Deudas 1660-1665 467/001-003 I.32


Pleitos. Deudas 1664-1665 466/006-007 I.32

Pleitos. Deudas 1665-1666 467/009-013 I.32

Pleitos. Deudas 1665-1684 467/015 I.32

Pleitos. Deudas 1666-1668 426/009-010 I.32






SECCIÓN ICUADRO DE

CLASIFICACIÓN



Pleitos. Deudas 1721-1724 500/017 I.32



Pleitos. Deudas 1726 499/010-011 I.32


Pleitos. Deudas 1726-1727 498/002 I.32

Pleitos. Deudas 1726-1727 504/006 I.32

Pleitos. Deudas 1727-1730 488/003 I.32

Pleitos. Deudas 1755-1762 512/010-011 I.32

Pleitos. Deudas 1761-1767 449/002 I.32

Pleitos. Deudas 1766-1769 477/014 I.32

Pleitos. Deudas 1785-1786 477/010 I.32

Pleitos. Deudas 1795-1811 424/004 I.32


Pleitos. Deudas 1800-1808 511/008-009 I.32

Pleitos. Deudas 1816-1817 435/004 I.32




Pleitos. Obras Pías 1582-1589 423/008 I.32

Pleitos. Obras Pías 1677 495/014 I.32







SECCIÓN ICUADRO DE

CLASIFICACIÓN












Pleitos. Obras Pías 1726 502/009-010 I.32







Procesos XVIII 497/001-018 I.32

Procesos 1849 345/001 I.32

Procesos (Xàtiva) 1587 345/002 I.32

Procesos (Xàtiva) 1587-1588 339/002-006 I.32



Procesos. Arrendamientos 1713 503/017 I.32

Procesos. Arrendamientos 1713-1717 499/001 I.32




SECCIÓN ICUADRO DE

CLASIFICACIÓN
























SECCIÓN ICUADRO DE

CLASIFICACIÓN





Procesos. Nombramientos. Erección de altares 1721 496/006-007 I.32

Procesos. Nombramientos. Erección de altares 1726 502/007 I.32



Procesos. Nombramientos. Erección de altares 1787-1788 424/007 I.32








Procesos. Parroquias 1721 488/007 I.32

Procesos. Parroquias 1721 503/010-011 I.32



SECCIÓN ICUADRO DE

CLASIFICACIÓN




















Procesos. Parroquias. Cocentaina 1777-1803 448/001 I.32

Procesos. Parroquias. Llíria 1800 348/007 I.32

Procesos. Parroquias. Valencia. Sant Esteve 1764 345/005 I.32

Procesos. Parroquias. Valencia. Santa Caterina 1763 345/006 I.32


Procesos. Subsidios 1805-1809 511/010 I.32



SECCIÓN ICUADRO DE

CLASIFICACIÓN







Procesos. Subsidios 1823 447/027 I.32

Procesos. Subsidios 1826 446/014-018 I.32















Procesos. Varios 1559 425/004 I.32




Procesos. Varios 1568-1569 425/010 I.32



SECCIÓN ICUADRO DE

CLASIFICACIÓN

Procesos. Varios 1569-1576 425/013-017 I.32










Procesos. Varios41 XVII (?) 495/015 I.32

Procesos. Varios XVII-XVIII 507/002-004 I.32

Procesos. Varios XVIII 499/002-003 I.32

Procesos. Varios XVIII 500/018 I.32




Procesos. Varios42 XVIII-XIX 494/001-004 I.32

Procesos. Varios XVIII-XIX 501/008-009 I.32




Procesos. Varios 1808 500/015-016 I.32




41 Absolutamente deteriorado.42 4 o 5 elementos. Absolutamente deteriorado.



SECCIÓN ICUADRO DE

CLASIFICACIÓN

Testamentos 1811-1819 459/040-042 I.32

Tribunal de Cruzada,Subsidio y Excusado 1563-1581 434/003-004 I.32

Tribunal de Cruzada,Subsidio y Excusado 1583 434/007 I.32


Tribunal de Cruzada,Subsidio y Excusado 1587-1755 434/009 I.32














SECCIÓN ICUADRO DE

CLASIFICACIÓN










Tribunal de Cruzada,Subsidio y Excusado 1785 507/008-010 I.32









SECCIÓN ICUADRO DE

CLASIFICACIÓN



















SECCIÓN ICUADRO DE

CLASIFICACIÓN







Varios 1761-1897 531/001-031 I.32

Varios XIX-XX 499/012 I.32


TIPOLOGÍADOCUMENTAL FECHAS SIGNATURA

SECCIÓN IICUADRO DE

CLASIFICACIÓN

FONDOS EN DEPÓSITO II

ARCHIVOS PARROQUIALES

Fondo1 II.1

Albal II.1 Albal

Cuentas (fotocopia) 1800-1801 523/001 II.1 Albal

Alcosser43

Alcublas II.1 Alcublas

Varios 1750-1767 523/002 II.1.Alcublas

Alpuente II.1 Alpuente

Administración 1657-1872 532/002 II.1 Alpuente

Cargo y Data44 1865-1935 541/007 II.1 Alpuente

Consentimientos Paternos 1869-1912 532/001 II.1 Alpuente

Distribuidor 1869-1902 532/003 II.1 Alpuente

Distribuidor 1889-1920 533/001 II.1 Alpuente

Fábrica 1795-1912 541/008 II.1 Alpuente

Procesión de Alpuente a Corcolilla 1869 541/006 II.1 Alpuente

Procesión de Corcolilla a Alpuente 1869 541/005 II.1 Alpuente

Protocolos 1739-1740 530/001 II.1 Alpuente

43 Cf. Gavarda.44 Visita Pastoral en f. 27.




CLASIFICACIÓN



Sermones de Nuestra Señora de la Consolación XVIII-XIX 539/003 II.1 Alpuente

Sermones de Nuestra Señora de la Consolación XVIII-XIX 541/003 II.1 Alpuente

Vida de Faustino Rubio XVIII 541/004 II.1 Alpuente

Ayora II.1 Ayora

Varios 1939-1954 529/001-077 II.1 Ayora

Benissuera45

Cocentaina II.1 Cocentaina

Varios 1833 534/001-046 II.1 Cocentaina




Gavarda46 II.1 Gavarda

SACRAMENTAL 1 II.1 Gavarda

Registros Sacramentales 1.1 II.1 Gavarda

Quinque Libri 1.1.1 II.1 Gavarda

Quinque Libri 1666-1714 549: 1.1.1/1 II.1 Gavarda


45 Cf. Sempere.46 Contiene documentación de Alcosser y Gavarda. La numeración es nuestra y correspon-

dería a la propia del archivo de Gavarda; en algún caso, como por ejemplo los 1.1.2, 1.1.3, 1.1.4, 1.2.2, 1.2.3, 1.2.4 y 1.2.6, hemos mantenido la numeración, aunque carente de contenido, porque es muy probable que en algún momento puedan ser completadas.




CLASIFICACIÓN








Bautismos 1.1.2 II.1 Gavarda

Comuniones 1.1.3 II.1 Gavarda

Confirmaciones 1.1.4 II.1 Gavarda

Matrimonios 1.1.5 II.1 Gavarda

Matrimonios 1880-1909 553: 1.1.5/1 II.1 Gavarda

Matrimonios 1910-1948 553: 1.1.5/2 II.1 Gavarda

Defunciones 1880-1908 553: 1.1.6/1 II.1 Gavarda

Documentación Sacramental Complementaria 1.2 II.1 Gavarda

Índice de Libros Sacramentales 1801-1945 554: 1.2.1 II.1 Gavarda

De Bautismos 1.2.2 II.1 Gavarda

De Comuniones 1.2.3 II.1 Gavarda

De Confirmaciones 1.2.4 II.1 Gavarda

De Matrimonios 1.2.5 II.1 Gavarda

Consejos y Consentimientos paternos 1927-1936 554: 1.2.5.1 II.1 Gavarda

De Defunciones 1.2.6 II.1 Gavarda

Matrícula Parroquial 1894-1904 554: 1.2.7 II.1 Gavarda

Varios 1.2.8 II.1 Gavarda

Proceso 1755 554: 1.2.8/1 II.1 Gavarda

Rectificación de partidas 1807-1861 554: 1.2.8/2 II.1 Gavarda




CLASIFICACIÓN

GOBIERNO 2 II.1 Gavarda

Memoria de la Parroquia 2.1 II.1 Gavarda

Libro de Memorias 1903-1945 555: 2.1.1 II.1 Gavarda

Libro de Crónicas 1903-1962 555: 2.1.2 II.1 Gavarda

Toma de posesión 1903 555: 2.1.3 II.1 Gavarda

Toma de posesión 1942 555: 2.1.4 II.1 Gavarda

Nombramiento 1714 555: 2.1.5 II.1 Gavarda

Visitas Pastorales 2.2 II.1 Gavarda

Visita Pastoral 1689 556: 2.2/1 II.1 Gavarda













ACCIÓN PASTORAL 3 II.1 Gavarda

Instituciones 3.1 II.1 Gavarda

Congregación de Hijas de María 1917-1930 558: 3.1.1 II.1 Gavarda

Sagrado Corazón 1928-1972 558: 3.1.2 II.1 Gavarda

Santísimo Sacramento y Doctrina Cristiana 1920-1921 558: 3.1.3 II.1 Gavarda




CLASIFICACIÓN

Jueves Eucarístico 1928-1929 558: 3.1.4 II.1 Gavarda

CULTO 4 II.1 Gavarda

Racional 4.1 II.1 Gavarda

Racional 1702-1726 559: 4.1/1 II.1 Gavarda












Sobre Testamentos47 4.2 II.1 Gavarda

María Sotos 1720 562: 4.2/1 II.1 Gavarda

Gerónima Ximènez 1723 562: 4.2/2 II.1 Gavarda

María Sotos 1724 562: 4.2/3 II.1 Gavarda

Josep Xixona i Llorenç Uxeda48

1724-1725 562: 4.2/4 II.1 Gavarda

Llorenç Uxeda 1724-1725 562: 4.2/5 II.1 Gavarda

Llorenç Uxeda 1726 562: 4.2/6 II.1 Gavarda


47 Hemos preferido presentar esta serie en forma de catálogo.48 En 4.3/11 (Carga y Descarga de 1759-1774) se encuentra también la administración de

Uxeda (y Esparza).




CLASIFICACIÓN


Vicenta Ramon 1759-1777 562: 4.2/9 II.1 Gavarda

Maria Esparza Merina49 1766 562: 4.2/10 II.1 Gavarda

Vicenta Martí 1768 562: 4.2/11 II.1 Gavarda

Carga y Descarga 4.3 II.1 Gavarda

Carga y Descarga XVII 563: 4.3/1 II.1 Gavarda

Carga y Descarga XVII 563: 4.3/2 II.1 Gavarda

Carga y Descarga XVII-XVIII 563: 4.3/3 II.1 Gavarda

Carga y Descarga 1689 563: 4.3/4 II.1 Gavarda


Carga y Descarga 1690-1709 563: 4.3/6 II.1 Gavarda



Carga y Descarga XVIII 564: 4.3/9 II.1 Gavarda













49 En 4.3/11 (Carga y Descarga de 1759-1774) se encuentra también la administración de (Uxeda y) Esparza. Cf. también nota siguiente.




CLASIFICACIÓN

























ADMINISTRACIÓN DEBIENES Y RENTAS

5 II.1 Gavarda

Propiedades 5.1 II.1 Gavarda




CLASIFICACIÓN

Escrituras, ventas y arrendamientos 1695-1787 565: 5.1.1 II.1 Gavarda

Inventarios 5.2 II.1 Gavarda

Inventario de ornamentos y jocalías 1779 565: 5.2/1 II.1 Gavarda

Inventario de ornamentos y jocalías50

1818-1865 565: 5.2/2 II.1 Gavarda

Inventario de fincas rústicas 1865 565: 5.2/3 II.1 Gavarda







Inventario General 1933 565: 5.2/10 II.1 Gavarda

Libro de Cuentas 5.3 II.1 Gavarda

Libro de Cuentas 1739-1784 565: 5.3 II.1 Gavarda

Obras 5.4 II.1 Gavarda

Obras 1864 565: 5.4 II.1 Gavarda

Visita de Amortización 5.5 II.1 Gavarda

Visita de Amortización 1751 565: 5.5/1 II.1 Gavarda


50 Se encuentra cosido un cuaderno de 13 pp. de la administración de María Esparza de 1817-1829. Cf. también nota anterior.




CLASIFICACIÓN


Recibos 5.6 II.1 Gavarda

Recibos 1525-1902 566: 5.6/1-4 II.1 Gavarda

Varios 5.7 II.1 Gavarda

Cuentas 1725-1793 566: 5.7/1-3 II.1 Gavarda

Nota manuscrita del sacristán s.d. 566: 5.7/4 II.1 GavardaAdministración del

Cementerio 5.8 II.1 Gavarda

Cementerio 1900 566: 5.8/1 II.1 Gavarda

Cementerio 1906 566: 5.8/2 II.1 GavardaDOCUMENTACIÓNNO PARROQUIAL

6 II.1 Gavarda

Actas Derecha Liberal Republicana 1931-1936 566: 6.1 II.1 Gavarda

Memoria del Sindicato Agrícola 1934-1935 566: 6.2 II.1 Gavarda

Guadassèquies51

Orihuela II.1 Orihuela

Varios 1939-1954 529/001-077 II.1 Orihuela

Segorbe II.1.1 Segorbe

Memorias y Antigüedades 1754-1814 525/004 II.1.1 Segorbe

Ordo ad Benedicendos Terminos s.d. 544/001 II.1.1.Segorbe

51 Cf. Sempere.




CLASIFICACIÓNSempere52 II.1 Sempere

Visita Pastoral 1646-1658 548/001-002 II.1 Sempere

Valencia II.1 Valencia

El Salvador. Testamentos53 1289-1601 545/001 II.1 Valencia

El Salvador. Testamentos54 1586-1700 545/002 II.1 Valencia

Vall d'Ebo II.1 Vall d'Ebo

Sacramental II.1 Vall d'Ebo

Quinque Libri 1614-1685 521/004 II.1 Vall d'Ebo

Quinque Libri 1852-1862 543/005 II.1 Vall d'Ebo

Quinque Libri (Certificados) 1862 543/004 II.1 Vall d'Ebo

Minutario de Bautismos y Defunciones 1866-1873 543/003 II.1 Vall d'Ebo

Amonestaciones 1868-1874 543/001 II.1 Vall d'Ebo

Amonestaciones 1879-1895 543/002 II.1 Vall d'Ebo

Matrícula Parroquial 1891-1901 543/006 II.1 Vall d'Ebo




Gobierno II.1 Vall d'Ebo

Visita Pastoral.Cargo y Descargo 1687 520/005 II.1 Vall d'Ebo


52 Y anexos: Guadassèquies y Benissuera.53 Cf. en la segunda parte de esta obra, “Catàleg de pergamins” en la sección “1. Origen dels

documents”, el primer cartulario del tercer grupo de pergaminos.54 Cf. en la segunda parte de esta obra, “Catàleg de pergamins” en la sección “1. Origen dels

documents”, el segundo cartulario –Fundació Pere Elies– del tercer grupo de pergaminos.




CLASIFICACIÓN


Acción Pastoral II.1 Vall d'Ebo

Asociación Sabatina. 1875-1887 522/005 II.1 Vall d'Ebo

Asociación Sabatina. Cuentas 1875-1917 522/006 II.1 Vall d'Ebo

Cofradía de la Purísima Concepción 1875-1876 522/001 II.1 Vall d'Ebo

Cofradía de Ntra. Sra. del Rosario. Cargo y Descargo 1732-1784 522/003 II.1 Vall d'Ebo

Cofradía de Ntra. Sra. del Rosario. Cargo y Descargo 1735-1887 522/004 II.1 Vall d'Ebo

Culto y Fábrica II.1 Vall d'Ebo

Aniversarios 1807-1808 520/003 II.1 Vall d'Ebo

Culto y Fábrica 1785-1837 524/001 II.1 Vall d'Ebo



Data y Cargo 1801-1831 520/001 II.1 Vall d'Ebo

Data y Cargo 1834-1872 520/002 II.1 Vall d'Ebo

Doblas y Aniversarios 1732 520/004 II.1 Vall d'Ebo

Racional 1698 516/001 II.1 Vall d'Ebo

Racional 1702-1704 516/003 II.1 Vall d'Ebo









CLASIFICACIÓN










Varios II.1 Vall d'Ebo

Notales 1686 522/002 II.1 Vall d'Ebo

Varios XIX-XX 544/002 II.1 Vall d'Ebo

Varios XIX 531/032-042 II.1 Vall d'Ebo

PROCEDENCIAVARIA

Fondo2 II.2

Biblioteca Facultad Teología II.2 Biblioteca Facultad Teología

Varios 1820-1876 518/001-010 II.2 Biblioteca Facultad Teología

Catedral de Valencia II.2 Catedral

Cédulas de Misas 1784 526/001 II.2 Catedral







CLASIFICACIÓN

Hospital dePobres Sacerdotes

II.2 Hospital de Pobres Sacerdotes

Capilla del Milagro.Dietario de Misas 1940 538/006 II.2 Hospital de

Pobres SacerdotesCapilla del Milagro.

Dietario de Misas 1940 538/007 II.2 Hospital de Pobres Sacerdotes

Capilla del Milagro.Dietario de Misas 1941 538/008 II.2 Hospital de

Pobres Sacerdotes

Dietario de Misas55 ----- 538/009 II.2 Hospital de Pobres Sacerdotes

Real Cofradía de Ntra. Sra. de la Seo. Racional 1781 538/002 II.2 Hospital de

Pobres SacerdotesReal Cofradía de Ntra. Sra. de

la Seo. Racional 1784 538/003 II.2 Hospital de Pobres Sacerdotes

Real Cofradía de Ntra. Sra. de la Seo. Racional 1802 538/005 II.2 Hospital de

Pobres SacerdotesReal cofradía de Ntra. Sra. de

la Seo. Racional 1721-1723 538/001 II.2 Hospital de Pobres Sacerdotes

Va y Ve(Celebración de Misas) 1790 538/004 II.2 Hospital de

Pobres Sacerdotes

Varios II.2 VariosBreve Tratado sobre la Misa XVIII-XIX 539/004 II.2 VariosBulas de Cruzada 1810-1811 546/001 II.2 VariosCalendario litúrgico XV (?) 540/002 II.2 VariosCargo y Data 1835-1836 525/003 II.2 VariosCofradía de la Virgen.

Clavería. Valencia 1499-1517 540/001 II.2 Varios

55 En blanco.




CLASIFICACIÓNEjecutoria de Hidalguía.

Ercilla 1573-1681 540/004 II.2 Varios

Jorge Juan. Viaje a América56 1748 540/003 II.2 VariosLetra y Disco del “Inno dei

Cavalieri del Santo Sepolcro di Gerusalemme”. Roma

1953 537/002 II.2 Varios

Mineralogía57 XX (?) 541/002 II.2 VariosProceso de Mª Margarita

Frígola 1645 542/001 II.2 Varios

Procesos (sobre enfiteusis) 1761-1897 536/001 II.2 VariosSecretaría de Cámara. Clavería 1767-1768 525/002 II.2 VariosSermonario XVIII-XIX 541/001 II.2 VariosServicios y Mercedes

de Juan-Torres 1577-1654 542/002 II.2 Varios

Tratado de Moral y Religión XIX 539/002 II.2 VariosVarios 1394-1833 528/001-020 II.2 VariosVotivo de la Iglesia de Santo

Tomás Apóstol 1668 525/001 II.2 Varios

Varios XVII-XIX 533/002-014 II.2 VariosVarios58 1700-1800 537/003 II.2 VariosVarios XIX-XX 528/21-62 II.2 Varios

ARCHIVOSDE CLERO

Fondo3 II.3

Calabuig Navarro, Juan 1975 547/001 II.3 CalabuigMahiques Villagrasa,

Francisco 1837-1911 537/001 II.3 Mahiques

56 Libro impreso: Viaje a América del Sur para medir grados de meridiano, Primera parte, t. II, Madrid 1748.

57 Cuaderno de Mineralogía de Nemesio Lallarna, catedrático de la Facultad de Farmacia.58 Documentos fragmentarios, que a pesar de estar restaurados y encuadernados son apenas

legibles.


B.2. Inventario. Ordenación Tipológica de la Sección I

TIPOLOGÍASECCIÓN I FECHAS SIGNATURA CUADRO DE

CLASIFICACIÓN

Albaceas

Albaceas 1765-1853 367/001-014 I.22

Albaceas 1852 422/056 I.32

Apelaciones








Apelaciones. Alicante 1604 462/002 I.32













CLASIFICACIÓN


























Apelaciones. Sagunto 1591 393/002 I.28

Apelaciones. Vall d'Ebo y Vall de Gallinera 1593 395/001 I.28



CLASIFICACIÓN

Apelaciones. Xàtiva 1548-1573 425/009 I.32








Apelaciones. Xàtiva 1770 449/003 I.32

Autos. Diezmos

Autos. Diezmos 1588-1717 305/001-010 I.12

Autos. Diezmos 1616-1632 449/005-006 I.32

Autos. Diezmos 1698-1760 306/001-026 I.12

Autos. Diezmos 1726-1728 503/019 I.32

Autos. Diezmos 1751-1850 313/001-015 I.12

Autos. Diezmos 1759-1784 307/001-016 I.12

Autos. Diezmos 1761-1764 470/026 I.32

Autos. Diezmos 1785-1805 308/001 I.12

Autos. Diezmos 1787-1799 309/001-004 I.12

Autos. Diezmos 1792-1803 310/001-002 I.12

Autos. Diezmos 1798-1807 311/001-004 I.12

Autos. Diezmos 1800-1866 312/001-009 I.12

Autos. Diezmos 1815-1816 455/012 I.32






CLASIFICACIÓN



Autos. Diezmos 1862-1864 471/056 I.32


Autos. Diezmos 1867 471/003-004 I.32


Autos. Diezmos 1867 471/008-009 I.32

Autos. Diezmos 1869 471/022-023 I.32


Autos y procesos








Autos y procesos. Miscelánea 1727 393/001 I.28











CLASIFICACIÓN


















Averiguaciones de Conducta











CLASIFICACIÓN







Capítulo de Menores deS. Francisco de Paula 1765 399/003 I.28

Carta de José Polop, provincial franciscano 1808 500/005 I.32

Carta de Juan Facundo Sidroa los agustinos 1808 500/001 I.32

Carta de Pedro Zanón, vicario de Bugarra 1808 500/006 I.32

Carta Pastoral de Miguel Azevedo, Vicario General de Franciscanos

1808 500/009 I.32

Certificado de estudios de Teología 1893 458/023 I.32

Clero de Oliva. Jubilación 1779 421/001 I.30

Colación de Beneficios









CLASIFICACIÓN



























Colación de Beneficios. Catedral 1777-1850 154/001-059 I.3



CLASIFICACIÓN

Colegio de Santo Tomás de Villanueva


Colegio de Santo Tomás de Villanueva 1726-1797 349/001-016 I.19

Colegio de Santo Tomás de Villanueva 1761-1763 447/023 I.32


Comisario Generalde la Santa Cruzada 1640-1644 345/008 I.32

Dación de Cuentas
















CLASIFICACIÓN





Defensor de la Demencia 1778-1801 371/001-005 I.25

Derechos dePatronato y Sepultura


Derechos de Patronato y Sepultura 1724 424/005 I.32


Derechos de Patronato y Sepultura 1755-1761 315/031 I.14





Excomuniones

Excomuniones 1560 425/005 I.32

Excomuniones 1647-1755 314/001-029 I.13



CLASIFICACIÓN

Excomuniones 1726-1730 501/001 I.32

Excomuniones 1729-1733 315/001-030 I.13

Expedientes. Matrimonios


























CLASIFICACIÓN



Expedientes. Matrimonios. Xàtiva 1601-1607 364/001 I.20

Expedientes. Obras





Expedientes. Patrimonios




Imposición de Marcas 1801-1815 372/001-005 I.26

Inmunidad Eclesiástica



Inmunidad Eclesiástica. Orihuela 1783 370/005 I.32

Inventario de jocalías de la capilla del arzobispado 1769-1771 401/001 I.28

Inventario de los derechos de la mitra arzobispal 1770 401/003 I.28



CLASIFICACIÓN

Liber Licentiarum












Liber Licentiarum 1826-1832 346/001-090 I.17

Libro deManumisorías y Difuntos

Libro de Manumisorías y Difuntos 1625-1630 345/007 I.32

Libro de Manumisorías y Difuntos. Xàtiva 1586 341/002 I.32

Libro de Manumisorías y Difuntos. Xàtiva 1617-1637 341/003 I.32

Manuale

Manuale 1369-1372 336/001 I.3bis

Manuale 1395-1399 336/002 I.3bis

Manuale 1443-1444 336/003 I.3bis



CLASIFICACIÓN

Manuale 1490 336/004 I.3bis

Manuale 1498-1500 337/001 I.3bis

Manuale 1501-1502 337/002 I.3bis

Manuale 1518-1522 337/003 I.3bis

Manuale 1526-1529 337/004 I.3bis

Manuale 1555-1556 338/001 I.3bis

Moniciones de la Curia 1653 344/003 I.32

Monitoria 1593-1603 152/001 I.3ter

Órdenes

Órdenes 1402-1421 483/001 I.32

Órdenes 1522-1532 484/001 I.32

Órdenes 1630-1726 495/001-013 I.32

Órdenes 1703-1707 001/001-068 I.1

Órdenes 1708-1725 002/001-025 I.1

Órdenes 1725-1726 003/001-031 I.1

Órdenes 1725-1726 004/001-034 I.1

Órdenes 1728 477/013 I.32

Órdenes 1742-1797 005/001-023 I.1

Órdenes 1751 007/001-018 I.1

Órdenes 1751-1752 006/001-022 I.1

Órdenes 1753 008/001-026 I.1

Órdenes 1753-1754 009/001-029 I.1

Órdenes 1754-1755 010/001-036 I.1

Órdenes 1756 011/001-021 I.1

Órdenes 1756 012/001-025 I.1



CLASIFICACIÓN

Órdenes 1757 013/001-027 I.1

Órdenes 1760-1764 014/001-025 I.1

Órdenes 1762-1769 026/001-027 I.1

Órdenes 1764 015/001-025 I.1

Órdenes 1765 016/001-023 I.1

Órdenes 1765 017/001-023 I.1

Órdenes 1766 018/001-027 I.1

Órdenes 1767 019/001-026 I.1

Órdenes 1767 020/001-024 I.1

Órdenes 1767 021/001-024 I.1

Órdenes 1767-1768 022/001-024 I.1

Órdenes 1768 023/001-025 I.1

Órdenes 1768 024/001-026 I.1

Órdenes 1769 025/001-024 I.1

Órdenes 1770 027/001-036 I.1

Órdenes 1770 028/001-039 I.1

Órdenes 1770 029/001-043 I.1

Órdenes 1770 030/001-030 I.1

Órdenes 1770-1771 031/001-055 I.1

Órdenes 1770-1772 510/001-157 I.32

Órdenes 1771 032/001-039 I.1

Órdenes 1771 033/001-029 I.1

Órdenes 1771 034/001-037 I.1

Órdenes 1771-1772 509/095-144 I.32

Órdenes 1771-1774 505/001-100 I.32

Órdenes 1772 035/001-030 I.1

Órdenes 1772 036/001-037 I.1



CLASIFICACIÓN

Órdenes 1772 037/001-038 I.1

Órdenes 1772 038/001-031 I.1

Órdenes 1772 039/001-017 I.1

Órdenes 1773 040/001-028 I.1

Órdenes 1773 041/001-027 I.1

Órdenes 1773 042/001-029 I.1

Órdenes 1773 043/001-026 I.1

Órdenes 1773-1774 506/001-061 I.32

Órdenes 1774 044/001-026 I.1

Órdenes 1774 045/001-029 I.1

Órdenes 1775-1786 046/001-034 I.1

Órdenes 1776 401/011 I.28

Órdenes 1782-1810 491/002-150 I.32

Órdenes 1789-1797 047/001-022 I.1

Órdenes 1800 048/001-146 I.1

Órdenes 1801 049/001-038 I.1

Órdenes 1801 050/001-027 I.1

Órdenes 1801 051/001-034 I.1

Órdenes 1801-1810 493/001-129 I.32

Órdenes 1802 052/001-048 I.1

Órdenes 1802 053/001-046 I.1

Órdenes 1802 054/001-060 I.1

Órdenes 1802 055/001-056 I.1

Órdenes 1802-1879 492/001-121 I.32

Órdenes 1803 056/001-038 I.1

Órdenes 1803 057/001-043 I.1

Órdenes 1803-1805 485/001-120 I.32



CLASIFICACIÓN

Órdenes 1803-1860 486/001-120 I.32

Órdenes 1814 058/001-050 I.1

Órdenes 1815 059/001-071 I.1

Órdenes 1825-1830 060/001-016 I.1

Órdenes 1829-1830 061/001-028 I.1

Órdenes 1831-1832 062/001-034 I.1

Órdenes 1832 063/001-036 I.1

Órdenes 1832 064/001-027 I.1

Órdenes 1832-1859 489/001-109 I.32

Órdenes 1833-1836 065/001-037 I.1

Órdenes 1835-1837 066/001-034 I.1

Órdenes 1837 067/001-034 I.1

Órdenes 1837 489/115 I.32

Órdenes 1838 068/001-033 I.1

Órdenes 1839-1840 069/001-058 I.1

Órdenes 1841-1844 070/001-057 I.1

Órdenes 1848 071/001-049 I.1

Órdenes 1848 072/001-048 I.1

Órdenes 1849 073/001-035 I.1

Órdenes 1852 074/001-019 I.1

Órdenes 1855 075/001-020 I.1

Órdenes 1855 076/001-019 I.1

Órdenes 1856 077/001-065 I.1

Órdenes 1859-1860 078/001-034 I.1

Órdenes 1860 079/001-033 I.1

Órdenes 1860-1878 487/001-056 I.32



CLASIFICACIÓN

Órdenes 1860-1880 487/059-067 I.32

Órdenes 1863-1870 084/001-039 I.1

Órdenes 1866-1884 484/002-018 I.32

Órdenes59 1867 080/001-022 I.1

Órdenes 1867 081/001-025 I.1

Órdenes 1867 435/003 I.32

Órdenes 1867-1868 082/001-021 I.1

Órdenes60 1868 083/001-021 I.1

Órdenes 1871 085/001-031 I.1

Órdenes 1873-1874 086/001-024 I.1

Órdenes 1878 087/001-043 I.1

Órdenes 1878 088/001-035 I.1

Órdenes 1878 089/001-034 I.1

Órdenes 1878-1879 090/001-036 I.1

Órdenes 1880 091/001-042 I.1

Órdenes 1880 423/010-066 I.32

Órdenes 1881-1882 092/001-036 I.1

Órdenes 1882 093/001-044 I.1

Órdenes 1882-1884 094/001-031 I.1

Órdenes 1884 095/001-034 I.1

Órdenes 1884 096/001-024 I.1

Órdenes 1884 097/001-015 I.1

Órdenes 1885-1886 098/001-027 I.1

Órdenes 1886 099/001-032 I.1

59 El documento 10 pertenece en realidad a la caja 083, de 1868.60 El documento 10 está en la caja 080/010.



CLASIFICACIÓN

Órdenes 1886 100/001-036 I.1

Órdenes 1886 101/001-035 I.1

Órdenes 1886 102/001-052 I.1

Órdenes 1887 103/001-060 I.1

Órdenes 1888 105/001-038 I.1

Órdenes61 1888-1889 104/001-028 I.1

Órdenes 1889-1901 129/001-040 I.1

Órdenes 1890 106/001-028 I.1

Órdenes 1890 107/001-027 I.1

Órdenes 1891 108/001-028 I.1

Órdenes 1891 109/001-035 I.1

Órdenes 1891 110/001-040 I.1

Órdenes 1892 507/005 I.32

Órdenes 1893 424/002 I.32

Órdenes 1893-1894 112/001-041 I.1

Órdenes 1893-1895 111/001-046 I.1

Órdenes 1894 113/001-016 I.1

Órdenes 1894 114/001-041 I.1

Órdenes 1894 115/001-037 I.1

Órdenes 1894 116/001-049 I.1

Órdenes 1895 117/001-032 I.1

Órdenes 1895 118/001-031 I.1

Órdenes 1895 119/001-033 I.1

Órdenes 1895 120/001-014 I.1

Órdenes 1896 121/001-025 I.1

Órdenes 1896 122/001-028 I.1

61 Todos los documentos son de 1888; sigue nota de reenvío para los documentos de 1889, que se encuentran en la caja 129/001-008.



CLASIFICACIÓN

Órdenes 1896 123/001-027 I.1

Órdenes 1896 124/001-069 I.1

Órdenes 1897 125/001-042 I.1

Órdenes 1897 126/001-048 I.1

Órdenes 1897 127/001-025 I.1

Órdenes 1899 128/001-042 I.1

Órdenes 1901 130/001-025 I.1

Órdenes 1867 080/001-022 I.1

Órdenes 1868 083/001-021 I.1

Órdenes 1888-1889 104/001-028 I.1

Órdenes62 1901-1903 131/001-037 I.1

Partitura musical XIX (?) 507/007 I.32

Pleitos. Asociaciones












62 Contiene también un legajo con 26 documentos de “Órdenes” (e índice de los mismos) de los años 1892-1904.



CLASIFICACIÓN



Pleitos. Deudas



Pleitos. Deudas 1583-1592 434/005-006 I.32

Pleitos. Deudas 1584-1585 434/013 I.32

Pleitos. Deudas 1584-1591 434/001-002 I.32


Pleitos. Deudas 1589-1590 434/010-011 I.32


Pleitos. Deudas 1631-1721 155/001-010 I.4

Pleitos. Deudas 1631-1771 156/001-009 I.4

Pleitos. Deudas 1660-1665 467/001-003 I.32


Pleitos. Deudas 1664-1665 466/006-007 I.32

Pleitos. Deudas 1665-1666 467/009-013 I.32

Pleitos. Deudas 1665-1684 467/015 I.32

Pleitos. Deudas 1666-1668 426/009-010 I.32






Pleitos. Deudas 1721-1724 500/017 I.32

Pleitos. Deudas 1721-1760 157/001-022 I.4



CLASIFICACIÓN



Pleitos. Deudas 1726 499/010-011 I.32


Pleitos. Deudas 1726-1727 498/002 I.32

Pleitos. Deudas 1726-1727 504/006 I.32

Pleitos. Deudas 1727-1730 488/003 I.32

Pleitos. Deudas 1755-1762 512/010-011 I.32

Pleitos. Deudas 1761-1763 158/001-016 I.4

Pleitos. Deudas 1761-1767 449/002 I.32

Pleitos. Deudas 1762-1768 159/001-013 I.4

Pleitos. Deudas 1763-1764 161/001-011 I.4

Pleitos. Deudas 1763-1770 160/001-008 I.4

Pleitos. Deudas 1764-1781 162/001-007 I.4

Pleitos. Deudas 1765-1767 163/001-016 I.4

Pleitos. Deudas 1766-1769 477/014 I.32

Pleitos. Deudas 1766-1770 164/001-005 I.4

Pleitos. Deudas 1766-1775 165/001-008 I.4

Pleitos. Deudas 1767-1776 167/001 I.4

Pleitos. Deudas 1767-1778 166/001-009 I.4

Pleitos. Deudas 1769-1790 168/001-016 I.4

Pleitos. Deudas 1770-1776 169/001-008 I.4

Pleitos. Deudas 1773-1799 170/001-005 I.4

Pleitos. Deudas 1776-1779 172/001-011 I.4

Pleitos. Deudas 1776-1784 171/001-009 I.4

Pleitos. Deudas 1777-1779 173/001-013 I.4

Pleitos. Deudas 1778-1784 174/001-021 I.4



CLASIFICACIÓN

Pleitos. Deudas 1779-1792 175/001-011 I.4

Pleitos. Deudas 1780-1795 176/001-010 I.4

Pleitos. Deudas 1781-1784 177/001-028 I.4

Pleitos. Deudas 1783-1785 179/001-013 I.4

Pleitos. Deudas 1783-1804 178/001-003 I.4

Pleitos. Deudas 1784-1788 180/001-014 I.4

Pleitos. Deudas 1784-1798 181/001-013 I.4

Pleitos. Deudas 1785-1786 477/010 I.32

Pleitos. Deudas 1785-1792 182/001-012 I.4

Pleitos. Deudas 1786-1790 183/001-020 I.4

Pleitos. Deudas 1786-1800 184/001-010 I.4

Pleitos. Deudas 1788-1791 185/001-014 I.4

Pleitos. Deudas 1789-1800 186/001-012 I.4

Pleitos. Deudas 1790-1794 187/001-005 I.4

Pleitos. Deudas 1790-1795 188/001-010 I.4

Pleitos. Deudas 1792-1800 189/001-011 I.4

Pleitos. Deudas 1793-1794 190/001-014 I.4

Pleitos. Deudas 1794-1797 191/001-005 I.4

Pleitos. Deudas 1795-1798 192/001-015 I.4

Pleitos. Deudas 1795-1811 424/004 I.32

Pleitos. Deudas 1796-1804 193/001-010 I.4

Pleitos. Deudas 1797-1809 194/001-010 I.4

Pleitos. Deudas 1799-1805 195/001-007 I.4


Pleitos. Deudas 1800-1805 196/001-012 I.4

Pleitos. Deudas 1800-1808 511/008-009 I.32

Pleitos. Deudas 1802-1811 197/001-017 I.4



CLASIFICACIÓN

Pleitos. Deudas 1805-1811 198/001-009 I.4

Pleitos. Deudas 1806-1811 199/001-014 I.4

Pleitos. Deudas 1809-1817 200/001-021 I.4

Pleitos. Deudas 1814-1820 201/001-010 I.4

Pleitos. Deudas 1815-1831 202/001-004 I.4

Pleitos. Deudas 1816-1817 435/004 I.32

Pleitos. Deudas 1816-1833 203/001-011 I.4

Pleitos. Deudas 1817-1828 204/001-010 I.4

Pleitos. Deudas 1821-1827 205/001-011 I.4

Pleitos. Deudas 1824-1830 206/001-008 I.4

Pleitos. Deudas 1826-1837 207/001-007 I.4

Pleitos. Deudas 1829-1832 208/001-008 I.4

Pleitos. Deudas 1831-1836 209/001-007 I.4




Pleitos. Obras Pías












CLASIFICACIÓN












Pleitos. Obras Pías 1726 502/009-010 I.32


















CLASIFICACIÓN



Procesos

Procesos 1560-1608 366/001-017 I.21

Procesos XVIII 497/001-018 I.32

Procesos 1849 345/001 I.32

Procesos (Xàtiva) 1587 345/002 I.32

Procesos (Xàtiva) 1587-1588 339/002-006 I.32

Procesos. Arrendamientos




















CLASIFICACIÓN











Procesos.Bulas de la Santa Cruzada












CLASIFICACIÓN



















CLASIFICACIÓN

Procesos.Comisión Apostólica


















CLASIFICACIÓN







Procesos.Comisión Apostólica. Apelaciones. Alicante

1567-1570 420/004 I.29

Procesos.Comisión Apostólica. Apelaciones. Alicante

1599 420/002 I.29

Procesos. Nombramientos. Erección de altares


Procesos. Nombramientos. Erección de altares 1721 496/006-007 I.32







CLASIFICACIÓN












Procesos. Parroquias










CLASIFICACIÓN






























CLASIFICACIÓN



















Procesos. Parroquias.Cocentaina 1777-1803 448/001 I.32

Procesos. Parroquias.Llíria 1800 348/007 I.32

Procesos. Parroquias.Valencia. Sant Esteve 1764 345/005 I.32

Procesos. Parroquias.Valencia. Santa Caterina 1763 345/006 I.32

Procesos. Subsidios




CLASIFICACIÓN






























CLASIFICACIÓN




Procesos. Varios









Procesos. Varios XVII (?) 495/015 I.32

Procesos. Varios XVII-XVIII 507/002-004 I.32
















CLASIFICACIÓN



Procesos. Varios 1808 500/015-016 I.32




Testamentos 1811-1819 459/040-042 I.32

Tribunal de Cruzada, Subsidio y Excusado












CLASIFICACIÓN



















CLASIFICACIÓN





Tribunal de Cruzada,Subsidio y Excusado (Libro de “Entradas y Salidas”)

1807-1820 412/004 I.28













CLASIFICACIÓN



















CLASIFICACIÓN





Varios

Varios 1761-1897 531/001-031 I.32

Varios XIX-XX 499/012 I.32

Visitas Pastorales

Visita Pastoral 1383-1426 132/001 I.2



Visita Pastoral. Catedral 1396 132/002 I.2

Visita Pastoral. Ondara 1744 133/003 I.2

Visita Pastoral.San Juan de Ribera 1569-1570 133/001 I.2

Visita Pastoral.San Juan de Ribera. Muro 1578-1604 133/002 I.2


B.3. Inventario. Ordenación Cronológica

Únicamente en CD. Aquí ofrecemos esta página a modo de ejemplo.

TIPOLOGÍA DOCUMENTAL FECHAS SIGNATURA CUADRO DE

CLASIFICACIÓN


El Salvador. Testamentos 1289-1601 545/001 II.1. Valencia






Manuale 1369-1372 336/001 I.3bis


Varios 1394-1833 528/001-020 II.2. Varios

Manuale 1395-1399 336/002 I.3bis

Visitas Pastorales. Catedral 1396 132/002 I.2



Órdenes 1402-1421 483/001 I.32






Manuale 1443-1444 336/003 I.3bis





CLASIFICACIÓN



B.4. Inventario. Ordenación Topográfica (Signatura)

Únicamente en CD. Aquí ofrecemos esta página a modo de ejemplo.


CLASIFICACIÓN

Órdenes 1703-1707 001/001-068 I.1

Órdenes 1708-1725 002/001-025 I.1

Órdenes 1725-1726 003/001-031 I.1

Órdenes 1725-1726 004/001-034 I.1

Órdenes 1742-1797 005/001-023 I.1

Órdenes 1751-1752 006/001-022 I.1

Órdenes 1751 007/001-018 I.1

Órdenes 1753 008/001-026 I.1

Órdenes 1753-1754 009/001-029 I.1

Órdenes 1754-1755 010/001-036 I.1

Órdenes 1756 011/001-021 I.1

Órdenes 1756 012/001-025 I.1

Órdenes 1757 013/001-027 I.1

Órdenes 1760-1764 014/001-025 I.1

Órdenes 1764 015/001-025 I.1

Órdenes 1765 016/001-023 I.1

Órdenes 1765 017/001-023 I.1

Órdenes 1766 018/001-027 I.1

Órdenes 1767 019/001-026 I.1

Órdenes 1767 020/001-024 I.1

Órdenes 1767 021/001-024 I.1

Órdenes 1767-1768 022/001-024 I.1

Órdenes 1768 023/001-025 I.1



CLASIFICACIÓN

Órdenes 1768 024/001-026 I.1


C. CONCORDANCIA DE SIGNATURAS

Como ya indicamos al hablar de los Instrumentos de Descripción del AD, apenas conservamos inventarios o catálogos que se correspondan o no con las signaturas de las antiguas clasificaciones. En todo caso hemos querido ofrecer unas tablas de concordancias de la signatura actual con la signatura antigua, y a la inversa, para una segura localización de referencias en anteriores trabajos de investigación.

En la mayoría de documentos encontramos estampada a sello la antigua signatura, probablemente obra del mencionado director de los años 50, Salvador Pallarés. La signatura reza así: Fondo I, II, III, etc., Carpeta 1, 2, 3, etc., Elemen-to 1, 2, 3, etc. El Fondo correspondería a Serie en terminología actual, y es la de-nominación que hemos querido respetar en nuestro Inventario. El término Carpeta de la antigua signatura parece obedecer únicamente a una división física de la Serie; creemos que dicho término sería equivalente al más conocido de Legajo. Casi todas las antiguas y tradicionales tapas de cartón con betas, que pro-tegían a los documentos que componían una Carpeta o Legajo, desaparecieron físicamente, y así las Carpetas han cedido su lugar a las modernas Cajas. Final-mente, cada Elemento de la antigua signatura corresponde a un documento, o ex-pediente, o libro. En nuestras tablas hemos eliminado el término “Elemento” y hemos puesto entre paréntesis, junto a la numeración de la Carpeta correspon-diente, los distintos documentos o Elementos de los que consta.

En otras ocasiones la signatura antigua se reduce a un número escrito a lápiz al inicio del documento. En la segunda tabla este grupo está encabezado por el epígrafe Otra Signatura.

Determinados documentos carecen de cualquier otra signatura antigua, probablemente, porque en algún momento fueron desplazados de sus respectivos expedientes o grupo de pertenencia, y no se mantuvo, al menos, la precaución de repetir la signatura, que solamente constaba en el primer documento o grupo. En la segunda tabla que presentamos, estos documentos están encabezados por el epígrafe Sin Signatura.

En la primera tabla, Actual-Antiguas, en las Cajas 263-268, la doble sig-natura de la segunda columna (Signatura Antigua) corresponde respectivamente a la Signatura Antigua y a la Signatura de Cárcel-Trenchs en la obra más arriba mencionada; en la segunda tabla, Antiguas-Actual, aparece esta última bajo el epígrafe de SIGNATURA DE COFRADÍAS Y HERMANDADES.

Las tablas de concordancias solo son consultables en el CD. Aquí ofrece-mos, únicamente, dos páginas a modo de ejemplo. Estos cuadros de concordan-


cias hacen referencia, únicamente, a la “Sección I”, es decir al Fondo Histórico del Archivo Diocesano.


C.1. Concordancia de signaturas. Actual-Antiguas

SECCIÓN I

SIGNATURA ACTUAL SIGNATURAS ANTIGUAS

Caja 001 (001-031) Fondo I. Carpeta 001 (001-031)

Caja 001 (032) Sin signatura





Caja 002 (025) Sin signatura



Caja 005 (001-023) Fondo I. Carpeta 005bis (001-023)
















SECCIÓN I

SIGNATURA ACTUAL SIGNATURAS ANTIGUAS



C.2. Concordancia de signaturas. Antiguas-Actual

SECCIÓN I

SIGNATURAS ANTIGUAS SIGNATURA ACTUAL

Fondo I. Carpeta 001 (001-031) Caja 001 (001-031)







Fondo I. Carpeta 005bis (001-023) Caja 005 (001-023)


















SECCIÓN I

SIGNATURAS ANTIGUAS SIGNATURA ACTUAL


II

CATÀLEG DE PERGAMINS

A. NOTES ALS DOCUMENTS

A.1. Origen dels documents

És del tot evident que la sèrie de pergamins que hem catalogat és abso-lutament fictícia. Pel seu origen hi podem distingir, però, quatre grans grups de pergamins.

A l'Arxiu Diocesà (AD) es trobaven desordenats i deteriorats 181 perga-mins; d'ells 125 (pergamins núms. 1-125) procedeixen de l'Arxiprestal de Pego, amb data d'entrada a l'AD de 1967 (el document núm. 125 entra, però, al 1968); altres 14 pergamins (pergamins núms. 126-139) procedeixen de Simat de Valldig-na, amb data d'entrada a l'AD de 1985; i altres 42 són de procedència descone-guda, amb data d'entrada a l'AD de 1985 (pergamins núms. 140-181). A aquests 181 pergamins s'afegiren en data i procedència desconeguda, sempre però poste-rior a 1985, altres 6 pergamins (pergamins núms. 182-187). Sense procedència precisa i amb data d'entrada desconeguda hem recollit un altre grup de 18 docu-ments pontificis dels segles XIX i XX (2 i 16 pergamins respectivament). En total formen un primer grup de 205 pergamins, la signatura general dels quals és: “Fons Històric. Secció III. Pergamins”.63 Es troben actualment a la mapoteca o planer existent al despatx del Director de l'Arxiu, i a la seua signatura en aquest treball duen la lletra “P”, corresponent a “Pergamí”.

Posteriorment, i amb alumnes de la Facultat de Teologia “San Vicente Fe-rrer” de València, que seguien un seminari de “Ciències Auxiliars de la Història”, vam començar la catalogació dels esmentats pergamins com a treball escolàstic. Atenent que eren alumnes novells en el tema de lectura de documents antics, el resultat de més de 10 anys de seminaris, a penes van ser unes transcripcions par-cials de poc més de 60 dels pergamins i mitja dotzena de regesta ben acabades i completes. En tot cas, però, els alumnes van significar l'impuls inicial perquè hui puguem contemplar l'obra finalitzada. Vull agrair també ací als meus alumnes el seu esforç i la seua col·laboració.64

63 Tanmateix, al dors dels pergamins consta encara l'antiga signatura, és a dir: “Fondo Histó-rico. Sección I. Fondo XIV”. Cf. supra nota 22.

64 Espere no enganyar-me, però en tot cas sabran disculpar-me si m'oblide d'alguna persona. Els alumnes que al llarg d'uns 12 anys (1987-1998) van col·laborar són: Francesc Abad, Joan Carles Alemany, Àngela Barderas, Carles Bermejo, Núria Blaya, Marisa Bonet, Mª Àngels Boronat, Josep Bru-mea, Enric Cabot, Vicent Canet, Salvador Cebolla, Tònia Cerveró, Alexandre Cifres, Joaquim Civera, Adela Díaz, Carmina Dos Santos, Ernest Estellés, Edgar Esteve, Benjamín Fayos, Joan Rafel García, Joa-na García, Àngel González, Aranzazu Guerola, Mª Pilar Guzmán, Úrsula Hürlimann, Daniel Juan, Ferran Lluch, Francesc Xavier López, Jesús Vicent Magdalena, Francesc Xavier Martí, Manuela Martínez, Apo-linar Mbó, Miquel Monge, Miquel C. Muñoz, Ariel Ortega, Margarita Ortega, Dolors Ortí, Joan Víctor Pascual, Vicent J. Paulo, Antoni Pérez, Xavier Pich-Aguilera, Àngel Robledo, Jordi Sànchez, Ricard Sa-rrió, Immaculada Simó, Jaume Solbes, Francesc Xavier Torres, Celsa Vàzquez, Jesús Francesc Vila.

El segon grup de pergamins del nostre treball són aquells que, exempts o incorporats a determinats expedients, es troben dispersos en diferents sèries de la Secció I del “Fons Històric” de l'AD. Són un total de 109 pergamins, un d'ells formant les tapes d'un llibre manuscrit (Inventari: C 415/001 –tapes–; Catàleg: doc. núm. 47). L'inventari que hem dut a terme i la catalogació informatitzada del “Fons Històric” ens va permetre la localització dels dits pergamins. Són aquells documents que tenen a l'inici de la signatura la lletra “C”, corresponent a “Caixa”.

Un tercer grup de documents està constituït per 134 pergamins de la “Sec-ció II”, és a dir dels fons en dipòsit en aquest Arxiu Diocesà. En la documentació de Vall d'Ebo hem trobat un document utilitzat com a tapa d'un llibre de notals (Inventari: C 522/002 –tapes–; Catàleg: doc. núm. 174). En “Procedencia Varia. Varios”, hem comptabilitzat 12 pergamins, i d'ells 9 corresponen a l'expedient de “Servicios y Merzedes de Juan Torres” (Inventari: C 542/002; Catàleg: docs. núms. 118, 125, 127, 160, 175, 280, 314, 353, i 360). En la documentació de l'es-glésia del Salvador de València comptem amb dos cartularis en pergamí. El pri-mer dels cartularis, amb signatura C 545/001, és un llibre de 147 (+ 4 en blanc) folis en pergamí, de 28 x 19 cm, on es copien diferents testaments i/o clàusules testamentàries en favor de la parròquia de Sant Salvador de València. Són un total de 115 documents i estan escrits en llatí o en valencià. El més antic és de 1289, i l'últim registrat és de 1614. La copia en el cartulari solia estar autenticada per un justícia i un notari de València. El llibre està en molt bon estat de con-servació. Els primers folis del cartulari són un índex del mateix, però tan sols consten els dels primers assentaments. El segon cartulari és un llibre de 30 folis en pergamí, de 27 x 19 cm, on vénen registrades les diferents vicissituds d'una Fundació creada per Pere Elies en 1586, des del moment fundacional fins a l'últi-ma modificació feta en 1700. Són un total de 6 documents i estan escrits en llatí i en valencià. La signatura a les nostres regesta es C 545/002, seguida del núm. del foli. El llibre està en molt bon estat de conservació.

Quan el catàleg de pergamins estava pràcticament finalitzat i gràcies al treball de catalogació de la secció de “Culte”, del “Fons Modern” de l'AD que Inés López Moral ha dut a terme, hem pogut localitzar un altre grup de 26 perga-mins formant part d'expedients per a la concessió d'oratoris privats. Són aquells documents que a les nostres regesta tenen la signatura de “Culte” seguida del núm. de la caixa i del document.

El total dels pergamins ascendeix, doncs, a 474, encara que el número de documents (490) siga superior, ja que alguns pergamins contenen dos o més do-cuments, o alguns documents importants continguts en altres documents han es-tat individualitzats.

Al planer, on es conserva el primer grup de pergamins, amb la signatura ja esmentada de “Pergamins”, es troben 5 benediccions apostòliques modernes;

CATÀLEG DE PERGAMINS 147

per aquesta raó, encara que el suport documental no siga pergamí (és paper ve-getal), els hem inclòs en aquest catàleg. El total, doncs, de documents catalogats és de 495.

A.2. Estat de conservació

Al voltant de 1986 l'Arxiu del Regne de València va restaurar, gratuïta-ment, els 181 pergamins del primer grup esmentat. Tornem a expressar des d'ací el nostre agraïment als responsables, en aquell moment, tant de l'Arxiu del Regne com del seu Servici de Restauració. Després de l'esmentada restauració podem dir que, en general, l'estat de conservació actual de la majoria dels documents és molt bo. A les taules del CD indiquem l'estat de cada un dels documents amb les tradicionals inicials majúscules de MB (molt bo), B (bo), R (regular), M (mala-ment), MM (molt malament). Els documents marcats amb R, requereixen fre-qüentment la utilització de la làmpada de quars (làmpada de Wood).

L'estat d'alguns documents (20 aproximadament) és fragmentari; quan ha estat possible hem pogut reconstruir amb èxit, parcial o totalment, els diferents fragments que composen un document (fins a 5 fragments d'un sols document). Si la reconstrucció ha estat feta després de la seua signatura, es podrà comprovar com aquesta és doble, com ara el document 296, que amb signatures P 53 i 58 conformen un sols document, o el 257 (signatures P 12 i 77).

A.3. Tipus de lletra

Llevat dels pocs documents originals del segles XIII, XIV i primera mei-tat del XV, que estan escrits en gòtica cancelleresca o cursiva, d'algun document en gòtica llibrària (com ara un calendari, doc. 69, o un fragment de cantoral, doc. 70), la resta dels documents estan escrits en cursiva, que va des d'una humanísti-ca de finals del segle XV a cursiva actual.

Tan sols hi ha que assenyalar que en molts documents, de compravenda o censals, les paraules que volen destacar, com ara l'inici protocol·lari (“Noverint universi...”, “Sit omnibus notum...”), la quantitat dels diners d'una venda o dels prestats en un censal (“viginti trium librarum...”), o altres parts importants, fre-qüentment es diferencien de la resta del document per les seues dimensions i, de vegades, també pel tipus de lletra.

Totes les “butles” de Croada i les parts no variables de quasi tots els privi-legis d'amortització estan impresos.

148 L'ARXIU DIOCESÀ DE VALÈNCIA

A.4. Llengua

La gran majoria de la documentació està escrita en llatí. Les vendes de Cort, per les seues característiques, solen presentar part del document en valen-cià. Els documents dels dos cartularis esmentats, també solen estar escrits en lla-tí; rarament només en valencià; si estan escrits en llatí i valencià, normalment les clàusules testamentàries estan en valencià i les altres dades en llatí. No hi ha do-cuments escrits totalment en castellà, a excepció del 364 i de les últimes benedic-cions apostòliques. El passe regi d'alguns documents pontificis de finals del segle XIX i principis del XX, escrit al dors del document, està també en castellà. El document núm. 105 està escrit en aragonés.

Donem la corresponent referència de llengua a cada un dels documents al text que oferim en CD. A les taules escriurem Ll per als documents escrits en lla-tí, V en valencià, A en aragonés i C en castellà.

A.5. Tipologia documental

No pretenem donar explicació exhaustiva dels diferents tipus documentals recollits en aquest catàleg –no és el lloc adequat–, sinó tan sols donar alguna informació relativa a la tipologia a la que corresponen la majoria dels nostres do-cuments, per a la millor comprensió de les regesta. La informació que proporcio-nem s'acompleix en la majoria dels documents del tipus, però és evident que hi ha també d'excepcions. Aquestes han estat assenyalades en les regesta tan sols si ens han paregut rellevants.

5.1. Compravendes

Són documents notarials en els quals es ven, normalment, un bé immoble, una casa, una pati, una terra, una vinya, etc. Els documents de compravenda solen tenir al peu del document la corresponent àpoca o rebut, amb el preu, ja pagat, de la venda. Tots dos, document de compravenda i àpoca, van signats per sengles signatures notarials (del mateix notari) i normalment duen la mateixa data. De vegades trobem documents de compravenda amb lluïsme i/o fadiga, o simple-ment de venda de fadiga, com ara el 205, o de fadiga i lluïsme com el 219.

La majoria d'aquests documents detallen àmpliament els límits (“confron-tatur...”) de la terra, casa, pati, etc., objecte de la venda, cosa que permetria en al-guns casos aproximar-se, amb precisió notòria, a un plànol de la ciutat i del terme (com ara el cas de Pego, per la quantitat de documents que conservem a l'AD).


5.2. Vendes de Cort

Són subhastes de caràcter oficial per a fer front a l'incompliment d'algun deute. Solen ser documents molt llargs (com ara el document 216, de dimensions extraordinàries: cinc pergamins cosits de 51 cm d'ample per 3 m de llarg), perquè al cos del document solien copiar cada un dels nombrosos documents aportats: albarans, testaments, nomenaments de procuradoria, àpoques, etc.

Contenen una descripció detallada de la litúrgia pròpia de la pressa de pos-sessió, que fa l'oficial de la cort conjuntament amb el comprador, com a testimoni simbòlic que aquest és el nou propietari: si es tracta d'una casa li farà lliurament de les claus, si es tracta d'un camp “li feu collir de les fulles dels tarongers”, etc.

5.3. Censals

Els coneguts i nombrosíssims censals són molt similars als documents de compravenda, amb àpoca o àpoques al peu del document. En realitat estan con-siderats com una compravenda en què el que presta els diners és el comprador (compra un cens) i el que es compromet a pagar una renda anual (equivalent als interessos, aproximadament un 8% del capital prestat), hipotecant al mateix temps uns determinats béns seus, és el venedor. El censal pot “redimir-se” o “quitar-se” en fer-se efectiu l'import total del préstec. El censal és hereditari. Si el censal es fa de per vida es denomina “violari”.

Al doc. 212 tenim un exemple prou clar del que és un censal: “Úrsula Ochoa, viuda de Sebastià Ochoa, agricultor de Pego, ven a Miquel Sanchis, agri-cultor de Pego, per 36 lliures un censal de 60 sous, carregat sobre unes terres que té en Pego”. És a dir, Miquel Sanchis presta 36 lliures a Úrsula Ochoa i aquesta es compromet a un pagament anual de 60 sous (equivalents als interessos de les 36 lliures), hipotecant unes terres que té en Pego. Al moment que es tornen les 36 lliures es produirà el quitament del deute.

5.4. Àpoques

Són documents notarials que solen acompanyar altres documents de com-pravenda o censals. Al CD, en la columna 8, “Tipologia Documental”, hem as-senyalat tots els documents que inclouen àpoca. Al llibre tan sols aquelles àpo-ques que tenen alguna peculiaritat especial. Hi ha també àpoques exemptes, ès a dir, àpoques que no acompanyen altres documents. Són equivalents a rebuts de determinades quantitats monetàries ja pagades. De vegades hem vist dues o més àpoques al mateix document, corresponents a la suma del total del preu d'una venda, venda que encapçala el dit document. A alguns documents, com ara el


210 o el 348, després del signe notarial del document de compravenda o d'una primera àpoca, segueix un gran espai en blanc, reservat per a una (potser segona) àpoca que no es va escriure mai.

5.5. Butles de Croada

La paraula butla, que en origen indicava només la bola de plom que es convertiria en el segell penjant de la majoria de rescriptes pontificis, s'ha convertit en el terme usual per a indicar qualsevol document expedit per la cancelleria pon-tifícia. Fins i tot s'estén aquesta denominació a les Butles de Croada, que expedia l'autoritat civil, i que –conforme a uns enormement complexos privilegis pontifi-cis que incloïen– significaven en la pràctica la possibilitat, a canvi d'un determi-nat pagament de diners, de menjar carn durant la majoria dels dies de quaresma. Aquests documents solen aparèixer a l'Arxiu incorporats a l'expedient de publi-cació de la Butla de Croada corresponent. L'últim document en pergamí d'aquest tipus, que es conserva a l'Arxiu és de 1797, encara que les “butles per a poder menjar carn”, van continuar fins a ben avançada la segona meitat del segle XX.

Aquests documents estaven expedits pels diferents comissaris generals apostòlics de la Croada en Espanya, i contenen còpia dels breus de Pius V, Gre-gori XIII, Urbà VIII, Innocenci X, Alexandre VII i Climent XIV. El document primer que conservem a l'Arxiu, és de Pius V (s. XVI) en el qual es concedeixen indulgències i altres gràcies espirituals en favor d'aquells que lluiten contra els turcs i infidels, o que envien soldats contra ells, o que col·laboren econòmica-ment, o que resen, etc., etc. Els breus dels altres pontífexs confirmen i amplien les gràcies dels papes anteriors.

5.6. Privilegis d'amortització

Els privilegis o llicències d'amortització eren documents que burlaven els Furs valencians –els quals prohibien la donació o venda de béns al clergat– mit-jançant una concessió del monarca per “amortitzar” 65 béns a l'església. El paga-ment al fisc reial per dret d'amortització i per dret de segell era un 30% del bé “venut”; en algun document arriba fins a un 40% (doc. núm. 268).

Pràcticament tots els privilegis d'amortització de la nostra col·lecció són concedits per a la celebració de misses. Les lliures o sous censals expressats al document, indiquen un capital amb les rendes del qual (normalment, entre un 4 i un 7%) es pagarien anualment les misses encarregades. Un exemple adient el

65 Amortitzar és transferir béns a alguna institució (eclesiàstica, militar, etc.), que no els pot vendre, i per tant queden com a “morts” els esmentats béns.


tenim al document 351 de la nostra col·lecció: la renda de 80 lliures censals (pel privilegi d'amortització del qual haurien pagat 24 lliures, és a dir un 30% del ca-pital) són per a pagar 13 misses privades cum miserere a celebrar cadascun any, a raó de 6 sous per cada missa cum miserere (és a dir 78 sous anuals, que equival a quasi el 5% de les 80 lliures censals).

La majoria absoluta d'aquests documents són impresos i deixen només uns espais en blanc per a les dades prosopogràfiques i altres pròpies de cada do-cument. Tanmateix, 13 dels documents (docs. 122, 140, 166, 170, 228, 229, 239, 240, 252, 256, 259, 286 i 298) estan íntegrament escrits a mà. Solen ser els més antics. D'aquests el primer (doc. 122) és de 1480 i l'últim (doc. 298) de 1592, en-cara que el primer document imprés siga anterior, de 1538.

5.7. Clàusules testamentàries en cartulari

Es tracta dels documents continguts en el cartulari de la parròquia de Sant Salvador de València, on, en general, s'han copiat les clàusules testamentàries (de vegades el testament complet) que feien referència als béns deixats a la pa-rròquia.

5.8. Documentació reial

Són documents, alguns d'ells originals i altres còpies, des dels primers reis forals valencians fins a Felip IV de València (últim document de 1701, al co-mençament de la Guerra de Successió).

5.9. Documentació pontifícia

5.9.1. Breus

Originalment els breus eren documents pontificis que s'expedien mitjan-çant un secretari. Eren de dimensions molt reduïdes i estaven escrits sobre per-gamí molt fi (vitel·la). A diferència de les habituals lletres pontifícies, en aquest tipus de document consta al protocol del document el nom del papa i l'ordinal co-rresponent, i a l'escatocol es fa referència a l'“annulo piscatoris”, és a dir al segell de placa de cera roja al dors, característica dels breus pontificis. També al dors del document podem llegir el nom del beneficiari del rescripte pontifici.

Posteriorment, algunes de les seues característiques externes, fins i tot la més notable, és a dir el seu format, es van abandonar i així trobem “breus” de grans dimensions al nostre AD, o bé el nom de la persona a la qual va dirigit el


document escrit al recte en l'angle inferior esquerre. En molts dels breus de la nostra col·lecció el segell de placa és més una taca de laca roja que un segell, prò-piament dit. Els breus del grup de “Culte” tenen un segell de tinta roja al recte.

Aquests breus del grup de “Culte” són tots ells concessions d'oratori pri-vat. El breu va dirigit al bisbe de València, i forma part d'un expedient (si no s'ha perdut). Els altres breus que posseeix l'Arxiu solen ser dispenses d'edat per a l'or-denació sacerdotal. Per a ser ordenat sacerdot es requeria una edat mínima de 24 anys; els joves que encara no acomplien l'esmentat requisit sol·licitaven del pon-tífex una dispensa d'edat. Aquests documents els trobem incorporats als respec-tius expedients d'ordenació. En els pocs casos que el document apareix aïllat, hem intentat trobar l'expedient corresponent. Si la recerca ha estat fructífera, ho hem assenyalat al lloc corresponent.

5.9.2. Exsecutoriae o mandats

Una littera exsecutoria és un mandat comissionat pel papa o el seu re-presentant a alguna persona perquè execute una ordre determinada. Hi ha una sèrie de documents escrits generalment, com els breus, sobre pergamí molt fi, que van incorporats a una causa judicial. Són litterae exsecutoriae quasi sempre, als nostres documents, amb littera introclusa. En aquests documents l'ordre és, precisament, la d'acomplir allò expressat en la lletra inclosa pertinent. La lletra inclosa és en paper i està dins de l'executòria, observant aquella els plecs d'a-questa (vide al CD les molt interessants i il·lustratives fotografies corresponents). Aquestes exsecutoriae solen tenir un segell de placa de cera roja al dors.

5.9.3. Litterae gratiosae

Es tracta de documents en els quals es concedeixen determinats privilegis, gràcies o nomenaments. Hi destaquen al nostre Arxiu els nomenaments de bisbes amb el vist i plau del Ministeri d'Estat i/o de l'ambaixador d'Espanya a Roma (en alguns d'aquestos documents podem contemplar al dors el preceptiu passe regi).

5.9.4. Benediccions apostòliques

Són les conegudes benediccions modernes amb motiu d'un viatge, d'unes noces, etc.

Són els documents 491-495.


B. REGESTA DELS DOCUMENTS

B.1. Notes

El lector podrà comprovar que el text escrit en paper conté les següents dades: ordinal de la seua ordenació cronològica, dades cronològica i tòpica, re-gestum i signatura. Al CD oferim també un text més complet, en format de taula. Conté les següents dades: ordinal de la seua ordenació cronològica, dades crono-lògica i tòpica, regestum, notes notarials o similars, llengua del document, estat del document amb les inicials ja conegudes, dimensions en centímetres, tipologia documental, altres anotacions i signatura. Aquesta diferent presentació obeeix a raons pràctiques i quasi estètiques. A més, al CD oferim, repetidament, el mateix text complet en diferents taules de Word, ordenades pels respectius epígrafs, com ara una ordenació cronològica, una per tipologia documental i una per signatura.

Al CD, en la columna “notes notarials o similars” hem assenyalat els do-cuments que són trasllats. Tots els altres són originals.

Respecte a la data cronològica, als pocs documents datats segons l'estil de l'Encarnació (florentí en València) i entre l'1 de gener i el 24 de març, hem pro-curat no oblidar d'afegir un any més a l'indicat al document, per tal de seguir el nostre còmput actual. Als documents datats segons l'estil de la Nativitat a partir de 1350 (però a partir de 1358 si són eclesiàstics) 66 i entre el 25 i el 31 de desem-bre, tampoc no hem oblidat de llevar un any a la data indicada al document. Així, per exemple, el document 10, datat el 27 de desembre de 1311, és en realitat de 1310. Hem estat escrupulosos fins a dades molt posteriors. Així, el doc. 269 (de 1579), esta datat encara segons l'estil de l'Encarnació (florentí)67; al document podem llegir “anno ab incarnatione Domini” de 1578, i sabem que es tracta en realitat de l'any 1579, segons el nostre còmput actual.

Molts documents donen informació sobre el mateix lloc, la mateixa perso-na, el mateix tema. Tanmateix, no hem fet, sempre, referències internes entre ells per tal de no augmentar sense necessitat les notes adients. El lector interessat podrà trobar sense dificultat alguna al CD els documents pertinents mitjançant el sistema de recerca de Word.

66 Cf. SERRA ESTELLÉS, Xavier, “Inventario de los notales y protocolos de Bonanato Monar del Archivo de la Catedral de Valencia”, en Estudis Castellonencs 6 (1994-1995) 1375.

67 La clau per a dilucidar si es tracta de l'estil florentí o pisà (en aquest cas l'any seria, efecti-vament, 1578) ens la dona el complement de la data, que al document indica l'any VII del pontificat de Gregori XIII.


La transcripció més adequada dels noms propis de persona o lloc sempre constitueix un problema en enfrontar documentació llatina. Hem decidit traduir els noms de persona al valencià actual. Respecte als cognoms hem intentat una traducció lògica, quan ha estat possible i segura –com ara Riusec per Rivo Sicco, Esplugues per Espelunca, o Montfort per Monte Forte–, o els hem deixat confor-me els hem trobat, en altres casos. Els topònims han estat traduïts i normalitzats conforme a la nomenclatura actual, sempre que ha sigut possible.

Ja hem esmentat que alguns documents –tan sols els més importants– continguts en altres documents han estat individualitzats amb data pròpia. La “signatura” de cadascun d'ells fa referència al document que el conté. Al CD les dades de llengua, estat de conservació i dimensions d'aquests documents estan en blanc; corresponen, evidentment, a les del document contenidor.

Si es tracta d'un fragment es donen les dimensions màximes del fragment conservat.

El signe d'interrogació (?) indica una lectura impossible o insegura, gene-ralment per qualsevol defecte al pergamí.

Els documents “incorporats” a una causa judicial o a un expedient d'orde-nació, solen anar cosits, pegats o inserits en els fils de l'enquadernació de l'expe-dient corresponent. No hem detallat la situació en cada un dels documents.

Tornem a dir que a la signatura dels documents la lletra “C” correspon a “Caixa”, la “P” a “Pergamí”, i “Culte” a la Sèrie “Culte” del Fons Modern.

Recordem al lector que els reis Felip I, II, III i IV de València són, res-pectivament, Felip II, III, IV i V de Castella.

B.2. Regesta dels documents ordenades cronològicament

En aquest catàleg donem les següents dades:1. Número d'orde (de l'ordenació cronològica)2. Data cronològica i topogràfica3. Regestum del document4. Signatura

Per a consultar les altres dades, és a dir, altres anotacions notarials i simi-lars, llengua del document, estat del pergamí, dimensions del pergamí en centí-metres, tipologia documental i notes vàries, així com per a consultar les mateixes dades en les diferents ordinacions, ja esmentades, es deu d'acudir al CD. Aquí oferirem al final d'aquestes regesta, únicament el primer full de cada una de les altres ordinacions.


001 1289/03/11, ValènciaClàusules testamentàries de Toda Eximeniz, viuda del cavaller Berenguer

de Ciutadella, en favor de la parròquia de Sant Salvador de València.

C 545/001 ff. 15v-19r (índex al f. 2v)

002 1297/03/18, ValldignaEl rei Jaume II de València rep sota la seua especial protecció el monestir

de Valldigna que s'ha de construir en la Vall de Valldigna, que fins a eix moment es deia d'Alfàndec.

Contingut en el doc. 19

003 1300/01/22, MúrciaEl rei Jaume II de València concedeix a l'abat i convent del monestir de

Valldigna que puguen posseir casa en la ciutat de València i en els llocs d'Alzira, Xàtiva i Gandia.


004 1300/03/05, ValènciaClàusules testamentàries de Guillem Celina en favor de la parròquia de

Sant Salvador de València.

C 545/001 f. 20r-v (índex al f. 2v)

005 1301/02/23, ValènciaRaimon Despont, bisbe de València, i el capítol del monestir cistercenc de

Valldigna, fundat pel rei Jaume I en la Vall d'Alfàndec, concedeixen al dit mo-nestir i al seu abat, Raimon, l'església parroquial de la Vall d'Alfàndec (amb dret de presentació del vicari, que rebrà 70 sous anuals carregats sobre els béns del monestir) i el delme de la dita Vall segons condicions que s'especifiquen.

P 126

006 1301/03/27, ValènciaClàusules testamentàries de Guillem Celina en favor de la parròquia de


C 545/001 f. 21r-v (índex al f. 2v)


007 1301/04/10, ValènciaEl rei Jaume II de València avalua en 2.000 sous l'alqueria dita de Pere de

Forés, en el terme de Borriana, que el dit Pere, veí de Gandia, havia donat al mo-nestir de Valldigna.


008 1304/02/25, ValènciaTestament de Maria, viuda de Pere de Potons i filla del difunt Pere Vallés,

amb clàusules en favor de la parròquia de Sant Salvador de València.

C 545/001 ff. 7r-10r (índex al f. 1r)

009 1305/08/17, ValènciaClàusules testamentàries de Guillem Compte, veí de València, en favor de

la parròquia de Sant Salvador de València.

C 545/001 f. 13r-v (índex al f. 2r)

010 1310/12/27, SaragossaEl rei Jaume II de València, atenent que Bernat de Clapers, veí de València

difunt, va comprar en nom del rei a Guido de Canaveriis (?), cavaller, una alque-ria de nom Benifairó, en el terme d'Alzira, amb cases situades en l'alqueria de Carcaixent, dóna a Joan de Fonte, abat del monestir de Valldigna, dita alqueria amb totes les seues pertinències, fins i tot les que es troben al terme de Car-caixent.

Contingut en els docs. 15 i 16

011 1311/05/05, ValènciaClàusules testamentàries de na València, viuda de Raimon Mur, panicer

del rei, en favor de la parròquia de Sant Salvador de València.

C 545/001 ff. 14r-15r (índex al f. 2v)

012 1317/02/14, AlziraEl rei Jaume II de València dóna a Joan, abat, i al convent de Valldigna

unes cases i tota l'heretat de Benifairó, que havia comprat a Raimon de Fonte i la seua dona Guiralda, així com altres cases i terres situades en el terme de Carcai-xent i de Maranyen, alqueries d'Alzira.



013 1318/03/25, Borriana68

El rei Jaume II de València declara francs i immunes de tot impost les concessions fetes en Múrcia (cf. doc. núm. 3).


014 1319/07/09, BarcelonaEl rei Jaume II de València concedeix a Joan de Fonte, abat, i al monestir

de Valldigna, l'heretat de Benifairó, del terme d'Alzira, que eren de Jaume Ça Guardia, veí de Xàtiva, i que havia comprat Raimon de Font, veí de la Valldigna. En la concessió s'inclouen altres terres i fins i tot unes cases situades en la pa-rròquia de Sant Bartomeu de València.


015 1330/02/02, ValènciaEl rei Alfons II de València confirma a Joan de Font, abat del monestir de

Valldigna, tres privilegis que l'abat li havia presentat, atorgats per son pare el rei Jaume II. Conté els docs. núms. 10, 12 i 14.

P 127

016 1330/02/02, ValènciaEl rei Alfons II de València confirma a Joan de Font, abat del monestir de

Valldigna, tres privilegis que l'abat li havia presentat, atorgats per son pare el rei Jaume II. Conté els docs. núms. 10, 12 i 14.

P 128

017 1330/02/02, ValènciaEl rei Alfons II de València confirma les vendes fetes en favor de Joan de

Font, abat de Valldigna, en el terme de Rambla, de l'Horta de València, i de les alqueries de Llíber, Aitona i Fortaleny, situades en el castro de Corbera, i els drets sobre el riu i la ribera del Xúquer, i altres vendes fetes en les viles d'Alzira i de Xara.

P 130

018 1330/02/02, ValènciaEl rei Alfons II de València confirma els tres privilegis del rei Jaume II,

que li havia presentat Joan de Font. Conté els docs. núms. 3, 7 i 13.

68 Ms: Castelló de Borriana.



019 1330/02/02, ValènciaEl rei Alfons II de València confirma la protecció feta pel rei Jaume II

al monestir de Valldigna, estenent-la a la granja de Barx i de Mazalalí, i a les possessions de l'Alcúdia, Fortaleny, Llíber, Aitona, Benifairó i Cinyen en el reg-ne de València. Conté el doc. núm. 2.


020 1330/02/15, ValènciaEl rei Alfons II de València i Joan d'Aragó, patriarca d'Alexandria,69 ad-

ministrador de la diòcesi de Tarragona i senyor del castrum de Corbera del regne de València, atenent que Raimon de Font, veí de la Valldigna, ha comprat als manumissors de Pere Ferrer de Camprodó, veí de València difunt, una alqueria, un rahal, un colomer, tres molins d'almàssera o trulls per a fer l'oli, i altres terres, cases i censals en Cinyen i en Alcúdia, del dit castre, confirmen la compra en favor del monestir de Valldigna, i també un forn en Cinyen, que pertany al Pa-triarca al cens d'una mazmodina, i altres terres.

P 129

02170 1336/02/18, AvinyóRicard, bisbe Ossoriense, Gorzias, bisbe Feltrense, Andreu, bisbe Co-

ronense, Ricard, bisbe Queronense, Martín, arquebisbe Alexiense, Alamany, bis-be Suanense, Mateu, bisbe Balneoregense, Felip, bisbe Salonense, Raimon, bisbe Catarense i Joan, bisbe Terralbense,71 concedeixen 40 dies d'indulgència als visi-

69 Bisbe de Toledo de 1319 a 1328, i patriarca d'Alexandria i administrador de l'església Ta-rraconense de 1328 a 1334, any de la seua mort.

70 Privilegi de la Cúria Pontifícia d'Avinyó, pero probablement és un fals. Tot resulta es-trany: l'ornamentació exagerada en un text (litterae gratiosa) de concessió “normal” d'indulgències, la lletra gòtica librària tan elaborada, l'existència de deu forats per als segells i no onze com anuncia o corrobora el text, i tanmateix l'absència de tots els segells d'autenticació, la data del bisbe de València que ratifica o corrobora la concessió i que és anterior a la del document, l'absència de firmes, l'ab-sència de notari, l'encapçalament del document amb paraules anòmales com ara “diversis” en lloc d'“universis”, la repetició incorrecta d'“episcopus, epi.” a l'inici del text, el tractament de Mateu com arquebisbe, quan únicament era bisbe, i altres incorreccions o elements estranys en aquest tipus de document, com ara “Salutem in Domino sempiternam”, a l'inici, o les adjectius toponímics “Coro-nensis” en compte de “Coronen.”, “Salonensis” en compte de “Salonen.”, o “Valentinen.”, en compte de “Valentin.”, que seria la forma habitual.

71 Ricard Ledred, bisbe Ossoriense, en Hibèrnia, sufragània de Dublín, 1317-1360. Gorzias, bisbe de Belluno-Feltre, Itàlia, 1327-1349. Andreu Elimosinae, bisbe de Corona, Granitza, en Beòcia, 1333-1346. Ricard Anglicus, bisbe Chersonense, Scurschi, en la península de Crimea, fl. 1333. Mar-tín, bisbe d'Alessio, Ijes, en Epir, Grècia. Alamany de Donatis, de Florència, bisbe de Soana en Itàlia Central, 1330-1342. Mateu de Castropetri, bisbe de Bagnorea, Itàlia Central, 1328-1342. Felip, car-


tants i col·laboradors de l'església de Santa Maria de Morvedre, de la diòcesi de València.

P 187

022 1336/05/17, SaragossaEl rei Pere II de València confirma uns documents del rei Alfons II en fa-

vor del monestir de Valldigna, presentats per l'abat Raimon Calvonis. Conté els docs. núms. 18 i 19.

P 131

023 1340/01/11 (anterior a), ValènciaClàusules testamentàries de Jaume Esteve, rector de Sant Salvador de Va-

lència, en favor de la dita parròquia.

C 545/001 f. 11r-v (índex al f. 1v)

024 1341/05/09, ValènciaClàusules testamentàries d'Urraca de Vérgua, viuda de Jaume Gabriel, en

favor de la parròquia de Sant Salvador de València.

C 545/001 f. 12r-v

025 1345/08/05, PerpinyàEl rei Pere II de València concedeix privilegi d'amortització perquè Just

de Miravet, procurador reial en la governació de València, puga concedir, entre altres coses, molins i forns i talles de carn.


026 1345/10/15, València72

Clàusules testamentàries d'Arnau Bru, rector de Sant Salvador de Valèn-cia (ratificades per Raimon, bisbe de València), en favor de la parròquia de Sant Salvador de València.

C 545/001 ff. 22r-23r (índex als ff. 3v-4r)

melità, bisbe de Salona, Grècia, 1332-1343. Raimon Agouti de Clareto, bisbe de Kotor, Dalmàcia, 1331-1334. Joan Rúbio, bisbe de Terralba, Cerdenya, 1332-1356.

72 El text original diu “XVIII kal. nov.”, que és incorrecte, perquè el 15 d'octubre és idus d'octubre, i el 16 ja és XVII kal. nov.


027 1346/03/17, ValldignaBernat, abat de Valldigna, nomena a Raimon Miquel com a procurador de

forns.


028 1346/03/20, ValènciaJust de Miravet, procurador reial en la governació de València, atenent

que per augmentar el lloc de Carcaixent, del terme d'Alzira, no és suficient l'únic forn existent, que pertany al monestir de Valldigna, amb permís del rei, conce-deix a l'abat de Valldigna i a Raimon de Miquel, procurador i ecònom de l'abat, la facultat de construir un altre forn en el dit lloc de Carcaixent, amb l'obligació de pagar anualment una mazmodina; i si no fóra suficient, que puguen construir més forns al mateix cens d'una mazmodina. Conté els docs. núms. 25 i 27


029 1347/04/26, ValènciaEl rei Pere II de València confirma la concessió feta per Just de Miravet,

el seu procurador en la governació de València, a l'abat de Valldigna. Conté el doc. núm. 28.

P 137

030 1348/01/20, ValènciaEl rei Pere II de València dóna al seu consiliari, Garcia de Lloris,

cavaller, el lloc d'Almussafes (amb el seu terçdelme), situat en el regne de València i confrontat amb els termes d'Espioca, Benifaió, Fullana, Alcaicia i La Torre de Rafaçaldí, amb les condicions que tenia Joan Roís de Corella, desproveït del dit lloc pels seus demèrits i comdemnat a mort.

P 132031 1351/07/13, Barcelona

El rei Pere II de València, atenent que a causa de la detestable Unió que es va formar contra ell en la ciutat i regne de València, va comparèixer davant ell Joan Roís de Corella com actor principal i va ser comdemnat a la pena de mort, i conseqüentment el lloc d'Almussafes, que a ell pertanyia, va passar al fisc; ate-nent que el dit lloc d'Almussafes l'havia donat a Garcia de Lloris, cavaller i con-siliari seu, segons consta en un privilegi anterior; atenent que Francesca, filla de Gerard Fabra, veí de València ja difunt, viuda del dit Joan Roís, havia suplicat al rei que li tornara el dit lloc d'Almussafes, pensant que l'esposa no devia ser casti-gada pels delits del seu home; llevant de nou el lloc al dit Garcia, el concedeix


per alou al millor oferent, que va ser Bernat Boix, abat de Valldigna, pel preu de 80.000 sous barceloneses.73

P 133a

032 1351/07/13, Barcelona74

El rei Pere II de València, atenent que ha comdemnat a Joan Roís de Co-rella a la pena capital, i atenent que el lloc d'Almussafes, que a ell pertanyia, l'ha-via donat a Garcia de Lloris, mitjançant compra, i atenent que per a evitar perju-dici a Francesca, esposa del dit Joan Roís, el rei va posar el dit lloc d 'Almussafes en pública subhasta, ven el dit lloc a Bernat Boix, abat de Valldigna, que va pa-gar 80.000 sous barceloneses.75

P 133b

033 1351/07/13, BarcelonaEl rei Pere II de València nomena a Joan Escrivà, cavaller i consiliari seu,

com a procurador seu perquè faça prendre possessió a Bernat Boix, abat de Vall-digna, del lloc d'Almussafes.


034 1351/08/04, AlmussafesJoan Escrivà, cavaller, consiliari del rei Pere II de València en la vila de

Les Almussafes, admet una carta del rei que li presenta Bernat Boix, abat de Valldigna, i preconitza a l'abat com a propietari del lloc d'Almussafes, fent-li prendre possessió del dit lloc. Conté el doc. núm. 33.

P 134

035 1354/03/28, ValènciaEl rei Pere II de València declara que el privilegi sobre la jurisdicció del

crim de colleria fa referència únicament a les persones que viuen en la vall del monestir de Valldigna i el seu terme, i se dóna mitjançant un pagament de 10.000 sous, per a l'armada que està preparant-se en València per a la defensa de Còrsega i Cerdenya.


73 Ni en aquest document ni en el següent apareix clar que els 80.000 sous o part d'ells foren per a l'esposa de J.R. Corella.

74 Al palau reial en ms.75 Cf. la nota del document anterior.


036 1356/01/09, ValènciaDisposicions de Berenguer Ripoll, vicealmirall del rei de València, fill de

Berenguer de Ripoll i de Joana, difunts, perquè s'acomplisca el testament de sa mare amb determinades clàusules testamentàries en favor de la parròquia de Sant Salvador de València.

C 545/001 ff. 23v-26v i 28r-v (índex al f. 4r-v)

037 1357/01/19, ValènciaClàusules testamentàries de Guillem dels Orts, agricultor, veí de

València, en favor de la parròquia de Sant Salvador de València.

C 545/001 ff. 27r-28r (índex al f. 4r)

038 1357/11/19, TerolEl rei Pere II de València rep sota la seua protecció especial Arnau, abat

de Valldigna, els monjos, la família del monestir i els llocs de Raçalany i d 'Al-mussafes.

P 138

039 1358/03/28, ValènciaEl rei Pere II de València concedeix al monestir de Valldigna jurisdicció

perquè puga conèixer i castigar el crim de colleria.

P 135

040 1362/06/10, ValènciaClàusules testamentàries de Caterina, esposa del difunt Pere de Puig, no-

tari de València, en favor de la parròquia de Sant Salvador de València.

C 545/001 f. 29r-v

041 1364/12/27, ValènciaEl rei Pere II de València ordena que en les cases del monestir de Valldig-

na que hi ha a la ciutat de València, Xàtiva i Alzira, no s'obligue als monjos a hostatjar ningú sinó el rei i els seus successors.

P 139


042 1374/10/20, ValènciaClàusules testamentàries de Beatriu, esposa de Raimon Gaia, notari de la

ciutat de València, filla de Bernat de Sentboí, veí de València, difunt, i de Vio-lant, en favor de la parròquia de Sant Salvador de València.

C 545/001 f. 30r-v

043 1375/04/27, ValènciaClàusules testamentàries de Ferran Vinyals, veí de València, en favor de


C 545/001 ff. 5v-6r

044 1376/01/18, ValènciaClàusules testamentàries de Joana, viuda de Bernat Ponç, veí de València,

en favor de la parròquia de Sant Salvador de València.

C 545/001 f. 30v-31v

045 1377/06/26, ValènciaClàusules testamentàries de Pere Calaf, apotecari i veí de València, en


C 545/001 f. 32r

046 1377/06/26, ValènciaClàusules testamentàries de Pere Calaf, apotecari de València, en favor de


C 545/001 f. 49r

047 1378/03/22, MorvedrePere Albert ven un censal a Bernat Gaiagau (?), veí d'Albacete.76

C 415/001 (tapes)

048 1380/09/13, ValènciaClàusules testamentàries de Joana de Ripoll, viuda d'Antic de Codinats,

en favor de la parròquia de Sant Salvador de València.

76 La dificultat de lectura estreba fonamentalment en que el pergamí forma les cobertes d'un procés judicial de Morvedre, i no es pot llegir per complet sense deteriorar l'enquadernació. Cf. “In-ventario: C 415/001”.


C 545/001 f. 32v

049 1382/04/29, ValènciaClàusules testamentàries de Domènec Cabres, agricultor, veí del raval de

Sant Guillem, junt al camí d'Alboraia, de la parròquia de Sant Salvador de Va-lència, en favor de la dita parròquia.

C 545/001 f. 79r-v

050 1386/01/03, ValènciaTestament de Berenguer Oller, òlim rector de l'església de Gàrig i ara

rector de l'església de Xàbia, amb clàusules en favor de la parròquia de Sant Sal-vador de València.

C 545/001 ff. 39r-40v

051 1388/01/14, ValènciaClàusules testamentàries de Guillem Torrent, agricultor de València, en


C 545/001 ff. 82v-83r

052 1388/11/30, ValènciaTestament de Berenguer Oller, rector òlim de Gàrig i ara de Xàbia, amb

clàusules en favor de la parròquia de Sant Salvador de València.

C 545/001 ff. 42r-42v

053 1390/11/13, ValènciaClàusules testamentàries d'Urraca, cònjuge de Benet Perpinyà, veí de Va-

lència, en favor de la parròquia de Sant Salvador de València.

C 545/001 f. 45r-v

054 1391/(?)/(?), (?)Andreu Donat i Simó Abat, preveres beneficiats en l'església de Santa

Maria d'Ontinyent, nomenen procurador a Berenguer Francés, prevere beneficiat en la dita església.

P 184


055 1391/09/13, ValènciaClàusules testamentàries de Jacmeta, viuda de Toribi Ferrando, veí de Va-


C 545/001 f. 38r-v

056 1394/01/24, ValènciaClàusules testamentàries de Domènec Martí, agricultor de València, en


C 545/001 ff. 37r-v

057 1394/03/23, ValènciaClàusules testamentàries de Nicolau Bramon, veí de València, en favor de


C 545/001 f. 43r

058 1394/07/07, ValènciaClàusules testamentàries de Joan Caçador, agricultor de València, en fa-

vor de la parròquia de Sant Salvador de València.

C 545/001 ff. 60v-61r

059 1395/06/12, ValènciaClàusules testamentàries de Pere de Sagra, veí de València, en favor de la

parròquia de Sant Salvador de València.

C 545/001 ff. 44v-45r

060 1396 (vel post), ValènciaClàusules testamentàries de Bartomeu d'Avenella, notari de València, en


C 545/001 f. 56r-v

061 1396/01/20, ValènciaClàusules testamentàries de Nicolaua, viuda de Joan Oliver, argenter de


C 545/001 ff. 33r-35v


062 1396/07/30, ValènciaClàusules testamentàries de Benvinguda, cònjuge de Bartomeu d'Avene-

lla, notari, en favor de la parròquia de Sant Salvador de València.

C 545/001 ff. 46r-47r

063 1396/08/07, ValènciaSalvador Àlvaro, candeler, veí de València, es compromet a pagar al

col·lector d'aniversaris de Sant Salvador, i al rector i preveres de la dita parrò-quia, 20 sous censals.

C 545/001 f. 36r-v

064 1397/05/25, ValènciaClàusules testamentàries de Maria, viuda de Francesc Piquer, algutzir, 77

veí de València, en favor de la parròquia de Sant Salvador de València.

C 545/001 f. 49v

065 1398-1427, ValènciaDocument incomplet. Bernat d'Alguaire, barber de València, i Isabel, es-

posa de Pere Ros d'Ursins, àlias Martí, veïns de València, ordenen aniversaris i altres béns en favor de la parròquia de Sant Salvador de València.

C 545/001 f. 68v

066 1399/06/04, ValènciaClàusules testamentàries de Jaume Benaula, agricultor, veí del carrer de

Morvedre, de la parròquia de Sant Salvador de València, en favor de la dita pa-rròquia.

C 545/001 ff. 47v-48r

067 1400 (vel ant.), ValènciaDocument incomplet. Final d'un trasllat fet en València de clàusules testa-

mentàries en favor de la parròquia de Sant Salvador de València.

C 545/001 f. 69r

77 sagionis en ms.


068 1400 (ca.), ValènciaDocument incomplet. Final d'un trasllat de clàusules testamentàries en fa-


C 545/001 f. 64r

069 1400 (ca.), (?)Calendari litúrgic de gener a desembre.

C 540/002

070 1400 (ca.), (?)Fragment de cantoral.

C 455/011bis

071 1400/11/12, ValènciaClàusules testamentàries de Pasquala, viuda de Pasqual Vela, agricultor

de València, en favor de la parròquia de Sant Salvador de València.

C 545/001 ff. 43v-44r

072 1400/12/30, ValènciaClàusules testamentàries de Pere Navarro, veí de València, en favor de la


C 545/001 ff. 64v-66r

073 1400/12/31, ValènciaClàusules testamentàries de Pere Navarro, veí de València, prop de la pla-

ça de l'“Herba”, de la parròquia de Sant Pere, en favor de la parròquia de Sant Salvador de València.

C 545/001 ff. 103r-104v

074 1401/02/19, ValènciaClàusules testamentàries de Joan de Requena, de València, en favor de la


C 545/001 f. 54r

075 1401/05/03, ValènciaClàusules testamentàries de Pere Girona, en favor de la parròquia de Sant

Salvador de València, amb codicil del 6 de maig de 1401.


C 545/001 f. 50r-v

076 1401/08/25, SogorbMartí I de València ratifica i dóna autoritat amb la seua firma al trasllat

sobre la declaració del crim de colleria. Conté el doc. núm. 35.

P 136

077 1401/09/01, ValènciaBernat de Carsí, dóna privilegi a Domènec Gomis, agricultor, i a Maria,

cònjuges, així com a Joan, prevere, fill d'ells, i a Benet Jornet, mercader, i Bene-ta, cònjuges, veïns de València, de la parròquia de Sant Salvador, perquè puguen fer un carner en terra dins de la dita església, per a ser allí soterrats.

C 545/001 f. 99r-v

078 1402/02/02, ValènciaTestament de Benvinguda, viuda de Guillem Vicent, agricultor de Valèn-

cia, amb clàusules en favor de la parròquia de Sant Salvador de València.

C 545/001 f. 51r-v

079 1402/08/18, ValènciaTestament de Francesca, viuda de Domènec Diago, veí de València, amb

clàusules en favor de la parròquia de Sant Salvador de València.

C 545/001 f. 52v-53v

080 1403/06/20, ValènciaClàusules testamentàries de Lluís d'Alguaire, vidrier, veí de la vila de

Morvedre, en favor de la parròquia de Sant Salvador de València.

C 545/001 f. 52r-v

081 1404/07/03, ValènciaClàusules testamentàries de Bernat de Vallerriola, de València, instituint

un benefici en favor de la parròquia de Sant Salvador de València.

C 545/001 ff. 55r-56r

082 1404/10/07, ValènciaClàusules testamentàries de Teresa Cebrià, viuda de Domènec Fortes,

agricultor, en favor de la parròquia de Sant Salvador de València.

C 545/001 ff. 58v-59v


083 1404/11/20, ValènciaClàusules testamentàries de Caterina, viuda de Joan de Requena, en favor

de la parròquia de Sant Salvador de València.

C 545/001 f. 54v

084 1404/12/14, ValènciaClàusules testamentàries de Jaume Ferrer, piquer de València, en favor de


C 545/001 f. 57r-v

085 1405/09/03, ValènciaClàusules testamentàries de Constança, viuda de Jaume Benaula, agricul-

tor de València, veí del camí de Morvedre, en favor de la parròquia de Sant Salvador de València.

C 545/001 ff. 59v-60r

086 1405/10/21, ValènciaFrancesc Capenya, barber de València, com a manumissor del seu germà

Tomàs, confirma haver rebut 60 lliures de Pere Bartomeu, apotecari, per a enca-rregar aniversaris per l'ànima del dit Tomàs al rector i parròquia de Sant Salvador de València.

C 545/001 f. 101v

087 1405/12/02, ValènciaClàusules testamentàries de Sperta, viuda de Guillem Torrent, agricultor


C 545/001 ff. 74v-75r

088 1406/07/07, ValènciaClàusules testamentàries de Tomàs Ferran, agricultor de València, veí del

carrer de Morvedre, extramurs de València, en favor de la parròquia de Sant Sal-vador de València.

C 545/001 f. 58r-v

089 1406/11/05, ValènciaClàusules testamentàries de Francesc Capenya, barber de València, en



C 545/001 f. 107v-108r

090 1408/06/05, ValènciaClàusules testamentàries de Bartomeua, viuda de Sanxo Martí, saboner de


C 545/001 f. 69r-70r

091 1408/06/05, ValènciaClàusules testamentàries de Bartomeua, muller de Sanxo Martí, saboner


C 545/001 f. 106r-v

092 1409/06/14, ValènciaPons Folgueres, veí de València, usufructuari dels béns de la seua esposa

difunta, Marieta, dóna compliment a les clàusules del testament de la dita Marie-ta, en favor de la parròquia de Sant Salvador de València.

C 545/001 f. 61r-v

093 1409/08/14, ValènciaJoan Vallerriola, veí de València, estipula determinades clàusules en fa-


C 545/001 ff. 61v-62v

094 1410/09/17, ValènciaTestament de Mateu de Bordell, rector de Sant Salvador de València, amb

clàusules en favor de la dita parròquia.

C 545/001 ff. 75v-78r

095 1410/12/09, ValènciaClàusules testamentàries de Joan Iosa, àlias Jacha, agricultor, en favor de


C 545/001 f. 108v

096 1412/05/24, ValènciaClàusules testamentàries de Pere Navarro, prevere, beneficiat en la parrò-

quia de Sant Salvador de València, en favor de la dita parròquia.


C 545/001 ff. 66v-68r

097 1413/03/03, ValènciaClàusules testamentàries de Raimon de Forama, àlias de Quexal, en favor


C 545/001 f. 66r-v

098 1418/01/08, ValènciaClàusules testamentàries de Llorença, viuda de Francesc Ferran, barber de


C 545/001 f. 88r-v

099 1418/12/06, ValènciaClàusules testamentàries de Joan Martí, agricultor de València, en favor


C 545/001 ff. 80v-81r

100 1418/12/06, ValènciaClàusules testamentàries de Joan Martí, agricultor de València, en favor


C 545/001 f. 81r-81v

101 1419/07/29, ValènciaTestament de Constança López de Pomar, viuda de Pere Dezpuig, merca-

der, amb clàusules en favor de la parròquia de Sant Salvador de València.

C 545/001 ff. 84r-88r

102 1419/12/30, Valldecrist78

Bartomeu Solsona, vicari del convent de Valldecrist, de l'orde cistercenc, de la diòcesi de Sogorb, Bernat de Fàbrica, Francesc Narbona, Martín Baiul, An-toni Madriz i Bernat Fontana, monjos del dit monestir, encara que coneixen la separació feta pel papa Benet XIII (cf. doc. núm. 103), es comprometen a donar a les monges del monestir de Santa Engràcia de la Saidïa, de l'orde cistercenc, extramurs de València, 33 lliures anuals.

P 165bis

78 Monestir cistercenc situat al municipi d'Altura.


103 1420/01/13, Saidïa79

Francesc Maresme, prior del monestir de Porta Coeli, de l'orde cistercenc, i visitador de la província de Catalunya, atenent que l'abadessa i monges del mo-nestir de Santa Engràcia de la Saidïa, de l'orde cistercenc, extramurs de València, s'havien queixat perquè el papa Benet XIII, motu proprio, havia separat del dit monestir 10 beneficis simples perpetus i 24 cafissos de forment (que el dit mo-nestir rebia anualment sobre les rendes del lloc d'Altura de la diòcesi de Sogorb) per a lliurar-los al monestir de Valldecrist, de la dita diòcesi de Sogorb, i encara que el mateix papa, perquè les monges no foren privades del subsidi necessari, va instituir dos nous beneficis en dit monestir de la Saidïa, atenent que no eren suficients per al monestir, el dit Francesc, atenent la penúria de les monges, con-corda amb els monjos de Valldecrist que ajuden al dit monestir de la Saidïa amb 33 lliures anuals.

P 165

104 1421/07/25, ValènciaClàusules testamentàries d'Isabel, muller de Pere Ros d'Orsinis, àlias

Martí, mercer, en favor de la parròquia de Sant Salvador de València.

C 545/001 f. 71r

105 1421/08/16, TerolClàusules testamentàries de Pere Balaguer en favor de la parròquia de


C 545/001 f. 70v

106 1429/01/28, ValènciaClàusules testamentàries d'Andreu Corts, veí de València, en favor de la


C 545/001 f. 107r

107 1432/04/01, ValènciaClàusules testamentàries de Caterina, viuda de Martí Navarro, brunater de


C 545/001 f. 80r-v

79 Monestir de monges cistercenques en la ciutat de València.


108 [sic] 1442/10/12, ValènciaClàusules testamentàries de Joan Vallerriola, veí de València, en favor de


C 545/001 f. 102r

109 [sic] 1442/10/12, ValènciaClàusules testamentàries de Joan Vallerriola, veí de València, en favor de


C 545/001 f. 102v

110 1444/03/17, ValènciaClàusules testamentàries de Maria, viuda de Guillem Arnau, veí de


C 545/001 f. 71v

111 1445/11/22, ValènciaClàusules testamentàries de Garcia Blasco, en favor de la parròquia de


C 545/001 f. 63v

112 1447/01/19, ValènciaDocument incomplet. Venda feta per Bartomeu Guillem de Vilalba, als

rector i preveres de Sant Salvador de València, de dos censals.

C 545/001 f. 105r

113 1448/03/01, ValènciaVenda feta per Bartomeu Guillem de Vilalba a Guillem Adam, rector de

l'església de Sant Salvador de València, de 10 sous i 6 diners censals.

C 545/001 f. 63r

114 1448/08/24, ValènciaClàusules testamentàries d'Úrsula, viuda de Joan Vinyals, forner de Va-


C 545/001 ff. 100r-101r


115 1449/(?)/(?), ValènciaClàusules testamentàries de Maria, viuda de Guillem Arnau, sabater, en


C 545/001 f. 6v

116 1449/(?)/(?), ValènciaTestament de Pere Sànchez, prevere, sotscabiscol de la Seu de València,

amb clàusules en favor de la parròquia de Sant Salvador de València. Continua als ff. 91v-95r del cartulari amb el trasllat de l'inventari dels seus béns. Continua als ff. 95r-96r i amb data del 16 de juny de 1449, amb l'almoneda feta en la plaça de la Seu de València per Jaume Avellà, Narcís Crespí i Bernat Mateu, preveres i marmessors de Pere Sànchez, dels llibres del dit Pere, mitjançant Joan Mir i Joan Munyoz, corredors de coll. Continua als ff. 96v-97v amb data del 17 de juny de 1449, amb la dita almoneda. Continua als ff. 97v-98r amb data del 21 de juny de 1449, amb la dita almoneda.

C 545/001 f. 89r-91r (+ 91v-98r)

117 1467/09/28, ValènciaClàusules testamentàries de Beneta, viuda de Pere Llobera, agricultor de


C 545/001 ff. 110r-111r

118 1468/08/30, LleidaJoan, rei80 d'Aragó i de Navarra, concedeix a Dídac de Torres, cambrer del

rei de Sicília, 50 lliures censals anuals, carregades sobre la ciutat de Tortosa (havent desposeït d'aquelles a Guillem Martí, de Barcelona, per la seua desobe-diència), 5 lliures censals anuals, carregades sobre la mateixa ciutat (havent des-poseït d'aquelles a Francesc Olmella per la seua rebel·lió), i tots els béns de Joan de Montreal, de Tortosa, desposeït per la seua rebel·lió.

C 542/002 doc. 10

119 1475/06/28, ValènciaClàusules testamentàries d'Aldonça Storna, donzella, filla del difunt Joan

Storna, cavaller, en favor de la parròquia de Sant Salvador de València (amb cer-tes ordenacions referents al monestir de la Trinitat de València i a la seua abadessa, sor Isabel de Villena).

80 “...Navarre anno XXXXIII aliorumque regnorum nostrorum undecimo”.


C 545/001 f. 109r-v

120 1476/03/04, PegoJoan Torrà, veí de la vila de Pego, ven a Miquel Sala, teixidor, veí de la vi-

la d'Oliva, i a Caterina, cònjuges, per 40 lliures un censal de 103 sous i 4 diners.

P 062

121 1476/10/29, ValènciaBernat Sastre, àlias Sanz, veí de València, concedeix als capellans de Sant

Salvador de València els drets sobre un deute que té contra Miquel Allert. Docu-ment d'intimació a Miquel Allert de 12 d'abril de 1478.

C 545/001 ff. 111v-112r

122 1480/09/20, PegoPere Joan, escrivà del rei, subdelegat per Miquel Dalmau, doctor en lleis,

consiliari i comissari del rei en les causes d'amortització, concedeix privilegi d'a-mortització a diferents persones per a encarregar aniversaris als preveres i bene-ficiats de la vila o baronia de Pego. Drets reials rebuts el 24 de gener de 1482.

P 024

123 1481/07/10, ValènciaCaterina, filla de Francesc Alcalà, teixidor de llana de València, promesa

en matrimoni amb Joan Escrivà, manyà de València, aporta com a dot, segons els Furs de València, 100 florins a raó de 11 sous per florí, és a dir 40 lliures en diners i 15 en lletres.81 El dit Joan, segons els Furs de València, li fa donació de la meitat de la dot, és a dir de 27 lliures i 10 sous, per raó de la seua virginitat.

P 016

124 1484/12/17, Xeresa82

Joan Feliu, veí de la vila d'Oliva, i Isabel, cònjuges, venen a Pere d'Ochoa, mercader, veí de la vila de Pego, unes terres d'olivar, situades en la partida de “Vall de Port” del terme de Pego, per 36 lliures, per a fer front a diverses deutes, com ara a Ferranda Solanes, dona en segones núpcies d'Alfons de Segomar, de València, al mateix Pere d'Ochoa i a Joan de Vallebrera, veí de Pego.

P 003

81 receptis benevalentibus en ms.82 Partida del terme d'Oliva, en ms.


125 1485/02/11, ÉcijaFerran, rei83 d'Aragó i Castella, aprova l'administració de Dídac Torres,

com a cambrer reial de la ciutat de València.

C 542/002 doc. 12

126 1485/03/02, ValènciaPere Sanchis, joier,84 Úrsula, dona de Jaume Fuster, argenter, Guiomar,

dona de Gaspar Sayes, joier, i Isabel, dona de Joan Peirats, teixidor de seda, 85 de València, reconeixen haver rebut de Pere Ochoa, veí de la vila de Pego, per mans de Rafel Miró, mercader, veí de Pego, 60 lliures pel preu d'un censal.

P 049

127 1485/06/24, Barcelona86

Ferran, rei87 d'Aragó i Castella, nomena receptor general de les rendes i drets reials del regne de València a Dídac de Torres, conseller i cambrer del rei, i batlle general del regne de València,

C 542/002 doc. 11

128 1485/11/02, ValènciaBernat Sancho, escuder de Joan Valero, doctor en lleis, veí de València,

ven per 12 lliures a Antoni Burget, traginer de carbó de València, una casa si-tuada en la plaça del lloc de Museros. Conté àpoca de 12 lliures rebudes per Pere Carbonell, mercader, veí de València, manumissor del testament de Bernat San-cho, amb data de 5 de gener de 1489.

P 029

129 1489/05/08, PegoJoan Miró, veí de la vila de Pego, ven a Pere (?) d'Ochoa, veí de dita vila,

per 12 lliures dos sortanelles de terra, situades en la partida del “Barranc de la Fustera”, del terme de Pego. Data del tancament del document: 1493/03/06.

P 108

83 “...Sicilie anno decimo octavo, Castelle et Legionis duodecimo, Aragonum vero et alio-rum septimo” [sic; cf. doc. núm. 127].

84 auris cursor en ms.85 textoris scirici en ms.86 “...in nostra villa de la Rambla”.87 “...Sicilie anno decimo septimo, Castelle et Legionis duodecimo, Aragonum vero et alio-

rum octavo” [sic; cf. doc. núm. 125].


130 1491/01/19, ValènciaDídac Torres, cavaller, conseller i cambrer del rei, batlle i receptor del

regne de València, confessa haver rebut de Pere Soler, Gaspar Portadora i Rai-mon Pellicer, notaris de la ciutat de Xàtiva, 900 sous per dret de lluïsme, per la compra de la meitat de la cort i escrivania de lloctinència de governador de Xàti-va i del regne de València dellà lo riu Xúquer, que Perot Jofré de Lloris, donzell de València, havia comprat pel preu de 9.000 sous per a la cort de la governació de València a 5 d'agost de 1486, i que posseïa Lluís Jofré de Lloris.

P 169

131 1497/06/23, Pego88

Joan Sanchis, agricultor de la vila de Pego, Viana, cònjuges, i Joan, fill seu, venen a Joan Miralles, veí de la vila de Dénia, per 15 lliures i 10 sous un censal de 25 sous i 10 diners, carregat sobre un hort i un solar situat en Pego, junt als murs de la vila.

P 006

132 1498/04/21, ValènciaMiquel Ortigues, notari de València, tutor testamentari dels béns d'Isabel

Ganuça, donzella, filla i hereva conjuntament amb Violant Ganuça, germana seua, dels seus pares, Violant i Joan Ganuça, notari difunt de València, ven a Bernat Baiona, pel preu de 4.200 sous, una casa amb horta situada en la parròquia de Sant Bartomeu, en el carrer dels Baiones, que dóna a la plaça de l'“Àngel” de València. Anselm Alpanyes, rector de Quart, que té el domini directe d'una part de l'horta (36 x 18 pams), rep el lluïsme de 30 sous per les 15 lliures del preu de la dita part de l'horta i ratifica la venda en València el 26 dels dits mes i any.

P 153

133 1498/05/04, ValènciaPere Merita, vicari de la parròquia de la Santa Creu de València, Mateu

Gil, Joan Igualada, Bernat Llàzer, Jaume Avinyó, Antoni Canalda i Joan Monso-riu, tots ells preveres beneficiats en la dita parròquia, venen a Bernat Baiona, veí de València, 50 sous censals pel preu de 40 lliures, que confessen haver rebut; el cens havia estat carregat originalment pel notari difunt, Joan Ganuça, i la seua esposa, Violant, a Melcior Miralles, sotsagristà de la Seu valentina, i després el dit Melcior els va vendre a Berenguer Martí de Torres, i el dit Berenguer, final-ment, als dits Pere i beneficiats.

88 En partida de les “Almorgaes” en ms.


P 148

134 1498/06/21, ValènciaJoan Pla, notari de València, Isabel, cònjuges, i Joan Pla, fill del dit Joan,

venen a Joan Albert, rector de la parròquia de Sant Salvador de València, i a Jau-me Ortells, Pere Català i Francesc Domènec, preveres beneficiats en la dita es-glésia, 45 sous censals pel preu de 30 lliures, carregats sobre una casa situada en la parròquia de Sant Salvador de València.

C 545/001 ff. 112v-113r

135 1500 (ca.), (?)Fragment. Possible venda d'un mas. Inclou testament i contracte matrimo-

nial. Intervenen: un monjo del monestir de Poblet, un del monestir de Sant Vicent Màrtir extramurs de València, Esperança Salafranca i d'Aviego, esposa del difunt Joan Aviego (que, segons pareix, compra un predium rusticum o mas, denominat “Lo Mas d'Aviego”, i 38 cafissades de terra), Mariana Aviego, donzella, filla del difunt Francesc Joan Aviego, que va a contraure matrimoni, etc.

P 186

136 1500/03/10, ValènciaJoan Pérez, velluter, i Galceran Caldés, ciutadans de València, venen a

Antoni Burguet, traginer de carbó, veí de València, per 18 lliures una terra campa, sembrada de forment, situada en el terme de Museros. Conté àpoca de 12 lliures.

P 028

137 1500/09/13, CarletJoana Beneito, viuda de Joan Beneito, notari de València, Francesc de

Castellví, noble i cavaller, Caterina Beneito, la seua esposa, filla d'aquells i hereva universal de son pare, veïns del lloc de Carlet, venen a Baltasar de Castellví, ca-valler, veí de València, una casa amb horta situada en la parròquia de Sant Barto-meu, en el carrer de Valldigna de la ciutat de València, pel preu de 18.000 sous. Conté àpoca amb data de 15 de juliol de 1504. Continua, amb data de 18 de fe-brer de 1506, àpoca feta en favor de Joan de Cervató, noble, cavaller, veí de Va-lència, que confessa haver rebut del dit Baltasar 8.000 sous de lluïsme i quita-


ment de 553 sous i 4 diners censals, i de 552 sous i 7 diners de prorrata de la dita venda.89

P 178

138 1505/10/09, PegoCaterina, viuda de Bartomeu Saragossà, veïna de la vila de Pego, ven a

Joan Miró, mercader, per 12 lliures un censal de 20 sous, carregat sobre una terra situada en el terme de Pego, en la partida de “Favara”. Conté àpoca amb data de Pego, 9 d'octubre de 1508.

P 013

139 1507/01/31, ValènciaClàusules testamentàries de Joan Nomdedéu, prevere, en favor de la pa-

rròquia de Sant Salvador de València.

C 545/001 ff. 113r-115r

140 1507/02/22, ValènciaDídac Ferrer, cavaller, comanador de l'orde i milícia de Calatrava, jutge i

comissari reial d'amortitzacions, concedeix a Joan Sendra, prevere de la vila de Pego, manumissor del testament de la difunta Joana Torrà, viuda de Jaume To-rrà, privilegi d'amortització de 5 lliures censals per a encarregar als capellans de Pego un aniversari perpetu per l'ànima de la dita Joana. Ha pagat 25 sous per dret d'amortització, i 5 sous per dret de segell.

P 074

141 1507/05/15, DéniaJoan Miralles, agricultor de la vila de Pego, en el seu nom i com a procu-

rador de Joana, cònjuges, ven a Joan Miralles, veí de Dénia, per 13 lliures un censal de 21 sous i 8 diners, carregat sobre una casa situada en Pego en el camí de la “Sabonera”.

P 059

89 Continuen en un pergamí cosit a l'anterior, dos documents en dos columnes paral·leles. El primer, amb data de València 25 de maig de 1502, és àpoca en favor de Jaume Conill, canonge de la Seu de València, i Joan Vendrell, prevere, administradors de les dobles i aniversaris de la dita Seu, que confessen haver rebut del dits Francesc i Caterina, 100 sous pel lluïsme de la dita venda, i confir -men la venda. El segon document, amb data de València 27 de maig de 1502, és àpoca en favor de Pere Sallés, prevere beneficiat del benefici de Sant Cristòfol de Sant Nicolau de València, que con-fessa haver rebut dels dits Francesc i Caterina 100 sous per lluïsme de la dita venda pel domini di-recte que té al cens de 30 sous.


142 1508/(?)/(?), ValènciaGonsalvo de Bonilla i Joan d'Àvila, porters, de la ciutat de València, pro-

meten a Pere Penya, vicari, i a Rafel Ferriol, preveres beneficiats en l'església de Sant Salvador de València, representant tot el clero de la dita església, un per-petual de 10 sous, per raó i causa de la concessió de sepultura dins de la dita església.

C 545/001 f. 121r

143 1508/05/30, ValènciaPere Andreu, porter, i Caterina, cònjuges, prometen a Pere Penya, prevere

vicari, i a Rafel Ferriol, prevere beneficiat, representant tot el clero de l'església de Sant Salvador de València, un perpetual de 10 sous sobre una casa seua si-tuada en la dita parròquia, per raó i causa de la concessió de sepultura en la dita església.

C 545/001 f. 117r

144 1508/06/16, ValènciaClàusules testamentàries de Bernat Ferrer, veí de València, en favor de la


C 545/001 ff. 115v-116r

145 1509/01/26, PegoIsabel de Vallibrera, viuda de Joan de Vallibrera, i Damiata Torrà, viuda

d'Onofre Torrà, veïna de Pego, venen a Pere Ochoa per 20 lliures i 10 sous una terra de vinya, per a pagar deutes de l'herència.

P 090

146 1509/04/05, ValènciaClàusules testamentàries de Francina Jornet, viuda de Bernat Martí, secre-

tari del rei, de la ciutat de València, en favor de la parròquia de Sant Salvador de València.

C 545/001 f. 119r-v

147 1511/05/25, PegoJoan Miró, mercader, veí de la vila de Pego, rep 12 lliures de Caterina,

viuda de Bartomeu Saragossà, veïna de Pego, per a redimir un censal de 20 sous.

P 008


148 1511/06/20, AlziraJaume Valls, mercader de la vila d'Alcoi, en el seu nom i com a procura-

dor de Margarida Torrà (viuda de Vicent Torrà, agricultor), dels seus fills Joan i Isabel (esposa del dit Jaume Valls) i de Jaume Torrà (fill del dit Joan), veïns de la vila de Pego, confessa haver rebut de Garcia de Vera, donzell de la vila d'Al-zira, 3.000 sous per la venda de 225 sous censals.

P 092

149 1512/06/02, ValènciaClàusules testamentàries d'Isabel Martí, viuda en segones núpcies de Bar-

tomeu Domènec, garbellador (i en primeres de Joan Alegre, moliner) de la dita ciutat, en favor de la parròquia de Sant Salvador de València.

C 545/001 ff. 123r-124r

150 1513/01/19, ValènciaClàusules testamentàries de Joana Salvador, àlias la Hereva, viuda de Jau-

me Navarro, notari, en favor de la parròquia de Sant Salvador de València.

C 545/001 f. 118r

151 1513/03/27, ValènciaClàusules testamentàries de Brianda Soro, muller de Pere Salort, merca-

der de València, en favor de la parròquia de Sant Salvador de València.

C 545/001 f. 122r-v

152 1513/09/25, PegoJoan Torrà, fill de Jaume Torrà, Isabel, cònjuges, i Jaume Torrà, germà

seu, veïns de la vila de Pego, venen a Guillem Saragossà, prevere de Pego, per 45 lliures un censal de 90 sous per a pagar uns deutes que tenien amb el dit Guillem.

P 033

153 1514/03/21, PegoMiquel Rafel Simó, agricultor, veí de la vila de Pego, i Guiomar, cònju-

ges, venen a Jaume Torrà, veí de Pego, fill del difunt Joan Torrà, per 19 lliures un censal de 28 sous i 6 diners per a pagar-li 19 lliures, que li deuen per la com-pra al mateix Jaume d'unes terres situades en la partida de l'“Amorador”, del ter-me de Pego.


P 005

154 1514/04/07, PegoJaume Torrà, fill del difunt Joan Torrà, i Isabel, cònjuges, veïns de la vila

de Pego, venen a Guillem Saragossà, prevere de la vila de Planes [sic], per 19 lliures un censal de 31 sous i 8 diners.

P 020

155 1515/11/11, PegoJaume Ferran, agricultor de la vila de Pego, dóna al seu fill, Jaume, unes

terres situades en el terme de Pego en les partides de “Gaia”, de “Benigalip”, etc.

P 015

156 1515/11/30, PegoPere d'Ochoa, mercader, veí de la vila de Pego, dóna en dot al seu fill Se-

bastià, per a contraure matrimoni amb Úrsula, donzella, filla del difunt Bernat Torrà, veïna de dita vila, unes terres situades en el terme de dita vila en la partida de “Vall de Port”, i a la mort del dit Pere, una casa en la dita vila.

P 072

157 1515/11/30, PegoÚrsula Torrà, donzella, filla de Bernat Torrà, difunt, veí de la vila de Pe-

go, amb el consentiment de sa mare i tutora, Úrsula, promesa en matrimoni amb Sebastià Ochoa, veí de Pego, concedeix a aquest una dot de 3.000 sous.

P 116

158 1515/12/31, MallorcaCarta de procuració firmada per Miquel Jeroni Dezclapés, donzell de Ma-

llorca, en favor de misser Bartomeu Camós, doctor en lleis, en la causa contra Pere de la Cavalleria, donzell de Mallorca.

C 455/010

159 1516/06/20, PegoJoan Miralles, fill del difunt Simó Miralles, agricultor, i Joana, cònjuges,

veïns de Pego, venen a Guillem Saragossà, prevere de Pego, per 26 lliures i 10 sous un censal de 44 sous i dos diners, carregat sobre una casa i unes terres.

P 021


160 1517/12/22, ValladolidJoana i Carles, reis90 d'Aragó i Castella, confirmen al noble Ferran de To-

rres com a batlle del regne de València i d'Alpont.

C 542/002 doc. 5

161 1518/08/11, PegoSebastià Ochoa, agricultor, i Úrsula, cònjuges, veïns de la vila de Pego,

per tal de pagar un deute de 50 lliures a Joan Rafel i Úrsula, cònjuges, del preu d'una terra situada en el terme de Pego en la partida del “Racó de la Boia”, venen per 51 lliures a Francesc Miró, mercader de la vila de Pego, un censal de 85 sous, carregat sobre unes terres del terme de Pego.

P 048

162 1519/01/05, ValènciaClàusules testamentàries de Ferran Bellmont, mercader de València, en


C 545/001 f. 125r

163 1519/12/13, PegoAldonça, viuda de Llorenç Ferrando, veí de la vila d'Oliva, i Francesc

Joan Torrà, fill del difunt Guillem Torrà, veí de Pego, venen a Miquel Saragossà, obrer d'Oliva, 20 sous censals per les 12 lliures que li deuen.

P 103

164 1521/04/29, PegoSimó Miralles, Isabel, cònjuges, Francesc Miró, Lluís Miralles, fill de Joan

Miralles, i altres, veïns de la vila de Pego, i Azmet Moquetdem, agareno de la moreria de la dita vila, venen a Guillem Saragossà, prevere de València, per 16 lliures un violari de 46 sous, ad vitas dels nobles Francesc i Margarida Centelles, fills de Querubí Centelles, senyor de la Vall d'Aiora, en el regne de València.

P 014

90 “...regnorum nostrorum videlicet regne Castelle, Legionis, Granate, etc., anno decimo-quarto, Navarre tertio, Aragonum verum utriusque Sicilie, Hierusalem et aliorum secundo, regis vero omnium secundo”.


165 1524/04/14, ValènciaClàusules testamentàries de Pere Avellà, notari, en favor de la parròquia

de Sant Salvador de València.

C 545/001 ff. 128r-129r

166 1524/10/11, ValènciaMiquel Cortés, donzell, jutge i comissari reial d'amortitzacions, substitut

de Miquel Sanchis Dalmau, concedeix a Pere Casals, prevere, mestre en Sagrada Escriptura, i a Joan Conquist, prevere, manumissors del testament de Joan Sala, prevere, mestre en Sagrada Escriptura, privilegi d'amortització de 6 lliures cen-sals per a encarregar als capellans de Pego 10 misses anuals per l'ànima del dit Joan. Han pagat 30 sous per dret d'amortització, i 6 sous per dret de segell.

P 060

167 1525/12/28, PegoJoan Torrà, fill de Joan, net de Bernat, agricultor de la vila de Pego, i Je -

rònia, cònjuges, venen a Úrsula Sart, viuda d'Andreu Sart, notari de la vila de Dénia, resident en Pego, per 80 sous un censal de 6 sous i 8 diners.

P 034

168 1527/01/08, XàtivaJoan Portadora, doctor en ambdós drets, Jeroni Portadora (fills del difunt

Gaspar Portadora, notari i veí de Xàtiva), Pere Joan Llopis i Josep Cerdà, gen-dres del dit Gaspar, veïns de Xàtiva, en la casa del dit Gaspar, de la parròquia de Santa Tecla, presenten l'últim testament hològraf del dit Gaspar fet el 8 d'abril de 1523 en el lloc d'Agullent, del terme de la vila d'Ontinyent (document que in-sereix), que és declarat autèntic pel justícia de Xàtiva i publicat pel notari Lluís Valentí.

P 163

169 1527/02/18, PegoJoan Choquo, convers de l'alqueria de Favara del terme de Pego, conside-

rant que deu a Sebastià Ochoa, agricultor de la vila de Pego, 9 lliures per la com-pra feta a Simó Miralles, agricultor de Pego, difunt, d'unes terres situades en el terme de la dita vila en la partida del “Cabeço a la Monda”, que anteriorment pertanyien al dit Sebastià, torna a aquest les dites terres.

P 067


170 1528/09/10, ValènciaPere Ferran, donzell de València, jutge i comissari reial d'amortitzacions,

substitut de Miquel Sanchis Dalmau, donzell, concedeix als capellans de Pego privilegi d'amortització per valor de 157 lliures censals per a celebració de mis-ses i altres obres pies. Han pagat 39 lliures i 13 sous per dret d'amortització, i 7 lliures, 16 sous per dret de segell.

P 099

171 1528/09/19, GandiaJoan Ochoa, mercader de la vila de Pego, ven a Miquel Cantavella, mer-

cader de la vila de Gandia, per 20 lliures un censal de 33 sous i 4 diners.

P 023

172 1528/12/13, PegoPere Darais, agricultor de la vila de Pego, i Fresina, cònjuges, per tal de

redimir un censal venut a Andreu Ferran, agricultor de Pego, pel preu de 8 lliu-res, carregat sobre unes terres del terme de Pego en la partida de la “Sèquia”, i per a pagar altres deutes, venen a Isabel Roca i de Pintor per 10 lliures un censal de 16 sous i 8 diners.

P 066

173 1531/03/03, PegoPere Piera, agricultor de la vila de Pego, i Úrsula, cònjuges, venen a

Guillem Saragossà, prevere, per 6 lliures i 15 sous un pati i una terra en el raval de Pego.

P 043

174 1531/05/19, PegoProbable: censal o compravenda de Joan Ferran, fill d'Andreu Ferran, agri-

cultor, i Isabel.91

C 522/002 (tapes)

91 La dificultat de lectura estreba fonamentalment en que el pergamí forma les cobertes d'un llibre de notals de la Vall d'Ebo, i no es pot llegir per complet sense deteriorar l'enquadernació. Cf. “Inventario: C 522/002”.


175 1532/06/25, ValènciaRoger Pallàs, ciutadà de València, confessa haver rebut del noble Enric

Centelles, de la dita ciutat, 133 sous i 4 diners censals.

C 542/002 doc. 10b

176 1532/10/10, PegoFragment. Joan Torrà, mercader, fill de Jaume Torrà, Isabel Torrà, dona

seua, i Jaume Torrà venen a Guillem Saragossà, prevere de la vila de Pego, per 45 lliures un censal.

P 004

177 1533/01/29, ValènciaClàusules testamentàries de Caterina Llopis, viuda d'Antoni Llopis, assao-

nador de València, en favor de la parròquia de Sant Salvador de València.C 545/001 ff. 125v-126r

178 1533/01/29, ValènciaClàusules testamentàries de Caterina Llopis, viuda d'Antoni Llopis, assao-

nador de València, en favor de la parròquia de Sant Salvador de València.

C 545/001 ff. 129v-130r

179 1534/05/21, ValènciaBaltasar Antist, cavaller de la ciutat de València, confessa haver rebut de

Violant Serra i de Centelles, viuda del noble Enric de Centelles, veí de València, 525 sous dels 1.050 del lloguer anual d'una casa situada en la parròquia de Sant Bartomeu de València.

P 143

180 1534/10/21, ValènciaPere Riba, apotecari de la ciutat de València, confessa haver rebut de la

noble Violant Serra, viuda del difunt noble Enric de Centelles, 400 sous per les medicines i altres coses de la botiga.

P 176


181 1534/10/22, ValènciaInstitució del benefici dels Sants Miquel i Blai en l'església de Sant Sal-

vador de València, fundat per Àngela Carcí, viuda d'Andreu Cirera, notari de Va-lència.

C 545/001 f. 130v

182 1535/01/19, PegoFrancesc Miró, mercader, senyor del lloc de Negrals, veí de la vila de

Pego, i Angèlica, cònjuges, venen a Miquel Palau, prevere, i a Joan Palau, germà seu, i a Joan Palau, fill d'Antoni, difunt, nebot dels anteriors, mercaders de la vila de Dénia, per 54 lliures un censal de 81 sous, per tal de pagar les 54 lliures d'una casa i un pati en Pego, que els Miró havien comprat als Palau.

P 065

183 1535/03/17, ValènciaJoan de Contrabanda, caçader o montero, resident en la ciutat de València

confessa haver rebut de la noble Violant Serra i de Centelles, de la dita ciutat, 2.100 sous que li devia el seu home, ja difunt.

P 174

184 1535/04/08, ValènciaConsignació feta pels marmessors del testament de Caterina, viuda d'Anto-

ni Llopis, assaonador de València, de la renda del benefici perpetual instituït per la dita Caterina en l'església de Sant Salvador en la capella de la Verge Maria.

C 545/001 ff. 126v-127r

185 1536/06/20, ValènciaClàusules testamentàries de Pere Pérez, àlias Requena, mesurer de l'almo-

dí de València, en favor de la parròquia de Sant Salvador de València.

C 545/001 f. 133v

186 1536/10/16, ValènciaTeresa Requena, viuda de Pere Pérez, àlias Requena, mesurer de l'almodí

de València, atenent el testament del seu marit, fa concessió a l'església de Sant Salvador de València de 80 sous censals.

C 545/001 f. 134r-v


187 1537/01/25, ValènciaDomènec Urteaga, mestre picapedrer de la vila de Xàbia, confessa haver

rebut de la noble Violant Serra, viuda del noble Enric de Centelles, de la dita ciu-tat, 525 sous per l'obra de la capella que va fer en el monestir de Sant Francesc de València (210 sous els va rebre mitjançant el germà Sahuc, del dit monestir, i la resta de 315 d'ella mateix).

P 175

188 1537/04/19, PegoVenda de Cort feta per Pere Ferran, lloctinent del justícia de la vila de Pe-

go, a instàncies de Guillem Saragossà, prevere de Pego, d'una casa de Bartomeu Miralles, barber, la seua dona, Antoni Miralles, Joana, dona de Pere Miralles di-funt, Joan Miralles, fill del dit Pere, i Joana, dona del dit Joan, perquè aquestos li paguen 13 lliures i 10 sous que deuen al dit Guillem.

P 069

189 1537/08/21, PegoPere Sastre, fill de Bartomeu Sastre, agricultor de la vila de Pego, i Joana,

cònjuges, per a pagar a Joan Rafel, agricultor de dita vila, les 18 lliures que li de-vien per la compra d'una casa seua situada en dita vila, junt al “Portal d'Oliva”, li venen un censal de 30 sous, carregat sobre una terra marjal de la vila de Pego, en la partida de “Vall de Port”.

P 056

190 1537/10/17, PegoJoan Rafel, agricultor de la vila de Pego, Úrsula Rafel, cònjuges, i Barto-

meu Domínguez, agricultor de Pego, venen per 18 lliures a Guillem Saragossà, prevere de Pego, 30 sous censals.

P 093

191 1538/04/29, València92

Miquel Martínez, prevere, vicari de Sant Salvador de València, Jaume Garsia, Jaume Canals, Jeroni Velsa, Miquel Joan Torró i Marc Fenollar, preveres beneficiats, representant tot el clero de la dita església, confessen haver rebut de Gaspar Ortigues, notari, de l'oficina del mestre racional de València, parroquià de la dita església, 46 lliures pel valor d'una dobla instituïda pel dit Gaspar (in-clou privilegi d'amortització).

92 En la sagristia de Sant Salvador en ms.


C 545/001 ff. 131r-133r

192 1538/08/23, PegoJoan Rafel, agricultor de la vila de Pego, i Úrsula Rafel, cònjuges, venen a

Guillem Saragossà, prevere de Pego, per 13 lliures una terra marjal situada en el terme de Pego en la partida del “Racó”.

P 017

193 1538/10/09, PegoVenda de Cort feta per Lluís Miró, justícia de la vila de Pego, a Guillem

Saragossà d'unes terres i d'una almàssera propietat de Joan Torrà, per a pagar un deute d'aquest a Miquel Ros. Presa de possessió de les terres i de l'almàssera feta pel dit Guillem.

P 055

194 1538/10/21, ValènciaJoan d'Urteaga, notari del regne, resident en la vila de Xàbia, fill i procu-

rador de Domènec d'Urteaga, mestre picapedrer de la ciutat de València, resident en Xàbia, confessa haver rebut de Violant Serra i de Centelles, viuda d'Enric de Centelles, per mans de Bartomeu Lobrec, el seu servent,93 25 ducats d'or, que fal-taven dels 100 ducats que li devia a son pare per l'obra de pedra picada que va fer en la capella de l'església del monestir de Sant Francesc de València.

P 168

195 1539/04/14, PegoJoan Ochoa, mercader de la vila de Pego, germà del difunt Sebastià Ochoa,

agricultor de la dita vila, i curador amb Úrsula, viuda del dit Sebastià, dels fills d'aquests, ven per 217 lliures i 10 sous a la dita Úrsula unes terres i una casa.

P 076

196 1539/05/02, ValènciaLluís Munyós, fabricant d'imatges o entretallador de la ciutat de València,

confessa haver rebut de Violant Serra i de Centelles, viuda del noble Enric de Centelles de la dita ciutat, de mans de Bartomeu Lobrec, servent94 de la dita Vio-lant, 714 sous, és a dir, 525 per la fusta i mà d'obra d'un retaule que va fer per a la capella que la dita Violant va manar construir en el monestir de San Francesc

93 alumnus en ms.94 alumnus en ms.


de València, i 189 per set claus que va fer al sostre de la dita capella i per dos imatges d'àngels fixades al dit retaule.

P 140

197 1539/10/27, [València]Memòria95 del clero de Sant Salvador de València donant la capella de

Sant Antoni a Isabel Domingues, la qual dota la dita capella amb uns perpetuals carregats sobre unes cases seues situades a la plaça dels “Badies”, devallant a la plaça del “Forat”, de la dita església.

C 545/001 f. 135r

198 1540/04/17, ValènciaJaume Magostera, fuster de la ciutat de València, confessa haver rebut de

Violant Serra i de Centelles, viuda del noble Enric de Centelles, veí de València, per mà de Bartomeu Lobrec, 35 lliures i 8 sous pel preu de la fusta i mà d'obra en una capella que la dita Violant va manar construir en el monestir de San Francesc de la dita ciutat de València.

P 141

199 1540/05/20, PegoVenda de Cort feta per Martín Machi, justícia de la vila de Pego, a instàn-

cia de Joan Caburgeda, notari, procurador i en nom del noble Gundizalbo Dixern, i pressa de possessió davant Guantholni Sendra, justícia de Pego, del morerar, dit “Lo Morerar Gran”. La venda es va fer per a pagar 56 lliures i 5 sous que se de-vien al dit Joan pels 225 sous censals que originalment veneren Jaume Valls, mer-cader d'Alcoi, Margarida Torrà (viuda de Vicent Torrà, agricultor), els seus fills Joan i Isabel Torrà (esposa del dit Jaume), i Jaume Torrà (fill del dit Joan) al mestre Garcia de Vera, donzell, el 20 de juny de 1511, pel preu de 3.000 sous. El morerar el va comprar i va prendre possessió d'ell Guillem Saragossà, prevere, el qual va presentar un document de César Borja, procurador general i batlle de la vila i ducat de Gandia (datat en Gandia el 19 de maig de 1540), perquè el dit Guillem poguera prendre possessió del morerar. L'anunci de la venda (del 20 de maig de 1530) i la compra (del 23 de novembre de 1536) precedeixen la Venda de Cort.

P 105

95 “Sia memòria com lo venerable clero...” en ms.


200 1541-1548, PegoFragment. Venda de Cort feta per Bartomeu Tamarit, justícia de Pego, de

béns de la família Torrà. La venda es fa per a pagar uns deutes (pareix ser que a Beatriu Muntanyana). L'instrument de venda està fet per Pere Saragossà, notari d'Alzira. El comprador pareix ser el prevere Guillem Saragossà.

P 106

201 1541/10/31, [València]Jaume Giner, doctor en drets, rector de l'oficialia valentina, a instàncies de

Tomàs Ripoll, rector de l'església de Sant Tomàs de València, com a síndic de les altres parròquies de la ciutat de València, atenent el testament de Vicent Borrell –pel qual dóna als bacins de les dotze parròquies de la dita ciutat, 10 lliures de renda anual a cada parròquia, a fi que el dia de Totsants repartisquen pa i com-pren roba per als pobres, i mana als 12 baciners (a càrrec de llurs consciències) a celebrar una missa l'endemà del dia del repartiment del pa per l'ànima del dit Vi-cent–, determina que de les 10 lliures es paguen 25 sous a cada un dels baciners.

C 545/001 f. 135r-v

202 1542/08/22, ValènciaMiquel Dasí, canonge de la Seu de València, administrador de l 'Almoina,

i Jerònia Cardona, filla del difunt noble Joan de Cardona, institueixen una dot matrimonial de 10.000 sous en favor de Pere Peris, veí de Pego.

P 044

203 1543/01/20, PegoPere Darais, agricultor de la vila de Pego, i Fresina, cònjuges, per a pagar a

Joan Rafel, artiller, veí de la vila d'Oliva, gendre seu, les 60 lliures que li devien en concepte de dot matrimonial i altres deutes, li venen [sic] unes terres situades en el terme de Pego en les partides de “Cotes” i de “Sèquies”, valorades en 60 lliures.

P 018

204 1545/02/20, ValènciaBaltasar de Castellví, noble de la ciutat de València, hereu del noble Bal-

tasar de Castellví per mort del noble Pere de Castellví, son pare, ven a Agnés Manrique i de Llopis, filla del noble Joan Llopis, veí de la vila de Xelva, una casa amb hort en la ciutat de València en la parròquia de Sant Bartomeu en el carrer de Valldigna, per 20.000 sous.


P 170

205 1545/07/23, ValènciaMiquel Assio, canonge de la Seu de València, procurador i administrador

de l'Administració de dobles i aniversaris de la dita Seu, i Dídac Vasco, prevere beneficiat del benefici de Sant Cristòfol de l'església parroquial de Sant Nicolau de la dita ciutat, venen a Agnés Manrique i de Llopis, filla del noble Joan Llopis, de la vila de Xelva, al preu de 20 sous per a l'administració de dobles i de 30 per al dit Dídac, la fadiga de la venda d'una horta en la parròquia de Sant Bartomeu, en el carrer de Valldigna, de la ciutat de València, feta pel noble Baltasar Cas-tellví, com hereu universal del seu avi, el noble Pere de Castellví (amb document públic fet pel notari Lluís Valleriola), subjecta al domini directe de la dita Admi-nistració de les dobles i del dit Dídac.

P 145

206 1545/11/24, ValènciaClàusules testamentàries de Lluïsa Gurrea, viuda de Bartomeu Avellà, fle-

quer de València, en favor de la parròquia de Sant Salvador de València.

C 545/001 f. 136r-v

207 1546/07/12, PegoLluís Auhir, verguer del batlle general de València, resident en la vila de

Pego, ven a Beatriu Muntanyana, viuda de Pere Muntanyana, agricultor de la dita vila, per 9 lliures unes terres situades en el terme de la dita vila en la partida de les “Quintanes”.

P 075

208 1547/04/20, Malliani96

El papa Pau III comissiona a l'arquebisbe de València perquè execute el contingut de la littera introclusa (en paper, que insereix) del cardenal Guidicioni, sobre nul·litat matrimonial de Maria Gómez i Dídac Sancii.

C 415/006

209 1547/04/20, PegoFrancesc Joan Miralles, agricultor de la vila de Pego, com a curador dels

fills del seu germà difunt, Joan Miralles, agricultor, ven a Guillem Saragossà,

96 Diòcesi Portuense, Itàlia.


prevere de la vila de Pego, per 12 lliures unes terres marjals, situades en el terme de Pego.

P 045

210 1547/09/29, ValènciaMiquel Àngel Argüedes, mercader, i Margarida Anna Natal i d'Argüedes,

cònjuges, veïns de la ciutat de València, venen a Pere Piquer, prevere beneficiat de la parròquia de Sant Nicolau, la quarta part pro indiviso d'una casa amb horta en el carrer dels “Baiones” (que és el carrer que va des de l'església a la plaça de l'“Àngel”), tinguda sota el domini directe del prevere Miquel Vich, canonge de la Seu de València i rector de la parròquia del lloc de Quart, pel preu de 57 lliu res i 10 sous, que confessen haver rebut.

P 149

211 1547/11/08, PegoDamiata Ochoa, donzella, filla i hereva de Sebastià Ochoa, agricultor di-

funt, veí de la vila de Pego, ven al rector de Pego per 5 lliures un censal de 8 sous i 4 diners. Afegeix una nota del 27 de febrer de 1548 en la que se notifica a Bar -tomeu Domínguez, que no pague a la dita Damiata els 8 sous i 4 diners, sinó que ho faça directament al rector de Pego.

P 109

212 1547/11/13, PegoÚrsula Ochoa, viuda de Sebastià Ochoa, agricultor de Pego, ven a Miquel

Sanchis, agricultor de Pego, per 36 lliures un censal de 60 sous, carregat sobre unes terres que té en Pego.

P 117

213 1548/02/09, PegoPere Domínguez, agricultor de Pego, i Jerònia, cònjuges, restitueixen a

Guillem Saragossà, prevere de Pego, una terra d'oliveres i garrofers situada en la partida del “Corral de Fora”, del terme de Pego, que anteriorment li havien com-prat pel preu de 25 lliures.

P 007

214 1548/02/17, PegoVenda de Cort d'un corral, feta per Bartomeu Tamarit, justícia de Pego, a

instàncies de Beatriu Muntanyana, viuda de Pere Muntanyana, agricultor de Pe-go, per a pagar a la dita Beatriu uns censals que Jaume Valls, mercader d'Alcoi,


Margarida Torrà, viuda de Vicent Torrà, agricultor, els seus fills Joan i Isabel (esposa del dit Jaume Valls) i Jaume Torrà (fill del dit Joan), veïns de la vila de Pego, havien venut i originalment carregat a Garcia de Vera, donzell de la vila d'Alzira, segons consta en instrument públic fet per Pere Saragossà. El mateix 17 de febrer de 1548 la dita Beatriu Muntanyana pren possessió del corral de mans de Pere Peris, justícia de Pego.

P 111

215 1548/04/07, ValènciaMiquel Jeroni Berenguer, veí de València, administrador i clavari de l'any

de l'Hospital General de València, confessa haver rebut de Serafí de Centelles, fill i hereu de la difunta noble Violant Serra i de Centelles, per mà de Gaspar Se-rrano, prevere beneficiat en l'església parroquial de San Bartomeu de València, i un dels manumissors del testament de la dita Violant, 10.000 lliures legades en el seu testament de 1546.

P 144

216 1549/11/26, ValènciaPere de Ça Noguera, regent del noble Lluís Carroz de Vilaragut, cavaller,

consiliari del rei, batlle general de la ciutat i regne de València, per tal de pagar a Jeroni Tagell, veí de la dita ciutat, uns deutes de 195 sous censals, carregats originalment per Honorat Esteve i Maria Magdalena Natal i Esteve, cònjuges, a Vicent Borrell, posa en pública subhasta una casa amb hort (“la qual casa té una porta falsa en la dita horta que dóna a un adzucacum 97 o carreró, que va a la plaça de l'Àngel”). La casa la compra Pere Piquer, rector de Planes i beneficiat de Sant Nicolau de València, amb totes les càrregues.98

P 150

217 1550 (ca.), [Pego]Fragments. Sebastià Ochoa, agricultor, cònjuge d'Úrsula, nomena manu-

missor del seu testament al seu germà Joan Ochoa, mercader.

P 122

97 Torne a assenyalar aquí que atzucac no és un carreró sense eixida, sinó un carreró estret i tortuós (carreró sense eixida es diu en àrab zankat makfula).

98 El dit Pere diposita els diners i pren possessió de la casa i horta. Posteriorment, Miquel Vich, rector de Quart, canonge de la Seu de València, que tenia el domini directe d'una part del dit hortet, reclama el lluïsme (que li se paga) i el dit Miquel ratifica la venda. Hi ha altres càrregues i altres reclamacions. Es copien cada un dels nombrosos documents aportats: albarans, testaments, no-menaments de procuradoria, àpoques, etc.


218 1550/10/24, PegoFrancesc Joan Miralles, agricultor de la vila de Pego, Isabel Miralles, còn-

juges, i Cosme Miralles, notari de la vila de Pego, venen al rector i preveres de l'església parroquial de Pego, representats per Joan Pellejà, vicari de dita església, per 12 lliures un censal de 20 sous, carregat sobre unes terres morerars situades en el terme de Pego en les partides de les “Fonts de Bullent” i de les “Sèquies”.

P 010

219 1551/03/04, ValènciaDídac Vasco, com a procurador de Joan Estalrich, prevere beneficiat del

benefici de Sant Cristòfol en l'església de Sant Nicolau de València, concedeix a Miquel de Centelles, cavaller, veí de València, al preu de 30 sous part de la fa -diga de la venda d'una casa amb horta en la parròquia de Sant Bartomeu, venuda per Francesc Ladro, vicecomte de Xelva, i Agnés Manrique i de Lópiz, cònju-ges, al preu de 18.000 sous; a més a més rep 5 lliures per part del lluïsme que li correspon.99

P 147

220 1553/12/19, PegoVenda de Cort feta per Lluís Puig, fill de Lluís, justícia de la vila de Pego,

en favor de Guillem Saragossà, prevere, contra els germans Torrà per a pagar uns deutes.

P 051

221 1554/01/02, PegoBartomeu Sastre, agricultor de la vila de Pego, i Joana Sastre, cònjuges,

venen a Jerònia de Cardona i de Peris, dona de Pere Peris, mercader de Pego, una terra d'olivar en el terme de Pego, partida de les “Sèquies”, per 41 lliures, 2 sous i 7 diners.

P 088

99 A continuació un segon document amb la mateixa data: Joan Exarch, canonge de la Seu de València, administrador i procurador de l'Administració de dobles i aniversaris de la dita Seu, con-cedeix a Miquel de Centelles, cavaller, veí de València, al preu de 20 sous part de la fadiga de la ven-da d'una casa amb horta en la parròquia de Sant Bartomeu, venuda per Francesc Ladro, vicecomte de Xelva, i Agnés Manrique i de Lópiz, cònjuges, al preu de 18.000 sous; a més a més rep 5 lliures per part del lluïsme que li correspon.


222 1555/01/20, ValènciaAntoni Taula, assaonador, veí del camí d'Alboraia, de l'horta de València,

i Isabel Valdoví, cònjuges, venen a Guillem Saragossà, prevere de València, per 15 lliures un censal de 25 sous i 10 diners.

P 031

223 1555/03/07, PegoJaume Ferrando, agricultor de la vila de Pego, per a pagar la dot de la

seua filla Àngela, ven a Jeroni Sala, gendre seu, veí de Pego, per 10 lliures unes terres situades en el terme de Pego, i uns censals, amb pagament de fadiga (i dos gallines pro lluïsme) a Andreu Puig, prevere de Pego.

P 097

224 1555/10/22, PegoFrancesc Joan Torrà, agricultor de Pego, i Isabel Torrà, cónjuges, venen a

Guillem Saragossà, prevere, per 10 lliures un censal de 16 sous i 8 diners, per a pagar un deute que devien al mateix Guillem.

P 124

225 1556/09/22, PegoFrancesc Piera, agricultor de la vila de Pego, i Beatriu Piera, cònjuges, ve-

nen a Lluís Millares, agricultor de Pego, manumissor del testament de Miquel Millares, per 22 lliures un censal de 35 sous i 8 diners, carregat sobre una casa en el raval de Pego amb unes terres contigües, i una terra situada en la partida d'“Adzaneta”.

P 011

226 1557 (vel post), [Pego]Andreu Puig, prevere de la vila de Pego, ven a Miquel Mestre, el Major,

agricultor de Pego, pel preu de 50 lliures, que confessa haver rebut, un censal de 83 sous i 4 diners.

P 115

227 1557/08/06, ValènciaClàusules testamentàries de Gaspar Ortigues, notari, en favor de la parrò-

quia de Sant Salvador de València.

C 545/001 f. 137r-v


228 1559/11/20, ValènciaJoan de Brisuela, mercader, veí de València, procurador del noble Dídac

Ferrer, cavaller, jutge i comissari reial d'amortitzacions, concedeix a Lluís Miró, notari d'Oliva, manumissor del testament de la difunta Brígida Montoro i de Mi-ró, esposa seua, i a Joana Miró, viuda de Lluís Miró (sic), manumissora del testa-ment del dit Lluís, privilegi d'amortització de 18 lliures censals per a encarregar als capellans de Pego 12 aniversaris anuals per l'ànima del dit Lluís i un aniver-sari per l'ànima de la dita Brígida. Han pagat 90 sous per dret d'amortització, i 18 sous per dret de segell.

P 102

229 1560/03/08, PegoPere Joan Alçamora, notari de València, jutge substitut i subdelegat del

noble Dídac Ferrer, cavaller, jutge i comissari reial d'amortitzacions, concedeix a Gaspar Miralles, agricultor de Pego, hereu de Pere Miralles, agricultor difunt de dita vila, dret d'amortització de 5 lliures censals per a encarregar als capellans de Pego un aniversari perpetu per l'ànima del dit Pere i per tots els fidels difunts. Ha pagat 25 sous per dret d'amortització, i 5 sous per dret d'escrivania.

P 120

230 1560/11/19, PegoIsabel Tena, viuda de Joan Tena, notari de la vila de Pego, ven a Beatriu

Muntanyana, viuda de Pere Muntanyana, agricultor de Pego, per 44 lliures i 8 sous un censal de 21 sous i 8 diners.

P 001

231 1561/07/09, FavaraMiquel Mocheddem, òlim Borayam, convers del lloc de Favara del terme

de la vila de Pego, i Jerònia, òlim Fàtima, cònjuges, compren a Joan Pellejà, pre-vere de Pego, per 4 lliures i 10 sous unes terres situades al terme d'Hisber, en la partida de les “Aljubeies”.

P 081

232 1561/09/19, PegoVenda de Cort feta per Pere Joan Peris, justícia de la vila de Pego, d'una

casa situada en la vila de Pego i altres béns, a instàncies de Guillem Saragossà, prevere, contra Joan Miralles, fill de Simó, agricultor, i Joana, cònjuges, per a pagar uns deutes.


P 022

233 1562/04/13, ValènciaClàusules testamentàries de Gaspar Ortigues, notari, en favor de la parrò-

quia de Sant Salvador de València.

C 545/001 f. 138r

234 1562/10/19, PegoSimó Miralles, fill de Simó, agricultor de la vila de Pego, ven a Andreu

Puig, prevere, síndic del clero parroquial de dita vila, per 10 lliures un censal de 16 sous i 8 diners.

P 057

235 1563/06/13, XàtivaLluís Alçamora, fuster de Xàtiva, ven a Jeroni Muntanyana, mercader de

la vila de Pego, per 55 lliures un censal de 33 sous i 4 diners.

P 032

236 1564/(?)/(?), [Pego]Fragment. Possible: Vicent [Sales, agricultor de la vila de Pego, millora

la dot a Damiata Ochoa, i li dóna una casa i unes terres en el terme de Pego, par-tida dels “Camps del Pla”.

P 042

237 1564/09/24, PegoIsabel Mestre, viuda de Pere Mestre, agricultor de la vila de Pego, ven a

Joan Pellejà, prevere, vicari de la parròquia de Pego, una casa en el raval de Pego per 15 lliures i 10 sous, carregada amb un censal de 15 sous i 10 diners a favor de la confraria de la Verge Maria, de Pego, redimibles per 9 lliures i 10 sous.

P 041

238 1565/06/22, PegoJoan Císcar, fill de Lluís, agricultor, i Úrsula, cònjuges, veïns de la vila de

Pego, venen a Andreu Puig, prevere, síndic beneficiat de la parròquia de Pego, per 5 lliures un censal de 8 sous i 4 diners.

P 050


239 1565/07/07, ValènciaDídac Ferrer, cavaller i comissari reial d'amortitzacions, concedeix a Gui-

llem Sastre i Bartomeu Sastre, agricultors de Pego, hereus de Bernat Sastre, pre-vere difunt, privilegi d'amortització de 31 lliures i 4 sous censals per a encarregar als capellans de Pego una missa hebdomadària per l'ànima d'Àngela Sastre i de Pelegrí, conforme al testament del dit Bernat. Han pagat 7 lliures i 16 sous per dret d'amortització, i 31 sous i tres diners per dret de segell.

P 123

240 1566/04/06, ValènciaDídac Ferrer, cavaller, jutge i comissari reial d'amortitzacions, concedeix

a Guillem Síscar, agricultor de la vila de Pego, manumissor del testament de Bar-tomeu Síscar, agricultor de Pego, privilegi d'amortització de 6 lliures censals per a encarregar als capellans de Pego un aniversari perpetu per l'ànima del dit Bar-tomeu. Ha pagat 30 sous per dret d'amortització, i 6 sous per dret de segell.

P 030

241 1566/06/22, PegoLluís Miralles, fill de Lluís, agricultor de la vila de Pego, per a donar

compliment al testament d'Esperança Miralles, cònjuge seua, dóna a Andreu Puig, prevere, com a síndic del clero de la parròquia de Pego, un censal de 8 sous i 4 diners anuals, carregat sobre unes terres del terme de la dita vila en la partida del “Corral de Soto”, per a celebrar un aniversari anual per l 'ànima de la dita Es-perança.

P 063

242 1566/12/18, PegoBartomeu Rajadell, obrer, i Caterina, cònjuges, veïns de la vila de Pego,

venen al rector i preveres de Pego, per 10 lliures un censal de 16 sous i 8 diners per a celebrar dos aniversaris anuals, un per l'ànima de Miquel Torrà i l'altre per l'ànima d'Isabel Candel i de Corts, difunta esposa de Francesc Corts.

P 026

243 1567/08/17, PegoBartomeu Tamarit i Alexandre Tamarit, fill seu, veïns de la vila de Pego,

venen a Joan Pellejà, prevere de Pego, per 5 lliures un solar situat en el raval de Pego.

P 052


244 1567/09/29, Pego100

Vicent Ferrer, mercader de la vila d'Ondara, veí de Pego, en el seu nom i com a procurador de Tomasa Margarit i de Ferrer, la seua esposa, Joan Banyuls, mercader de Teulada, i Damiata Ferrer i de Banyuls, cònjuges, venen a Josep To-rrà, veí de Pego, per 150 lliures un censal de 250 sous, carregat sobre un molí fariner i unes terres contigües, situades en el terme d'Ondara en la partida de l'“Alfatara” (el domini directe del qual molí i terres és de Francesc Roís de Liori i de Cardona, almirall d'Aragó, marqués de Guadalest i senyor d'Ondara).

P 019


a Francesc Miró, mercader de la vila de Pego, manumissor del testament de Lluís Torres, privilegi d'amortització de 8 lliures censals, 6 sous i 8 diners per a encarregar als capellans de Pego un aniversari perpetu per l'ànima del dit Lluís. Ha dipositat en la taula de canvis 41 sous, 8 diners per dret d'amortització, i 8 sous, 4 diners per dret de segell.

P 094

246 1568/08/13, PegoFrancesc Sendra, el Jove, agricultor, fill de Francesc Sendra i d'Isabel Oli-

va, cònjuges, veïns de la vila de Pego, ven a Josep Torrà, mercader de Pego, per 123 lliures un censal de 205 sous.

P 047

247 1569/09/23, PegoJosep Torrà, mercader, i Mateua Anna Sales, cònjuges, veïns de la vila de

Pego, venen per 127 lliures, 13 sous i 11 diners uns censals a Miquel Machi de Suasola, cavaller, veí de la dita vila.

P 068

248 1569/09/29, AlziraJerònia Girbés i de Llàzer, viuda de Bartomeu Llàzer, agricultor (en el seu

nom i com a tutora dels seus fills Antoni i Bartomeu), Bartomeu Sabater, agricul-tor, i Andreu Barberà, fuster101 del lloc d'Algemesí, terme d'Alzira, venen a Cate-rina Niego i d'Olzina, viuda de Miquel Olzina, agricultor, un cens de 183 sous i 4

100 En el camí de “Benituba”, front a “La Quintana”, propietat de Pere Piera, en ms.101 lignarius en ms; també pot ser llenyater, fins i tot sabater de fusta.


diners pel preu de 110 lliures, carregat sobre 50 fanecades de terra, situades en la partida de “Xara” del terme d'Alzira.

P 158

249 1570/(?)/(?), (?)Fragment cremat. Probable testament de Francesc Exarch, cavaller de Xà-

tiva, resident en València, en favor de la seua filla Jerònia, monja del monestir de la Trinitat de València, i del seu fill Miquel.

P 185

250 1570/03/09, AlziraJeroni Salars, agricultor, i Leonora, cònjuges, venen a Bautista Tomàs,

agricultor, pel preu de 120 lliures unes cases situades en el raval de Santa Maria d'Alzira (que limiten amb cases de Miquel Just, amb el Xúquer i amb el camí reial de València), el domini directe de les quals és de Leonor de Vilanova.102

P 161

251 1571/02/20, PegoFrancesc Tamarit, fill de Bartomeu, agricultor, i Úrsula Moltó, cònjuges,

veïns de la vila de Pego, venen a Jeroni Vives, rector, a Joan Pellejà, Martín Da-rays i Andreu Puig, preveres beneficiats, i als capellans de l'església parroquial de Pego, per 10 lliures un censal de 16 sous i 8 diners, per a celebrar dos aniver-saris anuals per l'ànima de Jaume Rovira i de Joana Rovira, carregat sobre una casa situada en Pego.

P 054

252 1571/07/16, ValènciaJoan de Brizuela, substitut de Dídac Ferrer, jutge i comissari reial d'amor-

titzacions, concedeix a Joan Sendra, prevere de la vila de Pego, manumissor del testament de Joana Rovira, filla del difunt Jaume Rovira, agricultor de la dita vi-la, privilegi d'amortització de 10 lliures censals per a encarregar als capellans de Pego dos aniversaris perpetus per l'ànima dels dits Joana i Jaume. Ha pagat 50 sous per dret d'amortització, i 10 sous per dret de segell.

P 079

102 Dades completades d'una còpia en paper conservada junt al document en pergamí.


253 1572/02/04, ValènciaMiquel Grasida, parador103 de la ciutat de València, confessa haver rebut

de Baltasar de Centelles, cavaller de la dita ciutat de València, per mà de Tomàs Martí, notari, 20 lliures que el dit Baltasar li devia.

P 142

254 1572/02/29, PegoMagdalena Sendra i de Miralles, viuda de Lluís Miralles, veí de la vila de

Pego, ven al rector i preveres de la parròquia de Pego, representats per Andreu Puig, prevere síndic, per 7 lliures un censal d'11 sous i 8 diners per a celebrar aniversaris per l'ànima de Lluís Plomer, obrer de la vila d'Ondara.

P 027

255 1572/10/17, PegoCaterina Serra, viuda de Nadal Serra, agricultor de la vila de Pego, ratifica

la compra feta a Guillem Saragossà, prevere de dita vila, d'un hort en la partida dels “Horts” de dita vila per 13 lliures, compra feta a favor de Joan Pellejà, pre-vere de la mateixa vila.

P 038

256 1573/04/06, ValènciaDídac Ferrer, cavaller, jutge i comissari reial d'amortitzacions, concedeix a

Úrsula Ochoa, viuda de Sebastià Ochoa, agricultor de la vila de Pego, manumis-sor del testament de Bartomeu Síscar, agricultor de Pego, privilegi d'amortització de 30 lliures censals per a encarregar als capellans de Pego 6 aniversaris anuals per l'ànima del dit Bartomeu. Ha pagat tres lliures i 15 sous per dret d'amortitza-ció, i 30 sous per dret de segell.

P 036

257 1573/12/18, PegoÚrsula Torrà i d'Ochoa, viuda de Sebastià Ochoa, agricultor, i Damiata

Ochoa i de Sales, filla d'aquells i viuda de Vicent Sales, agricultor, veïns de la vila de Pego, elegeixen marmessors seus als capellans de la parròquia de la dita vila i a Joan Sendra, prevere de Pego, constituint hereus seus entre altres a l'Hospital General de la ciutat de València, a l'Hospital de la vila de Pego i a les ermites de l'Arcàngel Sant Miquel i de Sant Antoni de Pego. Darrere d'una primera firma

103 panniparator en ms.


del notari, continua el testament. Hi ha una valoració global de 1.361 lliures i 19 sous, com a suma dels béns de les difuntes distribuïda segons les seues voluntats.

P 012 i 077

258 1574/01/18, PegoLluís Puig, agricultor, i Úrsula Sendra de Puig, cònjuges, veïns de la vila

de Pego, venen a Francesc Joan Banyuls, mercader de la dita vila, per 64 lliures un censal de 106 sous i 8 diners.

P 002


a Joan Reig, agricultor de la vila de Pego, manumissor del testament de Caste-llana Ginera i de Reig, la seua difunta esposa, privilegi d'amortització de 5 lliures censals per a encarregar als capellans de Pego un aniversari anual per l 'ànima de la dita Castellana. Ha pagat 25 sous per dret d'amortització, i 5 sous per dret de segell.

P 037

260 1574/03/02, PegoAntoni Olzina i Joana Bisquert d'Olzina, cònjuges, veïns de Pego, confes-

sen haver rebut de Joan Pellejà, prevere de Pego, 19 lliures pels 31 sous i 8 di -ners censals carregats originalment per Miquel Rafel.

P 118

261 1574/12/13, ValènciaMelcior Donat, mercader de la ciutat de València, jutge substitut i subde-

legat de Dídac Ferrer, comissari reial d'amortitzacions, concedeix privilegi d'amortització de 30 lliures censals a Jaume Joan Miró, veí de la vila de Pego, hereu del difunt Andreu Miró, per a encarregar als capellans de la parròquia de Pego una missa hebdomadària per l'ànima del dit Andreu. Ha pagat 7 lliures i 15 sous per dret d'amortització, i 30 sous per dret de segell.

P 091

262 1575/03/19, RomaJaume de Sabellis, cardenal de Santa Maria in Trastèvere, vicari general

del papa Gregori XIII, admet a Antoni Font, fill de Jaume Font i de Joana Cam-pello, a la tonsura clerical.


C 427/011 doc. 1

263 1575/05/27, DéniaDamiana Fàbregues i de Cerdà, esposa de Bernat Cerdà, mariner de la

vila de Dénia, en el seu nom i com a procuratriu del seu marit, ven a Joan Carrals, prevere, prepòsit de la Seu valentina, per 100 lliures un censal de 150 sous, carregat sobre una casa situada en Dénia, al carrer dels “Hostals”.

P 009

264 1575/07/22, PegoJoan Gema, àlias Castellano, convers del lloc de Benumeia del terme de la

vila de Pego, i la seua dona, venen a Lluís Moqueddem, convers del lloc de Fa-vara del terme de dita vila, per 20 lliures unes terres marjals situades en el terme de dita vila en la partida de les “Marjals Majors”, pagant a Andreu Puig, prevere beneficiat de la Santíssima Trinitat de la parròquia de Pego, 30 sous per dret de lluïsme.

P 061

265 1577/01/11, PegoFrancesc Joan Sendra, agricultor, i Isabel Olzina i de Sendra, cònjuges,

veïns de Pego, venen a Joan Domíngues, agricultor de Pego, un censal de 66 sous i 8 diners, per a pagar-li les 40 lliures que li devien per unes terres que li havien comprat anteriorment, situades en el terme de Pego en la partida de “Mostalla”.

P 025

266 1577/04/01, ValènciaClàusules testamentàries d'Isabel Joan Barrera i de Roig, viuda, en favor


C 545/001 f. 141r-v

267 1578/08/30, ValènciaBernat Colomer, prevere beneficiat de Sant Pere Màrtir i Sant Nicolau de

València, Miquel Jaume Serra i altres104 preveres beneficiats de la dita església, en consell parroquial, com hereus del prevere Pere Piquer (beneficiat de la dita

104 Antoni Cardona, Antoni Rovira, Gaspar Genovés, professors de Sagrada Escriptura, Vi-cent Peres, Francesc Dimas Pellicer, Andreu Cabeça, Miquel Martín, Lluc Rafel, Bartomeu Saura, Agustí Peris, Francesc Martí, Bautista Ferrer, Jeroni Vicent Otesia, Miquel Joan Sebastià, Lluís Mar-tí, Pere Ferrandis i Fabià Calbo.


església) per testament fet en octubre de 1548, venen a Simó Frígola, doctor en ambdós drets i consiliari reial, per 10.920 sous una casa amb hort, situada en la parròquia de Sant Bartomeu de València, en el carrer dels “Baiones”, que el dit Pere havia comprat en pública subhasta feta per Lluís Ximènez, exceptuant un tros de 36 x 18 pams que són de l'abat de Poblet.105

P 151

268 1578/10/06, ValènciaDídac Ferrer, cavaller, jutge i comissari reial d'amortitzacions, concedeix a

Raimon i Antoni Ferrando, agricultors de la vila de Pego, manumissors del testa-ment d'Àngela Miralles i de Ferrando, privilegi d'amortització de 5 lliures censals per a encarregar als capellans de Pego un aniversari perpetu per l'ànima de la dita Àngela. Ha pagat una lliura i 15 sous per dret d'amortització, i 5 sous per dret de segell.

P 078

269 1579/03/16, MadridFelip, bisbe de Plasència, nunci de Gregori XIII en els regnes d'Espanya,

comissiona a l'arquebisbe de València i al bisbe de Tortosa, perquè executen el contingut d'una littera introclusa (en paper, que insereix) sobre una causa judi-cial d'Agustí d'Oliva contra Alfons Gregori, oficial del bisbat de Terol.

C 455/011

270 1579/06/19, ValènciaLluís de Castellví, cavaller, veí de la ciutat de València, jutge substitut de

Dídac Ferrer, comissari reial d'amortitzacions, concedeix a Miquel Salelles, agri-cultor de Pego, privilegi d'amortització de 18 lliures censals per a encarregar als capellans de Pego tres aniversaris perpetus per l'ànima del dit Miquel i dels seus. Ha pagat dues lliures i 5 sous (“facta gratia de medietate, quia est voluntaria”) per dret d'amortització, i 18 sous per dret de segell.

P 121

105 En 1578/09/04 firma el document el germà Jaume Lledó, prevere, frare del convent de Sant Vicent Màrtir extramurs de València, de l'orde cistercenca, com a síndic ecònom del convent de Santa Maria de Poblet, de la diòcesi Tarraconense, senyor dels llocs de Quart i d'Aldaia, que té el domini directe d'una part de la casa venuda, confessant haver rebut la part proporcional.


271 1579/07/11, PegoJoan Domínguez, agricultor, i Esperança Ferran i de Domínguez, cònju-

ges, veïns de la vila de Pego, venen a Joan Ferran, fill de Francesc, mercader de Pego, per 40 lliures un censal de 66 sous i 8 diners.

P 084


a Jeroni Vives, rector de la vila de Pego, manumissor d'Úrsula Torrà i d'Ochoa (esposa difunta de Sebastià Ochoa) i de Damiata Ochoa i de Sales (esposa difun-ta de Vicent Sales), de la dita vila de Pego, privilegi d'amortització de 527 lliures i 11 sous censals per a encarregar als capellans de Pego la celebració de misses i altres obres pies. Ha dipositat en la taula de canvis 131 lliures, 12 sous i 8 diners per dret d'amortització, i 26 lliures, 6 sous i 7 diners per dret de segell.

P 112


a Guillem Ahuir, ferrer, i a Jaume Sastre, agricultor de la vila de Pego, manumis-sors del testament de Bartomeu Síscar, agricultor de Pego, privilegi d'amortit-zació de 10 lliures censals per a encarregar als capellans de Pego dos aniversaris anuals, un per l'ànima del dit Lluís i l'altre per la de la seua esposa, Caterina Mi-ralles. Han pagat 50 sous per dret d'amortització, i 10 sous per dret de segell.

P 096

274 1579/10/12, ValènciaDídac Ferrer, cavaller, veí de València, jutge i comissari reial d'amortitza-

cions, concedeix a Miquel Sellés, agricultor de la vila de Pego, pare i manumis-sor del testament de Violant Sellés i de Torrà, esposa de Joan Torrà, agricultor de la dita vila, privilegi d'amortització de 5 lliures censals per a encarregar al rector i capellans de Pego un aniversari perpetu per l'ànima de la dita Violant. Ha pagat 25 sous per dret d'amortització, i 5 sous per dret de segell.

P 104

275 1580/06/27, MadridFelip, bisbe de Plasència, nunci de Gregori XIII en els regnes d'Espanya,

comissiona als jutges del sínode valentí perquè executen el contingut d'una litte-


ra introclusa (en paper, que insereix), sobre separació matrimonial de Margarida Arabina i Joan Ardanza.

C 416/003

276 1582/04/29, MadridLluís Taberna, bisbe Laudense,106 nunci de Gregori XIII en els regnes

d'Espanya, comissiona a l'arquebisbe de València i al bisbe de Sogorb, perquè executen el contingut d'una littera introclusa (en paper, que insereix) sobre l'ad-ministració de justícia en la causa del bisbe d'Oriola.

C 390/003

277 1584/07/03, MadridLluís Taberna, bisbe Laudense,107 nunci del papa en els regnes d'Espanya,

comissiona a l'arquebisbe de València, perquè execute el contingut d'una littera introclusa (en paper, que insereix) sobre una causa judicial entre el fiscal de la cúria del bisbat d'Oriola i Pere Saplana.

C 455/008

278 1585/02/01, RomaJaume de Sabellis, cardenal de Santa Maria in Trastévere, vicari general

de Gregori XIII, admet a Antoni Font, fill de Jaume Font i de Joana Campello, a l'ostiariat.

C 427/011 doc. 2

279 1585/08/20, ValènciaJeroni Bondia, doctor en ambdós drets, veí de València, substitut i subde-

legat del noble Miquel Ferrer, comissari reial d'amortitzacions, concedeix a Jero-ni Muntanyana, agricultor de la vila de Pego, manumissor del testament de Joan Sanchis, fill de Joan Sanchis, de la dita vila de Pego, privilegi d'amortització de 6 lliures censals per a encarregar als capellans de Pego un aniversari perpetu per l'ànima del dit Joan. Ha pagat 30 sous per dret d'amortització, i 6 sous per dret de segell.

P 086

106 Lodi, Itàlia.107 Lodi, Itàlia.


280 1585/11/28, MonzónFelip I de València, accepta la dimissió de Lluís Juan de Torres, com a

mestre major de la seca de València i concedeix aquest ofici a la seua germana Eugènia Juan de Torres amb una assignació anual de 100 ducats

C 542/002 doc. 85

281 1586/03/02, ValènciaMiquel Àngel Berenguer, Francesc Guerau, cavaller de la vila de Morve-

dre, i Isabel Joana Iborra, viuda de Joan Gilardo Cucalo, de Morvedre, marmes-sors del testament del dit Joan (de l'1 d'abril de 1579), insten el compliment del dit testament, amb clàusules en favor de la parròquia de Sant Salvador de València.

C 545/001 ff. 139r-140v

282 1586/05/31, ValènciaJoan Tafalla, prevere, rector de la parròquia de Sant Salvador de

València, Miquel Llopis, Pere Reguer d'Ordónyez, Joan Vicent Sobrevela i de Carsí, Pere Llagària i Joan Ruiz d'Aiala, tots ells preveres beneficiats de la dita parròquia, confessen haver rebut del dit Joan Tafalla i de Vicent Pau Pellicer, doctor en ambdós drets, com a manumissors del testament de Pere Elies, agricultor, la quantitat de 225 lliures per a comprar 15 lliures rendals i anuals, per a les distribucions pròpies de la parròquia.

C 545/002 ff. 12r-13r


València, i Vicent Pau Pellicer, doctor en ambdós drets i assessor ordinari en les causes criminals de la ciutat de València, com a manumissors del testament de Pere Elies, agricultor del raval de Sant Guillem, atenent determinades clàusules del dit testament (que inclou, instituint com hereva a la seua ànima), funden un benefici simple i perpetu.

C 545/002 ff. 2r-12r


València, Miquel Llopis, Pere Reguer d'Ordónyez, Joan Vicent Sobrevela i de Carsí, Pere Llagària, preveres, i Josep Gilabert, diaca, beneficiats de la dita parròquia, confessen haver rebut del dit Joan Tafalla i de Vicent Pau Pellicer, doctor en ambdós drets i assessor ordinari en les causes criminals del governador


del regne de València, com a manumissors del testament de Pere Elies, agricultor, la quantitat de 225 lliures per a comprar 15 lliures rendals i anuals, per a dotar un benefici instituït a la parròquia sota la invocació dels Sants Pere i Pau, seguint la voluntat del dit Pere Elies.

C 545/002 ff. 13r-14v


València, Vicent Pau Pellicer, doctor en ambdós drets i assessor ordinari en les causes criminals de la ciutat de València, com a manumissors del testament de Pere Elies (agricultor de l'alqueria de l'horta de València, en el raval de Sant Guillem), atenent determinades clàusules del dit testament (que inclou, instituint com hereva a la seua ànima), institueixen una causa pia o almoina.

C 545/002 ff. 15r-24v

286 1587/09/17, ValènciaMiquel Ferrer, cavaller, jutge i comissari reial d'amortitzacions, concedeix

a Miquel Síscar, agricultor de la vila de Pego, privilegi d'amortització de 6 lliures censals per a encarregar als capellans de Pego un aniversari perpetu per l 'ànima d'Úrsula Torres i de Císcar, mare del dit Miquel. Ha pagat 15 sous per dret d'a-mortització, i 6 sous per dret de segell.

P 073

287 1588/12/19, MadridAníbal de Grassis, nunci de Sixt V en els regnes d'Espanya, comissiona a

l'arquebisbe de València, perquè execute el contingut d'una littera introclusa (en paper, que insereix) sobre una causa judicial d'Olfo de Pròxita contra la parrò-quia de Moixent.

C 453/001

288 1589/03/15, MadridEl papa Sixt V comissiona a l'arquebisbe de València perquè conega i de-

cidisca sobre la causa de Pere Miquel Real, canonge de la col·legiata de Xàtiva, contra el capítol de la dita col·legiata.

C 453/004


289 1589/07/22, MadridAníbal Grassis, nunci del papa Sixt V en els regnes d'Espanya,

comissiona a l'arquebisbe de València i al bisbe de Sogorb, perquè executen el contingut d'una littera introclusa (en paper, que insereix) sobre una causa judicial de Pere i Vicent Garcia contra Nicolau Roderico.

C 453/002

290 1589/08/11, MadridAníbal de Grassis, bisbe Faventí,108 nunci de Sixt V en els regnes d'Es-

panya, mana a l'oficial valentí, que prorrogue el termini d'absolució de sentència d'excomunió en favor de Joan Garcerà d'Herèdia, senyor de Gainiel, de la diòcesi de Sogorb.

C 453/005

291 1589/09/04, MadridAníbal de Grassis, bisbe Faventí,109 nunci de Sixt V en els regnes d'Es-

panya, comissiona als jutges del sínode diocesà de València, perquè executen el contingut d'una littera introclusa (en paper, que insereix) sobre una causa judi-cial dels jurats de Cocentaina, Muro, Gaianes, Turballos, Alcosser i Calíndia110 de la diòcesi de València.

C 453/003

292 1589/12/12, MadridAníbal de Grassis, nunci de Sixt V en els regnes d'Espanya, comissiona a

Pere,111 bisbe Vestani, degà de València, perquè execute el contingut d'una littera introclusa (en paper, que insereix) sobre una causa judicial de Joan Batista Adam, rector d'Antella, de la diòcesi de València.

C 452/004

293 1590/05/11, MadridAníbal de Grassis, nunci de Sixt V en els regnes d'Espanya, comissiona

als jutges de la diòcesi de València, perquè executen el contingut d'una littera

108 Faenza, Itàlia.109 Faenza, Itàlia.110 Lectura dubtosa; en tot cas no és “Alcúdia”, conforme hem vist en algun catàleg.111 Pere de Coderos. En realitat el bisbe Vestani (Vieti en Itàlia), degà, però no bisbe de Va-

lència és Josep Esteve (1550-1603). En 1570 el bisbe auxiliar de València sí era Pere de Coderos, bis-be titular de Christopolis, en Grècia (Eubel, Conrad, Hierarchia Catholica III, p. 332, nota 10 i p. 342).


introclusa (en paper, que insereix) sobre una causa judicial de la dot de Jerònia Roca.

C 452/003

294 1591/09/24, ValènciaJosep Francés, prevere, antic rector de Xulilla, de la diòcesi de València,

rector de Banyeres, de dita diòcesi, batxiller en arts liberals i en teologia, natural de Banyeres, institueix un benefici simple perpetu en l'església parroquial de Banyeres sota la invocació de la Verge Maria de la Misericòrdia, i dos aniver-saris per la seua ànima i les dels seus parents (cf. doc. núm. 297).

C 333/001 doc. 1

295 1591/10/[2], MadridPere Millini, col·lector general de la cambra Apostòlica, nunci del papa

en els regnes d'Espanya, comissiona a l'arquebisbe de València, perquè execute el contingut d'una littera introclusa (en paper, que insereix) sobre una causa judi-cial entre Cristòfol Martínez, prevere i fiscal d'Oriola, i Nicolau Gil.

C 455/005

296 1592/01/23, PegoMiquel Císcar, fill de Bartomeu, agricultor de la vila de Pego, i Laudímia

Descals, cònjuges, venen a Bautista Muntanyana, mercader de la vila de Pego, per 250 lliures un censal de 416 sous i 8 diners, carregat sobre unes terres.

P 053 i 058

297 1592/06/10, ValènciaJosep Francés, afegeix una clàusula de preferència sobre els fills dels seus

germans i després sobre els naturals de Banyeres en la institució del benefici de Santa Maria de la Misericòrdia (cf. doc. núm. 294).

C 333/001 doc. 2

298 1592/07/14, ValènciaLucas Joan Càrries, òlim Roca, cavaller, veí de la ciutat de València,

substitut de Miquel Ferrer, cavaller, jutge i comissari reial d'amortitzacions, con-cedeix als capellans de Pego privilegi d'amortització de 30 lliures i 16 sous cen-sals per a encarregar als capellans de la mateixa parròquia aniversaris perpetus per les ànimes de tots els fidels difunts. Han pagat tres lliures, 16 sous i 9 diners per dret d'amortització, i una lliura, 10 sous i 10 diners per dret de segell.


P 064

299 1592/11/04, MadridPere Millini, nunci de Climent VIII en els regnes d'Espanya, comissiona

als jutges sinodals de València, perquè executen el contingut d'una littera intro-clusa (en paper, que insereix) sobre una causa judicial entre Francesc Calvo, laic valencià, contra Pere Andreu, clergue valentí.

C 476/002

300 1593/07/09, MadridCamil Caetano, patriarca d'Alexandria, nunci de Climent VIII en els reg-

nes d'Espanya, comissiona a l'arquebisbe de València i als bisbes de Tortosa i d'Albarrasí, perquè executen el contingut d'una littera introclusa (en paper, que insereix) sobre una causa judicial de Gaspar Martínez contra Magdalena Asensi.

C 451/008


nes d'Espanya, comissiona als bisbes de Toledo, València i Oriola, perquè execu-ten el contingut d'una littera introclusa (en paper, que insereix) sobre una causa judicial de Pere Carrió i Francesc Cordena de Sax, diòcesi Cartaginense, contra Miquel Garcia, clergue de la dita diòcesi.

C 455/003

302 1593/12/15, PegoJeroni Sendra, agricultor de la vila de Pego, i Isabel Pintor, cònjuges, ve-

nen a Jeroni Vives, rector de la parròquia de Pego, per 50 lliures un censal de 83 sous i 4 diners.

P 040

303 1594/03/07, ValènciaClàusules testamentàries de Jaume Cabanes, agricultor, en favor de la pa-


C 545/001 f. 142r-v



nes d'Espanya, comissiona a l'arquebisbe de València, perquè execute el contin-gut d'una littera introclusa (en paper, que insereix) sobre una causa judicial entre el síndic de la Vall d'Uxó i Giner Ravasa.

C 451/005

305 1594/05/27, MadridCamil Caetano, patriarca d'Alexandria, nunci de Climent VIII en els regnes

d'Espanya, comissiona a l'arquebisbe de València, perquè execute el contingut d'una littera introclusa (en paper, que insereix) sobre una causa judicial d'Antoni Cubeles i Jeroni Serrano, agustinians de la província d'Aragó, contra el fisc de l'orde de la dita província.

C 455/002


d'Espanya, comissiona a l'arquebisbe de València, perquè execute el contingut d'una littera introclusa (en paper, que insereix) sobre una causa judicial de Llàt-zer Jordà.

C 451/009

307 1595/02/(?), MadridCamil Caetano, patriarca d'Alexandria, nunci de Climent VIII en els regnes

d'Espanya, comissiona a l'arquebisbe de València, perquè execute el contingut d'una littera introclusa (en paper, que insereix) sobre una causa judicial entre la Confraria de Santa Maria del Rosari de Castelló de la Plana (diòcesi de Tortosa) i els preveres de la dita parròquia.

C 451/001

308 1595/02/23, ValènciaJoan Bautista Garcia, cavaller, lloctinent del batlle general de la ciutat i

regne de València, jutge i comissari reial en les causes d'amortització, havent comprovat que Miquel Puig, veí de la vila de Pego, manumissor d'Andreu Puig, prevere, germà seu difunt, ha dipositat en la taula de canvis de València a nom de Joan de Brizuela, noble, receptor reial, tres lliures i 15 sous per dret d'amor-tització, i 15 sous per dret de segell, concedeix privilegi d'amortització de 15 lliu-


res censals al dit Miquel per a encarregar als capellans de Pego un aniversari per-petu i 5 misses de plagis per l'ànima del dit Andreu.

P 113

309 1595/03/16, GuadassuarVicent Serra, agricultor, i Jerònia Ortiz de Serra, cònjuges, veïns de Gua-

dassuar, i Antoni Serra, torcedor de seda, de Guadassuar, veí de València, venen a Àngela Cavallet de Girona, viuda de Pere Girona, agricultor de Guadassuar, tres fanecades i mitja de terra morerar, situades en el camí d'Algemesí, pel preu de 140 lliures. Segueix àpoca de 103 lliures i 11 sous, amb la mateixa data. Se-gueix àpoca de 36 lliures i 9 sous amb data de Guadassuar 29 d'agost de 1596.

P 181

310 1595/11/30, ValènciaEsteve Blai, pelleter, i Felipa Assènsia López i de Blai, cònjuges, veïns de

València, venen a Jeroni Camacho, pelleter de València, 2.833 sous i 4 diners pel preu de 40.000 sous, per a pagar els 45.000 sous que valia una casa situada en València en la parròquia de Sant Joan del Mercat, al mercat de llegums,112 que el dits cònjuges van comprar al dit Jeroni Camacho.

P 171

311 1595/11/30, ValènciaJeroni Camacho, pelleter, i Isabel Pandearies i de Camacho, cònjuges, de

València, venen a Esteve Blai, pelleter de València, una casa, situada en la parrò-quia de San Joan del Mercat, al mercat de llegums, 113 per 45.000 sous (que con-fessa haver rebut).114

P 159

312 1596/07/30, AlziraPere Tomàs, agricultor de la vila d'Alzira, tutor dels fills i hereus de Bau-

tista Tomàs, agricultor de la dita vila, ven a Jaume Tomàs, agricultor de la dita

112 in foro olitorio en ms.113 in foro olitorio en ms.114 Segueix àpoca de 5.000 sous, del 26 de desembre de 1596. Segueix àpoca de 10.000 sous i

censal, del 26 de desembre de 1596. Segueix àpoca de 10.000 sous i censal, de l'1 d'octubre de 1597. Segueix àpoca de lluïsme i quitament de censal de 1.000 lliures, rebuts per Agnés Camacho, monja del monestir de l'Encarnació del Mont Carmel de València (amb permís de Francesca Barberà, priora del dit convent), filla i hereva (juntament amb el seu germà, Jeroni, frare de Sant Domènec) del dit Jeroni, difunt, de l'1 d'abril de 1620.


vila, dos terceres parts d'una casa (l'altra part ja pertany al dit Jaume, com a ter-cer hereu) per 200 lliures, situada en el raval de Santa Maria d'Alzira.115

P 180


d'Espanya, comissiona a l'arquebisbe de València, perquè execute el contingut d'una littera introclusa (en paper, que insereix) sobre una causa judicial entre Joan Ginés i el capítol de Tortosa.

C 464/008

314 1598/04/14, MadridFelip I de València,116 concedeix al noble Carles Juan i de Torres, alcalde

del palau reial de la ciutat de València i de la baronia de Corbera, del regne de València, l'adjuntia d'aquesta alcaldia de Corbera per al seu fill Francesc Juan i de Torres.

C 542/002 doc. 23

315 1598/05/31, Colata117

Bartomeu Arbi, justícia, Joan Borràs, Gaspar Peta, jurats, del lloc de Co-lata, Francesc Ruban, Joan Esparça, el Vell, Jaume Gorri, Vicent Català, Ginés Cuenca, Cosme Hosmer, Miquel Boixer, Miquel Habram, Pere Ruban, fill de Lluís Jaume Ruban, Joan Esparça, el Jove, i Onofre Arbi, tots ells recentment conversos, veïns del dit lloc i representant tota la universitat de Colata, amb pri-vilegi de Felip de Bellvís, senyor del dit lloc (amb document notarial que inserei-xen), nomenen a Pere Botdol, convers, perquè puga vendre censals fins a com-prar un màxim de 4.000 sous per a subvenir a les necessitats del dit lloc.

P 160

115 En la firma del document: Esteve Climent, d'Alzira, procurador d'Antoni Bella, rep de Pere Tomàs 9 lliures i 18 sous en concepte de lluïsme de la venda, que ratifica el 30 d'octubre de 1596. Segueix àpoca, amb data d'Alzira 30 de març de 1598, en favor de Miquel Tarragona, veí d'Al-zira, que confessa haver rebut del dit Pere Tomàs, 52 lliures, 5 sous i 10 diners. Segueix àpoca en fa -vor del mateix Miquel Tarragona, que confessa haver rebut del dit Pere 44 lliures, 19 sous i dos diners. Segueix àpoca, amb data d'Alzira del 22 de desembre de 1598, en favor de Francesc Garcia, veí d'Alzira, i de [...] Tomàs, agricultors d'Alzira, que confessen haver rebut 30 lliures per dret de lluïsme.

116 “...Citerioris Siciliae et Hierusalem quadragesimo quinto, Castellae autem Aragonum, Ulterioris Siciliae et aliorum quadragesimo tertio, Portugaliae tamen decimo nono”.

117 Junt a Vistabella.


316 1598/06/06, ValènciaJoan Bautista Garcia, cavaller, lloctinent del batlle general de València,

jutge i comissari reial d'amortitzacions, havent comprovat que Joan Sanchis, veí de la vila de Pego, ha dipositat en la taula de canvis a nom de Joan de Brizuela, receptor reial, 36 sous per dret d'amortització, i 6 sous per dret de segell, con-cedeix privilegi d'amortització de 6 lliures censals a Jeroni Vives, prevere, rector de la parròquia de Pego, manumissor del testament de Joan Domingues, agricul-tor, per a encarregar als capellans de Pego un aniversari perpetu per l'ànima del dit Joan Domingues.

P 039


jutge i comissari reial d'amortitzacions, havent comprovat que Guillem Auhir, agricultor de Pego, manumissor del testament de Guillem Auhir, pare seu difunt, ha dipositat en la taula de canvis tres lliures per dret d 'amortització, i 12 sous per dret de segell, concedeix al dit Guillem privilegi d'amortització de 12 lliures censals per a encarregar als capellans de Pego un aniversari per l'ànima del dit Guillem, pare seu, i altre per l'ànima d'Úrsula Clara Miralles i d'Auhir, mare seua.

P 114


jutge i comissari reial d'amortitzacions, havent comprovat que Pere Antoni Corts, veí de la vila de Pego, manumissor del testament de Miquel Corts, son pare, ha dipositat en la taula de canvis a nom de Joan de Brizuela, receptor reial, 30 sous per dret d'amortització, i 6 sous per dret de segell, concedeix privilegi d'amortit-zació de 6 lliures censals al dit Pere, per a encarregar als capellans de Pego un aniversari perpetu per l'ànima del dit Miquel.

P 101

319 1599/03/11, ValènciaGaspar Mercader, senyor del castell i de les baronies de Bunyol, batlle ge-

neral de València, comissari reial d'amortitzacions, havent comprovat que Fran-cesc Ferran, prevere, i Bautista Piera, manumissors del testament de Bautista Piera [sic], agricultor de la vila de Pego, han dipositat en la taula de canvis a nom de Joan Brizuela, receptor reial, 30 sous per dret d'amortització, i 6 sous per dret de segell, concedeix privilegi d'amortització de 6 lliures censals als dits Francesc


i Bautista, per a encarregar als capellans de Pego un aniversari perpetu per l'ànima del dit Bautista.

P 082

320 1602/08/16, ValènciaGaspar Mercader, duc del castell i de les baronies de Bunyol, batlle gene-

ral de València, comissari reial d'amortitzacions, havent comprovat que Salvador Torrà, de la vila de Pego, manumissor del testament de la difunta Úrsula Pintor i de Sales, ha dipositat en la taula de canvis a nom de Joan Brizuela, receptor reial, una lliura i 10 sous per dret d'amortització, i 6 sous per dret de segell, concedeix privilegi d'amortització de 6 lliures censals al dit Salvador, per a encarregar als capellans de Pego un aniversari perpetu per l'ànima de la dita Úrsula.

P 046

321 1602/09/02, ValènciaDos fragments. Condemna feta per Jeroni Sancho, justícia civil i jutge

ordinari de la ciutat de València, a instàncies de Jeroni Sanchis, procurador de Josepa Ortonesa (àlias Barrasa), donzella, i de Vicenta Ortoneda (àlias Barrasa) i de Remohí, esposa de Joan Bautista Remohí, velluter, germanes i hereves d'Anna Esperança Ortoneda (àlias Barrasa) i de Luviela, viuda de Vicent Luviela, balles-ter i posteriorment alcalde d'armes de la Generalitat del regne de València, pro-bablement contra Eloi Luviela, alcalde d'armes, per una venda feta (per 330 lliu-res) al dit Joan Bautista de 15 fanecades de terra de vinya situades en l 'horta de València en la partida de “Benimassot”, tingudes sota el domini directe de Fran-cesc Serra, prevere, beneficiat del benefici del Sant Sepulcre en l'església del monestir de les Magdalenes, al cens de 7 sous, i de Miquel Figuerola, cavaller, al cens de 21 sous. Còpia d'altres documents. Pressa de possessió de la terra per part del dit Joan Bautista (21 de setembre de 1602).

P 179

322 1603/03/21, [València]El rei Felip II de València i Joan de Ribera, patriarca d'Antioquia, arque-

bisbe de València, lloctinent i capità general del regne de València, vista la súpli-ca presentada el 7 d'agost de 1601 per Carles Valero, com a procurador de Gas-par Valero, rector del lloc de Massalavés, sobre una terra rodejada de moreres situada en la partida de la “Raconada” del terme d'Alzira; vists altres documents, mandats, processos, provisions, etc., i oïdes les parts, declaren per bona la venda de la dita terra de Bernat Garí en favor del dit rector, al preu de 200 lliures.

P 156


323 1603/05/28, Alcúdia Blanca118

Joan Rotlà Sans, cavaller, senyor del lloc de l'Alcúdia Blanca de Xàtiva, a instàncies de Gaspar Pay, justícia, i de la universitat del dit lloc, els concedeix privilegi d'amortització perquè puguen vendre censals fins a un màxim de 1.034 lliures per a comprar gra, construir murs i fossars, etc.

P 157

324 1603/05/28, Alcúdia Blanca119

Gaspar Pay, justícia, Josep Dernin, Francesc Rotol, jurats, Pere Tubel, batlle, del lloc de l'Alcúdia Blanca del terme de Xàtiva, Gaspar Marrano, Miquel d'Ordura, Francesc Carnidi, Francesc Dernin, Lluís Muca, Miquel Ganim, Bau-tista Ganim, Joan Rotol, Rafel Farag, Joan Solbet, Antoni Bosch, Gaspar Fetgi, Jaume Sanade, Miquel Riella, Josep Mercader i Agustí Argent, tots ells recent-ment conversos, veïns del dit lloc, i representant tota la universitat del dit lloc, amb privilegi de Joan Sans Rotglà, senyor del dit lloc, nomenen síndic al dit Gaspar, agricultor, perquè puga vendre censals fins a comprar un màxim de 1.034 lliures, per a comprar gra, construir murs i fossars, etc.

P 157bis

325 1603/05/30, XàtivaPrimera part del document il·legible. Tanmateix pareix similar al docu-

ment 324. En la segona part del document Gaspar Pay, com a síndic del lloc de Rotglà, ven a Gaspar Texidor, mercader de Xàtiva, 1.378 sous i 8 diners censals, pel preu de 1.034 lliures (que confessa haver rebut).

P 167

326 1603/09/02, ValènciaJoan Bautista Garcia, cavaller, comissari reial d'amortitzacions, havent

comprovat que Andreu Ferran, veí de Pego, manumissor del testament de Joana Reig, la seua esposa, ha dipositat en la taula de canvis a nom de Jaume Bertran, cavaller, receptor reial, una lliura i 10 sous per dret d'amortització, i 6 sous per dret de segell, concedeix privilegi d'amortització de 6 lliures censals al dit An-dreu per a encarregar als capellans de Pego aniversaris per l'ànima de dita Joana.

P 089

118 Alcúdia Blanca de Xàtiva és Rotglà.119 Alcúdia Blanca de Xàtiva és Rotglà.


327 1605/10/25, ValènciaBernat Vilarig Carrós, senyor de les baronies de Sirat, Pandiel i Tormo,

conseller del rei, batlle general de València, jutge i comissari reial d'amortitza-cions, havent comprovat que Miquel Reig, de la vila de Pego, fill i hereu de Joan Reig, ha dipositat en la taula de canvis a nom de Jaume Bertran, cavaller, recep-tor reial, una lliura i 10 sous per dret d'amortització, i 6 sous per dret de segell, concedeix privilegi d'amortització de 6 lliures censals al dit Miquel per a en-carregar als capellans de Pego un aniversari perpetu per l'ànima del dit Joan.

P 083


conseller del rei, batlle general de València, jutge i comissari reial d'amortitza-cions, havent comprovat que Pere Sanchis, veí de la vila de Pego, manumissor del testament de Miquel Escrivà, ha dipositat en la taula de canvis a nom de Jau-me Beltran, receptor reial, una lliura i 10 sous per dret d'amortització, i 6 sous per dret de segell, concedeix privilegi d'amortització de 6 lliures censals al dit Pere Antoni per a encarregar als capellans de Pego un aniversari perpetu per l'ànima del dit Miquel.

P 071

329 1605/12/13, ValènciaClàusules testamentàries de Francesc Hernàndez, moliner, en favor de la


C 545/001 f. 144v


conseller del rei, batlle general de València, jutge i comissari reial d'amortitza-cions, havent comprovat que Jeroni Vives, rector de Pego, manumissor del testa-ment de Marta Vives i de Peris, ha dipositat en la taula de canvis a nom de Jaume Bertran, cavaller, receptor reial, 4 lliures i 10 sous per dret d'amortització, i 18 sous per dret de segell, concedeix privilegi d'amortització de 18 lliures censals al dit Jeroni per a encarregar als capellans de Pego una dobla anual per l'ànima de la dita Marta.

P 110



conseller del rei, batlle general de València, jutge i comissari reial d'amortitza-cions, havent comprovat que Joan Serra, veí de la vila de Pego, manumissor del testament de Joan Serra, son pare, ha dipositat en la taula de canvis a nom de Jaume Bertran, receptor reial, una lliura i 10 sous per dret d'amortització, i 6 sous per dret de segell, concedeix privilegi d'amortització de 6 lliures censals al dit Joan per a encarregar als capellans de Pego un aniversari perpetu per l'ànima del dit Joan i de tots els fidels difunts.

P 107

332 1608/11/14, Madrid120

El rei Felip II de València dóna privilegi a l'església de Santa Tecla de Xàtiva per adquirir 1.000 lliures en propietat, que Gaspar Texedor ha carregat a cens en favor de l'església.

P 154

333 1609/03/10, XàtivaGaspar Texidor, el Major, de la ciutat de Xàtiva, considerant que la parrò-

quia de Santa Tecla (intra murs de la dita ciutat) no té renda alguna, funda un benefici simple i perpetu sota la invocació de Santa Tecla i Sant Jordi, dotant-lo amb 1.000 lliures, per a celebració de misses els diumenges i dies festius (fa constar una privilegi d'amortització del 14 de novembre de 1608), traslladant al dit benefici els 1.333 sous i 4 diners censals que li deu la universitat de Xàtiva. Pere Ginés Casanova, prevere, capellà del rei, visitador del rei i del patriarca Ri-bera, confirma la dita fundació de benefici en València a 1 d'abril de 1609.

P 172

334 1609/12/13, ValènciaClàusules testamentàries de Joan Miquel Carlon, prevere beneficiat de la

parròquia de Sant Salvador de València, en favor de la dita església.

C 545/001 f. 143r-v


conseller del rei, batlle general de València, jutge i comissari reial d'amortitza-cions, havent comprovat que Vicent Corts, prevere beneficiat de la vila de Pego,

120 oppidum Matriti en ms.


manumissor del testament de Maria Anna Vives, donzella de Pego, ha dipositat en la taula de canvis a nom de Jaume Bertran, cavaller, receptor reial, dues lliu-res per dret d'amortització, i 8 sous per dret de segell, concedeix privilegi d'amortització de 8 lliures censals al dit Vicent per a encarregar als capellans de Pego un aniversari perpetu per l'ànima de dita Maria Anna.

P 085

336 1610/06/12, ValènciaBlai Vilarrassa, cavaller de València, confessa al justícia i jurats de Xàtiva,

que per raó de lluïsme i quitament de determinats censals ha rebut 3.164 lliures, 17 sous i 6 diners.

P 164

337 1610/10/31, ValènciaClàusules testamentàries de Magdalena Eniego, muller de Gaspar Tàrrega,

cavaller del reial consell, en favor de la parròquia de Sant Salvador de València.

C 545/001 f. 146r-v


conseller del rei, batlle general de València, jutge i comissari reial d'amortitza-cions, havent comprovat que Joan Bautista Guillonda, veí de València, en nom de Jaume Vives, prevere, rector de la vila de Pego, hereu de Jeroni Vives, difunt rector de Pego, ha dipositat en la taula de canvis a nom de Jaume Bertran, cava-ller, receptor reial, 114 lliures per dret d'amortització, i 22 lliures 16 sous per dret de segell, concedeix privilegi d'amortització de 456 lliures censals al dit Jaume perquè Vicent Corts, prevere de Pego, i el clero de la dita vila puguen, alternati-vament, amb les rendes d'un any, comprar pany per a vestir als pobres de la vila, i d'un altre any contractar matrimoni per a una donzella verge de la vila, i en su-fragi de l'ànima de la dita Jerònia.

P 098

339 1611/08/11, ValènciaClàusules testamentàries de Miquel Joan Diego, notari, en favor de la pa-


C 545/001 f. 144r


340 1611/08/11, ValènciaClàusules testamentàries de Miquel Joan Diego, notari i sotsíndic de Va-


C 545/001 f. 145r-v


conseller del rei, batlle general de València, jutge i comissari reial d'amortitza-cions, havent comprovat que Francesc Ferran, prevere de la vila de Pego, manu-missor del testament de Jerònia Tamarit i d'Ortolà, veïna de Pego, ha dipositat en la taula de canvis a nom de Jaume Bertran, cavaller, receptor reial, una lliura i 6 sous per dret d'amortització, i 10 sous per dret de segell, concedeix privilegi d'amortització de 6 lliures censals al dit Francesc per a encarregar aniversaris als capellans de Pego per l'ànima de la dita Jerònia.

P 035

342 1612/01/26, ValènciaOnofre Sans, batlle general del regne de València, jutge i comissari reial

d'amortitzacions, havent comprobat que Miquel Sendra, agricultor de la vila de Pego, manumissor del testament de Magdalena Ferrando i de Sendra, esposa seua difunta, ha dipositat en la taula de canvis de València a nom de Jaume Ber-tran, cavaller, receptor reial, una lliura i 10 sous per dret d'amortització, i 6 sous per dret de segell, concedeix al dit Miquel privilegi d'amortització de 6 lliures censals per a encarregar als capellans de Pego un aniversari perpetu per l 'ànima de la dita Magdalena.

P 125


conseller del rei, batlle general de València, jutge i comissari reial d'amortitza-cions, havent comprovat que Francesc Sànchez, agricultor de la vila de Pego, manumissor del testament de l'ànima d'Isabel Àngela Mateu i de Sànchez, di-funta, veïna de la dita vila, ha dipositat en la taula de canvis a nom de Jaume Bertran, cavaller, receptor reial, 9 lliures per dret d'amortització, i una lliura i 16 sous per dret de segell, concedeix privilegi d'amortització de 36 lliures censals al dit Francesc Sànchez, per a encarregar als capellans de Pego dos dobles anuals, una per l'ànima de Pere Vallés i l'altra per l'ànima de la dita Isabel Àngela i dels seus pares.


P 100

344 1614/07/31, ValènciaClàusules testamentàries de Magdalena Eniego, muller de Gaspar Tàrrega,

doctor en drets, cavaller del reial consell, en favor de la parròquia de Sant Salva-dor de València.

C 545/001 f. 146v-147r


conseller del rei, batlle general de València, jutge i comissari reial d'amortitza-cions, havent comprovat que Pere Antoni Pastor, prevere de la vila de Pego, ma-numissor del testament de Francesc Auhir, agricultor de la dita vila, ha dipositat en la taula de canvis a nom de Pere Sérnia, receptor reial, dues lliures i 10 sous per dret d'amortització, i 10 sous per dret de segell, concedeix privilegi d'amortit-zació de 10 lliures censals al dit Pere Antoni per a encarregar als capellans de Pego un aniversari perpetu per l'ànima del dit Francesc.

P 070


conseller del rei, batlle general de València, jutge i comissari reial d'amortitza-cions, havent comprovat que Damià Palomino, veí de la vila de Pego, manu-missor del testament de Francesc Sànchez, mercader, ha dipositat en la taula de canvis a nom de Pere Escrivà, receptor reial, 15 lliures per dret d 'amortització, i tres lliures per dret de segell, concedeix privilegi d'amortització de 60 lliures cen-sals al dit Damià per a encarregar als capellans de Pego una dobla i tres ani-versaris anuals per l'ànima del dit Francesc, dels seus pares i de Francesca Miró i de Sànchez.

P 087


conseller del rei, batlle general de València, jutge i comissari reial d'amortitza-cions, havent comprovat que Pere Jaume, notari, en nom de Joan Vives, notari de la vila de Pego, manumissor del testament d'Úrsula Miralles i de Vives, esposa seua, ha dipositat en la taula de canvis a nom de Pere Escrivà, receptor reial, 15 lliures per dret d'amortització, i tres lliures per dret de segell, concedeix privilegi d'amortització de 60 lliures censals al dit Joan per a encarregar als capellans de


Pego una dobla anual per l'ànima de la dita Úrsula i tres aniversaris per les àni-mes de Jaume Pérez de Culla, prevere, Onofre Pérez de Culla, notari difunt, Anna Culla i Clara Culla.

P 095

348 1618/06/16, AlziraIsabel Sala i de Navarro, viuda de Pere Navarro, sastre de la vila d 'Alzira,

per a pagar uns deutes de 300 lliures, ven a Josep Just, agricultor d'Alzira, 15 fa-necades de terra campa rodejades de moreres, situades en la partida de “Barral-bet” del terme d'Alzira, al preu de 790 lliures.

P 162


conseller del rei, batlle general de València, jutge i comissari reial d'amortitza-cions, havent comprovat que Francesc Ferran, prevere de la vila de Pego, manu-missor del testament de Jaume Vives, doctor en sagrada teologia, difunt rector de Pego, ha dipositat en la taula de canvis a nom de Pere Escrivà, receptor reial, 33 lliures i 15 sous per dret d'amortització, i 6 lliures i 15 sous per dret de segell, concedeix privilegi d'amortització de 135 lliures censals al dit Francesc per a en-carregar tres dobles i tres aniversaris anuals als capellans de Pego per l 'ànima del dit Jaume.

P 080

350 1619/09/13, ValènciaVicent Masquefa, veí de València, síndic de la universitat de València,

ven al capítol de la Seu de Sogorb 1.000 sous censals pel preu de 20.000 sous, amb l'aprovació de Pere Lluís Almúnia, Honorat Tora, Lucas Navarro, Jeroni Al-fonso i Jeroni Andreu, jurats de Sogorb. Segueix àpoca de Joan Roselló, notari i clavari.

P 173

351 1620/04/09, ValènciaMateu Joan Tomàs, prevere, doctor en teologia i rector de l'església parro-

quial de Sant Salvador de València, Jaume Joan Forteza, Pere Blasco, Miquel Joan Alçamora, Rafel Llopis, Antoni Ordaz, Pere Esteve, Onofre Rovira, Vicent Llàcer, Miquel Perpinyà, Jeroni Benavent, Pere Aiz, doctor en teologia, Josep Alamany, Pere Martínez, Francesc Romeu i Gaspar Marco, tots preveres benefi-


ciats de la dita parròquia, confessen haver rebut de Vicent Salines, prevere, doc-tor en teologia, beneficiat de la dita parròquia, administrador dels béns de l'he-rència de Pere Elies, agricultor de València, en execució d'una provisió feta pel Vicari General de València (que inclou), 80 lliures censals per a celebrar 13 mis-ses privades anualment, amb el seus misereres, per l'ànima del dit Pere Elies (a raó de 6 sous per cadascuna missa cum miserere).

C 545/002 ff. 25r- 26v

352 1620/12/09, AlziraÚrsula Duart, viuda de Pere Bernat, agricultor, i Antoni Bernat, agricul-

tor, fill d'ells, veïns de Guadassuar, per a quitar 283 sous i 4 diners censals (ve-nuts al preu de 170 lliures), venen a Bartomeu d'Acharte, mercader d'Alzira, 21 fanecades de terra olivar, situades en la partida de “Cabanyes” d'Alzira.

P 152121

353 1621/12/08, MadridFelip III de València, per mort de Francesc Juan de Torres, caballer de

Sant Jaume de l'Espasa, nomena al seu fill Carles Juan de Torres, guarda dels lleons del palau reial de València.122

C 542/002 doc. 2


conseller del rei, batlle general de València, jutge i comissari reial d'amortitza-cions, havent comprovat que Jaume Toldra, rector de la Vall d'Ebo, manumissor del testament de Jerònia Tamarit i de Císcar, difunta, veïna de la vila de Pego, ha dipositat en la taula de canvis a nom de Pere Escrivà, receptor reial, 12 lliures i 10 sous per dret d'amortització, i 5 lliures per dret de segell, concedeix privilegi d'amortització de 100 lliures censals al dit Jaume per a encarregar als capellans de Pego una dobla i dos aniversaris perpetus per l'ànima de la dita Jerònia.

P 119

121 El 352 i el 355 són dos documents diferents al mateix pergamí.122 Sobre el parc zoològic fundat per Alfons V i l'important càrrec de guarda dels lleons,

cf. CORBÍN FERRER, Juan Luis, Desde los jardines del Real a la plaza de Tetuán, Valencia 1985, pp. 47-59.


355 1624/01/20, AlziraHonorat de Lluc, cavaller de la vila d'Alzira, confessa haver rebut de Pere

Bernart i d'Antoni Bernart, agricultors de Guadassuar, per lluïsme i quitament de censal, 170 lliures (de la venda de 283 sous i 4 diners censals).

P 152bis123

356 1625/05/22, ValènciaFragment. Venda de Cort a Pere Sanz de Benimexís, de València, d 'una

casa i un celler de vi d'Agapit Salvador. Hi ha intervenció de la Cort del gover-nador general de València, amb documentació complexa: albarans, queixes, ma-naments, etc.

P 166

357 1625/12/05, ValènciaRafel Ancongell, veí de València, síndic de la dita ciutat, amb el consenti-

ment del Consell de València, ven a Vicent Salines, doctor en ambdós drets, i a Nicolau Adell, preveres, administradors dels béns del difunt Andreu Armenter, 455 sous i 4 diners censals al preu de 9.105 sous, que confessa haver rebut. Con-té àpoca de Pablo Pereda, veí de València, als dits Vicent i Nicolau, dels 455 sous i 4 diners.

P 182

358 1632/03/24, AlziraBarberà Beltran, Lluís Beltran i Úrsula Beltran, donzella de la ciutat d'Al-

zira, fills de Francesc Beltran, difunt, com hereus de Felip Cardona, pare del dit Francesc, confessen haver rebut de Bartomeu de Judici i Acharte, veí d'Alzira, 120 lliures de les 600 lliures que faltaven de les 1.000 lliures de la venda de 21 fanecades de terra morerar (de les quals 15 estan sota el domini directe del rei), situades en la partida de l'“Alquerència” del terme d'Alzira.124

P 177

123 El 352 i el 355 són dos documents diferents al mateix pergamí.124 Segueixen 4 àpoques. La primera és del 24 de gener de 1632 i és la dels autors al docu -

ment principal. La segona és del 28 de gener de 1632, i està feta en favor de Vicent Rossat, pro-curador de Margarida Cardona i de Rossat, esposa seua, que confessa haver rebut del dit Bartomeu 200 lliures de les dites 600 de la dita venda feta també per Josep Cardona, en nom de la dita Mar-garida, una dels hereus de Felip Cardona. La tercera és del 25 de juliol de 1632, i està feta en favor de Pere Joan Cardona, sastre del lloc de Catí, que confessa haver rebut del dit Bartomeu 200 lliures de les dites 600 de la dita venda. La quarta és del mateix 25 de juliol de 1632, i està feta en favor de Jo -sep Cardona, tender de la vila d'Alzira, tutor de Bartomeu i Josep Beltran, germans, hereus de Felip Cardona, que confessa haver rebut del dit Bartomeu 80 lliures de les dites 600 lliures de la dita venda.


359 1633/10/13, ValènciaJoan Lucas Ivars, veí de València, síndic del Consell General de la dita

ciutat de València, ven en nom del dit Consell a Josep Ausín, canonge, síndic i procurador del capítol de la Seu de Sogorb, en nom del dit capítol, 800 sous censals anuals pel preu de 16.000 sous. Amb el dit Joan Lucas firmen Miquel Jeroni Ciurana, cavaller, Francesc Mallent, veí, Auler Navarro, cavaller, Pere Antoni Rodrigo, veí, i Vicent Sans, veí, jurats de València. Àpoca de 17 d'octubre de 1633.

P 146

360 1656/01/28, MadridFelip III de València, nomena a Lluís Juan de Torres i Verdugo receptor

de la batllia del regne de València, per jubilació de Lluís Escrivà Çapata i Ber-tram, caballer de l'orde de Montesa, antic receptor.

C 542/002 doc. 83

361 1661/03/16, MadridButla de Croada lliurada per Pedro Pacheco, conseller reial, comisari

apostòlic de la Santa Croada.

C 466/013

362 1664/06/02, MadridButla de Croada lliurada per José González, cavaller de Sant Jaume de

l'Espasa, conseller reial, comisari apostòlic de la Santa Croada.

C 467/011

363 1664/06/02, MadridButla de Croada lliurada per José González, cavaller de Sant Jaume de

l'Espasa, conseller reial, comisari apostòlic de la Santa Croada.

C 466/008

364 1680/05/09, MúrciaEls inquisidors del Sant Ofici de Cartagena i Oriola, nomenen algutzir a

Francesc Galiano Espuche, cavaller de Santiago i familiar del dit Ofici, de la vila d'Almansa, atenent que en ell i en la seua esposa, Francesca de Haro i Castañeda, concorren les qualitats de neteja de sang necessàries.

P 155


365 1686/06/01, MadridButla de Croada lliurada per Antonio de Benavides y Bazán, patriarca de

les Índies, conseller reial, comisari apostòlic de la Santa Croada.

C 467/019

366 1691/04/18, MadridJosé Alfonso de Guerra y Villegas, cronista i rei d'armes de Carles II, cer-

tifica que el nom i armes d'Ercilla corresponen a Esperança d'Ercilla, esposa de Pere de Mediano, secretari de Tudela (Navarra).

C 540/004

367 1692/04/16, ValènciaFrancesc Lluís Fenollet, prevere, mestre, degà i canonge de la Seu de Va-

lència, en nom de Joan Tomàs de Rocabertí, arquebisbe de València, procance-ller de la Universitat i Estudi General de València, després de les corresponents sol·licitud, permís i examen, concedeix el grau de llicenciatura i doctorat en me-dicina a Tomàs Longart, batxiller en arts i en medicina.

P 183

368 1695/02/27, LyonPartida de bateig de Benet, fill de Claudi Tournier, mercader de Lyon

(França) i d'Anna Grandon, cònjuges. Data del bateig: 1657 juliol 26.

C 005/008

369 1700/(?)/(?), ValènciaAureli Sales, prevere, rector de la parròquia de Sant Salvador de

València, i Antònia Ramírez d'Arellano i de Martínez de Larraga, administradors de l'obra pia deixada per Pere Elies, llaurador, donen normes per a la provisió de la dot per a òrfenes.

C 545/002 ff. 29r

370 1701/01/26, MadridEl rei Felip IV de València nomena a Francesc Faus, advocat fiscal de la

Reial Audiència de València, com a jutge i doctor de l'aula criminal de la dita Audiència.

C 528/002


371 1718/06/13, MadridButla de Croada lliurada per Francisco Antonio Ramírez de la Piscina, ca-

nonge de Toledo, conseller reial, comisari apostòlic de la Santa Croada.

C 212/002



C 212/005



C 212/006



C 212/007

375 1727/07/07, MadridButla de Croada lliurada per Juan de Camargo, bisbe, inquisidor general,

conseller reial, comisari apostòlic de la Santa Croada.

C 457/004



C 457/003



C 212/009




C 457/002



C 457/001



C 457/057

381 1738/09/02, MadridButla de Croada lliurada per Gaspar, cardenal de Molina i Oviedo, comi-

sari apostòlic de la Santa Croada.

C 457/054

382 1738/09/02, MadridButla de Croada lliurada per Gaspar, cardenal de Molina i Oviedo, comi-

sari apostòlic de la Santa Croada.

C 457/056

383 1744/05/12, MadridButla de Croada lliurada per Francisco Pérez de Prado y Cuesta, bisbe de

Terol, comisari apostòlic de la Santa Croada.

C 212/018



C 212/019




C 212/016

386 1751/08/30, MadridButla de Croada lliurada per Bartolomé de Rajoy y Losada, arquebisbe de

Santiago de Compostela, comisari apostòlic de la Santa Croada.

C 470/002

387 1755/06/12, MadridButla de Croada lliurada per Andrés de Zerezo y Nieva, primado de Tole-

do, consiliari reial, comisari apostòlic de la Santa Croada.

C 213/004



C 214/002



C 457/064



C 215/015



C 216/05




C 217/01



C 217/019

394 1769/(?)/31, MadridButla de Croada lliurada per Andrés de Zerezo y Nieva, primado de Tole-


C 218/008

395 1770/08/06, RomaEl papa Climent XIV concedeix dispensa d'edat a Dídac Rios, diaca de la

diòcesi de València, per a ser ordenat sacerdot.

C 510/051

396 1770/08/08, RomaEl papa Climent XIV concedeix dispensa d'edat a Enric Jimeno, diaca de

la diòcesi de València, per a ser ordenat sacerdot.

C 510/052

397 1771/03/20, RomaEl papa Climent XIV concedeix dispensa d'edat a Vicent Cerdà, franciscà,

per a ser ordenat sacerdot.

C 510/141

398 1771/04/09, RomaEl papa Climent XIV concedeix dispensa d'edat a Joaquim Barrachina,

agustí, per a ser ordenat sacerdot.

C 505/035


399 1771/04/15, RomaEl papa Climent XIV concedeix dispensa d'edat a Antoni Serra, diaca de


C 505/059

400 1771/06/07, RomaEl papa Climent XIV concedeix dispensa d'edat a Joan Mariano de La

Fuente, diaca de la diòcesi de Cartagena, per a ser ordenat sacerdot.

C 509/132

401 1771/06/25, RomaEl papa Climent XIV concedeix dispensa d'edat a Vicent Raimon, diaca

de la diòcesi de València, per a ser ordenat sacerdot.

C 505/079

402 1771/11/18, MadridEl papa Climent XIV concedeix dispensa d'edat a Àngel Bartual, carme-

lita, per a ser ordenat sacerdot.

C 509/102

403 1771/11/18, RomaEl papa Climent XIV concedeix dispensa d'edat a Josep Conca, franciscà,


C 510/070

404 1771/11/18, RomaEl papa Climent XIV concedeix dispensa d'edat a Simó Garcia, jerònim,


C 510/074

405 1771/11/18, RomaEl papa Climent XIV concedeix dispensa d'edat a Pasqual Jimeno, fran-

ciscà de l'orde de Sant Francesc de Paula, per a ser ordenat sacerdot.

C 510/073


406 1771/11/18, RomaEl papa Climent XIV concedeix dispensa d'edat a Elies Herrero, carme-

lita, per a ser ordenat sacerdot.

C 510/063

407 1772/01/16, RomaEl papa Climent XIV concedeix dispensa d'edat a Victorià Sànchiz, fran-

ciscà, per a ser ordenat sacerdot.

C 510/004

408 1772/02/04, RomaEl papa Climent XIV concedeix dispensa d'edat a Antoni Roca i Pertusa,

diaca de la diòcesi de València, per a ser ordenat sacerdot.

C 035/020

409 1772/02/11, RomaEl papa Climent XIV concedeix dispensa d'edat a Josep Mauri, mercedari,


C 510/009

410 1772/04/28, RomaEl papa Climent XIV concedeix dispensa d'edat a Miquel Antoni Fran-

cesc Albert, escolapi, per a ser ordenat sacerdot.

C 509/119

411 1772/05/05, RomaEl papa Climent XIV concedeix dispensa d'edat a Basili de Sant Bernat,

trinitari, per a ser ordenat sacerdot.

C 509/096

412 1777/04/15, MadridButla de Croada lliurada per Manuel Buenaventura Figueroa, consiliari

reial, comisari apostòlic de la Santa Croada.

C 441/005




C 218/013



C 219/01



C 219/05



C 219/010

417 1783/06/12, MadridButla de Croada lliurada per Josep García Herreros, canonge valencià, co-

misari apostòlic de la Santa Croada.

C 220/004

418 1789/05/04, MadridButla de Croada lliurada per Josep García Herreros, canonge valencià, co-

misari apostòlic de la Santa Croada.

C 221/043

419 1797/05/24, MadridButla de Croada lliurada per Patricio Martínez de Bustos, canonge de

Santiago de Compostela, comisari apostòlic de la Santa Croada.

C 222/001


420 1803/04/22, RomaEl papa Pius VII concedeix dispensa d'edat a Lluís Olmos, dominic, per a

ser ordenat sacerdot.

C 485/071

421 1803/06/22, RomaEl papa Pius VII concedeix dispensa d'edat a Joan Payà, franciscà, per a

ser ordenat sacerdot.

C 486/022 doc. 1

422 1803/07/08, RomaEl papa Pius VII concedeix dispensa d'edat a Raimon Vivarro, dominic,


C 486/022 doc. 2

423 1803/07/29, RomaEl papa Pius VII concedeix dispensa d'edat a Agustí Sorní, diaca de la

diòcesi de València, per a ser ordenat sacerdot.

C 057/039

424 1831/05/06, RomaEl papa Gregori XVI concedeix a Matias Sanz, monjo de l'orde de la San-

tíssima Trinitat dels Calzats, dispensat dels vots monacals, beneficiat en la col·legiata de San Felip de Xàtiva de la diòcesi de València, nova dispensa dels vots monacals perquè puga ser nomenat canonge de la Seu de València.

C 154/056

425 1872/06/14, RomaEl papa Pius IX concedeix a Jaume Garcia Clavero i Vicenta Beltran de

Lis i Espinosa de los Monteros, cònjuges de la diòcesi de València, un oratori privat.

Culte 518/138


426 1882/03/27, RomaLleó XIII nomena a Jacint Maria Cervera, bisbe titular de Hipsopolis 125 en

Turquia, com a bisbe Nivariense o de Sant Cristòfol de La Laguna (Santa Cruz de Tenerife), sufragània de Sevilla, després de la presentació, per dret de patro-nat, del rei Alfons XII de les Espanyes.

P segle XIX, 01

427 1886/02/12, RomaEl papa Lleó XIII concedeix dispensa d'edat a Pasqual Bru i Ferreres, dia-

ca de la diòcesi de València, per a ser ordenat sacerdot.

C 099/016

428 1886/02/12, RomaEl papa Lleó XIII concedeix dispensa d'edat a Miquel Belda Ferrer, diaca


C 099/007

429 1886/05/15, RomaEl papa Lleó XIII concedeix dispensa d'edat a Vicent Oltra Alberola, dia-


C 101/015

430 1886/05/15, RomaEl papa Lleó XIII concedeix dispensa d'edat a Joan Bautista Cremades

Peiró, diaca de la diòcesi de València, per a ser ordenat sacerdot.

C 099/025

431 1886/05/15, RomaEl papa Lleó XIII concedeix dispensa d'edat a Ferran Benedito Iborra,


C 099/010

125 Ipsili-Hisar (?), Çay (?), província de Frígia Salutare, Turquia.


432 1886/06/10, RomaLleó XIII nomena a Jacint Maria Cervera i Cervera, bisbe de Sant Cristò-

for de La Laguna (Santa Cruz de Tenerife), com a bisbe de Mallorca, sufragània de València, conforme a la presentació feta per la reina Maria Cristina.

P segle XIX, 02

433 1888/08/28, RomaEl papa Lleó XIII concedeix dispensa d'edat a Emili Pasqual i Pasqual,


C 105/012

434 1893/01/31, RomaEl papa Lleó XIII concedeix dispensa d'edat a Elies Carbonell Mollà, dia-


C 111/011

435 1893/01/31, RomaEl papa Lleó XIII concedeix dispensa d'edat a Lluís Maiques i Mas, diaca


C 111/041

436 1893/01/31, RomaEl papa Lleó XIII concedeix dispensa d'edat a Josep Laguardo i Belen-

guer, diaca de la diòcesi de València, per a ser ordenat sacerdot.

C 111/035

437 1893/01/31, RomaEl papa Lleó XIII concedeix a Emeteri Albort i Montllor i a Maria Anna

Terol, cònjuges, i als seus fills, de la diòcesi de València, un oratori privat.

Culte 518/074

438 1893/02/01, RomaEl papa Lleó XIII concedeix dispensa d'edat a Enric Fernàndez de Mesa

Vidal, diaca de la diòcesi de València, per a ser ordenat sacerdot.

C 111/023


439 1893/02/01, RomaEl papa Lleó XIII concedeix dispensa d'edat a Domènec Collado i Coto,


C 111/016

440 1893/02/03, RomaEl papa Lleó XIII concedeix dispensa d'edat a Firmí Simeon Palàcios,


C 112/018

441 1894/02/21, RomaEl papa Lleó XIII concedeix dispensa d'edat a Miquel Gisber i López, dia-


C 115/021

442 1894/04/18, RomaEl papa Lleó XIII concedeix dispensa d'edat a Josep Ferri Lloret, diaca de


C 115/010

443 1895/08/21, RomaEl papa Lleó XIII concedeix dispensa d'edat a Querubí de Carcaixent, dia-


C 120/004

444 1897/05/11, RomaEl papa Lleó XIII concedeix dispensa d'edat a Carmel Blai i Palomar, dia-


C 125/016

445 1897/05/11, RomaEl papa Lleó XIII concedeix dispensa d'edat a Julià Esteve i Armengol,


C 125/033


446 1897/05/14, RomaEl papa Lleó XIII concedeix dispensa d'edat a Ramir Alegre i Tadeo, dia-


C 125/005

447 1897/05/14, RomaEl papa Lleó XIII concedeix dispensa d'edat a Joan Miquel Benito, diaca


C 125/014

448 1897/11/12, RomaEl papa Lleó XIII concedeix dispensa d'edat a Josep Ballester Gómez,


C 125/009

449 1897/11/12, RomaEl papa Lleó XIII concedeix dispensa d'edat a Josep Casasempere Mira-

lles, diaca de la diòcesi de València, per a ser ordenat sacerdot.

C 125/021

450 1901/08/06, RomaEl papa Lleó XIII concedeix a Joaquim Terol Pasqual i Francesca Mont-

llor Gosàlbez, cònjuges de la diòcesi de València, un oratori privat.

Culte 518/114

451 1901/09/02, RomaEl papa Lleó XIII concedeix dispensa d'edat a Francesc Berenguer i Mo-

ra, diaca de la diòcesi de València, per a ser ordenat sacerdot.

C 129/018

452 1903/03/22, RomaEl papa Lleó XIII, nomena protonotari apostòlic a Enric Reig i Casanova,

doctor, canonge i vicari general de l'arxidiócesi de Toledo.

P segle XX, 01


453 1905/02/21, RomaEl papa Pius X nomena auditor supernumerari del Tribunal de la Rota de

la Nunciatura Apostòlica de Madrid a Enric Reig i Casanova, canonge de l'arxi-diócesi de Toledo.

P segle XX, 02

454 1913/02/13, RomaEl papa Pius X concedeix a Ferran Musoles Martín, baró de Campolivar, i

a Maria del Carme Barber Adam, cònjuges, i a la seua filla Maria del Carme, de la diòcesi de València, un oratori privat.

Culte 518/052

455 1914/05/28, RomaEl papa Pius X nomena bisbe de Barcelona a Enric Reig i Casanova.

P segle XX, 04

456 1914/05/28, RomaEl papa Pius X dóna el pal·li a Enric Reig i Casanova, bisbe de

Barcelona.

P segle XX, 03

457 1914/05/28, RomaEl papa Pius X concedeix privilegi a Enric Reig i Casanova, nomenat bis-

be de Barcelona, perquè puga rebre la consagració episcopal fora de la dita ciutat.

P segle XX, 05

458 1914/06/07, RomaEl papa Pius X concedeix indulgència plenària als pelegrins126 de la diòcesi

de Barcelona.

P segle XX, 06

459 1920/04/22, RomaEl papa Benet XV nomena arquebisbe de València a Enric Reig i Casano-

va, concedint-li el pal·li.

P segle XX, 07

126 sacra visitatione lustres en ms.


460 1920/06/18, RomaEl papa Benet XV concedeix a Jaume Vitòria Lluch i Maria Concepció

Laporta Gisbert, cònjuges de la diòcesi de València, un oratori privat.

Culte 518/077

461 1922/12/11, RomaEl papa Pius XI concedeix la birreta cardenalícia a Enric Reig i Casanova.

P segle XX, 09

462 1922/12/11, RomaEl papa Pius XI anuncia l'enviament de la birreta cardenalícia per a Enric

Reig i Casanova.

P segle XX, 08

463 1922/12/14, RomaEl papa Pius XI nomena a Enric Reig i Casanova arquebisbe de Toledo.

P segle XX, 12

464 1922/12/14, RomaEl papa Pius XI concedeix el pal·li cardenalici a Enric Reig i Casanova.

P segle XX, 13

465 1922/12/14, RomaEl papa Pius XI mana als bisbes sufraganis de Toledo la deguda obedièn-

cia i reverència a Enric Reig i Casanova, nomenat arquebisbe de Toledo.

P segle XX, 11

466 1922/12/14, RomaEl papa Pius XI mana al clergat i poble de Toledo la deguda obediència i

reverència a Enric Reig i Casanova, nomenat arquebisbe de Toledo.

P segle XX, 10

467 1923/05/25, RomaEl papa Pius XI concedeix a Enric Reig i Casanova el títol de cardenal

Sancti Petri in Monte Aureo.

P segle XX, 14


468 1923/07/15, RomaEl papa Pius XI concedeix a Joaquim i Miquel Bataller Sirerol, preveres,

a la seua mare, Joaquima Sirerol Mas, i a la seua germana Maria Assumpció, de la diòcesi de València, un oratori privat.

Culte 519/006

469 1924/08/19, RomaEl papa Pius XI concedeix a Pau Sichar Valonga i Maria Esperança Rai-

mon Hispano, cònjuges, i a les seues filles, de la diòcesi de València, un oratori privat.

Culte 518/068

470 1931/07/13, RomaEl papa Pius XI concedeix a Honorat Navarro Tallada i a Gaietana Sirera

Estopiñá, cònjuges de la diòcesi de València, un oratori privat.

Culte 518/053

471 1932/01/13, RomaEl papa Pius XII concedeix a Manuel Sanz de Bremond i Maria Carme,

cònjuges, i als seus fills, de la diòcesi de València, un oratori privat (cf. doc. núm. 472).

Culte 518/029127

472 1932/06/02, RomaEl papa Pius XII concedeix l'ampliació dels beneficis inherents a la con-

cessió d'un oratori privat als consanguinis i afins del matrimoni Sanz de Bremond (cf. doc. núm. 471).

Culte 518/029128

473 1935/11/22, RomaEl papa Pius XI concedeix a Maria Villalonga Villalba, de la diòcesi de

València, un oratori privat.

Culte 518/075-1

127 Al mateix pergamí es troba el document 472.128 Al mateix pergamí es troba el document 471.


474 1936/03/17, RomaEl papa Pius XI concedeix a Josep Maria Villalonga Villalba i Maria

Monforte Sancho, cònjuges, i als seus fills, de la diòcesi de València, un oratori privat.

Culte 518/075-2

475 1941/03/17, RomaEl papa Pius XII concedeix a Emília Moltó i Balnes, de la diòcesi de Va-

lència, un oratori privat.

Culte 518/125

476 1941/03/18, RomaEl papa Pius XII concedeix a Vicenta Boluda Martínez, de la diòcesi de

València, un oratori privat (cf. doc. núm. 479).

Culte 518/010

477 1942/07/06, RomaEl papa Pius XII concedeix a Lluís Melo de Portugal i Manuela Enríquez

de Navarra, cònjuges, i a Anna Enríquez de Navarra, de la diòcesi de València, un oratori privat.

Culte 518/050

478 1942/07/06, RomaEl papa Pius XII concedeix a Emili Raimon Llin, de la diòcesi de Valèn-

cia, un oratori privat.

Culte 518/058

479 1942/07/08, RomaEl papa Pius XII concedeix a Vicenta Boluda Martínez, l'ampliació dels

beneficis inherents a la concessió d'un oratori privat per a la seua neboda Teresa Vives Boluda (cf. doc. núm. 476).

Culte 518/078

480 1942/09/08, RomaEl papa Pius XII concedeix a Vicent Gisbert Julià, de la diòcesi de Valèn-

cia, un oratori privat.

Culte 518/119


481 1942/10/24, RomaEl papa Pius XII concedeix a Vicent Ripolles Pérez, prevere de la diòcesi

de València, un oratori privat.

Culte 518/060

482 1943/03/27, RomaEl papa Pius XII concedeix a Marcel·lí Alamar Mocholí i a Maria Encar-

na Belloch Ferriols, cònjuges, i als seus fills, de la diòcesi de València, un oratori privat.

Culte 519/001

483 1943/05/15, RomaEl papa Pius XII concedeix a Vicent Izquierdo Gómez i a Maria Desem-

parats Garcia Emeteri, cònjuges de la diòcesi de València, un oratori privat.

Culte 518/043

484 1944/04/10, RomaEl papa Pius XII concedeix a Maria Carme Espinós Chavalera, i a les

seues germanes Maria Desemparats i Rosa, de la diòcesi de València, un oratori privat.

Culte 518/043

485 1944/05/05, RomaEl papa Pius XII concedeix a Anna Cecília Branger, de la diòcesi de Va-


Culte 518/018

486 1944/05/10, RomaEl papa Pius XII concedeix a Pere Tomàs i Montanyana, prevere de la

diòcesi de València, un oratori privat.

Culte 518/051

487 1944/08/08, RomaEl papa Pius XII mana a l'arquebisbe de València que reba com a germà a

Raimon Sanahuja Marcé, nomenat bisbe de Sogorb.

P segle XX, 15


488 1949/05/05, RomaEl papa Pius XII concedeix a Maria dels Desemparats Sánchez de León

Igual, de la diòcesi de València, un oratori privat.

Culte 518/066

489 1949/05/24, RomaEl papa Pius XII concedeix a Teodor Llorente Falcó, de la diòcesi de Va-


Culte 518/047

490 1950/02/02, RomaEl papa Pius XII mana a l'arquebisbe de València que reba com a germà a

Antoni Cardona Riera, nomenat bisbe d'Eivissa.

P segle XX, 16

491 1964/12/16, VaticàEl papa Pau VI concedeix la benedicció apostòlica a Àngel Castellanos

Sánchez i família.

P Benedicció apostòlica 1

492 1967/11/11, VaticàEl papa Pau VI concedeix la benedicció apostòlica a Àngel Deltoro Gre-

gori, Anna González Arbella i al seus fills.


493 1972/10/14, VaticàEl papa Pau VI concedeix la benedicció apostòlica a Rafael Soriano Ba-

dia, Francesca Cantos Garcia i fills.


494 1976/11/03, VaticàEl papa Pau VI concedeix la benedicció apostòlica a Agustín Gregorio

Sánchez i Josefa Renovell Cañigral.



495 1983/02/24, VaticàEl papa Joan Pau II concedeix la benedicció apostòlica a Empar Civera

Martínez i Maria Civera Esteve.



B.3. Taules de regesta completes

Oferim únicament una pàgina de cada una de les taules a modo d'exem-ple. La resta es pot consultar al CD.

3.1. Regesta. Ordenació Cronològica1. Número del document2. Data cronològica i tòpica3. Regestum4. Anotacions notarials i similars5. Llengua6. Estat del pergamí7. Dimensions del pergamí en centímetres8. Tipologia documental9. Notes vàries10. Signatura

3.2. Regesta. Ordenació per Tipologia Documental1. Número del document2. Data cronològica i tòpica3. Regestum4. Anotacions notarials i similars5. Llengua6. Estat del pergamí7. Dimensions del pergamí en centímetres8. Tipologia documental9. Notes vàries10. Signatura

3.3. Regesta. Ordenació per Signatura1. Número del document2. Data cronològica i tòpica3. Regestum4. Anotacions notarials i similars5. Llengua6. Estat del pergamí7. Dimensions del pergamí en centímetres8. Tipologia documental


9. Notes vàries10. Signatura

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10

001 1289/03/11 València

Clàusules testamentàries de Toda Eximeniz, viuda del cavaller Berenguerde Ciutadella, en favorde la parròquia de Sant Salvador de València.

Notari del trasllat: Bartomeu de Ripoll. Autentiquen la còpiaen cartulari: Guillem Roca, justícia, i Pere

d'Acrimonte, notari de València. Requisitòria

de compliment al justícia per part del

rector de la dita parròquia, del 26 de

febrer de 1325.

Ll MB 27 x 19 Clàusules testamentàries

Còpia en cartulari

C 545/001 ff. 15v-19r (índex al f. 2v)

002 1297/03/18 Valldigna

El rei Jaume II de València rep sota la seua

especial protecció el monestir de Valldigna

que s'ha de construir enla Vall de Valldigna, que fins a eix moment es deia

d'Alfàndec.

Documentació reial


003 1300/01/22 Múrcia

El rei Jaume II de València concedeix a l'abat i convent del

Documentació reial


1 2 3 4 5 6 7 8 9 10

086 1405/10/21 València

Francesc Capenya, barber de València, com a manumissor del seu

germà Tomàs, confirma haver rebut 60 lliures de

Pere Bartomeu, apotecari, per a encarregar

aniversaris per l'ànimadel dit Tomàs al rector i


Trasllat de 16 de juliol de 1453. Àpoca en els llibres del notari Benet

Steller. Notari del trasllat: Bartomeu

Matoses.

Ll MB 27 x 19 Àpoca Còpia en cartulari

C 545/001 f. 101v

126 1485/03/02 València

Pere Sanchis, joier, Úrsula, dona de Jaume

Fuster, argenter,Guiomar, dona de Gaspar

Sayes, joier, i Isabel,dona de Joan Peirats, teixidor de seda, de

València, reconeixen haver rebut de Pere

Ochoa, veí de la vila de Pego, per mans de Rafel Miró, mercader, veí de

Pego, 60 lliures, pel

Notari: Ginés Barrot. Ll MB 35 x 51 Àpoca P 049

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10

368 1695/02/27 Lyon

Partida de bateig deBenet, fill de Claudi

Tournier, mercader de Lyon (França) i d'Anna

Grandon, cònjuges. Data del bateig: 1657 juliol 26.

Dels llibresparroquials dels Sants

Pere i Sadurní de Lyon. Vist i plau de

l'arquebisbat de Lyon de l'1 de març de 1695.

Ll MB 14 x 19 Partida de Bateig

Incorporat expedient ordenació sacerdotal

de Dídac La Viña Torres. Segell de

placa

C 005/008

408 1772/02/04 Roma

El papa Climent XIV concedeix dispensa d'edat a Antoni Roca i Pertusa,

diaca de la diòcesi de València, per a serordenat sacerdot.

Ll MB 13 x 40 Documentació pontifícia. Breu. Dispensa d'edat per a ordenació

sacerdotal

Segell de placa de cera roja al dors.

Incorporatexpedient ordenació

C 035/020

423 1803/07/29 Roma

El papa Pius VII concedeix dispensa d'edat a Agustí Sorní, diaca dela diòcesi de València,


Ll MB 13 x 40 Documentació pontifícia. Breu. Dispensa d'edat per a ordenació

sacerdotal

Segell de tinta rojaal recte. Incorporat expedient ordenació

C 057/039

428 1886/02/12 Roma

El papa Lleó XIII concedeix dispensa d'edat

a Miquel Belda Ferrer, diaca de la

Ll MB 18 x 41 Documentació pontifícia. Breu.

Dispensa

Segell de tinta roja al recte. Incorporat

expedient ordenació

C 099/007


C. VOCABULARI

Almoneda: subhasta.Àpoca: carta de pagament o rebut, en el qual el creditor declara que el deutor ha

pagat la quantitat deguda.Bací: recipient per recollir diners en acapta; per extensió s'aplica a la institució

destinada a arreplegar diners per a algun fi col·lectiu.Batlle: administrador del rei o del senyor.Brunater: teixidor.Carregament: obligació, subjecció de béns al pagament d'un deute (equival a

hipoteca).Cens o censal: dret de cobrar una pensió anual com a contrapartida d'un capital

donat (en la pràctica: interessos d'un préstec hipotecari). Per extensió in-dica el document que conté l'esmentat dret.

Censal: equival a cens, o al pagament anual d'un cens, o al document que es lliu-ra amb tal motiu.

Coll: cf. corredor de coll.Colleria: cf. crim de colleria.Corredor de coll: corredor que feia les subhastes i crides relacionades amb

compres i vendes.Corroboració: anunci dels signes de validació a l'escatocol d'un document.Crim de colleria: violació greu de la llei, consistint en capturar gent i portar-la a

vendre a terra de sarraïns com a captius.Diner: moneda (recordem que un sou equival a 12 diners).Distribucions: diners que són percebuts com a gratificació i distribuïts entre els

participants a les funcions corals de l'església.Dobla: festa votiva amb missa cantada i sermó.Emfiteusi: contracte pel qual un senyor dóna a una altra persona el domini útil

d'una cosa immoble, a canvi d'un pagament periòdic o cànon.Fadiga: dret de prelació que té el senyor d'adquirir la cosa emfitèutica quan es

transmet a una tercera persona.Hebdomadari: setmanal.Jurats: 4 o 6 prohoms que administren una població en nom del rei o del senyor.

Formen l'òrgan executiu suprem per al regiment d'una població.Lliura: moneda (recordem que una lliura equival a 20 sous).


Lluïsme: dret del senyor a rebre una part del valor de la cosa emfitèutica quan es transmet a una tercera persona.

Manyà: ferrer o fabricant de claus, panys i altres objectes de ferro.Mazmodina: moneda d'or àrab que circulava pels regnes cristians.Miserere: Salm 50, anomenat així perquè aquest salm comença en llatí amb les

paraules “Miserere mei Deus”.Missa cum miserere: missa amb recitació o cant del Salm “miserere”.Missa de plagis: probablement, missa amb una oració (= plagi) especial pel

difunt.Motu proprio: document pontifici amb determinats avantatges sobre les litte-

rae normals.Oficial: el qui exerceix un ofici o càrrec sota les ordes d'un superior (religiós o

civil).Òlim: abans, en altre temps.Pal·li: insígnia, consistent en una banda circular blanca, ornada amb quatre o sis

creus, que el papa lliura a un arquebisbe al moment del seu nomenament.Panicer: forner.Parar: preparar i disposar la llana perquè puga ser filada.Passe regi: permís del rei per a poder fer ús d'un privilegi o gràcia pontifícia.Pecúnia: béns monetaris.Perpetual: benefici o quantitat amb la que es dota un benefici.Piquer: picapedrer.Plagi: pregària.Plica: plec al marge inferior del pergamí.Quitar (quitament): recobrar una cosa (o uns diners) empenyorada o hipoteca-

da, pagant la quantitat estipulada per a redimir-la. Vide redimir.Rahal: alqueria.Raval: barri exterior d'una població, generalment emmurallada.Redimir: alliberar un bé d'un vincle que grava, d'una hipoteca, d'una penyora.

Vide quitar.Regestum (plural: regesta): resum d'un document redactat de forma concisa,

oferint, però, adequadament les dades essencials del seu contingut històric i jurídic.

Sagristà: canonge –membre d'un capítol catedral– o beneficiat d'una parròquia amb funcions específiques i determinades.

Síndic: encarregat dels interessos i les gestions administratives d'una corporació, una universitat, etc.


Sortanella: porció petita de terra.Sotscabiscol: canonge –membre d'un capítol catedral– amb la dignitat de sots-

xantre (cantor).Sou: moneda (recordem que una lliura equival a 20 sous, i un sou a 12 diners).Trasllat: còpia d'un document autenticada per notari.Universitat: veïns d'una població.Universitat d'estudis: institució docent de mestres i escolars.Verguer: oficial o funcionari al servei dels jurats.Violari: censal vitalici.

ÍNDEX

Pròleg del coordinador de la Sèrie Monumenta Archivorum Valentina............ 5

PREFACIO...................................................................................................... 7A. EL FONDO HISTÓRICO Y SU UBICACIÓN................................................. 9B. RECURSOS HUMANOS............................................................................. 14C. BIBLIOTECA Y HEMEROTECA AUXILIARES............................................. 16D. INSTRUMENTOS DE DESCRIPCIÓN........................................................... 17E. NOTAS AL CD......................................................................................... 18

E.1. Requisitos mínimos de su ordenador.............................................. 18E.2. Utilización del CD.......................................................................... 18E.3. Contenido del CD........................................................................... 21

F. ÍNDICE DE FOTOGRAFÍAS EN EL CD....................................................... 21

I. INVENTARIO DEL FONDO HISTÓRICO............................................. 29A. CUADRO DE CLASIFICACIÓN................................................................... 31B. INVENTARIO............................................................................................ 38

B.1. Inventario. Ordenación por “Fondos”............................................ 39Sección I........................................................................................ 39Sección II....................................................................................... 80

B.2. Inventario. Ordenación Tipológica de la Sección I........................ 94B.3. Inventario. Ordenación Cronológica.............................................. 133B.4. Inventario. Ordenación Topográfica (Signatura)........................... 134

C. CONCORDANCIA DE SIGNATURAS........................................................... 135C.1. Concordancia de signaturas. Actual-Antiguas............................... 136C.2. Concordancia de signaturas. Antiguas-Actual............................... 137

II. CATÀLEG DE PERGAMINS.................................................................. 139A. NOTES ALS DOCUMENTS......................................................................... 141

A.1. Origen dels documents................................................................... 141A.2. Estat de conservació....................................................................... 143A.3. Tipus de lletra................................................................................. 143A.4. Llengua........................................................................................... 144

A.5. Tipologia documental.................................................................... 1445.1. Compravendes....................................................................... 1445.2. Vendes de Cort...................................................................... 1455.3. Censals.................................................................................. 1455.4. Àpoques................................................................................ 1455.5. Butles de Croada................................................................... 1465.6. Privilegis d'amortització........................................................ 1465.7. Clàusules testamentàries en cartulari.................................... 1475.8. Documentació reial............................................................... 1475.9. Documentació pontifícia....................................................... 147

5.9.1. Breus................................................................................ 1475.9.2. Exsecutoriae o mandats................................................... 1485.9.3. Litterae gratiosae............................................................ 1485.9.4. Benediccions apostòliques.............................................. 148

B. REGESTA DELS DOCUMENTS................................................................... 149B.1. Notes............................................................................................... 149B.2. Regesta dels documents ordenades cronològicament.................... 150B.3. Taules de regesta completes........................................................... 244

3.1. Regesta. Ordenació Cronològica.......................................... 2443.2. Regesta. Ordenació per Tipologia Documental.................... 2443.3. Regesta. Ordenació per Signatura......................................... 244

C. VOCABULARI.......................................................................................... 248

Documents

TAVIRA Y LA ILUSTRACIÓN - Web viewe abrirá Word y el texto que usted haya preferido. Esto le permitirá leer, copiar, seleccionar, buscar, imprimir, etc.,