Escena 1

(En un poble de Navarra anomenat Zugarramurdi, vivien al voltant de 300 camperols, pastors... Un dia un veí del poble va vore a un xiquet jugar amb una filla de les ‘bruixes’. Aquell dia va ser l’última vegada que varen vore al xiquet)

Escena 2

(El xiquet mai arribà a la seua casa i la mare i el pare cada vegada estaven més preocupats )

Mare: Ai Joan! , on estarà el nostre fill? , per favor deu meu que no li pase res…

Pare: Tranquil·la no et preocupes, aniré a buscar-lo pel bosc i pel poble amb uns camperols més.

Mare: Estaré més tranquil·la, però ves en compte.

Escena 3

(Després de molt i molt buscar al xiquet, el pare es va trobar amb un camperol que deia que havia vist al seu fill)

Pare: Contam, on has vist al meu fill per última vegada?

Camperol: El vaig vore al bosc, jugant amb la filla de les ‘’bruixes’’.

Pare: Com? Estàs segur de que era el meu fill?

Camperol: Estic seguríssim del que vaig vore, a més la seua veu era idèntica.

(De sobte va arribar un veí del poble amb la mala notícia de que el seu fill havia mort)

Veí: Ho sent Joan, hem trobat el cos del teu fill prop del llac del bosc.

Pare: (Plorant) No! De segur que no és el meu fill, ell mai s’adentraria dins del bosc.

Veí: (Assentint amb el cap de que estava segur de que era el seu xiquet) Sí que ho es Joan... a més tenim el seu cos i du un colgant amb el seu nom i tot...

(Joan es va anar corrent a casa per a donar-li la mala notícia a la seua dona)

Escena 4

(Al cap d’una setmana, en una casa del poble, una jove del poble es va despertar sobresaltada i pegant crits)

Mare: Martina! Estàs bé? Què et passa filla meua? A sant de què eixos crits?

Martina: No mare, no estic bé, últimament somiant coses molt extranyes però la de avui m’ha pegat un ensurt molt gran.

Escena 5

(Al cap d’una setmana, en una casa del poble, una jove del poble es va despertar sobresaltada i pegant crits)

Mare: Martina! Estàs bé? Què et passa filla meua? A sant de què eixos crits?

Jove: No mare, ultimament he tingut somnis horribles, però la de avui m’ha pegat un esglai molt gran

Mare: Contam de que es tracta, aixina estaràs més tranquil·la.Jove: Esta bé... El que he somniat es sobre les ''bruixes'' del proble, li donaven unes pócimes i coses molt estranyes al xiquet, desaparegut, el que va morir fa una setmana.

Mare: Quina desgracia! Eixes bruixes són uns dimonis. No et preocupes filla, demà anirem a vore al retor del poble i ho contarem tot.

Jove: Esta bé mare, eixes bruixes es mereixen el pitjor...

Escena 6

(Al dia següent, la mare i la seua filla anaven a parlar amb el retor del poble de tot el que havia passat.)

Retor: Bon dia Paca! Què et trau per ací?

Paca: Tinc males notícies que contar-li...

Retor: Tranquil·les, seieu a aquestes cadires i conteu-me el motiu de la vostra visita.

Paca: Tot va sorgir quan fa uns dies la meua filla començà a tindre somnis estranys amb unes dones que pareixien ser bruixes fins que ahir es despertà sobresaltada i cridant. I com està passant tot açò de desaparicions i morts estranyes últimament no crec que sigui ninguna coincidència...

Retor: I hem podria detallar el que ocorria als somnis?

Paca: La meua filla m’ha contat que en els somnis podia veure com aquelles bruixes li donaven unes galetes al fill de Joan i també apareix un porc però no ho recorda bé. Amés les bruixes feien un ball anomenat “akelarre” o adoració al dimoni.

Retor: Això és completament horrible! Demà aniré al poble veí per a parlar amb el major representant de la Inquisició. Per cert, jo tampoc pense que tot açò siguin simples coincidències.

Paca: Moltes gràcies senyor! No sé com podré agrair-li-ho!

Escena 7

(I així, a l’endemà el retor va anar al poble veí a visitar al Inquisidor.)

Retor: Bon dia senyor Inquisidor. Volia parlar amb vostè d’un tema sobre bruixes. La gent del poble creguem que totes les tragèdies que han ocorregut han segut per obra de les bruixes.

Inquisidor: Contem tot el que sàpiga, pare.

(El retor li conta tota la història del xiquet i del porc i dels somnis de la jove)

Inquisidor: I saps si les bruixes que hi apareixen en el somni viuen al poble?

Retor: Sí, viuen prop del bosc.

Inquisidor: Doncs les condemne a la foguera. Prepara-ho tot per a aquesta nit i reuneix a tota la gent del poble per a que amés es morin humiliades!

Escena 8

(El retor va comunicar la decisió de l’Inquisidor al poble i tot seguit va preparar-ho tot.)

Bruixa filla: Mare, per què ens fan açò? Jo no he fet mal a ningú!

Bruixa mare: Ens acusen de les morts que han ocorregut. Amés açò tenia que passar tard o prompte, som bruixes…

(Tot seguit, varen encendre la foguera i van morir cremades.)